La Comissioacute Informativa de Territori i Serveis Urbans proposa que se sotmeti al pleper a la seva consideracioacute i votacioacute el dictamen seguumlent

Ategraves que previ informe favorable de la Junta de Govern Local lalcalde de Vilafrancadel Penedegraves per decret de 17 de desembre de 2013 va aprovar inicialment el plaespecial urbaniacutestic de concrecioacute dusos i titularitat dun equipament del sector de sogravelPla del Diable destinat a Centre Residencial dAccioacute Educativa (CRAE)Lequipament subica a lavinguda del Pla del Diable nuacutem 39 de Vilafranca delPenedegraves

Ategraves que lexpedient i el pla shan sotmegraves a informacioacute puacuteblica com eacutes preceptiudurant el termini dun mes mitjanccedilant anunci publicat en el SOPS de 31-12-2013en el diari Ara de 20-12-2013 en el tauler danuncis municipal i amb notificacioacuteexpressa a ladvocat que defensa els interessos dalguns veiumlns de la zona que esconsideren interessats

Ategraves que durant el periacuteode dinformacioacute puacuteblica dun mes sha presentat una uacutenicaallegacioacute amb registre dentrada de 7 de febrer de 2014 signada per quatrepersones veiumlnes de la zona

Ategraves que les al legacions feien referegravencia fonamentalment a

Presumpta nullitat del pla especial pel fet que es tramitaria amb la finalitatdevitar el compliment duna sentegravencia judicial que anulla les llicegravenciesambiental i urbaniacutestica que emparen el CRAE Suposada manca de documents preceptius en el pla especial i absegravenciadestudi davaluacioacute de la mobilitat generada i davaluacioacute ambiental

- Caragravecter de sistema general i no local de lequipament i consequumlegravenciesderivades

Ategraves que sha emegraves informe juriacutedic sobre les allegacions el qual informe rebutjalexistegravencia de les deficiegravencies esmentades i proposa desestimar iacutentegrament lesallegacions amb aprovacioacute del pla especial

Ategraves que pla especial ha de ser aprovat provisionalment pel ple municipal perogravelaprovacioacute definitiva correspon a la Comissioacute Territorial dUrbanisme de Barcelonadacord amb larticle 811 d) del Text refoacutes de la Llei durbanisme pel fet de tractar-se dun equipament comunitari que no eacutes dinteregraves exclusivament local s

ACORDA

1Aprovar provisionalment el pla especial urbaniacutestic de concrecioacute dusos i titularitatdun equipament del sector de sogravel Pla Del Diable equipament destinat a CentreResidencial dAccioacute Educativa (CRAE) en la finca situada a lavinguda del Pla delDiable nuacutem 39 de titularitat puacuteblica (Generalitat de Catalunya per cessioacute delAjuntament)

eCort 14 - 08720 Vilafranca del Penedegraves - 938 920 358 - wwwvilafrancacat VEGUERIAPENEDEgraveS

)1

~ AJUNTAMENTbull111 VILAFRANCA~n

DEL PENEDES

2 Trametre lexpedient a la Comissioacute Territorial dUrbanisme de Barcelona dacordamb larticle 811d) del Text refoacutes Llei dUrbanisme per a la seva aprovacioacutedefinitiva

3 Notificar aquest acord juntament amb linforme juriacutedic emegraves per garantir eldeure de motivacioacute a les quatre persones que han presentat allegacions a traveacutesdel seu advocat designat a efectes de notificacions Tambeacute es notificaragrave a laGeneralitat de Catalunya (Departament de Benestar Social i Famiacutelia) Es fa palegravesque lacte eacutes de tragravemit i no eacutes susceptible de recurs de cap mena sens perjudicidels recursos adients contra lacord definitiu de la Generalitat de Catalunya

0

eCort 14 - 08720 Vilafranca del Penedegraves - 938 920 358 - wwwvilafrancacat VEGUERIAPENEDEgraveS

~ AJUNTAMENTbull1111 VILAFRANCA~n _

DEL PENEDES

La Comissioacute Informativa de Serveis a les Persones proposa que se sotmeti al plemunicipaliexcl per a la seva consideracioacute i votacioacuteiexcl el dictamen seguumlent

Ategraves que el ple municipaliexcl en sessioacute celebrada el dia 26 de novembre de 2013iexcl vaaprovar inicialment el seguumlent

- Lextincioacute o dissolucioacute dels organismes autogravenoms municipals de caragravecteradministratiu seguumlents Patronat Municipal dEsportsiexcl Patronat Municipal deComerccedil i Turismeiexcl Patronat del Teatre Cal Bolet i Torras i Bagesiexcliexcl tots ellsdependents de lAjuntament de Vilafranca del Penedegraves

- Laprovacioacute del canvi de sistema de gestioacute dels serveis i activitats que gestionenactualment els esmentats organismes autogravenomsiexcl que seran prestats perlAjuntament de Vilafranca del Penedegraves mitjanccedilant la seva estructura ordinagraveria

- La creacioacute del Consell Municipal dEsportsiexcl del Consell Municipal de Comerccedil iTurisme i del Consell Municipal de les Arts Escegraveniquesiexcl aixiacute com els seus estatutsrespectius que consten incorporats a lexpedient

Ategraves que sha sotmegraves lexpedient al tragravemit diexclinformacioacute puacuteblica pel termini de trentadies hagravebils durant el qual periacuteode han presentat allegacions les persones o entitatsseguumlents Candidatura dUnitat Popular (CUP) sobre els estatuts del ConsellMunicipal dEsportsiexcl Nuacuteria Repiso Campllonch tambeacute sobre els estatuts del ConsellMunicipal dEsportsiexcl Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) sobre els estatuts delsConsells diexclEsportsiexcl de Comerccedil i Turisme i de les Arts Escegraveniquesiexcl i PatronatMunicipal de Comerccedil i Turisme sobre els estatuts del Consell Municipal de Comerccedil iTurisme

Ategraves que no hi ha cap al-legacioacute que quumlestioni la dissolucioacute dels organismesautogravenoms ni la creacioacute dels nous tres Consells sectorials Les allegacions secentren en aspectes concrets dels estatuts dels Consells

Ategraves que pel que fa a les allegacionsiexcl sintegraveticament

a) Les allegacions de Nuacuteria Repiso expressen dubtes sobre si els membres del-----Consella-Esports-vincuumllats - al moacuten de lesport (representants o no dentitats

esportives) tindran dret a vot Cal dir que efectivament tenen dret a vot i aixiacuteresulta clarament dels estatutsiexcl per beacute que sintrodueix una nova expressioacute a linicide larticle 3 dels estatuts que ho referma encara meacutes

b) Pel que fa a les al legacions de la CUP sobre el Consell Municipal dEsportssaccepta suprimir a larticle 1 la referegravencia expressa al caragravecter consultiu delConselliexcl i tambeacute saccepten totes les precisions proposades sobre les funcions quecorresponen al Consell (article 2) No es pot acceptar en canvi la propostaconsistent en quegrave tots els informes i propostes del Consell shagin de debatre en totcas en el si del ple municipaliexcl la qual cosa no seria racional ni operativa

c) No sestima lal-legacioacute formulada per majoria pel consell rector del PatronatMunicipal de Comerccedil i Turismeiexcl que pretenia que totes les decisions del Consellfossin vinculants_ Aquesta previsioacute seria contragraveria a la naturalesa juriacutedica dels

Cort 14 - 08720 Vilafranca del Penedegraves - 938 920 358 - wwwvilafrancacat VEGUERIAPENEDEgraveS

~ AJUNTAMENTbull11I1 VILAFRANCA~n~ _

DEL PENEDES

Consells com a ogravergans de participacions amb funcions essencialment consultives ide proposta i en definitiva podria comportar unes consequumlegravencies danorreament deles atribucions que la llei atribueix als diferents ogravergans municipals i entre ells el plemunicipal que representa democragraveticament i directament als ciutadans i ciutadanes

d) Saccepten les al legacions dICV als estatuts dels diferents Consells sobresubstitucioacute de membres en cas dimpossibilitat dassistegravencia a una sessioacute incrementdel nombre miacutenim de sessions anuals dels Consells lliurament amb antelacioacute de ladocumentacioacute que shagi de tractar i publicitat de les actes En canvi no sacceptalallegacioacute que preteacuten convertir en preceptives i vinculants les propostes delsConsells en mategraveria dOrdenances municipals fiscals i no fiscals i Reglamentslacceptacioacute daquesta esmena provocaria que el parer dun ogravergan sectorialparticipatiu condicioneacutes de forma essencial la capacitat decisograveria del ple municipalla qual cosa no teacute encaix des de la perspectiva de les regles i els principis legals idemocragravetics

e) Bona part de les al legacions estimades quant als estatuts del Consell dEsportsshan traslladat tambeacute als estatuts dels altres Consells per raons de coheregravencia

Per tot aixograve sACORDA

1) Desestimar les allegacions del Patronat Municipal de Comerccedil i Turisme i estimarparcialment les allegacions de CUP ICV i Nuacuteria Repiso

2) Aprovar definitivament lextincioacute o dissolucioacute dels organismes autogravenomsmunicipals de caragravecter administratiu seguumlents Patronat Municipal dEsportsPatronat Municipal de Comerccedil i Turisme Patronat del Teatre Cal Bolet i Torras iBages tots ells dependents de lAjuntament de Vilafranca del Penedegraves Aquestsorganismes perden per tant la seva personalitat juriacutedica

3) Aprovar definitivament el canvi de sistema de gestioacute dels serveis i activitats quegestionen actualment els esmentats organismes autogravenoms que seran prestats perlAjuntament de Vilafranca del Penedegraves mitjanccedilant la seva estructura ordinagraveria

-- ~l)_AprovaLdefinitivament -la creacioacute del Consell Municipal dEsports del ConsellMunicipal de Comerccedil i Turisme i del Consell Municipal de les Arts Escegraveniques aixiacutecom els seus estatuts respectius que consten incorporats a lexpedient Restaextingit lactual Consell del Patronat Municipal de Comerccedil i Turisme aixiacute com elConsell Municipal dEsports que regulava el reglament aprovat en el mes denovembre de 1992

5) LAjuntament de Vilafranca del Penedegraves succeiragrave amb caragravecter universal elsorganismes que es dissolen Lentitat local se subrogaragrave en la posicioacute delsorganismes en tots els drets obligacions contractes convenis concessionsacords subvencions i qualsevol altra relacioacute juriacutedica bilateral en la qual elsorganismes fossin part

6) Es deleguen en lalcaldia io en la Junta de Govern indistintament les facultatsnecessagraveries per a lexecucioacute daquests acords i per a la realitzacioacute dels actescomplementaris que siguin necessaris

Cort 14 - 08720 Vilafranca del Penedegraves - 938 920 358 - wwwvilafrancacat VGUERIAPENEDEgraveS

~ AJUNTAMENTbullIIU VILAFRANCA~nJlJ _

DEL PENEDES

7) Es notificaragrave aquest acord a les persones i grups que han presentat al-legacionses publicaragrave lacord de dissolucioacute dels organismes autogravenoms i es comunicaragravelextincioacute a lAgegravencia Tributagraveria a efectes de baixa del NIF i de deures tributaris i alregistre dentitats locals de Catalunya Tambeacute es publicaran els acords de creacioacute iels estatuts dels consells municipals dEsports Comerccedil i Turisme i de les ArtsEscegraveniques

j

Vilafranca del Penedegraves 18 de febrer de 2014bullbull y---

~~ -LO~

Cort 14 - 08720 Vilafranca del Penedegraves - 938 920 358 - wwwvilafrancacat VEGUERIAPENEDEgraveS

~ AJUNTAMENT111111 VILAFRANCA~n~

DEL PENEDES

I Aprovar inicialment establir el servei puacuteblic de titularitat municipal dEscola deFormacioacute Professional dEnoturisme de Catalunya dacord amb la memonajustificativa i els documents complementaris adjunts servei que es prestaragrave en regravegimde lliure concurregravencia i sota la forma de gestioacute directa consistent en entitat puacuteblicaempresarial local (EPEL) El servei seragrave prestat per lEPEL Institut Municipal deFormacioacute

11Aprovar inicialment el projecte destabliment del servei puacuteblic municipal dEscola deFormacioacute Professional dEnoturisme de Catalunya

III Aprovar tambeacute inicialment el reglament incorporat a lexpedient regulador delservei esmentat

IV Sotmetre a informacioacute puacuteblica lexpedient per un termini de trenta dies hagravebils aefectes de presentacioacute dallegacions i suggeriments

V Publicar lanunci dinformacioacute puacuteblica corresponent al Diari Oficial de la Generalitatde Catalunya i al Butlletiacute Oficial de la Proviacutencia i disposar-ne lexposicioacute al taulerdedictes de lAjuntament

VI Laprovacioacute definitiva resolent les al legacions presentades correspon al plemunicipal Si no es presenten allegacions sentendragrave adoptat lacord definitiu sensenecessitat dun nou acord expreacutes i el Reglament seragrave objecte de publicacioacute iacutentegra alBOP i al tauler danuncis de la corporacioacute juntament amb els presents acords i alhoraanunciar en el DOGC la referegravencia al BOP en el qual shagi publicat iacutentegrament eltext

_~_ 1VII Facultar agravempliament Pere Reguli i Riba alcalde daquest Ajuntament per a )

latorgament de qualsevol document puacuteblic o privat necessari per executar els acords ei llanteriors una vegada adoptats definitivamef)t ~ J

II 1 1

Vilafrancade~p~LSiqueste febrer de 2qiacute~ ~ iacute II ~~iquestiexclI j l amp

~ 117~ - iexcl 1((-(Y J 1 i ~~C 1_-_~ gt 1 iL

~~D-~1 ~~~- I C~~~0 1JJ~llt ~ u ~-gt-~~~I- i --r~0 I eD ~ ~ ~ ~-J_

iexcl ~ I i ~~j_--~-- i - ~ iacute reacuteJI ~~~t

iquest ~ 0 l) -iexcliquest l ~I +-- ((l ~I- lt-gt -~~t~~-rC~oli ~~~~ f ~- r_

- - -- ----- ----- _----- I ------iquest ---- eacuteort 14- 08720 Vilafranca del Pentildeedegraves - 938 920 3~ - wwwvilafrMcacat VEGUERIAPENE06 ~ - -_)f

I - - _ -lt 1--

~ AJUNTAMENTbullIIU VILAFRANCAsn

DEL PENEDES

La Comissioacute Informativa de Serveis a les Persones proposa que se sotmeti al plemunicipal per a la seva consideracioacute i votacioacute el dictamen seguumlent

Vist que en data 3 de desembre de 2013 es van reunir a lantic Convent de SantFrancesc representants empresarials i professionals dels sectors turiacutestic viniacutecola ienoturiacutestic de Catalunya agents socials i representants de les administracions i varenacordar constituir el CONSELL EMPRESARIAL DE LESCOLA DE FORMACIOacutePROFESSIONALDENOTURISMEDE CATALUNYA

Vist que en el mateix acte el CONSELLEMPRESARIALva acordar proposar al ple delAjuntament de Vilafranca del Penedegraves laprovacioacute de lestabliment del servei delEFPECi del Reglament intern de lescola

VISTOS la memograveria justificativa el projecte destabliment i el projecte de reglamentdel servei documents tots ells relatius a lexpedient per a lestabliment del serveipuacuteblic municipal dEscola de Formacioacute Professional dEnoturisme de Catalunya

ATEgraveS que el servei puacuteblic esmentat pot ser prestat pel municipi dacord amb larticle661 del Text refoacutes de la Llei municipal i de regravegim local de Catalunya (Decret legislatiu22003) ja que els municipis poden promoure activitats i prestar serveis quecontribueixin a satisfer les necessitats i les aspiracions de la comunitat de veiumlns

ATEgraveS que de la documentacioacute esmentada es deriva que eacutes procedent establir el serveipuacuteblic dEscola de Formacioacute Professional dEnoturisme de Catalunya assum it perlAjuntament

ATEgraveS-que-es-considera que la documentacioacute preparada compleix les determinacionsque assenyala larticle 159 del Decret 1791995 de 13 de juny pel qual saprova elReglament dobres activitats i serveis dels ens locals

VISTOS els informes emesos

Per tot aixograve es proposa al ple municipal ladopcioacute dels seguumlents

ACORDS

Cort 14 - 08720 Vilafranca del Penedegraves - 938 920 358 - wwwvilafrancacat VEGUERIAPENEDEgraveS

MOCiOacute PER LA SANCiOacute DELS IMMOBLES PERMANENTMENT DESOCUPATS PROPIETATDENTITATS FINANCERES I ALTRES GRANS EMPRESES

INTRODUCCiOacute

Lactual crisi ha impactat de manera dramagravetica en la vida de milers de persones que a causa dedificultats econogravemiques sobrevingudes no poden cobrir les seves necessitats meacutes bagravesiquesAquesta situacioacute ha portat a milers de famiacutelies a la impossibilitat de fer front a les quoteshipotecagraveries o del lloguer de la seva llar

La seva traduccioacute social ha estat milers de desnonaments a tot lEstat Espanyol i centenars demilers de persones que han vist vulnerat el seu dret a un habitatge digne enfrontant-se asituacions de greu vulnerabilitat precarietat extrema pobresa i exclusioacute social econogravemica iresidencial

Segons dades del Consell General del Poder Judicial des de 2007 i fins setembre 2013 a lEstatEspanyol ja sha arribat a 500000 execucions hipotecagraveries de les quals 96927 aCatalunya Segons linforme presentat pel Collegi de Registradors de la Propietat nomeacutes durantlany 2012 la banca va quedar-se meacutes de 30034 primers habitatges per impagament de cregraveditshipotecaris Aixograve suposa 115 desnonaments dhabitatge habitual per dia hagravebil Catalunya eacutes laComunitat Autogravenoma que encapccedilala tots els ragravenquings tant dexecucions hipotecagraveries com dedesnonaments Segons les dades del Consell General del Poder Judicial de 2013 sexecuten 45llanccedilaments al dia de mitjana

Ens trobem doncs davant duna situacioacute demergegravencia habitacional que constitueix una autegraventicaanomalia en el context europeu Com denuncia linforme Emerqencia Habitacional en el estadaespantildeal elaborat per lObservatori OESC i la Plataforma dAfectats per la Hipoteca aquestasituacioacute es veu agreujada pel fet que lestat espanyol eacutes el paiacutes dEuropa amb meacutes habitatge buit137 del parc total- 3 milions i mig de pisos segons el darrer cens estatal dhabitatge de 2011 - iamb un parc social dhabitatge clarament insuficient - menys dun 2 de lhabitatge existent-

Les administracions locals infradotades de recursos soacuten les que reben en primera instagravencialimpacte social daquesta situacioacute en tant que les meacutes properes a la ciutadania

El context descrit i la situacioacute demergegravencia en que es troba gran part de la poblacioacute sestagrave traduinttambeacute en un significatiu augment de les ocupacions dhabitatges als municipis Una forma dacceacutesa lhabitatge que augmenta el grau de vulnerabilitat social dels qui es veuen abocats a recorre-hi

