diari de sant cugat 278
DESCRIPTION
Diari de Sant Cugat nº278, 5 de març de 1999TRANSCRIPT
ENTITATS I wsmuciQNs COMMEMORARAN EL DIA DE LA DONA AMB DEBATS, ACTES REIVINDICATIUS I PRESENTACIONS DE GRURS
EIS4CANTON3 PÀGIMM
Divendres 5 de març de 1999
Núm. 278 AityV/I
El "diari" de Sant Cugat 225
S UMARI
El P P presenta una dona com a candidata
i IC-Verds repeteix cap de llista
Pàgines 8 i 9
Els descomptes en l'ecotaxa posen
d'acord alcaldia i associacions veïnals
Pàgina 15
El pianista Luki Guri actua aquesta nit a la
Casa de Cultura a duet amb Laura Simó
Pàgina 39
Campos dimiteix com
a entrenador de la
UESC tres mesos
després de ser escollit
Joan Rama. FOTO: X. I,.
Pàgina 34
Sant Medir congrega milers de ciutadans al camp del miracle
Els Antics Escolans
del Monestir posen
veu, per primera
vegada, a la
cerimònia religiosa
oficiada a l'ermita
Tradició i bon temp^ ati uuu ./ d> nou, per afavorir un Sant Medir agradable per a tothom. FOTO: XAVI LARROSA
Pàgines 17 i 18
La diada festiva de Sant Cugat es
clou sense registrar cap incidència considerable
El Trofeu de Balls de Saló bat el rècord de participació amb 5 0 6
parelles inscrites
Pàgina 21
Tant si vostè és a casa com mm Més» AUXVYD
continua vetllant per la seva llar
SISTEMES DE
SEGURETAT
Prestigi, Seguretat i Servei JW.AHoi«Sokj,5Wel.W5891799·SímtCo9o»«WVaHM
•
CATALONIA C E R À M I C
• Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany • Accessoris
VISITI LA MÉS GRAN
EXPOSICIÓ
OBERT DE DILLUNS A DISSABTE
Ctra Sant Cugaf a Cerdanyola, Km 3.
Tel. 93 580 15 00
• Banyeres d'hidromassatge
• Materials per a la construcció
ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR
Divendres 5 de març- 22.30 h. Casa de Cultura
Lucky Gurí duo i Laura Simó Els 4 Cantons convida als primers subscriptors que vulgui escoltar el famós pianista acompanyat d'una de les veus més prestigioses del nostre país.
M Dissabte 13 de març-22.30 h. Casa de
Cultura
Paul Fuster A mig camí entre l'energia d'Ani Difranco, la melodia
.^^^ de Jeff Bucckley i la sonoritat de Ben Harper,
Paul Fuster ha recorregut tot el circuit català de petites sales oferint el bo i millor del seu estil personal. Paul Fuster. Veu i guitarra Àlex Permanyer. Baix Jaume Catà Bateria
TEATRE GRUP DE TEATRE ESPIRAL
presenta:
TEATRE BREU
LA MES FORTA de J. A. Strindberg LA MUJER SOLA de Dario Fo
DIUMENGE 7 DE MARÇ A LES 19 H. AL CASAL DE CULTURA DE VALLLDOREIX.
TRUCA PER RESERVAR LES TEVES ENTRADES!
McDonald's
Menús amb descompte ensenyant el carnet.
N A K H L A
Àpats amb descompte
di Son Descomptes del 10 i el
15% en tots els serveis de perruqeria i estètica.
GALAXI
10% De descompte en aquest parc de jocs infantil
Centre Comercial Sant Cugat
No* ^ BACCO |§fP El restaurant
wm p Bacco especia-P litzat en cuina
- " * * Í ^ italiana, us con- ^ vida a provar el
i*. •-'.;.»». famós licor i *J> Sambuca.
Quan hi aneu només heu de mos-trar que sou subscriptors. (Carrer Manel Farrés 97. Tel. 93 674 30 69)
É Griful OU, s. L Servei Estació
Descomptes en benzina
Descomptes de fins a 2 pessetes per litre de benzina, a la Benzinera Griful de la carretera de Cerdanyola. A l'hora de pagar recordeu ensenyar la targeta del club juntament amb el DNI.
V * s íSJffl
Consumicions gratuïtes
Podeu passar per la redacció i recollir el vostre VIP de La Carpa, per poder obtenir consumicions de franc, en aquest local de moda de la nostra ciutat.
HÍPICA SEVERINO
Passejades de cap de setmana
Recolliu els vals per a una esplèndida passejada a cavall, cada dissabte i diumenge, amb la qual podreu gaudir del paisatge de Collserola.
^i£J3í3J3U!?^f@ÍÍ
*<?%.
n<&m%
Obsequiem amb aquesta làmina, 52x70 om., reproduint una obra de Lluís Ribas. als 25 primers subscriptors que visitin l'Espai.
Hor»ri»: Fciaara de 18 « SI k. DU··.bUad'll .M·Uií. i de 18 a 21 S.
Fettht* d'U.M * 14 b. O Goiina. 13 • Tet. 83 589 57 76
SESSIONS GOLFES DE FRAMC
Els 4 Cantons i Cinesa us conviden a veure una de les 4 pel·lícules que es projecten a les sales Cinesa de la nostra ciutat. Recordeu que les entrades només són vàlides en sessió golfa o versió original..
ï t
•j
EIS4C4NT0ÏNS
^ ^ ^ ^ M El tema de la
hetmana Divendres. 5 de març de 1999
E s c o l t i s m &
Sant Cugat escolta poc als escoltes Els 45 anys de Fagrupament Berenguer el Gran continuen a Pombra
"L'escoltisme? No, no sé què és". "L'escolta què?"."Què dius dels escoltadors?" Uns totals desconeguts. Tot i que els escoltes de la ciutat tenen prop de mig segle de vida, només les persones vinculades directament al moviment saben explicar què és, què fa, què suposa... És energia, forma a la persones i implica una altra manera d'entendre la vida.
GLÒRIA FRANCOLÍ
- Sant Cugat -
L'escoltisme és un moviment mundial fundat per Robert Baden-Po-well a principis de segle. Els seus estatuts expliquen que es tracta d'un "moviment educatiu, apolític i voluntari per a joves, obert a tothom sense distincions per raó d'origen, raça o creença, d'acord amb la finalitat, els principis i el mètode establerts pel seu fundador". L'inici de l'escoltisme i el guiatge a l'estat espanyol va ser a Catalunya i va començar amb mossèn Antoni Batlle que és qui va adaptar-lo a la realitat catalana i per tant el va fonamentar amb els valors creients. Va fer néixer el que en l'actualitat coneixem com a Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya. Una altra de les manifestacions escoltes amb què compta Catalunya és la versió laica del moviment. Es tracta d'escoltes catalans, adoptada per J. Ba
tista i Roca. Escoltes catalans va constituir-se com a tal ara fa 25 anys. És una organització que inclou tot el territori català i que per tant contacta amb grups dels països valencians, de la Catalunya nord i de València. "En total som unes 4 (XX) persones dividides en 36 agrupaments distribuïts per les diferents comarques del país" explica Neus Julià, secretària de direcció d'escoltes catalans mentre aclareix que "nosaltres no som una escisió de res. Sempre hem estat dins la conferència mundial d'escoltes, formada per uns 33 milions de membres. Nosaltres també som part dels escoltes que hi ha escampats arreu del món, en som un tipus".
La seu d'escoltes catalans es troba al carrer del Pilar a Barcelona, on van instal·lar-se ara fa uns 5 mesos. Escoltes Catalans s'han vinculat en més d'una ocasió en projectes de cooperació i just per
l'escoltisme \antiuztitem m riba al mig any d'hittòria eaent un total desconegut K)IOC,R \l·lA Cl·.lilD \
això també se'ls reconeix com a ONG.
Sant Cugat té representació de totes dues corrents. Per antiguitat cal començar per l'agrupament escolta Berenguer el Gran, d'arrels confessionals i, per ara, amb local al carrer del sol de Sant Cugat.
Trenta anvs mes tard es fundava a
La Floresta un altre agrupament, aquest cop integrat dins la dinàmica d'escoltes catalans. La convivència entre tots dos agrupaments ha estat sempre molt bona i això fa que en alguna ocasió hagin fet activitats de forma conjunta.
Des de fa 5 mesos a Valldoreix hi ha la seu de Minvons Escoltes i
Guies Sant Jordi de Catalunya. Tot i la més que provada reper
cussió de l'escoltisme a Sant Cugat tant per la quantitat d'anys però també per la sobrada representati-vitat del moviment, a la ciutat només les persones vinculades a una d'aquestes manifestacions escoltes saben de què s'està parlant.
T *k M * « O
GIGANTE
Dixan ENERGIA AZUL
i,a;íïíròï>ii <,&&&% ía* m#í!í
45cacitos
1.395B
Ahorro en PRYCA * > •
Preciós vàlidos hasta el lO de marzo SANT CUGAT
Setmana ELS4CANIÜNS Divendres, 5 de mar( de 1999
L'edat limita la branca de l'agrupament a què es pertany
G.F.
l 'n agrupament escolta es divideix en diferents unitats o branques de com a màxim 24 persones. Les nenes i nens que van als escoltes pertanyen a una o altra unitat segons la seva edat. Els més petits són els castors i les llúdri-gúes, a continuació venen els llops daines, els pioners caravel·les i per acabar els truc, que són els més grans. Aquesta és la nomenclatura que es troba dins el moviment de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya. La divisió que es fa des d'escoltes catalans segueix els mateixos criteris de pertinença però canvia el nom que rep cada grup. Així, els fullets són els nens de menys edat que formen part de l'agrupament Els seguiran els raiers, després vindran els pioners i per acabar els clan.Un cop arribats a l'última etapa les noies i nois poden decidir continuar dins el món de l'escoltisme fent de cap o bé dedicar-se a un altre projecte per acabar de formar-se ells mateixos, mai sense deixar de sentir l'escoltisme.
M i n y o n s e s c o l t e s g u i e s sant J o r d i
Valldoreix és la seu central de Pescoltisme confessional a Catalunya
El proper dia 8 de maig es preveu la inauguració del local
G.F. -ValMoraix -
Minyons escoltes és l 'entitat mare de l'escoltisme confessional portat per Antoni Batlle a inicis de segle a Catalunya. La seu de minyons fa 5 mesos que està instal·lada a Valldoreix des d'on es gestionen i preparen les diferents activitats comunes de tots els grups de minyons al país. El local s'inaugurarà el proper 8 de maig. Es preveu que en aquesta obertura oficial de la central de minyons hi participin personalitats del país i també r ep resen tan t s de cada un dels agrupaments de què consta.
El màxim òrgan de decisió d'aquest moviment rep el nom de taula executiva, un grup de 30 o 35 persones que serien els representants, comissaris o caps de demarcació de cada zona del moviment Minyons escoltes de Catalunya està dividit en 8 demarcacions i la de Barcelona i rodalies en 4 zones. Cada de-
La seu de minyons escoltes i guies Sant Jordi de Catalunya s'inaugurarà a Valldoreig a principis de maig. F.-.X. L.
arcació organitza les forma- paments. tua lment s 'està m u n t a n t u marcació organitza les formacions pels caps bàsiques, l'animació del curs i el seguiment dels agrupaments que hi ha a cada zona. El que es fa des d'equips generals, la infraestructu-ra comuna de tot el moviment, és oferir serveis directes tant a les demarcacions com als agru
paments. Sempre es marca un pla per
tres anys i el d'enguany rep el nom d'artesans i artesanes del propi creixement, títol que valora a les nenes i nens que hi ha als agrupaments com à veritables protagonistes de l'acció. Pel que fa a animació i formació ac
tua lment s 'està m u n t a n t una t robada genera l de to tes les noies i nois del moviment pels dies 1 i 2 d'abril de l'any 2000.
Durant el Xarbot, nom que rep aquest projecte, els 15.000 integrants de Minyons escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya es trobaran per primer cop.
N e u s Forcano, Cap de la taula executiva a Minyons
"Eduquem un ciutadà capaç d'implicar-se i donar servei"
(i. E
La Neus s'ha convertit en asídua visitatnt de Valldoreix per ser la població que acull la nova seu de minyons escoltes. Ella és la part femenina del tàndem que forma el màxim òr^an de decisió de Minyons a Catalunya. - (A»ni valores l'acollida que ha
tingut la vostra seu dins aquest terme municipal? - Molt be. Tant des de l'Ajunta
ment com per part de l'Entitat Municipal Descentralitzada hem estat sempre ben tractats. I pel que fa a la població, crec que la gent ha quedat sorpresa. Els ha agradat que arregléssim una masia que feia temps que estava tancada, sempre agrada que es cuidi el patrimoni. Hem posat un rètol provisional a fora perquè la gent sàpiga que som aquí. Durant aquests 5 mesos de funcionament ha vingut força gent a treure el nas a veure qui som i què fem.
- Tot i les vostres arrels religioses hi ha pocs agrupaments que
practiquen la religió... - Encara que el model de perso
na i de societat que volem està inspirada en la religió, els caps o els nens que entren al moviment no tenen perquè ser creients, catòlics, apostòlics i romans. Per tant. tot i que la religió no és una condició sinequa non, la gent ha de saber on porta els seus nanos i quines són les creences que hi imperen.
- Un altre dels vostres pilars és el de País. - La nostra intenció és educar per
sones que puguin arribar a ser madures, independents, autònomes i crítiques i que puguin estar arrelades al seu país, fer-hi un servei. Intentem que els nois i noies tinguin uns valors, que siguin persones que puguin funcionar en el seu món però que també el puguin transformar i canviar. O sigui que realment es treballa bastant la implicació amb l'entorn a tots nivells.
- Parla'm de l'educació. - Els nostres estatuts remarquen
la voluntat d'educar nois i noies com a ciutadans compromesos i cristians conscients. El nostre ob
jectiu és educar un ciutadà que sigui capaç d'implicar-se i donar un servei a la societat. També volem que sigui prou persona i tingui recursos per ser feliç ell mateix i amb els altres.
- 1 això podeu fer-ho millor des de Valldoreix? - Com a tot arreu. Hem instal·lat la nostra seu a Valldoreix perquè aquesta casa responia a les nostres necessitats d'espai i de preu. El més costós ha estat recollir els fons per arreglar l'interior, per restaurar la masia. La veritat és que per fi-nanciar-ho hem fet molta feina de
.visitar administracions, gent concreta i empreses. - Tot i amb això el vostre moviment econòmic deu ser important...
- Aquest any hem pressupostat uns 75 milions de pessetes. Hem d'acabar de pagar uns 20 milions de la nova seu, 45 milions seran pel funcionament intern de formació i de relacions exteriors i la resta pensem centrar-los en les trameses, les publicacions i l'animació del Xarbot, que és la trobada
AV«\ Vunmwjn Itinv i/ue forma part de k taula executiva de Minyons. F.:CEDIDA
de tots els Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya prevista pel mes d'abril de l'any 2000. - Gaudiu de moltes subvencions? - Els nostres ingressos venen de
les afiliacions dels nens. De la Generalitat sí, rebem alguna cosa. Tot i amb això m'agradaria criticar aquesta subvenció perquè tenint
en compte que som 15000 persones i que fa anys que funcionem hauríem de tenir més reconeixa-ment i per tant molt més ajut econòmic. Malgrat tot jo crec que ara ens convé explotar la línia d'es-ponsors i de donacions com hem fet per la nova seu, això no ens lliga tant. És més còmode.
ELS4CAIVFUNS Divendres. 5 de març de 1999 Setmana 5
Escoltes Catalans
L'agrupament de la Floresta estrenarà nous espais de reunió
El nombre d'escoltes augmenta anualment i també hi ha llista d'espera
G E - La Floresta -
Els escoltes de la Floresta, integrants de la unitat d'escoltes catalans, estan a punt d'estrenar uns caus nous.
El grup fa 8 anys que està instal·lat en una sala on es reuneixen les diferents unitats, sense separació entre si. Com que es tracta d'una sala de l'associació de propietaris i veïns del districte, els escoltes no han pogut decorar l'espai al seu gust i han d'anar amb molt de compte amb els quadres que hi ha penjats en aquest espai. Tot i amb això, sembla que després de dos anys de negociacions esperen "inaugurar els nous locals per setmana santa" explica Giorgia Navarro, cap d'agrupament dels escoltes de La Floresta , mentre assegura que des de l'entitat ja es tenen ganes "de començar el tercer trimestre disposant d'aquests nous espais de reunió".
Tal i com expliquen des de l'equip de caps de l'agrupament el procés per aconseguir aquests nous espais ha estat llarg. Durant tot aquest temps els contactes amb l'Ajuntament i els veïns han estat continuats. Però potser la feina més gran l'han tingut a l'hora de fer aquests nous espais: "Hem construït els caus gràcies als pares que han fet de
IJS sortides a l'aire lliure formen part de les activitats quotidianes relacionades
paletes i fusters", explica la moltíssim", explica Anna Se-Giorgia. Però el material i les bastian, també cap d'agrupa-feines més tècniques han ha- ment de La Floresta. gut de sortir d'al- , . Els nous caus
guna butxaca. "A Giorgia Navarro: han arribat en partir de moltes _ un bon moment gestions i visites "Tenim COUS gràdeS ja que, tal i com a l'administració explica Giorgia hem rebut sub- ahpam ÇMhan fet Navarro, "actual-vencions que . ment tenim Ilis-
ens han permès de paletes i fusters" ta d'espera. Vo-pagar el lloguer Ien entrar més fins ara. Per a la nens dels que en construcció dels locals també realitat podem portar. Estem vam poder disposar dels diners que vam aconseguir portant els bars de la festa major. La veritat és que durant tot aquest temps hem hagut de treballar
en una etapa de creixement". I és que les bases de laïcitat, catalanitat, pedagogia de l'acció, esforç, respecte i cura de la pròpia persona, la sinceritat
amb el món escolta. FOTO: CEDIDA
i la honestedat així com ser responsable i solidaris, austers, alegres i optimistes són uns valors que moltes famílies flo-restanes valoren, considerant aquest tipus d'activitats com el millor complement per la formació de la seva persona. Tant monitors com directors
com tots els responsables vinculats a l'agrupament es formen bàsicament a la FORCA, el centre de Formació de Caps de l'entitat, obert també a persones desvinculades d'escoltes catalans però que volen obtenir acreditacions per portar canalla i aprendre amb ells una nova manera de viure.
L'agmpament del districte es reuneix tres cops Vmxy «Una de les característiques d'aquest grap de 100 persones, inclosos nens í caps, és que cad« trimestre l'agrupament sencer fa una sortida. D'aquesta manera es manté ei contacte i fa unitat entre tocs els membres del moviment fïorestà. "La primera sortida coincideix amb els passos d'unitat, quan els nens han de canviar de grup, ta segona coincideix sovint amb carnaval i la del tercer trimestre «ormal-mcwt és final de curs" expíi-caQkafgb Navarro. Aquest fet 4e smúf tot l'agrupament no és gens usual dins el món de l'escoltisme.
; escoltes úa La FI0-mm ét fctóstèacía del grup-
pels caps qs*e r de ^agrupament-
recelós pf9pisç aportant les
necessitar en aà moment de-vmt^t" ,&mmu Anna Se-feastía»,'Aquest .^rtíp por, tro-* bat«se també enalties entitats escoltes perd no de maneta tan
t son coneguts com satèl·lits oeom la persona qm ÇM ve. & donar u» oop de mà <pan fe falta-Çonrirtua fAnna- Els Gregal d'enguany són un bon equip amb ganes de fer coses*.
""I
DADES DEL SUBSCRIPTOR
I Nom i Cognoms ... ' Ciutat Carrer
I Codi postal . ! NIF 0 DNI .
Telèfon Eaïw-.ïs £1 diari de casa,
DADES DE LA SUBSCR^^f^^^^^ ; J % i \ í L ' "
I Data d'alta t^mf^à^^ej^^^^^^^^A i Adreça d'entrega .... t.-^^^i^^^^^^^^^S^'..'.'.... FULL DE SUBSCRIPCIÓ
DADES DE LA SUBSCRIPCIÓ
Sant Cugat del Vallès, I Banc/Caixa ........... [ Adreça oficina i Entitat M I M oficina M I M de LLI núm compte i Titular i • Comptat • Rebut domiciliat
Enviar-la per fax al 93 589 20 91 o portar-la al C. Sant Antoni, 15
de de 1999 SIGNATURA
6 Setmana ELS /CANTONS Dwendres, 5 de març de 1999
Berengue el Gran
Els escoltes necessiten un nou cau Les gestions per trobar Pespai passen per la col·laboració d'entitats i ciutadans
L'agrupament escolta Berenguer el Gran no té caus i això és un gran problema. El propietari de l'actual local ha decidit disposar de nou de l'espai i això implica que, a partir de setembre, un centenar de nens i nenes amb els seus caps deixaran de tenir un local on reunir-se i portar a terme les seves activitats.
G. F. - Sant Cagat -
Davant la problemàtica, l'equip de caps de l'agrupament va decidir formar una comissió destinada a trobar una solució. Martí i Mireia Lecina van posar-s'hi al capdavant convocant uns quants pares de l'entitat a participar i donar suport també a les seves negociacions. "La primera acció de la comissió local -segons paraules de Martí Lecina- va ser parlar amb Josep Soperes, el propietari dels caus. A partir d'aquesta conversa, va ampliar-nos el termini per trobar una nova seu. Ara no hem de marxar fins el 30 de setembre d'enguany". La comissió actua donant a conèixer el seu problema, explicant a Sant Cugat que s'està quedant sense lloc de reunió. La roda de premsa de finals de 1998 i la denúncia feta en un dels actes reivindicatius de la festa de Tardor, així com la pancarta penjada al pessebre de la plaça Barcelona, els va servir d'altaveu. Va ser determinant també l'aparició del cap d'agrupament, Roger Casadellà, durant l'entrega dels premis Sant-cugatenc de l'any. L'agrupament va ser guardonat i en el discurs d'agraïment Casadellà va recordar als assistents el greu proble
ma amb què es troba l'entitat.Tot l'auditori va sentir-ho. De manera paral·lela a aquests actes reivindicatius, Berenguer el Gran també ha començat a moure's. Els escoltes busquen un local on puguin reunir-se sempre que els convingui i siguin usuaris exclusius del lloc. A primer cop d'ull sembla que totes les mirades es dirigeixin cap a la mateixa hipotètica solució: l'Ajuntament. Però també seria pertinent escoltar què es diu des de Minyons, l'organització de la qual depenen tots els escoltes situats geogràficament al país. Neus Forcano, cap executiva de l'entitat fa la següent reflexió: "Cal tenir en compte que els caps d'agrupament han de ser conscients del paper educatiu que tenen dins la ciutat. Cal que tinguin bones relacions amb l'Ajuntament i l'entitat acollidora (en aquest cas serií cl llogater) de tal manera que es valori la seva feina", i continua: "S'ha d'aprendre que a les administracions pots anar a demanar reconeixement, pots fins i tot exigir-lo i en el cas que no se'ns ajudi, l'altra solució és del tot recorrent dins l'escoltisme, fer feines per tal d'obtenir diners i tirar endavant el projecte".
Berenguer el Gran ha contactat ja amb l'Ajuntament. "Nosaltres
T ^m*' * « * ritu '
ER Si. <H « * » » • ' * * » « * ' • »
"*—"-"'-"- Iltl.
ElBerengfierelGran també'ha fet actes vam poder-los oferir un espai a la casa de cultura -explica la tinent d'alcalde de serveis personals, Àngels Ponsa,- però no s'adequava a les seves necessitats" i continua: "De totes maneres nosaltres estem disposats a col·laborar en tot allò que puguem per aconseguir un nou local pels escoltes". Una altra de les solucions pro
posades per l'Ajuntament és recórrer a altres entitats de la ciutat i negociar el poder disposar dels seus locals: "Nosaltres som una de les possibles solucions -s'explica des de l'Ajuntament- però n'hi ha d'altres" L'Agrupament Escolta Beren
guer el Gran, evidentment, també s'ha mogut en altres àmbits.
mvtndkattus per expltcar a Sant Cugat que busca un nou espai de reunió. FOTO: X. L. Però igualment sense cap tipus els altres. No podem oferir una de solució a la vista. "Hem parlat
El primer çoraaeïe. tenc amb Pescdtóàa» v& de la mà de V mxm'i
semineristes qiue*eòí#!Ï* Cugat a Pesà» va fteompanya* nos a Santa Coloma on «e~ menca ven el seu curí «acotar*, Aquest primer contacte tant per Ribera com per Ignasi Graó, <|t» posteriorment seria el cap dV grupament de Penrirat, va suposar "una gran descoberta per aplicar-ne ia pràctica a Sant Cugat"'. Cine aaya deapré* Pagro-panwnt Saata'Maria del Bose, ia versió femenina de l'escoltis* me va formar-se també a Sant Cugat. Ei seu c&ixame&t, situem-nos als any»60, va suposar et trasllat de l'agrupament en
Ei^upfemmíia ttéixrr H anys t de mitjans anys 70 Rosa Ribas entra a formar part éc l'agrupament convertint-se*n en mixt» ma responsable l'any 1980. Jpt^ «principis d'aquèsta dècada "& l&bfl «osvhats però ia veritat és que de'&rma molt light". Una «e tescaèse» d*aquesta caigué»
'Q^msàém *»jg* s$b«, segons !*e%lfea I f ò t M m es ei c«n«i
fitetimasculí. FOTO. CEDIM
<kt sistema per part de Miríjons: *Es va aprofundir en la formació djfcls caps fins que t a acabar es* $eat obligatori. Quan p vaig en-tm com a cap d'agrupament e) primer que vaig fer va ser obligar a tocs ets caps- a formar-se. vNiàojH* estava d'acord va mar-
~" nen una
amb Jordi Gonzalez, vocal de coordinació de les seccions de la Unió, però l'oferta d'aquesta entitat no és compatible amb la nostra entitat: no podríem disposar sempre dels cinc espais de reunió que necessitem ni podríem guardar el nostre material" explica Roger Casadellà, cap de l'agrupament. Casadellà indica, a més: " Utilitzar les instal·lacions de laU-nió implicaria que cada cada família es fes sòcia de l'entitat independentment de les quotes de l'agrupament". La Unió, per tant, queda descartada.
Una altra de les possibles entitats acollidores seria el Club Muntanyenc Sant Cugat Cal recordar que aquesta entitat aixopluga en el seu si d'altres entitats i just per això es pot veure com una possible opció. El seu president Narcís Castanyer, però, explicava que, de fet, un dels seus actuals problemes també és l'espai: "Si ara anem escassos imagina't més endavant. A més, la gràcia dels Berenguer és tenir un espai propi i vital. A hores d'ara per molta voluntat que hi posem, tant ells com nosaltres, no és possible". A l'Ateneu també s'hi podria re
córrer. Tal i com pot llegir-se a la proposta de l'Ateneu a les associacions, entitats i col·lectius de Sant Cugat, "l'Ateneu té interès a acollir a quantes associacions, entitats i col·lectius de Sant Cugat necessitin espais de trobada, així com a donar suport mitjançant els serveis de secretaria i amb els equipaments tècnics necessaris". En un principi, doncs, semblaria que aquí tenim una altra possible solució. Una de les condicions, però, que posen des de l'Ateneu és, segons explica el seu president, Ramon Pros, "la necessitat de compartir espais els uns amb
part de la nostra seu única per l'ús d'un únic grup, això aniria contra la nostra filosofia". I, entre una cosa i una altra, els
escoltes fa uns quatre mesos que busquen local i que no en troben: "Tots els locals que hem mirat són d'un preu excessiu, aquí és impossible trobar un lloguer tou i
el» ujKsmhrés- de ia branca • Espai suficient per poder pxtf^&mmsmí d'acampada: imà&í, íogonets* tastaria!
• €3ftft amb força Suat • Ocrtóric, pK&rlbtement dins ei «&ctt amic de la ciutat • Aoioespai rüspoeibleral d*-
pkü'^di^r-; ;- - • '
«'«<& ^ l ^ ' ú a * » 30.0OG
•ï*é*yrd!*pasflr~ïie com a mà-xtm;dje-ta*dapiri»cípisdesc-
Sdp jgfiat xa! d afooodicíonai-J^í^íliïieídecií».
la veritat és que el temps se'ns està tirant al damunt", expliciten des de Berenguer el Gran. "Nosaltres som una entitat que arriba a tothom i això encara reforça més la nostra necessitat de no haver de pagar tant". L'única intenció dels escoltes és poder continuar formant les persones a cap preu.
FLS-/CANTONS nk-mdr,*. y, ri,-M>m-é- IOVO Setmana 7
1 ' e n q u e s t a
Coneix els problemes de Pescoltisme santcugatenc?
- Sant Cugat -
L'escoltisme és un moviment mundial que va néixer a principis de segle. La filosofia d'aquesta entitat es basa en la fe, el país i l'educació, i el que intenta és formar bons ciutadans. Al terme municipal de Sant Cugat trobem tres punts escoltes. A Valldoreix hi ha la seu central de Minyons escoltes i guies Sant Jordi de Catalunya, i tant a la Floresta com a Sant Cugat nucli hi ha un agrupament. Aquesta quantitat de representació, però,
sembla totalment desconeguda entre els santcugatencs. Moltes de les persones preguntades no coneixen aquests col·lectius. Tampoc saben que l'Agrupament Escolta Berenguer El Gran s'ha quedat sense local. Parlem d'un col·lectiu que té el mateix problema que altres entitats de Sant Cugat sense recursos per pagar un lloguer elevat o per construir un espai de reunió propi. Els santcugatencs creuen que el tema pot solucionar-se; quines són les seves propostes? / Glòria Francolí
TERESA GUERRERO
34 ANYS
ENGINYERA QUÍMICA
"La veritat és que desconec completament aquest moviment. No sé què és l'escoltisme ni que n'hi hagués un grup a la ciutat. Per tant, tampoc penso que pugui haver-hi cap solució per a aquest problema."
JASMINA PALMA
12 ANYS
ESTUDIANT
"No sé què és l'escoltisme ni el grup del Berenguer el Gran. No sabia que tenien cap problema de local. La veritat és que no tinc ni idea de tot el que vagi lligat amb els escoltes i tot el seu món. No els conec."
SECUNDINO VALERO
75 ANYS
JUBILAT
"Jo n'he sentit a parlar, però no sé massa què són. Però si tenen problemes de local el que haurien de fer és desfer aquest grup i formar-ne un que fos més amistós amb la gent de la ciutat. La veritat és que no els conec."
VICENTE MORTK
65 ANYS
PENSIONISTA
" Em sembla que els escoltes tenen orígens americans, dels anys seixanta i que tenen força relació amb la religió, però la veritat és que no sabia que aquí a Sant Cugat n'hi hagués un grup."
CARME CASTELLSAGUÉS
49 ANYS
PINTORA
"Sé que a Sant Cugat hi ha un agrupament i jo el que penso és que haurien d'associar-se a alguna altra entitat. Crec que pot ser interessant per ells perquè sempre estaran en contacte amb més gent "
JOSÉ EGEA
68 ANYS
PALETA
"La veritat és que fa molt temps que estic fora de la ciutat i la veritat és que no se m'acut cap solució per aquest grup d'escoltes. Conec l'escoltisme i recordo aquesta entitat però res mes.."
CRISTINA GALINDO
32 ANYS
SECRETÀRIA DE DIRECCIÓ
"No sé què és l'escoltisme i encara menys que a Sant Cugat n'hi hagi un grup. Tot i amb això, crec que si tenen problemes amb el seu local el que han de fer és buscar alguna persona que els en pugui cedir un."
FERNANDO RODRÍGUEZ
41 ANYS
IMPRESSOR
"Sí que els conec. I a mi m'agrada molt la seva filosofia, sobretot el tema del muntanyisme. Sé que a Sant Cugat hi ha un grup al carrer del Sol i penso que la solució és buscar un altre espai."
DAVID RIBAS
24 ANYS
ESTUDIANT DE GÉOGRAITA
"Conec el Berenguer el Gran, sé que s'estan al carrer de la lluna, que tenen una seu allà però la veritat és que no sabia que haguessin de marxar d'aquest espai on s'estan ara."
CARME FUENTES
29 ANYS
PEDAGOGA
"No conec el Berenguer el Gran però parlant de l'escoltisme en general quan a Barcelona hi ha alguna exposició o així sempre m'agrada veure-la. Jo no faig gaire vida a Sant Cugat."
Vostè què opina dels nostres viatges? Ussía Tours. Què en puc dir, d'Ussía? Són uns professionals de l'alçada d'un campanar. Des que vaig tenir el plaer de coneixe'ls, ja fa 4 anys, tant jo com la meva família hem gaudit moltíssim amb els seus viatges. Una meravella! Qualitat, confort i, sobretot, molta atenció.Gràcies, Ramon, per la teva dedicació als teus clients incondicionals, continuarem confiant en tu.
USSÍA % TOURS t****™*^ Plana de l'Hospital, 10 (a 30 metres de PI.Octavià-Monestir) W V M - I ^m I V W I I U Aitdfatet»I£ft£ti£at Tel. 93 589 61 50 Fax 93 589 59 65 . ^ ^ «— í^iH^(P<rtd0mtmmctf^&nom^at8d*»*fíW
* >
8
US 4 CANTONS
Política Divendres, 5 de març de 1999
Cursa e l e c t o r a l
El PP aposta per les dones Berta Rodríguez serà la candidata que representarà els conservadors al juny
La secció local del Partit Popular (PP) ha presentat aquesta setmana el seu candidat a l'alcaldia de Sant Cugat. Com ja apuntaven tots els rumors, la formació ha apostat finalment per una dona, l'única representant del gènere femení que lluitarà per aconseguir el govern de la ciutat. L'acte de presentació oficial de la cap de llista va estar presidit per Alberto Fernànadez Díaz, màxim responsable del PP a Catalunya.
A Ï R A COSTA
- Sant Cugat -
La tendència clara del Partit Popular (PP) ha apostar per les doncs -a lguns han atribuït la seva victòria a Ics generals al paper de les fèmines- ha trobat la seva correspondència a Sant (lugat: la secció local ha designat com a cap de llista per als pròxims comicis electorals a Berta Rodríguez., una advocada que milita al PP des de fa 6 anys. En la presentació de Rodríguez, el president del PP a Catalunya, Alberto Fernàndez Díaz, va especificar la seva satisfacció pel fet que s'hagi triat una dona, encara que va titllar aquesta tria "d'aposta valenta". Segons el líder conservador, l'elecció de dones com a números u de les llistes municipals del PP "no serà un fet aïllat, ja que volem apostar per un major pro-tagonisme de les dones en la política".
La primera aparició formal de Berta Rodríguez, però, va ser modes ta . En ser p reguntada
pels missatges de la seva campanya, la candidata es va limitar a apuntar la seva intenció d'apropar l 'Administració al ciutadà "perquè aquest senti que es vetlla per a ell i pugui acce-
Utm advocada de Barcelona
unas
El president del PP, Alberto Fernàndez Díaz, va presentar oficialment la candidata. FOTO: XAVILARROSA.
dir als regidors sense topar amb cap barrera".
Comença el ball de xifres
Tot i que el pres ident de la secció local del PP, Francesc LLatjós, ha advertit que el programa i la llista electoral no estaran llestos fins al mes d'abril, no ha tingut cap inconvenient en fer públics els resultats de la primera enquesta electoral.
Segons l'estudi encarregat pels populars -fet sobre un univers
de 398 famílies- en les pròximes eleccions el PP santeuga-tenc podria incrementar el seu número de regidors fins a un màxim de 6 -actualment en té 3 - . Per assumir aquesta virtual posició, el partit ha apostat per la renovació: "Volem comptar amb gent jove, que aporti idees noves".
Vistes les premisses, algun dels actuals regidors podrien quedar fora de la llista. L'actual portaveu del grup, Jaume Tarragó, però s 'ha nega t a conf i rmar
aquest extrem. Amb un inamovible "les decisions les prendrà la junta local", el regidor popular ha declinat pronunciar-se, fins i tot, sobre la seva voluntat de pertànyer a la futura llista electoral.
L'enqüesta feta pel PP també ha preguntat sobre la valoració dels polítics locals. En aquest sentit, l'alcalde, Joan Aymerich (CIU), ha estat la persona que ha obtingut més vots, seguit del mateix Jaume Tarragó (PP) i finalment de Joan Gaya (PSC).
EL MON DEL PA CONTRA LA FAM EN EL MÓN
93-726 €8 48 Polígon Industrial de Can Roqueta
C. Can Camps s/nQ
08202 - Sabadell (Barcelona) Tel. 93 726 68 48 Fax 93 727 43 17 1
PAN SIN FRONTERAS
PA SENSE FRONTERES
ELS /GÜYIONS Divendres, 5 de marc de 1999 Política
C u r s a e l e c t o r a l
IC-Verds aposta per la continuïtat i nomena Francesc Godàs com a candidat Han estat la primera formació a configurar el programa electoral
Dues coses identifiquen enguany la secció local d'Iniciativa per Catalunya-Verds (IC-V): per primera vegada un dels seus membres -Francesc Godàs- repetirà com a cap de llista del partit i el fet que ha estat el primer partit polític a fer públic el seu programa electoral. Amb gran part de la feina pree-lectoral ja feta i l'aposta per un canvi que decanti el govern cap a l'esquerra, IC-V ha saltat aquesta setmana a l'arena de la cursa electoral mirant cap al PSC i esperant "una confrontació de projectes que generi un debat constructiu".
A.C. -Sant Cugat -
"Kstem prepararts per gov ernar la ciutat però ho volem fer d'una forma molt diferent a l'actual". Francesc Godàs, el ja nomenat candidat d'IC-V, ha entrat a l'escena política més competitiva trepitjant fort.
Es mostra segur de les possibilitats que es produeixi "un canvi de color polític" a l'Ajuntament i per això la formació que representa ha donat suport a la seva candidatura en "una aposta clara per l'experiència". Un coneixement que si entra a formar part del govern municipal lluitaria per una ciutat "amb unes dimensions més humanes. on els temes intergenera-cionals i interterritorials tinguessin un major pes i on la solidaritat guanyés presència".
Com a força d'esquerres lluitarà per "un increment de la participació ciutadana en la presa de decisions" i per un municipi "que redueixi les diferències socials, sexuals, eonòmiques...". I tot això ho té tant clar perquè, a diferència
de la resta de partits polítics locals. el que ell representa ja ha elaborat el programa electoral i ha definit els missatges que a partir d'ara no es cansaran de difondre. Com ha explicat Jordi Casas, co
ordinador de l'equip encarregat d'elaborar el programa, "per rigo-rositat i coherència IC-V ha considerat que el més lògic era elaborar primerament un programa sobre / 'equip ele tedamo t/el /vo;. i (iiim clei
Aquelles petites grans diferències • Sobre IC-V planarà, en les prò-sàrries eleccions, un fantasma mo^Ktm Esxjaem IMdaJ Alternativa {EUÏA}, un grup que en un determinat moment va optar per l'escissió i que ara s'haurà d'enfrontar a les urnes amb anses camarades. Tot i que et nau partit es mostrava satisfet de la separació, definint-se com "les autèntiques esquerres", el partit originari éreu que la 'separació «ndrà'urt alt cost cant a nivell organitzatíu com percep-tuat Bf candidat de la formació, Francesc Godàs, ha manifestat:
"La campanya d'EUiA es basarà en el distanciament respecte a nosaltres jpejquè han de justificar una escissió a ta que jo sempre em vaig oposar1'. Amb tot, Godàs no renuncia a un enteniment amb els excompanys d'ideologia: "Espero que adoptin el compromís de sumar esforços per donar el canvi de color que pretenem". El número de vots, però, és el que mana i IC-V no ha pogut negar que intenta aproximar posicions envers el PSC, <lel partit d'esquerres que actualment té més força"./ A.C.
foral ha treballat durant un mes. F: X.I.. el que treballar i posteriorment designar cl candidat i confeccionar la llista electoral, com marca la tradició del nostre partit". I en això estan. A partir d'aquesta setmana la direcció de la formació enviarà a simpatitzants i entitats de la ciutat una còpia del programa "perquè tothom qui ho vulgui ens faci arribar suggerències que, en cas de ser pertinents, inclourem al programa". ha dit Casas. El document definitiu és previst que s'aprovi a principis d'abril. La llista és qüestió de setmanes, però Godàs ja ha advertit que els responsables de l'elaboració del programa -entre ells, l'actual regidor Joan Martí Balada- "hi haurien de tenir un pes important".
