document de bases - pdu riera de caldes

MASTER PROFESSIONAL D’ESTUDIS TERRITORIALS I URBANÍSTICS

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LA RIERA DE CALDES – GRUP 3

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC de la RIERA DE CALDES

INTRODUCCIÓ MASTER PROFESSIONAL D’ESTUDIS TERRITORIALS I URBANÍSTICS


INTRODUCCIÓ AL PDU DE LA RIERA DE CALDES L’àmbit d’estudi de la Riera de Caldes es troba en la banda nord de l’àrea metropolitana de Barcelona (situat a 11 km de Sabadell, 13 de Granollers i a 25 km de Barcelona). És un àmbit fronterer entre les comarques del Vallès Oriental i el Vallès Occidental. En total l’àmbit té una extensió de 109´64 km² i 83.762 habitants. Geogràficament està situat entre la serralada litoral i la prelitoral, en la denominada depressió del Vallès, configurant un territori bàsicament pla. Les infraestructures viàries i ferroviàries que creuen l’àmbit són: -Transversalment:l’autopista C-33, l’autovia C-17, l’autopista AP-7, la carretera C-155, la carretera C-1415 i els eixos ferroviaris de França (C2 de rodalies), de Vic (C3 de rodalies) i el futur pas del TAV i la futura central de mercaderies ferroviàries d’ample de via europeu i ibèric. -Longitudinalment: la carretera C-59 i el seu desdoblament en autovia i la carretera B-142.

Riera de Caldes al terme municipal de Caldes de Montbuí

Riera de Caldes al terme municipal de Palau Solità i Plegamans

Riera de Caldes al terme municipal de Santa Perpètua.

ÍNDEX

El sistema d’espais oberts.

El sistema urbà.

Activita econòmica. Indicadors. Poligons d’activitat econòmica.

Població. Parc d’habitatges. Equipaments. Planejament, estratègies i sistema nodal.

Infraestructuras i mobilitat. Conclusions i estratègies. Àmbit d’estudi format pels següents termes municipals:

• Santa Perpètua de la Mogoda 15,7 km² i 25.191

habitants (a 1 de gener de 2010) • La Llagosta 3,03 km² i 13.674 habitants

(a 1 de gener de 2006) • Palau Solità i Plegamans 14,9 km² I 13.300 habitants

(a 1 de gener de 2006) • Polinyà 9,61 km² i 6.711 habitants (a 1 de gener de 2006) • Sentmenat 28,4 km² i 8.000 habitants • Caldes de Montbui 38 km² i 16.886 (1 de gener de 2009)

ESPAIS OBERTS MÀSTER PROFESSIONAL D’ESTUDIS TERRITORIALS I URBANÍSTICS


LA RIERA DE CALDES – ESPAIS OBERTS.

La Riera de Caldes – Espais Oberts Esquema Territori.

El Pla parteix de la noció que els espais oberts són una part estructurant fonamental del territori Metropolità

Els problemes a destacar per a sistemes déspais oberts són dos:

1. La manca de connexió 2. La manca de protecció

En el cas de la Riera de Caldes, aquest àmbit queda envoltat per quatre connectors, dos transversals que correspondrien a les Serralades prelitoral i litoral i dos longitudinals. Situat a lést un vinculat a Gallecs i en el segon cas un a lóest de polinyà. Es dóna el cas que tots dos no en vinculen amb l´àmbit de projecte visualment doncs gairabé tot el seu recorregut es desenvolupa a láltre vessant de les carenes.

Cal una matriu déspais oberts interconnectats amb lóbjectiu de:

1. Garantir la diversitat del territori. 2. Presevar-ne la matriu biofísica 3. Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables. 4. Preservar el paisatge com a valor social i actiu econòmic 5. Moderar el consum de sól

Valors intrínsecs:

1. La regió Metropolitana conté nombroses espècies, comunitats vegetals i hàbitats. 2. La grandiversitat d´hàbitats de la regió metropolitana permet mantenir una elevada riquesa

faunistica. 3. Un dels processos clau de la funcionalitat del territori és la seva permeabilitat als fluxos

ecològics. 4. Láctivitat agrícola, ramadera i forestal ha sofert en conjunt una notable devallada.

Estructura i Funcionalitat:

1. Els espais protegits són necessaris per a mantenir àmbits amb elements i processos ecològics

que es troben en bon estat amb una mínima intervenció. 2. Els connectors ecològics asseguren la funcionalitat ecològica dels espais protegits. 3. La resta de la matriu territorial acull nombrosos elements i processos de gran interès ambiental.

Espais ocupats o per activitats futures. Cal adequar-hi les accions perquè els efectes de pertorbació siguin reduïts.

4. Presència délements de gran interès enmig de zones molt transformades.

Gallecs

Serralada prelitoral – Connector Transversal

Serralada litoral – Connector Transversal

Riu Besós

ConnectorConnector

CarenaCarena Riera

deC

aldes

MÀSTER TERRITORIAL D’ESTUDIS TERRITORIALS I URBANÍSTICS


ESPAIS OBERTS – PROPOSTA N/E

El principal element estructurados dáquest àmbit és la riera de Caldes. Aquest curs dáigua vallesà és un dels afluents dels Besós. Sínicia a Gallifa, als Cingles de Sant Sadurní, atravessa la plana del Vallès passant per les poblacions de Caldes de Montbuí, Palau-solità, Santa Perpètua de Mogoda i finalment arriba al Besós entre Mollet i la Llagosta.

Siguent els Municpis de l´àmbit de la Riera de Caldes: -Granera – Catellterçol – Catellcir – Sant Quirze Safeja – Sant Feliu de Codines. -Caldes de Montbui – Sentmenat – Palau Solità i Plegamans – Polinyà – Mollet del Vallès – Sant Perpètua de Mogoda i la Llagosta.

El sistema déspais oberts tenen un grau de protecció i gestió. Aquest sistema ha dábastar més espais

sense perjudici dels seus valors naturals o productius. Així que els reptes són:

1. Protecció de nous espais interconnectats al voltant dles espais protegits per la legislació sectorial

2. Potenciació de la continuitat dels espais oberts al llarg de les serralades. 3. Permanència de les àrees délevat valor agrari. 4. Preservació del mosaic agroforestal de les planes 5. Protecció i millora de léstrucutra i funcionalitat dels sistema déspais fluvials,

lleresriberes, zones humides i inundables.Afavorir la connectivitat del conjunt del territori, reduir riscos naturals associats i preservar-ne els valors naturals i paisatgistics.

6. Protecció dels espais déspecial interès pel cicle hidrològic. 7. Adquació dels assentaments preexistents. 8. Potenciació del creixement compacte dels assentaments. 9. Preservació dels espais oberts de separació urbana. 10. Creació de directrius pròpies pels espais intersticials i periurbans. 11. Detecció dels punts crítics per a la connectivitat ecològica generats per les

infraestructures. 12. Protecció dels espais litorals lliures dúrbanització 13. Reducció dels riscos naturals.