La manca de recursos de les administracions locals per fer front a la problemagravetica contrasta ambels milers de pisos en desuacutes que acumulen les -entitats financeres i les sevesimmobiliagraveries actors principals i part responsable de la bombolla immobiliagraveria Aquests immoblessovint obtinguts com a consequumlegravencia dexecucions hipotecagraveries es mantenen buits ja sigui alespera de que el preu de mercat torni a elevar-se o beacute perquegrave es troben a la venda o a lloguer apreus inaccessibles per part de la poblacioacute El resultat soacuten milers dhabitatges destinatsexclusivament a una funcioacute especulativa eludint la funcioacute social que segons larticle 33 de laConstitucioacute Espanyola (CE) ha de complir el dret de propietat

Gran part daquestes entitats financeres han estat duna manera o altra rescatades amb diners

L

puacuteblics Algunes directament gestionades pel govern de lEstat a traveacutes del Fons deReestructuracioacute Ordenada Bancagraveria (FROB) i del traspagraves dactius al anomenat banc dolentla Societat de Gestioacute dActius Procedents de la Reestructuracioacute Bancagraveria (SAREB)Paradoxalmentperograve la forta inversioacute puacuteblica no ha anat destinada a cobrir les necessitats de la ciutadania i elsajuts milionaris a la banca molts dells a fons perdut no han implicat cap contrapartida social

La situacioacute descrita requereix actuacions per part de ladministracioacute que possibilitin lacceacutes alhabitatge de tots aquells ciutadans que sen veuen exclosos acomplint el mandat constitucionalde larticle 47 de la CE Encagraverrec als poders puacuteblics que reiteren larticle 26 de lEstatutdAutonomia de Catalunya (EAC) i 11 del Pacte Internacional de Drets Econogravemics Socials i Culturals

(PIDESC)

Donada la gran quantitat de poblacioacute amb necessitats habitacionals i la manca de recursos puacuteblicsper fer-hi front resulta urgent mobilitzar lhabitatge buit en mans de les entitats financeres tal icom venen reclamant des de fa temps les Plataformes dAfectats per la Hipoteca (PAH)Fomentar i garantir la funcioacute social de lhabitatge desincentivar-ne la utilitzacioacute anogravemala ipenalitzar-ne si sescau luacutes antisocial es converteix en un dels pocs mecanismes efectius a labastde ladministracioacute per donar resposta a la vulneracioacute del dret

Davant els intents del govern central de buidar de competegravencies les administracions locals cal queels ajuntaments defensin lautonomia municipal satisfent les necessitats habitacionals de lapoblacioacute Eacutesen aquest context que algunes corporacions locals com ara Terrassa han respost a lainiciativa de la PAH i havent esgotat les mesures de foment per facilitar locupacioacute dels pisos buitsen poder de les entitats financeres han iniciat procediments sancionadors

Larticle 41 de la Llei 182007 del Dret a lHabitatge de Catalunya (LDHC) estableix com autilitzacioacute anogravemala dun habitatge la seva desocupacioacute permanent i injustificada Aixiacute mateix enel seu punt tercer disposa que en aquests supogravesits ladministracioacute competent hauragrave dobrir unexpedient administratiu per realitzar els actes dinstruccioacute necessaris per determinar conegraveixer icomprovar els fets sobre els que hauragrave de dictar una resolucioacute

Larticle 42 del mateix text legislatiu enumera diverses mesures que les administracions handadoptar per a evitar la desocupacioacute permanent dels immobles Tals com laprovacioacute deprogrames dinspeccioacute la facilitacioacute de garanties als propietaris dimmobles buits sobre el

-----c-o6rament creies (endes i la Yeparacioacute de desperfectes el impuls de poliacutetiques de foment de larehabilitacioacute dhabitatges en mal estat la possibilitat de cedir els immobles a lAdministracioacutePuacuteblica per que els gestioni en regravegim de lloguer i ladopcioacute de mesures de caragravecter fiscal tant de

foment com penalitzadores

Alhora larticle 123lh de la LDHC tipifica com a infraccioacute molt greu en mategraveria de qualitat delparc immobiliari mantenir lhabitatge desocupat un cop ladministracioacute hagi adoptat les mesuresde foment contemplades al precepte 42 Segons els articles 1181 i 131 del mateix text normatiuaquesta actuacioacute pot ser sancionada amb multes de fins a 900000 euros Cal destacar que dacordamb el que estableix larticle 119 de la LDHC les quantitats obtingudes shauran de destinar alfinanccedilament de poliacutetiques puacutebliques destinades a garantir el dret a lhabitatge

Finalment larticle 3 del Codi Civil estableix que les normes shan dinterpretar dacord al context ia la realitat social en quegrave sapliquen Un context caracteritzat per una situacioacute demergegravencia

habitacional

----------------------------------------------

Els antecedents descrits recomanen la redaccioacute de la present mocioacute i laprovacioacute dels seguumlentsacords per part del Ple municipal

ACORDS

Primer- Manifestar el compromiacutes dendegar mesures municipals en base a la legalitat icompetegravencies existents i als efectes que assenyala aquesta mocioacute amb lobjectiu de garantir eldret a lhabitatge de la poblacioacute i fer front a lemergegravencia habitacional

Segon- Elaborar i aprovar un Pla Municipal dHabitatge o actualitzar el planejament existent quecontempli i reguli degudament les mesures de foment per a evitar la desocupacioacute permanent iinjustificada dhabitatges enumerades a larticle 42 de la llei 182007

Tercer- Elaborar i aprovar Programes dInspeccioacute a fi de detectar comprovar i registrar elsimmobles que es troben en situacioacute de permanent desocupacioacute comenccedilant pels que soacuten propietatdentitats financeres i altres grans empreses Aquesta tasca es pot fer a traveacutes del creuament dedades en disposicioacute de ladministracioacute i latorgament daudiegravencia a linteressat o beacute realitzant unainspeccioacute fiacutesica des de ladministracioacute

Quart- Instruir procediments administratius contradictoris on es determinin coneguin icomprovin els fets un cop detectada la desocupacioacute Aquest procediments hauran dacabar ambuna resolucioacute que declari si sestagrave produint una situacioacute de desocupacioacute permanent constitutivaduna utilitzacioacute anogravemala de lhabitatge dacord amb el que estableix larticle 41 de la LDHC Encas afirmatiu caldragrave requerir al propietari que cessi en la seva actuacioacute en un termini concret totinformant-lo de les activitats de foment que estagrave duent a terme ladministracioacute per facilitar-li lafinalitzacioacute daquesta situacioacute

Cinquegrave- Imposar fins a 3 multes coercitives que poden arribar als 100000 euros tal i comdetermina larticle 1131 de la llei 182007 pregravevia advertegravencia si transcorregut el termini fixat nosha produiumlt locupacioacute de limmoble

Sisegrave- Iniciar un procediment sancionador per infraccioacute molt greu en cas que es mantingui laBegravesocLipaciumloacute-crelntildea-bita-tge--uumlncop esgotat el termini atorgat per a corregir la situacioacute tal compreveu larticle 1231h de la LDHC

Setegrave- Instar al Govern de la Generalitat a emprendre accions en aquest agravembit amb la mateixafinalitat dins el marc de les seves competegravencies

Vuitegrave- Transmetre aquesta mocioacute pel seu coneixement i adhesioacute a les Entitats Municipalistes alParlament de Catalunya als diferents grups parlamentaris a la Plataforma dAfectats per laHipoteca i a les associacions veiumlnals del municipi

~

_ - AJUNTAMENT REGISTRE DENTRADESiexcl VILAFRANCA 2014001926

DEL PENEDESI7_02_2014 0831

GABINET DALCALDIA

II I 1 1 I I III Ii 111111 111 11111I110761332067125316515

~

MOCIOacute DICV-EUiA PERA UNA PROPOSTA DACORD DE PLE SOBRE LAPROVACIOacute

DE LA FORMALITZACIOacute DEL CONFLICTE EN DEFENSA DE LAUTONOMIA LOCAL

CONTRA LA LEY 272013 DE 27 DE DICIEMBRE

DE RACIONALIZACIOacuteN Y SOSTENIBILIDAD DE LA ADMINISTRACIOacuteN LOCAL

Al mes de maig denguany es compliran trenta cinc anys de la constitucioacute dels ajuntaments democragravetics Al llarg

daquests anys sha passat duna situacioacute en la qual van dhaver de planificar les ciutats per a fer front a un urbanisme

desarrolista especulatiu afavoridor dinteressos individuals i resoldre el degraveficit dinfraestructures i dequipaments

bagravesics per afrontar noves realitats meacutes complexes com el medi ambient els canvis demogragravefics i socioculturals de la

nostra societat fruits dels fenogravemens migratoris dels nous models familiars de la dependegravencia de lenvelliment de la

poblacioacute de la mediacioacute social entre altres Tot aixograve ja que els municipis soacuten vius i cal donar resposta a les demandes i

necessitats que plantegen els nostres ciutadans i ciutadanes

Els ajuntaments han estat capaccedilos dafrontar els grans reptes i els canvis culturals de finals del SXXi en aquesta primera

degravecada del SXXIdes de lautonomia local soacuten el principal dic de contencioacute contra la crisi i el principal espai de

resistegravencia de dignitat de defensa dels drets de la ciutadania i els principals espais per generar alternatives socials i

econogravemiques per palliar els efectes de la crisi

Malgrat aquests esforccedilos els ajuntaments mai han tingut un financcedilament just i adequat Durant aquests quasi beacute trenta

cinc anys les hisendes locals han estat lassignatura pendent en la mesura que laportacioacute financera de lEstat a les

administracions locals no sha adequat als serveis que presten

El context actual de crisi econogravemica estagrave sent demolidor per als nostres municipis Davant daixograve els ajuntaments han

hagut dincrementar la despesa per donar resposta a aquesta emergegravencia social

Ara en lactual context de crisi quan eacutes meacutes necessari que mai tenir una administracioacute meacutes propera i tenir meacutes

recursos per fer front a aquesta realitat social el govern de lestat espanyol ha aprovat una Llei de Racionalitzacioacute i

Sostenibilitat de lAdministracioacute Local (LRSAL) que suposa de facto una retallada competencial sense precedents que

suposaragrave un important retroceacutes ategraves que afectaragrave de ple als serveis que donen els ajuntaments

Trenta cinc anys esperant un nou marc competencial i un financcedilament adequat per garantir serveis locals bagravesics perquegrave

ara amb aquesta llei el municipalisme torni a un model de fa quaranta anys enrere amb un marc competencial raquiacutetic i

que allunya la capacitat de decisioacute sobre les poliacutetiques de proximitat i tambeacute allunya les decisions i el control de la

ciutadania acabant amb el valor de proximitat que permet la prevencioacute la deteccioacute i lactuacioacute per garantir uns miacutenims

de cohesioacute i convivegravencia en el conjunt de pobles i ciutats de Catalunya

Aquesta Llei aprofita la situacioacute de crisi econogravemica per modificar lestructura de lestat espanyol i recentralitzar amb

lexcusa de la sostenibilitat econogravemico-financera Una llei que vol privatitzar els serveis principalment dels tres grans

serveis puacuteblics locals que encara es demostren econogravemicament rendibles labastament daiguumles el tractament de

residus i lenllumenat puacuteblic

La LRSALvulnera lEstatut de Catalunya en mategraveria dorganitzacioacute territorial i de regravegim local i converteix als

ajuntaments en un apegravendix de lestat i en una instagravencia merament administrativa i sota control en el seu funcionament

vulnerant aixiacute lactual marc basat en el principi dautonomia local i principi de subsidiarietat reconegut a la Carta

Europea dAutonomia Local com a criteri de proximitat en latribucioacute de competegravencies i deficagravecia en la redistribucioacute

Davant daquesta situacioacute les entitats municipalistes i els sindicats han iniciat una campanya dinformacioacute a la ciutadania

dels efectes de laplicacioacute de la Llei de Racionalitzacioacute i Sostenibilitat de lAdministracioacute Local aixiacute com la defensa del

moacuten local perquegrave els ajuntaments som ladministracioacute que estem millor preparats per oferir serveis de proximitat

Volem seguir reivindicant el nostre paper per seguir tenint el protagonisme en la defensa garantia i lenfortiment dels

drets socials i la millora del benestar de la ciutadania En canvi aquesta llei afecta a la quotidianitat i a les necessitats

bagravesiques de la gent i redueix la capacitat de resposta dels governs locals

Fonaments de dret

La Llei 272013 de 27 de desembre de 2013 de Racionalitzacioacute i Sostenibilitat de lAdministracioacute Local (LRSAL) va

entrar en vigor el31 de desembre de 2013

El conflicte en defensa de lautonomia local dacord amb lart 75 bis LOTC es pot plantejar quan les normes de lEstat

amb rang de llei lesionin lautonomia local constitucionalment garantida

Dacord amb lart 75 ter 2 i 3 LOTC per iniciar la tramitacioacute del conflicte en defensa de lautonomia local eacutes necessari

lacord del Ple de les Corporacions locals amb el vot favorable de la majoria absoluta del nuacutemero legal de membres

daquesta De manera pregravevia a la formalitzacioacute del conflicte sha de sollicitar dictamen amb caragravecter preceptiu perograve no

vinculant del Consell dEstat

En consequumlegravencia es proposa al Ple de la corporacioacute que adopti els seguumlents

ACORDS

PRIMER- Iniciar la tramitacioacute per a la formalitzacioacute del conflicte en defensa de lautonomia local contra els articles

primer i segon i demegraves disposicions afectades de la Ley 272013 de 27 de diciembre de 2013 de Racionalizacioacuten y

Sostenibilidad de la Administracioacuten Local (BOE nuacutem 312 de 30 de desembre de 2013) dacord amb el text que sadjunta

segons el que sestableix en els arts 75 bis i seguumlents de la Ley Organica 21979 de 3 de octubre del Tribunal

Constitucional

SEGON- A tal efecte sollicitar Dictagravemen del Consejo de Estado conforme a lestablert en lart 75 ter 3 de la Ley

Organica 21979 de 3 de octubre del Tribunal Constitucional per conducte del Ministerio de Hacienda y

Administraciones Puacuteblica s a peticioacute de lentitat local de major poblacioacute (art 48 Ley 71985 de 2 de abril reguladora de

las Bases de Reacutegimen Local) aixiacute com atorgar a aquesta entitat la delegacioacute necessagraveria

TERCER- Facultar iencomanar a lAlcalde per a la realitzacioacute de tots els tragravemits necessaris per portar a terme els

acords primer i segon i expressament per a latorgament descriptura de poder tan ampli i suficient com en dret es

requereixi a favor de la Procuradora Dntildea Virginia Aragoacuten Segura col Nuacutem 1040 de 1l1lustre Collegi de Procuradors

de Madrid per tal que en nom i representacioacute de lAjuntament de Vilafranca del Penedegraves de forma solidagraveria i indistinta

interposi conflicte en defensa de lautonomia local contra la Ley272013 de 27 de diciembre de 2013 (BOE nuacutem 312

de 30 de desembre de 2013) de Racionalizacioacuten y Sostenibilidad de la Administracioacuten Local seguint-lo per tots els seus

tragravemits i instagravencies fins a obtenir sentegravencia ferma i la seva execucioacute

~

_ AJUNTAMENT REGISTRE DENTRADES

li VllAFRANCt 2014001844DEL PENED 51402-20140830

GABINET DALCALDIA

111111111111111111111111111111I11111111107633705054430275

-------- -----__--

r---------------------------~-~AJUNTAMENT__REGISTR~EDENTRADES--~Ccedil~J~ - Ili VILAFRANGA 2014002083DEL PENEDES

19-02-20140834GABINET DALCALDIA

11111111111111111111111111111111111I111107613320617304417223Mocioacute dICV-EUiA per la devolucio a rAjuntament OeVilafranca dels terrenys de lantiga caserna de laGuardia Civil valorats en 620193 euros

Lany 1970 lAjuntament de Vilafranca de Vilafranca del Penedegraves va cedir alEstat un terreny de propietat municipal de 2290 m2 al carrer Manel Barba iRoca per la construccioacute de la caserna de la Guardia Civil

El 1974 es va construir la caserna que va estar en uacutes fins a loctubre de 2010quan lEstat la va tancar

El 4 de febrer de 2014 el Ministerio del Interior de lEstat mitjanccedilant anuncipublicat al Boetiacuten Oficial del Estado (BOE) ha valorat els terrenys i ledifici ensis cents vint mil cent noranta tres euros (620193 euro) i els ha tret a subhasta pervendrels

Els terrenys municipals es van cedir per a uacutes de ladministracioacute puacuteblica a la Vilai si no hi ha aquest uacutes lEstat no pot vendre el terreny i quedar-se amb elsdiners de la venda sinoacute que opera el dret de reversioacute a favor de lAjuntament

Per tot aixograve el grup municipal dIniciativa per Catalunya Verds _ Esquerra Unida(ICV-EUiA) proposa al ple ladopcioacute del seguumlent acord

Primer- Que lAjuntament de Vilafranca faci una taxacioacute progravepia del valor delsterrenys i ledificacioacute de lantiga caserna

Segon- Iniciar una negociacioacute amb el Ministerio de lInterior per tal que aquestreverteixi el terreny de la caserna al municipi de Vilafranca oalternativament prossegueixi amb la subhasta perograve compensi alAjuntament pel valor actual de la propietat

Tercer- En cas que el Ministerio de lInterior no savingui a negociar de bonafe i alDtLfesultats materialitzables lAjuntament de Vilafranca del------

----- Penedegraves emprendragrave laccioacute legal de reversioacute que corresponguiabans del19 de marccedil de 2014 (data fixada de la subhasta)

Quart- Notificar aquest acord al Departament de Governacioacute i RelacionsInstitucionals de la Generalitat de Catalunya al Ministerio deHacienda y Administraciones Puacuteblicas y al Ministerio del Interior

Vilafranca del Penedegraves 18 de febrer de 2014Signat

Toni Pentildeafiel i Hervas

Portaveu del GM dICV-EUiA

~

AJUNTAMENT REGISTRE DE~TRADES VllAFRANCA 2014002162

Del PENEDES20-02-20140811

GABINET DALCALDIA

111111111111111111111111111111111111111107613320315lt2444245

MOCiOacute DE SUPORT A LA CANDIDATURA PER A LA DECLARACiOacute DEPATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO DE LA PORTALADA DEL

MONESTIR DE SANTA MARIA DE RIPOLL

El Monestir de Santa Maria de Ripoll va ser un dels centres culturals meacutesimportants de la Catalunya de legravepoca del romagravenic (entre els segles X i XII)comparable a daltres monestirs i catedrals de lagravembit cultural de lEuropa delmoment Ja al segle XI sota labadiat dOliba va destacar per la importagravencia dela seva esgleacutesia abacial construiumlda de nou i dedicada el 1032 i per la potegravenciade la seva biblioteca que sota aquest personatge cabdal va depassar els doscentenars de tiacutetols Malgrat els espolis les destruccions i les restauracionspatides al llarg del temps es pot dir que Ripoll avui conserva un elementhistograveric que per davant de tots els altres continua assegurant-li un lloc en lahistograveria de lart europeu i mundial la seva esplegravendida portalada esculpida

Perograve alhora permet mirar endavant ja que la portalada de Ripoll manifesta elseu ressograve en les portalades romagraveniques esculpides que en aquest momenteclosionaran en moltes esgleacutesies catalanes Alhora el taller escultograveric que vatreballar a Ripoll en aquests mitjans del segle XII capaccedil de sintetitzar algunesde les meacutes prestigioses produccions escultograveriques del moment -com les de laciutat de Tolosa o les de lagraverea rossellonesa- manifestaria tambeacute la sevainfluegravencia meacutes o menys propera en tota una segraverie de treballs escultograverics quetindrien lloc a Catalunya durant la segona meitat del segle