P r i m à r i e s
Leschmdel
* El r^ogt8rriteJecK>iïldlE> V aposta dafamcntporpolí-riques potMitats q íe tenen per objectiu la ereaeidd'um durat %tésthutEHtnítària, solidària i igualitària'', segons ha dit Godàs. fieus ací ah eixos damunt els quals pilota el programa de la formació:
' •Apostarpel canvi d'una ciutat molt millorable: potenciant el creixement dosificat i ordenat de la ciutat, apli-
I cant polítiques mediam-bientals, aportant una nova cultura de la mobilitat i apostant per una política pública de l'habitatgp.
i * Consolidar i millorar els nivells de vida en una ciutat
I cara de mantenir: aeonse-! guint unes finances solides i
optimitzant la gestió dels serveis municipals. • Defensa del caràcter re,-distribuidor de l'Administració local; aplicant noves polítiques en favor de la dona, la immigració, l'ocupació i la promoció econòmica, l'esport o l'ensenyament. •. • Superar les greus deficiències en matèria d'iíiformació i participació ciutadana', creant un àrea que tingui per objectiu mantenir el contacte permanent amb la societat • Aconseguir una major implicació metropolitana: integrant Sant Cugat a ia Mancomunitat de Municipis, al Patronat de Coliserola o a l'Entitat Metropolitana del Medi Ambient.
El PSC recoll irà vots en suport de
Pasqual Maragall durant tot demà
Menéndez veu paral·lelismes amb les eleccions municipals
A. C. - Sant Cugat -
El candidat del PSC Jordi Menéndez creu que hi ha moltes si-milituts entre l'aposta socialista a nivell nacional i la municipal sant-cugatenca perquè tant Pasqual Maragall com ell mateix volen donar un canvi als governs als quals aspiren. "Són dues esperances coincidents, dos desitjós de canviar i volem posar de relleu la relació existent entre tots dos projectes". Per aquesta similitud d'inicia
tives, Menéndez ha convocat tots els santcugatencs a expressar el seu suport a Pasqual Maragall a
lloes on votar - Al local deï partit, al carrer Rius i Taulet -AI local electoral, a la plaça del Celler Cooperatiu - A la plaça del Coll - A la plaça de h Creu d'en Blau
través del vot. Des de les deu del matí i fins les vuit del vespre de demà els ciutadans podran votar en quatre urnes distribuïdes a diferents punts de la ciutat (veure
quadre) en unes primàries que tindran lloc en diverses ciutats catalanes. "Ens fa molta il·lusió aportar el nostre gra de sorra a aquesta expressió de suport a Maragall", ha dit el candidat sant-cugatenc qui ha assegurat que les enquestes internes del partit donen molt bons auguris tant al candidat a la Generalitat com al que aspira a l'acaldia de Sant Cugat. Com avançament a la campan
ya electoral local, cl candidat socialista ha indicat qvie tant l'alcalde de Barcelona, Joan Clos, com l'aspirant a la Generalitat, Pasqual Maragall, vindran a Sant Cugat per donar suport a la candidatura de Menéndez. FOTO: X. LARROSA
EIS4CANTOV5
10 Opinió
^ ^ B M Divendres, 5 de març de 1999
HJ5/CANTONS Setmanari independent de Sant Cugat del Valies
<to Sant Cugat, S.L.
Carrer Sant An ton i , 15, baixos - 08190 Sant Cugat del Vallès Te l . 5H9 62 82 - Fax 589 20 9 ]
H d i t i ó electrònica: ht tp: / /v i lawcb.com/santcugat K-mai l : [email protected]
C o n M l l d ' A d m i n i s t r a c i ó Ramon í í ran (president)
Josep M ('abreri/o, Pere Ksquerda i Xavier KnrnelK (editor delegat)
D i r e c t o r » . Aura Costa
R e d a c c i ó T r m a d*- la M- lmi in i : í i l ò r u Krancolf; Pobt i ra /En toru /Op in ió : Aura Costa;
Socirtal^ Economia: Anna Borau; Cu l tu ra : Ruth Casals; EspurtH: Alcx López.;
Sol idar i tat : Mònica Berna bé,
Comarcial Anna W Boncompte
Consel l Editorial Ramon Grau [president I Josep M. Cabren/o (\ icepresïdcnt)
Víctor Alexandre,Krancesc Car tó , Jordi Casas. Narcís Castanyer, Albert I)e Pablo. Pere Ksqucrdj , Xavier Fornells. Kristian
Hcrbol/.heimcr, Rogcli Pedró, Ramon Pros. I.luís Puig. Kmil i Rcné, Marta Sobirà, Paco Soler. Josep A. Teixidó, Joan Tortosa. Josep M. Sans Traví, Joan Troyano,
Jaume Tubau, Hector Vall, Núria Zabaia Aura Cosu (secretaria)
Subscr ipcions Laura Munter
Fotografia Xavi Larrusa i Oscar Benito
Disseny I maquotactò — Gemma Jurado
Correcció Maria Planes
Impressió Rotimprcs (972) 40.05.95
Distribució Mailing Vallès S I , Tel. 589.23.71
Dipòsit legal: Gl-405-93
Kh 4 ( i j m o m cxpretM úntcimenc Li Ï C V Í upmió en cK cditonjl» Els in ic ia lijcnao
cxprci ien P opinió Jc l i i cu í ju to íy <|uc E l i 4 C i n t O M no fa JCVS neceutrismenf
PuNu-wiAjdhcf id i 4
(DACPC Associació C • l a I a n a ile la Premsa C.i marcat
E d i t o r i a l
Distribució d'ELS 4 CANTONS als subscriptors
I.lnl7 MFa'SW2371
irniïni*
La irracionalitat de la violència
L a violència, generalment, no du enlloc però hi ha qui s'en
testa a continuar utilitzant-la coma forma de pressió o de reivindicació. És el cas de l'autor d'un atemptat perpetrat aquesta setmana contra una empresa de treball temporal de la nostra ciutat. Dimarts a la matinada, quan
la ciutat dormia i qualsevol intrusió quedava fora de tot esguard, algú va llençar un còctel molotov contra la porta d'una E T T local. A resultes de l'atac, la porta de l'empresa i una catifa es van
incendiar. Els danys materials no han estat massa elevats i, per sort, no s'ha hagut de lamentar cap vítima però es dóna el cas que damunt de la companyia hi havia un pis habitat que, de no haver estat controlat el foc, podia haver-se incendiat. La temerositat i imprudèn
cia de l'autor d'aquest delicte és quan menys molt criticable. No només pel perill que suposa una acció d'aquest tipus, sinó per la manca total de legitimitat d'aquesta acció. És cert que una part de la
població no està d'acord amb la política empresarial de les empreses de treball temporal, i fins i tot hi ha alguns col·lectius de la ciutat que han organitzat manifestacions i actes de protesta en contra d'un sistema que consideren "injuts i contrari als interessos dels joves". Però ni totes les objeccions del món a aquest sistema legitimarien un acte d'aquest tipus. La legislació vigent sobre
les E T T no l'han establert els propietaris d'aquest tipus d'empreses, sinó el govern i,
per tant, és intolerable que s'atempti una i una altra vegada contra els empresaris que han optat per aquests negocis. Tothom té dret a exercir la
professió que esculli, al marge que aquesta desperti les simpaties o antipaties de la resta de ciutadans. I aquells que no hi estiguin d'acord, sempre tenen vies legals a les que recórrer per protestar o fer les objeccions que creguin oportunes. Això sí, al govern que ha implantat la normativa, no a l'empresari que l'aplica.
Tradició multitudinària
Prop de 2.500 persones s'han tornat a donar cita enguany en una de les
diades més especials per a Sant Cugat: la festa de Sant Medir. El camp del Miracle ha tornat a acollir santeugatencs i barcelonins -especialment gra-ciencs- que s'han reunit per recordar la llegenda de les fa
ves i el sant perseguit.Una festa en la que hi ha hagut de tot: caminades, misses, castellers i fins i tot costellades i calçotades. La novetat d'enguany ha arri
bat de la mà dels Antics Escolans del Monestir que van oferir un concert a l'ermita de Sant Medir donant un caire es
pecial a l'ofici religiós de l'edició d'aquest any. I posats a destacar presències inusuals, el Sant Medir d'enguany va comptar amb les visites d'importants personalitats polítiques com el secretari general d'UDC, Josep Antonio Duran i Lleida que, sumat als representants polítics locals de gai
rebé tots els colors ideològics de la ciutat, va constat<r que ens trobem en època preelec-toral. Amb tot, la de dimereres va ser una nova oportunitat per constatar l'arrelament de les tradicions a Sant Cugat i el poder de convocatòria que els actes d'aquest tipus tenen a la nostra ciutat.
El l e c t o r e s c r i u Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials
o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, cl telèfon i el ntímero de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos,
i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.
Sant Medir: tradició i oducaclé
Aquesta setmana hem celebrat la diada de Sant Medir i com cada any hem fet l'excursió tradicional fins a l'ermita, ens hem penjat la fava a la solapa i hem fet una costellada amb els amics. Hi érem tots, els nens, els joves, els adults i també un munt de'cares melanconioses de la tercera edat.
Hem passat un dia divertit, diferent dels habituals, però jo em pregunto...ha estat quelcom més que folklore? Vull dir, la gent que hi hem anat sabíem per què érem allà i quina és la història que va originar aquesta tradició? Em sembla magnífic que tradicions com aquesta es perpetuïn en el temps i passin de
generació en generació. Ara, et que ja no em sembla tan adient és que només s'hereti là festa, l'excursió o el dinar "popular i es defxi de banda els fets històrics i les arrels autèntiques. Trobo que pares i mares, ins
titucions, entitats i escoles haurien de fer tots els esforços possibles per assegurar-se que transmetem als nosres fills la nostra història.M'agradaria poder afirmar que tothom que dimecres va anar a Sant Me
dir ho va fer amb coneixement de causa i que, a més, s'esforçarà a transmetre'l als que l'envoltin per mantenir viva aquesta part de la història santeugatenca, tant entranyable com qualsevol altra. Trobo molt trist que la gent
es dediqui a fer les coses perquè toquen o perquè ho marca la tradició, sense saber quin és el seu origen o sent i t . / MÒNICA GALIÀ
Política local
Un meu amic, que és alcalde i que després de provar un mandat a l'Ajuntament ha decidit que ja n'hi havia prou, em comenta amb un deix d'amargor la fatiga que li ha provocat la lluita contra els elements -la incapacitat d'algüns dirigents, l'obcecació d'una part del funcionariat, l'absència de cultura de servei i l'excés del zel de supervivència-per tal de defensar allò que com alcalde tenia l'obliagció
JUVÉ, GAVARA, BECH i ROVIRA ASSOCIATS, S.A • " " ' ««o ,
BELL
" I v V
Assessorament Fiscal i Comptable Planificació.Fiscal
Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral
Serveis Jurídics Rambla del Celler, 17' Tel. 93 674 17 84-Fax 93 674 16 15 • 08190 SANT CUGAT
de defensar. Probablement el meu amic
va cometre ün error: es va deixar il·lusionar per una feina que en realitat és la balladora més lletja de la política d'un país amb retards democràtics com el nostre.Tothom s'hi veu en cor, amb els alcaldes. Reben bufes de fora i de casa mateix -alguns dirigents de l'Administració s'esforcen més a posar traves que no a fer progressar el país- i acaben fent d'esponja de molts dels problemes de la societat davant dels quals la seva responsabilitat de vegades és nul·la. Amb el cor a la mà, i ara que
farem vint anys de democràcia local, no troben que ja és hora de deixar de tractar els alcaldes i regidors com els pàries de la política?/ CARLES PUIGDEMONT.
U S / CANTONS Mtrn/ím. 5 rtr mtir( de 1W9 Opinió 11
La l l o t j a
Europa i el Sud Mediterrani (II) L u ÍS RKCODKK
No és possible ignorar més temps aquesta realitat, aquest fou el crit
d'alerta de l'Assamblea Parlamentària del Consell d'Europa el 1994 i de la Unió Europea que després de la Conferència de Barcelona de 1995 va passar d'estar exclusivament amoïnada pels camvis en l 'Europa de l 'Est i per tant, volcada en la consolidació de les noves democràcies, a adonar-se de l'amenaça que suposa per la seva pròpia estabilitat el subdesenv o l u p a m e n t de l 'àrea med i terrània i a intentar corregir la prolongada marginació de la zona.
Tanmateix, abans de prendre aquesta decisió la Unió va haver que vèncer les contradiccions existents al seu si. D'una banda pesava l'atenció que demanaven - i encara d e m a n e n -els països de l'Est i la sensibilitat dels centreeuropeus cap a ells, fet que va generar als països de la ribera Sud, i sobretot al Magrib, la sensació no només que se'ls ignorava sinó que se'ls girava l'esquena. D'altra l'acti-tut dels països europeus mediterranis que gaudeixen d 'una posició privilegiada per a l'observació i el foment de relacions
d'integració, més exposats als perills d 'una desestabilització generalitzada a les zones properes, i que, en conseqüència, exigien un reequilibri de la política comunitària entre les dues zones prioritàries per a la seguretat.
La caiguda del Mur de Berlín (1989) i el seu corol·lari - l 'unificació alemanya i la reorganització geopolítica a l 'est europ e u - la guerra del Golf i el seu impacte sobre les relacions euro-àrabs, la crisi algeriana i els perills potencials que això comporta per al conjunt del Magrib, el desenvolupament d 'un islamisme militant, a vegades amb tints antioccidentals, augmentat per la degradació de la situació econòmica i pel creixement demogràfic, van acabar de convèncer la Unió Europea de la necessitat de construir aquesta política, sense oblidar però la reintegració dels països de l'Europa Central i Oriental en l'espai europeu.
Des de la perspect iva de la Unió Europea, la redescoberta necessitat de cooperar amb la ribera Sud i impular el seu desenvolupament respon en part a una raó de seguretat: un major benestar reduirà la pressió mi
gratòria, atenuarà la influència del fonamentalismc islàmic i, en conseqüènia l'amenaça d'exteriorització dels conflictes interns. Ningú posa en dubte que en la base d'aquesta nova acti-tut ha tingut influència la situació interna d'Argèlia, o els brots d'islamisme d'Egipte o Turquia.
Però la Unió Europea, té també un autèntic interès econòmic i polític en fomentar la cre-ació d ' u n a àmpl ia zona de prosperitat a la Mediterrània, ja que la zona és rica en recursos naturals que Europa necessita, la demografia const i tueix un greu problema, els interenavis a m b la U E són impor t an t s i cons t i tue ixen un interessant merca t po tenc ia l q u e , en el supòsit d 'un retorn al creixement i de l'aparició d'una demanda solvent, podria esperonar e n è r g i c a m e n t les exportacions europees. I ja sabem que les decisions no acostumen a ser altruistes.
El Projecte Euro-Mediterrani que es va iniciar a la Conferència de Barcelona de 1995 pretén impulsar l ' intent de convertir l'àrea en un espai obert al desenvolupament econòmic i social sostenible i integrat de tots els països de la riba Sud.
Per aconseguir aquest ambiciós objectiu estableix una sèrie de mesures que s'emmarquen dins d 'ob jec t ius més concre t s de col·laboració política i de seguretat com a mitjans per aconseguir un espai comú de pau i est ab i l i t a t ; de c o l · l a b o r a c i ó econòmica i financera com a vehicle per crear una zona de p rospe r i t a t c o m p a r t i d a i de col·laboració en els àmbits socials, culturals i humans per facilitar el desenvolupament dels recursos humans, el foment de la comprensió entre cultures i els intercanvis entre les societats civils.
La idea de cooperació mediterrània ha anat prenent forma tant entre els governs com els ciutadans. A la riba Nord i, en graus diversos, la OSCE, la Unió Euopea, l 'OTAN i el Consell d'Europa han dissenyat polítiques específiques per a l'àrea mediterrània. A la riba Sud i de forma paral·lela s'ha produït una creixent presa de consciència sobre les causes internes i externes de l'insuficient nivell de desenvolupament de la cooperació mediterrània.
La rapidesa amb què sorgeixen iniciatives de cooperació mediterrània són fruit de la-
presa de consciència per part dels ciutadans, governs i institucions internacionals del subdesenvolupament de la zona i de la seva importànciapera l'estabilitat. Ha costat temps i esforços per fer adonar als estats i inst i tucions e u r o p e e s que la Mediterrània és una regió de cabdal importància per a Europa. Damunt d'aquest convenciment cada institució ha bastit la seva estratègia. La de la UE és prou coneguda, no així la del Consell d 'Europa que pretén afavorir l'expansió i consolidació de la democràcia, les llibertats públ iques i els drets humans a la regió, impu l sa r el diàleg i l'intercanvi entre les civilitzacions, les cultures i les religions com a pas necessari per aconseguir la comprensió i respecte mutus, i contribuir a la instauració d'un clima de seguretat basat en les relacions de bona convivència i de confiança mútua.
Ens hem de convèncer que la continuïtat d'aquestes iniciatives en gran part depèn de l 'Europa mediterrània, la del Centre continua volcada a l'Est.
Lluís Recoderés diputat de CHI i candidat a l'acaldia de Sant Cugat
El S e v e r i en T i t o
1 Ei- S E T S ES^À AL C*vcfrE.,
s'A<:osi€i\s i. ES Eieec\o«o.s
Mo rrVv\ew
Tevxv -<?<?
E i p o r x o
El tabac i el Tercer Món
L 'altre dia al cinema em vaig quedar garratibat. Una marca de tabac es
panyola anunciava que destinava el 0'7% dels seus guanys als ajuts humanitaris que teòricament entren en aquest projecte i que, llastimosament, és una obligació que no es compleix per part d'aquells estaments que estan obligats a complir-la. Que en principi una empresa destini una part dels seus beneficis a aquesta finalitat em sembla molt lloable. Però que utilitzi aquest fet com un factor per vendre més que la competència ja no em sembla tant lícit i encara menys que sigui una empresa tabaca-lera la que ho faci. Èticament és intolerable. És com si justifiqués un descompte del preu dels seus productes dient que el destina a fins humanitaris. Si l 'empresa fos sincera desviaria aquest 0'7% i callaria. Imaginem que tothom que fa obres de caritat anés proclamant que en fa i enunciés els diners que hi destina. Què en
FONTCUBERTA
pensaríem? Doncs encara em sembla pitjor quan això es proclama per augmentar les vendes.
El cas d 'aquesta empresa tabaquera encara és més greu i jo considero que deu fregar la legalitat que reglamenta la publicitat dels seus productes, cada vegada més restringida. Una notícia posterior vista per televisió em va donar la clau d 'aques t anunci. L'estratègia de les grans companyies tabaqueres sembla ser que passa per captar cada any entre dos i tres milions de nens i nenes de tot el món per substituir els fumadors que moren o aquells que decideixen deixar de fumar. Si no es busquen nous fumadors a aquestes edats després resulta més difícil aconseguir-los. Un nen comença a fumar p r e f e r e n t m e n t p e r mimet isme i perquè així creu que és més gran. Després ho fa per altres motius no tant poderosos. Les tabaqueres saben que si no incideixen en aques tes
edats corren el risc de perdre el seu sucós negoci, un dels més rendibles de l'actualitat. I com que cada vegada tenen més difícil fer publicitat (si s'aplica la llei com està aprovada d'aquí a poc t emps no en podran fer) busquen deseperadament fórmules imaginatives per aplicar la seva estratègia de màrqueting.
En principi sembla fàcil deduir que aquells nens que comencen a fumar prefereixin comprar una marca que destini una part dels seus beneficis a finalitats humanitàries. Les tabaqueres s'asseguren aií futurs clients adic-tes no només al tabac sinó potser també a la seva marca. No cal insistir en que caldria que les autoritats analitzessin aquesta estratègia publicitària: l'adicció de milions de joves és en joc.I a propòsit del tabac: qui controla i qui té l 'obligació que no es fumi a les estacions tancades de FGC o del metro de Barcelona? Els cartells no serveixen de res i el caos és generalitzat.
12 Opinió ELS -/CANTONS Divendres, 5 e/e març de 1999
El t e r r a t
Sobre P e i x vertebrador (ÍKRMAN Ll.KRKNA OKI. CASTILLO
L 'Kix vertebrador són una sèrie de camps que pertanyen a Sant (,'ugat, que
envolten Sant Cugat i la diferencien d'altres ciutats properes. Es territori lliure, d'aquell que alguns definirien com "llocs perillosos i foscos", gairebé com salvatges i que cal ordenar i pintar de verd per poder vendre. Què és el que Sant Cugat es ven quan ven els seus darrers espais lliures? En el Congrés de la ciutat que ha acabat recentement, en Domènech ens responia: "Sant Cugat s'està venent el capital de què disposa. el territori. Què passarà quan l'esgotem?".
En un moment en l'àmbit mundial i en el de ciutat es debat quin valor té el territori, no només com a recurs comerciable, sinó en molts altres aspectes, l'equip de govern presenta un Pla per ocupar els darrers espais oberts, lliures de Sant (Jugat. Som consc ien t s que no hem arr ibat a aprofundir gaire en la definició del municipi que volem? Es que potser tothom té clar que la única natura que volem és Collsero-la? Que tenim el dret (com a propietaris, govern local o població) a disposar del darrer sòl lliure de Sant Cugat? Tan bé funciona la
democràcia al nostre país i al nostre poble que s'entén que estarà bé el que passi amb aquest projecte de final de mandat
Ningú no pot negar les evidències dels riscos ambientals del nostre model social.c'Des de l'equip de govern, des de la classe política es vol un replantejament del model de societat on hi participi tothom i que tingui en compte aquestes noves circumstàncies? () l'única adaptació que cal fer és a l'euro o als tipus
rrassa, Cerdanyola... 1 les opinions de constructores, immobiliàries, etc, i l'evident necessitat de ser competitius i créixer, sempre créixer (fins quan?) ens acabaran integrant en una ciutat gran que es diu Catalunya, té 12 milions d'habitants i totes les planes amb menys del 20% de pendent urbanitzades... Això sí! les serres estaran protegides.
Si es fa un moviment social prou fort, estem molts anys treballant
i r e iv ind ican t a I cu ru U a u l luus x f .- . , i l e i v i i i u i c a u i d'interès? Conti- N/f>SU HO pOt negar respai, p ü t s e r f ,
ks eVÏdènàeS dels ciment s'enca-. rregarà algun es-
riscos ambientals
n u a r e m s e n t i n t meravel les de la nostra ciutat insostenible i quan vingui el propet govern ens plante jarem l'Agenda Local 21 per veure què arreglem?
Ara s'obre el temps del debat que, en teoria, ha de portar a definir entre tothom què es vol amb aquell espai. Però la Comissió d'Urbanisme de Barcelona, en els seus plans territorials que mai no són prou debatuts perquè provoquen oposició però que acaben anant a missa, Sant Cugat està integrada en una pastilla urbana on s'integren Rubí, Sabadell, Te-
del nostre model social
tudi més seriós que el que hi ha ara mate ix , es dirà que era voluntat de tothom la protecció i la
identitat de Sant Cugat com a ciutat, etc. Quants anys caldrien ara de campanyes i de reunions i de processos per revertir la urbanització dels darrers espais lliures de Sant Cugat? En canvi, quan es triga en fer els plans, urbanitzar o ampliar camps de gols, etc?
La urbanització de l'Eix Vertebrador suposarà coses que no sembla que ens plantegem gaire. Suposarà canvis, per exemple,
al Parc Rural de la Torre Negra. Perquè aquest Parc Rural es pot veure de dues maneres. Una, com a estratègia per conservar una peça fonamental d'un ecosistema anomenat Collsetola i alhora part dels rodals agrícoles de la ciutat. Una altra, com a obra arqui-tectonicopaisatgística, obra humana, que donarà prestigi, que esdevindrà el parc temàtic verd de Sant Cugat, que haurà costat més o menys diners i on la conservació de la natura perdrà el seu context. Si els darrers espais lliures de Sant Cugat es desverte-bren sota l'Eix, els rodals de la Torre Negra seran un parc temàtic. Si els municipis veïns dilapiden el seu capital fins al final com nosaltres, Collserola serà un parc temàtic. Si tota la zona metropolitana de Barcelona descarta conservar la diversitat biològica que encara conté, les serres seran parcs temàtics. Si Catalunya és un projecte urbanístic amb data 2012 (quan es calcula que acabaria el procés urbanitzador), la natura serà un parc t«màtic. Serà molt competitiu, però no viable.
German L·lerena del Castillo és membre del Grup de Natura
del Club Muntanyenc
El s o t e r r a n i
Sant Cugat és una ciutat cutre? IOSKI» M. CABRERIZO
Ala vista està que a Sant Cugat hi ha actuacions urbanístiques que no són
cap meravella. Es cert que s'han fet coses que possiblement no repetiríem però també és cert que els santeugatencs no tenim la sensació de viure en una ciutat cutre com Ignasi De Solà-Mo-rales afirmava l'altre dia en una entrevista a L·i Yanguardia. Possiblement el que aquest senyor volia dir-nos és que intueix que hem crescut només per com
plaure una demnada artificial, provocant un desenvolupament ràpid i difícil de pair. I jo en algins aspectes coincideixo amb aquest parer ja que és evident que les conseqüències de tant vertiginós creixement ja comencen a fer-se notar en el dia a dia. Es cert que hem guanyat en zones verdes, però per contra hem perdut en els districtes en sorolls i trànsit, en manteniment i neteja i sobretot en sòl com a patrimoni de futur. Em pregunto que els dei
xarem als nostres fills per fer, si no estarem hipotecant els projectes de la seva futura ciutat.
Les manifestacions de Solà Morales són poc ajustades a la realitat de Sant Cugat, una realitat que no és una altra que estar, per sort o per desgràcia, enmig d'un entorn caòtic. Però a Sant Cugat, tot i estar dins aquest encreuament tant d'interessos com d'especulació, el creixement podia haver estat molt més sagnant. Es podien haver fet les coses
sensiblement millor, però també terriblement pijtor. I això només ho sabem els que vivim i som d'aquí. Sentir-nos de Sant Cugat no només viure-hi és el que esn pot portar a evitar que ens convertim en una ciutat cutre, com deia aquest bon senyor. És important prendre consciència del lloc i l'entorn on som si volem millorar i mantenir, encara que sigui amb certes mancances, aquest oasis enmig del caos més absolut.
L ' e s p i t II e r a
Dones CLARA T.vsou
Dilluns vinent toca commemorar el dia de la dona treballadora, tot un repte per a la societat actual. Els mitjans de comunicació ens tornaran a repetir aquella vella història de les dones mortes en una fàbrica de Chicago i la majoria de les feministes sortiran al carrer per exterioritzar totes les queixes i frustracions que durant l 'any duen enterrades en el subconscient. Les altres, les que no són tan radicals, segurament també dedicaran algun moment del dia a reflexionar sobre la seva existència i de ben segur que gran part de la població recordarà aquelles víctimes de maltractaments o abusos a arreu del món, també a Catalunya
La societat, però, què hi farà? El que hauria de servir per despertar les consciències i impulsar iniciatives en favor de les dones que realment ho necessiten, esdevindrà, un any més, una festeta de banderes liles i quatre debats amb les Mag-des Oranich de tom. I després, l'endemà del 8 de matç, i l'altra setmana, i un mes després, ningú recordarà ja els reportatges denúncia, ni les reivindicacions pel centre de Barcelona Ja no tocarà. Ja haurà passat el dia de la commemoració i la societat es permetrà el luxe de seguir el seu esdevenir quotidià, egoista i cada cop més deshumanitzat.
Per tot això, em fa molta gràcia -i el bon entenedor amb poques paraules en té prou- que ens entestem a celebrar els dies de la infància, la sida, la sostenibilitat o la dona.. Jornades puntuals que la societat utilitza per netejar-se la consciència i els polítics per fer promeses que en comptades ocasions respecten. Tot plegat sembla una burla als que són objectiu d'aquestes diades, és com dir-los: tranquils, us tenim presents i som conscients de la vostra problemàtica i de tot allò que podríem fer per aju-dar-vos. El que no se'ls diu, però, és que fins l'any vinent o fins la següent marató televisiva ningú no tomarà a compadir-los. Absurditats d'un sistema social més pendent de la imatge que de l'ànima
Tt^xïrTt^olfitcrpefiíIeTiïèïw
HAS SENTIT LES FRIHERES PECLARACIONS PE LA CA? PE LLISTA PEL ??••• WU QÜE UN* PE LES f RlMERES COSES QUE FARIA SI GUANYÉS SERIA ACOSTAR L' APMINISTRACIÓ ALS CIUTADANS
~>i/^
g*, ^^^^^^^^z
...I QUÈ VOL PI» A I X Ò ?
DONCS QUE SI GOVERNÉS FARIA MÉS
ÀGIL TOT* LA GESTIÓ MÜHICIPM.
...RECORDES AQUELL* PITA
PE MAttOMA I LA M0NTANYA?
VOLS PIR QUE, SI ARRIBA A SER ALCALPESSA, ELS IMPOSTOS NO ELS HAUREM P ' ANAR A VAGAR A L' AJUNTAMENT, NI AL EANC ... SINÓ QUE ENS ELS VINPRAN A COBRAR A CASA P
R S 4 C A N T 0 N S Divendres, 5 de març de 1999 Opinió 13
A g r a n s t r e t s
Gufllermo Navarra El treball responsable
El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòloga Eugènia Barrachina retraten la personalitat d'un fuster santcu-gatenc d'aquells que encara treballen a l'estil artesa-nal. L'estudi que ve a continuació ens revela els trets més ocults de la seva personalitat.
&&. j/cu*? (2*<m/>
'CUo
r£U4r£
Ui ' na força física elevada i una voluntat a prova són dues de les carac
terístiques més destacades en la personalitat de Guillermo Navarra, dos trets que probablement han tingut una gran importància en la seva trajectòria professional.
És una persona molt treballadora i autoexigent i si té alguna persona sota les seves ordres t ambé li exigirà els mateixos resultats que ell es marqui.
Possee ix un compar t amen t · una mica estricte, una mica de "b lanc i neg re" . N o obs t an t això, el seu sentit de la norma i educació li fan mantenir un respecte pels altres.
Se sent fort i bastant segur i aques ta sensació el du a ser "una mica p r o t e c t o r " cap a aquells que considera més dèbils.
Quan s'estudia la cal·ligrafia de Navarra, un s 'adona fàcilment que es tracta d 'un home molt responsable. La seva forma de pensar acostuma a ser lineal, es tanca en les seves conviccions i és difícil fer-lo canviar ja que és d'aquelles persones a qui agrada defensar els seus pun t s de vista a m b bas tan ta tossuneria.
Amb tot, li agrada comunicar-se amb els altres, acostuma a parlar bas tan t i sob re to t , se sen t feliç quan l ' e sco l ten ja q u e això li p e r m e t guanya r protagonisme.
Amb la col·laboració:
CRJPT SELECCIÓ -FORMACIÓ
Aragó, 208, 3r 3o - 08011 Barcelona fel. 93451 04 39' • Fax93451 73 96
R e t r a t del C e n t r e C ui t u r a I
E st renada a Milà el 2 de maig de 1832
I J òpera L'elisir d 'amore és una de les més
1 mportants de Gaetano Donizetti (1797-1848),
0 ón notables també "Lucia di Lammermoor" , "La Favor i ta"
1 "La Fille du Regiment". Gran admirador de
MX ossini,
D onizetti -
A vid creador - va compondre unes 70 obres. "L'elisir d 'amore" té
M agnífics personatges: Adina amb dos pretendents
O Oscil·la entre Nemorino , simple camperol, i Belcore, bell sergent.
1 \ ecentment arribat al poble, Dulcamara el xarlatà ven al Nemor ino una poció que
Jlí namora les dones. Pe rò él vil Nemorino s 'emborratxa i es presenta davant de la dolça Adina
a,
ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR
El Club del Subscriptor amb l Espectacle
Tots els subscriptors teniu dues entrades gratuïtes. Només cal trucar ireservar-les
GEMA 4 FILA 7 presenta
' "SUB vesito " un xou cantat a capella amb molt
de so i tota l'escalfor de Cuba.
GEMA 4 és l'únic quartet de veus femenines que canta música cubana a capella. GEMA 4, com qui no vol la cosa, així, suavesito, suavesito, ha afegit al repertori un cinquè instrument anomenat enginy. El resultat: un espectacle fresc i càlid, divertit i emocionant que, sens dubte, us seduirà.
Gràcia amb talent Encant no dissimulat
Música per instint A dins, harmonia
4 veus privilegiades que us ofereixen
"Suavesito"
Dies: diumenge 7 de març a les 21 h. dijous 11 de març a les 22:30 h divendres 12 de març a les 22:30h.
A LA SALA MUNTANER (Carrer Muntaner,4)
HS4CANTWS
Entorn Divendres, 5 de març de 1999
Ec o ta x a Urbanisme
Els descomptes sobre la taxa de El PSC demana sanejament ca lmen les aigües una adequació del
Els veïns esperen, però, que s'anul·li aquest impost Monestir més ambiciosa
L'ecotaxa costeja la recollida d'escombraries i el clavegueram I <>l <> A L.
Ainu COSTA
-Sant Cagat-
L'ajuntament emprendrà una campanya per justificar l'existència de la taxa de sanejament, els seus usos i sobretot els descomptes que permet per a aquelles persones amb un baix poder adquisitiu. Així ho ha anunciat l'alcalde, Joan Aymerich, després de la reunió que va mantenir dimarts amb els representants de diverses associacions de veïns de la ciutat.
En una trobada qualificada de "molt cordial" per totes dues bandes, els representants veïnals van admetre que no coneixien les possibilitats de descompte existents i que d'haver-ho sabut segurament no hi haurien hagut tantes protestes. Amb la normativa a la mà, les persones amb un sou anual inferior a 1.250.000 pessetes queden exemptes de pagar aquest impost i les que cobren entre 1.250.000 i 2.000000 només n'han de pagar el 50% -5.000 pessetes-. La notícia d'aquests descomptes ha satisfet enormemnet els veïns: "Estem
A. C. - Sant Cagat -
La c a m p a n y a de reco l l ida d'arbres de Nadal s'ha tancat amb un balanç moderadament positiu. Els serveis municipals han recoll i t un total de 250 avets, una xifra no massa alta "però que en part s'explica per les campanyes que hem fet recomanant que la gent adquirís plantes autòctones enlloc dels avets", ha indicat Joan Recasens, regidor de serveis urbans.
Una trentena dels arbres recollits a través del servei especial podran ser recuperats ja que el bon estat de conservació en q u è es t r o b a v e n ha
molt contents perquè ens han concedit el que volíem", ha dit Pedró Armero, president de l'Associació de Veïns de la Plaça d'en Coll-Mo-nestir-Sant Francesc.
L'altra bona nova ha arribat després que l'alcalde confirmés la suspensió temporal de l'embargament de comptes per als 14 ciutadans que s'han negat fins ara a pagar aquest ecoimpost. "És la notícia que esperàvem", l·ia confirma Josep Maria Àngel de l'associació de
permès que es replantessin en un viver. "Quan arrelin a la terra mirarem de replantar-los en algun indret", ha dit Recasens.
La resta dels avets, però, no es trobaven en prou bones condicions i l 'empresa T M A Sàn-chez se n'ha fet càrrec per convertir-los en compostatge.
El regidor de serveis urbans s'ha mostrat satisfet amb el servei de la concessionària municipal tot i que ha inéicat que l 'any vinent "esperem poder fer ja aquest compost a la Planta de Cai rCalopa" -aprovada però pendent de construcció-.
Pel que fa al nombre d'arbres recuperat, Recasens ha indicat que " s ' ha supe ra t l l eugera -
veïns Sant Joan de Mira-sol, "està clar que queden suspeses totes les manifestacions i protestes i que transmetrem a tots els veïns un missatge de tranquil·litat".
La bona sintonia només ha estat trencada per un lament: tres de les associacions veïnals consultades per aquest diari s'han queixat que no se'ls hagués convocat formalment a la trobada amb l'alcalde "per parlar d'un tema que ens afecta a tots".
ment" el volum recuperat en anys a n t e r i o r s . A q u e s t fet , però, segurament es deu al fet que l'àrea de serveis urbans va decidir a finals de febrer allargar el període de recollida d'avets fins el 20 de març de mane ra q u e les f a m í l i e s q u e encara no s 'haguessin desfet dels seus avets tinguessin més temps per fer-ho. "A mesura q u e la' g e n t va c o n e i x e n t aquest servei, el resultat de la recollida millora ", ha confirmat Recasens.
A banda dels avets, el servei especial de recollida d'arbres de Nadal ha recol·lectat altres 150 arbres emprats també durant les festes nadalenques.
A.C. - Sant Cugat-
Les obres d'adequació de l'entorn del Monestir haurien d'a-profitar-se per prendre la decisió de treure el Centre de Restauració de Béns Mobles que hi ha a l'interior del recinte i arreglar "el djsbarat" de la rampa d'accés al búnquer subterrni. Aquesta és la primera reacció del PSC davant la presentació del projecte municipal que dignificarà els voltants del temple. El candidat socialista, Jordi Menéndèz considera que aquestes dependències "serien més adequades" per a usos culturals. La utilització de gespa per cobrir la zona nord del monestir tampoc li ha semblat bé a Menéndèz que considera que requerirà una gran consum d'aigua "en un any de sequera que pot comportar restriccions".
Aquests retrets, arribats just una setmana després que Joan Aymerich presentés públicament el projecte, no han agafat l'alcalde per sorpresa: "En aquests
tres mesos que em queden de mandat suposo que tindré moltes sorpreses com aquesta però sempre que es critiquen projectes que beneficien la ciutat i els ciutadans no podré fer més que donar-los les gràcies per recordar-me que estem fent les coses ben fetes. Precisament per això ho critiquen".
Pel que fa al centre de restauració, Aymerich no ha volgut qüestionar ni la seva ubicació ni el seu ús perquè considera que-aquest tema "ja es va discutir en un ple de fa bastants anys". Amb. tot ha indicat que aquest centre està fent una tasca molt important restaurant totes les capelles de dins del Monestir , "i això també és arranjar el Monestir", ha apuntat l'alcalde.
Menéndèz ha volgut a més, recuperar el tema de la promoció d'aquest monument i ha proposat la creació d'una ruta vallesa-na " q u e pot incloure monum e n t s històrics, excavacions arqueològiques i entorn paisatgístic".
T r a c t a m e n t v e g e t a l
L'àrea de serveis urbans recull 2 5 0 avets de Nadal
Només es podrà replantar una trentena dels arbres
iBjwnda por doctor ehiop, con 30 aflos de çxpertitrtcfe en te medicina tedtaaonal china, sjjHfetxto métodos y prActia» artcestrales, sin medfotmentos, utifizando «erapas naÇjrales.
• PatSItsíí por accídraité vascular ct-rebrat * Pwàltslï por hemonagía cerebral * PSfííísis por traumatisme cerebral • ï»ad»s vegetatives pof fraumatismo cereferat • Çfifaíeas, dorsolumbaígía, dotares de las extremtdades * AÇarato dtgestivo « Aparato u»l6g«:o • Demència senti * Aparato respiratario « Apaualo cafdíovaïcular y sangufneo • #stema i(wionol6gic#ï ertdocítrtorógíco • Sistema nr-rvioso » Aparato locomotor S w * Jowp, 2 - ba|«s I * » Suat Ctaat 4t1 Valtt» « U S » í »9 21 *2 - 9i «75 4» M UrgtncI*»: 42» $6 02 *B
ï*í;A: :;ACO^UÍNttt|[A ÍWÍNÍA j tamartlda por doctor ehiop, con 30 aftos de expertàocfe en la medicina tedtaaonsl china, sjjHfetxto métodos y príefia» artcestrales, sin medfotmentos, utílízando ojtapras naçjrsles.
• PafSItsíí por accídraiíé vascular ct-rebrat * Pwàltsiï por hemorràgia cerebral * PSfiíísis por traumatisme cerebral • ï»ad»s vegetatives pof ftaumatismo cerebrat • Çfifaíeas, dorsolumbaígía, dotares de las extremtdades * Açarato dtgestivo « Apasato uRílógrco * Demència senti * Aparato respiratario « Apatalo cafdíovaïcular y sangufneo • #stema i(wionol6gic#ï ertdocttrtorógíco • Sistema nr-rvioso » Aparato locomotor S w * Jowp, 2 - baj«s I * » Suat Ctaat del Valtt» « U S » í »9 21 *2 - * ï «75 4» M UrgtncI*»: 42» $4 02 *B
rant si vostè és a casa com si no hi és... AUXVYD
continua vetllant per la seva llar
SISTEMES DE SEGURETAT CMWÍWNTSWMÓKSIKWIKOÓ i Servei
Av. Atfemi Sota, 50-ïW. 93 569 17 99-Sont Cugot del Vollèt
16 ELS ICAIYIONS Divendres. 26 de febrer de 1999
INFORMACIÓ I CONTRACTACIÓ
D'ESTANDS
l INl lMNiMii i^^
• I g í l£i' s t^ . xm ^M =a< •«*•' w '•&'
HSHf
o
•
Seu de la Fundació: Placa de Barcelona, 17
Tel.: 93 674 62 91 i 93 589 22 88 Sra. Mercè Abadia
A N T CUGAT ACTIU
1 0 A N Y S
V M o s t r a de C o m e r ç , I n d ú s t r i a i S e r v e i s
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
FUNDACIÓ PER AL COMERÇ. INDÚSTRIA I SERVEIS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS
E1S 4 CANTONS
Societat Divendres. 5 de març de 1999 17
F e s t a l o c a l
\-int Mulli -unpn /ui ,,/at i,n,i ti-m i'/,/r popular a la nuttil I Ol'O .V.117 / 1 A'A'OS I l-h humliím :mi niu/puilm un any nin la unaiila. I (j/0. XI..
