Diari de la FiraPUBLICACIÓ GRATUÏTA DE LA FIRA MERCAT MODERNISTA DE CANET DE MAR ANY V · 14, 15 i 16 DE SETEMBRE 2012

Salutacióenvinguts a Canet de Mar. Benvinguts al Canet de Mar Modernista. Un any més, i ja en fa cinc, hem estat capaçosde transformar el centre de la nostra població en una fidel reproducció d’un dels moments històrics que vanpropiciar que Catalunya fos referent d’art i patrimoni arquitectònic d’una vàlua incalculable. El Modernisme hadeixat una petja inesborrable que podem admirar en molts racons del territori català. Barcelona, Reus, Sitges,Terrassa, Mataró ... i també Canet de Mar, són ciutats modernistes. Són espais on les grans figures d’aquest

corrent artístic van viure i treballar i van fer possible que encara avui, puguem admirar el seu llegat.

L’obligació dels responsables polítics i tècnics i, per tant, de les autoritats municipals i les supramunicipals, és vetllar perquèaquest patrimoni es conservi adequadament i aconseguir que se’n beneficiï el conjunt de la població. D’aquí l’interès i l’encertde programar activitats com la Fira Mercat Modernista. Un esdeveniment cultural i turístic alhora, però també comercial,artístic, històric i de participació ciutadana. Un generador de riquesa col·lectiva, un aparador per mostrar a tots els visitantscom som i què fem la gent de Canet i un espai perquè comerciants, restauradors i artesans puguin oferir els seus productes.

Modernisme és art, l’art és cultura i la cultura és expressió artística. A Canet tenim la sort de comptar amb una llarga llistad’il·lustres veïns, de persones que, amb la seva professió, han portat ben lluny el nom de Canet. Per això ens omple d’orgull quan s’avenen a participaren activitats de poble. Comediants va formar part de la Fira Mercat Modernista l’any passat. Amb el seu treball van aconseguir aportar-nos el toc dequalitat que ens calia per situar la Fira Mercat com una de les cites ineludibles del calendari firal català. Aquest any tornem a comptar amb ells. Ambells i amb les muses dels arquitectes modernistes Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch i Gaudí. Les muses, els éssers que han estat inspiraciód’artistes al llarg de la història, seran a la inauguració de la Fira Modernista de Canet. Vindran de bracet dels Comediants, per seguir celebrantplegats, els 40 anys d’història d’aquest excel·lent grup de teatre de carrer.

Us hi espero a tots ! Jesús Marín i Hernández

Alcalde

Presentacióairebé sense adonar-nos-en, ja ha passat un any. Sembla que fos ahir mateix que celebràvem la cloenda de la 4a FiraMercat Modernista. L’esforç havia valgut la pena. Canet de Mar, la seva història, el patrimoni, el comerç i la seva genthavien mostrat un cop més que sabem treballar plegats, que quan es tracta d’explicar i mostrar el nostre potencial,sabem unir-nos. I ens en sortim. Més de 20.000 visitants, 2.500 persones visitant la Casa museu, més d’una seixantena

d’artesans mostrant en directe com treballen, tallers d’oficis, rutes i visites guiades al Castell de Santa Florentina, a lescases modernistes de Canet, la ruta dels indians, cercaviles i animació a càrrec d’uns ambaixadors de luxe, Comediants, grupinternacional i sobradament conegut per tots nosaltres. Tot això i molt més ha fet que el llistó de la cinquena tornés a estarmolt alt.Vosaltres sou els qui podreu opinar un cop s’acabi aquest cap de setmana, però la cosa promet. No em cansaré de donar lesgràcies a totes les persones que ho fan possible, comerciants, artesans, restauradors, pastissers, membres de les entitats,de la Unió de Botiguers, empresaris que han cregut i apostat per aquest projecte i també als treballadors de l’Ajuntament, quetenen cura de l’organització i la logística de l’esdeveniment. I gràcies a tots vosaltres, els qui esteu llegint aquest Diari de la

Fira, als que sou de Canet i als que heu vingut a visitar-nos. Gaudiu de la Fira amb la mateixa intensitat amb què nosaltres l’hem preparada.A la inauguració, Comediants farà un salt de muses, tot celebrant amb nosaltres els seus 40 anys d’història. Els restaurants del Canet a l’Olla ensserviran un sopar modernista a preus populars, que podrem acompanyar amb vins de la DO Alella. Ah! I el cafè, que podrem degustar tot veient teatremodernista, ens l’obsequiarà cafès Tupinamba. Això només per començar, ja el mateix divendres 14. Prepareu-vos, doncs, pel cap de setmana. Comsempre, hem volgut combinar art, comerç, turisme i restauració. Hem inclòs moments de lleure que es combinen amb peces de gran qualitat. Vegeusinó l’exposició d’Antoni Samarra, que es fa a la Sala jardí de la Casa museu, o els espectacles de dansa i teatre que es faran a la plaça Universitat.Presentem amb Mataró una nova ruta modernista, el triangle format per les obres de Domènech i Montaner, Gaudí i Puig i Cadafalch i seguim amb lescàpsules culturals i lúdiques que ens ofereixen entitats i grups locals i també convidats de poblacions amigues.

No us ho podeu perdre. Gràcies per ser-hi!Albert Lamana Grau

Regidor de Promoció Econòmica, Comerç i Turisme

G

B

1.- Casa Domènech (1918-1919)Xamfrà riera Gavarra amb riera Buscarons

Lluís Domènech i Montaner va feruna reforma integral de la casa fa-miliar de Canet amb la col·laboraciódel seu fill Pere i del gendre,Francesc Guàrdia. L’edifici sobresurtper l’elegant tribuna de la façanaprincipal, d’arcs lobulats ambesvelts trencallums i elementsflorals i zoomòrfics. Per altra banda,la façana de la riera Buscarons té unagran balustrada de pedra, mentreque a la banda de la Gavarra hisobresurten finestres de tradició

gòtica. A l’interior, Domènech hi va col·locar elements decoratius que va fer serviren altres edificis i projectes. Actualment, és la seu de la Casa museu Lluís Domènechi Montaner.

2. Casa Serra Pujadas (1918?)Riera Sant Domènec, 11

Pere Domènech i Roura va projectarla residència de l’industrial FrancescSerra i Font seguint un estil a cavallentre el Modernisme i elNoucentisme. La façana ésasimètrica, amb predomini de líniesrectes i sobrietat. L’arquitecte utilitzàelements neomedievals com lesfinestres d’arc de mig punt i la d’arclobulat. Destaca especialment la tri-buna central, amb estructura de fe-rro, i la barana del balcó. Es combi-na també ceràmica i maó. Ladecoració de l’interior està inspirada en l’art andalusí.

3.- Casa Roura (1891-1892)Riera Sant Domènec, 1

Lluís Domènech i Montaner vaprojectar la residència d’estiu deJacint de Capmany i FrancescaRoura, cunyada de l’arquitecte, almig de la riera Sant Domènec.L’arquitecte va construir un edificiinspirat en l’estil neerlandès quedestaca per l’ús del maó vist.Domènech va resoldre les façanesamb frontons esglaonats, tot i que ala façana principal va col·locar unafantasiosa torre de planta circularque feia les funcions de mirador. La

coberta cònica està revestida amb ceràmica vidriada de colors, mentre que a lacornisa sobresurten gàrgoles zoomòrfiques. És interessant el treball de forja de lesbaranes amb decoració vegetal. A l’interior, destaca una gran llar de foc amb unaal·legoria del Descobriment d’Amèrica i el mosaic del paviment d’inspiració clàssica.

4.- Ateneu Canetenc (1884-1885)Carrer Ample, 2

L’Ateneu és el primer edifici fet perLluís Domènech i Montaner a Canetde Mar. L’edifici, aixecat sobre unacasa antiga, ha estat la seu dediverses associacions culturals ipolítiques. Ara és la biblioteca.L’edifici presenta un estructurageomètrica amb un frontó clàssic iuna gran rosassa a la façana de lariera Sant Domènec. També ressaltael xamfrà amb un cos curvilini acabaten cúpula i amb un penell de forjaen forma de drac. A més a més, elferro forjat és molt present en laimatgeria de l’edifici i a la balconada, mentre que els esgrafiats abunden a tota lafaçana.

Ruta Modernista pe5.- Can Floris (1917-1918)Carrer Ample, 14

Projectada per Pere Domènech iRoura, aquest edifici és un encàrrecde l’industrial Joaquim Floris iCodina. L’edifici s’estructura en doscossos. El principal corona el pissuperior amb una galeria de cairerenaixentista, mentre que elsecundari té una torre adossada.Al centre de la façana sorprènl’enorme esgrafiat d’influènciesbarroques amb una representaciódel déu Mercuri. A la part superiordestaca l’ús intensiu del maó a les

arcades de la galeria, fetes amb columnes salomòniques, a la tortugada i alcoronament de la torre. En aquests espais es combina el maó amb la ceràmicavidriada.

6.- Can Puxan (1913)Carrer Ample, 27

Residència de l’americano JaumePuxan i Carbó que va ser projectadaper l’arquitecte Francesc Fargas iMargenat i aixecada pel mestre decases Josep Cabruja i Feliu. Cons-ta de planta baixa, pis i golfes.L’element més destacat és la tribu-na central, amb estructura de ferro.Són interessants els detalls demaó vist, tant a les llindes de lesobertures com al nivell de les golfes i la cornisa. Destaca l’ús de la ceràmicavidriada de color verd i el treball del ferro forjat. A l’interior, can Puxan conservavitralls i arrambadors originaris.

7. Casa Juli Font (1909)Carrer de la Santíssima Trinitat, 20

Juli Font i Montaner va encomanarla reforma d’una antiga casa al seucosí Pere Domènech i Roura. Elstreballs, que van anar a càrrec delmestre de cases Salvador TorrusOliver, consistiren en l’aixecamentd’un nou pis i la construcció d’unbalcó correder. Destaca la baranade ferro forjat del balcó i l’úsd’elements ceràmics amb motiusflorals.