Des de la segona meitat del segle XIX i fins i tot abans la qualitat estegravetica lacomplexitat iconogragravefica i limpacte estructural de la Portalada de Ripoll van ferque es convertiacutes en un dels joiells de la basiacutelica restaurada per Elies Rogent i elbisbe Morgades el 1893 i que els estudiosos de lart la reconeguessin com unaobra cabdal de lescultura romagravenica europea AI llarg del segle XX la presa deconsciegravencia sobre el patrimoni histograverico-artiacutestic i lalerta per alguns aspectes delseu-estat-matetialvan fer que semprenguessin mesures per garantir-ne laconservacioacute

Lany 2013 Ripoll ha estat Capital de la Cultura Catalana i han estat diferentsels actes que han posat de relleu el valor universal i excepcional de laPortalada com a element singular i uacutenic en el moacuten En efecte el simposiinternacional de 2013 organitzat pel Departament de Cultura de la Generalitatde Catalunya per la Diputacioacute de Girona per lAjuntament de Ripoll pel Bisbatde Vic i pel Centre dEstudis Comarcals del Ripollegraves va posar de relleu laimportagravencia de la portalada de Ripoll com a objecte posat en el seu contexthistograverico-artiacutestic com a siacutembol del patrimoni que cal estudiar i protegir i com aelement clau duna capitalitat cultural que vol projectar-se al moacuten

Ategraves que el Monestir de Santa Maria de Ripoll amb la Portalada com a joiareuneix i compleix totes i cada una de les condicions i dels requisits per a serconsiderada un valor universal excepcional establerts principalment en eldocument dOrientacions que han de guiar laplicacioacute de la Convencioacute delPatrimoni Mundial i del Protocol sobre lordenacioacute dels criteris per a laidentificacioacute i preparacioacute de les candidatures de Patrimoni Mundial i PatrimoniCultural Immaterial de la Humanitat a Catalunya lAjuntament de Ripoll ensessioacute plenagraveria de data 27 de desembre de 2011 va iniciar lexpedient per talque durant lany 2013 en motiu de que Ripoll era la Capital de la CulturaCatalana la Portalada del Monestir de Santa Maria de Ripoll fos proposada perser declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat per part de la UNESCO

Per tot aixagrave es proposa

PRIMER Donar suport a la candidatura de la Portalada del Monestir de SantaMaria de Ripoll per tal que sigui declarada Patrimoni Mundial de la Humanitatper part de la UNESCO

SEGON Comunicar aquesta resolucioacute a lAjuntament de Ripoll i a la DireccioacuteGeneral del Patrimoni Cultural de la Conselleria de Cultura de la Generalitat deCatalunya

--------~----- - ---

~

bullAJUNTAMENT DE LACOMTAL VILA DE RIPOLL

(Ripollegraves)

Benvolgutda

Lany 2013 Ripoll Bressol de Catalunya ha estat Capital de la CulturaCatalana i han estat diferents els actes que han posat de relleu el valoruniversal i excepcional de la Portalada com a element singular i uacutenic en el moacutenEn efecte el simposi internacional de 2013 organitzat pel Departament deCultura de la Generalitat de Catalunya per la Diputacioacute de Girona perlAjuntament de Ripoll pel Bisbat de Vic i pel Centre dEstudis Comarcals delRipollegraves va posar de relleu la importagravencia de la portalada de Ripoll com aobjecte posat en el seu context histograverico-artiacutestic com a siacutembol del patrimonique cal estudiar i protegir i com a element clau duna capitalitat cultural que volprojectar-se al moacuten i que reuneix les condicions i els requisits necessaris per aser considerada Patrimoni Mundial de la Humanitat per part de la UNESCO

Eacutes per aixograve que us agrairia que a traveacutes de logravergan competent de la institucioacuteque representeu procediu a donar recolzament i suport a que la Portalada delMonestir de Santa Maria de Ripoll sigui declarada Patrimoni Mundial de laHumanitat per part de la UNESCO A lefecte us adjunto la proposta peraprovar que per a la vostra comoditat us la podeu descarregar tambeacute enqualsevol format a traveacutes de la pagravegina web de lAjuntament de Ripoll(wwwripollcat)

Agraeixo dantuvi la vostra participacioacute i collaboracioacute

Ripoll 17 de febrer de 2014

Jordi Munell i GarciaAlcalde

--------------~-17500 RIPOLL - Placcedila Ajuntament 3 - Apartat de Correus nuacutem 1

Tel 972 71 41 42 - Fax 972 70 36 16 - wwwripollcat-NIF P-1715600-A

puacuteblics Algunes directament gestionades pel govern de lEstat a traveacutes del Fons deReestructuracioacute Ordenada Bancagraveria (FROB) i del traspagraves dactius al anomenat banc dolentla Societat de Gestioacute dActius Procedents de la Reestructuracioacute Bancagraveria (SAREB)Paradoxalmentperograve la forta inversioacute puacuteblica no ha anat destinada a cobrir les necessitats de la ciutadania i elsajuts milionaris a la banca molts dells a fons perdut no han implicat cap contrapartida social

La situacioacute descrita requereix actuacions per part de ladministracioacute que possibilitin lacceacutes alhabitatge de tots aquells ciutadans que sen veuen exclosos acomplint el mandat constitucionalde larticle 47 de la CE Encagraverrec als poders puacuteblics que reiteren larticle 26 de lEstatutdAutonomia de Catalunya (EAC) i 11 del Pacte Internacional de Drets Econogravemics Socials i Culturals

(PIDESC)

Donada la gran quantitat de poblacioacute amb necessitats habitacionals i la manca de recursos puacuteblicsper fer-hi front resulta urgent mobilitzar lhabitatge buit en mans de les entitats financeres tal icom venen reclamant des de fa temps les Plataformes dAfectats per la Hipoteca (PAH)Fomentar i garantir la funcioacute social de lhabitatge desincentivar-ne la utilitzacioacute anogravemala ipenalitzar-ne si sescau luacutes antisocial es converteix en un dels pocs mecanismes efectius a labastde ladministracioacute per donar resposta a la vulneracioacute del dret

Davant els intents del govern central de buidar de competegravencies les administracions locals cal queels ajuntaments defensin lautonomia municipal satisfent les necessitats habitacionals de lapoblacioacute Eacutesen aquest context que algunes corporacions locals com ara Terrassa han respost a lainiciativa de la PAH i havent esgotat les mesures de foment per facilitar locupacioacute dels pisos buitsen poder de les entitats financeres han iniciat procediments sancionadors

Larticle 41 de la Llei 182007 del Dret a lHabitatge de Catalunya (LDHC) estableix com autilitzacioacute anogravemala dun habitatge la seva desocupacioacute permanent i injustificada Aixiacute mateix enel seu punt tercer disposa que en aquests supogravesits ladministracioacute competent hauragrave dobrir unexpedient administratiu per realitzar els actes dinstruccioacute necessaris per determinar conegraveixer icomprovar els fets sobre els que hauragrave de dictar una resolucioacute

Larticle 42 del mateix text legislatiu enumera diverses mesures que les administracions handadoptar per a evitar la desocupacioacute permanent dels immobles Tals com laprovacioacute deprogrames dinspeccioacute la facilitacioacute de garanties als propietaris dimmobles buits sobre el

-----c-o6rament creies (endes i la Yeparacioacute de desperfectes el impuls de poliacutetiques de foment de larehabilitacioacute dhabitatges en mal estat la possibilitat de cedir els immobles a lAdministracioacutePuacuteblica per que els gestioni en regravegim de lloguer i ladopcioacute de mesures de caragravecter fiscal tant de

foment com penalitzadores

Alhora larticle 123lh de la LDHC tipifica com a infraccioacute molt greu en mategraveria de qualitat delparc immobiliari mantenir lhabitatge desocupat un cop ladministracioacute hagi adoptat les mesuresde foment contemplades al precepte 42 Segons els articles 1181 i 131 del mateix text normatiuaquesta actuacioacute pot ser sancionada amb multes de fins a 900000 euros Cal destacar que dacordamb el que estableix larticle 119 de la LDHC les quantitats obtingudes shauran de destinar alfinanccedilament de poliacutetiques puacutebliques destinades a garantir el dret a lhabitatge

Finalment larticle 3 del Codi Civil estableix que les normes shan dinterpretar dacord al context ia la realitat social en quegrave sapliquen Un context caracteritzat per una situacioacute demergegravencia

habitacional

----------------------------------------------

Els antecedents descrits recomanen la redaccioacute de la present mocioacute i laprovacioacute dels seguumlentsacords per part del Ple municipal

ACORDS

Primer- Manifestar el compromiacutes dendegar mesures municipals en base a la legalitat icompetegravencies existents i als efectes que assenyala aquesta mocioacute amb lobjectiu de garantir eldret a lhabitatge de la poblacioacute i fer front a lemergegravencia habitacional

Segon- Elaborar i aprovar un Pla Municipal dHabitatge o actualitzar el planejament existent quecontempli i reguli degudament les mesures de foment per a evitar la desocupacioacute permanent iinjustificada dhabitatges enumerades a larticle 42 de la llei 182007

Tercer- Elaborar i aprovar Programes dInspeccioacute a fi de detectar comprovar i registrar elsimmobles que es troben en situacioacute de permanent desocupacioacute comenccedilant pels que soacuten propietatdentitats financeres i altres grans empreses Aquesta tasca es pot fer a traveacutes del creuament dedades en disposicioacute de ladministracioacute i latorgament daudiegravencia a linteressat o beacute realitzant unainspeccioacute fiacutesica des de ladministracioacute

Quart- Instruir procediments administratius contradictoris on es determinin coneguin icomprovin els fets un cop detectada la desocupacioacute Aquest procediments hauran dacabar ambuna resolucioacute que declari si sestagrave produint una situacioacute de desocupacioacute permanent constitutivaduna utilitzacioacute anogravemala de lhabitatge dacord amb el que estableix larticle 41 de la LDHC Encas afirmatiu caldragrave requerir al propietari que cessi en la seva actuacioacute en un termini concret totinformant-lo de les activitats de foment que estagrave duent a terme ladministracioacute per facilitar-li lafinalitzacioacute daquesta situacioacute

Cinquegrave- Imposar fins a 3 multes coercitives que poden arribar als 100000 euros tal i comdetermina larticle 1131 de la llei 182007 pregravevia advertegravencia si transcorregut el termini fixat nosha produiumlt locupacioacute de limmoble

Sisegrave- Iniciar un procediment sancionador per infraccioacute molt greu en cas que es mantingui laBegravesocLipaciumloacute-crelntildea-bita-tge--uumlncop esgotat el termini atorgat per a corregir la situacioacute tal compreveu larticle 1231h de la LDHC

Setegrave- Instar al Govern de la Generalitat a emprendre accions en aquest agravembit amb la mateixafinalitat dins el marc de les seves competegravencies

Vuitegrave- Transmetre aquesta mocioacute pel seu coneixement i adhesioacute a les Entitats Municipalistes alParlament de Catalunya als diferents grups parlamentaris a la Plataforma dAfectats per laHipoteca i a les associacions veiumlnals del municipi

~

_ - AJUNTAMENT REGISTRE DENTRADESiexcl VILAFRANCA 2014001926

DEL PENEDESI7_02_2014 0831

GABINET DALCALDIA

II I 1 1 I I III Ii 111111 111 11111I110761332067125316515

~

MOCIOacute DICV-EUiA PERA UNA PROPOSTA DACORD DE PLE SOBRE LAPROVACIOacute

DE LA FORMALITZACIOacute DEL CONFLICTE EN DEFENSA DE LAUTONOMIA LOCAL

CONTRA LA LEY 272013 DE 27 DE DICIEMBRE

DE RACIONALIZACIOacuteN Y SOSTENIBILIDAD DE LA ADMINISTRACIOacuteN LOCAL

Al mes de maig denguany es compliran trenta cinc anys de la constitucioacute dels ajuntaments democragravetics Al llarg

daquests anys sha passat duna situacioacute en la qual van dhaver de planificar les ciutats per a fer front a un urbanisme

desarrolista especulatiu afavoridor dinteressos individuals i resoldre el degraveficit dinfraestructures i dequipaments

bagravesics per afrontar noves realitats meacutes complexes com el medi ambient els canvis demogragravefics i socioculturals de la

nostra societat fruits dels fenogravemens migratoris dels nous models familiars de la dependegravencia de lenvelliment de la

poblacioacute de la mediacioacute social entre altres Tot aixograve ja que els municipis soacuten vius i cal donar resposta a les demandes i

necessitats que plantegen els nostres ciutadans i ciutadanes

Els ajuntaments han estat capaccedilos dafrontar els grans reptes i els canvis culturals de finals del SXXi en aquesta primera

degravecada del SXXIdes de lautonomia local soacuten el principal dic de contencioacute contra la crisi i el principal espai de

resistegravencia de dignitat de defensa dels drets de la ciutadania i els principals espais per generar alternatives socials i

econogravemiques per palliar els efectes de la crisi

Malgrat aquests esforccedilos els ajuntaments mai han tingut un financcedilament just i adequat Durant aquests quasi beacute trenta

cinc anys les hisendes locals han estat lassignatura pendent en la mesura que laportacioacute financera de lEstat a les

administracions locals no sha adequat als serveis que presten

El context actual de crisi econogravemica estagrave sent demolidor per als nostres municipis Davant daixograve els ajuntaments han

hagut dincrementar la despesa per donar resposta a aquesta emergegravencia social

Ara en lactual context de crisi quan eacutes meacutes necessari que mai tenir una administracioacute meacutes propera i tenir meacutes

recursos per fer front a aquesta realitat social el govern de lestat espanyol ha aprovat una Llei de Racionalitzacioacute i

Sostenibilitat de lAdministracioacute Local (LRSAL) que suposa de facto una retallada competencial sense precedents que

suposaragrave un important retroceacutes ategraves que afectaragrave de ple als serveis que donen els ajuntaments

Trenta cinc anys esperant un nou marc competencial i un financcedilament adequat per garantir serveis locals bagravesics perquegrave

ara amb aquesta llei el municipalisme torni a un model de fa quaranta anys enrere amb un marc competencial raquiacutetic i

que allunya la capacitat de decisioacute sobre les poliacutetiques de proximitat i tambeacute allunya les decisions i el control de la

ciutadania acabant amb el valor de proximitat que permet la prevencioacute la deteccioacute i lactuacioacute per garantir uns miacutenims

de cohesioacute i convivegravencia en el conjunt de pobles i ciutats de Catalunya

Aquesta Llei aprofita la situacioacute de crisi econogravemica per modificar lestructura de lestat espanyol i recentralitzar amb

lexcusa de la sostenibilitat econogravemico-financera Una llei que vol privatitzar els serveis principalment dels tres grans

serveis puacuteblics locals que encara es demostren econogravemicament rendibles labastament daiguumles el tractament de

residus i lenllumenat puacuteblic

La LRSALvulnera lEstatut de Catalunya en mategraveria dorganitzacioacute territorial i de regravegim local i converteix als

ajuntaments en un apegravendix de lestat i en una instagravencia merament administrativa i sota control en el seu funcionament

vulnerant aixiacute lactual marc basat en el principi dautonomia local i principi de subsidiarietat reconegut a la Carta

Europea dAutonomia Local com a criteri de proximitat en latribucioacute de competegravencies i deficagravecia en la redistribucioacute

Davant daquesta situacioacute les entitats municipalistes i els sindicats han iniciat una campanya dinformacioacute a la ciutadania

dels efectes de laplicacioacute de la Llei de Racionalitzacioacute i Sostenibilitat de lAdministracioacute Local aixiacute com la defensa del

moacuten local perquegrave els ajuntaments som ladministracioacute que estem millor preparats per oferir serveis de proximitat

Volem seguir reivindicant el nostre paper per seguir tenint el protagonisme en la defensa garantia i lenfortiment dels

drets socials i la millora del benestar de la ciutadania En canvi aquesta llei afecta a la quotidianitat i a les necessitats

bagravesiques de la gent i redueix la capacitat de resposta dels governs locals

Fonaments de dret

La Llei 272013 de 27 de desembre de 2013 de Racionalitzacioacute i Sostenibilitat de lAdministracioacute Local (LRSAL) va

entrar en vigor el31 de desembre de 2013

El conflicte en defensa de lautonomia local dacord amb lart 75 bis LOTC es pot plantejar quan les normes de lEstat

amb rang de llei lesionin lautonomia local constitucionalment garantida

Dacord amb lart 75 ter 2 i 3 LOTC per iniciar la tramitacioacute del conflicte en defensa de lautonomia local eacutes necessari

lacord del Ple de les Corporacions locals amb el vot favorable de la majoria absoluta del nuacutemero legal de membres

daquesta De manera pregravevia a la formalitzacioacute del conflicte sha de sollicitar dictamen amb caragravecter preceptiu perograve no

vinculant del Consell dEstat

En consequumlegravencia es proposa al Ple de la corporacioacute que adopti els seguumlents

ACORDS

PRIMER- Iniciar la tramitacioacute per a la formalitzacioacute del conflicte en defensa de lautonomia local contra els articles

primer i segon i demegraves disposicions afectades de la Ley 272013 de 27 de diciembre de 2013 de Racionalizacioacuten y

Sostenibilidad de la Administracioacuten Local (BOE nuacutem 312 de 30 de desembre de 2013) dacord amb el text que sadjunta

segons el que sestableix en els arts 75 bis i seguumlents de la Ley Organica 21979 de 3 de octubre del Tribunal

Constitucional

SEGON- A tal efecte sollicitar Dictagravemen del Consejo de Estado conforme a lestablert en lart 75 ter 3 de la Ley

Organica 21979 de 3 de octubre del Tribunal Constitucional per conducte del Ministerio de Hacienda y

Administraciones Puacuteblica s a peticioacute de lentitat local de major poblacioacute (art 48 Ley 71985 de 2 de abril reguladora de

las Bases de Reacutegimen Local) aixiacute com atorgar a aquesta entitat la delegacioacute necessagraveria

TERCER- Facultar iencomanar a lAlcalde per a la realitzacioacute de tots els tragravemits necessaris per portar a terme els

acords primer i segon i expressament per a latorgament descriptura de poder tan ampli i suficient com en dret es

requereixi a favor de la Procuradora Dntildea Virginia Aragoacuten Segura col Nuacutem 1040 de 1l1lustre Collegi de Procuradors

de Madrid per tal que en nom i representacioacute de lAjuntament de Vilafranca del Penedegraves de forma solidagraveria i indistinta

interposi conflicte en defensa de lautonomia local contra la Ley272013 de 27 de diciembre de 2013 (BOE nuacutem 312

de 30 de desembre de 2013) de Racionalizacioacuten y Sostenibilidad de la Administracioacuten Local seguint-lo per tots els seus

tragravemits i instagravencies fins a obtenir sentegravencia ferma i la seva execucioacute

~

_ AJUNTAMENT REGISTRE DENTRADES

li VllAFRANCt 2014001844DEL PENED 51402-20140830

GABINET DALCALDIA

111111111111111111111111111111I11111111107633705054430275

-------- -----__--

r---------------------------~-~AJUNTAMENT__REGISTR~EDENTRADES--~Ccedil~J~ - Ili VILAFRANGA 2014002083DEL PENEDES

19-02-20140834GABINET DALCALDIA

11111111111111111111111111111111111I111107613320617304417223Mocioacute dICV-EUiA per la devolucio a rAjuntament OeVilafranca dels terrenys de lantiga caserna de laGuardia Civil valorats en 620193 euros