Arrelats a les tradicions de la ciuts La celebració de Sant Medir torna a aplegar milers de persones al voltant de Permita
Pot semblar gratuït tornar a esmentar-ho, però un cop més, la festivitat de Sant Medir ha aconseguit que milers de ciutadans passin el dia tres de març al voltant de la seva ermita. Enguany, seguint la mateixa línia d'activitats que en
les darreres edicions: xocolata desfeta i cercavila al matí, banderers, la cobla Ciutat de Sant Cugat, els castellers,' les grans rotllanes de sardanes i també alguna que altra novetat, com per exemple que els Antics Escolans del Monestir
van posar veu per primera vegada a la celebració religiosa, una missa que va marcar l'equador de la celebració. Una festa tradicional a Sant Cugat des de temps remots, on no només les entitats i associacions hi participen activament
sinó que a nivell particular, es poden comptar a centenars les persones que gaudeixen d'aquesta celebració any rera any, tan del poble de sempre com del municipi d'ara, tots arrelats a les tradicions de la ciutat
ANNA BORAU
- Sant Cugat-
Hom diu que tot està bé si acaba bé. I malgrat que a primera hora del matí el dia no pintava gaire clar, la celebració de la festa de Sant Medir va resultar, molts encara donen les gràcies, tot un èxit. "És la festa local més gran de
Sant Cugat després de la Fes
ta Major, però a diferència d'aquesta darrera, que qualsevol voluntat ciutadana o política la pot canviar", afirmava l'alcalde, Joan Aymerich, entre sardana i salutació al camp del miracle, "Sant Medir sempre serà el dia tres de març" Igual que per a molta altra
gent, per a l'alcalde, qui afirma estar orgullós que cada any vagi creixent la participació
c/ Sant Domènec, 7-1 r 1a AULAf \ DISSENY S S D I S S E N Y A S S I S T I T SANT CUGAT DEL VALLÈS
Centre Col·laborador Dept. Treball / Servei Català de Col·locació
Cant litúrgic amb veu d*antics escolans
' E b Antics Escolans del Monestir van participar per primera. vegada «n la celebració de te missa religiosa en honor a Sant Medir, Un* vintena dels seus mem
bre» Van delectar als assistents amb la cantada de la missa gregoriana Cmjtibiíw, els tra-didóriats cants eucarístics per ae&bar la cerimònia amb el Salve Maria solemne de Mi-Her. Segons ei director del cor. el
mestre Joan \uladell, "ha estat tot im plaer poder participar d'aquesta tradició tan popular i arrelada. i haver pogut
» rnià mica mes de reSeu a .'celebració religiosa, tot i que ens haurk agradat oferir també un concert a l'exterior, acompanyats per ia cobla-". fel cor d'Antics Escolans del
Ms^estir es va crear ara fa nou anys, arrel d'una trobada de tots aquells que havien estat, en algun moment de la seva vidavescolans al monument reial de ta ciutat, des d'aleshores assagen amb regularitat i participen a les festivitats religioses del municipi, La propera actuació secà al
Monestir, l'últim diumenge de quaresma. /A<B.M.
ciutadana, s'hauria d'intentar que aquesta tradició no es perdés mai".
Enguany, superaven amb escreix la xifra del dos mil la quantitat de ciutadans que s'hi van apropar, i no només de Sant Cugat, sinó que també -com ja és tradicional- els veïns del barri barceloní de Gràcia s'hi apropar per recordar el dia que van florir les faves. Així, des d'estudiants fins a
jubilats, van disfrutar d'un dia d'allò més agradable -que molts havien començat la nit anterior-. Ja haguessin pujat en cotxe o caminant, l'esplanada va estar tot el dia amarada d'activitat: passejades entre polítics i rotllanes de sardanes, o tafanejant entre les parade-tes que cada any ofereixen als
IS Societat us <;wmi\s Di. iiiiin í'/'i')
Per primera vegada els Escolans van cantaren la Missa. FOTO: X.I.. Les sardanes van estar musicades per tercera vegada per la cobla Ciutat de Sant Cugat, l· 0/0: XAVl LARROSA.
{ve de la plana anterior)
assistents recordatoris del dia per fer t emps abans del dinar amb vistes a l 'ermita.
Ment res tan t , un cop acabada la missa religiosa,on es van estrenar la vintena dels membres dels Antics Escolans del Monestir de Sant Cugat, la cobla de la ciutat amenitzava la jornada per tercer any consecutiu (des de la seva creació).
Per la seva banda, els castellers van tornar a tenir representació a aquesta festa local tan popular. La colla santcu-gatenca va sortir a plaça per carregar i decarregar un 4 de 5 net, un 3 de 5 net i una torre
de 5 neta (és a dir, carregats i descarregats sense pinya), per acabar fent un pilar de 4 de comiat. "És el tercer any que participem a Sant Medir" , comentava un dels caps de Colla, Marc Maimó, "i com els dos anter iors , al caure en t re se tmana no p o d e m disposar de la gent que treballa fora del municipi, però l ' interessant és poder estar presents en la nostra festa local i prendre un primer contacte amb la plaça per perdre la por escènica que tenim a principi de temporada". També l 'alcalde va remarcar
la bona participació tot i que s'ha de tenir en compte que
hi ha molts santcugatencs que tenen la seva feina fora de la ciutat, la qual cosa no els permet participar-hi directament, "tot i que segur que estan aquí amb el cor".
La tarda va cont inuar tranquil·la, alegre i festiva, sense cap incident , i els milers de santcugatencs (segons els cossos de s egu re t a t 2.500) van anar tornat cap a casa... d iuen que la majoria amb un sentiment: la sensació d'estar cada cop més arrelat a un teixit social que valora, entre d 'altres moltes coses, el manteniment molt més que viu de les seves festes més tradicionals.
ha pot&ma també wu m Vermita • La Di^:4e'Siàt | l«^»lja, <pe va protagonitza* el cart-estat enguany eíiipseMate^ . <f»d*t <i*UNÏ& Pedró Martín, marcada per k poïííkav L'è <jue va actuar com a bande-poca preelectatal m te <pe . rer. ens trobem haanimacapolí- La política municipal, però, tics de difeceate àmbits a , fl& va ser PSnica que va voler acostar-se íïàa al eaaap ddi dteasaur-se veiwe a Sant MeMiracle per participar ú*nm dir. Diverses personalitats de festa espe<àafanent Còrniafdte. la ciutat comtat van optar per gent. Entre th cittt*d»a* 'venir també fins a Sant Cu-congregats vor* VimakMf® gat. Així, els santcugatencs contaven pirebéeatsdí t a p ,van poder descobrir entre la de llista és les farmactoBslo- mnltitut a TalcaldaWe per eais: Uktfs Recod er per €3KÏ«' „ ÇIU a i'Ajuntament de Bar-Jordi Menéndcz pel P&C* o - xíelona, Joaquim Molins o a Berta Rodríguez f*et PR Es la regidora del districte de pecial participació va ser Sa Gràcia, Teresa Sandovai.
Dissabte 20 de març a les 22.30 h. Teatre-Auditori Concert de la Solidaritat en benefici D'ASDI-CAVIS-Taller Jeroni de Moragas. Organitzat per: ROTARI-ROTARACT Club Sant Cugat. VENDA D'ENTRADES ANTICIPADES A LA CASA DE CULTURA (Jardins del Monestir). 2 hores abans a les taquilles del Teatre-Auditori
Hi col·labora:
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
R e c o m a n a t p e r :
HS 4 CANTONS el " d i a r i " de Sant Cugat
US /CANTONS Divendres, 5 de març 1999 Societat 19
C i c l e s
Erradicar la pobresa és , cada dia més , una tasca dels ciutadans
A. B. M.
"Ens hem de conscienciar que s'ha d'ajudar". Vicenç Trius -enginyer tècnic i membre de Càritas-tancava dimarts la seva conferència sobre La pobresa a Catalunya, i, amb ella, el cicle de Cultura i Societat que el Centre Borja ha organitzat durant aquest primer trimestre de l'any. Trius va qualificar la situació ac
tual de la societat, pel que fa a aquesta mancança de recursos de molts dels seus mebres, com a resultat "d'un efecte pervers de l'estat del benestar". Segons el sant-cugatenc "la pobresa preocupa a la gent, però indirectament, perquè
estan convençuts que és una problemàtica que ha de resoldre l'Estat. Durant la conferència, el mem
bre de Càritas va explicar als assistents que Cataluny, és una de les comunitats més riques de l'Estat espanyol, però que això no acaba de correspondre's amb la seva situació social: "estem bé respecte a d'altres comunitats", confirmava l'enginyer a l'acabar la xerrada, " però hauríem d'estar molt millor". Pera Trius l'índex de població pobre del país, un 14% (mentre que la mitjana estatal és del 22%) hauria de ser molt més baixa. Malgrat les xifres exposades, el
darrer ponent del cicle va cloure
LM pobresa va tornar un cicle de Cultura i Societat ,r,i ••.< vara a convocar-se a l'octubre. FOTO.XAVl LARROSA
donant als presents un crit d'alarma i alhora d'esperança: "molts dels ajuts institucionals que avui es donen desapareixeran, o seran més minses, fet que augmentarà la pobresa, i solucionar-ho passa per conscienciar-se que tothom ha d'ajudar, perquè serà la societat ma
teixa qui se n'haurà de fer cura". El tema de la pobresa va tancar
un cicle que ha estat protagonitzat, en les jornades inicials, pel monogràfic sobre la fi del segle XIX i que ha estat valorat des de l'organització com a "molt positiu", perquè segons el seu coordinador,
Antoni Boada,ha seguit la línia de les edicions anteriors tant en qualitat de temàtiques com en resposta de públic. El següent cicle de Cultura i So
cietat començarà a l'octubre i tornarà a estar dividit en dos grans blocs trimestrals.
Ensenyament
Els centres públics oferten prop de vuit-centes places per al curs vinent
Directors de centres privats coneixen in situ els cicles formatius
A. B. M.
Concretament són 740 les places que ofereix l'ensenyament públic santcugatenc per al primers cursos de diferents estudis amb vistes al setembre vinen , dels quals ha començat aquesta setmana el període de preinscripció. Aquesta oferta contempla l'accès al primer curs de primària i secundària, així com també les places disponibles a les eco-les bressol municipals. Es diversifica de la manera se
güent: pel que fa a l'accès al P3, primer curs de la primària, són 323 les places que es posen a disposició, amb l'única novetat respecte a anys anteriors de l'augment d'una línia a l'escola Collserola. Pel que fa al primer curs de l'ensenyament secundari obligatori (ESO) són trescen-tes les places que es reparteixen entre els tres instituts del municipi.
I les escoles bressol (Gargot, Mimosa, El Niu, i la de Valldoreix) ofereixen 117 places. D'altra banda, divendres passat els
directors dels centres d'ensenya-
Aquesta setmana han començat les preinscrtpaonsals centres públics. I'. X.I..
ment privat de la ciutat van visitar electrònica, edificació i obra civil, l'institut Leonardo da Vinci on el seu director, Ramon Casals, i la tinent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa, els van guiar per conèixer les instal·lacions del centre, així com els van explicar els diferents cicles formatius (de les famílies administrativa, electricitat i
sanitària i informàtica) que s'ofe-reixen al municipi (on a part del Leonardo també les imparteix El Pinar). Una visita que Ponsa ha valorat com a molt positiva, "perquè si mestres i directors coneixen l'oferta existent serà molt més fàcil orientar els estudiants".
E n t i t a t s
Els Castellers volen superar durant aquesta
temporada la gama de set
A. B. M.
Diumenge vinent, dia 7 de març, els jardins del Monestir tomaran a contemplar la inauguració d'una temporada castellera: la colla sant-cugatenca, com cada any, enceta l'activitat exhibidora per la festa de SantMedir.
Els Castellers començaran el curs amb els Castellers de la Vil·la de Gràcia i provaran de descarregar algun castell de la gama de set. "Dependrà de la gent que ^ **<' tinguem", afirma un dels caps de colla, Marc Maimó, "però la intenció és sortir d'entrada amb alguns d'aquests castells". Segons el cap de colla, segurament
serà un 4 de 7 i probablement també la torre de 6, però encara els falta per decidir l'altre construcció que faran a plaça. El que sí tenen ja molt clar, se
gons ha explicat Maimó és que enguany "la intenció, evidentment,
és consolidar el que hem fet fins ara, i a partir d'això continuar endavant amb castells de la gama de set que no haguem fet per complir-la tota", directriu que ha confirmat el president de la colla, Josep Maria Tanco. La temporada que comença serà
però molt més activa que en anys anteriors: només
La colla de Sant ü™a la Festa M*-Cugat té enguany
una agenda moltapretada
jor ja tenen programades una dotzena d'actuacions.
D'altra banda, sembla ser que s'ha
,.- , trobat una solució ' ' ^" per a l'assaig de la
Colla per als propers dos mesos: l'ajuntament ha finalitzat les negociacions que permetrà efectuar els assaigs a La Unió. Acord al qual s'havia arribat, segons ha manifestat la Tinent d'Alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa, abans que la colla fes públic el polèmic comunicat reivindicant una actuació ràpida, declaracions que, segons l'entitat, mai van voler semblar "una crítica a l'entitat municipal".
Griful Oil, s. L. Servei Estació
Gel Gasoil Uenya jl EL PAGAMENT DEL GASOIL "C"
Premsa calefacció Butà i SERVIT A DOMICILI
Gelats Carbó ^*.935d04555 ES POT FER EN EFECTIU O
Botiga 24 h Premsa Gelats Pa les 24 h Entrepans Accessoris Gel Congelats
20 Societat Q S iCANIONS Divendres, 5 de març 1999
C e l e b r a c i o n s
Centenars de persones festegen al CPA el dia d'Andalusia
Lalcalde, Joan Aymerich, és present als actes
Ai.íciA.n.Bij
Kl passat dissabte 11 de febrer el Centro Popular Andaluz va celebrar una de les festivitats més importants en el calendari d'aquesta entitat, cl Dia d'Andalusia. Una data que festeja l'aniversari d'aquesta comunitat autònoma, i que anualment aplega a un gran nombre d'assistents d'entre els que enguany van destacar el president del CPA a la ciutat, Gabriel Ruiz, l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, el president de la nouna-da Federación Andaluza de Co-munidades. Miguel Montano, el representant de la diputació de Barcelona, Ferran Bello així com una àmplia representació dels membres del consistori santeu-gatenc.
Els actes de celebració de la diada van començar tocades les dotze del migdia amb els tradicionals parlaments que es van inaugurar amb un minut de silenci en record de tots els socis del CPA morts aquest any. Acte seguit, els
missatges de salutació dels presidents de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, i de la Junta de Andalucia, Manuel Chaves, van donar el tret de sortida als discursos.
El primer en pujar a dalt de l'escenari va ser Gabriel Ruiz que va destacar que l'objectiu de la ce-
Aymerich:''Aquest dia és molt especial perquè després de 12 anys és
rúltim que els acompanyaré com a alcalde"
<i'^Í-'^ ^^,
lebració del Dia d'Andalusia, és donar un missatge de pau, de convivència i d'amistat. "En aquest sentit ens volem identificar tal com som, fidels a la nostra Andalusia per naixement i agraïts a Catalunya on vivim i treballem ajudant i col·laborant entre tots per aconseguir una gran autonomia
constitucional", afirma Ruiz. D'altra banda, Joan Aymerich,
per a qui la celebració d'enguany era "força especial i emotiva" perquè després de dotze anys era l'últim que els acompanya com alca lde , va elogiar a tots els membres del CPA santeugatenc perquè sempre han destacat pel respecte i la convivència, "dos valors que són sinònim de democràcia i que el CPA ha demostrat al llarg dels seus vint-i-un anys d'existència". Aymerich també va constatar el fet de què la comunitat andalusa a Sant Cugat es troba plenament integrada.
Després tots els assistents van ser obsequitats imbfino, el vino de honor, i uns aperitius que van deixar pas al clàssic i ja tradicioanl "potaje andaluz".
A la tarda el grup de teatredel CPA va interpretar l'obra, Historias pasadas, i després cl grup de ball Triana, i l'infantil, van estrenar noves coreografies. La presentació oficial del Con Rociero, "re-cuetdos de Andaluría", va acomiadar el Dia d'Andalusia.
P r e s e n t a c i ó
L'ensenyament públic de Sant Cugat
ja té al carrer la seva guia de serveis Les reivindicacions centren Pacte de presentació del llibre
ANNA BORAI
l>n anv després de la celebració de la Primera Mostra de l'Ensenyament Públic de Sant Cugat, la (!asa de Cultura va acollir divendres la presentació del seu fruit: un llibre que recull tot el que s'explicava en aquell certamen i que, pels seus organitzadors, podria esdevenir perfectament "una veritable-guia de serveis".
I ,'actc va ser conduït per Rafel Cao -director de l'escola Pla i Farreras-, va comptar amb la presència de l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich i la de Joan Barba -expresi-dent de la C(x>rdinadora d'AMPA (associacions de mares i pares)-, qui va exposar durant la seva intervenció "la preocupació pel present i pel futur de l'escola pública a la ciutat".
Segons Barba, des de 1987 l'oferta d'ensenyament públi només s'ha vist ampliada per la construcció de l'Institut Angeleta Ferrer, mentre que en el mateix període s'edificaven tres centres privats i s'amplia-
F.lllibre reflecteix elcontingut de la MnW· < / nsenyament l-OK) \ I
va les línies d'alguns ja existents. Aquest fet juntament amb que s'hagi aprovat "un plantejament que comporta el creixement immediat de la ciutat sense cap concreció de les dotacions ni dels serveis" són el que, segons Barba, els ha impulsat a reivindicar actuacions com la creació del quart institut.
Aymerich va coincidir en aquesta necessitat però no va compartir les afirmacions fetes, perquè "sempre hem prioritzat el sistema educatiu. però només es recorda el que es necessita i no tot el que s'ha fet, com per exemple el parvulari de l'escola Collserola, l'escola de música o l'avançament del mapa escolar".
Centenars de persones van assistirà la celebració ah seu del CPA. FOTO: X. L
L i t e r a t u r a
La duresa i l'humor de 'Bitllet d'anada i tornada' duen Gemma Lienas a Sant Cugat
El psicòleg Ferran Sa/murri va acompanyar l'autora durant la presentació F: X. /..
A. B. M. - Sant Cugat -
F.Is temes durs continuen presents a la trajectòria literària de l'autora barcelonina Gemma Lienas. Després de la droga, la marginació social, o el divorci, el darrer: una malaltia com l'anorèxia, de la qual es va parlar dimarts a la tarda a la llibreria L'Amic Imaginari, amb motiu de la presentació de la darrera novel·la de l'escriptora.
El seu títol és Bitllet d'anada i tornada i explica l'experiència d'una noia que per imposar-se una dicta molt estricta per aprimar-se passa a ser internada en un hospital on provaran de fer-li entendre que està malalta i que el seu malhumor i la seva insociabilitat provenen de la seva afecció.
"íís un tema molt dur" comenta l'autora a Els 4Cantons "però el llibre està escrit amb una mirada amable i també amb un cert sentit de l'humor, perquè és la meva manera d'anar per la vida".
Aquests qualificatius els va compartir el psicòleg Ferran Salmu-rri qui va anar més enllà tot afegint que "malgrat que es tracta d'una malaltia que destrueix la vida deia persona i també la dels que l'envolten, el llibre ha quedat magnífic, i ben plantejat perquè es fa molt passable però t'acaba informant perfectíssimament del que s'està parlant".
Per a escriure aquesta primera obra des del seu trasllat a Estrasburg, Lienas es va documentar molc xerrades amb un cap de psiquiatria d'un hospital barceloni-ní, amb un psicòloga que fa teràpia ambulatòria i llibres no només sobre l'anorèxia sinó també sobre la seva -sovint-companya de viatge, la bulímia.
La presentació al municipi d'aquesta obra enceta la línia que, segons les seves responsables, Carme Serret i Camino Echeva-rría, seguirà l'establiment santeugatenc. La propera serà a l'abril, amb la darrera obra d'un autor local, Pere Formiguera..
ELS<Í CANTONS Divendres, 5 de març 1999 Societat 21
C e r t à m e n s
Èxit de participació en el 5è Trofeu de Balls de Saló "Ciutat de Sant Cugat"
Un total de 506 parelles consagren el torneig com un dels més importants del circuit
A.D.B
El Pavelló municipal d'esports de la Rambla del Celler es va convertir aquest cap de setmana en l'escenari del 5è Gran Trofeu de Balls de Saló "Ciutat de Sant Cugat", organitzat per l'Escola de Balls de Saló Sant Cugat.
Un certamen que any rera any se supera, i que enguany, ha batut "un nou rècord nacional", com afirma un dels organitzadors, Jesús Curto, en rebre la participació de 506 parelles de ballarins.
"Podem assegurar un èxit rotund en el campionat d'aquest any en nombre de públic i participació", afirma satisfet Curto.
De fet, i segons va explicar Curto, el Trofeu de Sant Cugat ja està consolidat a nivell nacional, i prova d'això és la inauguració d'una tercera pista de ball, i la presència de cinc jutjes internacionals per pista, "senyal d'un bon nivell de ball".
Les parelles van començar a trepitjar la pista diumenge a les nou
Centenars de santcugatencs van desfilar per la graderia del Pavelló per gaudir de /'
del matí, i per categories i modalitats, llatins i estàndards, es van moure al ritme de vals, bolero, tango, Txa-txa-txà..fins tocada la mitja nit.
La manresana Karina Rubio i el tortosí Eduard Casasampere és van fer amb el podi en la màxima categoria, adult 1A, en la modali
tat de ball llatí. Aquesta és la cinquena vegada que la de Manresa guanya al primer premi del Trofeu de la ciutat, que en passades edicions va compartir amb el seu germà.
En la mateixa categoria però en la modalitat d'estàndards, Joan Cayuela i Marcina Cecchini van
'espectacle de música i dansa. FOTO: O.B
aconseguir el primer guardó. D'altra banda, dissabte al vespre
l'Escola de Balls de saló Sant Cugat va celebrar el seu 10è aniversari amb una festa en què van ballar tots els alumnes de l'Escola. L'exhibició dels ballarins russos Olga i Alexander Zenkevic va ser el colofó de l'acte.
Xerrades, debats, concerts i exposicions reivindiquen
durant dues setmanes el paper actual de la dona Diferents activitats commemoren a Sant Cugat el Dia de la Dona Treballadora
ANNA BORAU
Ara fa exactament noranta anys que cent vint-i-nou dones van morir asfixiades durant l'incendi de la fàbrica on treballaven. Era a Chicago, i s'hi havien tancat per reivindicar més seguretat al treball i millors condicions laborals.
D'això, dilluns en farà quasi un segle, un segle i mig des dels primers moviments de les sufragistes que demanaven el vot per a la dona. Els col·lectius femenins (que no necessàriament feministes) i també alguns de masculins continuen commemorant-ho a nivell mundial.
A Sant Cugat, malgrat alguns sec
tors que assenyalen que seria molt més correcte celebrar aquests tipus de reivindicacions durant tot l'any (a poder ser amb el mateix ressò social), són nombroses les activitats que -tant Ajuntament com entitats i col·lectius- han organitzat.
I la commemoració comença aquest vespre, amb el concert de Lucky Curi i Laura Simó que es farà a la Casa de Cultura i que es convoca tradicionalment des de l'àrea de Serveis Personals, igual que -per segon any- l'exposició del Premi Donart que s'inaugurarà el mateix dilluns, i de la taula rodona sobre la dona i l'art que hi ha convocada per al dia 17.
Però no seran les úniques cites.
Durant el cap de setmana, el grup de Dones de la Creu de Sant Blau han convocat diferents activitats, des de xerrades fins a exposicions, passant per representacions teatrals.
>I el mateix Dia de la Dona, dilluns dia 8 de març, hi ha programats diferents actes. Ja durant el matí alguns centres d'ensenyament de la ciutat faran algun debat. Xerrades, orientatives, provocatives o senzillament per analitzar la situació actual que es veuran reflectits, continuats. Per exemple a la tarda hi ha una xerrada a la Casa de Cultura convocada per Maulets que comptarà amb la participació d'Assumpta Mir-advocada del col·lectiu Fon-tanella- i de Sílvia Alvarez -del
departament d'Antropologia de l'UAB-. A les 21:30 hores, l'Ateneu acollirà
el debat del Crup de Dones. Una trobada que,sota el títol de "La Dona a finals del segle XX" pretén fer una repassada a la vida privada i pública de la dona en el món actual. Per fer-ho, comptaran amb la participació de Maria Dolors Renau -psi-copedagoga, cap del Gabinet Europeu d'Integració i Solidaritat- i de Marina Subirats -Càtedra de sociologia de I'l 'AB i exdirectora de l'Ins-titutode la Mujer-.
També dimecres, dia 10, se celebrarà una xerrada convocada pel PSC local: durà el títol de Dona i Ciutat'l encetarà un cicle de debats.
Frederic Bau crea el primer pastís dolç de Sant Cugat
A. B. M.
Pa de pessic cruixent, amb pinyons torrats i grans d'anís verd, amb mousse de xocolata del Carib per sobre i amb una mousse de caramel i de vainilla amb com-pota de taronges xineses envoltades per una pasta de magdalena també amb sabor i grans d'anís verd.
Aquests són els ingredients del pastís Sant Cugat. Un nou dolç molt gustós i lleuger creat pel mestre pastisser francès Frederic Bau, qui reconeix haver-se inspirat en el sabor de la tradicional coca catalana, producte artesà que, en paraules de Bau "li agrada molt". Aquest nou pastís, neix amb projecció internacional -el seu creador afirma que el continuarà fent allà on vagi- i avalat per pastissers de qualitat: els deu "alumnes" d'un curs que ha comptat amb la participació de mestres pastissers francesos.
Aquesta trobada, organitzada a Vil·la Sàbat dilluns i dimarts passats, tenia com a objectiu, segons el pastisser fancés "orientar les creacions cap a la pastisseria d'estiu, per continuar fent servir la xocolata com a producte base, però sense que el resultat resulti embafador". Per al pastisser, i també per al seu amfitrió, el santeu-gatenc Jaume Sàbat, els pastissers s'han de començar a mentalitzar que cal fer servir "més tecnologia de pastisseria, tant en les barreges de les receptes, com en les tècniques que s'hi empren, tenint molta cura tant del procés com de l'interior del producte elaborat", en paraules de Frederic Bau, qui pensa que "s'ha de deixar de ser simples manufactors i ennoblir aquest ofici buscant noves creacions", no només noves sinó també originals.
Per a Sàbat aquests tipus de cursos (és el segon que organitza) són molt útils pels artesans perquè "els viu molt més, els treballa, s'embruta les mans... que és com realment s'aprèn i es millora"
El proper curs serà a l'abril. Versarà sobre la gelateria i serà impartit també per mestres pastissers de Varhona, una pet i ta empresa xocolatera situada al sud de Lvon.
CENTRE DE LA IMATGE Plaça del Dr. Galtes, 9 - Tel. 93 675 56 74 - Sant Cugat
[digital £/ teu distribuïdor de cameres P°mí i material digital Kodak a Sant Cugat
Ofertes recomanades
A l'hora de revelar els teus rodets no ho dubtis, a Z00M et donem ta màxima qualitat i el millor servei!
U n a neteja anual graturta durant t ies anys valorades e n I E Ï J O O O ptes.. Nikon Pronea 6001 i objectiu 24-70 mm
7 9 . 5 0 0 p t e s . (1va inclòs) Nikon F50 i objectiu 35-80 mm
6 0 . 6 0 0 p t e S . (h/a inclòs)
22 Societat ELS /CAIVIONS Divendres, 5 de març de 1999
La r a d i o g r a f i a
GRUP MEDITERRÀNIA DE LA UNIÓ
La dansa popular i tradicional és una eina bàsica per mantenir la identitat i les
arrels d'un poble
Ballant amb la Terra
Entitat: Grup Mediterrània de la Unió. Any de fundació: 1994. Integrants : 50 Seu:: La Unió Santcugatenra Dimarts i dijous a les 10 de! vespre.
M O N T S K SANT
- Sant Cugat -
El ball i la música són una de les manifestacions mes arrelades en l'home i una de les arrels cul turals més fortes. Des de sempre el poble ha expressat les seves vivències costums i ritus més estimats a través de la dansa, la representació, el cant i la música.
Antics rituals de la vida primitiva, la caça, la collita, la fertilitat o la lluita s'expressen a través de la dansa i el cant i són la fórmula per propiciar la comunicació amb els esperits primigenis, i això és així en totes les cultures desde les més primiti
ves a les més noves. La força de la identitat d 'un
poble i la seva permanència està molt directament relacionada amb la conservació de les formes tradicionals tant de la dansa com dels costums i relats antics.
Des del segle passat a casa nostra les danses tradicionals es guarden, tu te len i t rasmeten gràcies als agrupaments de dansaires anomenats esbarts.
Als anys seixanta existien esbarts a quasi totes les poblacions d'una certa importància dintre del nostre territori, alguns de molta anomenada i amb una feina forta i molt reconeguda com el ja mític esbart dansaire de
Rubí o l'esbart Verdaguer El Grup Mediterrània és un es
bart integrat dintre de La Unió que es dedica a recollir, ensenyar i difondre el ball tradicional català. Fundat com una agrupació per oferir una oportunitat de continuïtat als joves balladors que sortien de l'escola de dansa de l 'Esbart Sant Cugat i al qual no podien donar continuïtat durant un temps van tenir la seu al mateix local de l 'Esbart però va separar-se'n a principis d'aquest any per passar a integrar-se a La l^nió. HI grup té com a objectiu prioritari difondre la dansa tradicional catalana però donant-hi un cert caire nou i innovador per poder-la in
tegrar en coreografies més extenses que no en el simple ball
Les seves produccions per ara es basen molt especialment en les coreografies de Salvador Meló i han refet alguns dels seus muntatges de més èxit i coneguts com les impressions camperoles o el muntatge de la popular Festa Major de principis de segle, un muntatge on no falta cap personatge dels més típics d'un ball d'envelat d' aquell temps des del popular "globero" fins el nen mimat o la joveneta vigilada curosament pels seus pares.
El grup s'ha presentat amb èxit a Sant Cugat, Sants, Te rrassa i Cerdanyola.
&S4CANTONS Divendres, 5 de març de 1999
GRUP MEDITERRÀNIA DE LA UNIÓ
Societat 23
La r a d i o g r a f i a
Entre els seus projectes es troba el de
coreògrafiar la música de I Elèctrica
Dharma
Nous projectes i muntatges M. S.
- Saat Cagat •
Encara que el Grup Mediterrània pugui ser un altre esbart la filosofia del grup, però, vol ser molt innovadora i nova dintre del -món dels esbarts dansaires. Sense deixar de petja el que és el món de les danses típiques i tradicionals del Principat i respectant sempre els passos i els components de la dansa tradicional, volen in-tegrar-les en coreografies molt més grans i complexes fent que les vetllades no siguin un simple catàleg dels diferents balls tradicionals i coneguts. El Grup Mediterrània vol que
les seves vetllades siguin un seguit d'escenes que englobin diferents balls i recrein el que podia ser una escena de camp o una festa o una escena que parli dels camperols i el seu món de treball i festes o dels pescadors i el seu treball al mar.
El grup Mediterrània té molts projectes i moltes il·lusions per tirar endavant la trentena llarga de joves balladors i la quinzena d'organitzadors treballant de valent per posar-ho tot a punt i muntar noves coreografies. La feina és molta en tots els camps.La major part del vestuari del grup és cedit per l'Esbart i els falten alguns ves
tits que poc a poc es van fent moltes vegades ells mateixos amb zel i molta il·lusió.
Fins ara les coreografies i els vestuaris que han presentat estan basats en la majoria en els dissenys de Salvador Meló però en noves coreografies volen obrir-se a nous dissenys i muntatges. També volen obrir les opor
tunitats als més joves tot formant grups de balladors més joves i de nens oer poder fer planter i donar continuïtat al grup, ja que són conscients que el ball és una feina dura i que a una certa edat els balladors pleguen però tot s'anirà fent a poc a poc per tant que el grup
Mediterrània pugui ser un grup estable i fon dintre de la Unió. Mediterrània té clar el seu ob-jetiu: crear noves fórmules coreogràfiques i recuperar el ball tradicional català per donar-lo a conèixer i ensenyar els joves a estimar el ball tradicional.
Un dels seus projectes més volguts per ara és la preparació d'una coreografia per a la música de la Companyia Elèctrica Dharma acompanyada d'orquestra. Una coreografia que serà un homenatge a Esteve Durant, el malaurat component de la Dharma mort fa un temps en plena joventut.
El projecte és de gran envergadura, ja que implica un mun-
tatje de dansa nou de trinca amb noves escenografies, presentacions, un nou vestuari i una coreografia totalment nova creada per respondre a la particular música de l'Elèctrica. Una música,per altra banda,
que basada en la música més tradicional de Catalunya, que es recrea i barreja de nou en uns muntatges plens de fantasia amb una gran incidència de nous instruments i nous sons.
Es en síntesi e\ mateix que el Grup Mediterrània vol fer amb les seves coreografies de dansa, donar un nou format i vida al contingut de les danses de sempre per fer-les més atractives i més noves.
24 Societat ELS4 CANTONS Divendres, 5 de març de 1999
L A S E T M A N A EN IMATGES
FAVES PER A TOTHOM L'àvia, la néta i fins i tot el gos! Tots duen la fava que commemora el dia de Sant
Mediren una clara evidència de com sent el poble santcugatenc aquesta diada festiva. A cada racó de l'esplanada del Miracle, hom va poder descobrir que la
llegenda de Sant Medir està encara present a les ments de gran part dels ciutadans de Sant Cugat i també'de Barcelona. La fotografia n 'és la millor mostra.
Pàgines 17 i 18. Foto: XAVILARROSA
MOURE L'ESQUELET AMB LA MILLOR GRÀCIA Es el que van fer les 506 parelles que el cap de setmana
passat van participar al V Gran Trofeu de Balls de Saló Ciutat de Sant Cugat. Una darrera l'altra, les diverses
parelles van moure's, excepcionalment bé, al so dels ritmes llatins i estàndards. Tot un deliri per la vista
i per la sana enveja. Pàgina: 21. Foto: OSCAR BENITO.
LA TERRA DE SANDRA PENA Els amants de l'art tenen una trentena de raons per visitar la
sala IM Terra de Mercantic. 37gravats realitzats amb la tècnica de l'aiguafort, monotips i linòleum, obra de la santcugatenca
Sandra Pena. La mostra, sota elt'úolde Contradiccions, juga amb el blanc i el negre, el buit i el ple. Una exposició per admirar, reflexionar i, alhora, donar una oportunitat a una jove artista.
Foto: OSCAR BENITO.
OLÉ, ÉS EL DIA D'ANDALUSIA
El famós vi d'honor i la ballada de sevillanes són les dues notes que en sonar a Sant Cugat ens avisen que ha arribat el Dia d'Andalusia i això vol dir que el CPA està de
festa grossa. Desenes de membres de l'entitat andalusa van aplegar-se el cap de setmana passat entorn les seves velles tradicions en un desplegament de folklore, no
exempte d'un bon grau de convivència amb el poble santcugatenc. Pàgina: 20. Foto: XAVI LARROSA
HS4 CANTONS Divendres, 5 de març de 1999 Societat 25
L A S E T M A N A EN IMATGES
HISTÒRIES DEL MONESTIR A banda de tot el patrimoni i el valor arquitectònic, cultural i
històric, les parets del monestir amaguen també mil i una històries i anècdotes recopilades al llarg de centenars d'anys de presència a la nostra ciutat. Algunes de les més curioses les va repassar l'hisoriador local Joan Tortosa en la tertúlia que
va oferir dilluns al Mesón. L'acte, organitzat per CDC, va despertar somriures i sorpreses.
Pàgina: 42. Foto: XAVI LARROSA.
EL DOLÇ PLAER DE LA PASTISSERIA Frederic Bau, un dels millors pastissers del món, acaba d'impartir un curs de pastissria a la Vila Sàbat. Entre suvre, xocolata o crema catalana, el creatiu
francès ha tingut temps no només de descobrir als alumnes alguns dels seus més preuats secrets sinó que a més, ha creat un pastís que ha anomenat de Sant
Cugat. A ra la nostra ciutat és encara més dolça. Pàgina: 21. Foto: XAVILARROSA.
QÜESTIÓ D'EDUCACIÓ Ls iniciatives i activitats sempre sembla que adquireixen una major rellevà nia si els seus resultats es poden plasmar en un
llibre. I això és precisament el que ha aconseguit la Coordinadora de l'Ensenyament Públic de Sant Cugat que aquesta setmana ha vist publicats els resultats de la Mostra d'Ensenyament que va
celebrar l'any passat. Pàgina: 20. Foto: XAVI LARROSA.
mobles
carre mobles
Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS
26 Societat tcetè^A l Q S - Í C A N I O N S Divendres, 5 de març 19W
I m m i g r a c i ó
Sant Cugat perd la majoria dels seus immigrants magribins en dos anys
En canvi, cada cop treballen mà nord-africans al municipi
MÒNICA BKRNABÉ
- Sant Cagat -
El 1947 a Sant Cugat hi havia 131 immigrants magribins, d'acord amb un informe de la Càtedra l l N K S C O s o b r e la Pau i els Drets Humans. Actualment només queden a la ciutat vuit famílies, que sumen una quarantena de persones, segons l'organització Vallès Sense Fronteres. La majoria dels estrangers procedents de la ribera sud de la Mediterrània han marxat a municipis propers on el preu de la vivenda és més econòmic, com Rubí i Terrassa. Per contra, a Sant Cugat cada cop treballen més immigrants del Magrcb.
Kn només dos anys, uns 90 nord-africans han marxat de Sant (lugat, mentre que paral·lelament ha crescut el nombre dels que hi treballen. Els homes estan empleats sobretot a la construcció i la jardineria, que són sectors que han adquirit especial força a Sant Cugat amb el ràpid creixement urbanístic del municipi i la creació de noves zones verdes. Les dones, en canvi, són treballadores de la llar i sovint dormen a la casa on treballen i resten a Sant Cugat de dilluns a divendres.
Les poques immigrants ma-gribines que viuen a Sant Cugat, també treballen a la ciutat fent aquesta mena de feines, però a diferència de les que ve-
/-.// l'ai tuiil'ilai. a Snnt Cugat, nen d'altres municipis, tornen a casa seva a dormir. Els homes, en canvi, difícilment tenen feina a Sant Cugat, tot i que, en general, també treballen en la construcció, la jardineria i 1'-hosteleria. Solen realitzar treballs temporals i tots estan documentats, segons Vallès Sense Fronteres.
"La majoria de les consultes que rebem dels magribins de Sant Cugat són per renovar el permís permanent de treball", diu Núria Alcalà, responsable de l'àrea de migracions del sindicat Comiss ions Obre re s al Vallès Occidenta l . El permís permanent de treball dóna dret
només viuen una quai antena de miid-afnuin·, FOTO: ELS 4 CANTONS. als immigrants d'aquesta procedència d treballar durant cinc anys , però per teni r accés a aquesta documentació, han d'haver demanat prèviament tres permisos de treball més.
El primer permís de feina que el Govern espanyol concedeix a un immigrant nord-africà és per una durada d'un any i només es pot aconseguir si el sol·licitant disposa d'un contracte de t rebal l o pot demos t r a r q u e compta amb una oferta de feina a l'Estat. Un cop vençut aquest permís, l ' immigrant pot obtenir-ne un altre per a una vigència de dos anys (sempre que continuï tenint una feina), i un
tercer per a tres anys més. Un cop acabat aquest procés,
els magribins poden aconseguir un permís de treball permanent, que malgrat el seu nom, només té una vigència de cinc anys. A diferència de la resta de permisos, però, l'immigrant pot obtenir aquesta documenació encara q u e en el m o m e n t d e demanar-la estigui a l'atur i no tingui feina. L'embolic de renovar paperassa periòdicament només acaba quan l 'estranger obté la nacionalitat espanyola. Els nord-africans la poden aconseguir després de residir de forma legal a l 'Estat espanyol durant un mínim de deu anvs.