Premisses Bàsiques que han de seguir totes les propostes elaborades en diversos plans. Sistema

déspais Oberts:

1. Afavorir la diversitat del territori i mantenir la referència de la seva matriu biofísica. 2. Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzable en general com a components de

lórdenació del territori. 3. Preservar el paisatge com a un valor social i un actiu econòmic del territori. 4. Moderar el consum de sòl.

Procés i criteris de delimitació i Categories:

1. Espais de protecció especial pel seu interès natural i agrari. 2. Espais de protecció especial de la vinya

3. Espais de protecció preventiva. ( Espais de protecció supramunicipal )

Sistema resultant:

Preservar els valors paisatgístics existents, permentent els desplaçament de les espècies i el manteniment del a biodiversitat.

ESPAIS OBERTS MÀSTER PROFESSIONAL D’ESTUDIS TERRITORIALS I URBANÍSTICS


PAISATGE-CONNECTORS LA RIERA DE CALDES PAISATGE-CONNECTORS

ACTIVITAT ECONÒMICA MÀSTER PROFESSIONAL D’ESTUDIS TERRITORIALS I URBANÍSTICS


ACTIVITAT ECONÒMICA INDICADORS ECONÒMICS Producte interior brut a preus de mercat per habitant (base 2000). 2006; Valor afegit brut a preus bàsics (base 2000). Per sectors i percentatge. 2006; Renda familiar disponible bruta per habitant (base 2000). 2007

La Riera de Caldes té el major PIB per habitant, comparant l’àmbit amb les comarques de la RMB. Els set municipis analitzats de l’àmbit de la Riera de Caldes presenten el PIB amb un major pes de la industria (45,5%), més que duplicant la mitjana de la RMB. Pel que fa a la renda familiar bruta disponible, presenta la més baixa de tota la RMB, el que indica en certa manera la diferencia entre empreses instal· lades a l’àmbit, població resident i població que treballa en aquest àmbit i que majoritàriament no hi resideix.

Producte interior brut a preus de mercat (base 2000). 2006

Font: Idescat.

Riera de Caldes

Alt Penedès

Baix Llobregat Barcelonès Garraf Maresme Vallès

Occidental Vallès Oriental RMB Catalunya

PIB pm (Milions d'euros)

4.573,0 2.904,6 21.576,4 68.068,4 2.838,2 8.035,3 23.273,3 10.778,0 142.047,2 195.857,8

PIB pm per habitant (Milers d'euros)

33,0 29,7 28,0 30,7 21,1 19,5 27,7 28,8 28,3 27,3

PIB pm per habitant (índex RMB = 100)

116,5 104,8 98,8 108,3 74,5 68,8 97,8 101,6 100,0 96,3

Valor afegit brut a preus bàsics (base 2000). Per sectors. 2006

Font: Idescat.

Riera de Caldes

Alt Penedès



Agricultura 0,2% 0,8% 0,2% 0,0% 0,7% 1,1% 0,1% 0,4% 0,2% 1,3%

Indústria 45,5% 38,3% 28,7% 13,0% 18,3% 16,4% 30,4% 38,3% 21,3% 22,2% Construcció 7,1% 10,1% 10,5% 7,7% 15,6% 14,9% 10,1% 10,4% 9,4% 10,7%

Serveis 47,1% 50,8% 60,6% 79,2% 65,4% 67,6% 59,4% 50,9% 69,2% 65,8%

Renda familiar disponible bruta (base 2000). 2007

Font: Idescat.

Riera de Caldes

Alt Penedès



RFDB (Milions d'euros) 1.925,6 1.632,6 11.428,7 37.975,1 2.207,2 7.104,9 13.623,2 5.962,0 79.933,8 118.868,6

RFDB per habitant (Milers d'euros)

13,9 16,3 14,7 17,1 16,0 17,0 15,9 15,6 15,9 16,3

RFDB per habitant (Índex RMB = 100)

87,2 102,2 92,2 107,2 100,3 106,6 99,7 97,8 100,0 102,2

Percentatge de PIB per sector



Afiliats al règim general de la Seguretat Social. Per sectors en percentatge. 2009; Afiliats al règim general de la Seguretat Social per cada 1000 habitants. 2009; Afiliats al règim general de la Seguretat Social, sector indústria per cada 1000 habitants. 2009

La Riera de Caldes presenta el major percentatge de persones afiliades al sector industria, el que novament constata la gran dependència de l’economia local de la indústria. Tan sols el Vallès Oriental està a nivells propers. Pel que fa a afiliats per cada 1000 habitants, tan sols el Barcelonès en té un ràtio superior al de l’àmbit de la Riera de Caldes. En el cas d’afiliats a la indústria per cada 1000 habitants, la Riera de Caldes té la magnitud més elevada, quasi triplicant la mitjana de la RMB. De tota la RMB, l’àmbit de la Riera de Caldes es mostra clarament especialitzat en el sector industrial, tant pel que fa al valor del seu PIB com pel que fa al pes sobre l’ocupació. Es tracta doncs, de la gran àrea industrial de la RMB.

Afiliats al règim general de la Seguretat Social. Per sectors. 2009

Font: Departament de Treball.

Riera de Caldes

Alt Penedès



Agricultura 0,2% 0,5% 0,1% 0,0% 0,1% 0,2% 0,1% 0,4% 0,1% 0,3%

Indústria 41,5% 35,6% 21,5% 9,4% 16,0% 19,0% 26,3% 36,3% 16,2% 18,3%

Construcció 5,0% 5,4% 8,1% 4,7% 9,1% 7,4% 6,3% 7,2% 5,7% 7,5%

Serveis 53,3% 58,5% 70,3% 85,9% 74,8% 73,4% 67,4% 56,2% 78,0% 73,9%

Afiliats al règim general de la Seguretat Social. 2009

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Treball.

Riera de Caldes

Alt Penedès



Total afiliats Seg. Social per cada 1000 habitants

362,9 302,5 280,8 449,6 159,4 190,1 317,7 256,8 350,4 326,6

Total afiliats Seg. Social sector indústria per cada 1000 habitants

150,5 107,7 60,5 42,3 25,5 36,1 83,4 93,1 56,8 59,7

Percentatge d’afiliats per sector



Número d’empreses per cada 1000 habitants. 2009; Atur al sector indústria sobre el total registrat. 2009; Treballa al lloc vs. treballa fora. 2001; Resideix i treballa al lloc vs. Resideix fora i treballa al lloc. 2001

La Riera de Caldes presenta el major percentatge d’atur al sector de la indústria, el que és d’esperar tenint en compte que te la major proporció d’ocupació en aquest sector de tota la RMB. Així mateix, té el quart índex més elevat de nombre d’empreses per cada 1000 habitants. Val a dir que hi ha una presència important de mitjanes i grans empreses en aquest àmbit. Resulta molt rellevant analitzar la comparació entre el percentatge de població que resideix i treballa al lloc i el que treballa al lloc però resideix fora. El 66% dels treballadors de l’àmbit treballen a fora, cap comarca de la RMB té aquest pes tant important de persones que treballen però viuen fora, la mitjana de la RMB és del 26,7%. A més, sobre la població ocupada de la Riera de Caldes, el 63% treballa fora de l’àmbit, doblant el percentatge mitjà que es dóna a la RMB. Per tant, tenim un àmbit que atrau molts treballadors de fora, però a la vegada no és capaç de donar ocupació a la majoria de població que hi resideix, que majoritàriament treballa fora.

