DIFERÈNCIES ENTRE HOBBES I LOCKE - ?_hobbes.pdf · DIFERÈNCIES ENTRE HOBBES I LOCKE Hobbes i Locke…

Download DIFERÈNCIES ENTRE HOBBES I LOCKE - ?_hobbes.pdf · DIFERÈNCIES ENTRE HOBBES I LOCKE Hobbes i Locke…

Post on 01-Oct-2018

212 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<ul><li><p>DIFERNCIES ENTRE HOBBES I LOCKE Hobbes i Locke comparteixen el paradigma contractualista en filosofia poltica, un model que arribar fins a Rousseau. Per Hobbes teoritza un contractualisme absolutista (amb submissi absoluta de lindividu a lEstat) i Locke un contractualisme liberal (on lindividu mai no perd la seva llibertat originria) mentre que Rousseau representa el contractualisme republic. La doctrina del contracte s compatible tant amb la monarquia com amb la repblica; no suposa reivindicar un tipus de govern en particular, sin que intenta explicar com sarticula la relaci entre la societat civil i lEstat. Tots els contractualistes donen per fet que la societat civil preexisteix a lEstat i que els individus (racionals, iguals, competitius i calculadors) van decidir crear lEstat per tal de viure millor (amb ms seguretat i ms progrs). Per els diversos terics del contractualisme discrepen sobre les causes que van portar els humans a crear lEstat, sobre els lmits del pacte i sobre les circumstncies que fan possible la legitimitat del fet de pactar. Per aix tant un partidari de labsolutisme com un liberal poden ser contractualistes encara que tinguin serioses diferncies sobre el sentit i les conseqncies del contracte. Esquemticament, les diferncies entre Hobbes i Locke sn especialment significatives en cinc grans mbits. 1.- Sobre la naturalesa humana </p><p> Per a Hobbes els humans no sn animals socials, en lestat de natura sn brutals, agressius, egoistes. Un hum s un sser constitut per desigs brutals que no sap ni pot controlar per ell mateix. s el poder de lEstat el que ens disciplina i ens fa socials. </p><p> Per a Locke lhome s per naturalesa un animal social, ja en la naturalesa hi </p><p>ha relacions de collaboraci. Els humans sn subjectes de dret, perqu el dret est en la naturalesa de les relacions socials. </p><p> 2.- Sobre la vida en lestat de natura </p><p> Per a Hobbes la vida humana en lestat de natura s pobra, brutal, desagradable i curta. Lestat de natura s un estat de guerra. </p><p> Per a Locke, la vida en lestat de natura, tot i ser insegura era pacfica, bona </p><p>i agradable, en la mesura que els humans complien les seves obligacions i mantenien les seves promeses. En lestat de naturalesa hi pot haver guerra per tamb hi ha llibertat i igualtat. En lestat de naturalesa, els individus gaudeixen de dos poders (el dassegurar la prpia conservaci i el de castigar a qui amenaci la seva vida) i dun dret fonamental (el de la propietat privada, limitada a all que s necessari per a la prpia conservaci). </p><p> 3.- Sobre la llibertat en lestat de natura </p><p> Per a Hobbes, la llibertat en lestat natural s absoluta. En la natura tot home t dret a tot, daqu que la vida sigui insegura. </p></li><li><p> Per a Locke hi ha un dret natural que fins i tot en lestat de natura </p><p>mimpedeix envair la propietat dels altres i aix no significa cap limitaci de la llibertat. </p><p> 4.- Sobre el paper dels drets </p><p> Per a Hobbes quan atorguen drets a lEstat-Leviatan, els individus perden els drets individuals i reben, a canvi, la seguretat i la protecci. Lobligaci del individus davant lEstat s lobedincia. Per aix no hi ha drets per als rebels (per als qui violen el contracte). </p><p> Per a Locke els humans tenen drets per naturalesa (la llibertat individual i la </p><p>propietat privada) i poden oposar-se violentament a qualsevol que intenti oprimir-los. Ning no t per naturalesa el dret a oprimir a un altre i existeix un dret de resistncia contra les injustcies (cap. XIX del Segon Tractat sobre el govern civil). </p><p> 5.- Sobre el pas de lestat de naturalesa a lestat social </p><p> Per a Hobbes s la misria i la inseguretat (la por) all que fa que els humans passin de lestat de naturalesa a lestat social. </p><p> Per a Locke en lestat de natura hi ha tamb drets naturals; com a molt el </p><p>que ens fa passar destat de natura a estat social s el desig dassegurar la propietat, progressar i de tenir millors condicions de justcia. El pas a lestat social s degut no a la por sin a la necessitat de prevenir lescassetat. </p></li></ul>