Sabia que..J
gers trobin feina* perquè pocs empresaris e m a disposats a esperar tan temps per contractar un treballador.
• Alguns empresaris s'aprofiten d'aquesta situació i extorsionea ais «amigr ants obligant-los a pagar una de» terminada qitandtatde diners, acaavi de resgrvar-los una plaça dè tfd^4arj»tt — el més de mig any <pje tarden ete tràmits per acortse-gair un permís íafiaraL
• Ei Govern <?entral ha invertit $.$80 milions de pessetes des de 1993 en cons-mrir ima tftaot de filferro entre h frontera que sepa-taCteata. aa&bel Marroc. La
^ &o ha acon-^Ht$rlad*ím~
segatrun
La v i n y e t a
Il·lustració publicada a EI Pafs el 19 de juny de 1996
Els immigrants, només quan interessen A N T O N I O PERALTA I I O R D I PASCUAL
(...) El fenomen dels moviments migratoris cap els països de capitalisme central és, tenint en compte les expectatives demogràfiques i desenvol u p a m e n t , imparab le . L e s dècades dels vuitanta i dels noranta han estat especialment nefasta per als països del Tercer Món. Les desigualtats, lluny de disminuir, no han fet res més que augmentar, tant a nivell de renda per càpita com d'inversions.
El continent europeu, en general, que s'està conformant com un búnquer de privilegis econòmics i polítics, és el destinatari principal de gran part d'aqusts moviments migratoris. L'Estat espanyol no fuig a aquesta tendència, tot i que el fenomen de la immigració sigui, aquí, força recent.
A banda dels atractius de la resta dels seus socis comunitaris, el territori espanyol presenta unes condicions espec i a l m e n t p r o p í c i e s per a l 'entrada de treballadors no europeus, a causa del seu extens litoral, que és una frontera amb el Magrib.
Paradoxalment, però, i malgrat les elevades taxes d'atur que hi ha a l'Estat, els treballadors immigrants troben forats dins el mercat laboral per poder treballar. A diferència d ' a l t r e s pa ïsos e u r o p e u s (França, Alemanya, el Regne Unit, etcètera) que van rebre la majoria de la seva població immmigrant abans de 1973, bona part dels estrangers del Sud han arribat a l'Estat durant els darrers 20 anys
Per tant, el fluxe d ' immi
grants que es van adreçar a la resta de països corresponia a un context d'expansió econòmica, en què els treballadors estrangers ocupaven els llocs de treball de menor qualificació i remuneració.
En canvi, en el cas espanyol, l'entrada de mà d'obra estrangera ha coincidit amb la segmentació i precarització del mercat laboral arran de la crisi del s is tema econòmic. A l'Estat, la immigració del Tercer Món ha proporcionat força de treball a aquells sectors que, per efecte de la crisi, es van veure abocats a la immersió parcial o total de la seva activitat productiva.
Fragment publicata El País. Antonio Perata és antropòleg, i
Jordi Pasqual, sociòleg.
HS4CANT0NS
Economia Divendres, 5 de març de 1999 11
L a b o r a l
Sant Cugat es fa ressò de la reivindicació socialista de la jornada de 3 5 hores
Les seccions sindicals locals coincideixen a assenyalar que disminuiria Fatur
ANNA BORAI -
- Sant Cugat -
Aquesta setmana la reivindicació, ja veterana des del sector sindical, d'una jornada de treball establerta de 35 hores setmanals ha tornat a ser notícia. La XVIII Reunió del Cercle d'Kconomia a Sitges i la petició davant dels representants del govern estatal tant per part del candidat socialista. Josep Borrell, com de la ministra de Treball francesa. Mart ine Aubry, ha posat la reducció laboral al punt de mira.
Des de Sant Cugat, la notícia ha estat ben rebuda. lant els sectors sindicals com alguns directors d'empreses de treball temporal (K'IT) de la localitat han apuntat les enormes possibilitats que tindria el nou sistema.
"De fet" explica Ferran Cabe-zuelo -secretari general de la secció d 'Administració Local de l ' G T a Catalunya- aquest és un tema que fa temps que s'està reivindicant i que seria molt favorable no només a nivell local, sinó
també a nivell general". Tant Cabe/.uelo, com Francesc
Garcia, secretari d'Acció Sindical a la secció d'Administració pública de (X l.OO, coincideixen a assenyalar que a Sant Cugat no s'està efectuant de manera molt extensa aquesta nova organització del treball, "només amb convenis molt concrets en determinades empreses" afirmen.
Per als representants sindicals santeugatencs, és l'administració la que hauria d'afavorir i potenciar aquesta estructura i seria "un exemple a seguir" el dels ajuntaments catalans que ja l'apliquen.
Segons Garcia, "a França es va haver d'implantar per decret i ha quedat demostrat que es redueix l'atur de manera considerable. Aquí a l'Fstat no hauria de ser imposat, però s'hauria de trobar la manera de poder-ho aplicar".
Aquesta disminució de la taxa de desocupació implicaria per via directa més moviment de personal, fet que s'observa des d'alguns sectors amb gran optimisme.
"Seria positiu per als treballa-
Cabezuelo defensa lapoteiiriaàó de Iti rrdiiaii/ de ftijunuid/i li/lmuil /• A /.
dors" afirma Antoni Aguilera, director de Sio (empresa de treball temporal), "i una reducció com aquesta de la jornada podria significar la dignificació d'aquestes hores treballades, i una agilitza-ció que les E T T podríem proporcionar".Hi ha altres, però, que no ho veuen tan clar, com és el
cas del Director d'Opperacions de Manpower ( E T T ) , Ramon Casabona, qui opina que "el mercat laboral és tan complexe que resulta difícil preveure quines conseqüències tindria una aplicació generalitzada i per llei d'una jornada de 35 hores setmanals".
UGT guanya les eleccions per al comitè a TVE a Sant Cugat
A. B. M. - Sant Cugat -
Dilluns es van celebrar les eleccions sindicals per al comitè de Televisió Espanyola a Catalunya, comicis que han renovat a l ' G T com a secció més votada.
Els resultats, doncs, han conformat un comitè format per vuit delegats d T G T , sis de CC.OO, quatre d'AF'LI, dos d 'SPCi u n d e l C S I F .
Ambdues forces p r eponde rants han valorat les eleccions com a positives, tant pel desenvolupament tranquil de les votacions com per la coincidència en els plantejaments d'actuació. que posen a l'aclariment de la situació imperant com a prioritat màxima.
"El més important serà aconseguir que s'estableixi una direcció que no sigui provisional" afirma Jordi Balius (CC.OO), amb el que coincideix Juan Manuel Hidalgo ( U G T ) qui va més enllà tot explicant "que és perillós per la situació futura d'aquesta planta, no tenir ningú que ens representi amb fermesa davant la direcció general".
O F E R T A D E T R E B A L L
BEQUES, AJUTS, PREMIS I SUBVENCIONS
Convocatòria de la Fundació "La Caixa" Serveis d'Estudis, de Beques d'ampliació d'estudis als EUA convocatòria 1999. Sol·licituds: fins al 30 de juny de 1999, a l'avinguda Diagonal, 629, planta 15, 08028 Barcelona. Telèfon: 93.404.67.35
Convocatòria de la Fundació' "La Caixa? I Britteh Cotmca, de Seques "La Caixa* I el Üri8sh Councfl per ampliar estudis a Gran Bretanya, convocatòria 1969. Sol·licituds: fins al 30 de juny de 1999, a l'avinguda Diagonal, 629, planta 15,08028 Barcelona. Telèfon: 93,404.67.35
Convocatòria de la Fundació "La Caixa", Deutscher Akademisher, de Beques "La Caixa" per ampliar estudis a Alemanya. Sol·licituds: fins al 30 d'abril de 1999, a l'avinguda Diagonal, 629, planta 15, 08028 Barcelona. Telèfon: 93.404.67.35
Convocatòria de l'Agència Espanyola de Cooperació IntemactonaL Ministeri d'Assumptes Exteriors, os 360 beques Mutis per a estudis de doctorat à Espanya. Sol·licituds: fins ai 15 d'abril de 1999. S'hauran de presentar a tes ambaixades, consolats o oficines tècniques de cooperació d'Espanya al pafs d'origen del sol·licitant.
Convocatòria de The British Council, de Beca breu per a jove erudit o estudiant universitari. Anglo - Catalan Society Scholarship1999. Sol·licituds: fins al 30 d'abril de 1999, carrer Amigo, núm. 83, 08021 Barcelona. Telèfon: 93.209.63.88. Fax: 93.202.31.68.
per*eafit2»res$udfe de postgraua països dlberoàmerica i Portugal. Sol·licituds: Uns ai
(3at«ics.mJnr 4.28040 Madrid.
Convocatòria de la Fundació "La Caixa" i Ambassade de France a Espanya, de Beques "La Caixa" i el Govern Francès per ampliar estudis a França convocatòria 1999. Sol·licituds: fins al 31 de maig de 1999, a l'avinguda Diagonal, 629, planta 15, 08028 Barcelona. Telèfon: 93.404.67.35
Convocatòria de la Fundació 'La Caixa", serveis d'estudis, de Beques "La Caixa* d'ampliació estudis a Canadà. Sol-Ec&trJs: finsal $1 de juny de 1999, a l'avinguda Diagonal, 629, planta 15,08028 Barcefona.Telèfon: 93-404.67.35
Convocatòria del Ministeri de Sanitat i Consum, de Beques de formació en investigació, BEFI. Sol·licituds: fins al 18 de març de 1999, al carrer Sinesio Delgado, núm. 6,28029 Madrid.
Convocatòria del Ministeri de Sanitat i Consum, d'Ajuts del programa d'investigadó i fORnaeió de l'Instituí de Salut Cartes iil pera 1999. Sol·licituds: fins al 8 de març de 1999, ai carrer Sinesio Delgado, núm. 6,26029 Madrid,
Convocatòria del Ministeri d'Assumptes Exteriors, Agència Espanyola de Cooperació Internacional, d'Ajuts per a lectors d'espanyol a les universitats d'Armènia, Camerun, Xina, Costa d'Ivori, Croàcia, Eslovènia, Gabon, Geòrgia, Ghana, Kazatjstan, Madagascar, República Federal Iugoslàvia, Ex República Iugoslava de Macedònia, ERYM, Rússia, Senegal, Ucraïna, Iran, Belarus, Kirguistan i Uzbekistan per al curs acadèmic 1999-2000. Sol·licituds: fins al 13 de març de 1999, a l'avinguda del Reis Catòlics, núm. 4, 28040 Madrid. Telèfon: 91.583.81.00.
Convocatòria del Ministeri de Sanitat ï Consum, de Beques BAl Sol·licituds: ai carrer Sinesio Madrid.
CONSTITUCIONS I CONVOCATÒRIA DE JUNTES
Cerdanyola del Vallès: Constitució de l'empresa Rimerca Construccions, SL. Objecte social: tota classe de negocis, operacions, actes i contractes relatius a finques rústiques, etc.
18 de març de 1999, i, núm, 6» 28028
Barberà del Valies: Constitució de Fempresa Mensa Barberà, SL. Objecte social: servei de missatgers.
Barberà del Vallès: Constitució de l'empresa Sitpusant, SL. Objecte social: gestió de patrimonis compra - venda i administració de tot tipus de finques urbanes, etc.
Ftubí:
Traçar, SL Objecte social: fabricació d'estructures metàl·liques, etc
Rubí: Constitució de l'empresa Construcciones y Refoimas Tresde, SL. Objecte social: La construcció i realització d'obres de reformes d'habitatges, etc.
Sant Cugat dei Valies; Constitució de rempresa SG Quatre Construccions, SL Objecte social: ta realització per compte propi i aliena de tota classe d'obres i construceíQna, etc.
Barberà del Vallès: Constitució de l'empresa Mieto Carretero, SL. Objecte social: fabricació, venda i distribució de pa i els seus derivats, etc.
DEP Selecció d Informació Oficial
28 Economia ELS /CANTONS Divendres. 5 de març de 1999
LES EMPRESES: MC DONALD'S L'any 1955 va néixer el primer Me. Donald's. Fa dos anys a Sant Cugat s'instal·lava el primer restaurant d'aquesta multinacional en forma de Franquícia. Els franquiscats reben un entrenament bàsicament pràctic. Comencen fent hamburgueses i amb el temps porten un equip de treballadors, dirigeixen torns. Durant nou mesos coneixen el terreny.
Laurent Peleval, Franquiàat
"Som mundials però estem molt ben integrats al nostre entorn •>•>
(ii.òRi \ FRANCOLÍ
- Sant Cugat -
- Vo^tí-s fornien part del teixit econòmic i comercial d 'ar r e u . Tant a F ranca , com a D i n a m a r c a . Russia o Japó sempre hi ha el somriure d'un pallasso esperan t , oi?
- Aquest és una mica el desafiament de Me. Donald's. En certa manera vol ser el restaurant mundial, arreu trobaràs el mateix servei, producte, la mateixa qualitat, il·lusió i simpatia. ü n altre dels secrets del nostre èxit recau en el fet que com a empresa i treballant dia a dia ens integrem a la comunitat. Tots els nostres treballadors són gent tant de la ciutat, com de Rubí o Cerdanyola i els clients en molt poques ocasions són turistes. . . Jo crec que el gran èxit ha estat tenir la capacitat per reunir aquestes dues coses, dir que som el restaurant mundial podent assegurar per altra banda que al Me. Donald's del teu poble segur que hi coneixeràs algú. Som mundials però estem molt ben integrats al nostre entorn.
- Com és el santeugatenc que consumeix els seus productes? - El nostre públic objectiu són
les famíl ies . A M c D o n a l d ' s
sempre hem tingut una atenció especial cap als nens. Hls nens són els nostres amics i els nostres millors c l ients . A Estats Units quan va néixer aquesta empresa hi havia un tipus de restaurants més per adolescents, per la gent jove. El fundador de Me. Donald's va adonar-se que no hi havia restaurants on els nens vulguessin anar i on poguessin emportar-se els seus pares.
— I això es tradueix en . . . - Molta canalla. A les tardes
tenim sovint aniversaris. És un servei, també, perquè estic segur que moltes mares agraeixen poder -ho celebrar a Me. Dona ld ' s i no a casa. T e n i m unes noies formades per atendre als nens, per jugar amb ells, fer-los-hi el menjar... Tenim un regal per al nen que fa anys, hi ha decoració especial... però tal i com et deia, a Me. Donald's segons el dia o l'hora podràs trobar gent de totes les edats, de tots els mitjans socials, de tots els nivells econòmics i estudis. No tenim un sol perfil de client
-Poder menjar una hamburguesa des de les 11 del matí fins les 11 de la nit explica o provoca un canvi d'hàbits?
- Q u e jo sàpiga l'horari continuat a Me. Donald's porta molt temps. Potser és un hàbit que
s'ha imposat des d ' E l A però és cert que el que procurem a M a Donald's és tenir obert cada dia de l'any. Tot i amb això nosaltres com a empresa ens adaptem una mica a les necessitats del mercat i de la clientela.
— I què li sembla que demana ara la gent?
- J o estic convençut que aviat t indrem els Me. Morning, un bon vental l d ' e smorzars tan dolços com salats i que permetran obrir més aviat al matí. El fet que encara no el t inguem respon ni més ni menys a un
"El nostre públic
objectiu són les
familes.Sempre hem
tingut una atenció
espacial cap als nens"
t ema cul tural . A França, per exemple , els esmorzars s 'han estrenat fa 3 anys i fins llavors no van tenir-los perquè , com aquí, la gent usualment no sortia a esmorzar. En aquest momen t molta gent només pren un cafè o torrades i amb això ja
Deleval dirigeix el McDonald's del Ceníir Comercia! des de fa dos anys. !•': X.I..
passa tot el dia. - Què és un Me. Donald's? - Els 3 conceptes bàsics que
utilitzem per definir-nos són qualitat, servei i neteja. Procurem ser ràpids i també amables i simpàtics. Encara que a vegades anar ràpid fa perdre una mica la simpatia o l'amabilitat, nosaltres treballem aquest fet a diari parlant i publicitant el somriure Me. Donald's. Intentem que els nostres clients tinguin una experiència positiva i tornin.
La neteja també és fonamenta l . Es un d e l s m o t i u s pe l s quals treballem amb la cuina oberta , perquè la gent pugui comprovar des del mostrador que treballem en un ambient molt ne t i que cada dia es fa neteja a fons. Nosaltres també organitzem visites a Me. Donald's perquè els nostres clients puguin comprobar com treballem. La gent sol sortir molt im-presionada.
- Com es controla la qualitat en 2 5 . 0 0 0 restaurant?
- l ' n inspec to r de Me. D o nald's ve de tant en tant a visitar-nos i a fer-nos auditoria de qualitat, a fer un control bastant extens del que s'està fent. Ell és el nostre contacte amb la multinacional. Com a Me. Donald's tenim l'obligació de tenir els mateixos productes, preus, qualitat i servei tant aquí com a Rússia. Arreu del món. Pensa que son milions de persones que mengen cada dia a un Me. D o n a l d ' s . Si no t inguéss im aques t s controls de qualitat i de neteja impressionants tot això no s'hauria aconseguit. A Espanya estem creix e n t mo l t í s s im p e r q u è Me. Donald's demostra dia a dia la seva qualitat.
Centrant-nos a Sant Cugat en aquest segon any de Me. Donald's hem venut un 30% més que el primer. I això sense qualitat no s'aconsegueix.
Empreses
Un acte vandàlic crema la porta i l'entrada d'una
ETT santeugatenc a
A. B. M
l'na porta i una catifa cremades, i un local fumat són les conseqüències d'un acte vandàlic que va atemptar contra la seu de Sio, una de les tres empreses de treball tem-
w Selecció de Personal Orientació Professional Recursos Humans
::f "t^i^^^ii^i^^^^ Prevenció de riscosA«or*hte «xp:
Ma
M.SWMfío
poral(ETT)de Sant Cugat. No és la primera vegada que suc
ceeixen aquest tipus d'accions contra determinats locals, i aquest "podria haver estat molt més greu", han comentat tant a la policia com des de la gerència de l'empresa, "perquè hi ha veïns vivint a sobre".
Segonts fonts polieials algun individu es va apropar a la seu de Sio entre les dues i les set de la matinada, amb una ampolla plena d'un líquid inflamable (que encara no han especificat). Ampolla que va buidar per l'obertura de correu de la porta d'entrada després d'haver mullat també tota la porta. Seguidament va encendre un paper i va provar de prendre foc a l'establiment. "La sort" ha declarat a Els 4 Cantons José Manuel Montiel, membre de
Algú va provar de cremar la seu de l
la policia estatal, "és que duia poc
líquid a l'ampolla i no ha provocat
res de més intensitat. Mentre s'investiga qui en pot ser
el responsable, des de la gerència de l 'ETT han manifestat la seva indignació:" nosaltres no ho acabem d'entendre" afirma Antoni Aguilera, "no sé perquè ens posen a tots en
'empresa SIO. FOTO: X. IARR0SA el mateix sac quan nosaltres actuem seguint les directrius marcades per llei. i sempre tractem a tothom donant-los les facilitats de treball que podem". Segons el gerent, aquest tipus d'actes són fruit d'un desconeixement sobre la feina que desenvolupen les empreses de treball temporal.
Obert el termini per pagar l'impost de circulació
REDACCIÓ
Aquesta setmana s'ha obert el període de pagament per a l'impost sobre els vehicles de tracció mecànica del municipi. Els sant-cugatencs podran abonar les quantitats estipulades fins al dia 8 d'abril, ja sigui en efectiu, o amb xec bancari o en targeta de crèdit, tot i que l'Ajuntament també estableix la possibilitat de fer-ho per telèfon trucunt al 010 i indicant el número de la targeta de crèdit o bé per domiciliació bancària. Segons l'Anuari Comercial d'Espanya de 1999 publicat pels Serveis d'Estadística de La Caixa, Sant Cugat compta actualment amb un parc mòbil de 26.587 vehicles, dels quals 22.873 són cotxes.
ELS-/CAIYION5 Divendres, 26 de febrer de 1999 29
Generalilal de Catalunya Departament d* Treball Servei Català de Col·locació
FONS ; SOCIAL :
En aquest apartat publiquem ofertes de treball del Servei Català de Col·locació que, per la seva complexitat, per l'especialització dels seus requeriments o per la seva localització geogràfica, exigeixen un tractament especial. Si està interessat en alguna d'aquestes ofertes, ha d'adreçar-se a un terminal de ServiCaixa, o bé ha de telefonar al telèfon 902 22 11 11 o al 902 2210 44. En cas que ja sigui usuari del Servei Català de Col·locació només s'haurà d'identificar facilitant el seu NIF i la referència de l'oferta. Si no és usuari oe! Servei, sol·liciti la seva introducció urgent i doni també el número de referència de l'oferta per la qual s'interessa.
Les empreses poden passar ofertes de treball a l'adreça d'Internet
http://www.gencat.es/scc i també ats te lè fon? 902 2211 11 i 902 22 10 44 o a qualsevol centre col·laborador del Servei
Els demandants perdonar-se d'alta al Servei as poden adreçar 9 qualsevol punt d'informació o ServiCaixa
TÈCNIC/A D'AUTOMATISMES ELÈCTRICS Formació: FP2 (electrònica) o enginyeria tècnica. 3 anys d'experiència en el sector. Coneixements d'angles. Carnet Bl i vehicle propi. Sou brut anual aproximat: 2 200 000 Municipi: Montcada i Reixac (VallèsOccidental).
Ref: 228926
MECÀNIC/A DE TELER Edat de 20 a 55 anys. 2 anys d'experiència en ei sector. Residència a la comarca. Contracte indefinit. Sou brut anual aproximat: 2.300.000 Municipi: Navarcles (Bages).
Ref: 229404
PALETA Oficial de 2a. 1 any d'experiència en el sector. Contracte indefinit. Sou brut anual aproximat 2.800.000 Murúctpi:Sidamon (Pla d'Urgell).
Ref: 229524
EXPERT/A EN 3D STUDIO per fer demostracions a un centre de formació
Formació: enginyeria o arquitectura superiors. 2 anys d'experiència en el sector. Jornada parcial. Sou brut anual aproximat: 4.500.000 Municipi: Sabadell (VallèsOccidental).
Ref: 230968 OPERARVÀRIA EN CADENA DE MUNTATGï Edat: de 24 «35 anys. EGB o ESO1 any dr experiència en el sector. Carnet Bl. Residència al municipi. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 2.000.000 Municipi:Terrassa (VallèsOccidental).
Ref: 231222
TAUuADOR/A Edat: de 18 a 55 anys. Formació: EGB o ESO. Residència almunkipi. Jornada completa. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 2000.000 Municipi: Terrassa (Vallès Occidental).
Ref: 229839
2CAPSD'OBRES Edat: de 35 a 50 anys. Formació: FPl. 5 anys d'experiència en el sector. Carnet Bl. Sou brut anual aproximat 4.000.000 Municipi: Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat).
Ref: 230599 TECNIC/A D'AIRE CONDICIONAT
Edat. de 18 a 50 anys. Formació: EGB o ESO. 4 anys d'experiència en el sector. Carnet Bl. Residència a la comarca. Sou brut anual aproximat 2.200.000 Municipi: Girona (Gironès).
Ref: 229225
REPASSADOR/A Edat, de 18 a 55 anvs. Formació. EGB o ESO. 1 any d'experiència en el sector. Residència ai municipi. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 2.000.000 Municipi:Terrassa (VallèsOccidental)
Ref: 229828
4PALETES Edat: de 25 a 45 anys. Formació: certificat d'estudis primaris. Carnet Bl. Sou brut anual aproximat: 2.000.000 Municipi: Albesa (Noguera).
Ref: 231142
LUCENCIAT/ADA EN FARMÀCIA Edat: de 20 a 25 anys. Formació: llicenciatura en farmàcia. Carnet Bl. Residència al municipi. Contracte en practiques de 6 mesos. Sou brut anual aproximat 2.500.000 Municipi: Rubí (Vallès Occidental).
MKCÀNIC/ADEREPARACIÓÍ MANTENIMENT DEMAQUTNÀRIAINDUSTRIAL
Edat: de 18 a 25 anys. Formació: FP2. Carnet Bl. Residència al municipi. Contracte de 6 mesos, prorrogable Sou brut anual aproximat 2.000.000 Municipi Terrassa (Vallès Occidental)
Ref: 230244
MAQUINISTA DE MÀQUINAFLANA Edat: de 18 a 55 anys. Formació: EGB o ESO. 1 any d'experiència en el sector. Residència ai municipi. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 2.000.000 Municipi: Terrassa (VallèsOccidental).
Ref: 229853
ENGINYER/A TÈCNIC/A MECÀNIC/A Edat de 24 a 30 anys. 2 anys d'experiència en el sector. Carnet Bl. Residència al municipi. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Municipi: Castellbisbal (Vallès Occidental).
Ref: 2302*9 MECÀNIC/A DE GRUES HIDRÀULIQUES
Edat: de 20 a 50 anys. Formació: FP2 (mecànica). 2 anys d'experiència en el sector. Carnet Bl Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Municipi.Granollers (Vallès Oriental)
Ref: 230563
EORMADOR/A DE QUALITAT Edat de 25 a 60 anys. Diploma tura universitària 1 any d'experiència en ei sector. Carnet Bl. Residència al municipi. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Municipi: Sant Fost de Campsentelles (V. Oriental'
Ref: 229616 DELINEANT PROJECTISTA per a empresa d'automatismes
Edat: de 21 a 25 anys. Formació: diplomahtra. Coneixements superiors d'Autocad. Carnet Bl. Residència almunicipi. Sou brut anual aproximat: 2.000.1X10 Municipi: Terrassa (VallèsOccidental)
Ref: 229729
MAQUINISTA DE MÀQUINA PLANA IOWERLOCÏ per a la confecció de roba de punt
Edat: de 25 a 45 anys. 1 any d'experiència en el sector. Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Municipi: Sabadell (Vallès Occidental).
Ref: 230480 MATRICER/A
Edat: de 23 a 55 anys. Formació: EGB o ESO. 2 anys d'experiència en el sector. Carnet Bl ResUièncíaal municipi. Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Municipi: la Llagosta (Vallès Oriental).
Ref: 229540
2MECÀNICS/IQUES AJUSTADORS/ES Edat: de 19 ;t 40 anys. Formació: FP2. Carnet Bl i vehicle propi. Residència a la comarca. Sou brut anual aproximat: 2.000.000 Municipi: Castellbisbal (VallèsOccidental).
£«£231271
FORNER/A Edat: de 18 a 26 anys. F.GB o ESO i 1 any d'experiència en el sector. Residència al municipi. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat. 2.000.000 Municipi: Terrassa (VallèsOccidental).
Ref: 229881 CUINER/A
Edat; d<? 30 a 50 anys. Formació: EGB o ESO. 2 anys d'experiència en el sector. Camet Bl i vehicle propi. Residència a la comarca, valorable. Sou brut anual aproximat: 2.100.000 Municipi. Roda de Barà (Tarragonès).
Ref: 228961 Bar restaurant de Terrassa (Valies Occidental) c
2 ENCÀRREC ATS/ADES Edat de 18 a 30 anys 1 any d'experiència en el sector. . Coneixements de menjar ràpid. Carnet Bl i vehicle propi. Residència a la comarca. Jornada laboral en règim de torns. Sou brut anual aproximat 2.100.000
Ref: 230523
2 MAQUINISTES DE MÀQUINA PLANA per a empresa de confecció
Edat: de 18 a 40 anys. Formació. EGB o ESO. 2 anys d'experiència en el sector. Residència»! municipi. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 2.000,000 Municipi: Rubi (Vallès Occidental).
Ref: 229557
2 VENEDORS/ES per a empresa u assegurances
Edat de 2o a 45 anys. Formació: BUP <> COU. Carnet Bl i vehicle propi. Sou brut anual aproximat: 2.520.000 Municipi:Olot (Garrotxa).
Ref: 229746 Empresa d'aris gràfiques de Terrassa (Vallès Occidental) cerca
COMERCIAL Edat:de22a28anvs. Formació: EGB o ESO. Carnet Bl. Residència almunicipi. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 2.500.000
Ref: 229870 Empresa de fabricació de maquinària per a l'hostaleria de Gavà (Baix Llobregat) cerca
TECNIC/A DE COMERÇ EXTERIOR Edat: de 30 a 50 anys. EGB o ESO i 2 anys d'experiència en e! sector. Coneixements mitjans d'anglès, francès i /o alemany Carnet Bl i vehicle propi. Sou brut anual aproximat: 2600.000
Ref: 230953
COMERCIAL jper a empresa d'assegurances
Edat. de 25 a 35 anys. Formació: FP2. Residència almunicipi. Contracte de 6 mesos, prorrogable, Sou brut anual aproximat. 2.500.000 Municipi: Sabadell (Vallès Occidental).
R«f:22S58»
DELINEANT INTERIORISTA Edat de 25 a -10 anys. Formació: FP2(deltneació) Carnet Bl i vehicle propi Residència al municipi. Contracte de 6 mesos, prorrogable Sou brut anual aproximat: 2.500.000 M u níci pi: Terrassa (VallèsOccidental).
Ref: 230961
PROFESSOR/ÀD'ESTÈTÍCA Edat de 22 a 35 anys. Formació: FP2(perru<rueria). Residència al municipi. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat. 2.000.000 Municipi.-Terrassa (VallèsOccidental).
Ref: 229575 PROFESSOR/A ITOFIMATICA
Edat de 18va40 anys. 1 u t o t u v k v . i i J~ y m i v t » n n v i v « i
Carnet Bl Residència al municipi. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brul anual aproximat 2.000.000 Municipi: Rubí (VallèsOccidental)
Ref: 229581
DEPENDENT/À DEROB A Edat: de 25 a 30 anys. Formació: FP2, 1 any <l'experiència en el sector. Residència al municipi. Sou brut anual aproximat; ZOOO.000 Municipi: Terrassa {VailèsOccidentai}.
Ref: 229904
ENGINYER/A TÈCNIC/A Edat: de 30 a 35 anys. Enginyeria tècnica d'obres publiques i de construccions civils i 5 anys d'experiència en el sector. Carnet Bl i vehicle propi. Sou brut anual aproximat: 4.000.000 Municipi: Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat
Ref: 230631
CÀLDERES/A INDUSTRIAL Edat de 20 a 40 anys. Formació: EGB o ESO. 3 anys d'experiència en el sector. Residència ai municipi. Contracte de 6 mesos, prorrogable . Sou brut anual aproximat: 2.800,000 Municipi: Terrassa (Vallès Occidental).
Ref: 230267
Botiga de material elèctric de Rubí (V. Occidental) DEPENDENT/A
Edat: de 20 a 35 anys. EGB o ESO i 1 any d'experiència en el sector. Carnet Bl. Residència al municipi. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 2.000,000
Ref: 230979
2 INSTAL·LADORS/ES EN OBRA DE PORTES f FINESTRES
Edat. de 20 a 40 anys. Formació: certificat d'estudis primaris. Sou brut anual aproximat 2.000.000 Municipi: Lleida (Segrià).
Ref: 231523
SOLDADOR/A Edat: de 25 a 45 anys. l-ormacio: rr"2 {mecànica o equivalent;. 2 anys d'experiència en el sector. Camet Bl. Sou bru t anual aproximat: 2.000.000 Municipi: Granollers (VallèsOriental)
Ref: 230541
IMPRESSOR/A D'ÒFSET (DOS COLORS) Edat: de 25 a 55 anys. 5 anys d'experiència en el sector. Contracte indefinit. jornada intensiva de 7h a 15h. Sou brut anual aproximat: 2.200.000 Municipi: l'Hospitalet de Llobregat(8arcelonès).
Ref: 230959
TECNIC/A EN CONTROL DE QUALITAT per a empresa d'injecció de plàstics
Edaí. de 20 a 30 anys. Formació: FPl. Sou brut anual aproximat: 2.000.000 Municipi: Molins de Rei (Baix Llobregat).
Ref: 231060
:OKTAPRrVAT/A! lla de tenir la titulació oficial aprovada per la Direcció general de Policia Edat: de 25 a 45 anys. Carnet Bl i vehicle propi. Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Municipi: Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat)
Ref: 230451
EIS /CANTONS
Classificats guia
pràctica
ADVOCATS
• JOSEPA TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 93 675 34 54
• GARCIA JULIÀ Av. Catalunya, 22 1er2a. 93 674 41 64
AGENCIES DE
VIATGES • USSIA TOURS Plana Hospital 93 589 6f 50
• ALUMINIS GARRIGA Orient, 65 baixos 93675 2 9 0 2
•ANTENEX Àngel Guimerà, 2 93 5 8 9 2 2 4 7
ARQUITECTURA
• FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. C /LaMina,17LB 93675 18^35
• JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a 93 589 65 6» 606 49 45 <9
• DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada 31 B3 4r1a 93675 18 03
• GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler, 87 93 58944 11
• JORDI CUFI BORRELL Av.Vall d' or, 2 93 674 26 0 )
• JORDI FRONTONS Av. RiusiTaulet, 13 93 589 41 47
• MARTÍ FINET MIRA
Sta. Maria, 38 3' 2-93 58930 65
• M* DEL MAR EJARQUE Sta Maria. 38,3r. 2a. 93 589 30 65
• RAMON SASTRE Escola d'Arquitectura Pere Serra s/n 9 3 4 0 f 7 8 8 0
• BIU ARQUITECTURA Pj. Bonfill, 3 93 6 7 4 ) 7 2 9
• ARXIU OAVfN 9 3 6 7 4 2 5 70
• ARXIU MUNICIPAL Rbla Can Mora, s/n 93589 0 7 * 2
• ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Jaume 1,33 93589 7788
ASSEGURANCES
• J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9-B 9 3 6 7 5 3 0 J 2
ASSESSORIES
• J. PINYOL ASSESSORS Manel Farrés, 15 D 93 67444 69
AUTOMÒBILS
•LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 9 3 5 8 9 2 0 0 0
• BAR PICCOLO Valldoreix, 29 93 589 11 98
• BAR STOP Taulet, 56 589 12 99
Rius i 93
BELLES ARTS
•CABANAS Santiago Rusinol, 54 93 674 06 49
•CUGART Torrent de b Bomba, 14 93 674 43 90
BICICLETES
• CARDONA Valldoreix, 41 9 3 6 7 4 * 5 0 9
• SUN BIKE Can Matas, 2 9 3 5 8 9 * 7 5 7
CARNISSERIES • TUBAU La Torre, 14 93 674*285
•TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 93 675 30 6S
•TUBAU Mercat Pere San Parada 104 93 589 *4 *8
•TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix 93674 5747
•SAGARRA Endavallada, 22 93874 0 * 6 0
•PAPIOL Venda i neteja Cànoves del CasSo, 4 93 6 7 4 6 5 0 0
I CENTRE COMERCIAL
•PRYCA Carretera de Rubí Sant Cugat Km 4 93 56S 49 00
CENTRES DIS. PSlOUlCS • TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 93674 5048
CERÀMIQUES
• V I C A T 3 Torreblanca. 28 9358954 43
• R O D Ó Rius i Taulet, 6 93689 82 80
• CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyola. Km 3 93 5 8 0 * 5 00
•FOAP Rius i Taulet, 27 93674 0503 9 3 5 8 9 3 * 2 *
m • CLUB MUNTANYENC Barcelona, 5 9 3 6 7 4 5 3 9 6
• CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Carn* Crist Treballador, a/n
CONGELATS • L'ILLA DELS CONGELATS Mercat Pere Sant, Parada 125 9 3 5 8 9 3 8 0 6
• CLÀSSIC Av. Torreblanca, 2 9 3 6 7 4 * 9 0 3
• ARPALI Valldoreix ,45 93674 96 02
• COPISTERIA THER Sant Antoni, 24. 93 589 74 42
• COPY-GRAFIC Can Matas, 8. 9 3 6 7 5 3 6 5 3
• OFINOVA Alfons Sala. 18
93675 23 73
CONSTRUCCIONS
•BELSCONXXI.SJV. Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos Te/. 93 675 32 67 Fax. 93 675 32 09 E m a * betecoruorf8naxo.es
• FOAP Rius i Taulet. 27 9 3 6 7 4 0 5 03
CRISTALLERIES •GALVANY Alfons Sala, 29 9 3 6 7 4 * 3 9 8
• CRISTALLERIA SANT CUGAT Alfons Sala, 29
93 674*396
ELECTRODOMÈSTICS • PASQUAL GARCIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46 93674 7*64
• TOBELLA MILLAR Santiago Rusinol, 49 93674 0 8 5 7
•VILAR ELECTROLLAR Maria, 20 9 3 5 8 9 0 2 7*
ENSENYAMENT
• COAP Villa, 22 9 3 5 8 9 2 * * 5 .PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 93 6 7 4 * 2 3 9
(IIOCKMATOGRAFIC • TALLERS D'INTRODUCCIÓ AL GUIÓ I ESCRIPTURA CREATIVA Av Portal de l'Anget. 1, 3er pis (Barcelon 934*2)939 93 67494351
GIMNASOS ESPORTS • CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Cami Crist Treballador, s/n 93 674[14 53
• GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 936T4SÍI2
•GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavè, 20 Baixos 93675 035*
• SANT CUGAT ESPORTS S.L Pça. Quatre Cantons 93 674 X81
• SOUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 93 674 9 8 6 2 _
•UESC Cànovas del Castillo. 9 9 3 6 7 5 2 3 9 0
Av. Joan Borràs, 54. Valldoreix 93 674 75 98
• SPRINT IDIOMES Francesc Moragas,8 9 3 2 8 9 2 2 64
• TRINITY Rbla. Can Mora, 18 93 675 22 0*
• ESCOLA THAU Vial Interpolar 9 3 5 8 9 8 * 0 8
• COL·LEGI EUROPA Pla del Vinyet.s/n 9358984 20
ENTITAS BANCÀRIES • CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 9 3 6 7 5 * 9 04
•CAIXA DE SABADELL Barcelona,8 93 589 75 v<2
•CAIXA DE TERRASSA Valldoreix,32 93 675 3 * 0 0
• CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Ribatellada. 20
93589 38 52
GALERIA D'ART • GALERIA LLUÍS RIBAS Estape. 57 93589 57 76
• SALA RUSINOL Santiago Rusinol . 9 3 6 7 5 4 7 5 * -
• GALERIA CANALS De la Creu. 16 9 3 6 7 5 4 9 0 2
• CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 93 674 0 3 0 8
FERRETERIES
• E L PONT Girona, 3 93 6 7 5 0 * 7 5
FLORISTERIES
• FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 9 3 6 7 4 * 3 8 * 93 675*820
• FLORISTERIA SANT JORDI Sant Jordi, 39 93 6 7 4 * 0 5 3
• MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Pça. Joan Borràs, 1 93 6 7 4 * 5 46
FOTOGRAFIA VÍDEO
• FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 93 674 79 68
• J. LLAMAS Valldoreix, 14 93 67403 93
• Z O O M Centre de la imatge Sta. Maria, 14 93 675 56 74
•FUSTERIA EBENISTERIA 93 699 6 7 4 8 93 674 70 68
FRUITERIES • ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21 93674 0 8 8 2
HAMBURGUESERIES • MC DONALD'S Centre Comercial Sant Cugat 9 3 6 7 4 4 6 5 4
HERBOLARIS DIETÈTICA •GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 93 674 00 60
• SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1. . Obert dissabte tarda 9 3 6 7 5 5 9 5 3
HIDROCULTIUS
HÍPIQUES • HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 93 6 7 4 * * 4 0
IMMOBILIÀRIES
•FINQUES SANT CUGAT Doctor Murillo, 14 93 674 08 97
•ARENASAN Endavallada 21 bxs. 93 589 45 66
• FINQUES BACHS Hospital, 41 93589 03 07 Fax 93 589**04
• FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital, 10 936747254
•ÒRGAN Plaça Octavià, 7 93674 3 2 0
•SASI Plaça Octavià, 7 93674 3 2 0 8
•101 PISOS Valldoreix, 58 93589 73 74
INFORMÀTICA
• APPLE CENTER Plaça Unió, 3 9 3 5 8 9 3 3 00
•PROGRAM ACCÉS Rambla Can Mora, 18 9 3 6 7 5 * 5 56
• 4G SERVEIS INTEGRALS Sant Martí, 32, entsol. 93 5 8 9 2 3 * 3
• VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 9 3 5 8 9 3 3 00
INSTAL·LACIONS
• MSTALACtONESA. ZAMORA, SJ-Mossèn Cintor Verdaguer, 18. 9 3 5 8 9 2 6 3 8
• MANTSERV.SA Av. Catalunya, 18 93674 6 0 5 8
JARDINERIES • GARDEN ROCAMORA Uaceres, 12 93674 3694
JOGUINES • JOGUINES MARGA Sta. Maria, 44 93 6 7 4 * 5 32
• JOGUINES NINS Villa, 9 93 674*3 96
IBI • MIREIA'S Valldoreix, 33 93 674 9940
•ANFUS JOIES Santiago Rusinol, 45 93 589 50 72
• SANBER-5 Anselm Clavé, 20 93 674 45 7*
• ADMINISTRACIÓ NÚM.1 Valldoreix, 67 A 93 5 8 9 4 7 4 2
• ADMINISTRACIÓ NÚM.2 Major, 33 93 674 0174
LUDOTEOUES • SCOOTYLUOtC Xerric, 8
LLARS D'AVIS • CASAL D'AVIS DE MIRA-SOL Victòria, 48 93 589 2 0 * 8
• CASAL D'AVIS DE LA FLORESTA Pearson. 36 93 589 7800
•CASALD'AVIS DE LES PLANES
93 675 5* 05
•MUSICAL SANT CUGAT. Rosseló. 13 93 6754757
MARBRES • MAR MOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons-Carnpoamor,12 - Nau 3 9 3 6 7 5 5 * 0 8
• ATEUER BLAU Av. Torreblanca, 2 93 58919 31
• M E S MARCS Enric Granados, 15
93 589*429
MATALASSERIES
•SOLSONA Alfons Sala, 10
935893289
MAT, CONSTRUCCIÓ •SUMMISTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verdaguer, 107
93 674*4 90
MISSATGERS
• MRW Ildefons Cerdà, 4
93 6 7 5 * 0 * *
MERCERIES
•LA PERLA Major, 3 93 674 0 * 3 8
•RANGO10 Pous, 13-local 1 93 675 57 55
•VALLÈS NET Sant Ramon, 4 93 674 8 9 * 8
OBJ. REGAL FESTA
•FIOTTO Sant Jordi, 32 9 3 5 8 9 0 6 0 5
•LA FESTA Santiago Rusinol, 8 93675 3304
•tONA Major, 18 93675 592*
•MAVI Objecte* de regal i bijuteria
Alfons Seta, 12Boüga3
9 3 6 7 5 0 4 5 4
•CONSTRUALPA Sta Maria, 9-1r 1a 93589 0 *5 *
• D 4 CONSTRUCCIONS Valdoreix,10 93674 6598
•PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 9 3 5 8 9 * 7 3 2
•SERRALLERIA T E RRA I COMAS C.R Mozart.9. (Barcelona) 9 3 2 * 8 * 9 9 6
ÒPTIQUES
• TEXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30
9358944 95
MOBLES D E C O R A C I Ó » » PASTISSERIES •CARRÉ MOBLES Francesc Moragas, 33 93 6740995 93 674 15 50
•CASAJUANA. Galeries Sant JorrJ. Santiago Rusinol, 37 -Major, 6 93 58922 32
•EGA MOBLES Cànovas del Castillo, 2 93 58900 J4
•MAJIK Sant Jordi, 29
93 589 02 66
•SÀBAT Santiago Rusinyol, 46 93 6 7 5 * 2 9 9
•LA LIONESA VaMoreix,79 9 3 6 7 4 0 7 7*
PAPELERIES •PAPELEMALUFA. qValdorerx,23
93.590.61.19
PARAMENT DE LA LLAR •GENEVEVELETHU Vila, 6
93674 0 3 * 6
MOBLES JARDÍ • PERRUQUERIES •INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 9 3 5 8 9 0 0 2 3
MODA CONFECCIÓ
•ARWENBOUTIQUE Elies Rogent, 52 93589 6 * 6 3
• BENETTON Santa Maria, 21 93 674 85 02
93 590 6*89
•BLUEMOON Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 9 3 6 7 5 0 2 6 7
•CAMPMANY Valldoreix, 16
• PEPA MARTIN TALLES GRANS Valldoreix, 28 9^589 72 32
•TOT PUNT Sant Antoni, 19 93 674 0097
•VORAVIU Sant Antoni, 25-27 93 58988 55
•CARNÉIBOSCH Francesc Moragas, 29 93589 60 88
• FORMAS EfesRogar*,18A 93 675 4006
•JUANI Xerric, 28 936746699
• DtSON ESTILISTES Martorell, 12 935895657
PESCA SALADA i
L L E G U M S
•SALUMS Sant Antoni, 50 936745752
> HIDROFLOR
•FERRON Rius i Taulet 20 93 6746847
•PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10 93 5 8 9 2 5 2 9
POLLERIES
•POLLERIA SANT CUGAT
mmmmmmm Mercat Torreblanca, pda. 1-5
93 675*389
REPARACIÓ
D'AUTOMOVILS RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 5593 5 8 9 2 6 4 9
•T.M.G. Tallers Borrell 6 Te/ i Fax 9361434JS
•T.M.G. Exposició i vendes
Alfons Sala 36 9 3 6 7 5 5 6 5 3
REPARTIDORS MAILING VALLÈS, S.L Mercè Rodoreda.8 93 58923 7*
RESIDÈNCIES
• RESIDÈNCIA 3a. EDAT .SANT SALVADOR. Sant Salvador, 47 93 6744223
RESTAURANTS
•NAKHALA C/Sabade»,9 93 674 58 7*
SOL
C/Sd, 19
93.674.36.88
•TALLER MECÀNIC P. CANALS
Sant Uorenç, 27
93 674 63 62
•TALLERS TORNER
Plana de l'Hospital, 35
93 674 69 50
•TALLERESMENA
Passeig Torreblanca, 13
93674 53 0*
• A R TELECOM
Telefonia i
comunicacions
Carretera de
Cerdanyola, 49
935898702
TINTORERIES
•TINTORERIA SANT CUGAT
• CAN CASOLETA C/Sant Bonaventura, 39 Sant Antoni, 1 baixos 93675*033 93674**82
• CAN EDO Betaterra 936922424
• LA CANTONADA aSanHagoRu9Ífiol,60 935892332
• LA PASTA BODCA C/Francesc Madà, 24 93675*503
• E L JORDI'S C/Sant Jordi 93 674***8
• EL MESÓN Plaça Octavià, 6 93 6 7 4 * 0 4 7
• LA GRANJA Plaça Barcelona 93 675 5246
•BACCO Manel Farrés, 97 93674 3 0 6 9
ROBA INFANTIL •CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 93 674 5 5 8 0
•TINTORERIA SANT CUGAT
SantegoRu3Íriol,35
9367***83
•TNTORERIASANT CUGAT
RHaRfcatalada,34
936752228
•TINTORERIA SANT CUGAT
Alfons Sata.2
93 6744*67
•NENS Endevateaa.12
9358964*6
ROBA PER ALA LLAR
•FALGUERA VHà,1 93675240*
SABATERIES
•REPARACIONS DE CALÇAT I COPES DE CLAUS 936740014
•REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Francesc MoraQBB,8 9 3 6 7 5 3 2 7 4
• REPARACIONS DE CALÇAT i COPES DE CLAUS Sol, 16 93674 9097
•TATERS Sant Antoni, 62 9 3 6 7 5 5 5 0 6
SEGURETAT
TRANSPORTS
•ASSOCIACIÓ
RADIO TAXI
93 58944 22
9 3 6 7 5 5 * 5 *
VETERINARIS •DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. S.L.