Comptes de cotització. 2009

Font: Departament de Treball i elaboració pròpia.

Riera de Caldes

Alt Penedès



Total 4.428,0 3.430,0 21.264,0 85.422,0 3.838,0 11.624,0 26.064,0 12.217,0 163.859,0 256.248,0

Comptes de cotització per cada 1000 habitants

32,0 32,8 26,6 37,9 26,5 27,0 29,4 30,8 32,7 34,1

Atur registrat. Per sectors. 2009

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball.

Riera de Caldes

Alt Penedès



Agricultura 0,5% 4,5% 0,5% 0,4% 0,7% 1,3% 0,5% 1,0% 0,6% 1,2%

Indústria 28,1% 22,1% 19,4% 12,9% 13,4% 20,9% 23,5% 23,3% 17,8% 19,2%

Construcció 11,7% 14,2% 16,7% 14,8% 19,0% 17,0% 17,2% 13,5% 15,8% 17,8%

Serveis 57,1% 50,2% 58,3% 66,9% 61,2% 55,3% 54,4% 57,4% 60,7% 58,1%

Sense ocupació anterior

2,7% 9,0% 5,1% 5,1% 5,7% 5,4% 4,5% 4,8% 5,1% 3,7%

Localització de l'ocupació per branques d'activitat(CCAE93).Població >=16 anys. 2001

Font: Idescat, a partir del Cens de població i habitatges de l'INE.

Riera de Caldes

Alt Penedès


Occidental Vallès Oriental RMB

Resideix i treballa en el lloc 20.537 27.920 188.799 706.690 31.483 103.946 243.886 103.987 1.406.711

Resideix en el lloc i treballa fora 34.900 8.777 130.222 190.658 17.042 56.476 93.781 47.948 544.904

Resideix fora i treballa en el lloc 39.828 7.490 81.943 210.253 3.935 14.098 75.352 37.965 431.036

Total treballant en el lloc 60.365 35.410 270.742 916.943 35.418 118.044 319.238 141.952 1.837.747

Resideix i treballa en el lloc 34,0% 78,8% 69,7% 77,1% 88,9% 88,1% 76,4% 73,3% 76,5%

Resideix fora i treballa en el lloc 66,0% 21,2% 30,3% 22,9% 11,1% 11,9% 23,6% 26,7% 23,5%

Treballa fora ocupats 62,9% 23,9% 40,8% 21,2% 35,1% 35,2% 27,8% 31,5% 27,9%

Treballa al lloc ocupats 37,0% 76,0% 59,2% 78,7% 64,9% 64,8% 72,2% 68,4% 72,0%



POLÍGONS D’ACTIVITAT ECONÒMICA Superfície total de l'àmbit dedicada a PAE. 2010; PIB del sector indústria per superfície de PAE. 2006 i 2009; PIB per superficie de PAE. 2006 i 2009; Superfície mitjana per PAE. 2010;

Relacionat amb la necessitat d’importar mà d’obra de fora de l’àmbit, donada aquesta especialització industrial metropolitana de la Riera de Caldes, es tracta de l’àmbit amb la segona major dedicació de superfície de sòl a polígons d’activitat econòmica, només per darrera del Barcelonès. Si calculem el PIB per superfície de PAE, veiem que la Riera de Caldes no surt massa ben parada, obtenint un rendiment en la inversió en superfície industrial bastant baixa en termes de PIB. En canvi, aquest indicador millora si ho calculem sobre el rendiment del PIB industrial, el que demostra novament que l’àmbit és molt dependent de la indústria. De totes formes, comparat amb la resta de la RMB, sembla que la superfície dedicada a sòl industrial és massa elevada en comparació amb el percentatge de PIB que aporta la indústria, el que pot denotar que el sector industrial a la Riera de Caldes mostra signes d’esgotament, manca de competitivitat i, per tant, una necessitat de replantejament de les activitats econòmiques que es localitzen als seus PAE, amb una potencial necessitat de reorientació cap a noves indústries, tal i com demana el PTMB per al conjunt de la RMB.

Indicadors de polígons d'activitat econòmica. 2010 i 2006 Font: Elaboració pròpia a partir de Catàleg de Polígons d'Activitat Econòmica del Vallès Occidental, Consell Comarcal de

l'Alt Penedès, Unió de Polígons Industrials de Catalunya, SIPAE

Riera de Caldes

Alt Penedès


Occidental Vallès Oriental RMB

Nº de polígons 31 88 149 34 26 92 134 158 681

Superfície total PAE (milions m2) 11,5 9,1 39,8 21,6 4,5 9,0 50,1 29,8 163,9

Superfície mitjana per PAE (m2)

370.673 103.264 267.307 636.176 172.785 97.909 373.881 188.513 240.721

Superfície de l'àmbit (milions m2)

82,1 592,8 485,7 144,7 185,3 398,9 583,2 851,0 3.241,6

Superfície de sòl dedicada a PAE (2010)

14,0% 1,5% 8,2% 14,9% 2,4% 2,3% 8,6% 3,5% 5,1%

PIB per m2 de PAE (euros/m2) 398,0 319,6 541,7 3.146,9 631,8 892,1 464,5 361,9 866,5

PIB indústria per m2 de PAE (euros/m2)

162,2 109,5 139,2 367,6 103,8 130,9 126,4 123,9 159,6

EL SISTEMA URBÀ MASTER PROFESSIONAL D’ESTUDIS TERRITORIALS I URBANÍSTICS


POBLACIÓ

Pes de la població, any 2010, i increment de població municipal, període 2001-2010

