DILLUNS DE PASQUA Jesús ha ressuscitat

Dilluns 28 de març

MONTFORT 300 Sant Lluís i la seva missió: exemple d’Evangeli

De pas per Rennes, en Lluís no va a allotjar-se a la casa dels seus pares, sinó on els pobres. Els pares li demanen que vagi a esmorzar un cop com a mínim amb la seva família. Ell accepta amb una condició: convidar també a tots els seus amics. La pro-posta sembla una mica estranya. Però, sigui com sigui, els pares preparen un gran dinar i una taula àmplia. El dia i hora convinguts, Montfort es presenta amb una llarga processó de pobres, cecs i coixos i els asseu a taula. Segons el seu costum, havia pres al peu de la lletra les paraules de l'Evangeli. Us imagineu la cara de sorpresa dels pares d’en Lluís? Tot i això, van tenir menjar per a tothom i tots van quedar contents. Un dinar amb els pobres de la ciutat era la manera com el nostre amic entenia un dinar familiar; per a ell els pobres eren la seva família.

Dimarts 29 de març

La finestra Deixar un cafè pagat “Cobra'm dos cafès: el meu i en deixo un de pendent.” Amb aquest gest es teixeix una xarxa de solidaritat a diver-sos llocs del món que també està començant a Catalunya. El funcionament és senzill: consisteix a pagar anticipada-ment un cafè a una persona que no té recursos perquè se'l pugui prendre. Una pissarra o un cartell amb llegendes de l'estil “Pregunta pels nostres cafès pendents” identifiquen els establiments que participen en la campanya. És el cas de Wikiàpats, un restaurant de les Corts que s'ha afegit a la iniciativa fa unes setmanes, i que hi ha donat el seu toc particular, perquè no només permeten fer l'aportació solidària amb cafès, sinó també amb plats per emportar-se.

Dimecres 30 de març

Cada vegada descobrim més persones que, amb la seva creativitat, pensen idees “super xules” per ajudar els més necessitats. Et donem gràcies Senyor per l’exemple que ens donen aquestes persones. Nosaltres també treballa-rem de valent per estar atents a les persones que pateixen al nostre voltant poder ajudar-les amb paraules amables i amb la nostra companyia.

La pregària Gràcies per ensenyar-nos a viure com a germans. Gràcies per ensenyar-nos a perdonar i reconstruir les nostres relacions humanes. Gràcies per ensenyar-nos com estimar, í donar-nos l'exemple del més gran amor. Gràcies per la mare que ens vas donar, que ens cuida i ens acompanya sempre. Gràcies per la teva Paraula tan clara, tan senzilla, tan plena de vida. Gràcies per invitar-nos a seguir-te construint el Regne de Déu a la terra. Gràcies per confiar en nosaltres i convidar-nos a col·laborar amb la teva missió. Gràcies per ensenyar-nos a viure en comunitat. Gràcies per la mare Església, que és la nostra gran família. Per tot, gràcies Senyor.

Dijous 1 d’abril

El Conte El captaire Diuen que en un petit poble del nord, a la meitat del fred hivern, va arribar un ancià captaire vingut de qualsevol lloc. El fràgil home dormia al ras, amb tot just una rosegada manta, i no aconseguia gaires almoines en una comunitat en què els estranys no eren ben rebuts. I no obstant això, mostrava sempre un somriure. La seva educació, la seva sincera preocupació era per a qui necessitava una mà per creuar la carretera, o portar les bosses amb la compra. La seva mirada era alegre i penetrant, fingia indignar-se amb els nens que li molestaven a la plaça i mostrava una profunda humilitat i gratitud... No demanava diners, només una estona de conversa, no-més un amic. No va passar molt temps fins que el captaire va canviar els cors dels veïns i a poc a poc van anar ajudant-lo a ell, aju-dant-se entre si, apropant-se a rebre els consells savis que ell oferia a qui volgués escoltar i compartint-los amb els altres, descobrint que res guardava per a si i tot el que rebia en almoines ho donava a qui ho necessités, sense importar que fos una pobra vídua o un murri delinqüent de carrer. Un dia se'n va anar. El van trobar a faltar

al principi, al poble es preguntaven on havia anat a parar. Més endavant es van adonar que el seu amor, el seu afecte, els seus consells, la seva manera de ser i de fer, havien quedat impregnats per sempre al poble.

Divendres 2 d’abril

Jesús, no t’oblidis de totes aquelles persones que passen fam, mentre nosaltres llencem tants aliments; dels que no tenen casa ni a l’hivern, mentre tots nosaltres gaudim de l’escalfor de les nostres. Anima’ns a repartir tot allò que tenim amb aquelles persones que no tenen res.