Lany 1970 lAjuntament de Vilafranca de Vilafranca del Penedegraves va cedir alEstat un terreny de propietat municipal de 2290 m2 al carrer Manel Barba iRoca per la construccioacute de la caserna de la Guardia Civil

El 1974 es va construir la caserna que va estar en uacutes fins a loctubre de 2010quan lEstat la va tancar

El 4 de febrer de 2014 el Ministerio del Interior de lEstat mitjanccedilant anuncipublicat al Boetiacuten Oficial del Estado (BOE) ha valorat els terrenys i ledifici ensis cents vint mil cent noranta tres euros (620193 euro) i els ha tret a subhasta pervendrels

Els terrenys municipals es van cedir per a uacutes de ladministracioacute puacuteblica a la Vilai si no hi ha aquest uacutes lEstat no pot vendre el terreny i quedar-se amb elsdiners de la venda sinoacute que opera el dret de reversioacute a favor de lAjuntament

Per tot aixograve el grup municipal dIniciativa per Catalunya Verds _ Esquerra Unida(ICV-EUiA) proposa al ple ladopcioacute del seguumlent acord

Primer- Que lAjuntament de Vilafranca faci una taxacioacute progravepia del valor delsterrenys i ledificacioacute de lantiga caserna

Segon- Iniciar una negociacioacute amb el Ministerio de lInterior per tal que aquestreverteixi el terreny de la caserna al municipi de Vilafranca oalternativament prossegueixi amb la subhasta perograve compensi alAjuntament pel valor actual de la propietat

Tercer- En cas que el Ministerio de lInterior no savingui a negociar de bonafe i alDtLfesultats materialitzables lAjuntament de Vilafranca del------

----- Penedegraves emprendragrave laccioacute legal de reversioacute que corresponguiabans del19 de marccedil de 2014 (data fixada de la subhasta)

Quart- Notificar aquest acord al Departament de Governacioacute i RelacionsInstitucionals de la Generalitat de Catalunya al Ministerio deHacienda y Administraciones Puacuteblicas y al Ministerio del Interior

Vilafranca del Penedegraves 18 de febrer de 2014Signat

Toni Pentildeafiel i Hervas

Portaveu del GM dICV-EUiA

~

AJUNTAMENT REGISTRE DE~TRADES VllAFRANCA 2014002162

Del PENEDES20-02-20140811

GABINET DALCALDIA

111111111111111111111111111111111111111107613320315lt2444245

MOCiOacute DE SUPORT A LA CANDIDATURA PER A LA DECLARACiOacute DEPATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO DE LA PORTALADA DEL

MONESTIR DE SANTA MARIA DE RIPOLL

El Monestir de Santa Maria de Ripoll va ser un dels centres culturals meacutesimportants de la Catalunya de legravepoca del romagravenic (entre els segles X i XII)comparable a daltres monestirs i catedrals de lagravembit cultural de lEuropa delmoment Ja al segle XI sota labadiat dOliba va destacar per la importagravencia dela seva esgleacutesia abacial construiumlda de nou i dedicada el 1032 i per la potegravenciade la seva biblioteca que sota aquest personatge cabdal va depassar els doscentenars de tiacutetols Malgrat els espolis les destruccions i les restauracionspatides al llarg del temps es pot dir que Ripoll avui conserva un elementhistograveric que per davant de tots els altres continua assegurant-li un lloc en lahistograveria de lart europeu i mundial la seva esplegravendida portalada esculpida

Perograve alhora permet mirar endavant ja que la portalada de Ripoll manifesta elseu ressograve en les portalades romagraveniques esculpides que en aquest momenteclosionaran en moltes esgleacutesies catalanes Alhora el taller escultograveric que vatreballar a Ripoll en aquests mitjans del segle XII capaccedil de sintetitzar algunesde les meacutes prestigioses produccions escultograveriques del moment -com les de laciutat de Tolosa o les de lagraverea rossellonesa- manifestaria tambeacute la sevainfluegravencia meacutes o menys propera en tota una segraverie de treballs escultograverics quetindrien lloc a Catalunya durant la segona meitat del segle

Des de la segona meitat del segle XIX i fins i tot abans la qualitat estegravetica lacomplexitat iconogragravefica i limpacte estructural de la Portalada de Ripoll van ferque es convertiacutes en un dels joiells de la basiacutelica restaurada per Elies Rogent i elbisbe Morgades el 1893 i que els estudiosos de lart la reconeguessin com unaobra cabdal de lescultura romagravenica europea AI llarg del segle XX la presa deconsciegravencia sobre el patrimoni histograverico-artiacutestic i lalerta per alguns aspectes delseu-estat-matetialvan fer que semprenguessin mesures per garantir-ne laconservacioacute

Lany 2013 Ripoll ha estat Capital de la Cultura Catalana i han estat diferentsels actes que han posat de relleu el valor universal i excepcional de laPortalada com a element singular i uacutenic en el moacuten En efecte el simposiinternacional de 2013 organitzat pel Departament de Cultura de la Generalitatde Catalunya per la Diputacioacute de Girona per lAjuntament de Ripoll pel Bisbatde Vic i pel Centre dEstudis Comarcals del Ripollegraves va posar de relleu laimportagravencia de la portalada de Ripoll com a objecte posat en el seu contexthistograverico-artiacutestic com a siacutembol del patrimoni que cal estudiar i protegir i com aelement clau duna capitalitat cultural que vol projectar-se al moacuten

Ategraves que el Monestir de Santa Maria de Ripoll amb la Portalada com a joiareuneix i compleix totes i cada una de les condicions i dels requisits per a serconsiderada un valor universal excepcional establerts principalment en eldocument dOrientacions que han de guiar laplicacioacute de la Convencioacute delPatrimoni Mundial i del Protocol sobre lordenacioacute dels criteris per a laidentificacioacute i preparacioacute de les candidatures de Patrimoni Mundial i PatrimoniCultural Immaterial de la Humanitat a Catalunya lAjuntament de Ripoll ensessioacute plenagraveria de data 27 de desembre de 2011 va iniciar lexpedient per talque durant lany 2013 en motiu de que Ripoll era la Capital de la CulturaCatalana la Portalada del Monestir de Santa Maria de Ripoll fos proposada perser declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat per part de la UNESCO

Per tot aixagrave es proposa

PRIMER Donar suport a la candidatura de la Portalada del Monestir de SantaMaria de Ripoll per tal que sigui declarada Patrimoni Mundial de la Humanitatper part de la UNESCO

SEGON Comunicar aquesta resolucioacute a lAjuntament de Ripoll i a la DireccioacuteGeneral del Patrimoni Cultural de la Conselleria de Cultura de la Generalitat deCatalunya

--------~----- - ---

~

bullAJUNTAMENT DE LACOMTAL VILA DE RIPOLL

(Ripollegraves)

Benvolgutda

Lany 2013 Ripoll Bressol de Catalunya ha estat Capital de la CulturaCatalana i han estat diferents els actes que han posat de relleu el valoruniversal i excepcional de la Portalada com a element singular i uacutenic en el moacutenEn efecte el simposi internacional de 2013 organitzat pel Departament deCultura de la Generalitat de Catalunya per la Diputacioacute de Girona perlAjuntament de Ripoll pel Bisbat de Vic i pel Centre dEstudis Comarcals delRipollegraves va posar de relleu la importagravencia de la portalada de Ripoll com aobjecte posat en el seu context histograverico-artiacutestic com a siacutembol del patrimonique cal estudiar i protegir i com a element clau duna capitalitat cultural que volprojectar-se al moacuten i que reuneix les condicions i els requisits necessaris per aser considerada Patrimoni Mundial de la Humanitat per part de la UNESCO

Eacutes per aixograve que us agrairia que a traveacutes de logravergan competent de la institucioacuteque representeu procediu a donar recolzament i suport a que la Portalada delMonestir de Santa Maria de Ripoll sigui declarada Patrimoni Mundial de laHumanitat per part de la UNESCO A lefecte us adjunto la proposta peraprovar que per a la vostra comoditat us la podeu descarregar tambeacute enqualsevol format a traveacutes de la pagravegina web de lAjuntament de Ripoll(wwwripollcat)

Agraeixo dantuvi la vostra participacioacute i collaboracioacute

Ripoll 17 de febrer de 2014

Jordi Munell i GarciaAlcalde

--------------~-17500 RIPOLL - Placcedila Ajuntament 3 - Apartat de Correus nuacutem 1

Tel 972 71 41 42 - Fax 972 70 36 16 - wwwripollcat-NIF P-1715600-A

----------------------------------------------

Els antecedents descrits recomanen la redaccioacute de la present mocioacute i laprovacioacute dels seguumlentsacords per part del Ple municipal

ACORDS

Primer- Manifestar el compromiacutes dendegar mesures municipals en base a la legalitat icompetegravencies existents i als efectes que assenyala aquesta mocioacute amb lobjectiu de garantir eldret a lhabitatge de la poblacioacute i fer front a lemergegravencia habitacional

Segon- Elaborar i aprovar un Pla Municipal dHabitatge o actualitzar el planejament existent quecontempli i reguli degudament les mesures de foment per a evitar la desocupacioacute permanent iinjustificada dhabitatges enumerades a larticle 42 de la llei 182007

Tercer- Elaborar i aprovar Programes dInspeccioacute a fi de detectar comprovar i registrar elsimmobles que es troben en situacioacute de permanent desocupacioacute comenccedilant pels que soacuten propietatdentitats financeres i altres grans empreses Aquesta tasca es pot fer a traveacutes del creuament dedades en disposicioacute de ladministracioacute i latorgament daudiegravencia a linteressat o beacute realitzant unainspeccioacute fiacutesica des de ladministracioacute

Quart- Instruir procediments administratius contradictoris on es determinin coneguin icomprovin els fets un cop detectada la desocupacioacute Aquest procediments hauran dacabar ambuna resolucioacute que declari si sestagrave produint una situacioacute de desocupacioacute permanent constitutivaduna utilitzacioacute anogravemala de lhabitatge dacord amb el que estableix larticle 41 de la LDHC Encas afirmatiu caldragrave requerir al propietari que cessi en la seva actuacioacute en un termini concret totinformant-lo de les activitats de foment que estagrave duent a terme ladministracioacute per facilitar-li lafinalitzacioacute daquesta situacioacute

Cinquegrave- Imposar fins a 3 multes coercitives que poden arribar als 100000 euros tal i comdetermina larticle 1131 de la llei 182007 pregravevia advertegravencia si transcorregut el termini fixat nosha produiumlt locupacioacute de limmoble

Sisegrave- Iniciar un procediment sancionador per infraccioacute molt greu en cas que es mantingui laBegravesocLipaciumloacute-crelntildea-bita-tge--uumlncop esgotat el termini atorgat per a corregir la situacioacute tal compreveu larticle 1231h de la LDHC

Setegrave- Instar al Govern de la Generalitat a emprendre accions en aquest agravembit amb la mateixafinalitat dins el marc de les seves competegravencies

Vuitegrave- Transmetre aquesta mocioacute pel seu coneixement i adhesioacute a les Entitats Municipalistes alParlament de Catalunya als diferents grups parlamentaris a la Plataforma dAfectats per laHipoteca i a les associacions veiumlnals del municipi

~

_ - AJUNTAMENT REGISTRE DENTRADESiexcl VILAFRANCA 2014001926

DEL PENEDESI7_02_2014 0831

GABINET DALCALDIA

II I 1 1 I I III Ii 111111 111 11111I110761332067125316515

~

MOCIOacute DICV-EUiA PERA UNA PROPOSTA DACORD DE PLE SOBRE LAPROVACIOacute

DE LA FORMALITZACIOacute DEL CONFLICTE EN DEFENSA DE LAUTONOMIA LOCAL

CONTRA LA LEY 272013 DE 27 DE DICIEMBRE

DE RACIONALIZACIOacuteN Y SOSTENIBILIDAD DE LA ADMINISTRACIOacuteN LOCAL

Al mes de maig denguany es compliran trenta cinc anys de la constitucioacute dels ajuntaments democragravetics Al llarg

daquests anys sha passat duna situacioacute en la qual van dhaver de planificar les ciutats per a fer front a un urbanisme

desarrolista especulatiu afavoridor dinteressos individuals i resoldre el degraveficit dinfraestructures i dequipaments

bagravesics per afrontar noves realitats meacutes complexes com el medi ambient els canvis demogragravefics i socioculturals de la

nostra societat fruits dels fenogravemens migratoris dels nous models familiars de la dependegravencia de lenvelliment de la

poblacioacute de la mediacioacute social entre altres Tot aixograve ja que els municipis soacuten vius i cal donar resposta a les demandes i

necessitats que plantegen els nostres ciutadans i ciutadanes

Els ajuntaments han estat capaccedilos dafrontar els grans reptes i els canvis culturals de finals del SXXi en aquesta primera

degravecada del SXXIdes de lautonomia local soacuten el principal dic de contencioacute contra la crisi i el principal espai de

resistegravencia de dignitat de defensa dels drets de la ciutadania i els principals espais per generar alternatives socials i

econogravemiques per palliar els efectes de la crisi

Malgrat aquests esforccedilos els ajuntaments mai han tingut un financcedilament just i adequat Durant aquests quasi beacute trenta

cinc anys les hisendes locals han estat lassignatura pendent en la mesura que laportacioacute financera de lEstat a les

administracions locals no sha adequat als serveis que presten

El context actual de crisi econogravemica estagrave sent demolidor per als nostres municipis Davant daixograve els ajuntaments han

hagut dincrementar la despesa per donar resposta a aquesta emergegravencia social

Ara en lactual context de crisi quan eacutes meacutes necessari que mai tenir una administracioacute meacutes propera i tenir meacutes

recursos per fer front a aquesta realitat social el govern de lestat espanyol ha aprovat una Llei de Racionalitzacioacute i

Sostenibilitat de lAdministracioacute Local (LRSAL) que suposa de facto una retallada competencial sense precedents que

suposaragrave un important retroceacutes ategraves que afectaragrave de ple als serveis que donen els ajuntaments

Trenta cinc anys esperant un nou marc competencial i un financcedilament adequat per garantir serveis locals bagravesics perquegrave

ara amb aquesta llei el municipalisme torni a un model de fa quaranta anys enrere amb un marc competencial raquiacutetic i

que allunya la capacitat de decisioacute sobre les poliacutetiques de proximitat i tambeacute allunya les decisions i el control de la

ciutadania acabant amb el valor de proximitat que permet la prevencioacute la deteccioacute i lactuacioacute per garantir uns miacutenims

de cohesioacute i convivegravencia en el conjunt de pobles i ciutats de Catalunya

Aquesta Llei aprofita la situacioacute de crisi econogravemica per modificar lestructura de lestat espanyol i recentralitzar amb

lexcusa de la sostenibilitat econogravemico-financera Una llei que vol privatitzar els serveis principalment dels tres grans

serveis puacuteblics locals que encara es demostren econogravemicament rendibles labastament daiguumles el tractament de

residus i lenllumenat puacuteblic

La LRSALvulnera lEstatut de Catalunya en mategraveria dorganitzacioacute territorial i de regravegim local i converteix als

ajuntaments en un apegravendix de lestat i en una instagravencia merament administrativa i sota control en el seu funcionament

vulnerant aixiacute lactual marc basat en el principi dautonomia local i principi de subsidiarietat reconegut a la Carta

Europea dAutonomia Local com a criteri de proximitat en latribucioacute de competegravencies i deficagravecia en la redistribucioacute

Davant daquesta situacioacute les entitats municipalistes i els sindicats han iniciat una campanya dinformacioacute a la ciutadania

dels efectes de laplicacioacute de la Llei de Racionalitzacioacute i Sostenibilitat de lAdministracioacute Local aixiacute com la defensa del

moacuten local perquegrave els ajuntaments som ladministracioacute que estem millor preparats per oferir serveis de proximitat

Volem seguir reivindicant el nostre paper per seguir tenint el protagonisme en la defensa garantia i lenfortiment dels

drets socials i la millora del benestar de la ciutadania En canvi aquesta llei afecta a la quotidianitat i a les necessitats

bagravesiques de la gent i redueix la capacitat de resposta dels governs locals

Fonaments de dret

La Llei 272013 de 27 de desembre de 2013 de Racionalitzacioacute i Sostenibilitat de lAdministracioacute Local (LRSAL) va

entrar en vigor el31 de desembre de 2013

El conflicte en defensa de lautonomia local dacord amb lart 75 bis LOTC es pot plantejar quan les normes de lEstat

amb rang de llei lesionin lautonomia local constitucionalment garantida

Dacord amb lart 75 ter 2 i 3 LOTC per iniciar la tramitacioacute del conflicte en defensa de lautonomia local eacutes necessari

lacord del Ple de les Corporacions locals amb el vot favorable de la majoria absoluta del nuacutemero legal de membres

daquesta De manera pregravevia a la formalitzacioacute del conflicte sha de sollicitar dictamen amb caragravecter preceptiu perograve no

vinculant del Consell dEstat

En consequumlegravencia es proposa al Ple de la corporacioacute que adopti els seguumlents

ACORDS

PRIMER- Iniciar la tramitacioacute per a la formalitzacioacute del conflicte en defensa de lautonomia local contra els articles

primer i segon i demegraves disposicions afectades de la Ley 272013 de 27 de diciembre de 2013 de Racionalizacioacuten y

Sostenibilidad de la Administracioacuten Local (BOE nuacutem 312 de 30 de desembre de 2013) dacord amb el text que sadjunta

segons el que sestableix en els arts 75 bis i seguumlents de la Ley Organica 21979 de 3 de octubre del Tribunal

Constitucional

SEGON- A tal efecte sollicitar Dictagravemen del Consejo de Estado conforme a lestablert en lart 75 ter 3 de la Ley

Organica 21979 de 3 de octubre del Tribunal Constitucional per conducte del Ministerio de Hacienda y

Administraciones Puacuteblica s a peticioacute de lentitat local de major poblacioacute (art 48 Ley 71985 de 2 de abril reguladora de

las Bases de Reacutegimen Local) aixiacute com atorgar a aquesta entitat la delegacioacute necessagraveria

TERCER- Facultar iencomanar a lAlcalde per a la realitzacioacute de tots els tragravemits necessaris per portar a terme els

acords primer i segon i expressament per a latorgament descriptura de poder tan ampli i suficient com en dret es

requereixi a favor de la Procuradora Dntildea Virginia Aragoacuten Segura col Nuacutem 1040 de 1l1lustre Collegi de Procuradors

de Madrid per tal que en nom i representacioacute de lAjuntament de Vilafranca del Penedegraves de forma solidagraveria i indistinta

interposi conflicte en defensa de lautonomia local contra la Ley272013 de 27 de diciembre de 2013 (BOE nuacutem 312

de 30 de desembre de 2013) de Racionalizacioacuten y Sostenibilidad de la Administracioacuten Local seguint-lo per tots els seus

tragravemits i instagravencies fins a obtenir sentegravencia ferma i la seva execucioacute

~

_ AJUNTAMENT REGISTRE DENTRADES

li VllAFRANCt 2014001844DEL PENED 51402-20140830

GABINET DALCALDIA

111111111111111111111111111111I11111111107633705054430275

-------- -----__--

r---------------------------~-~AJUNTAMENT__REGISTR~EDENTRADES--~Ccedil~J~ - Ili VILAFRANGA 2014002083DEL PENEDES

19-02-20140834GABINET DALCALDIA

11111111111111111111111111111111111I111107613320617304417223Mocioacute dICV-EUiA per la devolucio a rAjuntament OeVilafranca dels terrenys de lantiga caserna de laGuardia Civil valorats en 620193 euros