Pes de la població de l’àrea metropolitana i els subàmbits, any 2009 Segons les dades del padró continu, la població estimada a l’any 2009 de la regió metropolitana de Barcelona (RMB) és de 4,992.193 habitants, dels quals el 65% de la població està situada a l’àrea metropolitana i a la resta de la RMB es situa el 35%. El subàmbit de la riera de Caldes representa l’1,9% de la població de la RMB, percentatge similar de població als subàmbits del Tenes-Besòs (2,4%), Baix Maresme (2,2 %), Martorell (1,9%), Alt Maresme (1,8%), Vilafranca (1,4%) i el Montseny (1,4%). En relació a la densitat de població, el subàmbit de la riera de Caldes té un densitat de població de 395 habitants per km2, densitat similar al subàmbit del Montseny (355 hab/km2). Els subàmbits amb una densitat inferior són Vilafranca (189 hab/km2) i Mediona-Anoia (152 hab/km2). Les densitats superiors al subàmbit de la riera de Caldes com a mínim dupliquen la densitat, Sabadell (1.624 hab/km2), Terrassa (1.443 hab/km2), Tenes-Besòs (1.022 hab/km2), Martorell (742 hab/km2) i Granollers-Congost (717 hab/km2). L’àmbit d’estudi del PDU de la riera de Caldes, el conformen 7 municipis, Caldes de Montbui, Palau-solità i Plegamans, Mollet del Vallès, la Llagosta, Santa Perpètua de Mogoda, Polinyà i Sentmenat, els quals contenen una població de 138.482 habitants, segons dades Idescat 2010. El 66% de la població de l’àmbit està localitzada a Mollet del Vallès (37,9%),a Santa Perpètua de Mogoda (18,2%) i la Llagosta (9,9%). El 34% de la població restant es situa a Caldes de Montbui (12,3%), a Palau-solità i Plegamans (10,2%), a Sentmenat (5,9%) i a Polinyà (5,6%).

En el període 2001-2009 la RMB ha incrementat la seva població un 13,7%, passant de 4,390.413 a 4,992.193 habitants. El subàmbit de la riera de Caldes ha incrementat la seva població un 22,5%, creixement similar als subàmbits de Terrassa (22,0%), de Granollers-Congost (21,7%) i deTenes-Besòs (20,0%). A nivell de municipis, en el període 2001-2010, Polinyà ha incrementat un 63,6% la seva població. Sentmenat, Caldes de Montbui, Santa Perpètua de Mogoda i Palau-solità i Plegamans han experimentat un increment similar respecte la seva població 2001, amb un increment del 39,4%, el 33,7%, el 31,0%i el 24,3% respectivament. En la Llagosta i Mollet del Vallès el seu increment de població representa el 13,1% i el 11,9%.

En relació als grups d’edat, el percentatge de població compresa de 0 a 14 anys, de 15 a 64 anys de 65 a 84 anys i de més de 85 anys (17,26%-70,72%- 12,02%)de l’àmbit d’estudi és similar als percentatges de les comarques del Vallès Occidental (17,05%-69,46%-13,49%) i Oriental (17,11%-69,77%-13,12%).Respecte a la RMB (15,65%-68,05%-16,30%) i Catalunya (14,98%-68,73%-16,29%) hi ha un percentatge superior de gent de 0 a 14 anys, i inferior de més 85 i més.

El percentatge de població estrangera de l’àmbit d’estudi (13,28%) és similar als percentatges de les comarques del Vallès Occidental (13,43%) i Oriental (13,25%). Respecte a la RMB (14,85%) i Catalunya (17,36%) el percentatge és inferior.

LA L

LAG

OS

TA

SA

NTA

PE

RP

ÈTU

A D

E M

OG

OD

A

PO

LIN

YÀ

S

EN

TME

NA

T

MO

LLE

T D

EL

VA

LLÈ

S

PA

LAU

-SO

LITÀ

I P

LEG

AM

AN

S

CA

LDE

S D

E M

ON

TBU

I

37,9

%

10,2

%

9,9%

18

,2%

5,

6%

5,9

%

P

ES

PO

BLA

CIÓ

201

0

12,3

%

P

ES

PO

BLA

CIÓ

201

0

13,1

%

31,0

%

63,6

%

39,4

%

IN

CR

EM

EN

T P

OB

LAC

IÓ 2

001-

2010

11,9

%

24,3

%

33,

7%

I

NC

RE

ME

NT

PO

BLA

CIÓ

200

1-20

10

1,4

1,8

3,21,9 2,4

5,06,0

1,91,0

1,4

2,8

2,2

3,2 1,0

3,0

6,7

5,0

8,0

32%

10%



ANNEX POBLACIÓ

Grup d’edat de la població de l’àmbit PDU riera de Caldes

Font: Idescat.

Lloc de naixement de la població de l’àmbit PDU riera de Caldes

Font: Idescat.

Pes de la població de l’àmbit PDU riera de Caldes

Font: Idescat.

Evolució de la població de l’àmbit PDU (2001-2010)

Fo Font: Idescat.

Grups d'edat

població 2009 total 0 a 14 % 15 a 64 % 65 a 84 % 85 i més %

Caldes de Montbui 16.885 2.814 16,67 11.592,00 68,65 2.147,00 12,72 332,00 1,97 Palau-solità i Plegamans 14.070 2.568 18,25 9.935,00 70,61 1.362,00 9,68 205,00 1,46

Mollet del Vallès 52.484 8.757 16,69 37.325,00 71,12 5.721,00 10,90 681,00 1,30

Llagosta, la 13.820 2.184 15,80 9.667,00 69,95 1.807,00 13,08 162,00 1,17 Santa Perpètua de Mogoda 25.048 4.586 18,31 17.805,00 71,08 2.366,00 9,45 291,00 1,16

Polinyà 7.676 1.489 19,40 5.610,00 73,08 513,00 6,68 64,00 0,83

Sentmenat 7.870 1.401 17,80 5.553,00 70,56 793,00 10,08 123,00 1,56

total àmbit 137.853 23.799 17,26 97.487,00 70,72 14.709,00 10,67 1.858,00 1,35 comarca Vallès Occidental 878.893 149.862 17,05 610.469,00 69,46 104.023,00 11,84 14.539,00 1,65 comarca Vallès Oriental 394.061 67.419 17,11 274.946,00 69,77 45.552,00 11,56 6.144,00 1,56

RMB 4.992.193 781.202 15,65 3.397.227,00 68,05 813.764,00 16,30

Catalunya 7.475.420 1.119.851 14,98 5.138.050 68,73 1.055.922 14,13 161.597 2,16

Lloc de naixement

població 2009 total % Catalunya % resta

d'Espanya % Estranger %

Caldes de Montbui 16.885 100 11.586 68,62 3.217 19,05 2.082 12,33

Palau-solità i Plegamans 14.070 100 10.170 72,28 2.709 19,25 1.191 8,46

Mollet del Vallès 52.486 100 30.412 57,94 13.536 25,79 8.538 16,27

Llagosta, la 13.820 100 7.412 53,63 4.235 30,64 2.173 15,72 Santa Perpètua de Mogoda 25.048 100 16.136 64,42 5.847 23,34 3.065 12,24

