dieta i esport

16
DIETA I ESPORT

Upload: denis-montero-torres

Post on 30-Oct-2014

28 views

Category:

Documents


3 download

TRANSCRIPT

Page 1: Dieta i Esport

DIETA I ESPORT

Page 2: Dieta i Esport

ESPORT: Activitat física, exercida com a joc o competició, la qual suposa entrenament i acceptació de normes.

RESISTENCIA: La capacitat de resistir psíquica i físicament una càrrega o activitat durant un llarg temps.

Definicions

Page 3: Dieta i Esport

Influeix positivament en el rendiment físic Optimitza els dipòsits de glucogen

Els esportistes solen tenir coneixements reduïts sobre nutrició i sovint son idees preconcebudes“La dieta es pot considerar com un segon entrenament”

Una alimentació adequada:

Page 4: Dieta i Esport

L’energia estimada per a una persona de 70kg que entrena diàriament 2 hores és:

HOMES: 3000 – 3500 KcalDONES: 2500 – 2800 Kcal

Aquesta pot variar segons el tipus d’esport i el perfil de l’esportista

Energia

Page 5: Dieta i Esport

Degut a l’augment del treball muscular i alhora la oxidació d’aminoàcids, es veu augmentat el requeriment nitrogenat:- Segons tipus d’esport: 1,2 – 1,7 g/kg/dia- Sense oblidar 10 – 15% del total de la dieta

Per contra, un excés provoca:Més urea i àcids Més necessitat d’aigua per excretar-los Descalcificació Més consum O2

Proteïna

Page 6: Dieta i Esport

- Font energètica important i difícil d’esgotar- Reserva del 15 – 20% del pes corporal- Ingestes iguals a la persona adulta sana:

30% del total de la dietaDIETA 2500Kcal 30% greix 1,5g/kg/diaDIETA 3500Kcal 30% greix 1,6g/kg/dia- AGS (<7%) AGM (<15%) i AGP(<7%), ingesta igual que la persona adulta

Lípids

Page 7: Dieta i Esport

- Augment de la ingesta fins el 55-65% del total calòric de la dieta

- S’aconsella que la major part siguin d’absorció lenta (pasta, patata, llegum...) per així mantenir una bona glucèmia en sang durant més temps

Hidrats de carboni

Page 8: Dieta i Esport

El glucogen és el nostre reservori de glucosa- Glucogènesi: Emmagatzematge de glucosa- Glucòlisi: Síntesi de glucosa

El nivell de càrrega del glucogen hepàtic depèn de l’alimentació de les 24h anteriorsLa càrrega del glucogen muscular és més costosa- Glucosa S’utilitza en absència de 02

Sang i cervell

Glucogen

Page 9: Dieta i Esport

- Una bona hidratació ha de cobrir les pèrdues corporals durant l’exercici (1,5l/kg de pes perdut)

- Si no ens hidratem bé, abans de que aparegui la sensació de set:1. El líquid plasmàtic s’evapora i la sang perd

volum2. El líquid extracel·lular passa a sang per a

millorar la osmolaritat3. El líquid intracel·lular passa a ser extracel·lular

començant així una cadena de deshidratació intracel·lular

Hidratació

Page 10: Dieta i Esport

Es recomana per tant:- Ingesta de líquid abundant durant les 24h

anteriors a un exercici- Durant l’exercici anar bevent sense esperar

a tenir set- La temperatura ideal de l’aigua és d’entre

15 i 20 graus- Afegir una aportació d’hidrats de carboni i

electròlits en exercicis de més d’1 hora- Mantenir un control del pes pre i post

exercici

Hidratació

Page 11: Dieta i Esport

Les actuals IDR són vàlides per esportistes (segons American College of Sports Medicine)No obstant cal tenir presents:- Vitamina B1: En la majoria d’esportistes la

ingesta supera les IDR, tot i que en dietes amb sobrecàrrega d’HC caldría suplementar.

- Vitamina B6: Requeriments augmentats en dietes altes en proteïnes (>1,8g/kg/dia)

- Vitamina B9: Suplementació en dietes baixes en folats, dones que prenen anticonceptius o amb la sospita d’un bloqueig metabòlic (culturistes amb suplementació de glicina i metionina)

Vitamines i minerals

Page 12: Dieta i Esport

Els dèficits més freqüents que presenten son:- Ferro• Dèficits en el 25% de dones i en el 10% d’homes• Esports d’alta resistència (triatlons, atletisme...)• Causa de l’anèmia ferropènica• Evitar-ho potenciant fruits secs, carn vermella i

marisc- Calci• Esports on és important guardar relació potència/pes• Causa rampes musculars, a més d’osteopènia,

fractures i osteoporosi• Evitar-ho potenciant làctics i vitamina D (peix blau i

rajos solars)

Vitamines i minerals

Page 13: Dieta i Esport

- Magnesi• Els homes solen cobrir les IDR mentre que les

dones solen fer el 60-65% de la IDR• Pèrdua més accentuada en exercicis anaeròbics i

probes llargues (per orina i suor)• El dèficit provoca rampes musculars i baix

rendiment• Una suplementació de Mg pot millorar el

rendiment i l’estat anímic- Zenc• Dèficit freqüent en esports d’alta resistència• Provoca alteració dels nivells de folats i

contribueix a una baixada del sistema immunitari

Vitamines i minerals

Page 14: Dieta i Esport

1. Fer una aportació suficient per evitar la sensació de gana i fatiga

2. Aportació prioritària d’aliments basificants (iogurt, fruita, llegum...)

3. Completar la sobrecàrrega de glucogen4. Aportació de greixos moderat i suficient

per tal d’alleugerir el buidat gàstric5. Correcta hidratació Exemple d’àpat:

Biquini (pa, pernil dolç i formatge)Iogurt amb maduixes

Recomanacions pre-exercici

Page 15: Dieta i Esport

1. Hidratar: Aigua, sucs de fruita, begudes isotòniques...

2. Basificar: Per compensar l’acidesa de l’esport (sucs de fruita, liquats...)

3. Passada una hora començar a menjar, fent:• Dieta hiperglucídica (>50% HC)• Dieta hipolipídica• Dieta normoprotèica• Dieta normocalòrica• Reposició de Na (salant) i K (fruites i verdures)• Reposició del glucogen (aliments rics en HC)

4. Evitant la cafeïna i l’alcohol

Recomanacions post-exercici

Page 16: Dieta i Esport

Gràcies per la vostra atenció