8.- Cases Carbonell (1905-1907)Carrer Ample, 36 i 38

Ambdues van ser propietat del’industrial Joan Carbonell Paloma.La casa del número 36 és obra delmestre de cases Salvador TorrusOliver (1905). En la decoració de lafaçana destaca l’ús de les líniescorbes i els motius florals. Elsesgrafiats i la decoració de la cor-nisa recorden l’estil àrab.L’habitatge del número 38 és fruitde la reforma de la façana d’unacasa ja existent i destaca l’ús de laceràmica. Les dues cases presen-ten baranes bombades de ferro forjat bellament treballades.

9.- Antic escorxador municipal (1908)Drassanes del Pla, 30

L’arquitecte Eduard Ferrés i Puig va aixecar un edifici de línies molt sòbries ifuncional per al sacrifici d’animals. L’escorxador és la primera obra de Ferrés a

Canet, on va començar a experi-mentar propostes innovadoresque provenien del nord d’Europa.La decoració està feta per líniesde petites peces ceràmiques.Actualment, és la seu de la PoliciaLocal.

10.- Alsina Roig(1908-1909)Carrer Abell, 2

Eduard Ferrés i Puig va aixecar laresidència de l’americano JosepAlsina Roig inspirant-se en elModernisme vienès. Ferrés vaprojectar tres cossos i els va do-nar un tractament decoratiu queremarcava la seva horitzontalitat.A la façana es combina l’ús de lapedra, el parament llis, l’estucat il’obra vista. Per altra banda,l’esvelta tribuna circular del xamfrài el treball de forja de les baranesamb motius florals li donen un tocprofusament modernista.

11.- Fàbrica Jover (1910)Riera del Pinar, 12

Pere Domènech i Roura vaprojectar l’edifici de despatx imagatzem de la indústria Jover iSerra. Probablement, LluísDomènech i Montaner hi va teniruna participació destacada. En ladecoració, l’arquitecte va combi-nar el maó vist amb el paramentllis. Destaca l’ús de les finestresesglaonades d’angles rectestípicament modernistes que

segueixen el pendent de la teulada. El coronament adopta formes sinuoses. Amés a més, al centre de la façana es va col·locar un plafó amb un mosaic ceràmicque recorda una rosassa cega.

12.- Fàbrica Carbonell (1899)Torrent de Lledoners, 111

Josep M. Puig i Cadafalch vadissenyar un complex tèxtil per a lasocietat Carbonell i Susanna. Estracta del primer conjunt industrialprojectat per l’arquitecte. Tot i elseu estat de conservació, l’edificicentral, destinat a la maquinària devapor, s’erigeix com un delsmillors exemples del Modernismeindustrial de Canet. En aquestmateix espai, s’hi troben finestralsde fusta treballada i baranes deforja en forma de teranyina.

13.- Restaurant del Santuari (1914)Jardins del Santuari

Josep Puig i Cadafalch va dissenyar unedifici destinat a restaurant i alberg.L’arquitecte va combinar el maó amb laceràmica de tons blavosos, en contrastamb el parament blanc i ll is. Vaprojectar dos cossos diferenciats. Enel primer hi ha el restaurant, on destacael gran arc apuntat que agrupa tresfinestres geminades d’alçat esglaonat.En el segon, s’alça una torre cobertaamb un teulat a dues aigües i amb unmirador fet de maó vist. Els jardins quel’envolten van ser projectats pel mateixarquitecte.

14.- Castell de Santa Florentina (1899-1912).Rial de l’Aubó. (Les visites s’han de concertar prèviament)

Lluís Domènech i Montaner varebre l’encàrrec de reformarl’antiga casa forta de Canet,propietat de Ramon de Montaneri Vila. L’arquitecte li va donar unaspecte de castell medieval gòticgràcies a la incorporació de to-rres, un pati d’armes i l’ús de pe-ces del monestir del Tallat. Hi vancol·laborar els escultors AntoniSamarra i Dídac Massana, entred’altres. L’espai més puramentmodernista és la cripta, que sesosté amb les típiques columnesdomenequianes. Destaca també la capella i la seva reixa modernista del 1886amb caps de drac.

15.- Panteons modernistes del cementiri municipalCementiri municipal, Carrer Sant Marc

Panteó Busquets (1906-1909)

Obra d’Eduard Ferrés i Puig,influenciat per l’estil Sezessionvienès. De planta de creu grega,les escultures són obra d’AlfonsJuyol. Les lletres sinuoses delcognom Busquets a la porta ova-lada del panteó i les referènciesescultòriques a la mort són elsmotius més destacats.

Panteó Font Montaner (1909)

Obra de Lluís Domènech iMontaner. De caire romànic, téplanta quadrada i està cobert ambuna cúpula semiesfèrica revesti-da de trencadís ceràmic multico-lor. Per altra banda, ressalten lesescultures al·legòriques delsevangelistes als quatre angles,fetes per Pau Gargallo Catalan.

Panteó Domènech i Montaner(1910).

Obra de Lluís Domènech.Encàrrec de Ricard de Capmany iRoura, parent de l’arquitecte. Des-taca el camafeu de marbre blancfet per Josep Llimona i Bruguera.

16.- Vil·la Flora(1910 i 1925)Riera Gavarra s/n

Eduard Ferrés i Puig va projectarla residència del terratinent i in-dustrial Ramiro Busquets Codina.Va construir una gran mansióinspirant-se en el modernismevienès. En el parament llis desta-ca el treball dels diferentsmaterials que s’hi sobreposen: elferro de les balconades, elsdetalls ornamentals de lesobertures, amb plans inclinats derajola ceràmica, les mènsules deles cornises i les columnes demaó vist. L’arquitecte va dissenyar també tot l’entorn: la masoveria d’estilnoucentista (1920), jardins, safareig, magatzems, tanques, etc. En una altra partde la finca va disposar sis fonts al voltant d’una glorieta.

er Canet de Mar

1. Vil·la Amèlia, 1901Carrer Balmes, 1

Casa d’Higini Negra, resident al’Havana, casat amb la poetessa iperiodista Amèlia Vivé. L’edifici, fruitd’una reforma de l’any 1901, cons-ta de tres plantes. La decoració dela façana combina el gust pelClassicisme amb un estil eclèctic.A la façana principal destaca la grantribuna i el jardí davanter. Les por-tes i les finestres emmarcades fanjoc amb les bandes verticals

dentades. Un medalló profusament decorat sobresurt de la cornisa, amb les inicialsd’Amèlia Vivé.

2. Cases indianes de lariera de Sant Domènec

La riera de Sant Domènec era unade les zones més nobles de la vila il’emplaçament escollit per algunsamericanos per fixar-hi residència.En són un exemple, les cases deJoan Boher Gibert, al número 18,(1897) i la de l’hisendat Josep Mórai Tarrats, al número 20, (ca 1888),que va fer la fortuna a Puerto Rico.Riera de Sant Domènec, 18 i 20

3. Cases d’americanos al carrer AmpleCarrer Ample, 18, 20, 22 i 27

A l’últim terç del segle XIX, la torna-da dels americanos adinerats vatransformar urbanísticament Canet.Al carrer Ample van enderrocaredificis per alçar grans mansionscom la casa Font, al número 20, i lacasa de Josep Busquets, al núme-ro 22. Aquests són els edificis mésrepresentatius d’aquesta arquitectu-ra colonial: cases de tres nivells,d’estil neoclàssic, amb elementsdecoratius neoclàssics, com elsfrontons i el motiu de la fulla de pal-ma, amb grans finestrals i una gran balconada que recorre el primer pis de banda abanda. Tenen torre mirador i jardí, on es recreaven ambients naturals de les Antilles.De factura més senzilla hi ha la casa Solsona, al número 18 (1883), amb el mateixelement decoratiu de fulla de palma de la casa Busquets.A principis del segle XX, els americanos adinerats van bastir també edificismodernistes, com can Puxan, al número 27, residència de Jaume Puxan i Carbó,que fou alcalde de Canet de Mar. La casa va ser projectada per Francesc Fargas iMargenat el 1913. Destaca la tribuna amb estructura de ferro.

Ruta Indians per Ca4. Casa Joan Busquets (ca 1883)Carrer de la Santíssima Trinitat, 2

Residència de Joan Busquets iLlinàs (1829-1909). Els germansJosep i Joan Busquets Llinàs vanfer una gran fortuna a Cuba, on vanarribar a tenir una cadena de flequesindustrials i negocis en el sector delscarburants. Els Busquets van anarliquidant els seus interessos a Cubaper invertir-los encertadament aEspanya. Manuel Busquets George,hereu de Joan Busquets, va arribara ser el màxim accionista del’Standard Oil a Espanya i va serpropietari de diaris com El Heraldo de Madrid, entre altres.Aquesta mansió és un bon exemple dels grans edificis alçats pels americanos ambla típica torre-mirador i jardí.

5. Casino canetencCarrer Ample, 28

El Casino Canetenc, projectat perGaietà Roger el 1881 per encàrrecd’americanos, va ser durant moltsanys el punt de trobada dels anticscolons, on recordaven les sevesaventures. També fou seu del partitconservador de Cànovas del Casti-llo, conegut com el partit dels ame-ricanos.

6. Antic establimentLa ModernaCarrer Ample, 35

Al carrer Ample es conserva l’anticestabliment d’ultramarinos ocolonials d’inspiració modernista,conegut com La Moderna, avuihabitatge particular, on s’aconse-guien productes de les illes, com arasucre i tabac.

