D I C TAT S P R E PA R AT S L l e n g u a c a t a l a n a 2 243

Sense saber com, l�Arnau es va trobar assegut a taula al costat del rei Jaume I. Mig meravellat, mig atemorit, escoltava i callava. Com que tothom menjava i sentia un rau-rau al ventre, va agafar el braó de xai que tenia al davant i hi va clavar queixalada sense deixar de parar atenció al que deien el rei i els cavallers. I així va saber que acabaven de conquerir l�illa de Mallorca i que pensaven repoblar-la amb pagesos de l�Empordà. En sentir anomenar l�Empordà, va recordar el seu poble i la seva família que el devien esperar per dinar. Sobtadament va sentir que es convertia en una bola d�energia i, gairebé sense transició, entrava a casa seva tot dient: «Em sembla que avui no tinc gaire gana». Preparació: Copia el text del dictat, encercla i numera tots els punts i digues quina funció té cada un. UN I TAT 1 . E L P U N T El mirabajà l�anomenem també «flor de nit» o «meravella de nit» perquè durant el dia té les fltancades; s�obren al vespre, discretament, es tanquen al matí i es panseixen prop de migdia; n�hi ha tantes, però, a cada planta, que no ens adonem que no són les mateixes. Des del mes de juny fins que arriba el fred, perfuma les nits als jardins i a les terrasses; també creix al camp, sovint arrambada a les parets de les cases o a les vores dels camins. De color blanc, groc o rosa viu, les flors del mirabajà posen una nota de color allà on són, quan arriba el capvespre. Preparació: Copia el text, encercla les comes amb un color; els punts i comes amb un altre, i els punts amb un tercer color; després llegeix-lo en veu alta respectant bé el ritme que marquen aquests signes de puntuació. UN I TAT 2 . L A COMA I E L P U N T I COMA L l e n g u a c a t a l a n a 2 245

Com que havíem previst anar a la platja, vaig començar a preparar-ho tot: les tovalloles, el para-sol, la crema protectora, els peus d�ànec, les ulleres d�immersió� Quan ho vaig tenir tot a punt, vaig anar l�eixida a buscar la mare que recollia la roba estesa. No la hi vaig trobar, la panera de la roba neta era a terra, buida, i l�estenedor ple� Vaig cridar: «Mare!?», però no vaig rebre resposta. La vaig buscar per tot el pis, cambra per cambra: no res, ningú, tot era buit i silenciós� Tot d�una, vaig sentir les claus a la porta. Vaig anar al rebedor de puntetes� i vaig trobar la mare que entrava amb el diari a la mà: «Amb aquest sol tan lleganyós, anar a la platja�», em va dir, «potser ho hauríem de deixar per a demà�». Preparació: Encercla els dos punts amb un color i els punts suspensius amb un altre. Explica quina funció tenen en cada cas. UN I TAT 3 . E L S D O S P U N T S I E L S P U N T S S U S P E N S I U S Pel carnaval, la meva germana es va disfressar de Bruixa Avorrida (com la dels llibres de Les Tres Bessones). Duia un mussol a la mà (un mussol de mentida, és clar) i parlava amb tothom que passava: �On és, l�Anna? On és, l�Helena? On és, la Teresa? �els preguntava. �No ho sé �contestaven alguns�; no les hem vist. �Em sembla que han anat a ajudar en Harry Potter �feien broma uns altres. I ella (que és molt comedianta) es passejava per la festa imitant les positures i ganyotes habituals de la bruixa, tot dient: «Sóc la Bruixa Avorrida, amiga de totes les criatures!». Preparació: Copia el text, encercla amb colors diferents els guions, els parèntesis i les cometes, i explica per a què serveix cada un dels signes en cada cas. UN I TAT 4 . E L S G U I O N S , E L S PA R È N T E S I S I L E S C O M E T E S 246 L l e n g u a c a t a l a n a 2

� La libèl·lula o espiadimonis és un insecte que neix a l�aigua. � De qui té la cara rodona en diem cara-rodó. � D�una cosa sense importància en diem bagatel·la. � Gener, març, maig, juliol, agost, octubre i desembre tenen trenta-un dies. � El goril·la és el més gros de tots els micos. � El Marroc és un estat situat a l�extrem nord-occidental de l�Àfrica. � Una ombrel·la és un para-sol petit, de senyora. � El para-xocs serveix per protegir el cotxe dels xocs de poca importància. � El cargol és un mol·lusc, com els musclos i les ostres. � La franel·la és un teixit de llana, per rentar-la s�ha de fer servir aigua tèbia. � Una carretel·la és un carruatge de quatre rodes, amb quatre seients i una capota que es pot abaixar. Preparació: Encercla amb un color les paraules que duen guionet i amb un altre les que duen punt volat i escriu tantes frases com vulguis per tal d�utilitzar-les totes. UN I TAT 5 . E L G U I O N E T I E L P U N T V O L AT � Tothom a taula! � Però� si és molt aviat! � Que no has vist l�hora que és? � Alça! Que de pressa ha passat l�estona! � Carme! Marina! A dinar! � Vols dur la sopa a taula, si us plau? � Sopa! Que no feies fricandó? � Sí, però de primer hi ha sopa. Au, mengeu� � Ja he acabat, vaig a buscar el fricandó? � Quina oloreta més bona! � Ep, ep, no te�l quedis, fes passar la plata! � En queda una mica més? � I les postres? � Crema cremada! Nyam-nyam� Preparació: Classifica les frases que duen un signe d�admiració o d�interrogació en un quadre com aquest: UN I TAT 6 . E L S S I G N E S D� A D M I R A C I Ó I D� I N T E R R O G A C I Ó L l e n g u a c a t a l a n a 2 247 Expressen admiració Expressen sorpresa Expressen exclamació Expressen un crit Expressen pregunta directa