Lany 1970 lAjuntament de Vilafranca de Vilafranca del Penedegraves va cedir alEstat un terreny de propietat municipal de 2290 m2 al carrer Manel Barba iRoca per la construccioacute de la caserna de la Guardia Civil

El 1974 es va construir la caserna que va estar en uacutes fins a loctubre de 2010quan lEstat la va tancar

El 4 de febrer de 2014 el Ministerio del Interior de lEstat mitjanccedilant anuncipublicat al Boetiacuten Oficial del Estado (BOE) ha valorat els terrenys i ledifici ensis cents vint mil cent noranta tres euros (620193 euro) i els ha tret a subhasta pervendrels

Els terrenys municipals es van cedir per a uacutes de ladministracioacute puacuteblica a la Vilai si no hi ha aquest uacutes lEstat no pot vendre el terreny i quedar-se amb elsdiners de la venda sinoacute que opera el dret de reversioacute a favor de lAjuntament

Per tot aixograve el grup municipal dIniciativa per Catalunya Verds _ Esquerra Unida(ICV-EUiA) proposa al ple ladopcioacute del seguumlent acord

Primer- Que lAjuntament de Vilafranca faci una taxacioacute progravepia del valor delsterrenys i ledificacioacute de lantiga caserna

Segon- Iniciar una negociacioacute amb el Ministerio de lInterior per tal que aquestreverteixi el terreny de la caserna al municipi de Vilafranca oalternativament prossegueixi amb la subhasta perograve compensi alAjuntament pel valor actual de la propietat

Tercer- En cas que el Ministerio de lInterior no savingui a negociar de bonafe i alDtLfesultats materialitzables lAjuntament de Vilafranca del------

----- Penedegraves emprendragrave laccioacute legal de reversioacute que corresponguiabans del19 de marccedil de 2014 (data fixada de la subhasta)

Quart- Notificar aquest acord al Departament de Governacioacute i RelacionsInstitucionals de la Generalitat de Catalunya al Ministerio deHacienda y Administraciones Puacuteblicas y al Ministerio del Interior

Vilafranca del Penedegraves 18 de febrer de 2014Signat

Toni Pentildeafiel i Hervas

Portaveu del GM dICV-EUiA

~

AJUNTAMENT REGISTRE DE~TRADES VllAFRANCA 2014002162

Del PENEDES20-02-20140811

GABINET DALCALDIA

111111111111111111111111111111111111111107613320315lt2444245

MOCiOacute DE SUPORT A LA CANDIDATURA PER A LA DECLARACiOacute DEPATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO DE LA PORTALADA DEL

MONESTIR DE SANTA MARIA DE RIPOLL

El Monestir de Santa Maria de Ripoll va ser un dels centres culturals meacutesimportants de la Catalunya de legravepoca del romagravenic (entre els segles X i XII)comparable a daltres monestirs i catedrals de lagravembit cultural de lEuropa delmoment Ja al segle XI sota labadiat dOliba va destacar per la importagravencia dela seva esgleacutesia abacial construiumlda de nou i dedicada el 1032 i per la potegravenciade la seva biblioteca que sota aquest personatge cabdal va depassar els doscentenars de tiacutetols Malgrat els espolis les destruccions i les restauracionspatides al llarg del temps es pot dir que Ripoll avui conserva un elementhistograveric que per davant de tots els altres continua assegurant-li un lloc en lahistograveria de lart europeu i mundial la seva esplegravendida portalada esculpida

Perograve alhora permet mirar endavant ja que la portalada de Ripoll manifesta elseu ressograve en les portalades romagraveniques esculpides que en aquest momenteclosionaran en moltes esgleacutesies catalanes Alhora el taller escultograveric que vatreballar a Ripoll en aquests mitjans del segle XII capaccedil de sintetitzar algunesde les meacutes prestigioses produccions escultograveriques del moment -com les de laciutat de Tolosa o les de lagraverea rossellonesa- manifestaria tambeacute la sevainfluegravencia meacutes o menys propera en tota una segraverie de treballs escultograverics quetindrien lloc a Catalunya durant la segona meitat del segle

Des de la segona meitat del segle XIX i fins i tot abans la qualitat estegravetica lacomplexitat iconogragravefica i limpacte estructural de la Portalada de Ripoll van ferque es convertiacutes en un dels joiells de la basiacutelica restaurada per Elies Rogent i elbisbe Morgades el 1893 i que els estudiosos de lart la reconeguessin com unaobra cabdal de lescultura romagravenica europea AI llarg del segle XX la presa deconsciegravencia sobre el patrimoni histograverico-artiacutestic i lalerta per alguns aspectes delseu-estat-matetialvan fer que semprenguessin mesures per garantir-ne laconservacioacute

Lany 2013 Ripoll ha estat Capital de la Cultura Catalana i han estat diferentsels actes que han posat de relleu el valor universal i excepcional de laPortalada com a element singular i uacutenic en el moacuten En efecte el simposiinternacional de 2013 organitzat pel Departament de Cultura de la Generalitatde Catalunya per la Diputacioacute de Girona per lAjuntament de Ripoll pel Bisbatde Vic i pel Centre dEstudis Comarcals del Ripollegraves va posar de relleu laimportagravencia de la portalada de Ripoll com a objecte posat en el seu contexthistograverico-artiacutestic com a siacutembol del patrimoni que cal estudiar i protegir i com aelement clau duna capitalitat cultural que vol projectar-se al moacuten

Ategraves que el Monestir de Santa Maria de Ripoll amb la Portalada com a joiareuneix i compleix totes i cada una de les condicions i dels requisits per a serconsiderada un valor universal excepcional establerts principalment en eldocument dOrientacions que han de guiar laplicacioacute de la Convencioacute delPatrimoni Mundial i del Protocol sobre lordenacioacute dels criteris per a laidentificacioacute i preparacioacute de les candidatures de Patrimoni Mundial i PatrimoniCultural Immaterial de la Humanitat a Catalunya lAjuntament de Ripoll ensessioacute plenagraveria de data 27 de desembre de 2011 va iniciar lexpedient per talque durant lany 2013 en motiu de que Ripoll era la Capital de la CulturaCatalana la Portalada del Monestir de Santa Maria de Ripoll fos proposada perser declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat per part de la UNESCO

Per tot aixagrave es proposa

PRIMER Donar suport a la candidatura de la Portalada del Monestir de SantaMaria de Ripoll per tal que sigui declarada Patrimoni Mundial de la Humanitatper part de la UNESCO

SEGON Comunicar aquesta resolucioacute a lAjuntament de Ripoll i a la DireccioacuteGeneral del Patrimoni Cultural de la Conselleria de Cultura de la Generalitat deCatalunya

--------~----- - ---

~

bullAJUNTAMENT DE LACOMTAL VILA DE RIPOLL

(Ripollegraves)

Benvolgutda

Lany 2013 Ripoll Bressol de Catalunya ha estat Capital de la CulturaCatalana i han estat diferents els actes que han posat de relleu el valoruniversal i excepcional de la Portalada com a element singular i uacutenic en el moacutenEn efecte el simposi internacional de 2013 organitzat pel Departament deCultura de la Generalitat de Catalunya per la Diputacioacute de Girona perlAjuntament de Ripoll pel Bisbat de Vic i pel Centre dEstudis Comarcals delRipollegraves va posar de relleu la importagravencia de la portalada de Ripoll com aobjecte posat en el seu context histograverico-artiacutestic com a siacutembol del patrimonique cal estudiar i protegir i com a element clau duna capitalitat cultural que volprojectar-se al moacuten i que reuneix les condicions i els requisits necessaris per aser considerada Patrimoni Mundial de la Humanitat per part de la UNESCO

Eacutes per aixograve que us agrairia que a traveacutes de logravergan competent de la institucioacuteque representeu procediu a donar recolzament i suport a que la Portalada delMonestir de Santa Maria de Ripoll sigui declarada Patrimoni Mundial de laHumanitat per part de la UNESCO A lefecte us adjunto la proposta peraprovar que per a la vostra comoditat us la podeu descarregar tambeacute enqualsevol format a traveacutes de la pagravegina web de lAjuntament de Ripoll(wwwripollcat)

Agraeixo dantuvi la vostra participacioacute i collaboracioacute

Ripoll 17 de febrer de 2014

Jordi Munell i GarciaAlcalde

--------------~-17500 RIPOLL - Placcedila Ajuntament 3 - Apartat de Correus nuacutem 1

Tel 972 71 41 42 - Fax 972 70 36 16 - wwwripollcat-NIF P-1715600-A

~

MOCIOacute DICV-EUiA PERA UNA PROPOSTA DACORD DE PLE SOBRE LAPROVACIOacute

DE LA FORMALITZACIOacute DEL CONFLICTE EN DEFENSA DE LAUTONOMIA LOCAL

CONTRA LA LEY 272013 DE 27 DE DICIEMBRE

DE RACIONALIZACIOacuteN Y SOSTENIBILIDAD DE LA ADMINISTRACIOacuteN LOCAL

Al mes de maig denguany es compliran trenta cinc anys de la constitucioacute dels ajuntaments democragravetics Al llarg

daquests anys sha passat duna situacioacute en la qual van dhaver de planificar les ciutats per a fer front a un urbanisme

desarrolista especulatiu afavoridor dinteressos individuals i resoldre el degraveficit dinfraestructures i dequipaments

bagravesics per afrontar noves realitats meacutes complexes com el medi ambient els canvis demogragravefics i socioculturals de la

nostra societat fruits dels fenogravemens migratoris dels nous models familiars de la dependegravencia de lenvelliment de la

poblacioacute de la mediacioacute social entre altres Tot aixograve ja que els municipis soacuten vius i cal donar resposta a les demandes i

necessitats que plantegen els nostres ciutadans i ciutadanes

Els ajuntaments han estat capaccedilos dafrontar els grans reptes i els canvis culturals de finals del SXXi en aquesta primera

degravecada del SXXIdes de lautonomia local soacuten el principal dic de contencioacute contra la crisi i el principal espai de

resistegravencia de dignitat de defensa dels drets de la ciutadania i els principals espais per generar alternatives socials i

econogravemiques per palliar els efectes de la crisi

Malgrat aquests esforccedilos els ajuntaments mai han tingut un financcedilament just i adequat Durant aquests quasi beacute trenta

cinc anys les hisendes locals han estat lassignatura pendent en la mesura que laportacioacute financera de lEstat a les

administracions locals no sha adequat als serveis que presten

El context actual de crisi econogravemica estagrave sent demolidor per als nostres municipis Davant daixograve els ajuntaments han

hagut dincrementar la despesa per donar resposta a aquesta emergegravencia social

Ara en lactual context de crisi quan eacutes meacutes necessari que mai tenir una administracioacute meacutes propera i tenir meacutes

recursos per fer front a aquesta realitat social el govern de lestat espanyol ha aprovat una Llei de Racionalitzacioacute i

Sostenibilitat de lAdministracioacute Local (LRSAL) que suposa de facto una retallada competencial sense precedents que

suposaragrave un important retroceacutes ategraves que afectaragrave de ple als serveis que donen els ajuntaments

Trenta cinc anys esperant un nou marc competencial i un financcedilament adequat per garantir serveis locals bagravesics perquegrave

ara amb aquesta llei el municipalisme torni a un model de fa quaranta anys enrere amb un marc competencial raquiacutetic i

que allunya la capacitat de decisioacute sobre les poliacutetiques de proximitat i tambeacute allunya les decisions i el control de la

ciutadania acabant amb el valor de proximitat que permet la prevencioacute la deteccioacute i lactuacioacute per garantir uns miacutenims

de cohesioacute i convivegravencia en el conjunt de pobles i ciutats de Catalunya

Aquesta Llei aprofita la situacioacute de crisi econogravemica per modificar lestructura de lestat espanyol i recentralitzar amb

lexcusa de la sostenibilitat econogravemico-financera Una llei que vol privatitzar els serveis principalment dels tres grans

serveis puacuteblics locals que encara es demostren econogravemicament rendibles labastament daiguumles el tractament de

residus i lenllumenat puacuteblic

La LRSALvulnera lEstatut de Catalunya en mategraveria dorganitzacioacute territorial i de regravegim local i converteix als

ajuntaments en un apegravendix de lestat i en una instagravencia merament administrativa i sota control en el seu funcionament

vulnerant aixiacute lactual marc basat en el principi dautonomia local i principi de subsidiarietat reconegut a la Carta

Europea dAutonomia Local com a criteri de proximitat en latribucioacute de competegravencies i deficagravecia en la redistribucioacute

Davant daquesta situacioacute les entitats municipalistes i els sindicats han iniciat una campanya dinformacioacute a la ciutadania

dels efectes de laplicacioacute de la Llei de Racionalitzacioacute i Sostenibilitat de lAdministracioacute Local aixiacute com la defensa del

moacuten local perquegrave els ajuntaments som ladministracioacute que estem millor preparats per oferir serveis de proximitat

Volem seguir reivindicant el nostre paper per seguir tenint el protagonisme en la defensa garantia i lenfortiment dels

drets socials i la millora del benestar de la ciutadania En canvi aquesta llei afecta a la quotidianitat i a les necessitats

bagravesiques de la gent i redueix la capacitat de resposta dels governs locals

Fonaments de dret

La Llei 272013 de 27 de desembre de 2013 de Racionalitzacioacute i Sostenibilitat de lAdministracioacute Local (LRSAL) va

entrar en vigor el31 de desembre de 2013

El conflicte en defensa de lautonomia local dacord amb lart 75 bis LOTC es pot plantejar quan les normes de lEstat

amb rang de llei lesionin lautonomia local constitucionalment garantida

Dacord amb lart 75 ter 2 i 3 LOTC per iniciar la tramitacioacute del conflicte en defensa de lautonomia local eacutes necessari

lacord del Ple de les Corporacions locals amb el vot favorable de la majoria absoluta del nuacutemero legal de membres

daquesta De manera pregravevia a la formalitzacioacute del conflicte sha de sollicitar dictamen amb caragravecter preceptiu perograve no

vinculant del Consell dEstat

En consequumlegravencia es proposa al Ple de la corporacioacute que adopti els seguumlents

ACORDS

PRIMER- Iniciar la tramitacioacute per a la formalitzacioacute del conflicte en defensa de lautonomia local contra els articles

primer i segon i demegraves disposicions afectades de la Ley 272013 de 27 de diciembre de 2013 de Racionalizacioacuten y

Sostenibilidad de la Administracioacuten Local (BOE nuacutem 312 de 30 de desembre de 2013) dacord amb el text que sadjunta

segons el que sestableix en els arts 75 bis i seguumlents de la Ley Organica 21979 de 3 de octubre del Tribunal

Constitucional

SEGON- A tal efecte sollicitar Dictagravemen del Consejo de Estado conforme a lestablert en lart 75 ter 3 de la Ley

Organica 21979 de 3 de octubre del Tribunal Constitucional per conducte del Ministerio de Hacienda y

Administraciones Puacuteblica s a peticioacute de lentitat local de major poblacioacute (art 48 Ley 71985 de 2 de abril reguladora de

las Bases de Reacutegimen Local) aixiacute com atorgar a aquesta entitat la delegacioacute necessagraveria

TERCER- Facultar iencomanar a lAlcalde per a la realitzacioacute de tots els tragravemits necessaris per portar a terme els

acords primer i segon i expressament per a latorgament descriptura de poder tan ampli i suficient com en dret es

requereixi a favor de la Procuradora Dntildea Virginia Aragoacuten Segura col Nuacutem 1040 de 1l1lustre Collegi de Procuradors

de Madrid per tal que en nom i representacioacute de lAjuntament de Vilafranca del Penedegraves de forma solidagraveria i indistinta

interposi conflicte en defensa de lautonomia local contra la Ley272013 de 27 de diciembre de 2013 (BOE nuacutem 312

de 30 de desembre de 2013) de Racionalizacioacuten y Sostenibilidad de la Administracioacuten Local seguint-lo per tots els seus

tragravemits i instagravencies fins a obtenir sentegravencia ferma i la seva execucioacute

~

_ AJUNTAMENT REGISTRE DENTRADES

li VllAFRANCt 2014001844DEL PENED 51402-20140830

GABINET DALCALDIA

111111111111111111111111111111I11111111107633705054430275

-------- -----__--

r---------------------------~-~AJUNTAMENT__REGISTR~EDENTRADES--~Ccedil~J~ - Ili VILAFRANGA 2014002083DEL PENEDES

19-02-20140834GABINET DALCALDIA

11111111111111111111111111111111111I111107613320617304417223Mocioacute dICV-EUiA per la devolucio a rAjuntament OeVilafranca dels terrenys de lantiga caserna de laGuardia Civil valorats en 620193 euros

Lany 1970 lAjuntament de Vilafranca de Vilafranca del Penedegraves va cedir alEstat un terreny de propietat municipal de 2290 m2 al carrer Manel Barba iRoca per la construccioacute de la caserna de la Guardia Civil

El 1974 es va construir la caserna que va estar en uacutes fins a loctubre de 2010quan lEstat la va tancar

El 4 de febrer de 2014 el Ministerio del Interior de lEstat mitjanccedilant anuncipublicat al Boetiacuten Oficial del Estado (BOE) ha valorat els terrenys i ledifici ensis cents vint mil cent noranta tres euros (620193 euro) i els ha tret a subhasta pervendrels

Els terrenys municipals es van cedir per a uacutes de ladministracioacute puacuteblica a la Vilai si no hi ha aquest uacutes lEstat no pot vendre el terreny i quedar-se amb elsdiners de la venda sinoacute que opera el dret de reversioacute a favor de lAjuntament

Per tot aixograve el grup municipal dIniciativa per Catalunya Verds _ Esquerra Unida(ICV-EUiA) proposa al ple ladopcioacute del seguumlent acord

Primer- Que lAjuntament de Vilafranca faci una taxacioacute progravepia del valor delsterrenys i ledificacioacute de lantiga caserna

Segon- Iniciar una negociacioacute amb el Ministerio de lInterior per tal que aquestreverteixi el terreny de la caserna al municipi de Vilafranca oalternativament prossegueixi amb la subhasta perograve compensi alAjuntament pel valor actual de la propietat

Tercer- En cas que el Ministerio de lInterior no savingui a negociar de bonafe i alDtLfesultats materialitzables lAjuntament de Vilafranca del------

----- Penedegraves emprendragrave laccioacute legal de reversioacute que corresponguiabans del19 de marccedil de 2014 (data fixada de la subhasta)

Quart- Notificar aquest acord al Departament de Governacioacute i RelacionsInstitucionals de la Generalitat de Catalunya al Ministerio deHacienda y Administraciones Puacuteblicas y al Ministerio del Interior

Vilafranca del Penedegraves 18 de febrer de 2014Signat

Toni Pentildeafiel i Hervas

Portaveu del GM dICV-EUiA

~

AJUNTAMENT REGISTRE DE~TRADES VllAFRANCA 2014002162

Del PENEDES20-02-20140811

GABINET DALCALDIA

111111111111111111111111111111111111111107613320315lt2444245

MOCiOacute DE SUPORT A LA CANDIDATURA PER A LA DECLARACiOacute DEPATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO DE LA PORTALADA DEL