7 Carrer de Castanyer (1879 i 1881)

L’americano i polític Josep Castanyer i Salicrú va ser el promotor d’aquest carrer,que va unir el carrer Ample amb el de la Font. La urbanització del carrer Castanyer(1881) va ser projectada el 1879 pel mestre de cases Salvador Medir i Pica. JosepCastanyer hi va bastir la seva mansió al xamfrà amb el carrer Ample, avuidesapareguda, i al seu costat, set cases de cós, que encara es conserven dels nú-meros 4 al 16.

8. Casa Alsina Roig (1908-1909)Carrer Abell, 2

La casa modernista de l’americanoJosep Alsina i Roig va serprojectada entre 1908 i 1909 perEduard Ferrés i Puig. La senzillesade la planta baixa contrasta amb larica decoració de les duessuperiors. Destaca la tribuna circu-lar del xamfrà i les baranes de forjade les balconades. A la planta su-perior la galeria tancada de colorvermell està coronada per esferes iun petit pinacle.

9. Santuari i passeigde la Misericòrdia

Amb el capital dels americanos,sobretot de Carles Pascual i Puig,es va poder aixecar un dels edificismés emblemàtics de Canet: elSantuari de la Mare de Déu de laMisericòrdia. Francesc DanielMolina i Casamajó va projectar elsantuari que es va edificar entre1853 i 1857. És una de lesprimeres construccions d’estilneogòtic de Catalunya i joia delcorrent romàntic de l’època. Enrecordança d’aquest patrocini,podem veure la placa de carrer amb el nom de via Carles Pascual.Posteriorment, l’americano Josep Móra i Tarrats va cedir a la vila els terrenys ons’acabà d’urbanitzar el passeig de la Misericòrdia, entre 1911 i 1918, que facilitaval’accés al Santuari.La via compta amb una reproducció de la font modernista que Ramon Puig i Gairaltprojectà el 1917.

10. Cementiri de CanetCarrers Pirineus, del Mercat i Sant Marc

El cementiri de Canet acull elspanteons de famílies indianes comel de l’americano Pau Font i Torres,construït el 1894 d’estil neoclàssic.Destaca la figura de l’àngel del judicifinal, obra de l’escultor FrancescPagès i Serratosa, i els nom-brosos detalls de ferro forjat.Destaca també el panteómodernista que la família Busquetsencarregà a Eduard Ferrés i Puig,el 1906.

1

2

34

5 6

7

8

9

10

11

anet de Mar

1

23

4

5 6

78

9

10

11 12

13

14

15

16

Ruta ModernistaRuta Indiana

11. Vil·la Flora (1910 i 1925)Riera Gavarra, s/n

Ramiro Busquets Codina, industriali polític, era fill de l’americano JosepBusquets Llinàs de qui va heratar elsterrenys on edificaria la residènciaVil·la Flora. Entre 1910 i 1925,l’arquitecte Eduard Ferrés i Puig vaprojectar tot un complex residencial:l’edifici principal, les fonts, lamasoveria, els magatzems, elscellers, els galliners i les tanquesdels recintes. Ferrés, que igual queRamiro Busquets també eradescendent d’americanos, s’inspiràen el Modernisme vienès.

DESCOBREIX EL MODERNISME DEMATARÓ I CANET DE MAR

anet de Mar i Mataróconserven obres detres dels gransarquitectes moder-nistes: Antoni Gaudí,Lluís Domènech iMontaner i JosepPuig i Cadafalch. Tres

noms clau d’aquest moviment artísticque a finals dels segle XIX i primersdel segle XX trobarà en l’arquitecturauna de les vies d’expressió mésdestacades i alhora un dels mitjansper fer arribar la nova estètica a totaCatalunya. Exemples en són Canet deMar i Mataró, dues poblacions on esconcentra i excel·leix una part de lesobres dels millors representants delModernisme.La vinculació de Lluís Domènech iMontaner (Barcelona 1849-1923) ambCanet de Mar venia per part de la sevafamília materna. La seva mare, MariaMontaner i Vila era filla d’una de lesprincipals famílies, propietaris delCastell de Santa Florentina i de laMasia Rocosa, on de jove s’hitraslladaven a estiuejar. En aquellesestades estivals, Domènech iMontaner va conèixer la seva dona,

Maria Roura i Carnestoltes, amb quies va casar i varen tenir vuit fills,travant definitivament els vinclesafectius amb la població on va conti-nuar residint-hi llargues temporades.Participarà activament de la vida cul-tural i social de la vila, fins a instal·lar-s’hi definitivament al final de la sevavida.Domènech i Montaner va cursarestudis d’arquitectura a Madrid,obtenint la titulació al 1873 per la ReialAcadèmia de Belles Arts de Sant Fer-nando. Però el 1875, just creadal’Escola Provincial d’Arquitectura deBarcelona, Domènech hi començà aimpartir classes. Va ser des de l’Escolades d’on va difondre els nous correntsarquitectònics i des d’on formaria ales noves generacions d’arquitectes,entre ells Gaudí i Puig i Cadafalch.Bona part dels postulats deDomènech i Montaner sónreconeixibles en les obres que varealitzar a Canet de Mar. El 1884 varebre l’encàrrec de rehabilitarl’Ateneu Catalanista, i el 1891 vaprojectar i realitzar la Casa Roura, casad’estiueig de la seva cunyada PaquitaRoura. Un dels millors exemples aCanet de Mar del seu concepted’arquitectura com a art total on inte-grar i recuperar les arts aplicades.Serà, però, amb la construcció de laCasa Domènech i Montaner el 1918,casa d’estiueig familiar, on l’arquitectedeixarà el millor testimoni de la sevaarquitectura a Canet de Mar.Uns anys abans, entre 1903 i 1908,Domènech ja havia reformat la casaRocosa, l’antiga masia familiar perconvertir-la en espai de treball idespatx. En aquest estudi va dissenyari planificar bona part de les sevesobres més conegudes. I seria tambéen aquest espai que encara conser-va el mobiliari original on es dedicariade manera més intensa, en els últimsmoments de la seva vida a altres

interessos que l’havien acompanyatsempre: l’estudi de l’heràldica, lahistòria de l’art i la història deCatalunya.Josep Puig i Cadafalch (Mataró1867- Barcelona1956), mataroníil·lustre, tal vegada va ser el millordeixeble de Domènech i Montaner itambé va conjugar la carreraprofessional amb els seu interès perla història i l’art i el compromís actiuen la política.Fill de Teresa Cadafalch i Joan Puig,un fabricant de tuls i randes de Mataróva viure entre Mataró i Argentona, vilaon la família tenia residènciad’estiueig. Precisament va ser aArgentona on, durant els estius, vaconèixer la que seria la seva dona,Dolors Macià Montserdà, amb qui vacontraure matrimoni el 1892, elmateix any que obtenia el títold’arquitecte.Va exercir d’ arquitecte municipal aMataró del 1892 a 1896, fet que li vapermetre dur a terme un seguitd’obres públiques a la ciutat, algunesencara dempeus com LaBeneficència o les reformes delmercat del Rengle o del saló de plensde l’Ajuntament. Uns projectes queva compaginar amb diversosencàrrecs particulars. D’entre

Presentació nova ruta modernista «al Maresme: Puig i Cadafalch, Gaud

aquests cal assenyalar-ne tres com amés destacats: la Casa Coll i Regàs aMataró del 1896, una de les primeresgrans obres de l’arquitecte, encàrrecde l’industrial tèxtil Joaquim Coll iRegàs i que esdevé un exemple d’arttotal per lluïment del seu propietari; lareforma i ampliació de la casad’estiueig de la família a Argentona el1897 i la de la Casa Garí d’Argentonael 1898.Puig i Cadafalch s’estableixdefinitivament a Barcelona, ciutat ones concentren les seves obres mésdestacades. A partir del 1901, Puig i

Façana de la Casa Coll i Regàs, Mataró

C

El triangle modernistaí i Domènech i Montaner

CARNISSERIA - XARCUTERIA

alimentacióCAL COCU

FRUITES I VERDURES

Repartiment a domicili

Riera de Lledoners, 31 · Tel. 93 795 60 95

Cadafalch va desenvolupar unabrillant carrera política: fou regidor perla Lliga Regionalista a l’Ajuntament deBarcelona i diputat a Corts perSolidaritat Catalana (1907-1909), i a lamort d’Enric Prat de la Riba va sernomenat president de laMancomunitat de Catalunya (1917-1924). La vida política li permetrà im-pulsar i participar activament en larecuperació i renovació cultural delpaís, estimulant la creació de novesinstitucions com l’Institut d’EstudisCatalans (1907) o la Junta de Museusde Catalunya (1903). Desprès de laGuerra Civil va viure gairebé reclòsentre Barcelona i Argentona i a laseva mort va ser enterrat al cementiridels Caputxins de Mataró.El cas més singular és la presènciad’obra d’Antoni Gaudí (Reus, 1852-1926) a Mataró, ciutat on es conser-va el testimoni d’una de les sevesprimeres obres, la Nau Gaudí, queactualment acull la Col·lecció Bassatd’art contemporani.De Gaudí és reconeguda la sevaexcepcionalitat, dins del correntmodernista. La seva carreraprofessional, tot i haver nascut a Reus,la va desenvolupar majoritàriament aBarcelona, on hi ha les seves obresmés significatives. Bona part de la

Interior de la nau Gaudí, MataróSaló de Sessions de l’Ajuntament deMataró

seves realitzacions aniran lligades alcomte Eusebi Güell, qui en serà elprincipal client i mecenes, sobretot apartir de 1883, any en què també esva fer càrrec de les obres de la Sa-grada Família.Gaudí havia estat, també, alumne deDomènech i Montaner a l’Escola Pro-vincial d’Arquitectura de Barcelona,on obtingué el títol d’arquitecte al1878. I segurament també coincidirenen les tertúlies del Cafè Pelay de laRambla de Barcelona a què ambdósassistien. Però la relació de Gaudí ambel Maresme vindria per camins mésatzarosos. L’any 1875 la CooperativaLa Obrera, la primera cooperativaobrera de l’Estat espanyol fundada el1864 pel reusenc Salvador Pagès iAnglada a Barcelona, es va traslladara Mataró, encetant una dècadad’expansió i modernització. Foullavors quan Antoni Gaudí va rebrel’encàrrec de reforma global delcomplex, probablement per l’amistat iconeixença amb Salvador Pagès.Gaudí preveia la construcció d’un barride 30 cases pels obrers, les naus defilatura i diverses dependències comla secretaria, l’escola, el casino o lacafeteria, dins la línia ideològica de lescolònies industrials. Amb tot, i malgratrebre una distinció a l’Exposició Uni-

versal de París de l’any 1878, elprojecte no es va arribar a executaren la seva totalitat. Avui només en res-ten un singular pavelló de planta cir-cular destinat a quatre serveissanitaris, de petites dimensions i lasala de blanqueig de la fàbrica,coneguda com a «Nau Gaudí», sin-gular pels seus arcs parabòlics.