Urgències 24 h.
Sabadell, 23.
Obert nit i festius
93674 6 9 4 5
Tel. urgències
9 0 8 8 9 8 * 3 6
93674 6945
• L A FAUNA
Rbla del Ceter, 35-37
93674*305
•VETERINOS
Rius i Taulet,31
93589 7*4*
XARCUTERIES
•CANSALADERIA JULIANA
•AUX-VYD Alfons Sala, 50 9 3 5 8 9 * 7 9 9
•TALLER ELECTRÓ- 9 3 6 7 4 0 8 8 *
Francesc Moragas,
EIS f CANTONS Classificats
A R E M A S A M
PISOS EN ALQUILER
F I M C A S S A N T C U G A T
• C/ Orient, Sup.: 105 m2 4 hab. (1 suite], 2 banos. arnol'o saion-comeaor, cocma office. tot. exter or, armanos y tocos empotrados. calef.. gas natural, balcón, pàrking, solo 6 vecinos. Alquiler: 90.000 ptas
93 589 45 66
• Coll Fava 3 y 4 habitacíone, 2 banos. calefación. gas. parquet, armanos empotrados. Plaza pàrking. Zona comunitària y piscina. Alquiler desde 100.000 ptas/mes. 935894566
• C/ Rosselló (Z. Estación) Sup. 60 m2. Hab. doble con armano empotrado, bano completo, cocina americana,
sal-com.. sumimstros contratados. Alquiler: 55.000 ptas. 93 589 45 66
* Av. Pla del Vinyet (Delante Colegio Europa). Sup.: 115 m2. 4 hab.(1 suite). 2 banos, coc-off., gran salón comedor, armarios y focos empotrados.. tza.. parquet, calef.. Gas, antena parab.. pàrking, trastero, zona comunitària, con piscina, suministrar. Alquiler: 135.000 ptas
'Zona Gotf. Sup.: 450 m2. jardín comunit. con piscina,: 1.500 m2. 4 hab. (1 suite con vestidor), 2 barïos. 1 aseo, amplia coc off., gran sal-com.. buhard. 70 m2., armarios empot., terrazas todas hab.. garage 3 coches, sala màquinas, calef.gas, suministros contrat. Alquiler: 325.000 ptas
P I S O S
ü GRAN OFERTA EN ALQUILERES Ü
- Nuevos 4 hab.. pk., desde 115.000 ptas. - Adosadas piscina, 2 pk., desde 140,000 ptas/mes - Pisos, Ados.. y Unif. de Alto Standing.
li PISOS OBRA NUEVA ZONA KAMPIÓ !! con zona comunitària y piscina, pàrking incluido, buenos acabados: 35 Mill.
II OBRA NUEVA EN ZONA ARXIVO I!
ÚLTIMAS 8 VIVIENDAS A LA VENTA Zona residencial y tranquila. Pisos con buenos acabados. Preciosa zona comunitària con piscina. Trastero incluido:
- 1D 1a : 125 m2 , 4 hab., 2 banos + aseo, cocina off. 12 m2, salón 30 m3, tza., lavadero: 35'8M
- 1C 2 : 113 m2, 4 hab., 2 banos + aseo, cocina off., 10 m2, salón 28 m2, tza. 11 m2 : 32' 550 M
- 1D 3a : 108 m2, 3 hab., 2 banos. cocina off., salón 35 m2, tza10m2:31'3M
- 2° 1a : 125 m2, 4 hab., 2 banos + aseo, cocina off. 12 m2., salón 30 m2, tza., lavadero: 36' 3 M
- 3° 1a : 125 m2., 4 hab., 2 banos + aseo, cocina off. 12 m2, salón 30 m2, tza., lavadero: 36'BM
"Recuerde.... Hay 101 viviendas mas. ; Posiblemente tengamos lo que necesita !
93-589-73-74 / 93-589-81-61 F I N B A C H S
•Cl VALLÈS: TOTALMENTE REFORMADO ~ ' -Coc.Off. -_3_dormrtorios " Pre 'recio: 16.880.000
. _._. J5 m2- Com-Bano - Calef. A. Acond. -
Domi. - 2 Banos - Pk. 2 Coch - Terraza - Calef - Ase. Precio: 33.500.000 ptas
•Cl DIPUTACIÓN: 80 m2- Com.-Sal. con chimenea hogar, Coc- 3 dorm. Bano - Lavadero - Pk. 1 coche. Precio: 18.000.OOOptas
3 Dorm. - 2 Bafios'. - Calef.' - Pk. "i Coch. - Trast. - K. •Cl VILLA: BAJOS ( 90 m2 - Com.
tras
•C/TORREBLANCA: 80 M2 2 Banos - Pk. 1 coche • 24.1.000.000
Com-S Asc.f
íl - Coc. arabol.
- 4 Dorm. -PRECIO:
•Cl VILLA: BAJOS CON TERRAZA. - 70 m2. - Com. - Sal . Coc. Off. - 2 Dorm.- Bano - Aseo - Calef. - Trast. - Ase. Parabol. Precio: 28.000.000 •COLL FAVA: 95 m2 - Com. Sal. - Coc. Off. - Lavadero - 3 Dorm. - 2 Banos - Pk.. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comun. Precio: 28. 500.000
•COLL FAVA: ÀTICO DUPLEX. 160 m2. Com. Sal. - Coc. 3
Off. Parabol. Precio: 36.000.000
•C/PAHISA: BAJOS CON JARDÍN- 110m2 __ _. __ chim.hog. - Coc. 4 Dorm. - 2 Banos - Jard. Pnv. Jard. y pisc. çomunitario. Precio: 37.000.000
Com.- Sal. çon
Prer
SANTA TERESA: 140 M2 _ .... - 4 Dorm. - 2 Bafios. - Aseo 'recio: 42.000.000
Com.Sal con chim. hog. - Coc. Pk. 2 Coch. - TrasF. - Pisc.
F I N Q U E S
ALQUILER
• CTRA, CERDANYOLA. 4 dorm, cpmsaLcoç.
aadobsa&Tj^8bilfcír' faarcon- Cof Precio: 70.000 ptas Tel. 93 674 72 54
£ n M o U c E o % £ ^ Tel. 93 674 72 54 •APARTAMENTOS. VARIAS ZONAS^CON OSIN MUEBLES. 1 dorm,, com-sal coc, banocompl., terr. Park. op. A partir de 45TÜ0TJ ptas. Tel. 93 674 72 54
•PÀRKINGS. Varias zonas. A partir de 45.000 Tel. 93 674 72 54
•Cl VILLA: ATICO. - 75 m2 - Com.Sal. - Coc. - 2 Dorm. • Banos - Pk. 1 Coch. - Trast. Ase. A Parabol. - Terraza. Precio: 45.000.000.
C I R O I U E L L A com-sal.. coc,-ptf., 2 banos .compl..estudio l r^
ptas
Tel. 93 674 72 54
Precío:26.5Q0.000 Tel. 93 674 72 54
•ZONA RESIDENCIAL. 155,m2. AmpL. 4? m2,çon í^mftne^,_arr(plia. cqç-oífr
Tel. 93 674 72 54
tsaj de
•C,ENTRIC0.3dor„cpm-sal.bco£rt,t>ano, calefacc, cont. instal. Precio: 80.000 ptas Tel. 93 674 72 54
aseo, terr,
Tiplia coç-olL 2
MèMu TÚNELS u .
VENTA
• TORRE VALLDOREIX. 200 m2. 5 dorm, ampl.
• PISO JUNTQ FFCC M,lr3ASO,L Y TUNgLi 3 dorm,, ampl çon tsa ~
Precio:26jjoo.uoo Tel. 93 674 72 54 • ZONA. GOLF.n* BAIXA. 2 dorm., com-! banos, "terr 30 m2. Muy Duen estado. Pi
Tel. 93 674 72 54
orrksàl., 2 recio:
VENTAS • JUNTO ESTACIÓN. Piso àtico dúplex de '00 n^2 En olanta baja consta de salon-comedor. coc'na (nueva). una hab. dobfe y un bano. En la pianta piso consta de un salón-estar o estudio y una 'su i te" (bano reformado). Terraza Calefaccion a qas. Pàrking opciona'. Precio: 23 Mill.
93 674 08 97
• ZONA BORRELL Piso nuevo de 70 m2. Consta de 2 habitaciones dobles. salón-comedor. cocina americana, 1 bano completo. Precio: 15,5 Mill.
93 674 08 97
• PASSEIG TORREBLANCA Consta de 4 habitaciones, salón-comedor, cocina reformada, 2 banos completes reformados, terraza. Impecable. Precio: 18.000.000.
93 674 08 97
•AVDA PLÀ DEL VINYET Torre adosada de 280 m2. Consta de 4 hab. dobles (dos de ellas con "suite") mas otra hab. de Servicio, salón-comedor de 35 m2 con chimenea, cocina-office, 3 banos completos. Preu: 54 Mill.
•PARCELA EN CAN CORTÉS Tiene una superfície de 1.245 m2.Vistas a todo el Vallès. Prec io :20Mí f l
93 674 08 97
• ZONA GOLF Torte adosada de ~ rabitaciores saion-comedor con chimenea, cocina-office. estudio, 2 banos y un asep. Garage pa'a dos coches. Bodega^terraza. efc. Jardín &WoW p r e c i 0 : 48.68Ó.Ó0Ó Ptas.
• E S T A C I Ó N . Local de 100 m2 útiles, dividido en 5 despachos mas 1 aseo. Aire acondicionado. Precio:12,5 Mil o en alquiler 75.000 pts/mes. 93 674 08 97
ALQUILERES
• JUNTO ESTACIÓN Piso en alquiler situado en c/ Francesc Macià{ antes Alfonso Sala), de 120 m2, 4 habitaciones. 2 banos completos. Servicio de alta. IMPECABLE. Precio: 80.000
97
Fincas Sant Cugat Aíimiui^tracióíi dr finais
A.P.I.
COMPRAS VENTAS
ALQUILERES VALORAQONES
ASESORAMIENTO Doctor Murillo, 14
Td. 93 674 08 97
Ò R G A N
PISOS EN VENTA
• Z. Plaza del Coll. Piso tot. Reformado. Estado impecable. Sup. 90 m2, 3 dor.. 1 b., calef., ascensor, disponen de pk. de alquiler. Precio: 16.700 Mill 93 674 32 08^
• 2. Centro. Piso alto. Sup: 106 m2., 3 doim.. 1 bano, 1 ' aseo, calef., ascensor, 1 pk., amplio sal-comedor de 31 m2. Precio: 21 Mill 93 674 32 08
1 Z.comunitaria con 2 piscinas y pista polideportiva. Solea-
Precio: 43 Mill 93 674 32 08
•Z. Vinyet. Atico duplex nvo. a estrenar. Sup. tot. 164 m2, 3 dorm., 3 banos., calef., coc-off.. sal-com 275 m2, trzas., 1 pk., z. com,., piscina. Precio: 38.600 MIII93 674 32 08
TORRES EN VENTA
•St. Quirze Jardi. Unif. Sup. 162 m2, 4 dor., 2 bafios, 1 aseo, calefaccion, jard. priv., 30 m2 de trza-porche, i pk. Precio: 39.500 Mill 93 674 32 06
Z. Arrabassada. Ados. Sup. 301 m2, jardin de 52 m2, 4 dor., 4 banos, 1 aseo, calefaccion, g. coc-office exterior, com-sa-lón de 40 m2, z. comunitària piscina. Excelente ubicación. Precio: 93 674 32 08 • Z. Vinyet Ados. Sup. 211 m2, jardín 25 m24 dor., ftos. 1 aseo, calefaccion, g. coc-office exterior, com-salón de 40 m2, z. comunitària piscina. Excelente ubicación. Precio;: 63 Mill 93 6743206
• Z. Can Ganxet. Ados. Sup. 210 m2, jardín 50 m2, 3 dor., 2 banos, 1 aseo. calefaccion, 2 pk + trastero, tras. Z. comunitària con piscina. Precio: 55 Mill 936743208
M. M W :« ** K W B :» m M H Ü ! K * '-M
M E N O R C A : Vacaciones en casa de TURISMO RURAL (6 plazas màximo), quince-nas Julio 400 mil ptas, agosto 500 mil ptas. Información y reservas 93 675 12 78 (13-15 horas).
FALTAN CAMIONES de 3.500 a 8.000 Kg. PMA para reparto. Trabaio fijo todo el ano. 93 674 88 38
S'OFEREIX PROFESSOR DE MATEMÀTIQUES AMB MOLTA EXPERIÈNCIA. Genis. 93 674 91 92
• PERRUQUERIA DISON, necessita oficials / les. Interessats truqueu al 93. 589.56.57. o passeu pel carrer Martorell, 12
ES BUSCA TECLISTA PER GRUP AMATEUR DE ROCK Carles 93 674 63 17
l·T PLAT DE SANT MEDIR
M. Àngels Quadras
Ingredients: -xai -botifarres
- 2 ous -oli d'oliva, all, pebre i romaní
Elaboració:
Fem coure la carn de xai o la botifarra amb les brases perquè es cogui per dins i no es cremi per fora. Ho salem i hi tirem pebre i romaní. Dins d'un morter piquem un parell de grans d'all. Afegim a poc a poc, oli d'oliva del bò, tot remenat-ho sense aturar-se. Ho hem de remenar sempre en la mateixa direcció fins que I' oli agafi una consistència adequada. Hi podem afegir un o més rovells d'ous. Els pebrots i les tomates poden fer-se a la brasa.
Consell: Procurem apagar bé el foc després de la Festa !
EIS 4 CANTONS
32 Divendres, 5 de marc de 1999
V o l e i b o l
El Sant Cugat no podrà acabar entre els quatre primers llocs
Mantenir el cinquè lloc, és ara el principal objectiu del sènior femení
La derrota al pavelló de voleibol de Sant Cugat a Valldoreix del C V Sant Cugat davant el C V Sant Mart í per 0 sets a 3 impossibilita quasi amb tota seguretat
A l l \ LOIM-.Z
- Sant Cugat -
Kl sènior femení del Club Voleibol Sant ( .'ugat \a perdre dissabte al pavelló de \olcivol de Sant (iugat a Valldoreix enfront el segon classificat, el CV Sant Marti, per U sets a \ en pareialsde 17-25. V)-2~n i 21-25. L'entrena-dor del sènior femení, /oran Ni-kolo\ ski, ha qualificat aquest enfrontament eom el "pitjor que hem disputat aquesta temporada". Amb aquesta desfeta, l'equip santeugatenc ja no només no té opcions matemàtiques per classificar-se per disputar la promoció d'ascens a I )i\ isió d'l lonor, si no que a més a més quasi amb tota seguretat no acomplirà l'ob-jectiu de principis de temporada: acabar entre les quatre primeres posicions, l'er assolir aquesta tità, hauria de guanyar tots els partits que li resten per disputar i esperar alguna ensopegada del CV Quart. Zoran Nikolovski, assegura que malgrat tot, "això no significa que haguem fracassat". Nike il< ivski ha reconegut que. a partir d'ara, el CV Sant Cugat ha de mantenir la cinquena plaça.
Irregularitat total
Kl tècnic croat assumeix la "irregularitat" en la trajectòria del seu equip a la lliga, però defensa a les seves jugadores argumentant que "han demostrat que es pot comptar amb elles, tot i que al principi tic la campanya molts esperaven que el CV Sant Cugat s'acabés d'enfonsar", després de renunciar a la Divisió d'Honor. Nikolovski ha dissenyat un projecte a mig-llarg termini, que passa per la consolidació a l'equip sènior de jugadores formades a la cantera: "l'I club s'ha fixat l'objectiu que el (IV Sant ('ugat estigui integrat majoritàriament per jugadores del municipi". Kl tècnic vermell-i-negre encara ha anat més lluny quan ha afirmat que "estic convençut que amb gent de casa algun dia podrem lluitar per retor-
que el conjunt vermell-i-negre accedeixi a les primeres quatre posicions un cop acabi el campionat a la Primera Nacional, objectiu que s'havia fixat a principis de
t e m p o r a d a l 'ent renador Z o r a n N ikolovski. A manca de quatre jornades, el sènior femení, que és cinquò a la taula, visita un mal classificat Ciutadella.
U plantilla del sènior femení del CV Sant Cugat na podrà atsalir l'objectiu inicial d'acabar entre els quatre primers a la taula. Feta: ÓSCAR BENITO
nar a Divisió d'Honor", perquè segons l'entrenador, aquest "és un dels nostres objectius".
Dels quatre partits que li resten pet disputar al CV Sant Cugat, tres són en teoria partits assequibles. Kl calendari és el següent: a casa han de rebre l'Olot i l'Algar Surmenor. mentre que a fora han de visitar les pistes del Ciutadella i l'Ksplugues. Dissabte a la tarda, el Club Voleibol Sant Cugat es desplaça a Ciutadella. Aquest és un partit molt especial per les jugadores de Nikolovski, perquè a l'anada van imposar-se a Valldoreix. Kl tècnic santeugatenc ha confirmat que està convençut que "de motivació no els faltarà". Ai-noa de Mena és baixa segura per aquest partit, mentre que Montse Carvajal. Maria Tortosa i Anne Maria Sibiannu seran dubte fins a última hora, tot i que \ iatjaran amb l'expedició santeugatenca. Les jugadores del conjunt cadet del CV Sant ("ugat, Anna (iosta i Rosanna (lano, han estat convocades a una concentració amb
la selecció catalana.
El sènior masculí busca el segon ascens consecutiu
A falca de només tres jorna-' des perquè acabí k competició a k Segona Catalana, el sènior masculí encapçala la sweera posició a la tau la, en xona de promoció d'ascens a Primera Catalana. Si aquesta mateixa temporada el conjunt que dirigeix Branko Draganik assolia l'ascens a Segona Catalana, ara el conjunt vermell-i-negre té una altra bona oportunitat per pujar novament. En la passada jornada, el sènior masculí va imposar-se al pavelló de voleibol de Sant Cugat a Valldoreix a la UE Parc Vall D'Hebron per 3 sets a 1. Malgrat aquest triomf, el conjunt santeugatenc ha perdut un lloc a la classificació i passa a ocupar la tercera plaça. Un cop acabí la fase regular, els dos primers assoliran f ascens directe, mentre que
el tercer i quart classificat disputaran «I play-off d'ascens. El conjunt masculí afronta
aquest cap de setmana un partit "clau* a la pista del Maremàgnum en vista el ttesenUaç fína1a1a<»mpe«<à&Sqgp8$cÍ seu tècnic, és molt important superar aquests aes panàtsqiwt f resse* perdjsputar-se per 3 **»>' a 0, perquè així segur que es classificaran pet jagar h pro* moció. Btanfco Draganik està^ convençut de les "possibilaats1* dels seus jugadors i ha expueat. que "depenem de nosaïtresf mateixos per jugar aquesta pro^ moció", tot i que matemàticament encara podrien assolíf l'ascens directe. Els dos últims partits seran davant dos equips mal classificats a la taula: el Prat, úitim.a fora, i l'Olot, avantpe-núltim, a casa. /À.L.
Han d b o I
Palència dóna un punt a Girona en l 'últ im segon
À.L. - Sant Cugat -
L'n gol d'Oscar Palència a falta de només un segon perquè acabés cl partit entre el GKiKG de Girona i la UE Sant ( àigat va proporcionar un punt importantís-sim. Al final, ambdós conjunts van empatar a 21* gols convertin-se així en el primer empat dels vermell-i-negre a la lliga. Kl sènior masculí no ha perdut en els últims quatre partits, sumant tres victòries que l'han dut a ocupar la desena posició a la taula amb 1 7 punts, a sis punts de la /.ona de descens. A falta de cinc jornades perquè acabi la competició, la l K Sant (Jugat rep diumenge el segon classificat, el Manyanet. Segons Sancho, amb tres punts més o be guanyant a la pista del Puerto Sagunto, el seu equip mantindria la categoria.. D'altra banda, el jugador santeugatenc Xavi Rovira ha d'abandonar la disciplina de la VE Sant Cugat per motius professionals.
Rugbi
El Sant Cugat fa un ple a Madrid
- Madrid / Sant Cugat -
L'Escola del CR Sant Cugat-Júnior no va perdre cap dels nou partits que va disputar el passat cap de setmana al torneig organitzar pel Liceo Francès de Madrid. Els resultats que es van produir van ser els següents: Aleví: Liceo "B"-CR Sant Cugat-Jú-nior(0 a 20); CR Sant Cugat-Jú-nior-lndustriales (10 a 0); Liceo "A"-CR Sant Cugat-Júnior (0 a 15); Benjamí: CR Sant Cugat-Júnior-Liceo "B" (50 a 0); Liceo "A"-CR Sant Cugat-Júnior (5 a 20); Infantil: CR Sant Cugat-Jú-nior-Moraleja (25-0); Liceo-CR Sant Cugat-Júnior (10 a 15): CR SantCugat-Júnior-Cau (20 a 10); CR Sant Cugat-Júnior-Indus-triales (30 a 0). /À.L.
ELSiQMYTONS Divendres. 5 de març de 1999 Esports 33
H o q u e i h e r b a
El Júnior masculí torna a col·locar-se en descens directe
La derrota del Júnior conbinada amb l'empat del FC Barcelo
na ha proporcionat que l'equip santcugatenc torni a ocupar
zona de descens directe a falta de divuit punts en joc. Ba-
rrientos, una vegada més, creu que el seu conjunt finalment se
salvarà.
Àl.KX LÓl'KZ
- Sant Cugat-
La derrota de l 'equip masculí del Júnior al camp del Jolaseta ha provocat que el conjunt santcugatenc torni a ocupar l'última posició a la taula, en zona de descens directe a Primera Divisió. El seu adversari més directe per evitar la pèrdua instantània de categoria, el FC Barcelona, va treure un meritori empat a Santander contra el Sardinero.A més, l'equip blaugrana, que ara és penúltim amb els mateixos punts que el Júnior, encara ha de jugar un partit ajornat amb l'Atlètic de Terrassa, segon a la taula. El Jolaseta, tercer a la classificació va derrotar per 3 gols a l al Júnior, que d'aquesta manera va encaixar la quarta derrota consecutiva al campionat. L'entrenador blau-i-negre ha valorat "el canvi positiu en la predisposició i l'actitud" dels seus jugadors en les últimes setmanes.
"Fils nostres rivals van sumant punts amb el pas de les jornades i la nostra situació actual és per fer ús de totes els recursos que puguem imaginar. Existeixin o no, cal crear-los o inven
tar-los com hem fet altres anys", ha explicat el tècnic. Si l'entrenador blau-i-negre Andrés Ba-rrientos està segur d'alguna cosa és que el principal objectiu del seu equip ara mateix ha de ser el d'"evitar el descens directe", tot i que ha matisat que és important no tenir ni el més mínim dubte que el Júnior no baixarà". La situació que travessa el seu
L'equip masculí
torna a ocupar
posició de descens
directe a Primera
equip és com a mínim crítica, a causa de la seva situació a la classificació.
Queda molta lliga
Nou són les jornades que han de transcórrer abans que s'acabi el campionat de lliga de la Divisió d'Honor masculina. D'aquests nou partits, cinc els disputarà el Júnior a casa. "Aquest és un avantatge que hem de sa-
L'equip masculí del Júnior
ber aprofitar". I )esprés de la jornada d'aquest cap de setmana, que l'equip santcugatenc \isita l 'Atlético San Scbastiàn. que suma només quatre punts nies que el Júnior, els d'Andrés Ba-rrientos només hauran d'afrontar tres xocs com equip visitanc als camps de l'Atlètic de Terrassa, el FC Barcelona i el Club Egara. A les seves instal·lacions hauran de rebre, en canvi, el Sardine-ro. el C D Terrassa, l 'Apòstol Orense, el Vallès Deportin i el RC Polo. Malgrat tot, els dos enfrontaments que ha \ ençu t cl Júnior aquesta temporada han estat a camp contrari. De tots aquests xocs, el més significatiu per la seva importància és el que l'ha d'enfrontar d'aquí a cim jornades amb el FC Barcelona. Dels divuit punts que falten per disputar-se, Barrientos creu que per evitar el descens directe el seu equip n'ha de sumar com a mínim la meitat . "Històricament, el Júnior mai ha sumat més de catorze punts". \ m b tot, Barrientos confia que el seu equip sahi la categoria.
és novament en una delicada últina posicié a la taula. FOTO: ÓSCAR BENITO
El Júnior està fent bones les espectatíves creades
• Malgrat la derrota en l'última jornada de l'equip femení del JónJor al terreny de joc del Ctotb Deportin Terrassa per 4 gols a 2, cl conjunt que dirigeix Néria Olivé està qsallant una excel·lent temporada, fet que ha col·locat l ' e q u i p e n una meritòria quarta posició a tres punts del San Pablo VaJdeluz, proper adversari a la lliga de les santeugatenques. À mSs, tes jugadores blau-i-negre han estat Penic çqttip capaç de vèncser el líder, que tampoc ha cedit cap crn'pat. L'objectiu que s'havia marcat aquest equip a principi de temporada d'acabar la competició entre els cinc primers a la taula s'està complint de moment
&manca detinc Jornades per-q«è acabi la lliga, d JNSnior ha de lebte el Valderaz, l'Aiarà i
et Club de Campo i ha de desplaçar-se ais camps de la Universitat de Sevilla i el RC Polo. À banda de seguir de ben a prop la part alta de la classificació, Olivé no vol deixar de banda els tres rivals que els persegueixen a la classificació, el Club de Campo, ei Sardinero i la Universitat de Sevilla. Segons Olivé, ei fet de jugar tres dels cinc enfrontaments com a equip local és un "avantatge" que cal aprofitar. La màxima responsable del conjunt femení opina que si aquest diumenge s'imposen al Valdeluz tindrien, fins i tot, opcions de fer-se amb ta tercera plaça. Segons Olivé, "encara queden per decidir-se moltes posicions", tot i que acabar entre els dos primers llocs-és pràcticament impossible. / A.L.
F u t b o l s a l a
L'Olímpyc de La Floresta pot col·locar-se cinquè a la taula si guanya L'Hospitalet
El Winterthur, a cinc punts del descens, rep un rival directe, elMaxon À.L.
- Sant Cugat-
L'Olímpyc de la Floresta i el Winterthur Sant Cugat retornen a la competició a la Primera Nacional B aquest dissabte després de dues setmanes on no hi ha hagut competició, a causa de la disputa a Círanada del Campionat d'Kuropa de Seleccions.
L'Olímpyc visita dissabte a la tarda la pista de L'Hospitalet, equip que el supera a la classificació per tan sols dos punts de diferència. Si cl conjunt florestà s'imposés avançaria un lloc a la taula i es col·locaria en cinquena plaça. L'equip ha continuat entrenant amb normalitat i és per
aquest motiu que en vista el proper partit de lliga, el conjunt s'hi presenta en perfectes condic ions . L ' e n t r e n a d o r de l 'O-límpyc, Àngel Ruiz, assegura que "els jugadors con t inuen igual de motivats", mentre espera que "es mantingui el nivell de joc que hem ofert en les últ imes jornades" . La setmana passada, l'Olímpyc va derrotar en partit amistós al 1-2 Cràcia de Divisió de Plata per 8 gols a 4. La única baixa que presenta l'equip pel xoc de dissabte és la de Carlos Rueda, lesionat.
Segons ha explicat Ruiz, a falta d'onze jornades perquè acabi el campionat de lliga la fita és prou clara: "aprofitar la bona
temporada que està quallant el conjunt i acabar en la millor posició possible a la taula". FI tècnic ha especificat que l'Olímpyc de la Floresta ha de procurar "mantenir-se al grup capdavanter" i ha reconegut que "acabar entre els cinc primers seria toc un èxit".
(«uanyar, imprescindible
Kl Winterthur Sant Cugat rep dissabte al pavelló municipal cl Maxon, que té un punt menys que els santeugatencs. L'equip vermell-i-negrc és a només cinc punts del descens a falta d'onze jornades perquè acabi la lliga. Per aquest xoc, són baixa Sergi
Martínez i Josep Zapater i han estat convocats Guillem, Alber-to i Xaloc del conjunt juvenil, que ara mateix és líder de la seva categoria a un pas de pujar a Primera Divisió. Kl FS Sant Cugat també ha jugat darrerament un partit amistós davant el Sant Quirze. Kl resultat va ser favo-rabe a l'equip santcugatenc. Kl tècnic Albert I .ópez ha comentat que "aquestes dues setmanes que no hem jugat ens ha anat molt bé per agafar moral. Kl Maxon és un d'aquells partits que hem de guanyar perquè forma part de la nostra lliga particular". López ha tornat a confirmar que amb quatre victòries més el Winterthur es mantindrà.
Tennis
Corretja, convocat a la Copa Davis
Sant Cugat -
Manolo Santana, capità de l'equip estatal de Copa Davis, ha confirmat que Alex Corretja està convocat per disputar la primera ronda del CJrup Mundial davant Brasil, que se celebrarà del 2 al 4 d'abril al C T Lleida. Kl tennista santcugatenc farà parella de dobles -la gran assignatura pendent del combinat estatal- amb el lleidatà Albert Costa però també jugarà un partit d'individuals. Alex Corretja ocupa ara mateix la tercera posició al rànquing mundial de l'A'l'P Kl santcugatenc i el lleidatà podrien participar en dobles a Indian Wells o a Key Biscayne. /A.L.
34 Esports ELS /CAIVrCK>B Dhendrrs. 5 de març 1999
Futbol
El Sant Cugat suma, per primer cop, tres derrotes consecutives Els de Schònhófer, a setze punts del descens directe, reben el penúltim
Després d * tros derrotes consecutives a la. Riga, el Sant Cugat Esport, a setze punts del descens directe, rep diumenge al camp municipal d'esports el Barceloneta, penúltim a la classificació amb la convicció de trencar amb els mals resultats.
AI.EX LÓPEZ
El Sant Cugat Esport va encaixar diumenge al camp de L'Hospitalet Atlètic, tercer classificat per la cua, la derrota més gran de la present temporada. El conjunt ver-mell-i-negre va perdre per 4 gols a 1 en una segona meitat per oblidar. Així ho ha volgut constatar l'en-trenador-jugador del primer equip, Hans Schònhófer, que ha matisat que "per primera vegada aquesta temporada l'equip ha llençat la tovallola i ha donat el partit per perdut". A la segona meitat, tot i marxar al descans amb empat a 1 gols, l'equip local va tornar a avançar-se en el marcador, fet que va provocar "de fornia col·lectiva" que els jugadors entreguessin el partit. Schònhófer ha reconegut que aquest resultat tan ampli és una dada que "cal analitzar".
Tres derrotes seguides
Tres han estat les desfetes que ha patit el Sant Cugat en les tres últimes jornades. El tècnic ha reconegut que se sent "preocupat" per aquest fet, malgrat que ha remarcat que la situació tampoc és crítica i que confia a cegues amb els seus jugadors. L'entrenador
santeugatenc ha declarat que aquesta "és la primera vegada que ens trobem en aquesta dinàmica" però també ha remarcat que "aquesta situació complexa només es resol amb resultats positius". Després de 26 jornades de lliga,
el Sant Cugat Esport ocupa una exitosa novena posició a la taula amb 37 punts i és, amb el Masnou, el quart equip que ha sumat més punts fora de casa. En concret, han estat un total de 21 punts. L'entrenador santeugatenc ha enviat un missatge de tranquil·litat a Pafició: "Estem en una posició a la taula que ningú s'esperava i el Sant Cugat Esport és respectat a tots els camps i per tots els equips".
Assegurar-se la permanència és el que més preocupa ara mateix al tècnic. Malgrat el conjunt santeugatenc mai ha patit per aquest factor, el tècnic no vol fiar-se de res i per això vol assolir aquesta fita al més aviat possible. Segons els seus càlculs, amb deu punts més, és a dir, amb 47, el seu conjunt evitaria el descens, que podrien està implicats fins a cinc equips. Amb tot, cal advertir que els santcugatencs són ni més ni menys que a setze punts del descens directe a Regional Preferent.
tCwjat
Sumar més a casa
Aconseguir lligar més punts al camp municipal d'Esports és un dels objectius prioritaris que s'ha fixat el cos tècnic del Sant Cugat Esport en vista la segona volta del campionat. "Som conscients que fora no sumarem tants punts com
a la primera volta, però a casa hem d'intentar sumar-ne més", ha detallat Schònhófer. El Sant Cugat rep diumenge a casa a la Barceloneta, penúltim, amb les baixes de Jansà i Marc Llonch. "Aquest és un partit que hem de guanyar per donar més tranquilitat", ha dit el tècnic.
Bàsquet
Xavier Campos dimiteix com a tècnic del masculí
de la UE Sant Cugat
El fins ara entrenador del sènior masculí de la UE Sant Cugat, Xavier Campos, va presentar dimarts a la nit la seva dimissió a la junta directiva del club santeugatenc. Campos va comunicar al cos directiu de l'entitat que no comptava amb els germans Argento i que volia reforçar l'equip amb jugadors del sub-20. Davant la negativa de l'entitat a la proposició de Campos, aquest va presentar la dimissió que la directiva va acceptar. Amb tot, Campos ha volgut mostrar-se "agraït" pel tracte rebut per part de la junta directiva de la UE Sant Cugat des que va aterrar a mitjans de desembre s'ha sentit recolzat pel cos directiu. Per la seva banda, Enric
Tomàs, president de la UE Sant Cugat, ha comentat que la junta directiva no estava d'acord en què els germans Argento deixessin el club santeugatenc.
Ignasi Munera i Leo Soler seran a partir d'ara els màxims responsables del sènior masculí i combinaran la direcció tècnica del primer equip amb la del sub-20, que en són els actuals entrenadors. Aquest tàndem està integrat per dues persones estretament lligades al club. Munera és l'actual director tècnic de la secció de bàs-quet de la UE Sant Cugat. Aquesta temporada, ja han dirigit el primer equip Joan Rama i Xavier Campos.