MONESTIR DE SANTA MARIA DE RIPOLL

El Monestir de Santa Maria de Ripoll va ser un dels centres culturals meacutesimportants de la Catalunya de legravepoca del romagravenic (entre els segles X i XII)comparable a daltres monestirs i catedrals de lagravembit cultural de lEuropa delmoment Ja al segle XI sota labadiat dOliba va destacar per la importagravencia dela seva esgleacutesia abacial construiumlda de nou i dedicada el 1032 i per la potegravenciade la seva biblioteca que sota aquest personatge cabdal va depassar els doscentenars de tiacutetols Malgrat els espolis les destruccions i les restauracionspatides al llarg del temps es pot dir que Ripoll avui conserva un elementhistograveric que per davant de tots els altres continua assegurant-li un lloc en lahistograveria de lart europeu i mundial la seva esplegravendida portalada esculpida

Perograve alhora permet mirar endavant ja que la portalada de Ripoll manifesta elseu ressograve en les portalades romagraveniques esculpides que en aquest momenteclosionaran en moltes esgleacutesies catalanes Alhora el taller escultograveric que vatreballar a Ripoll en aquests mitjans del segle XII capaccedil de sintetitzar algunesde les meacutes prestigioses produccions escultograveriques del moment -com les de laciutat de Tolosa o les de lagraverea rossellonesa- manifestaria tambeacute la sevainfluegravencia meacutes o menys propera en tota una segraverie de treballs escultograverics quetindrien lloc a Catalunya durant la segona meitat del segle

Des de la segona meitat del segle XIX i fins i tot abans la qualitat estegravetica lacomplexitat iconogragravefica i limpacte estructural de la Portalada de Ripoll van ferque es convertiacutes en un dels joiells de la basiacutelica restaurada per Elies Rogent i elbisbe Morgades el 1893 i que els estudiosos de lart la reconeguessin com unaobra cabdal de lescultura romagravenica europea AI llarg del segle XX la presa deconsciegravencia sobre el patrimoni histograverico-artiacutestic i lalerta per alguns aspectes delseu-estat-matetialvan fer que semprenguessin mesures per garantir-ne laconservacioacute

Lany 2013 Ripoll ha estat Capital de la Cultura Catalana i han estat diferentsels actes que han posat de relleu el valor universal i excepcional de laPortalada com a element singular i uacutenic en el moacuten En efecte el simposiinternacional de 2013 organitzat pel Departament de Cultura de la Generalitatde Catalunya per la Diputacioacute de Girona per lAjuntament de Ripoll pel Bisbatde Vic i pel Centre dEstudis Comarcals del Ripollegraves va posar de relleu laimportagravencia de la portalada de Ripoll com a objecte posat en el seu contexthistograverico-artiacutestic com a siacutembol del patrimoni que cal estudiar i protegir i com aelement clau duna capitalitat cultural que vol projectar-se al moacuten

Ategraves que el Monestir de Santa Maria de Ripoll amb la Portalada com a joiareuneix i compleix totes i cada una de les condicions i dels requisits per a serconsiderada un valor universal excepcional establerts principalment en eldocument dOrientacions que han de guiar laplicacioacute de la Convencioacute delPatrimoni Mundial i del Protocol sobre lordenacioacute dels criteris per a laidentificacioacute i preparacioacute de les candidatures de Patrimoni Mundial i PatrimoniCultural Immaterial de la Humanitat a Catalunya lAjuntament de Ripoll ensessioacute plenagraveria de data 27 de desembre de 2011 va iniciar lexpedient per talque durant lany 2013 en motiu de que Ripoll era la Capital de la CulturaCatalana la Portalada del Monestir de Santa Maria de Ripoll fos proposada perser declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat per part de la UNESCO

Per tot aixagrave es proposa

PRIMER Donar suport a la candidatura de la Portalada del Monestir de SantaMaria de Ripoll per tal que sigui declarada Patrimoni Mundial de la Humanitatper part de la UNESCO

SEGON Comunicar aquesta resolucioacute a lAjuntament de Ripoll i a la DireccioacuteGeneral del Patrimoni Cultural de la Conselleria de Cultura de la Generalitat deCatalunya

--------~----- - ---

~

bullAJUNTAMENT DE LACOMTAL VILA DE RIPOLL

(Ripollegraves)

Benvolgutda

Lany 2013 Ripoll Bressol de Catalunya ha estat Capital de la CulturaCatalana i han estat diferents els actes que han posat de relleu el valoruniversal i excepcional de la Portalada com a element singular i uacutenic en el moacutenEn efecte el simposi internacional de 2013 organitzat pel Departament deCultura de la Generalitat de Catalunya per la Diputacioacute de Girona perlAjuntament de Ripoll pel Bisbat de Vic i pel Centre dEstudis Comarcals delRipollegraves va posar de relleu la importagravencia de la portalada de Ripoll com aobjecte posat en el seu context histograverico-artiacutestic com a siacutembol del patrimonique cal estudiar i protegir i com a element clau duna capitalitat cultural que volprojectar-se al moacuten i que reuneix les condicions i els requisits necessaris per aser considerada Patrimoni Mundial de la Humanitat per part de la UNESCO

Eacutes per aixograve que us agrairia que a traveacutes de logravergan competent de la institucioacuteque representeu procediu a donar recolzament i suport a que la Portalada delMonestir de Santa Maria de Ripoll sigui declarada Patrimoni Mundial de laHumanitat per part de la UNESCO A lefecte us adjunto la proposta peraprovar que per a la vostra comoditat us la podeu descarregar tambeacute enqualsevol format a traveacutes de la pagravegina web de lAjuntament de Ripoll(wwwripollcat)

Agraeixo dantuvi la vostra participacioacute i collaboracioacute

Ripoll 17 de febrer de 2014

Jordi Munell i GarciaAlcalde

--------------~-17500 RIPOLL - Placcedila Ajuntament 3 - Apartat de Correus nuacutem 1

Tel 972 71 41 42 - Fax 972 70 36 16 - wwwripollcat-NIF P-1715600-A

vulnerant aixiacute lactual marc basat en el principi dautonomia local i principi de subsidiarietat reconegut a la Carta

Europea dAutonomia Local com a criteri de proximitat en latribucioacute de competegravencies i deficagravecia en la redistribucioacute

Davant daquesta situacioacute les entitats municipalistes i els sindicats han iniciat una campanya dinformacioacute a la ciutadania

dels efectes de laplicacioacute de la Llei de Racionalitzacioacute i Sostenibilitat de lAdministracioacute Local aixiacute com la defensa del

moacuten local perquegrave els ajuntaments som ladministracioacute que estem millor preparats per oferir serveis de proximitat

Volem seguir reivindicant el nostre paper per seguir tenint el protagonisme en la defensa garantia i lenfortiment dels

drets socials i la millora del benestar de la ciutadania En canvi aquesta llei afecta a la quotidianitat i a les necessitats

bagravesiques de la gent i redueix la capacitat de resposta dels governs locals

Fonaments de dret

La Llei 272013 de 27 de desembre de 2013 de Racionalitzacioacute i Sostenibilitat de lAdministracioacute Local (LRSAL) va

entrar en vigor el31 de desembre de 2013

El conflicte en defensa de lautonomia local dacord amb lart 75 bis LOTC es pot plantejar quan les normes de lEstat

amb rang de llei lesionin lautonomia local constitucionalment garantida

Dacord amb lart 75 ter 2 i 3 LOTC per iniciar la tramitacioacute del conflicte en defensa de lautonomia local eacutes necessari

lacord del Ple de les Corporacions locals amb el vot favorable de la majoria absoluta del nuacutemero legal de membres

daquesta De manera pregravevia a la formalitzacioacute del conflicte sha de sollicitar dictamen amb caragravecter preceptiu perograve no

vinculant del Consell dEstat

En consequumlegravencia es proposa al Ple de la corporacioacute que adopti els seguumlents

ACORDS

PRIMER- Iniciar la tramitacioacute per a la formalitzacioacute del conflicte en defensa de lautonomia local contra els articles

primer i segon i demegraves disposicions afectades de la Ley 272013 de 27 de diciembre de 2013 de Racionalizacioacuten y

Sostenibilidad de la Administracioacuten Local (BOE nuacutem 312 de 30 de desembre de 2013) dacord amb el text que sadjunta

segons el que sestableix en els arts 75 bis i seguumlents de la Ley Organica 21979 de 3 de octubre del Tribunal

Constitucional

SEGON- A tal efecte sollicitar Dictagravemen del Consejo de Estado conforme a lestablert en lart 75 ter 3 de la Ley

Organica 21979 de 3 de octubre del Tribunal Constitucional per conducte del Ministerio de Hacienda y

Administraciones Puacuteblica s a peticioacute de lentitat local de major poblacioacute (art 48 Ley 71985 de 2 de abril reguladora de

las Bases de Reacutegimen Local) aixiacute com atorgar a aquesta entitat la delegacioacute necessagraveria

TERCER- Facultar iencomanar a lAlcalde per a la realitzacioacute de tots els tragravemits necessaris per portar a terme els

acords primer i segon i expressament per a latorgament descriptura de poder tan ampli i suficient com en dret es

requereixi a favor de la Procuradora Dntildea Virginia Aragoacuten Segura col Nuacutem 1040 de 1l1lustre Collegi de Procuradors

de Madrid per tal que en nom i representacioacute de lAjuntament de Vilafranca del Penedegraves de forma solidagraveria i indistinta

interposi conflicte en defensa de lautonomia local contra la Ley272013 de 27 de diciembre de 2013 (BOE nuacutem 312

de 30 de desembre de 2013) de Racionalizacioacuten y Sostenibilidad de la Administracioacuten Local seguint-lo per tots els seus

tragravemits i instagravencies fins a obtenir sentegravencia ferma i la seva execucioacute

~

_ AJUNTAMENT REGISTRE DENTRADES

li VllAFRANCt 2014001844DEL PENED 51402-20140830

GABINET DALCALDIA

111111111111111111111111111111I11111111107633705054430275

-------- -----__--

r---------------------------~-~AJUNTAMENT__REGISTR~EDENTRADES--~Ccedil~J~ - Ili VILAFRANGA 2014002083DEL PENEDES

19-02-20140834GABINET DALCALDIA

11111111111111111111111111111111111I111107613320617304417223Mocioacute dICV-EUiA per la devolucio a rAjuntament OeVilafranca dels terrenys de lantiga caserna de laGuardia Civil valorats en 620193 euros

Lany 1970 lAjuntament de Vilafranca de Vilafranca del Penedegraves va cedir alEstat un terreny de propietat municipal de 2290 m2 al carrer Manel Barba iRoca per la construccioacute de la caserna de la Guardia Civil

El 1974 es va construir la caserna que va estar en uacutes fins a loctubre de 2010quan lEstat la va tancar

El 4 de febrer de 2014 el Ministerio del Interior de lEstat mitjanccedilant anuncipublicat al Boetiacuten Oficial del Estado (BOE) ha valorat els terrenys i ledifici ensis cents vint mil cent noranta tres euros (620193 euro) i els ha tret a subhasta pervendrels

Els terrenys municipals es van cedir per a uacutes de ladministracioacute puacuteblica a la Vilai si no hi ha aquest uacutes lEstat no pot vendre el terreny i quedar-se amb elsdiners de la venda sinoacute que opera el dret de reversioacute a favor de lAjuntament

Per tot aixograve el grup municipal dIniciativa per Catalunya Verds _ Esquerra Unida(ICV-EUiA) proposa al ple ladopcioacute del seguumlent acord

Primer- Que lAjuntament de Vilafranca faci una taxacioacute progravepia del valor delsterrenys i ledificacioacute de lantiga caserna

Segon- Iniciar una negociacioacute amb el Ministerio de lInterior per tal que aquestreverteixi el terreny de la caserna al municipi de Vilafranca oalternativament prossegueixi amb la subhasta perograve compensi alAjuntament pel valor actual de la propietat

Tercer- En cas que el Ministerio de lInterior no savingui a negociar de bonafe i alDtLfesultats materialitzables lAjuntament de Vilafranca del------

----- Penedegraves emprendragrave laccioacute legal de reversioacute que corresponguiabans del19 de marccedil de 2014 (data fixada de la subhasta)

Quart- Notificar aquest acord al Departament de Governacioacute i RelacionsInstitucionals de la Generalitat de Catalunya al Ministerio deHacienda y Administraciones Puacuteblicas y al Ministerio del Interior

Vilafranca del Penedegraves 18 de febrer de 2014Signat

Toni Pentildeafiel i Hervas

Portaveu del GM dICV-EUiA

~

AJUNTAMENT REGISTRE DE~TRADES VllAFRANCA 2014002162

Del PENEDES20-02-20140811

GABINET DALCALDIA

111111111111111111111111111111111111111107613320315lt2444245

MOCiOacute DE SUPORT A LA CANDIDATURA PER A LA DECLARACiOacute DEPATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO DE LA PORTALADA DEL

MONESTIR DE SANTA MARIA DE RIPOLL

El Monestir de Santa Maria de Ripoll va ser un dels centres culturals meacutesimportants de la Catalunya de legravepoca del romagravenic (entre els segles X i XII)comparable a daltres monestirs i catedrals de lagravembit cultural de lEuropa delmoment Ja al segle XI sota labadiat dOliba va destacar per la importagravencia dela seva esgleacutesia abacial construiumlda de nou i dedicada el 1032 i per la potegravenciade la seva biblioteca que sota aquest personatge cabdal va depassar els doscentenars de tiacutetols Malgrat els espolis les destruccions i les restauracionspatides al llarg del temps es pot dir que Ripoll avui conserva un elementhistograveric que per davant de tots els altres continua assegurant-li un lloc en lahistograveria de lart europeu i mundial la seva esplegravendida portalada esculpida

Perograve alhora permet mirar endavant ja que la portalada de Ripoll manifesta elseu ressograve en les portalades romagraveniques esculpides que en aquest momenteclosionaran en moltes esgleacutesies catalanes Alhora el taller escultograveric que vatreballar a Ripoll en aquests mitjans del segle XII capaccedil de sintetitzar algunesde les meacutes prestigioses produccions escultograveriques del moment -com les de laciutat de Tolosa o les de lagraverea rossellonesa- manifestaria tambeacute la sevainfluegravencia meacutes o menys propera en tota una segraverie de treballs escultograverics quetindrien lloc a Catalunya durant la segona meitat del segle

Des de la segona meitat del segle XIX i fins i tot abans la qualitat estegravetica lacomplexitat iconogragravefica i limpacte estructural de la Portalada de Ripoll van ferque es convertiacutes en un dels joiells de la basiacutelica restaurada per Elies Rogent i elbisbe Morgades el 1893 i que els estudiosos de lart la reconeguessin com unaobra cabdal de lescultura romagravenica europea AI llarg del segle XX la presa deconsciegravencia sobre el patrimoni histograverico-artiacutestic i lalerta per alguns aspectes delseu-estat-matetialvan fer que semprenguessin mesures per garantir-ne laconservacioacute

Lany 2013 Ripoll ha estat Capital de la Cultura Catalana i han estat diferentsels actes que han posat de relleu el valor universal i excepcional de laPortalada com a element singular i uacutenic en el moacuten En efecte el simposiinternacional de 2013 organitzat pel Departament de Cultura de la Generalitatde Catalunya per la Diputacioacute de Girona per lAjuntament de Ripoll pel Bisbatde Vic i pel Centre dEstudis Comarcals del Ripollegraves va posar de relleu laimportagravencia de la portalada de Ripoll com a objecte posat en el seu contexthistograverico-artiacutestic com a siacutembol del patrimoni que cal estudiar i protegir i com aelement clau duna capitalitat cultural que vol projectar-se al moacuten

Ategraves que el Monestir de Santa Maria de Ripoll amb la Portalada com a joiareuneix i compleix totes i cada una de les condicions i dels requisits per a serconsiderada un valor universal excepcional establerts principalment en eldocument dOrientacions que han de guiar laplicacioacute de la Convencioacute delPatrimoni Mundial i del Protocol sobre lordenacioacute dels criteris per a laidentificacioacute i preparacioacute de les candidatures de Patrimoni Mundial i PatrimoniCultural Immaterial de la Humanitat a Catalunya lAjuntament de Ripoll ensessioacute plenagraveria de data 27 de desembre de 2011 va iniciar lexpedient per talque durant lany 2013 en motiu de que Ripoll era la Capital de la CulturaCatalana la Portalada del Monestir de Santa Maria de Ripoll fos proposada perser declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat per part de la UNESCO

Per tot aixagrave es proposa

PRIMER Donar suport a la candidatura de la Portalada del Monestir de SantaMaria de Ripoll per tal que sigui declarada Patrimoni Mundial de la Humanitatper part de la UNESCO

SEGON Comunicar aquesta resolucioacute a lAjuntament de Ripoll i a la DireccioacuteGeneral del Patrimoni Cultural de la Conselleria de Cultura de la Generalitat deCatalunya

--------~----- - ---

~

bullAJUNTAMENT DE LACOMTAL VILA DE RIPOLL

(Ripollegraves)

Benvolgutda

Lany 2013 Ripoll Bressol de Catalunya ha estat Capital de la CulturaCatalana i han estat diferents els actes que han posat de relleu el valoruniversal i excepcional de la Portalada com a element singular i uacutenic en el moacutenEn efecte el simposi internacional de 2013 organitzat pel Departament deCultura de la Generalitat de Catalunya per la Diputacioacute de Girona perlAjuntament de Ripoll pel Bisbat de Vic i pel Centre dEstudis Comarcals delRipollegraves va posar de relleu la importagravencia de la portalada de Ripoll com aobjecte posat en el seu context histograverico-artiacutestic com a siacutembol del patrimonique cal estudiar i protegir i com a element clau duna capitalitat cultural que volprojectar-se al moacuten i que reuneix les condicions i els requisits necessaris per aser considerada Patrimoni Mundial de la Humanitat per part de la UNESCO

Eacutes per aixograve que us agrairia que a traveacutes de logravergan competent de la institucioacuteque representeu procediu a donar recolzament i suport a que la Portalada delMonestir de Santa Maria de Ripoll sigui declarada Patrimoni Mundial de laHumanitat per part de la UNESCO A lefecte us adjunto la proposta peraprovar que per a la vostra comoditat us la podeu descarregar tambeacute enqualsevol format a traveacutes de la pagravegina web de lAjuntament de Ripoll(wwwripollcat)

Agraeixo dantuvi la vostra participacioacute i collaboracioacute

Ripoll 17 de febrer de 2014

Jordi Munell i GarciaAlcalde

--------------~-17500 RIPOLL - Placcedila Ajuntament 3 - Apartat de Correus nuacutem 1

Tel 972 71 41 42 - Fax 972 70 36 16 - wwwripollcat-NIF P-1715600-A

de 30 de desembre de 2013) de Racionalizacioacuten y Sostenibilidad de la Administracioacuten Local seguint-lo per tots els seus

tragravemits i instagravencies fins a obtenir sentegravencia ferma i la seva execucioacute

~

_ AJUNTAMENT REGISTRE DENTRADES

li VllAFRANCt 2014001844DEL PENED 51402-20140830

GABINET DALCALDIA

111111111111111111111111111111I11111111107633705054430275

-------- -----__--

r---------------------------~-~AJUNTAMENT__REGISTR~EDENTRADES--~Ccedil~J~ - Ili VILAFRANGA 2014002083DEL PENEDES

19-02-20140834GABINET DALCALDIA

11111111111111111111111111111111111I111107613320617304417223Mocioacute dICV-EUiA per la devolucio a rAjuntament OeVilafranca dels terrenys de lantiga caserna de laGuardia Civil valorats en 620193 euros