Polinyà 7.676 100 5.455 71,07 1.578 20,56 643 8,38

Sentmenat 7.870 100 5.691 72,31 1.558 19,80 621 7,89

total àmbit 137.85

5 100 86.862 63,01 32.680 23,71 18.313 13,28 comarca Vallès Occidental

878.893 100 565.550 64,35 195.100 22,20 118.243 13,45

comarca Vallès Oriental 394.06

1 100 256.489 65,09 85.378 21,67 52.194 13,25

RMB 4.992.1

93 4.250.632 85,15 741.561 14,85

Catalunya 7.475.4

20 100 4.664.67

5 62,40 1.512.755 20,24 1.297.990 17,36

municipis Població 2010 %

Caldes de Montbui 17.019 12,29

Palau-solità i Plegamans 14.190 10,25

Mollet del Vallès 52.459 37,88

Llagosta, la 13.713 9,90 Santa Perpètua de Mogoda 25.191 18,19

Polinyà 7.798 5,63

Sentmenat 8.112 5,86

total àmbit 138.482 100,00

Evolució de la població

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2010-2001

2010-

2001 %

Caldes de Montbui 12.789 13.244 13.803 15.096 15.536 15.941 16.159 16.518 16.885 17.019 4.230 33,68 Palau-solità i Plegamans 11.419 11.586 11.919 12.499 12.836 13.310 13.594 13.960 14.070 14.190 2.771 24,27

Mollet del Vallès 46.897 48.729 50.001 50.691 51.218 51.713 51.365 51.912 52.484 52.459 5.562 11,86

Llagosta, la 12.124 12.350 12.630 12.944 13.455 13.674 13.517 13.645 13.820 13.713 1.589 13,11 Santa Perpètua de Mogoda 19.235 19.486 20.652 20.844 21.409 21.644 23.443 24.325 25.048 25.191 5.956 30.96

Polinyà 4.767 5.246 5.514 5.855 6.428 6.764 7.105 7.403 7.676 7.798 3.031 63,58

Sentmenat 5.820 6.037 6.402 6.628 6.988 7.209 7.376 7.633 7.870 8.112 2.292 39,38

total àmbit 113.051 116.678 120.921 124.557 127.870 130.255 132.559 135.396 137.853 138.482 25.431 22,50



PARC D’HABITATGES

Pes del parc d’habitatges, any 2001, i increment del parc municipal, període 2001-2010

Pes del parc d’habitatges de l’àrea metropolitana i els subàmbits, any 2001 Segons les dades Idescat 2001 la regió metropolitana de Barcelona (RMB) comptava amb un parc d’habitatges a l’any 2001 de 2,063.975 habitatges, dels quals el 66,6% del parc d’habitatges estava situat a l’àrea metropolitana i a la resta de la RMB es situava el 33,4%. El subàmbit de la riera de Caldes representava al 2001 l’1,6% del parc de la RMB, percentatge similar de població als subàmbits Tenes-Besòs (2,2%), Baix Maresme (2,2 %), Alt Maresme (2,0%), Martorell (1,7%), Vilafranca (1,3%) i Montseny (1,3%). En relació al ràtio de rendiment del parc d’habitatges (1991-2001), relació entre l’increment d’habitatges principals i habitatges acabats en el citat període, el subàmbit de la riera de Caldes tenia un ràtio d’1,4, el parc d’habitatges principals va augmentar més que els acabats, el que comporta que l’augment de principalitat del parc també prové d’una transformació dels habitatges secundaris, vacants i altres tipus. Els subàmbits amb un ràtio superior a 1 similar al de la riera de Caldes eren el Baix maresme (1,8), Terrassa (1,3), Tenes-Besòs (1,2) i Garraf (1,2). La RMB tenia un ràtio inferior de 0,9 i el subàmbit de Barcelona tenia un ràtio inferior a la meitat de 0,5 respecte al ràtio del subàmbit de la riera de Caldes. L’àmbit d’estudi del PDU de la riera de Caldes, el conformen 7 municipis, Caldes de Montbui, Palau-solità i Plegamans, Mollet del Vallès, la Llagosta, Santa Perpètua Mogoda, Polinyà i Sentmenat, els quals contenien un parc d’habitatges de 49.443 habitatges i una població de 113.051 habitants, segons dades Idescat 2001. El 66,8%del parc d’habitatges del 2001 estava localitzat a Mollet del Vallès (40,1%), a Santa Perpètua de Mogoda (16,8%) i a la Llagosta (9,9%).El 33,2% del parc d’habitatges restants es situava a Caldes de Montbui (13,4%), a Palau-solità i Plegamans (10,0%), a Sentmenat (5,6%) i a Polinyà (4,2%). En el període 2001-2005 la RMB han incrementat el seu parc d’habitatges un 6,0%, passant de 2,063.373 a 2,188.085 habitatges. El subàmbit de la riera de Caldes ha incrementat el seu parc d’habitatge un 10,9%, similar als subàmbits de Sabadell (10,8%), Martorell (10,6%) i Granollers-Congost (10,0%). A nivell municipal,en el període 2001-2010, Polinyà i Sentmenat han incrementat el seu parc d’habitatges un 47,9% i un 38,9% respectivament. Caldes de Montbui, Santa Perpètua de Mogoda i Palau-solità i Plegamans han experimentat un increment similar respecte al parc d’habitatges 2001, amb un increment de 18,2%, 16,6% i 16,7%. En la Llagosta i Mollet del Vallès el seu increment d’habitatge representa l’11,2%i el 9,1%. El percentatge d’habitatges principals del 2001 de l’àmbit estudiat estava per sobre de la mitjana de Catalunya, un 81,1% en l’àmbit respecte el 69,9% de Catalunya, i tenia un percentatge similar al de la comarca de Vallès Occidental (78,7%) i Oriental (77,1%) i a la RMB (77,9%). El percentatge de 5,9% d’habitatges secundaris de l’àmbit era similar a la del Vallès Occidental (5,7%), el qual representava la meitat de la RMB (8,1%), de la comarca del Vallès Oriental (10,8%) i la tercera part de Catalunya (15,5%). La resta d’habitatges vacants i altres, amb un 12,5%i un 0,4%, era similar a les comarques del Vallès Occidental (15,1%-0,4%) i Oriental (12,1% i 0,3%), de la RMB (13,1% i 1%) i de Catalunya (13,7% i 0,9%).

