Dins la copa, un pleniluni

A René Char.

I

Així devia ser:

clamant als déus.

Foren...

L’afrodisíac dels emperadors.

II.

S’eixamora la nit

sobre la basta planícia

portadora d’un cicle.

L’empeltat vol arrelar-se,

subsidiari d’una remor de vent.

III

M’iniciares,

mormol intens,

la polpa ardent, fremir de vi.

àvid d’esgarrifança

i jo d’isolament,

tant pròfuga.

Que ingràvids

travessàrem

l’ombra d’un cel.

IV

Branda una gota de vidre

incrustada en la placa, promesa teva.

Brindàrem amb vitralls d’església,

l’arribada d’un àngel adormit al bressol.

V

Clamo l’esvaniment d’uns núvols,

mentre el roure condensa l’ahir ple:

i en preserva l’avenir.

VI

Colpides de sol flamejat,

amarades de mel,

es despengen les joies.

VII

Amb mans d’eixam d’agulla,

dessobre el solc, l’engruna humida

sota l’atzur, plujana,

que ofrena una gota d’or.

VIII

Resplendeix rere el vidre

l’essència

mirada incidida per la llum

que vas engendrar-me, ulls brandi

emana

una aquosa solitud.

IX

Grana en hores mullades

es macera de flairança d’oratges:

la poesia és el vi de la paraula.

X.

Amb efervescència de sosa

rossegaves la carn

emergia el cor nu,

Ets la fil·loxera de tot l’anhel, meu.

XI. MALVASIA

I si... d’una mossada, germana

et deixessin la polpa de cor, Malvasia

Degotaries dolls de vi blanc per la sina.

Reguers,

traçant camins daurats pels solcs.

XII. RIESLING

Dansa l' esparsa a ritme de Vals.

Torrent cobejós

que s'heura amb el còdol

vinyar pinzellat de molsa.

Des de la llera del Rhin,

Un vidre de gel

Et talla la gola.

XIII. SIRAH

Regi i porpra

Te’m presentes seductor

Proxeneta de malvestat.

M’indueixes al somni,

Salvatge i el·líptica

m’empenys a l‘esvoranc.

Crec.. que m’has pujat al cap.

XIV. NANSA BLAVA

Senyoreja una taula

abocada de mar,

blavíssima

En la remor

que s’esbrava

evoca...

L’elegia de l’acordió.

XV.

De la finestra estant,

S’estén trenada la terra

esvaint-se en l’horitzó.

degota enyor

mentre espero;

Les veremes d’una vida.

XI.

Desproveïda

surant en la superfície blana

condenses la solitud dins la copa

i et dones,

I les onades...

La sordesa fonètica d'un alè

fa del sospir un crit.

XII.

Amb la intensitat, tota

vares empassar-te

l'absenta.

T'amagaves rere la noblesa de la fusta

esforçant-te en conservar el secret

Vaig esbrinar-te

al paladar,

regalimant moscatell,

mentre...

Resseguia amb l’índex

el pòsit de vidre entelat

i em reflectia

amb l'ambre iridescent, teu-