Malgrat encaixar tres derrotes consecutives al campionat de lliga, l'equip sènior masculí de la
Xmicr CMIRM ja nt és Mtrtmaw fel saanr
Unió Esportiva Sant Cugat continua ocupant plaça d'ascens directe a Primera Catalana. Segons fonts consultades a la Federació Catalana de Bàsquet, els deu primers equips dels setze que integren el grup tercer de Segona Catalana pujaran directament a Primera Catalana.
de I* UE tat Cus*.
Després de perdre dissabte a la pista del Sant Jordi de Rubí per 85 punts a 76, el conjunt vermell-i-negre ocupa la novena posició a la taula amb un balanç de deu victòries i onze jornades.
Dissabte a la tarda, la UE Sant Cugat rep el Centre Catòlic L'Hospitalet, segon classificat. /A.L.
K à r t i n g
Campos i Cebrian vencen al Fórmula
À.L. - LHçà ea VaM / Seat CwBat -
Oliver Campos, en categoria cadet, i Marc Cebrian, en aleví -nova categoria-, van guanyar diumenge la primera de les vuit proves que consta la vuitena edició del Campionat Fórmula Catalunya de karts que organitza el Kart Club Vallès al Kartòdrom Catalunya de Lliçà de Vall. Campos va imposar-se en les dues mànegues, mentre que Cebrian també va mostrar-se superior fent-se amb el primer lloc. La categoria sènior va comptar amb la presència de dos santcugatencs: Jordi Monserrat i Marcos Pérez. Mon-serrat, que s'estrenava en categoria sènior, va quallar una excel·lent actuació en acabar tercer. Pérez, en canvi, va finalitzar la prova en el vuitè lloc. En cadet, el germà d'Oliver, Daniel, va ser tercer, i en aleví, el germà de Marc, David, va acabar en quarta posició final.
Tot i la pluja que va caure de forma intermitent al circuit, la prova va comptar amb la participació de 53 pilots, distribuïts en cinc categories. La propera prova del Fórmula Catalunya de Karts tindrà lloc el 28 de març, també al Kartòdrom Catalunya però aquesta vegada en sentit invers.
P r e m i s
Se celebra un acte més dels Premis
Dins els actes previstos de la tercera edició dels Premis Esport en Marxa, dimarts va celebrar-se a Opel Autocugat una trobada amb els premiats de l'última edició d'aquest certamen. En aquest acte es va projectar un vídeo de la cerimònia de lliurement de trofeus de la Gran Nit de l'Esport de l'última edició, al juny passat. Tarqbé està previst per a finals de mes un sopar amb els directius dels clubs santcugatencs. Abans que al juny es torni a celebrar la Gran Nit de l'Esport de Sant Cugat al CAR de Sant Cugat, tindrà lloc al maig una gimcana automobilística. Als Premis Esport en Marxa, que compten amb l'organització de Ràdio Sant Cugat i Opel Autocugat, repartiran més de vint premis als millors esportistes de Sant Cugat. /À.L.
ELS M A N T O N S l),z;m/ns. 5(l,-»wr< ,1, !')<>» Esports 35
G i n i r t à s t í í t m i c a
Aquestes son tes gimnastes que van representar el CM Sant Cugat diumenge. FOTO: CEIIM
El C M Sant Cugat torna a brillar a la
Copa Catalana
o q u e i s st s
- L'Hospitalet / Sant Cugat-
Lcs gimnastes del Club Muntanyenc Sant Cugat, Gemma Peris, en categoria infantil, Ivette Climent, en juvenil, i Tània San-tolària i Marina Romero, en júnior, van imposar-se a la segona fase de la Copa Cata lana de gimnàstica rítmica esportiva d'individuals (jue va celebrar-se a L'Hospitalet dissabte. Peris va aconseguir la primera posició al nivell IV en l'exercici de mans lliures amb una puntuació de 14,4 punts. En aquesta mateixa categoria, nivell i exercici, Georgina Chiap-pcro va acabaren cinquena posició amb una puntuació final de 12,55, mentre que en corda va
acabar en tercer lloc, amb 11,75 punts. També en corda, Peris va finalitzar en novè lloc amb 9,9 punts. En categoria juvenil (nivell IV) i en l'exercici de maces, Ivette Climent també va ocupar el primer lloc amb una puntuació de 16,6 punts. També Climent, però en cèrcol, va compartir segona posició amb Susana Dalmau, del CN Reus Ploms, amb un total de 15,2. Georgina Miralles, va finalitzar en la quarta plaça amb 14,55 punts. En categoria júnior (nivell IV) i en equips, Tània San-tolària i Marina Romero van imposar-se amb una puntuació final de 25,95 punts. La final de la Copa Catalana serà a Valldoreix el 20 de març./À.L.
El Barcino pot facil itar l 'ascens al sènior "B"
Els santeugatencs reben el Cornellà, avantpenúltim
A L K \ LÚI'KZ
- Sant Cugat-
Si cl Chasis Mataró empata o perd a la pista del C T Barcino a Barcelona aquest cap de setmana i el sènior "B" del PH Sant Cugat derrota el Cornellà al pavelló municipal dissabte a les dues de la tarda i al Sants a la seva pista en la propera jornada, el conjunt que dirigeix Lluís Sànchez assoliria matemàticament l'ascens a Primera Catalana a falta de només dues jornades per la finalització del campionat. D'aquesta manera, en la penúltima jornada de la lliga, el sènior "B" podria rebre l'actual segon classificat, el Chasis Mataró, com a campió de lliga. Passi el què passi, aquest serà un partit que el conjunt santeugatenc espera "amb moltes ganes", tal i com ha remarcat el seu tècnic. Sànchez ha explicat que "a Mataró vam empatar un enfrontament que vam merèixer guanyar". L'equip vermell-i-negre, líder del grup cinquè, suma ara mateix quatre punts més que el Chasis Mataró amb un balanç impressionant de quinze victòries, dos empats -C T Barcino i Mataró- i una derrota, amb el Sant Ramon de Vilafranca. El PH Sant Cugat, que lidera la classificació des de la setena jornada, no presenta cap baixa pel partit que ha de disputar demà amb el Cornellà.
En la darrera jornada, el segon equip del club, va imposar-se a la
B sèmtr "B" pedria fer aquesta jornada un pas
pista del Sant Llorenç de Sant Ee-liu per 8 gols a 12.
Calendari dificultós
El sènior "A" del Patí Hoquei Sant Cugat té un calendari força complicat pel que fa al tram final del campionat. Lluís Sànchez ja ha advertit als seus homes que "és fonamental que tothom estigui molt concentrat". Al pavelló municipal ha de rebre el Cerdanyola, el Caldes i l'Universitari, mentre s'ha de desplaçar a les pistes del Folgueroles i Masquefa. L'enfrontament que havia de jugar aquest cap de setmana a casa amb el Cerdanyola ha estat ajornat per dimecres vinent. Abans
Je gegant cap a l'ascens. FOTO: OSCAR I M I T I
però, dissabte a la tarda visitarà el terreny de joc del Folgueroles i ho continuarà fent com a líder de la categoria però empatat a punts amb el Santa Perpètua. El conjunt santeugatenc té però, un partit menys.
El rival de demà, el Folgueroles, és segons Sànchez "un adversari dificultós quan juga a la seva pista". Sànchez podrà comptar amb tots els seus jugadors per afrontar aquest xoc. El Santa Perpètua visita aquesta jornada el Cerdanyola. L'entrenador vermell-i-negre considera q u e el Santa Perpètua té un calendari "molt fàcil" i ha assegurat que aquest equip "no deixarà escapar cap punt".
....&.M„3t ün H -''*- * ™ • * !Pll«l«|l l:: lM?Ilfl
Premis Esport en Marxa 1999 Ràdio Sant Cugat i Autocugat Opel
FUTBOL Caria Sarioi 18 OI.fMPYC FLORESTA Carlota Santamaría 22 Maria Rosa Tàmburini 14 Sergio García 19 Montse Carvajal 10
SANT CUGAT ESPORT Jordi Reixach 15 javi Gonzàlez Lluc Vidal
30 20
HOOÜE1 HERBA José Luis Sànchez 15 CV SANT CUGAT MASC.
Sergio Martín 21
javi Gonzàlez Lluc Vidal
30 20
José Luis Sànchez 15 CV SANT CUGAT MASC.
Sergio Martín 21 Joan Coleli 12 JÚNIOR MASCULt MAS JANÉ R FEMENÍ Martirià 18
Chmtian Wein 20 Maite Gómez 21 Jordi Picas 9 PB SANT CUGAT Max.Solleveld 16 Irene Sànchez 17 Laura Manin 23 Joan Safiès 13 Cristina Garcia 16 H H W Y ™ * "
Mònica Martínez 20 Laura Gallego 20 JüNvcMfipMÇttf; v . HANDBOL VE SANT CUGAT
Ei» M*ra^lhj';> : • 18 Toni Bailart 35 HOQUEI PATINS KatóryJ^^Jíl^ í rs UE SANT CUGAT, Pau Riera 17
Luét 0^^^^,-/,. / 15 Javi Montilla 18 Braulio Argento 16 PATÍ HOQUEI • jÈ£^~%&* "•**:• i *
Ignasi Solà . 15 Dani Antón - 2 4 : d^0^dllÍP%W '•"' i Xa vi Pizarro 15 UE SANT CUGAT FKM.
Toni Zaplana 14
w^^^^^cm Núria Oliver 26
Jordi Montserrat 13 w^^^^^cm r VOLEIBOL Marga Almagro 22 Jaume .Bmd&ï 29 Elisabeth Baldrich 18
PATÍ HOQUEI FKM. Oriol Serra ."' 15 CV SANT CUGAT FF.M. * N'erea López 18 Pep Pinell : 14 Samanta Santamaría 24
36 Esports E L S Í C A I V T O N S Divendres 5 de mart de 1999
FUTBOL
Primera Catalana Barceloneta-Júpiter....,....r...«0«2f Palafrugell-Igualada.............1-0
Masnou-Olot . 4-1
Valls-Cornellà 0*4
Gramenet-Perelada. ....1«2 Rubí-Tremp ..l«8 Gjrona-Manresa ,..,.,"««.3*0 Granoilers-Guíxols .„...„..<Í-S Prat-Ripollet 3-1 L'Hospitafct-Sant Cugat.—.4-l
MftftfWU
J«p«çr
Igualada
Gtròtuls
Pon
„JP*Í-PS&~ flL. J3C—.fff *JÇ.TBHW^,V.
26 17 6
26 16 5
K 13 S
26 12 W
2* 14 3
Z<> 1 3 6
54
55
42
.V.
39
JV
28 5?
Zt 47
26 4*
29 45
32 45
26 12 3 * 39 Jt 44
PnWhifsell 2J lü 9 " 7 27 21 »
SM»Cowrt26 I I » II SO * * 3 7
PïícWa S « * , 7 » » J6 '
Ripottet 2» » ? 10 41 43 S £
M J » « M 26 9 6 II 34 35 3 *
Tremp a » 5 l i i ? 3í 32
Rubí 26 8 7 11 3* 45 31
Vith 26 7 9 10 .V. 42 30
^ n d k r s 26 6 » 12 32 4» 2*
Gramenet 26 6 6 14 35 46 2 Í
I . l i . « p u l » 26 4 9 1.1 27 4* 2t
Banel<«icB26 5 4 17 25 67 l1»
Olot 25 - S 1» 21 3t II
La propera (7 de març): Sant Cugat-Barceioneta; Jtópiter-Paia-frugell; Igualada-Masrtou; CMot-Vafts; Cornellà-Gramenet; Perelàda-Rab% Ttemp-Girona: Manresa-Granollers; Guíxols-Praç Ripoilei-L'Hospkalí».
Segona Regional GRUP 5
Caldes Montbuï-MÜ·I*nart»..t*$
Juv. 25 Sept.-La Farga ~&&
Barberà-Rómulo TrtmchoaMM* Sant Peix Lumen-Rubí......«2*2 Can Oriol-San Lorenzo 1-2 Merengues-Maurtna Egara.0-1 Can Ruli-La Planada 1-2
Badia-Llano „ <M>
Tibidabo-SabadeU ï<£
l^arga-Barberà; Rdroulo Tron-é&Om-Sar» Pedró Lumen; RubS-Ç»n Oriol; San Loren/,o-Los Me-reagues; Maurinà Egara-Can Rtiil; La Planada-Badia; Liano-Tíbidabo.
Tercera Regional
GRUP 14
Juan XXIII-Puebb Nuevo.5-0 PB St Cugat-Matadeperenc.4-2
Castellar-La Farga... ....2-1 Les Fonts-E.Cefdartyola.....2-0 Mira-soLAdesa-Can Fatjó..i-0 Pefta San Pedr©Jónk»',.......6-Í
Montserrat-Caa Boada ..4;3
(descansa)
78 14 58
n t* 53
n 43
36 Ï7
35 33
39 52
53 .11
26 29
44 25
4? 22
K3 2(1
mi i»
M 15
63 13
! * » „ . W M M «•>
OrtnnW 2J 19 1 3
J w n S & s k 17
- » 12
2
i
i
t
T2
5*
57
44
M * « I C I · Í M 4 I » * i » . #
41
.42
35
39
»7
2?
38
SmPtéa 19
EsfKiflced» 14
G w F * ) * 20
21
Jïíntor
fcNwwo
U f e r p i Si
5 6
4 8
1 12
2 13
3 12
3 14
I IS
UfeMtdl 26 5 0 23 ix l(i4 ts
L a propera {7 de març): C a n Boada-Juan XXII I ; Pueb lo Nuevo-PB Sant Cugat: Matadepe-reite-CasteHaf; Espronceda-Les Fonts; EKCetdàftyoia-Mira-sdl-Ade-
ttefl Fatjo-Pena San Pedró; Júnioí-Meatserrat Terrassa: La Farga {des*
BÀSQUET
Segona Catalana Grup 3
üíaudí. «2-77 Centre Catòüc-Almeda 85-53 àuMÜtortS-UB Sant Cugat.85-76 Cíurtslldeffls-íielidii 75-82
Reus Eteportiu-Horta........75·o5 Baisiuet RJbes-Ripollet.„„..68-73
La propera (7 de març): Casal Vilafsaoca-SaiM Jytdi; l'K Sant Cugat-CentreCíaíòlit L'Hospitalet; A1-meda-Cor«eïfà; Valls-Gaudí; RipoHçt-Reiis Deportiu; Horta-íxastelldefeis; Gelida-Maragall; Ribes-Sant Medir.
H O < K « 9Q&G l « R 8 A
IXvisió d'Honor masculina
Àpéstof Orense- Atlètic ...4-2
Vallès-(JI) Terrasíia ,2-2
Sao Pablo Valdloa:-Polo..„..l-2 Safdinero-FC Barcelona..... 1-1 Jolaseta-.Iúnior .,„....„..., .3-1
San Sebastiàn-(3ob Egara,.wl-3
mt P « f « r*
C!iil>l·|M» 13 13
AtlítR U «
>V4«9et« 1-3
ÜRIVfe t3
ApSHOl 13
C Ü T e r « a » n
Vstl(l(*M 1 ï
Suàamto 13
S.ító»st)ln 13
« « í » 13
Baffi^o» 12
Jíatí» 13 2
44
.2»
2S
40
28
30
17
25
il
14
IS
oc * *« *
12 2S
16 \S
37 fó
f i 15
36 14
38 -14
3? )2
34 11
33 *
35 9
iS S
3» $
La propera (7 de març): Atlètic Terrassa-Vallès Depotúu; Apòstol Orense-OD "terrassa; Sardi-nero-RC Polo: San Pablo Valdcluz-FC Barcelona; jolaseta-Jünior; Adé* dcoxSan Sebastiàn-Í íub Egana.
Divisió d'Honor Femenina
Real Sociedad-Aiara... .(ajornat)
Universidad Sevilla-Polo 0-0 Vatóelus^-Club Campo 0-3 ODTerrassa-Júnior...... ..4-2 Sardinero-Atlètíc Terrassa..2-1
PI PO « H> g F , _ OC PUM*
W4***»t***#*4«»W
ft$oc*£ïar 12 U
€D*ttaiKMl* ';
Víddete* 1 i s
tíat» 13 7
Cííjmpo 13 6
Sürtïnífo (3 5
VStvíÜa H 4
Mtòtt 15 2
RC Polo I i 0
Aitua 12 i
1 3'J 11 22
1 54 20 21
3 34 13 1H
£ 2S 2 6 IB
S '24
5 12
1* 14
16 13
4 "i 14 22 12
1 10 12 37 5
í 9 14 41 4
» 12 3V
La propera (7 deïnarç>. ftC!PoJo-Atara;ClabdeCampo-l ní-versftdad de Sevilla; jítniof-San Pablo Valdeluz; Atlètic Terrassa-(^D Terrassa; Sardiaero-Real Sociedad.
HAHDBOL
G K U P C Sí^B»leve-La.Roea.««..^.27·33 Sant<M«5e-SíirriàTer....28-30
Parinyes-Puerto i Bordife-OAR Gràtaa.^*.!5^^
L ï K m a 2 1 , 1 5 4 Z 601 52Í 34
tï 15 1 5 555 481 M
S
4
2
6
O A R O r k i i t l l U
Sar^lTcr 2 t U
Teide 21 12
Gttwllft 21 9
6 59» 5A8 27
6 544 4«6 26
7 5H 542 26
6 536 Sil 24
S«»e£s«re 21 10 3 2 576 23
GESKG 21 9 1 11 526 523 IV
Boítfit» 2 t í 1 1 ! 4*1 526 t9
CESC 21 » 1 1 ! S » S6«i 17
1 13 471 5(15 i?
5 12; SOS 544 l i
SwitQtiine: 21 1
GÍÍ-S 21 4
PwAoyes 2! 3 l ÍS 4 ^ 532
F.Sígan» 21 4 t 16 452 5tó
La propera (Ideütarç): lèlde-Puerto Sagünto; UE Sàftt Cu-gat-ManvaRetySaït de lSs*CEÍEG; La Roca·Sartt0É^€^Cí)icia^arff Esteve Sesto\'i(ès;GÈa»à-B«dife; Cas-te;
FUTBOL SALA
Primera Nacional A GRUPS
M W H » ar ce
Frwíwf M Í ? U B Í 9 Ifr
FC pareebiut» 14
Kpic fi??ino 19 12
W í S » 11
imiúvma* 19 9
1' C«nadj 19
VítoswMjr 1»
Montsnm 19
W.9« «<*!«! 19
r*n«!&« . 19
Maxoa 1»
Rubf 19
lAUviff 19
UAnuslt» 19 i
W
1M
72
«I
89
sa
7*
71
59
51
44
18 59
# 72
W «1
J « « 3
9 7»
H &
tï 6*
12 SI
13 65
46 41
64 %
73 51
71 2»
73 24
69 23
«3 23
90 23
7 * 21
n 20
«5 20
93 16
l l f r IS
9S 14
La propera Í6de març): FC Barcetona-Fratas Martín; L'A»
tada-lndústrias Garcia; Centeltes-PB Montserrat; Rubí-Vilassar de Mar; Perla La Murga-Alfa S;VS?ïatcrtli«t Sant C«gat-Masosí Èpic Castao-Po" lideponívo Andorra.
Primera Nacional A . GRUP6
' •#+*«+**••+**•• ...24*23
bp4r M W . » .1»
B«oíc*K> 16 13 i i
CJlnma 16 13 1
OBtt>Bobor(8 10 4
CNOildB 18 10 l
IJHospüíiiet Hi 9 3
Ottoft* 17 8 4
7 5
1* » 2
RCw<*(!S* 17- * 2
tN» r t í* -5 í
SW0«**l» t * 5 4
Sftetfe* IS 5 4
O * * !# 4 S
IS 4 3
!S 2
6S iS 41
9» 55 40
62 42 34
•60 61 iZ
62
«Ü
7*
«5
S*
SI
71
W
72 m t ï
50 30
SS 28
63 26
ȕ 26
» » 3*ï 20
*7 1»
» »
La propera (o de març): EJèctrica Cíem-J8e«icarió; L'Hos-pitalet'Olfmpye de la Floresta; Ca* tali-Babar-Prosperttat; Rlpollet-LloptwCN Caldes-CN Sabadell; Girona»Manresa; Playas de Caste-tlón-Calvia; Cambrils (descansa).
VfJtEISOi.
la Nacional femenina G R U P B
C V Sant Cugat-Saat Martí.„0-3 W.Barcelona-Olot. 3-1 Horton»-E8pluéues.,....>.......l-3
L*ïllaJordi-Ciutadeüa J4) Quart-Algar Surmenor. 3-1
S^itd Coloma-Terol 3-2
*tn>p W » » « *P pm*,
WBapxk*» |8 i7 1 53 D 35
iSantiawtí «T » 2 60 15 34
£ipht£ita 18 14 4 46 18 32
Qww 18 12 6 m 29 30
CV $ « * « « » « » * » « « 7 SS 3 8
L'HIaJwdi 1» * 9 35 29 27
Sjn-íCotwm H! 9 4 32 37 27
18 7 11 25 38 25
18 6 12 26 411 24
Hotroi» 4 14 19
ÍB-Sutnwmw li) 2 16 16
44 22
51 20
1? 2 16 16 50 19
La propera (7 de març) -Sant Martí; Santa Coloma; Terol-yuart; Algar Surmenor-Hortons; Ciutadella-GV Sant Cugat; Esplu-gues-Wineerthur Barcelona; Olot-L'illa Jordi.
HOQÜEi PATINS
GRUP 3
...8-4 6-10
.(ajornat) , 6-3
PHS<::"A·'4·^rdany«3ta.(ajontití)
( w % IM P» r* pp « f o c P - * .
fMSC-A* 17 14 ] g 11* R2 XV
SAFsqAittttB. 14 1 3 13$ 60 29
Wa*f*& IS Ü 2 ï 1 « 75 28
( i lde* 1? 3} J 3 ' Ï40 55 25
Gntdwplb t f » ! } » ' * ) 22
f<Attm>ty » 4 * '» B6 t » 56
t» V 9 n » w »+ ! . « « 18 5
«Ui,» hafaft 18 5
í 11
i l t
77
e » * h *4* *
Scnwea» » fr í t í 70 120
íwttjoftft ' 16 3 t 12 69 107
M 12
122 12
12
7
74 17» 4
ELS * CANTONS Divendres, 5 de marc de 1999 Esports 37
wwimmt Primera Catalana 12.60 Sant Cugat-Barcekmeta (Dia.)
tona 12.00 La Fatga-Barberà (Diu.)
Tercera Regional 12.00 Pucbto Naew-PB StCugat(Díu.) La Fargsi (Descansa) 12.00 E.Cwíaayoïa-Mira-soJ (Diu.) 16.00 Jútíiof-Moncseríac'lèíiassa (Dk)
Veterans 16.15 Júpiter-Sant Cugat (Dis.)
l a Divisió juvenil 17.00 Martorell-Sam Cugat (Bte.)
2 a Divisió Juvenil 11,30 hiVUm^JÚeà^iUh.) 18.00 Sant Cagat-Cas Fatjo ÍDk) 10JD0 PB StCa^c-fav. 25 Sent (Dia.}
3 a Divisió Juvenil 13i»Can CdapnGEF S3fitC«gí8:(í3»s.>
f a Divisió cadet 12.00 Sant C«jgat*R<5rouMDiu.) 1L00 Júnior-Can Angtàjia {Dtu.) 09.60 CEF St Ciigat-N."!ls«assa <Ditt.)
2a Divisió cadet Sant Cugat (Descaasa) 16.00 CEl;StO(gafrC«iPwelWaíDia.) Ï2M EPSabatlelï-PBSamCííp^as.)
l a Divisió infantil 09.00 SantCugat-N.'Jfeftassa (Ois.) 11.45 EX^^oyoiatJwAiwíDfe.) 11.30 Can RuU-PB Sant Cugat (Dis,) .
2 a Divisió infantil 10.00 SVfa3-sd-Adesa^aw0uif5M{Dk> l$.00 Rabí-Sant Cagat {Dis.) 16.00PB SantCsgat-EF BenaiteíDis.)
1a Divisió aievf 12.30 Caa Fatjó-Sant Cugat {Dis.)
FÜTBm
Veterans Sant C»gac*Sajw Just... ,.0-2
l a Divis ió juvenil Sant Cugat-San Pedró Lu*»eifc,...,.2·0
2 a Divis ió juvenil
Rabí-SantCagat. „ t l-l PB RUotenç-PB Sant Cugat,... J-J
3 a Divis ió juvenil CEF Sant Ciigat-T5feidab6.,.„...< SO
1a Divisió cadet Bart>erà-Sant Cugat ...„«.,l-í) E.( Jerdanyoía-CÉF Sant Cagat ,„..4-1
2a Divisió cadet Sant (lugat-Salesíans..................,....„.J&-Í! PBSantCugtó-PajaHL..-....-,...«...,».Í4
1a Divis ió infantil PB Sa»t CU^T-EF Sabadell- ...4-2 Batíberà-San l'Cugat. —1-9 Júnior-SancQuínec. „..,„....„.1-I
2 a Divis ió Infantil
:-VHa<JecavaJÍs.....' .....4-0
124» JaanXXIH-PB Sant Cufgit (Ois.) 11.30 Míra-soi-MauíinaEgara (Ris.)
2a Divisió aievf 1L00 ComaeiG (Íteu-PB StCugat (Pis.) 12,00 Júnior-San Lotenza (Dis,) 10.00 Sant Cu&at-CastdÍar<Dài.) 13.45 CEF Sant CHgM-Vftseag&ts {D&}
2a Divisió femení 1230 PB Sant Cugat-U RÍHISÉJÍ» (Pi«t)
Benjamí preferent 103OSaatCupt-12.30 Maartna-PS
2 a Divis ió benjamí 11.30 Reurcda-SamCugat^Dís.) 1SM "Barasa-PB Sant Cug** (Dfe.) 12-00 Àgora-Motïet (Dis.)
Prebenjamí preferent 10X0 P<m««s-Àgara 4Qfe-> 10.00 PB Saflt€u^t-Ríf»Jtet(lfe.}' 12.00 Saat Cugat-EF Blaagtana (Dl».)
l a is.)
Segona Catalana 19J0OIM StCti^it-ÇeiitreCatMiolD».)
S e g o n a Cat* fem» 12.00 tiE Sant Cugat-E$cabpls
Tercera Cat. * 8 *
Sub20
1400 DE Sant Cagat-Babeé (Pis.)
Cadet
10.30 Sant Andreu1E Sant Cugat 11 >ts.)
Cadet femení UK Sant Cugat "A" (Descans) 10.30 Manflea-UE St Cugat "B" (Diu )
mmm mm Primera Nacional "A" 17.15 W. &t«Cvgat-Max»n (DJS > 18.45 UHospkaks-OlímpvcíDis.!
Primera Divisió 16.15 Fin«|ues íansr Dosríu'Chcss (Dis.) 19*30 Rld»mMCMPB Sant Cugat (Dis.) •
Segona Divisió "A" 11.4$C4íraçpv<:FJot«st»-Vd«ifeiiK<i (Diu.)
Segona Divisió "B" 17.0U M^Janer-Aiguafreda (DMO
Ptimam Divisió fèm. 11.30 M»í»aw-Navarcies (Diu.)
Segona Div. "BH fèm. 17.30 Ix» P%»e»-MC Saac Cagat (Dts.) 16.00 Matswíltes-Mas Jané* (Dis.)
Juvenil 2 a Divisió UMWSmt Cugat-Vtlïamaf (Diu.) 16.00 Patets-Olímpyc Floresta (Dis.)
Cadet 1a Divisió 09JOOC#K5»ye-iad«stnasCafwa (Dis.)
Cadet 2a Divisió 1430 W. SsntCagat-DMS Sarrià (Dm)
I matini 11.45 Maristes Sancs-Oiímpyc (Dis.) WM mwCtagfcCN SdbaMl (Diu.)
Aievf £0.W Q&tmpye-Mmstvs Swuv (Dis.)
mLEimm
1a Nacional femenina r Sant Cagat (Dts.)
Segona Divisió masc . 10.00 \l3reraà^tunVC\'StCujç»tíDiu.)
Juvenil fem. C. Cat. Obt-CVSaitt Cugat
Cadet fem» C. Cat. CVSanc
1a Nacional 12.45 U£ Sa^<5ugat-Manyanec (Diu.)
3 a Catalana 1030 m Samí^-Q^ft Gràcsa (f >tu.)
Juvenil 2 a Catalana ÏL00 SaüeB«j»nwí4JE StCàígat (Diü.)
Cadet l a Catalana mm HE St CtígiÉ^Ntoflícada (Diu.)
Juvenil 17.50 E%aiada-PH Sant Cugat (Di*.)
Infantil 16,00 EJ^alada-PH Sant Cugat (Dis.)
Aieví "A" PH Sa«tt Cugat {Descansa)
Aievf "Bm
13.00 PH fentCusat-Casteltet (Dts.)
11.00 Barbí^-I>H Sant Cu^t (Dts.)
Prebenjamí **A**
Prebenjamf *&n
IZM PH Sm C»pt»lgo*tada (JDts.)
Cadet 2 a Catalana 12.4$ Èpic Cas««»^í Saet Cugat (Dis.)
Cadet 2 a Cat. femení 1^00 ÜE Sa«€^»í.Vilaraajar (Dis.)
Tercera Bat-eeionaíDíu.)
Divis ió d'Honor iWétia) fen Sf^mÈiR-Júnmt
Divisió d'Honor fem. 13JD0 Júdw^Sa» M>h Vaideiaz (Db.)
3 a Divisió
TENNIS DE TMUUk
l a Divisió aievf
at-JSaa Cri&tiSbíEl—,—..„,.2-1 Víbdeca«slfe-U E &nt Cugat 65-67 l'O
Cadet UESí*««Ç«e«<}íïm«ílcrs. .«8-23
...o-i C a d e t femení UESt«<^p€tC0ÍaJuv»t 32-52 UESaat€5(5ÈS*«MitQ»ir/e 3R-7S
2a Divisió femení mmat SMLM
Benjamí preferent . S e g o n a Div i s ió "A" SaftJulÜB-SïHJtCujea.-,.,,™,.™...-....-! " ' HatnanacCI&lnpyc FJoresu 6-3
2a Divisió benjamí Segona Divisió "B" SwrtCugat-lb«asss,..„„.,«....<.^.,,m3^ OSiiçièc&Adbia-Masianeí S-3 PB Sant Cn^t-Àgofa...™.. 1 J 4 ,
Juvenil 2a Divisió SaatFost-W. Sant Cugat V5
SaiaaPetpètua-PBSiftt-CS^t,™™-!-? 01ímftyeï%)t«sta-An:c«iíl V2 Ripollet-SantC»gat»,..™,<....,.<...,™„,f<|»S
"•<•,. • Cadet 2a Divisió 1a Divisió prebenjamí E iaP w.$ant n^,, •••>
—*? musmm *^ Segona Divisió masc.
S e g o n a Cat» fem. cvs*«c&^R»c'^iiea'HebKm..34 \58ad«si^l&-UiSaï«Q©»t. ^ . J6 JS*
*HBvenii:Wem« C cat» Te^era'Cat» "B* cvsastCagt^Bfatnc., w 10^Batbe*a-BàsquetSantCujstt<!3íu.)
Cadet fem* C. Cat. Jónior ftommié CVSantCugtó-SatitMattf,. .V-l
m@mt mims laCat. fasa d'ascens • ! • > • • mmmmitv t ... .
• Ctob7a9-ÏIESa«tCugp:
Segona Catalana 17.00 Foig«<*í*!*.píísc uA" <Dts.) C«Bnarcai f» d e s c e n s 1530 PHSC^*-Comel!à (Dis.) Ftas)<^MaffÍMa*e,^"-ííESa»£Cvpt
Fèmines Copa l a Categoria lLlSCa^tés '^^HtSsntCugaKDiu.) Els 8<k |a^at»^-UE Sa«wCugw
Júnior Copa Infantil 18L1S E.lgualacía-Pïl$BKCuí5at (Dis.) ?f««^ ét Mat MB"»UE Síí« Cugat
TENMSÜE TAULA
Paso ascens l a Cat. 3a Ce 27*23 A»ehpdeftltHK«UES4«i:€ugat.„...4»3
2 a Catalana Fase ascens comarcal ÜE SantCugatl^Wa..», «2&-20 LaPsKtó·üESuBtCÏHgat..-.,,.,»..^.^
# g # H Í f PMTÍ^IS EÏ€fe«Vft«ÜESaatCug ..». 4-2
2 a Catalana Infantil Sant Lforenç-PHàiRtCagat "B".. „S-J2 LaPasà^üESaBtCupit.... ^ , . .^4^
Juvenir « W W » «HM» PHSantCugsfiOaítíaffiíola.... „2-8
2 a Camp* Cat* Infantil !««!« mi'AaHH i9to..„ „....i-i PHS,iíitCupi<ÍüfdaftW.ta 10-8
^ 3 a Camp» Cat. AleVÍ **A* J<3»i«rl9Í7-lhjHs..... l'HSantCüg»éiwtJanyal!u, .....4-2 » „
Juvenil Aievf "WP' Júftiof-COlíawssa. Sant RaTOOn-PHSi&tt Cugat. 4-2
Júmei·M*&<tefx*»l& ^ „—„..*-lo rfa. <.«..i4*t
Prebenjamí "A" " • - "™ *****
j - ï
Jl·Z
i+> r m •••»•< < * > w « ••*+>•<<• JM1
• <44«f»y 44**4+> « *tl+>y4<M
38 Esports ¥1S /CAIYIDNS Divendres. 5 de mare d, IVW
J| ü Uf P £ 0 t
Aleví 09.00 Cíatflfemya-FetïanOua ~ —....,
11,00 Col·legi Cwme-EjwoU Avenç "A"....™.
10.00 Collsretofe ".V-Ramon iCajal '•&"
11:00 CSa»Wof»"B"-Paii<·jsabi
69.00 Agustí Bstrtia-E·Aiil3 Avenç "B"..,
12.00 Santa ísabei-'l V ™ Altet.....
10.00 GoUegi t,umen-Viarií „.
Infantil femení t o c FUTBOLrWWTW
Aleví 13.00 Tiirre Uehte-Jrsin Mjiafçiil "A".„
10.00 Cawltima-ílol.tegt Fimipa
11.00 Irun Mausall "B"-Club iTAran
12.00 VallrMim.tt-Fen.in Gluí...... ~-
12.00 OI tegi Baímes-Saroa J**eJ,-.~
03«.>
..JLOa.)
,.^.íDw.>
Infantil 09 .00 Rubí Nwd-U<w«Kfo Vmeí.
10.00 TftE Les Planes-AV. El !%«*„_
...,„,.. «Jfc.)
~......<Dis>
Cadet 1 LflO IES La JSerrea.LconaHto Vinet
Juvenil 10 .00 Fuentehviafla-Rubí Futboi Sala
11 .00 Angelets Ferrer-RuMNottl™».,«».
HANDBOL
..<tJis.>
Benjamí 12.00 Cacafanya-FenanCU» " C » , ™ — ^ . . — . . . ^ )
11 .00 FcHan Qu» "B."-&cofa Av*HS>^~J!.~-(CS».>
10.00 Santi Kabet-CnlfcewliU.,. ,.
13 ,00 Ferra» Cltu "W-Joan
<D»)
(Ofe)
WmmWí * B jlSlilIII FUTBOL 7
13.00 Sant Cugat.SwjÇSïstóhal „...„—.£>»>
10.00Vítad«<!avat|»íA<fe»a-Wira.·«rf ^ .<OW
13.00 À^,ra<^lPOi»«<;«..- ÍD&.Í
Benjamí E«oJ4Aw»ç"A''-JferiíRssRwbf·*A" „,(D»,) 13.0&E**** Avenç *B"-S«B Pere Lunwn "8"™{Dfe,> llJ$Otor^«:C«iFai|a-Foit« ..- ~ ~jm,)
-júniot .,„ M « . (Bis.)
Alevi * 1 L 3 8 ifcicúia ?»»-E«r«ta Avenç.... 13 .00 Acte!sai4Mir»-br)l-Foiíi>...—
FUTBOL 1 %
„<*0*i
......íDis.)
,~...(D5sJ
- (rai) ,...«< Dís.)
ítJís.)
Infantil 10.00 Col fegí C w "A"-Amat> Ca*;)? "A".....
lÍ.O&CdUej?<ÍHaK: "B"-Centre Obert
10 .00 EïCüls Aveoç-Mamte). Rtibí „„ ,..
11 .00 AotauCadelf "W-Cut.Us&Cmtne·xr...
B À S & U £ T
í-fES Blanxjrt ....
-Agria
OtvaS Bemat.FjKola Avern
V O L £ i B O L
Aleví Carmcti
(Ois.)
....<D».>
.—{Dís.)
Aleví femení 1 & 3 9 SantíenS-íureía Maria..
09 .00 Can^Pfàetíca-Pla Farr«a.s
tO.lSCultwraPràcttca-ÍJRK. [^s Planes...
10JOCot.leg)25S«e«bre-F.$Pmat„. . ,
Infantil femení ><>>MqS< MwíM^V Sant Cugat.
I&OOCkAfcgi Dos*4JESïntCugK "A"
1 & 0 0 Sseola Averic-Colicçt VetSnma....
l&OO^TomtidPafeíí-Agoi* ..««.„»«.
1 1 . 0 0 Centre QbenvEseola Pta.„_.„
,.(tSs.)
.(Dts.)
(Dis.t
(Dts.)
„<D)S.):
R £ S V m m
L 0 C A
FUTBOL SALM
Aleví Catslunya·joan MaragaJi "À*-.^..—^-^m.;-».
JS-% Joan M»r«$a)t ^"Ool^^gi Et^op*.,*^,.
Escola, Avenç-C5ufe d*Af aft..
Infantü
Cadet , . _ , . . • • %>. .; Duc Mtmtbíaníí.L·etín·íéj Vlwsi..- .ii.^1^yi.j^ií.. l...^
<*»».««»><M*> <W»^M*f*A^«4«í ««(X<«» í ^ ^ Ft*enwlívMn«-RJB.,
HANDBOL
Escota Avenç "A"-Fttr»ftCfei* tï",
Cataiurrjra^DolNçRii»..
Satwa J«rtx:J-J<»» Maf«g»fk.,
E*eol» AVÇBÇ "B^-Fetr»» Cloa "A*,.....«><»..<W<».Z$4
B 4 S £ T
Benjamí &cefe Avfenç-Sattt jtadi *A*".™^
ï%wV*8ft« «A"-CeweOb««r.,..
Catatunwa "A"-Feram (3u» "A"!
CjíaUmya "S"-Fenan Clua "0".
Alevi -; s^Sj. : <S»taJw»m·Síftta babcl....>....m.
S a » Jafdt *B™-Ptíí* Vallfc*..»,.™..»,..^.™^^^^^!* Sa»t Jor<li ".V'-Bscoia Avenç,.,. „.„„s|£Í§4Jl·MS·$t
AgCíra^VetiJaguet™,....™,..,^,,..,,^...,^!^^^;?^} t
Pla F*nctas-}oaft MítBe*í).,.^..,«.^;|(Í£!;.«..„«SÍ-lt)
Fett»»C3ua-La Flores»,,...„,
Prebenjamí A*k*a-M«ra-5ol-yE 8 « t t **'
;t«a-Pctit E t t i . . . — — ....rf-.—ti.^»... ...... ..2-0 „ a-2
Sa»Ct»*fíbaJ "B"-E«f>l» Av<mç "A" S»«Cií»tób»t *Çr~TZt*xji* Avenç "»"„ <3l««elftí»l»l-F««é.».....» „
Aleví Ssíírfa Avt«ç-Mímt«u La Moià..,.,,
FUTBOL I I
Pi* »»'-F«f*.„ .„, .„
HANDBOL
Aleví
Í Í ><4++f ><*+*kí
RaMWjS i Csiüi -A-.EstHl» Av«»$ *A^
Cotfsciisí» *^"-A(Sï«tí aarw»,„„,™„.,.„
Cdfaertfe<^ÍSí»C«s»ls.™«. ,
R«itwift»C»|«#,**-·JEi(<íolaA«í»ç",&'*.
Sart» t»»feejk3(ii.tegi l<«te«o> .»>„...
Atn»»,Ci(|e!t "A*lC6Üce CkrtK "S"
• >>^4+»»»,«<4+t»>v«*»*y>*&M.1
- " *''• *
DONATIUS : "Ca i xa d e C a t a l u n y a " c t e . n° 0 9 - 0 2 0 0 0 4 6 5 0 2 o per in te rnet : w w w . l a c a i x a . e s
Ramb la d e Cata lunya 32 , 1er 1a. 08007 Barce lona. Tel. (93) 487 78 78. Internet: www.seke r .es /mun idas
Mans Unides D i rec te al Tercer M ó n
SI
I!