LA L

LAG

OS

TA

SA

NTA

PE

RP

ÈTU

A D

E M

OG

OD

A

PO

LIN

YÀ

S

EN

TME

NA

T

MO

LLE

T D

EL

VA

LLÈ

S

PA

LAU

-SO

LITÀ

I P

LEG

AM

AN

S

CA

LDE

S D

E M

ON

TBU

I

40,1

%

10,0

%

9,9%

16

,8%

4,

2%

5,6

%

P

ES

PA

RC

D’H

AB

ITA

TGE

S 2

001

13,

4%

P

ES

PA

RC

D’H

AB

ITA

TGE

S 2

001

11,2

%

16,6

%

47,8

%

38,

8%

INC

RE

ME

NT

PA

RC

D’H

AB

ITA

TGE

S 2

001-

2010

9,1%

16

,7%

1

8,2%

IN

CR

EM

EN

T P

AR

C D

’HA

BIT

AG

ES

200

1-20

10

1,3

2,0

2,81,6 2,2

4,55,6

1,70,7

1,3

3,3

2,2

3,1 1,1

2,5

6,2

4,5

7,1

37%

9,3



ANNEX PARC D’HABITATGES

Habitatges per tipus de l’àmbit PDU riera de Caldes

Pes de la parc d’habitatges de l’àmbit PDU riera de Caldes

Font: Idescat

Evolució del parc d’habitatges de l’àmbit PDU (2001-2010)

Font: Idescat.

Habitatges per tipus

habitatges 2001 total % principals % secundaris % vacants % altres %

Caldes de Montbui 6.607 100 4.778 72,32 970 14,68 836 12,65 23 0,35 Palau-solità i Plegamans 4.959 100 3.681 74,23 1.036 20,89 219 4,42 23 0,46

Mollet del Vallès 19.807 100 16.780 84,72 182 0,92 2.742 13,84 103 0,52

Llagosta, la 4.915 100 4.204 85,53 68 1,38 643 13,08 0 0,00 Santa Perpètua de Mogoda 8.323 100 6.928 83,24 267 3,21 1.073 12,89 55 0,66

Polinyà 2.074 100 1.740 83,90 66 3,18 263 12,68 5 0,24

Sentmenat 2.758 100 2.016 73,10 319 11,57 414 15,01 9 0,33

total àmbit 49.443 100 40.127 81,16 2.908 5,88 6.190 12,52 218 0,44 comarca Vallès Occidental 326.222 100 256.818 78,72 18.567 5,69 49.477 15,17 1.360 0,42 comarca Vallès Oriental 143.926 100 110.937 77,08 15.208 10,57 17.373 12,07 408 0,28

RMB 2.063.975 100 1.607.373 77,88 166.204 8,05 269.851 13,07 20.547 1,00

Catalunya 3.314.155 100 2.315.856 69,88 514.943 15,54 452.921 13,67 30.435 0,92

municipis habitatges 2001

(01-11-2001) %

Caldes de Montbui 6.607 13,36

Palau-solità i Plegamans 4.959 10,03

Mollet del Vallès 19.807 40,06

Llagosta, la 4.915 9,94

Santa Perpètua de Mogoda 8.323 16,83

Polinyà 2.074 4,19

Sentmenat 2.758 5,58

total àmbit 49.443 100,00

Habitatges construïts de nova planta

certificats finals d'obra col·legi aparelladors 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

increment de 2002 a

2009

% increment de 2001 a

2009

Caldes de Montbui 150 170 153 140 202 215 134 40 1.204,00 18,22

Palau-solità i Plegamans 1 187 126 128 223 84 64 13 826,00 16,66

Mollet del Vallès 315 101 156 433 180 132 303 183 1.803,00 9,10

Llagosta, la 149 286 9 13 25 66 0 1 549,00 11,17 Santa Perpètua de Mogoda 97 296 157 202 276 113 139 104 1.384,00 16,63

Polinyà 121 324 154 74 216 27 75 1 992,00 47,83

Sentmenat 98 63 183 38 122 237 270 61 1.072,00 38,87

total àmbit 931 1.427 941 1.028 1.244 874 985 403 7.833 15,84

EQUIPAMENTS MÀSTER PROFESSIONAL D’ESTUDIS TERRITORIALS I URBANÍSTICS


Sense ús en sòl equipament industrial Sòl d’equipament en urbanització Masia en sòl equipament industrial

Aparcament en equipament industrial Aparcament en equipament industrial Deixalleria municipal

Aparcament en equipament industrial

La destinació habitual dels equipaments en els polígons van relacionats a les activitat socioeconòmiques que s’hi realitzin o a les necessitats de la població pròxima.

• Centres d’informació i serveis a l’empresa: o Vivers d’empresa o Centres d’investigació i recerca vinculades a

les activitats principals del sector. • Centres de docència i formació:

o Llar d’infants o Formació específica

• Centres de protecció i seguretat: o Comissaries o Parcs de bombers o Protecció civil

• Esportius: o Camps d’esports o Gimnàs

• Centres de residus i reciclatge: o Punts verds o Ecoparcs.

• Serveis al transport públic: o Central de bus o Estacions ferroviàries o Centre d’intercanvi de bicicletes

• Serveis a la mobilitat: o Benzineres o Estacions ITV o Aparcaments

• Serveis tècnics: o Depuradores o Basses de laminació o Distribució d’aigua

• Serveis municipals: o Dipòsit de vehicles o Magatzem de la brigada d’obres o Parc móvil de la guardia urbana

Els equipaments grafiats en vermell són aquells capacos d’aportar algún valor afegit al conjunt. La resta són equipametns residus de les zones urbanes.

Viver d’empreses al Poligon Can Salvatella de Barberà del Vallès

EQUIPAMENTS MÀSTER PROFESSIONAL D’ESTUDIS TERRITORIALS I URBANÍSTICS


Els equipaments que segueixen una llògica de població més clarament són les escoles i els pavellons esportius. La resta d’equipaments es veuen molt influïts per la divisió municipal i poc pel número d’habitants. equipaments sanitaris i educatius es consideren bàsics i dels quals tothom n’exigeix una proximitat elevada i, per això, són fonamentals a l’hora de fixar la població i d’establir un nucli familiar, mentre que els altres (esportius i culturals) completen el benestar o lleure dels residents.

CONCLUSIONS Els municipis de la Riera de Caldes no tenen equipaments d’àmbit supramunicipal. Aquests es veuen molt influïts per la divisió municipal. Tots els equipaments es concentren al voltant del nucli urbà de cada població. Molts dels sòls qualificats com a equipaments en els polígons d’activitat econòmica no s’utilitzen o bé es destinen a aparcament per a vehicles privats. Vista la manca d’equipaments i també d’acord amb les estratègies del PTMB de localitzar equipaments en el polígon industrials de la Riera de Caldes i en el de Polinyà. En el polígon de la Riera de Caldes on es preveu una línia de tramvia o plataforma per a autobús i la quantitat de sòl per a equipament sense ús, s’identifica un possible àmbit receptor d’un equipament supramunicipal amb bona accessibilitat, entre els nuclis de Palau-Solità i Santa Perpetua servint a una gran quantitat d’empreses i treballadors existents en aquest polígon.