La comtessa està asseguda, viudeta igual! La comtessa està asseguda al seu palau. Se li presenta a la cambra, valga�m Déu, val! Se li presenta a la cambra el comte Arnau. Tot cobert de roges flames, ai quin espant! Tot cobert de roges flames, valga�m Déu, val! �Tota sola feu la vetlla, muller lleial? Tota sola feu la vetlla, viudeta igual? �No la faig jo tota sola, comte l�Arnau, no la faig jo tota sola, valga�m Déu, val! �Qui teniu per companyia, muller lleial? Qui teniu per companyia, viudeta igual? �Déu i la Verge Maria, comte l�Arnau; Déu i la Verge Maria, valga�m Déu, val! �On teniu les vostres filles, muller lleial? On teniu les vostres filles, viudeta igual? �A la cambra són que broden, comte l�Arnau, a la cambra són que broden seda i estam. Preparació: Encercla els diversos signes de puntuació de la cançó i explica�n la funció. UN I TAT 7 . L A P U N T U A C I Ó I L� E N T O N A C I Ó � Volia comprar-me una samarreta al mercat però no vaig trobar-ne cap que em fes el pes. Vaig pensar que potser n�hi hauria de més boniques la setmana vinent. � Quan va arribar la meva germana, vaig preguntar-li si havia anat a inscriure�s al concurs de patinatge. � L�àvia havia promès fer-nos canelons per dinar i nosaltres vam anar-hi d�hora per ajudar-la. � Com que ell no vol moure�s del lloc on és, no podem posar-hi el banc i haurem d�asseure�ns a l�altra banda. � Van treure�s els abrics i van penjar-los al rebedor per no oblidar-se�n quan marxessin. Preparació: Escriu una frase amb cada grup de paraules destacades. UN I TAT 8 . L� A P Ò S T R O F I E L G U I O N E T E N E L S PRONOMS 248 L l e n g u a c a t a l a n a 2

Quan vam entrar a la sala, el primer que vam veure va ser una impressora i un escàner nous. Lògicament, tots volíem ser els primers, si no els únics, a fer-los servir. La Mònica, la professora d�informàtica, ens va demanar que ràpidament cadascú segués davant d�un ordinador, l�engeguéssim, obríssim la carpeta de les imatges i que cada un triés les imatges que li calien per preparar el tema que havia escollit. Jo volia fer un treball monogràfic sobre els indis d�Amèrica i havia dut una munió de revistes amb uns articles interessantíssims i unes fotografies fantàstiques. Com que era el que havia dut més documentació, la professora em va permetre que estrenés els aparells. Preparació: Encercla les paraules del text que duen accent i escriu tantes frases com et calgui per tal de fer-les servir totes. UN I TAT 9 . L� A C C E N T U A C I Ó � La Lluïsa explica històries increïbles. � Els meus veïns són suïssos. � Caldrà que canviïs les rajoles que es mouen. � Encara que no et suïn els peus cal que et canviïs els mitjons. � La noia va trobar la casa en un estat ruïnós. � Volen que creï una associació amb gent de tots els països. � Digues al Raül que no s�amoïni. � L�Eloïsa ens ha traduït la carta de la Brigitte. � Cal que rumieu una mica i reduïu les despeses. � Mentre vigilava el fricandó que coïa, rentava el raïm a l�aigüera. Preparació: Escriu tantes frases com et calgui per tal d�utilitzar totes les paraules destacades. UN I TAT 1 0 . LA DI È R E S I I E L S C O N TA C T E S V O C À L I C S L l e n g u a c a t a l a n a 2 249

Quan vam visitar el monestir budista de Panillo, a la Ribagorça aragonesa, em va fer la sensació que el Pirineu havia esdevingut l�Himàlaia. Havia llegit que Himàlaia vol dir �prop d�on viuen els déus� i vaig pensar que la nostra muntanya també mereixia aquest nom. Quan vam entrar al temple, només s�hi sentia el murmuri del rés de deu lames que pregaven per la pau del món. La remor suau d�aquella cantarella em feia venir son. En sortir, mon pare i jo vam parlar de la diferència entre aquell temple amb tants colors i les esglésies que vam veure quan vam fer la Ruta del Romànic, itinerari que passa per Taüll, Boí, Erill-la-vall, Durro, Barruera, Cóll, Cardet� Realment les esglésies romànes són molt més austeres, amb la pedra vista i aquells campanars tan alts que si els mires gaire estona al final et fa mal el coll. Preparació: Copia les paraules destacades del text i escriu al costat el significat de cadascuna. UN I TAT 1 1 . E L S A C C E N T S D I A C R Í T I C S Pa torrat amb mantega El pa torrat i la mantega Per esmorzar van de primera, solen anar sovint plegats ja no cal dir per berenar, i ens els mengem de bona gana, i a totes hores sempre donen molt més si són ben ensucrats. plaer complet al paladar. Tenen un gust que, en barrejar-se, MIQUEL MARTÍ I POL resulta encara més plaent, tant és així que cada dia en menja arreu qui sap la gent. Preparació: Llegeix el poema en veu alta parant atenció a aquelles paraules que duen una lletra que no pronunciem. Després copia el text en el teu quadern i encercla aquestes paraules. UN I TAT 1 2 . L E S L L E T R E S MUDES 250 L l e n g u a c a t a l a n a 2