UNA RUTA PER DESCOBRIR ELMODERNISME DE MATARÓ ICANET DE MAR

Els Ajuntaments de Mataró i Canet deMar oferiran conjuntament una novaruta guiada, a partir del proper mesd’octubre, per donar a conèixer lesobres d’aquestes tres gransarquitectes modernistes catalans i vi-

sitar, entre altres, el Saló de Sessionsde l’Ajuntament de Mataró, la CasaColl i Regàs, la Nau Gaudí, la CasaRoura, i la Casa Domènech i Montanera Canet.Conèixer de prop aquest «triangle d’ordel Modernisme» esdevé un motiumés per visitar el Maresme i en es-pecial aquestes dues poblacions.Pe informació: Oficina Turisme Mataró– tel. 937 582 698Oficina Turisme Canet de Mar – tel.937 940 898

Acte de presentació:Dissabte 15 a les 18.00h.

Sala Jardí Casa Museu LluísDomènech i Muntaner

(veure programa)

Programa d’activitats 5a F

10.30h – 11.00h Escenesd’estiueigPetites escenificacions teatrals deGente Bien de S. Rusiñola càrrec del grup Artescena deCardedeuAl pati de la casa de l’americanoJosep Alsina Roig. Riera Buscarons.Entrada lliure amb passis a les 10:30h i ales 11:00h. Aforament limitat.Col·labora: Museu Arxiu Tomàs Balvey.Ajuntament de Cardedeu.

11.00h Espai lúdic infantil – TallersmodernistesTallers modernistes: aprendrem i ensdivertirem fent vitralls amb papers decolors. Els més petits pintaran alnostre arquitecte més il·lustre, en Ll.Domènech i Montaner. Activitats ijocs tradicionals per a infants i joves.

Jocs de sempre gegants: escacsi parxísPlaça de l’EsglésiaHorari: de 11.00 h a 13.00 h i de17.00 h a 19.30 hEdats: de 3 a 12 anys aproxima-dament. Els més petits caldrà quevagin acompanyatsOrganitza: Soroll.som

11.30h Cercavila d’inauguracióSalt de MusesMúsics i muses, acompanyats de lafigura d’en Domènech, inaugurentots els racons de la fira al so detonades modernistes.A càrrec de COMEDIANTSPlaça Universitat, riera Gavarra, rie-ra Sant Domènec, plaça de la Llenya,carrer Ample, carrer Castanyer, plaçaMacià, carrer de la Font, rieraBuscarons i plaça Mercat.

12.00h L’hora del conte: Lallegenda del Sot de l’Aubó acàrrec de l’Auleta

A la Sala Infantil de la Biblioteca.Planta baixa.Riera St. DomènecOrganitza: Biblioteca P. Gual i Pujadas

12.45h Espectacle La NitPassadaSisè Sentit Pilates i Dansa presen-ta una peça amb dos ballarins queens faran viatjar a una nitmodernista inoblidable a través dela dansa.Plaça de la LlenyaProducció: www.sisesentit.com.Coreografia i interpretació: Gemma Ga-lera i Maxime Iannarelli. Música: Creaciópròpia. Vestuari: Rosa Crehuet.Perruqueria: Marta Prats.

17.00h – 18.00h Escenesd’estiueigPetites escenificacions teatralsde Gente Bien de S. Rusiñola càrrec del grup Artescena deCardedeuAl pati de la casa de l’americanoJosep Alsina Roig.Riera Buscarons.Entrada lliure amb passis a les17:00h i a les 17:30h. Aforamentlimitat.Col·labora: Museu Arxiu Tomàs Balvey.Ajuntament de Cardedeu

17.45h La dansa en un contePl. Universitat – Escenari CafèTeatreOrganitza: Escola de Dansa Natàlia Prior

18.00h Presentació nova rutamodernista: El triangle moder-nista al Maresme: Puig i Cadafalch,Gaudí i Domènech i MontanerEl modernisme de Mataró i Canetde MarA càrrec de la Sra. Anna M.Sánchez Orensanz, cap del’Oficina de Promoció Turística dela Diputació de Barcelona.Presentació institucional a càrrecdels regidors de PromocióEconòmica dels ajuntaments deMataró i Canet de Mar, Srs. MiquelRey i Albert Lamana.Sala Jardí. Casa museu Ll.Domènech i MontanerOrganitza: Àrea de Turisme – Ajuntament

Divendres

14Dissabte

1518.00h – 21.00h Fira MercatModernista. CiutatsModernistesMercat d’artesans a la riera SantDomènec, el carrer Ample, el carrerCastanyer, riera Buscarons i rieraGavarra.Espai ciutats modernistes a la plaçaUniversitat

19.00h – 20.00h Inauguració dela 5a Fira Mercat Modernista deCanet de Mar a càrrec de JaumeBernadet Munné “Jaumet” de lacompanyia de teatre Comediants,centrat en l’imaginari dels tresarquitectes modernistes (Ll.Domènech i Montaner, Puig iCadafalch i Antoni Gaudí). Els tresarquitectes acompanyats de lesmuses inauguren la Fira amb totatranquil·litat... fins que irromp eldrac!Plaça Universitat(en cas de pluja es farà a l’envelat de Vil·laFlora)

Retransmès en directe per Ràdio Canet107,6 FM

Tot seguit, Sopar popularmodernista a la pista esportiva dela Pl. Universitat(en cas de pluja es farà a l’envelat de Vil·laFlora)Ofert pels restaurants associats “Caneta l’Olla”: 6Q Restaurant – A Media LuzRestaurant – El Parador de Canet – LaQueixalada i Massamare Sandvitxeria iels pastissers de Canet.

Gaudirem de diferents plats del’època:- Coca Mosaic de formatge, per-nil dolç i plàtan- Caldereta de rap de l’àvia Mercè- Cargols amb ceba a la manerade l’àvia- Aletes de pollastre a les

espècies d’ultramar- Farcellet del Sr. Ll. Domènechi Montaner- i cafè gentilesa de CafèsTUPINAMBAPreu del plat: 10 euros

Per endolcir el paladar:Postres modernistes- Tartaletes de fruitesofert per Pastisseria Alsina- Milfulls de cremaofert per Pastisseria Torrent- Palo de lionesa amb pralinéofert per Pastisseria CampassolPreu del tiquet: 2 euros

Per acompanyar el sopar,Degustació de vins DO Alellaamb la presència dels cellersAlta Alella – Alella Vinícola –Marqués de Alella i Bouquetd’AlellaTiquet Vi 3 (inclou 3consumicions): 4’50 eurosCopa de vidre: 2 euros

Venda de tiquets anticipa-dament pel sopar, els postres ila degustació de vins, del 15d’agost al 14 de setembre al’Oficina de Turisme, de 10.00ha 14.00h i a tots els restaurantsparticipants.Participaràs en un sorteig de sispremis oferts pels restaurants iper Cafès Tupinamba.

22.45h Teatre Dol d’”alivio”de Santiago RusiñolFarsa en un acte (1910). Obraestrenada el 25 de febrer de1910 al Teatre Català Romeade Barcelona. Us imagineu ungrup de vídues i algun vidud’aquell temps, explicant lesseves penes i cabòries? Doncsens quedarem sorpresos decom reaccionen.Direcció i adaptació: Sr. JosepEspíOrganitza: Grup de Teatre delCentre ParroquialPlaça Universitat(en cas de pluja es farà a l’envelat deVil·la Flora)

de Canet de Mar i IMPEM – Ajuntamentde Mataró

18.30h Animació de carrer: Elcafè ComediantsDansa, música, ball i cançonsanimades per artistes de la pres-tigiosa casa Comediants, fundadafa 40 anys.A càrrec de COMEDIANTSPlaça Universitat, riera Gavarra, riera SantDomènec, plaça de la Llenya, carrerAmple, carrer Castanyer, plaça Macià,carrer de la Font, riera Buscarons i plaçaUniversitat.

19.00h Espectacle de Màgia -Companyia Mag MarcelPl. Universitat – Escenari CafèTeatreOrganitza: Companyia Mag Marcel

19.00h Conferència: AntoniSamarra, passió per pintarVida i obra d’Antoni Samarra i laseva relació amb Canet de Mar il’ambient artístic de la Barcelonade 1900 a càrrec de Vicente dela Fuente Bermúdez, historiadorde l’artSala Jardí. Casa museu Ll.Domènech i MontanerOrganitza: Àrea de Cultura – Ajuntamentde Canet de Mar

20.00h Actuacions itinerantsdel Cor AssaiPunts d’actuació: pati Masia Roco-sa, Plaça Biblioteca, Ajuntament iPl. Macià.Organitza: Escola de Música

20.30h Cercavila i desfilada po-pular: Muses nocturnes!Al capvespre les muses es trans-formen per acompanyar al Sr.Domènech, els músics i el seguicipopular, mentre ballen i piquenl’ullet, com la Marieta del famóscuplet.Animació per part deCOMEDIANTSPunt de concentració: Espai Cafè Teatre– plaça UniversitatItinerari: Plaça Universitat, riera Gavarra,plaça de la Llenya, carrer Ample, carrerCastanyer, plaça Macià, carrer de la Font,riera Buscarons, finalitzant a la plaça

Universitat.