Lany 1970 lAjuntament de Vilafranca de Vilafranca del Penedegraves va cedir alEstat un terreny de propietat municipal de 2290 m2 al carrer Manel Barba iRoca per la construccioacute de la caserna de la Guardia Civil

El 1974 es va construir la caserna que va estar en uacutes fins a loctubre de 2010quan lEstat la va tancar

El 4 de febrer de 2014 el Ministerio del Interior de lEstat mitjanccedilant anuncipublicat al Boetiacuten Oficial del Estado (BOE) ha valorat els terrenys i ledifici ensis cents vint mil cent noranta tres euros (620193 euro) i els ha tret a subhasta pervendrels

Els terrenys municipals es van cedir per a uacutes de ladministracioacute puacuteblica a la Vilai si no hi ha aquest uacutes lEstat no pot vendre el terreny i quedar-se amb elsdiners de la venda sinoacute que opera el dret de reversioacute a favor de lAjuntament

Per tot aixograve el grup municipal dIniciativa per Catalunya Verds _ Esquerra Unida(ICV-EUiA) proposa al ple ladopcioacute del seguumlent acord

Primer- Que lAjuntament de Vilafranca faci una taxacioacute progravepia del valor delsterrenys i ledificacioacute de lantiga caserna

Segon- Iniciar una negociacioacute amb el Ministerio de lInterior per tal que aquestreverteixi el terreny de la caserna al municipi de Vilafranca oalternativament prossegueixi amb la subhasta perograve compensi alAjuntament pel valor actual de la propietat

Tercer- En cas que el Ministerio de lInterior no savingui a negociar de bonafe i alDtLfesultats materialitzables lAjuntament de Vilafranca del------

----- Penedegraves emprendragrave laccioacute legal de reversioacute que corresponguiabans del19 de marccedil de 2014 (data fixada de la subhasta)

Quart- Notificar aquest acord al Departament de Governacioacute i RelacionsInstitucionals de la Generalitat de Catalunya al Ministerio deHacienda y Administraciones Puacuteblicas y al Ministerio del Interior

Vilafranca del Penedegraves 18 de febrer de 2014Signat

Toni Pentildeafiel i Hervas

Portaveu del GM dICV-EUiA

~

AJUNTAMENT REGISTRE DE~TRADES VllAFRANCA 2014002162

Del PENEDES20-02-20140811

GABINET DALCALDIA

111111111111111111111111111111111111111107613320315lt2444245

MOCiOacute DE SUPORT A LA CANDIDATURA PER A LA DECLARACiOacute DEPATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO DE LA PORTALADA DEL

MONESTIR DE SANTA MARIA DE RIPOLL

El Monestir de Santa Maria de Ripoll va ser un dels centres culturals meacutesimportants de la Catalunya de legravepoca del romagravenic (entre els segles X i XII)comparable a daltres monestirs i catedrals de lagravembit cultural de lEuropa delmoment Ja al segle XI sota labadiat dOliba va destacar per la importagravencia dela seva esgleacutesia abacial construiumlda de nou i dedicada el 1032 i per la potegravenciade la seva biblioteca que sota aquest personatge cabdal va depassar els doscentenars de tiacutetols Malgrat els espolis les destruccions i les restauracionspatides al llarg del temps es pot dir que Ripoll avui conserva un elementhistograveric que per davant de tots els altres continua assegurant-li un lloc en lahistograveria de lart europeu i mundial la seva esplegravendida portalada esculpida

Perograve alhora permet mirar endavant ja que la portalada de Ripoll manifesta elseu ressograve en les portalades romagraveniques esculpides que en aquest momenteclosionaran en moltes esgleacutesies catalanes Alhora el taller escultograveric que vatreballar a Ripoll en aquests mitjans del segle XII capaccedil de sintetitzar algunesde les meacutes prestigioses produccions escultograveriques del moment -com les de laciutat de Tolosa o les de lagraverea rossellonesa- manifestaria tambeacute la sevainfluegravencia meacutes o menys propera en tota una segraverie de treballs escultograverics quetindrien lloc a Catalunya durant la segona meitat del segle

Des de la segona meitat del segle XIX i fins i tot abans la qualitat estegravetica lacomplexitat iconogragravefica i limpacte estructural de la Portalada de Ripoll van ferque es convertiacutes en un dels joiells de la basiacutelica restaurada per Elies Rogent i elbisbe Morgades el 1893 i que els estudiosos de lart la reconeguessin com unaobra cabdal de lescultura romagravenica europea AI llarg del segle XX la presa deconsciegravencia sobre el patrimoni histograverico-artiacutestic i lalerta per alguns aspectes delseu-estat-matetialvan fer que semprenguessin mesures per garantir-ne laconservacioacute

Lany 2013 Ripoll ha estat Capital de la Cultura Catalana i han estat diferentsels actes que han posat de relleu el valor universal i excepcional de laPortalada com a element singular i uacutenic en el moacuten En efecte el simposiinternacional de 2013 organitzat pel Departament de Cultura de la Generalitatde Catalunya per la Diputacioacute de Girona per lAjuntament de Ripoll pel Bisbatde Vic i pel Centre dEstudis Comarcals del Ripollegraves va posar de relleu laimportagravencia de la portalada de Ripoll com a objecte posat en el seu contexthistograverico-artiacutestic com a siacutembol del patrimoni que cal estudiar i protegir i com aelement clau duna capitalitat cultural que vol projectar-se al moacuten

Ategraves que el Monestir de Santa Maria de Ripoll amb la Portalada com a joiareuneix i compleix totes i cada una de les condicions i dels requisits per a serconsiderada un valor universal excepcional establerts principalment en eldocument dOrientacions que han de guiar laplicacioacute de la Convencioacute delPatrimoni Mundial i del Protocol sobre lordenacioacute dels criteris per a laidentificacioacute i preparacioacute de les candidatures de Patrimoni Mundial i PatrimoniCultural Immaterial de la Humanitat a Catalunya lAjuntament de Ripoll ensessioacute plenagraveria de data 27 de desembre de 2011 va iniciar lexpedient per talque durant lany 2013 en motiu de que Ripoll era la Capital de la CulturaCatalana la Portalada del Monestir de Santa Maria de Ripoll fos proposada perser declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat per part de la UNESCO

Per tot aixagrave es proposa

PRIMER Donar suport a la candidatura de la Portalada del Monestir de SantaMaria de Ripoll per tal que sigui declarada Patrimoni Mundial de la Humanitatper part de la UNESCO

SEGON Comunicar aquesta resolucioacute a lAjuntament de Ripoll i a la DireccioacuteGeneral del Patrimoni Cultural de la Conselleria de Cultura de la Generalitat deCatalunya

--------~----- - ---

~

bullAJUNTAMENT DE LACOMTAL VILA DE RIPOLL

(Ripollegraves)

Benvolgutda

Lany 2013 Ripoll Bressol de Catalunya ha estat Capital de la CulturaCatalana i han estat diferents els actes que han posat de relleu el valoruniversal i excepcional de la Portalada com a element singular i uacutenic en el moacutenEn efecte el simposi internacional de 2013 organitzat pel Departament deCultura de la Generalitat de Catalunya per la Diputacioacute de Girona perlAjuntament de Ripoll pel Bisbat de Vic i pel Centre dEstudis Comarcals delRipollegraves va posar de relleu la importagravencia de la portalada de Ripoll com aobjecte posat en el seu context histograverico-artiacutestic com a siacutembol del patrimonique cal estudiar i protegir i com a element clau duna capitalitat cultural que volprojectar-se al moacuten i que reuneix les condicions i els requisits necessaris per aser considerada Patrimoni Mundial de la Humanitat per part de la UNESCO

Eacutes per aixograve que us agrairia que a traveacutes de logravergan competent de la institucioacuteque representeu procediu a donar recolzament i suport a que la Portalada delMonestir de Santa Maria de Ripoll sigui declarada Patrimoni Mundial de laHumanitat per part de la UNESCO A lefecte us adjunto la proposta peraprovar que per a la vostra comoditat us la podeu descarregar tambeacute enqualsevol format a traveacutes de la pagravegina web de lAjuntament de Ripoll(wwwripollcat)

Agraeixo dantuvi la vostra participacioacute i collaboracioacute

Ripoll 17 de febrer de 2014

Jordi Munell i GarciaAlcalde

--------------~-17500 RIPOLL - Placcedila Ajuntament 3 - Apartat de Correus nuacutem 1

Tel 972 71 41 42 - Fax 972 70 36 16 - wwwripollcat-NIF P-1715600-A

r---------------------------~-~AJUNTAMENT__REGISTR~EDENTRADES--~Ccedil~J~ - Ili VILAFRANGA 2014002083DEL PENEDES

19-02-20140834GABINET DALCALDIA

11111111111111111111111111111111111I111107613320617304417223Mocioacute dICV-EUiA per la devolucio a rAjuntament OeVilafranca dels terrenys de lantiga caserna de laGuardia Civil valorats en 620193 euros

Lany 1970 lAjuntament de Vilafranca de Vilafranca del Penedegraves va cedir alEstat un terreny de propietat municipal de 2290 m2 al carrer Manel Barba iRoca per la construccioacute de la caserna de la Guardia Civil

El 1974 es va construir la caserna que va estar en uacutes fins a loctubre de 2010quan lEstat la va tancar

El 4 de febrer de 2014 el Ministerio del Interior de lEstat mitjanccedilant anuncipublicat al Boetiacuten Oficial del Estado (BOE) ha valorat els terrenys i ledifici ensis cents vint mil cent noranta tres euros (620193 euro) i els ha tret a subhasta pervendrels

Els terrenys municipals es van cedir per a uacutes de ladministracioacute puacuteblica a la Vilai si no hi ha aquest uacutes lEstat no pot vendre el terreny i quedar-se amb elsdiners de la venda sinoacute que opera el dret de reversioacute a favor de lAjuntament

Per tot aixograve el grup municipal dIniciativa per Catalunya Verds _ Esquerra Unida(ICV-EUiA) proposa al ple ladopcioacute del seguumlent acord

Primer- Que lAjuntament de Vilafranca faci una taxacioacute progravepia del valor delsterrenys i ledificacioacute de lantiga caserna

Segon- Iniciar una negociacioacute amb el Ministerio de lInterior per tal que aquestreverteixi el terreny de la caserna al municipi de Vilafranca oalternativament prossegueixi amb la subhasta perograve compensi alAjuntament pel valor actual de la propietat

Tercer- En cas que el Ministerio de lInterior no savingui a negociar de bonafe i alDtLfesultats materialitzables lAjuntament de Vilafranca del------

----- Penedegraves emprendragrave laccioacute legal de reversioacute que corresponguiabans del19 de marccedil de 2014 (data fixada de la subhasta)

Quart- Notificar aquest acord al Departament de Governacioacute i RelacionsInstitucionals de la Generalitat de Catalunya al Ministerio deHacienda y Administraciones Puacuteblicas y al Ministerio del Interior

Vilafranca del Penedegraves 18 de febrer de 2014Signat

Toni Pentildeafiel i Hervas

Portaveu del GM dICV-EUiA

~

AJUNTAMENT REGISTRE DE~TRADES VllAFRANCA 2014002162

Del PENEDES20-02-20140811

GABINET DALCALDIA

111111111111111111111111111111111111111107613320315lt2444245

MOCiOacute DE SUPORT A LA CANDIDATURA PER A LA DECLARACiOacute DEPATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO DE LA PORTALADA DEL

MONESTIR DE SANTA MARIA DE RIPOLL

El Monestir de Santa Maria de Ripoll va ser un dels centres culturals meacutesimportants de la Catalunya de legravepoca del romagravenic (entre els segles X i XII)comparable a daltres monestirs i catedrals de lagravembit cultural de lEuropa delmoment Ja al segle XI sota labadiat dOliba va destacar per la importagravencia dela seva esgleacutesia abacial construiumlda de nou i dedicada el 1032 i per la potegravenciade la seva biblioteca que sota aquest personatge cabdal va depassar els doscentenars de tiacutetols Malgrat els espolis les destruccions i les restauracionspatides al llarg del temps es pot dir que Ripoll avui conserva un elementhistograveric que per davant de tots els altres continua assegurant-li un lloc en lahistograveria de lart europeu i mundial la seva esplegravendida portalada esculpida

Perograve alhora permet mirar endavant ja que la portalada de Ripoll manifesta elseu ressograve en les portalades romagraveniques esculpides que en aquest momenteclosionaran en moltes esgleacutesies catalanes Alhora el taller escultograveric que vatreballar a Ripoll en aquests mitjans del segle XII capaccedil de sintetitzar algunesde les meacutes prestigioses produccions escultograveriques del moment -com les de laciutat de Tolosa o les de lagraverea rossellonesa- manifestaria tambeacute la sevainfluegravencia meacutes o menys propera en tota una segraverie de treballs escultograverics quetindrien lloc a Catalunya durant la segona meitat del segle

Des de la segona meitat del segle XIX i fins i tot abans la qualitat estegravetica lacomplexitat iconogragravefica i limpacte estructural de la Portalada de Ripoll van ferque es convertiacutes en un dels joiells de la basiacutelica restaurada per Elies Rogent i elbisbe Morgades el 1893 i que els estudiosos de lart la reconeguessin com unaobra cabdal de lescultura romagravenica europea AI llarg del segle XX la presa deconsciegravencia sobre el patrimoni histograverico-artiacutestic i lalerta per alguns aspectes delseu-estat-matetialvan fer que semprenguessin mesures per garantir-ne laconservacioacute

Lany 2013 Ripoll ha estat Capital de la Cultura Catalana i han estat diferentsels actes que han posat de relleu el valor universal i excepcional de laPortalada com a element singular i uacutenic en el moacuten En efecte el simposiinternacional de 2013 organitzat pel Departament de Cultura de la Generalitatde Catalunya per la Diputacioacute de Girona per lAjuntament de Ripoll pel Bisbatde Vic i pel Centre dEstudis Comarcals del Ripollegraves va posar de relleu laimportagravencia de la portalada de Ripoll com a objecte posat en el seu contexthistograverico-artiacutestic com a siacutembol del patrimoni que cal estudiar i protegir i com aelement clau duna capitalitat cultural que vol projectar-se al moacuten

Ategraves que el Monestir de Santa Maria de Ripoll amb la Portalada com a joiareuneix i compleix totes i cada una de les condicions i dels requisits per a serconsiderada un valor universal excepcional establerts principalment en eldocument dOrientacions que han de guiar laplicacioacute de la Convencioacute delPatrimoni Mundial i del Protocol sobre lordenacioacute dels criteris per a laidentificacioacute i preparacioacute de les candidatures de Patrimoni Mundial i PatrimoniCultural Immaterial de la Humanitat a Catalunya lAjuntament de Ripoll ensessioacute plenagraveria de data 27 de desembre de 2011 va iniciar lexpedient per talque durant lany 2013 en motiu de que Ripoll era la Capital de la CulturaCatalana la Portalada del Monestir de Santa Maria de Ripoll fos proposada perser declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat per part de la UNESCO

Per tot aixagrave es proposa

PRIMER Donar suport a la candidatura de la Portalada del Monestir de SantaMaria de Ripoll per tal que sigui declarada Patrimoni Mundial de la Humanitatper part de la UNESCO

SEGON Comunicar aquesta resolucioacute a lAjuntament de Ripoll i a la DireccioacuteGeneral del Patrimoni Cultural de la Conselleria de Cultura de la Generalitat deCatalunya

--------~----- - ---

~

bullAJUNTAMENT DE LACOMTAL VILA DE RIPOLL

(Ripollegraves)

Benvolgutda

Lany 2013 Ripoll Bressol de Catalunya ha estat Capital de la CulturaCatalana i han estat diferents els actes que han posat de relleu el valoruniversal i excepcional de la Portalada com a element singular i uacutenic en el moacutenEn efecte el simposi internacional de 2013 organitzat pel Departament deCultura de la Generalitat de Catalunya per la Diputacioacute de Girona perlAjuntament de Ripoll pel Bisbat de Vic i pel Centre dEstudis Comarcals delRipollegraves va posar de relleu la importagravencia de la portalada de Ripoll com aobjecte posat en el seu context histograverico-artiacutestic com a siacutembol del patrimonique cal estudiar i protegir i com a element clau duna capitalitat cultural que volprojectar-se al moacuten i que reuneix les condicions i els requisits necessaris per aser considerada Patrimoni Mundial de la Humanitat per part de la UNESCO

Eacutes per aixograve que us agrairia que a traveacutes de logravergan competent de la institucioacuteque representeu procediu a donar recolzament i suport a que la Portalada delMonestir de Santa Maria de Ripoll sigui declarada Patrimoni Mundial de laHumanitat per part de la UNESCO A lefecte us adjunto la proposta peraprovar que per a la vostra comoditat us la podeu descarregar tambeacute enqualsevol format a traveacutes de la pagravegina web de lAjuntament de Ripoll(wwwripollcat)

Agraeixo dantuvi la vostra participacioacute i collaboracioacute

Ripoll 17 de febrer de 2014

Jordi Munell i GarciaAlcalde

--------------~-17500 RIPOLL - Placcedila Ajuntament 3 - Apartat de Correus nuacutem 1

Tel 972 71 41 42 - Fax 972 70 36 16 - wwwripollcat-NIF P-1715600-A

~

AJUNTAMENT REGISTRE DE~TRADES VllAFRANCA 2014002162

Del PENEDES20-02-20140811

GABINET DALCALDIA

111111111111111111111111111111111111111107613320315lt2444245

MOCiOacute DE SUPORT A LA CANDIDATURA PER A LA DECLARACiOacute DEPATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO DE LA PORTALADA DEL

MONESTIR DE SANTA MARIA DE RIPOLL

El Monestir de Santa Maria de Ripoll va ser un dels centres culturals meacutesimportants de la Catalunya de legravepoca del romagravenic (entre els segles X i XII)comparable a daltres monestirs i catedrals de lagravembit cultural de lEuropa delmoment Ja al segle XI sota labadiat dOliba va destacar per la importagravencia dela seva esgleacutesia abacial construiumlda de nou i dedicada el 1032 i per la potegravenciade la seva biblioteca que sota aquest personatge cabdal va depassar els doscentenars de tiacutetols Malgrat els espolis les destruccions i les restauracionspatides al llarg del temps es pot dir que Ripoll avui conserva un elementhistograveric que per davant de tots els altres continua assegurant-li un lloc en lahistograveria de lart europeu i mundial la seva esplegravendida portalada esculpida

Perograve alhora permet mirar endavant ja que la portalada de Ripoll manifesta elseu ressograve en les portalades romagraveniques esculpides que en aquest momenteclosionaran en moltes esgleacutesies catalanes Alhora el taller escultograveric que vatreballar a Ripoll en aquests mitjans del segle XII capaccedil de sintetitzar algunesde les meacutes prestigioses produccions escultograveriques del moment -com les de laciutat de Tolosa o les de lagraverea rossellonesa- manifestaria tambeacute la sevainfluegravencia meacutes o menys propera en tota una segraverie de treballs escultograverics quetindrien lloc a Catalunya durant la segona meitat del segle