Excursions - Escoles - Empreses - Equips esportius ... Ens adeqüem al seu pressupost. Vehicles amb les últimes
r LLOGUER D ' A U T O C A R S
SarbuS Tel M 580 $7 00 innovacions i el màxim confort.
A n y s i q u i l ò m e t r e s d ' e x p e r i è n c i a
EIS4CANT0NS
Espectacles
Divendres, 5 de març de 1999 39
C o n c e r t s
Lucky Guri i Laura Simó canten avui a les dones de Sant Cugat
Guri i Núria Feliu faran un concert solidari el 20 de març
Ri TH CASALS
-Sant Cagat -
Lucky Guri al piano i Laura Simó amb la veu, actuaran aquesta nit a la Casa de Cultura, dins els actes programats per celebrar el dia de la dona treballadora. Com ja és habitual en els concerts del pianista, no hi ha un programa conegut per avançat sinó que es va definint "segons el públic", en paraules de Guri. El que sí es pot avançar és que serà un programa amb molt de jazz i temes de pel·lícules com èl Night and Day de Col Porter, bàsicament cantat en anglès "perquè és l'idioma on la Laura es troba més a gust cantant", ha explicat Guri a Els 4 Cantons.
No és la primera vegada que el pianista televisiu actua a Sant Cugat. Fa dos anys ja va gravar el CD Deixa't seduir ah estudis del Centre Cultural. "Podríem dir que és un lloc que se'm dóna molt bé. Sempre hi ha hagut molt bona sintonia. Jo toco jazz, i sigui el tema que sigui, sempre tindrà aquest regust de jazz que ja sé que agrada al públic santcugatenc", confessava el pianista.
Somriures i solidaritat
"El més important del món és que la gent surti del concert amb un somriure ben ampli", afirma Lucky Guri, "per això jo tinc la mania de mirar al públic. Em guio
per les cares. És una qüestió de psicologia que ja forma part del meu tarannà". A més, Guri ha promès algunes sorpreses per als assistents que no ha volgut explicar. El que sí ha fet públic són els dos CD que ara prepara. El primer, que sortirà per Sanc Jordi, és una gravació amb cinc cantants que habitualment col·laboren amb el pianista al programa de Mari Pau Huguet de TV3. Són Jordi Ballester, Sam, Laura Simó, Marian i Mercè Gràcia. L'altreCD serà el segon que el músic realitza amb l'editorial Columna, i hi cantaran Núria Feliu, Carme Canela, Mònica Green i Nina, entre d'altres. A més dels somriures del públic,
Lucky Guri també assegura que li
Lucky Guri també cantarà a Laura Simó en algun moment. FOTO: CEDIDA
interessa la solidaritat. "Miro de ser tan solidari com puc. En aquest sentit, penso que m'estic guanyant el cel", ha dit. Per aquest motiu, el dissabte 20 de març el pianista tornarà a ser a Sant Cugat acompanyat de Núria Feliu amb un concert en benefici d'ASDI, CAVIS i el Taller Jeroni de Moragas. El recital,
organitzat per Rotari-Rotaract Club de Sant Cugat, serà al Teatre-Au-ditori a dos quarts d'onze de la nit. "Els que vinguin a veure'm amb la Laura -ha comentat Guri- ja poden començar a córrer per veure'm amb la Núria Feliu. Seran dos concerts totalment diferents i m'interessa que vingui molta gent".
Música
El Cor Aulos participa en la gravació del darrer disc compacte de Toni Xuclà L·s noies del Cor posen la veu alterna lQuisapon Express'
R.C.Z.
Les noies del santcugatenc Cor Aülos van participar el passat dis- • sabte en la gravació de l'últim CD de Toni Xuclà I si..., una gravació de la discogràfica Música Global que sortirà a la venda per Sant Jordi.
Els membres del cor van passar cinc hores als estudis de Músic Lan, als afores de Figueres, per fer les veus del tema Quisapon Express, un viatge musical que transcorre pel nord d'Àfrica i la música antiga europea. Xuclà ha explicat a Els 4 Cantons
que recordava un cant de tipus èt
nic que el Cor Aulos entonava mentre preparaven conjuntament les Verdaguerianes, per al grup Te-trateatre al Nadal de 1995. El so va quedar dins el seu cap i el resultat hacstat aquest tema, on també ha participat German Díaz, concertista de la viola de roda vingut expressament des de Valladolid per a la gravació.
"El títol I si... fa referència al treball de creació, com el que hem fet amb el Cor Aulos, perquè la música és un exercici de llibertat i creació, s'ha de fer amb la ment oberta i canviar tot el que faci falta", afirma Xuclà sobre el CD.' / si..., està format per tretze te
mes, on hi intervenen com a con
vidats Toti Soler, Gerard Quintana dels Sopa de Cabra, Cris Juanijo dels Ja t'ho diré i Juanjo Mufioz d'Els gossos, entre d'altres.
El Cor Aulos té ara previst un concert a la Societat General d'Autors (SGAE) el 15 de juny. Serà un recital organitzat per promocionar les 5 Sardanes Vegetals de Matilde Salvador (1918). Es tracta de cinc poemes, Les oliveres de Balaguer (Sardenya) de R.Caria, L·i carras-atdePtdla(yàlència) de M.Peris, El pi de Formentor(Balears) de M.Cos-ta, ElxiprèsdeSinera (Arenys) de S. Espriu i El roure de Serralxma (Rosselló) de J.Sebastià, convertits en sardana per a cor que recorre la eo-grafia dels Països Catalans.
T r a d i c i o n s
Neix Tudell: cursos d'instruments tradicionals
catalans a Sant Cugat
R.C.Z:
Tots aquells santcugatencs i san-cugatenques que vulguin aprendre a tocar la gralla o el timbal, ara ja poden fer-ho sense sortir de la ciutat Tudell és el nom d'aquesta iniciativa, on s'hi amaguen dos objectius allarg termini: la consolidació de l'ensenyament de la música tradicional i la formació de professionals en aquest àmbit a Sant Cugat, dues necessitats constatades per Ricard Benito, un dels impulsors de l'activitat. "Volem reivindicar que als instruments tradicionals se'ls doni un ensenyament tan seriós com a la resta d'instruments", va
explicar Benito a Els 4 Cantons. Els cursos s'impartiran en grups
reduïts d'un o dos alumnes i constaran de tretze sessions d'una hora setmanal. Tudell, però, vol anar més enllà d'una ronda de cursos i prou. Galdric Santana i Albert Carbonell seran els professors de gralla i timbal, respectivament. Els cursos, que començaran el 15 de març, estan organitzats per la Coordinadora d'entitats de Cultura Tradicional i Popular de Sant Cugat, integrada pels castellers, els bastoners j els geganters, entre d'altres agrupacions locals, amb la col·laboració de l'Ajuntament La matrícula serà del 10 al 12 de març, de 6 a 8 del vespre a la Casa de Cultura.
Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat
Lucas ysrWTV Lucas Diesel Systems S.L Treballant des de Sant Cugat per a tot el món Ctra. de Cerdanyola, s / n - 0 8 1 9 0 Sant Cugat del Vallès - (Barcelona)
40 Cultura ELS /CANTONS Divendres. 5 de març de 1999
T e a f r e C r í t i c
Vilarasau: "El públic ha entès molt bé el missatge d"El Comunicat Sant Cugat aplaudeix el Havel de Tetrateatre
v**9*
R.C. Z. - Sant Cugat -
Després de perdre's per Barcelona, El Comunicat va arribar a Sant Cugat. Cap dels assistents, però, no en va poder saber el contingut fins després de (|iiasi dues hores de curs accelerat de Peditipet, un nou idioma sorgit per agilitar el llenguatge administratiu. Juntament amb l'aplicada alumna Borrell, les quatre-centes persones que seien divendres a la nit al Teatre-Auditori, van demostrar la seva rapidesa per als idiomes. "El públic ha estat tota l'estona molt atent. I la resposta ha estat molt bona. És un text intel·ligent, per a gent intel·ligent i penso que el públic ha entès molt bé el missatge", afirmava la directora ilel muntantge, la sant-cugatenea M. Dolors Vilarasau.'"El millor del teatre és que les obres van madurant amb el temps. Mai hi ha una representació igual. Avui. per
L'AOSC estrena 'La viuda alegre'
AüciA.D.Bi j - Sant Cugat -
El públic santeugatenc va acomiadar amb una pluja de torts aplaudiments La viuda alegre, l'opereta de Iran/ Lehar que l'Associació Orquestra Sant Cugat. en col·laboració amb el Cor Aulos i les \eus tic cinc cantants. va presentar dissabe a la nit a l'escenari del Teatre- Auditori.
Més de sis-centes persones van gaudir de la interpretació, versió concert, d'una de les obres més representades de la història de la música des del 19-05. ."Es una història magnífica, amb una música que arriba, que tothom coneix i que el públic no sabia que la coneixia", afirma el director de l'A-OSO, Josep Ferré.
Ln muntatge que gràcies a l'escenificació dels cinc protagonistes, i la veu e/t off (ïun narrador, Joan Berlanga, va fer les delícies d'un públic que amb un concert d'aplaudiments va demanar dos bisos d'una opereta que l'AOSC està treballant per oferir la primera versió en català.
1 l'nina hi intervenen ntn ai ton que fan exemple, han passat coses que no havien passat mai en les vint representacions prèvies. No estàs mai satisfet, sempre penses que hi podries afegir més coses", explicava l'altre santeugatenc de Tetrateatre, Joan Berlanga, el dolent de l'obra.
zuit personatges FOIO \l \RR0SA "Hem guanyat en r i tme.
Cada vegada l'obra té més elements proposats pels actors. I encara millorarà, perquè ja estem treballant en una nova versió de l'obra, que durarà vint minuts menys", declarava M.Dolors Vilarasau al acabar la representació.
C r í t i c a
Vencunt del ronmnUchme EDUARD lENjgi$
OPERETA: 'La viuda alegre' de Frawz Lehar. IMbrettk L·i> Steiti i Víctor L·én. Text català de la narrada de Gustau Eriíl. Cantants: Mireia Casas, Rosti Cris-to, Vicenç Es&ve, Jmm Ramos i Manel Esteve. Narrador: Joan Berlanga. Amt> elCw Au/os. Director: Joidi Pumtt/B. Orquestra Simfanka Sant Cugat. Camertkm Anna Calvo. Director Josep Ferré*. Uoc i dUt: leatre-Audifítri. 27de febrer.
Violinista i compositor, Lchar, nascut a Moràvia, es forma i víU en un espai geogràfic i cultural on regna Johann Strauss, de qui copsa la frescor d'idees; ef color brillant t fàcil de les melodies, convertint-se en un dels darrers creadors d'una manera de fer musica que encara es pot escolta* sense dificultat. El bon nivell de l'OSSC va po
sar-se en evidència a l'obertura amb un* entrada perfecta de so compacte, on es presenten els temes principals de l'obra, fins l'a-parició-de Joan Berlanga, narrador de k historia, en unaactuadó
correcte i eficaç, acompanyat per Eloi jmé al piano. Mireia Casas, com a viuda Ana de Glavari, va demostrar la consolidació d'una ven homogènia i un bonic timbre, àrab Pafegit d'una actuació convincent com a actriu de gentil presència. Joan Ramos, en el paper de Conde Danilo. va aportar seguretat en la projecció i potència d'una veu de timbre agrada-
' He, actuació esplèndida i vocalit-xactó clara. Rosa Cristo, va
• dificultats per so-\ magma sonor de l'or
questra per anar situant-se, poc a poc, a un nivell acceptable. Vicenç; Esteve, com Camilo Rosí-Jlon, fou eatenedor en els seus -ftagtnents i correcte de potència i afinació. Manel Esteve, baríton còmic, va jugar perfectament el seu paper amb veu atenorada suficient, vis graciosa i divertida. La participació del Cor Aulos, elles carn Ses "grisettes" i ells com els companys de gresca va ser molt bona i ajustada Estrena d'un espectacle atractiu i de bon nivell, que hauria de polir les sortides í col·locació deb cantants a l'escenari, per millorar el resultat final i
narrativa.
El poder de Vubsurd kafkià Ej&UAftD lENER
TEATRE; *fifi flacHavd,mb
cat esent en una ètMam- entén, idioma atri:
llengua <pe no anomenat
Direcció: MDém Témsau,
deiRuste, l&iar&ma&tr, Mdth-
Àdaptaeié i Betra caitçoiw
Mimem TomXuclà. Escenografia: Caries Pujol i T&-tiersdelCCSC. " lloc i dia: Teatn-Au&ton. 2$de febrer.
Els déus havien condemnat Sísif a fer rodolar tneessartwnem una roca ftns al cim d'una muntanya, des del qual la pedra tornava a caure pel seu propi pes. Ne hi ha càstig mes terribíe que el treball inútil i sense esperança. Camus escriu un assaig sobre f absurd i trenta anys abans ei funcionari Kafka, escriu Elpmé, on d prota-
vef, Josep Casp), viu immers en una situació absurda, és a dir 35-gica {com si h vida fos lògica!), que a póc a poc el va portant a la degradació per falta de llibertat i absència d'identitat personal. Obra caractefisri<» dels seixan
ta que el pas del temps no perdona, on J.C, director general d'un ens públic rep wn comuni-
de tom per fet més precisa i eficaç la gestió administrativa. La historia funciona amb reiteració i un ritme que allargassa sense quasi evolució l'anècdota en gairebé du£s hores. És una llàstima que MDofors Vilarasau, tot i respectant el Hayel que estima, no ha-gués agafat les tisores per fer un espectacle igualment vàlid, on el missatge ètic i humanista persistiria sense avorrir, perquè cl nivell de qualitat professional de la dramatúrgia ho permet. Blai Llopis dibuixa convincent la seva soledat i indefensió davant la "bu-frocràcja". Joan Berlanga, esplèndid, és un perfecte corrupte atribjsta sense escrúpols. Joan Raja broda finexptessiu Prats t S'exeèn-trieï groller cap de traducció. Clara del Ruste mima les personalitats de secretaria, alumna brillant i dura executiva i, finalment, It-ziar Fenolïar, resol amb eficàcia un paper només agraït al final de l'obra, quan, posant-se el barret de l'esperança, surt a viure fora del recinte on els altres seguiran enganxats a la roda de l'absurd C escenografia molt aconseguida i els afegits musicals perfectament prescindibles.
M ú s i c a
Hustiimante va dedicar uns trenta minuts a cada un dels alumnes. K: O.R
Carme Bustàmante ofereix una classe magistral de cant
al Conservatori Municipal
A.D.B - Sant Cugat -
La professora de cant del Conservatori del Liceu, Carme Bustàmante, va oferir dissabte a la tarda una classe magistral als alumnes de Mariona Benet al Conservatori Municipal Victòria dels Àngels. Sis alumnes de diferents ni
vells van rebre les ensenyan
ces de Bustàmante. L'objec-tiu d'aquestes classes és perfeccionar la tècnica dels estudiants a partir dels seus problemes. "És com una classe particular dins d'un gran grup. Es un treball personal que serveix per als altres que escolten, però solucionen el problema de la persona que està cantant", explica Bustàmante.
ELS /CÀIVI10NS Divendres, 5 de març de 1999 Cultura 41
Joan Serra i Quim Serra. Coreògrafs de l'Esbart Sant Cugat
"A 'Terra Baixa5 es reflecteix Pemoció de veri tat"
Rl'TH CASALS
Demà s'estrena al Teatre-Audi-tori Terra Baixa, d'Angel Guimerà, versionada en ball per l'Esbart Sant Cugat. Però Quim Serra i Joan Serra, coreògrafs del muntatge, ja pensen en l'òpera sense veu cjue preparen per al 2000 i en l'espectacle sobre Gaudí per al 2002
- Què explica Terra Baixa que va atreure la vostra atenció? - Quim Serra (Q.S.): Tanca una
triologia que haviem començat amb Vn pont fk mar l'lava, vam continuar amb Tría(k\ ara tanquem amb Terra Baixa. Els tres parlen sobre els sentiments i les inquietuds dels homes.
- Quins són aquests sentiments? -Joan Serra (J. S.): Tena Baixa ex-
plica les emocions dels homes i les dones d'una determinada època. però nosaltres els hem traspassat a l'actualitat. Igual que en els tres espectacles que hem fet fins ara, con-textualitzem tant la tècnica de la dansa tradicional, com la identitat d'un país.
- Com es transforma la literatura en passos de dansa? - J.S.: Hi ha d'entrar la tècnica i el
llenguatge teatral. Parlem amb un llenguatge conceptual, que vol dir que treballes amb l'emoció i el sentiment. Terra Baixa, al ser una història d'amor amb un triangle i en una situació social determinada, ha estat mès fàcil. Però el problema del llenguatge de la dansa, és que la gent s'hi ha d'habituar. Va a veure dansa amb els mateixos paràmetres que va a veure teatre i aleshores ho vol entendre tot. Nosaltres pensem que a la vida no s'ha d'entendre tot. A dins d'aquesta petita part de la vida que és un espectacle, tampoc cal entendre-ho tot. Que t'arribi alguna cosa. Això és el que li interessa a cadascú.
- Q.S.: Però tractant-se de Terra Baixa, una obra argumental, sí que procurem que segueixi un guió i es pugui entendre. Hem anat molt en compte.
- Com reacciona el públic sant-cugatenc davant el llenguatge de la dansa?
-Q.S.: Cada vegada estem creant un cercle de gent que ens segueix
l'ena Ruixa seia a \nrluna 11piopei que es va ampliant, no només de Sant Cugat sinó també de fora. Ks una realitat que ens fa contents. Ks veuen els resultats, el cercle es va eixamplant.
- J.S.: Amb una escola de dansa amb 300 nens i nenes, s'està educant d'una manera'diterent. Quan els nens vénen a aprendre una dan-
mes-ilejuli»! FOTO V / lA'A'OS'.l
sa tradicional catalana, el primer que se'ls ensenya és un llenguatge i que amb ell se'n poden anar a Colòmbia o a Turquia i fer-se entendre amb aquest llenguatge, que és el nostre, el d'aquí. La barretina i l'espardenya no ens interessen a nosaltres. Per altra banda, són dos elements que tenim tant si volem
com si no volem, i sí els volem. Els tenim, els estimem i els utilitzem. - Que li vau demanar a Carles
Pujol, del CCSC a l'hora de fer l'escenografia?
- Q.S.: Hi ha dues coses importants. L'una és el baix i el dalt, dos nivells protagonistes a l'obra. I també hi ha una tònica a l'espectacle que juga al cabaret, molt suaument, i l'escenografia ens permet fer aquest joc. Els ballarins s'esperen i quan els toca, surten. Cadascú té un lloc i quan acaben la seva dansa, tornen al seu lloc.
- Com va anar que Albert Giri-novart composés la música?
- J.S.: Estàvem gravant un programa per televisió i ens vam trobar que la música la tocava en directe l'Albert Guinovart. Ens va fer gràcia que l'Albert tocava sense partitura i mirant als ballarins, i això no és habitual. I no només això, quan vam acabar, es va aixecar i va anar a dir als balladors que havia disfru-tat molt tocant i mirant-los ballar. I de seguida vern veure que havíem de treballar amb aquest senyor.
- Vau comentar la sensació de relaxació del públic en veure Mascaró de Proa. Què penseu que transmet Terra Baixa?.
- J.S.: Jo diria que transmet molt el personatge de la Marta. Reflecteix l'emoció de veritat, i això confiem que serà el que impacti el públic. I no únicament que impacti perquè sorprengui, sinó perquè realment qüestioni coses. La Marta és un personatge tant de veritat, que a vegades pot arribar a fer mal.
D a n s a
La Caracol· la acomiada el cicle "Música, cant i dansa
a r r eu de Sant Cugat"
A.D.B.
La
La companyia de dansa, La Caracol·la, va ser l'encarregada de tancar dissabte al vespre el primer cicle de "Música, cant i dansa arreu de Sant Cugat" que durant dos mesos ha tingut com a escenari el Centre Social i Sanitari de La Floresta.
Un nou projecte engegat per l'Ajuntament, "amb l'objectiu de donar a conèixer diverses entitats san teuga tenques dedi cades al cant, la música i la dansa, arreu dels espais municipals que no siguin del centre, és a dir, als districtes", explica el tècnic de cultura de l'Ajuntament, Jordi Gonzàlez. Una experiència que després de ser qualificada de "molt positiva", visitarà els districtes de les Planes a la primavera, i Mira-sol.
Vora una vuitantena de persones van assitir al darrer muntatge d'aquest cicle que La Caracol·la va acomiadar amb un programa de dansa c o n t e m porània d'obertura i tancament,
amb dos tallers de Pau Casals a càrrec dels més menuts , i tres coreografies.
La primera dansa, Las autori-dades sanitarias advierten protejan a los ninos, i la tercera, segon premi coreogràfic de Madrid 1998, van ser interpretades per alumnes de l'Institut del Teatre, que reben el suport, com a plataforma, de la Caracol·la. La segona, En el jardí va anar a càr rec d e la f u n d a d o r a d e la companyia, Montse Barquín. I és que segons explica Barquín, "la nostra finalitat és expandir el tema de la dansa, i apropar-lo a la gent amb professionals. Donar classes, i cobrir uns temes molt bàsics que la dansa no té, com són les infraestructures, a més de conscienciar les administracions de la manca i la necessitat d'aquestes, per ajudar als professionals a trobar sortides".
La Caracol·la treballa des de fa tres anys amb l'Oficina Municipal d'Esports on realitza tallers de dansa, taitxí i tècniques de relaxació.
R e u n i o n s
Les visites al Monestir van créixer un 2 1 per cent durant el 1 9 9 8
Quasi 500 persones anaren a les visites guiades dels dissabtes
R.C.Z. - Sant Cugat -
El Mones t i r de Sant Cuga t va rebre durant el 1998 quasi t r e s mi l v i s i t a n t s més q u e l'any anterior, el que va suposar un a u g m e n t del 21 per cen t . Aques ta va ser una de les dades més rellevants fetes públ iques pels membres del Patronat del Monestir, reunits el passat 18 de febrer a Sant Cugat .
L 'h is tor iador s a n t e u g a t e n c D o m è n e c M i q u e l , m e m b r e del Patronat, ha indicat a Els 4 Cantons que les visites guiades que es fan els dissabtes al matí han contribuït lleugeramen t a aques t increment de visitants. "Però encara hi ve poca gent. Hi ha una mitjana de 14 persones per visita. Estaria bé que s ' i n c r e m e n t e s s in" , ha afirmat Mique l . En xifres, durant 1997 van visitar el M o n e s t i r d e San t C u g a t 12.746 p e r s o n e s , p r inc ipa l m e n t a t í tol i n d i v i d u a l , en
g r u p s d e la t e r c e r a e d a t i a lumnes de primària. Al 1998, e l s v i s i t a n t s van a r r i b a r a 15.459 i destaca l'inici de les visites de grups universitaris. En a m b d ó s anys, el mes de maig va ser el més concurre-gut.
L'altre punt més discutit du-
El Patronat del Monestir va demanar a l'Ajuntament l'ampliació dels límits del projecte per
a Pentorn històric
rant la reunió del patronat, va ser el projecte per a l 'entorn del Monestir fet públic la setmana passada per l ' a l ca lde . Domènec Miquel, que va elogiar el p ro jec te pe r la seva senzillesa i poca intervenció, va explicar que , inicialment, el p r o j e c t e p r e v e i a m e n y s zona d'actuació. "Vam sugge
rir q u e el p r o j e c t e s ' h a v i a d'ampliar fins al cos monàstic, que és la línia de les ant igues mural les del Monest i r . S 'ha de recuperar per dos motius: és una exigència legal i també didàctica", afegí Mique l . A la trobada es va destacar, una vegada més, la falta d 'una visió global d'actuació per a la zona del Monest i r i el canvi de criteris de cada tècnic executor.
El Patronat del Monest i r es reuniex anualment . El presideix el director general de Patr imoni de la Genera l i ta t de Catalunya, Josep M . H u g u e t i l 'acompanyen com a vicepre-s ident l 'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, i com a secretària la Delegada Territorial de Cultura de la G e n e ralitat, Guiomar Amell, en t re d'altres responsables culturals del govern autonòmic, el delegat del Bisbat de Barcelona, el rector de Sant Cugat, un representant del C lub Muntanyenc i un de l 'empresa asseguradora Catalana Occ ident .
42 Cultura ELS HIUVIXMNS Di:;,u/,-r,: S ,/,
D e s d e l a h i s t è r i a
U n e s p a i d e m o s s è n P e r e v i v ó
"Lo senyor abat ja és mort" I <a nova de la mort de Pahat
arriba a Sant Cugat a tres quarts de deu del matí. Ja fa dies que s'espera. Cap sorpresa. Se*l sap greument malalt. Ha finat a Barcelona, on fa pocs dies que s'hi ha traslladat. Ha estat a t res quarts de dotze de la nit passada, del dia 5 de desembre del 1782. Així n'és de concisa f a o ta capitular d'aquest dia. "Lo senyor abat", que ja ha mort, és fra D.Bonaventura de Gayolà i de Vilosa. T é 85 anys, i en fe gairebé 36 que presideix l'abadia, com a Abat, i fa vila, com a Senyor.
El desembre no és temps d e massa feina, ni als camps ni a les vinyes. Prou que l'han tinguda. Ara, més aviat, la tenen a les cases, ats cellers... vetllant p«rr la bona conservació del gra o a l'aguait per la bona fermentació del vi... La verema ja queda enrera i encara més la sega i el batre. Els camps ja són sembrats. Ja arribaran dies més durs viscuts llargament al ras: els de l'expurgada de les vinyes... I és que r e n t e m de Ja terra M g » »
gairebé tota la \ ida del poble. L'agricultura n'és, i en seguirà seat encara durant molts anys, l'eix vertebral. 1©t|ust coneguda la notícia,
les campanes no han parat de tocar a morts. Tot el matf!, La Sona gent del poble va sortint
Jfe les cases i baixa fins al M©~ jpj&açr a saber-ne mes coses-.
m pel carrer Ma» E«w*ex Major des
: impressionant lèi K&XMMcta. Sòbria i gtaadío-
Jt»%U vegada: el Portaí Oran» formant part de la Tbrre de 1'-fleaaenaqp. Les austeres i allar-'gassades dependències del palau abacial. La torre de l'abat a Pahre angle, com volent-se separar del conjunt, llançant-se cap enfora, ferrenya i gràcil. La mtaafla enganxada coronada de njerlets. ï, al fons de tot, l'esgfè-sia, amb la rosassa destacant-s'hi eero »n ull Immens girat cap al
' poble. 0>i» un ull gegant que tot ho vol veure, saber i regirar. 1, ena^srnesenllà, el campa
nar més alt que ningú, que porta la "Fesomia" de l'abat traspassat, perquè ha estat ell qui l'ha-aixecat fins a la mida d'avui, després de segles de ser condemnat a no créixer. ÍSÉ/ata ja saben més coses: el
eadàverde l'abat sortirà de Bar-cefeaa a la una del migdia. Tan battjpam s'esguardi des de 3hi^yÉQ|de dah del campanar la co ï l l t e fúnebre, a les envistes M-fa vSkt les campanes hoavfeaprt perquè todtom s'a» plegutje^&ont del Portal Gran dei'a|!«|fo per a FaeolHda del
ï> afò sé'n Menen, fent gairebé tots «I «s&tek camí. Altre cop travessen l'era dels monjos, aquell espat real ï simbòlic, que maptcüramènt -unint-les i se-parant-íès -dues realitats ben distintes; e! Reial Monestir í el Pob%. Superada l'era dels moa-jos, entren de nou a la vila ercuaii^ pssetsaanent, el portal que pq*t& el seu nora; és "El Pomí é&jà V«a 0 de la Mare de Dés**,? G&m també se'n diu.
I ja no en
queda ni rastre-i sembla que ni record històric de la seva existència -però que l'acta capitular d'avui, sortosament generosa, sí que ens el recorda i ens en parla. Devia ser el portal que donava accés al carter Major. portal de la petita vila tJe Sant Cugat del Vallès. La vila que s'ajassa turó amunt, expansionant-se, Una mica només, més enllà de la plaça I de l'església de Sant Pere, 5 qim, avui, comença a fer tres dies de dol... perquè "lo senyor abat ja és mort",
Pm Vkéiúi&vastr
L'artista local T. Blanqué inaugura avui a Andorra
R.C.Z. - Sant Cugat -
Tatiana Blanqué exposarà una dotzena d 'obres de gran format, que segueixen en la línia dels seus darrers treballs. Amb la soledat i el silenci com a punt de referència. Blanqué construeix amb la taca de color, s'endinsa en el món de la llum i els contrastos per mostrar espais interiors, buits, de construcció minimalista. "És com saber que hi ha hagut o hi ha alguna cosa allà dins, però no ho veus", va expliar la pintora santeugatenca.
Les peces molt coloristes de Blanqué compart iran l 'espai del Polígon Espor t iu d ' E n camp (Andorra), amb les teles abstractes, blavoses i amb molta matèria de l'andorrana Fio-na Morrisson, filla del pintor anglès Tom Morrisson. L'exposició estarà oberta al públic durant un mes i els organitzadors treballen en la possibilitat de mostrar l'exposició al públ ic s a n t e u g a t e n c en e l s propers mesos.
P r o j e c t e s
Teyco S.L. guanya
l'adjudicació de les obres per
restaurar la Casa Aymat
R.C.Z. - Sant Cugat -
L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va anunciar aquest dimarts en un ple extraordinari, l'adjudicació de les obres de reforma i ampliació dels antics tallers de la Casa Aymat, a l'empresa Teyco S.L.El projecte p r e sen t a t per aques t a firma tindrà un cost de 145 milions de pessetes, IVA inclòs, i ha estat el més puntua t d 'ent re les cinc propostes presentades a concurs.
Teyco S.L. haurà de fer el pagament d'una fiança de sis milions de pessetes per garantir els seus treballs, dins els propers 12 dies hàbils. El seu projecte va ser presentat públicament el 18 de febrer, juntament amb la resta de candidats.
El projecte va ser aprovat amb deu vots a favor i sis en contra (PSC, IC-V i ERC) en una sessió plenària breu i concisa on hi van faltar diversos regidors dels diferents partits polítics i l 'equip de govern.
Per Esquerra Republicana. David Sampere, va votar en contra de l'aprovació d'aquest primer pun t de l 'acta a l · legant que"amb diners públics no es pot finançar un plantejament d 'un element cultural que revertirà en el profit personal d'algú". Iniciativa per Catalunya-Els Verds, no es va pronunciar verbalment però també va votar en contra. Pel Partit dels Socialistes de Catalunya, Joan Gaya va dir que votaven negativament en trobar a faltar una revisió seriosa del projecte. "Suposem q u e algú ha avisat el senyor Grau-Garriga que el fet que aquí hi hagi un habitatge pel director, i ell l'és el director, representa que haurà de satisfer les quantitats pertinents com a rendiment de treball personal", afegí Gaya.
El Partit Popular va votar afirmativament la proposta i com a portaveu, Tarragó, va dir "voldríem que quedés constància de la nostra inquietud respecte la correcció del finançament".
H i s t ò r i a
"El Monestir està viu", diu Joan Tortosa a la tertúlia de CDC
Els assistents van recordar la personalitat de Mossèn Griera
Ri'IH CASALS
- Sant Cugat -
Els moviments oscil-latoris del Monestir quan plou, les guerres a cop de roc dels infants santeu-gatencs de la postguerra i la punteria de Mossèn Griera per fer-los fora del recinte monàstic, van ser dilluns a la nit algunes de les anècdotes que els assistents a la tertúlia de Convergència Democràtica de Catalunya van recordar conjuntament amb l'historiador Joan Tortosa.
L'especialista santeugatenc va dividir el seu anecdotari sobre el Monestir en dues parts. A la primera, Tortosa va explicar el pla municipal de l'alcalde Josep Bar-nils que al 1968 preveia, entre d'altres, l'enderrocament de part de les muralles per, posteriorment, tornar-les a construir vuit metres més enrera. Barnils havia fet uns "pactes secrets" en paraules de Tortosa, amb el Ministeri d 'Educació, segons els quals els jardins del Monestir donarien cabuda a la facultat de
Tortosa va destapar el projecte de Barn'th pera "ElComoCataldn". FOTO.X.L.
Filosofia i Lletres, enlloc de la Casa de Cultura que el poble esperava. A canvi, el Ministeri ajudaria el consistori a enderrocar les muralles (part del projecte que mai es va dur a terme).
En la segona part, l'historiador santeugatenc va llegir els apunts que un tal Roma li havia donat sobre la conferència que Carre
ras, un advocat de Sabadell havia fet l'any 1934 o 1935 a Sant Cugat. La lectura explicava algunes anècdotes que l'avi Carreras havia registrat al segle XIX, després de la desamortització, quan la pobresa dugué als santeuga-tencs a fer foc amb els papers històrics del poble i fins i tot a embolicar-hi la carn.
ELS /CANTONS Divendres, 5 de mart de 1999 Cultura 43
£ / r e p o r t a t g e
El forn iberoromà proper a sant Adjutori resta com una incògnita perquè no s'hi van trobar les deixalles de ceràmica o escombrer que ajuda a la identificació. Una teoria en dedueix que hi ha més forns al costat i els trossos s'abocaven allà.
S'han trobat set bols de ceràmica romana de Sant Adjutori "El viatger resta sorprès..." (Pau Vila)
MARIÀNGKLA ROVIRA
- Sant Cugat -
Sembla probable que prop del forn n'hi hagi algun més, potser fins a set, que era un nombre habitual a l 'època. Forns que devien ser part d 'una vil·la romana que resta oblidada sota terra, als voltants de can Borrell. Era l'any 63 quan va descobrir aquest forn important el grup d'Arqueologia de Gràcia (Club Excursionista ) i Maria Dolors Làzaro en formava part. Ella guarda la ceràmica, que segons ja va informar Els 4 Cantons al gener del 98, voldria tornar a un museu de Sant Cugat. Ara ha localitzat una altra capsa amb uns bols valuosos.
- La ceràmica que tinc parla d 'una gent amb un nivell cultural molt alt. Són set bols preciosos decorats amb llebretes, d 'un servei de taula de categoria. Allò era un lat ifundi, de gent de diners. Entorn del vèrtex hi ha una vil·la romana
La Maria Dolors és directora del Museu de Els Prats de Rei, població on s'estan fent descobertes importants que han donat una embranzida al poble i al museu. Tombes i dòlmens que en r ique ixen la seva història, com podria passar aquí amb els
nombrosos jaciments que són ignorats. - Aquest forn devia ser al cen
tre i s'usava poc, perquè està poc cremat. Com que no hi havia deixalles, potser era l'últim o el del començament . Suposo que es dedicaven només a fer tègules i la lògica diu que n'hi hagi set. Encens el forn i mentre esperes la cuita va bé que hi hagi els altres per seguir treballant.
- La transició dels ibers als romans, com la imagines ? - Allà a Sant Cugat no hi de
via haver bufetades com a altres llocs on els íbres s'havien empipat molt. Sembla que va ser pacífica. Si jo passo gana i no sé fer clavegueres i ve un senyor que en sap i t 'ofereix ser ciutadà romà, poder tenir la nacionalitat, doncs ja e t va bé i tu l 'ajudes a cultivar la terra.
- Si es fes una excavació... - L'Arqueologia està morta, ja
està, s'ha acabat, aquí . N o hi dediquen diners. Anirem a excavar a Síria, com ja ho estem fent! - Però si poguessis, què hi fa
ries? - Desembrossar, des de sota
can Borrell fins més enllà de sant Adjutori. Això costaria dos milions. Aniria a la Universitat
i demanaria estudians per excavar i els diríia cap on han d'anar. Trobaríem el poblat iber i la vil·la romana, tot.
L'arqueòloga explica com tot el Vallès era ocupat pels romans que buscaven, com fan ara els barcelonins, fugir de la humitat del mar.
- Ens ho van deixar tot resolt: el s is tema mètr ic , les clavegueres , els s is temes de calefacció a través de terra, la decoració... Som els seus hereus. Abans, aquí érem al Bronze final quan a Egipte feien meravelles, aquí estàvem verds.
Ara sembla que a Sant Cugat surten vil.les romanes com bolets, però potser no se 'n podrà estudiar cap, perquè els interessos oficials no van per aquí. Dolors Làzaro comenta que ella sempre ho havia dit, que per can Borrell n 'hi havia una. Ho diu mentre va amunt i avall pel taller, un consell a una alumna, una correcció a una altra, en un carrer d ' a q u e s t a Gràcia q u e canvia i no canvia, noves places i racons de sempre.
En t re els molts treballs que realitza, la ceràmica n'és un que complementa la seva passió - a vegades força desenganyada-per l'arqueologia.
- Ara provo de fer la sigil·lata,
Una imatge del forn ibèric descobert s Sant Cugat. FOTO: ELS 4 CANTONS.
que tots els ceramistes han int e n t a t . E n c a r a e m q u e d e n bombolles , però m'hi acosto. Mira, aques t és l ' escombrer , com el que hi deu haver al forn de Sant Cugat, enterrat per allà. La ceràmica de sandvitx no la sé fer.
Mirem fotografies de quan van trobar el forn, en un descans de la neteja de l'ermita de sant Adjutori.
- Penso que el forn és de nova planta, romà de tradició ibera. Suposo que l 'habitatge iber no era allà però els romans s'hi van instal·lar. Allà darrera de l'ermita romànica hi ha una tomba romana.
Havia passat l 'època que s'ha bate ja t com de Bronze, a m b
aquesta paraula que sembla venir de l'italià, d 'aquell Bríndi-si on s'hi treballava un metall de gran qualitat. Mot que potser Es d'origen onomatopeic, pel so que feia el bronze quan el batien o colpejaven. Cultura que era continuació de la me-galítica, ritus sepulcrals, eines de metall i encara de pedra , evoluc ions i canvis ràp ids o l e n t s . Vida p r imi t i va i du ra m e n t r e allà, a l ' E g i p t e t a n llunyà, pesaven el cor del mort en una balança i només podia anar al cel si era lleuger com la ploma de l'altre platet. Episodis de barbàrie i civilització que s'alternen com les estacions i les pluges, ruixats i aiguades que anhela la terra resseca.
C r í t i c a de c i n e
Una fina línea entre dos móns
Pel·lícula: La delgada línea roja Director: Terrence Malick Actors: Sean Penn, Ben Chaptin Durada: 170 minuts
La delgada línea roja convida a mil i una reflexions, de dimensions tan metafísiques com líriques. L'obra està basada en la novel·la homònima de James Jones, autor també de De aquía la eter-nidad, un ex-soldat més interessat en els perfils humans que en el "joc de la guerra".
Com en el cas d'Anthony Ming-hella amb Elpaciente ingle's, Malick ha tingut problemes per condensar una història desbordant de personatges i idees. El primer muntatge de set hores ha quedat reduït als 170 minuts actuals. Com en El paciente inglés, l'estructura del guió se'n resent encara que són defectes menors que no en-
ISABEL SÀEZ
fosqueixen els resultats obtinguts. Resultats? Un mosaic d'homes,
creences, somnis i pors, on es perfila l'essència humana a través de totes les seves cares. Ressons del pensament de Rousseau, amb una aposta clara per la creença d'un fons essencialment bo en tot ésser humà. El desembarcament de la companyia Charlie a Guadalcanal i els combats posteriors per fer-se amb el domini d'una illa gairebé verge són el pretext per una reflexió sobre l'home, la seva natura i l'origen de la crueltat que creua la fina línia que separa la raó de la bogeria, la vida de la mort.
Malick juga amb les contraposicions: els t ranquils aborígens creuant-se amb els soldats; la natura radiant on sembla impensable l'horror de la guerra i la destrucció salvatge; la confrontació en t r e el sargent Walsh (Sean
Penn) i el soldat Witt (Jim Cavie-zel), dues cares de la mateixa moneda. Malick fa un treball extraordinari amb la sensorialitat. El director construeix pas a pas les sensacions que vol produir mitjançant tots els recursos: imatge, color, ritme, sons i una banda sonora que és un poema simfònic (partitura de Hans Zimmer, justa nominació als Oscar). Aparentment no poden haver dues pel·lícules tan allunyades l'una de l'al-tra com Trm desombras deGuerin i La delgada línea roja, però ambdues tenen un tret en comú: la facultat de fer sorgir sensacions en l'espectador, introduint-se més a nivell inconscient que conscient. Hi ha molt més que el que resulta evident. La impaciència, la inquietud, l'angoixa, totes les reaccions són in t enc ionades . La indiferència es fa impossible.