Tot seguit21.00h Espectacle La NitPassadaSisè Sentit Pilates i Dansa pre-senta una peça amb dosballarins que ens faran viatjar auna nit modernista inoblidable através de la dansa.Producció: www.sisesentit.com.Coreografia i interpretació: Gemma Ga-lera i Maxime Iannarelli. Música:Creació pròpia. Vestuari: Rosa Crehuet.Perruqueria: Marta Prats.Pl. Universitat – Escenari Cafè Teatre

21.30h Nit de SwingLa Big Band de l’Escola de Mú-sica d’Arenys - EMA i el grup deballadors de swing«Marenyswingers» us ofereixenuna nit temàtica de música i ballambientada en els anys 30.Marta Mora i Diego TalaveraBalladors «Marenysswingers»Josep Juan Director de la BigBandPlaça Universitat

22.30h Nit de Ball. RevetllamodernistaVine a gaudir d’una vetlladaamenitzada amb balls d’època.Pista esportiva - PlaçaUniversitatOrganitza: Associació Amics del Ball

24.00h Sala Sfera Indianos enla seva salsaVine vestit d’època i et convidema un autèntic xupito dels ameri-canos.Sala Sfera – Riera d’en Missé,19 – Polígon Industrial CanMissé.Organitza: Grup Spectacular

9.00h Botifarrada ModernistaEls Moixons Llepafils ens esperenper esmorzar un entrepà cruixent debotifarra especial a la graella, alsjardins de Vil·la Flora, que RamiroBusquets va encarregar a EduardFerrés i Puig. La casa pairal va seracabada el 1925, com un exemplemés de l’estil modernista de l’època.Ens oferiran servei de bar tot el matíi aperitius, envoltats per l’ambientmodernista de Canet de Mar.Als jardins de Vil·la FloraRiera Gavarra, s/nOrganitza: Moixons Llepafils.www.moixonsllepafils.cat

9.00h a 14.00h Mercat deBrocanters. Descarregadad’antiguitats50 expositors per la compra i vendade tot tipus d’objectes usats, en unprincipi d’entre cinquanta i cent anys,des de petites peces decol·leccionista fins a mobles anticsAls jardins de Vil·la FloraRiera de Gavarra, s/n

Organitza: Associació d’Antiquaris de Canet

10.00h a 14.00h Modernistessolidaris: donació de sangAl Centre d’Assistència PrimàriaPlaça UniversitatOrganitza: Banc de Sang i Teixits deCatalunya

10.00h a 14.00h Trobadad’intercanvi de plaques de cavaEdició especial de la placa de la 5aFira Mercat Modernista de Canet deMarDegustació de cava, pa i embotit,gentilesa de Caves El Celler Vell iAlbert OlivaDurant tot el matíPlaça Universitat

10.00h Plantada de gegants.

Riera Buscarons davant la plaçaMercat

11.10h Espectacle La NitPassadaSisè Sentit Pilates i Dansa presen-ta una peça amb dos ballarins queens faran viatjar a una nitmodernista inoblidable a través dela dansa.Producció: www.sisesentit.com.Coreografia i interpretació: Gemma Ga-lera i Maxime Iannarelli. Música: Creaciópròpia. Vestuari: Rosa Crehuet.Perruqueria: Marta Prats.

Plaça de la Llenya

11.30h Cercavila ambgegantersMúsics i muses, acompanyats dela figura d’en Domènech sortirande la plaça Universitat per anar abuscar als Gegants a la PlaçaMercat.A càrrec de COMEDIANTSPlaça Universitat, riera Gavarra,plaça Mercat

11.45h Ballada de sardanesOrganitza: Agrupació Amics de laSardana

Pl. Universitat

12.00h Cercavila de gegantsi desfilada popular depersonatges vestits d’època.Amb la figura d’en Domènech,músics i muses acompanyaran elsGegants Modernistes deTerrassa, els Gegants deFigueres, els Gegants de SantAntoni de Vilamajor, els Gegantsde Canet de Mar i els Gegants delBarri dels Abells de Canet de Mar.Punt de concentració: plaçaMercat a les 11.45hA càrrec de COMEDIANTSItinerari: plaça Mercat, rieraBuscarons, carrer de la Font, plaçaMacià, carrer de la Font, plaça dela Llenya, i plaça Universitat.S’acabarà amb una ballada de lesparelles de gegants.

17.30h La dansa en un contePl. Universitat – Escenari CafèTeatreOrganitza: Escola de Dansa Natàlia Prior

Diumenge

16

Fira Mercat Modernista

18.00h Cancan sobre patinsUn ball ràpid, viu i de reputació es-candalosa, el Cancan apareix perprimera vegada als salons de ballde la classe treballadora deMontpar-nasse a París, als voltantsde 1830.Les ballarines de cabaret vancaptivar a pintors de l’època, entreells Toulouse-Lautrec i PabloPicasso.Pista Esportiva. Pl. UniversitatOrganitza: Club de Patinatge Artístic deCanet de Mar

18.00h Jazz CoralMúsica en clau de jazz:standards, bandes sonores...amb l’Orfeó Misericòrdia de Caneti acompanyats d’un trio de JazzEsglésia ParroquialOrganitza: Orfeó Misericòrdia

18.30h Animació de carrerEl firaire cameràman torna elrodatge d’una pel·lícula en ple carrerque emula el primer terç del segle,en un centre balneari pled’embolics.A càrrec de COMEDIANTSPlaça Universitat, riera Gavarra, rie-ra Sant Domènec, plaça de laLlenya, carrer Ample, carrerCastanyer, plaça Macià, carrer dela Font, riera Buscarons i plaçaUniversitat.

19.00h Musical d’ÈpocaEspectacle musical que ens portaa les belles històries de l’èpocamodernista a través de cançons deteatre musical. Amb Víctor Arbelo iGara Roda com a intèrprets i AbelGarriga al piano.Plaça Universitat – Escenari Cafè

Teatre

20.00h Espectacle La NitPassadaSisè Sentit Pilates i Dansa presen-ta una peça amb dos ballarins queens faran viatjar a una nitmodernista inoblidable a través dela dansa.Producció: www.sisesentit.com.Coreografia i interpretació: Gemma Galerai Maxime Iannarelli. Música: Creaciópròpia. Vestuari: Rosa Crehuet. Perruqueria:Marta Prats.Pl. Universitat – Escenari CafèTeatre

20.30h Cercavila i desfilada po-pular: comiat de MusesEls músics i les musesencapçalaran la cercavila popular,acompanyats per la figura d’enDomènech, on tothom que hi parti-

cipa és convidat a ballar les dansesde l’època.Animació per part de COMEDIANTSPunt de concentració: plaça Universitat –Escenari Cafè TeatreItinerari: plaça Universitat, riera Gavarra,plaça de la Llenya, carrer Ample, carrerCastanyer, plaça Macià, carrer de la Font,riera Buscarons. S’acabarà a la PlaçaUniversitat.

21.00h Cloenda de la FiraBalls d’èpocaPl. Universitat – Escenari CafèTeatre

Per a més informaciódurant tota la Fira a

l’estand Puntd’Informació de la Fira i

Atenció al Visitant situata la Plaça de la Llenya.

estanc

MAGDAI FILLS

R. Sant Domènec, 16T 93 794 12 38 Riera de Buscarons, 35 T 93 795 47 87

Riera Gavarra, 68 T 93 794 14 12

Productes Alimentaris, Fruites i VerduresFruits Secs i Llegums, Productes Ecològics

Olis, Vinagres, Vins a Granel, Caves i BegudesMenjar per a Animals

Productes de Jardineria i FitosanitarisPlanters, Plantes i Adobs

Agrària de Canet de Mar S. COOP. C.L.Tel./Fax 93 794 27 79 · c/Àngel Guimerà, 21

I també, el dissabte i el diumenge...Fira Mercat ModernistaMercat d’artesans a la riera SantDomènec, el carrer Ample, el carrerCastanyer, riera Buscarons i rieraGavarra

Tallers d’oficisA la plaça Macià i el carrer de la Font.Organitza UBC i ARTENAC amb lacol·laboració d’ARTESANS DE GRÀCIA

Fira de dibuix i pinturaAl carrer Ample.Organitza UBC i ARTENACHorari: d’11.00 h a 14.30 h i de 17.00 h a21.00 h

Espai ciutats modernistesPromoció de les ciutats modernistes deCatalunya, amb la presència de la ciutatde Mataró, d’Argentona, de Cardedeu,d’Arenys de Mar, així com de la Diputacióde Barcelona, i el Consorci DO Alella i elConsorci de Promoció Turística Costa delMaresme.Plaça UniversitatHorari: d’11.00 h a 14.00 h i de 17.00 h a21.00 h

Tast de vins Consorci DO AlellaDifusió activitats enoturístiques delterritori i representació i degustació delsvins de la DO. A Alella trobem quemodernisme i vinyes es fusionen, provaés l’edifici de la Societat Civil Coopera-tiva Alella construït a l’any 1907.Espai: plaça UniversitatHorari: d’11.00 h a 14.00 h i de 17.00 h a21.00 h

Parxís i escacs gegantsEspai Jocs Infantils - Pl. de l’EsglésiaOrganitza: Soroll.som.Col·labora: Àrea d’Esports

Menús ModernistesA diferents restaurants i bars del municipiDurant tota la Fira

ExposicionsExposició Antoni Samarra Tugues, 100anys després55 peces originals de l’artista,commemoren la primera mostra de pin-tura feta a Canet l’any 1912 i organitzadapel Foment Catalanista, ara fa 100 anys.Del 13 de setembre al 5 de gener de 2012Inauguració: 13 de setembre a les 19.00hA la Sala Jardí de la Casa museu Ll.Domènech i MontanerXamfrà rieres Gavarra i BuscaronsHorari: 10.00 h a 14.00 h i de 17.00 h a20.00 hOrganitza: Àrea de Cultura – Ajuntamentde Canet de Mar. Ajuntament de Ponts.Museu Jaume Morera de Lleida i Casamuseu Ll. Domènech i Montaner

Exposició de cartells modernistes(1888-1908)del 6 al 30 de setembreSala Municipal d’ExposicionsPlaça dels Americanos, s/nHorari: de dimarts a diumenge de 18.00h

a 21.00h i dissabte i diumenge de 11.00h a13.00hCol·labora: MAE. Centre de Documentaciói Museu de les Arts Escèniques. Institut delTeatre. Diputació de BarcelonaOrganitza: Àrea de Cultura. Ajuntament deCanet de Mar.

