CC

EA

EL CULTIU DEL TRÈVOL D’ALEXANDRIA OBERSIM (Trifolium alexandrinum L.)

INFORMACIÓ TÈCNICACentre de Capacitació i Experiències Agràries de Maó (Menorca)

Núm.70JUNY 11

CARACTERÍSTIQUES BOTÀNIQUES.- El trèvol o bersim (Trifolium alexandrinum L.) és una

espècie anual pertanyent a la classe de les dicotiledònies i a la família de les lleguminoses.

EL SISTEMA AERI.- És una planta

amb tiges erectes i ramificades des de la

base, buides i cilíndriques, que arriba en els

bons talls a entre 50 i 60 centímetres

d’alçària. Les fulles trifoliades (com és típic

en trèvols i alfalsos) són membranoses i

amb un llarg pecíol, que sol ser més curt en

les fulles superiors. Els folíols són més

allargats que els de l'alfals.

INTRODUCCIÓ.- El bersim (Trifolium alexandrinum L.) és un trèvol conegut pels pagesos de Menorca

des de fa molts d’anys, però des de l'any 1972, quan s'introdueix el raigràs italià, el seu cultiu passa a ser

merament testimonial.

Encara que a Menorca el bersim sempre s'ha sembrat com a cultiu únic, el més interessant és la seva

mescla amb raigràs italià amb la finalitat d'obtenir pastures anuals per segar i pasturar.

Després de dos anys de cultiu de la mescla de raigràs i bersim en diferents parcel·les del CCEA s'han

observat una sèrie d'avantatges sobre el cultiu únic del raigràs italià, com ara:

• No necessita adobament de cobertora nitrogenat, ja que el bersim fixa el nitrogen a la terra i elraigràs l’aprofita. Per tant té importància des d'un punt de vista:

• Econòmic (no fa falta aportar adobament de cobertora nitrogenat)• I ambiental (no hi ha contaminació per nitrats)

• No hi ha dominància d'una planta sobre l'altra (cosa que no ocorre amb altres lleguminoses:enclova, trèvol subterrani, etc.), ja que amb dues plantes tenen un desenvolupament vegetatiu moltsemblant, tant a l'hivern com a la primavera.

• El bersim té una bona producció farratgera (en anys normals de pluja).

• Al bestiar li agrada molt (alt consum de matèria seca) i té un alt valor nutritiu.

D.L.: ME 526 /2007

����

EL SISTEMA RADICULAR.- Les plantes tenen una arrel ramificada, totes amb un bon

desenvolupament, encara que no solen superar els 20 cm de profunditat.

Com totes les plantes pertanyents a la família de les lleguminoses (enclova, alfals, trèvol, fesol, fesolí, etc.),

a les arrels tenen uns nòduls constituïts per bacteris del gènere Rhizobium capaços de transformar el nitrogen

atmosfèric, que les plantes no poden utilitzar, en nitrat (NO3-), que les plantes sí que aprofiten, per la qual cosa

són plantes millorants de la terra i amb necessitats mínimes o nul·les en adobaments nitrogenats.

BERSIM SEMBRAT AMB RAIGRÀS 2n TALL

FLORS, FRUITS I LLAVORS.- Les flors són de color blanc crema, molt atractives per a les abelles, i

estan agrupades en botons (inflorescències) en els extrems de les tiges i les seves ramificacions. Aquests

botons estan formats per nombroses flors sèssils (desproveïdes de peduncle). El calze és lleugerament

zigomorf i campanulat i la corol· la té els pètals soldats per la base al tub de l’androceu. El fruit és sèssil, inclòs

en el calze, indehiscent, amb pericarpi membranós i amb una llavor de color marró vermellosa de 2 a 2,2 mm

(440.000 llavors/kg).

CARACTERÍSTIQUES AGRONÒMIQUES.- El

bersim és una espècie anual que es pot sembrar a partir

de setembre, bé tot sol o associat amb una altra

gramínia. A Menorca no presenta aturada vegetativa a

l'hivern i es desenvolupa molt bé en aquesta època de

l'any, igual que a la primavera.

És una planta que té un desenvolupament vegetatiu

semblant al raigràs italià, cosa que permet mesclar-los

per fer pastures anuals per segar i pasturar. Aquesta

mescla pot arribar a donar entre 3 i 4 talls en secà en

anys de pluges normals.