ALMAZAN MIQUEL Fins al 9 de març
Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art
SalSHJusínol Santiago Rusinol, 52 - Sant Qigat dd VfeDïs
Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9
Tel. 93 675 47 51
44 ELS /CANTONS Divendres. 5 de mar( de 1999
• • • • • • • • • l l l l l l
Carrer de b Torre, 14
Tel. 674 12 85
#
Mercat Municipal
Tbrrebbnca Taula 1.6
Tel. 675 30 65 •
Mercat Pere San
Parada 1.04
Tel. 589 14 18 '
•
Passeig de Rubí, 108
Tel. 674 57 47
BAR GLOPS
BARMERMÉLADA
Rosselló, 2
Valldoreix,56
Valldoreix, 29
93 674 36 36
93 589 11 85 "
93 589 11 98
Cuina cassolana BAR GLOPS
BARMERMÉLADA
Rosselló, 2
Valldoreix,56
Valldoreix, 29
93 674 36 36
93 589 11 85 "
93 589 11 98
Cafeteria i menjars casolans
Cafeteria, pizzes i entrepans BAR P1CCOLO
Rosselló, 2
Valldoreix,56
Valldoreix, 29
93 674 36 36
93 589 11 85 "
93 589 11 98
Cafeteria i menjars casolans
Cafeteria, pizzes i entrepans
BAR EL MONESTIR Plaça Augusta, 2 93 589 54 92 Tapes casolanes
BAR BOKATA Plana Hospital. 35-37 93 589 19 72 Cafeteria i entrepans
BOI BÉ Rbla. Celler, 131 93 589 84 22 Marísqueria
CA L'EUGENI Alfons Sala, 9 93 589 19 01 Marisc, menú, cuina merc.
CAN CABASSA CASTANO Puigmal, s/n 93 674 02 67 Cuina de mercat
CAN EDO
CAN BARATÀ
Lleó, XIII
Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200
Rbla. ^ n . jacint Verdaguer, 113
93 692 24 24
93 697 06 52
93 67467 21
93 675 28 97
Carn a la brasa i calçots CAN EDO
CAN BARATÀ
Lleó, XIII
Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200
Rbla. ^ n . jacint Verdaguer, 113
93 692 24 24
93 697 06 52
93 67467 21
93 675 28 97
Cargol llauna/ i arròs negre
CAFÈ-BAB SOL
CELLER STA. MARIA
Lleó, XIII
Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200
Rbla. ^ n . jacint Verdaguer, 113
93 692 24 24
93 697 06 52
93 67467 21
93 675 28 97 Jazz üve CAFÈ-BAB SOL
CELLER STA. MARIA Santa Maria, 17
93 692 24 24
93 697 06 52
93 67467 21
93 675 28 97 Embotits i 320 vins i caves
CASINET Camí Can Ganxet. 47 93 589 50 83
93 675 10 33
93 674 94 84 ~
93 674 11 18
Menú diari i entrepans
CAN CASOLETA Sant Bonaventura. 39 Baixos
PÍaça Pep Ventura. 5
Sant Jordi. 39
93 589 50 83
93 675 10 33
93 674 94 84 ~
93 674 11 18
Peix i marisc fresc
CHEZ PHIUPPE
ELJÒRDFS
Sant Bonaventura. 39 Baixos
PÍaça Pep Ventura. 5
Sant Jordi. 39
93 589 50 83
93 675 10 33
93 674 94 84 ~
93 674 11 18 Cuina francesa i menú diari CHEZ PHIUPPE
ELJÒRDFS
Sant Bonaventura. 39 Baixos
PÍaça Pep Ventura. 5
Sant Jordi. 39
93 589 50 83
93 675 10 33
93 674 94 84 ~
93 674 11 18 Amanides i entrepans
ELPEROLÈT
ELMESÓN
EMTROIDO
Av. Francesc Macià, 67
Plaça Octavià, 5
Plana de l'Hospital, 7
93 675 53 03
93 674 10 47
93 674 58 60
9Ï589 50 11
Tapes i menú diari ELPEROLÈT
ELMESÓN
EMTROIDO
Av. Francesc Macià, 67
Plaça Octavià, 5
Plana de l'Hospital, 7
93 675 53 03
93 674 10 47
93 674 58 60
9Ï589 50 11
Braseria i cuina de mercat
ELPEROLÈT
ELMESÓN
EMTROIDO
Av. Francesc Macià, 67
Plaça Octavià, 5
Plana de l'Hospital, 7
93 675 53 03
93 674 10 47
93 674 58 60
9Ï589 50 11
Braseria
FRANKFURT LA PALTA
ITALIANS 3
KRÒXAN
LA CANTONADA
LA LUNA
Rambla Can Mora, 24
Sant Bonaventura, 6
93 675 53 03
93 674 10 47
93 674 58 60
9Ï589 50 11 Frankfurts FRANKFURT LA PALTA
ITALIANS 3
KRÒXAN
LA CANTONADA
LA LUNA
Rambla Can Mora, 24
Sant Bonaventura, 6 93 674 64 33
""93589 81 97
93 584 23 32
93 674 08 10
93 675 35 80
Menú diari
FRANKFURT LA PALTA
ITALIANS 3
KRÒXAN
LA CANTONADA
LA LUNA
Avda. Catalunya, 15
Plaça Monestir, 1
"~" '"Sol. 25
93 674 64 33
""93589 81 97
93 584 23 32
93 674 08 10
93 675 35 80
Cafeteria i pastes
FRANKFURT LA PALTA
ITALIANS 3
KRÒXAN
LA CANTONADA
LA LUNA
Avda. Catalunya, 15
Plaça Monestir, 1
"~" '"Sol. 25
93 674 64 33
""93589 81 97
93 584 23 32
93 674 08 10
93 675 35 80
Creps, amanides, menús
FRANKFURT LA PALTA
ITALIANS 3
KRÒXAN
LA CANTONADA
LA LUNA
Avda. Catalunya, 15
Plaça Monestir, 1
"~" '"Sol. 25
93 674 64 33
""93589 81 97
93 584 23 32
93 674 08 10
93 675 35 80
Tapes i plats combinats
L'ALBA Ctra. Cerdanyola, 13
93 674 64 33
""93589 81 97
93 584 23 32
93 674 08 10
93 675 35 80 Cafeteria, croissanteria : LA GRANJA St. Antoni-plaça Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana
LA PASTA BOIXA
LAMUSCLERA
Altons Sala, 24 93 675 15 03 Pizzeria, creperia LA PASTA BOIXA
LAMUSCLERA Sant Bonaventura, 14 93 675 09 05 Entrepans variats
MASIA MAS ROIG Plaça Mas Roig, 4 93 675 00 86 Xai, entrecot a la brasa i- - • ,
MESOMENYS Elies Rogent, 14 93 589 38 23 Mexicà-menú català
PARADA 1 FONDA
SQUASH
Rbla. Can Mora, s/n
Sant Jordi 33-35
93 589 26 97
93 589 14 96
Cuina catalana > PARADA 1 FONDA
SQUASH
Rbla. Can Mora, s/n
Sant Jordi 33-35
93 589 26 97
93 589 14 96 Cafetena, pizzes, menú
VALLÈS PA El pa de cada dia
El pa de Sant Cugat
• FORN "LA CARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6
• FORN DE "COLL FAVA"
Psg. Fcesc Macià, 57 • FORN "L'AVINGUDA"
Avda. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA
Psg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT
Mercat Torreblanca, (exterior) • FLECA ROSSELLÓ
Rosselló, 22 •FLECA TORREBLANCA
Psg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior)
• FLECA JOAN XXIII Joan XXIII, 27
• ELS FORNETS "DIST0P" Colón, 30 i Girona, 23
• FORN GABRIEL Plaça del Centre - (u Floresta)
• FLECA EUNICE D i p u t a c i ó , 3 1 - <U Floresta)
Centre Mèdic Sàbat
MEDICINA GENERAL Dr.). Sàbat Bonich
Dr. j. Sàbat Santandreu Dra. M. Sàbat Santandreu
RADIOLOGIA
PSICOLOGIA
INFERMERIA
PEDIATRIA Dr.). Barragàn Milàn
NEUROLOGIA i ELECTROMIOGRAFIA
Dr.). Serra Catafau
DERMATOLOGIA Dr. O. Servitje Bedate
TRAUMATOLOGIA CIRURGIA ORTOPÈDICA
Dr.). Casanas Sintes Dr.). C. Valdés Casas
OTORINOLARINGOLOGIA Dra. M. Colomer Calafi
GINECOLOGIA Dr. RM. Soriano Camps
PSIQUIATRIA
Revisions pera armes Carnets de conduir i
esportius Certificats especials
Santid'jc Rusmol, 9. entsol. Ic
T E L S .
93 6 7 4 1 5 26 93 674 01 47
Centre de Rehabilitació •SUSAKANiCOLErn
Cirurgia FEBNAftOeZ LA-
Consult. Centre Mèdic
Dietètica-Nutrició M . D O M I N G O
« » * * w 9»t»nA dWèScs. Dí-sun*. dtm·crws t «jou», hora» eowrínga*». c/ endsvaftada. SH.-NrpS». S « t ~ "
*n 0 « . Anna R. Oértft • Ora. Rff. «atia Stgaokl * Dn> UuRtQwafc
i 2 -8 .2 * planta,
Fisioteràpia tft0Kt*P£R*£ aavAss&í·nciasfinSà-
í » . f W » * S i É * a A f m 4 | Sarvt Cagat, * 9 3 0 7 4 4 8 72
Geriatria * O E R V A L . G E R t A T R t A Q & V A U J & S t Atansà » persones gram *r> et seo doiwciS. t&msw&ms a ttur» famlUars.Sestló <ta fla» sxMnóes i d'attres redurspsin-(trmert*. Formació, e / Àngel (fcttïifttà, 3 03190 Sant Cueat « 9 3 9 M 0 6 0 4
§>8<pfc0$& Jtijtmoà t aüftwwf» a pecenn* W S , •CAÍKSJBS' sm í nens. «oi^dattaMts.audsate· i fc iwihafaitts miíwWbt SaiuHgGwaiK * «temtearÀV f«f*Mane», (&>
• TELE Ai « * Servei d'ajuda a fiw pmvMs-grans. malalts cròrfts» 0 < w « * * Oroents, aquatswtffoftdsfdfe oïa rat. Sistema &wm, ràpid. «Mur i de poc cost. A*. "tó*». SSftMfc 2-8, 3er. A. 08190 Stm
SkSO.
LABORATORIS
arrt Antoni, 74 9 3 589 « 6 8S.
• J.R. ESQUIROL C A M * < SA Sertatría. A Ï . TmetmsKtt, %-4 ' Ass. sani, Ag/ "" M. Fiatc. Prwe, W 9 3 5 8 9 3 9 « 9 0 9 0 3 1 0 Urg.24r>,d0fricS. S} Qr. MON tsssHTCw «MnHHn Mstga d« capfsfera, VMJttftjfeuk c*-muh«s. Major, 3$, S *S
i, «nans*. ** , loraibtm-^ . 1 * 0 * * Cug*
«srat íySar**Marta 8, t«r, 2a. <t 7 0 4 »
« • S 3 0 7 4 0 9 S »
Mútues
' Uútti* d 'awSfKrt»*» trobafi núm. 2 n . PtaoAïOfl**, 3. SsntCuoat « 9 3 6 7 S % a a -Fax93679100B
Odontologia •CÜNICARftRCCORWtt. Dr. Thíerry Hascast. Odonto-eitomatoíogia Ors. Nattili» Wj»0H9s-ea<?u«Ortodo(«!i«. C/ JVart Miró, 16. Sant Cugat « 9 3 5 8 9 5 8 4 2 UfO-870 27 9 8 58
• C E N T R E D E N T A L I
^^.bstoSiSart Cugat 93 5 * 0 0 00
EautJKiaaai—
.a^S^Av despatx
6 Ï Ç 2 2 1 2
Ò E Ï t T A t M A -
11*. (Atfqn» S«l«
( 7 8 4 0 0
• « r l A . M . J A U M i · SAURA íaNeadOrtsí. K. a dv. 9-13 h t «Mauii Pesant Magi 22, bat-
Oftalmologia E N T R E D E S A L U T
Oftalmologia. Conveni amb jos. ptirjolpaíp mútues C/ Santa, d *»* , fO. Sant Cugat « 9 3 6 * 5 1 0 0
Otorinolaringòleg « m F E R f W H F E Í f f l A N W A H(M«»rthttf - Prsvíasa - As-«i*t«««ía. sanitària M«d<fiac naiyaSiwíAiragaíS. 48, entr 2a.
« 0 3 6% 48 53
• f f i K H ^ A V«f)AU.ONGA Padaat^ct, «tgopòdia Probfe-roee lidftffíaígB t aprenentatge t3r"VSat.«-74 V ï a Sant Cugat
wa3a»iai5
Pediatria
* 4 0 S I P « . COB^MH-N A S ( 3 « * « A I J K » t A - ' P«<JàtiJ», asma MantA, H0w* convlnstMss, R(A». 8a>ataS*ía, 26,1r34S*W Cugat «93074721»
• PltAR CANOSA UWS-OA PecSatrà - MBdtam«d6l*eeent. Av rotr8*te«!a. z • 0 . » **•, SantCog* « 9 3 0 Ï 4 S T 9 8
• DRA.AKNAPUJIW6TI CAtXNE» p«íieírt*.\fHa*caaSe)«MBf*?>. EndavaBscfaíl. l w p i « , 3aW Cugat.
9a «74 20 79
Podologia
Malsftfss dal pm, ert**!», ptan» tíftes ortopèdKjues, p*pSw»es, ciruTgia del peu. Mans a oon»
« 9 3 589 «3 Í3 «08010053$
•CeNtRE OE PSKÏOtO-OlACLfeBCA Trastorns d'apfanantïtae i fts) la fwría Nens, a«ío<e««e«ís ( adults, Av. Cataluftya.21,3f 1a. SaraCueat. « 9 3 0 7 4 3 0 7 »
• C E N T R E P S J C O T Í R A -PIA DEL VALLÉS Psicologia, fjshjuiaaia, togop*-dia. Plata Or, Saltis, 5,2ts, 3a. Sant Cugat. « 9 3 5 8 9 4 0 5 1
• D R A P A t E R I * PsKatagsa Ansietat, depreajo, dificultat» de refacio, trastorns a l'adolescènçía, psicoteràpia. Hores convingudes, c/ Ftan-cesc Mofaoaa, 25-27, 2n ta. SartCaeat « 9 0 0 7 4 3 0 9 3
93 410 4 8 40
• ^ I N S T I T U T P S I C O -MÈtHC
ITocoginecoiogki -Obsienxxi^
Av. Catatuft»*. t t v 4 * Í 1 * >
4fí
ilBIi
TraurímSotogia, ortop*ÍB. Ass• sistèfici» sanitàrta. Praíta»*, -Me<tïtec. Poüclime %rraKar> « , a-S, aa-to San»Cugat, -« 9 3 5 8 9 1 0 0 8 ^ ^ ,
• OR. FERMI*! AtOm-BURÓ Cirurgia ortopèdica trwmMtd>' lògica. Hores < na .autrgai , ; « 0 * 0 7 4 C 005890534
ASSISTÈNCIA A DOMICILI
•Teleassistència, servei 24 hores
• "Cangurs" d'avis i nens
•Atenció i companyia a persones grans
• Controls a malalts: medicació, cures, sondes,,,
• Ajuda ala llar: neteja, bugaderia, compres, menjars...
•Transports especials: individuals i en grup
SALUT I SERVEIS A DOMICILI
7 Av.Torre B(anca2-8,3rA, desp. íí-t;
Sant Cugat de! Valies
H S / CANTONS Divendres, 5 de març de 1999 Cultura 45
^ ^ ^ ^ w
fïJWm Bar Restaurant Tota una tradició
Menú diari, però de diumenge!!
Pl. Octavià, 6 Tel. 93 674 10 4 7
Com si fos de tota la vida
la xocolata... fïvth» •Is antrapans... 4fs4fa-• I cafè... f f v f f w lax pastas... • f fv f fv al suís... f f v f f v
Si encara no ens coneixes,
La granja mereix una visita
| | Pl. Barcelona !!Tel. 93 675 52 46
CINESA SANT CUGAT YELMO
• • • " ' • • * * ' " t f i m i « i n i ii• IIM umr- iw-r nmwjuuimwwiumfl.
%tmo2
La «l*i es bela 1M8-t<M»-iaWB. fcachAdan» HMI0-4<M8»Jfta&'22J»
« 3 580 6 0 36 J....j&ft*j?.. .
*A«0 iA FILOSOFIA >EL àVOW
PARC CENTRAL C/ Manel Farrés, 97
Tel 93 674 30 69
RESTAURANT
Can Edo
• Cuina casolana • Obsequis per als nens • Obsequis per als nuvií • Zona d'aparcament • Gronxadors • Camp de bàsquet • Local climatitzat Dijous tancat, excepte dies festiu
Lopt de Veji,5 • Ttl. 93 580 H M • Fai 93 692 24 BELLATERRA
APBOfITA-TÍ'N
I DEMANA
QUART DE LLIURA
2500
McDonald's
Me Donald's Sant Cugat
Centre Comercial
Ell S S/TNT C U G A T http://www.cinesa.es
Tots els Divendres i Dissabtes SESSIONS "GOLFES"
SALA 1:16,00-18,05 GOLFA: 00,40 13 ANYS
SALA 2:16,45-19,20-22,00 GOLFA: 00,30 APTA
SALA 3:16,45-18,45-21,00 APTA
SALA 4:16,15-18,25-20,5-22,45 GOLFA:00,50 18 ANYS
Dia de ^W^^/UMVERSM. ***** ' « P * * * »
SALA 1:20,20-22,20 APTA
^ i J * * _í"a,Wn? » D i a j 5 J . Carnet Carnet.d'estudiant _V«nda Carnet més grans Reserva per Venda les 24 h. Accessos Pagament amb _ . , .—-~ . . . 2h. graus l'espectador Jove universitari anticipada deSSanvs telèfon alsServICaixa minusvàiids buSStadaaMÍ
per ti
902-33 32 31
46 Cultura ELS4CANTONS Divendres, 5 de març de í 999
L A R A D I O •;: • » : • ' ! , 5 ., F . M
UC IHIHinS cl IHVBIIIIfwS 'lira mi lles, el concurs • De 7.00 h a 8.00 h • D e 12.00 h a 13.00 h El despertador, amb Salva Vallvé Interiors amb Miquel Àngel Rodríguez • D e 8.00 h a 10.30 h • De 13.00 h a H.OOh Primera Plana, amb Ceni Lo/.ano i l'en- Avant-matx tirvista • De 14.00 h a 15.00 h • D e 10.30 h al.V00 h Vallès sense Eronteres (repetició) La revista, el magazine de Vanessa Raja • De 15.00 ha 17.00h • D e 13.00 a 13.30 h Cotton Club, amb David Villena Sant Cugat Avui: /'in/or/natiu, editat per • D e 17.00 ha 18.30 h Josep M. Miró V.estrena • D e 13.30 ha 13.50b • D e 18.30 ha 19.00 h l'entrevista (repetició) Ei.xip, amb Xavi Montero • D e 13.50 ha H.OOh • D e 19.00 h a 21.00 h Amb molt de gust, amb l'ep Blanes Buc d'assaig, amb Carles Roca • D e 14.00 h a 18.00 h • D e 21.00 h a 22.00 h Vol de tarda, amb 1. Casas i Esteve Llop Top 91.5. amb David Villena • De 18.00 h a 20.00 h Al lloro, el musical de Salva Vallvé
Diumenge • De 18.00 h a 20.00 h Al lloro, el musical de Salva Vallvé • De 8.00 h a 9.00 h • De 20.00 h a 20.35 h El dia del senyor {.'esportiu • De 9.00 h a 9.30 h • D e 20.35 ha 21.OOh El racó de la poesia /'.'/ millor del magazine • De 9.30 h a 10 h. • D e 21.00 ha 22.00 h Esport en marxa la edició l'estima (dilluns), ///rtyw/.v (dimarts), Bon • De 10.00 h a ll.OOh rotllo (dimecres). Put d'assaig (dijous), Nostra dansa Jazz Cava (divendres). • De 11.00 h a 12.00 h • De 22.00 h a 24.00 h (divendres no) La sarsuela, amb J. Fàbregas i P. Pahissa El/p/e t/ueda del dia. amb Joan Vallvé • D e 12.00 h a 13.30 h • De 22.00 h a 23.(K) h (divendres) Roda d'amics Madtime, amb Núria Bonvehí. • De 13.30 h a 14.00 h • De 23.00 h a 24.00 h divendres) Esport en marxa la edició Vallès sense Enmteirs. • De 14.00 h a 16.00 h • De 24.(K) h a 24.35 h Tal com érem, amb J. VI. Alvira l'esportiu (repetició) • D e 16.00 h a 19.00 h • De 24.35 h a 7.00 h Música al teu costat Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta
Dissabte • De 19.00 h a 21.00 h • D c 8 . 0 0 h a l l . 0 0 h Buc d'assaig, amb Carles Roca Es cap de setmana, amb Joan Vallvé • D e 21.00 h a 22.0 h • D e 10.00 h a 12.00 h Esport en mana 3a edició
L a p r o p o s t a
Les dones d'Strmdberg i Foi Diumenge hi ha teatre a Valldoreix
De dones, vistes per J.A.Strindberg i per Dario Fo, parlarà aquest diumenge el grup de Teatre Espiral, al Casal de Cultura de Valldoreix. I ho farà amb La més forta, d'Strindberg, interpretada per Berta Fisas i Eulàlia Cortijos i amb La mu-jer sola, de Fo, un monòleg a càrrec de Trini Sànchez. Són obres que a més de fer-nos-ho passar bé, pretenen fer-nos pensar i despertar-nos aquella sana inquietud de conèixer més. Són obres curtes amb un to molt realista, però amb un caràcter ben diferenciat. La més forta és una inquietant conversa entre dues dones que transcorre en un elegant cafè. La mujer sola ens explica d'una manera divertida el drama d'una esposa maltractada que ho justifica dient que "només" és una dona.
5 DIVENDRES
•Lucky GadtÈuot Laura Simó. A fes mufrèm 4& Cultura. Oig.; A|uiïtakeM<ÍeSant Cugat
U inclosa. Entrada gratuïta per als jaimets subscriptors
> s
DIUMENGE
8 DILLUNS
9 ÜIMASTS
i socis que c ^ n ^ s è ^ É ^ » eí mes de Febrer. Berenat Méàca ert Vhi. A fes l&'SOl*. Centre Sanitari i Soctai de la Floresta. **\*~-Org,: Coüeçà*debCeatGran de ta Floresta • | . . _ • CeMebetc&de Paniveisari dels socis i abeie» nasesl^ss <é 'mi» <ie Febrer. A tes 17'00h. Ai Casal Cultural de Mira>S»t Of&: Col·lectiu de ia Gent Oraa de M i t ^ ^ F
1 _ «I XERRADES • Dia de ta dona treballadora. "El Codi de Família: fifeís Familiars segons ei Dret Català."El mors laboral de ta dona". A tea i2'0Ü h. Al Centre Cívic tes Planes, Org.: Grup de Dones de la Creu d'en Biau ACTIVITATS DE MUNTANYA I NATURA • Passeig perCollseroia: Serra d'en Cardona Lloc i hora de trobada: ales 9 h. davant deiCMSC ^ • Matinal a $8*t Llorenç de Munt. Dut&ctd; 5 h. LLACÍ hora de trobada: a les 9 h. davant et CMSC ACTIVITATS CASTELLERES ;^i--'" • Actuaeiédeis Castellers de Sant Cugat i de la Viï^feGràeia. Atès 12 h. Jardins del Monestir. Org,: Castellers de Sant Cugat TEATRE • Teatre Breu: Obres de J. August Strindberg i de Dario Fo amb el (mip de Teatre ESpiral de Valldoreix.
CONFERENCIES 1 XERRADES •TertoSa i te amb Fàtima Iltyas. "La Dona immifBtm aquí i ara". A ics 20W h. Casat Cultural de Mífa-Soi. Grg.;Ajyntament A.À Madeac • La Dona a finals def segle XX. A tes 21'30 fa. Ateneu Santcugatcnc Org.: Grup de Dones de l'Ateneu
MANIFESTACIONS ARTÍSTIQUES • Aula Cultural: La Màgia del color. A càrrec deJoan Tbttosa {Artfsta plàstic i escriptor) A tes 20'00 h. Sala d'Actes dei CMSC
CINEMA • " JUgBüvoif Doigs" A tes 18'3Q h. Espai Jove del Centre Cívk de la Floresta.
A tes 19 h. Espai jove del Casat Cultural de Mtra-Sol. _ 1 , I XERRADES
• Les ààttsfc» troballes del romànica Catalunya. A les 20 h. A l'Arxiu Nacional de Catalunya Or^íAjïàesdelaünesco
Exposicions
SALES MUNICIPALS
•Exposició de projecte d'il·lustració. Felip Soriano. Escola Municipal d'Arts Plàstiques i disseny.
•Mai's. Larves, escultura. Claustre del Monestir. Fins
* al 6 de Març. I ï 'ONES. Exposició tèxtil, iti-* nerant per Catalunya i Ba-? lears. | Casa de Cultura. Fins al 5 I de Març.
SALES PRIVADES
• Miquel Almazàn Sala Rusinol. Fins al 9 de
~ Març. \ • Pep Codó, escultura. Canals '* Galeria d'Art. Fins al 28 de I març.
i • Serra Llimona. La Galeria. I Fins al 30 de març
Centre Cultural
• Terra Baixa d 'Àngel Guimerà. Amb ía participació de l'Esbart Sant Cugat. Dissabte 6 de març a les 22 h.
•L'Elisird'Amoredel mestre Gaetano Doni^et t i . Cor dels Amics de l'Òpera de Sabadell. Dissabte 13 de març a les 22 h.
•ELS /CAIYHMNS Diinidres. Sil, mart;(li IWV Cultura 47
«juntament 935892288
Bçmbsrs Béflaterfií
Bombers Generalitat
93692808Ò
:!,w Bombers Rubí- Sfflï Cugat 93 699 80 80
CAP 93 589 1122
CAP urgències 935894455
CasatteCuttufa. i 935891382
ÇenísSooa) iSanitari Lf 936897800
Casat Valldoreix 9367*4591
Catalana de Gas; :93725|944:
CéfSre Cívic ta ROreSçt: ::;9358908«7
Ce(#e Cívic fes Ptanes 936?55|05
Casat CuSarafMﻫ)t:: 9358920:18
Cinemes S t Cugat {Res»; 935890941
Correus 936747096
Creu Roja Sant Cugat 93674:12 34
Greu Roja Valldoreix 9367424 59
Dispensari U Floresta, 93674 7615
Errt, Municipal OeScentraSt 93 674 ïf 19
ENHERRubí 9369918S2
FECSA (atenció al cBent) 9007373 73
FECSA (avaries) 90074 74 74
Informació FGC 932051515
Funerària
Hisenda
Jutjat
9358955 52
935891155
93674 6696
Parròquia S*. Pere Octavià 93 674 11 63
Parròquia Les Planes 93 204 75 03
Parròquia Valldoreix 93 674 05 69
Piscina Muracpal Valldoreix 93 675 40 55
Cuerao Nacional de Policia S3 674 78 58
Urgències 091
Policia Municipal i Prot. Cvil 092
Pol Municipal (Vallooreixj 908 79 51 25
Comissaria de Policia 93 674 76 12
Taxis (paradal 9367409 97
Radio Taxi 9358944 22
Repsol-Buta 9367415 80
Vatfttoreíjt (parada) 9367<1t|r
6ruj) 9367433 71
Aigües l a Floresta 93 674 20 89
AAFPIWMira-SQt 93674 2018
AAW «ery Carme Mira-sd 93 87410 03
AAWSant J o » Míra-SOl 93674 7103
A W ï w v a S i w s r x : 93674 2197
A ( W Ï;VVC. Montserrat Vati.93 674 21 05
M^vícéiim^- 936745049
p,mp4m<$ÍÀFloresta 93674 2089
SAWAiSualtengataFior. 93674 51 29
Ais, eonàïi*fers 9326845 67
K* (C*apr*v í i '-,. 935893080
CSeenpeac* • {91)5434704
H. General de Catalunya 9 3 5 8 9 1 2 1 |
RValltfHebron' 9342720:00:
l i Sant Joan de Déu ,93 2034000
tínitatCoronària < 932481040
Tel, de l'Esperança 9341448 48
InfbrmacióCanBteres , 93204:22 47
Informació Aeroport 934785000
Informació REftf £ 93490 02 02
Infomiació Port 93318 87 50
OMIC 93 589 31 88
Policlínic Torreblanca
PROMUSA
93 58918 88
93 58917 32
ASDI 93 675 35 03
Arxiu Gavn
Casai d'Avis SC
Uar d'Avis Parròquia
Club Muntanyenc
Coral de la Unió
Esbart Sant Cugat
Tot Sant Cugat
Grup Suo Immigrants
Radio Sant Cugat
93 674 25 70
93 58916 38
93 589 05 98
93674 53 96
9367410 06
93 675 26 52
93674 86 61
93674 9314
9367559 59
Els 4 Cantons 9358962 82
miA: NMM!vi.M:M D i v e n d r e s 5 • Sant Eusebi D i s s a b t e 6 • Sant Adrià D i u m e n g e 7 • Balears Di l luns 8 • Sant Joan de Déu D i m a r t s 9 • Sant Pacià D i m e c r e s 1Q • Sant Mel i tó Di jous 11 •Sant Eulogi • D i v e n d r e s 1 2 • Sant Teòfanes
Sant Cugat Comerç 93 674 03 22
SOREA 935890021
EMD Valldoreix
fi CASAL DE
CULTURA DE VALLDOREIX
• Infomiació i inscripcions:
De dimarts a divendres,
« f i i a i 3 h , i d e i 7 a i 8 h
Tel. i fax 93 5 8 9 8 2 6 9
(Casat de Cultura de
Valldoreix).
I r. CURS D ' H I S T Ò R I A DE C A T A L U N Y A
2març - Època Medieval (I)
4 març-Època Medieval (II)
9 març-Ar t Medieval i del Renaixement
Informació i inscripcions: dj.dv i ds de 17.00 a 20.00 h.AI
Museu de Valldoreix. Diumenges, de 10 a 13 h.Tel.: 93 674
41 42. Fins al 3 I de març.
D I U M E N G E D I A 7
TEATRE BREU.
J. August Strindberg i Dario Fo amb el Grup de Teatre
Espiral. Horari: 19 h. Lloc: C. Cultura Valldoreix.
Col.: EMD Valldoreix
D I U M E N G E 14
TITELLES. L'Oce// meravellós. A les 12 h. Org.:EMD de
Val ldore ix
TkLfKSCÚÚiw
vum&nAzm
• GIMJAZZ PER A ADULTS. Dia: dimartsi dijous. Horari: de 9.30 a 10.30h • DIBUIX I PINTURA JOVES I ADULTS. Dia: dimecres. Horari: d'11 a
13.00h. •JOIERIA ALA CERA PERDUDA. Dia: dimecres. Horari: de 16.00 a 18.00 h. •ORFEBRERIA. Dia: dimarts de 18.00 a 20.00. i dijous de 17.30 a19,30 h.
HORARI AUTOBUSOS
Sortides des de Mas Janer. -Dies feiners. 1a sortida: 06.00h-07.00h-08.00h i a les hores ert punt fins a les 22.00h.
L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.00h-08.00h-09.00 i a les hores en punt fins a les 22.00h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.
Sortides des de l'Avinguda Alfons Sala. -Dies feiners. 1a sortida: 06.40h-07.40h i als 40 minuts de cada hora fins a les 21,40h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sartt Cugat. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 07.40h-08.40h i als 40 minuts de cada hora ftns a les 21.40h.
L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.
Recorregut. Mas Janer, Estació Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació St Cugat, Mercat Torreblanca. CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Estació Mira-sol, Mas Janer.
3. SANT CUGAT-LA FIORESTA-UES PLANES
Sortides des de F. Colom. -Dies feiners. 1 a sofWa:05'45h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.15h.
-Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.15h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.15h. Sortides des de fEstacm.
-Dies feiners. 1a sortida: 06.35h del matí i cada hora i mitja fins a tes 21.35h, -Dissabtes i festius. 1a sortida: 08.05h del matí i cada hora i mitja fins a les 21.35h.
Recorregut. F. Colom, Ja Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Plaça Centre, La Floresta, F. Colom.
-Oies feiners. 1 a sortida: 05.40h-06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 06.25h i ala 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07.55h i 11,55h.(feiners)
Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h.
Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 í 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h.
-Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h.
Sortides des de l'Estació FGC.
-Dies feiners. 1a sortida: 06.Q5h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h.
-Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h.
Recorregut. Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça Coll, Mercat Torreblanca, Monestir, Estació FGC, Colomer, Sant Domènec.
-Dies feiners. 1a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -{Sssabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i 06.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Diumenges i festius, lasortida: 07.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.00h (feiners). 23.00h (dissabtes i festius).
-Dies feiners. 1a sortida: 05.45 i als 15 i 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Diumenges i festius. 1 a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins a les 21,45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (femers).
HS4GVNIONS Divendres, 5 de març de 1999
48 Setmanari de SANT CUGAT DEL VALLÉS
Joan Salvat. Periodista
"S'està perdent el que feia de Sant Cugat un lloc únic"
R I T H CASALS
No es concep 30 Minuts sense la cara i la veu d'aquest home. Joan Salvat es passeja des de fa 6 anys per Sant Cugat, ciutat on ha decidit buidar les maletes cada cop que toma de viatge. El darrer ha estat a Nova York com a finalista del Festival de TV i Vídeo d'aquella ciutat amb un reportatge emès fa un any sobre les condicions laborals a les zones franques. Des que la simbiosi va començar ja fa quinze anys, ha plogut de mitjana més d'un premi per any, fins a 25. Els reportatges de JO Minuts s'han vist a 40 països del món. I a l'altre costat del mirall, Salvat també "dóna la cara" per 60 Minuts, on es veuen reportatges fets a tots els racons del món.
- Quin procés de selecció apliqueu per escollir els temes de producció pròpia?
- Ens arriben suggerències per totes les vies: Internet, propostes de la direcció de IY3, propostes que jo faci o de la resta de l'equip. El criteri és molt variable, perquè potser en un moment determinat ens interessa fer temes ràpids perquè necessites produir coses i per tant el criteri que prima és trobar algun tema que tingui gràcia i que es pugui fer ràpid. O al contrari, a vegades necessitem temps per poder fer una bona investigació. També ens pot fer decidir l'audiència, si passem per un moment de poca audiència ens decantem per fer un tema més fàcil que funcioni millor.
- I a 6 0 Minuts? - Es un altre criteri, perquè no ens
interessen tant els índexs d'audiència, sinó comprar temes que siguin interessants. Es un progTama molt més minoritari, que va dedicat a un públic que disfruti amb el reportatge o el documental. No ens plantegem res més.
- Seguiu moh d'aprop els índexs d'audiència?
- Sí, perquè amb un programa que surt els diumenges en un horari de màxima audiència no ens queda cap més solució que mirar-los. Si el programa no funcionés, potser bus-
A Joan Salvat li encantí] viatjar "com a expierència vitaí'. FOTO: XAVI.IARROSA
carien un programa per substiuir-nos o ens canviarien l'horari, i això ens perjudicaria pequè tindríem menys recursos. No és un tema obsessiu, però els anem seguint. - Després de tants anys el vostre
pressupost haurà anat creixent força. - N o gaire, perquè com que totes
les televisions estan una mica fo-tudes a nivell econòmic, ens estem movent des de fa anys amb el mateix pressupost.
rien mòlt i, en canvi, hem estat líders en la nostra franja horària. Per exemple, el reportatge que vam fer fe uns mesos sobre la tortura en motiu dels 50 anys de la Declaració dels Drets Humans. Vam tenir 800 mil espectadors, tot i que, d'entrada, vam pensar que no interessaria gaire a la gent. T'emportes moltes sorpreses.
— La proximitat física és un tret definitori per atreure l'audiència?
- E n general no
- L'experiència "/,# gent SüP qtie h o ó s P e r ò a v c S a " des funciona, com per exemple si parlem de la SIDA és molt més atraient pel nostre espectador saber què està passant en aquest àmbit aquí, que no el que pugui passar
en altres països. Però en canvi hi
us ha ensenyat quins tenies poden atraure més el públic? - Es molt varia
ble. Nosal tres compet im els diumenges amb coses com el Gol a Gol\ per tant normalment el que faci el Barca ens influeix molt Però penso que el que espera el públic d'un programa com el nostre són aquells temes importants que estan passant arreu. A vegades hem programat temes internacionals pensant que potser no funciona-
la nostra feina no serà ni
demagògica ni groga'
ha coses que estan passant en d'altres indrets que també al públic li interessen perquè vol saber què passa al món. No són tan localistes. - Heu tingut problemes d'ame
naces o coaccions en la producció d'alguns reportatges?
- Sempre hi ha gent que no li agrada que els toquis un tema, sobretot en temes d'aquí que puguin afectar la imatge de certes persones. Sí que hem tingut algunes trucades o gent que s'ha negat a participar en el programa, però no hem tingut massa problemes greus. 30 Minuts és un programa que està molt consolidat i la gent en té una bona imatge. Això ens ha ajudat a vegades a obrir-nos portes, "perquè sou del 30Minuts". La gent sap que la nostra feina no serà ni demagògica ni groga.
- Conèixer de primera mà tots aquests temes li ha variat moh la manera de veure la vida? - Sí, perquè relativitza alguns pro
blemes que hi ha aquí, i t'adones que estem en un món on nosaltres vivim en una zona molt privilegiada. Coneixes realitats que són molt difícils de canviar però que és im-portantíssim que la gent conegui per poder-les canviar poc a poc, perquè sinó caminem cap a un món molt desagradable. Et fa pensar que aquí ens barallem per coses poc importants.
- Que en pensa de viure a Sant Cugat? - M'agrada molt, però estem en
aquell moment que dius, ostres, s'està perdent una mica l'entorn que feia que durant molts anys Valldoreix, Sant Cugat i La Floresta fossin un lloc únic. Potser aviat es perdrà la manera de viure que hi havia aquí.
- Fa molta vida a Sant Cugat? - No massa Com que a casa te
nim molta activitat durant la setmana, no fem ni vida de poble ni vida a Barcelona. Em queda molt poc temps. I els caps de setmana, si tenim temps anem a veure els amics, però m'agradaria fer-ne més.
- Li diuen moltes coses la gent pel carrer? - No gaire. Sempre hi ha algú
que et diu alguna cosa o et reconeix, però els llocs per on vas ja estan acostumats a veure't A més, aquí a Sant Cugat ja estan bastant acostumats a veure gent coneguda, que surt per la televisió o està al teatre.
Presses toRDi CASAS
Existeix una teoria que relaciona cicles electorals i acció pública. La teoria, fàcilment constata-ble per altra part, estableix una correlació entre obra pública, especialment aquella de més impacte ciutadà, i contesa electoral: quan més a prop s'està de les eleccions, més visible és l'actuació de l'Administració. No se m'escapa que davant d'una afirmació d'aquest calibre, sempre es pot dir que allò que es fa ja estava previst (i fins i tot pressupostat) des de feia temps i que s'ha començat quan tocava. Aquest no és el cas de l'actuació que m'ocupa. És de domini públic que és imprescindible i, de fet, fa quinze anys que se'n parla (al seu dia hi va haver un projecte i tot). Però la seva sobtada posada en escena fa pensar que té quelcom a veure amb el que passarà el 13 de juny (ja s'ha anunciat que aquell mes serà quan s'acabarà, només manca fixar dia i hora). I no ho dic tant pels que entraran, com pels que ja han anunciat la seva marxa. Per entendre'ns, és una obra d'acomiadament. I per acomiadar-se, què millor que fer-ho amb un gest relacionat amb la nostra perla arquitectònica!. Repeteixo, l'enjar-dinament i dignificació de l'entorn del Mones t i r és imprescindible. Però, i també em repeteixo, sobta aquesta rapidesa després de tants anys d'inanitat. Que hi ha pressa per acabar-ho, crec que ningú m'ho negarà. Només així s'explica la seva parcialitat Al projecte no es diu res del que sempre s'ha entès que constituïa la remodelació de l'entorn del Monestir futur de la vella fàbrica situada entre els carrers Sant Esteve i Castellví, execució de l'afectació de les cases de darrere el Monestir i futur de la plaça del Rei. L'actual projecte només preveu una dignificació vegetal. El més greu, però, és el menyspreu envers l'oposició en aquesta qüestió: abans que s'hagi discutit el projecte al consistori, se n'ha assabentat el Patronat del Monestir, la premsa i, a través, d'aquesta, la ciutadania en general. És la confirmació que fins al 13 de juny l'actual equip de govern seguirà amb la mateixa concepció del que és un Ajuntament: l'alcalde i el seus mariackis.