Rutes i visites guiadesRuta Modernista Centre històricVisita guiada pel centre històric de Canet queinclou visita a la Casa Roura, la Casa SerraPujades i la Casa Juli Font (El Petit Palauet).Dates: dissabte 15 de setembre i diumenge16 de setembre.Horari: matí 12.00 h i tarda 18.00 h.Punt d’inici de la ruta: Punt d’Informació dela Fira - Plaça de la LlenyaDurada: 60 minuts. Preus: 5 euros adults / 3euros nens de 6 a 14 anys, estudiants ijubilatsLes rutes del dissabte inclouen una petitarepresentació d’Escenes d’Estiueig, delgrup de teatre Artescena de Cardedeu, ala Casa Serra Pujades.

Ruta dels IndiansVisita guiada resseguint el patrimoniarquitectònic impulsat gràcies a la fortunadels americanos. La visita inclou laresidència de l’americano Josep AlsinaRoig, el cementiri municipal i arribant a Vil·laFlora, on ens rebran els senyors Busquetsfent una escenificació teatral, i amb unadegustació d’un refresc de l’època perfinalitzar la ruta.Dates: dissabte 15 de setembre i diumenge16 de setembre.Horari: matí 11.30 h i tarda 17.30 h.Punt d’inici de la ruta: Punt d’Informació dela Fira - Plaça de la Llenya.Durada: 2 hores.Preus: 5 euros adults / 3 euros nens de 6 a14 anys, estudiants i jubilats.L’escenificació a Vil·la Flora va a càrrecdel grup d’actors canetencs, dirigits perPep Isern.

Ruta Modernista carrilet“Castell de Santa Florentina”

Ruta modernista en carrilet i visita guiada alCastell de Santa Florentina, antiga casa forta.Al segle XV, va passar a ser propietat de la famíliaMontaner. Lluís Domènech i Montaner va rebrel’encàrrec de reformar el castell entre els anys1899 i 1912. Inclou la visita a la cripta.Places limitades.Dates: dissabte 15 de setembre i diumenge16 de setembre.Horaris: matí 10.00h, 11.00h, 12.00h, 13.00h i14.00h i tarda 16.00h, 17.00h i 18.00h.Punt de sortida carrilet: riera Gavarra (alçadac/ Barcelona).Punt d’arribada: riera Gavarra. El diumenge,durant tot el matí, el carrilet farà una paradaa Vil·la Flora per tal que els viatgers puguinvisitar el Mercat de Brocanters.Durada: 90 minuts. Preus: 10 euros adults, 6euros nens fins a 14 anys, estudiants ijubilats. Els menors sense ocupació deplaça, gratuït.

Venda de tiquets i reserves anticipades deles rutes a: Oficina de Turisme - CasaMuseu Lluís Domènech i Montaner, xamfràrieres Gavarra i Buscarons. Tel. 93 794 0898.De l’1 al 14 de setembre, de 9.00 h a 14.00h.Es mantindrà la reserva anticipada, com amàxim, fins a una hora abans de l’inici de laruta, moment en què es posaran a la vendasi no han estat retirades. Caldrà fer elpagament i recollir el tiquet a l’estand delPunt d’Informació de la Fira – Plaça de laLlenyaLa venda de tiquets durant els dies de laFira Modernista (14 tarda, 15 i 16 desetembre) es farà a l’estand del Puntd’Informació de la Fira – Pl. de la Llenya.

Visita a la Casa museuLl. Domènech i MontanerRecorregut per dos espais de gran interès pa-trimonial, Can Rocosa i la Casa Domènech queens mostren la trajectòria polièdrica de LluísDomènech i Montaner (1849-1923), el parede l’arquitectura modernista catalana.Dates: divendres 14, dissabte 15 i diumenge16 de setembre.Horaris: matí de 10.00h a 14.00h i tarda de17.00h a 20.00hPreu entrada: 3 euros adults, 2 euros jubilatsi gratuït pels menors de 12 anysacompanyats. (presentant el tiquet delcarrilet 2 euros adults, 1,5 euros jubilats)

Visita lliure als panteons modernistesdel cementiriPanteó Busquets (1906-1909); PanteóDomènech i Montaner (1910); Panteó FontMontaner,...Carrer Sant Marc. Horari: de 10.00 a 20.00h

Espais ambientatsEl CosidorExpertes cosidores ens confeccionaranbosses de pa i davantals fets amb roba defarcellCarrer AmpleOrganitza: Residència Guillem Mas

Escenari Cafè TeatreRecreant un cafè teatre modernista gaudiremdurant tot el cap de setmana de diferentsactuacions (dansa, jazz, swing, espectacle mu-sical,...).Plaça UniversitatCol·labora: Grup Spectacular en el suporttècnic

Espai La ModernaDemostració de confecció de barrets iexposició d’objectes als aparadors de l’anticcolmado La ModernaCarrer AmpleOrganitza: Amics i amigues La Moderna

Espai lúdic infantil – Tallers modernistesTallers modernistes: aprendrem i ensdivertirem fent vitralls amb papers decolors. Els més petits pintaran el nostrearquitecte més il·lustre, en Ll. Domènech iMontaner. Activitats i jocs tradicionals per

a infants i joves.

Jocs de sempre gegants: escacs i parxísPlaça de l’EsglésiaHorari: de 11.00 h a 13.00 h i de 17.00 h a19.30 hEdats: de 3 a 12 anys aproximadament.Els més petits caldrà que vaginacompanyatsOrganitza: Soroll.som

L’Orient i el ModernismeComerciants que porten articles de l’Índiai la Xina fent la ruta de la seda. La bellesanatural d’aquestes terres llunyanes inspi-ren els vitralls, els mosaics i altres artsdecoratives del període modernista.c/ de la FontOrganitza: GEA XXI

La Taverna de Cal Marsenc (especialitatbotifarra esparracada)Refrescos i aperitius durant tot el cap desetmanaI en especial, hi trobareu l’autènticabotifarra esparracada, feta de carn ma-gra, ceba i bolets. Gaudiu durant la Firad’aquesta vianda que ens farà delectar elpaladar.Pl. de l’EsglésiaHorari: a partir de les 10.00hOrganitza: Soroll.som

Vehicles d’èpocaEspai ambientat per fer-se fotografiesantigues amb motos d’època i una loco-motora.Emporta’t un record de la Fira!Riera St. DomènecOrganitza: Coordinadora d’EntitatsCol·labora: Jordi Puigvert i MotosClàssiques de Canet de Mar

ART MERCAT - La fusió de l’art i elsproductes del mercatPlaça MercatDissabte al matí visita la plaça Mercatamb animació i ambientació modernista.Durant tot el cap de setmana vine a tastarels productes frescos del mercat igaudeix de l’experiència de veure comes combinen aquests productestradicionals i de qualitat amb l’art del’aparadorisme integrat en l’arquitecturalocal.Organitza: Art MercatCol·labora: Associació de VenedorsPlaça Mercat

Taverna de la Fira (especialitatsl’Espinaler)Vermuts i aperitius d’aquell tempsc/ de la FontOrganitza: Unió de Botiguers iComerciants de Canet de MarCol·labora: Moixons Llepafils

Passejada en poniPer a nens i nenesA la plaça ColomerRecorregut: al voltant de l’EsglésiaParroquial

El mapa de la FiraEspai centreEspai Vil·la Flora

25 a

nys

fent

xar

xa

SERVEIS DIVERSOS ASSESSORIA PERE ARAÑO PLANASOFITECO ASSESSORS · ASSESSORS CANET · TALLERTENAS AUTOMOCIÓ - FORD AUTO · ESCOLA NATURARG ASSOCIATS EQUIPAMENT DE LA LLAR FERRETE-RIA TABE · FLORISTERIA JOAQUIMA · FLORISTERIAROSA BLEY · ARTESANIA LA TEULA LLEURE I CULTU-RA ARTS GRÀFIQUES I PAPERERIA GELABERTVIATGES NUEVOS DESTINOS · VIATGES BONAVIATOURS · SIL INFORMÀTICA · VIDEO CLUB HOBBYLLIBRERIA TRAÇOS · MESON FLEMING · CELLER D´ENMIQUEL · RESTAURANT LA QUEXALADA · RESTAU-RANT A MEDIA LUZ · SANDVITXERIA MASSAMARERESTAURANT EL PARADOR DE CANET EQUIPAMENTSI SERVEIS A LA PERSONA CLÍNICA DENTAL CANETÒPTICA CANET · ÒPTICA PLANELLS · JOIERIAVIÑOLES · CONFECIONS Mª DOLORS · JOIERIAGRATOVIL · PERRUQUERIA GEMMA RENAU · LOLIPERRUQUERS · PERRUQUERIA NOVA IMATGEIMPREMTA GRAUPERA · IMPREMTA ANFRUNSDESTACANET TINTORERIA · MIRAKBONICDIFFERENT BIKES · PERFUMS LA LLUNA EN UN COVEL’ARMARIET BOSSES I COMPLEMENTS BOLSAC · NIR-VANA COMPLEMENTS · ARFFILS EL TOCADOR · FUSD´ARGENT ALIMENTACIO I COMPRA COTIDIANAPASTISSERIA CAMPASSOL · AGROBOTIGA ELSINDICAT · SERVIFRUIT · FRUITES AMRANIQUEVIURES DONADEU · FORN VELL DE CANET · CO-MERCIAL DORY MARESME · LLAMINADURESTEMPTACIONS · PEIXATERIA CAL FEDERALPEIXATERIA HERGOALIMENT · ALIMENTACIO CANPASQUET · HIBISCUS · AUTOSERVEI «CAL COCU»CARNISSERIA CA L’ANTONIA · L’ESTANC DE DALTFARMACIA EVA ROCA