El seu principal valor està en el fet que com que és

una lleguminosa no ha de menester adobament de

cobertora nitrogenat, tant si es conrea en pastures

monofites com associada amb raigràs italià, ja que tant

en un cas com en l’altre produeix un farratge d'alt valor

nutritiu i que agrada molt al bestiar.

����

RECOMANACIONS DE CULTIU PER A MENORCA.- Amb les conclusions a què s'han arribat en

el CCEA a través de diverses parcel·les de cultiu, es poden fer les recomanacions següents:

Preparació del terreny:

Adobament:

Sembra:

La parcel· la de sembra ha d'estar neta de males herbes (Oxalis, etc.) per evitar l’ofegament del cultiu

després de la nascència.

La llaurada ha de ser lleugera, amb dues passades encreuades d’erx n’hi haurà prou.

De l'anàlisi elemental del bersim es dedueix que necessita nitrogen, potassa i calç, principalment. Les

lleguminoses prenen el nitrogen de l'aire, una vegada tenen desenvolupats els típics nòduls radicals.

Però a aquesta planta, el creixement ràpid de la qual tant interessa, no ha de faltar-li aquest element en

condicions d’assimilabilitat al principi de la seva vida, encara que no sigui en gran abundància.

Per tant, l'adobament de fons es farà segons anàlisis de terres, encara que amb 300 kg de 9-18-27

n’hi haurà prou. Aquest adobament es taparà amb una passada d’erx amb un tauló i d'aquesta manera

es deixarà la parcel·la preparada per a la sembra.

Com que és una lleguminosa no necessita cap tipus d'adobament de cobertora nitrogenat.

Quan se sembra el bersim tot sol la dosi de sembra estarà

compresa entre els 40 i 45 kg/ha (4,0 i 4,5 grams per metre

quadrat).

Si se sembra mesclat amb raigràs la mescla estarà

compresa entre 20-30 kg/ha de bersim + 20-30 kg/ha de

raigràs italià. No convé mesclar la llavor per a la sembra.

La llavor s’ha de tapar de forma superficial i si pot ser convé fer una passada de corró per evitar atacs

de llimacs.

Rebrot raigràs + bersim

Nascència

Les llavors s’han de sembrar per separat.

Els caragols es refugien, durant el dia, a les voreres dels camins,

davall herbes i també a les cavitats de les parets; a la nit van als cultius i

tornen als seus refugis abans de la sortida del sol.

Els llimacs surten dels seus refugis a la nit i avancen molt lentament

cap a l'interior de la parcel·la; de dia queden al mateix lloc i es refugien

davall els terrossos i les pedres.

Els llimacs es mengen, normalment, les fulles inferiors de les plantes,

per la qual cosa si aquestes estan en estat de cotilèdons (falses fulles)

acaben per matar-les.

����

• És una lleguminosa i per tant una planta millorant de la terra, ja que l'enriqueix amb nitrogen.

• Encara que el pasturatge no l’afavoreix, quan està mesclada amb raigràs es pot pasturar sempre que el

terreny no estigui molt humit.

• No requereix cap tipus d'adobament nitrogenat ni en pastures monofites ni quan està mesclada amb

raigràs o una altra gramínia.

• No provoca meteorisme.

• ...I el bestiar la consumeix molt bé i té un alt valor nutritiu.

CONCLUSIONS:

J. Bustamante, A. Allés, M. EspadasCentre de Capacitació i Experiències Agràries

Ctra. de Fornells, km 2. 07700 MAÓTel.: 971 35 63 17 Fax: 971 35 09 28

Adreça electrònica: jbp.cime@silme.eswww.cime.es/ca/ccea.htm

CONTROL DELS CARAGOLS I LLIMACS.- Són animals de costums nocturns que viuen en llocs

humits. Surten a menjar a les nits (des de dues hores després de la posta del sol fins a dues hores abans de la

sortida), i poden produir veritables destrosses.

De dia només se'n veuen quan és humit i temperat o després d'una ploguda, sobretot a primera hora del

matí.

Convé passar el corró per evitar que els llimacses refugiïn davall terrossos i pedres aïllades

LLUITA CONTRA ELS LLIMACS.- Només com a recurs final. Si a la parcel·la de cultiu s'ha passat el

corró n’hi ha prou de repartir a grapats un esquer granulat a base de metaldehid al 5% al costat de les sèquies

i parets que voregen tota la parcel·la. Convé que el producte s'apliqui en el moment de la nascència del bersim

per evitar una invasió total de la parcel·la.