Des de la segona meitat del segle XIX i fins i tot abans la qualitat estegravetica lacomplexitat iconogragravefica i limpacte estructural de la Portalada de Ripoll van ferque es convertiacutes en un dels joiells de la basiacutelica restaurada per Elies Rogent i elbisbe Morgades el 1893 i que els estudiosos de lart la reconeguessin com unaobra cabdal de lescultura romagravenica europea AI llarg del segle XX la presa deconsciegravencia sobre el patrimoni histograverico-artiacutestic i lalerta per alguns aspectes delseu-estat-matetialvan fer que semprenguessin mesures per garantir-ne laconservacioacute

Lany 2013 Ripoll ha estat Capital de la Cultura Catalana i han estat diferentsels actes que han posat de relleu el valor universal i excepcional de laPortalada com a element singular i uacutenic en el moacuten En efecte el simposiinternacional de 2013 organitzat pel Departament de Cultura de la Generalitatde Catalunya per la Diputacioacute de Girona per lAjuntament de Ripoll pel Bisbatde Vic i pel Centre dEstudis Comarcals del Ripollegraves va posar de relleu laimportagravencia de la portalada de Ripoll com a objecte posat en el seu contexthistograverico-artiacutestic com a siacutembol del patrimoni que cal estudiar i protegir i com aelement clau duna capitalitat cultural que vol projectar-se al moacuten

Ategraves que el Monestir de Santa Maria de Ripoll amb la Portalada com a joiareuneix i compleix totes i cada una de les condicions i dels requisits per a serconsiderada un valor universal excepcional establerts principalment en eldocument dOrientacions que han de guiar laplicacioacute de la Convencioacute delPatrimoni Mundial i del Protocol sobre lordenacioacute dels criteris per a laidentificacioacute i preparacioacute de les candidatures de Patrimoni Mundial i PatrimoniCultural Immaterial de la Humanitat a Catalunya lAjuntament de Ripoll ensessioacute plenagraveria de data 27 de desembre de 2011 va iniciar lexpedient per talque durant lany 2013 en motiu de que Ripoll era la Capital de la CulturaCatalana la Portalada del Monestir de Santa Maria de Ripoll fos proposada perser declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat per part de la UNESCO

Per tot aixagrave es proposa

PRIMER Donar suport a la candidatura de la Portalada del Monestir de SantaMaria de Ripoll per tal que sigui declarada Patrimoni Mundial de la Humanitatper part de la UNESCO

SEGON Comunicar aquesta resolucioacute a lAjuntament de Ripoll i a la DireccioacuteGeneral del Patrimoni Cultural de la Conselleria de Cultura de la Generalitat deCatalunya

--------~----- - ---

~

bullAJUNTAMENT DE LACOMTAL VILA DE RIPOLL

(Ripollegraves)

Benvolgutda

Lany 2013 Ripoll Bressol de Catalunya ha estat Capital de la CulturaCatalana i han estat diferents els actes que han posat de relleu el valoruniversal i excepcional de la Portalada com a element singular i uacutenic en el moacutenEn efecte el simposi internacional de 2013 organitzat pel Departament deCultura de la Generalitat de Catalunya per la Diputacioacute de Girona perlAjuntament de Ripoll pel Bisbat de Vic i pel Centre dEstudis Comarcals delRipollegraves va posar de relleu la importagravencia de la portalada de Ripoll com aobjecte posat en el seu context histograverico-artiacutestic com a siacutembol del patrimonique cal estudiar i protegir i com a element clau duna capitalitat cultural que volprojectar-se al moacuten i que reuneix les condicions i els requisits necessaris per aser considerada Patrimoni Mundial de la Humanitat per part de la UNESCO

Eacutes per aixograve que us agrairia que a traveacutes de logravergan competent de la institucioacuteque representeu procediu a donar recolzament i suport a que la Portalada delMonestir de Santa Maria de Ripoll sigui declarada Patrimoni Mundial de laHumanitat per part de la UNESCO A lefecte us adjunto la proposta peraprovar que per a la vostra comoditat us la podeu descarregar tambeacute enqualsevol format a traveacutes de la pagravegina web de lAjuntament de Ripoll(wwwripollcat)

Agraeixo dantuvi la vostra participacioacute i collaboracioacute

Ripoll 17 de febrer de 2014

Jordi Munell i GarciaAlcalde

--------------~-17500 RIPOLL - Placcedila Ajuntament 3 - Apartat de Correus nuacutem 1

Tel 972 71 41 42 - Fax 972 70 36 16 - wwwripollcat-NIF P-1715600-A

Ategraves que el Monestir de Santa Maria de Ripoll amb la Portalada com a joiareuneix i compleix totes i cada una de les condicions i dels requisits per a serconsiderada un valor universal excepcional establerts principalment en eldocument dOrientacions que han de guiar laplicacioacute de la Convencioacute delPatrimoni Mundial i del Protocol sobre lordenacioacute dels criteris per a laidentificacioacute i preparacioacute de les candidatures de Patrimoni Mundial i PatrimoniCultural Immaterial de la Humanitat a Catalunya lAjuntament de Ripoll ensessioacute plenagraveria de data 27 de desembre de 2011 va iniciar lexpedient per talque durant lany 2013 en motiu de que Ripoll era la Capital de la CulturaCatalana la Portalada del Monestir de Santa Maria de Ripoll fos proposada perser declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat per part de la UNESCO

Per tot aixagrave es proposa

PRIMER Donar suport a la candidatura de la Portalada del Monestir de SantaMaria de Ripoll per tal que sigui declarada Patrimoni Mundial de la Humanitatper part de la UNESCO

SEGON Comunicar aquesta resolucioacute a lAjuntament de Ripoll i a la DireccioacuteGeneral del Patrimoni Cultural de la Conselleria de Cultura de la Generalitat deCatalunya

--------~----- - ---

~

bullAJUNTAMENT DE LACOMTAL VILA DE RIPOLL

(Ripollegraves)

Benvolgutda

Lany 2013 Ripoll Bressol de Catalunya ha estat Capital de la CulturaCatalana i han estat diferents els actes que han posat de relleu el valoruniversal i excepcional de la Portalada com a element singular i uacutenic en el moacutenEn efecte el simposi internacional de 2013 organitzat pel Departament deCultura de la Generalitat de Catalunya per la Diputacioacute de Girona perlAjuntament de Ripoll pel Bisbat de Vic i pel Centre dEstudis Comarcals delRipollegraves va posar de relleu la importagravencia de la portalada de Ripoll com aobjecte posat en el seu context histograverico-artiacutestic com a siacutembol del patrimonique cal estudiar i protegir i com a element clau duna capitalitat cultural que volprojectar-se al moacuten i que reuneix les condicions i els requisits necessaris per aser considerada Patrimoni Mundial de la Humanitat per part de la UNESCO

Eacutes per aixograve que us agrairia que a traveacutes de logravergan competent de la institucioacuteque representeu procediu a donar recolzament i suport a que la Portalada delMonestir de Santa Maria de Ripoll sigui declarada Patrimoni Mundial de laHumanitat per part de la UNESCO A lefecte us adjunto la proposta peraprovar que per a la vostra comoditat us la podeu descarregar tambeacute enqualsevol format a traveacutes de la pagravegina web de lAjuntament de Ripoll(wwwripollcat)

Agraeixo dantuvi la vostra participacioacute i collaboracioacute

Ripoll 17 de febrer de 2014

Jordi Munell i GarciaAlcalde

--------------~-17500 RIPOLL - Placcedila Ajuntament 3 - Apartat de Correus nuacutem 1

Tel 972 71 41 42 - Fax 972 70 36 16 - wwwripollcat-NIF P-1715600-A

~

bullAJUNTAMENT DE LACOMTAL VILA DE RIPOLL

(Ripollegraves)

Benvolgutda

Lany 2013 Ripoll Bressol de Catalunya ha estat Capital de la CulturaCatalana i han estat diferents els actes que han posat de relleu el valoruniversal i excepcional de la Portalada com a element singular i uacutenic en el moacutenEn efecte el simposi internacional de 2013 organitzat pel Departament deCultura de la Generalitat de Catalunya per la Diputacioacute de Girona perlAjuntament de Ripoll pel Bisbat de Vic i pel Centre dEstudis Comarcals delRipollegraves va posar de relleu la importagravencia de la portalada de Ripoll com aobjecte posat en el seu context histograverico-artiacutestic com a siacutembol del patrimonique cal estudiar i protegir i com a element clau duna capitalitat cultural que volprojectar-se al moacuten i que reuneix les condicions i els requisits necessaris per aser considerada Patrimoni Mundial de la Humanitat per part de la UNESCO

Eacutes per aixograve que us agrairia que a traveacutes de logravergan competent de la institucioacuteque representeu procediu a donar recolzament i suport a que la Portalada delMonestir de Santa Maria de Ripoll sigui declarada Patrimoni Mundial de laHumanitat per part de la UNESCO A lefecte us adjunto la proposta peraprovar que per a la vostra comoditat us la podeu descarregar tambeacute enqualsevol format a traveacutes de la pagravegina web de lAjuntament de Ripoll(wwwripollcat)

Agraeixo dantuvi la vostra participacioacute i collaboracioacute

Ripoll 17 de febrer de 2014

Jordi Munell i GarciaAlcalde

--------------~-17500 RIPOLL - Placcedila Ajuntament 3 - Apartat de Correus nuacutem 1

Tel 972 71 41 42 - Fax 972 70 36 16 - wwwripollcat-NIF P-1715600-A

flliOCIOacute DE REBUIG A LAUGMENT DESORBITAT DE LES TARiFES DELTRANSPORT PUacuteBLIC

-iexcliexcliexcliexcliexcliexcliexcliexcliexcliexcliexcliexcliexcl[f) _W _

2()0 ~cDltZ -- ltXl

tiN ~ iiiiiiiiiiiiii

~8 o - Ategraves que el Consell dAdministracioacute de lAutoritat del Transport Metropolitagrave el~~ ~ 6 ~ passat mes de desembre de 2013 va aprovar un increment de les tarifes del~~ ~ 5 E transport pel 2014 que suposa un increment dentre un 45 i un 8 (segons

J-- lt x ~ tarifa)~uo o _roiZW f- ==~~ w-~3lt~ ~ ~ Ategraves que en un moment de forta crisi econogravemica quan moltes famiacutelies han vistlt~o (3 =J reduir els seus ingressos globals no eacutes comprensible socialment apujar les~ tarifes sinoacute plantejar-se un nou model tarifari en base a les necessitats de les

classes populars

Ategraves que en aquestes circumstagravencies el transport puacuteblic eacutes fonamental per agarantir el dret a la mobilitat dels treballadors i les treballadores especialmentdaquelles que estan a latur o soacuten pensionistes i en general de veiumlns i veiumlnes Iategraves que unes tarifes a preus meacutes reduiumlts han estat llargament reivindicadespels sindicats i les associacions dusuagraveries

Ategraves que els transports puacuteblics soacuten un dels principals elements vertebradors delterritori i que aixograve comporta la necessitat de comptar amb un sistema detransports duna gran qualitat i que respongui a les necessitats del usuaris i delterritori pel que sesteacuten

Per totes aquestes circumstagravencies que safegeixen a la greu i complicadasituacioacute econogravemica que estant patint moltes famiacutelies catalanes lany 2014moltes daquestes hauran de destinar una major part del pressupost familiar perfinanccedilar la necessitat dutilitzar els transports puacuteblics en els seusdesplaccedilaments habituals

Aquest fet suposa un desafiament als barris i poblacions meacutes castigats per lacrisi latur i les retallades La pujada dels preus del transport puacuteblic representaun cop molt dur per veiumlns i usuaris que observen que mentre lesadministracions puacutebliques retallen serveis retiren ajudes i desnonen famiacutelies ameacutes castiguen els qui aposten pel transport puacuteblic per a molts luacutenic transportper anar a treballar a cuidar els seus familiars estudiar o seguir cercant feina

El bitllet meacutes venut la T-10 ja teacute un cost de 3565euro Aixograve significa un 48 meacutesque lany anterior i un 20 meacutes que fa tres anys La T-5030 passa a costar12200euro amb una pujada del 615 anual i un 23 acumulat Aquest augmentde les tarifes converteix el transport puacuteblic pagat per tothom a traveacutes delsimpostos en un luxe pels usuaris i en un autegraventic transvasament de fonspuacuteblics cap a les empreses que el gestionen

Segons lEstatut dAutonomia de Catalunya en el seu article 48 es poderspuacuteblics han de promoure poliacutetiques de transport i de comunicacioacute basades encriteris de sostenibilitat que fomentin la utilitzacioacute del transport puacuteblic i la millorade la mobilitaf Lincrement continu i desmesurat del preu del transport aCatalunya no fomenta la utilitzacioacute del transport puacuteblic aixiacute com tampoc lamillora de la mobilitat ja que amb els preus actuals i els continuats increments

o~

els poders puacuteblics estan fomentant de forma indirecta lutilitzacioacute dels mitjansde transport privats

Lagraverea de Barcelona disposa duna important xarxa de mitjans de transportspuacuteblics encara que amb mancances i deficiegravencies tambeacute destacables aagravemplies zones del territori com eacutes el cas de Vilafranca i la comarca de lAltPenedegraves Aquest fet condiciona la necessitat que milers de treballadors iestudiants tenen dutilitzar-la dia rere dia per als seus desplaccedilaments habitualsEl cost del servei sempre ha destar determinat per lobjectiu deficiegravenciafinancera del prestador del servei i sobretot per la capacitat econogravemica delspotencials usuaris aixiacute com pel caragravecter bagravesic del servei puacuteblic del que estracta

Per tant es proposa al Ple prendre els seguumlents

ACORDS

1- Manifestar el profund desacord i rebuig per lincrement de les tarifes deltransport metropolitagrave per lany 2014 que ha aprovat el Consell dAdministracioacutede lAutoritat del Transport Metropolitagrave (ATM)

2 Reclamar a lATM la congelacioacute de les tarifes de transport a les de 2013

3 Proposar a lATM definir dins de lexercici 2014 un nou model de tarifacioacutedel transport puacuteblic que impulsi la demanda i permeti una utilitzacioacute meacutes flexibledel sistema de forma que saconsegueixi un abaratiment dels preus i un tractepreferent per a les persones que es desplacen diagraveriament per raons de treball(remunerat o de cures) destudi o de salut

4 Proposar a lATM la creacioacute dun ogravergan participatiu i decisori amb agentssocials com la CONFAVC la PTP i Stop Pujades Transport aixiacute com amb elssindicats presents a les empreses de transport puacuteblic per establir un acordreferent a les necessitats reals de les treballadores i les usuagraveries per taldassolir un transport puacuteblic a preus populars

5 Proposar a lATM millorar i en el seu cas ampliar els tiacutetols de transport decaragravecter social de forma que les persones aturades que busquen treball elsjoves i estudiants els pensionistes i les persones amb discapacitat disposin detiacutetols especiacutefics a preus meacutes reduiumlts per evitar els riscos dexclusioacute social enels sistemes de transport puacuteblic de Catalunya Aixiacute com incidir en la promocioacute idifusioacute dels tiacutetols ja existents

6 Demanar al Govern de la Generalitat que de manera urgent enceti elstreballs per aprovar una Llei de financcedilament del transport puacuteblic

7 Traslladar aquests acords a lATM a lAgraverea Metropolitana de Barcelona alsgrups parlamentaris a lAssociacioacute per la promocioacute del Transport Puacuteblic a laCONFAVC a la plataforma Stop Pujades Transport al conjunt de sindicatspresents a les empreses de transport puacuteblic i al conjunt dAjuntaments de laproviacutencia de Barcelona

Vilafranca del Penedegraves a 18 de febrer de 2014

• 00000001
• 00000002
• 00000003
• 00000004
• 00000005
• 00000006
• 00000007
• 00000008
• 00000009
• 00000010
• 00000011
• 00000012
• 00000013
• 00000014
• 00000015
• 00000016
• 00000017
• 00000018
• 00000019
• 00000020

els poders puacuteblics estan fomentant de forma indirecta lutilitzacioacute dels mitjansde transport privats

Lagraverea de Barcelona disposa duna important xarxa de mitjans de transportspuacuteblics encara que amb mancances i deficiegravencies tambeacute destacables aagravemplies zones del territori com eacutes el cas de Vilafranca i la comarca de lAltPenedegraves Aquest fet condiciona la necessitat que milers de treballadors iestudiants tenen dutilitzar-la dia rere dia per als seus desplaccedilaments habitualsEl cost del servei sempre ha destar determinat per lobjectiu deficiegravenciafinancera del prestador del servei i sobretot per la capacitat econogravemica delspotencials usuaris aixiacute com pel caragravecter bagravesic del servei puacuteblic del que estracta

Per tant es proposa al Ple prendre els seguumlents

ACORDS

1- Manifestar el profund desacord i rebuig per lincrement de les tarifes deltransport metropolitagrave per lany 2014 que ha aprovat el Consell dAdministracioacutede lAutoritat del Transport Metropolitagrave (ATM)

2 Reclamar a lATM la congelacioacute de les tarifes de transport a les de 2013

3 Proposar a lATM definir dins de lexercici 2014 un nou model de tarifacioacutedel transport puacuteblic que impulsi la demanda i permeti una utilitzacioacute meacutes flexibledel sistema de forma que saconsegueixi un abaratiment dels preus i un tractepreferent per a les persones que es desplacen diagraveriament per raons de treball(remunerat o de cures) destudi o de salut

4 Proposar a lATM la creacioacute dun ogravergan participatiu i decisori amb agentssocials com la CONFAVC la PTP i Stop Pujades Transport aixiacute com amb elssindicats presents a les empreses de transport puacuteblic per establir un acordreferent a les necessitats reals de les treballadores i les usuagraveries per taldassolir un transport puacuteblic a preus populars

5 Proposar a lATM millorar i en el seu cas ampliar els tiacutetols de transport decaragravecter social de forma que les persones aturades que busquen treball elsjoves i estudiants els pensionistes i les persones amb discapacitat disposin detiacutetols especiacutefics a preus meacutes reduiumlts per evitar els riscos dexclusioacute social enels sistemes de transport puacuteblic de Catalunya Aixiacute com incidir en la promocioacute idifusioacute dels tiacutetols ja existents

6 Demanar al Govern de la Generalitat que de manera urgent enceti elstreballs per aprovar una Llei de financcedilament del transport puacuteblic

7 Traslladar aquests acords a lATM a lAgraverea Metropolitana de Barcelona alsgrups parlamentaris a lAssociacioacute per la promocioacute del Transport Puacuteblic a laCONFAVC a la plataforma Stop Pujades Transport al conjunt de sindicatspresents a les empreses de transport puacuteblic i al conjunt dAjuntaments de laproviacutencia de Barcelona

Vilafranca del Penedegraves a 18 de febrer de 2014

• 00000001
• 00000002
• 00000003
• 00000004
• 00000005
• 00000006
• 00000007
• 00000008
• 00000009
• 00000010
• 00000011
• 00000012
• 00000013
• 00000014
• 00000015
• 00000016
• 00000017
• 00000018
• 00000019
• 00000020

Vilafranca del Penedegraves a 18 de febrer de 2014

• 00000001
• 00000002
• 00000003
• 00000004
• 00000005
• 00000006
• 00000007
• 00000008
• 00000009
• 00000010
• 00000011
• 00000012
• 00000013
• 00000014
• 00000015
• 00000016
• 00000017
• 00000018
• 00000019
• 00000020