Si passegeu un capvespre de finals d’estiu pel centre de Canet, quan els darrers rajos del sol dauren la partsuperior de la façana de l’Ateneu Obrer, avui la biblioteca, i us quedeu mirant una estona a les muses que viuen alcostat de la rosassa vidriada veureu com respiren i es belluguen lleugerament. S’estan preparant per saltar alcarrer, baixar a la plaça de la Llenya i organitzar una manifestació en elogi de la seva època. Estan a punt per la citaanual amb la Fira Modernista. Enguany volen fer un cant encès als seus arquitectes més representatius LluísDomènech i Montaner, Antoni Gaudí i Josep Puig i Cadafalch.Des de temps antics les muses infonen alè creador als homes i les dones que dediquen llur vida al conreu de lesarts, la bellesa i la veritat. Les muses son la màxima expressió d’aquest afany vital, d’aquest compromís amb unmateix expressat magistralment per Antoni Gaudi: «l’art és la bellesa, la bellesa és el resplendor de la veritat isense veritat no existeix l’art».Aquest any les muses arriben a la Fira de la mà de Comediants que continua celebrant el seu 40 aniversari ambaquest «salt de muses».Per segon any tornarem a fer un pregó participatiu i uns espectacles itinerants basats en la nostra particular imatgeria, picant l’ullet a tota la poblaciói celebrant la genialitat d’aquells arquitectes que, inspirats per les muses, van deixar una obra que identifica el nostre país i la nostra creativitat arreudel món.

Femdemostraciód’oficis a laFira MercatModernista

de Canet

Art-Mercat «la difusió del’art i els productes delmercat»

Aquests dies de la Fira MercatModernista de Canet de Marvine a tastar els productes fres-cos de la plaça mercat i gaudeixde l’experiència de veure com escombinen aquests productestradicionals i de qualitat amb l’artde l’aparadorisme integrat enl’arquitectura local.

La Big Band de l’Escolade Música d’ArenysLa Big Band de l’Escola de Música d’Arenys - EMA i el grup de balladors de swing «Marenyswingers» usofereixen una nit temàtica de música i ball ambientada en els anys 30.El dissabte, a partir de les 22.00h a la plaça Universitat. Podeu venir a ballar, a escoltar bona música, osimplement a gaudir de l’ambient d’una autèntica nit de swing dels anys 30! I si voleu, també podeu venirvestits d’època. Hem preparat aquest projecte de música i ball amb molta il·lusió! Us hi esperem!

Postres modernistesfetes pels pastissers deCanet

Els pastissers de Canetcol·laboren en el soparmodernista del divendres, 14 desetembre, amb les sevesmostres especials de la diada.Pastisseria Alsina: Tartaletes defruitesPastisseria Torrent: Milfulls decremaPastisseria Campassol: Palo delionesa amb praliné

Comediants inaugura la FiraLes muses salten al carrer

Exposició de cartellsmodernistes a Canet

ls cartells han estat eines de difusió de les arts de l’espectacle que de la mà de grafistes i dissenyadorss’han convertit en peces importants per explicar la història de les arts escèniques i sovint amb un notablevalor artístic. L’Institut del Teatre té una àmplia col·lecció d’aquests materials, que va des del segle XIX fins al’actualitat. La col·lecció compta amb més de 5.000 exemplars, la major part digitalitzats, que provenen delsprincipals teatres i festivals catalans i també d’alguns teatres de l’Estat espanyol. Hi destaquen els cartellsmodernistes de Santiago Rusiñol i d’Alfons Mucha, els d’Adrià Gual i els dels Ballets Russos.

El fons de cartells de l’Institut del Teatre està format per més de 5.000 unitats que podem dividir en quatre etapes:- els cartells modernistes (1888-1908);- els de les dues primeres dècades del segle XX amb l’Art Decó;- els de l’etapa d’entre guerres (fins al 1939 a Espanya)- i, des del 1939 fins a la actualitat.

Aquesta mostra presenta peces modernistes que reflecteixen les principals tendències europees, amb artistes com Jules Chéret i Henri Toulouse-Lautrec, popularitzadors del cartellisme relacionat amb el món de l’espectacle; i Alfons Mucha, representant de l’Art Noveau que va infondre algènere un estil preciosista ben divers de les formes lliures de Lautrec. Altres cartells d’Art Nouveau que inclou la mostra són obres de LeopoldoMetlicovitx, Adolphe Hohenstein, Henri van de Velde i John Hassall, entre d’altres. A finals del segle XIX, el conegut moviment Art Nouveau entra aCatalunya amb el nom de Modernisme i és recolzat per la burgesia catalanista. Es desenvolupa una nova tècnica publicitària en la què destacaranartistes com Ramon Casas, Alexandre de Riquer, Santiago Rusiñol, Adrià Gual, Antoni Utrillo i Miquel Utrillo o Josep Triadó.

Exposició de cartells modernistes (1888-1908)

Del 6 al 30 de setembre a la Sala Municipal d’Exposicions (Plaça dels Americanos, s/n)Horari: de dimarts a diumenge de 18.00h a 21.00h i dissabte i diumenge de 11.00h a 13.00hCol·labora: MAE. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques. Institut del Teatre. Diputació de Barcelona

E

Vins de la DO Alellaa Denominació d’Origen Alella, la més propera a Canet de Mar iformada per 18 municipis del Maresme i del Vallès Oriental, és lamés petita de Catalunya amb una superfície de vinya de 314,7hectàrees. Els municipis que integren el Consorci DO Alella són:Alella, Cabrils, el Masnou, La Roca del Vallès, Martorelles,Montornès del Vallès, Òrrius, Premià de Mar, Santa Maria deMartorelles, Sant Fost de Campsentelles, Teià, Tiana,

Vallromanes, Vilanova del Vallès i Vilassar de Dalt.

Les vinyes de la DO Alella de la zona del Maresme se situen a la vessantd’orientació marítima de la Serralada Litoral, obertes a la influència del sol i labrisa mediterrània. La serralada les protegeix dels vents freds i condensa lahumitat que prové del mar, provocant un microclima típicament mediterrani. Lesvinyes estan distribuïdes en parcel·les esglaonades i els vins d’aquesta zonasón suaus, de grau i acidesa moderats. Per altra banda, les vinyes de la zonadel Vallès Oriental se situen als vessants interiors de la serralada amb unaorientació més obaga i un microclima més continental, esdevenint vins mésàcids i enèrgics.

La personalitat dels vins de la DO Alella també ve marcada per la mineralogia del sòl, un terreny arenós d’origen granític i colorblanquinós anomenat sauló, d’alta permeabilitat i capacitat de retenció de la irradiació solar. Aquest fet facilita la maduració del

fruit i aporta finor als vins, on el baix poder de retenció de l’aigua queda compensat pel microclima local.

La varietat més característica de la DO Alella és la pansa blanca, amb els reconeguts vins blancs perfumats i lluents, mentreque per a l’elaboració dels negres i dels rosats la varietat principal és la garnatxa negra. A més a més, s’han començat a

introduir varietats negres com el syrah, el merlot i el cabernet sauvignon, i s’estan recuperant varietats tradicionals comel mataró i el sumoll.

La DO Alella consta de vuit cellers repartits pel territori: Alella Vinícola, Alta Alella, Bouquet d’Alella i Roura aAlella; Marqués de Alella i Can Roda a Santa Maria de Martorelles; Altrabanda a Martorelles i Quim Batlle a

Tiana. Tots ells han fet una aposta ferma per l’enoturisme i obren les seves portes a lesvisites amb regularitat. www.doalella.cat

L

1886 (31 de març).- Nasqué a Ponts,en el si d’una família molt humil, ja queel seu cap estava impedit pel treball.Aquesta circumstància motivà quenomés fes els estudis primaris, ja ques’hagué d’incorporar al món laboraldes de ben petit.

1900.- Féu la primera obraescultòrica: una creu funerària per ala seva àvia.

1901.- Ajudat per Josep Escales, unamic de la família, se n’anà cap a Bar-celona, per tal per perfeccionar-secom a picapedrer i aprendred’escultor i on –sobretot– va poderassolir l’objectiu principal queperseguia amb anhel: ampliar elsestudis. S’inscriví a les classesnocturnes de l’Ateneu Obrer amb seual carrer Tallers, i fou allí on, entrealtres moltes matèries que descobrí,l’instruïren en nocions tècniques dedibuix i s’inicià en la pintura.