Equipaments municipals R. de Caldes CULTURALS ESPORTIUS ASSISTENCIAL EDUCATIU COMERCIAL ECONÒMIC

Municipi Habitants Museus Teatres Cinemes Biblioteques TOTAL Piscina coberta

Pavellons esportius

Pista Atletisme TOTAL CAP Hospital Escoles

Mercats municip.

Vivers empreses

Caldes de Montbui 17.019 1 0 1 1 3 1 3 0 4 1 0 6 0 0 Palau‐solità i Plegamans 14.190 1 1 0 1 3 0 2 0 2 1 0 6 0 0 Polinyà 7.798 0 0 0 1 1 0 1 0 1 1 0 4 0 0 Sentmenat 8.112 0 0 1 1 2 0 2 0 2 1 0 3 0 0 Santa Perpètua de Mogoda 25.191 1 1 0 1 3 0 2 0 2 1 0 8 1 0 Llagosta 13.713 0 0 0 1 1 1 2 0 3 1 0 4 0 0 Mollet del Vallès 52.459 1 1 6 3 11 1 4 1 6 2 1 21 1 0 TOTAL R. DE CALDES (sense Mollet) 86.023 3 2 2 6 13 2 12 0 388 6 0 31 1 0

TOTAL RMB 5.012.961

780

16912

132 2239 130 16

Percentatge respecte RMB 1,72%

1,67%

2,29%

0,00% 1,38% 0,77% 0,00%



EL SISTEMA URBÀ. PLANEJAMENT

EL SISTEMA URBÀ DE LA RIERA DE CALDES El territori corresponent a la Riera de Caldes té una estructura longitudinal al llarg de la mateixa riera i comprèn el s municipis de sud a nord la Llagosta, Santa Perpètua de la Mogoda, Palau Solità i Plegamans, Polinyà, Caldes de Montbui i Sentmenat. Aquest sis nuclis de població tenen un trama urbana que es pot diferenciar en tres zones:

• La Llagosta i Santa Perpètua de la Mogoda (ciutat corredor) S’ubica en la franja sud de la Riera de Caldes, envoltada per les infraestructures viàries i ferroviàries existents que corresponen a l’arc metropolità en el seu tram que connecta Granollers amb Sabadell. Aquests dos cascs urbans tenen la característica de ser centres urbans consolidats i que formen un continuo urbà amb la població veïna de Mollet. En aquest àmbit el Pla Territorial Metropolità de Barcelona proposa tres zones d’intervenció que s’ubiquen en les àrees intersticials de les tres poblacions. Creant una nova centralitat urbana.

• Palau Solità i Plegamans, Polinyà i la zona nord (industrial) de Santa Perpètua de la Mogoda. (nova centralitat urbana i àrea especialitzada industrial a consolidar i equipar) S´ubica en la franja intermèdia de la Riera de Caldes, actualment està connectada viàriament longitudinalment amb Santa Perpètua i Caldes de Montbui per la carretera C59 i l’autovia paral·lela i transversalment per la carretera C155 que uneix Granollers amb Sabadell. Aquests cascs urbans tenen la característica de contenir un tant percent elevat de la seva trama urbana de sòl qualificat d’industrial. En aquest àmbit el Pla Territorial Metropolità de Barcelona identifica una àrea de polaritat , hi proposa una nova centralitat urbana i les defineix com a àrees especialitzades industrials a consolidar i equipar amb la nova implantació d’equipaments.

• Caldes de Montbui i Sentmenat (polaritat comarcal i creixement moderat) S’ubica en la franja nord de la Riera de Caldes, viàriament es connecten longitudinalment amb la carretera C59 i transversalment amb la carretera C1415. Aquests dos cascs urbans tenen la característica de ser centres urbans consolidats que tenen una polaritat comarcal i de contenir un tant percent elevat del seu sòl qualificat d’agrícola. En aquest àmbit el Pla Territorial Metropolità de Barcelona proposa un creixement moderat dels seus nuclis urbans.

SISTEMA URBÀ. ESTRATÈGIES URBANES.

SISTEMA URBÀ. SISTEMA NODAL DEL TERRITORI

INFRAESTRUCTURES I MOBILITAT MASTER PROFESSIONAL D’ESTUDIS TERRITORIALS I URBANÍSTICS


INFRAESTRUCTURES a. Xarxa ferroviària L’àmbit està servit tan sols al Sud per la R-3 (Barcelona-Vic) i R-2 (Barcelona-Maçanet-Massanes). Les estacions més properes són Santa Perpetua i la Llagosta. Noves infraestructures • Línia ferroviària orbital, que unirà Mataró, Granollers, Sabadell,

Terrassa, Martorell, Vilafranca i Vilanova preveu dues noves estacions ferroviàries al terme municipal de Santa Perpètua

• El Pla Territorial Metropolità preveu la implantació d’un corredor de

transport públic segregat a la Riera de Caldes, que podria ser tramvia o una plataforma d’autobús segregada , i que enllaçaria Mollet i Montcada amb Santa Perpètua, Palau Solità-Plegamams i Caldes de Montbui, amb correspondència al corredor ferroviari del Vallès (Granollers-Vilafranca i línia Orbital)

• El Pla Director d’Infraestructures 2009-2018 (PDI) de l’ATM recull el

desdoblament de la línia ferroviària de Barcelona a Vic, entre Montcada i la capital d’Osona.

• El Pla Director d’Infraestructures 2009-2018 de l’ATM preveu la

construcció d’una nova línia de tramvia entre Montcada i Reixac i la Universitat Autònoma, passant pel centre Direccional de Cerdanyola.

b. Xarxa viària L’àmbit té accés a l’AP-7 i a la C-59. Noves infraestructures viàries • El Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya 2006-2026 preveu el

perllongament de la C-59 fins a Badalona a través del túnel de la Conreria

• Desdoblament de la C-59 entre Santa Perpètua de Mogoda i Caldes de Montbui

• El Pla territorial preveu una nova via metropolitana per l’oest de Santa

Perpètua i que ja d’enllaçar la Llagosta amb la futura Ronda Vallès

Xarxa ferroviària actual i actuacions futures Font: Elaboració propia a partir de dades PTMB

Xarxa viària actual i actuacions futures Font: Elaboració propia a partir de dades PTMB

INFRAESTRUCTURES I MOBILITAT MÀSTER PROFESSIONAL D’ESTUDIS TERRITORIALS I URBANÍSTICS


c. Línies d’autobús urbà i interurbà

Dins de l’àmbit d’estudi existeixen varies línies d’autobús, tant urbanes com interurbanes:

Línies urbanes:

Mollet del Vallès – Disposa d’un total de 27 parades dins del nucli residencial amb una freqüència de pas de 12 minuts.

Palau‐solità i Plegamans – Disposa d’un total de 26 parades donant servei al nucli residencial i a la urbanització de la Sagrera amb una freqüència de pas de 30 minuts. Santa Perpètua de Mogoda – Disposa d’un total de 28 parades connectant el nucli residencial amb la urbanització la Florida i el poble de La Llagosta. Té una freqüència de pas de 20 minuts.

Línies interurbanes: BCN ‐ Caldes: Dins l’àmbit, connecta les poblacions de La Llagosta, Santa Perpètua, Palau‐solità (inclosos els poligons industrials) i Caldes de Montbui. Té una freqüència de pas de 30 minuts.

BCN ‐ Sentmenat: Dins l’àmbit, connecta les poblacions de La Llagosta, Santa Perpètua, Polinyà (inclosos els poligons industrials) i Sentmenat. Té una freqüència de pas de 30 minuts.

També existeixen altres línies interurbanes que connecten les altres poblacions entre si i amb altres nuclis importants: Caldes‐Sentmenat i Lliçà, Mollet‐Santa Perpètua, Mollet Sabadell i Badalona, Sentmenat‐

Línea urbana de Palau-solità (26 parades)

(freqüència 30min.)

Línea urbana de Mollet del Vallès

(27 parades) (freqüència 12min.)

Línea urbana de Santa Perpètua

(28 parades) (freqüència 20min.)

Línea interurbana Sentmenat - Lliçà


Línea interurbana Sentmenat - Sabadell (freqüència 30min.)

Línea interurbana BCN - Sentmenat


Línea interurbana BCN - Caldes


Línea interurbana Badalona - Sabadell


Línea interurbana Mollet – Santa Perpètua


INFRAESTRUCTURES I MOBILITAT MÀSTER PROFESSIONAL D’ESTUDIS TERRITORIALS I URBANÍSTICS


RIER

A DE CA

LDES

160

38019

238

Superfície

Població 2006

Densitat de població (hab/km2)

68%

27%

5%

Transport privat

No motoritzat

Transport públic

MOBILITAT

La riera de Caldes és un àmbit perifèric de la corona metropolitana de Barcelona, amb una població inferior als 50.000 habitants. Es caracteritza per tenir una densitat de població molt baixa (238 hab/km2). Segons dades de l’ EMQ 2006 es realitzen 179.817 desplaçaments totals amb origen /destí a l’àmbit. 74.982 dels desplaçaments són externs, la qual cosa implica que hi ha un fluxe important amb la resta d’àmbits En quant al eepartiment modal s’observa un ús molt elevat del vehicle privat i un ús del transport públic quasi anecdòtic. Respecte a l’àmbit de la regió metropolitana, els millors resultats s’obtenen a l’àmbit central de Barcelona, amb una quota d’utilització del transport privat del 29%, sensiblement inferior a la resta d’àmbits. La marcada radialitat de la xarxa de transport públic i la menor densitat de serveis són un dels motius que fan que a mesura que ens allunyem del centre disminueixi l’ús del transport públic a la resta del territorio metropolità. Els àmbits amb una participación més elevada del vehicle privat són el de Riera de Caldes, juntament amb Riera de Tenes i Corbera. A l’alre extrem es troven els àmbits de Cerdanyola-Sabadell que presenten una participación més reduïda de la mobilitat en vehicle privat.

Repartiment modal de la RMB per àmbit supramunicipals Font: Elaboració pròpia a partir EMQ, 2006

Mobilitat intermunicipal a l’àmbit de Riera de Caldes Font: elaboració pròpia a partir EMQ 2006

CONCLUSIONS I ESTRATÈGIES MASTER PROFESSIONAL D’ESTUDIS TERRITORIALS I URBANÍSTICS


+

CONCLUSIONS:

- RIERA DE CALDES COM A ELEMENT PAISATGÍSTIC I ESTRUCTURADOR DE L’ÀMBIT. -CONCA HIDROGRÀFICA ENVOLTADA DE CONNECTORS ECOLÒGICS AMB 2 PUNTS CRÍTICS I 1 ÀMBIT CENTRAL VERD A PROTEGIR. -POLÍGON INDUSTRIAL DE LA RMB. ELEVADA ESPECIALITZACIÓ EN LA INDÚSTRIA, AMB SIGNES D’ESGOTAMENT I MANCA DE COMPETITIVITAT. -ALS MUNICIPIS DE PALAU SOLITÀ I PLEGAMANS, POLINYÀ I SANTA PERPÈTUA ES CONCENTREN LES NOVES CENTRALITATS URBANES DINS L’ÀREA DE POLARITAT DE LA RIERA DE CALDES.

-EN L’ULTIMA DÈCADA LA POBLACIÓ DE LA RIERA DE CALDES HA CRESCUT QUASI EL DOBLE DE LA RMB. EL % DE POBLACIÓ JOVE ÉS SUPERIOR AL DE LA RMB I CATALUNYA. I POBLACIÓ ENVELLIDA INFERIOR. -EL PERCENTATGE D’HABITATGES PRINCIPALS ÉS SUPERIOR AL DE LA RMB I CATALUNYA.I EL PERCENTATGE D’HABITATGES SECUNDARIS ÉS LA MEITAT DE LA RMB I LA TERCERA PART DE CATALUNYA. -MANCA D’EQUIPAMENTS SUPRAMUNICIPALS. -ÀMBIT AMB ALT GRAU DE MOBILITAT I POCA ACCESSIBILITAT EN LA ZONA NORD. NECESSITAT DE POTENCIAR LA MOBILITAT TRANSVERSAL I L’EIX DE LA RIERA-

ESTRATÈGIES I OPORTUNITATS -PROTEGIR ELS ESPAIS NATURALS MODERANT EL CONSUM DE SÒL. -PRESERVAR EL PAISATGE I POTENCIAR L’EIX DE LA RIERA COM A ELEMENT DE COHESIÓ SOCIAL I LLEURE. -OPORTUNITAT A NIVELL METROPOLITÀ DE REGENERACIÓ DEL TEIXIT INDUSTRIAL CAP A UN NOU MODEL PRODUCTIU MÉS COMPETITIU. -LES INTERVENCIONS TINDRAN CARÀCTER SUPRAMUNICIPAL I ABARCARAN LA TRANSFORMACIÓ DE LES ÀRRES INDUSTRIALS EXISTENTS D’AQUESTS MUNICIPIS. -OPORTUNIAT DE CONSOLIDACIÓ DEL NUCLI URBÀ DE PALAU SOLITÀ. -APROFITAMENT DE SÒL EN DESÚS SITUAT EN POLÍGONS PER A EQUIPAMENTS. -LES INFRAESTRUCTURES PREVISTES PEL PTMB I PEL PDI PODEN MILLORAR L’ACCESSIBILITAT.

document de bases - pdu riera de caldes

Documents

valor social i actiu

caldes espais obertsesquema

habitants caldes

continuitat dels espais

protecci en

caldes grup

protegir els espais

protecci dels espais