1906 (juny).- Féu la seva primeraexposició col·lectiva a l’Agrupació Ar-tística de Barcelona, associació a quèva pertànyer i en la qual aprofundí elsconeixements que ja tenia de dibuix,adquirits –primerament– com aautodidacta a Ponts, i posteriormenta l’Ateneu Obrer.Per encàrrec del taller que DiegoMassana tenia a Barcelona, pel qualtreballava, s’hagué de traslladar aCanet de Mar, població amb la qualestaria estretament vinculat durantmolts anys. Hi anà en qualitat d’oficiald’escultor i responsable del’emplaçament de les obresdestinades al castell de SantaFlorentina, realitzades prèviament endit taller. Samarra tenia cura de polir-les i de retocar-les.

1908 (març).- Com a exalumne del’Ateneu Obrer participà en unaexposició col·lectiva d’art que tinguélloc en aquest centre, en la qual, a

Durant els mesos de maig i juliolparticipà amb 39 obres –pràcticamentles mateixes que s’havien exhibitrecentment a Canet de Mar– en unamostra col·lectiva d’art, al Saló deSessions de l’Ajuntament de Lleida,la qual ha esdevingut mítica dins lahistòria d’art lleidatà.

1913.- Aquell any inicià l’elaboraciód’un encàrrec que li feren per tald’esculpir una creu de terme monu-mental que seria emplaçada dins elterme de Valldans, a Ponts.

1914.- A Ponts, creà una bibliotecapopular i una escola nocturna dedibuix i pintura. Durant la Festa Majorde la població s’inaugurà una de lesseves obres escul-tòriques mésimportant: la Font del Lleó.

4 de desembre.- Tingué lloc el seusuïcidi al castell de Burriac, a Cabre-ra de Mar.1915.- Antoni Moral escriví el primermanuscrit envers la vida de Samarra.

1928.- Les germanes de Samarracediren les obres de l’artista que hihavia dipositades a la casa nadiua dePonts, al Museu Morera de Lleida.Aquest museu en qüestió organitzàuna exposició individual de l’artistaamb les obres incorporadesrecentment al seu fons museístic.

1969 (maig).- A la seu de l’IEI deLleida s’exhibiren les obres deSamarra propietat del Museu More-ra. Durant els mesos de setembre ioctubre, les mateixes obres forenexposades a la Sala de Sessions del’Ajuntament de Ponts.

1982 (febrer).- L’artista fouhomenatjat a Ponts i per iniciativa dela revista Portaveu se li dedicà unmonument realitzat per l’escultorRamon Massana, que fou sufragatmitjançant una subscripció popular.També es publicà la primeramonografia de l’artista i es bastí unaplaca de marbre commemorativa, ques’emplaçà a la façana de la casa onhavia nascut.

1986 (març).- Tingué lloc lacelebració del Centenari Samarra,

Els fets més significatius de la vida de Samarra i elsesdeveniments més importants que han succeïtdesprés de la seva mort

més d’obtenir un premiextraordinari enreconeixement pel seutreball, aconseguí queIgnasi Iglesias i JosepPous i Pagès es fixessinen les seves obres i leselogiessin.Al juliol, gràcies alpatrocini d’aquestsprohoms de la culturacatalana, aconseguí fer laseva primera exposicióindividual –concretament a la presti-giosa Sala Parés de Barcelona–consistent en una petita mostra depintura i dibuix. La crítica barceloninafou unànime a l’hora de qualificar-locom a una autèntica promesa de lapintura catalana.Aquell mateix any Samarra realitzàtreballs escultòrics pel Palau de la Mú-sica Catalana i començà el gran plafóescultòric del pati d’armes del castellde Santa Florentina, per tal de reme-morar la visita que hi féu el rei AlfonsXIII.

1909 (març).- Féu una exposició in-dividual a la Paeria de Lleida, amb motiude la qual la intel·lectualitat de la capi-tal del Segrià li va retre un granhomenatge. Així mateix, dissenyà elcartell anunciador de les festes deSant Anastasi que tingueren lloc enaquella ciutat.El 12 d’abril, la vila de Ponts també varetre un homenatge a l’artista, motivatpel recent triomf en les exposicionsfetes a Barcelona o Lleida, i durantles multitudinàries caramelles que esferen per Pasqua, l’artista fouportaestendard de la festa.

1910.- Es creu que fou durant eldecurs d’aquell any quan Samarra vaescriure l’obra teatral Un punt lluminós.

1912 (abril).- Féu una exposició in-dividual al Foment Catalanista de Canetde Mar.

amarra forma partdel grup anomenatdels Artistes Suïci-des, un grup dejoves pro-mesesd’artistes del “Finde Siècle” quemalgrat tot el seu

potencial es van quedar a les por-tes de la glòria, lluny de la fama ireconeixement d’altres figures delModernisme.Samarra va arribar a Barcelonaprocedent del seu poble, Ponts,sense tenir cap estudi d’art. Tota laseva formació havia estatautodidacta fins aquell moment.Ingressa al taller de l’escultor DídacMasana i va a classes nocturnes dedibuix a l’Ateneu Obrer. Les sevesprimeres exposicions són un èxit decrítica. Tothom destaca el seu ús delcolor i el seu original estil, “rústic,muntanyenc”. Però aquest èxitincipient no l’allibera del que per aell era un esclavatge, la seva feinade picapedrer, que necessita perviure. Això fa que resti en elsambients marginals de l’art, malgratla seva relació amb importants figu-res com Lluís Domènech i Montaner.Samarra té un especial interès perCanet pel seu treball com escultoral Castell de Santa Florentina i alscarrers del poble i per ser el prota-gonista de la primera exposició d’artque es va fer a la vila al 1912.

Vicente de la Fuente Bermúdez,historiador de l’art

durant el qual es presentà un noullibre dedicat a l’artista i el documen-tal Samarra, un geni malmès, sobre laseva vida i obra.

2000.- L’Ajuntament de Ponts adqui-rí la casa on va néixer l’artista.

2004.- Tingué lloc una mostraitinerant amb un gran nombre d’obresde Samarra, que mai s’havien pogutreunir fins llavors. S’exhibiren a Lleidai a Ponts, i si bé havia de continuar elseu periple fins a Canet de Mar iTerrassa, problemes de pressupostho van impedir. També s’edità unanova monografia, així com un catàlegrecollint totes les obres atribuïdes al’artista, en aquell moment.

2012-2013 (Des de setembre de2012 fins a gener de 2013).- Canetde Mar ret homenatge a l’artista,dedicant-li una mostra comme-morativa dels cent anys transcorregutsdes que Samarra protagonitzà la pri-mera exposició d’art que tingué lloc ala població.

Jordi Vidal, conservador d’artCedides per Josep Rovira

S

Primers: Amanida de Llagostins · Espàrrechs verds amb brie i confit de tomàquet · Pastís de patata amb saltejat debolets, botifarra negra i cansalada.Segons: Llom de bacallà amb crema de pèsols i botifarra negra · Poti-poti mariner de rap · Magret d’ànec amb reduccióde calvados i maduixa.Postres: Brownie de xocolata · Sorbet de mandarina · Torradetes de Santa Teresa amb gelat de canyellaLa beguda va a part

Preu: 23,75 euros

Primers: Faves i pèsols a l’estil modernista · Poti-poti de bacallà · Milfulles de tomàquet amb formatge i salmó.

Segons: Fricandó amb bolets variats · Bacallà a l’estil del xef · Paella Mar i Muntanya

Postre a escollir i beguda inclosa

Preu: 14,95 euros

Primers: Amanida modernista amb fruita de temporada · Musclos amb tomàquet i bitxo picant.Segons: Calamars farcits a la marinera · Secret ibèric amb emulsió de patata i bolets.Postres: Crema catalana · Gelat modernista

Pa, cafè i IVA inclòs

Preu: 22 euros

Entrant: Petit aperitiuPrimers: Poti-poti (esqueixada de bacallà amb patata bullida) · Sopa dels pescadors · Cigrons festius remoguts amb peixi marisc · Canelons tradicionals gratinats.Segons: Arròs del senyoret amb bacallà · Calamars farcits · Entrecot de vedella a la brasa · Peix de costa al forn.Postres: Peres al vi · Crema lleugera amb fruits vermells · Pomes fetes al fornBegudes no incloses al preu del menú

Preu: 21 euros + IVA

Primers: Amanida de bacallà esquitxat i gelat de tomàquet d’alfàbrega · Raviolis i salsa de ceps.

Segons: Entrecot amb salsa de tòfona · Mero amb vitralls de verduretes i mel.

Postres: Sopa de maduixots i menta amb encenalls de xocolata.

Vi, pa i aigüa inclòs.

30 euros

Primers: Amanida dels Americanus (Base d’enciam, alvocat, tomàquet, blat de moro, ceba, gall dindi, formatge,crostonets i salsa rosa) · Arròs amb pollastre i verdures dels indians (Recepta provinent de les colònies del Carib) ·Cargols amb ceba: (Recepta de la iaia, cuinats amb porc i un toc picant).Segons: Costellam de porc a la brasa a l’estil de les colònies, amb salsa de reducció de vi i espècies · Guatlles a la brasaadobades amb herbes · Conill a la brasa amb allioli- Aigua o vi, pa i postres

Preu: 19,90 euros (IVA inclòs) Aquest menú és pel dissabte i diumenge al migdia.

Les nostres suggerències per a les Jornades Modernistes són:

- Figues amb mató i pernil ibèric- Enrotllat de bacallà a la llauna amb mousselina d’alls gratinat- Coca amb cansalada, allioli i raïm- Farcellet de butifarra negra, ceba, poma i formatge- Mosaic de fruites del temps

Menús modernistes

Gavarra, 11T. 93 795 69 35

Gral. Moragues, 3T. 93 794 28 81

R. Sant Domènec, 1T 93 794 03 75

Parc del SantuariT 93 794 10 07

De la Font, 21T 93 794 05 09

Gavarra, 19T 93 794 37 25

Pinar, 16T 93 794 27 46

Col·labora: Patrocina: