diagnosi del mercat de treball a catalunya 0711

DIAGNOSI PER A L’ESTRATÈGIA CATALANA PER A L’OCUPACIÓ

2012 - 2020 Informe territorial del mercat de treball, adequació de les polítiques actives d’ocupació a Catalunya i definició dels eixos estratègics 2012 - 2020 14 de Juliol de 2011

Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement-No Comercial-Sense Obres Derivades 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que se'n citi l'autor i no se'n faci un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades. La llicència completa es pot consultar a:

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/




ÍNDEX:

1. Introducció a l’Estratègia Catalana per a l’Ocupació 2012-2020 • Estructura de l’Estratègia Catalana per a l’Ocupació • Metodologia de l’elaboració de l’Estratègia Catalana per a l’Ocupació

2. Diagnòstic Mercat de Treball a Catalunya

• Presentació de la visió general del Mercat de Treball • Situació actual del Mercat de Treball català

⇒ Ocupació estimada per l’enquesta de població activa. ⇒ Afiliació a la Seguretat Social ⇒ Atur estimat per l’enquesta de població activa ⇒ Atur registrar al Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC)

2.1- El perfil de les persones aturades

• Perfil persones aturades a 31 de desembre de 2010 • Col·lectius més afectats per l’increment interanual de l’atur.

2.2- Anàlisi territori del Mercat de Treball

• Visió global de l’anàlisi territorial i rànquings comarcals.

2.3- Indicadors socioeconòmics. • Rànquings comarcals. • Anàlisi sectorial del Mercat de Treball a Catalunya.

3. Mercat de Treball a les comarques

• Mapa Catalunya (taxa atur registrat) • Fitxes Mercat de Treball (44)

4. Les Polítiques Actives d’Ocupació a Catalunya

• Intermediació laboral • Orientació professional per l’ocupació • Formació i requalificació • Oportunitats d’ocupació i foment de la contractació • Oportunitats d’ocupació i formació • Promoció del desenvolupament i l’activitat econòmica • Projectes integrats • Fitxa PAO Catalunya

4.1- Accions formatives per Famílies Professionals • Índex Famílies Professionals • Fitxa + Mapa Famílies Professionals (26 + 26) • Persones beneficiàries segons col·lectius

5. Les Politiques Actives d’Ocupació a les comarques

• Mapa Catalunya (import atorgat per persona beneficiària) • Fitxes PAO comarcal (44) +Fitxes DL comarcal (44)

6. Eixos ECO. Conclusions

1. Introducció a l’Estratègia Catalana per l’Ocupació 2012-2020 El Pla d’Ocupació de Catalunya, Estratègia Catalana per a l’Ocupació 2012-2020, estableix els criteris, les

directrius i les prioritats de la política ocupacional de Catalunya per als propers anys. En aquest sentit, i d’acord amb la Llei 17/2002, de 5 de juliol, d'ordenació del sistema de treball i de creació del Servei d'Ocupació de Catalunya, el Pla d’Ocupació de Catalunya ha de ser aprovat pel Govern de la Generalitat de Catalunya. Segons la mateixa llei, el Pla de Desenvolupament de les Polítiques Actives d’Ocupació de Catalunya (PDPO), elaborat pel director o directora del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i aprovat pel Consell de Direcció, serà l’instrument de planificació i programació de les accions del SOC, i ha de concretar el conjunt de mesures i programes destinats a fomentar, directament o indirectament, l’ocupació, desplegant les directrius contemplades en el Pla d’Ocupació.

L’Estratègia catalana d’ocupació 2012-2020 (ECO), que es presenta en aquest document, és el tercer Pla d’ocupació de Catalunya. El primer va ser aprovat pel Govern de la Generalitat de Catalunya el mes de juliol del 2003, sense comptar amb el suport total de tots els agents econòmics i socials i les entitats municipalistes membres del Consell de Direcció del SOC (CDSOC).

El segon Pla 2006-2008, subtitulat ja, com a Estratègia catalana per a l’ocupació (2007-2013, per adaptar-lo al programa operatiu de la Unió Europea), va ser aprovat el 5 de setembre de 2006. Aquest segon Pla General d’Ocupació de Catalunya va ser resultat del diàleg institucional, la concertació social i el treball conjunt entre el propi SOC, les organitzacions sindicals i empresarials i les entitats municipalistes representades al Consell de Direcció, així com les aportacions realitzades per un comitè d’experts i els grups de treball interdepartamental, territorial i d’agents socials i econòmics, creats per la seva elaboració.

Fruit d’aquest segon Pla va ser l’elaboració del PDPO 2010- 2011, elaborat al llarg del 2009, amb la participació de les organitzacions sindicals i empresarials i les entitats municipalistes representades al CDSOC, i aprovat per aquest òrgan del 21 de gener de 2010 que va integrar fidelment els objectius i els eixos d’actuació del Pla i els incorporà com a elements vertebradors de les línies d’actuació pròpies.

L’elaboració de l’ECO 2012-2020 s’emmarca en un context polític de canvis. A finals del 2010 a Catalunya hi va haver canvi de legislatura que va comportar a principis de l’actual 2011 un nou Govern a la Generalitat i una nova direcció al Departament d’Empresa i Ocupació (que suma a l’anterior Departament de Treball, les àrees de turisme, comerç, energia i mines, indústria, telecomunicacions i societat de la informació) i al SOC.

Un dels primers actes del nou Govern de la Generalitat ha estat, a proposta conjunta del Departament d’Ensenyament i del Departament d’Empresa i Ocupació, l’acord de govern que impulsa la definició i la posada en marxa d’un nou model d’orientació, capacitació i formació professional. L’objectiu d’aquest acord és adaptar la formació professional a les necessitats de les empreses millorant la seva competitivitat i facilitar l’ocupabilitat de les persones, impulsant la recuperació econòmica. Aquest nou model preveu quatre àmbits d’actuació: la promoció social de la formació, la valoració i el reconeixement públic de la formació professional, el desenvolupament d’una nova estratègia per implicar i garantir la participació dels agents socials en la millora de la formació professional, i l’establiment dels òrgans de coordinació necessaris per garantir la participació dels departaments i dels agents socials implicats.

Recentment, el Govern ha acordat un procés de transformació del SOC per adaptar-lo a les necessitats actuals i futures del mercat de treball. L’objectiu d’aquesta decisió del govern és oferir un servei orientat a les persones i a les empreses per millorar el mercat de treball i la qualificació dels treballadors i treballadores. La transformació del SOC es basa en tres eixos principals que li permetran afrontar els reptes actuals i futurs del mercat laboral: innovació, internacionalització i integració. En els propers mesos s’establirà una nova organització del SOC i es definirà i implantarà un nou model d’oficines arreu del territori. L’ECO incorpora dins dels seus objectius generals aquests objectius de transformació, és a dir l’objectiu de disposar d’un Servei d’Ocupació de Catalunya amb l’estructura, els mitjans i els instruments adequats per poder assolir els objectius anteriors.

L’elaboració de l’ECO 2012-2020 està també condicionada pel context econòmic, el mercat de treball i les iniciatives legislatives per fer front a la situació de crisi que venim patint des de finals de l’any 2008 amb la destrucció d’ocupació, l’increment desmesurat de persones en situació de desocupació. Factors que accentuen la necessitat de replantejament de les actuals polítiques actives d’ocupació (PAO) .

Així, el Reial Decret-Llei 3/2011, de mesures urgents per a la millora d’ocupabilitat i la reforma de les polítiques actives d’ocupació, proposa quatre objectius fonamentals pel que respecta a la reforma de les politiques actives d’ocupació:

1. Adaptar les PAO a la realitat del mercat de treball i a les característiques del territori;

2. Augmentar la seva eficàcia en la millora de l’ocupabilitat i les possibilitats d’inserció de les persones en situació de desocupació, especialment joves i atur de llarga durada;

3. Respondre millor a les necessitats de les empreses per a cobrir les seves ofertes de treball;

4. Situar els serveis públics d’ocupació entre els millors instruments per a la gestió del capital humà en el nou model econòmic més equilibrat i productiu.

De manera que el RDL comporta modificacions en les normes generals de la política d’ocupació, incorporant l’elaboració de l’Estratègia Espanyola d’Ocupació (EEE) i el consegüent Pla Anual de Política d’Ocupació.

L’EEE s’elabora en col·laboració amb les comunitats autònomes i amb la participació de les organitzacions empresarials i sindicals més representatives i inclou una anàlisi de la situació i tendències del mercat de treball, així com orientacions i objectius a assolir en matèria de política d’ocupació per al conjunt de l’Estat espanyol i per a cadascuna de les comunitats autònomes, amb indicadors quantitatius i qualitatius que permetin el seguiment dels objectius i el seu grau d’assoliment.

En aquest sentit, l’elaboració de l’ECO ha coincidit en el temps amb l’elaboració de l EEE, que ha estat, obligadament, una referència per a l’Estratègia catalana.

L’altre referent per a l’elaboració de l’ECO ha estat l’Estratègia Europea 2020 que, pel que fa a l’ocupació estableix la necessitat d’augmentar la participació en el mercat laboral i reduir l’atur estructural, aconseguir una població activa qualificada que respongui a les necessitats del mercat laboral promovent la qualitat del treball i l’aprenentatge permanent, millorar els resultats dels sistemes educatius i de formació i incrementar la participació en l’ensenyament superior i promoure la inclusió social i lluitar contra la pobresa.

Com no pot ser d’altre manera l’ECO s’emmarca igualment dins dels objectius del govern de la Generalitat en matèria d’ocupació, així com en el Pla departamental d’Empresa i Ocupació.

En definitiva l’ECO estableix els criteris, les directrius i les prioritats per als propers anys, plantejant d’una manera clara i concreta quins són els reptes i les línies estratègiques del nostre país en relació als objectius establerts, sense perdre de vista el context econòmic i social, el marc comunitari i l’estatal; i ho fa de manera dialogada i consensuada entre el govern, les administracions locals i els agents econòmics i socials.

• Estructura de l’Estratègia Catalana per l’Ocupació El document està estructurat en cinc apartats. En primer lloc es fa una anàlisi de la situació i de les tendències

del mercat de treball a Catalunya. Com a novetat cal destacar la incorporació en forma de rànquing comarcal de disset indicadors demogràfics, econòmics, d’ocupació, contractació i atur. També s’inclou informació sectorial del Mercat de Treball. Seguidament, en el tercer apartat, aquests indicadors es presenten territorialment a partir de fitxes per a cada una de les comarques catalanes. En l’apartat quart es desenvolupa l’anàlisi de les PAO a Catalunya els darrers dos anys, qüestió que s’incorpora per primera vegada en un informe d’aquestes característiques. En el punt cinquè es presenta, també, a través de fitxes, la situació de les PAO en totes les comarques. Tot seguit, s’ofereix una visió del conjunt de Plans Estratègics i Plans d’Acció, la majoria vinculats a la figura dels Agents de desenvolupament local, que inclou plans a nivell sectorials com poden ser del sector del comerç, del turisme, industrial, presentats, a nivell comarcal. S’inclouen, de la mateixa manera, en aquest apartat, les fitxes de desenvolupament local per comarques.

Aquesta presentació de les diferents informacions, i anàlisis a través de fitxes precedides dels informes corresponents permet tenir una informació completa, complexa i suficient, a la vegada que s’obté una visió clara i instantània de la situació de cada una d’aquestes realitats.

En el sisè i últim apartat del document es defineixen els objectius generals de l’estratègia, els quatre primers dels quals coincideixen amb els objectius generals de l’EEE relacionats amb les competències del SOC; i el cinquè és l’objectiu de disposar d’un SOC amb l’estructura, els mitjans i els instruments adequats per poder assolir els objectius anteriors.

Tots aquests objectius s’emmarquen en les quatre directives de l’Estratègia Europea relacionades amb els temes d’ocupació.

Els objectius generals van acompanyats dels indicadors que permetran mesurar la consecució d’aquests objectiu. I finalment, l’ECO incorpora els àmbits on es desenvoluparan les PAO.

Una vegada aprovada l’ECO, el SOC iniciarà el procés d’elaboració del Pla de desenvolupament de politiques actives, instrument a partir del qual periòdicament s’aniran concretant els objectius de l’ECO i es donarà contingut a la Cartera de Serveis del SOC.

• Metodologia de l’elaboració de l’Estratègia Catalana per l’Ocupació El procés d’elaboració de l’ECO, coordinat per la Secretaria tècnica del SOC, ha estat un procés participatiu

de diferents àmbits del SOC, especialment d’aquells que per la naturalesa de la seva funció són generadors i/o receptors d’informació i coneixement de les matèries que ens ocupen; i del gabinet tècnic del Departament d’Empresa i d’Ocupació. Així mateix, les organitzacions sindicals i empresarials i les entitats municipalistes representades al CDSOC han participat en l’elaboració de l’ECO, a través de la Comissió de Seguiment del Pla General d’Ocupació de Catalunya, aportant les seves reflexions, comentaris i aportacions al debat col·lectiu sota paràmetres de diàleg, consens i concertació.

Aquest procés ha estat seguit quotidianament per la direcció del SOC.

El Consell de direcció en compliment de les seves funcions ha aprovat aquest document en la sessió ordinària de 14 de juliol 2011.

2. Diagnòstic Mercat de Treball a Catalunya • Presentació de la visió general del mercat de treball Sens dubte la crisi financera iniciada a Estats Units a la segona meitat de 2007 ha tingut uns efectes a

l'economia real global molt més importants del que cabia esperar. L'economia dels països desenvolupats, i en especial aquelles economies amb bases menys sòlides, han patit durant els darrers tres anys un retrocés que supera els retrocessos experimentats en crisis econòmiques anteriors. I els respectius mercats de treball han acusat amb especial virulència aquesta caiguda de l'activitat econòmica, sobretot, aquells mercats amb més desequilibris estructurals, com és el cas de l'espanyol i el català.

Reflex d'aquesta virulenta sacsejada, el mercat de treball català va perdre durant els dos primers anys de crisi, això és 2008 i 2009, gairebé la meitat de tota l'ocupació creada entre els anys 2000 i 2007. L'any 2010 ha estat més moderat però encara està lluny de mostrar signes clars de recuperació de l'ocupació.

En el present apartat s'analitzarà, a partir dels principals indicadors laborals, l'evolució del mercat de treball de Catalunya entre finals de 2007 i finals de 2010 per tal de quantificar els efectes de la crisi econòmica en termes d'ocupació perduda i atur generat; s'estudiarà quins col·lectius s'han vist més afectats per l'augment de l'atur en el darrer any; es valorarà la situació del mercat de treball i el context socio-econòmic de les comarques catalanes, i l’anàlisi territorial de l’afiliació i l’atur també es farà per sectors d'activitat, amb l'objectiu d'identificar, en la mesura del possible, on es localitza l’ocupació i les bosses d'atur al territori i caracteritzar-lo en base al sector de procedència.

• Situació actual del mercat de treball català La dècada dels 2000, excepte els últims anys, ha estat un període de molta creació d'ocupació. De l'any 2000

al 2007 a Catalunya es van crear uns 880.000 llocs de treball segons les estimacions de l'EPA, passant d'una xifra de 2,7 milions de persones ocupades a finals de 1999 a uns 3,5 milions a finals de 2007. En mitjana anual, això equival a un ritme de creixement mig anual de l'ocupació del 3,64%.

En el mateix període, es va reduir l'atur en unes 53.000 persones: de gairebé 305.000 persones aturades el 1999 es va passar a unes 252.000 a finals de 2007. El que suposà un ritme mig de descens anual de l'atur del 2,35%.

Aquest notable creixement de l'ocupació va ser possible gràcies al creixement de població activa atès que la reducció de l'atur, com s'acaba de comentar, va ser relativament discreta. En aquest sentit, val a dir, que l'atur en aquest període de creixement econòmic no es va reduir més perquè probablement un bona part corresponia a un atur de difícil ocupabilitat o atur estructural i l'expansió de l'ocupació es va recolzar en l'entrada en el mercat de treball de noves persones actives, en total unes 828.000. D'aquestes, el 70% eren estrangeres.

Aquest període d'expansió es va veure interromput a principis de 2008 per la crisi econòmica. En els dos primers anys de crisi, és a dir, entre el quart trimestre de 2007 i el mateix trimestre de 2009 la davallada de persones ocupades va ser de 410.000 (a un ritme mig anual de descens del 6%), de les quals unes 391.000 van passar a l'atur (creixement mig anual del 60%) i unes 19.000 van sortir del mercat de treball per passar a la inactivitat. En aquest darrer any 2010 el descens de l'ocupació pràcticament s'ha estabilitzat (2.900 persones ocupades menys que a finals de 2009; -0,1%) però l'atur segueix creixent (43.700 més), tot i que a un ritme molt més moderat (+6,8%), ja que la població activa torna a créixer (40.800 més respecte de 2009).

En aquests moments el volum d'ocupació es manté en valors equivalents als de finals de 2004 i és que en els dos primers anys de crisi es va perdre gairebé la meitat de tota l'ocupació generada entre 2000 i 2007: durant 2008 es van perdre 148.300 llocs de treball i el 2009, 262.600. L'any 2010 s'han perdut 2.900 llocs, donant com a resultat global un descens de 413.800 persones ocupades.

Ocupació estimada per l’enquesta de població activa D’acord amb les dades de l’EPA del quart trimestre de 2010, el nombre de persones ocupades en

l’economia catalana se situa en 3.133.500, nivell similar al de fa sis anys.

En balanç anual, és a dir, respecte del quart trimestre de 2009 la població ocupada mostra, en general, millors resultats que els dels dos anys anteriors. La població ocupada s’ha reduït de només 2.900 persones (-0,1%), enfront una caiguda de 262.600 treballadors/ores (-7,7%) el 2009 i de 148.300 (-4,2%), el 2008.

En termes relatius, la destrucció d’ocupació s’ha anat desaccelerant des que va tocar fons el segon trimestre de 2009 (-10,1%) i a finals de 2010 s’ha situat en un discret -0,1%.

Al conjunt d’Espanya, el descens d’ocupació ha estat més accentuat (-1,3%) i sembla que li està costant més apropar-se a nivells de creixement positius.

Gràfic 1 Catalunya i Espanya – Var. interanual de l’ocupació estimada EPA (en %) 1r trim. 2008 – 4t trim. 2010

Font: Elaboració pròpia a partir de l’EPA (INE i Idescat)

Pel que fa a la taxa d'ocupació, el quart trimestre de 2007 s'assolí a Catalunya el màxim històric (72,2%) des del tercer trimestre de 1976, però en aquests 3 anys de crisi la taxa catalana ha perdut 8,3 punts percentuals, situant-se en el 63,9% el quart trimestre de 2010. El descens més important es registrà durant l’any 2008 i des de mitjans de 2009 va oscil·lant entre el 65-63%.

En el cas d’Espanya, la taxa d’ocupació ha caigut 7,3 punts respecte del nivell pre-crisi i en acabar el 2010 és del 59,2% (4,7 punts inferior a la catalana). Quant a la taxa de la Unió Europea tan sols s’ha reduït 1,5 punts percentuals i se situa en el 64,2% (0,3 punts superior a la catalana).

Gràfic 2 Catalunya, Espanya i Unió Europea - Evolució de la taxa d’ocupació (16 a 64 anys) 1r trim. 2008 – 4t trim. 2010

FONT: Elaboració pròpia a partir de l’EPA (INE i Idescat)

Analitzant més detalladament l’evolució de l’ocupació al llarg de 2010, es detecta un augment de l’ocupació assalariada en el sector privat (+0,8%) mentre que disminueix l’ocupació assalariada del sector públic (-1,4%) i el treball no assalariat (-2,9%).

Com mostra el gràfic que segueix, a la segona meitat de 2009 va començar a desaccelerar-se la creació d’ocupació en el sector públic i, en els dos darrers trimestres de 2010 fins i tot, se n’ha destruït; mentre que la destrucció d’ocupació en el sector privat s’ha anat frenant i s’ha aconseguit generar llocs de treball en el tercer i quart trimestre de 2010. El treball no assalariat segueix registrant pèrdues d’ocupació.

Gràfic 3 Catalunya – Var. interanual de l’ocupació pública, privada i no assalariada (en %) 1r trim. 2008 – 4t trim. 2010


Afiliació a la Seguretat Social Segons els registres d’afiliació a la Seguretat Social, l’any 2010 ha acabat amb uns 3.086.000

treballadors/ores afiliats a la Seguretat Social, uns 312.000 menys que el desembre de 2007. Aquest descens acumulat, en termes relatius, és d’una intensitat similar al registrat en el conjunt de l’Estat espanyol, això és, al voltant del 9%.

La pèrdua d’aquesta ocupació s’ha repartit, fonamentalment, entre 2008 i 2009. El primer any de crisi es van perdre uns 146.000 llocs de treball i el segon, és a dir, el 2009, es van perdre uns 152.000. Com mostra el gràfic següent, la caiguda més intensa d’afiliació a la Seguretat Social es va registrar entre la segona meitat de 2008 i finals de 2009. Durant l’any 2010 el ritme de destrucció d’ocupació s’ha alentit de manera important i la pèrdua ha estat molt més reduïda: 13.000 llocs de treball menys.

Gràfic 4 Catalunya i Espanya – Var. interanual de l’afiliació a la SS (en %) Gener de 2008 a desembre de 2010 (últim dia del mes)

FONT: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Tresoreria General de la Seguretat Social (MTIN)

Atur estimat per l’enquesta de població activa El nombre d’aturats/ades a Catalunya s’ha situat en 686.800, segons les dades de l’EPA del quart

trimestre de 2010; aquesta xifra és la més elevada mai registrada a Catalunya (les estimacions de l’EPA comencen el 1976).

Interanualment, l’atur continua creixent però cada cop ho fa més moderadament. En còmput anual (és a dir, respecte del quart trimestre de 2009), s’ha produït un augment de l’atur estimat de 43.700 persones (+6,8%), molt per sota dels augments de 2008 (204.000 més; +81%) i de 2009 (187.300 més; +41,1%). El creixement de l’atur de 2010 s’explica pel creixement de la població activa: 40.800 persones més que el 2009 (+1,1%). L’increment de l’atur estimat a Espanya és un mica més intens, del 8,6% respecte del quart trimestre de 2009.

Fent balanç dels tres anys de crisi, el nombre d’aturats segons l’EPA ha augmentat a Catalunya en 435.000 persones entre finals de 2007 i de 2010 (en passar de 251.800 a 686.800). O dit d’altra manera, el nombre d’aturats/ades s’ha multiplicat per 2,7 (creixement acumulat del 172,8%). En el conjunt d’Espanya l’augment en aquests tres anys ha estat de 2.769.000 aturats/ades; en valors relatius, l’increment ha estat un xic més suau que el català, concretament, del 143,65% (la xifra d’atur s’ha multiplicat per 2,4). Tot i que el saldo final és un augment acumulat de l’atur menor a Espanya que a Catalunya, aquest últim any, com s’ha vist anteriorment, Espanya ha experimentat un creixement 1,8 punts superior al de Catalunya.

Gràfic 5 Catalunya i Espanya – Var. interanual de l’atur estimat EPA (en %) 1r trim. 2008 – 4t trim. 2010


L'escalada de l'atur ha tingut el seu reflex en l'evolució de la taxa d'atur; el seu creixement ha estat imparable des de finals de 2007 i en acabar l’any 2010 és del 17,98% enfront el 6,63% del quart trimestre de 2007 (11,3 punts més).

Al conjunt d'Espanya l'augment de la taxa ha estat d'11,7 punts, passant del 8,6% de finals de 2007 al 20,3% del quart trimestre de 2010, mentre l'europea creix només 2,6 punts, del 6,9% al 9,5% actual. Així doncs, la taxa d’atur catalana es manté per sota de la mitjana espanyola (2,3 punts per sota) però supera àmpliament la mitjana de la Unió Europea (en 8,5 punts).

Gràfic 6 Catalunya, Espanya i Unió Europea - Evolució de la taxa d’atur (16 i més anys) 1r trim. 2008 – 4t trim. 2010

Nota: les dades de la UE fan referència al tram d'edat 15 a 74 anys.

FONT: Elaboració pròpia a partir de l’EPA (INE i Idescat)

Atur registrat al Servei d’Ocupació de Catalunya L’any 2010 s’ha tancat amb 562.673 aturats/ades registrats al Servei d’Ocupació de Catalunya. Com

es pot observar en el gràfic següent, la taxa de creixement de l’atur, que va assolir els valors màxims durant la primera meitat de 2009, continua desaccelerant-se i es xifra en el 0,2%, la més baixa dels darrers tres anys.

Gràfic 7 Catalunya i Espanya – Var. interanual de l’atur registrat (en %) Gener de 2008 a desembre de 2010

FONT: Departament d’Empresa i Ocupació i SOC

El nivell d’atur registrat a finals de 2010 és pràcticament el mateix que a finals de 2009, tan sols ha augmentat de 912 persones aturades. Però el balanç dels tres anys és un increment de 296.884 persones aturades entre desembre de 2007 i desembre de 2010. En termes relatius, el creixement acumulat és d’un 111,7% (la xifra total d’atur s’ha multiplicat per 2,1).

Gràfic 8 Catalunya – Evolució de l’atur registrat (en valors absoluts) Gener de 2008 a desembre de 2010

FONT: Departament d’Empresa i Ocupació i SOC

El col·lectiu estranger ha patit amb més intensitat que els nacionals el creixement de l’atur i així, en aquests tres anys de crisi, la xifra d’aturats/ades de nacionalitat estrangera ha crescut un 227,1%, o dit, d’altra manera, s’ha multiplicat per 3,3 (en nombre absolut l’augment és de 91.150 estrangers/eres aturats més). Pel que fa als

aturats/ades nacionals l’augment acumulat és de 205.734 persones més; en termes relatius suposa un increment del 91,2% (la xifra total s’ha multiplicat per 1,9).

No obstant aquest importantíssim increment de l’atur, assenyalar que tant l’atur estranger com el nacional han vist moderar-se el seu ritme de creixement i fins i tot, l’atur nacional ha acabat l’any amb un 1,6% d’atur menys que el 2009 (7.119 aturats/ades menys). La contrapartida és l’atur estranger que ha acabat l’any amb 8.031 aturats/ades més (+6,5%).

Gràfic 9 Catalunya – Var. interanual de l’atur registrat segons nacionalitat (en %) Gener de 2008 a desembre de 2010

Font: Departament d’Empresa i Ocupació i SOC

2.1- El perfil de les persones aturades En el present apartat s’analitza el volum d’atur registrat a Catalunya a finals de 2010 segons sexe, edat, durada de

la demanda, nivell de formació assolit, nacionalitat, ocupació sol·licitada i segons si la persona té alguna discapacitat, amb l’objectiu de caracteritzar l’atur català. Així mateix, s’estudia quins col·lectius han patit una variació més significativa de l’atur respecte de finals de 2009.

• Perfil de les persones aturades a 31 de desembre de 2010 Per analitzar el perfil de les persones aturades a Catalunya s’han emprat les dades d’atur registrat en el

Servei d’Ocupació de Catalunya a 31 de desembre de 2010.

Segons aquestes dades, el nombre d’aturats/ades és, en acabar l’any 2010, de 562.673 persones. Més de la meitat d’aquestes persones són homes, en concret, un 52,7% són homes i un 47,3%, dones. Des de l‘octubre de 2008 el nombre d’homes aturats supera el de dones, quan tradicionalment era el revés. Això posa de manifest el major impacte de la crisi en els homes.

Analitzant els trams d’edat, el grup majoritari correspon als aturats/ades de 30 a 44 anys (238.649 persones, el 42,4% del total), seguit dels de 45 i més anys (el 38%) i, per últim, la població jove, d’entre 16 i 29 anys que representa el 19,3%.

Gràfic 10 Catalunya – Distribució d’aturats/ades registrats per edat 31 de desembre de 2010

FONT: Departament d'Empresa i Ocupació i SOC

Quant a la durada de la demanda, el col·lectiu més nombrós és el dels aturats/ades que fa menys de 6 mesos que es va inscriure (el 46%). Les persones que porten inscrites entre 6 mesos i un any suposen el 18% del total, i al voltant del 36% porta més d’un any a l’atur.

Pel que fa al nivell de formació assolit, el grup majoritari el representen aquells/lles amb un grau d’educació general (el 62,4%; 351.325 persones), ja sigui d’educació secundària obligatòria o de batxillerat. Prop d’un 10% dels aturats/ades ha finalitzat els estudis primaris, un 8% ha realitzat programes de formació professional i un 7%, ha completat estudis universitaris.

Segons la nacionalitat, l’atur estranger resident a Catalunya suposa el 23,3% del total: el 18,6% extracomunitari (104.749) i el 4,7%, de països de la UE-27 (26.545).

Gràfic 11 Catalunya – Distribució d’aturats/ades registrats per nacionalitat 31 de desembre de 2010


Entre els aturats/ades d’origen extracomunitari sobresurten els marroquins (el 44,2%), seguits dels equatorians (el 9,2%), els colombians (el 4,4%) i els pakistanesos (el 4,3%). Entre els comunitaris/àries, destaquen els romanesos (el 41,6%), els italians (el 17,5%), els portuguesos (el 8%) i els francesos (el 6,9%).

L’ocupació més demandada pels aturats/ades és la categoria de treball no qualificat (el 31% del total). Addicionalment, destaquen les demandes de serveis de restauració, personals i de comerç i de manufactures, construcció i mineria (el 16% en ambdós casos), seguides de la feina d’empleat/ada administratiu (el 12%).

Segons el sector de procedència, els serveis aglutinen el 59% dels aturats/ades; la construcció és el sector on treballava el 17,2% dels aturats/ades; a la indústria, el 17%, i a l’agricultura, prop del 2%. Les persones sense ocupació prèvia representen el 5% restant.

Quant a les branques d’activitat, el principal subsector on treballaven els aturats/ades és el del comerç al detall excepte vehicles de motor (el 8,8% del total), seguit de les activitats especialitzades de la construcció (el 8,3%), la construcció d’immobles (el 7,6%), els serveis de menjar i begudes (el 6,5%) i les activitats relacionades amb l’ocupació (el 6,2%).

A Catalunya hi ha 6.482 persones aturades amb discapacitat. Hi ha una major proporció de dones (53%) que d'homes (47%), al contrari del que succeeix amb el total de la població. Segons l'edat, la meitat té 45 i més anys (50%); en canvi, en el total de la població el tram d’edat que concentra més aturats/ades és el d’entre els 30 i 44 anys (43%), seguit del tram de 45 i més anys (38%). Pel que fa a la durada de la demanda, les persones amb discapacitat porten més temps a l'atur (el 51% porta més d'un any i el 33% menys de 6 mesos) que el promig de la població (les proporcions són del 36% i 46%, respectivament). No s'observen grans diferències pel que fa al nivell formatiu. I, pel que fa a la nacionalitat, hi ha poca presència estrangera ja que tan sols un 6% dels aturats/ades amb discapacitat són estrangers/eres (23,3% si es considera la població total). Hi ha una elevada concentració en els serveis: 7 de cada 10 aturats/ades amb discapacitat prové d'aquest sector.

• Col·lectius més afectats per l’increment interanual de l'atur La variació interanual presenta l’increment més reduït (912 aturats/ades més que el desembre de 2009;

+0,2%) d’una sèrie ascendent de 41 mesos successius iniciada l’agost de 2007, i que va assolir el seu cim el març de 2009 (206.712 aturats/ades més).

Per sexes, l’increment interanual de l’atur ha estat protagonitzat per les dones (+3%; 7.641 aturades més) ja que els homes han disminuït (-2,2%; 6.729 aturats menys).

L’augment de l’atur femení afecta sobretot les majors de 30 anys (11.978 aturades més), les estrangeres d’origen extracomunitari (5.714 més) i les que demanen ocupacions com a treballadores no qualificades (5.913 més).

En el cas dels homes, el descens principalment ha beneficiat els que tenen entre 30 i 44 anys però sobretot els menors de 30 anys (11.472 aturats menys); els que tenen nacionalitat espanyola (8.010 aturats menys) i els que provenen de la indústria (5.646 aturats menys) i la construcció (4.630 menys).

Per grups d’edat, l’atur ha augmentat entre els majors de 30 anys: els de 45 i més anys un 7,7% i els d’entre 30 i 44 anys un 0,6%. En canvi, ha retrocedit entre els joves, tant en el cas dels homes (11.472 aturats menors de 30 anys menys) com de les dones (4.337 aturades menys).

Gràfic 12 Catalunya – Variació interanual de l’atur per edat 31 de desembre de 2010


Pel que fa a la durada de la demanda, els aturats/ades inscrits fa més d’un any són els únics que han

augmentat (+29,6%), mentre que han retrocedit tant els aturats/ades que porten entre 6 i 12 mesos (-18,1%) com aquells amb menys de 6 mesos d’antiguitat (-7,9%). Tanmateix, cal tenir present però que aquestes variacions poden correspondre al fet que les situacions de desocupació s'estan allargant en el temps i molts aturats/ades que portaven menys de 6 mesos o menys d'1 any a l'atur han passat al tram següent.

Atenent al nivell formatiu, tal com s’observa en el gràfic 16, l’atur ha augmentat fonamentalment entre els grups amb menys qualificació: estudis primaris incomplets (1.860 més) i sense estudis (1.332 més). En canvi, les categories que més han disminuït en valor absolut corresponen al grau d’educació general (1.283 menys), seguit dels programes de formació professional (777 menys) i dels tècnics professionals superiors (628 menys).

Gràfic 13 Catalunya – Variació interanual de l’atur per nivell formatiu 31 de desembre de 2010


Per nacionalitat, l’increment de l’atur s’ha centrat en la població estrangera, principalment els d’origen extracomunitari (7.327 més) i, en menor grau, en els comunitaris/àries (704 més). Els aturats/ades nacionals, en canvi, han disminuït força (7.119 menys).

Pel que fa a les ocupacions més sol·licitades, els aturats/ades que més han pujat han estat els que demanden feina no qualificada (3.951 més), seguits dels que sol·liciten treballar en serveis de restauració, personals i comerç (3.465 més). Per contra, les ocupacions on més ha disminuït l’atur han estat les d’operadors d’instal·lacions, maquinària i muntadors (3.000 menys), treballadors/ores de manufactures, construcció i mineria (2.646 menys) i empleats/ades administratius (1.311 menys).

Per sectors, on més ha crescut l’atur en xifres absolutes ha estat als serveis (7.628 més), seguit de l’agricultura (2.486 més). Aquests registres s’han vist compensats en part per la reducció de l’atur a la indústria (8.864 menys) i la construcció (4.836 menys).

Quant a les branques d’activitat, les que més aturats/ades han generat al cap de l’any han estat: els serveis de menjar i begudes (2.766 més), els serveis a edificis i de jardineria (2.310 més) i l’agricultura, ramaderia i caça (3.126 més). D’altra banda, on més ha caigut l’atur ha estat a les activitats especialitzades de la construcció (5.069 menys), les activitats professionals científiques i tècniques (2.631 menys) i el comerç a l’engròs excepte vehicles de motor (2.012 menys).

En el cas de les persones amb discapacitat, l'atur ha augmentat de 548 persones (+9,23%), afectant a homes (279 aturats més) i dones (269 aturades més). L'increment se centra en els majors de 30 anys, però també augmenta l'atur dels més joves (36 aturats/ades més menors de 25 anys). Curiosament, es redueix l'atur en els nivells formatius més baixos (sense estudis o amb estudis primaris incomplets), mentre que en còmput total registraven un increment d'atur destacat (considerant la població total de Catalunya). Per sectors, l'increment es concentra en els serveis.

2.2- Anàlisi territori del mercat de treball Per tal d’analitzar la situació del mercat de treball a nivell territorial, a banda d’indicadors laborals d’ocupació i atur,

s’ha considerat adient recollir informació procedent d’un indicador demogràfic, com és la taxa de variació de la població potencialment activa, és a dir, aquella amb una edat compresa entre els 16 i 64 anys, i de dos indicadors econòmics, la taxa de variació del VAB i la renda familiar disponible bruta per habitant, amb el propòsit de disposar d’informació

complementària sobre la dinàmica demogràfica i econòmica del territori que ajudin a interpretar la seva realitat sociolaboral.

Quant als indicadors d’ocupació, la selecció engloba la taxa de variació de l’afiliació a la Seguretat Social per residència1 de la persona afiliada; la taxa de variació de l’ocupació en activitats considerades d’alt contingut tecnològic, i el percentatge de contractes temporals. Els indicadors d’atur registrat són els següents: taxa d’atur registral; taxa de variació de l’atur registrat; percentatge de persones aturats/ades de llarga durada2 sobre el total de l’atur; proporció d’atur amb baixa formació (percentatge d’aturats/ades amb formació fins a primària); proporció de joves fins a 29 anys aturats; proporció de persones de 45 i més anys aturades; percentatge de dones aturades; proporció d’atur estranger; pes de l’atur procedent del sector de la construcció; percentatge que representen els aturats/ades no qualificats3, i pes dels aturats/ades que no perceben cap prestació per desocupació sobre el total d’aturats/ades.

• Visió global de l’anàlisi territorial i rànquings comarcals Les comarques que, en termes acumulats, entre 2007 i 2010 han experimentat un creixement més intens de

la seva població potencialment activa, és a dir, aquella població que pot participar en el mercat de treball perquè té l’edat legalment requerida (entre els 16 i 64 anys) són el Segrià (8%), la Selva i l’Alt Empordà (ambdues, 7,5%), el Baix Penedès (6,9%) i el Pla d’Urgell (6,8%). La mitjana catalana, utilitzant la mateixa font d’informació, el Padró continu d’habitants4, és d’un creixement acumulat en el període del 2,9%. A l’extrem contrari, se situa el Ripollès, la única comarca que en aquests tres anys ha perdut població potencialment activa, en concret, un 0,7%. Les altres quatre comarques que han presentat pitjors registres, tot i que de creixement de la població, són el Barcelonès (amb un creixement del 0,9%), el Baix Llobregat (1,1%), el Solsonès (1,3%) i la Terra Alta (2%).

Per mesurar el ritme de creixement o de retrocés de l’activitat econòmica de les comarques s’ha utilitzat la variació del valor afegit brut que calcula CatalunyaCaixa atès que no existeix una estadística oficial d’evolució del VAB comarcal. Segons aquest indicador, el VAB català va caure, com a mitjana, un 3,6% entre 2007 i 2009. En 30 de les 41 comarques va retrocedir l’activitat econòmica i les tres que van experimentar una caiguda més intensa són la Ribera d’Ebre (-17,3%), l’Anoia (-10,2%) i la Conca de Barberà (-9%). D’altra banda, les tres que més van créixer estan situades totes tres a la demarcació lleidatana; són el Pallars Jussà (3,8%), la Noguera (3,4%) i el Pallars Sobirà (1,5%).

L’altre indicador econòmic considerat, la renda familiar disponible bruta, xifra en 16.900 euros la renda mitjana per habitant a Catalunya l’any 2008. Les comarques amb una renda més elevada són Val d’Aran (20.900 euros), Pallars Sobirà (19.500 euros) i Urgell (18.900 euros). A l’altre extrem, hi ha el Baix Llobregat (15.200 euros), la Selva (15.500 euros) i el Baix Camp i l’Anoia (ambdues, 15.700 euros).

Quant als indicadors d’ocupació, la taxa de variació de l’afiliació a la Seguretat Social mostra una caiguda del 9,5% a Catalunya entre el 31 de març de 20085 i el 31 de desembre de 2010. Les comarques que han patit una davallada de l’afiliació més pronunciada són el Baix Empordà (-14%) i el Bages i la Cerdanya (ambdues, -12%) i les dues úniques on n’ha augmentat és el Priorat (3,1%) i la Ribera d’Ebre (0,1%).

Un altre indicador calculat a partir de la informació d’afiliació a la Seguretat Social és la taxa de variació de les ocupacions d’alt contingut tecnològic6, segons el qual Catalunya ha perdut entre març de 2008 i desembre de 2010 un

1 Nombre de persones afiliades a la Seguretat Social que tenen la seva residència en el territori objecte d’anàlisi. 2 Llarga durada: 6 mesos o més a l’atur pels joves de menys de 25 anys, 12 mesos o més per la resta. 3 Primera ocupació sol·licitada, la del grup 9 de la CCO, això és, la de treballadors no qualificats 4 Habitualment, per quantificar la població potencialment activa de Catalunya s’utilitza la informació procedent de l’Enquesta de població activa però com aquesta enquesta no dóna dades a nivell comarcal, per aquesta anàlisi les dades de Catalunya també s’han obtingut del Padró continu d’habitants. 5 Es compara l’afiliació del desembre de 2010 amb la de març de 2008 atès que aquest és el primer trimestre en el qual la informació trimestral d’afiliació a la Seguretat Social segueix la CCAE-2009 (la de desembre de 2007 correspon a la CCAE-1993 i per tant, no és comparable a nivell de branques d’activitat). 6 Les activitats d'alt contingut tecnològic engloben les activitats que es detallen a continuació. Activitats industrials de tecnologia alta: (CCAE-09 21) Fabricació de productes farmacèutics; (261) Fab de components electrònics i circuits impresos acoblats; (262) Fabricació d'ordinadors i equips perifèrics; (263) Fabricació d'equips de telecomunicacions; (264) Fabricació de productes electrònics de consum; (265) Fab d'instrum i aparells de mesura, verificació i navegació i de rellotges; (266) Fabricació d'equips de radiació, electromèdics i electroterapèutics; (267) Fabricació d'instruments d'òptica i d'equips fotogràfics; i (303) Construcció aeronàutica i espacial.

10,9% d’afiliats/ades en aquest tipus d’activitats. Només quatre comarques han registrat un creixement d’aquestes ocupacions: Pallars Jussà (23,2%), Alta Ribagorça (18,2%), Priorat (3,9%) i Val d’Aran (2,4%). D’altra banda, el Solsonès, juntament, amb el Berguedà i el Baix Ebre són les comarques on més ha disminuït l’afiliació en activitats d’alt contingut tecnològic (-52,9%, -35,8% i -34,9%, respectivament).

El darrer indicador d’ocupació és el percentatge de contractes temporals sobre el total de contractes, prenent com a referència la contractació registrada al llarg de 2010. Entre la comarca amb una proporció més elevada de contractació temporal, Conca de Barberà (95,4%), i la de menor proporció, Segarra (79,7%) hi ha més de 15 punts percentuals de diferència, sent la mitjana catalana del 88,1%.

Entrant en l’anàlisi dels indicadors d’atur, el primer considerat és la taxa d’atur registral. Aquest és un nou indicador elaborat des del Departament d'Empresa i Ocupació per mesurar la taxa d'atur a nivell inferior a l’àmbit provincial, que és el màxim que ofereix l’Enquesta de població activa. El terme registral fa referència a que en el càlcul hi intervenen fonts registrals procedents de registres administratius: l’atur registrat a les Oficines de Treball i l’afiliació a la Seguretat Social. La taxa es calcula dividint l’atur registrat al territori entre el sumatori d’atur registrat al territori i de persones afiliades a la SS de 16-64 anys residents al territori. El denominador, com a suma d’atur registrat + afiliats/ades residents al territori, intenta ser un estimador de la població activa resident en aquell territori. El territori pot ser: municipi, comarca, àmbit Pla Territorial, província, Catalunya. Cal tenir present que en ser fonts registrals, la validesa de la informació del territori de residència depèn de l’actualització de les dades que les persones facin, tant al SOC com a la Seguretat Social.

La taxa d’atur registral de Catalunya se situa en el 15,9% a 31 de desembre de 2010 (recordem que segons l’EPA, Catalunya té el quart trimestre de 2010 una taxa d’atur del 17,98%). Les comarques amb una taxa d’atur registral més elevada són el Baix Penedès (25,2%), el Garraf (19,6%), el Baix Empordà (19,5%) i l’Anoia (19,4%). A l’extrem contrari se situa la Val d’Aran (7%), l’Alta Ribagorça (8,1%) i la Terra Alta (9,2%). Com es pot observar en el mapa 1, la major part de les comarques que tenen una taxa d’atur registral més baixa són comarques de muntanya. No obstant això, cal tenir present que aquesta taxa d’atur registral ha estat calculada en data 31 de desembre de 2010. Probablement si el període de referència hagués estat en plena temporada turística d’estiu les taxes d’atur registral de les comarques costaneres haurien reduït el seu diferencial respecte de les comarques de muntanya.

Activitats industrials de tecnologia mitjana-alta: (20) Indústries químiques; (27) Fabricació de materials i equips elèctrics; (28) Fabricació de maquinària i equips ncaa; (29) Fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs; (268) Fabricació de suports magnètics i òptics; (302) Fabricació de locomotores i material ferroviari; (304) Fabricació de vehicles de combat; (309) Fabricació d'altres materials de transport ncaa, i (33) Reparació i instal·lació de maquinària i equips. Activitats del sector serveis basades en el coneixement: (53) Activitats postals i de correus; (61) Telecomunicacions; (62) Serveis de tecnologies de la informació; (63) Serveis d'informació, i (72) Recerca i desenvolupament.

Mapa 1 Catalunya – Taxa d’atur registral per comarca 31 de desembre de 2010

Taxa d’atur registral 16-64 = [ atur registrat / (atur registrat + afiliacions 16-64 anys)] La imputació territorial es fa segons el domicili de residència comunicat Fonts: Atur registrat: Departament d’Empresa i Ocupació i SOC Afiliacions a la Seguretat Social: Tresoreria General de la Seguretat Social

> 19% (4)> 18% i ≤ 19% (4)≥ 15,9% i < 18% (7)≥ 12% i < 15,9% (14)< 12% (12)

Taula 1 Catalunya – Taxa d’atur registral per comarca 31 de desembre de 2010

Taxa atur Taxa atur Taxa atur

Comarques Comarques Comarques12 Baix Penedès 25,2% 11 Baix Llobregat 16,2% 27 Pla d'Urgell 12,1%

17 Garraf 19,6% 22 Montsià 15,8% 31 Ripollès 12,0%

10 Baix Empordà 19,5% 24 Osona 15,8% 19 Garrotxa 11,9%

6 Anoia 19,4% 3 Alt Penedès 15,6% 4 Alt Urgell 11,3%

34 Selva 18,8% 14 Berguedà 14,9% 26 Pallars Sobirà 11,2%

36 Tarragonès 18,2% 20 Gironès 14,9% 29 Priorat 11,1%

21 Maresme 18,0% 33 Segrià 14,5% 32 Segarra 11,0%

8 Baix Camp 18,0% 13 Barcelonès 14,0% 15 Cerdanya 10,8%

2 Alt Empordà 17,6% 38 Urgell 13,9% 18 Garrigues 10,5%

40 Vallès Occidental 17,4% 23 Noguera 13,9% 28 Pla de l'Estany 10,3%

41 Vallès Oriental 17,2% 35 Solsonès 13,6% 37 Terra Alta 9,2%

7 Bages 17,0% 25 Pallars Jussà 13,4% 5 Alta Ribagorça 8,1%

9 Baix Ebre 16,5% 30 Ribera d'Ebre 12,7% 39 Val d'Aran 7,0%

1 Alt Camp 16,3% 16 Conca de Barberà 12,4% Total Catalunya 15,9%

Taxa d’atur registral 16-64 = [ atur registrat / (atur registrat + afiliacions 16-64 anys)] La imputació territorial es fa segons el domicili de residència comunicat Fonts: Atur registrat: Departament d’Empresa i Ocupació i SOC Afiliacions a la Seguretat Social: Tresoreria General de la Seguretat Social

Quant a l’evolució de l’atur, entre desembre de 2007 i desembre de 2010 el nombre d’aturats/ades registrats en el conjunt de Catalunya s’ha duplicat, arribant a una xifra de 562.673 persones aturades el desembre de 2010 (en concret, la variació acumulada en termes relatius ha estat del 111,7%). En les comarques on el creixement de l’atur ha estat més intens, el nombre d’aturats/ades s’ha triplicat en aquests tres anys. Es tracta de les comarques del Solsonès, el Segrià, el Montsià i l’Alta Ribagorça (els augments d’aquestes quatre comarques oscil·len entre el 210% i el 180%). Per contra, les comarques amb menor creixement de l’atur són el Ripollès, la Terra Alta, la Cerdanya i el Berguedà on han experimentat increments inferiors al 90%.

La resta d’indicadors d’atur corresponen a la proporció de persones aturades que reuneixen una determinada condició (ser aturat/a de llarga durada, tenir baixa formació, ser menor de 30 anys, tenir 45 o més anys, ser dona, estranger/a, treballador/a procedent del sector de la construcció, demanar una ocupació no qualificada o no percebre cap prestació per desocupació) calculada sobre el total de l’atur. D’acord amb la primera característica, Catalunya presenta, com a mitjana, un percentatge de persones aturades de llarga durada del 36,7%. Set són les comarques on aquest percentatge supera el 40%: Berguedà (on s’assoleix el valor més elevat: 46,1%), Osona, Bages, Anoia, Ripollès, Vallès Occidental i Maresme. Precisament aquestes comarques, en major o menor mesura, són comarques on el sector tèxtil ha tingut en el passat una forta presència i la seva crisi ha donat lloc a un volum d’atur estructural que no ha estat absorbit per altres branques d’activitat i que, en combinació amb l’allargament de les situacions d’atur dels treballadors/ores procedents d’altres sectors, donen lloc a aquest elevat percentatge d’atur de llarga durada. A l’altre extrem, se situen comarques de muntanya com Val d’Aran (on el pes de l’atur de llarga durada és de tan sols el 14,3%), Pallars Sobirà (18,8%), Alta Ribagorça (19,7%) i Cerdanya (24,3%).

El percentatge d’aturats/ades que tenen baixa formació a Catalunya és, com a mitjana, del 17,5%. Les comarques on aquesta proporció d’atur de baixa formació és més reduïda són la Terra Alta (10,7%), el Priorat (11,9%) i la Noguera (12%) mentre que les comarques on la proporció és més elevada són l’Alt Empordà (38,3%), la Segarra (37,5%) i l’Alta Ribagorça (37,2%).

Pel que respecta a les característiques associades a l’edat, Catalunya presenta un pes de l’atur juvenil (considerat fins a 29 anys) del 19,4% i de l’atur de 45 i més anys del 38,2%. Dues comarques, Ripollès i Berguedà, presenten uns valors d’ambdós indicadors que reflecteixen un envelliment de la seva població. Aquestes comarques tenen els pesos d’atur juvenil més baixos (entorn el 17%) i els pesos més elevats quant a atur de més edat (per sobre

del 45%). El mateix succeeix amb el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça, però, en sentit contrari. Tenen una alta proporció d’aturats joves i una baixa proporció d’aturats de 45 i més anys.

L’impacte de la crisi econòmica sobre la població masculina ha estat més fort que entre la femenina, tal com posa de manifest, entre altres, l’indicador percentatge de dones aturades. En acabar l’any 2010 les dones representen el 47,3% de l’atur mentre que tres anys abans suposaven el 56% de l’atur. Aquesta reducció del seu pes en el global de l’atur no respon a una reducció del nombre d’aturades sinó a un creixement menor que el registrat entre els homes: entre desembre de 2007 i de 2010 les dones aturades s’han multiplicat per 1,8 mentre que els homes aturats s’han multiplicat per 2,5. Tot i que la mitjana catalana és d’un 47,3% de dones aturades, hi ha dues comarques a les quals no s’ha invertit la situació i encara les dones representen més de la meitat de l’atur, es tracta de l’Anoia (52,7%) i Osona (51,1%). Allà on les dones tenen menys pes a l’atur són l’Alta Ribagorça, la Cerdanya i la Val d’Aran, amb pesos del 30,7%, 35,9% i 37,9%, respectivament.

De cada 100 persones inscrites a les oficines del SOC com a aturades, 23 són estrangeres; aquesta proporció oscil·la entre el 15,2% de l’Anoia i el 42,2% del Pla d’Urgell. Tot i que el volum d’aturats/ades estrangers més important es localitza, com és lògic, en les comarques més poblades, cal destacar el pes que té el col·lectiu estranger en el total de l’atur de comarques poc poblades com el Pla d’Urgell ja esmentat o d’altres com la Segarra, la Cerdanya, la Noguera, la Val d’Aran, l’Urgell i els Pallars Sobirà i Jussà (totes amb un pes de l’atur estranger del 35% o superior).

Un sol indicador és suficient per mostrar l’impacte que ha tingut sobre el sector de la construcció l’actual crisi econòmica: el 47% del total de llocs de treball que s’han perdut a l’economia catalana entre el quart trimestre de 2007 i el quart trimestre de 2010 eren de la construcció7. En valors absoluts, aquest sector ha perdut 195.700 llocs de treball (-43,2% acumulat) d’un total de 413.800 llocs perduts al conjunt de l’economia catalana (-11,7% acumulat). Aquesta pèrdua d’ocupació, en part s’ha traslladat a l’atur i en part ha sortit del mercat de treball a través de les jubilacions. De fet, la construcció és el sector que ha guanyat més pes en el total de l'atur, i si el 2007 suposava el 13,4% de les persones aturades al SOC ara representa el 17,2%. Aquesta proporció arriba al seu valor màxim a la comarca de l’Alta Ribagorça, amb un 44,5% dels aturats/ades procedents d’aquest sector. La Cerdanya també presenta un elevat percentatge (41,4%). En canvi, les comarques amb menor pes del sector de la construcció són la Garrotxa (10,8%),l’Alt Camp (13,1%) i el Vallès Oriental (13,3%).

Tres de cada 10 persones aturades inscrites al SOC sol·liciten, com a primera ocupació, un lloc de treball no qualificat. Aquesta proporció, ja elevada, arriba a suposar el 38% o més dels aturats/ades en el cas de la Conca de Barberà, Pla d’Urgell, Alt Camp, Noguera, Alt Penedès i Vallès Oriental. A l’altre extrem, el Garraf, el Maresme i el Berguedà presenten una proporció d’aturats/ades que demanden una ocupació no qualificada d’entorn el 23%

Un de cada tres persones aturades no percep cap prestació per desocupació, segons dades de desembre de 2010. Les comarques on la proporció de persones aturades no protegides per una prestació és més elevada són l’Alt Urgell (43,4%), el Baix Penedès (38,8%) i la Ribera d’Ebre (36,8%). Per contra, on la proporció és més baixa, i per tant, hi ha més cobertura, són l’Alta Ribagorça (27%), la Cerdanya (27,8%) i les Garrigues (28,7%).

7 L'Idescat va publicar l’any 2010 sèries retrospectives de la població ocupada per sector i branca d'activitat per al període 2000–2007 amb la nova Classificació catalana d'activitats econòmiques 2009 (CCAE-2009). Gràcies a aquest exercici estimatiu de recàlcul és possible analitzar, seguint la mateixa classificació d'activitats econòmiques, l'evolució des de l'any 2000 de l'ocupació per sectors i branques d'activitat de Catalunya i salvar el trencament de la sèrie històrica que s’hauria produït pel canvi de classificació d’activitats econòmiques.

2.3- Indicadors socioeconòmics.

• Rànquings comarcals • Taxa de la variació de la població potencialment activa (16-64 anys)

• Taxa de variació del VAB pb (valor afegit brut a preus bàsics)

• Renda familiar disponible bruta (RFDB) per habitant

• Taxa de variació de les afiliacions a la SS per residència

• Taxa de variació de les ocupacions d’alt contingut tecnològic

• Percentatge de contractes temporals

• Taxa d’atur registral

• Taxa de variació de l’atur registrat

• Atur registrat de llarga durada

• Atur registrat amb baixa formació (formació fins a primària)

• Joves aturats registrats (fins a 29 anys)

• Persones de 45 i més anys aturades registrades

• Dones aturades registrades

• Persones estrangeres aturades registrades

• Atur registrat procedent del sector de la construcció

• Atur registrat no qualificat (CNO 9)

• Atur registrat que no percep cap prestació per desocupació

• Anàlisi sectorial del mercat de treball a Catalunya

ANÀLISI TERRITORIAL

Ordenació alfabètica R = rànquing Ordenació segons rànquing descendent de la taxa de variació R = rànquing

Comarca RPPA

(2010)Variació PPA

(2010 vs 2007) Comarca RPPA

(2010)Variació PPA

(2010 vs 2007)00 Catalunya 5.059.786 2,9% 33 Segrià 1 139.510 8,0%01 Alt Camp 13 30.206 5,7% 34 Selva 2 117.938 7,5%02 Alt Empordà 3 93.913 7,5% 02 Alt Empordà 3 93.913 7,5%03 Alt Penedès 16 69.771 4,5% 12 Baix Penedès 4 67.431 6,9%04 Alt Urgell 34 14.680 2,3% 27 Pla d'Urgell 5 24.658 6,8%05 Alta Ribagorça 24 2.989 3,5% 36 Tarragonès 6 172.702 6,7%06 Anoia 19 78.414 4,1% 26 Pallars Sobirà 7 5.167 6,6%07 Bages 21 121.463 3,9% 38 Urgell 8 24.261 6,5%08 Baix Camp 17 128.771 4,2% 22 Montsià 9 47.918 6,1%09 Baix Ebre 30 53.742 3,1% 20 Gironès 10 123.779 6,0%10 Baix Empordà 18 89.442 4,1% 32 Segarra 11 15.090 5,8%11 Baix Llobregat 39 545.188 1,1% 28 Pla de l'Estany 12 20.009 5,8%12 Baix Penedès 4 67.431 6,9% 01 Alt Camp 13 30.206 5,7%13 Barcelonès 40 1.507.023 0,9% 25 Pallars Jussà 14 8.685 5,0%14 Berguedà 33 26.698 2,8% 17 Garraf 15 99.132 4,6%15 Cerdanya 20 12.910 3,9% 03 Alt Penedès 16 69.771 4,5%16 Conca de Barberà 28 13.742 3,1% 08 Baix Camp 17 128.771 4,2%17 Garraf 15 99.132 4,6% 10 Baix Empordà 18 89.442 4,1%18 Garrigues 35 12.840 2,3% 06 Anoia 19 78.414 4,1%19 Garrotxa 23 35.934 3,6% 15 Cerdanya 20 12.910 3,9%20 Gironès 10 123.779 6,0% 07 Bages 21 121.463 3,9%21 Maresme 36 292.136 2,2% 23 Noguera 22 25.771 3,7%22 Montsià 9 47.918 6,1% 19 Garrotxa 23 35.934 3,6%23 Noguera 22 25.771 3,7% 05 Alta Ribagorça 24 2.989 3,5%24 Osona 26 101.239 3,3% 29 Priorat 25 6.351 3,3%25 Pallars Jussà 14 8.685 5,0% 24 Osona 26 101.239 3,3%26 Pallars Sobirà 7 5.167 6,6% 41 Vallès Oriental 27 270.682 3,3%27 Pla d'Urgell 5 24.658 6,8% 16 Conca de Barberà 28 13.742 3,1%28 Pla de l'Estany 12 20.009 5,8% 40 Vallès Occidental 29 602.761 3,1%29 Priorat 25 6.351 3,3% 09 Baix Ebre 30 53.742 3,1%30 Ribera d'Ebre 32 15.502 2,8% 00 Catalunya 5.059.786 2,9%

TAXA DE VARIACIÓ DE LA POBLACIÓ POTENCIALMENT ACTIVA (16-64 anys)

-2,0% 0,0% 2,0% 4,0% 6,0% 8,0% 10,0%

31 Ripollès 41 17.005 -0,7% 39 Val d'Aran 31 7.513 2,9%32 Segarra 11 15.090 5,8% 30 Ribera d'Ebre 32 15.502 2,8%33 Segrià 1 139.510 8,0% 14 Berguedà 33 26.698 2,8%34 Selva 2 117.938 7,5% 04 Alt Urgell 34 14.680 2,3%35 Solsonès 38 8.861 1,3% 18 Garrigues 35 12.840 2,3%36 Tarragonès 6 172.702 6,7% 21 Maresme 36 292.136 2,2%37 Terra Alta 37 7.959 2,0% 37 Terra Alta 37 7.959 2,0%38 Urgell 8 24.261 6,5% 35 Solsonès 38 8.861 1,3%39 Val d'Aran 31 7.513 2,9% 11 Baix Llobregat 39 545.188 1,1%40 Vallès Occidental 29 602.761 3,1% 13 Barcelonès 40 1.507.023 0,9%41 Vallès Oriental 27 270.682 3,3% 31 Ripollès 41 17.005 -0,7%Font: Idescat. Padró continu

Elaboració: Departament d'Empresa i Ocupació. Gabinet Tècnic.

-2,0% 0,0% 2,0% 4,0% 6,0% 8,0% 10,0%


Ordenació alfabètica RK = rànquing Ordenació segons rànquing descendent de la taxa de variació RK = rànquing

Comarca RVariació VAB pb

(2009 vs 2007) Comarca RVariació VAB pb

(2009 vs 2007)00 Catalunya -3,6% 25 Pallars Jussà 1 3,8%01 Alt Camp 30 -4,6% 23 Noguera 2 3,4%02 Alt Empordà 17 -1,4% 26 Pallars Sobirà 3 1,5%03 Alt Penedès 29 -4,5% 37 Terra Alta 4 1,4%04 Alt Urgell 15 -0,9% 18 Garrigues 5 1,2%05 Alta Ribagorça 23 -2,3% 36 Tarragonès 6 0,8%06 Anoia 40 -10,2% 32 Segarra 7 0,8%07 Bages 38 -7,8% 39 Val d'Aran 8 0,6%08 Baix Camp 27 -4,2% 15 Cerdanya 9 0,4%09 Baix Ebre 12 -0,1% 28 Pla de l'Estany 10 0,4%10 Baix Empordà 22 -2,1% 38 Urgell 11 0,1%11 Baix Llobregat 32 -5,7% 09 Baix Ebre 12 -0,1%12 Baix Penedès 34 -6,4% 19 Garrotxa 13 -0,1%13 Barcelonès 21 -1,9% 27 Pla d'Urgell 14 -0,5%14 Berguedà 33 -5,9% 04 Alt Urgell 15 -0,9%15 Cerdanya 9 0,4% 29 Priorat 16 -1,4%16 Conca de Barberà 39 -9,0% 02 Alt Empordà 17 -1,4%17 Garraf 37 -7,1% 33 Segrià 18 -1,4%18 Garrigues 5 1,2% 20 Gironès 19 -1,4%19 Garrotxa 13 -0,1% 35 Solsonès 20 -1,8%20 Gironès 19 -1,4% 13 Barcelonès 21 -1,9%21 Maresme 31 -4,8% 10 Baix Empordà 22 -2,1%22 Montsià 25 -2,8% 05 Alta Ribagorça 23 -2,3%23 Noguera 2 3,4% 31 Ripollès 24 -2,3%24 Osona 28 -4,5% 22 Montsià 25 -2,8%25 Pallars Jussà 1 3,8% 34 Selva 26 -2,9%26 Pallars Sobirà 3 1,5% 00 Catalunya -3,6%27 Pl d'U ll 14 0 5% 08 B i C 27 4 2%

TAXA DE VARIACIÓ DEL VAB pb (valor afegit brut a preus bàsics)

-20,0% -15,0% -10,0% -5,0% 0,0% 5,0%

27 Pla d'Urgell 14 -0,5% 08 Baix Camp 27 -4,2%28 Pla de l'Estany 10 0,4% 24 Osona 28 -4,5%29 Priorat 16 -1,4% 03 Alt Penedès 29 -4,5%30 Ribera d'Ebre 41 -17,3% 01 Alt Camp 30 -4,6%31 Ripollès 24 -2,3% 21 Maresme 31 -4,8%32 Segarra 7 0,8% 11 Baix Llobregat 32 -5,7%33 Segrià 18 -1,4% 14 Berguedà 33 -5,9%34 Selva 26 -2,9% 12 Baix Penedès 34 -6,4%35 Solsonès 20 -1,8% 41 Vallès Oriental 35 -6,7%36 Tarragonès 6 0,8% 40 Vallès Occidental 36 -7,0%37 Terra Alta 4 1,4% 17 Garraf 37 -7,1%38 Urgell 11 0,1% 07 Bages 38 -7,8%39 Val d'Aran 8 0,6% 16 Conca de Barberà 39 -9,0%40 Vallès Occidental 36 -7,0% 06 Anoia 40 -10,2%41 Vallès Oriental 35 -6,7% 30 Ribera d'Ebre 41 -17,3%Font: CatalunyaCaixa.


-20,0% -15,0% -10,0% -5,0% 0,0% 5,0%


Ordenació alfabètica R = rànquing Ordenació segons rànquing descendent de la RFDB/hab R = rànquing

Comarca RRFDB per abitant

(milers €) (2008) Comarca RRFDB per abitant

(milers €) (2008)00 Catalunya 16,9 39 Val d'Aran 1 20,901 Alt Camp 32 16,1 26 Pallars Sobirà 2 19,502 Alt Empordà 22 17,2 38 Urgell 3 18,903 Alt Penedès 24 16,7 25 Pallars Jussà 4 18,704 Alt Urgell 31 16,3 15 Cerdanya 5 18,405 Alta Ribagorça 8 18 18 Garrigues 6 18,406 Anoia 38 15,7 31 Ripollès 7 18,407 Bages 26 16,6 05 Alta Ribagorça 8 1808 Baix Camp 39 15,7 33 Segrià 9 1809 Baix Ebre 36 15,8 35 Solsonès 10 1810 Baix Empordà 25 16,7 13 Barcelonès 11 17,911 Baix Llobregat 41 15,2 19 Garrotxa 12 17,912 Baix Penedès 35 15,9 20 Gironès 13 17,713 Barcelonès 11 17,9 21 Maresme 14 17,714 Berguedà 20 17,4 28 Pla de l'Estany 15 17,715 Cerdanya 5 18,4 37 Terra Alta 16 17,716 Conca de Barberà 18 17,5 23 Noguera 17 17,617 Garraf 28 16,5 16 Conca de Barberà 18 17,518 Garrigues 6 18,4 32 Segarra 19 17,519 Garrotxa 12 17,9 14 Berguedà 20 17,420 Gironès 13 17,7 27 Pla d'Urgell 21 17,321 Maresme 14 17,7 02 Alt Empordà 22 17,222 Montsià 37 15,8 29 Priorat 23 1723 Noguera 17 17,6 00 Catalunya 16,924 Osona 29 16,4 03 Alt Penedès 24 16,725 Pallars Jussà 4 18,7 10 Baix Empordà 25 16,726 Pallars Sobirà 2 19,5 07 Bages 26 16,627 Pla d'Urgell 21 17,3 40 Vallès Occidental 27 16,6

RENDA FAMILIAR DISPONIBLE BRUTA (RFDB) PER HABITANT

0,0 5,0 10,0 15,0 20,0 25,0

28 Pla de l'Estany 15 17,7 17 Garraf 28 16,529 Priorat 23 17 24 Osona 29 16,430 Ribera d'Ebre 30 16,4 30 Ribera d'Ebre 30 16,431 Ripollès 7 18,4 04 Alt Urgell 31 16,332 Segarra 19 17,5 01 Alt Camp 32 16,133 Segrià 9 18 36 Tarragonès 33 16,134 Selva 40 15,5 41 Vallès Oriental 34 16,135 Solsonès 10 18 12 Baix Penedès 35 15,936 Tarragonès 33 16,1 09 Baix Ebre 36 15,837 Terra Alta 16 17,7 22 Montsià 37 15,838 Urgell 3 18,9 06 Anoia 38 15,739 Val d'Aran 1 20,9 08 Baix Camp 39 15,740 Vallès Occidental 27 16,6 34 Selva 40 15,541 Vallès Oriental 34 16,1 11 Baix Llobregat 41 15,2Font: Idescat. Dades provisionals.


0,0 5,0 10,0 15,0 20,0 25,0



Comarca RAfiliats SS

(des'10)

Variació afiliatsSS (des'10 vs

mar '08) Comarca RAfiliats SS

(des'10)


mar '08)00 Catalunya 3.086.345 -9,5% 29 Priorat 1 4.004 3,1%01 Alt Camp 16 17.975 -7,0% 30 Ribera d'Ebre 2 9.169 0,1%02 Alt Empordà 34 50.509 -10,5% 22 Montsià 3 26.537 -1,4%03 Alt Penedès 10 42.349 -5,4% 27 Pla d'Urgell 4 15.820 -2,7%04 Alt Urgell 22 7.597 -8,3% 37 Terra Alta 5 4.928 -3,8%05 Alta Ribagorça 6 1.573 -4,5% 05 Alta Ribagorça 6 1.573 -4,5%06 Anoia 29 43.822 -9,6% 28 Pla de l'Estany 7 13.080 -4,8%07 Bages 40 71.335 -12,0% 26 Pallars Sobirà 8 2.776 -4,9%08 Baix Camp 36 69.904 -11,1% 18 Garrigues 9 8.109 -4,9%09 Baix Ebre 12 31.288 -5,8% 03 Alt Penedès 10 42.349 -5,4%10 Baix Empordà 41 45.395 -14,0% 33 Segrià 11 86.950 -5,5%11 Baix Llobregat 25 318.165 -8,7% 09 Baix Ebre 12 31.288 -5,8%12 Baix Penedès 35 30.914 -11,1% 39 Val d'Aran 13 4.225 -6,4%13 Barcelonès 31 973.886 -9,9% 23 Noguera 14 15.873 -6,7%14 Berguedà 28 15.491 -9,6% 38 Urgell 15 14.914 -6,8%15 Cerdanya 39 6.812 -12,0% 01 Alt Camp 16 17.975 -7,0%16 Conca de Barberà 21 8.398 -7,7% 25 Pallars Jussà 17 4.988 -7,1%17 Garraf 23 50.020 -8,4% 32 Segarra 18 9.767 -7,1%18 Garrigues 9 8.109 -4,9% 19 Garrotxa 19 23.710 -7,2%19 Garrotxa 19 23.710 -7,2% 21 Maresme 20 160.565 -7,3%20 Gironès 26 75.974 -9,2% 16 Conca de Barberà 21 8.398 -7,7%21 Maresme 20 160.565 -7,3% 04 Alt Urgell 22 7.597 -8,3%22 Montsià 3 26.537 -1,4% 17 Garraf 23 50.020 -8,4%23 Noguera 14 15.873 -6,7% 24 Osona 24 64.415 -8,6%24 Osona 24 64.415 -8,6% 11 Baix Llobregat 25 318.165 -8,7%25 Pallars Jussà 17 4.988 -7,1% 20 Gironès 26 75.974 -9,2%26 Pallars Sobirà 8 2.776 -4,9% 00 Catalunya 3.086.345 -9,5%27 Pla d'Urgell 4 15.820 -2,7% 41 Vallès Oriental 27 154.498 -9,6%28 Pl d l'E t 7 13 080 4 8% 14 B dà 28 15 491 9 6%

TAXA DE VARIACIÓ DE LES AFILIACIONS A LA SS PER RESIDÈNCIA

-15,0% -10,0% -5,0% 0,0% 5,0%

28 Pla de l'Estany 7 13.080 -4,8% 14 Berguedà 28 15.491 -9,6%29 Priorat 1 4.004 3,1% 06 Anoia 29 43.822 -9,6%30 Ribera d'Ebre 2 9.169 0,1% 40 Vallès Occidental 30 346.178 -9,8%31 Ripollès 32 10.978 -9,9% 13 Barcelonès 31 973.886 -9,9%32 Segarra 18 9.767 -7,1% 31 Ripollès 32 10.978 -9,9%33 Segrià 11 86.950 -5,5% 35 Solsonès 33 5.616 -10,5%34 Selva 38 58.830 -11,6% 02 Alt Empordà 34 50.509 -10,5%35 Solsonès 33 5.616 -10,5% 12 Baix Penedès 35 30.914 -11,1%36 Tarragonès 37 89.457 -11,6% 08 Baix Camp 36 69.904 -11,1%37 Terra Alta 5 4.928 -3,8% 36 Tarragonès 37 89.457 -11,6%38 Urgell 15 14.914 -6,8% 34 Selva 38 58.830 -11,6%39 Val d'Aran 13 4.225 -6,4% 15 Cerdanya 39 6.812 -12,0%40 Vallès Occidental 30 346.178 -9,8% 07 Bages 40 71.335 -12,0%41 Vallès Oriental 27 154.498 -9,6% 10 Baix Empordà 41 45.395 -14,0%

89.551 -17,1%

Font: Departament d'Empresa i Ocupació, a partir de dades de la TGSS. Afiliacions de persones de 16 i més anys residents en el territori considerat.


No consta i residents fora de Catalunya

-15,0% -10,0% -5,0% 0,0% 5,0%



Comarca RAfiliats SS

(des'10)


mar '08) Comarca RAfiliats SS

(des'10)


mar '08)00 Catalunya 239.744 -10,9% 25 Pallars Jussà 1 122 23,2%01 Alt Camp 20 1.828 -8,3% 05 Alta Ribagorça 2 26 18,2%02 Alt Empordà 21 1.845 -9,2% 29 Priorat 3 107 3,9%03 Alt Penedès 15 3.016 -5,3% 39 Val d'Aran 4 43 2,4%04 Alt Urgell 36 348 -22,7% 26 Pallars Sobirà 5 51 0,0%05 Alta Ribagorça 2 26 18,2% 22 Montsià 6 831 -0,8%06 Anoia 26 2.914 -10,3% 36 Tarragonès 7 6.694 -0,9%07 Bages 33 6.101 -13,6% 08 Baix Camp 8 4.047 -2,1%08 Baix Camp 8 4.047 -2,1% 33 Segrià 9 2.949 -2,5%09 Baix Ebre 39 854 -34,9% 21 Maresme 10 10.092 -3,4%10 Baix Empordà 14 1.120 -5,1% 23 Noguera 11 527 -3,8%11 Baix Llobregat 28 31.184 -11,5% 37 Terra Alta 12 185 -4,6%12 Baix Penedès 31 1.964 -12,7% 27 Pla d'Urgell 13 641 -4,8%13 Barcelonès 27 79.232 -11,1% 10 Baix Empordà 14 1.120 -5,1%14 Berguedà 40 526 -35,8% 03 Alt Penedès 15 3.016 -5,3%15 Cerdanya 22 88 -9,3% 20 Gironès 16 4.053 -5,4%16 Conca de Barberà 34 913 -13,9% 18 Garrigues 17 241 -5,5%17 Garraf 18 3.820 -6,1% 17 Garraf 18 3.820 -6,1%18 Garrigues 17 241 -5,5% 19 Garrotxa 19 1.519 -7,2%19 Garrotxa 19 1.519 -7,2% 01 Alt Camp 20 1.828 -8,3%20 Gironès 16 4.053 -5,4% 02 Alt Empordà 21 1.845 -9,2%21 Maresme 10 10.092 -3,4% 15 Cerdanya 22 88 -9,3%22 Montsià 6 831 -0,8% 30 Ribera d'Ebre 23 545 -9,8%23 Noguera 11 527 -3,8% 38 Urgell 24 782 -10,0%24 Osona 32 4.419 -13,3% 34 Selva 25 3.163 -10,2%25 Pallars Jussà 1 122 23,2% 06 Anoia 26 2.914 -10,3%26 Pallars Sobirà 5 51 0,0% 00 Catalunya 239.744 -10,9%27 Pla d'Urgell 13 641 -4,8% 13 Barcelonès 27 79.232 -11,1%28 Pla de l'Estany 35 1.028 -15,5% 11 Baix Llobregat 28 31.184 -11,5%29 Priorat 3 107 3,9% 41 Vallès Oriental 29 17.059 -12,4%

TAXA DE VARIACIÓ DE LES OCUPACIONS D'ALT CONTINGUT TECNOLÒGIC

-60,0% -40,0% -20,0% 0,0% 20,0% 40,0%

30 Ribera d'Ebre 23 545 -9,8% 40 Vallès Occidental 30 34.650 -12,6%31 Ripollès 38 782 -27,2% 12 Baix Penedès 31 1.964 -12,7%32 Segarra 37 381 -27,2% 24 Osona 32 4.419 -13,3%33 Segrià 9 2.949 -2,5% 07 Bages 33 6.101 -13,6%34 Selva 25 3.163 -10,2% 16 Conca de Barberà 34 913 -13,9%35 Solsonès 41 214 -52,9% 28 Pla de l'Estany 35 1.028 -15,5%36 Tarragonès 7 6.694 -0,9% 04 Alt Urgell 36 348 -22,7%37 Terra Alta 12 185 -4,6% 32 Segarra 37 381 -27,2%38 Urgell 24 782 -10,0% 31 Ripollès 38 782 -27,2%39 Val d'Aran 4 43 2,4% 09 Baix Ebre 39 854 -34,9%40 Vallès Occidental 30 34.650 -12,6% 14 Berguedà 40 526 -35,8%41 Vallès Oriental 29 17.059 -12,4% 35 Solsonès 41 214 -52,9%

8.840 -15,0%

Font: Departament d'Empresa i Ocupació, a partir de dades de la TGSS. Afiliacions de persones de 16 i més anys residents en el territori considerat.


No consta i residents fora de Catalunya

-60,0% -40,0% -20,0% 0,0% 20,0% 40,0%


Ordenació alfabètica R = rànquing Ordenació segons rànquing ascendent de % de contractes temporals R = rànquing

Comarca R

Contractestemporals

(2010)

% contr.temporals

(2010) Comarca R

Contractestemporals

(2010)

% contr.temporals

(2010)00 Catalunya 1.914.713 88,1% 32 Segarra 1 3.447 79,7%01 Alt Camp 35 13.452 91,7% 02 Alt Empordà 2 26.189 83,2%02 Alt Empordà 2 26.189 83,2% 10 Baix Empordà 3 27.173 85,1%03 Alt Penedès 31 28.195 90,7% 24 Osona 4 24.162 85,3%04 Alt Urgell 14 3.521 87,7% 31 Ripollès 5 3.888 85,8%05 Alta Ribagorça 39 1.416 93,1% 34 Selva 6 34.422 86,1%06 Anoia 23 20.382 89,0% 21 Maresme 7 67.725 86,4%07 Bages 22 36.969 88,8% 19 Garrotxa 8 10.660 86,8%08 Baix Camp 17 40.892 88,0% 35 Solsonès 9 2.526 86,9%09 Baix Ebre 29 16.979 90,3% 11 Baix Llobregat 10 160.287 86,9%10 Baix Empordà 3 27.173 85,1% 15 Cerdanya 11 4.745 87,0%11 Baix Llobregat 10 160.287 86,9% 20 Gironès 12 49.387 87,5%12 Baix Penedès 26 18.219 89,2% 23 Noguera 13 6.745 87,6%13 Barcelonès 16 775.862 88,0% 04 Alt Urgell 14 3.521 87,7%14 Berguedà 28 7.921 89,6% 40 Vallès Occidental 15 194.643 87,8%15 Cerdanya 11 4.745 87,0% 13 Barcelonès 16 775.862 88,0%16 Conca de Barberà 41 9.063 95,4% 08 Baix Camp 17 40.892 88,0%17 Garraf 34 32.175 91,7% 00 Catalunya 1.914.713 88,1%18 Garrigues 36 4.460 92,3% 36 Tarragonès 18 72.668 88,1%19 Garrotxa 8 10.660 86,8% 38 Urgell 19 7.518 88,2%20 Gironès 12 49.387 87,5% 28 Pla de l'Estany 20 6.673 88,3%21 Maresme 7 67.725 86,4% 37 Terra Alta 21 1.593 88,6%22 Montsià 30 15.145 90,7% 07 Bages 22 36.969 88,8%23 Noguera 13 6.745 87,6% 06 Anoia 23 20.382 89,0%24 Osona 4 24.162 85,3% 25 Pallars Jussà 24 1.853 89,2%25 Pallars Jussà 24 1.853 89,2% 26 Pallars Sobirà 25 2.576 89,2%26 Pallars Sobirà 25 2.576 89,2% 12 Baix Penedès 26 18.219 89,2%27 Pla d'Urgell 38 12.345 92,6% 41 Vallès Oriental 27 91.059 89,3%

PERCENTATGE DE CONTRACTES TEMPORALS

70,0%75,0%80,0%85,0%90,0%95,0%100,0%

g 12.345 92,6% 91.059 89,3%28 Pla de l'Estany 20 6.673 88,3% 14 Berguedà 28 7.921 89,6%29 Priorat 40 2.323 93,9% 09 Baix Ebre 29 16.979 90,3%30 Ribera d'Ebre 37 5.963 92,6% 22 Montsià 30 15.145 90,7%31 Ripollès 5 3.888 85,8% 03 Alt Penedès 31 28.195 90,7%32 Segarra 1 3.447 79,7% 33 Segrià 32 64.839 90,8%33 Segrià 32 64.839 90,8% 39 Val d'Aran 33 4.653 91,1%34 Selva 6 34.422 86,1% 17 Garraf 34 32.175 91,7%35 Solsonès 9 2.526 86,9% 01 Alt Camp 35 13.452 91,7%36 Tarragonès 18 72.668 88,1% 18 Garrigues 36 4.460 92,3%37 Terra Alta 21 1.593 88,6% 30 Ribera d'Ebre 37 5.963 92,6%38 Urgell 19 7.518 88,2% 27 Pla d'Urgell 38 12.345 92,6%39 Val d'Aran 33 4.653 91,1% 05 Alta Ribagorça 39 1.416 93,1%40 Vallès Occidental 15 194.643 87,8% 29 Priorat 40 2.323 93,9%41 Vallès Oriental 27 91.059 89,3% 16 Conca de Barberà 41 9.063 95,4%Font: Departament d'Empresa i Ocupació. Dades segons territori del lloc de treball.


70,0%75,0%80,0%85,0%90,0%95,0%100,0%


Ordenació alfabètica R = rànquing Ordenació segons rànquing ascendent de taxa d'atur registral R = rànquing

Comarca R

Aturregistrat(des'10)

Taxa aturregistral(des'10) Comarca R


Taxa aturregistral(des'10)

00 Catalunya 562.673 15,9% 39 Val d'Aran 1 314 7,0%01 Alt Camp 28 3.461 16,3% 05 Alta Ribagorça 2 137 8,1%02 Alt Empordà 33 10.681 17,6% 37 Terra Alta 3 495 9,2%03 Alt Penedès 24 7.736 15,6% 28 Pla de l'Estany 4 1.486 10,3%04 Alt Urgell 10 956 11,3% 18 Garrigues 5 949 10,5%05 Alta Ribagorça 2 137 8,1% 15 Cerdanya 6 810 10,8%06 Anoia 38 10.492 19,4% 32 Segarra 7 1.204 11,0%07 Bages 30 14.504 17,0% 29 Priorat 8 495 11,1%08 Baix Camp 34 15.248 18,0% 26 Pallars Sobirà 9 346 11,2%09 Baix Ebre 29 6.133 16,5% 04 Alt Urgell 10 956 11,3%10 Baix Empordà 39 10.858 19,5% 19 Garrotxa 11 3.171 11,9%11 Baix Llobregat 27 60.984 16,2% 31 Ripollès 12 1.477 12,0%12 Baix Penedès 41 10.340 25,2% 27 Pla d'Urgell 13 2.164 12,1%13 Barcelonès 20 156.651 14,0% 16 Conca de Barberà 14 1.179 12,4%14 Berguedà 23 2.705 14,9% 30 Ribera d'Ebre 15 1.321 12,7%15 Cerdanya 6 810 10,8% 25 Pallars Jussà 16 766 13,4%16 Conca de Barberà 14 1.179 12,4% 35 Solsonès 17 872 13,6%17 Garraf 40 12.073 19,6% 23 Noguera 18 2.545 13,9%18 Garrigues 5 949 10,5% 38 Urgell 19 2.398 13,9%19 Garrotxa 11 3.171 11,9% 13 Barcelonès 20 156.651 14,0%20 Gironès 22 13.205 14,9% 33 Segrià 21 14.671 14,5%21 Maresme 35 34.986 18,0% 20 Gironès 22 13.205 14,9%22 Montsià 26 4.946 15,8% 14 Berguedà 23 2.705 14,9%23 Noguera 18 2.545 13,9% 03 Alt Penedès 24 7.736 15,6%24 Osona 25 11.966 15,8% 24 Osona 25 11.966 15,8%25 Pallars Jussà 16 766 13,4% 22 Montsià 26 4.946 15,8%26 Pallars Sobirà 9 346 11,2% 00 Catalunya 562.673 15,9%

TAXA D'ATUR REGISTRAL

0,0% 10,0% 20,0% 30,0%

27 Pla d'Urgell 13 2.164 12,1% 11 Baix Llobregat 27 60.984 16,2%28 Pla de l'Estany 4 1.486 10,3% 01 Alt Camp 28 3.461 16,3%29 Priorat 8 495 11,1% 09 Baix Ebre 29 6.133 16,5%30 Ribera d'Ebre 15 1.321 12,7% 07 Bages 30 14.504 17,0%31 Ripollès 12 1.477 12,0% 41 Vallès Oriental 31 31.934 17,2%32 Segarra 7 1.204 11,0% 40 Vallès Occidental 32 72.689 17,4%33 Segrià 21 14.671 14,5% 02 Alt Empordà 33 10.681 17,6%34 Selva 37 13.533 18,8% 08 Baix Camp 34 15.248 18,0%35 Solsonès 17 872 13,6% 21 Maresme 35 34.986 18,0%36 Tarragonès 36 19.792 18,2% 36 Tarragonès 36 19.792 18,2%37 Terra Alta 3 495 9,2% 34 Selva 37 13.533 18,8%38 Urgell 19 2.398 13,9% 06 Anoia 38 10.492 19,4%39 Val d'Aran 1 314 7,0% 10 Baix Empordà 39 10.858 19,5%40 Vallès Occidental 32 72.689 17,4% 17 Garraf 40 12.073 19,6%41 Vallès Oriental 31 31.934 17,2% 12 Baix Penedès 41 10.340 25,2%Font: Departament d'Empresa i Ocupació.Taxa d'atur registral = atur registrat / (atur registrat + afiliacions a la SS 16-64 anys) * 100; atur registrat i afiliacions a la SS amb residència al territori considerat.


0,0% 10,0% 20,0% 30,0%


Ordenació alfabètica R = rànquing Ordenació segons rànquing ascendent de la taxa de variació R = rànquing

Comarca R


Variació aturregistrat

(des'10 vs des'07) Comarca R


Variació aturregistrat

(des'10 vs des'07)00 Catalunya 562.673 111,7% 31 Ripollès 1 1.477 73,8%01 Alt Camp 18 3.461 115,2% 37 Terra Alta 2 495 77,4%02 Alt Empordà 30 10.681 141,3% 15 Cerdanya 3 810 82,4%03 Alt Penedès 29 7.736 138,5% 14 Berguedà 4 2.705 89,0%04 Alt Urgell 15 956 107,4% 16 Conca de Barberà 5 1.179 91,7%05 Alta Ribagorça 38 137 179,6% 21 Maresme 6 34.986 96,0%06 Anoia 8 10.492 97,5% 36 Tarragonès 7 19.792 96,7%07 Bages 25 14.504 127,8% 06 Anoia 8 10.492 97,5%08 Baix Camp 20 15.248 116,4% 26 Pallars Sobirà 9 346 98,9%09 Baix Ebre 32 6.133 148,5% 19 Garrotxa 10 3.171 100,1%10 Baix Empordà 21 10.858 118,3% 13 Barcelonès 11 156.651 101,6%11 Baix Llobregat 16 60.984 111,2% 30 Ribera d'Ebre 12 1.321 105,1%12 Baix Penedès 27 10.340 134,0% 40 Vallès Occidental 13 72.689 105,4%13 Barcelonès 11 156.651 101,6% 34 Selva 14 13.533 107,0%14 Berguedà 4 2.705 89,0% 04 Alt Urgell 15 956 107,4%15 Cerdanya 3 810 82,4% 11 Baix Llobregat 16 60.984 111,2%16 Conca de Barberà 5 1.179 91,7% 00 Catalunya 562.673 111,7%17 Garraf 23 12.073 122,3% 24 Osona 17 11.966 114,2%18 Garrigues 31 949 142,7% 01 Alt Camp 18 3.461 115,2%19 Garrotxa 10 3.171 100,1% 28 Pla de l'Estany 19 1.486 116,0%20 Gironès 26 13.205 132,6% 08 Baix Camp 20 15.248 116,4%21 Maresme 6 34.986 96,0% 10 Baix Empordà 21 10.858 118,3%22 Montsià 39 4.946 186,6% 29 Priorat 22 495 119,0%23 Noguera 37 2.545 169,6% 17 Garraf 23 12.073 122,3%24 Osona 17 11.966 114,2% 41 Vallès Oriental 24 31.934 122,6%25 Pallars Jussà 34 766 160,5% 07 Bages 25 14.504 127,8%26 Pallars Sobirà 9 346 98,9% 20 Gironès 26 13.205 132,6%27 Pla d'Urgell 36 2.164 168,8% 12 Baix Penedès 27 10.340 134,0%28 Pla de l'Estany 19 1.486 116,0% 38 Urgell 28 2.398 135,3%

TAXA DE VARIACIÓ DE L'ATUR REGISTRAT

0,0% 50,0% 100,0%150,0%200,0%250,0%

28 Pla de l Estany 19 1.486 116,0% 38 Urgell 28 2.398 135,3%29 Priorat 22 495 119,0% 03 Alt Penedès 29 7.736 138,5%30 Ribera d'Ebre 12 1.321 105,1% 02 Alt Empordà 30 10.681 141,3%31 Ripollès 1 1.477 73,8% 18 Garrigues 31 949 142,7%32 Segarra 33 1.204 158,9% 09 Baix Ebre 32 6.133 148,5%33 Segrià 40 14.671 195,6% 32 Segarra 33 1.204 158,9%34 Selva 14 13.533 107,0% 25 Pallars Jussà 34 766 160,5%35 Solsonès 41 872 210,3% 39 Val d'Aran 35 314 168,4%36 Tarragonès 7 19.792 96,7% 27 Pla d'Urgell 36 2.164 168,8%37 Terra Alta 2 495 77,4% 23 Noguera 37 2.545 169,6%38 Urgell 28 2.398 135,3% 05 Alta Ribagorça 38 137 179,6%39 Val d'Aran 35 314 168,4% 22 Montsià 39 4.946 186,6%40 Vallès Occidental 13 72.689 105,4% 33 Segrià 40 14.671 195,6%41 Vallès Oriental 24 31.934 122,6% 35 Solsonès 41 872 210,3%Font: Departament d'Empresa i Ocupació.


0,0% 50,0% 100,0%150,0%200,0%250,0%


Ordenació alfabètica R = rànquing Ordenació segons rànquing ascendent de % d'atur de llarga durada R = rànquing

Comarca R

AR llargadurada

(des'10)

% AR llargadurada

(des'10) Comarca R

AR llargadurada

(des'10)

% AR llargadurada

(des'10)00 Catalunya 206.397 36,7% 39 Val d'Aran 1 45 14,3%01 Alt Camp 26 1.246 36,0% 26 Pallars Sobirà 2 65 18,8%02 Alt Empordà 7 3.065 28,7% 05 Alta Ribagorça 3 27 19,7%03 Alt Penedès 19 2.637 34,1% 15 Cerdanya 4 197 24,3%04 Alt Urgell 10 294 30,8% 25 Pallars Jussà 5 210 27,4%05 Alta Ribagorça 3 27 19,7% 33 Segrià 6 4.047 27,6%06 Anoia 38 4.407 42,0% 02 Alt Empordà 7 3.065 28,7%07 Bages 39 6.158 42,5% 27 Pla d'Urgell 8 626 28,9%08 Baix Camp 15 4.989 32,7% 36 Tarragonès 9 5.823 29,4%09 Baix Ebre 28 2.315 37,7% 04 Alt Urgell 10 294 30,8%10 Baix Empordà 11 3.342 30,8% 10 Baix Empordà 11 3.342 30,8%11 Baix Llobregat 30 23.201 38,0% 29 Priorat 12 155 31,3%12 Baix Penedès 27 3.820 36,9% 38 Urgell 13 758 31,6%13 Barcelonès 24 55.809 35,6% 30 Ribera d'Ebre 14 425 32,2%14 Berguedà 41 1.248 46,1% 08 Baix Camp 15 4.989 32,7%15 Cerdanya 4 197 24,3% 34 Selva 16 4.434 32,8%16 Conca de Barberà 23 418 35,5% 18 Garrigues 17 312 32,9%17 Garraf 22 4.227 35,0% 22 Montsià 18 1.663 33,6%18 Garrigues 17 312 32,9% 03 Alt Penedès 19 2.637 34,1%19 Garrotxa 29 1.205 38,0% 20 Gironès 20 4.565 34,6%20 Gironès 20 4.565 34,6% 28 Pla de l'Estany 21 518 34,9%21 Maresme 35 14.190 40,6% 17 Garraf 22 4.227 35,0%22 Montsià 18 1.663 33,6% 16 Conca de Barberà 23 418 35,5%23 Noguera 25 915 36,0% 13 Barcelonès 24 55.809 35,6%24 Osona 40 5.241 43,8% 23 Noguera 25 915 36,0%25 Pallars Jussà 5 210 27,4% 01 Alt Camp 26 1.246 36,0%26 Pallars Sobirà 2 65 18,8% 00 Catalunya 206.397 36,7%27 Pla d'Urgell 8 626 28,9% 12 Baix Penedès 27 3.820 36,9%28 Pla de l'Estany 21 518 34,9% 09 Baix Ebre 28 2.315 37,7%29 P i t 12 155 31 3% 19 G t 29 1 205 38 0%

ATUR REGISTRAT DE LLARGA DURADA

0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0%

29 Priorat 12 155 31,3% 19 Garrotxa 29 1.205 38,0%30 Ribera d'Ebre 14 425 32,2% 11 Baix Llobregat 30 23.201 38,0%31 Ripollès 37 611 41,4% 37 Terra Alta 31 191 38,6%32 Segarra 32 467 38,8% 32 Segarra 32 467 38,8%33 Segrià 6 4.047 27,6% 41 Vallès Oriental 33 12.561 39,3%34 Selva 16 4.434 32,8% 35 Solsonès 34 343 39,3%35 Solsonès 34 343 39,3% 21 Maresme 35 14.190 40,6%36 Tarragonès 9 5.823 29,4% 40 Vallès Occidental 36 29.627 40,8%37 Terra Alta 31 191 38,6% 31 Ripollès 37 611 41,4%38 Urgell 13 758 31,6% 06 Anoia 38 4.407 42,0%39 Val d'Aran 1 45 14,3% 07 Bages 39 6.158 42,5%40 Vallès Occidental 36 29.627 40,8% 24 Osona 40 5.241 43,8%41 Vallès Oriental 33 12.561 39,3% 14 Berguedà 41 1.248 46,1%Font: Departament d'Empresa i Ocupació.Llarga durada: 6 mesos o més a l'atur pels joves de menys de 25 anys, 12 mesos o més per la resta.


0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0%


Ordenació alfabètica R = rànquing Ordenació segons rànquing ascendent de % d'atur amb baixa formació R = rànquing

Comarca R

AR fins est.primaris(des'10)

% AR finsest. prim.

(des'10) Comarca R

AR fins est.primaris(des'10)

% AR finsest. prim.

(des'10)00 Catalunya 98.688 17,5% 37 Terra Alta 1 53 10,7%01 Alt Camp 17 630 18,2% 29 Priorat 2 59 11,9%02 Alt Empordà 41 4.089 38,3% 23 Noguera 3 305 12,0%03 Alt Penedès 21 1.512 19,5% 14 Berguedà 4 327 12,1%04 Alt Urgell 6 126 13,2% 13 Barcelonès 5 19.206 12,3%05 Alta Ribagorça 39 51 37,2% 04 Alt Urgell 6 126 13,2%06 Anoia 13 1.677 16,0% 30 Ribera d'Ebre 7 177 13,4%07 Bages 32 3.942 27,2% 40 Vallès Occidental 8 10.480 14,4%08 Baix Camp 34 4.583 30,1% 11 Baix Llobregat 9 9.025 14,8%09 Baix Ebre 27 1.487 24,2% 22 Montsià 10 765 15,5%10 Baix Empordà 35 3.588 33,0% 34 Selva 11 2.113 15,6%11 Baix Llobregat 9 9.025 14,8% 21 Maresme 12 5.531 15,8%12 Baix Penedès 15 1.774 17,2% 06 Anoia 13 1.677 16,0%13 Barcelonès 5 19.206 12,3% 41 Vallès Oriental 14 5.330 16,7%14 Berguedà 4 327 12,1% 12 Baix Penedès 15 1.774 17,2%15 Cerdanya 23 175 21,6% 00 Catalunya 98.688 17,5%16 Conca de Barberà 20 230 19,5% 35 Solsonès 16 154 17,7%17 Garraf 18 2.316 19,2% 01 Alt Camp 17 630 18,2%18 Garrigues 26 230 24,2% 17 Garraf 18 2.316 19,2%19 Garrotxa 38 1.141 36,0% 28 Pla de l'Estany 19 287 19,3%20 Gironès 30 3.376 25,6% 16 Conca de Barberà 20 230 19,5%21 Maresme 12 5.531 15,8% 03 Alt Penedès 21 1.512 19,5%22 Montsià 10 765 15,5% 26 Pallars Sobirà 22 69 19,9%23 Noguera 3 305 12,0% 15 Cerdanya 23 175 21,6%24 Osona 28 2.939 24,6% 31 Ripollès 24 342 23,2%25 Pallars Jussà 31 203 26,5% 36 Tarragonès 25 4.774 24,1%26 Pallars Sobirà 22 69 19,9% 18 Garrigues 26 230 24,2%

ATUR REGISTRAT AMB BAIXA FORMACIÓ (formació fins a primària)

0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0%

27 Pla d'Urgell 33 603 27,9% 09 Baix Ebre 27 1.487 24,2%28 Pla de l'Estany 19 287 19,3% 24 Osona 28 2.939 24,6%29 Priorat 2 59 11,9% 33 Segrià 29 3.643 24,8%30 Ribera d'Ebre 7 177 13,4% 20 Gironès 30 3.376 25,6%31 Ripollès 24 342 23,2% 25 Pallars Jussà 31 203 26,5%32 Segarra 40 451 37,5% 07 Bages 32 3.942 27,2%33 Segrià 29 3.643 24,8% 27 Pla d'Urgell 33 603 27,9%34 Selva 11 2.113 15,6% 08 Baix Camp 34 4.583 30,1%35 Solsonès 16 154 17,7% 10 Baix Empordà 35 3.588 33,0%36 Tarragonès 25 4.774 24,1% 39 Val d'Aran 36 105 33,4%37 Terra Alta 1 53 10,7% 38 Urgell 37 820 34,2%38 Urgell 37 820 34,2% 19 Garrotxa 38 1.141 36,0%39 Val d'Aran 36 105 33,4% 05 Alta Ribagorça 39 51 37,2%40 Vallès Occidental 8 10.480 14,4% 32 Segarra 40 451 37,5%41 Vallès Oriental 14 5.330 16,7% 02 Alt Empordà 41 4.089 38,3%Font: Departament d'Empresa i Ocupació.


0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0%


Ordenació alfabètica R = rànquing Ordenació segons rànquing ascendent de % d'atur constituït per joves R = rànquing

Comarca RAR 29(des'10)

% AR 29(des'10) Comarca R

AR 29(des'10)

% AR 29(des'10)

00 Catalunya 109.047 19,4% 31 Ripollès 1 246 16,7%01 Alt Camp 27 742 21,4% 32 Segarra 2 211 17,5%02 Alt Empordà 32 2.410 22,6% 14 Berguedà 3 483 17,9%03 Alt Penedès 15 1.561 20,2% 21 Maresme 4 6.267 17,9%04 Alt Urgell 40 239 25,0% 40 Vallès Occidental 5 13.223 18,2%05 Alta Ribagorça 38 33 24,1% 41 Vallès Oriental 6 5.817 18,2%06 Anoia 13 1.982 18,9% 37 Terra Alta 7 92 18,6%07 Bages 8 2.701 18,6% 07 Bages 8 2.701 18,6%08 Baix Camp 28 3.271 21,5% 19 Garrotxa 9 592 18,7%09 Baix Ebre 21 1.268 20,7% 13 Barcelonès 10 29.323 18,7%10 Baix Empordà 34 2.472 22,8% 11 Baix Llobregat 11 11.462 18,8%11 Baix Llobregat 11 11.462 18,8% 24 Osona 12 2.259 18,9%12 Baix Penedès 20 2.133 20,6% 06 Anoia 13 1.982 18,9%13 Barcelonès 10 29.323 18,7% 17 Garraf 14 2.314 19,2%14 Berguedà 3 483 17,9% 00 Catalunya 109.047 19,4%15 Cerdanya 19 167 20,6% 03 Alt Penedès 15 1.561 20,2%16 Conca de Barberà 17 240 20,4% 22 Montsià 16 999 20,2%17 Garraf 14 2.314 19,2% 16 Conca de Barberà 17 240 20,4%18 Garrigues 29 205 21,6% 34 Selva 18 2.757 20,4%19 Garrotxa 9 592 18,7% 15 Cerdanya 19 167 20,6%20 Gironès 33 3.004 22,7% 12 Baix Penedès 20 2.133 20,6%21 Maresme 4 6.267 17,9% 09 Baix Ebre 21 1.268 20,7%22 Montsià 16 999 20,2% 27 Pla d'Urgell 22 453 20,9%23 Noguera 35 591 23,2% 38 Urgell 23 509 21,2%24 Osona 12 2.259 18,9% 33 Segrià 24 3.122 21,3%25 Pallars Jussà 37 180 23,5% 39 Val d'Aran 25 67 21,3%26 Pallars Sobirà 41 101 29,2% 28 Pla de l'Estany 26 318 21,4%27 Pla d'Urgell 22 453 20,9% 01 Alt Camp 27 742 21,4%28 Pla de l'Estany 26 318 21,4% 08 Baix Camp 28 3.271 21,5%29 Priorat 30 108 21,8% 18 Garrigues 29 205 21,6%

JOVES ATURATS REGISTRATS (fins a 29 anys)

0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0%

30 Ribera d'Ebre 39 324 24,5% 29 Priorat 30 108 21,8%31 Ripollès 1 246 16,7% 35 Solsonès 31 191 21,9%32 Segarra 2 211 17,5% 02 Alt Empordà 32 2.410 22,6%33 Segrià 24 3.122 21,3% 20 Gironès 33 3.004 22,7%34 Selva 18 2.757 20,4% 10 Baix Empordà 34 2.472 22,8%35 Solsonès 31 191 21,9% 23 Noguera 35 591 23,2%36 Tarragonès 36 4.610 23,3% 36 Tarragonès 36 4.610 23,3%37 Terra Alta 7 92 18,6% 25 Pallars Jussà 37 180 23,5%38 Urgell 23 509 21,2% 05 Alta Ribagorça 38 33 24,1%39 Val d'Aran 25 67 21,3% 30 Ribera d'Ebre 39 324 24,5%40 Vallès Occidental 5 13.223 18,2% 04 Alt Urgell 40 239 25,0%41 Vallès Oriental 6 5.817 18,2% 26 Pallars Sobirà 41 101 29,2%Font: Departament d'Empresa i Ocupació.


0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0%


Ordenació alfabètica R = rànquing Ordenació segons rànquing ascendent de % d'atur que té 45 i més anys R = rànquing

Comarca RAR 45(des'10)

% AR 45(des'10) Comarca R

AR 45(des'10)

% AR 45(des'10)

00 Catalunya 214.977 38,2% 26 Pallars Sobirà 1 87 25,1%01 Alt Camp 27 1.321 38,2% 39 Val d'Aran 2 84 26,8%02 Alt Empordà 10 3.507 32,8% 05 Alta Ribagorça 3 39 28,5%03 Alt Penedès 13 2.648 34,2% 27 Pla d'Urgell 4 666 30,8%04 Alt Urgell 14 328 34,3% 15 Cerdanya 5 256 31,6%05 Alta Ribagorça 3 39 28,5% 33 Segrià 6 4.641 31,6%06 Anoia 33 4.171 39,8% 20 Gironès 7 4.264 32,3%07 Bages 34 5.883 40,6% 36 Tarragonès 8 6.417 32,4%08 Baix Camp 19 5.469 35,9% 35 Solsonès 9 284 32,6%09 Baix Ebre 23 2.267 37,0% 02 Alt Empordà 10 3.507 32,8%10 Baix Empordà 15 3.758 34,6% 32 Segarra 11 410 34,1%11 Baix Llobregat 30 23.662 38,8% 22 Montsià 12 1.687 34,1%12 Baix Penedès 17 3.657 35,4% 03 Alt Penedès 13 2.648 34,2%13 Barcelonès 31 61.282 39,1% 04 Alt Urgell 14 328 34,3%14 Berguedà 40 1.220 45,1% 10 Baix Empordà 15 3.758 34,6%15 Cerdanya 5 256 31,6% 38 Urgell 16 842 35,1%16 Conca de Barberà 26 448 38,0% 12 Baix Penedès 17 3.657 35,4%17 Garraf 29 4.666 38,6% 25 Pallars Jussà 18 273 35,6%18 Garrigues 20 341 35,9% 08 Baix Camp 19 5.469 35,9%19 Garrotxa 38 1.384 43,6% 18 Garrigues 20 341 35,9%20 Gironès 7 4.264 32,3% 30 Ribera d'Ebre 21 478 36,2%21 Maresme 36 14.707 42,0% 34 Selva 22 4.999 36,9%22 Montsià 12 1.687 34,1% 09 Baix Ebre 23 2.267 37,0%23 Noguera 24 947 37,2% 23 Noguera 24 947 37,2%24 Osona 37 5.211 43,5% 28 Pla de l'Estany 25 555 37,3%25 Pallars Jussà 18 273 35,6% 16 Conca de Barberà 26 448 38,0%26 Pallars Sobirà 1 87 25,1% 01 Alt Camp 27 1.321 38,2%27 Pla d'Urgell 4 666 30,8% 00 Catalunya 214.977 38,2%28 Pla de l'Estany 25 555 37,3% 41 Vallès Oriental 28 12.330 38,6%29 P i t 35 206 41 6% 17 G f 29 4 666 38 6%

PERSONES DE 45 I MÉS ANYS ATURADES REGISTRADES

0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0%

29 Priorat 35 206 41,6% 17 Garraf 29 4.666 38,6%30 Ribera d'Ebre 21 478 36,2% 11 Baix Llobregat 30 23.662 38,8%31 Ripollès 41 696 47,1% 13 Barcelonès 31 61.282 39,1%32 Segarra 11 410 34,1% 40 Vallès Occidental 32 28.663 39,4%33 Segrià 6 4.641 31,6% 06 Anoia 33 4.171 39,8%34 Selva 22 4.999 36,9% 07 Bages 34 5.883 40,6%35 Solsonès 9 284 32,6% 29 Priorat 35 206 41,6%36 Tarragonès 8 6.417 32,4% 21 Maresme 36 14.707 42,0%37 Terra Alta 39 223 45,1% 24 Osona 37 5.211 43,5%38 Urgell 16 842 35,1% 19 Garrotxa 38 1.384 43,6%39 Val d'Aran 2 84 26,8% 37 Terra Alta 39 223 45,1%40 Vallès Occidental 32 28.663 39,4% 14 Berguedà 40 1.220 45,1%41 Vallès Oriental 28 12.330 38,6% 31 Ripollès 41 696 47,1%Font: Departament d'Empresa i Ocupació.


0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0%


Ordenació alfabètica R = rànquing Ordenació segons rànquing ascendent de % d'atur constituït per dones R = rànquing

Comarca RKAR dones

(des'10)% AR dones

(des'10) Comarca RKAR dones

(des'10)% AR dones

(des'10)00 Catalunya 266.025 47,3% 05 Alta Ribagorça 1 42 30,7%01 Alt Camp 25 1.636 47,3% 15 Cerdanya 2 291 35,9%02 Alt Empordà 15 4.725 44,2% 39 Val d'Aran 3 119 37,9%03 Alt Penedès 24 3.645 47,1% 25 Pallars Jussà 4 316 41,3%04 Alt Urgell 21 441 46,1% 18 Garrigues 5 394 41,5%05 Alta Ribagorça 1 42 30,7% 37 Terra Alta 6 207 41,8%06 Anoia 41 5.529 52,7% 22 Montsià 7 2.102 42,5%07 Bages 31 6.987 48,2% 33 Segrià 8 6.244 42,6%08 Baix Camp 20 7.027 46,1% 09 Baix Ebre 9 2.611 42,6%09 Baix Ebre 9 2.611 42,6% 27 Pla d'Urgell 10 929 42,9%10 Baix Empordà 12 4.799 44,2% 28 Pla de l'Estany 11 655 44,1%11 Baix Llobregat 30 29.322 48,1% 10 Baix Empordà 12 4.799 44,2%12 Baix Penedès 26 4.902 47,4% 30 Ribera d'Ebre 13 584 44,2%13 Barcelonès 22 73.275 46,8% 26 Pallars Sobirà 14 153 44,2%14 Berguedà 37 1.330 49,2% 02 Alt Empordà 15 4.725 44,2%15 Cerdanya 2 291 35,9% 20 Gironès 16 5.872 44,5%16 Conca de Barberà 23 552 46,8% 23 Noguera 17 1.141 44,8%17 Garraf 36 5.918 49,0% 38 Urgell 18 1.078 45,0%18 Garrigues 5 394 41,5% 36 Tarragonès 19 8.913 45,0%19 Garrotxa 29 1.524 48,1% 08 Baix Camp 20 7.027 46,1%20 Gironès 16 5.872 44,5% 04 Alt Urgell 21 441 46,1%21 Maresme 35 17.068 48,8% 13 Barcelonès 22 73.275 46,8%22 Montsià 7 2.102 42,5% 16 Conca de Barberà 23 552 46,8%23 Noguera 17 1.141 44,8% 03 Alt Penedès 24 3.645 47,1%24 Osona 40 6.120 51,1% 01 Alt Camp 25 1.636 47,3%25 Pallars Jussà 4 316 41,3% 00 Catalunya 266.025 47,3%26 Pallars Sobirà 14 153 44,2% 12 Baix Penedès 26 4.902 47,4%27 Pla d'Urgell 10 929 42,9% 35 Solsonès 27 416 47,7%28 Pla de l'Estany 11 655 44,1% 34 Selva 28 6.463 47,8%29 Priorat 38 244 49,3% 19 Garrotxa 29 1.524 48,1%

DONES ATURADES REGISTRADES

0,0% 20,0% 40,0% 60,0%

30 Ribera d'Ebre 13 584 44,2% 11 Baix Llobregat 30 29.322 48,1%31 Ripollès 33 716 48,5% 07 Bages 31 6.987 48,2%32 Segarra 32 583 48,4% 32 Segarra 32 583 48,4%33 Segrià 8 6.244 42,6% 31 Ripollès 33 716 48,5%34 Selva 28 6.463 47,8% 40 Vallès Occidental 34 35.374 48,7%35 Solsonès 27 416 47,7% 21 Maresme 35 17.068 48,8%36 Tarragonès 19 8.913 45,0% 17 Garraf 36 5.918 49,0%37 Terra Alta 6 207 41,8% 14 Berguedà 37 1.330 49,2%38 Urgell 18 1.078 45,0% 29 Priorat 38 244 49,3%39 Val d'Aran 3 119 37,9% 41 Vallès Oriental 39 15.778 49,4%40 Vallès Occidental 34 35.374 48,7% 24 Osona 40 6.120 51,1%41 Vallès Oriental 39 15.778 49,4% 06 Anoia 41 5.529 52,7%Font: Departament d'Empresa i Ocupació.


0,0% 20,0% 40,0% 60,0%


Ordenació alfabètica R = rànquing Ordenació segons rànquing ascendent de % d'aturats que són persones estrangeres R = rànquing

Comarca R

ARestrangers

(des'10)

% ARestrangers

(des'10) Comarca R

ARestrangers

(des'10)

% ARestrangers

(des'10)00 Catalunya 131.294 23,3% 06 Anoia 1 1.599 15,2%01 Alt Camp 16 857 24,8% 14 Berguedà 2 457 16,9%02 Alt Empordà 39 4.234 39,6% 40 Vallès Occidental 3 12.529 17,2%03 Alt Penedès 21 2.007 25,9% 21 Maresme 4 6.309 18,0%04 Alt Urgell 13 229 24,0% 11 Baix Llobregat 5 11.206 18,4%05 Alta Ribagorça 29 41 29,9% 17 Garraf 6 2.247 18,6%06 Anoia 1 1.599 15,2% 41 Vallès Oriental 7 6.183 19,4%07 Bages 8 2.842 19,6% 07 Bages 8 2.842 19,6%08 Baix Camp 23 4.232 27,8% 29 Priorat 9 97 19,6%09 Baix Ebre 19 1.565 25,5% 31 Ripollès 10 295 20,0%10 Baix Empordà 30 3.595 33,1% 00 Catalunya 131.294 23,3%11 Baix Llobregat 5 11.206 18,4% 12 Baix Penedès 11 2.438 23,6%12 Baix Penedès 11 2.438 23,6% 13 Barcelonès 12 37.421 23,9%13 Barcelonès 12 37.421 23,9% 04 Alt Urgell 13 229 24,0%14 Berguedà 2 457 16,9% 34 Selva 14 3.274 24,2%15 Cerdanya 38 321 39,6% 19 Garrotxa 15 785 24,8%16 Conca de Barberà 18 299 25,4% 01 Alt Camp 16 857 24,8%17 Garraf 6 2.247 18,6% 37 Terra Alta 17 124 25,1%18 Garrigues 26 274 28,9% 16 Conca de Barberà 18 299 25,4%19 Garrotxa 15 785 24,8% 09 Baix Ebre 19 1.565 25,5%20 Gironès 31 4.566 34,6% 30 Ribera d'Ebre 20 339 25,7%21 Maresme 4 6.309 18,0% 03 Alt Penedès 21 2.007 25,9%22 Montsià 24 1.388 28,1% 35 Solsonès 22 235 26,9%23 Noguera 36 950 37,3% 08 Baix Camp 23 4.232 27,8%24 Osona 28 3.558 29,7% 22 Montsià 24 1.388 28,1%25 Pallars Jussà 32 267 34,9% 28 Pla de l'Estany 25 419 28,2%26 Pallars Sobirà 33 121 35,0% 18 Garrigues 26 274 28,9%

PERSONES ESTRANGERES ATURADES REGISTRADES

0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0%

27 Pla d'Urgell 41 913 42,2% 36 Tarragonès 27 5.855 29,6%28 Pla de l'Estany 25 419 28,2% 24 Osona 28 3.558 29,7%29 Priorat 9 97 19,6% 05 Alta Ribagorça 29 41 29,9%30 Ribera d'Ebre 20 339 25,7% 10 Baix Empordà 30 3.595 33,1%31 Ripollès 10 295 20,0% 20 Gironès 31 4.566 34,6%32 Segarra 40 483 40,1% 25 Pallars Jussà 32 267 34,9%33 Segrià 37 5.772 39,3% 26 Pallars Sobirà 33 121 35,0%34 Selva 14 3.274 24,2% 38 Urgell 34 854 35,6%35 Solsonès 22 235 26,9% 39 Val d'Aran 35 114 36,3%36 Tarragonès 27 5.855 29,6% 23 Noguera 36 950 37,3%37 Terra Alta 17 124 25,1% 33 Segrià 37 5.772 39,3%38 Urgell 34 854 35,6% 15 Cerdanya 38 321 39,6%39 Val d'Aran 35 114 36,3% 02 Alt Empordà 39 4.234 39,6%40 Vallès Occidental 3 12.529 17,2% 32 Segarra 40 483 40,1%41 Vallès Oriental 7 6.183 19,4% 27 Pla d'Urgell 41 913 42,2%Font: Departament d'Empresa i Ocupació.


0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0%


Ordenació alfabètica R = rànquing Ordenació segons rànquing ascendent de % d'atur que prové de la construcció R = rànquing

Comarca R

ARconstrucció

(des'10)

% ARconstrucció

(des'10) Comarca R

ARconstrucció

(des'10)

% ARconstrucció

(des'10)00 Catalunya 96.735 17,2% 19 Garrotxa 1 341 10,8%01 Alt Camp 2 455 13,1% 01 Alt Camp 2 455 13,1%02 Alt Empordà 24 2.255 21,1% 41 Vallès Oriental 3 4.257 13,3%03 Alt Penedès 6 1.064 13,8% 29 Priorat 4 67 13,5%04 Alt Urgell 28 210 22,0% 06 Anoia 5 1.426 13,6%05 Alta Ribagorça 41 61 44,5% 03 Alt Penedès 6 1.064 13,8%06 Anoia 5 1.426 13,6% 07 Bages 7 2.041 14,1%07 Bages 7 2.041 14,1% 16 Conca de Barberà 8 167 14,2%08 Baix Camp 33 3.674 24,1% 13 Barcelonès 9 23.076 14,7%09 Baix Ebre 37 1.584 25,8% 24 Osona 10 1.823 15,2%10 Baix Empordà 36 2.784 25,6% 32 Segarra 11 185 15,4%11 Baix Llobregat 15 10.216 16,8% 28 Pla de l'Estany 12 229 15,4%12 Baix Penedès 27 2.259 21,8% 31 Ripollès 13 240 16,2%13 Barcelonès 9 23.076 14,7% 27 Pla d'Urgell 14 358 16,5%14 Berguedà 23 549 20,3% 11 Baix Llobregat 15 10.216 16,8%15 Cerdanya 40 335 41,4% 34 Selva 16 2.297 17,0%16 Conca de Barberà 8 167 14,2% 21 Maresme 17 5.969 17,1%17 Garraf 19 2.184 18,1% 00 Catalunya 96.735 17,2%18 Garrigues 22 188 19,8% 40 Vallès Occidental 18 12.752 17,5%19 Garrotxa 1 341 10,8% 17 Garraf 19 2.184 18,1%20 Gironès 25 2.812 21,3% 38 Urgell 20 437 18,2%21 Maresme 17 5.969 17,1% 30 Ribera d'Ebre 21 259 19,6%22 Montsià 32 1.127 22,8% 18 Garrigues 22 188 19,8%23 Noguera 26 549 21,6% 14 Berguedà 23 549 20,3%24 Osona 10 1.823 15,2% 02 Alt Empordà 24 2.255 21,1%25 Pallars Jussà 38 222 29,0% 20 Gironès 25 2.812 21,3%26 Pallars Sobirà 29 77 22,3% 23 Noguera 26 549 21,6%27 Pla d'Urgell 14 358 16,5% 12 Baix Penedès 27 2.259 21,8%28 Pl d l'E t 12 229 15 4% 04 Alt U ll 28 210 22 0%

ATUR REGISTRAT PROCEDENT DEL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ

0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0%

28 Pla de l'Estany 12 229 15,4% 04 Alt Urgell 28 210 22,0%29 Priorat 4 67 13,5% 26 Pallars Sobirà 29 77 22,3%30 Ribera d'Ebre 21 259 19,6% 33 Segrià 30 3.285 22,4%31 Ripollès 13 240 16,2% 36 Tarragonès 31 4.478 22,6%32 Segarra 11 185 15,4% 22 Montsià 32 1.127 22,8%33 Segrià 30 3.285 22,4% 08 Baix Camp 33 3.674 24,1%34 Selva 16 2.297 17,0% 35 Solsonès 34 212 24,3%35 Solsonès 34 212 24,3% 37 Terra Alta 35 124 25,1%36 Tarragonès 31 4.478 22,6% 10 Baix Empordà 36 2.784 25,6%37 Terra Alta 35 124 25,1% 09 Baix Ebre 37 1.584 25,8%38 Urgell 20 437 18,2% 25 Pallars Jussà 38 222 29,0%39 Val d'Aran 39 107 34,1% 39 Val d'Aran 39 107 34,1%40 Vallès Occidental 18 12.752 17,5% 15 Cerdanya 40 335 41,4%41 Vallès Oriental 3 4.257 13,3% 05 Alta Ribagorça 41 61 44,5%Font: Departament d'Empresa i Ocupació.


0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0%


Ordenació alfabètica R = rànquing Ordenació segons rànquing ascendent de % d'atur no qualificat R = rànquing

Comarca RAR CNO 9

(des'10)% AR CNO 9

(des'10) Comarca RAR CNO 9

(des'10)% AR CNO 9

(des'10)00 Catalunya 168.216 29,9% 17 Garraf 1 2.811 23,3%01 Alt Camp 39 1.376 39,8% 21 Maresme 2 8.250 23,6%02 Alt Empordà 21 3.492 32,7% 14 Berguedà 3 640 23,7%03 Alt Penedès 37 2.943 38,0% 04 Alt Urgell 4 230 24,1%04 Alt Urgell 4 230 24,1% 39 Val d'Aran 5 76 24,2%05 Alta Ribagorça 15 42 30,7% 13 Barcelonès 6 39.477 25,2%06 Anoia 18 3.352 31,9% 22 Montsià 7 1.391 28,1%07 Bages 35 5.496 37,9% 15 Cerdanya 8 232 28,6%08 Baix Camp 24 5.109 33,5% 36 Tarragonès 9 5.704 28,8%09 Baix Ebre 19 1.979 32,3% 29 Priorat 10 143 28,9%10 Baix Empordà 28 3.754 34,6% 40 Vallès Occidental 11 21.493 29,6%11 Baix Llobregat 20 19.684 32,3% 19 Garrotxa 12 941 29,7%12 Baix Penedès 25 3.477 33,6% 26 Pallars Sobirà 13 103 29,8%13 Barcelonès 6 39.477 25,2% 00 Catalunya 168.216 29,9%14 Berguedà 3 640 23,7% 34 Selva 14 4.108 30,4%15 Cerdanya 8 232 28,6% 05 Alta Ribagorça 15 42 30,7%16 Conca de Barberà 41 472 40,0% 31 Ripollès 16 456 30,9%17 Garraf 1 2.811 23,3% 25 Pallars Jussà 17 243 31,7%18 Garrigues 27 323 34,0% 06 Anoia 18 3.352 31,9%19 Garrotxa 12 941 29,7% 09 Baix Ebre 19 1.979 32,3%20 Gironès 29 4.623 35,0% 11 Baix Llobregat 20 19.684 32,3%21 Maresme 2 8.250 23,6% 02 Alt Empordà 21 3.492 32,7%22 Montsià 7 1.391 28,1% 37 Terra Alta 22 162 32,7%23 Noguera 38 997 39,2% 24 Osona 23 3.970 33,2%24 Osona 23 3.970 33,2% 08 Baix Camp 24 5.109 33,5%25 Pallars Jussà 17 243 31,7% 12 Baix Penedès 25 3.477 33,6%26 Pallars Sobirà 13 103 29,8% 33 Segrià 26 4.993 34,0%27 Pla d'Urgell 40 864 39,9% 18 Garrigues 27 323 34,0%

ATUR REGISTRAT NO QUALIFICAT (CNO 9)

0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0%

28 Pla de l'Estany 30 532 35,8% 10 Baix Empordà 28 3.754 34,6%29 Priorat 10 143 28,9% 20 Gironès 29 4.623 35,0%30 Ribera d'Ebre 31 481 36,4% 28 Pla de l'Estany 30 532 35,8%31 Ripollès 16 456 30,9% 30 Ribera d'Ebre 31 481 36,4%32 Segarra 34 450 37,4% 35 Solsonès 32 319 36,6%33 Segrià 26 4.993 34,0% 38 Urgell 33 892 37,2%34 Selva 14 4.108 30,4% 32 Segarra 34 450 37,4%35 Solsonès 32 319 36,6% 07 Bages 35 5.496 37,9%36 Tarragonès 9 5.704 28,8% 41 Vallès Oriental 36 12.136 38,0%37 Terra Alta 22 162 32,7% 03 Alt Penedès 37 2.943 38,0%38 Urgell 33 892 37,2% 23 Noguera 38 997 39,2%39 Val d'Aran 5 76 24,2% 01 Alt Camp 39 1.376 39,8%40 Vallès Occidental 11 21.493 29,6% 27 Pla d'Urgell 40 864 39,9%41 Vallès Oriental 36 12.136 38,0% 16 Conca de Barberà 41 472 40,0%Font: Departament d'Empresa i Ocupació. Dades segons primera ocupació sol·licitada.


0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0%


Ordenació alfabètica RK = rànquing Ordenació segons rànquing ascendent de % d'atur desprotegit RK = rànquing

Comarca RK

AR no prestació

(des'10)

% AR no prestació

(des'10) Comarca RK

AR no prestació

(des'10)

% AR no prestació

(des'10)00 Catalunya 190.629 33,9% 05 Alta Ribagorça 1 37 27,0%01 Alt Camp 30 1.207 34,9% 15 Cerdanya 2 225 27,8%02 Alt Empordà 6 3.252 30,4% 18 Garrigues 3 272 28,7%03 Alt Penedès 34 2.755 35,6% 27 Pla d'Urgell 4 640 29,6%04 Alt Urgell 41 415 43,4% 19 Garrotxa 5 955 30,1%05 Alta Ribagorça 1 37 27,0% 02 Alt Empordà 6 3.252 30,4%06 Anoia 36 3.820 36,4% 39 Val d'Aran 7 98 31,2%07 Bages 10 4.670 32,2% 28 Pla de l'Estany 8 468 31,5%08 Baix Camp 13 4.989 32,7% 34 Selva 9 4.292 31,7%09 Baix Ebre 26 2.094 34,1% 07 Bages 10 4.670 32,2%10 Baix Empordà 15 3.567 32,9% 24 Osona 11 3.894 32,5%11 Baix Llobregat 19 20.253 33,2% 35 Solsonès 12 284 32,6%12 Baix Penedès 40 4.017 38,8% 08 Baix Camp 13 4.989 32,7%13 Barcelonès 27 53.498 34,2% 14 Berguedà 14 886 32,8%14 Berguedà 14 886 32,8% 10 Baix Empordà 15 3.567 32,9%15 Cerdanya 2 225 27,8% 37 Terra Alta 16 163 32,9%16 Conca de Barberà 20 392 33,2% 26 Pallars Sobirà 17 114 32,9%17 Garraf 23 4.081 33,8% 36 Tarragonès 18 6.543 33,1%18 Garrigues 3 272 28,7% 11 Baix Llobregat 19 20.253 33,2%19 Garrotxa 5 955 30,1% 16 Conca de Barberà 20 392 33,2%20 Gironès 32 4.637 35,1% 41 Vallès Oriental 21 10.656 33,4%21 Maresme 37 12.746 36,4% 40 Vallès Occidental 22 24.264 33,4%22 Montsià 25 1.674 33,8% 17 Garraf 23 4.081 33,8%23 Noguera 33 900 35,4% 32 Segarra 24 407 33,8%24 Osona 11 3.894 32,5% 22 Montsià 25 1.674 33,8%25 Pallars Jussà 29 267 34,9% 00 Catalunya 190.629 33,9%26 Pallars Sobirà 17 114 32,9% 09 Baix Ebre 26 2.094 34,1%

ATUR REGISTRAT QUE NO PERCEP CAP PRESTACIÓ PER DESOCUPACIÓ

0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0%

27 Pla d'Urgell 4 640 29,6% 13 Barcelonès 27 53.498 34,2%28 Pla de l'Estany 8 468 31,5% 31 Ripollès 28 509 34,5%29 Priorat 35 180 36,4% 25 Pallars Jussà 29 267 34,9%30 Ribera d'Ebre 39 486 36,8% 01 Alt Camp 30 1.207 34,9%31 Ripollès 28 509 34,5% 33 Segrià 31 5.148 35,1%32 Segarra 24 407 33,8% 20 Gironès 32 4.637 35,1%33 Segrià 31 5.148 35,1% 23 Noguera 33 900 35,4%34 Selva 9 4.292 31,7% 03 Alt Penedès 34 2.755 35,6%35 Solsonès 12 284 32,6% 29 Priorat 35 180 36,4%36 Tarragonès 18 6.543 33,1% 06 Anoia 36 3.820 36,4%37 Terra Alta 16 163 32,9% 21 Maresme 37 12.746 36,4%38 Urgell 38 874 36,4% 38 Urgell 38 874 36,4%39 Val d'Aran 7 98 31,2% 30 Ribera d'Ebre 39 486 36,8%40 Vallès Occidental 22 24.264 33,4% 12 Baix Penedès 40 4.017 38,8%41 Vallès Oriental 21 10.656 33,4% 04 Alt Urgell 41 415 43,4%Font: Departament d'Empresa i Ocupació. Fitxer de demandants inscrits al SOC,


0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0%

Valor % Valor %Total comarcal 15,9% 562.673 100,0% 111,7% 3.086.345 100,0% -9,5%AgriculturaA - Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca (01,02,03) 11,9% 9.857 1,8% 368,3% 75.852 2,5% 37,2%IndústriaB - Indústries extractives (05,06,07,08,09) 18,5% 687 0,1% 126,0% 3.142 0,1% -23,3%C - Indústries alimentàries, begudes i tabac (10,11,12) 12,7% 10.610 1,9% 68,0% 75.313 2,4% -4,4%C - Indústries tèxtils, confecció, i indústries del cuir i del calçat (13,14,15) 33,2% 18.707 3,3% 18,9% 38.681 1,3% -30,4%C - Indústries del paper, arts gràfiques i suports enregistrats (17,18) 16,7% 6.839 1,2% 89,3% 34.792 1,1% -19,4%C - Indústries químiques i farmacèutiques (20,21) 10,4% 5.685 1,0% 48,7% 51.864 1,7% -8,1%C - Fabricació productes cautxú i matèries plàstiques (22) 16,2% 4.616 0,8% 87,7% 24.503 0,8% -24,0%C - Indústries altres productes minerals no metàl·lics (23) 15,4% 2.800 0,5% 166,9% 15.823 0,5% -29,2%C - Metal·lúrgia i fabricació de productes metàl.lics, exc. maquinària (24,25) 19,8% 16.128 2,9% 99,8% 66.627 2,2% -27,9%C - Fabr. prod. informàtics i electrònics, i materials i equips elèctrics (26,27) 18,1% 5.049 0,9% 65,3% 23.504 0,8% -20,9%C - Fabricació maquinària i equips ncaa (28) 12,7% 4.198 0,7% 99,5% 29.735 1,0% -27,2%C - Fabr. vehicles motor, remolcs i semiremolcs, i altres mat. de transport (29,30) 10,7% 5.017 0,9% 77,9% 42.619 1,4% -26,6%C - Altres indústries manufactureres (16,19,31,32,33) 19,4% 10.196 1,8% 176,8% 43.829 1,4% -19,7%D - Energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat (35) 15,5% 906 0,2% 556,5% 5.142 0,2% -1,9%E - Aigua, sanejament i gestió de residus (36,37,38,39) 14,4% 4.146 0,7% 113,1% 25.091 0,8% 3,2%Total indústria 17,0% 95.584 17,0% 73,4% 480.665 15,6% -19,6%ConstruccióF - Construcció (41,42,43) 29,4% 96.735 17,2% 170,7% 239.856 7,8% -39,6%ServeisG - Venda i reparació vehicles de motor i motocicletes (45) 9,8% 5.525 1,0% 109,8% 52.205 1,7% -13,7%G - Comerç engròs i intermediaris, exc. vehicles motor (46) 11,6% 23.619 4,2% 103,4% 194.724 6,3% -10,6%G - Comerç detall, exc. vehicles motor i motocicletes (47) 13,9% 49.323 8,8% 98,6% 317.813 10,3% -3,5%H - Transport i emmagatzematge (49,50,51,52,53) 10,7% 17.938 3,2% 150,6% 157.267 5,1% -10,1%I - Hostaleria (55,56) 19,3% 46.117 8,2% 100,5% 200.470 6,5% -6,3%J - Informació i comunicacions (58,59,60,61,62,63) 10,1% 8.492 1,5% 136,7% 79.819 2,6% -2,6%K - Activitats financeres i d'assegurances (64 65 66) 5 0% 3 927 0 7% 101 8% 76 286 2 5% -5 8%

Variació atur registrat

(des'10 vs des'07)

Variació afiliació SS (des'10 vs març'08)

Afiliació SS (des'10)

CATALUNYAANÀLISI SECTORIAL DEL MERCAT DE TREBALL

Sectors econòmics

Atur registrat (des'10)

Taxa atur registral

(TAR) (des '10)

K - Activitats financeres i d assegurances (64,65,66) 5,0% 3.927 0,7% 101,8% 76.286 2,5% -5,8%L - Activitats immobiliàries (68) 15,7% 4.062 0,7% 10,3% 23.355 0,8% -7,9%M - Activitats professionals, científiques i tècniques (69,70,71,72,73,74,75) 18,4% 37.101 6,6% 595,2% 172.991 5,6% -1,0%N - Activitats administratives i serveis auxiliars (77,78,79,80,81,82) 26,0% 74.440 13,2% 43,7% 221.528 7,2% -13,0%O - Administració pública, Defensa i SS obligatòria (84) 5,2% 9.804 1,7% 82,0% 183.320 5,9% 9,4%P - Educació (85) 6,2% 9.417 1,7% 103,4% 145.480 4,7% 6,7%Q - Activitats sanitàries i de serveis socials (86,87,88) 6,6% 16.579 2,9% 103,6% 241.090 7,8% 10,3%R - Activitats artístiques, recreatives i d'entreteniment (90,91,92,93) 12,0% 7.333 1,3% 76,1% 56.222 1,8% 0,1%S,T,U - Altres serveis, activitats llars i org. extraterritorials (94,95,96,97,98,99) 10,1% 17.626 3,1% 124,3% 162.002 5,2% -1,3%Total serveis 13,1% 331.303 58,9% 99,8% 2.284.572 74,0% -3,1%Sense especificar o sense ocupació anteriorSE - Sense especificar n.p. n.p. n.p. n.p. 5.400 0,2% 43,3%SOA - Sense ocupació anterior n.p. 29194 5,2% 314,5% n.p. n.p. n.p.Sectors específicsTurisme (491,493,501,503,511,522,55,56,771,773,79,90,91,93) n.d. n.d. n.d. n.d. 343.167 11,1% -4,3%Activitats TIC (261,262,263,264,268,465,582,61,62,631,951, segons definició OCDE) n.d. n.d. n.d. n.d. 79.027 2,6% -7,6%Activitats verdes (02,36,37,38,39,3518,3519) n.d. n.d. n.d. n.d. 28.065 0,9% 6,2%Fonts: n.d. = no disponible a més de 2 dígits de la CCAE-2009- Atur registrat: Departament d'Empresa i Ocupació. Darrera activitat en què ha treballat l'aturat/ada. "-" = dada no calculable n.p. = no procedeix- Afiliació a la Seguretat Social: Departament d'Empresa i Ocupació, a partir de dades de la TGSS. Afiliacions de persones amb residència al territori considerat (totes les edats).

Taxa d'atur registral = atur registrat / (atur registrat + afiliacions a la SS 16-64 anys) * 100; atur registrat i afiliacions a la SS amb residència al territori considerat.

Aspectes més rellevants


Eix horitzontal: Taxa de variació de l'atur registrat (%) (desembre 2010 vs desembre 2007)Eix vertical: Taxa de variació de l'afiliació a la SS (%) (desembre 2010 vs març 2008)Amplada de la bombolla: Taxa d'atur registral (%) (desembre 2010).

Taxa d'atur registral = atur registrat / (atur registrat + afiliacions a la SS 16-64 anys) * 100; atur registrat i afiliacions a la SS amb residència al territori considerat.Pes de l'atur registrat superior a l'1% i fins el 5%Pes de l'atur registrat superior al 5% i fins el 15%Pes de l'atur registrat superior al 15%Total Catalunya

TOTAL 15,9% 111,7% -9,5%Agricultura 0,0% 0,0% 0,0%AGRICULTURA 11,9% 368,3% 37,2%Indústria 0,0% 0,0% 0,0%B - ExtractivesC - Alimentàries 12,7% 68,0% -4,4%C - Tèxtils 33,2% 18,9% -30,4%C - Paper, gràfiques 16,7% 89,3% -19,4%C - Químiques, farmacèutiques 10,4% 48,7% -8,1%C - Cautxú, plàsticsC - Minerals no metàl·licsC - Metal·lúrgia 19,8% 99,8% -27,9%C - Prod. informàtics i elèctricsC - MaquinàriaC - Vehicles motorC - Altres manufactureres 19,4% 176,8% -19,7%D - EnergiaE - Aigua i residus

CATALUNYAGRÀFIC DE SITUACIÓ I EVOLUCIÓ SECTORIAL DEL MERCAT DE TREBALLActivitats econòmiques amb taxa d'atur registral no estructural (>5%) i volum d'atur registrat superior a l'1% de l'atur del territori

AGRICULTURA

O - Administració

P - Educació

Q - Sanitat10%

20%

30%

40%

50%-100% 0% 100% 200% 300% 400% 500% 600% 700%

VAR

gINDÚSTRIA 17,0% 73,4% -19,6%Construcció 0,0% 0,0% 0,0%CONSTRUCCIÓ 29,4% 170,7% -39,6%Serveis 0,0% 0,0% 0,0%G - Venda i reparació vehiclesG - Comerç engròs 11,6% 103,4% -10,6%G - Comerç detall 13,9% 98,6% -3,5%H - Transport, emmagatzematge 10,7% 150,6% -10,1%I - Hostaleria 19,3% 100,5% -6,3%J - Informació, comunicacions 10,1% 136,7% -2,6%K - Financeres, assegurancesL - ImmobiliàriesM - Activitats professionals 18,4% 595,2% -1,0%N - Activitats auxiliars 26,0% 43,7% -13,0%O - Administració 5,2% 82,0% 9,4%P - Educació 6,2% 103,4% 6,7%Q - Sanitat 6,6% 103,6% 10,3%R - Art i oci 12,0% 76,1% 0,1%S,T,U - Altres serveis 10,1% 124,3% -1,3%SERVEIS 13,1% 99,8% -3,1%

Fonts:- Atur registrat: Departament d'Empresa i Ocupació. Darrera activitat en què ha treballat l'aturat/ada.- Afiliació a la Seguretat Social: Departament d'Empresa i Ocupació, a partir de dades de la TGSS. Afiliacions a Catalunya (totes les edats).


TOTAL

AGRICULTURA

C - Alimentàries

C - Tèxtils

C - Paper, gràfiques

C - Químiques, farmacèutiques

C - Metal·lúrgia

C - Altres manufactureresINDÚSTRIA

CONSTRUCCIÓ

G - Comerç engròs

G - Comerç detall

H - Transport, emmagatzematge

I - Hostaleria

J - Informació, comunicacionsM - Activitats professionals

N - Activitats auxiliars

O - Administració

P - Educació

Q - Sanitat

R - Art i oci S,T,U - Altres serveis

SERVEIS

-50%

-40%

-30%

-20%

-10%

0%

10%

20%

30%

40%

50%-100% 0% 100% 200% 300% 400% 500% 600% 700%

VAFI

VAR

3- Mercat de Treball a les comarques Mercat de treball i context demogràfic i econòmic Taxa d’atur registrat desembre 2010

Val d’Aran

Baix Llobregat

Maresme

Selva

Baix Empordà

Alt Empordà

Garrotxa

Ripollès Pallars Jussà

Alta Ribagorça

Alt Urgell

Berguedà

Solsonès

Pla de l’Estany

Urgell

Segarra Bages

Osona

Vallès Oriental Vallès

Occidental Anoia

Alt Penedès

Baix Penedès

Tarragonès

Alt Camp

Conca de Barberà

7,0%

Gironès

Barcelonès

Garraf

Pallars Sobirà

11,2% 8,1%

13,4%

11,3%

Cerdanya 10,8%

12,0%

11,9%

17,6%

14,9%

10,3%

19,5%

14,9%

15,8%

17,0% 18,8%

18,0%

17,2%

17,4%

13,6%

Noguera 13,9%

Segrià 14,5%

Terra Alta 9,2%

Baix Ebre 16,5%

Montsià 15,8%

Ribera d’Ebre

12,7%

Pla d’Urgell

12,1%

Baix Camp 18,0%

Garrigues 10,5%

Priorat 11,1%

13,9%

11,0%

19,4%

16,2% 14,0%

12,4%

16,3%

18,2%

25,2%

15,6%

19,6%

Indicadors Període Comarca Catalunya Ràtio1

Indicadors demogràficsVPPA Taxa variació població 16-64 anys 2010 vs 2007 5,7% 2,9% 1,94Indicadors econòmicsVVAB Taxa variació VAB pb (pb=preus bàsics) 2009 vs 2007 -4,6% -3,6% 0,73RFDB RFDB per habitant (milers €) 2 2008 16,1 16,9 0,95Indicadors d'ocupació i nova contractacióVAFI Taxa variació afiliats SS residents al territori des'10 vs març'08 -7,0% -9,5% 1,26VOACT Taxa variació ocupacions alt contingut tecnològic des'10 vs març'08 -8,3% -10,9% 1,24TEMP % contractes temporals 2010 91,7% 88,1% 1,04Indicadors d'atur registrat (AR)TAXA Taxa d'atur registral 3 des '10 16,3% 15,9% 1,02VAR Taxa variació atur registrat des'10 vs des'07 115,2% 111,7% 1,03LLDU % AR llarga durada 4 des '10 36,0% 36,7% 0,98PRIM % AR estudis fins a primaris des '10 18,2% 17,5% 1,04<=29 % AR fins a 29 anys des '10 21,4% 19,4% 1,11>=45 % AR 45 i més anys des '10 38,2% 38,2% 1,00DONA % AR dones des '10 47,3% 47,3% 1,00ESTR % AR estrangers des '10 24,8% 23,3% 1,06CONS % AR construcció des '10 13,1% 17,2% 0,76NOQU % AR treballadors no qualificats (CNO 9) des '10 39,8% 29,9% 1,33NOPR % AR sense protecció per prestació des '10 34,9% 33,9% 1,03NOTES: EMO = Departament d'Empresa i Ocupació

2 RFDB = renda familiar disponible bruta. La ràtio és l'índex publicat per Idescat / 100.3 Taxa d'atur registral = atur registrat / (atur registrat + afiliacions a la SS 16-64 anys) * 100; atur registrat i afiliacions a la SS amb residència al territori considerat.4 Llarga durada: 6 mesos o més a l'atur pels joves de menys de 25 anys, 12 mesos o més per la resta.

1,00 Catalunya1,00 1,001,00

EMO (fitxer demandants inscrits al SOC)1 La fórmula de càlcul de la ràtio és diferent segons el valor de l'indicador per a Catalunya: - Si l'indicador per a Catalunya és positiu, la ràtio = valor comarcal / valor català - Si l'indicador per a Catalunya és negatiu, la ràtio = 2 - (valor comarcal / valor català)

EMOEMO

MERCAT DE TREBALL I CONTEXT DEMOGRÀFIC I ECONÒMICComarca de l'ALT CAMP

EMOEMO (segons 1a ocupació sol·licitada)

EMO

EMOEMOEMOEMO

EMO, a partir de dades de la TGSS

Idescat (dades provisionals)

EMO (segons territori del lloc de treball)

EMO

Font

Idescat. Padró continu

CatalunyaCaixa


Indicadors d'interpretació negativa Indicadors d'interpretació positiva

0,81,01,21,4

TEMP

TAXA

VARNOQU

NOPR

1,5

2,0VPPA

1,00 1,001,00 1,001,001,00 1,001,00 1,001,001,001,001,00



Els valors de referència de Catalunya sempre són 1.Valors comarcals de ràtio superiors a 1 indiquen una situació comarcal més

desfavorable que la catalana.

La comarca de l'Alt Camp, amb capital a Valls, té respecte de Catalunya una situació més desfavorable quant a proporció d'aturats/ades que sol·liciten una ocupació no qualificada i, en menor mesura, de joves menors de 30 anys i d'estrangers aturats. Així mateix, també destaca per haver experimentat una caiguda de l'activitat econòmica entre 2007 i 2009 més forta que la mitjana catalana. Entre els aspectes en els quals l'Alt Camp ha evolucionat més favorablement o presenta millors resultats que Catalunya sobresurt l'augment de la població de 16 a 64 anys experimentat entre 2007 i 2010 (d'un 5,7% enfront d'un creixement mig del 2,9%), el fet que el descens de l'afiliació a la Seguretat Social en aquests 3 anys de crisi hagi estat menor que al conjunt de l'economia catalana (-7% i -9,5%, respectivament) i que la caiguda de l'ocupació en activitats d'alt contingut tecnològic també hagi estat més suau (-8,3% i -10,9%, respectivament) i, per últim, un menor pes d'aturats procedents del sector de la construcció (poc més del 13%, mentre que la mitjana és del 17,2%). També esmentar que presenta la mateixa proporció d'aturats de 45 i més anys i de dones aturades que el conjunt de Catalunya.

INTERPRETACIÓ DEL GRÀFICEls valors de referència de Catalunya sempre són 1.

Valors comarcals de ràtio superiors a 1 indiquen una situació comarcal més favorable que la catalana.

INTERPRETACIÓ DEL GRÀFIC

0,00,20,40,60,81,01,21,4

TEMP

TAXA

VAR

LLDU

PRIM

<=29

>=45

DONA

ESTR

CONS

NOQU

NOPR

Ràtio Alt Camp vs Catalunya Catalunya

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0VPPA

VVAB

RFDBVAFI

VOACT

Ràtio Alt Camp vs Catalunya Catalunya




1,00 Catalunya1,00 1,001,00


EMOEMO

MERCAT DE TREBALL I CONTEXT DEMOGRÀFIC I ECONÒMICComarca de l'ALT EMPORDÀ


EMO

EMOEMOEMOEMO




EMO

Font


CatalunyaCaixa



1,5

2,0

2,5TEMP

TAXA

VARNOQU

NOPR

2,0

2,5

3,0VPPA

1,00 1,001,00 1,001,001,00 1,001,00 1,001,001,001,001,00





En els tres anys de crisi, l'Alt Empordà ha registrat un major creixement de la població de 16 a 64 anys que la mitjana catalana (+7,5% i +2,9%, respectivament), alhora que ha registrat un descens de l’activitat econòmica més moderat (-1,4% i -3,6%).Pel que fa a l’atur, els indicadors comarcals més favorables fan referència al percentatge d'aturats/ades de llarga durada ja que és 8 punts inferior (28,7% enfront del 36,7% a Catalunya) i a la proporció d’aturats majors de 45 anys (32,8% i 38,2%, respectivament). Per contra, la situació de l’Alt Empordà és pitjor que la de Catalunya en indicadors com la proporció d'aturats amb estudis primaris (38,3%), aturats estrangers (39,6%) i augment de l’atur registrat, doncs creix més (141,3%) que el del conjunt català (111,7%).




0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5TEMP

TAXA

VAR

LLDU

PRIM

<=29

>=45

DONA

ESTR

CONS

NOQU

NOPR

Ràtio Alt Empordà vs Catalunya Catalunya

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0VPPA

VVAB

RFDBVAFI

VOACT

Ràtio Alt Empordà vs Catalunya Catalunya


Indicadors demogràficsVPPA Taxa variació població 16-64 anys 2010 vs 2007 4,5% 2,9% 1,53Indicadors econòmicsVVAB Taxa variació VAB pb (pb=preus bàsics) 2009 vs 2007 -4,5% -3,6% 0,74RFDB RFDB per habitant (milers €) 2 2008 16,7 16,9 0,99Indicadors d'ocupació i nova contractacióVAFI Taxa variació afiliats SS residents al territori des'10 vs març'08 -5,4% -9,5% 1,43VOACT Taxa variació ocupacions alt contingut tecnològic des'10 vs març'08 -5,3% -10,9% 1,52TEMP % contractes temporals 2010 90,7% 88,1% 1,03 EMO (segons territori del lloc de treball)Indicadors d'atur registrat (AR)TAXA Taxa d'atur registral 3 des '10 15,6% 15,9% 0,98VAR Taxa variació atur registrat des'10 vs des'07 138,5% 111,7% 1,24LLDU % AR llarga durada 4 des '10 34,1% 36,7% 0,93PRIM % AR estudis fins a primaris des '10 19,5% 17,5% 1,11<=29 % AR fins a 29 anys des '10 20,2% 19,4% 1,04>=45 % AR 45 i més anys des '10 34,2% 38,2% 0,90DONA % AR dones des '10 47,1% 47,3% 1,00ESTR % AR estrangers des '10 25,9% 23,3% 1,11CONS % AR construcció des '10 13,8% 17,2% 0,80NOQU % AR treballadors no qualificats (CNO 9) des '10 38,0% 29,9% 1,27NOPR % AR sense protecció per prestació des '10 35,6% 33,9% 1,05NOTES: EMO = Departament d'Empresa i Ocupació


1,00 Catalunya1,00 1,001,00


EMO

Font


CatalunyaCaixa


EMO

EMOEMOEMOEMO



MERCAT DE TREBALL I CONTEXT DEMOGRÀFIC I ECONÒMICComarca de l'ALT PENEDÈS



EMOEMO

0,81,01,21,4

TEMP

TAXA

VARNOQU

NOPR

1,01,21,41,6

VPPA

1,00 1,001,00 1,001,001,00 1,001,00 1,001,001,001,001,00





La comarca de l'Alt Penedès mostra millors resultats que el conjunt català pel que fa a dades d'afiliació, donat que la davallada que experimenta (-5,4%) és la meitat d'intensa que la registrada a nivell de tot Catalunya (-9,5%); evolució de l'ocupació d’alt contingut tecnològic i, creixement de la població de 16 a 64 anys. També es pot destacar la menor proporció d'aturats/ades procedents de la construcció (13,8%) en comparació amb el cas català (17,2%) així com el pes més reduït dels aturats/ades de 45 i més anys (34,2%).D'altra banda, la comarca presenta una situació pitjor que la de Catalunya quant a variació del VAB, ja que es redueix més intensament (-4,5% enfront -3,6%). Dels onze indicadors analitzats en relació amb l'atur registrat, sis mostren resultats més desfavorables en el cas comarcal, entre els quals sobresurt el pes dels treballadors/ores no qualificats en l'atur (38% enfront del 29,9% de promig a Catalunya) i l'elevat increment de l'atur (+138,5%), seguidament, però amb menys intensitat, destaca el pes de la població aturada que té estudis primaris (19,5%) i els estrangers aturats (25,9%).




0,00,20,40,60,81,01,21,4

TEMP

TAXA

VAR

LLDU

PRIM

<=29

>=45

DONA

ESTR

CONS

NOQU

NOPR

Ràtio Alt Penedès vs Catalunya Catalunya

0,00,20,40,60,81,01,21,41,6

VPPA

VVAB

RFDBVAFI

VOACT

Ràtio Alt Penedès vs Catalunya Catalunya


Indicadors demogràficsVPPA Taxa variació població 16-64 anys 2010 vs 2007 2,3% 2,9% 0,79Indicadors econòmicsVVAB Taxa variació VAB pb (pb=preus bàsics) 2009 vs 2007 -0,9% -3,6% 1,75RFDB RFDB per habitant (milers €) 2 2008 16,3 16,9 0,96Indicadors d'ocupació i nova contractacióVAFI Taxa variació afiliats SS residents al territori des'10 vs març'08 -8,3% -9,5% 1,13VOACT Taxa variació ocupacions alt contingut tecnològic des'10 vs març'08 -22,7% -10,9% -0,08TEMP % contractes temporals 2010 87,7% 88,1% 1,00 EMO (segons territori del lloc de treball)Indicadors d'atur registrat (AR)TAXA Taxa d'atur registral 3 des '10 11,3% 15,9% 0,71VAR Taxa variació atur registrat des'10 vs des'07 107,4% 111,7% 0,96LLDU % AR llarga durada 4 des '10 30,8% 36,7% 0,84PRIM % AR estudis fins a primaris des '10 13,2% 17,5% 0,75<=29 % AR fins a 29 anys des '10 25,0% 19,4% 1,29>=45 % AR 45 i més anys des '10 34,3% 38,2% 0,90DONA % AR dones des '10 46,1% 47,3% 0,98ESTR % AR estrangers des '10 24,0% 23,3% 1,03CONS % AR construcció des '10 22,0% 17,2% 1,28NOQU % AR treballadors no qualificats (CNO 9) des '10 24,1% 29,9% 0,80NOPR % AR sense protecció per prestació des '10 43,4% 33,9% 1,28NOTES: EMO = Departament d'Empresa i Ocupació


1,00 Catalunya1,00 1,001,00


EMOEMO

MERCAT DE TREBALL I CONTEXT DEMOGRÀFIC I ECONÒMICComarca de l'ALT URGELL


EMO

EMOEMOEMOEMO



EMO

Font


CatalunyaCaixa



0,81,01,21,4

TEMP

TAXA

VARNOQU

NOPR

1,0

1,5

2,0VPPA

1,00 1,001,00 1,001,001,00 1,001,00 1,001,001,001,001,00





L'economia de l'Alt Urgell s'ha vist menys afectada que la mitjana catalana arrel de la crisi econòmica, amb una davallada del VAB del 0,9%, discreta en comparació amb la dada del conjunt català (-3,6%). L'afiliació també ha caigut a la comarca (-8,3%) però no tant com a Catalunya (-9,5%), malgrat l'intensa davallada que ha patit l'afiliació en activitats d'alt contingut tecnològic (-22,7% enfront del -10,9% en el cas català). Quant a l'atur, la major part dels indicadors que mostren un resultat més favorable a la comarca, com per exemple la taxa d'atur registral (11,3% enfront una mitjana del 15,9%) o el percentatge d’aturats que tenen estudis primaris (13,2% respecte el 17,5% de Catalunya). Per contra, els indicadors comarcals són menys favorables en el cas dels d'aturats/ades menors de 30 anys (25% enfront del 19,4%), en la proporció d'aturats/ades que no cobren prestació (43,4% enfront del 33,9% a Catalunya) i els aturats/ades que procedeixen de la construcció (22% enfront del 17,2%).




0,00,20,40,60,81,01,21,4

TEMP

TAXA

VAR

LLDU

PRIM

<=29

>=45

DONA

ESTR

CONS

NOQU

NOPR

Ràtio Alt Urgell vs Catalunya Catalunya

-0,5

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0VPPA

VVAB

RFDBVAFI

VOACT

Ràtio Alt Urgell vs Catalunya Catalunya


Indicadors demogràficsVPPA Taxa variació població 16-64 anys 2010 vs 2007 3,5% 2,9% 1,20Indicadors econòmicsVVAB Taxa variació VAB pb (pb=preus bàsics) 2009 vs 2007 -2,3% -3,6% 1,37RFDB RFDB per habitant (milers €) 2 2008 18,0 16,9 1,06Indicadors d'ocupació i nova contractacióVAFI Taxa variació afiliats SS residents al territori des'10 vs març'08 -4,5% -9,5% 1,53VOACT Taxa variació ocupacions alt contingut tecnològic des'10 vs març'08 18,2% -10,9% 3,67TEMP % contractes temporals 2010 93,1% 88,1% 1,06 EMO (segons territori del lloc de treball)Indicadors d'atur registrat (AR)TAXA Taxa d'atur registral 3 des '10 8,1% 15,9% 0,51VAR Taxa variació atur registrat des'10 vs des'07 179,6% 111,7% 1,61LLDU % AR llarga durada 4 des '10 19,7% 36,7% 0,54PRIM % AR estudis fins a primaris des '10 37,2% 17,5% 2,12<=29 % AR fins a 29 anys des '10 24,1% 19,4% 1,24>=45 % AR 45 i més anys des '10 28,5% 38,2% 0,75DONA % AR dones des '10 30,7% 47,3% 0,65ESTR % AR estrangers des '10 29,9% 23,3% 1,28CONS % AR construcció des '10 44,5% 17,2% 2,59NOQU % AR treballadors no qualificats (CNO 9) des '10 30,7% 29,9% 1,03NOPR % AR sense protecció per prestació des '10 27,0% 33,9% 0,80NOTES: EMO = Departament d'Empresa i Ocupació


1,00 Catalunya1,00 1,001,00


EMOEMO

MERCAT DE TREBALL I CONTEXT DEMOGRÀFIC I ECONÒMICComarca de l'ALTA RIBAGORÇA


EMO

EMOEMOEMOEMO



EMO

Font


CatalunyaCaixa



1 5

2,0

2,5

3,0TEMP

TAXA

VARNOQU

NOPR

2,53,03,54,0

VPPA

1,00 1,001,00 1,001,001,00 1,001,00 1,001,001,001,001,00





En l'Alta Ribagorça, la davallada del VAB a causa de la crisi econòmica (-2,3%) no ha estat tan pronunciada com en el conjunt de Catalunya (-3,6%). La població de 16 a 64 anys ha crescut amb més força (+3,5% i +2,9%, respectivament) i l'afiliació també ha presentat millors resultats; el descens del conjunt de l'afiliació a l'Alta Ribagorça ha estat del 4,5% (-9,5% a tot Catalunya) però, sobretot, destacar l'augment de l'ocupació en les activitats d'alt contingut tecnològic on s'ha registrat un increment del 18,2% que contrasta amb el descens experimentat a nivell de tot Catalunya (-10,9%). Tot i que l'increment de l'atur ha estat més intens a la comarca (+179,6%), la taxa d'atur registral és gairebé la meitat de la catalana (8,1% enfront del 15,9%). També destaca el menor pes que tenen els aturats/ades de llarga durada a l'Alta Ribagorça (19,7%) en comparació amb el conjunt català (36,7%), així com la proporció de dones en l'atur (30,7% enfront del 47,3%, respectivament). Entre els aspectes més desfavorables a la comarca sobresurt l'elevat pes que tenen els aturats/ades procedents de la construcció en comparació amb la mitjana catalana (44,5% enfront del 17,2%) i els aturats/ades que tenen estudis primaris (37,2% enfront del 17,5%).




0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0TEMP

TAXA

VAR

LLDU

PRIM

<=29

>=45

DONA

ESTR

CONS

NOQU

NOPR

Ràtio Alta Ribagorça vs Catalunya Catalunya

0,00,51,01,52,02,53,03,54,0

VPPA

VVAB

RFDBVAFI

VOACT

Ràtio Alta Ribagorça vs Catalunya Catalunya


Indicadors demogràficsVPPA Taxa variació població 16-64 anys 2010 vs 2007 4,1% 2,9% 1,38Indicadors econòmicsVVAB Taxa variació VAB pb (pb=preus bàsics) 2009 vs 2007 -10,2% -3,6% -0,85RFDB RFDB per habitant (milers €) 2 2008 15,7 16,9 0,93Indicadors d'ocupació i nova contractacióVAFI Taxa variació afiliats SS residents al territori des'10 vs març'08 -9,6% -9,5% 0,99VOACT Taxa variació ocupacions alt contingut tecnològic des'10 vs març'08 -10,3% -10,9% 1,05TEMP % contractes temporals 2010 89,0% 88,1% 1,01 EMO (segons territori del lloc de treball)Indicadors d'atur registrat (AR)TAXA Taxa d'atur registral 3 des '10 19,4% 15,9% 1,22VAR Taxa variació atur registrat des'10 vs des'07 97,5% 111,7% 0,87LLDU % AR llarga durada 4 des '10 42,0% 36,7% 1,15PRIM % AR estudis fins a primaris des '10 16,0% 17,5% 0,91<=29 % AR fins a 29 anys des '10 18,9% 19,4% 0,97>=45 % AR 45 i més anys des '10 39,8% 38,2% 1,04DONA % AR dones des '10 52,7% 47,3% 1,11ESTR % AR estrangers des '10 15,2% 23,3% 0,65CONS % AR construcció des '10 13,6% 17,2% 0,79NOQU % AR treballadors no qualificats (CNO 9) des '10 31,9% 29,9% 1,07NOPR % AR sense protecció per prestació des '10 36,4% 33,9% 1,07NOTES: EMO = Departament d'Empresa i Ocupació


1,00 Catalunya1,00 1,001,00


EMOEMO

MERCAT DE TREBALL I CONTEXT DEMOGRÀFIC I ECONÒMICComarca de l'ANOIA


EMO

EMOEMOEMOEMO



EMO

Font


CatalunyaCaixa



0,81,01,21,4

TEMP

TAXA

VARNOQU

NOPR

0,5

1,0

1,5VPPA

1,00 1,001,00 1,001,001,00 1,001,00 1,001,001,001,001,00





L'economia de l'Anoia ha experimentat una intensa davallada degut a l'actual crisi, que es manifesta en la caiguda del 10,2% que ha experimentat el seu VAB, gairebé el triple d'intensa que la registrada pel conjunt català (-3,6%). La comarca també presenta una situació desfavorable respecte Catalunya quant a l’atur registrat (19,4% respecte 15,9%), l’atur registrat de llarga durada (42% i 36,7%) i, l’atur femení (52,7% i 47,3%, respectivament).Com a aspectes favorables de la comarca en relació amb el conjunt català destaquen: l’augment pronunciat de la població de 16 a 64 anys de la comarca; el menor pes dels estrangers/eres en l'atur (15,2% enfront del 23,3%) i també dels treballadors/ores procedents de la construcció (13,6% i 17,2%, respectivament). La taxa de variació de l'atur registrat també ha estat menor a l'Anoia (97,5% enfront del 111,7% a Catalunya).Tot i això, el descens de l'afiliació a la SS a la comarca ha estat molt similar al del conjunt català, tant pel que fa al total d'afiliació com pel que fa a les activitats d'alt contingut tecnològic.




0,00,20,40,60,81,01,21,4

TEMP

TAXA

VAR

LLDU

PRIM

<=29

>=45

DONA

ESTR

CONS

NOQU

NOPR

Ràtio Anoia vs Catalunya Catalunya

-1,0

-0,5

0,0

0,5

1,0

1,5VPPA

VVAB

RFDBVAFI

VOACT

Ràtio Anoia vs Catalunya Catalunya




1,00 Catalunya1,00 1,001,00

Font


CatalunyaCaixa



EMOEMOEMO



EMO


EMOEMO

MERCAT DE TREBALL I CONTEXT DEMOGRÀFIC I ECONÒMICComarca del BAGES


EMO

EMO

0 81,01,21,41,6

TEMP

TAXA

VARNOQU

NOPR

0,81,01,21,4

VPPA

1,00 1,001,00 1,001,001,00 1,001,00 1,001,001,001,001,00





En la comarca del Bages, l'impacte de la crisi s'ha deixat sentir amb força; el VAB comarcal ha caigut un 7,8% (-3,6% a Catalunya) i l'afiliació ha experimentat un descens més acusat que el català (-12% i -9,5%, respectivament). Els indicadors d'atur registrat considerats, també són, en la major part dels casos, desfavorables a la comarca si es comparen amb el promig català. En primer lloc, el pes dels aturats/ades sense estudis o amb estudis primaris és molt superior al Bages (27,2% enfront del 17,5% a tot Catalunya) i també la proporció de treballadors/ores sense qualificació (37,9% i 29,9%, respectivament). El percentatge d'aturats/ades de llarga durada també és força més elevat a la comarca (42,5% enfront del 36,7% català), així com la taxa de variació de l'atur registrat (+127,8% i +111,7%). Els indicadors que són més favorables en el cas de la comarca són el menor percentatge d'aturats/ades procedents de la construcció (14,1% i 17,2%) i d'aturats/ades estrangers (19,6% i 23,3%).




0,00,20,40,60,81,01,21,41,6

TEMP

TAXA

VAR

LLDU

PRIM

<=29

>=45

DONA

ESTR

CONS

NOQU

NOPR

Ràtio Bages vs Catalunya Catalunya

-0,20,00,20,40,60,81,01,21,4

VPPA

VVAB

RFDBVAFI

VOACT

Ràtio Bages vs Catalunya Catalunya




1,00 Catalunya1,00 1,001,00


EMO

Font


CatalunyaCaixa


EMO

EMOEMOEMOEMO



MERCAT DE TREBALL I CONTEXT DEMOGRÀFIC I ECONÒMICComarca del BAIX CAMP



EMOEMO

1,01,21,41,61,8

TEMP

TAXA

VARNOQU

NOPR

1,5

2,0VPPA

1,00 1,001,00 1,001,001,00 1,001,00 1,001,001,001,001,00





En el Baix Camp, el descens del VAB ocasionat per la crisi econòmica (-4,2%) ha superat el descens mitjà de Catalunya (-3,6%). La població de 16 a 64 anys ha crescut un 4,2% a la comarca, per sobre de l'increment registrat al conjunt català (+2,9%). L'afiliació a la SS també ha caigut amb més intesitat al Baix Camp (-11,1% enfront del -9,5% català). L'atur ha experimentat un creixement molt similar al promig de Catalunya, però hi ha certs col·lectius que es troben més afectats al Baix Camp, com és el cas dels aturats/ades sense estudis o amb estudis primaris (representen el 30,1% del total de l'atur enfront del 17,5% a Catalunya) i els aturats/ades que provenen de la construcció (24,1% i 17,2%, respectivament). Entre els indicadors que són més favorables en el cas de la comarca destaca l'evolució de l'ocupació en les activitats d'alt contingut tecnològic (-2,1% enfront del -10,9%), el pes dels aturats/ades de llarga durada (32,7% enfront del 36,7% al conjunt català), així com el menor pes dels aturats/ades de 45 i més anys (35,9% i 38,2%, respectivament).




0,00,20,40,60,81,01,21,41,61,8

TEMP

TAXA

VAR

LLDU

PRIM

<=29

>=45

DONA

ESTR

CONS

NOQU

NOPR

Ràtio Baix Camp vs Catalunya Catalunya

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0VPPA

VVAB

RFDBVAFI

VOACT

Ràtio Baix Camp vs Catalunya Catalunya




1,00 Catalunya1,00 1,001,00

Font


CatalunyaCaixa



EMOEMOEMO



EMO


EMOEMO

MERCAT DE TREBALL I CONTEXT DEMOGRÀFIC I ECONÒMICComarca del BAIX EBRE


EMO

EMO

0 81,01,21,41,6

TEMP

TAXA

VARNOQU

NOPR

0 51,01,52,0

VPPA

1,00 1,001,00 1,001,001,00 1,001,00 1,001,001,001,001,00





El VAB del Baix Ebre només ha caigut una dècima arrel de la crisi econòmica enfront del -3,6% de promig a tot Catalunya. Tot i això, en relació amb el mercat de treball, la situació de la comarca és, en termes generals, menys favorable que la del conjunt català. Pel que fa a l'ocupació, tot i que el descens de l'afiliació ha estat més suau que a Catalunya (-5,8% enfront del -9,5%), en el cas de les activitats d'alt contingut tecnològic s'ha produït un descens molt acusat a la comarca (-34,9% enfront del -10,9% català). Pel que fa als indicadors relatius a l'atur, només hi ha dos que mostren una millor situació a nivell comarcal, el pes de les dones en l'atur (42,6% enfront del 47,3% de promig) i la proporció d'aturats/ades de 45 i més anys (37% enfront del 38,2%). Entre els aspectes desfavorables sobresurten les proporcions d'aturats/ades procedents de la construcció (25,8% i 17,2% a Catalunya) i d'aturats/ades sense estudis o amb estudis primaris (24,2% i 17,5%, respectivament), així com l'augment de l'atur (148,5% i 111,7%).




0,00,20,40,60,81,01,21,41,6

TEMP

TAXA

VAR

LLDU

PRIM

<=29

>=45

DONA

ESTR

CONS

NOQU

NOPR

Ràtio Baix Ebre vs Catalunya Catalunya

-1,5-1,0-0,50,00,51,01,52,0

VPPA

VVAB

RFDBVAFI

VOACT

Ràtio Baix Ebre vs Catalunya Catalunya




1,00 Catalunya1,00 1,001,00


EMOEMO

MERCAT DE TREBALL I CONTEXT DEMOGRÀFIC I ECONÒMICComarca del BAIX EMPORDÀ


EMO

EMOEMOEMOEMO



EMO

Font


CatalunyaCaixa



1 01,21,41,61,82,0

TEMP

TAXA

VARNOQU

NOPR

1,01,21,41,6

VPPA

1,00 1,001,00 1,001,001,00 1,001,00 1,001,001,001,001,00





El Baix Empordà presenta alguns trets més favorables respecte de la mitjana catalana, com un descens del VAB (-2,1%) més moderat que el registrat al conjunt català (-3,6%) i un creixement de la població major. També les activitats d'alt contingut tecnològic s'han vist menys afectades (-5,1% i -10,9%, respectivament). Entre els indicadors més favorables pel que fa a l'atur sobresurt el menor percentatge d'aturats/ades de llarga durada, de dones aturades i de majors de 45 anys. Per contra, entre els factors menys favorables destaca el fort descens de l'afiliació a la Seguretat Social en comparació amb el promig de Catalunya (-14% enfront del -9,5%), i la major proporció d'aturats/ades que no tenen estudis o tenen estudis primaris (33% enfront del 17,5% a Catalunya), d'aturats/ades que procedeixen de la construcció (25,6% i 17,2%, respectivament),d'aturats/ades amb nacionalitat estrangera (33,1% enfront del 23,3%).




0,00,20,40,60,81,01,21,41,61,82,0

TEMP

TAXA

VAR

LLDU

PRIM

<=29

>=45

DONA

ESTR

CONS

NOQU

NOPR

Ràtio Baix Empordà vs Catalunya Catalunya

0,00,20,40,60,81,01,21,41,6

VPPA

VVAB

RFDBVAFI

VOACT

Ràtio Baix Empordà vs Catalunya Catalunya




1,00 Catalunya1,00 1,001,00


EMOEMO

MERCAT DE TREBALL I CONTEXT DEMOGRÀFIC I ECONÒMICComarca del BAIX LLOBREGAT


EMO

EMOEMOEMOEMO



EMO

Font


CatalunyaCaixa



0 6

0,8

1,0

1,2TEMP

TAXA

VARNOQU

NOPR

0,8

1,0

1,2VPPA

1,00 1,001,00 1,001,001,00 1,001,00 1,001,001,001,001,00





El Baix Llobregat, comarca que aplega el 10,6% de la població de tot Catalunya, té una situació més desfavorable que la mitjana catalana pel que fa als aspectes següents: en primer lloc, entre 2007 i 2009 ha registrat una caiguda de l'activitat econòmica més intensa (-5,7%) que el total de Catalunya (-3,6%); ha experimentat un creixement de població de 16 a 64 anys més suau (+1,1% enfront del 2,9%) i compta amb una renda familiar bruta disponible per habitant inferior al promig català (15,2 i 16,9 milers d'€, respectivament). En relació amb el mercat de treball, té un major percentatge d'aturats/ades no qualificats i d'aturats/ades de llarga durada. Entre els aspectes positius a destacar de la comarca: l'afiliació a la Seguretat Social no ha caigut tant com al conjunt de Catalunya (-8,7% enfront del -9,5%, respectivament), té menor proporció d'aturats/ades estrangers i d'aturats/ades amb estudis fins a primària.




0,0

0,2

0,4

0,6

0,8

1,0

1,2TEMP

TAXA

VAR

LLDU

PRIM

<=29

>=45

DONA

ESTR

CONS

NOQU

NOPR

Ràtio Baix Llobregat vs Catalunya Catalunya

0,0

0,2

0,4

0,6

0,8

1,0

1,2VPPA

VVAB

RFDBVAFI

VOACT

Ràtio Baix Llobregat vs Catalunya Catalunya




1,00 Catalunya1,00 1,001,00

Font


CatalunyaCaixa



EMOEMOEMO



EMO


EMOEMO

MERCAT DE TREBALL I CONTEXT DEMOGRÀFIC I ECONÒMICComarca del BAIX PENEDÈS


EMO

EMO

0 81,01,21,41,6

TEMP

TAXA

VARNOQU

NOPR

1,5

2,0

2,5VPPA

1,00 1,001,00 1,001,001,00 1,001,00 1,001,001,001,001,00





La situació del mercat laboral a la comarca del Baix Penedès és, en termes generals, més negativa que si es considera la del conjunt de Catalunya. Pel que fa a l'ocupació, ha disminuït més que a Catalunya, tant el total de l'afiliació com l'afilició en activitats d'alt contingut tecnològic. La taxa d'atur registrada a la comarca és gairebé 10 punts superior a la mitjana catalana (25,2% enfront del 15,9%), en el període considerat l'atur ha augmentat de manera molt més intensa (+134% enfront del +111,7%), té un major percentatge d'aturats/ades procedents de la construcció, d'aturats/ades sense dret a prestació i d'aturats/ades no qualificats. D'igual forma, el Baix Penedès ha registrat una davallada de l'activitat econòmica molt més intensa (-6,4%) que la mitjana catalana (-3,6%). En canvi, com a tret favorable destaca que la població de 16 a 64 anys ha augmentat el doble que a Catalunya (+6,9% enfront del +2,9%).




0,00,20,40,60,81,01,21,41,6

TEMP

TAXA

VAR

LLDU

PRIM

<=29

>=45

DONA

ESTR

CONS

NOQU

NOPR

Ràtio Baix Penedès vs Catalunya Catalunya

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5VPPA

VVAB

RFDBVAFI

VOACT

Ràtio Baix Penedès vs Catalunya Catalunya




1,00 Catalunya1,00 1,001,00

Font


CatalunyaCaixa



EMOEMOEMO



EMO


EMOEMO

MERCAT DE TREBALL I CONTEXT DEMOGRÀFIC I ECONÒMICComarca del BARCELONÈS


EMO

EMO

0 6

0,8

1,0

1,2TEMP

TAXA

VARNOQU

NOPR

1,01,21,41,6

VPPA

1,00 1,001,00 1,001,001,00 1,001,00 1,001,001,001,001,00





El Barcelonès, on hi viu el 30% de la població de tot Catalunya, té una situació més favorable que la mitjana de Catalunya en molts indicadors, tant econòmics com laborals. Pel que fa a l'àmbit econòmic, entre 2007 i 2009 el nivell d'activitat ha disminuït menys (-1,9%) que a Catalunya (-3,6%) i la comarca compta amb una renda familiar bruta disponible per habitant superior a la mitjana catalana (17,9 milers d' € enfront de 16,9). Pel que fa a l'àmbit laboral, hi ha una menor taxa d'atur (14% enfront del 15,9% de Catalunya), l'increment de l'atur ha estat una mica menys intens que a Catalunya i, per últim, hi ha un menor percentatge d'aturats/ades amb estudis fins a primària, aturats/ades sense qualificació i aturats/ades procedents de la construcció. L'únic aspecte negatiu a destacar és el menor creixement de la població de 16 a 64 anys, és a dir, de la població en edat de treballar (+0,9% enfront del +2,9% de Catalunya).




0,0

0,2

0,4

0,6

0,8

1,0

1,2TEMP

TAXA

VAR

LLDU

PRIM

<=29

>=45

DONA

ESTR

CONS

NOQU

NOPR

Ràtio Barcelonès vs Catalunya Catalunya

0,00,20,40,60,81,01,21,41,6

VPPA

VVAB

RFDBVAFI

VOACT

Ràtio Barcelonès vs Catalunya Catalunya


Indicadors demogràficsVPPA Taxa variació població 16-64 anys 2010 vs 2007 1,3% 2,9% 0,45Indicadors econòmicsVVAB Taxa variació VAB pb (pb=preus bàsics) 2009 vs 2007 n.d. -3,6% n.d.RFDB RFDB per habitant (milers €) 2 2008 19,7 16,9 1,16Indicadors d'ocupació i nova contractacióVAFI Taxa variació afiliats SS residents al territori des'10 vs març'08 -9,2% -9,5% 1,04VOACT Taxa variació ocupacions alt contingut tecnològic des'10 vs març'08 -8,3% -10,9% 1,24TEMP % contractes temporals 2010 88,1% 88,1% 1,00 EMO (segons territori del lloc de treball)Indicadors d'atur registrat (AR)TAXA Taxa d'atur registral 3 des '10 12,6% 15,9% 0,79VAR Taxa variació atur registrat des'10 vs des'07 96,8% 111,7% 0,87LLDU % AR llarga durada 4 des '10 34,9% 36,7% 0,95PRIM % AR estudis fins a primaris des '10 8,3% 17,5% 0,47<=29 % AR fins a 29 anys des '10 18,0% 19,4% 0,93>=45 % AR 45 i més anys des '10 40,2% 38,2% 1,05DONA % AR dones des '10 48,1% 47,3% 1,02ESTR % AR estrangers des '10 22,7% 23,3% 0,97CONS % AR construcció des '10 11,6% 17,2% 0,68NOQU % AR treballadors no qualificats (CNO 9) des '10 19,8% 29,9% 0,66NOPR % AR sense protecció per prestació des '10 33,6% 33,9% 0,99NOTES: EMO = Departament d'Empresa i Ocupació


1,00 Catalunya1,00 1,001,00


EMOEMO

MERCAT DE TREBALL I CONTEXT DEMOGRÀFIC I ECONÒMICBARCELONA CIUTAT


EMO

EMOEMOEMOEMO



EMO

Font


CatalunyaCaixa



0 6

0,8

1,0

1,2TEMP

TAXA

VARNOQU

NOPR

0,81,01,21,4

VPPA

1,00 1,001,00 1,001,001,00 1,001,00 1,001,001,001,001,00





La situació de Barcelona, pel pes que aquesta té en el conjunt de la comarca, determina en bona part els valors comarcals. La ciutat de Barcelona presenta, en termes generals, una situació més favorable que el total de Catalunya. L'afiliació a la SS ha disminuït més o menys igual que a Catalunya, però l'ocupació en activitats d'alt contingut tecnològic no ha caigut tant (-8,3% enfront del -10,9% registrat a Catalunya); a més, la ciutat compta amb una renda familiar bruta disponible per càpita (19,7 milers d'€) superior a la mitjana catalana (16,9 milers d'euros). Pel que fa a l'atur, té una taxa d'atur (12,6%) inferior a la catalana (15,9%); durant el període de crisi l'atur ha augmentat amb menor intensitat (+96,8% enfront del 111,7%) i té un menor percentatge d'aturats/ades amb estudis fins a primària, aturats/ades que sol·liciten una ocupació no qualificada, aturats/ades provinents de la construcció i menys atur juvenil (menors de 30 anys).




0,0

0,2

0,4

0,6

0,8

1,0

1,2TEMP

TAXA

VAR

LLDU

PRIM

<=29

>=45

DONA

ESTR

CONS

NOQU

NOPR

Ràtio Barcelona ciutat vs Catalunya Catalunya

0,00,20,40,60,81,01,21,4

VPPA

RFDB

VAFI

VOACT

Ràtio Barcelona ciutat vs Catalunya Catalunya


Indicadors demogràficsVPPA Taxa variació població 16-64 anys 2010 vs 2007 -0,4% 2,9% -0,13Indicadors econòmicsVVAB Taxa variació VAB pb (pb=preus bàsics) 2009 vs 2007 n.d. -3,6% n.d.RFDB RFDB per habitant (milers €) 2 2008 13,4 16,9 0,79Indicadors d'ocupació i nova contractacióVAFI Taxa variació afiliats SS residents al territori des'10 vs març'08 -11,5% -9,5% 0,80VOACT Taxa variació ocupacions alt contingut tecnològic des'10 vs març'08 -16,2% -10,9% 0,51TEMP % contractes temporals 2010 86,7% 88,1% 0,98Indicadors d'atur registrat (AR)TAXA Taxa d'atur registral 3 des '10 18,5% 15,9% 1,16VAR Taxa variació atur registrat des'10 vs des'07 106,3% 111,7% 0,95LLDU % AR llarga durada 4 des '10 37,6% 36,7% 1,03PRIM % AR estudis fins a primaris des '10 19,5% 17,5% 1,11<=29 % AR fins a 29 anys des '10 20,6% 19,4% 1,06>=45 % AR 45 i més anys des '10 37,1% 38,2% 0,97DONA % AR dones des '10 44,1% 47,3% 0,93ESTR % AR estrangers des '10 22,6% 23,3% 0,97CONS % AR construcció des '10 21,2% 17,2% 1,23NOQU % AR treballadors no qualificats (CNO 9) des '10 34,3% 29,9% 1,15NOPR % AR sense protecció per prestació des '10 36,4% 33,9% 1,07NOTES: EMO = Departament d'Empresa i Ocupació


1,00 Catalunya1,00 1,001,00


EMOEMO

MERCAT DE TREBALL I CONTEXT DEMOGRÀFIC I ECONÒMICBARCELONÈS NORD (Badalona, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet)


EMO

EMOEMOEMOEMO




EMO

Font


CatalunyaCaixa



0,81,01,21,4

TEMP

TAXA

VARNOQU

NOPR

0 40,60,81,0

VPPA

1,00 1,001,00 1,001,001,00 1,001,00 1,001,001,001,001,00





La comarca del Barcelonès en el seu conjunt té una situació més favorable que Catalunya. Però si ens centrem en el Barcelonès Nord la situació canvia. En aquesta zona (igual com succeeix amb el Barcelonès Sud), hi ha molts aspectes que no han evolucionat positivament, entre els que destaca la destrucció d'ocupació: l'afiliació a la SS de la comarca i l'ocupació d'alt contingut tecnològic han caigut (-11,5% i -16,2%, respectivament) molt més que a Catalunya (-9,5% i -10,9%). La renda familiar bruta disponible per habitant és inferior (13,4 milers d' €) a la mitjana catalana (16,9 milers d'euros). Pel que fa a l'atur, el Barcelon ès Nord presenta una taxa d'atur (18,5%) més elevada que Catalunya (15,9%) i que el total del Barcelonès (14%); i té un percentatge més elevat d' aturats/ades procedents de la construcció, no qualificats, amb formació fins a primària i, per últim, també compta amb més aturats/ades aturats/ades sense prestació i menors de 30 anys. També destacar la pèrdua de població potencialment activa, quan la mitjana ha estat un creixement.




0,00,20,40,60,81,01,21,4

TEMP

TAXA

VAR

LLDU

PRIM

<=29

>=45

DONA

ESTR

CONS

NOQU

NOPR

Ràtio Barcelonès Nord vs Catalunya Catalunya

-0,20,00,20,40,60,81,0

VPPA

RFDB

VAFI

VOACT

Ràtio Barcelonès Nord vs Catalunya Catalunya


Indicadors demogràficsVPPA Taxa variació població 16-64 anys 2010 vs 2007 0,3% 2,9% 0,11Indicadors econòmicsVVAB Taxa variació VAB pb (pb=preus bàsics) 2009 vs 2007 n.d. -3,6% n.d.RFDB RFDB per habitant (milers €) 2 2008 13,5 16,9 0,80Indicadors d'ocupació i nova contractacióVAFI Taxa variació afiliats SS residents al territori des'10 vs març'08 -11,8% -9,5% 0,76VOACT Taxa variació ocupacions alt contingut tecnològic des'10 vs març'08 -19,3% -10,9% 0,23TEMP % contractes temporals 2010 87,1% 88,1% 0,99Indicadors d'atur registrat (AR)TAXA Taxa d'atur registral 3 des '10 15,6% 15,9% 0,98VAR Taxa variació atur registrat des'10 vs des'07 118,5% 111,7% 1,06LLDU % AR llarga durada 4 des '10 35,7% 36,7% 0,97PRIM % AR estudis fins a primaris des '10 19,4% 17,5% 1,11<=29 % AR fins a 29 anys des '10 19,2% 19,4% 0,99>=45 % AR 45 i més anys des '10 37,4% 38,2% 0,98DONA % AR dones des '10 45,0% 47,3% 0,95ESTR % AR estrangers des '10 31,8% 23,3% 1,36CONS % AR construcció des '10 18,9% 17,2% 1,10NOQU % AR treballadors no qualificats (CNO 9) des '10 36,3% 29,9% 1,21NOPR % AR sense protecció per prestació des '10 33,0% 33,9% 0,97NOTES: EMO = Departament d'Empresa i Ocupació


1,00 Catalunya1,00 1,001,00


EMOEMO

MERCAT DE TREBALL I CONTEXT DEMOGRÀFIC I ECONÒMICBARCELONÈS SUD (L'Hospitalet de Llobregat)


EMO

EMOEMOEMOEMO




EMO

Font


CatalunyaCaixa



0,81,01,21,4

TEMP

TAXA

VARNOQU

NOPR

0,6

0,8

1,0VPPA

1,00 1,001,00 1,001,001,00 1,001,00 1,001,001,001,001,00





Tot i que el conjunt del Barcelonès presenta una situació més favorable que Catalunya, si se centra l'anàlisi en el Barcelonès Sud s'observa més aviat el contrari. En aquesta zona (igual com succeeix amb el Barcelonès Nord), hi ha aspectes que no han evolucionat positivament, destacant la destrucció d'ocupació: l'afiliació a la SS de la comarca i l'ocupació d'alt contingut tecnològic ha caigut (-11,8% i -19,3%, respectivament) molt més que a Catalunya (-9,5% i -10,9%). Té una renda familiar disponible bruta per habitant (13,5 milers d'€) inferior a la mitjana catalana (16,9). En relació amb l'atur, la taxa d'atur de la zona (15,6%) és similar a la de Catalunya (15,9%), però té un elevat percentatge d'aturats/ades estrangers, no qualificats, amb formació fins a primària i provinents de la construcció, aspectes que mostren una posició més desfavorable respecte de Catalunya.




0,00,20,40,60,81,01,21,4

TEMP

TAXA

VAR

LLDU

PRIM

<=29

>=45

DONA

ESTR

CONS

NOQU

NOPR

Ràtio Barcelonès Sud vs Catalunya Catalunya

0,0

0,2

0,4

0,6

0,8

1,0VPPA

RFDB

VAFI

VOACT

Ràtio Barcelonès Sud vs Catalunya Catalunya




1,00 Catalunya1,00 1,001 00


EMOEMO

MERCAT DE TREBALL I CONTEXT DEMOGRÀFIC I ECONÒMICComarca del BERGUEDÀ


EMO

EMOEMOEMOEMO



EMO

Font


CatalunyaCaixa



1,01,21,4

TEMP

TAXANOPR

0 5

1,0

1,5VPPA

1,001,00 1,001,00 1,001,001,00 1,001,00 1,001,001,001,001,00





La comarca del Berguedà presenta una situació menys favorable respecte de Catalunya degut a que registra una major caiguda de l’activitat econòmica entre 2007 i 2009 (-5,9% i -3,6%, respectivament) i de l’ocupació en activitats d’alt contingut tecnològic entre el març de 2008 i el desembre de 2010 (-35,8% i -10,9% Catalunya). En relació amb l'atur registrat, els indicadors més desfavorables per a la comarca són l'elevat pes de l’atur de llarga durada, dels majors de 44 anys, i dels provinents de la construcció, ja que totes aquestes proporcions són majors que en el conjunt català. Per contra, la comarca es troba en millor situació que el conjunt català pel que fa al menor pes dels aturats/ades sense estudis o amb estudis primaris, dels estrangers/eres i dels treballadors/ores no qualificats. També presenta un menor creixement de l'atur registrat (+89% enfront del +111,7%).




0,00,20,40,60,81,01,21,4

TEMP

TAXA

VAR

LLDU

PRIM

<=29

>=45

DONA

ESTR

CONS

NOQU

NOPR

Ràtio Berguedà vs Catalunya Catalunya

-1,5

-1,0

-0,5

0,0

0,5

1,0

1,5VPPA

VVAB

RFDBVAFI

VOACT

Ràtio Berguedà vs Catalunya Catalunya


Indicadors demogràficsVPPA Taxa variació població 16-64 anys 2010 vs 2007 3,9% 2,9% 1,34Indicadors econòmicsVVAB Taxa variació VAB pb (pb=preus bàsics) 2009 vs 2007 0,4% -3,6% 2,10RFDB RFDB per habitant (milers €) 2 2008 18,4 16,9 1,09Indicadors d'ocupació i nova contractacióVAFI Taxa variació afiliats SS residents al territori des'10 vs març'08 -12,0% -9,5% 0,74VOACT Taxa variació ocupacions alt contingut tecnològic des'10 vs març'08 -9,3% -10,9% 1,15TEMP % contractes temporals 2010 87,0% 88,1% 0,99 EMO (segons territori del lloc de treball)Indicadors d'atur registrat (AR)TAXA Taxa d'atur registral 3 des '10 10,8% 15,9% 0,68VAR Taxa variació atur registrat des'10 vs des'07 82,4% 111,7% 0,74LLDU % AR llarga durada 4 des '10 24,3% 36,7% 0,66PRIM % AR estudis fins a primaris des '10 21,6% 17,5% 1,23<=29 % AR fins a 29 anys des '10 20,6% 19,4% 1,06>=45 % AR 45 i més anys des '10 31,6% 38,2% 0,83DONA % AR dones des '10 35,9% 47,3% 0,76ESTR % AR estrangers des '10 39,6% 23,3% 1,70CONS % AR construcció des '10 41,4% 17,2% 2,41NOQU % AR treballadors no qualificats (CNO 9) des '10 28,6% 29,9% 0,96NOPR % AR sense protecció per prestació des '10 27,8% 33,9% 0,82NOTES: EMO = Departament d'Empresa i Ocupació


1,00 Catalunya1,00 1,001,00

Font


CatalunyaCaixa



EMOEMOEMO



EMO


EMOEMO

MERCAT DE TREBALL I CONTEXT DEMOGRÀFIC I ECONÒMICComarca de la CERDANYA


EMO

EMO

1,5

2,0

2,5TEMP

TAXA

VARNOQU

NOPR

1,5

2,0

2,5VPPA

1,00 1,001,00 1,001,001,00 1,001,00 1,001,001,001,001,00





Aquesta comarca presenta, en termes generals, una situació econòmica més positiva que Catalunya: en primer lloc destacar que entre 2007 i 2009 la Cerdanya ha experimentat un creixement de l'activitat econòmica (+0,4%) a diferència del que ha succeït en el conjunt de Catalunya (-3,6%); a més, ha registrat un increment de població de 16 a 64 anys superior a la mitjana catalana (+3,9% enfront del +2,9%) i compta amb una renda familiar bruta disponible per càpita més elevada (18,4 milers d'€ enfront de 16,9). Pel que fa al mercat laboral, també presenta en general una situació més favorable: la comarca té una taxa d'atur inferior a la catalana (10,8% enfront del 15,9%) i l'atur ha augmentat menys que a Catalunya; té menys atur de llarga durada, menys atur femení, menor percentatge aturats/ades de 45 i més anys i d'aturats/ades que no reben prestació. Per contra, hi ha dos aspectes que destaquen negativament: l'elevat percentatge d'aturats/ades provinents de la construcció (41,4% enfront del 17,2%) i d'aturats/ades estrangers (39,6% enfront del 23,3%), en tots dos casos molt per sobre de la mitjana catalana.




0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5TEMP

TAXA

VAR

LLDU

PRIM

<=29

>=45

DONA

ESTR

CONS

NOQU

NOPR

Ràtio Cerdanya vs Catalunya Catalunya

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5VPPA

VVAB

RFDBVAFI

VOACT

Ràtio Cerdanya vs Catalunya Catalunya




1,00 Catalunya1,00 1,001,00

Font


CatalunyaCaixa



EMOEMOEMO



EMO


EMOEMO

MERCAT DE TREBALL I CONTEXT DEMOGRÀFIC I ECONÒMICComarca de la CONCA DE BARBERÀ


EMO

EMO

0,81,01,21,4

TEMP

TAXA

VARNOQU

NOPR

0,5

1,0

1,5VPPA

1,00 1,001,00 1,001,001,00 1,001,00 1,001,001,001,001,00





La Conca de Barberà presenta una situació menys favorable que Catalunya quant al pes en l’atur de certs col·lectius, fonamentalment per una major proporció de treballadors/ores no qualificats i de població amb estudis primaris.Alhora, el descens del VAB comarcal ha estat molt més acusat (-9%) que la mitjana catalana (-3,6%) i l'ocupació d'alt contingut tecnològic també ha caigut amb més força. Addicionalment, la proporció de contractes temporals resulta més elevada que el promig català. En canvi, l’augment de l'atur comarcal registrat entre la fi de 2007 i de 2010 (+91,7%) és menor que el registrat pel total de Catalunya (+111,7%), de manera que la taxa d'atur registral queda 2,5 punts per sota. A destacar també la menor incidència de l'atur procedent de la construcció, així com la menor pèrdua d'afiliast/ades a la SS residents al territori (-7,7% enfront de -9,5%).




0,00,20,40,60,81,01,21,4

TEMP

TAXA

VAR

LLDU

PRIM

<=29

>=45

DONA

ESTR

CONS

NOQU

NOPR

Ràtio Conca de Barberà vs Catalunya Catalunya

-1,0

-0,5

0,0

0,5

1,0

1,5VPPA

VVAB

RFDBVAFI

VOACT

Ràtio Conca de Barberà vs Catalunya Catalunya




1,00 Catalunya1,00 1,001,00

Font


CatalunyaCaixa



EMOEMOEMO



EMO


EMOEMO

MERCAT DE TREBALL I CONTEXT DEMOGRÀFIC I ECONÒMICComarca del GARRAF


EMO

EMO

0,81,01,21,4

TEMP

TAXA

VARNOQU

NOPR

1,01,21,41,6

VPPA

1,00 1,001,00 1,001,001,00 1,001,00 1,001,001,001,001,00





La situació del Garraf és més desfavorable que la de Catalunya pel que fa al fort increment de l’atur, la qual cosa comporta que creixi el diferencial de la taxa d'atur registral comarcal (3,7 punts per sobre de la catalana). Per col·lectius, les dones i la població que té estudis primaris mostren proporcions d’atur per sobre el promig català. Destaca també que l’activitat econòmica entre 2007 i 2009 experimenta una davallada més intensa a la comarca (-7,1% enfront del -3,6% a Catalunya). D'altra banda, tant l'atur estranger com el no qualificat presenten una proporció menor respecte del conjunt català. D'igual manera, entre el març de 2008 i el desembre de 2010 les variacions són més favorables per la comarca del Garraf que per Catalunya en les xifres totals d'afiliació a la Seguretat Social (-8,4% i 9,5%) i d'afiliació en activitats d’alt contingut tecnològic (-6,1% i -10,9%). I pel que fa a la població d’entre 16 i 64 anys, augmenta més al Garraf que a Catalunya (+4,6% i +2,9%).




0,00,20,40,60,81,01,21,4

TEMP

TAXA

VAR

LLDU

PRIM

<=29

>=45

DONA

ESTR

CONS

NOQU

NOPR

Ràtio Garraf vs Catalunya Catalunya

0,00,20,40,60,81,01,21,41,6

VPPA

VVAB

RFDBVAFI

VOACT

Ràtio Garraf vs Catalunya Catalunya




1,00 Catalunya1,00 1,001,00


EMOEMO

MERCAT DE TREBALL I CONTEXT DEMOGRÀFIC I ECONÒMICComarca de les GARRIGUES


EMO

EMOEMOEMOEMO



EMO

Font


CatalunyaCaixa



0,81,01,21,4

TEMP

TAXA

VARNOQU

NOPR

1,5

2,0

2,5VPPA

1,00 1,001,00 1,001,001,00 1,001,00 1,001,001,001,001,00





La situació econòmica de la comarca de les Garrigues és més favorable que en el conjunt de Catalunya, ja que entre 2007 i 2009 va registrar un creixement econòmic de l'1,2% (mentre que a Catalunya va caure un 3,6%) i té una renda familiar bruta disponible superior a la mitjana catalana (18,4 milers d' € enfront de 16,9). Pel que fa al mercat laboral, els indicadors d'ocupació mostren millors resultats que a Catalunya: durant el període de crisi l'afiliació ha caigut menys (-4,9%) que a Catalunya (-9,5%) i l'ocupació en activitats d'alt contingut tecnològic també ha registrat un menor descens (-5,5% enfront del -10,9%). En relació amb l'atur, la comarca presenta una taxa d'atur inferior a la mitjana catalana (5,4 punts per sota), té menys atur de llarga durada, menor percentatge d'aturats/ades sense prestació i la proporció de dones aturades és força menor. Però, també hi ha aspectes negatius com el major increment de l'atur (entre desembre de 2007 i desembre de 2010 s'ha incrementat un 142,7%; 111,7% en el cas de Catalunya). O el major percentatge d'aturats/ades amb estudis primaris, no qualificats, estrangers i procedents de la construcció.




0,00,20,40,60,81,01,21,4

TEMP

TAXA

VAR

LLDU

PRIM

<=29

>=45

DONA

ESTR

CONS

NOQU

NOPR

Ràtio Garrigues vs Catalunya Catalunya

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5VPPA

VVAB

RFDBVAFI

VOACT

Ràtio Garrigues vs Catalunya Catalunya




1,00 Catalunya1,00 1,001,00

Font


CatalunyaCaixa



EMOEMOEMO



EMO


EMOEMO

MERCAT DE TREBALL I CONTEXT DEMOGRÀFIC I ECONÒMICComarca de la GARROTXA


EMO

EMO

1,5

2,0

2,5TEMP

TAXA

VARNOQU

NOPR

1,5

2,0VPPA

1,00 1,001,00 1,001,001,00 1,001,00 1,001,001,001,001,00





La Garrotxa presenta, en termes generals, una situació més favorable que Catalunya, tant des del punt de vista econòmic com laboral. Durant el període de crisi, l'activitat econòmica ha caigut però el descens ha estat gairebé inapreciable (-0,1% enfront del -3,6% de Catalunya) i la davallada de l'ocupació no ha estat tan acusada com en el conjunt de Catalunya (-7,2% enfront del -9,5%; -7,2% i -10,9% respectivament, si es consideren les activitats d'alt contingut tecnològic). En relació amb l'atur, la comarca presenta una taxa d'atur (11,9%) inferior a la mitjana catalana (15,9%), el creixement de l'atur ha estat de menor intensitat i té un baix percentatge d'aturats/ades procedents de la construcció (10,8% enfront del 17,2% de Catalunya). Com a aspectes negatius, destacar la proporció més elevada de persones amb estudis fins a primària (36% enfront del 17,5%) i de persones de 45 i més anys (43,6% enfront del 38,2%).




0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5TEMP

TAXA

VAR

LLDU

PRIM

<=29

>=45

DONA

ESTR

CONS

NOQU

NOPR

Ràtio Garrotxa vs Catalunya Catalunya

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0VPPA

VVAB

RFDBVAFI

VOACT

Ràtio Garrotxa vs Catalunya Catalunya




1,00 Catalunya1,00 1,001,00

Font


CatalunyaCaixa



EMOEMOEMO



EMO


EMOEMO

MERCAT DE TREBALL I CONTEXT DEMOGRÀFIC I ECONÒMICComarca del GIRONÈS


EMO

EMO

0 81,01,21,41,6

TEMP

TAXA

VARNOQU

NOPR

1,5

2,0

2,5VPPA

1,00 1,001,00 1,001,001,00 1,001,00 1,001,001,001,001,00





La comarca del Gironès ha registrat entre 2007 i 2010 un fort increment de població de 16 a 64 anys, del 6% (2,9% a Catalunya) i l'activitat econòmica ha retrocedit un 1,4%, percentatge baix si es compara amb Catalunya (-3,6%). Pel que fa a l'ocupació, destacar que la davallada de l'ocupació d'alt contingut tecnològic ha estat molt més suau (-5,4%) que al conjunt de l'economia catalana (-10,9%). Tots aquests indicadors mostren una situació més favorable per a la comarca; però des del punt de vista de l'atur la situació canvia, ja que el Gironès compta amb una major proporció d'aturats/ades estrangers, amb estudis primaris, procedents de la construcció, menors de 30 anys i no qualificats; a més, durant el període de crisi l'atur ha augmentat més intensament que a Catalunya (+132,6% al Gironès i +111,7% a Catalunya). La taxa d'atur (14,9%) és similar a la mitjana catalana (15,9%).




0,00,20,40,60,81,01,21,41,6

TEMP

TAXA

VAR

LLDU

PRIM

<=29

>=45

DONA

ESTR

CONS

NOQU

NOPR

Ràtio Gironès vs Catalunya Catalunya

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5VPPA

VVAB

RFDBVAFI

VOACT

Ràtio Gironès vs Catalunya Catalunya




1,00 Catalunya1,00 1,001,00


EMOEMO

MERCAT DE TREBALL I CONTEXT DEMOGRÀFIC I ECONÒMICComarca del MARESME


EMO

EMOEMOEMOEMO



EMO

Font


CatalunyaCaixa



0 6

0,8

1,0

1,2TEMP

TAXA

VARNOQU

NOPR

1,5

2,0VPPA

1,00 1,001,00 1,001,001,00 1,001,00 1,001,001,001,001,00





Durant el període de crisi, el Maresme ha experimentat una davallada de l'activitat econòmica (-4,8%) més intensa que la registrada a tot Catalunya (-3,6%). Pel que fa a l'atur, la comarca compta amb una taxa d'atur més elevada (18%) que la mitjana catalana (15,9%), també té més atur de llarga durada, major percentatge d'aturats/ades majors de 45 anys i sense prestació. Per contra, aspectes positius són el menor increment de l'atur (+96% enfront del 111,7% a Catalunya) i el menor percentatge d'aturats/ades no qualificats i estrangers.Així mateix, l'ocupació ha caigut menys que al conjunt català (-7,3% enfront del -9,5% a Catalunya), destacant el cas de les ocupacions d'alt continugt tecnològic (-3,4% enfront del -10,9%).




0,0

0,2

0,4

0,6

0,8

1,0

1,2TEMP

TAXA

VAR

LLDU

PRIM

<=29

>=45

DONA

ESTR

CONS

NOQU

NOPR

Ràtio Maresme vs Catalunya Catalunya

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0VPPA

VVAB

RFDBVAFI

VOACT

Ràtio Maresme vs Catalunya Catalunya




1,00 Catalunya1,00 1,001,00


EMOEMO

MERCAT DE TREBALL I CONTEXT DEMOGRÀFIC I ECONÒMICComarca del MONTSIÀ


EMO

EMOEMOEMOEMO



EMO

Font


CatalunyaCaixa



1,01,21,41,61,8

TEMP

TAXA

VARNOQU

NOPR

1,5

2,0

2,5VPPA

1,00 1,001,00 1,001,001,00 1,001,00 1,001,001,001,001,00





A la comarca del Montsià s'ha produït durant els tres darrers anys un fort increment de la població de 16 a 64 anys, és a dir, de la població en edat de treballar (+6,1% enfront del +2,9%). L'ocupació ha disminuït però molt menys que a Catalunya (-1,4% enfront del -9,5%), de fet, si es considera l'ocupació d'alt contingut tecnològic es podria dir que pràcticament no s'ha perdut ocupació (reducció de tan sols un 0,8% enfront del -10,9% registrat a tot Catalunya). La proporció d'aturats/ades sense estudis o amb estudis primaris i els que tenen 45 i més anys a la comarca és menor, però, hi ha aspectes en els quals la comarca no té una posició tan avantatjosa, per exemple, té una elevada proporció d'aturats/ades provinents de la construcció i d'aturats/ades estrangers. A més, ha registrat un increment d'atur (+186,6%) molt més fort que el de Catalunya (+111,7%), en aquest cas ha pogut influir l'increment de població en edat de treballar abans esmentat (+6,1%), que no ha pogut ser absorbit pel mercat laboral. Malgrat aquest major augment de l'atur, la taxa d'atur de la comarca és gairebé idèntica a la catalana (15,8% i 15,9%, respectivament).




0,00,20,40,60,81,01,21,41,61,8

TEMP

TAXA

VAR

LLDU

PRIM

<=29

>=45

DONA

ESTR

CONS

NOQU

NOPR

Ràtio Montsià vs Catalunya Catalunya

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5VPPA

VVAB

RFDBVAFI

VOACT

Ràtio Montsià vs Catalunya Catalunya


Indicadors demogràficsVPPA Taxa variació població 16-64 anys 2010 vs 2007 3,7% 2,9% 1,27Indicadors econòmicsVVAB Taxa variació VAB pb (pb=preus bàsics) 2009 vs 2007 3,4% -3,6% 2,96RFDB RFDB per habitant (milers €) 2 2008 17,6 16,9 1,04Indicadors d'ocupació i nova contractacióVAFI Taxa variació afiliats SS residents al territori des'10 vs març'08 -6,7% -9,5% 1,30VOACT Taxa variació ocupacions alt contingut tecnològic des'10 vs març'08 -3,8% -10,9% 1,65TEMP % contractes temporals 2010 87,6% 88,1% 0,99Indicadors d'atur registrat (AR)TAXA Taxa d'atur registral 3 des '10 13,9% 15,9% 0,87VAR Taxa variació atur registrat des'10 vs des'07 169,6% 111,7% 1,52LLDU % AR llarga durada 4 des '10 36,0% 36,7% 0,98PRIM % AR estudis fins a primaris des '10 12,0% 17,5% 0,68<=29 % AR fins a 29 anys des '10 23,2% 19,4% 1,20>=45 % AR 45 i més anys des '10 37,2% 38,2% 0,97DONA % AR dones des '10 44,8% 47,3% 0,95ESTR % AR estrangers des '10 37,3% 23,3% 1,60CONS % AR construcció des '10 21,6% 17,2% 1,25NOQU % AR treballadors no qualificats (CNO 9) des '10 39,2% 29,9% 1,31NOPR % AR sense protecció per prestació des '10 35,4% 33,9% 1,04NOTES: EMO = Departament d'Empresa i Ocupació


1,00 Catalunya1,00 1,001,00

Font


CatalunyaCaixa



EMOEMOEMO




EMO


EMOEMO

MERCAT DE TREBALL I CONTEXT DEMOGRÀFIC I ECONÒMICComarca de la NOGUERA


EMO

EMO

0 81,01,21,41,6

TEMP

TAXA

VARNOQU

NOPR

2,0

2,5

3,0VPPA

1,00 1,001,00 1,001,001,00 1,001,00 1,001,001,001,001,00





La Noguera presenta una situació favorable respecte de la mitjana catalana en diferents aspectes. La població de 16 a 64 anys de la comarca creix més entre 2007 i 2010 que la població d'aquest tram d’edat a Catalunya. En el mateix període augmenta l'activitat econòmica (+3,4%) mentre que a Catalunya es redueix (-3,6%). I registra davallades més suaus que Catalunya tant en el nombre d’afiliats/ades a la Seguretat Social (-6,7% enfront del -9,5%) com en l’ocupació d’alt contingut tecnològic (-3,8% enfront del -10,9%).Pel que fa a l’atur registrat la situació canvia, la Noguera té una situació més desfavorable ja que l’augment d'atur és més pronunciat que el que es produeix a Catalunya (+169,6% enfront del +111,7%) i també hi ha més atur entre els estrangers, els joves menors de 30 anys, el sector de la construcció i els treballadors/ores no qualificats. Com a aspecte positiu cal destacar el baix pes d'aturats sense estudis o amb estudis primaris.




0,00,20,40,60,81,01,21,41,6

TEMP

TAXA

VAR

LLDU

PRIM

<=29

>=45

DONA

ESTR

CONS

NOQU

NOPR

Ràtio Noguera vs Catalunya Catalunya

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0VPPA

VVAB

RFDBVAFI

VOACT

Ràtio Noguera vs Catalunya Catalunya




1,00 Catalunya1,00 1,001,00


EMOEMO

MERCAT DE TREBALL I CONTEXT DEMOGRÀFIC I ECONÒMICComarca d'OSONA


EMO

EMOEMOEMOEMO



EMO

Font


CatalunyaCaixa


Indicadors d'interpretació positivaIndicadors d'interpretació negativa

0,81,01,21,4

TEMP

TAXA

VARNOQU

NOPR

0,8

1,0

1,2VPPA

1,00 1,001,00 1,001,001,00 1,001,00 1,001,001,001,001,00





Osona té una situació més desfavorable que Catalunya pel que fa a l'evolució de l'activitat econòmica, que ha caigut més a la comarca (-4,5%) que a Catalunya ( -3,6%) i a la destrucció d'ocupació d'alt contingut tecnològic, que s'ha reduït amb més intensitat (-13,3% enfront del -10,9%). La taxa d'atur és gairebé idèntica a la mitjana catalana i l'afiliació a la Seguretat Social i l'atur registrat han tingut una evolució força similar a la del total de Catalunya. Però, hi ha altres aspectes del mercat laboral que mostren una situació més desfavorable per a la comarca d'Osona, com són el major percentatge d'aturats/ades amb formació fins a primària, estrangers, aturats/ades de llarga durada, majors de 44 anys i no qualificats. Com a element positiu es pot ressaltar un creixement major de la població potencialment activa (+3,3% davant del +2,9% català)




0,00,20,40,60,81,01,21,4

TEMP

TAXA

VAR

LLDU

PRIM

<=29

>=45

DONA

ESTR

CONS

NOQU

NOPR

Ràtio Osona vs Catalunya Catalunya

0,0

0,2

0,4

0,6

0,8

1,0

1,2VPPA

VVAB

RFDBVAFI

VOACT

Ràtio Osona vs Catalunya Catalunya


Indicadors demogràficsVPPA Taxa variació població 16-64 anys 2010 vs 2007 5,0% 2,9% 1,71Indicadors econòmicsVVAB Taxa variació VAB pb (pb=preus bàsics) 2009 vs 2007 3,8% -3,6% 3,05RFDB RFDB per habitant (milers €) 2 2008 18,7 16,9 1,11Indicadors d'ocupació i nova contractacióVAFI Taxa variació afiliats SS residents al territori des'10 vs març'08 -7,1% -9,5% 1,25VOACT Taxa variació ocupacions alt contingut tecnològic des'10 vs març'08 23,2% -10,9% 4,13TEMP % contractes temporals 2010 89,2% 88,1% 1,01 EMO (segons territori del lloc de treball)Indicadors d'atur registrat (AR)TAXA Taxa d'atur registral 3 des '10 13,4% 15,9% 0,84VAR Taxa variació atur registrat des'10 vs des'07 160,5% 111,7% 1,44LLDU % AR llarga durada 4 des '10 27,4% 36,7% 0,75PRIM % AR estudis fins a primaris des '10 26,5% 17,5% 1,51<=29 % AR fins a 29 anys des '10 23,5% 19,4% 1,21>=45 % AR 45 i més anys des '10 35,6% 38,2% 0,93DONA % AR dones des '10 41,3% 47,3% 0,87ESTR % AR estrangers des '10 34,9% 23,3% 1,49CONS % AR construcció des '10 29,0% 17,2% 1,69NOQU % AR treballadors no qualificats (CNO 9) des '10 31,7% 29,9% 1,06NOPR % AR sense protecció per prestació des '10 34,9% 33,9% 1,03NOTES: EMO = Departament d'Empresa i Ocupació


1,00 Catalunya1,00 1,001,00

Font


CatalunyaCaixa



EMOEMOEMO



EMO


EMOEMO

MERCAT DE TREBALL I CONTEXT DEMOGRÀFIC I ECONÒMICComarca del PALLARS JUSSÀ


EMO

EMO

1,01,21,41,61,8

TEMP

TAXA

VARNOQU

NOPR

3,0

4,0

5,0VPPA

1,00 1,001,00 1,001,001,00 1,001,00 1,001,001,001,001,00





La comarca del Pallars Jussà ha registrat durant el període de crisi un fort creixement de l'activitat econòmica (+3,8%), fet que contrasta amb la recessió viscuda en el conjunt de Catalunya (-3,6%). També s'ha produït un fort increment de la població de 16 a 64 anys (+5% enfront del +2,9% a Catalunya) i, sobretot, destaca la creació d'ocupació d'alt contingut tecnològic, que ha augmentat un 23,2% mentre a Catalunya s'ha reduït un 10,9%. La comarca té una taxa d'atur (13,4%) que se situa clarament per sota de la mitjana catalana (15,9%) i un menor percentatge d'aturats/ades de llarga durada (27,4% enfront del 36,7%) i de dones aturades (41,3% enfront del 47,3%). Però, també hi ha aspectes on la situació és més desfavorable, com el major percentatge d'aturats/ades provinents de la construcció, amb formació fins a primària, estrangers i menors de 30 anys; a més de l'important increment d'atur registrat entre desembre de 2007 i desembre de 2010 (+160,5%), molt per sobre de la mitjana catalana (+111,7%).




0,00,20,40,60,81,01,21,41,61,8

TEMP

TAXA

VAR

LLDU

PRIM

<=29

>=45

DONA

ESTR

CONS

NOQU

NOPR

Ràtio Pallars Jussà vs Catalunya Catalunya

0,0

1,0

2,0

3,0

4,0

5,0VPPA

VVAB

RFDBVAFI

VOACT

Ràtio Pallars Jussà vs Catalunya Catalunya


Indicadors demogràficsVPPA Taxa variació població 16-64 anys 2010 vs 2007 6,6% 2,9% 2,24Indicadors econòmicsVVAB Taxa variació VAB pb (pb=preus bàsics) 2009 vs 2007 1,5% -3,6% 2,41RFDB RFDB per habitant (milers €) 2 2008 19,5 16,9 1,15Indicadors d'ocupació i nova contractacióVAFI Taxa variació afiliats SS residents al territori des'10 vs març'08 -4,9% -9,5% 1,49VOACT Taxa variació ocupacions alt contingut tecnològic des'10 vs març'08 0,0% -10,9% 2,00TEMP % contractes temporals 2010 89,2% 88,1% 1,01 EMO (segons territori del lloc de treball)Indicadors d'atur registrat (AR)TAXA Taxa d'atur registral 3 des '10 11,2% 15,9% 0,70VAR Taxa variació atur registrat des'10 vs des'07 98,9% 111,7% 0,88LLDU % AR llarga durada 4 des '10 18,8% 36,7% 0,51PRIM % AR estudis fins a primaris des '10 19,9% 17,5% 1,14<=29 % AR fins a 29 anys des '10 29,2% 19,4% 1,51>=45 % AR 45 i més anys des '10 25,1% 38,2% 0,66DONA % AR dones des '10 44,2% 47,3% 0,94ESTR % AR estrangers des '10 35,0% 23,3% 1,50CONS % AR construcció des '10 22,3% 17,2% 1,29NOQU % AR treballadors no qualificats (CNO 9) des '10 29,8% 29,9% 1,00NOPR % AR sense protecció per prestació des '10 32,9% 33,9% 0,97NOTES: EMO = Departament d'Empresa i Ocupació


1,00 Catalunya1,00 1,001,00

Font


CatalunyaCaixa



EMOEMOEMO



EMO


EMOEMO

MERCAT DE TREBALL I CONTEXT DEMOGRÀFIC I ECONÒMICComarca del PALLARS SOBIRÀ


EMO

EMO

0 81,01,21,41,6

TEMP

TAXA

VARNOQU

NOPR

1,5

2,0

2,5VPPA

1,00 1,001,00 1,001,001,00 1,001,00 1,001,001,001,001,00





La situació econòmica del Pallars Sobirà és, en termes generals, millor que la de Catalunya degut a que augmenta l’activitat econòmica (+1,5%) mentre que en el conjunt català es redueix (-3,6%) i també registra un major augment de la població de 16 a 64 anys; la comarca perd menys afiliats/ades a la Seguretat Social, però manté constant l’ocupació d’alt contingut tecnològic, que disminueix amb força a Catalunya; pel que fa a l’atur, la taxa d'atur registral és força més reduïda a la comarca (11,2% enfront del 15,9%), alhora que registra un augment de l'atur menys intens i una proporció menor d'aturats/ades de llarga durada.Ara bé, la comarca del Pallars Sobirà es troba en una situació desfavorable respecte de Catalunya quant al pes de l’atur registrat en els següents col•lectius: atur dels joves menors de 30 anys, dels estrangers/eres, del sector de la construcció i de les persones amb estudis primaris.




0,00,20,40,60,81,01,21,41,6

TEMP

TAXA

VAR

LLDU

PRIM

<=29

>=45

DONA

ESTR

CONS

NOQU

NOPR

Ràtio Pallars Sobirà vs Catalunya Catalunya

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5VPPA

VVAB

RFDBVAFI

VOACT

Ràtio Pallars Sobirà vs Catalunya Catalunya




1,00 Catalunya1,00 1,001,00

Font


CatalunyaCaixa



EMOEMOEMO



EMO


EMOEMO

MERCAT DE TREBALL I CONTEXT DEMOGRÀFIC I ECONÒMICComarca del PLA DE L'ESTANY


EMO

EMO

0,81,01,21,4

TEMP

TAXA

VARNOQU

NOPR

1,5

2,0

2,5VPPA

1,00 1,001,00 1,001,001,00 1,001,00 1,001,001,001,001,00





La situació econòmica de la comarca del Pla de l'Estany és, d'entrada, més favorable que la de la mitjana catalana, ja que ha registrat un increment de l'activitat econòmica (+0,4%, mentre que a Catalunya ha caigut un 3,6%) i l'afiliació ha disminuït (-4,8%) menys que a Catalunya (-9,5%). A més, presenta una taxa d'atur (10,3%) força inferior a la mitjana catalana (15,9%). Si bé hi ha certs aspectes més negatius com són la major destrucció d'ocupació d'alt contingut tecnològic (-15,5% enfront del -10,9%) i l'elevat percentatge d'aturats/ades no qualificats (35,8% enfront del 29,9%) i aturats/ades estrangers (28,2% enfront del 23,3%).




0,00,20,40,60,81,01,21,4

TEMP

TAXA

VAR

LLDU

PRIM

<=29

>=45

DONA

ESTR

CONS

NOQU

NOPR

Ràtio Pla de l'Estany vs Catalunya Catalunya

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5VPPA

VVAB

RFDBVAFI

VOACT

Ràtio Pla de l'Estany vs Catalunya Catalunya




1,00 Catalunya1,00 1,001,00


EMOEMO

MERCAT DE TREBALL I CONTEXT DEMOGRÀFIC I ECONÒMICComarca del PLA D'URGELL


EMO

EMOEMOEMOEMO



EMO

Font


CatalunyaCaixa



1 01,21,41,61,82,0

TEMP

TAXA

VARNOQU

NOPR

1,5

2,0

2,5VPPA

1,00 1,001,00 1,001,001,00 1,001,00 1,001,001,001,001,00





El Pla d'Urgell té una situació més favorable que Catalunya en els aspectes següents: la caiguda de l'activitat econòmica no ha estat tan intensa (-0,5% enfront del -3,6%); s'ha produït un major increment de la població en edat de treballar (+6,8% enfront del 2,9%) i l'ocupació ha experimentat una davallada molt més suau (-2,7% el total de l'afiliació i -4,8% l'ocupació d'alt contingut tecnològic, enfront del -9,5% i -10,9% registrats a Catalunya, respectivament); la taxa d'atur de la comarca (12,1%) és inferior a la mitjana catalana (15,9%), i té un baix percentatge d'atur de llarga durada (28,9% enfront del 36,7%) i de persones de 45 i més anys. Els aspectes negatius més destacables són el fort increment de l'atur (molt per sobre de la mitjana catalana), l'elevat percentatge d'aturats/ades estrangers (42,2% enfront del 23,3% a Catalunya), d'aturats/ades no qualificats (39,9% enfront del 29,9%) i d'aturats/ades amb formació fins a primària (27,9% enfront del 17,5%).




0,00,20,40,60,81,01,21,41,61,82,0

TEMP

TAXA

VAR

LLDU

PRIM

<=29

>=45

DONA

ESTR

CONS

NOQU

NOPR

Ràtio Pla d'Urgell vs Catalunya Catalunya

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5VPPA

VVAB

RFDBVAFI

VOACT

Ràtio Pla d'Urgell vs Catalunya Catalunya


Indicadors demogràficsVPPA Taxa variació població 16-64 anys 2010 vs 2007 3,3% 2,9% 1,13Indicadors econòmicsVVAB Taxa variació VAB pb (pb=preus bàsics) 2009 vs 2007 -1,4% -3,6% 1,62RFDB RFDB per habitant (milers €) 2 2008 17,0 16,9 1,00Indicadors d'ocupació i nova contractacióVAFI Taxa variació afiliats SS residents al territori des'10 vs març'08 3,1% -9,5% 2,33VOACT Taxa variació ocupacions alt contingut tecnològic des'10 vs març'08 3,9% -10,9% 2,36TEMP % contractes temporals 2010 93,9% 88,1% 1,07Indicadors d'atur registrat (AR)TAXA Taxa d'atur registral 3 des '10 11,1% 15,9% 0,70VAR Taxa variació atur registrat des'10 vs des'07 119,0% 111,7% 1,07LLDU % AR llarga durada 4 des '10 31,3% 36,7% 0,85PRIM % AR estudis fins a primaris des '10 11,9% 17,5% 0,68<=29 % AR fins a 29 anys des '10 21,8% 19,4% 1,13>=45 % AR 45 i més anys des '10 41,6% 38,2% 1,09DONA % AR dones des '10 49,3% 47,3% 1,04ESTR % AR estrangers des '10 19,6% 23,3% 0,84CONS % AR construcció des '10 13,5% 17,2% 0,79NOQU % AR treballadors no qualificats (CNO 9) des '10 28,9% 29,9% 0,97NOPR % AR sense protecció per prestació des '10 36,4% 33,9% 1,07NOTES: EMO = Departament d'Empresa i Ocupació


1,00 Catalunya1,00 1,001,00


EMOEMO

MERCAT DE TREBALL I CONTEXT DEMOGRÀFIC I ECONÒMICComarca del PRIORAT


EMO

EMOEMOEMOEMO




EMO

Font


CatalunyaCaixa



0 6

0,8

1,0

1,2TEMP

TAXA

VARNOQU

NOPR

1,5

2,0

2,5VPPA

1,00 1,001,00 1,001,001,00 1,001,00 1,001,001,001,001,00





L'economia del Priorat ha experimentat un retrocès menor que el conjunt de Catalunya (-1,4% i -3,6%, respectivament). L'ocupació ha evolucionat favorablement a la comarca, ja que experimenta un creixement del 3,1% mentre que a Catalunya es produeix una caiguda del 9,5% (en el cas de les activitats d'alt contingut tecnològic l'increment comarcal ha estat del 3,9% enfront d'un descens del 10,9% a Catalunya). Entre els indicadors d'atur, els més favorables a la comarca que a Catalunya són la proporció d'aturats/ades de llarga durada (31,3% enfront del 36,7%), la proporció d'aturats/ades amb estudis primaris (11,9% i 17,5%, respectivament), la d'aturats/ades estrangers (19,6% i 23,3%) i la d'aturats/ades procedents de la construcció (13,5% i 17,2%). També és més reduïda la taxa d'atur registral (11,1% enfront del 15,9% català). Com a aspectes més desfavorables per a la comarca destaquen les proporcions d'aturats/ades menors de 30 anys, de 45 i més anys i de persones sense prestació.




0,0

0,2

0,4

0,6

0,8

1,0

1,2TEMP

TAXA

VAR

LLDU

PRIM

<=29

>=45

DONA

ESTR

CONS

NOQU

NOPR

Ràtio Priorat vs Catalunya Catalunya

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5VPPA

VVAB

RFDBVAFI

VOACT

Ràtio Priorat vs Catalunya Catalunya


Indicadors demogràficsVPPA Taxa variació població 16-64 anys 2010 vs 2007 2,8% 2,9% 0,96Indicadors econòmicsVVAB Taxa variació VAB pb (pb=preus bàsics) 2009 vs 2007 -17,3% -3,6% -2,81RFDB RFDB per habitant (milers €) 2 2008 16,4 16,9 0,97Indicadors d'ocupació i nova contractacióVAFI Taxa variació afiliats SS residents al territori des'10 vs març'08 0,1% -9,5% 2,01VOACT Taxa variació ocupacions alt contingut tecnològic des'10 vs març'08 -9,8% -10,9% 1,10TEMP % contractes temporals 2010 92,6% 88,1% 1,05Indicadors d'atur registrat (AR)TAXA Taxa d'atur registral 3 des '10 12,7% 15,9% 0,80VAR Taxa variació atur registrat des'10 vs des'07 105,1% 111,7% 0,94LLDU % AR llarga durada 4 des '10 32,2% 36,7% 0,88PRIM % AR estudis fins a primaris des '10 13,4% 17,5% 0,76<=29 % AR fins a 29 anys des '10 24,5% 19,4% 1,27>=45 % AR 45 i més anys des '10 36,2% 38,2% 0,95DONA % AR dones des '10 44,2% 47,3% 0,94ESTR % AR estrangers des '10 25,7% 23,3% 1,10CONS % AR construcció des '10 19,6% 17,2% 1,14NOQU % AR treballadors no qualificats (CNO 9) des '10 36,4% 29,9% 1,22NOPR % AR sense protecció per prestació des '10 36,8% 33,9% 1,09NOTES: EMO = Departament d'Empresa i Ocupació


1,00 Catalunya1,00 1,001,00

Font


CatalunyaCaixa



EMOEMOEMO




EMO


EMOEMO

MERCAT DE TREBALL I CONTEXT DEMOGRÀFIC I ECONÒMICComarca de la RIBERA D'EBRE


EMO

EMO

0,81,01,21,4

TEMP

TAXA

VARNOQU

NOPR

1,0

2,0

3,0VPPA

1,00 1,001,00 1,001,001,00 1,001,00 1,001,001,001,001,00





L'afiliació a la SS a la Ribera d'Ebre ha crescut discretament (+0,1%) contrastant amb la davallada que registra el conjunt català (-9,5%); la comarca presenta una variació de l’atur registrat (+105,1%) menor que Catalunya (+111,7%), alhora que es troba també en una situació més favorable pel que fa al pes dels aturats/ades que no tenen estudis o tenen estudis primaris (13,4% enfront del 17,5%), la taxa d'atur registral (12,7% enfront del 15,9%) i la proporció d'aturats/ades de llarga durada (32,2% i 36,7%, respectivament). Però si s’analitza el pes en l'atur dels joves menors de 30 anys, dels estrangers/eres, de la construcció i dels treballadors/ores no qualificats la comarca té una situació més desfavorable, ja que tots aquests pesos superen el promig català. L'aspecte més negatiu a la comarca en comparació amb el conjunt català ha estat l'evolució del VAB, que ha caigut un 17,3% enfront del 3,6% al conjunt de Catalunya.




0,00,20,40,60,81,01,21,4

TEMP

TAXA

VAR

LLDU

PRIM

<=29

>=45

DONA

ESTR

CONS

NOQU

NOPR

Ràtio Ribera d'Ebre vs Catalunya Catalunya

-3,0

-2,0

-1,0

0,0

1,0

2,0

3,0VPPA

VVAB

RFDBVAFI

VOACT

Ràtio Ribera d'Ebre vs Catalunya Catalunya


Indicadors demogràficsVPPA Taxa variació població 16-64 anys 2010 vs 2007 -0,7% 2,9% -0,23Indicadors econòmicsVVAB Taxa variació VAB pb (pb=preus bàsics) 2009 vs 2007 -2,3% -3,6% 1,35RFDB RFDB per habitant (milers €) 2 2008 18,4 16,9 1,08Indicadors d'ocupació i nova contractacióVAFI Taxa variació afiliats SS residents al territori des'10 vs març'08 -9,9% -9,5% 0,96VOACT Taxa variació ocupacions alt contingut tecnològic des'10 vs març'08 -27,2% -10,9% -0,49TEMP % contractes temporals 2010 85,8% 88,1% 0,97Indicadors d'atur registrat (AR)TAXA Taxa d'atur registral 3 des '10 12,0% 15,9% 0,75VAR Taxa variació atur registrat des'10 vs des'07 73,8% 111,7% 0,66LLDU % AR llarga durada 4 des '10 41,4% 36,7% 1,13PRIM % AR estudis fins a primaris des '10 23,2% 17,5% 1,32<=29 % AR fins a 29 anys des '10 16,7% 19,4% 0,86>=45 % AR 45 i més anys des '10 47,1% 38,2% 1,23DONA % AR dones des '10 48,5% 47,3% 1,03ESTR % AR estrangers des '10 20,0% 23,3% 0,86CONS % AR construcció des '10 16,2% 17,2% 0,95NOQU % AR treballadors no qualificats (CNO 9) des '10 30,9% 29,9% 1,03NOPR % AR sense protecció per prestació des '10 34,5% 33,9% 1,02NOTES: EMO = Departament d'Empresa i Ocupació


1,00 Catalunya1,00 1,001,00


MERCAT DE TREBALL I CONTEXT DEMOGRÀFIC I ECONÒMICComarca del RIPOLLÈS



EMOEMO


EMO

EMO

EMOEMOEMOEMO

Font


CatalunyaCaixa

EMO, a partir de dades de la TGSSEMO, a partir de dades de la TGSS


0,81,01,21,4

TEMP

TAXA

VARNOQU

NOPR

1,0

1,5VPPA

1,00 1,001,00 1,001,001,00 1,001,00 1,001,001,001,001,00





El conjunt de l'afiliació a la comarca ha experimentat un descens molt similar a la mitjana catalana, però en les activitats d'alt contingut tecnològic s'ha registrat una davallada molt més pronunciada (-27,2% i -10,9%, respectivament). El Ripollès és l'única comarca de tot Catalunya on ha disminuït la població de 16 a 64 anys, d'un 0,7% (sent la mitjana catalana d'un creixement del 2,9%). En relació amb els indicadors d'atur, els més desfavorables per a la comarca han estat la proporció d'aturats/ades amb estudis fins a primaris (23,2% enfront del 17,5% a Catalunya), la d'aturats/ades de 45 i més anys (47,1% enfront del 38,2%) i la d'aturats/ades de llarga durada (41,4% enfront del 36,7%). Entre els més favorables per a la comarca sobresurten la taxa de variació de l'atur registrat (+73,8% i +111,7%, respectivament), la taxa d'atur registral (12% enfront del 15,9% a Catalunya), la proporció d'estrangers/eres (20% i 23,3%) i la d'aturats/ades menors de 30 anys (16,7% i 19,4%). Pel que fa a l'evolució del VAB comarcal, ha experimentat un descens del 2,3% a causa de la crisi, més moderat que el registrat pel conjunt de l'economia catalana (-3,6%).




0,00,20,40,60,81,01,21,4

TEMP

TAXA

VAR

LLDU

PRIM

<=29

>=45

DONA

ESTR

CONS

NOQU

NOPR

Ràtio Ripollès vs Catalunya Catalunya

-0,5

0,0

0,5

1,0

1,5VPPA

VVAB

RFDBVAFI

VOACT

Ràtio Ripollès vs Catalunya Catalunya


Indicadors demogràficsVPPA Taxa variació població 16-64 anys 2010 vs 2007 5,8% 2,9% 1,96Indicadors econòmicsVVAB Taxa variació VAB pb (pb=preus bàsics) 2009 vs 2007 0,8% -3,6% 2,21RFDB RFDB per habitant (milers €) 2 2008 17,5 16,9 1,03Indicadors d'ocupació i nova contractacióVAFI Taxa variació afiliats SS residents al territori des'10 vs març'08 -7,1% -9,5% 1,25VOACT Taxa variació ocupacions alt contingut tecnològic des'10 vs març'08 -27,2% -10,9% -0,49TEMP % contractes temporals 2010 79,7% 88,1% 0,91Indicadors d'atur registrat (AR)TAXA Taxa d'atur registral 3 des '10 11,0% 15,9% 0,69VAR Taxa variació atur registrat des'10 vs des'07 158,9% 111,7% 1,42LLDU % AR llarga durada 4 des '10 38,8% 36,7% 1,06PRIM % AR estudis fins a primaris des '10 37,5% 17,5% 2,14<=29 % AR fins a 29 anys des '10 17,5% 19,4% 0,90>=45 % AR 45 i més anys des '10 34,1% 38,2% 0,89DONA % AR dones des '10 48,4% 47,3% 1,02ESTR % AR estrangers des '10 40,1% 23,3% 1,72CONS % AR construcció des '10 15,4% 17,2% 0,89NOQU % AR treballadors no qualificats (CNO 9) des '10 37,4% 29,9% 1,25NOPR % AR sense protecció per prestació des '10 33,8% 33,9% 1,00NOTES: EMO = Departament d'Empresa i Ocupació


1,00 Catalunya1,00 1,001,00



EMO

Font


CatalunyaCaixa


EMO

EMOEMOEMOEMO



MERCAT DE TREBALL I CONTEXT DEMOGRÀFIC I ECONÒMICComarca de la SEGARRA



EMOEMO

1,5

2,0

2,5TEMP

TAXA

VARNOQU

NOPR

1,5

2,0

2,5VPPA

1,00 1,001,00 1,001,001,00 1,001,00 1,001,001,001,001,00





El VAB de la Segarra ha augmentat un 0,8%, a diferència del que s'observa al conjunt de Catalunya, on s'ha produït un descens del 3,6%. Pel que fa a l'ocupació, l'afiliació total ha caigut menys a la comarca (-7,1% enfront del -9,5% del conjunt català), però en el cas de les activitats d'alt contingut tecnològic s'ha registrat un pitjor comportament a la Segarra (-27,2% enfront del -10,9%). Pel que fa a la contractació, el 79,7% dels contractes laborals formalitzats el 2010 són temporals, proporció força inferior a la mitjana catalana (88,1%). En relació amb l'atur, com a aspectes favorables a la Segarra sobresurt una moderada taxa d'atur registral (11% enfront del 15,9% al conjunt català) i les menors proporcions d'aturats/ades de 45 i més anys (34,1% i 38,2%, respectivament), la d'aturats/ades procedents de la construcció (15,4% i 17,2%) i la proporció d'aturats/ades fins a 29 anys (17,5% enfront del 19,4%). Entre els indicadors que presenten un resultat pitjor a la comarca, destacar la proporció d'aturats/ades sense estudis o amb estudis primaris (37,5% enfront del 17,5%) i la d'aturats/ades estrangers (40,1% enfront del 23,3%) i el major creixement de l'atur (158,9% enfront del 111,7%).




0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5TEMP

TAXA

VAR

LLDU

PRIM

<=29

>=45

DONA

ESTR

CONS

NOQU

NOPR

Ràtio Segarra vs Catalunya Catalunya

-0,5

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5VPPA

VVAB

RFDBVAFI

VOACT

Ràtio Segarra vs Catalunya Catalunya




1,00 Catalunya1,00 1,001,00


MERCAT DE TREBALL I CONTEXT DEMOGRÀFIC I ECONÒMICComarca del SEGRIÀ



EMOEMO


EMO

EMO

EMOEMOEMOEMO

Font


CatalunyaCaixa



1,01,21,41,61,8

TEMP

TAXA

VARNOQU

NOPR

2,0

2,5

3,0VPPA

1,00 1,001,00 1,001,001,00 1,001,00 1,001,001,001,001,00





La comarca del Segrià presenta resultats més favorables que el promig català en els indicadors de caire demogràfic i econòmic, tals com la taxa de variació de la població de 16 a 64 anys (+8% enfront del +2,9% al conjunt de Catalunya), l'evolució de les activitats d'alt contingut tecnològic (-2,5% enfront del -10,9%, respectivament) i del conjunt de l'afiliació (-5,5% enfront del -9,5%) o la variació del VAB (-1,4% i -3,6%). Entre els aspectes més desfavorables a nivell comarcal, es pot destacar el major creixement l'atur registrat (+195,6% enfront del 111,7% de promig a Catalunya), així com la proporció d'aturats/ades estrangers, que supera amb escreix la mitjana catalana (39,3% enfront del 23,3%) i la d'aturats/ades sense estudis o amb estudis primaris (24,8% enfront del 17,5%).




0,00,20,40,60,81,01,21,41,61,8

TEMP

TAXA

VAR

LLDU

PRIM

<=29

>=45

DONA

ESTR

CONS

NOQU

NOPR

Ràtio Segrià vs Catalunya Catalunya

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0VPPA

VVAB

RFDBVAFI

VOACT

Ràtio Segrià vs Catalunya Catalunya




1,00 Catalunya1,00 1,001,00



EMO

Font


CatalunyaCaixa


EMO

EMOEMOEMOEMO



MERCAT DE TREBALL I CONTEXT DEMOGRÀFIC I ECONÒMICComarca de la SELVA



EMOEMO

0 6

0,8

1,0

1,2TEMP

TAXA

VARNOQU

NOPR

2,0

2,5

3,0VPPA

1,00 1,001,00 1,001,001,00 1,001,00 1,001,001,001,001,00





La Selva és una comarca que presenta uns resultats foça semblants al promig de Catalunya en la major part d'indicadors que s'analitzen. Entre els indicadors més favorables a nivell comarcal sobresurt l'augment de la població de 16 a 64 anys (+7,5% enfront del +2,9% en el conjunt català), el menor descens del VAB (-2,9% i -3,6%, respectivament) i, pel que fa a l'atur, el pes més reduït dels aturats/ades de llarga durada (32,8% enfront del 36,7% en el cas català) i dels aturats/ades que com a molt tenen estudis primaris (15,6% i 17,5%, respectivament). La resta d'indicadors d'atur són molt semblants al promig de Catalunya. Només es pot destacar un indicador significativament menys favorable en el cas comarcal, la taxa d'atur registral (18,8% enfront del 15,9% de promig a Catalunya).




0,0

0,2

0,4

0,6

0,8

1,0

1,2TEMP

TAXA

VAR

LLDU

PRIM

<=29

>=45

DONA

ESTR

CONS

NOQU

NOPR

Ràtio Selva vs Catalunya Catalunya

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0VPPA

VVAB

RFDBVAFI

VOACT

Ràtio Selva vs Catalunya Catalunya


Indicadors demogràficsVPPA Taxa variació població 16-64 anys 2010 vs 2007 1,3% 2,9% 0,44Indicadors econòmicsVVAB Taxa variació VAB pb (pb=preus bàsics) 2009 vs 2007 -1,8% -3,6% 1,51RFDB RFDB per habitant (milers €) 2 2008 18,0 16,9 1,06Indicadors d'ocupació i nova contractacióVAFI Taxa variació afiliats SS residents al territori des'10 vs març'08 -10,5% -9,5% 0,89VOACT Taxa variació ocupacions alt contingut tecnològic des'10 vs març'08 -52,9% -10,9% -2,85TEMP % contractes temporals 2010 86,9% 88,1% 0,99Indicadors d'atur registrat (AR)TAXA Taxa d'atur registral 3 des '10 13,6% 15,9% 0,85VAR Taxa variació atur registrat des'10 vs des'07 210,3% 111,7% 1,88LLDU % AR llarga durada 4 des '10 39,3% 36,7% 1,07PRIM % AR estudis fins a primaris des '10 17,7% 17,5% 1,01<=29 % AR fins a 29 anys des '10 21,9% 19,4% 1,13>=45 % AR 45 i més anys des '10 32,6% 38,2% 0,85DONA % AR dones des '10 47,7% 47,3% 1,01ESTR % AR estrangers des '10 26,9% 23,3% 1,15CONS % AR construcció des '10 24,3% 17,2% 1,41NOQU % AR treballadors no qualificats (CNO 9) des '10 36,6% 29,9% 1,22NOPR % AR sense protecció per prestació des '10 32,6% 33,9% 0,96NOTES: EMO = Departament d'Empresa i Ocupació


1,00 Catalunya1,00 1,001,00


MERCAT DE TREBALL I CONTEXT DEMOGRÀFIC I ECONÒMICComarca del SOLSONÈS



EMOEMO


EMO

EMO

EMOEMOEMOEMO

Font


CatalunyaCaixa



1 01,21,41,61,82,0

TEMP

TAXA

VARNOQU

NOPR

0,0

1,0

2,0VPPA

1,00 1,001,00 1,001,001,00 1,001,00 1,001,001,001,001,00





En termes generals, la situació del Solsonès és més desfavorable que la de Catalunya. La població de 16 a 64 anys ha augmentat menys que la mitjana; el nombre d’afiliats a la Seguretat Social cau amb una mica més d'intensitat (-10,5% i -9,5%), l’ocupació d’alt contingut tecnològic disminueix de manera molt més pronunciada (-52,9% i -10,9%) i l’atur registrat creix molt més (+210,3% i +111,7%, respectivament). A més, pel que fa a l'atur, el Solsonès presenta proporcions més elevades d'aturats/ades procedents de la construcció, d'aturats/ades que sol·liciten ocupacions no qualificades i d'atur estranger.Els aspectes més favorables a destacar del Solsonès: l’activitat econòmica disminueix menys que en el conjunt català, la taxa d'atur registral és més reduïda i la proporció d'aturats/ades de 45 i més anys és menor.




0,00,20,40,60,81,01,21,41,61,82,0

TEMP

TAXA

VAR

LLDU

PRIM

<=29

>=45

DONA

ESTR

CONS

NOQU

NOPR

Ràtio Solsonès vs Catalunya Catalunya

-3,0

-2,0

-1,0

0,0

1,0

2,0VPPA

VVAB

RFDBVAFI

VOACT

Ràtio Solsonès vs Catalunya Catalunya




1,00 Catalunya1,00 1,001,00



EMO

Font


CatalunyaCaixa


EMO

EMOEMOEMOEMO



MERCAT DE TREBALL I CONTEXT DEMOGRÀFIC I ECONÒMICComarca del TARRAGONÈS



EMOEMO

0,81,01,21,4

TEMP

TAXA

VARNOQU

NOPR

1,5

2,0

2,5VPPA

1,00 1,001,00 1,001,001,00 1,001,00 1,001,001,001,001,00





La comarca del Tarragonès ha evolucionat més favorablement que Catalunya quant a la població de 16 a 64 anys, que augmenta més intensament que a Catalunya; el creixement de l’activitat econòmica entre 2007 i 2009 (+0,8% enfront del descens del 3,6% a Catalunya); perd menys llocs de treball d’alt contingut tecnològic que el conjunt català, i l’atur comarcal registrat augmenta amb menys força (+96,7% i +111,7%, respectivament). En canvi, presenta una situació desfavorable en l'evolució del nombre d’afiliats/ades a la Seguretat Social (-11,6% enfront del -9,5% a Catalunya) i en el pes de l’atur de la població amb estudis fins primaris, dels menors de 30 anys, dels estrangers/eres i dels procedents de la construcció.




0,00,20,40,60,81,01,21,4

TEMP

TAXA

VAR

LLDU

PRIM

<=29

>=45

DONA

ESTR

CONS

NOQU

NOPR

Ràtio Tarragonès vs Catalunya Catalunya

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5VPPA

VVAB

RFDBVAFI

VOACT

Ràtio Tarragonès vs Catalunya Catalunya




1,00 Catalunya1,00 1,001,00



EMO

Font


CatalunyaCaixa


EMO

EMOEMOEMOEMO



MERCAT DE TREBALL I CONTEXT DEMOGRÀFIC I ECONÒMICComarca de la TERRA ALTA



EMOEMO

0 81,01,21,41,6

TEMP

TAXA

VARNOQU

NOPR

1,5

2,0

2,5VPPA

1,00 1,001,00 1,001,001,00 1,001,00 1,001,001,001,001,00





La comarca de la Terra Alta presenta una situació força favorable respecte Catalunya. L’activitat econòmica de la comarca creix entre el 2007 i el 2009 (+1,4%) mentre al conjunt català es redueix (-3,6%); el nombre d’afiliats a la seguretat social i l’ocupació d’alt contingut tecnològic disminueixen menys i l’atur registrat augmenta menys que a Catalunya. Així mateix, la taxa d'atur registral és força més moderada que al conjunt català (9,2% enfront del 15,9%) i la proporció d'aturats/ades sense estudis o amb estudis primaris també és menor.La Terra Alta es troba en situació menys favorable si s’estudia la variació de la població d’entre 16 i 64 anys i el pes dels aturats/ades procedents de la construcció, dels que tenen 45 i més anys i dels estrangers/eres.




0,00,20,40,60,81,01,21,41,6

TEMP

TAXA

VAR

LLDU

PRIM

<=29

>=45

DONA

ESTR

CONS

NOQU

NOPR

Ràtio Terra Alta vs Catalunya Catalunya

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5VPPA

VVAB

RFDBVAFI

VOACT

Ràtio Terra Alta vs Catalunya Catalunya




1,00 Catalunya1,00 1,001,00



EMO

Font


CatalunyaCaixa


EMO

EMOEMOEMOEMO



MERCAT DE TREBALL I CONTEXT DEMOGRÀFIC I ECONÒMICComarca de l'URGELL



EMOEMO

1 01,21,41,61,82,0

TEMP

TAXA

VARNOQU

NOPR

1,5

2,0

2,5VPPA

1,00 1,001,00 1,001,001,00 1,001,00 1,001,001,001,001,00





La comarca de l’Urgell ha evolucionat millor que Catalunya pel que fa a l'activitat econòmica; a l’afiliació a la Seguretat Social i a la taxa d’atur registral i al percentatge d'aturats/ades de llarga durada. La població en edat de treballar de la comarca també ha crescut més que a Catalunya (+6,5% enfront del +2,9%).En canvi, presenta una situació pitjor que la de Catalunya quant a l’augment de l'atur (+135,3% enfront del +111,7%), així com a les majors proporcions que presenten certs col·lectius a l'atur: els que no tenen estudis o tenen estudis primaris, els estrangers i els treballadors/ores no qualificats.




0,00,20,40,60,81,01,21,41,61,82,0

TEMP

TAXA

VAR

LLDU

PRIM

<=29

>=45

DONA

ESTR

CONS

NOQU

NOPR

Ràtio Urgell vs Catalunya Catalunya

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5VPPA

VVAB

RFDBVAFI

VOACT

Ràtio Urgell vs Catalunya Catalunya


Indicadors demogràficsVPPA Taxa variació població 16-64 anys 2010 vs 2007 2,9% 2,9% 0,99Indicadors econòmicsVVAB Taxa variació VAB pb (pb=preus bàsics) 2009 vs 2007 0,6% -3,6% 2,18RFDB RFDB per habitant (milers €) 2 2008 20,9 16,9 1,24Indicadors d'ocupació i nova contractacióVAFI Taxa variació afiliats SS residents al territori des'10 vs març'08 -6,4% -9,5% 1,33VOACT Taxa variació ocupacions alt contingut tecnològic des'10 vs març'08 2,4% -10,9% 2,22TEMP % contractes temporals 2010 91,1% 88,1% 1,03Indicadors d'atur registrat (AR)TAXA Taxa d'atur registral 3 des '10 7,0% 15,9% 0,44VAR Taxa variació atur registrat des'10 vs des'07 168,4% 111,7% 1,51LLDU % AR llarga durada 4 des '10 14,3% 36,7% 0,39PRIM % AR estudis fins a primaris des '10 33,4% 17,5% 1,91<=29 % AR fins a 29 anys des '10 21,3% 19,4% 1,10>=45 % AR 45 i més anys des '10 26,8% 38,2% 0,70DONA % AR dones des '10 37,9% 47,3% 0,80ESTR % AR estrangers des '10 36,3% 23,3% 1,56CONS % AR construcció des '10 34,1% 17,2% 1,98NOQU % AR treballadors no qualificats (CNO 9) des '10 24,2% 29,9% 0,81NOPR % AR sense protecció per prestació des '10 31,2% 33,9% 0,92NOTES: EMO = Departament d'Empresa i Ocupació


1,00 Catalunya1,00 1,001,00



EMO

Font


CatalunyaCaixa


EMO

EMOEMOEMOEMO



MERCAT DE TREBALL I CONTEXT DEMOGRÀFIC I ECONÒMICComarca de la VAL D'ARAN



EMOEMO

1 01,21,41,61,82,0

TEMP

TAXA

VARNOQU

NOPR

1,5

2,0

2,5VPPA

1,00 1,001,00 1,001,001,00 1,001,00 1,001,001,001,001,00





La comarca de la Val d’Aran registra entre el 2007 i el 2009 un creixement de l’activitat econòmica (+0,6%) mentre que disminueix a Catalunya (-3,6%). I entre el març de 2008 i el desembre de 2010, tot i que la comarca perd afiliats/ades a la Seguretat Social (-6,4%), aquests es redueixen menys que en el conjunt català (-9,5%); també és favorable l'evolució de l’ocupació d’alt contingut tecnològic ja que augmenta el nombre de llocs de treball (+2,4%) i en canvi a Catalunya es redueixen (-10,9%). Cal destacar també una taxa d'atur registral (7%) que és la meitat de la mitjana de Catalunya (15,9%), tot i que l’atur registrat augmenta més a la Val d’Aran (+168,4% i +111,7%, respectivament). A més, són majors a la comarca les proporcions d'aturats/ades procedents del sector de la construcció, dels que han assolit com a molt estudis primaris i dels estrangers/eres.




0,00,20,40,60,81,01,21,41,61,82,0

TEMP

TAXA

VAR

LLDU

PRIM

<=29

>=45

DONA

ESTR

CONS

NOQU

NOPR

Ràtio Val d'Aran vs Catalunya Catalunya

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5VPPA

VVAB

RFDBVAFI

VOACT

Ràtio Val d'Aran vs Catalunya Catalunya




1,00 Catalunya1,00 1,001,00



EMO

Font


CatalunyaCaixa


EMO

EMOEMOEMOEMO



MERCAT DE TREBALL I CONTEXT DEMOGRÀFIC I ECONÒMICComarca del VALLÈS OCCIDENTAL



EMOEMO

0 6

0,8

1,0

1,2TEMP

TAXA

VARNOQU

NOPR

0,8

1,0

1,2VPPA

1,00 1,001,00 1,001,001,00 1,001,00 1,001,001,001,001,00





Com a aspectes més favorables del Vallès Occidental en comparació amb Catalunya, destacar un augment major de la població de 16 a 64 anys en el període 2007–2010, un menor augment de l’atur registrat i menors proprocions d'aturats/ades estrangers i que tenen fins a estudis primaris. En canvi, entre els aspectes menys favorables per a la comarca sobresurten el major descens de l'activitat econòmica, una major pèrdua de llocs de treball d’alt contingut tecnològic, una proporció més elevada d'atur de llarga durada, així com una major taxa d'atur registral.




0,0

0,2

0,4

0,6

0,8

1,0

1,2TEMP

TAXA

VAR

LLDU

PRIM

<=29

>=45

DONA

ESTR

CONS

NOQU

NOPR

Ràtio Vallès Occidental vs Catalunya Catalunya

0,0

0,2

0,4

0,6

0,8

1,0

1,2VPPA

VVAB

RFDBVAFI

VOACT

Ràtio Vallès Occidental vs Catalunya Catalunya




1,00 Catalunya1,00 1,001,00

Font


CatalunyaCaixa



EMOEMOEMO




EMO


EMOEMO

MERCAT DE TREBALL I CONTEXT DEMOGRÀFIC I ECONÒMICComarca del VALLÈS ORIENTAL


EMO

EMO

0,81,01,21,4

TEMP

TAXA

VARNOQU

NOPR

0,8

1,0

1,2VPPA

1,00 1,001,00 1,001,001,00 1,001,00 1,001,001,001,001,00





En el Vallès Oriental s'ha produït un fort descens de l'activitat econòmica durant el període de crisi; entre 2007 i 2009 el VAB de la comarca s'ha reduït un 6,7% enfront del -3,6% registrat a tot Catalunya. L'afiliació a la SS mostra una evolució similar a la mitjana catalana (-9,5%), però l'ocupació d'alt contingut tecnològic ha caigut a la comarca amb més intensitat (-12,4% enfront del -10,9%). Els aspectes analitzats fins al moment mostren una situació més desfavorable per al Vallès Oriental, i els indicadors d'atur avalen aquesta situació: la comarca té una taxa d'atur més elevada (17,2% enfront del 15,9%), ha registrat un major increment d'atur durant el període considerat (+122,6% enfront del +111,7%), té major percentatge d'atur de llarga durada (39,3% enfront del 36,7%) i, sobretot, major percentatge d'aturats/ades no qualificats (38% enfront del 29,9%). Alguns aspectes positius a comentar, el baix percentatge d'aturats/ades provinents de la construcció (13,3%) i estrangers (19,4%), en comparació amb la mitjana catalana (17,2% i 23,3%, respectivament).




0,00,20,40,60,81,01,21,4

TEMP

TAXA

VAR

LLDU

PRIM

<=29

>=45

DONA

ESTR

CONS

NOQU

NOPR

Ràtio Vallès Oriental vs Catalunya Catalunya

0,0

0,2

0,4

0,6

0,8

1,0

1,2VPPA

VVAB

RFDBVAFI

VOACT

Ràtio Vallès Oriental vs Catalunya Catalunya

4- Les Polítiques Actives d’Ocupació a Catalunya

El Reial decret llei 3/2011, de 18 de febrer, de mesures urgents per a la millora de l’ocupabilitat i la reforma de les polítiques actives d’ocupació atorga flexibilitat a les comunitats autònomes per establir els seus propis programes amb la finalitat que les polítiques actives s’ajustin millor a les característiques dels seus demandants i del teixit productiu. La Llei 35/2010, de 17 de setembre, de mesures urgents per a la reforma del mercat de treball regula les agències privades de col·locació amb ànim de lucre normalitzant una pràctica ja existent.

En aquest canvi de context se situa aquesta diagnosi de les polítiques actives d’ocupació a Catalunya. Per informació en detall de la gestió 2009 i 2010 es poden consultar les fitxes de polítiques actives annexes que recullen dades d’accions, persones beneficiàries i import atorgat per comarca i pel conjunt de Catalunya. També, a l’annex d’aquest apartat hi ha el detall de les convocatòries o convenis inclosos.

• Intermediació laboral La intermediació laboral, segons la Llei 56/2003, d’ocupació (art.20), és el conjunt d’accions que tenen com a

objectiu posar en contacte les ofertes de treball amb les persones demandants d’ocupació per a la seva col·locació. La intermediació laboral té com a finalitat proporcionar a les persones treballadores una ocupació adequada a les seves característiques i facilitar a les persones ocupadores els treballadors i treballadores més apropiats als seus requeriments i necessitats.

Se sap, malgrat la dificultat de la seva quantificació, que el grau de penetració de la intermediació laboral dels serveis públics d’ocupació és baix. La cerca de persones candidates per les vacants de llocs de treball es fa per múltiples canals i instruments. Per millorar aquesta situació, el SOC ha ampliat la seva intermediació a través de les oficines de Treball amb el Portal Feina Activa que es va posar en marxa al setembre de 2009. El Portal Feina Activa és un portal públic i gratuït que incorpora oferta pública i privada.

Llocs de treball gestionats pel SOC 2009 2010 Oficines de Treball 52.115 68.755 Portal Feina Activa 3.342 11.734 Total 55.457 80.488

Font:Departament d'Empresa i Ocupació. Gabinet Tècnic.

En el marc de col·laboració pública-privada, Feina Activa pretén, d’una banda, ampliar el nivell de penetració del servei públic en la intermediació i, de l’altra, localitzar el màxim nombre d’ofertes telemàtiques gestionades per altres operadors per facilitar la cerca de feina. Per això s’ha implementat el que s’anomena col·loquialment l’aranya laboral que és un sistema automatitzat que va a determinades web d’empreses on hi ha ofertes de treball, el sistema recull les ofertes i les presenta a Feina Activa de manera que quan una persona candidata hi està interessada se la deriva al web d’origen. També s’han subscrit dos convenis amb portals privats, infoempleo.com i yaencontre.com . Com s’ha esmentat anteriorment, el context de la intermediació laboral s’ha vist recentment modificat per la normativa estatal que s’ha desenvolupat a Catalunya amb l’Ordre EMO/123/2011, de 15 de juny, per la qual es determina el procediment d’autorització i l’activitat de les agències de col·locació a Catalunya.

• Orientació professional per a l’ocupació L’orientació professional per a l’ocupació és un conjunt d’accions i mesures d’informació, acompanyament,

motivació i assessorament que, tenint en compte les circumstàncies personals i professionals de la persona beneficiària, li permeten determinar-ne les capacitats i interessos i gestionar-ne la trajectòria individual d’aprenentatge, la recerca d’ocupació o la posada en pràctica d’iniciatives empresarials. L’orientació proporciona a les persones interessades informació i orientació adequades en matèria de formació professional i qualificacions per a l’ocupació.

En un context com l’actual d’elevada taxa d’atur, la funció de l’orientació per a l’ocupació pren una importància cabdal. Segons les avaluacions realitzades a l’àmbit europeu allò que més ajuda d’inici a una persona que s’ha quedat sense feina és tenir una atenció personalitzada, un professional de referència, per determinar les seves capacitats i interessos i adoptar decisions educatives, de formació i d’ocupació, en el context de l’aprenentatge al llarg de la vida8.

El gran increment de l’atur, un 111,7% entre el 2007 i el 2010, ha fet necessari augmentar el nombre de professionals tècnics orientadors així com reestructurar aquest servei que es prestava bàsicament per agents col·laboradors del SOC finançant el programa Itineraris Personals d’Inserció (IPI). Actualment, l’orientació per a l’ocupació s’ha estructurat en dos nivells: orientació de primer nivell que es desenvolupa a les oficines de Treball i a les Aules actives (Aules de recerca intensiva de feina), i orientació de segon nivell que es porta a terme per les entitats cooperadores i col·laboradores mitjançant els IPI.

Oficines de Treball IPI Aules Actives* Total

Tècnics Persones beneficiàries Import Tècnics Persones

beneficiàries Import Tècnics Persones beneficiàries Import Tècnics Persones

beneficiàries Import

2009 118 91.484 4.281.158 € 226 28.972 7.450.017 € 24 2.049 870.744 € 368 122.505 12.601.919 € 2010 233 114.081 5.623.555 € 216 31.161 9.836.895 € 48 2.402 2.402.006 € 497 147.644 17.862.456 €

*Només inclou les aules actives conveniades pel SOC

Del pressupost 2010 destinat a polítiques actives el 4,06% correspon a orientació professional.

La multiplicitat d’agents que presten serveis d’orientació per a l’ocupació, majoritàriament finançats pel SOC, i la necessitat que aquest servei sigui de la màxima qualitat, especialització, personalització i eficiència possible ha conduit a la creació de la Xarxa d’Orientació Professional de Catalunya que coordinada pel SOC està formada pels agents socials, els ajuntaments, les entitats sense afany de lucre i altres departaments de la Generalitat. Una xarxa necessita d’un aplicació que la sostingui, per això s’ha creat Galileu, un sistema de recollida d’informació que té com a referent conceptual “l’historial clínic” del sistema sanitari, una aplicació que permet guardar l’historial de serveis i programes que han rebut les persones orientades i es pot consultar per qualsevol operador de la Xarxa. En un sistema tan atomitzat com el de les polítiques actives (per la multiplicitat d’operadors que les gestionen i les dificultats sistèmiques perquè les persones puguin fer itineraris professionals coherents) una aplicació d’aquesta naturalesa aporta qualitat i eficiència. A més, Galileu conté materials de suport tècnic per l’orientador i impulsa el treball en xarxa entre tots els professionals, ambdós aspectes cabdals per consolidar un perfil professional que segons diferents anàlisi de prospectiva apunta com a emergent.

• Formació i requalificació Segons el Decret 182/2010 d'ordenació de la formació professional per a l'ocupació a Catalunya, la formació

professional per a l’ocupació és el conjunt d'instruments i accions que tenen per objecte impulsar i estendre entre les empreses i les persones treballadores, tant desocupades com ocupades, una formació que respongui a les seves necessitats de qualificació i competitivitat i contribueixi al desenvolupament econòmic i a la cohesió social.

8 KLUVE, Jochen. “Repensant les polítiques actives d’ocupació en temps de crisi”; Revista electrònica sobre Avaluació de Polítiques Públiques. Ivàlua. Repensant les polítiques actives d'ocupació en temps de crisi (consulta 25.06.11)

Les finalitats de la formació professional per a l'ocupació són, entre d’altres, afavorir la formació al llarg de la vida de les persones treballadores desocupades i ocupades, millorant la seva capacitació professional i el seu desenvolupament personal; proporcionar a les persones treballadores els coneixements i pràctiques adequats a les competències professionals requerides en el mercat de treball i a les necessitats de les empreses, assegurant la igualtat d'oportunitats i la no-discriminació entre homes i dones; millorar l'ocupabilitat de les persones treballadores, especialment d'aquelles que tenen més dificultats per a la seva inserció laboral o per al manteniment de la seva ocupació; contribuir a la millora de la productivitat i competitivitat de les empreses; i promoure el reconeixement de les competències professionals adquirides per les persones treballadores, a través tant de processos formatius (formals i no formals) com de l'experiència laboral.

La formació i la requalificació professional són aspectes claus en el canvi de model productiu que necessita el nostre mercat de treball. En aquest sentit, l’administració, els agents econòmics i socials i la societat en general han pres consciència de la importància de la formació professional, però encara hi ha un llarg camí a recórrer.

Del pressupost 2010 del SOC destinat a polítiques actives el 39,69% correspon a formació per a l’ocupació. L’elevada taxa d’atur actual ha comportat la necessitat d’augmentar el nombre de places, l’increment ha estat de 4.977 places a l’e-formació i de 26.807 a les accions formatives adreçades a persones prioritàriament desocupades. A més, ha augmentat la participació de persones en atur en la formació per a persones prioritàriament ocupades, així el 20% de les persones beneficiàries que fan formació via Consorci estan a l’atur (34.275).

Persones beneficiàries Import atorgat

2009 327.655 187.054.472,23 €

2010 342.969 187.818.213,00 €

La formació és una de les polítiques actives més relacionada amb el nivell d’ocupabilitat de les persones. Hi ha indicadors preocupants sobre el nivell de formació i qualificació de la població activa de Catalunya:

• A partir de l’any 2008, i per primer cop, els anys de formació que té la població de 16 anys i més decreix en relació amb els anys anteriors. Aquest fet s’explica, entre altres motius, per les disfuncions del mercat de treball, l’abandonament escolar prematur i per la presència de població immigrant amb menys formació.

• El 51% de les persones en atur tenen una ocupabilitat baixa o molt baixa.

• El 25,79% de les persones ocupades tenen un nivell educatiu inferior al que correspondria a la qualificació de l’ocupació i el 30,31% per sobre del requerit. Malgrat això, aquesta aproximació a l’ajust oferta-demanda de mà d’obra s’ha de prendre amb precaució perquè probablement seria inferior si l’ajust s’analitzés mitjançant competències professionals i no per nivells educatius.

Mantenir o incrementar l’ocupabilitat de la població activa requereix d’un sistema eficaç de Formació Professional. Per això l’Acord de Govern de 8 de març de 2011 crea un nou model de Formació Professional per adequar-la a les necessitats de les empreses i les persones. L’objectiu d’aquest acord és dissenyar un model d’orientació, capacitació i formació professional davant de la desconnexió existent entre el sistema actual i les exigències reals del mercat. Es preveuen quatre àmbits d’actuació:

• La promoció social de la formació

• La valoració i el reconeixement públic de la formació professional

• El desenvolupament d’una nova estratègia per implicar i garantir la participació dels agents socials i de les organitzacions empresarials en la millora de la formació professional

• L’establiment dels òrgans de coordinació necessaris per garantir la participació dels departaments i dels agents socials implicats.

Posteriorment, l’Acord de Govern de 19 d’abril de 2011 modifica el Decret 21/1999, de 9 de febrer, de creació del Consell Català de la Formació Professional i estableix una direcció coordinada entre el Consell Català de la Formació Professional i la Comissió del Sistema de Formació i qualificació Professional.. Amb aquests acords s’inicia el procés de canvi cap a un model més flexible centrat en l’ocupabilitat de les persones i en el desenvolupament de competències al llarg de totes les etapes de la vida.

D’altra banda, els processos formatius de les persones requereixen temps, per tant, si es vol tenir persones formades i/o qualificades per les necessitats futures del mercat de treball cal planificar la formació des d’una òptica prospectiva. En aquest sentit el CEDEFOP ha portat a terme la investigació New skills for new jobs9 que analitza les qualificacions que seran requerides a Europa a l’horitzó de 2020. En el marc de l’Observatori del Treball i el Pla d’estudis i avaluacions del SOC s’han realitzat alguns estudis per fer una aproximació d’aquesta realitat a Catalunya.

ESTRUCTURA OCUPACIONAL CATALUNYA 2000-2010

Font: ARTÍS, Manuel. SURIÑACH, Jordi (dir) et al. Necessitats de qualificació professional de les empreses a Catalunya. Barcelona: 2010. (encarregat per l’Observatori del Treball DEMO-SOC).

En el canvi de l’estructura ocupacional d’aquests deu anys s’observa que les qualificacions altes associades a estudis universitaris han guanyat pes (grup 2), les qualificacions mitges associades a la formació secundària obligatòria i postobligatòria del sector industrial decreixen (grups 7 i 8) i les de sector serveis creixen (grups 4 i 5). També han incrementat el seu pes les ocupacions no qualificades associades a estudis primaris (grup 9). Aquesta evolució determina una oferta majoritària del sector serveis en la Formació Professional i alhora fer una formació pel sector industrial lligada a la innovació i la internacionalització. Les ocupacions administratives també han guanyat pes relatiu, cal tenir en compte aquesta dada a l’hora de valorar la sobreoferta de places formatives en la Família Professional d’Administració i Gestió.

Un altre indicador que pot orientar les actuacions de formació per l’ocupació i les d’orientació professional és el de les ocupacions que registren nivells d’infraeducació o sobreeducació superiors a la mitjana. A partir de dades de l’EPA, 1 de cada 3 treballadors/res es trobaria en situació de sobreeducació i 1 de cada 4 en situació d’infraeducació.

9 CEDEFOP (2008). Future Skill needs in Europe. Medium term forecast, synthesis report. Office for Official Publications of the European Communities, Luxemburg. New skills for new jobs (consulta 25.06.11).

0: Forces Armades. 1: Direcció d’empreses i de l’administració pública. 2: Tècnics i professionals científics i intel·lectuals. 3: Tècnics i professionals de suport. 4: Administratius. 5: Treballadors de serveis de restauració, personals, protecció i venedors de comerç. 6: Treballadors qualificats en agricultura i pesca. 7: Artesans i treballadors qualificats d’indústries manufactureres, construcció i mineria, tret d’operador. 8: Operadors d’instal·lacions i maquinària; muntadors 9: Treballadors no qualificats.

Les ocupacions que registren nivells d’infraeducació superiors a la mitjana:

Ocupacions amb un percentatge d'infraeducats superiors a la mitjana. Catalunya 2010 11. Direcció d'empreses 30. Tècnic de les ciències físiques, químiques i enginyeries 40. Empleats en serveis comptables, financers i de serveis de suport a la producció. 71.Treballadors en obres estructurals de la construcció i assimilats 72. Treballadors de finalització de construccions, pintors 76. Mecànics ajustadors de maquinària i equips elèctrics i electrònics 83. Operadors de màquines fixes 85.Maquinista de locomotora, operador de maquinària agrícola 91. Empleats/ades domèstics 98. Peons del transport i descarregadors

També per a la planificació del conjunt de la formació i especialment de la Formació Professional és útil l’estimació de la demanda futura de reposició per jubilació atès que segons la investigació del CEDEFOP el 80% dels futurs llocs de treball seran per aquest motiu. Per això, en la investigació citada anteriorment, es va demanar l’estimació de les ocupacions amb una major demanda per reposició al conjunt de l’economia catalana. Segons els resultats, la demanda total per reposició se situaria per sobre de les 325.000 persones treballadores en els propers anys. Les ocupacions amb una major demanda per reposició serien:

Ocupacions amb major demanda per reposició

Ocupacions Nombre d'ocupats

Percentil associat a

55 anys

Estimació potencials llocs de treball de reposició

912 Personal de neteja d'oficines, hotels i treballadors similars 105.175 86.5 14.209

512 Treballadors que es dediquin a tenir cura de persones i similars, llevat dels auxiliars d'infermeria 85.964 85.1 12.843

140 Gerents d'altres empreses amb menys de deu assalariats 57.976 78.6 12.384

430 Auxiliars administratius sense tasques d'atenció al públic no classificats en altres apartats 148.887 92.1 11.703

533 Dependents i demostradors de botigues, magatzems, quioscos i mercats ambulants 143.599 94 8.673

440 Auxiliars administratius amb tasques d'atenció al públic no classificats en altres apartats 137.609 93.8 8.587

911 Empleats domèstics 85.024 90 8.485 281 Professors d'ensenyamet primari i infantil 59.188 86.2 8 501 Cuiners i altres preparadors de menjars 67.515 88.1 8.041 152 Gerents d'empreses de comerç al detall sense assalariats 33.484 76.2 7.959 761 Mecànics i ajustadors de maquinària 68.371 88.6 7.815 332 Representants de comerç i tècnics de vendes 66.847 89 7.333 863 Conductors de camions 63.987 88.7 7.243 711 Paletes i paredadors 60.928 88.3 7.159 111 Directors generals i presidents executius 24.328 76 5.839 222 Professors d'ensenyamet secundari 40.218 85.9 5.679 601 Treballadors per compte propi qualificats en activitats agrícoles 15.172 64.8 5.348

751 Emmotlladors, soldadors, planxistes d'estructures metàl·liques i treballadors similars 35.669 85.3 5.258

861 Taxistes i conductors d'automòbils i furgonetes 44.33 88.6 5.036 122 Gerents d'empreses de comerç al detall amb menys de deu assalariats 19.858 75.9 4.792

331 Professionals de suport d'operacions financeres i algunes operacions comercials 41.212 88.6 4.69

341 Professionals de suport de gestió administrativa amb tasques administratives generals 44.300 89.2 4.612

113 Directores d'àrees i departaments especialitzats 42.187 89.2 4.565 221 Professors d'universitats i altres centres d'ensenyament superior 18.380 75.4 4.525 511 Auxiliars d'infermeria i similars 32.479 86.7 4.326 212 Metges i odontòlegs 22.201 80.7 4.296 921 Conserges d'edificis, netejavidres i similars 15.933 73.8 4.181 272 Infermers 30.736 86.5 4.162 831 Operadors de màquines de treballar metalls i altres productes minerals 32.013 88.2 3.794 723 Electricistes de la construcció i similars 34.001 89.1 3.696 401 Auxiliars comptables i financers 31.640 88.6 3.620 513 Perruquers, especialistes en tractaments de bellesa i treballadors similars 34.622 90.1 3.428 780 Treballadors de la indústria de l'alimentació, les begudes i el tabac 32.559 90.7 3.038 Font: ARTÍS, Manuel. SURIÑACH, Jordi (dir) et al. Necessitats de qualificació professional de les empreses a Catalunya. Barcelona: 2010 (encarregat per l’Observatori del Treball DEMO-SOC).

A partir de la bibliografia existent es pot considerar que les següents Famílies professionals són les més directament relacionades amb sectors emergents o amb potencialitat de creació d’ocupació (a les fitxes incloses en aquesta diagnosi es pot consultar l’oferta formativa per Famílies professionals):

• Agrària + Indústria alimentària

• Comerç i màrqueting

• Energia i aigua

• Hostaleria i turisme

• Imatge i so

• Informàtica i comunicacions

• Sanitat

• Seguretat i medi ambient

• Transport i manteniment de vehicles

Finalment,una altra línia de treball que ha desenvolupat el SOC ha estat impulsar l’avaluació de les politiques actives d’ocupació. Les avaluacions realitzades dels programes de formació ocupacional mostren:

• Un impacte positiu, malgrat que modest, sobre els participants en termes d’inserció laboral, en relació a la formació rebuda i que sembla estabilitzar-se al llarg del temps.

• Les persones participants que acaben la formació amb avaluació positiva, a la finalització dels cursos, tenen més possibilitats d’inserció laboral.

• Existeixen diferències substancials de resultats d’inserció segons col·lectius, així les dones i les persones en atur de llarga durada participants en els programes són les que obtenen més resultats positius d’inserció en comparació amb persones en atur de característiques similars i que no han fet processos de formació.

• Oportunitats d’ocupació i foment de la contractació S’inclou en aquest àmbit de polítiques actives les accions i mesures que tinguin per objecte incentivar la

contractació, la creació d’ocupació o el manteniment dels llocs de treball, ja sigui amb caràcter general o dirigides a sectors o col·lectius específics. Aquest àmbit inclou actualment els Plans d’ocupació.

Del pressupost 2010 destinat a polítiques actives el 33,14% correspon a Plans d’ocupació al sector públic i no lucratiu. L’increment interanual que s’observa a la taula següent s’explica pel fet que la Generalitat de Catalunya va incrementar extraordinàriament el pressupost amb 100.000.000 milions d’euros com a política de xoc per fer front a l’elevat increment de l’atur a Catalunya, garantint una cobertura de rendes amb ocupació pública temporal.


2009 7.516 51.590.764,00 € 2010 22.633 156.804.132,00 €

Les avaluacions realitzades d’aquest programa a l’àmbit europeu i també específicament a Catalunya mostren que no obté resultats positius en quant a millorar la inserció laboral posterior en el sector privat i que no es dirigeixen amb la intensitat necessària als col·lectius amb més dificultats d’inserció.10 Aquests programes cobreixen una important funció de política passiva per a col·lectius de baixa i molt baixa ocupabilitat però a més de garantir uns ingressos donen una experiència laboral a les persones contractades que ha de ser el més qualificadora possible.

L’avaluació sobre els Plans d’ocupació a Catalunya11 encarregada pel SOC va indicar alguns aspectes crítics com ara:

10 Vegeu nota núm.1 11 BLASCO, Jaume et al. Plans d’ocupació 2005-2007. Informe final d’avaluació. Barcelona: Ivàlua, 2009. Informe d'avaluació Plans d'ocupació a Catalunya. (consulta 26.06.11)

• Les persones beneficiàries dels plans no només no són les persones amb més barreres per accedir al mercat laboral sinó que, de mitjana, són d’ocupabilitat més elevada que la resta de persones a l’atur no seleccionades.

• La definició d’objectius del SOC no és unívoca: la normativa reguladora dels plans no conté cap declaració formal d’objectius, els criteris de les convocatòries emfasitzen tant l’interès social del projecte com la millora de l’ocupabilitat del beneficiari o de la beneficiària (i més recentment la contenció de problemes socials)

• L’assignació de recursos no es decideix només en funció de la distribució de persones en situació d’atur sinó també de la demanda de plans d’ocupació, que és territorialment força heterogènia.

• L’impacte en la inserció laboral dels participants és positiu però en el sector públic i no lucratiu.

• D’aquests punts crítics es van desprendre una sèrie de recomanacions que foren en bona part incorporades a les convocatòries 2010. Està pendent de realitzar un seguiment de com han funcionat aquestes modificacions per part del SOC.

• Oportunitats d’ocupació i formació S’inclou en aquest àmbit de polítiques actives les accions i mesures que impliquin la realització d’un treball

efectiu en un entorn real i permetin adquirir formació o experiència professional dirigides a la qualificació o inserció laboral.

Del pressupost 2010 destinat a polítiques actives el 9,27% correspon a programes d’ocupació i formació. L’increment interanual que s’observa a la taula següent s’explica pel fet que al 2009 no va haver-hi convocatòria d’Escoles taller i al 2010 es van aprovar les convocatòries Noves Cases per a Nous Oficis i SUMA´T que tenen una execució plurianual.


2009 1.603 28.099.599,00 € 2010 6.034 43.889.324,00 €

Les elevades taxes d’atur juvenil van requerir d’una redefinició dels programes d’ocupació i formació destinats a menors de 25 anys. L’adaptació del programa Noves Cases per a Nous Oficis ha consistit a:

• Ampliar els sectors del programa incorporant-hi sectors emergents.

• Facilitar la incorporació de joves amb nivells de formació mitjos adequats als requeriment de qualificació d’aquests sectors emergents.

• Facilitar la incorporació de joves en atur procedents de sectors en crisi per requalificar-los cap als sectors emergents.

• Augmentar el nombre de places.

• Consolidar mòduls de formació transversals en medi ambient, ofimàtica bàsica, idiomes i seguretat i salut.

El 2010 s’ha afegit un nou programa d’ocupació formació, el projecte Suma’t destinat a joves entre 18 i fins a 25 anys. Les novetats que incorpora són:

• Introduir pràctiques en empreses privades a través de contractes laborals de formació, a diferència del programa anterior el contracte laboral es té amb la pròpia entitat local

• Atendre especialment joves sense la formació obligatòria assolida i inclou el retorn al sistema educatiu per facilitar l’assoliment del graduat en secundària obligatòria

• Tutoria individual intensiva al llarg dels 15 mesos amb acompanyament de la recerca de feina

El SOC té planificada enguany una avaluació d’aquests programes que ha d’orientar el disseny futur.

• Promoció del desenvolupament i l’activitat econòmica En un context de crisi com l’actual prenen especial rellevància els programes de desenvolupament local

entesos com la “Política pública que té com a objectiu afavorir un procés reactivador de l’economia i dinamitzador de les societats locals que, mitjançant l’aprofitament dels recursos endògens (factors o recursos econòmics, socials, tecnològics, institucionals, d’infraestructures, mediambientals i culturals, no explotats) existents en un territori determinat i la cooperació pública i privada, és capaç d’estimular i fomentar el seu creixement econòmic, creant ocupació amb la finalitat de millorar la qualitat de vida i el benestar social de les poblacions locals”. Tot procés de desenvolupament local té tres objectius generals:

• El creixement econòmic,

• La diversificació de l’economia local,

• La millora del nivell de vida i l’ocupació de les poblacions locals.12

Els tipus de programes que es desenvolupen en l’àmbit de la promoció del desenvolupament local tenen com a objectiu principal crear les condicions en els territoris perquè es generi i diversifiqui l’activitat econòmica. Son programes que permeten adaptar-se de manera flexible a les realitats socioeconòmiques dels territoris, per tal d’impulsar la creació d’infraestructures materials (per exemple, polígons d’activitat econòmica,...) i de coneixement sostenibles en el temps, a més d’afavorir la inserció sociolaboral de persones en situació de risc d’exclusió sociolaboral mitjançant programes específics.

Alguns dels programes inclosos en aquest àmbit són: els projectes de desenvolupament local/territorial, la contractació de personal tècnic per part de les entitats públiques locals que treballen en el marc d’un pla d’acció, els observatoris locals, els estudis i campanyes i, en general, un conjunt d’eines que permeten la diagnosi i la planificació territorial. Els projectes integrats que s’analitzaran en el següent apartat aporten, respecte a altres polítiques actives d’ocupació, el fet de permetre la combinació, en un mateix projecte, de les polítiques de desenvolupament local amb les polítiques de caire ocupacional.

Del pressupost de 2010 destinat a polítiques actives, el 3,48% correspon a programes de desenvolupament local. Cal tenir en compte que bona part de la convocatòria s’executarà l’any 2011.

Import atorgat 2009 14.087.160,00 € 2010 16.468.052,00 €

L’important increment de persones beneficiàries s’explica perquè al 2010 es van incorporar accions de suport

a les persones (formació i dispositius d’inserció) complementàries al desenvolupament local.

12 HERNANDO, Mateo El desenvolupament local. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, 2007. (Col·lecció Vull saber).

• Projectes integrats Els programes que es desenvolupen en l’àmbit de projectes integrats combinen de manera flexible programes

de diversos àmbits de les polítiques actives d’ocupació: desenvolupament local, formació, dispositius d’inserció sociolaboral, programes mixtos d’ocupació i foment de la contractació, programes d’experienciació laboral. La seva finalitat fonamental és la millora de la qualitat de l’ocupació i la cohesió social, incidint en aspectes com l’estabilitat en l’ocupació, el nivell de qualificació, la igualtat d’oportunitats, la integració dels col·lectius amb majors dificultats, l’equilibri territorial, la competitivitat de les empreses i el suport a l’activitat econòmica especialment l’impuls de sectors emergents i innovadors.

L’objectiu principal d’aquests programes és, d’una banda, impulsar la generació i la diversificació de l’activitat econòmica dels territoris i d’altra, l’anàlisi i la implementació de projectes ocupacionals de caire innovador orientats a millorar la situació de les persones en situació d’atur.

La característica fonamental d’aquests projectes es que hauran de ser innovadors, integrals, sostenibles en el temps i susceptibles de ser transferits.

Dels projectes integrats del SOC destaca el programa Treball als barris que va començar de forma pilot l’any 2006 i s’ha consolidat com un model de projecte integrat en el territori. Aquesta orientació metodològica va permetre la posada en marxa el 2008 del Projecte Treball a les 4/7 comarques.

Del pressupost 2010 destinat a polítiques actives el 10,36% correspon a Projectes integrats.

Import atorgat

2009 24.842.548,00 €

2010 49.022.676,00 €

L’increment interanual que s’observa a la taula s’explica pel fet que al 2010 s’aprova la convocatòria de Projectes innovadors i el conveni amb BCN Activa, ambdós de caràcter plurianual. La diferent relació pressupost/beneficiari el 2009 i el 2010 es deu al fet que els beneficiaris previstos de BCN Activa són 73.649 atesa la programació d’accions d’informació de molt curta durada.

Àmbits de polítiques actives d'ocupació (PAO) Accions Persones beneficiàries

Import atorgat1 Accions Persones

beneficiàriesImport

atorgat1

Formació i requalificació 19.004 327.655 187.054 20.024 342.969 187.818Per a persones prioritàriament desocupades 9.348 152.862 128.251 0 10.639 179.669 134.482Per a persones prioritàriament ocupades - Consorci 8.788 142.939 57.778 0 7.912 126.469 51.687

E-formació 2 868 31.854 1.026 1.473 36.831 1.649Oportunitats d'ocupació i formació 101 1.603 28.100 0 170 6.034 43.889Oportunitats d'ocupació i foment de la contractació 1.760 7.516 51.590 0 1.539 22.633 156.804Orientació professional3 191 133.905 13.352 0 231 148.844 19.207Projectes integrats (Convenis)* 733 10.589 24.843 0 829 77.064 49.023Promoció del desenvolupament i l'activitat econòmica* 620 0 14.087 0 511 0 16.468

22.409 481.268 319.025 23.304 597.544 473.209NOTES: 1 L'import atorgat està en milers d'euros.

2 Les accions i el pressupost d'e-formació no s'han territorialitzat.3 Es comptabilitzen els punts d’actuació i no les accions d’orientació professional.

CATALUNYAPOLÍTIQUES ACTIVES D'OCUPACIÓ

2009 2010

Distribució de les persones beneficiàries per àmbits PAO

Distribució del pressupost atorgat per àmbits PAO

Distribució del pressupost atorgat per tipus d'entitat

* No es fa constar el nombre de persones ja que l'objectiu principal d'aquests programes és crear les millors condicions per generar ocupació i diversificar l'activitat econòmica dels territoris.

24,9%1,6%

3,8%0,3%

1,0%

68,1%57,4%

Formació i requalificació

Oport.ocupació i formació

Oport.ocupació i foment contrac.

Orientació professional 50,1%

66,8%

19,2%

13,9%23,0%

13,6%

6,2% 4,7%Economia social

Agent social

Privat

Públic

16,2%

33,1%8,8%

9,3%

58,6%

39,7%




Orientació professional

Projectes integrats

2009 2010Import atorgat per persona beneficiària 4 741,38 € 846,50 €

Població a CatalunyaPoblació potencialment activa de 16 a 64 anys, 2010 5.059.786Demandants d'ocupació no ocupats 5, 2009 517.059Demandants d'ocupació no ocupats 5, 2010 579.823Variació demandants d'ocupació no ocupats, 2009-2010 12,14%

Homes Dones NacionalsComunitaris no

nacionalsJoves (16-29

anys)De 45 anys o

mésAny 2009 273.553 243.506 409.788 22.925 84.251 122.321 181.571Any 2010 305.774 274.048 450.687 25.946 103.089 125.182 211.534

Inferior als obligatoris

Secundaris obligatoris

Secundaris postobligatoris Universistaris

Any 2009 235.052 128.159 117.416 35.860 573 5.553Any 2010 266.670 140.810 130.482 41.219 642 6.543

Elaboració: Servei d'Ocupació de Catalunya.

NOTA: 4 S'exclou de l'import atorgat les accions que no tenen persones beneficiàries directes (àmbits projectes integrats i promoció del desenvolupament i l'activitat econòmica).

NOTA: 5 Els demandants d’ocupació no ocupats (DONOS) formen el col·lectiu que inclou la xifra d'atur registrat més els cinc col·lectius següents: els estudiants, els demandants de serveisprevis a l'ocupació, els demandants d'ocupació conjuntural, els dem andants d'ocupació de jornada reduïda (inferior a 20 hores) i els treballadors eventuals agrarissubsidiats. La dada correspon a la mitjana anual.

Nivell d'estudisPersones amb

discapacitatAltres estudis

postsecundaris

Perfil dels demandants d'ocupació no ocupats5 (mitjana anual)

Sexe Nacionalitat Edat

Extracomunitaris

2,2% 12,9%

27,8%

24,9%1,6%

3,8%0,3%

1,0%

68,1%57,4%

2009 2010





Projectes integrats (Convenis) 1,5% 1,1%

50,1%66,8%

19,2%

13,9%23,0%

13,6%

6,2% 4,7%

2009 2010

Economia social

Agent social

Privat

Públic

Altres

4,4% 3,5%7,8% 10,4%4,2% 4,1%

16,2%

33,1%8,8%

9,3%

58,6%

39,7%

2009 2010





Projectes integrats

Promoció desenv. i activitat econ.

4.1- Accions formatives per famílies professionals • Activitats físiques i esportives

• Administració i gestió

• Agrària

• Arts gràfiques

• Arts i artesania

• Comerç i màrqueting

• Edificació i obra civil

• Electricitat i electrònica

• Energia i aigua

• Fabricació mecànica

• Formació complementària

• Fusta, moble i suro

• Hostaleria i turisme

• Imatge i so

• Imatge personal

• Indústria alimentària

• Informàtica i comunicacions

• Instal·lació i manteniment

• Marítimopesquera

• Química

• Sanitat

• Seguretat i medi ambient

• Serveis socioculturals i a la comunitat

• Tèxtil, confecció i pell

• Transport i manteniment de vehicles

FORMACIÓ I REQUALIFICACIÓ

Aspectes més rellevantsComarques

Alt Camp 13 1.690 € 0,62%

Alt Empordà 0 - € 0,00%

Alt Penedès 55 23.992 € 1,14%

Alt Urgell 0 - € 0,00%

Alta Ribagorça 0 - €

Anoia 33 8.580 € 1,17%

Bages 72 14.690 € 0,79%

Baix Camp 123 48.218 € 1,31%

Baix Ebre 17 4.420 € 0,46%

Baix Empordà 53 23.472 € 1,68%

Baix Llobregat 89 22.958 € 0,31%

Baix Penedès 11 1.144 € 0,39%

Barcelonès 684 283.056 € 0,67%

Barcelona ciutat 500 199.934 € 0,63%

Barcelonès Nord 153 76.882 € 1,53%

Barcelonès Sud 31 6.240 € 0,24%

Berguedà 15 3.900 € 0,75%

Cerdanya 0 - € 0,00%

Conca de Barberà 0 - € 0,00%

Garraf 0 - € 0,00%

Garrigues 66 5.148 € 22,60%

Garrotxa 0 - € 0,00%

Gironès 34 8.840 € 0,36%

Maresme 60 61.074 € 0,45%

Montsià 8 1.040 € 0,31%

Noguera 117 9.126 € 12,97%

Osona 12 3.120 € 0,20%

Pallars Jussà 0 - € 0,00%

Pallars Sobirà 0 - €

Pla de l'Estany 0 - € 0,00%

Pla d'Urgell 38 4.784 € 2,68%

Priorat 20 18.792 € 6,90%

Ribera d'Ebre 0 - € 0,00%

Ripollès 0 - € 0,00%

Segarra 0 - € 0,00%

Segrià 557 120.476 € 3,87%

Selva 15 18.792 € 0,29%

Solsonès 0 - € 0,00%

Tarragonès 187 120.661 € 1,58%

Terra Alta 0 - € 0,00%

Urgell 0 - € 0,00%

Val d'Aran 0 - €

Vallès Occidental 291 56.394 € 0,87%

Vallès Oriental 142 39.948 € 0,88%

E-formació (SOC)

No presencial (Consorci) 171 87.243 €

Catalunya 2.883 991.558 € 0,89%

NOTA: 1

Pes de la família professional sobre el total de l'oferta formativa de la comarca en percentatge.


FAMÍLIA PROFESSIONAL: ACTIVITATS FÍSIQUES I ESPORTIVES

Persones

beneficiàries Import atorgat

Pes de la família

professional1

A Catalunya, a l'any 2010, l'oferta formativa relacionada amb

aquesta família professional no ha estat significativa, menys de l'1%.

Quant als beneficiaris de les subvencions les entitats privades i els

agents socials són els principals gestors d'aquestes especialitats

formatives.

La formació en la família d’"Activitats físiques i esportives" té

potencialitats d'ocupació en relació amb la indústria turística

(turisme, sector primari, comerç i altres serveis relacionats) a les

comarques gironines, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i Sobirà, la

Val d’Aran i l’Alt Urgell.

2010

42,3%

1,9%

45,9%

4,3%

5,7%

Import atorgat segons tipus d'entitat Catalunya 2010

Agent social

Economia social

Privat

Públic

Altres

Família professional: ACTIVITATS FÍSIQUES I ESPORTIVESPersones beneficiàries previstes en accions formatives l'any 2010

Número�de�persones

VAL D'ARAN

ALTA RIBAGORÇA

PALLARS SOBIRÀ

PALLARS JUSSÀ

ALT URGELL

CERDANYA

RIPOLLÈS

GARROTXA

ALT EMPORDÀ

PLA DE L'ESTANY

GIRONÈS BAIX EMPORDÀ

SELVA

MARESME

OSONA

BERGUEDÀ

SOLSONÈS

NOGUERA

BAGES

VALLÈS ORIENTAL

VALLÈS OCCIDENTAL

SEGARRA

URGELLPLA D'URGELSEGRIÀ

GARRIGUES

MONTSIÀ

BAIX EBRE

TERRA ALTA

TARRAGONÈSBAIX CAMP

PRIORAT

RIBERA D'EBRE

GARRAFBAIX PENEDÈS

BAIX LLOBREGAT

ANOIA

ALT PENEDÈS

ALT CAMP

CONCA DE BARBERÀBARCELONÈS 5

50

100

200

5

50

100

200

-

-

-

<

>



Alt Camp 797 303.327 € 37,77%

Alt Empordà 981 402.796 € 26,73%

Alt Penedès 1.629 793.965 € 33,64%

Alt Urgell 307 97.006 € 59,73%

Alta Ribagorça 13 5.070 € 100%

Anoia 946 425.443 € 33,50%

Bages 2.460 1.075.108 € 26,86%

Baix Camp 3.290 1.445.891 € 35,16%

Baix Ebre 1.379 626.096 € 37,22%

Baix Empordà 1.068 499.011 € 33,78%

Baix Llobregat 7.961 3.854.014 € 27,80%

Baix Penedès 1.240 630.263 € 44,03%

Barcelonès 30.931 13.176.660 € 30,19%

Barcelona ciutat 25.693 10.675.313 € 32,34%

Barcelonès Nord 2.651 1.444.163 € 26,55%

Barcelonès Sud 2.587 1.057.184 € 19,83%

Berguedà 1.171 580.117 € 58,17%

Cerdanya 147 76.790 € 35,59%

Conca de Barberà 178 51.245 € 19,18%

Garraf 1.270 605.501 € 23,19%

Garrigues 46 12.402 € 15,75%

Garrotxa 591 231.643 € 30,62%

Gironès 2.743 1.186.895 € 28,91%

Maresme 4.466 2.396.653 € 33,74%

Montsià 995 403.742 € 39,07%

Noguera 340 217.521 € 37,69%

Osona 1.342 743.644 € 22,56%

Pallars Jussà 131 66.690 € 34,29%

Pallars Sobirà 127 31.812 € 60,19%

Pla de l'Estany 113 65.917 € 9,50%

Pla d'Urgell 378 165.965 € 26,64%

Priorat 0 - € 0,00%

Ribera d'Ebre 326 112.576 € 42,45%

Ripollès 343 193.024 € 21,08%

Segarra 93 53.156 € 24,16%

Segrià 3.892 1.451.852 € 27,01%

Selva 2.003 866.076 € 39,29%

Solsonès 107 52.683 € 43,85%

Tarragonès 3.392 1.511.769 € 28,57%

Terra Alta 242 92.638 € 50,95%

Urgell 573 257.542 € 37,77%

Val d'Aran 0 - €

Vallès Occidental 11.683 5.604.556 € 34,79%

Vallès Oriental 5.954 2.693.741 € 36,76%

E-formació (SOC) 12.713

No presencial (Consorci) 4.831 3.077.006 €

Catalunya 113.192 46.137.806 € 31,24%

NOTA: 1



FAMÍLIA PROFESSIONAL: ADMINISTRACIÓ I GESTIÓ

2010

Persones


Pes de la família

professional1

El 31,24% del total de l’oferta formativa correspon a "Administració i

gestió" és la família amb més representació a tot Catalunya.

D’altra banda, el 15% dels alumnes formats en les especialitats

formatives d'aquesta família ho han fet en idiomes.

Quant a la formació no presencial els alumnes formats en aquesta

família han representat un 15% del total.

Cal considerar que el 20% dels alumnes s'han format en

especialitats vinculades a l'ofimàtica.

Pel que fa a les entitats gestores, més del 50% de la formació

d'aquesta família professional l'han dut a terme els agents socials.

54,7%

2,8%

30,5%

11,5%

0,5%


Agent social

Economia social

Privat

Públic

Altres

Família professional: ADMINISTRACIÓ I GESTIÓPersones beneficiàries previstes en accions formatives l'any 2010


VAL D'ARAN

ALTA RIBAGORÇA

PALLARS SOBIRÀ

PALLARS JUSSÀ

ALT URGELL

CERDANYA

RIPOLLÈS

GARROTXA

ALT EMPORDÀ

PLA DE L'ESTANY


SELVA

MARESME

OSONA

BERGUEDÀ

SOLSONÈS

NOGUERA

BAGES

VALLÈS ORIENTAL

VALLÈS OCCIDENTAL

SEGARRA


GARRIGUES

MONTSIÀ

BAIX EBRE

TERRA ALTA


PRIORAT

RIBERA D'EBRE

GARRAFBAIX PENEDÈS

BAIX LLOBREGAT

ANOIA

ALT PENEDÈS

ALT CAMP


500

1000

5000

10

500

1000

5000

-

-

-

<

>



Alt Camp 20 31.161 € 0,95%


Alt Penedès 158 83.458 € 3,26%



Anoia 60 9.812 € 2,12%

Bages 29 38.003 € 0,32%

Baix Camp 51 49.687 € 0,54%

Baix Ebre 103 45.505 € 2,78%

Baix Empordà 60 11.555 € 1,90%

Baix Llobregat 160 111.683 € 0,56%

Baix Penedès 30 72.343 € 1,07%

Barcelonès 435 491.267 € 0,42%



Barcelonès Sud 0 - € 0,00%

Berguedà 0 - € 0,00%

Cerdanya 14 1.456 € 3,39%

Conca de Barberà 60 11.555 € 6,47%

Garraf 0 - € 0,00%

Garrigues 15 3.900 €

Garrotxa 33 7.722 € 1,71%

Gironès 139 99.485 € 1,46%

Maresme 79 57.248 € 0,60%

Montsià 17 15.912 € 0,67%

Noguera 79 25.285 € 8,76%

Osona 120 78.038 € 2,02%



Pla de l'Estany 18 4.680 € 1,51%

Pla d'Urgell 68 41.171 € 4,79%

Priorat 40 7.338 € 13,79%



Segarra 0 - € 0,00%

Segrià 179 69.899 € 1,24%

Selva 523 110.085 € 10,26%

Solsonès 15 31.161 € 6,15%

Tarragonès 20 6.500 € 0,17%

Terra Alta 13 3.510 € 2,74%

Urgell 0 - € 0,00%

Val d'Aran 0 - €



E-formació (SOC)

No presencial (Consorci)

Catalunya 2.801 1.749.790 € 0,91%

NOTA: 1



FAMÍLIA PROFESSIONAL: AGRÀRIA

2010

Persones


Pes de la família

professional1

La formació en la família "Agrària" té potencialitats d'ocupació en

relació amb les estratègies de desenvolupament del sector que

cerquen diversificar-lo cap a altres sectors com el turisme i el

comerç: producció de qualitat; denominacions d’origen; agricultura

ecològica; cooperatives de consum; comercialització.

18,5%

14,1%

4,1%

61,5%

1,8%


Agent social

Economia social

Privat

Públic

Altres

Família professional: AGRÀRIAPersones beneficiàries previstes en accions formatives l'any 2010


VAL D'ARAN

ALTA RIBAGORÇA

PALLARS SOBIRÀ

PALLARS JUSSÀ

ALT URGELL

CERDANYA

RIPOLLÈS

GARROTXA

ALT EMPORDÀ

PLA DE L'ESTANY


SELVA

MARESME

OSONA

BERGUEDÀ

SOLSONÈS

NOGUERA

BAGES

VALLÈS ORIENTAL

VALLÈS OCCIDENTAL

SEGARRA


GARRIGUES

MONTSIÀ

BAIX EBRE

TERRA ALTA


PRIORAT

RIBERA D'EBRE

GARRAFBAIX PENEDÈS

BAIX LLOBREGAT

ANOIA

ALT PENEDÈS

ALT CAMP


50

100

200

5

50

100

200

-

-

-

<

>



Alt Camp 0 - € 0,00%


Alt Penedès 15 5.400 € 0,31%



Anoia 15 4.050 € 0,53%

Bages 84 69.300 € 0,92%

Baix Camp 52 18.720 € 0,56%

Baix Ebre 73 47.772 € 1,97%

Baix Empordà 0 - € 0,00%

Baix Llobregat 1.909 1.435.282 € 6,67%

Baix Penedès 298 192.906 € 10,58%

Barcelonès 1.824 1.540.808 € 1,78%



Barcelonès Sud 234 202.958 € 1,79%

Berguedà 32 11.520 € 1,59%



Garraf 196 134.622 € 3,58%

Garrigues 0 - €

Garrotxa 18 6.480 € 0,93%

Gironès 145 130.122 € 1,53%

Maresme 418 387.270 € 3,16%

Montsià 0 - € 0,00%

Noguera 0 - € 0,00%

Osona 63 27.090 € 1,06%



Pla de l'Estany 45 31.752 € 3,78%

Pla d'Urgell 0 - € 0,00%

Priorat 0 - € 0,00%



Segarra 0 - € 0,00%

Segrià 315 198.519 € 2,19%

Selva 0 - € 0,00%


Tarragonès 203 238.798 € 1,71%


Urgell 45 31.752 € 2,97%

Val d'Aran 0 - €



E-formació (SOC)


Catalunya 7.151 5.881.182 € 2,21%

NOTA: 1



FAMÍLIA PROFESSIONAL: ARTS GRÀFIQUES

2010

Persones


Pes de la família

professional1

A l'any 2010 la formació per a l'ocupació en aquesta família

professional a Catalunya ha estat poc representativa, un 2,21%.

A la comarca del Baix Penedès el pes ha estat més rellevant dirigint

la formació al disseny.

Quant a entitats beneficiàries tots els sectors han participat en

aquest tipus de formació.

Els estudis de detecció de necessitats assenyalen mancances de

qualificació professional al sector editorial en tecnologies de la

informació i la comunicació (TIC); sobretot pel que fa al procés de

producció, a la comunicació i al model de negoci. A més, també hi

ha manca de formació en noves xarxes i comunitats virtuals.

A les comarques de l’Anoia i el Bages hi ha clústers del sector de les

arts gràfiques.

15,2%

23,4%

36,7%

23,5%

1,1%


Agent social

Economia social

Privat

Públic

Altres

Família professional: ARTS GRÀFIQUESPersones beneficiàries previstes en accions formatives l'any 2010


VAL D'ARAN

ALTA RIBAGORÇA

PALLARS SOBIRÀ

PALLARS JUSSÀ

ALT URGELL

CERDANYA

RIPOLLÈS

GARROTXA

ALT EMPORDÀ

PLA DE L'ESTANY


SELVA

MARESME

OSONA

BERGUEDÀ

SOLSONÈS

NOGUERA

BAGES

VALLÈS ORIENTAL

VALLÈS OCCIDENTAL

SEGARRA


GARRIGUES

MONTSIÀ

BAIX EBRE

TERRA ALTA


PRIORAT

RIBERA D'EBRE

GARRAFBAIX PENEDÈS

BAIX LLOBREGAT

ANOIA

ALT PENEDÈS

ALT CAMP


50

100

200

5

50

100

200

-

-

-

<

>



Alt Camp 17 18.003 € 0,81%


Alt Penedès 0 - € 0,00%



Anoia 0 - € 0,00%

Bages 34 54.270 € 0,37%

Baix Camp 0 - € 0,00%

Baix Ebre 0 - € 0,00%

Baix Empordà 81 96.122 € 2,56%

Baix Llobregat 17 36.267 € 0,06%

Baix Penedès 0 - € 0,00%

Barcelonès 118 114.720 € 0,12%


Barcelonès Nord 0 - € 0,00%


Berguedà 15 9.765 € 0,75%



Garraf 0 - € 0,00%

Garrigues 0 - €


Gironès 0 - € 0,00%

Maresme 0 - € 0,00%

Montsià 17 18.003 € 0,67%

Noguera 0 - € 0,00%

Osona 0 - € 0,00%





Priorat 0 - € 0,00%

Ribera d'Ebre 17 18.003 € 2,21%


Segarra 0 - € 0,00%

Segrià 0 - € 0,00%

Selva 0 - € 0,00%

Solsonès 17 36.267 € 6,97%

Tarragonès 32 109.505 € 0,27%


Urgell 0 - € 0,00%

Val d'Aran 0 - €

Vallès Occidental 0 - € 0,00%


E-formació (SOC)


Catalunya 382 547.192 € 0,12%

NOTA: 1



FAMÍLIA PROFESSIONAL: ARTS I ARTESANIA

2010

Persones


Pes de la família

professional1

Aquesta família professional quasi no té representació en tota

l'oferta formativa. Tot i així, la potenciació d'aquest sector es

relaciona amb la indústria turística que compren els sectors: turístic,

agrari, comerç i altres serveis.

24,4%

14,3%61,3%


Agent social

Economia social

Privat

Públic

Altres

Família professional: ARTS I ARTESANIAPersones beneficiàries previstes en accions formatives l'any 2010


VAL D'ARAN

ALTA RIBAGORÇA

PALLARS SOBIRÀ

PALLARS JUSSÀ

ALT URGELL

CERDANYA

RIPOLLÈS

GARROTXA

ALT EMPORDÀ

PLA DE L'ESTANY


SELVA

MARESME

OSONA

BERGUEDÀ

SOLSONÈS

NOGUERA

BAGES

VALLÈS ORIENTAL

VALLÈS OCCIDENTAL

SEGARRA


GARRIGUES

MONTSIÀ

BAIX EBRE

TERRA ALTA


PRIORAT

RIBERA D'EBRE

GARRAFBAIX PENEDÈS

BAIX LLOBREGAT

ANOIA

ALT PENEDÈS

ALT CAMP


50

100

200

5

50

100

200

-

-

-

<

>



Alt Camp 177 44.609 € 8,39%

Alt Empordà 106 30.892 € 2,89%

Alt Penedès 241 94.350 € 4,98%



Anoia 327 149.381 € 11,58%

Bages 478 193.085 € 5,22%

Baix Camp 375 193.129 € 4,01%

Baix Ebre 99 26.460 € 2,67%

Baix Empordà 90 29.890 € 2,85%

Baix Llobregat 1.505 791.709 € 5,26%

Baix Penedès 126 49.491 € 4,47%

Barcelonès 5.586 2.642.832 € 5,45%



Barcelonès Sud 763 315.559 € 5,85%

Berguedà 94 31.936 € 4,67%



Garraf 267 107.289 € 4,88%

Garrigues 0 - €

Garrotxa 80 18.980 € 4,15%

Gironès 767 293.406 € 8,08%

Maresme 226 153.965 € 1,71%

Montsià 352 155.824 € 13,82%

Noguera 26 10.764 € 2,88%

Osona 420 172.869 € 7,06%

Pallars Jussà 48 19.860 € 12,57%

Pallars Sobirà 21 3.024 € 9,95%

Pla de l'Estany 110 44.310 € 9,25%

Pla d'Urgell 15 10.419 € 1,06%

Priorat 14 5.460 € 4,83%


Ripollès 105 35.560 € 6,45%

Segarra 0 - € 0,00%

Segrià 483 197.845 € 3,35%

Selva 196 52.480 € 3,84%

Solsonès 15 3.900 € 6,15%

Tarragonès 684 658.916 € 5,76%

Terra Alta 18 3.240 € 3,79%

Urgell 80 16.701 € 5,27%

Val d'Aran 0 - €





Catalunya 18.658 8.006.307 € 5,32%

NOTA: 1



FAMÍLIA PROFESSIONAL: COMERÇ I MÀRQUETING

2010

Persones


Pes de la família

professional1

El comerç és l’activitat que ocupa més persones a tot Catalunya i

només representa el 5,32% de l’oferta formativa total.

Els estudis de detecció de necessitats assenyalen mancances de

qualificació en:

- català i altres idiomes

- atenció al client

- tècniques de venda

- gestió d’estocs

- TIC

- administració i gestió de l’empresa comercial

- comptabilitat

- prevenció de riscos

- gestió d’equips

Cal destacar la manca d'oferta formativa de la família de "Comerç" a

les comarques pirineiques de l'Alt Urgell, Alta Ribagorça, Cerdanya i

Val d'Aran, així com a la Segarra, Garrigues, Conca de Barberà i

Ribera d'Ebre. D'altra banda, a l’Alt i Baix Empordà i al Ripollès hi ha

actuacions vinculades a aquesta família professional a través dels

programes de promoció econòmica i desenvolupament local del

SOC.

35,9%

4,2%30,8%

27,2%

1,9%


Agent social

Economia social

Privat

Públic

Altres

Família professional: COMERÇ I MÀRQUETINGPersones beneficiàries previstes en accions formatives l'any 2010


VAL D'ARAN

ALTA RIBAGORÇA

PALLARS SOBIRÀ

PALLARS JUSSÀ

ALT URGELL

CERDANYA

RIPOLLÈS

GARROTXA

ALT EMPORDÀ

PLA DE L'ESTANY


SELVA

MARESME

OSONA

BERGUEDÀ

SOLSONÈS

NOGUERA

BAGES

VALLÈS ORIENTAL

VALLÈS OCCIDENTAL

SEGARRA


GARRIGUES

MONTSIÀ

BAIX EBRE

TERRA ALTA


PRIORAT

RIBERA D'EBRE

GARRAFBAIX PENEDÈS

BAIX LLOBREGAT

ANOIA

ALT PENEDÈS

ALT CAMP


100

500

1000

10

100

500

1000

-

-

-

<

>



Alt Camp 0 - € 0,00%

Alt Empordà 63 26.732 € 1,72%

Alt Penedès 29 30.875 € 0,60%



Anoia 0 - € 0,00%

Bages 73 48.185 € 0,80%

Baix Camp 209 140.747 € 2,23%

Baix Ebre 17 36.000 € 0,46%

Baix Empordà 12 6.240 € 0,38%

Baix Llobregat 1.129 1.285.740 € 3,94%


Barcelonès 1.960 2.411.535 € 1,91%


Barcelonès Nord 900 1.422.035 € 9,01%

Barcelonès Sud 291 298.007 € 2,23%


Cerdanya 14 5.460 € 3,39%


Garraf 0 - € 0,00%

Garrigues 0 - €

Garrotxa 30 15.288 € 1,55%

Gironès 257 269.497 € 2,71%

Maresme 48 50.570 € 0,36%

Montsià 29 10.218 € 1,14%

Noguera 0 - € 0,00%

Osona 166 146.850 € 2,79%



Pla de l'Estany 201 116.266 € 16,90%

Pla d'Urgell 49 93.037 € 3,45%

Priorat 0 - € 0,00%

Ribera d'Ebre 17 29.315 € 2,21%

Ripollès 69 26.676 € 4,24%

Segarra 32 38.090 € 8,31%

Segrià 290 352.096 € 2,01%

Selva 34 58.630 € 0,67%


Tarragonès 238 176.101 € 2,00%

Terra Alta 15 9.750 € 3,16%

Urgell 130 39.644 € 8,57%

Val d'Aran 0 - €



E-formació (SOC)


Catalunya 5.764 6.186.272 € 1,87%

NOTA: 1



FAMÍLIA PROFESSIONAL: EDIFICACIÓ I OBRA CIVIL

2010

Persones


Pes de la família

professional1

Els estudis de detecció de necessitats assenyalen que la

reconversió del sector s'ha de dirigir cap les les noves formes de

construcció, la rehabilitació, les energies renovables, l’estalvi

energètic i la internacionalització.

A les comarques del Berguedà i Solsonès no hi ha oferta formativa

d’aquesta família professional encara que aquest sector ocupa un

pes relatiu important en el conjunt de l’ocupació a la comarca. Tot i

així, al Berguedà, al Solsonès i al Baix Empordà hi ha actuacions

vinculades a la construcció a través del programa "Treball als

barris".

33,5%

10,1%22,1%

33,4%

0,8%


Agent social

Economia social

Privat

Públic

Altres

Família professional: EDIFICACIÓ I OBRA CIVILPersones beneficiàries previstes en accions formatives l'any 2010


VAL D'ARAN

ALTA RIBAGORÇA

PALLARS SOBIRÀ

PALLARS JUSSÀ

ALT URGELL

CERDANYA

RIPOLLÈS

GARROTXA

ALT EMPORDÀ

PLA DE L'ESTANY


SELVA

MARESME

OSONA

BERGUEDÀ

SOLSONÈS

NOGUERA

BAGES

VALLÈS ORIENTAL

VALLÈS OCCIDENTAL

SEGARRA


GARRIGUES

MONTSIÀ

BAIX EBRE

TERRA ALTA


PRIORAT

RIBERA D'EBRE

GARRAFBAIX PENEDÈS

BAIX LLOBREGAT

ANOIA

ALT PENEDÈS

ALT CAMP


100

500

1000

10

100

500

1000

-

-

-

<

>



Alt Camp 28 16.907 € 1,33%

Alt Empordà 13 5.070 € 0,35%

Alt Penedès 62 51.245 € 1,28%



Anoia 0 - € 0,00%

Bages 104 147.900 € 1,14%

Baix Camp 298 431.639 € 3,18%

Baix Ebre 165 149.499 € 4,45%


Baix Llobregat 1.347 1.771.077 € 4,70%


Barcelonès 4.825 4.973.315 € 4,71%



Barcelonès Sud 1.083 1.046.200 € 8,30%




Garraf 400 233.938 € 7,30%

Garrigues 0 - €

Garrotxa 150 133.070 € 7,77%

Gironès 172 245.970 € 1,81%

Maresme 95 159.443 € 0,72%

Montsià 17 14.619 € 0,67%

Noguera 0 - € 0,00%

Osona 165 183.754 € 2,77%




Pla d'Urgell 68 45.129 € 4,79%

Priorat 0 - € 0,00%

Ribera d'Ebre 17 7.445 € 2,21%

Ripollès 40 20.250 € 2,46%

Segarra 17 7.445 € 4,42%

Segrià 800 529.439 € 5,55%

Selva 51 29.509 € 1,00%


Tarragonès 578 378.378 € 4,87%


Urgell 17 14.619 € 1,12%

Val d'Aran 0 - €



E-formació (SOC)


Catalunya 11.426 12.175.495 € 3,73%

NOTA: 1



FAMÍLIA PROFESSIONAL: ELECTRICITAT I ELECTRÒNICA

2010

Persones


Pes de la família

professional1

Aquesta família professional ha representat el 3,73% de la formació

d'oferta a Catalunya a l'any 2010. Els estudis de detecció de

necessitats assenyalen dèficits de qualificació professional en

tècnics elèctrics i electrònics.

Destacar que l'oferta formativa existent en l'àmbit de l'electricitat

l'aporta un dels Centres d'Innovació i Formació Ocupacional (CIFO).

5,6%

9,0%

47,3%

33,2%

4,8%


Agent social

Economia social

Privat

Públic

Altres

Família professional: ELECTRICITAT I ELECTRÒNICAPersones beneficiàries previstes en accions formatives l'any 2010


VAL D'ARAN

ALTA RIBAGORÇA

PALLARS SOBIRÀ

PALLARS JUSSÀ

ALT URGELL

CERDANYA

RIPOLLÈS

GARROTXA

ALT EMPORDÀ

PLA DE L'ESTANY


SELVA

MARESME

OSONA

BERGUEDÀ

SOLSONÈS

NOGUERA

BAGES

VALLÈS ORIENTAL

VALLÈS OCCIDENTAL

SEGARRA


GARRIGUES

MONTSIÀ

BAIX EBRE

TERRA ALTA


PRIORAT

RIBERA D'EBRE

GARRAFBAIX PENEDÈS

BAIX LLOBREGAT

ANOIA

ALT PENEDÈS

ALT CAMP


100

500

1000

10

100

500

1000

-

-

-

<

>



Alt Camp 31 16.120 € 1,47%


Alt Penedès 105 46.710 € 2,17%



Anoia 0 - € 0,00%

Bages 696 338.130 € 7,60%

Baix Camp 845 248.876 € 9,03%

Baix Ebre 0 - € 0,00%


Baix Llobregat 827 386.381 € 2,89%


Barcelonès 2.759 1.615.967 € 2,69%

Barcelona ciutat 1.315 691.441 € 1,66%


Barcelonès Sud 989 419.388 € 7,58%




Garraf 0 - € 0,00%

Garrigues 0 - €

Garrotxa 14 16.380 € 0,73%

Gironès 156 58.164 € 1,64%

Maresme 0 - € 0,00%

Montsià 0 - € 0,00%

Noguera 0 - € 0,00%

Osona 140 39.444 € 2,35%





Priorat 0 - € 0,00%

Ribera d'Ebre 100 26.988 € 13,02%


Segarra 0 - € 0,00%

Segrià 155 209.021 € 1,08%

Selva 0 - € 0,00%


Tarragonès 586 221.120 € 4,94%


Urgell 13 6.760 € 0,86%

Val d'Aran 0 - €





Catalunya 10.746 3.974.846 € 2,32%

NOTA: 1



FAMÍLIA PROFESSIONAL: ENERGIA I AIGUA

2010

Persones


Pes de la família

professional1

L’oferta formativa d'aquesta família professonal es concentra a l’àrea

professional d’energies renovables. Els estudis de detecció de

necessitats assenyalen dèficits de qualificació en energies

renovables i en captació, tractament, distribució i depuració de

l'aigua.

La família professional d'"Energia i aigua" té potencialitats

d'ocupació a les comarques amb capacitat d’aprofitament de la

massa forestal: Pallars Jussà i Sobirà, Val d’Aran, Alt Urgell, Selva,

Solsonès i Ripollès; així com en les que tenen parcs eòlics: Terra

Alta, Ribera d’Ebre i Alt Empordà.

16,0%

2,5%

42,0%

38,5%

1,0%


Agent social

Economia social

Privat

Públic

Altres

Família professional: ENERGIA I AIGUAPersones beneficiàries previstes en accions formatives l'any 2010


VAL D'ARAN

ALTA RIBAGORÇA

PALLARS SOBIRÀ

PALLARS JUSSÀ

ALT URGELL

CERDANYA

RIPOLLÈS

GARROTXA

ALT EMPORDÀ

PLA DE L'ESTANY


SELVA

MARESME

OSONA

BERGUEDÀ

SOLSONÈS

NOGUERA

BAGES

VALLÈS ORIENTAL

VALLÈS OCCIDENTAL

SEGARRA


GARRIGUES

MONTSIÀ

BAIX EBRE

TERRA ALTA


PRIORAT

RIBERA D'EBRE

GARRAFBAIX PENEDÈS

BAIX LLOBREGAT

ANOIA

ALT PENEDÈS

ALT CAMP


100

500

1000

10

100

500

1000

-

-

-

<

>



Alt Camp 160 190.489 € 7,58%

Alt Empordà 15 6.750 € 0,41%

Alt Penedès 15 76.092 € 0,31%



Anoia 75 125.529 € 2,66%

Bages 617 567.556 € 6,74%

Baix Camp 68 98.137 € 0,73%

Baix Ebre 230 305.477 € 6,21%

Baix Empordà 17 27.061 € 0,54%

Baix Llobregat 1.527 2.480.049 € 5,33%

Baix Penedès 10 44.520 € 0,36%

Barcelonès 1.899 2.384.325 € 1,85%



Barcelonès Sud 558 661.750 € 4,28%

Berguedà 32 46.650 € 1,59%


Conca de Barberà 132 120.010 € 14,22%

Garraf 69 158.341 € 1,26%

Garrigues 0 - €

Garrotxa 62 51.504 € 3,21%

Gironès 214 323.779 € 2,26%

Maresme 77 141.508 € 0,58%

Montsià 17 27.061 € 0,67%

Noguera 0 - € 0,00%

Osona 103 73.716 € 1,73%



Pla de l'Estany 57 42.890 € 4,79%

Pla d'Urgell 61 52.443 € 4,30%

Priorat 0 - € 0,00%

Ribera d'Ebre 51 66.841 € 6,64%

Ripollès 63 47.845 € 3,87%

Segarra 0 - € 0,00%

Segrià 360 446.694 € 2,50%

Selva 7 2.912 € 0,14%


Tarragonès 669 921.624 € 5,63%


Urgell 40 29.287 € 2,64%

Val d'Aran 0 - €



E-formació (SOC)


Catalunya 8.743 11.901.782 € 2,86%

NOTA: 1



FAMÍLIA PROFESSIONAL: FABRICACIÓ MECÀNICA

2010

Persones


Pes de la família

professional1

Els estudis de detecció de necessitats assenyalen dèficits de

qualificacio en tècnics en fabricació mecànica amb coneixements de

control numèric, soldadors, torners, matricers, automatització i

robòtica. A Catalunya hi ha tres clústers vinculats a aquesta família

professional: l'ubicat al Ripollès especialitzat en metall i en

mecànica; el del Segrià en maquinària agrícola; i, el del Vallès

Occidental en maquinària d’indústries d’alimentació i en tèxtil i

confecció.

Més del 50% de la formació d'aquesta família l'han gestionat entitats

de caràcter públic.

18,8%

11,1%

16,6%

51,6%

1,8%


Agent social

Economia social

Privat

Públic

Altres

Família professional: FABRICACIÓ MECÀNICAPersones beneficiàries previstes en accions formatives l'any 2010


VAL D'ARAN

ALTA RIBAGORÇA

PALLARS SOBIRÀ

PALLARS JUSSÀ

ALT URGELL

CERDANYA

RIPOLLÈS

GARROTXA

ALT EMPORDÀ

PLA DE L'ESTANY


SELVA

MARESME

OSONA

BERGUEDÀ

SOLSONÈS

NOGUERA

BAGES

VALLÈS ORIENTAL

VALLÈS OCCIDENTAL

SEGARRA


GARRIGUES

MONTSIÀ

BAIX EBRE

TERRA ALTA


PRIORAT

RIBERA D'EBRE

GARRAFBAIX PENEDÈS

BAIX LLOBREGAT

ANOIA

ALT PENEDÈS

ALT CAMP


100

500

1000

7

100

500

1000

-

-

-

<

>



Alt Camp 121 60.660 € 5,73%

Alt Empordà 150 84.105 € 4,09%

Alt Penedès 387 192.780 € 7,99%

Alt Urgell 60 28.350 € 11,67%


Anoia 126 60.570 € 4,46%

Bages 488 224.805 € 5,33%

Baix Camp 457 237.856 € 4,88%

Baix Ebre 286 180.720 € 7,72%

Baix Empordà 282 129.690 € 8,92%

Baix Llobregat 915 375.697 € 3,20%

Baix Penedès 48 24.570 € 1,70%

Barcelonès 7.587 3.626.696 € 7,40%



Barcelonès Sud 398 154.587 € 3,05%

Berguedà 192 87.030 € 9,54%

Cerdanya 33 15.930 € 7,99%


Garraf 302 145.092 € 5,51%

Garrigues 21 9.450 € 7,19%

Garrotxa 180 44.664 € 9,33%

Gironès 247 121.050 € 2,60%

Maresme 793 370.460 € 5,99%

Montsià 53 23.085 € 2,08%

Noguera 16 8.640 € 1,77%

Osona 323 156.690 € 5,43%

Pallars Jussà 33 11.880 € 8,64%


Pla de l'Estany 141 60.255 € 11,86%

Pla d'Urgell 234 117.450 € 16,49%

Priorat 39 18.360 € 13,45%

Ribera d'Ebre 52 26.460 € 6,77%

Ripollès 296 158.040 € 18,19%

Segarra 54 20.700 € 14,03%

Segrià 712 414.450 € 4,94%

Selva 486 210.665 € 9,53%


Tarragonès 627 302.250 € 5,28%

Terra Alta 38 15.570 € 8,00%

Urgell 91 40.005 € 6,00%

Val d'Aran 20 4.500 € 100,00%

Vallès Occidental 1.650 735.195 € 4,91%


E-formació (SOC) 929


Catalunya 22.671 13.115.108 € 5,83%

NOTA: 1



FAMÍLIA PROFESSIONAL: FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

2010

Persones


Pes de la família

professional1

Aquesta família professional representa el 6% de l'oferta formativa

de l'any 2010 a Catalunya.

Les especialitats formatives d'aquesta família són de caràcter

transversal i fan referència a la formació en especialitats com ara

l'alfabetització digital; la sensibilització ambiental; la manipulació

d’aliments; la prevenció de riscos laborals (bàsic) i les tècniques de

cerca de feina.

Les entitats beneficiàries que han gestionat aquesta formació han

estat quasi en un 100% els agents socials.

99,3%

0,1%0,4% 0,2%


Agent social

Economia social

Privat

Públic

Altres

Família professional: FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIAPersones beneficiàries previstes en accions formatives l'any 2010


VAL D'ARAN

ALTA RIBAGORÇA

PALLARS SOBIRÀ

PALLARS JUSSÀ

ALT URGELL

CERDANYA

RIPOLLÈS

GARROTXA

ALT EMPORDÀ

PLA DE L'ESTANY


SELVA

MARESME

OSONA

BERGUEDÀ

SOLSONÈS

NOGUERA

BAGES

VALLÈS ORIENTAL

VALLÈS OCCIDENTAL

SEGARRA


GARRIGUES

MONTSIÀ

BAIX EBRE

TERRA ALTA


PRIORAT

RIBERA D'EBRE

GARRAFBAIX PENEDÈS

BAIX LLOBREGAT

ANOIA

ALT PENEDÈS

ALT CAMP


100

500

1000

10

100

500

1000

-

-

-

<

>



Alt Camp 0 - € 0,00%





Anoia 0 - € 0,00%

Bages 0 - € 0,00%

Baix Camp 0 - € 0,00%

Baix Ebre 0 - € 0,00%


Baix Llobregat 0 - € 0,00%


Barcelonès 161 208.475 € 0,16%







Garraf 0 - € 0,00%

Garrigues 0 - €


Gironès 150 74.784 € 1,58%

Maresme 0 - € 0,00%

Montsià 45 46.426 € 1,77%

Noguera 0 - € 0,00%

Osona 0 - € 0,00%





Priorat 0 - € 0,00%



Segarra 0 - € 0,00%

Segrià 101 128.100 € 0,70%

Selva 0 - € 0,00%


Tarragonès 160 55.104 € 1,35%


Urgell 0 - € 0,00%

Val d'Aran 0 - €


Vallès Oriental 0 - € 0,00%

E-formació (SOC)


Catalunya 633 514.553 € 0,21%

NOTA: 1



FAMÍLIA PROFESSIONAL: FUSTA, MOBLE I SURO

2010

Persones


Pes de la família

professional1


qualificació en ebenistes; mecànics de la fusta amb coneixements

tecnològics i de l’ofici. A l'any 2010 l'oferta formativa en aquesta

família ha representat un 0,21% a tot Catalunya.

A Catalunya hi ha tres clústers vinculats amb aquesta família

professional: el del moble al municipi de la Sènia al Montsià − que

pateix de manera molt important els efectes de la crisi; el de la

Garriga al Vallès Oriental; i en el sector del suro el del Baix

Empordà. En aquestes dues comarques no s'ha ofert formació.

11,3%

26,5%

7,2%

55,0%


Agent social

Economia social

Privat

Públic

Altres

Família professional: FUSTA, MOBLE I SUROPersones beneficiàries previstes en accions formatives l'any 2010


VAL D'ARAN

ALTA RIBAGORÇA

PALLARS SOBIRÀ

PALLARS JUSSÀ

ALT URGELL

CERDANYA

RIPOLLÈS

GARROTXA

ALT EMPORDÀ

PLA DE L'ESTANY


SELVA

MARESME

OSONA

BERGUEDÀ

SOLSONÈS

NOGUERA

BAGES

VALLÈS ORIENTAL

VALLÈS OCCIDENTAL

SEGARRA


GARRIGUES

MONTSIÀ

BAIX EBRE

TERRA ALTA


PRIORAT

RIBERA D'EBRE

GARRAFBAIX PENEDÈS

BAIX LLOBREGAT

ANOIA

ALT PENEDÈS

ALT CAMP


50

100

200

5

50

100

200

-

-

-

<

>



Alt Camp 0 - € 0,00%

Alt Empordà 357 164.021 € 9,73%

Alt Penedès 166 137.038 € 3,43%

Alt Urgell 69 19.640 € 13,42%


Anoia 107 127.555 € 3,79%

Bages 590 215.260 € 6,44%

Baix Camp 108 113.316 € 1,15%

Baix Ebre 196 93.349 € 5,29%


Baix Llobregat 960 779.561 € 3,35%

Baix Penedès 348 305.973 € 12,36%

Barcelonès 5.267 2.742.813 € 5,14%



Barcelonès Sud 264 232.585 € 2,02%


Cerdanya 15 5.400 € 3,63%


Garraf 32 74.085 € 0,58%

Garrigues 50 17.550 € 17,12%

Garrotxa 69 15.057 € 3,58%

Gironès 190 121.937 € 2,00%

Maresme 585 311.768 € 4,42%

Montsià 357 167.218 € 14,02%

Noguera 109 31.135 € 12,08%

Osona 112 57.942 € 1,88%

Pallars Jussà 15 3.900 € 3,93%


Pla de l'Estany 22 8.580 € 1,85%

Pla d'Urgell 46 11.960 € 3,24%

Priorat 80 25.427 € 27,59%

Ribera d'Ebre 15 4.095 € 1,95%

Ripollès 135 151.876 € 8,30%

Segarra 0 - € 0,00%

Segrià 414 172.525 € 2,87%

Selva 134 97.665 € 2,63%


Tarragonès 244 87.616 € 2,06%

Terra Alta 34 13.728 € 7,16%

Urgell 0 - € 0,00%

Val d'Aran 0 - €





Catalunya 12.713 6.510.395 € 3,73%

NOTA: 1



FAMÍLIA PROFESSIONAL: HOSTALERIA I TURISME

2010

Persones


Pes de la família

professional1

Els estudis de detecció de necessitats assenyalen com a

qualificacions deficitàries en el sector:- manca en general de

qualificació en català i en altres idiomes;

- establiments de categoria alta: caps de recepció amb idiomes;

caps de cuina (direcció i gestió d’equips); cuiners; ajudants de cuina;

maître amb català i altres idiomes; governants (direcció i gestió

d’equips); i, personal de pis amb formació específica i idiomes a

nivell bàsic.

- establiments de categoria mitjana: cuiners; cambrers amb

coneixements de català i altres idiomes, amb coneixements dels

productes i la seva elaboració.

- petit empresariat: gestió i administració de petits establiments,

gestió i direcció en èpoques de crisi, TIC, màrqueting i vendes. La

indústria turística (turisme, comerç, agroalimentari i altres serveis) té

un paper important en el desenvolupament local de moltes

comarques de Catalunya, en especial cal valorar la necessitat de

reforçar l’oferta formativa al Berguedà, Solsonès, Terres de l’Ebre,

Baix Empordà,’Alt Pirineu i a la Val d’Aran.

27,3%

22,2%17,8%

26,5%

6,2%


Agent social

Economia social

Privat

Públic

Altres

Família professional: HOSTALERIA I TURISMEPersones beneficiàries previstes en accions formatives l'any 2010


VAL D'ARAN

ALTA RIBAGORÇA

PALLARS SOBIRÀ

PALLARS JUSSÀ

ALT URGELL

CERDANYA

RIPOLLÈS

GARROTXA

ALT EMPORDÀ

PLA DE L'ESTANY


SELVA

MARESME

OSONA

BERGUEDÀ

SOLSONÈS

NOGUERA

BAGES

VALLÈS ORIENTAL

VALLÈS OCCIDENTAL

SEGARRA


GARRIGUES

MONTSIÀ

BAIX EBRE

TERRA ALTA


PRIORAT

RIBERA D'EBRE

GARRAFBAIX PENEDÈS

BAIX LLOBREGAT

ANOIA

ALT PENEDÈS

ALT CAMP


100

500

1000

10

100

500

1000

-

-

-

<

>



Alt Camp 0 - € 0,00%





Anoia 0 - € 0,00%

Bages 0 - € 0,00%

Baix Camp 0 - € 0,00%

Baix Ebre 0 - € 0,00%




Barcelonès 1.580 1.216.155 € 1,54%



Barcelonès Sud 1.002 1.022.594 € 7,68%




Garraf 0 - € 0,00%

Garrigues 0 - €


Gironès 0 - € 0,00%

Maresme 0 - € 0,00%

Montsià 0 - € 0,00%

Noguera 0 - € 0,00%

Osona 180 55.357 € 3,03%





Priorat 0 - € 0,00%



Segarra 0 - € 0,00%

Segrià 135 81.126 € 0,94%

Selva 0 - € 0,00%


Tarragonès 40 58.380 € 0,34%


Urgell 0 - € 0,00%

Val d'Aran 0 - €



E-formació (SOC)


Catalunya 3.101 1.840.959 € 0,97%

NOTA: 1



FAMÍLIA PROFESSIONAL: IMATGE I SO

2010

Persones


Pes de la família

professional1


qualificació en:

- imatge i so;

- comerç i màrqueting;

- arts plàstiques;

- tècnics de càmera;

- tècnics en projecció digital;

- gestors de comunitats o moderadors de xats;

- responsables de localitzacions.

- disseny d’interactius i animació 3D;

- gestors de botigues virtuals i marxandatge;- tecnologia digital 3D; -

tècnics coloristes.

L’oferta formativa es concentra a la Regió Metropolitana de

Barcelona, representant més del 50% dels alumnes. Una bona part

de l’oferta formativa s'imparteix a través dels CIFO.

El sector compta amb els clústers urbans, vinculats a les

universitats, (BCN Mèdia ).

5,8%

14,4%

30,8%

49,0%


Agent social

Economia social

Privat

Públic

Altres

Família professional: IMATGE I SOPersones beneficiàries previstes en accions formatives l'any 2010


VAL D'ARAN

ALTA RIBAGORÇA

PALLARS SOBIRÀ

PALLARS JUSSÀ

ALT URGELL

CERDANYA

RIPOLLÈS

GARROTXA

ALT EMPORDÀ

PLA DE L'ESTANY


SELVA

MARESME

OSONA

BERGUEDÀ

SOLSONÈS

NOGUERA

BAGES

VALLÈS ORIENTAL

VALLÈS OCCIDENTAL

SEGARRA


GARRIGUES

MONTSIÀ

BAIX EBRE

TERRA ALTA


PRIORAT

RIBERA D'EBRE

GARRAFBAIX PENEDÈS

BAIX LLOBREGAT

ANOIA

ALT PENEDÈS

ALT CAMP


100

500

1000

10

100

500

1000

-

-

-

<

>



Alt Camp 17 42.979 € 0,81%

Alt Empordà 17 38.793 € 0,46%




Anoia 17 42.979 € 0,60%

Bages 15 42.979 € 0,16%

Baix Camp 0 - € 0,00%

Baix Ebre 0 - € 0,00%


Baix Llobregat 108 74.479 € 0,38%


Barcelonès 359 246.238 € 0,35%







Garraf 0 - € 0,00%

Garrigues 0 - €

Garrotxa 22 4.576 € 1,14%

Gironès 113 23.504 € 1,19%

Maresme 15 42.979 € 0,11%

Montsià 0 - € 0,00%

Noguera 0 - € 0,00%

Osona 34 81.772 € 0,57%





Priorat 0 - € 0,00%



Segarra 0 - € 0,00%

Segrià 104 66.171 € 0,72%

Selva 0 - € 0,00%


Tarragonès 122 26.364 € 1,03%


Urgell 0 - € 0,00%

Val d'Aran 0 - €



E-formació (SOC)


Catalunya 1.197 954.417 € 0,37%

NOTA: 1



FAMÍLIA PROFESSIONAL: IMATGE PERSONAL

2010

Persones


Pes de la família

professional1

La familia professional d'"Imatge personal" té poc pes en l’oferta

formativa.

Garebé el 50% de la gestió de la formació en aquesta família

professional l'ha dut a terme entitats privades.

17,9%

4,1%

49,8%

23,8%

4,5%


Agent social

Economia social

Privat

Públic

Altres

Família professional: IMATGE PERSONALPersones beneficiàries previstes en accions formatives l'any 2010


VAL D'ARAN

ALTA RIBAGORÇA

PALLARS SOBIRÀ

PALLARS JUSSÀ

ALT URGELL

CERDANYA

RIPOLLÈS

GARROTXA

ALT EMPORDÀ

PLA DE L'ESTANY


SELVA

MARESME

OSONA

BERGUEDÀ

SOLSONÈS

NOGUERA

BAGES

VALLÈS ORIENTAL

VALLÈS OCCIDENTAL

SEGARRA


GARRIGUES

MONTSIÀ

BAIX EBRE

TERRA ALTA


PRIORAT

RIBERA D'EBRE

GARRAFBAIX PENEDÈS

BAIX LLOBREGAT

ANOIA

ALT PENEDÈS

ALT CAMP


50

100

200

5

50

100

200

-

-

-

<

>



Alt Camp 34 56.600 € 1,61%

Alt Empordà 115 80.147 € 3,13%

Alt Penedès 260 45.690 € 5,37%



Anoia 36 3.240 € 1,27%

Bages 351 86.287 € 3,83%

Baix Camp 111 8.658 € 1,19%

Baix Ebre 196 23.040 € 5,29%

Baix Empordà 73 6.570 € 2,31%

Baix Llobregat 512 168.784 € 1,79%

Baix Penedès 117 9.450 € 4,15%

Barcelonès 1.818 773.893 € 1,77%

Barcelona ciutat 1.592 737.929 € 2,00%


Barcelonès Sud 110 20.430 € 0,84%

Berguedà 15 1.350 € 0,75%

Cerdanya 19 1.710 € 4,60%

Conca de Barberà 9 486 € 0,97%

Garraf 82 12.780 € 1,50%

Garrigues 65 9.450 €


Gironès 253 290.727 € 2,67%

Maresme 192 85.410 € 1,45%

Montsià 24 2.160 € 0,94%

Noguera 0 - € 0,00%

Osona 121 88.590 € 2,03%


Pallars Sobirà 30 5.250 €

Pla de l'Estany 51 4.590 € 4,29%

Pla d'Urgell 15 4.050 € 1,06%

Priorat 17 1.530 € 5,86%

Ribera d'Ebre 17 1.530 € 2,21%

Ripollès 201 60.821 € 12,35%

Segarra 0 - € 0,00%

Segrià 507 182.783 € 3,52%

Selva 107 61.470 € 2,10%


Tarragonès 129 30.639 € 1,09%

Terra Alta 48 10.770 € 10,11%

Urgell 64 13.608 € 4,22%

Val d'Aran 0 - €



E-formació (SOC)

No presencial (Consorci) 1.474 348.309 €

Catalunya 7.885 2.725.487 € 2,09%

NOTA: 1



FAMÍLIA PROFESSIONAL: INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA

2010

Persones


Pes de la família

professional1


qualificació en:

- operaris amb coneixements de seguretat alimentària i manipulació

d’aliments;

- regulació europea, estatal i autonòmica del sector;

- servei alimentari;

- màrqueting i vendes i comercialització;

- traçabilitat;

- creació i innovació de processos i productes;

- seguretat i salut en el treball;

- idiomes (en general i pels perfils de vendes i jurídics);

- informàtica;

- gestió del canvi.

A l’àmbit rural hi ha un impuls del sector agroalimentari vinculat amb

els sectors del comerç, el turisme i altres serveis.

51,6%

4,2%

9,7%

34,4%


Agent social

Economia social

Privat

Públic

Altres

Família professional: INDÚSTRIA ALIMENTÀRIAPersones beneficiàries previstes en accions formatives l'any 2010


VAL D'ARAN

ALTA RIBAGORÇA

PALLARS SOBIRÀ

PALLARS JUSSÀ

ALT URGELL

CERDANYA

RIPOLLÈS

GARROTXA

ALT EMPORDÀ

PLA DE L'ESTANY


SELVA

MARESME

OSONA

BERGUEDÀ

SOLSONÈS

NOGUERA

BAGES

VALLÈS ORIENTAL

VALLÈS OCCIDENTAL

SEGARRA


GARRIGUES

MONTSIÀ

BAIX EBRE

TERRA ALTA


PRIORAT

RIBERA D'EBRE

GARRAFBAIX PENEDÈS

BAIX LLOBREGAT

ANOIA

ALT PENEDÈS

ALT CAMP


100

500

1000

9

100

500

1000

-

-

-

<

>



Alt Camp 320 101.973 € 15,17%

Alt Empordà 931 435.477 € 25,37%

Alt Penedès 1.170 438.907 € 24,16%

Alt Urgell 24 7.470 € 4,67%


Anoia 504 234.211 € 17,85%

Bages 862 450.559 € 9,41%

Baix Camp 1.224 536.880 € 13,08%

Baix Ebre 373 172.260 € 10,07%

Baix Empordà 732 393.771 € 23,15%

Baix Llobregat 3.218 1.419.294 € 11,24%

Baix Penedès 164 56.430 € 5,82%

Barcelonès 11.234 7.277.845 € 10,96%


Barcelonès Nord 1.861 1.051.102 € 18,64%

Barcelonès Sud 1.573 609.743 € 12,06%

Berguedà 187 123.930 € 9,29%

Cerdanya 120 49.504 € 29,06%

Conca de Barberà 195 64.690 € 21,01%

Garraf 1.137 640.262 € 20,76%

Garrigues 0 - €

Garrotxa 414 158.648 € 21,45%

Gironès 1.022 460.694 € 10,77%

Maresme 3.066 1.650.241 € 23,16%

Montsià 180 81.676 € 7,07%

Noguera 122 48.000 € 13,53%

Osona 876 448.136 € 14,73%

Pallars Jussà 85 35.619 € 22,25%


Pla de l'Estany 30 9.720 € 2,52%

Pla d'Urgell 75 48.938 € 5,29%

Priorat 80 24.750 € 27,59%

Ribera d'Ebre 45 37.125 € 5,86%

Ripollès 214 113.197 € 13,15%

Segarra 104 37.980 € 27,01%

Segrià 1.645 789.216 € 11,42%

Selva 611 222.255 € 11,99%

Solsonès 30 12.375 € 12,30%

Tarragonès 884 375.383 € 7,45%

Terra Alta 40 27.300 € 8,42%

Urgell 298 86.198 € 19,64%

Val d'Aran 0 - €


Vallès Oriental 2.628 1.447.654 € 16,22%



Catalunya 51.678 22.539.680 € 13,10%

NOTA: 1



FAMÍLIA PROFESSIONAL: INFORMÀTICA I COMUNICACIONS

2010

Persones


Pes de la família

professional1

El 13,10% de la formació d'oferta l'any 2010 a Catalunya ha estat en

la família professional d'"Informàtica i comunicacions".

El 23% de la formació en aquesta família professional va dirigida a

l'aprenentatge d'eines ofimàtiques, especialitats que es vinculen a la

vegada amb la família professional d'"Administració i Gestió". Pel

que fa a l'e-formació destacar que aproximadament 1 de cada 4

alumnes formats ho van fer en aquestes competències digitals.

15,3%

3,4%

58,5%

22,3%

0,5%


Agent social

Economia social

Privat

Públic

Altres

Família professional: INFORMÀTICA I COMUNICACIONSPersones beneficiàries previstes en accions formatives l'any 2010


VAL D'ARAN

ALTA RIBAGORÇA

PALLARS SOBIRÀ

PALLARS JUSSÀ

ALT URGELL

CERDANYA

RIPOLLÈS

GARROTXA

ALT EMPORDÀ

PLA DE L'ESTANY


SELVA

MARESME

OSONA

BERGUEDÀ

SOLSONÈS

NOGUERA

BAGES

VALLÈS ORIENTAL

VALLÈS OCCIDENTAL

SEGARRA


GARRIGUES

MONTSIÀ

BAIX EBRE

TERRA ALTA


PRIORAT

RIBERA D'EBRE

GARRAFBAIX PENEDÈS

BAIX LLOBREGAT

ANOIA

ALT PENEDÈS

ALT CAMP


500

1000

5000

10

500

1000

5000

-

-

-

<

>



Alt Camp 17 27.739 € 0,81%





Anoia 0 - € 0,00%

Bages 86 99.239 € 0,94%

Baix Camp 47 42.173 € 0,50%

Baix Ebre 0 - € 0,00%


Baix Llobregat 1.531 1.456.742 € 5,35%


Barcelonès 4.074 3.048.425 € 3,98%



Barcelonès Sud 744 606.096 € 5,70%




Garraf 31 20.150 € 0,57%

Garrigues 0 - €

Garrotxa 50 41.951 € 2,59%

Gironès 181 299.491 € 1,91%

Maresme 58 6.264 € 0,44%

Montsià 17 27.739 € 0,67%

Noguera 0 - € 0,00%

Osona 0 - € 0,00%




Pla d'Urgell 70 145.259 € 4,93%

Priorat 0 - € 0,00%


Ripollès 14 21.840 € 0,86%

Segarra 0 - € 0,00%

Segrià 362 385.615 € 2,51%

Selva 72 44.990 € 1,41%


Tarragonès 547 385.834 € 4,61%


Urgell 17 27.739 € 1,12%

Val d'Aran 0 - €



E-formació (SOC)


Catalunya 8.317 7.221.670 € 2,71%

NOTA: 1



FAMÍLIA PROFESSIONAL: INSTAL·LACIÓ I MANTENIMENT

2010

Persones


Pes de la família

professional1


qualificació en:

- perfils: tècnics en instal·lacions i manteniment (operaris i

supervisors).

A l'any 2010, aquesta família professional "Instal·lació i

manteniment" ha representat un 2,71% respecte a tota la formació

d'oferta de Catalunya. La gestió de la formació l'ha dut a terme

majoritàriament el sector privat.

A nivell territorial destaquen Barcelonès sud, Baix Llobregat i Pla

d'Urgell doncs la representació d'aquesta família està al voltant del

5% respecte a tota formació feta al territori.

19,6%

3,1%

51,1%

24,9%

1,3%


Agent social

Economia social

Privat

Públic

Altres

Família professional: INSTAL·LACIÓ I MANTENIMENTPersones beneficiàries previstes en accions formatives l'any 2010


VAL D'ARAN

ALTA RIBAGORÇA

PALLARS SOBIRÀ

PALLARS JUSSÀ

ALT URGELL

CERDANYA

RIPOLLÈS

GARROTXA

ALT EMPORDÀ

PLA DE L'ESTANY


SELVA

MARESME

OSONA

BERGUEDÀ

SOLSONÈS

NOGUERA

BAGES

VALLÈS ORIENTAL

VALLÈS OCCIDENTAL

SEGARRA


GARRIGUES

MONTSIÀ

BAIX EBRE

TERRA ALTA


PRIORAT

RIBERA D'EBRE

GARRAFBAIX PENEDÈS

BAIX LLOBREGAT

ANOIA

ALT PENEDÈS

ALT CAMP


100

500

1000

10

100

500

1000

-

-

-

<

>



Alt Camp 0 - € 0,00%





Anoia 0 - € 0,00%

Bages 0 - € 0,00%

Baix Camp 0 - € 0,00%

Baix Ebre 0 - € 0,00%




Barcelonès 0 - € 0,00%

Barcelona ciutat 0 - € 0,00%






Garraf 0 - € 0,00%

Garrigues 0 - €


Gironès 0 - € 0,00%

Maresme 0 - € 0,00%

Montsià 13 44.616 € 0,51%

Noguera 0 - € 0,00%

Osona 0 - € 0,00%





Priorat 0 - € 0,00%



Segarra 0 - € 0,00%

Segrià 0 - € 0,00%

Selva 0 - € 0,00%


Tarragonès 0 - € 0,00%


Urgell 0 - € 0,00%

Val d'Aran 0 - €

Vallès Occidental 0 - € 0,00%


E-formació (SOC)


Catalunya 13 44.616 € 0,00%

NOTA: 1



FAMÍLIA PROFESSIONAL: MARÍTIMOPESQUERA

2010

Persones


Pes de la família

professional1

Aquesta família professional no té oferta formativa adreçada a

persones prioritàriament desocupades; només n'hi ha per a les

ocupades a través del Consorci per a la Formació Contínua de

Catalunya.

100,0%

0,0%


Agent social

Economia social

Privat

Públic

Altres

Família professional: MARÍTIMOPESQUERAPersones beneficiàries previstes en accions formatives l'any 2010


VAL D'ARAN

ALTA RIBAGORÇA

PALLARS SOBIRÀ

PALLARS JUSSÀ

ALT URGELL

CERDANYA

RIPOLLÈS

GARROTXA

ALT EMPORDÀ

PLA DE L'ESTANY


SELVA

MARESME

OSONA

BERGUEDÀ

SOLSONÈS

NOGUERA

BAGES

VALLÈS ORIENTAL

VALLÈS OCCIDENTAL

SEGARRA


GARRIGUES

MONTSIÀ

BAIX EBRE

TERRA ALTA


PRIORAT

RIBERA D'EBRE

GARRAFBAIX PENEDÈS

BAIX LLOBREGAT

ANOIA

ALT PENEDÈS

ALT CAMP


50

100

200

5

50

100

200

-

-

-

<

>



Alt Camp 0 - € 0,00%





Anoia 0 - € 0,00%

Bages 0 - € 0,00%

Baix Camp 0 - € 0,00%

Baix Ebre 0 - € 0,00%




Barcelonès 0 - € 0,00%

Barcelona ciutat 0 - € 0,00%






Garraf 0 - € 0,00%

Garrigues 0 - €

Garrotxa 17 11.050 € 0,88%

Gironès 42 53.244 € 0,44%

Maresme 0 - € 0,00%

Montsià 0 - € 0,00%

Noguera 0 - € 0,00%

Osona 0 - € 0,00%





Priorat 0 - € 0,00%



Segarra 0 - € 0,00%

Segrià 0 - € 0,00%

Selva 0 - € 0,00%


Tarragonès 175 571.813 € 1,47%


Urgell 0 - € 0,00%

Val d'Aran 0 - €




No presencial (Consorci) 6 990 €

Catalunya 1.704 803.063 € 0,19%

NOTA: 1



FAMÍLIA PROFESSIONAL: QUÍMICA

2010

Persones


Pes de la família

professional1

L'oferta formativa en aquesta família professional ha representat un

0,19% de tota la formació de l'any 2010 a Catalunya. Quant als

gestors d'aquesta formació en més d'un 75% ha estat el sector

públic.


qualficació en:

- fabricació química;

- instrumentació i control;

- tractament de matèries primeres i productes químics;

- control de les instal·lacions de la fabricació o de la qualitat;

- acompliment de les normes de seguretat;

- tècnics de laboratori;

- experts jurídics químics amb coneixements de dret industrial i

regulació del sector (medi ambient, seguretat industrial);

- formació complementària teòrica i pràctica per adaptar els tècnics

amb formació professional o universitària als llocs de treball.

3,4%

18,8%

77,8%


Agent social

Economia social

Privat

Públic

Altres

Família professional: QUÍMICAPersones beneficiàries previstes en accions formatives l'any 2010


VAL D'ARAN

ALTA RIBAGORÇA

PALLARS SOBIRÀ

PALLARS JUSSÀ

ALT URGELL

CERDANYA

RIPOLLÈS

GARROTXA

ALT EMPORDÀ

PLA DE L'ESTANY


SELVA

MARESME

OSONA

BERGUEDÀ

SOLSONÈS

NOGUERA

BAGES

VALLÈS ORIENTAL

VALLÈS OCCIDENTAL

SEGARRA


GARRIGUES

MONTSIÀ

BAIX EBRE

TERRA ALTA


PRIORAT

RIBERA D'EBRE

GARRAFBAIX PENEDÈS

BAIX LLOBREGAT

ANOIA

ALT PENEDÈS

ALT CAMP


100

500

1000

10

100

500

1000

-

-

-

<

>



Alt Camp 100 89.671 € 4,74%

Alt Empordà 159 228.750 € 4,33%

Alt Penedès 304 333.206 € 6,28%

Alt Urgell 17 27.450 € 3,31%


Anoia 90 146.700 € 3,19%

Bages 405 391.541 € 4,42%

Baix Camp 235 263.167 € 2,51%

Baix Ebre 79 154.625 € 2,13%

Baix Empordà 166 278.842 € 5,25%

Baix Llobregat 808 1.184.011 € 2,82%

Baix Penedès 240 338.422 € 8,52%

Barcelonès 3.239 3.479.642 € 3,16%



Barcelonès Sud 323 521.339 € 2,48%

Berguedà 78 137.250 € 3,87%



Garraf 52 25.616 € 0,95%

Garrigues 0 - €

Garrotxa 104 133.827 € 5,39%

Gironès 154 320.126 € 1,62%

Maresme 780 999.975 € 5,89%

Montsià 45 77.775 € 1,77%

Noguera 54 77.775 € 5,99%

Osona 207 248.176 € 3,48%

Pallars Jussà 17 32.025 € 4,45%


Pla de l'Estany 32 50.325 € 2,69%

Pla d'Urgell 51 60.810 € 3,59%

Priorat 0 - € 0,00%

Ribera d'Ebre 75 70.313 € 9,77%

Ripollès 69 98.904 € 4,24%

Segarra 34 54.900 € 8,83%

Segrià 453 401.114 € 3,14%

Selva 367 655.160 € 7,20%

Solsonès 40 50.325 € 16,39%

Tarragonès 159 298.506 € 1,34%

Terra Alta 15 27.450 € 3,16%

Urgell 44 58.540 € 2,90%

Val d'Aran 0 - €

Vallès Occidental 982 1.394.506 € 2,92%




Catalunya 12.794 13.130.620 € 3,39%

NOTA: 1



FAMÍLIA PROFESSIONAL: SANITAT

2010

Persones


Pes de la família

professional1

La formació d'oferta d'aquesta família professional, "Sanitat", ha

representat un 3,39% de la formació de Catalunya.

De les 12.794 persones el 37% s'ha dirigit a formar auxiliars

d'infermeria.

El 6% de l'e-formació s'ha dirigit a la família professional de

"Sanitat".

9,6%

7,4%

58,6%

22,9%

1,4%


Agent social

Economia social

Privat

Públic

Altres

Família professional: SANITATPersones beneficiàries previstes en accions formatives l'any 2010


VAL D'ARAN

ALTA RIBAGORÇA

PALLARS SOBIRÀ

PALLARS JUSSÀ

ALT URGELL

CERDANYA

RIPOLLÈS

GARROTXA

ALT EMPORDÀ

PLA DE L'ESTANY


SELVA

MARESME

OSONA

BERGUEDÀ

SOLSONÈS

NOGUERA

BAGES

VALLÈS ORIENTAL

VALLÈS OCCIDENTAL

SEGARRA


GARRIGUES

MONTSIÀ

BAIX EBRE

TERRA ALTA


PRIORAT

RIBERA D'EBRE

GARRAFBAIX PENEDÈS

BAIX LLOBREGAT

ANOIA

ALT PENEDÈS

ALT CAMP


100

500

1000

10

100

500

1000

-

-

-

<

>



Alt Camp 108 36.504 € 5,12%

Alt Empordà 142 41.886 € 3,87%

Alt Penedès 116 32.138 € 2,40%

Alt Urgell 25 6.500 € 4,86%


Anoia 277 71.316 € 9,81%

Bages 708 226.091 € 7,73%

Baix Camp 960 641.681 € 10,26%

Baix Ebre 272 97.513 € 7,34%

Baix Empordà 116 33.159 € 3,67%

Baix Llobregat 1.215 347.441 € 4,24%

Baix Penedès 128 31.538 € 4,55%

Barcelonès 6.217 2.736.294 € 6,07%



Barcelonès Sud 400 83.712 € 3,07%

Berguedà 52 14.128 € 2,58%

Cerdanya 33 10.920 € 7,99%


Garraf 477 104.718 € 8,71%

Garrigues 29 11.310 € 9,93%

Garrotxa 48 15.730 € 2,49%

Gironès 841 378.960 € 8,86%

Maresme 215 116.350 € 1,62%

Montsià 170 58.591 € 6,67%

Noguera 0 - € 0,00%

Osona 758 227.862 € 12,74%

Pallars Jussà 15 1.560 € 3,93%


Pla de l'Estany 327 68.692 € 27,50%

Pla d'Urgell 146 63.102 € 10,29%

Priorat 0 - € 0,00%

Ribera d'Ebre 36 6.175 € 4,69%

Ripollès 42 14.784 € 2,58%

Segarra 0 - € 0,00%

Segrià 1.759 685.624 € 12,21%

Selva 133 29.812 € 2,61%


Tarragonès 1.026 412.175 € 8,64%

Terra Alta 12 9.360 € 2,53%

Urgell 60 24.050 € 3,96%

Val d'Aran 0 - €



E-formació (SOC)

No presencial (Consorci) 1.773 923.535 €

Catalunya 20.200 8.080.951 € 6,02%

NOTA: 1



FAMÍLIA PROFESSIONAL: SEGURETAT I MEDI AMBIENT

2010

Persones


Pes de la família

professional1


qualificaió en:

- reducció, recollida i revalorització de residus;

- millora de l’eficiència energètica i reducció del consum;

- domòtica;

- vigilància, control i reducció de la contaminació;

- territori i espais naturals: gestió dels espais naturals;

- consultoria mediambiental;

- tècnics en mostreig mediambiental.

Bàsicament la formació en aquesta família professional l'ha ofertat el

Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya.

91,7%

7,2%

1,0%


Agent social

Economia social

Privat

Públic

Altres

Família professional: SEGURETAT I MEDI AMBIENTPersones beneficiàries previstes en accions formatives l'any 2010


VAL D'ARAN

ALTA RIBAGORÇA

PALLARS SOBIRÀ

PALLARS JUSSÀ

ALT URGELL

CERDANYA

RIPOLLÈS

GARROTXA

ALT EMPORDÀ

PLA DE L'ESTANY


SELVA

MARESME

OSONA

BERGUEDÀ

SOLSONÈS

NOGUERA

BAGES

VALLÈS ORIENTAL

VALLÈS OCCIDENTAL

SEGARRA


GARRIGUES

MONTSIÀ

BAIX EBRE

TERRA ALTA


PRIORAT

RIBERA D'EBRE

GARRAFBAIX PENEDÈS

BAIX LLOBREGAT

ANOIA

ALT PENEDÈS

ALT CAMP


100

500

1000

10

100

500

1000

-

-

-

<

>



Alt Camp 120 119.777 € 5,69%

Alt Empordà 382 212.462 € 10,41%

Alt Penedès 75 47.168 € 1,55%

Alt Urgell 12 2.160 € 2,33%


Anoia 139 214.052 € 4,92%

Bages 788 470.156 € 8,61%

Baix Camp 785 300.517 € 8,39%

Baix Ebre 200 136.459 € 5,40%

Baix Empordà 412 229.336 € 13,03%

Baix Llobregat 2.101 1.326.607 € 7,34%

Baix Penedès 56 103.991 € 1,99%

Barcelonès 7.105 3.900.472 € 6,93%



Barcelonès Sud 1.048 468.484 € 8,03%

Berguedà 50 95.729 € 2,48%


Conca de Barberà 160 42.713 € 17,24%

Garraf 438 218.874 € 8,00%

Garrigues 0 - €

Garrotxa 29 17.780 € 1,50%

Gironès 820 612.220 € 8,64%

Maresme 2.048 1.212.898 € 15,47%

Montsià 46 30.990 € 1,81%

Noguera 15 3.900 € 1,66%

Osona 663 299.435 € 11,14%

Pallars Jussà 38 15.360 € 9,95%


Pla de l'Estany 28 34.615 € 2,35%

Pla d'Urgell 34 31.905 € 2,40%

Priorat 0 - € 0,00%


Ripollès 36 7.302 € 2,21%

Segarra 13 2.340 € 3,38%

Segrià 793 493.555 € 5,50%

Selva 234 274.721 € 4,59%

Solsonès 20 27.855 € 8,20%

Tarragonès 771 371.023 € 6,49%


Urgell 30 46.425 € 1,98%

Val d'Aran 0 - €





Catalunya 24.409 13.284.168 € 6,85%

NOTA: 1



FAMÍLIA PROFESSIONAL: SERVEIS SOCIOCULTURALS I A LA COMUNITAT

2010

Persones


Pes de la família

professional1

La Família professional de "Serveis socioculturals i a la comunitat"

comprèn, entre d'altres, els certificats de professionalitat d'"Atenció

sociosanitària de persones en el domicili" i "Atenció sociosanitària a

persones dependents en institucions social" que per la seva relació

amb el desplegament de la Llei d'autonomia personal són un

aprioritat d'actuació.

28,7%

10,2%

30,5%

24,8%

5,8%


Agent social

Economia social

Privat

Públic

Altres

Família professional: SERVEIS SOCIOCULTURALS I A LA COMUNITATPersones beneficiàries previstes en accions formatives l'any 2010


VAL D'ARAN

ALTA RIBAGORÇA

PALLARS SOBIRÀ

PALLARS JUSSÀ

ALT URGELL

CERDANYA

RIPOLLÈS

GARROTXA

ALT EMPORDÀ

PLA DE L'ESTANY


SELVA

MARESME

OSONA

BERGUEDÀ

SOLSONÈS

NOGUERA

BAGES

VALLÈS ORIENTAL

VALLÈS OCCIDENTAL

SEGARRA


GARRIGUES

MONTSIÀ

BAIX EBRE

TERRA ALTA


PRIORAT

RIBERA D'EBRE

GARRAFBAIX PENEDÈS

BAIX LLOBREGAT

ANOIA

ALT PENEDÈS

ALT CAMP


500

1000

5000

10

500

1000

5000

-

-

-

<

>



Alt Camp 0 - € 0,00%





Anoia 0 - € 0,00%

Bages 0 - € 0,00%

Baix Camp 0 - € 0,00%

Baix Ebre 0 - € 0,00%




Barcelonès 140 72.036 € 0,14%







Garraf 0 - € 0,00%

Garrigues 0 - €


Gironès 0 - € 0,00%

Maresme 0 - € 0,00%

Montsià 0 - € 0,00%

Noguera 0 - € 0,00%

Osona 0 - € 0,00%





Priorat 0 - € 0,00%



Segarra 0 - € 0,00%

Segrià 0 - € 0,00%

Selva 0 - € 0,00%


Tarragonès 0 - € 0,00%


Urgell 0 - € 0,00%

Val d'Aran 0 - €



E-formació (SOC)


Catalunya 148 84.042 € 0,05%

NOTA: 1



FAMÍLIA PROFESSIONAL: TÈXTIL, CONFECCIÓ I PELL

2010

Persones


Pes de la família

professional1 Els estudis de detecció de necessitats assenyalen dèficits de

qualificació en:

- disseny i moda;

- nous materials tèxtils;

- productes tèxtils personalitzats;

- tèxtils focalitzats en mercats especialitats (esport, automoció,

habitatge)

- operaris de producció curta molt especialitzada i repetició de

peces;

- operaris amb coneixement de patronatge assistit per ordinador;

- teixidors;

- modisteria d’alta confecció amb capacitat de cosir a màquina i a

mà

- comercials;

- encarregats de control de producte en fàbriques amb disponibilitat

per viatjar i coneixement d’idiomes;

- monitors de fabricació amb coneixements tècnics i pràctics de tot el

procés productiu, sistemes d’organització, mètodes i temps, amb

capacitat de transmetre aquest coneixement, idiomes i disponibilitat

per viatjar;

- enginyers tècnics en especialització tèxtil;

- logística, emmagatzematge i distribució;

- innovació i desenvolupament;

- màrqueting i marca.

El sector compta amb el clúster de l’Anoia de la pell grossa i del

gènere de punt i l’eix Sabadell – Terrassa; i el Maresme.

14,3%

85,7%


Agent social

Economia social

Privat

Públic

Altres

Família professional: TÈXTIL, CONFECCIÓ I PELLPersones beneficiàries previstes en accions formatives l'any 2010


VAL D'ARAN

ALTA RIBAGORÇA

PALLARS SOBIRÀ

PALLARS JUSSÀ

ALT URGELL

CERDANYA

RIPOLLÈS

GARROTXA

ALT EMPORDÀ

PLA DE L'ESTANY


SELVA

MARESME

OSONA

BERGUEDÀ

SOLSONÈS

NOGUERA

BAGES

VALLÈS ORIENTAL

VALLÈS OCCIDENTAL

SEGARRA


GARRIGUES

MONTSIÀ

BAIX EBRE

TERRA ALTA


PRIORAT

RIBERA D'EBRE

GARRAFBAIX PENEDÈS

BAIX LLOBREGAT

ANOIA

ALT PENEDÈS

ALT CAMP


50

100

200

5

50

100

200

-

-

-

<

>



Alt Camp 30 39.540 € 1,42%

Alt Empordà 239 245.271 € 6,51%

Alt Penedès 56 77.675 € 1,16%



Anoia 72 87.175 € 2,55%

Bages 217 336.627 € 2,37%

Baix Camp 120 65.242 € 1,28%

Baix Ebre 20 4.160 € 0,54%


Baix Llobregat 798 893.884 € 2,79%


Barcelonès 2.668 2.302.571 € 2,60%



Barcelonès Sud 649 646.222 € 4,97%

Berguedà 80 66.990 € 3,97%

Cerdanya 18 49.140 € 4,36%


Garraf 723 898.787 € 13,20%

Garrigues 0 - €

Garrotxa 19 34.580 € 0,98%

Gironès 849 877.439 € 8,95%

Maresme 17 53.142 € 0,13%

Montsià 145 160.007 € 5,69%

Noguera 24 3.120 € 2,66%

Osona 144 257.135 € 2,42%



Pla de l'Estany 14 38.220 € 1,18%

Pla d'Urgell 71 65.832 € 5,00%

Priorat 0 - € 0,00%



Segarra 38 56.160 € 9,87%

Segrià 392 494.197 € 2,72%

Selva 125 121.574 € 2,45%


Tarragonès 400 334.798 € 3,37%


Urgell 15 44.850 € 0,99%

Val d'Aran 0 - €



E-formació (SOC)


Catalunya 10.744 11.259.959 € 3,01%

NOTA: 1



FAMÍLIA PROFESSIONAL: TRANSPORT I MANTENIMENT DE VEHICLES

2010

Persones


Pes de la família

professional1

Els estudis de prospectiva situen com a sectors de futur la logística,

la distribució, els transports i les comunicacions.

Pel que fa a la logística hi ha demanda de formació en:

- TIC aplicades a la logística

- distribució i gestió de flotes

- canvis intermodals (tren-camió, vaixell-camió, etc.)

- gestió duanera i tramitació de permisos (marítims, aeris i

terrestres)

- assegurances de mercaderies

- lliurament de mercaderies

- operacions de emmagatzematge (toro, grua retràctil, picking,

etiquetatge...)

- tècniques de gestió d’estocs i mitjans materials

- tècniques d’emmagatzematge

- operaris de magatzem

- gestors de magatzem

El Departament de Territori i Sostenibilitat impulsa el

desenvolupament de la logística mitjançant la creació de les centrals

intermodals de logística: Vallès Occidental, Bages, Baix Llobregat,

Penedès, Tarragonès, Baix Camp, Alt Camp, Baix Ebre, Montsià, Alt

Empordà, Selva i Segrià.

A destacar que el SOC té un programa de desenvolupament de la

logística al Pallars Jussà mitjançant el programa "Treball a les 7

comarques".

46,2%

1,5%

36,1%

13,8%

2,5%


Agent social

Economia social

Privat

Públic

Altres

Família professional: TRANSPORT I MANTENIMENT DE VEHICLEPersones beneficiàries previstes en accions formatives l'any 2010


VAL D'ARAN

ALTA RIBAGORÇA

PALLARS SOBIRÀ

PALLARS JUSSÀ

ALT URGELL

CERDANYA

RIPOLLÈS

GARROTXA

ALT EMPORDÀ

PLA DE L'ESTANY


SELVA

MARESME

OSONA

BERGUEDÀ

SOLSONÈS

NOGUERA

BAGES

VALLÈS ORIENTAL

VALLÈS OCCIDENTAL

SEGARRA


GARRIGUES

MONTSIÀ

BAIX EBRE

TERRA ALTA


PRIORAT

RIBERA D'EBRE

GARRAFBAIX PENEDÈS

BAIX LLOBREGAT

ANOIA

ALT PENEDÈS

ALT CAMP


100

500

1000

10

100

500

1000

-

-

-

<

>

2009 2010 2009 2010 2009 2010 2009 2010178.505 176.091 84.087 88.348 72.249 64.682 22.169 23.062

54,2% 51,4% 55,0% 49,2% 50,5% 51,1% 69,6% 62,6%149.150 166.845 68.775 91.321 70.690 61.787 9.685 13.737

45,8% 48,6% 45,0% 50,8% 49,5% 48,9% 30,4% 37,3%327.655 342.969 152.862 179.669 142.939 126.469 31.854 36.831

2009 2010 2009 2010 2009 2010829 1.706 3.648 6.818 56.336 63.321

51,7% 28,3% 48,5% 30,1% 42,1% 42,5%774 4.328 3.868 15.815 77.569 85.523

48,3% 71,7% 51,5% 69,9% 57,9% 57,5%1.603 6.034 7.516 22.633 133.905 148.844

Dones

Homes

Dones

Homes

Altres àmbits de polítiques actives d'ocupació (PAO)

Oportunitats d'ocupació i formació

Oportunitats d'ocupació i foment de la contractació Orientació professional

POLÍTIQUES ACTIVES D'OCUPACIÓ SEGONS SEXEFormació i requalificació

Total Persones prioritàriament desocupades (SOC)

Persones prioritàriament ocupades (Consorci) E-formació

42,6%16,3%

67,2%37,5%

57,4%83,7%

32,8%62,5%

A i iArts gràfiques

AgràriaAdministració i gestió

Activitats físiques i esportives

Famílies professionals: Formació i requalificació


8,8%85,1%

80,0%19,1%

78,1%69,5%

23,1%1,8%

50,4%52,3%

93,2%67,7%

61,6%6,0%

62,3%3,8%11,8%3,4%

10,3%51,2%

26,6%42,6%

16,3%67,2%

37,5%

91,2%14,9%

20,0%80,9%

21,9%30,5%

76,9%98,2%

49,6%47,7%

6,8%32,3%

38,4%94,0%

37,7%96,2%

88,2%96,6%

89,7%48,8%

73,4%57,4%

83,7%32,8%

62,5%

Transport/manteniment vehiclesTèxtil, confecció i pell

Serveis socioculturals comunitatSeguretat i medi ambient

SanitatQuímica

MarítimapesqueraInstal·lació i manteniment

Informàtica i comunicacionsIndústria alimentària

Imatge personalImatge i so

Hostaleria i turismeFusta, moble i suro

Formació complementàriaFabricació mecànica

Energia i aiguaElectricitat i electrònica

Edificació i obra civilComerç i màrqueting

Arts i artesaniaArts gràfiques

AgràriaAdministració i gestió

Activitats físiques i esportives

Famílies professionals: Formació i requalificació

Dones Homes

5- Polítiques Actives d’Ocupació a les comarques

Polítiques Actives d’Ocupació Import atorgat per persona beneficiària any 2010

Val d’Aran

Baix Llobregat

Maresme

Selva

Baix Empordà

Alt Empordà

Garrotxa

Ripollès

Pallars Jussà

Alta Ribagorça

Alt Urgell

Berguedà Solsonès

Pla de l’Estany

Urgell

Segarra Bages

Osona

Vallès Occidental

Anoia

Alt Penedès

Baix Penedès

Tarragonès

Alt Camp

Conca de Barberà

3.498,96 €

Gironès

Barcelonès

Garraf

Pallars Sobirà 2.210,45 €

12.749,58 €

773,28 €

507,19 €

Cerdanya 979,90 €

1.107,49 €

1.004,52 €

1.038,21 €

1.098,65 €

2.444,59 €

956,45 €

841,54 €

1.137,58 €

1.055,47 €

780,26 €

889,66 €

946,63 €

863,89 €

918,82 €

Noguera 1.077,11 €

Segrià 1.059,24 €

Terra Alta 2.370,07 €

Baix Ebre 1.178,52 €

Montsià 767,69 €

Ribera d’Ebre 699,61 €

Pla d’Urgell

1.238,67 €

Baix Camp

789,82 €

Garrigues 2.693,46 €

Priorat 1.960,57 €

811,33 €

2.605,04 €

1.160,70 €

942,56 € 659,57 €

1.949,78 €

1.071,99 €

987,77 €

1.271,32 €

803,15€

1.147,52 €

⇒ Accions formatives per famílies professionals

⇒ Persones beneficiàries segons col·lectiu

Vallès Oriental

Àmbits de polítiques actives d'ocupació (PAO)Accions

Persones

beneficiàries

Import

atorgat1

AccionsPersones

beneficiàries

Import

atorgat1

Formació i requalificació 124 2.120 1.131 123 2.352 1.198

Per a persones prioritàriament desocupades 73 1.157 860 70 1.300 913

Per a persones prioritàriament ocupades - Consorci 51 792 271 53 810 285

E-formació2 171 242

Oportunitats d'ocupació i formació 2 81 553

Oportunitats d'ocupació i foment de la contractació 54 95 588 33 233 1.632

Orientació professional3 2 1.273 89 3 1.371 187

Projectes integrats* 6 261 6 275

Promoció del desenvolupament i l'activitat econòmica* 4 92 3 187

190 3.488 2.161 170 4.037 4.032

NOTES: 1

L'import atorgat està en milers d'euros.

2 Les accions i el pressupost d'e-formació no s'han territorialitzat.3

Es comptabilitzen els punts d’actuació i no les accions d’orientació professional.

2009 2010

Import atorgat per persona beneficiària4 674,89 € 1.071,99 €

Població a la comarca

Població potencialment activa de 16 a 64 anys, 2010 30.206

Demandants d'ocupació no ocupats5, 2009 3.320


Variació demandants d'ocupació no ocupats, 2009-2010 8,21%

Homes Dones Nacionals

Comunitaris no

nacionals

Joves (16-29

anys)

De 45 anys o

més

Any 2009 1.759 1.562 2.640 186 495 850 1.113

Any 2010 1.883 1.710 2.790 196 608 841 1.304

Inferior als

obligatoris

Secundaris

obligatoris

Secundaris

postobligatoris Universistaris

Any 2009 1.187 1.315 672 146 1 46

Any 2010 1.364 1.337 742 149 1 56



COMARCA DE L'ALT CAMP

POLÍTIQUES ACTIVES D'OCUPACIÓ

2009 2010

Distribució de les persones beneficiàries per

àmbits PAO

Distribució del pressupost atorgat per

àmbits PAO

Distribució del pressupost atorgat per tipus

d'entitat

* No es fa constar el nombre de persones ja que l'objectiu principal d'aquests programes és crear les millors condicions per generar ocupació i diversificar l'activitat econòmica dels

territoris.

Perfil dels demandants d'ocupació

no ocupats5 (mitjana anual)


Extracomunitaris

Persones amb

discapacitat

Altres estudis

postsecundaris

NOTA: 5Els demandants d’ocupació no ocupats (DONOS) formen el col·lectiu que inclou la xifra d'atur registrat més els cinc col·lectius següents: els estudiants, els demandants de serveis

previs a l'ocupació, els demandants d'ocupació conjuntural, els dem andants d'ocupació de jornada reduïda (inferior a 20 hores) i els treballadors eventuals

agraris subsidiats. La dada correspon a la mitjana anual.

Nivell d'estudis

36,5% 34,0%

2,7% 5,8%

0,0% 2,0%

60,8% 58,3%

2009 2010



Oport.ocupació i foment de la contractació


3,8% 3,4%

59,3%

78,9%

21,4%

6,4%14,0%9,2%

1,5% 2,1%

2009 2010

Economia social

Agent social

Privat

Públic

Altres

4,3% 4,6%

12,1%6,8%

4,1%4,6%

27,2%40,5%

0,0%

13,7%

52,3%

29,7%

2009 2010





Projectes integrats


Font: anuari econòmic comarcal de Catalunya Caixa 2010


Grans monestirs de Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges

Ajuntament de Valls / Institut Municipal de Promoció Econòmica de Valls Ajuntament de Valls /Casa Caritat Consell Comarcal de l’Alt Camp

Ruta del CísterMuntanyes de Prades

Catedrals del vi (Vi)

Foment de la cooperació entre les entitats públiques de la comarca que permeti posteriorment l’acord sobre projectes estratègics territorials amb el sector privatSuport al teixit empresarial mitjançant la creació d’espais de cooperació público-privada que permeti la detecció de les necessitats empresarials del territori i la generació de projectes i accions de caire estratègicFomentar l'associacionisme i l'organització del sector privat

Racionalització de la política industrial de la comarca tenint en compte el seu entorn amb l’objectiu d’atreure inversions per la diversificació econòmica del territori

Logística

Fomentar la innovació, la recerca i la transferència tecnològica dels productes agroalimentaris Fomentar la industria turística a partir de la valorització dels recursos endògens (Muntanya de Prades, grans Monestirs, etc.) i la creació de productes turístics d’àmbit comarca i territorial (senderisme, BTT, rutes, etc..).

Evitar el "monocultiu industrial " i racionalitzar la política industrial de la comarca tenint en compte el seu entorn amb l’objectiu d’atreure inversions per la diversificació conòmica del territori

Indústria turística / Patrimoni culturalDesenvolupament de l’agroturisme i altres modalitats de turisme rural AgroalimentariHomogeneïtzació de la informació turística i formació del personal dels punts d’informació turístics PaperRacionalitzar la polítca de desenvolupament empresarial Neteja i serveis d'atenció a la dependènciaExplotar del patrimoni cultural vallenc

Energies renovables

Distribució subsectorial VAB a nivell comarcal. 2009Projecte de Centre d'Empreses - Consell Comarcal Alt Camp Centre d'Iniciatives Empresarials - viver d'empresess IMPE VallsPromoció i comercialització sòl industrial Palau de Reig

Programa Suma't

Projecte "Treball als Barris"

Impulsar estratègies de diferenciació i comercialització dels productes del sector agroalimentari i coordinació amb el sector turístic

Programa d'experiència professional per a l'ocupació juvenil a Catalunya- Valls

Pla Estratègic de Valls

Programa d'Agents d'Ocupació i Desenvolupament local (AODL)

Programa de Foment del Desenvolupament local (FDL)

Programa d'Accions Integrades per l'Ocupació

Programa d'Accions de Promoció per l'Ocupació

Projecte d'intervenció integral al barri del Barri Antic (Llei de Barris)Projecte de Centre d'assessorament i suport virtual a les iniciatives empresarials de l'Alt CampProjecte LEADER - Consorci de Desenvolupament Alt Camp, Conca de Barberà i Anoia (Grup d'acció local)Programa de desenvolupament rural integrat 2007-2013 a l'Alt Camp.

Natura+patrimoni=turisme actiu a l’Alt Camp

Creació Centre d’interpretació del patrimoni industrial al recinte la fàbrica del Pla de Sta Maria

Introducció de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (NTIC) en el món rural

BRÀFIM

ELS GARIDELLS

LA MASSÓ

EL ROURELL

Alt Camp

Ajuntament de Valls

Consell Comarcal del l'Alt Camp

Clústers i sistemes productius locals

Sectors amb oportunitat d'inversió i potencials creadors d'ocupació

Principals Actors públics

Principals Projectes

Línies Estratègiques

Principals Recursos

Programes de desenvolupament local del SOC

Ocupació

Intervenció Integral del TerritoriÀmbit supralocalÀmbit localÀmbit sectorial

Àmbit sectorial al conjunt de la demarcació de TarragonaÀmbit d'actuació al conjunt de la demarcació de TarragonaÀmbit comarcal

Desenvolupament local


Persones

beneficiàries

Import

atorgat1

AccionsPersones

beneficiàries

Import

atorgat1


Per a persones prioritàriament desocupades 191 3.033 2.005 148 2.445 1.489

Per a persones prioritàriament ocupades - Consorci 79 1.286 535 78 1.225 515


Oportunitats d'ocupació i formació 2 24 503 1 51 211


Orientació professional3 2 1.898 161 2 866 179



312 6.702 4.272 287 5.434 5.088

NOTES: 1




2009 2010








Comunitaris no

nacionals

Joves (16-29

anys)

De 45 anys o

més

Any 2009 4.937 3.725 5.681 739 2.237 2.269 2.643

Any 2010 5.660 4.424 6.334 795 2.952 2.399 3.242

Inferior als

obligatoris

Secundaris

obligatoris

Secundaris


Any 2009 5.035 1.990 1.327 305 6 58

Any 2010 6.030 2.234 1.453 361 7 78



COMARCA DE L'ALT EMPORDÀ


2009 2010


àmbits PAO


àmbits PAO


d'entitat


territoris.




Extracomunitaris

Nivell d'estudis

Persones amb

discapacitat

Altres estudis

postsecundaris




28,3%15,9%

0,9%

5,6%

0,4%

0,9%

70,5%77,5%

2009 2010





0,0% 0,6%

39,3%

59,3%

39,9%

25,2%

16,3%

11,5%

4,5% 3,5%

2009 2010

Economia social

Agent social

Privat

Públic

Altres

7,8%4,2%

7,4% 11,9%

3,8% 3,5%9,7%

36,9%11,8%

4,1%

59,4%

39,4%

2009 2010





Projectes integrats



Logística

Projecte LEADER - Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la zona Nord-oriental de Catalunya (ADRINOC) Energia renovables

Indústria turística

Comerç i Màrqueting

Cultura

Distribució subsectorial VAB a nivell comarcal. 2009


Consolidar el teixit empresarial de la comarca, donada la importància del turisme com a instrument de desenvolupament territorial

Posicionar turísticament l’Alt Empordà com un territori amb identitat cultural pròpia, estètica, ambiental, gastronòmica, amb establimentss d'allotjament, restauració, activitats, etc.

Facilitar l’establiment de criteris i estratègies comunes entre tots els sectors implicats en el desenvolupament del turisme i fer front a la seva atomització

Consell Comarcal de l'Alt EmpordàAjuntament de FigueresAjuntament de Llançà - Oficina de Turisme

Projecte d'intervenció integral al Nucli Antic - L'Escala (Llei de Barris)

Potenciar les energies alternatives com a sector productiu

Dinamitzar la creació de productes turístics per desestacionalitzar la temporada turística i fer la destinació Alt Empordà més atractiva

Afavorir la innovació i l’emprenedoria a les empreses i professionals del territori

Potenciar i promocionar turisme a través de productes de senderisme - Xarxa Itinnerània

Potenciar i promocionar els recursos turístics de la comarca - Marca Costa Brava

Pla d'acció per a l'energia sostenible - Figueres

Pla de Competitivitat de Turisme Rural 2004-2007

L’Escorxador-Centre de Productes Alimentaris Tradicionals de l’Empordà (Figueres)

Xarxa itinerànnia i taules de treball per la creació de productes de senderisme

Projecte d'intervenció integral al Centre Històric i Marca de l'Ham - Figueres (Llei de Barris)

Projecte d'intervenció integral al Nucli Històric - Roses (Llei de Barris)

Parc natural dels aiguamolls de l'Empordà

Pla de dinamització territorial d'economia cooperativa

Ampliació central logística LOGIS Empordà i conversió a centre intermodal

Pla estratègic d'educació i formació a Figueres

Palau Firal de Figueres

Centre d'Innovació i Emprenedoria (CIE) Figueres

Oficina de Turisme de Llançà

Agència Local de l'Energia - Figueres

Central Logística LOGIS Empordà

Museu Dalí

Museu del Joguet de Catalunya

Parc natural del Cap de Creus


Projectes Innovadors

Pantà de Boadella

Oficina de Turisme de Figueres



Programa d'Accions de promoció per l'Ocupació

Programa Suma't

SAUS, CAMALLERA I LLAMPAIES

SANT MIQUEL DE PLUVIÀ

PALAU DE SANTA EULÀLIA

ARMENTERA

VILAMACOLUM

SANTA LLOGAIAD'ÀLGUEMA

AVINYONET DE PUIGVENTÓS

BOADELLA I LES ESCAULES

MOLLET DE

PERALADA

VILABERTRAN

VILAMANISCLE

Alt Empordà

Ajuntament de Figueres


Àmbit sectorial al conjunt de GironaÀmbit d'actuació al conjunt de GironaÀmbit comarcal

Ocupació

Desenvolupament Local

Consell Comarcal de l'Alt Empordà

Ajuntament de Llançà - Oficina de Turisme



Principals Recursos

Línies estratègiques





Persones

beneficiàries

Import

atorgat1

AccionsPersones

beneficiàries

Import

atorgat1





Oportunitats d'ocupació i formació 3 80 1.496 3 121 938





316 6.373 5.214 358 9.318 6.863

NOTES: 1




2009 2010

Import atorgat per persona beneficiària4 1.040,33 € 803,15 €







Comunitaris no

nacionals

Joves (16-29

anys)

De 45 anys o

més

Any 2009 3.674 3.249 5.434 166 1.323 1.673 2.161

Any 2010 4.179 3.823 6.061 181 1.760 1.742 2.622

Inferior als

obligatoris

Secundaris

obligatoris

Secundaris


Any 2009 3.306 1.790 1.472 355 2 94

Any 2010 3.907 1.988 1.677 427 3 116



COMARCA DE L'ALT PENEDÈS


2009 2010


àmbits PAO


àmbits PAO


d'entitat


territoris.




Extracomunitaris

Nivell d'estudis

Persones amb

discapacitat

Altres estudis

postsecundaris




23,1%

37,0%1,3%

3,3%

1,3%

1,3%

74,4%

58,4%

2009 2010





64,6%70,2%

11,6%

14,7%

23,3%14,9%

0,5% 0,2%

2009 2010

Economia social

Agent social

Privat

Públic

6,2% 6,1%2,8%

8,7%4,2%

4,4%13,7%

30,5%

28,7%

13,7%

44,4%36,6%

2009 2010





Projectes integrats





Programa d'Accions de promoció per l'Ocupació


Fundació Pro Penedès





Programa Suma't

Reparació i instal·labració de maquinària

Energies renovables

Firaví - Fira del Ví de l'Alt Penedès

Centre Àgora

Observatori del Treball - Mancomunitat Intermunicipal Penedès Garraf (DIBA)

Vi - Rutes gastronòmiques

III Pla Estratègic del Penedès

Projecte Vinópolis - Parc d'Innovació del Vi Indústria enològica

Clúster Vitivinícola del Penedès Indústria turística

Projecte de creació i consolidació de l'AGÈNCIA DE DESENVOLUPAMENT PENEDÈS-GARRAF Agroalimentari

Vins i caves

Projecte clúster AEI Innoví Fabricació de paper i cartró

Projecte d'intervenció integral al barri de l'Espirall - Vilafranca del Penedès (Llei de Barris) Automoció

Projecte Innovador "Aprendre a Vilafranca"

Establir mesures mediambientals pròpies per la comarca, per tal de compaginar aquesta dualitat indústria-agricultura

Orientar el creixement de la comarca cap als nous nodes de desenvolupament, que ajudin al manteniment de l’equilibri estructural de la comarca, i que complementin els nodes industrials ja existents

Potenciar i promocionar el sector vitivinícola

Establiment de mecanismes de planificació conjunta entre empreses, centres de formació i administració (especialment local) per crear el context necessari per captar nous sectors que donin ocupació amb qualitat tant pel territori com pels treballadors

Establir una estratègia territorial cap a la diversificació productiva que compagini les activitats agrícoles, industrials, turístiques i culturals

Defensa del petit comerç de proximitat sense renunciar a iniciatives que siguin pols d'atracció de noves activitats comercials

Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Consell Comarcal Alt Penedès

Posicionar els diferents motors de desenvolupament dins del millor entorn competitiu.

Aposta per la macra del 'Penedès'

Generar sinergies entre els programes de les institucions públiques, socials i econòmiques.

Creació d’un Pla de Gestió i protecció del paisatge de la vinya del Penedès, un CODI VITÍCOLA, que identifiqui els valors de la qualitat ambiental del Penedès, i els protegeixi

Alt Penedès



Principals Recursos



Ajuntament de Vilafranca del Penedès


Àmbit sectorial al conjunt de BarcelonaÀmbit d'actuació al conjunt de BarcelonaÀmbit comarcal

Ocupació


PUIGDÀLBER

LES CABANYES

SANT CUGAT SESGARRIGUES


1. Vins i caves2. Fabricació de paper i cartró3. Automoció



Persones

beneficiàries

Import

atorgat1

AccionsPersones

beneficiàries

Import

atorgat1

Formació i requalificació 32 553 198 33 577 189

Per a persones prioritàriament desocupades 9 143 83 9 137 81


E-formació2 81 63


Oportunitats d'ocupació i foment de la contractació 17 21 102 22 68 467


Projectes integrats*


55 1.933 474 62 2.188 1.046

NOTES: 1




2009 2010

Import atorgat per persona beneficiària4 225,80 € 507,19 €



Demandants d'ocupació no ocupats5, 2009 956




Comunitaris no

nacionals

Joves (16-29

anys)

De 45 anys o

més

Any 2009 511 446 729 103 124 259 345

Any 2010 528 487 778 124 113 263 358

Inferior als

obligatoris

Secundaris

obligatoris

Secundaris


Any 2009 383 296 212 64 2 7

Any 2010 399 307 235 73 2 13



COMARCA DE L'ALT URGELL


2009 2010


àmbits PAO


àmbits PAO


d'entitat


territoris.




Extracomunitaris

Nivell d'estudis

Persones amb

discapacitat

Altres estudis

postsecundaris




70,3%68,2%

1,1% 3,1%

0,0% 2,3%

28,6% 26,4%

2009 2010





55,6%

78,6%

0,0%

0,0%

28,0%

13,7%

16,4%7,7%

2009 2010

Economia social

Agent social

Privat

Públic26,4%

10,3%

0,0%

0,0%

10,4%

6,8%

21,5%

44,7%

0,0%

20,1%

41,6%

18,0%

2009 2010





Projectes integrats





Parc Natural del Cadí-Moixeró.

Diversificar l'oferta de les estacions d'esquí amb l'objectiu de desestacionalitzar l'oferta (esquí, marxa nòrdica, BTT, educació ambiental, senderisme, hípica, rutes…)

CEEI LLEIDA Viver Empresarial de l'Alt Urgell

Centre empresarial i tecnològic de l’Alt Pirineu (CETAP)

Parc Olímpic del Segre

Patrimoni cultural de l'Art Romànic

Parc Natural de l’Alt Pirineu

Fomentar l'associacionisme i l'organització del sector privat

Parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Ruta Etnogràfica

Centre BTT del Parc Olímpic

Espai Ermengol

Regadiu d'Oliana

Ajuntament de la Seu d'Urgell Projecte Aeroport Pirineus-Seu d'Urgell

Consell Comarcal de l'Alt Urgell

Mancomunitat de Municipis per la promoció de l'Esquí Nòrdic

Foment de la cooperació entre les entitats públiques de la comarca que permeti posteriorment l’acord sobre projectes estratègics territorials amb el sector privat

Creació i consolidació d'una xarxa tècnica de promoció Econòmica i Desenvolupament local que faci possible la implementació d’aquest projectes en l'àmbit comarcal i de la zona de l'Alt Pirineu

Suport al teixit empresarial mitjançant la creació d’espais de cooperació público-privada que permeti la detecció de les necessitats empresarials del territori i la generació de projectes i accions de caire estratègic

Impulsar i dinamitzar els regadius del territori

Preservar el patrimoni natural, paisatgístic i arquitectònic, i aprendre a explotar el seu poder econòmic


Fomentar la innovació, la recerca i la transferència tecnològica dels productes agroalimentaris

Fomentar la industria turística a partir de la valorització dels recursos endògens (Parcs Naturals, via verda, Parc Olímpic del Segre ) i la creació de productes turístics d’àmbit comarca i territorial (senderisme, BTT, Ruta dels Oficis d'ahir)

Desenvolupament de l’agroturisme i altres modalitats de turisme rural

Homogeneïtzació de la informació turística i formació del personal dels punts d’informació turístics

Foment i suport de l'emprenedoria rural i racionalitzar la política de desenvolupament empresarial

Promoure un nou model d'explotació de les estacions d'esquí nòrdic a mig i llarg termini

Potenciar i recolzar l’artesania, tant per la seva vessant econòmica com per la cultural per prestigiar al territori

Potenciar les infraestructures de comunicacions viàries i aeroportuàries

Pla estratègic de desenvolupament local de l'Alt Urgell 2008

Crear la xarxa de camins senyalitzats per a l’activitat pedestre a l’Alt Pirineu i Aran

Indústria turística - Activitats físiques i esportives i culturals

Dotar de competitivitat la sector turístic

Agroalimentari - productes làctics

Acreditar les estacions d'esquí com a referents per la seva qualitat

Energies renovables: biomassa

Serveis de suport empresarialsEnfortiment del teixit social dels municipis per evitar el despoblament

CEEI LLEIDA Viver Empresarial de l'Alt Urgell

Projecte Museus en Xarxa. Ruta dels Oficis d'ahir.


Pla Estratègic de l'esqui nòrdic (2010)

Pla estratègic de Senderisme de l'Alt Pirineu i Aran

Desplegament de xarxa de fibra òptica a les zones industrials. Parc del Segre

Pla Estratègic Municipal de Ribera de l'Urgellet

Recuperació del camí de Sant Jaume -xarxa de senderisme

Projecte de Planta de Biomassa de Montferrer

Projecte Nou Senders: un camí conjunt cap a l'ocupació a l'Alt Pirineu i Aran





Alt Urgell



Principals Recursos



Ocupació


Àmbit sectorial al conjunt de l'Alt Pirineu i AranÀmbit d'actuació al conjunt de l'Alt Pirineu i AranÀmbit comarcalDesenvolupament local

ALÀS I CERC

Ajuntament de la Seu

Consell Comarcal de l'Alt Urgell

Mancomunitat de Municipis Esquí Nòrdic + Ajuntament de la Seu d’Urgell + IDAPADinamització socioeconòmica a partir del turisme




Persones

beneficiàries

Import

atorgat1

AccionsPersones

beneficiàries

Import

atorgat1


Per a persones prioritàriament desocupades


E-formació2 10 5



Orientació professional3

Projectes integrats* 4 73


15 63 403 11 25 190

NOTES: 1




2009 2010

Import atorgat per persona beneficiària4 11.401,31 € 12.749,58 €







Comunitaris no

nacionals

Joves (16-29

anys)

De 45 anys o

més

Any 2009 88 60 108 13 26 48 35

Any 2010 96 52 114 12 22 40 38

Inferior als

obligatoris

Secundaris

obligatoris

Secundaris


Any 2009 68 36 36 7 0

Any 2010 66 42 34 7 2



COMARCA DE L'ALTA RIBAGORÇA


2009 2010


àmbits PAO


àmbits PAO


d'entitat


territoris.




Extracomunitaris

Nivell d'estudis

Persones amb

discapacitat

Altres estudis

postsecundaris




0,0%0,0%

20,6%

28,0%

19,0%0,0%

60,3%

72,0%

2009 2010





99,1% 97,3%

0,0% 0,0%

0,9% 2,7%

0,0% 0,0%

2009 2010

Economia social

Agent social

Privat

Públic

21,8%

32,4%0,0%

38,6%

0,0%

0,0%

18,3%

26,3%

59,0%

0,0%0,9% 2,7%

2009 2010





Projectes integrats





Potenciar les infraestructures de comunicacions viàries

Ajuntament del Pont de Suert/ Consorci de Promoció Comercial i Turística del Pont de Suert.

Ajuntament del Pont de Suert/ Empresa Municipal d'Urbanisme del Pont de Suert, SL

Consorci Patrimoni Mundial de la Vall de Boí

Foment de l'activitat econòmica mitjançant la potenciació dels esports d'aventura, neu, pesca, BTT…


Impulsar estratègies de diferenciació i comercialització dels productes del sector agroalimentari i coordinació amb el sector turístic.


Preservar el patrimoni natural, paisatgístic i arquitectònic, i vincular-los a projecte de desenvolupament econòmic

Potenciar i recolzar l’artesania, tant per la seva vessant econòmica com per la cultural

Dignificar i valoritzar els oficis tradicionals del territori

Fomentar la industria turística a partir de la valorització dels recursos endògens (Centre Romànic, Parc Nacional, Central hidroelèctrica) i la creació de productes turístics d’àmbit comarca i territorial (senderisme, BTT, Ruta de natura)

Garantir el relleu generacional de les explotacions agroramaderes de muntanya mitjançant la incorporació de joves a l’activitat, la gestió sostenible de les explotacions i la dinamització del sector fent-lo viable econòmicament

Foment i suport de l'emprenedoria rural i racionalitzar la polítca de desenvolupament empresarial

Fusta

Indústria turística - Activitats físiques i esportives i culturalsProjecte d'intervenció integral al barri vell (Llei de Barris)

Patrimoni històric i arquitectònic

Projecte Centre d'Assessorament Empresarial i Promoció Econòmica del Pont de Suert

EnergiaProjecte de creació del Centre de promoció del patrimoni cultural del Pont de Suert

Serveis de suport empresarialsProjecte Nou Senders: un camí conjunt cap a l'ocupació a l'Alt Pirineu i Aran

Pladetur

Agroalimentari

Centre d'Assessorament Empresarial i Promoció Econòmica del Pont de Suert

Centre del Romànic de la Vall de Boí

Centre de promoció del patrimoni cultural del Pont de Suert


Rutes de natura

Projecte Treball als Barris

Preses i centrals hidroelèctriques

Rutes i Senderisme





Alta Ribagorça

Ocupació

Intervenció Integral del Territori

Àmbit supralocalÀmbit localÀmbit sectorial

Àmbit sectorial al conjunt de l'Alt Pirineu i AranÀmbit d'actuació al conjunt de l'Alt Pirineu i Aran

Àmbit comarcal


Consorci Patrimoni Mundial de la Vall de BoíDinamització socioeconòmica a partir del Patrimoni cultural.Entitats participants: Ajuntament de la Vall de Boí + C.C. Alta Ribagorça + Bisbats de Lleida i de l’Urgell + GC

Ajuntament del Pont de Suert



Principals Recursos






Persones

beneficiàries

Import

atorgat1

AccionsPersones

beneficiàries

Import

atorgat1


Per a persones prioritàriament desocupades 77 1.237 988 92 1.433 1.142



Oportunitats d'ocupació i formació 3 64 1.193 3 111 896



Projectes integrats* 31 789 38 1.293


305 5.572 5.342 279 7.240 8.082

NOTES: 1




2009 2010








Comunitaris no

nacionals

Joves (16-29

anys)

De 45 anys o

més

Any 2009 5.102 5.299 8.875 219 1.307 2.448 3.774

Any 2010 5.370 5.799 9.482 248 1.439 2.386 4.269

Inferior als

obligatoris

Secundaris

obligatoris

Secundaris


Any 2009 5.311 2.765 1.950 370 5 116

Any 2010 5.694 2.921 2.134 415 5 126



COMARCA DE L'ANOIA


2009 2010


àmbits PAO


àmbits PAO


d'entitat


territoris.




Extracomunitaris

Nivell d'estudis

Persones amb

discapacitat

Altres estudis

postsecundaris




25,8%

41,7%1,8%

7,1%

1,1%

1,5%

71,2%

49,7%

2009 2010





4,9% 2,4%

73,7%85,3%

0,0%

1,4%20,0%

8,2%1,4% 2,7%

2009 2010

Economia social

Agent social

Privat

Públic

Altres

7,9% 4,1%

14,8%16,0%

3,3% 3,9%

15,7%

43,7%

22,3%

11,1%

36,0%

21,2%

2009 2010





Projectes integrats





Centre de desenvolupament turístic de l’Alta Anoia

IG-NOVA EmpresaIG-NOVA Ocupació

Viver d'empreses tecnològiques d'Igualada. IG-NOVA Tecnoespai

Parc d'Innovació Igualada-Jorba

Observatori socioeconòmic de l'Anoia

Parc Motor Castellolí

Parc eòlic de Rubió

Viver d'empreses - Centre Tecnològic Comunitari (CTC)

Centre d’innovació per a la simulació en l’àmbit de la salut

Centre de Serveis dels Polígons Indust. de la Conca d’Òdena a Vilanova del Camí

Parc Prehistòric de Capellades

Millorar i augmentar les infraestructures i les comunicacions

World Trade Center

AIICA (Associació d’Investigació de les Indústries del Curtit i Annexes)

FITEX (Fundació per a la Innovació Textil)

Consell Comarcal de l'Anoia

Ajuntament d'Igualada

Pal·liar els efectes negatius derivats de la transformació de l’estructura productiva

Millorar la inserció laboral i la qualitat de l’ocupació

Desenvolupar un pla integral de formació en els sectors estratègics de la comarca

Analitzar i determinar les infraestructures de suport bàsiques de les empreses

Impulsar el creixement i desenvolupament de l’activitat empresarial i els nous sectors emergents

Impulsar la planificació territorial concertada i fomentar la consolidació de la imatge interna i externa de la comarca

Anoia Activa - Projecte Treball a les 7 Comarques

Diversificació econòmica mitjançant l’impuls dels sectors estratègics (TIC, energies renovables, aeronàutica, projectes motor del territori...)

Enfortir la col·laboració pública - privada


Creació i consolidació d'una xarxa tècnica de promoció Econòmica i Desenvolupament local que faci possible la implementació d’aquest projectes en l'àmbit comarcal


Millora de la competitivitat turística de l'Anoia mitjançant la cooperació entre el sector públic i el privat Gènere de punt

Potenciació i racionalització de la política industrial de la comarca tenint en compte el seu entorn amb l’objectiu d’atreure inversions per la diversificació econòmica del territoriPell grossa

Arts gràfiques i edició

Fabricació de paper i cartró

Projecte del Parc d'Innovació Igualada-Jorba TIC

Projecte Aeroport corporatiu Igualada-Òdena Energies renovables

Projecte Parc Motor Castellolí Aeronàutica

Projecte Anoia Outlet Automoció

Pla Estratègic de l'Anoia Indústria turística / Turisme actiu

Projecte HUB Agroalimentari

Projecte Switch Logística

Projecte de Promoció del turisme rural i turisme arqueològic Sociosanitari

Projecte de Promoció d'energies renovables i mediambientals Energia solar tèrmica i fotovoltaica

Projecte Treball a les 7 Comarques

Agència de Desenvolupament Econòmic de l'Anoia Medi Ambient

Projecte LEADER - Consorci de Desenvolupament Alt Camp, Conca de Barberà i Anoia (Grup d'acció local) Activitats industrials

Pla d'intervenció Integral (Llei de Barris) Tèxtil i confecció

Projecte de Centre d’Interpretació Paleontològic com a atracció turisticocultural

Projecte de Centre d’Empreses per a la Cooperació al Desenvolupament

Pla director turístic del Consorci de Turisme de l'Alta Anoia.

Pla operatiu d'ocupació turística a l'Anoia

Programa d'experiència professional per a l'ocupació juvenil a Catalunya





Projecte Suma't



SANT MARTÍ SESGUEIOLES

CAPELLADES

VALLBONA

D'ANOIA



Principals Recursos



Ocupació



Àmbit sectorial al conjunt de la comarcaÀmbit d'actuació al conjunt de la comarca

Àmbit comarcal


Anoia

Projecte “Treball a les 7 Comarques”Anoia ActivaProblemàtiques socioecòmiques:•Alt índex atur estructural (deslocalització tèxtil).•Atur femení 5% superior a la mitjana catalana.

Ajuntament d’Igualada

Consell Comarcal de l'Anoia


1.Gènere de punt2.Pell grossa3.Arts gràfiques i edició4.Fabricació de paper i cartró


CASTELLFOLLITDE

RIUBREGÓSSANT PERE

SALLAVINERA


Persones

beneficiàries

Import

atorgat1

AccionsPersones

beneficiàries

Import

atorgat1



Per a persones prioritàriament ocupades - Consorci 314 5.028 2.289 282 4.260 1.772


Oportunitats d'ocupació i formació 1 32 335 4 147 1.118

Oportunitats d'ocupació i foment de la contractació 66 141 1.103 67 606 4.210




656 13.436 8.364 689 14.002 13.523

NOTES: 1




2009 2010








Comunitaris no

nacionals

Joves (16-29

anys)

De 45 anys o

més

Any 2009 7.276 6.696 11.550 509 1.909 3.332 5.138

Any 2010 7.982 7.280 12.422 547 2.288 3.269 5.854

Inferior als

obligatoris

Secundaris

obligatoris

Secundaris


Any 2009 7.041 3.579 2.655 629 69 71

Any 2010 7.621 3.854 2.982 760 45 77



COMARCA DEL BAGES


2009 2010


àmbits PAO


àmbits PAO


d'entitat


territoris.




Extracomunitaris

Nivell d'estudis

Persones amb

discapacitat

Altres estudis

postsecundaris




28,7% 24,0%

1,0% 4,3%

0,2% 1,0%

70,0% 70,6%

2009 2010





9,2% 8,7%

41,8%

65,9%

0,0%

0,0%

32,1%

14,9%

16,8%10,5%

2009 2010

Economia social

Agent social

Privat

Públic

Altres

8,5% 7,2%

9,0% 10,8%

4,0% 4,9%13,2%

31,1%4,0%

8,3%

61,4%

37,6%

2009 2010





Projectes integrats




Observatori del Mercat de Treball a Manresa Servei de Creació d'Empreses del CFIBS

Ajuntament de Manresa/ Centre d'Iniciatives per l'Ocupació (CIO)

Ajuntament de Manresa/ Centre de Desenvolupament Empresarial (CEDEM)

Consorci de Formació i d'Iniciatives Bages Sud

Consorci per a la Promoció dels Municipis del Moianès

Mancomunitat Intermunicipal del Cardener

Consorci de Promoció Turística del Cardener

Oficina de Turisme de Manresa Heliport (en un futur)

Viver d'empreses d'economia social de Manresa Viver d’empreses del CIO Cal Gallifa. Sant Joan de Vilatorrada

Centre Tecnològic de Manresa (CTM) Ecomuseu del Moianès

Palau Firal de Manresa Observatori de Planificació Estratègica del Moianès

Parc Tecnològic de la Catalunya Central Espai Motor del Parc Central - Parc Tecnològic de la Catalunya Central

Productes metàl·lics

Agrupació d’Empreses de Materials Avançats (AEMAV) Parc prehistòric de les coves del Toll

Centre d’Aplicacions TIC de Manresa (CATIC) Món Sant Benet

Escola Universitària Politècnica de Catalunya (UPC) Mines de la sal - Cardona. Centre d'interpretació sobre la sal. SuriaFundació Universitària del Bages Parc de la Sèquia Filatura i teixits de cotó

Centre d’empreses municipal de Cardona Teixits estrets

Aprofitar la concentració de professionals i serveis en el territori per buscar l’excel.lència en l’atenció, la recerca i estudiar sinèrgies, impulsant el clúster sociosanitari

Maquinària per a industries

Dinamització del sector primari, els serveis turístics, els productes locals promoció de l’ocupació i dinamització empresarial Arts gràfiques i edició

Potenciar Manresa i la Catalunya central com un territori socialment responsable i fer compatible una economia dels coneixements amb la cohesió social i millorar la qualitat de vida

Automoció


Impulsar la planificació de serveis d’atenció a les persones, els serveis a les empreses i els serveis intensius en coneixement, així com el sector ecològic i intensiu en tecnologiaAutomoció

Disseny i planificació d’un desenvolupament sostenible pel Moianès Distribució subsectorial VAB a nivell comarcal. 2009Invertir en la recuperació del patrimoni en la producció i la difusió cultural com a elements d’integració i de riquesa

Tecnologies de la informació i comunicació

Foment i suport de l'emprenedoria social

Impulsar la diversificació econòmica mitjançant el foment de sectors econòmics d’alt valor afegit (estalvi energètic i industries mediambiental, serveis de la salut, serveis professionals a les empreses)

Fomentar la industria turística a partir de la valorització dels recursos endògens i la creació de productes turístics d’àmbit comarca i territorial

Desenvolupament de recursos, eines i capacitats pel bon govern i la participació ciutadana

Estratègia de racionalització i valorització del sól industrial i les àrees d'activitat econòmic

Detecció de les necessitats formatives del sector privat

Fomentar la diversificació i la revalorització del sector agrari

Dinamització del sector mediambiental i de les energies renovables al Bages

Pla de dinamització de l'Economia Cooperativa 2010

Manresa Economia Social ( +Mes )

Indústria i Ocupació de Qualitat al Bages

Foment de l'Ocupació mitjançant la innovació i cohesió en la producció ecològica a CAT Tecnologies netes

Pla Estratègic de turisme (Manresa ciutat mil·lenària) Materials de construcció

Pla Estratègic Manresa 2015 Neteja i serveis d'atenció a la dependència

Projecte "El Moianès ve de gust"

Pla Manresa Innovació i Coneixement Automoció / Aeronàutica

Pol dels materials i les tecnologies netes Agricultura ecològica

Pla Estratègic del sector d’atenció a la dependència Estalvi energètic i industries mediambiental, serveis de la salut, serveis professionals a les empreses

Agència de Desenvolupament Econòmic del Bages Indústria turística

Pla Estratègic del Bages Sud Agroalimentari

El Moianès de l'Estratègia a l'Acció: Pla d'Acció Territorial del Moianès 2008-2011

Projecte Suma't




Projecte de Vivers d'empreses a Sallent Programa d'Agents d'Ocupació i Desenvolupament local (AODL)

Pla per a la promoció de la diversificació econòmica del Bages / Bages Metall mecànic Programa de Foment del Desenvolupament local (FDL)

Projecte LEADER Associació pel Desenvolupament de la Catalunya Central (Grup d'acció Local) Programa d'Accions de Promoció per l'Ocupació

MARGANELL

MONISTROL DE MONTSERRAT

NAVARCLES

SANT FELIU SASSERRA


Principals Recursos


Bages

Consorci per a la Promoció del Municipis del Moianès Projecte conjunt de desenvolupament local dels 10 Municipisde la subcomarca del Moianès + C.C. Bages + C.C. V.ORMancomunitat Intermunicipal del Cardener

Projecte conjunt de desenvolupament local de Sant Joan de Vilatorrada, Súria i Santpedor

CFI Bages SudProjecte conjunt de desenvolupament local de 7 Municipis del Bages

Ajuntament de Manresa

Ocupació


Àmbit supralocal

Àmbit localÀmbit sectorial

Àmbit sectorial al conjunt de la comarca

Àmbit d'actuació al conjunt de la comarca

Àmbit comarcal


Consell Comarcal del Bages

1.Filatura i teixits de cotó2.Teixits estrets3.Productes metàl·lics4.Maquinària per a industries5.Arts gràfiques i edició6.Automoció





SANT JOAN DEVILATORRADA


Persones

beneficiàries

Import

atorgat1

AccionsPersones

beneficiàries

Import

atorgat1










569 12.670 7.744 613 16.174 12.026

NOTES: 1




2009 2010








Comunitaris no

nacionals

Joves (16-29

anys)

De 45 anys o

més

Any 2009 7.146 5.833 9.682 1.001 2.291 3.329 4.265

Any 2010 8.068 6.808 10.964 1.149 2.756 3.442 5.174

Inferior als

obligatoris

Secundaris

obligatoris

Secundaris


Any 2009 6.823 3.262 2.319 557 18 145

Any 2010 7.839 3.609 2.741 655 32 208



COMARCA DEL BAIX CAMP


2009 2010


àmbits PAO


àmbits PAO


d'entitat


territoris.




Extracomunitaris

Nivell d'estudis

Persones amb

discapacitat

Altres estudis

postsecundaris




26,7%

33,0%1,1%

3,4%0,3%

1,5%

71,9%62,1%

2009 2010





2,7% 0,5%

43,5%

64,8%

24,2%

16,6%

27,1%

16,7%

2,5% 1,4%

2009 2010

Economia social

Agent social

Privat

Públic

Altres

3,0% 3,0%6,0% 4,4%

3,4% 5,6%

15,4%

31,6%11,4%

14,8%

60,8%

40,6%

2009 2010





Projectes integrats




Oli d’oliva (alimentació i begudes)

Reus Desenvolupament Econòmic, SA

Iniciatives de Desenvolupament Empresarial Les Tàpies, SA (IDETSA)

Consell Comarcal del Baix Camp

Ajuntament de Reus /Institut Municipal de Formació i Empresa Mas Carandell

Ajuntament de Cambrils


Creació i consolidació d'una xarxa tècnica de promoció Econòmica i Desenvolupament local que faci possible la implementació d’aquest projectes





Aprofundiment en la institucionalització público-privada Agroalimentari

Fomentar la innovació, la recerca i la transferència tecnològica dels productes agroalimentaris Química bàsica

Fomentar la industria turística a partir de la valorització dels recursos endògens i la creació de productes turístics d’àmbit comarca i territorial (senderisme, BTT, rutes, etc..)


Homogeneïtzació de la informació turística i formació del personal dels punts d’informació turístics Salut i nutrició humana i animal

Potenciació de la societat Reus Capital de Negocis, SCR per donar suport al teixit empresarial del territori Indústria enològica

Aprofundir en la diversificació de la producció energètica i superar el desequilibri existent entre la capacitat de producció d’energia i el dèficit d’energia per al consum en el territori

Turisme de costa i muntanya

Especialització energètica

Valorització de la Indústria Turística de l'interior Neteja i serveis d'atenció a la dependència

Aconseguir una ciutat del coneixement i d’una economia diversificada. Reus Sanitat

Assolir una que Reus esdevingui la ciutat de la cultura i de l’esport Indústria turística

Programa de dinamització comercial

Cultura

Energies renovables

Distribució subsectorial VAB a nivell comarcal. 2009Pol de l’alimentació funcional. Salut i nutrició humana i animal

Parc Tecnològic del Camp. Tecnoparc

Complex Empresarial REDESSA I, II, III

Pla estratègic MIDIT 2010

REUSDEMA. Pla estratègic i Agenda 21

Desenvolupament econòmic dels municipis de l’interior de la comarca del Baix Camp

Pla de Foment del Turisme del Consell Comarcal del Baix Camp

Programa de foment dels productes agraris de qualitat

Polígon Industrial les Tàpies I, II, Viver d'empreses i Viver tecnològic Programa d'Accions Integrades per l'Ocupació

Millora Integral del Barri del Carme. Reus

Centre de Bioempreses

Seu de la Universitat Rovira i Virgili (URV)

Projecte Business Angels

Pla de foment turístic: creació de la marca turística i campanya de comunicació

Programa d'experiència professional per a l'ocupació juvenil a Catalunya- Baix Camp i Reus

Projecte LEADER -Consorci Leader Priorat – Baix Camp (Grup d'acció local)

Centre Tecnològic de la Indústria Enològica Programa d'Agents d'Ocupació i Desenvolupament local (AODL)

TecnoParc Reus Programa de Foment del Desenvolupament local (FDL)

Palau de Fires i Congressos de Reus

Centre de Bioempreses

REDESSA I, II, III

Aeroport de Reus Programa Suma't

Fira Reus Programa d'Accions de Promoció per l'Ocupació

Centre Tecnològic de Nutrició i Salut Projecte "Treball als Barris"

Baix Camp



Principals Recursos


ALMOSTER

CASTELLVELL DEL CAMP

VINYOLS I ELS ARCS

ARGENTERA

MASPUJOLS

Ocupació




Iniciatives de Desenvolupament Empresarial Les Tàpies, SA (IDETSA) 3 Municipis de 2 comarques


Consell Comarcal del Baix Camp

VI

Ajuntament de Reus

Ajuntament de Cambrils

REDESSA

Ajuntament de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant

1. Oli d’oliva (alimentació i begudes)



CAPAFONTS

BORGESDEL

CAMP

BOTARELL


Persones

beneficiàries

Import

atorgat1

AccionsPersones

beneficiàries

Import

atorgat1










307 5.999 3.980 304 6.152 6.195

NOTES: 1




2009 2010








Comunitaris no

nacionals

Joves (16-29

anys)

De 45 anys o

més

Any 2009 3.440 2.115 3.978 602 975 1.497 1.748

Any 2010 3.892 2.710 4.802 667 1.133 1.534 2.269

Inferior als

obligatoris

Secundaris

obligatoris

Secundaris


Any 2009 2.837 1.564 931 222 2 88

Any 2010 3.151 2.026 1.153 270 2 108



COMARCA DEL BAIX EBRE


2009 2010


àmbits PAO


àmbits PAO


d'entitat


territoris.




Extracomunitaris

Nivell d'estudis

Persones amb

discapacitat

Altres estudis

postsecundaris




27,1%25,8%

1,7%5,2%

0,5% 1,6%

70,7% 67,4%

2009 2010





0,6% 0,3%

52,3%

68,7%

17,3%

12,6%28,3%

17,4%

1,5% 1,0%

2009 2010

Economia social

Agent social

Privat

Públic

Altres

3,5% 2,5%

8,4% 8,1%

4,1% 5,7%

20,4%

37,2%

12,6%

12,6%

51,0%

34,0%

2009 2010





Projectes integrats




Creació i consolidació d'una xarxa tècnica de promoció Econòmica i Desenvolupament local que faci possible la implementació dels projectes territorials

Consorci per a l'execució del Pla de dinamització turística de les Terres de l'Ebre

Consell Comarcal del Baix Ebre - Baix Ebre Innova, SL

Ajuntament de TortosaInstitut per al Desenvolupament de les Terres de l’Ebre (IDECE)





Cooperació amb projectes estratègics territorlas del conjunt de le Terres de l'Ebre


Evitar els localismes i fomentar la cooperació público-privada

Fomentar la industria turística a partir de la valorització dels recursos endògens (Parc Natural del Delta i dels Ports, Camí de Sant Jaume, Llaüt Lo Sirgador, actius patrimonials i cultural ) i la creació de productes turístics d’àmbit comarca i territorial (turisme de natura, senderisme, BTT, rutes, etc..)



Impulsar estratègies de diferenciació i comercialització dels productes del sector agroalimentari i coordinació amb el sector turístic Oli d’oliva (alimentació i begudes)

Correcta planificació de la àrea logística (LOGIS EBRE)

LOGIS EBRE (Estració ferroviària a l'Aldea) Distribució subsectorial VAB a nivell comarcal. 2009

Agroalimentari


El Pla Estratègic de Turisme de les Terres de l'Ebre Logística

Pla de dinamització turística de les Terres de l'Ebre Serveis de suport empresarials

Pla de Foment Turístic a Tortosa: Festa del Renaixement. Seguretat

Construcció de l’aeroport comercial a Roquetes Química

Polígon Industrial Catalunya Sud (Tortosa)

Parc Natural dels Ports

Estratègia de creixement del clúster d’alimentació de les Terres de l’Ebre

Disseny conceptual de la xarxa de vivers d’empresa a les Terres de l’Ebre

Pla Intervenció Integral del Nucli Antic PINCAT / Treball als Barris

Nou edifici del Campus de la Universitat Rovira i Virgili a Tortosa

Vivers d’empreses de Tortosa - Camarles

Projecte de dinamització de l'Economia Cooperativa

Projecte d'intervenció integral al Nucli Antic (Llei de Barris)

Programa d'experiència professional per a l'ocupació juvenil a Catalunya- Tortosa

Projecte LEADER - Consorci per al Desenvolupament del Baix Ebre i Montsià (Grup d'Acció Local)

Baix Ebre Innova, SL - Viver d'empreses. Centre de Negocis

Parc Natural del Delta de l'Ebre


Camí de Sant Jaume

Centre d’interpretació del Renaixement a Tortosa

La Via Verda del Baix Ebre Projecte de dinamització Territorial de la Comarca del Baix Ebre - Treball a les 7 Comarques

Polígon industrials: Baix Ebre (Campredó-Tortosa),polígon industrial Catalunya Sud (l'Aldea-Tortosa), polígon industrial Venta Nova de Camarles , polígon Pla de l'Estació (Roquetes-Tortosa), polígon Les Molines de Deltebre



Museu de l’Arròs; Ecomuseu del Parc Natural del Delta de l'Ebre Programa d'Accions Integrades per l'Ocupació

Llaüt Lo Sirgador Programa Suma't


Baix Ebre



Principals Recursos


Ajuntament de Tortosa

Consell Comarcal del Baix Ebre

Consorci per a l’execució Pla dinamització turística Terres de l’Ebre (33% Estat, 33% GC+ 33% Ajunta.)

Institut per al Desenvolupament de les Terres de l’Ebre(IDECE)Desenvolupament econòmic de les Comarques de l’EbreEntitats participants: 4 Comarques de Terres de l’Ebre + Generalitat de Catalunya





Ocupació


Àmbit sectorial al conjunt de les Terres de l'EbreÀmbit d'actuació al conjunt de les Terres de l'EbreÀmbit comarcal



Persones

beneficiàries

Import

atorgat1

AccionsPersones

beneficiàries

Import

atorgat1










254 6.134 2.959 256 7.199 6.432

NOTES: 1




2009 2010








Comunitaris no

nacionals

Joves (16-29

anys)

De 45 anys o

més

Any 2009 5.347 3.792 6.486 545 2.109 2.384 2.886

Any 2010 5.851 4.550 7.097 636 2.668 2.519 3.478

Inferior als

obligatoris

Secundaris

obligatoris

Secundaris


Any 2009 4.629 2.553 1.586 368 3 55

Any 2010 5.515 2.706 1.762 415 4 69



COMARCA DEL BAIX EMPORDÀ


2009 2010


àmbits PAO


àmbits PAO


d'entitat


territoris.




Extracomunitaris

Nivell d'estudis

Persones amb

discapacitat

Altres estudis

postsecundaris




34,2%

41,0%

0,7%

6,5%0,1%

2,1%

64,9%

50,4%

2009 2010





1,6% 0,6%

35,0%

72,7%

43,9%

18,5%18,0%

7,6%1,5% 0,6%

2009 2010

Economia social

Agent social

Privat

Públic

Altres

7,6%3,4%

5,7%5,3%

4,6%

2,2%

11,5%

46,2%5,7%

15,4%64,9%

27,4%

2009 2010





Projectes integrats




Consolidar el teixit empresarial de la comarca, donada la importància del turisme com a instrument de desenvolupament territorial

Consell Comarcal del Baix Empordà

Ajuntament de Palafrugell- Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell

Ajuntament de Palamós

Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols

Orientar al sector empresarial per fomentar-ne la competitivitat tot promovent fórmules per conciliar la vida laboral i familiar, fer-les socialment responsables, fomentant l’ocupació de qualitat, etc...

Promoció Xarxa Senderisme

Dinamització econòmica i laboral del territori del Baix Empordà per part de les entitats locals de la comarca

Potenciar i promocionar els recursos turístics de la comarca - Marca Costa Brava

Estratègia de valorització dels recursos territorials del Baix Empordà

Potenciació del sistema productiu local vinculat al suro

Potenciació del sistema productiu local vinculat a la ceràmica decorativa

Defensar els interessos del sistema productiu surer per tal de contribuir en el seu desenvolupament sostenible des d’una perspectiva socioeconòmica, cultural i ambiental

Garantir que l’activitat surera continuï essent un important recurs per al desenvolupament local.

Suro

Desenvolupament de la xarxa Retecork Ceràmica decorativa

Promoció Espai del Peix - Palamós

Espai del Peix/ Museu de la Pesca - Palamós

Projecte d'intervenció integral al barri de la Sauleda - Palafrugell (Llei de Barris)

Projecte d'intervenció integral al Nucli Històric - Palamós (Llei de Barris) Indústria turística

Projecte d'intervenció integral al barri del Puig - Sant Feliu de Guíxols (Llei de Barris) Suro

Projecte d'intervenció integral al Nucli Antic - la Bisbal d'Empordà (Llei de Barris) Salut

Pla estratègic 2009-2012 serveis de salut integrats al Baix Empordà Nàutica

Pla director de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Palafrugell

Agenda 21 Palamós Distribució subsectorial VAB a nivell comarcal. 2009


Museu del Suro - Palafrugell

Parc natural de les Illes Medes

Port de Palamós

Xarxa de Senderisme

Oficina de turisme de Palafrugell

SOMI - Servei Municipal d'Ocupació de Palafrugell



Programa d'Accions Integrades per l'Ocupació Projectes Innovadors Programa Suma't

COLOMERS

GARRIGOLES

LA BISBAL D'EMPORDÀ

ULTRAMORT

VALL-LLOBREGA

Baix Empordà



Principals Recursos



Ajuntament de Palafrugell

Ajuntament de Palamós

Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols

Consell Comarcal Baix Empordà



Ocupació



ULTR

1.Suro2.Ceràmica decorativa


JAFRE

SERRA DE

DARÓ


Persones

beneficiàries

Import

atorgat1

AccionsPersones

beneficiàries

Import

atorgat1

Formació i requalificació 1.637 30.111 18.473 1.748 33.042 20.202

Per a persones prioritàriament desocupades 911 14.743 13.997 1.258 21.012 16.906


E-formació2 3.632 4.405

Oportunitats d'ocupació i formació 13 280 5.150 21 837 5.792

Oportunitats d'ocupació i foment de la contractació 127 480 4.390 86 2.288 15.725

Orientació professional3 24 15.905 1.652 31 19.653 2.405

Projectes integrats* 30 2.539 49 4.291

Promoció del desenvolupament i l'activitat econòmica* 81 1.418 49 1.518

1.912 46.776 33.621 1.984 55.820 49.933

NOTES: 1




2009 2010








Comunitaris no

nacionals

Joves (16-29

anys)

De 45 anys o

més

Any 2009 29.273 27.790 48.112 1.588 7.356 13.312 20.109

Any 2010 33.073 30.789 52.721 1.812 9.321 13.448 23.606

Inferior als

obligatoris

Secundaris

obligatoris

Secundaris


Any 2009 25.979 13.799 13.971 3.277 37 729

Any 2010 29.390 15.239 15.392 3.787 53 841



COMARCA DEL BAIX LLOBREGAT


2009 2010


àmbits PAO


àmbits PAO


d'entitat


territoris.




Extracomunitaris

Nivell d'estudis

Persones amb

discapacitat

Altres estudis

postsecundaris




34,0%35,2%

1,0%4,1%

0,6%1,5%

64,4%59,2%

2009 2010





0,2% 0,2%

61,2%70,6%

14,4%

12,9%19,3%

10,3%

4,8% 6,0%

2009 2010

Economia social

Agent social

Privat

Públic

Altres

4,2% 3,0%

7,6% 8,6%

4,9% 4,8%

13,1%

31,5%

15,3%

11,6%

54,9%

40,5%

2009 2010





Projectes integrats




Font: anuari econFont: anuari econòmic comarcal de Catalunya Caixa 2010


Programa Suma't



Antena territorial de l'Observatori de Treball

Parc Natural del Delta del Llobregat

Aeroport del Prat de Llobregat




Observatori del mercat laboral - Sant Boi / Centre Especial de Treball "Igualssom" Òptica-fotònica

Servei Municipal d’Inserció CORINSERT Alimentació, químic, serveis a edificis i activitats esportives i d'entreteniment

Observatori del mercat laboral - Sant Feliu

Observatori Permanent del Mercat de Treball al Baix Llobregat Distribució subsectorial VAB a nivell comarcal. 2009

Fira de Cornellà Aeronàutica

Citilab Cornellà Mobilitat

Parc empresarial Gavà (PEG) Logística

Projecte Viladecans Smart City Fabricació de paper i de cartró


Automoció

Parc Mediterrani de la Tecnologia - UPC

Centre d´Empreses Baix Llobregat - PRECSA

Recuperació mediambiental de l’espai fluvial del riu Llobregat Material aeroespacial

Plans estratègics municipals Confecció

Pla Director de les Muntanyes del Baix Productes metàl·lics

Projecte clúster de la Mobilitat Llums i aparells d'il·luminació

Centre d'excel·lència de la Formació Professional en Automoció Motocicletes

Projecte d'intervenció integral als barris (Llei de Barris) Material ferroviari

Projecte innovador LABORLAB Motlles i matrius

Pla de dinamització del Clúster fabricants d'aixetes i empreses auxilars Electrònica

Pla Estratègic de Polígons Industrials - Sant Feliu de Llobregat Aparellatge elèctric

InnoBaix: Agència d'Innovació i Coneixement del Baix Llobregat Maquinària i equips d'envàs i d'embalatge

Pol de la mobilitat i la logística Maquinària de manipulació i elevació

Barcelona Economic Triangle Vàlvules i aixetes

Estimular l'activitat turística comarcal a través de la valorització dels recursos naturals i patrimonials de la comarca

Foment de la I+D als principals sectors productius de la comarca

Impulsar dinàmiques de prevenció i cooperació per a un desenvolupament social integral i integrador

Química de gran consum

Productes farmacèutics

Productes de matèries plàstiques

Ajuntament de Viladecans

Ajuntament del Prat de Llobregat

Ajuntament de Cornellà de Llobregat/ PRECSA / CITILAB

Impulsar els grans projectes infraestructurals i urbanístics que permetin una millora de la vertebració territorial i un desenvolupament sostenible del territori

Potenciar la diversitat productiva: aposta pels pols de la mobilitat i la logística

Millorar la formació i agilitzar el mercat laboral: Millorar els sistemes de formació obligatoria, postobligatoria i professional en tots els àmbits

Consell Comarcal del Baix Llobregat

Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Ajuntament de Sant Joan Despí

Ajuntament de Sant Boi de Llobregat/ CORESSA

Ajuntament de Gavà/ IMPAC Gavà

Ajuntament de Castelldefels

LA PALMA DE CERVELLÓ

CORNELLÀ DE LLOBREGAT

ESPLUGUES DE LLOBREGAT

SANT ADREU DE LA BARCA

SANT JUST DESVERNSANT VICENÇ DELS HORTS

SANTA COLOMA DE CERVELLÓ

Baix Llobregat



Principals Recursos




Àmbit sectorial al conjunt de BarcelonaÀmbit d'actuació al conjunt de Barcelona

Àmbit comarcal

OcupacióDesenvolupament Local



18 Clústers

Ajuntament de Castelldefels

<

Ajuntament de Gavà

Ajuntament de ViladecansAjuntament del Prat de Llobregat

Ajuntament de Cornellà de Llobregat

JUST DES

Ajuntament de Sant Joan Despí

Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Consell Comarcal del Baix Llobregat

RVELLÓ

Ajuntament de Sant Boi de Llobregat

<

<

<

<

<

<

<<


Persones

beneficiàries

Import

atorgat1

AccionsPersones

beneficiàries

Import

atorgat1










221 5.762 3.691 217 6.209 7.444

NOTES: 1




2009 2010








Comunitaris no

nacionals

Joves (16-29

anys)

De 45 anys o

més

Any 2009 4.725 4.032 6.962 386 1.408 2.124 2.836

Any 2010 5.386 4.757 7.889 419 1.835 2.240 3.442

Inferior als

obligatoris

Secundaris

obligatoris

Secundaris


Any 2009 3.954 2.742 1.778 276 7 126

Any 2010 4.623 3.165 2.020 330 6 161



COMARCA DEL BAIX PENEDÈS


2009 2010


àmbits PAO


àmbits PAO


d'entitat


territoris.




Extracomunitaris

Nivell d'estudis

Persones amb

discapacitat

Altres estudis

postsecundaris




39,8% 32,5%

1,9%7,1%

0,6%4,0%

57,8% 56,4%

2009 2010





0,0% 0,5%

56,3%

79,8%

19,1%

10,2%

11,6%

4,6%13,0%4,8%

2009 2010

Economia social

Agent social

Privat

Públic

Altres

3,2% 4,2%4,4% 2,5%4,8% 5,5%

20,6%

42,1%

14,2%

20,7%

52,9%

25,0%

2009 2010





Projectes integrats



Aconseguir un model turístic marca Costa Daurada més sostenible i de qualitat,per avançar cap a la desestacionalització.



Ajuntament del Vendrell / L'EINA

Institut Municipal de Promoció Econòmica de Cunit

Ajuntament de Calafell

Consell Comarcal del Baix Penedès


Reduir la fuga de despesa a altres poblacions i fomentar un urbanisme comercial





Fomentar la industria turística a partir de la valorització dels recursos endògens i la creació de productes turístics d’àmbit comarca i territorial (senderisme, BTT, rutes, etc..)...



Desenvolupament de l’agroturisme i altres modalitats de turisme rural a les zones de muntanya

Planificació estratègica del turisme gastrònomic que permeti la seva promoció i comercialització adequada i coherent Vins i caves

Racionalitzar la política de desenvolupament empresarial

Generació de més activitat econòmica donant suport a les empreses per augmentar la seva competitivitat i producció, ajudant les persones emprenedores per desenvolupar noves empreses i diversificant els sectors Agroalimentari

Millorar l’ocupabiliat amb més formació i intensificant la intermediació laboral entre les empreses i les persones que cerquen un lloc de treball Logística

Desestacionalitzar l’ocupació, millorar i consolidar l’oferta actual, ampliar i diversificar els productes turístics i analitzar la demanda turística per adaptar-se a les preferències dels turistes

Indústria turísitca

Indústria enològica

Oli i vi - Rutes gastronòmiques


Nous programes per l'Espai Empresarial, 2009 -2010

Programa de Dinamització comercial de Cunit

Projecte d'intervenció integral al barri del Nucli Antic (Llei de Barris)

Planificació i posicionament turístic de la Comarca del Baix Penedès

Pla Director de promoció econòmica del Vendrell


Projecte LEADER - Consorci de Desenvolupament Alt Camp, Conca de Barberà i Anoia (Grup d'acció local)

Pladetur

Centre Intermodal Penedès

Vins i caves

Programa Suma't



Centre Oleícola del Penedès (CEOLPE)

Cellers del Penedès - Catedrals del vi Programa d'Agents d'Ocupació i Desenvolupament local (AODL)

Viver d'empreses de l'Ajuntament del Vendrell Programa de Foment del Desenvolupament local (FDL)

Observatori mercat laboral de l'Ajuntament del Vendrell (L'EINA) Programa d'Accions Integrades per l'Ocupació

Baix Penedès




MASLLORENÇ

LLORENÇ DEL PENEDÈS


Principals Recursos

Ajuntament del Vendrell

Ocupació




Ajuntament de Calafell

Ajuntament de Cunit

Consell Comarcal del Baix Penedès


1. Vins i caves



Persones

beneficiàries

Import

atorgat1

AccionsPersones

beneficiàries

Import

atorgat1


Per a persones prioritàriament desocupades 3.021 49.826 42.444 0 3.285 56.404 42.040

Per a persones prioritàriament ocupades - Consorci 3.127 51.648 20.695 0 2.794 46.066 19.226

E-formació2 0 8.625 0 0 0 11.177 0

Oportunitats d'ocupació i formació 13 332 4.937 0 17 827 7.502

Oportunitats d'ocupació i foment de la contractació 167 3.615 21.107 0 176 6.929 49.489

Orientació professional3 46 43.991 4.659 0 42 39.160 4.527

Projectes integrats (Conveni Ajuntament de Barcelona)* 129 0 6.735 0 167 73.649 23.145

Promoció del desenvolupament i l'activitat econòmica* 64 0 1.409 0 44 0 1.576

6.567 158.037 101.986 6.525 234.212 147.505

NOTES: 1




2009 2010



Població potencialment activa de 16 a 64 anys, 2010 1.507.023





Comunitaris no

nacionals

Joves (16-29

anys)

De 45 anys o

més

Any 2009 76.734 67.193 112.225 6.423 25.246 32.190 52.949

Any 2010 87.055 75.946 125.172 7.241 30.551 33.867 60.908

Inferior als

obligatoris

Secundaris

obligatoris

Secundaris


Any 2009 56.381 33.621 37.866 15.868 191 1.864

Any 2010 64.909 37.391 42.391 18.089 220 2.109






Persones amb

discapacitat



Extracomunitaris

Nivell d'estudis

Altres estudis

postsecundaris

COMARCA DEL BARCELONÈS


2009 2010


àmbits PAO


àmbits PAO


territoris.


d'entitat


0,0%

31,4%27,8%

16,7%

2,3%

3,0%

0,2%

0,4%

69,7%

48,5%

2009 2010





Projectes integrats (Conveni) 1,5% 1,1%

43,4%

61,8%

21,8%

15,4%23,9%

14,9%

9,3% 6,8%

2009 2010

Economia social

Agent social

Privat

Públic

Altres

1,4% 1,1%

6,6%15,7%4,6%

3,1%20,7%

33,6%4,8%

5,1%

61,9%

41,5%

2009 2010





Projectes integrats





Observatori Socioeconòmic de l'Hospitalet de Llobregat

Projecte 'Treball als Barris'





Programa Suma't


Ajuntament de Barcelona/ Barcelona Activa, SA/ 22 ARROBA BCN, SA

Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat

Ajuntament de Badalona/ IMPO Badalona

Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet/ GRAMEIMPULS, SA

Parc Científic de Barcelona (PCB) Articles de joieria

Antena territorial de l'Observatori de Treball - Hospitalet de Llobregat

Observatori del Mercat de Treball - Badalona

Centre per a la iniciativa emprenedora Glòries

Parc Tecnològic Barcelona Nord

Espai de noves ocupacions Porta22

Servei d'Estudis d'Activitats Econòmiques i Ocupació de Barcelona

Observatori del Mercat de Treball de Sant Adrià del Besòs

Observatori del Mercat de Treball de Santa Coloma de Gramenet

Observatori del Pacte Territorial del Barcelonès Nord

Antena territorial de l'Observatori de Treball - CC Barcelonès Confecció

Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) Química de gran consum

laSalle Technova Barcelona Productes farmacèutics

22@ Barcelona Productes de matèries plàstiques

Maquinària i equips d’envàs i d’embalatge

Maquinària de manipulació i elevació

Motlles i matrius

Potenciar una universitat i un sistema educatiu potents que enforteixin la seva posició d’excel.lència i de coneixement transversal, que siguin un factor d’atracció de talent i que afavoreixin una relació més gran amb els sectors productius i empresarials

Electrònica Aparellatge elèctric Llums i aparells d’il·luminació

Promoure una administració àgil i fiable, business friendly, que actuï amb criteris d’eficiència, que faciliti l’activitat econòmica, la creació d’empreses i el desenvolupament de projectes. Una administració àgil en la tramitació i que es guiï per la presumpció de confiança del ciutadà

Motocicletes

Material ferroviari

Material aeroespacial

Donar suport al teixit empresarial mitjançant la creació d’espais de cooperació público-privada que permeti la detecció de les necessitats empresarials del territori i la generació de projectes i accions de caire estratègic



Automoció

Convertir les noves tecnologies i les seves aplicacions en un instrument de desenvolupament professional de les persones i les empresesBiomedicina i sanitari

Energies renovables, jardineria urbana, serveis integrals per a la rehabilatació i manteniment d'habitatges, imatge i so

Promoure una governança que aporti criteris innovadors en la gestió de projectes estratègics i que potenciï la coresponsabilitat publicoprivada en el seu lideratgeSector audiovisual (22@)

Tecnologies de la informació i comunicació (22@)

Fomentar l'associacionisme i l'organització del sector privat Tecnologies Mèdiques (22@)

Fomentar uns valors de futur que complementin i enforteixin la base dels valors actuals i tradicionals, que aportin un nou caràcter a la ciutat i als seus ciutadansSector energètic (22@)

Disseny (22@)

Aconseguir un ampli coneixement d’idiomes que faciliti la internacionalització, l’atracció de talent i la plena incorporació als mercats mundials

Potenciar la consolidació de l'aeroport a nivell internacional i la marca Barcelona

Potenciar la marca Barcelona

Fer de la innovació motor de generació d’iniciatives i talent a Barcelona Audiovisual, Emprenedoria, TIC, Tecnologies mèdiques, Energia, Disseny, informàtica i comunicació

Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB)

Promoure la iniciativa emprenedora i facilitar el futur d’empreses de recent creació tot generant xarxes de cooperació contribuint a la millora de la seva competitivitat

Potenciar i promocionar un turisme sostenible i de qualitat

Projecte d'intervenció integral als barris (Llei de Barris)

Projecte Clúster d'innovació Barcelona Nord (B-Tec)

Pol de les TIC en la salut/benestar

Projecte Barcelona Economic Triangle

Pol de la innovació i la creativitat

Biopol'H - Clúster biomèdic i biotecnològic d'institucions sanitàries

Pol de la mobilitat i la logística - BZ Barcelona Zona Innovació

Pla estratègic turisme 2015 - Barcelona

Projecte Estació de la Sagrera

Barcelonès


Principals Recursos


SANT ADRIÀ DE BESÒS

SANTA COLOMA DE GRAMANET

Ajuntament de Barcelona

Ajuntament d'Hospitalet de Llobregat

Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet

Ajuntament de Badalona




Ocupació



22 Clústers





Persones

beneficiàries

Import

atorgat1

AccionsPersones

beneficiàries

Import

atorgat1


Per a persones prioritàriament desocupades 2.139 35.199 29.426 2.261 38.824 27.586

Per a persones prioritàriament ocupades - Consorci 2.705 45.128 18.073 2.443 40.615 16.788

E-formació2 6.480 9.292


Oportunitats d'ocupació i foment de la contractació 130 3.281 18.237 152 4.693 34.392


Projectes integrats (Conveni Ajuntament de Barcelona)* 62 2.377 94 73.649 17.109


5.116 122.700 74.139 5.004 192.140 102.797

NOTES: 1




2009 2010


Població a Barcelona ciutat

Població potencialment activa de 16 a 64 anys, 2010 1.078.811





Comunitaris no

nacionals

Joves (16-29

anys)

De 45 anys o

més

Any 2009 48.299 44.530 73.133 5.387 14.281 20.002 35.079

Any 2010 54.750 50.304 81.767 6.108 17.152 21.009 40.247

Inferior als

obligatoris

Secundaris

obligatoris

Secundaris


Any 2009 28.620 21.738 28.302 14.009 161 1.190

Any 2010 33.527 24.017 31.428 15.897 185 1.379



BARCELONA CIUTAT


2009 2010


àmbits PAO


àmbits PAO


d'entitat


territoris.




Extracomunitaris

Nivell d'estudis

Persones amb

discapacitat

Altres estudis

postsecundaris




0,0%

38,3%26,5%

12,9%

2,7%

2,4%

0,1%

0,2%

70,7%

46,2%

2009 2010






36,4%

56,5%

21,6%

15,0%28,2%

18,4%

11,8% 8,7%

2009 2010

Economia social

Agent social

Privat

Públic

Altres

1,3% 0,9%

3,2%

16,6%4,4%

2,3%24,6%

33,5%2,5%

3,6%

64,1%

43,2%

2009 2010





Projectes integrats





atorgat1

Formació i requalificació 687 12.627 8.474 635 10.957 8.519Per a persones prioritàriament desocupades 508 8.250 7.340 488 7.645 7.421Per a persones prioritàriament ocupades - Consorci 179 2.940 1.135 147 2.339 1.098

E-formació 2 1.437 973Oportunitats d'ocupació i formació 6 128 2.064 6 356 2.565Oportunitats d'ocupació i foment de la contractació 25 262 2.034 16 1.644 10.850Orientació professional3 10 7.327 858 14 9.125 1.542Projectes integrats* 36 2.815 38 3.834Promoció del desenvolupament i l'activitat econòmica* 16 397 15 348

780 20.344 16.641 724 22.082 27.658NOTES: 1 L'import atorgat està en milers d'euros.


BARCELONÈS NORDPOLÍTIQUES ACTIVES D'OCUPACIÓ

2009 2010





36 0%41,3%

1,3%

7,4%0,6%

1,6%

62,1%49,6%




Orientació

70,5%81,4%

16,6%10,4%9,5%5,4%3,4% 2,7%

Economia social

Agent social

Privat

Públic

5,2% 5 6%

12,2%

39,2%12,4%

9,3%

50,9%

30,8%





Projectes integrats

2009 2010Import atorgat per persona beneficiària 4 884,51 € 1.294,83 €

Població al Barcelonès NordPoblació potencialment activa de 16 a 64 anys, 2010 254.008Demandants d'ocupació no ocupats 5, 2009 32.274Demandants d'ocupació no ocupats 5, 2010 36.558Variació demandants d'ocupació no ocupats, 2009-2010 13,27%



anys)De 45 anys o

mésAny 2009 17.869 14.405 25.582 605 6.086 7.884 11.106Any 2010 20.359 16.198 28.588 642 7.324 8.283 12.945




Any 2009 17.784 7.418 5.968 1.089 15 442Any 2010 20.043 8.345 6.857 1.291 22 489





Extracomunitaris



postsecundaris


36,0%41,3%

1,3%

7,4%0,6%

1,6%

62,1%49,6%

2009 2010





0,0% 0,1%

70,5%81,4%

16,6%10,4%9,5%5,4%3,4% 2,7%

2009 2010

Economia social

Agent social

Privat

Públic

Altres

2,4% 1,3%

16,9% 13,9%

5,2% 5,6%

12,2%

39,2%12,4%

9,3%

50,9%

30,8%

2009 2010





Projectes integrats





atorgat1

Formació i requalificació 617 10.665 7.166 740 13.959 8.373Per a persones prioritàriament desocupades 374 6.377 5.679 536 9.935 7.033Per a persones prioritàriament ocupades - Consorci 243 3.580 1.487 204 3.112 1.340

E-formació 2 708 912Oportunitats d'ocupació i formació 3 64 1.041 3 151 1.280Oportunitats d'ocupació i foment de la contractació 12 72 836 8 592 4.247Orientació professional3 5 4.192 562 6 5.288 638Projectes integrats* 31 1.543 35 2.202Promoció del desenvolupament i l'activitat econòmica* 3 57 5 309

671 14.993 11.205 797 19.990 17.050NOTES: 1 L'import atorgat està en milers d'euros.





BARCELONÈS SUDPOLÍTIQUES ACTIVES D'OCUPACIÓ

2009 2010


26 5%

0,5% 3,0%0,4% 0,8%

71,1% 69,8%




Orientació 49,8%

62,0%

31,0%

26,4%

17,0%9,1%

2,0% 2,2%Economia social

Agent social

Privat

Públic

3 7%7,5%

24,9%9,3%

7,5%

64,0%49,1%





Projectes integrats

2009 2010Import atorgat per persona beneficiària 4 836,53 € 904,43 €

Població al Barcelonès SudPoblació potencialment activa de 16 a 64 anys, 2010 174.204Demandants d'ocupació no ocupats 5, 2009 18.824Demandants d'ocupació no ocupats 5, 2010 21.389Variació demandants d'ocupació no ocupats, 2009-2010 13,63%



anys)De 45 anys o

mésAny 2009 10.566 8.258 13.511 432 4.878 4.304 6.765Any 2010 11.946 9.443 14.816 492 6.075 4.574 7.716




Any 2009 9.977 4.465 3.596 770 16 232Any 2010 11.339 5.029 4.106 902 13 241




postsecundaris





Extracomunitaris

28,0% 26,5%

0,5% 3,0%0,4% 0,8%

71,1% 69,8%

2009 2010





0,2% 0,2%

49,8%62,0%

31,0%

26,4%

17,0%9,1%

2,0% 2,2%

2009 2010

Economia social

Agent social

Privat

Públic

Altres

0,5% 1,8%13,8% 12,9%5,0% 3,7%7,5%

24,9%9,3%

7,5%

64,0%49,1%

2009 2010





Projectes integrats



Persones

beneficiàries

Import

atorgat1

AccionsPersones

beneficiàries

Import

atorgat1










208 3.924 2.936 211 4.834 3.998

NOTES: 1




2009 2010








Comunitaris no

nacionals

Joves (16-29

anys)

De 45 anys o

més

Any 2009 1.368 1.359 2.297 103 328 602 1.161

Any 2010 1.477 1.421 2.422 98 378 604 1.251

Inferior als

obligatoris

Secundaris

obligatoris

Secundaris


Any 2009 1.269 675 645 137 1 16

Any 2010 1.362 705 681 150 1 21


Nivell d'estudis

Persones amb

discapacitat

Altres estudis

postsecundaris








Extracomunitaris


àmbits PAO


àmbits PAO


d'entitat

COMARCA DEL BERGUEDÀ


2009 2010


territoris.

42,1%

49,0%

3,5%

4,2%0,6%

1,7%

53,7%45,1%

2009 2010





2,4% 4,0%

60,6%

73,0%

0,0%

0,0%25,6%

15,1%

11,5%7,9%

2009 2010

Economia social

Agent social

Privat

Públic

Altres

13,0% 10,6%

0,7%7,8%2,1%2,7%

24,7%

34,8%

17,1%

13,8%

42,4%

30,3%

2009 2010





Projectes integrats






Consorci de Formació i d'Iniciatives Cercs-Berguedà

Consorci Parc Fluvial del Llobregat

Ajuntament de Berga

Impuls competitivitat i innovació

Dinamització i facilitació del mercat de treball

Assistència tècnica al desenvolupament local

Impuls d’infraestructures

Aprofundiment en la institucionalització público-privada




Projecte d'Intervenció Integral (Llei de Barris)

Racionalització de la política industrial de la comarca tenint en compte el seu entorn amb l’objectiu d’atreure inversions per la diversificació econòmica del territori Filatura i teixits de cotó

Impuls de la diversificació econòmica a través de l'impuls de sectors considerats estratègics per la comarca


Agroalimentari

Antena territorial de l'Observatori de Treball Indústria turística

Catcentral 2.0. Innovació i Talent Energies renovables

Pla de desenvolupament Econòmic dels Espais Industrials de les Colònies del Llobregat Atenció a les persones

Pla Estratègic Berguedà 2017, l'horitzó que volem

Observatori de Desenvolupament Local del Berguedà

Projecte de centre de serveis al Polígon d'Activitats Econòmiques Rocarodona Olvan

Consolidació de la Marca Agroalimentària, "Posa el Berguedà al teu plat"

Projecte de Millora dels polígons industrials de la comarca

Creació i consolidació de productes turístics específics del Berguedà

Projecte 'Territoris Serens'

Projecte LEADER Associació pel Desenvolupament de la Catalunya Central (Grup d'acció Local)

Programa d'experiència professional per a l'ocupació juvenil a Catalunya- Berguedà

Oportunitats de nous sectors estratègics: Projecte de Biomassa del Berguedà

Centre d'interpretació de la Patum i la Cultura Popular

Museu de les mines de Cercs

Viver d'empreses del Consorci de Formació i d'Iniciatives Cercs-Berguedà

Projecte Suma't




Servei de creació d'empreses del Consorci de Formació i d'Iniciatives Cercs-Berguedà

Santuari dels Tossals

Mina de Riutort Programa d'Agents d'Ocupació i Desenvolupament local (AODL)



BORREDÀ

GIRONELLA

Municipis d'altres comarques


Principals Recursos



Berguedà

Consorci del Parc Fluvial del LlobregatDinamització socioeconòmica a partir del PatrimoniEntitats participants: 7 municipis + 2 Ass. de productorsI empresaris + Cambra de Comerç + Caixa Manresa+ FAAVV + DIBA + Generalitat de Catalunya

CFI Cercs – BerguedàProjecte conjunt de desenvolupament local dels Municipisdel Berguedà + Diputació BCN + Generalitat de Catalunya

G

Ajuntament de Berga

Ocupació




Àmbit comarcal




1.Filatura i teixits de cotó


SANT JULIÀ DECERDANYOLA


Persones

beneficiàries

Import

atorgat1

AccionsPersones

beneficiàries

Import

atorgat1




E-formació2 31 61






32 467 258 35 494 389

NOTES: 1




2009 2010








Comunitaris no

nacionals

Joves (16-29

anys)

De 45 anys o

més

Any 2009 491 283 502 68 205 193 239

Any 2010 494 346 550 73 217 192 266

Inferior als

obligatoris

Secundaris

obligatoris

Secundaris


Any 2009 409 198 127 40 1 2

Any 2010 431 211 151 46 1 2


Nivell d'estudis

Persones amb

discapacitat

Altres estudis

postsecundaris








Extracomunitaris


àmbits PAO


àmbits PAO


d'entitat

COMARCA DE LA CERDANYA


2009 2010


territoris.

2,8% 4,0%

97,2% 96,0%

2009 2010



34,5%44,4%

27,8%

21,6%

37,8%34,1%

0,0% 0,0%

2009 2010

Economia social

Agent social

Privat

Públic

9,5% 6,4%

24,9%

38,0%

65,5%55,6%

2009 2010







Dinamització de les activitats econòmiques i major equilibri intersectorial

Preservació de les activitats tradicionals vinculades al turisme i al sector agroalimentari

Reflexió al voltant de la possibilitat d’establir límits al creixement urbanístic associat al desenvolupament del parc immobiliari de segones o terceres residències

Preservació dels valors naturals i del paisatge

Desenvolupar actuacions per capgirar l’actual model turístic de llits freds envers un model turístic de llits calents, generador de uns més grans efectes ultiplicadors en el conjunt de l’economia cerdana i menys consumidor d’espai i de recursos

Parc dels Búnquers de Martinet

Generar un sistema de formació continua que s’adapti al cicle de treball de la població activa i, especialment, a les activitats de diversificació amb capacitat de desenvolupar-se a la comarca

Promoció de projectes d’oferta complementària desestacionalitzadors: turisme cultural, esports d’aventura…

Aprofitar la capacitat d’arrossegament del turisme, creant una associació que integri empresaris hotelers, restauradors, agències de viatges, promotors d’activitats d’oferta complementària, etc.

Promoció del Parc dels Búnquers de Martinet

Projecte museogràfic del Museu Municipal de Llívia

Dinamització integral del barri antic de Puigcerdà (FEDER 2007-2013)

Projecte LEADER - Consorci GAL Alt Urgell-Cerdanya

Pla estratègic per al desenvolupament socioeconòmic sostenible de la Cerdanya

Agroalimentari




Parc Natural Cadí-Moixeró

Ruta turística del camí de Sant Jaume

Pratrimoni cultural art romànic

Xarxa rutes de Senderisme

Aeròdrom Comarcal de la Cerdanya

Borsa de treball de Puigcerdà

Cerdanya



Principals Recursos



RIU DE CERDANYA



Ocupació





Persones

beneficiàries

Import

atorgat1

AccionsPersones

beneficiàries

Import

atorgat1

Formació i requalificació 37 617 311 55 1.044 430



E-formació2 75 116



Orientació professional3 1 69 26



70 681 1.405 87 1.293 2.037

NOTES: 1




2009 2010








Comunitaris no

nacionals

Joves (16-29

anys)

De 45 anys o

més

Any 2009 669 569 943 103 191 313 413

Any 2010 670 576 947 94 205 289 450

Inferior als

obligatoris

Secundaris

obligatoris

Secundaris


Any 2009 456 487 250 45 0 13

Any 2010 480 434 277 56 0 19


Nivell d'estudis

Persones amb

discapacitat

Altres estudis

postsecundaris








Extracomunitaris


àmbits PAO


àmbits PAO


d'entitat

COMARCA DE LA CONCA DE BARBERÀ


2009 2010


territoris.

0,0%5,3%

8,2%

12,4%1,2%

1,5%

90,6%80,7%

2009 2010





0,0% 0,3%

75,5%82,2%

0,0%0,0%17,2%

10,6%

7,3% 6,9%

2009 2010

Economia social

Agent social

Privat

Públic

Altres

5,5% 5,5%

10,5% 10,0%

0,0% 1,3%

27,1%

50,9%

34,8%

11,2%

22,1% 21,1%

2009 2010





Projectes integrats



Energies renovables



Fomentar l'associacionisme i l'organització del sector privat i aprofundiment en l'institucionalització público-privada

Organisme Autònom de Desenvolupament Rural de la Conca de Barberà. OAD

Ajuntament de Montblanc


Creació i consolidació d'una xarxa tècnica de promoció Econòmica i Desenvolupament local que faci possible la implementació d’aquest projectes


Millora de la competitivitat del comerç i dels serveis en un nou context social i territorial

Racionalització de la política industrial de la comarca tenint en compte el seu entorn amb l’objectiu d’atreure inversions per la diversificació econòmica del territori gràcies a la seva localització geogràfica i evitar de dependència a les grans empreses industrials del territori



Fomentar la industria turística a partir de la valorització dels recursos endògens (Cellers, el vi i la vinya, els fruits secs, i la creació de productes turístics d’àmbit comarca i territorial (senderisme, BTT, rutes, via verda etc..)



Introducció de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (NTIC) en el món rural.

Consolidació de les dinàmiques de diversificació de l'activitat econòmica

Millora dels recursos humans i de la dinàmica emprenedora

Actualitzacio de les estratègies turístiques que complementin a la Pla de Foment turístic de la Ruta del Cister

Projecte Marca Qualitat Territorial

Agroalimentari

Logística


Ampliació del centre d’iniciatives empresarials de la Conca de Barberà. CIE Indústria enològica

Programa de Desenvolupament Rural Integrat 2007-2013

Especialització del viver d’empreses Concactiva

Centre de Noves Tecnologies de la Conca de Barberà

El programa Ciutats Digitals a la Conca de Barberà

Centre Intermodal de Montblanc

Ruta Verda de la Conca de Barberà


Projecte Vinum Conca

Zones de Desenvolupament Prioritari per a l'energia eòlica a Catalunya

Projecte LEADER - Consorci de Desenvolupament Alt Camp, Conca de Barberà i Anoia (Grup d'acció local)

Projecte d'intervenció integral al Centre històric (Llei de Barris)

Hortus Aprodiscae: Igualtat d'Oportunitats,Ocupació Responsable i Sostenible amb el Medi..

Pladetur

Viver celleristes OAD / Viver d'empreses Concactiva

CIM Montblanc

Vinya i fruits secs

Ruta del Císter

Vi - Rutes gastronòmiques

Monestir de Poblet Projecte "Treball als Barris"

Ruta dels cellers modernistes Programa de Foment del Desenvolupament local (FDL)

Ruta Verda de la Conca de Barberà Programa d'Accions Integrades per l'Ocupació

El centre històric de Montblanc Programa d'Accions de Promoció per l'Ocupació

VALLFOGONA DE RIUCORB

ROCAFORT DE QUERALT

BLANCAFORT

Conca de Barberà




Ocupació


Àmbit supralocal

Àmbit local

Àmbit sectorial

Àmbit sectorial al conjunt de la demarcació de Tarragona

Àmbit d'actuació al conjunt de la demarcació de Tarragona

Àmbit comarcal


Principals Recursos


Organisme Autònom de Desenvolupament Rural de la Conca de Barberà (OAD)Entitats participants: Consell Comarcal, Ajuntament de Barberà de la Conca, l'Espluga de Francolí i altres ajuntaments de la comarca

Ajuntament de Montblanc




Persones

beneficiàries

Import

atorgat1

AccionsPersones

beneficiàries

Import

atorgat1



Per a persones prioritàriament ocupades - Consorci 152 2.393 1.073 145 2.284 894







305 6.641 5.130 388 8.164 8.235

NOTES: 1




2009 2010








Comunitaris no

nacionals

Joves (16-29

anys)

De 45 anys o

més

Any 2009 5.509 5.203 8.896 611 1.202 2.470 3.729

Any 2010 6.213 6.019 10.088 706 1.436 2.539 4.542

Inferior als

obligatoris

Secundaris

obligatoris

Secundaris


Any 2009 4.718 2.314 2.801 873 7 128

Any 2010 5.341 2.692 3.162 1.030 8 157


Nivell d'estudis

Persones amb

discapacitat

Altres estudis

postsecundaris








Extracomunitaris


àmbits PAO


àmbits PAO


d'entitat

COMARCA DEL GARRAF


2009 2010


territoris.

26,0%15,6%

1,2%

5,1%

0,4%

2,4%

72,4%77,0%

2009 2010





2,3% 1,8%

64,0%72,7%

6,6%

11,3%27,1%

14,1%

0,0% 0,0%

2009 2010

Economia social

Agent social

Privat

Públic

Altres

7,8% 5,3%

1,0%0,8%

5,5%6,4%

14,3%

33,3%9,8%

13,3%

61,7%

41,0%

2009 2010





Projectes integrats





Facilitar, coordinar i assessorar les iniciatives públiques o privades de turisme en el seu àmbit d'actuació Serveis a les empreses

Ajuntament de Vilanova i la Geltrú / CFO la Paperera

Ajuntament de Sitges/ Sitges Nivell 10 / Sitges Model XII

Generar i mobilitzar recursos des de tots els àmbits implicats per promoure el desenvolupament i la gestió de projectes innovadors, i per desenvolupar l'activitat econòmica en el marc del seu àmbit d'actuació d'una forma competitiva

Promoure activitats i/o serveis que puguin contribuir, en el sentit més ampli, al desenvolupament de la comarca del Garraf, per millorar la competitivitat i la rendibilitat de les seves activitats econòmiques, tot i tenint cura de la sostenibilitat de les activitats en els seus aspectes mediambientals, culturals i socials

Generar sinèrgies i col·laboració entre la iniciativa privada, les universitats i les administracions públiques per promoure o atraure projectes estratègics per al desenvolupament econòmic en el seu àmbit d'actuació i facilitar al teixit socioeconòmic l'accés a d'innovació i desenvolupament de processos i productes

Potenciar la cultura emprenedora donant suport a la creació i consolidació d'empreses, especialment en aquells sectors econòmics anomenats emergents

Impulsar i consolidar estructures de promoció econòmica supramunicipal i plataformes de coordinació per objectius concrets del Agència de Promoció Econòmica del Garraf

Ordenar les iniciatives de promoció econòmica i territorial que existeixen actualment a la comarca, i atorgar-li valor social mitjançant la difusió i la comunicació als diferents agents implicats en la consecució dels objectius del consorci en particular i de la ciutadania en general, beneficiaris dels projectes, administració pública local i provincial, inversors, etc...

Vins i caves

El foment i execució d'accions dirigides al desenvolupament de la oferta i la demanda de serveis turístics en el seu àmbit d'actuació. Promoure accions per propiciar i possibilitar l'establiment de noves estructures i mitjans adequats per la millora qualitativa i quantitativa de la oferta turística i el foment de la iniciativa privada en l'àmbit del sector turístic al seu àmbit d'actuació Tecnologies de la Informació i Comunicació

Projecte d'intervenció integral al Nucli Antic - Vilanova i la Geltrú (Llei de Barris)

Neteja i serveis d'atenció a la dependència

Sanitat


Projecte Agència Promoció Econòmica del Garraf Indústria enològica

Pol científic i tecnològic de Vilanova i la Geltrú

Projecte Centre d'Empreses Creatives - Sitges

Projecte' Garraf: mobilitat sostenible'

Projecte 'Garraf R+D+i'

Projecte 'Garraf Ocupació Activa'

Projecte Parc Tecnològic Sociosanitari



Programa Suma't


Observatori Econòmic de Vilanova i la Geltrú

Observatori del Desenvolupament Local de l'Alt Penedès i del Garraf


Sitges Centre de Disseny



Garraf



Principals Recursos





Ocupació



Ajuntament de Sitges

Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

1. Vins i caves



Persones

beneficiàries

Import

atorgat1

AccionsPersones

beneficiàries

Import

atorgat1




E-formació2 48 32


Oportunitats d'ocupació i foment de la contractació

Orientació professional3 1 39 13 1 58 53



45 432 305 40 433 474

NOTES: 1




2009 2010








Comunitaris no

nacionals

Joves (16-29

anys)

De 45 anys o

més

Any 2009 481 341 596 128 98 209 281

Any 2010 549 399 691 140 116 228 335

Inferior als

obligatoris

Secundaris

obligatoris

Secundaris


Any 2009 518 160 117 26 0 5

Any 2010 568 199 138 42 1 7


Nivell d'estudis

Persones amb

discapacitat

Altres estudis

postsecundaris








Extracomunitaris


àmbits PAO


àmbits PAO


d'entitat

COMARCA DE LES GARRIGUES


2009 2010


territoris.

9,0%13,4%0,0%0,0%5,8%

11,8%

85,2%74,8%

2009 2010





67,0%

85,4%

0,0%

0,0%

33,0%

14,6%0,0% 0,0%

2009 2010

Economia social

Agent social

Privat

Públic26,0%

11,3%

0,0%

1,7%

4,3%

11,1%

0,0%

0,0%

36,7%61,2%

33,0%

14,6%

2009 2010





Projectes integrats






Ajuntament de les Borges Blanques

Consell Comarcal de les Garrigues

Consorci Garrigues per al desenvolupament del territori








Promoure Inversions per a la millora dels processos de transformació i comercialització de productes agraris


Afavorir la modernització dels regadius tradicionals per a un millor aprofitament de l’aigua, fomentar la transformació del secà a regadiu i estudiar nous sistemes de finançament per fer viables les inversions a llarg termini, així mateix millorar les infraestructures elèctriques d’aquestes zones i d’altres que ho puguin necessitar

Oli d’oliva (alimentació i begudesImpulsar i dinamitzar els regadius del territori

Conservació i millora del patrimoni natural

Agroalimentari

DO de les Garrigues

Pla de desenvolupament turístic de les Garrigues

Centre d’Innovació Tecnològica i Empresarial . CEI a les Borges Blanques

Projecte LEADER

Concentracions parcel·làries del Segarra Garrigues

Porjecte d'Intervenció Integral (Llei de Barris) a les Borges Blanques

Pladetur

Centre empresarial Borges Blanques

Centre d’Innovació Tecnològica i Empresarial . CEI a les Borges Blanques

XIV Fira de l’Oli. 48a Fira de les Garrigues (SPL)/ Grup d'Acció Local (GAL) projecte LEADER

Espai Macià Borges

Centre d’Interpretació de les Borges Blanques (foment de la Cultura de l’oli)



Rutes en bicicleta

Centre d'Interpretació de les Garrigues

Mostra Gastronòmica de les Garrigues

Coves del Cogul



Garrigues



Principals Recursos



Ocupació




Àmbit comarcal



PUIGGRÒS

LA FLORESTA

Consell Comarcal de les Garrigues

Ajuntament de les Borges Blanques




Persones

beneficiàries

Import

atorgat1

AccionsPersones

beneficiàries

Import

atorgat1

Formació i requalificació 117 2.032 790 121 2.076 959






Orientació professional3 1 829 62 3 1.603 205



162 2.906 2.173 180 3.847 3.646

NOTES: 1




2009 2010








Comunitaris no

nacionals

Joves (16-29

anys)

De 45 anys o

més

Any 2009 1.639 1.494 2.315 136 682 718 1.280

Any 2010 1.736 1.595 2.466 143 722 688 1.409

Inferior als

obligatoris

Secundaris

obligatoris

Secundaris


Any 2009 1.702 715 539 170 7 25

Any 2010 1.756 796 577 196 6 30


Nivell d'estudis

Persones amb

discapacitat

Altres estudis

postsecundaris








Extracomunitaris


àmbits PAO


àmbits PAO


d'entitat

COMARCA DE LA GARROTXA


2009 2010


territoris.

28,5%

41,7%1,0%

3,3%

0,6%

1,0%

69,9%

54,0%

2009 2010





2,4% 2,6%

62,2%

73,9%

10,2%

6,2%24,9%

14,2%

0,4% 3,1%

2009 2010

Economia social

Agent social

Privat

Públic

Altres23,3%

12,8%

11,4%

17,6%

2,9%5,6%

10,7%

25,1%

15,4%

12,5%

36,3%26,3%

2009 2010





Projectes integrats



Projecte LEADER - Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la zona Nord-oriental de Catalunya (ADRINOC) /Fundació Garrotxa Líder



Inclulcar la La Responsabilitat Social Empresarial (RSE), com a garantia de desenvolupament equilibrat de les activitats socioeconòmiques del territori.

Consell Comarcal de la Garrotxa - Fundació Garrotxa Líder

Ajuntament d'Olot - Institut Municipal de Promoció Econòmica de la Ciutat d'Olot

Consorci per a la prooció de les Preses i la Garrotxa


Establir una Marca de Qualitat Territorial, que valida la qualitat de la gestió i/o productes de les empreses, tenint en compte els principis de territorialitat i sostenibilitat.


Potenciar i donar suport a iniciatives de petites empreses industrials, artesanals i de serveis



Potenciar i promocionar turisme a través de productes de senderisme - Xarxa Itinnerània

Potenciar el desenvolupament del turisme, de manera compatible amb la conservació i la preservació del medi

Potenciar o crear iniciatives de gestió, millora, conservació i manteniment del medi ambient, i també de formació, educació i divulgació en temes ambientals

Definició del model comercial a Olot, modernitzant i ordenant el desenvolupament sostenible de l'activitat comercial i adeqüant-lo a les necessitats del municipi

Maquinària per a indústries

Pla estratègic del comerç d'Olot 2011-2014 Carn de porc

Filatura de cotó

Projecte "ITINERÀNNIA"

Projecte punts digitals d’informació turística de la Garrotxa

Projecte Innovador per fer front als ERO de la comarca Foment de la responsabilitat social empresarial

Projecte Innovador: Marca Territorial "Gestió Sostenible": transferència, implantació i consolidació del codi de gestió sostenible Turisme actiu

Projecte d'intervenció integral al Nucli Històric - Olot (Llei de Barris) Medi ambient

Projecte d'intervenció integral al Centre Històric - Besalú (Llei de Barris) Indústria turística

Projecte turístic: ruta del Ter Agroalimentari


Observatori astronòmic de Castelltallat

Parc de la Pedra Tosca

Centre d'Empreses de les Preses

Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

Viver d'empreses CC Garrotxa

Oficina de Turisme d'Olot






Garrotxa



Principals Recursos




Àmbit supralocal


Àmbit sectorial al conjunt de GironaÀmbit d'actuació al conjunt de Girona

Àmbit comarcal

Ocupació


CASTELLFOLLIT DE LA ROCA

SANT JAUME DE LLIERCA

Consell Comarcal de la Garrotxa

Ajuntament d'Olot

Consorci per a la promoció de les Preses i la Garrotxa

1.Maquinària per a indústries2.Carn de porc3. Filatura de cotó




Persones

beneficiàries

Import

atorgat1

AccionsPersones

beneficiàries

Import

atorgat1




E-formació2 916 1.083






841 15.811 10.866 690 14.243 13.765

NOTES: 1




2009 2010








Comunitaris no

nacionals

Joves (16-29

anys)

De 45 anys o

més

Any 2009 6.701 5.047 8.018 638 3.090 3.284 3.442

Any 2010 7.529 5.984 8.936 666 3.911 3.438 4.122

Inferior als

obligatoris

Secundaris

obligatoris

Secundaris


Any 2009 6.043 2.920 2.062 715 9 111

Any 2010 7.199 3.193 2.273 838 11 140


Nivell d'estudis

Persones amb

discapacitat

Altres estudis

postsecundaris








Extracomunitaris


àmbits PAO


àmbits PAO


d'entitat

COMARCA DEL GIRONÈS


2009 2010


territoris.

16,6%20,7%

0,6%

3,0%0,3%

2,1%

82,5%74,2%

2009 2010





0,6% 0,3%

36,4%

63,2%

31,6%

12,9%

26,4%

19,2%

5,0% 4,3%

2009 2010

Economia social

Agent social

Privat

Públic

Altres

4,9% 6,4%

6,2% 6,0%2,9% 4,5%7,1%

21,5%8,6%

16,2%

70,3%

45,4%

2009 2010





Projectes integrats





Dinamització del conjunt d'actors que actuen per a la inclusió a la ciutat de Girona, buscant la creació d'un marc de concertació, articulació i partenariat en la discussió i implementació de les polítiques socials a la ciutat

Diputació de Girona

Ajutnament de Girona

Ajuntament de Salt / Oficina de Promoció Econòmica

Ajuntament de Celrà - Centre de Promoció Econòmica

Consorci de les Vies Verdes de Girona

Consorci Alba-Ter


Creació i consolidació d'una xarxa tècnica a nivell provincial: Xarxa de Serveis Locals de Promoció Econòmica (XSPLE) de les comarques de Girona


Impulsar estratègies de diferenciació i comercialització dels productes del sector cultural i coordinació amb el sector turístic

Potenciar i promocionar turisme a través del cicloturisme

Pla de dinamització Turística del territori fluvial del Ter Alimentació

Suro

Medialab - Clúster TIC MEDIA de Girona (Parc científic i tecnològic de Girona - UDG) Ceràmica decorativa

Antena territorial de l'Observatori de Treball - Girona Maquinària per a indústries

Projecte "Girona Innova: Inversió en les Persones com a Motor de l'Economia i la Societat" Carn de porc (embotits)

Projecte d'intervenció integral al barri de Santa Eugènia - Girona(Llei de Barris)

Projecte Incubadora creativa i cultural i de serveis auxiliars de Salt

Projecte d'intervenció integral al barri de Salt 70- Salt(Llei de Barris)

Projecte turístic: ruta del Ter Aigua

Projecte creació Xarxa de Serveis Locals de Promoció Econòmica de les comarques gironines Biotecnologia

Pol de l’aigua i l’alimentació: Parc Científic I Tecnològic de la Universitat de Girona Robòtica submarina

Pla estratègic de cultura de la ciutat de Girona Tecnologies de fabricació

Call de Girona

Projecte creació d'un clúster de cultura a través de la concentració d'empreses i projecte en l'àmbit cultural TIC-mèdia

Pla Local d'Inclusió Social a la Ciutat de Girona Neteja i serveis d'atenció a la dependència

Projecte d'intervenció integral al barri del nucli de Llagostera (Llei de Barris) Indústria Cultural

Viver d'empreses de base tecnològica - Celrà

Parc Científic I Tecnològic de la Universitat de Girona

Centre de Noves Tecnologies Alimentàries (CENTA-UdG)

Centre d’Investigació en Robòtica Submarina (CIRS)

Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA)






Programa Suma't


Gironès



Principals Recursos





Àmbit sectorial al conjunt de GironaÀmbit d'actuació al conjunt de Girona

Àmbit comarcal

Ocupació



CAMPLLONG

SANT ANDREU SALOU

SANT JOAN DE MOLLET

SARRIÀ DE TER

Consorci de les Vies Verdes de Girona Dinamització socioeconòmica a partir del turisme en 4 comarques gironines:Entitats participants: 22 municipis liderats per laDiputació de Girona

Ajuntament de Salt

Ajuntament de Girona

Ajuntament de Celrà

Diputació de Girona

Consorci Alba-Terimpulsa accions de cohesió, preservació, sostenibilitat i dinamització a tot el territori de la conca hidrogràfica del riu Ter a través de quatre àmbits d'actuació: patrimoni natural, patrimoni cultural, promoció econòmica i turisme, i comunicació i sensibilització. Hi participen 52 ajuntament i 5 consells comarcals

1.Suro2.Ceràmica decorativa3.Maquinària per a indústries4.Carn de porc



Persones

beneficiàries

Import

atorgat1

AccionsPersones

beneficiàries

Import

atorgat1




E-formació2 1.907 2.215






880 20.012 11.717 931 25.211 21.358

NOTES: 1




2009 2010








Comunitaris no

nacionals

Joves (16-29

anys)

De 45 anys o

més

Any 2009 16.368 15.795 27.311 786 4.059 7.007 12.382

Any 2010 18.132 17.578 29.740 880 5.083 7.119 14.367

Inferior als

obligatoris

Secundaris

obligatoris

Secundaris


Any 2009 14.714 8.108 7.210 2.100 30 286

Any 2010 16.452 8.739 8.042 2.445 33 345


Nivell d'estudis

Persones amb

discapacitat

Altres estudis

postsecundaris








Extracomunitaris


àmbits PAO


àmbits PAO


d'entitat

COMARCA DEL MARESME


2009 2010


territoris.

29,8%32,8%

1,1%

5,2%0,1%

0,8%

69,0%61,3%

2009 2010





1,3% 0,9%

47,0%

66,2%

22,5%

17,3%19,9%

10,8%

9,3% 4,8%

2009 2010

Economia social

Agent social

Privat

Públic

Altres

7,7% 2,8%

4,2%5,7%

6,2%4,4%

15,0%

40,0%4,3%

8,5%

62,6%

38,7%

2009 2010





Projectes integrats





Antena territorial de l'Observatori de Treball Centre tecnològic CETEMMSA

Incubadora d'Empreses. Parc Tecnocampus Mataró "Parc TCM" Centre d’Innovació i Tecnologia Aplicada a les Persones (CITAP)

Centre de Congressos i Reunions Mataró-Maresme Centre de Difusió Tecnològica TCM Audiovisual

Observatori socioeconòmic de Mataró Escola Univ. Politècnica Mataró (UPC)

TecnoCampus Mataró-Maresme Escola Universitària del Maresme (EUM)

Centre Innova Escola Superior de Ciències de la Salut

Viver d'empreses de Pineda de Mar Fundació TIC SALUT

Observatori de Desenvolupament Local del Maresme Centre local de dades de nova generació

Maresme Centre de Negocis

Donar suport a noves activitats vinculades als serveis avançats a les persones i les empreses

Ajuntament de Mataró. Institut Muncipal de Promoció Econòmica de Mataro (IMPEM)

Ajuntament de Pineda de Mar

Consell Comarcal Maresme

Atraure activitats amb valor afegit que generin llocs de treball qualificats i valoritzin l’escassetat de sòl disponible

Potenciació d’empreses innovadores en nous sectors emergents, la millora de la competitivitat de les empreses tradicionals i l’augment de la capacitació professional a través d’una formació de qualitat

Fomentar la recerca, la transferència, el desenvolupament de projectes de millora tecnològica i la competitivitat empresarial amb la formació contínua

Reformular la marca turística per valoritzar la proximitat a Barcelona, millorar la formació en el sector i incentivar la creació de microempreses

Diversificació econòmica a partir de l'impuls de sectors amb oportunitat d'inversió com són: TIC aplicades a la Salut, TIC aplicades al benestar, Audiovisual, Turisme i Teixits intel·ligents

Identificar i potenciar nous perfils professionals relacionats amb els sectors que configuren el clúster nàutic, potenciar també la indústria nàutica de construcció, manteniment i reparacions d’embarcacions a través de les activitats empresarials emergents associades a la indústria nàutica

Promoure les xarxes empresarials i d’emprenedors

Impulsar la creació d'una xarxa de centres de negocis de prestigi a edificis i entorns emblemàtics, i la gestió de polígons industrials com zones d'activitat econòmica avançada.

Projecte Treball als Barris TIC aplicades al benestar

Mantenir una presència important de les activitats industrials existents al Maresme com el tèxtil i el turisme, i propiciar la seva transformació cap a activitats de més valor afegitGènere de punt

Qúimica de gran consum

Fomentar l’excel·lència formativa en sectors de serveis avançats i la seva vinculació amb les empreses Productes farmacèutics


Automoció


Pol de les TIC en la salut/benestar

Projectes d'Intervenció Integral (Llei de Barris) TIC aplicades a la salut

Projecte de Centre d’empreses “La Casa del Marquès” al Masnou Audiovisual

Impulsar noves activitats projectes i negocis d'una manera planificada per tal d'afavorir la millora i el progrès econòmic i social de Pineda de Mar Turisme

TCM InnoLab Teixits intel·ligents

Projecte de constitució d'una agència de desenvolupament de la comarca del Maresme

Projecte creació del Centre i viver d’empreses d'Arenys de Mar Indústria nàutica

Parc Arqueològic Cella Vinaria: projecte de museïtzació de jaciment vitivinícola romà de Vallmora

Casa Museu Lluís Domènec i Montaner

clúster tèxtil del Maresme: projecció de futur (Maresme - Mataró)

Pla estratègic de turisme a Tordera.

Pla d'acció de promoció econòmica de Pineda de Mar

Projecte 'La Innovació com a Motor de Canvi'

Projecte constitució d'una Agència per al Desenvolupament del Maresme

Projecte 'Transformar-nos per Millorar'

Pla de dinamització territorial d'economia cooperativa de l'Ajuntament de Mataró

Projecte Innovadors

Estratègia a desenvolupar davant la crisi del sector de la construcció (Maresme - Mataró)

Programa d'experiència professional per a l'ocupació juvenil a Catalunya- Mataró

Xarxa de Transició Escola Treball del Maresme

Pla estratègic d'Argentona

Pla estratègic del Maresme 2015




Projecte Suma't





Principals Recursos



Ocupació


Àmbit supralocal

Àmbit local

Àmbit sectorial


Àmbit comarcal


Maresme


CALDES D'ESTRAC

CANET DE MAR

CALELLA

MONTGATEL MASNOU

PREMIÀ DE MAR

VILASSAR DE MAR

ÒRRIUS

PREMIÀ DE DALT

SANT VICENÇ DE MONTALTSANT ANDREU DE LLAVANERES

SANTA SUSANNA

VILASSAR DE DALT

Ajuntament de Mataró

AL

Ajuntament de Pineda de Mar

Consell Comarcal del Maresme

1.Gènere de punt2.Qúimica de gran consum3.Productes farmacèutics4.Productes metàl·lics5.Automoció



Persones

beneficiàries

Import

atorgat1

AccionsPersones

beneficiàries

Import

atorgat1


Per a persones prioritàriament desocupades 73 1.284 969 91 1.647 1.041








178 3.880 2.355 203 6.198 4.650

NOTES: 1




2009 2010








Comunitaris no

nacionals

Joves (16-29

anys)

De 45 anys o

més

Any 2009 2.736 1.864 3.179 805 615 1.249 1.319

Any 2010 3.082 2.196 3.664 886 728 1.276 1.643

Inferior als

obligatoris

Secundaris

obligatoris

Secundaris


Any 2009 1.837 1.244 1.263 254 1 53

Any 2010 2.264 1.421 1.318 273 1 61


Nivell d'estudis

Persones amb

discapacitat

Altres estudis

postsecundaris








Extracomunitaris


àmbits PAO


àmbits PAO


d'entitat

COMARCA DEL MONTSIÀ


2009 2010


territoris.

39,3%

45,1%

2,1%

3,2%0,2%

2,3%

58,4%49,5%

2009 2010





47,6%

71,3%

33,0%

16,2%9,7%

7,8%9,7%

4,8%

2009 2010

Economia social

Agent social

Privat

Públic

14,2%5,6%

1,7%

5,7%

6,4%10,6%

22,3%

29,8%

5,8%

18,9%

49,7%

29,4%

2009 2010





Projectes integrats





Parc Natural del Delta de l’Ebre Centre d'interpretació de l'Art Rupestre i de les pintures

Parc Natural dels Ports Oliveres mil·lenàries a Ulldecona

Port industrial de Sant Carles de la Ràpita Banc de terres a Ulldecona

Polígon industrial d’Ulldecona Oli i oliveres mil·lenàries territori del Sénia

Port comercial d’Alcanar Arròs i vi

Museu Comarcal del Montsià



Programa Suma't


Antena tecnològica de la xarxa Tecnio. Sector de compostos, aeornàutic i energies renovables

Pla de dinamització del turisme d'Alcanar

Programa d'experiència professional per a l'ocupació juvenil a Catalunya (Montsià i Amposta)

Projecte LEADER - Consorci per al Desenvolupament del Baix Ebre i Montsià (Grup d'Acció Local)

Projecte Montsià Actiu - Treball a les 7 Comarques


Promoció i gestió dels Polígons industrials Valldepins I i II i Valdepins III

Desenvolupament integral. El Model Ulldecona de diversificació econòmica

Projecte del Banc de Terres de l'Ajuntament d'Ulldecona

Clúster d'aqüicultura a Sant Carles de la Ràpita

Millora i ampliació del Port de Sant Carles de la Ràpita

Projecte de revalorització del Port d’Alcanar

Projecte de Viver d'empreses a Amposta, la Galera, la Sènia i Sant Carles de la Ràpita

Pla comarcal de dinamització de l'economia cooperativa del Montsiá 2010-12

Montsià Actiu .Projecte dinamització comarcal "Treball a les 7 Comarques"

Projecte foment d'ajuts a la reindustrialització del MITYC

Conveni amb el MARM per al desenvolupament Rural 2011-2015

Projecte d'intervenció integral al barri Planejament del segle XIX (Llei de Barris)

Internacionalització i canvi de model competitiu en el clúster de moble el Montsià AqüiculturaProjecte pilot "Oli i oliveres mil·lenàries, motor de desenvolupament sostenible del Territori del Sénia"

Compostos, aeornàutic i energies renovables

Pla Integral del riu Sénia Logística

Correcta planificació de la nova àrea logística del Port d'Alcanar

Agroalimentari

Pla operatiu d’ocupació turística (POOT) Indústria turística

Montsià Rural: L’horitzó del desenvolupament local Internacionalització i comercialització del moble

Complementar de les diferents modalitats turístiques del territori ( costa e interior) Aqüicultura (incipient)




Impulsar estratègies de diferenciació i comercialització dels productes del sector agroalimentari i coordinació amb el sector turístic (Montsià Rural)


Fomentar la industria turística a partir de la valorització dels recursos endògens (Parc Natural del Delta i dels Ports, el port de Sant Carles de la Ràpita (estació nàutica ) i la creació de productes turístics d’àmbit comarca i territorial (senderisme, BTT, rutes, etc..)...

Desenvolupament de l’agroturisme i altres modalitats de turisme rural (POOT)

Homogeneïtzació de la informació turística i formació del personal dels punts d’informació turístics Oli d’oliva (alimentació i begudes)

Suport a la internacionalització i canvi del model productiu de les empreses del clúster del moble Moble domèstic

Creació i consolidació d'una xarxa tècnica de promoció Econòmica i Desenvolupament local que faci possible la implementació de projectes territorials

Mancomunitat de la Taula del Sénia

Societat Privada Municipal Ulldecona Activa, SL (Ajuntament d'Ulldecona)

Consell Comarcal del Montsià

Ajuntament d’Amposta


MASDENVERGE

Montsià



Principals Recursos



Ocupació


Àmbit sectorial al conjunt de les Terres de l'Ebre

Àmbit d'actuació al conjunt de les Terres de l'Ebre

Àmbit comarcalDesenvolupament local


Mancomunitat de la Taula del SéniaEntitats participants: 22 municipis10 Valencians, 9 Catalans i 3 Aragonesos

Projecte Montsià Rural impulsat pel Consell Comarcal del Montsià + tots els Ajuntaments de la Comarca + 28 Organitzacions empresarials

Ajuntament d’Amposta

Ajuntament d'Ulldecona

Consell Comarcal del Montsià1. Oli d’oliva (alimentació i begudes)2. Moble domèstic



Persones

beneficiàries

Import

atorgat1

AccionsPersones

beneficiàries

Import

atorgat1










105 2.300 1.202 111 2.827 2.642

NOTES: 1




2009 2010








Comunitaris no

nacionals

Joves (16-29

anys)

De 45 anys o

més

Any 2009 1.202 1.016 1.489 287 442 611 700

Any 2010 1.406 1.195 1.682 366 552 688 876

Inferior als

obligatoris

Secundaris

obligatoris

Secundaris


Any 2009 1.350 474 314 80 0 24

Any 2010 1.642 495 365 99 0 27


Nivell d'estudis

Persones amb

discapacitat

Altres estudis

postsecundaris








Extracomunitaris


àmbits PAO


àmbits PAO


d'entitat

COMARCA DE LA NOGUERA


2009 2010


territoris.

48,4%

55,1%

2,6%

4,7%0,0%

2,9%

49,0%

37,4%

2009 2010





62,1%

80,6%

13,7%

10,9%19,0%

6,9%5,2%1,6%

2009 2010

Economia social

Agent social

Privat

Públic

8,2% 3,1%

26,9%

22,3%

4,1%

2,7%

29,2%

34,6%

0,0%21,0%

31,6%

16,5%

2009 2010





Projectes integrats





Projecte d'Intervenció Integral al Nucli Antic de Balaguer

Ajuntament de Balaguer

Consell Comarcal de la Noguera

Consorci del Montsec

Dignificar la professió agrària i fomentar l’autoestima dels valors del món rural (informació, formació, difusió i coneixement d’aquests valors)







Projecte Centre d'Empreses Innovadores de Balaguer

La Ruta dels Orígens

Pla Estratègic de Desenvolupament Econòmic de la Noguera Maquinària Agrícola

La Ruta dels Orígens

Projecte de Concentracions parcel·làries del Segarra Garrigues

Projecte de desenvolupament local de Ponts

Programa d'experiència professional per a l'ocupació juvenil a Catalunya- Noguera Agroalimentari

Pladetur Indústria turística

Projecte LEADER - Grup d'Acció Local Noguera Segrià Nord Sanitat

Parc Astronòmic del Montsec




Projecte Suma't

Complex d'equipaments i serveis empresarials per a la innovació i per al desenvolupament industrial

Centre d'Empreses Innovadores de Balaguer

Museu de la casa i el taller de l’escultor Leandre Cristòfol

Embassament de Camarasa



Noguera



Principals Recursos



Ocupació


Àmbit supralocal

Àmbit local

Àmbit sectorial

Àmbit sectorial al conjunt de la comarca

Àmbit d'actuació al conjunt de la comarca

Àmbit comarcal



BELLMUNT D'URGELL

CABANABONA

1.Maquinària Agrícola


Ajuntament de Balaguer


Persones

beneficiàries

Import

atorgat1

AccionsPersones

beneficiàries

Import

atorgat1



Per a persones prioritàriament ocupades - Consorci 155 2.313 907 153 2.542 1.088





Projectes integrats* 15 1.013 34 1.993


473 6.949 6.083 506 10.271 10.706

NOTES: 1




2009 2010








Comunitaris no

nacionals

Joves (16-29

anys)

De 45 anys o

més

Any 2009 5.691 5.775 8.662 276 2.522 2.591 4.617

Any 2010 6.097 6.259 8.849 296 3.207 2.580 5.134

Inferior als

obligatoris

Secundaris

obligatoris

Secundaris


Any 2009 5.835 2.724 2.227 646 33 97

Any 2010 6.562 2.722 2.327 714 32 112


Nivell d'estudis

Persones amb

discapacitat

Altres estudis

postsecundaris








Extracomunitaris


àmbits PAO


àmbits PAO


d'entitat

COMARCA D'OSONA


2009 2010


territoris.

19,4%

28,6%3,1%

5,3%0,0%

1,0%

77,5%

65,0%

2009 2010





0,3% 0,1%

56,0%

70,3%

8,7%

9,5%25,4%

15,5%

9,7% 4,5%

2009 2010

Economia social

Agent social

Privat

Públic

Altres13,4%

6,6%

16,6%

18,6%

2,9%2,2%

21,7%34,8%

0,0%

6,2%

45,3%

31,7%

2009 2010





Projectes integrats




Font: anuari econòmic comarcal de Catalunya Caixa 2010 Projecte Treball als Barris



Planificació per al desenvolupament del Polígon Industrial Mancomunat al Bisaura

Informe estratègic i de planificació de la promoció econòmica de l'ImpeVic




Projecte Suma't

Projecte LEADER Associació pel Desenvolupament de la Catalunya Central (Grup d'acció Local)

Projecte LEADER -Associació per a la Gestió del Programa Leader Ripollès Ges Bisaura (Grup d'acció local)

Parc d'Activitats Econòmiques mancomunat del Lluçanès

Projecte per a l'impuls del Clúster dels fabricants de les llars de foc

El Moianès ve de gust

Fira Moianès, Turisme i Lleure

Projecte 'Productes de la Terra' Energies renovables: sector forestal

Centre Tecnològic a Osona Sud Indústria turística

Programa d'experiència professional per a l'ocupació juvenil a Catalunya- Vic - Osona

VITempresa, espai d’integració tecnologia-empresa

Agència de Desenvolupament Econòmic d'Osona

Projecte turístic: Ruta del Ter Tecnologies de la informació i comunicació

Pricap. Programa Rural Integral de Capacitació Professional Indústria turística

Projecte 'Territoris Serens' Agroalimentari

Projecte e_Manlleu Maquinària per a les indústries de l’alimentació

Pla Director de la Societat de la Informació de manlleu Llars de foc


Pla integral de desenvolupament econòmic de l’entorn de Vic

Programa EXIT (Empresa, Xarxa, Innovació, Territori), Indústries de la fusta

EIX C2 - "ESTRATÈGIES INSERCIÓ EN XARXA (C 25 - C 37) Carn de porc

PLA ESTRATÈGIC DE PROMOCIÓ ECONÒMICA DE MANLLEU Filatura i teixdura de cotó


Posicionar la comarca com a referent en innovació

Creació i consolidació d'una xarxa tècnica de promoció Econòmica i Desenvolupament local que faci possible la implementació d’aquest projectes en l'àmbit comarcal

Estructurar i professionalitzar la gestió i la promoció turística de la comarca

Projecte Innovador "Millora de l'Ocupació a Manlleu" Pell Petita

Millorar la qualitat de vida de les persones i la cohesió social del territori

Impulsar una economia forta i diversa, eficient ambientalment i que enforteixi el teixit econòmic existent al territori

Optimitzar l’ús de recursos naturals i promoure l’ús d’energies renovables racionalitzant els serveis i la gestió ambiental

Impuls turisme rural i agroturisme

Impulsar instruments coordinats de la gestió municipal amb l’objectiu de millorar l’eficiència dels serveis i promoure la cohesió del territori

Facilitar impuls sector primari

Ajuntament d’Olost Servei d’Ocupació del Lluçanès

Centre de Formació Forestal Especialitada. Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura

L’impuls el desenvolupament econòmic i la creació d’ocupació mitjançant la diversificació econòmica

Atenció i el suport a les persones amb dificultats a través programes de formació, orientació i acompanyament a la inserció

Promoure un desenvolupament territorial sostenible sobre la base d’un ús racional del sòl i una visió integral del territori

Consell Comarcal d'Osona Incubadora tecnològica (Parc del Coneixement i la Innovació de Vic)

Consorci per a la promoció dels municipis del Lluçanès Antena territorial de l'Observatori de Treball de l'Ajuntament de Vic

Consorci Vall del Ges, Orís i Bisaura Observatori del Mercat de Treball d'Osona

Ajuntament de Manlleu. Oficina de Promoció Econòmica de Manlleu Centre d'Iniciatives Empresarials de Manlleu (CIEM)

Ajuntament de Torelló. Gestiomat, SL Viver d’empreses de serveis de Torelló

Ajuntament de Vic. IMPEVIC Centre de projectes empresarials de Vic

MASIESDE

VOLTREGÀ

SANTAEULÀLIADE RIUPRIMERR

VOVOVOL

AANTAANTANTIAIAIA

EGÀ

RIUPRIMEUPRIMERUPRIME

LES MASIES DE RODA

MONTESQUIU

SANT QUINTÍ DE BESORA

SANT VICENÇ DE TORELLÓ

SANTA EUGÈNIA DE BERGASANTA CECÍLIA DE VOLTREGÀ

SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ



Principals Recursos



Ocupació


Àmbit sectorial al conjunt de la comarcaÀmbit d'actuació al conjunt de la comarcaÀmbit comarcalDesenvolupament local

Osona



Ajuntament de Manlleu

Ajuntament de Torelló

Ajuntament de Vic

Consell Comarcal d'Osona

Consorci per a la Promoció dels Municipis del LluçanèsProjecte conjunt de desenvolupament local dels 13 Municipis del Lluçanès + C.C. Osona + Diputació BCN

SANT

Consorci de la Vall del Ges, Oris i BisauraProjecte conjunt de desenvolupament local dels 9 Municipis de les Valls del Ges i del Bisaura

Ajuntament d'Olost

RRERE

ERGA

1.Pell petita2.Indústries de la fusta3.Carn de porc4.Filatura i teixidura de cotó5.Maquinària per a les indústries de l’alimentació6.Productes metàl·lics

CALLDETENES

COLLSUPINA


Persones

beneficiàries

Import

atorgat1

AccionsPersones

beneficiàries

Import

atorgat1




E-formació2 30 34






62 1.298 705 65 1.446 1.140

NOTES: 1




2009 2010








Comunitaris no

nacionals

Joves (16-29

anys)

De 45 anys o

més

Any 2009 339 239 407 66 106 159 186

Any 2010 418 304 486 86 151 190 241

Inferior als

obligatoris

Secundaris

obligatoris

Secundaris


Any 2009 232 139 170 37 0 15

Any 2010 308 154 212 48 0 17


Nivell d'estudis

Persones amb

discapacitat

Altres estudis

postsecundaris








Extracomunitaris


àmbits PAO


àmbits PAO


d'entitat

COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ


2009 2010


territoris.

56,3%

64,9%

2,9%

6,3%0,0%

0,0%40,8%

28,8%

2009 2010





69,2%

80,9%

14,3%

5,5%13,9% 10,9%

2,6% 2,7%

2009 2010

Economia social

Agent social

Privat

Públic

7,7% 4,7%

23,7%

20,2%

7,0%

7,8%

33,4%50,9%

0,0%

0,0%28,2%

16,4%

2009 2010





Projectes integrats





Museu Hidroelèctric de Capdella

Ajuntament de Tremp Centre d’Interpretació Els Pirineus en guerra

Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran Museu de la Conca Dellà

Espai Violant i Simorra a Sarroca de Bellera

Urbanització i serveis del polígon industrial de Serrats

Foment de la cooperació entre les entitats públiques de la comarca que permeti posteriorment l’acord sobre projectes estratègics territorials amb el sector privatEmbassament de Sant Antoni i embassament de Terradets

Estació de Salàs


Centre d’Acollida Turística

Tren dels llacs



DO Pallars i Ruta del Vi

Seu de l’Institut Geològic de Catalunya (IGC)

Fomentar l'associacionisme i l'organització del sector privat Ruta dels voltors, Reserva natural del Boumort i zona de dinosaures

Potenciació de la política industrial de la comarca tenint en compte el seu entorn amb l’objectiu d’atreure inversions per la diversificació econòmica del territori Castells de frontera i altres castells i torres medievals

Parc astronòmic Montsec-Centre d’observació de l’univers



Fomentar la industria turística a partir de la valorització dels recursos endògens (Embassament de Sant Antoni, Museus, Centrals Hidroelèctriques, tren, ) i la creació de productes turístics d’àmbit comarca i territorial (senderisme, BTT, Tren dels llacs, Ruta dels voltors, ..)



Pla Estratègic de Desenvolupament Econòmic al Pallars Jussà

Potenciar i recolzar l’artesania, tant per la seva vessant econòmica com per la cultural, ja que prestigia el territori

Programa de joves pagesos i ramaders en producció ecològica i artesana



Impulsar i dinamitzar els regadius Conca de Tremp: Tremp, Talarn

Projecte Treballa a les 7 Comarques

Creació i posada en marxa de l’instrument de desenvolupament comarcal

Projecte Centre Europeu d’Empreses Innovadores CEEI de Tremp.

Projecte "Treball als Barris" al Nucli Antic de Tremp

Pla estratègic desenvolupament de Tremp

Projecte Treball a les 7 Comarques

Impuls al Regadiu Conca de Tremp: Tremp, Talarn

Centre d’Interpretació Els Pirineus en guerra Indústria turística - Activitats físiques i esportives i culturals

Desenvolupament del projecte geològic i dels castells de frontera com a eix vertebrador del territori Agroalimentari - Productes làctics

Planta de Biomassa a Vilamitjana Logistica

Projecte a la Vall Fosca Mountain Resort Sector energètic

Projecte Nou Senders: un camí conjunt cap a l'ocupació a l'Alt Pirineu i Aran Serveis de suport empresarials

Energies renovables: biomassa






Pallars Jussà



Principals Recursos



Ocupació



TALARN

Ajuntament de Tremp

Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i AranDesenvolupament econòmic de les Comarques de l'Alt Pirineu i Aran: 6 Comarques + Generalitat de Catalunya



Projecte T7C Pallars Jussà Problemàtiques socioeconòmiques:-pèrdua població i envelliment-atur masculí un 2% superior a la mitjana


Persones

beneficiàries

Import

atorgat1

AccionsPersones

beneficiàries

Import

atorgat1




E-formació2 33 20






36 207 329 49 387 483

NOTES: 1




2009 2010








Comunitaris no

nacionals

Joves (16-29

anys)

De 45 anys o

més

Any 2009 175 129 221 55 28 85 79

Any 2010 189 158 241 71 35 101 96

Inferior als

obligatoris

Secundaris

obligatoris

Secundaris


Any 2009 99 81 96 27 2 3

Any 2010 116 90 108 33 1 4


Nivell d'estudis

Persones amb

discapacitat

Altres estudis

postsecundaris








Extracomunitaris


àmbits PAO


àmbits PAO


d'entitat

COMARCA DEL PALLARS SOBIRÀ


2009 2010


territoris.

0,0%

27,6%

18,4%

12,7%

0,0%

0,0%

81,6%

59,7%

2009 2010





72,2%77,0%

0,0%0,0%

13,0%10,7%

14,8%12,4%

2009 2010

Economia social

Agent social

Privat

Públic23,4%

11,2%

0,0%

0,0%

0,0%

10,9%

63,6%67,2%

0,0% 0,0%13,0% 10,7%

2009 2010





Projectes integrats


Consell Comarcal Pallars Sobirà

Consorci Ecomuseu de les Valls d'Àneu

Consorci Gerri de la Sal


Foment de l'activitat econòmica per evitar la pèrdua de població

Preservar el patrimoni natural, paisatgístic i arquitectònic, i vincular-los a projecte de desenvolupament econòmic

Potenciar i recolzar l’artesania, tant per la seva vessant econòmica com per la cultural, ja que prestigia el territori




Diversificació economica mitjançant l'aprofitament de la biomassa


Projecte Grípia Pallars Sobirà

Projecte Centre d'Empreses Innovadores (CEEI) del Pallars Sobirà

Pla estratègic d'Aprofitaments energètics dels boscos del Pallars Sobirà

Projecte Nou Senders: un camí conjunt cap a l'ocupació a l'Alt Pirineu i Aran

Restauració de la font d’aigua salada i les salines del Roser a Gerri de la Sal (Pallars Sobirà)

Promoció turística de la zona a través de la gastronomia Indústria turística - Activitats físiques i esportives i culturals

Formació artesans en tècniques utilització llana. Obrador Xisqueta Agroalimentari - Productes làctics

Pla Estratègic de l'Ajuntament de Rialp Serveis de suport empresarials

Estudi biomassa forestal municipis de muntanya

Pla Estratègic de Rialp

Pladetur

Telecentre PuntTIC del Pallars Sobirà

Parc natural de l’Alt Pirineu


Rutes i Senderisme


Patrimoni de les Viles Closes

Estany de Montcortès

Museu de Gerri de la Sal

Esports d'aventura

Programa d'Agents d'Ocupació i Desenvolupament local (AODL) Font: anuari econòmic comarcal de Catalunya Caixa 2010 Programa de Foment del Desenvolupament local (FDL)





Fomentar la industria turística a partir de la valorització dels recursos endògens (Parcs Naturals, via verda, Rutes del vi,gastronomia, productes ) i la creació de productes turístics d’àmbit comarca i territorial (senderisme, BTT, esports d'aventura)


Pallars Sobirà



Principals Recursos



Ocupació



ESTERRI D'ÀNEU

Ecomuseu Valls d’AneuDinamització socioeconòmica a partir del Patrimoni culturali natural.Entitats participants: 4 Municipis + C.C. Pallars Sobirà + UDL+Bisbat d’Urgell + Generalitat de Catalunya

Consell Comarcal del Pallars Sobirà

Consorci Gerri de la Sal. Dinamització socioencòmica a partir del patrimoni de Gerri de la Sal. Aj. de Baix Pallars + Consell Comarcal del Pallars Sobirà + Diputació




Persones

beneficiàries

Import

atorgat1

AccionsPersones

beneficiàries

Import

atorgat1




E-formació2 85 139






122 1.707 1.407 109 1.580 2.344

NOTES: 1




2009 2010








Comunitaris no

nacionals

Joves (16-29

anys)

De 45 anys o

més

Any 2009 769 652 1.078 52 290 381 464

Any 2010 829 691 1.112 58 349 358 546

Inferior als

obligatoris

Secundaris

obligatoris

Secundaris


Any 2009 660 390 285 85 0 12

Any 2010 749 394 273 103 0 16


Nivell d'estudis

Persones amb

discapacitat

Altres estudis

postsecundaris








Extracomunitaris


àmbits PAO


àmbits PAO


d'entitat

COMARCA DEL PLA DE L'ESTANY


2009 2010


territoris.

8,2% 8,6%1,2%

5,4%0,0%

1,9%

90,6%84,1%

2009 2010





49,6%

75,2%

8,4%

4,7%38,2%

18,5%

3,8% 1,6%

2009 2010

Economia social

Agent social

Privat

Públic

10,0%4,2%

27,3%30,4%

1,9%2,2%

10,4%

23,7%0,0%

14,6%

50,4%

24,8%

2009 2010





Projectes integrats


Ajuntament de Banyoles


Consolidació d'una oferta turística comarcal que actualment ha agafat representativitat en el sector esportiu a través de la Destinació Turística Esportiva

Impulsar estratègies de diferenciació i comercialització dels productes del sector cultural i coordinació amb el sector turístic

Font: anuari econòmic comarcal de Catalunya Caixa 2010 Projecte turístic: ruta del Ter

Pla director Turístic de Banyoles

Projecte d'intervenció integral al barri de la Farga- Banyoles (Llei de Barris)

Pla de dinamització Turística del territori fluvial del Ter Maquinària per a indústries

Pla Estratègic del Consorci de Benestar Social Pla de l’Estany-Banyoles Indùstria càrnica - Carn de porc

Pla Estratègic Comercial 2011-2014 a Banyoles

Museu arqueològic comarcal Indústria turística - Turisme d'esport

Estany de Banyoles Agroalimentari

Ruta dels Soldats de Salamina

Xarxa de Senders Itinerànnia

El Niu - Centre d iniciatives empresarials del Pla de l'Estany




Coordinar l’oferta turística i potenciar els recursos més destacables per tal que el binomi allotjament i oferta complementaria comparteixin protagonisme per com a estratègia de diferenciació amb d'altres comarques d’interior.

millorar les condicions de vida i de convivència de totes les persones de la comarca, facilitant el desenvolupament personal i comunitari, impulsant i executant polítiques a favor dels col•lectius més vulnerables i amb més dificultat d’integració social, treballant per la cohesió social i promoure la igualtat d’oportunitats lluitant contra tota mena d’exclusió, desigualtat o discriminació.




Pla de l'Estany



Principals Recursos



Ajuntament de Banyoles


Àmbit supralocal

Àmbit local

Àmbit sectorial

Àmbit sectorial al conjunt de Girona

Àmbit d'actuació al conjunt de GironaÀmbit comarcal

Ocupació



1. Maquinària per a indústries2. Carn de porc



Persones

beneficiàries

Import

atorgat1

AccionsPersones

beneficiàries

Import

atorgat1

Formació i requalificació 131 2.204 1.223 91 1.535 962








Promoció del desenvolupament i l'activitat econòmica* 2 54

161 2.311 1.449 121 1.797 1.726

NOTES: 1




4 Atorgament d'un pla de difusió i comunicació en el marc del Projecte Treball als barris.

2009 2010








Comunitaris no

nacionals

Joves (16-29

anys)

De 45 anys o

més

Any 2009 1.032 751 1.103 218 461 438 503

Any 2010 1.224 941 1.304 292 570 489 642

Inferior als

obligatoris

Secundaris

obligatoris

Secundaris


Any 2009 1.164 325 234 60 0 8

Any 2010 1.400 395 293 76 1 10


Nivell d'estudis

Persones amb

discapacitat

Altres estudis

postsecundaris


previs a l'ocupació, els demandants d'ocupació conjuntural, els dem andants d'ocupació de jornada reduïda (inferior a 20 hores) i els treballadors eventuals agraris

subsidiats. La dada correspon a la mitjana anual.





Extracomunitaris

Distribució de les persones beneficiàries per àmbits

PAO


àmbits PAO


d'entitat

COMARCA DEL PLA D'URGELL


2009 2010


territoris.

2,6% 7,1%2,1% 4,6%0,0%

2,8%

95,4%85,4%

2009 2010





16,8%

44,7%

26,1%

17,7%

56,3%

37,6%

0,8% 0,0%

2009 2010

Economia social

Agent social

Privat

Públic

3,7%0,0%

0,0%0,7%

0,9%2,0%

11,0%

29,3%0,0%

12,2%

84,4%

55,7%

2009 2010





Projectes integrats








Dignificar la professió agrària i fomentar l’autoestima dels valors del món rural (informació, formació, difusió i coneixement d’aquests valors)

Conservació i millora del patrimoni natural Font: anuari econòmic comarcal de Catalunya Caixa 2010 Promoure Inversions per a la millora dels processos de transformació i comercialització de productes agraris

Maquinària Agrícola

Agroalimentari


Reparació de maquinària




Projecte Suma't



Ajuntament de Mollerussa



Incubadora d'Empreses d'Innovació Agrometal·lúrgica de Bell-lloc d'Urgell

Mollerussa s.XXI - Pla Estratègic

Ivars, un oasi al Pla d'Urgell

Centre d’Interpretació Ambiental

Programa d'experiència professional per a l'ocupació juvenil a Catalunya- Pla d'Urgell

Pladetur

Projecte LEADER - (Urgell - Pla d'Urgell)

Incubadora d'Empreses d'Innovació Agrometal·lúrgica de Bell-lloc d'Urgell

Museu de Vestits de Paper de Mollerussa

Centre d’Interpretació Ambiental

Espai cultural del canal

Estany d'Ivars i Vila-sana

Patronat de Turisme del Pla d'Urgell

Pla d'Urgell



Principals Recursos



BARBENS

VILANOVA DE BELLPUIG

MOLLERUSSA

FONDARELLA

Ajuntament de Mollerussa

Ocupació







Persones

beneficiàries

Import

atorgat1

AccionsPersones

beneficiàries

Import

atorgat1




E-formació2 19 27






52 403 515 42 402 708

NOTES: 1




2009 2010








Comunitaris no

nacionals

Joves (16-29

anys)

De 45 anys o

més

Any 2009 226 184 348 24 36 94 159

Any 2010 256 249 408 35 62 113 209

Inferior als

obligatoris

Secundaris

obligatoris

Secundaris


Any 2009 182 115 91 22 0 4

Any 2010 213 147 117 28 1 7


Nivell d'estudis

Persones amb

discapacitat

Altres estudis

postsecundaris








Extracomunitaris


àmbits PAO


àmbits PAO


d'entitat

COMARCA DEL PRIORAT


2009 2010


territoris.

0,0% 0,0%13,2% 18,7%

0,0%2,5%

86,8%78,9%

2009 2010





59,0%

83,7%

0,0%

0,0%

10,5%

3,6%30,4%

12,7%

2009 2010

Economia social

Agent social

Privat

Públic

7,6% 3,3%

0,0% 0,0%

0,0% 0,0%

59,9% 66,2%

0,0%

16,1%

32,5%

14,4%

2009 2010





Projectes integrats


Consell Comarcal del Priorat

Ajuntament de Falset


Creació i consolidació d'una xarxa tècnica de promoció Econòmica i Desenvolupament local que faci possible la implementació d’aquest projectes.





Desenvolupament de l’agroturisme i altres modalitats de turisme rural Font: anuari econòmic comarcal de Catalunya Caixa 2010 Homogeneïtzació de la informació turística i formació del personal dels punts d’informació turístics

Millora de les estratègies d'ordenació del territori

Nou Impuls del programa específic del vi amb una orienació a les actuacions col·lectives

Consolidació del programa específic de l'oli amb orientació a la comercialització Oli d’oliva (alimentació i begudes)

Actualització del programa específic de turisme per al foment del producte de qualitat

Impuls programa específic de diversificació econòmica

Parc Tecnològic del Vi-VITEC Indústria enològica

Programa Comarcal de Desenvolupament Rural Integrat 2007-2013 (PCDRI 2007-2013) Indústria turística

Pol de l’alimentació funcional. Indústria enològica Energies renovables

Projecte “Paisatges del Vi"

Pla de Foment del Turisme. Consell Comarcal del Priorat

La ruta del Cellers

la Ruta de l’Oli

Centre de Foment de la Cultura de l'Oli de Cabacés

Projecte "Camis del Vi"

Seu de la Universitat Rovira i Virgili (URV)

Projecte de dinamització de l'Economia Cooperativa

Estructuració i promoció ruta oli comarca del Priorat

Pla director del patrimoni miner de Bellmunt del Priorat.

Pladetur

Parc Tecnològic del Vi- VITEC

Parc Natural de la Serra del Montsant

Oli i vi - Rutes gastronòmiques

Pantà de Siurana

El Montsant Font: anuari econòmic comarcal de Catalunya Caixa 2010





Fomentar la industria turística a partir de la valorització dels recursos endògens (Cellers, Parc Natural de la Serra del Montsant, Oli i vi, Panta de Siurana, gastronomia) i la creació de productes turístics d’àmbit comarca i territorial (senderisme, BTT, rutes, enoturisme, etc..).


Projecte LEADER -Consorci Leader Priorat – Baix Camp (Grup d'acció local)

Priorat



Principals Recursos



Ocupació


Àmbit sectorial al conjunt de la demarcació de TarragonaÀmbit d'actuació al conjunt de la demarcació de TarragonaÀmbit comarcalDesenvolupament local




VIELLA BAIXA

VIELLA ALTA


Persones

beneficiàries

Import

atorgat1

AccionsPersones

beneficiàries

Import

atorgat1




E-formació2 42 56






67 1.471 938 81 1.856 1.707

NOTES: 1




2009 2010








Comunitaris no

nacionals

Joves (16-29

anys)

De 45 anys o

més

Any 2009 639 473 857 120 135 299 358

Any 2010 760 569 1.001 127 201 343 468

Inferior als

obligatoris

Secundaris

obligatoris

Secundaris


Any 2009 569 269 233 40 1 13

Any 2010 683 340 259 47 1 13


Nivell d'estudis

Persones amb

discapacitat

Altres estudis

postsecundaris








Extracomunitaris


àmbits PAO


àmbits PAO


d'entitat

COMARCA DE LA RIBERA D'EBRE


2009 2010


territoris.

48,5%50,8%

1,9%

4,8%0,5%0,0%

49,0%44,4%

2009 2010





64,4%

80,9%

17,0%

10,3%18,6%8,8%

0,0% 0,0%

2009 2010

Economia social

Agent social

Privat

Públic

10,6% 8,4%

6,0%

30,7%5,3%

3,2%

17,8%

33,9%

17,3%

0,0%43,0%

23,8%

2009 2010





Projectes integrats


Mancomunitat d'Iniciatives pel Desenvolupament Integral (MIDIT)

Flix Gestió d'Iniciatives Econòmiques, SAM

Consorci per a la promoció de sòl industrial del Molló a la Ribera d'Ebre

Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre




Impulsar estratègies de diferenciació, comercialització i especialització dels productes del sector agroalimentari i coordinació amb el sector turístic.

Aprofundiment en la institucionalització público-privada

Reconversió agroalimentària i especialització en la qualitat

Homogeneïtzació de la informació turística i formació del personal dels punts d’informació turístics Font: anuari econòmic comarcal de Catalunya Caixa 2010 Desenvolupament de l’agroturisme i altres modalitats de turisme rural

Valorització de la Indústria Turística de l'interior i complementar-la amb la de la costa

Oli d’oliva (alimentació i begudes)

Pla Estratègic de desenvolupament Econòmic del Territori 2020. MIDIT Indústria energètica i química

Centre d’Empreses La Ribera i Centre Tecnològic CTM Flix

Nou polígon industrial supramunicipal del Molló

Planta de valorització de residus sòlids urbans al polígon del Molló

Projecte de descontaminació de l'embassament de Flix Turisme de costa i muntanya

Zones de Desenvolupament Prioritari per a l'energia eòlica a Catalunya Especialització energètica

Aeròdrom d’aviació general i esportiva a la Ribera d’Ebre Agroalimentari

Projecte de dinamització de l'Economia Cooperativa Energies renovables

IDEMO (Innovar en la Diversificació Econòmica Mancomunada per l'Ocupació) Neteja i serveis d'atenció a la dependència

Pla director de promoció econòmica de Riba-roja d'Ebre Indústria turística

Pla de desenvolupament econòmic local dels municipis del Consorci Serra de Llaberia

Patrimoni històricocultural on trobem el poblat ibèric de Vinebre, els jaciments del Castellet de Banyoles a Tivissa i el Castell Templer de Miravet.

Riu Ebre i aprofitament fluvial

Ascó i la central nuclear

Riba-roja d’Ebre i la central hidroelèctrica

Espais Batalla de l’Ebre - COMEBE

Vi, oli i fruita dolça

Parc fotovoltaic Ramón Escriche de Flix

Actius turístics situats als pobles de Miravet, Tivissa, Flix i Riba-roja vinculats a l'artesania

Reserva Natural de Fauna Salvatge de Sebes



Programa d'Accions Integrades per l'Ocupació Font: anuari econòmic comarcal de Catalunya Caixa 2010 Projectes Innovadors

Polígon Industrial d’Ascó, Polígon Industrial "La Devesa" (Flix), Polígon químic "Incasol" (Flix), Polígon Industrial "Ercros" (Flix), Polígon Industrial "La Verdeguera" (Móra d'Ebre), Polígon Industrial "Nou Camins" (Móra d'Ebre), Polígon Industrial "Aubals" (Móra la Nova) i Polígon Industrial "El Molló" (Móra la Nova)


Evitar el "monocultiu industrial " i racionalitzar la política industrial de la comarca tenint en compte el seu entorn amb l’objectiu d’atreure inversions per la diversificació conòmica del territori

Fomentar la industria turística a partir de la valorització dels recursos endògens (Navegació fluvial per l’Ebre Parc, la Reserva Natural de Fauna Salvatge de Sebes, Museu de la Central Nuclear, Espais Batalla de l'Ebre, Castell de Miravet, Patrimoni de la Serra de LLaberia, etc..) creació de productes turístics d’àmbit comarca i territorial (senderisme, BTT, rutes turístiques, etc..)

Aprofundir en la diversificació de la producció energètica i superar el desequilibri existent entre la capacitat de producció d’energia i el dèficit d’energia per al consum en el territori.


Ribera d'Ebre



Principals Recursos


Mancomunitat d’Iniciatives pelDesenvolupament Integral del territori MIDITEntitats participants: 4 Municipis de 2 Comarques.

M

Consorci per a la Promoció del Sòl Industrial del MollóDesenvolupament industrial (5 municipis)


Ocupació


Àmbit sectorial al conjunt de les Terres de l'EbreÀmbit d'actuació al conjunt de les Terres de l'EbreÀmbit comarcalDesenvolupament local

Flix Gestió d'Iniciatives Econòmqies, SAMDesenvolupament industrial i diversificació econòmica

Projecte "Ribera d'Ebre Viva" impulsat pel Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre + tots els Ajuntaments de la Comarca + 12 Organitzacions empresarials

Consell Comarcal de la Ribera





Persones

beneficiàries

Import

atorgat1

AccionsPersones

beneficiàries

Import

atorgat1



Per a persones prioritàriament ocupades - Consorci 59 922 499 71 1.076 493







146 2.606 2.208 152 2.975 2.919

NOTES: 1




2009 2010






Variació demandants d'ocupació no ocupats, 2009-2010 -0,04%


Comunitaris no

nacionals

Joves (16-29

anys)

De 45 anys o

més

Any 2009 854 832 1.419 29 238 377 727

Any 2010 873 813 1.355 38 293 334 759

Inferior als

obligatoris

Secundaris

obligatoris

Secundaris


Any 2009 770 490 337 88 0 15

Any 2010 806 456 328 95 1 18


Nivell d'estudis

Persones amb

discapacitat

Altres estudis

postsecundaris








Extracomunitaris


àmbits PAO


àmbits PAO


d'entitat

COMARCA DEL RIPOLLÈS


2009 2010


territoris.

36,2%36,7%

1,8%2,7%

0,0% 2,4%

62,0% 58,2%

2009 2010





61,7%

73,0%

0,7%

0,8%32,7%

23,8%

4,8%2,3%

2009 2010

Economia social

Agent social

Privat

Públic

14,9%9,0%

23,0%

20,8%

2,8%

3,7%

17,6%19,0%

0,0% 15,0%

41,8%32,5%

2009 2010





Projectes integrats


Consorci Ripollès Desenvolupament

Ajuntament de Ripoll


Planificació, disseny i coordinació de l'estratègia de desenvolupament comarcal

Dinamització del sector forestal: incidint en la professionalització i innovació, la millora de l'ocupabilitat





Projecte dinamització comarcal "Treball a les 7 Comarques"

Associació per a la Gestió del Programa Leader Ripollès Ges Bisaura - Grup d'Acció Local (GAL) projecte LEADER

Projecte Centre de Gestió i Desenvolupament dels Espais Naturals del Ripollès Filatura de cotó

Projecte "Terra de comptes i Abats" Metall Mecànic

Projecte d'intervenció integral als barris - Ripoll/ Campdevànol/ Sant Joan de les Abadesses (Llei de Barris)


Clúster metall-mecànic

Pla director del patrimoni miner d'Ogassa. Metall Mecànic

Pla Estratègic Ripollès 2020 Agroalimentari

Pla Comarcal de Montanya del ripollés Indústria turística

Projecte pla estratègic de biomassa forestal al Ripollès Energies renovables: biomassa

Centre d'Empreses - Consorci Ripollès Desenvolupament

Ruta de les Centrals Hidroelèctriques del Freser

Estacions d'Esquí

Vall de Núria

Patrimoni art romànic

Rutes de cicloturisme

Ruta Terra de Comtes i Abats

Centre d'Acollida Turística - Ripoll

Fundació Eduard Soler

Projecte T7C al Ripollès - Treball a les 7 Comarques




Programa Suma't

Programa d'Accions de Promoció per l'Ocupació Font: anuari econòmic comarcal de Catalunya Caixa 2010 Projecte Treball als Barris



Ripollès



Principals Recursos



SANT PAU DE SEGÚRIES

Projecte de dinamització comarcal al Ripollès impulsat pel Consorci Ripollès Desenvolupament + els 20 ajuntaments de la comarca + diverses associacions

empresarials

Ajuntament de Ripoll



Ocupació



1. Filatura de cotó2. Metall Mecànic


PLANOLES


Persones

beneficiàries

Import

atorgat1

AccionsPersones

beneficiàries

Import

atorgat1




E-formació2 62 50






48 530 415 54 566 1.265

NOTES: 1




2009 2010








Comunitaris no

nacionals

Joves (16-29

anys)

De 45 anys o

més

Any 2009 656 538 732 125 337 263 367

Any 2010 658 628 782 144 360 262 424

Inferior als

obligatoris

Secundaris

obligatoris

Secundaris


Any 2009 720 258 185 31 0 12

Any 2010 793 260 200 34 0 12


Nivell d'estudis

Persones amb

discapacitat

Altres estudis

postsecundaris








Extracomunitaris


àmbits PAO


àmbits PAO


d'entitat

COMARCA DE LA SEGARRA


2009 2010


territoris.

8,5% 0,0%

5,3%14,1%

0,0% 9,0%

86,2%76,9%

2009 2010





60,6%

82,0%

21,6%

9,2%17,8%

8,8%0,0% 0,0%

2009 2010

Economia social

Agent social

Privat

Públic

6,5%14,3%

8,8%5,0%

3,1%0,0%

32,3%

42,7%

0,0%

16,7%

49,2%

21,4%

2009 2010





Projectes integrats


Ajuntament de Cervera







Afavorir l'impuls d'iniciatives empresarials endògenes, atracció d'activitats amb valor afegit


Definició d'una imatge turística exterior de la Segarra i valorització turística de Cervera, amb la participació d'agents econòmics del sector

Articulació territorial. Connexió amb les grans infraestructures de transport que travesen la comarca


Millora de la qualitat del païsatge d'acord amb els agents de la comarca (agrícola, patrimoni, cultural..)



Centre d'Empreses Innovadores (CEI) de Cervera

Pla estratègic Segarra 2020

Projecte d’activació turística del Castell de Concabella

Desenvolupament econòmic potenciant una ruta turística intermunicipal

Pladetur Energies renovables

Projecte d'intervenció integral del Cervera Agroalimentari

Programa d'experiència professional per a l'ocupació juvenil a Catalunya- Segarra Indústria turística

Projecte Innovador Switch Neteja i serveis d'atenció a la dependència

Centre d'Empreses Innovadores (CEI) de Cervera

Parc Arqueològic de IESSO

Canal Segarra Garrigues

Castell de Concabella

Ruta del Castell de Sió de Segarra

La Passió de Cervera

Centre d'Interpretació dels Castells de Sió

Centre d'acollida Turística CAT





Projecte Suma't Font: anuari econòmic comarcal de Catalunya Caixa 2010 Programa d'Accions Integrades per l'Ocupació


Consell Comarcal de la Segarra



Segarra



Principals Recursos



SANT GUIM DE LA PLANA

TARROJA DE LA SEGARRA

Ajuntament de Cervera

Consell Comarcal de la Segarra

Ocupació


Àmbit supralocal

Àmbit local

Àmbit sectorial


Àmbit comarcal





Persones

beneficiàries

Import

atorgat1

AccionsPersones

beneficiàries

Import

atorgat1










1.109 19.670 13.202 1.019 19.144 16.239

NOTES: 1




2009 2010








Comunitaris no

nacionals

Joves (16-29

anys)

De 45 anys o

més

Any 2009 7.193 4.927 7.827 1.241 3.050 3.280 3.458

Any 2010 8.206 6.141 9.084 1.537 3.723 3.521 4.309

Inferior als

obligatoris

Secundaris

obligatoris

Secundaris


Any 2009 6.977 2.609 1.972 556 5 100

Any 2010 8.396 2.958 2.284 703 6 129


Nivell d'estudis

Persones amb

discapacitat

Altres estudis

postsecundaris








Extracomunitaris


àmbits PAO


àmbits PAO


d'entitat

COMARCA DEL SEGRIÀ


2009 2010


territoris.

16,7% 16,2%

1,3%4,1%

0,3% 1,1%

81,7% 78,6%

2009 2010





0,8% 0,0%

43,5%

60,1%

20,7%

12,9%

30,1%20,5%

4,9% 6,4%

2009 2010

Economia social

Agent social

Privat

Públic

Altres

2,3% 1,5%2,2% 2,8%3,6% 4,6%

16,9%

33,7%6,8%

8,9%

68,2%

48,5%

2009 2010





Projectes integrats


Parc Científic i tecnològic Agroalimentari de Lleida / Centre d'Iniciatives de Risc (CIR)

Centre d'Iniciatives Empresarials (CIE) de Lleida

Centre d'Iniciatives Empresarials de Gardeny

Parc Empresarial Torreblanca-Quatre Pilans

Universitat de Lleida. UDL

ERIA Lleida (Clúster de recerca agroalimentària de Lleida compartit per la UdL i l’IRTA)

INCAFUST (Institut Català de la Fusta)

INNOPAN (Centre Tecnològic del Sector del Pa)

IRB Lleida (Institut de Recerca Biomèdica de Lleida)

ITL (Institut Tecnològic de Lleida)

Edifici TIP-CPD del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida

Centre d’Interpretació de patrimoni de la Guerra Civil

Centre d’interpretació de les construccions de pedra seca

Ajuntament de Lleida. Insitut Municipal d'Ocupació Salvador Seguí Fundació CEEI Lleida

Ajuntament de Lleida. Consorci Promoció Econòmica de Lleida Antena territorial de l'Observatori de Treball

Diputació de Lleida. Patronat de Turisme MAQCENTRE (Centre d’Innovació del sector de la maquinària agrícola i dels equips industrials)

Diputació de Lleida. Patronat de Promoció Econòmica Aeroport de Lleida-Alguaire

CIM de Lleida

Estació del tren d’alta velocitat

Foment de la cooperació entre les entitats públiques de la comarca que permeti posteriorment l’acord sobre projectes estratègics territorials amb el sector privat.








Foment de l’esperit emprenedors, el suport a la creació d’empreses, i l’atenció a l’emprenedor


Recerca de noves inversions per tal d'aconseguir un major pes de les Terres de Lleida en l'economia catalana Font: anuari econòmic comarcal de Catalunya Caixa 2010 Desenvolupament d’accions formatives i el foment de l’ocupació

Maquinària agrícola

Materials de construcció

Pol de la innovació agroalimentària Elaboració de fruita fresca


Projecte Innovador "Millora de l'Ocupabilitat: Competències i Mercat de Treball"

Configuració Territorial d'antenes de l'Observatori de Treball Agroalimentari

Pla de Dinamització de l'Economia Cooperativa a la comarca Biotecnologia

Projecte Pilot Growth Accelerator Materials de construcció sostenibles

Projecte Global Lleida Energies renovables

Concentracions parcel·làries del Segarra Garrigues: Salut

Nou regadiu Segrià Sud TIC

Pla millora competitiviitat empreses

Estudi promoció econòmica Almacelles

Programa d'experiència professional per a l'ocupació juvenil a Catalunya- Lleida

Programa de dinamització de clústers i consolidació de sistemes territorials d'innovació

Pladetur




Projecte Suma't






Incrementar la visibilitat de Lleida com a pol agroalimentari, a partir de les infraestructures de primer nivell existents en aquestes comarques, com ara el Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari, la Universitat de Lleida, l'Aeroport de Lleida-Alguaire, el CEEI, la Llotja i el Patronats de turisme, de promoció econòmica i d'ocupació dels ens locals de Lleida

Logística




Principals Recursos



BENAVENT DE SEGRIÀ

MASSALCOREIG

MONTOLIU DE LLEIDA

Ajuntament de LLeida

Institut Municipal Salvador Seguí

MONTOMON

Consorci de Promoció Econòmica de LLeida

Segrià

Ocupació


Àmbit supralocal


Àmbit sectorial al conjunt de la comarcaÀmbit d'actuació al conjunt de la comarcaÀmbit comarcal






Persones

beneficiàries

Import

atorgat1

AccionsPersones

beneficiàries

Import

atorgat1










337 8.210 4.880 362 9.533 6.849

NOTES: 1




2009 2010








Comunitaris no

nacionals

Joves (16-29

anys)

De 45 anys o

més

Any 2009 6.241 5.450 9.146 846 1.698 2.788 4.005

Any 2010 6.993 6.259 10.219 1.001 2.030 2.891 4.778

Inferior als

obligatoris

Secundaris

obligatoris

Secundaris


Any 2009 6.076 3.306 1.933 373 3 115

Any 2010 7.010 3.646 2.166 425 6 147


Nivell d'estudis

Persones amb

discapacitat

Altres estudis

postsecundaris








Extracomunitaris


àmbits PAO


àmbits PAO


d'entitat

COMARCA DE LA SELVA


2009 2010


territoris.

31,2%31,3%

0,7%4,0%

0,6%1,3%

67,5% 63,5%

2009 2010





43,7%

64,2%

32,5%

20,4%

20,6%

14,3%

3,2% 1,1%

2009 2010

Economia social

Agent social

Privat

Públic

7,9% 4,3%

0,2% 3,3%4,1% 4,2%8,9%

36,9%17,7%

9,5%

61,2%

41,7%

2009 2010





Projectes integrats


Consell Comarcal de la Selva


Planificar estratègies d’ocupació i formació vinculades a les energies renovables


Incrementar la producció energètica renovable a la comarca

Potenciar la competitivitat de les empreses de la comarca a través de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)

Promoure de les energies renovables als sectors productius de la comarca com a estratègia de qualitat, diferenciació, competitivitat i innovació


Selvatalent' : Pla d'Innovació del sector agroalimentari a la comarca de la Selva

Projecte desenvolupament del territori museu de l'aigua

Projecte 'La Selva Coopera' Ceràmica decorativa

Projecte RITA (tecnologies Sateliats per al territori) 7è Programa Marc UE Aïgues Minerals

Projecte EDER Empleaverde (desenvolupament local entorn dels recursos hídrics) Indústria de la fusta

Pla de desenvolupament del territori museu de l'aigua. Carroseries

Projecte d'intervenció integral al nucli històric- Hostalric (Llei de Barris) Carn de porc

Projecte e-rutes: serveis turístics i d’interpretació de patrimoni natural-cultural Maquinària per a indústries d’alimentació

Projecte Innovador:GIR COMPETITIU COMARQUES GIRONINES PER A LA COMPETITIVITAT DE LES PIME Automoció

Projecte Centre d’Innovació i Aplicacions de la Biomassa

Agroalimentari

CIM La Selva Energies renovables: biomassa

Centre d'Innovació Gastronòmica Industrial de Riudellots de la Selva Logística

Ecomuseu de les zones humides de la Selva Indústria turística / desenvolupament del turisme cultural-ecològic

Castell de Montsoriu Indústria de la fusta

Els Grans Camins de l'Aigua. Xarxa comarcal de camins Indústria de l'aigua i recursos hídrics

Rutes de cicloturisme

Museu de l'Aigua

Aeroport Girona- Costa Brava

Portal Empresarial de la Selva





Programa Suma't




La Selva



Principals Recursos



SANT JULIÀ DE LLOR I BONMATÍ

RIUDELLOTS DE LA SELVA

HOSTALRIC

BREDA




Ocupació


Consell Comarcal de la Selva


1.Ceràmica decorativa2.Aïgues Minerals3.Indústria de la fusta4.Carroseries 5.Carn de porc6.Maquinària per a indústriesd’alimentació7.Automoció



Persones

beneficiàries

Import

atorgat1

AccionsPersones

beneficiàries

Import

atorgat1




E-formació2 72 60



Orientació professional3 nd 529 36 1 747 54



47 1.041 947 43 1.125 1.092

NOTES: 1




2009 2010








Comunitaris no

nacionals

Joves (16-29

anys)

De 45 anys o

més

Any 2009 449 331 548 52 181 227 226

Any 2010 479 413 636 64 193 223 277

Inferior als

obligatoris

Secundaris

obligatoris

Secundaris


Any 2009 378 233 141 29 0 4

Any 2010 409 288 160 35 1 4


Nivell d'estudis

Persones amb

discapacitat

Altres estudis

postsecundaris








Extracomunitaris


àmbits PAO


àmbits PAO


d'entitat

COMARCA DEL SOLSONÈS


2009 2010


territoris.

50,8%

66,4%

2,1%

5,7%

1,9%

0,9%45,1%

27,0%

2009 2010





0,0% 0,0%

86,1%94,4%

0,0%0,0%

8,5%1,4%

5,4% 4,2%

2009 2010

Economia social

Agent social

Privat

Públic

Altres

11,7%18,6%

11,7%7,9%

3,8%4,9%

20,7%

38,4%

27,6%

10,5%

24,5%19,7%

2009 2010





Projectes integrats


Ajuntament de Solsona

Consell Comarcal del Solsona

Ordenar i planificar el desenvolupament turístic així com incrementar la seva competitivitat

Posicionar com el primer referent turístic de la Catalunya Central. La ciutat necessita ambició per promoure la seva identitat





Fomentar la industria turística a partir de la valorització dels recursos endògens i la creació de productes turístics d’àmbit comarca i territorial Font: anuari econòmic comarcal de Catalunya Caixa 2010 Desenvolupament de l’agroturisme i altres modalitats de turisme rural



Pla estratègic del Solsonès 2008-2012

Projecte d'Intervenció Integral (Llei de Barris) Indústria turística

Estratègies de diversificació econòmica: turisme i productes locals de qualitat. Agroalimentari

Pladetur Productes metàl·lics

Pla director Turístic de Solsona

Centre d'Empreses Innovadores a Solsona

Monestir de Sant Llorenç de Morunys

Centre d'interpretació turística del Solsonès

Patrimoni arquitectonic i cultura

Senderisme i rutes BTT

El Palau Llobera

Museu Diocesà i Comarcal




Projecte Treball als Barris Font: anuari econòmic comarcal de Catalunya Caixa 2010

Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

Creació d'un organisme empresarial de gestió que permetrà la col·laboració amb el sector empresarial per a la comercialització i promoció dels recursos, serveis i futurs productes turístics de Solsona, la comarca del Solsonès i en col·laboració amb d’altres comarques




Principals Recursos



Solsonès

SOLSONA

SANT LLORENÇ DE MORUNYS

Ajuntament de Solsona

Consell Comarcal del Solsonès

Ocupació







Persones

beneficiàries

Import

atorgat1

AccionsPersones

beneficiàries

Import

atorgat1




E-formació2 1.040 1.442






825 19.016 12.976 723 19.712 17.587

NOTES: 1




2009 2010








Comunitaris no

nacionals

Joves (16-29

anys)

De 45 anys o

més

Any 2009 9.801 7.632 12.968 1.086 3.376 4.803 5.081

Any 2010 10.974 8.907 14.413 1.256 4.212 5.080 6.159

Inferior als

obligatoris

Secundaris

obligatoris

Secundaris


Any 2009 8.233 5.052 3.256 866 27 178

Any 2010 9.341 5.642 3.830 1.036 31 229


Nivell d'estudis

Persones amb

discapacitat

Altres estudis

postsecundaris








Extracomunitaris


àmbits PAO


àmbits PAO


d'entitat

COMARCA DEL TARRAGONÈS


2009 2010


territoris.

24,9%26,8%

1,1%4,1%0,6%1,6%

73,4%67,5%

2009 2010





3,7% 1,3%

43,3%

63,9%

26,5%

17,7%

23,2%

14,6%

3,3% 2,6%

2009 2010

Economia social

Agent social

Privat

Públic

Altres

2,1% 2,7%

1,6% 4,0%3,7% 5,3%

13,0%

31,1%16,0%

13,3%

63,6%

43,5%

2009 2010





Projectes integrats


Ajuntament de Tarragona.

Institut Comarcal d’Ocupació i desenvolupament econòmic (ICODE)

Organisme Autònom de desenvolupament local de Tarragona. Diputació de Tarragona




Aconseguir un model turístic marca Costa Daurada més sostenible i de qualitat,per avançar cap a la desestacionalització.

Fomentar la innovació, la recerca i la transferència tecnològica de la indústria química

Fomentar la industria turística a partir de la valorització dels recursos endògens productes turístics d’àmbit comarcal i territorial


Fomentar i facilitar l’emprenedoria i la creació de noves empreses

Font: anuari econòmic comarcal de Catalunya Caixa 2010 Enfortir la competitivitat de les activitats existents i atraure noves inversions tot desplegant el Pacte pel Desenvolupament de la indústria química

Aconseguir que l’activitat turística de Tarragona esdevingui un motor econòmic.

Consolidar Tarragona com la ciutat comercial de referència del sud de Catalunya Química bàsica

Revitalitzar els mercats públics a la ciutat convertint-se en pols d’atracció comercial amb incidència en els establiments propers.

Potenciar l’activitat econòmica del Port, convertint-lo en un dels principals grans centres logístics d’Europa

Potenciar la Cultura com a font de coneixement i motor econòmic apostant decididament per la creació i la producció locals

Enfortir el paper de la URV com a pol d’innovació i competitivitat pel teixit econòmic de la ciutat tot millorant les seves infraestructures i la integració urbana Química

Potenciar el caràcter de ciutat investigadora i innovadora d’acord amb la universitat i el teixit empresarial com a principals agents implicats Energies renovables

Fomentar la creació d’empreses relacionades amb l’economia verda Neteja i serveis d'atenció a la dependència

Facilitar l’accés de tots els col·lectius a les TIC i promoure’n la seva utilització sota criteris responsables i crítics Tractament de residus


Centre Municipal d’Orientació, Formació i Desenvolupament Empresarial

CIM el Camp – Fase III (sector est i zona activitats terciaries)

Parc Científic i Tecnològic de Tarragona – química

Parc Científic i Tecnològic de l’Oci i Turisme

Aeroport de Tarragona

Port de Tarragona

Zal Port de Tarragona

Projecte d'intervenció integral al barri de Campclar i Part Alta (Llei de Barris)

Tarragona Incorpora: Projecte per la Millora de l'Ocupació i el Desenvolupament del Territori

Pla de millora de la competitivitat del turisme i l'oci a les comarques de Tarragona


Pladetur

Pla Estratègic del Camp de Tarragona

Pla estratègic Tarragona 2022

Parc Científic i Tecnològic de Tarragona – Química Font: anuari econòmic comarcal de Catalunya Caixa 2010 Parc Científic i Tecnològic de l’Oci i Turisme

Port de Tarragona

Zal Port de Tarragona

CIM del Camp Projectes Innovadors

Patrimoni Romà de Tarragona Programa d'Agents d'Ocupació i Desenvolupament local (AODL)

Port Aventura Programa de Foment del Desenvolupament local (FDL)

Seu de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Programa d'Accions Integrades per l'Ocupació

Complex Petroquímic de Tarragona Programa Suma't

Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) Programa d'Accions de Promoció per l'Ocupació



Racionalització de la política industrial (petroquímica) de la comarca tenint en compte el seu entorn amb l’objectiu d’atreure inversions per la diversificació econòmica del territori

Millorar el capital humà i la seva aplicació en el teixit productiu (formació empresarial, tècnica i professional) que potenciï l’ocupació i la competència professional del sector empresarial, la direcció de les empreses i de tots els treballadors i treballadores.

Logística


Tarragonès



Linies Estratègiques

ALTAFULLA

LA POBLA DE

MAFUMET

PALLARESOS


Ocupació


Àmbit sectorial al conjunt de la demarcació de TarragonaÀmbit d'actuació al conjunt de la demarcació de TarragonaÀmbit comarcalDesenvolupament local

Ajuntament de Tarragona

Pincipals recursos


1. Química bàsica



Persones

beneficiàries

Import

atorgat1

AccionsPersones

beneficiàries

Import

atorgat1




E-formació2 6 21






73 655 906 66 559 958

NOTES: 1




2009 2010








Comunitaris no

nacionals

Joves (16-29

anys)

De 45 anys o

més

Any 2009 263 208 377 85 9 108 211

Any 2010 279 213 385 96 12 99 216

Inferior als

obligatoris

Secundaris

obligatoris

Secundaris


Any 2009 227 149 79 16 0 3

Any 2010 247 150 84 12 0 6


Nivell d'estudis

Persones amb

discapacitat

Altres estudis

postsecundaris








Extracomunitaris


àmbits PAO


àmbits PAO


d'entitat

COMARCA DE LA TERRA ALTA


2009 2010


territoris.

0,0% 0,0%

4,6%9,5%

1,2%1,8%

94,2%88,7%

2009 2010





0,0% 0,7%

70,8%77,0%

11,0%6,2%

17,0%16,1%

1,3% 0,0%

2009 2010

Economia social

Agent social

Privat

Públic

Altres

8,0% 2,8%

24,7%29,3%

0,0% 0,0%

20,9%

33,7%

18,5%

11,9%

27,9%22,3%

2009 2010





Projectes integrats


Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre (COMEBE)

DERRUTA. Desenvolupament Rural a la Terra Alta




Fomentar la innovació, la recerca i la transferència tecnològica dels productes agroalimentaris Font: anuari econòmic comarcal de Catalunya Caixa 2010



Foment i suport de l'emprenedoria

Agroalimentari

Projecte DERRUTA Indústria turística

Pla Desenvolupament Rural Sostenible del MARM Neteja i serveis d'atenció a la dependència

Dinamització socioeconòmica a partir del patrimoni històric Serveis de suport empresarials

Viver d'empreses a Gandesa Indústria enològica

Nou polígon industrial supramunicipal de la Fatarella. sector de les Camposines Energies renovables

Nou polígon industrial Les Forques (Bot) Paper

Zones de Desenvolupament Prioritari per a l'energia eòlica a Catalunya

Projecte aeròdrom d’aviació general i esportiva d’Arnes

Ampliació de la superfície de reg del regadiu de la Terra Alta/ consolidació xarxa de reg

Programa de millora de la competitivitat del sector vitivinícola a la Terra Alta

Projecte de desenvolupament de la cultura de l’olivera a la Terra Alta

Actuacions de millora de l’accessibilitat a la via verda (Terra Alta)

Parc Natural dels Ports

Espais Batalla de l’Ebre - COMEBE

Centre Picasso

Celler Cooperatiu de Gandesa

Celler Cooperatiu a Pinell de Brai,

Ruta de la Pau

Art al Ras

Camí de Sant Jaume

Via Verda Font: anuari econòmic comarcal de Catalunya Caixa 2010 Rutes del vi i de l'Oli

Ajuntament de Gandesa

Projecte DERRUTA - Treball a les 7 Comarques




Sector de Vi




Fomentar la industria turística a partir de la valorització dels recursos endògens (Parc Natural, via verda, Rutes del vi i de l’oli, espais de la Batalla de l’Ebre, Centre Picasso) i la creació de productes turístics d’àmbit comarca i territorial (senderisme, BTT, Ruta dels Íbers).


Terra Alta



Principals Recursos


Projecte DERRUTA (Tots els Ajuntaments de la Comarca + 30 organitzacions empresarials + Consorci Camposines)Problemàtiques socioecòmiques: • Pèrdua de població i envelliment.• Atur masculí 2% superior a la mitjana catalana.

Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’EbreDinamització socioeconòmica a partir del Patrimoni històric de les Comarques de la Terra Alta i la Ribera d'EbreEntitats participants: 11 Municipis + C.C Terra Alta + Generalitat de Catalunya


Ajuntament de Gandesa

Ocupació


Àmbit sectorial al conjunt de les Terres de l'Ebre

Àmbit d'actuació al conjunt de les Terres de l'Ebre





Persones

beneficiàries

Import

atorgat1

AccionsPersones

beneficiàries

Import

atorgat1

Formació i requalificació 143 2.304 1.026 96 1.596 738

Per a persones prioritàriament desocupades 67 1.061 581 47 822 421

Per a persones prioritàriament ocupades - Consorci 76 1.136 445 49 695 317

E-formació2 107 79






168 3.326 1.398 132 2.906 2.174

NOTES: 1




2009 2010








Comunitaris no

nacionals

Joves (16-29

anys)

De 45 anys o

més

Any 2009 1.150 997 1.402 195 549 555 700

Any 2010 1.289 1.128 1.557 207 652 562 821

Inferior als

obligatoris

Secundaris

obligatoris

Secundaris


Any 2009 1.285 475 312 74 1 21

Any 2010 1.490 483 348 94 1 27


Nivell d'estudis

Persones amb

discapacitat

Altres estudis

postsecundaris








Extracomunitaris


àmbits PAO


àmbits PAO


d'entitat

COMARCA DE L'URGELL


2009 2010


territoris.

29,7%

39,2%1,1%

4,9%

0,0%

1,0%

69,3%

54,9%

2009 2010





0,0% 0,8%

30,5%

66,1%

35,0%

15,6%33,5%

16,2%

0,9% 1,3%

2009 2010

Economia social

Agent social

Privat

Públic

Altres

3,7% 1,2%

0,0% 0,0%3,5% 7,0%

19,4%

42,1%0,0%

15,8%

73,4%

33,9%

2009 2010





Projectes integrats





Ajuntament de Tàrrega







Homogeneïtzació de la informació turística i formació del personal dels punts d’informació turístics Font: anuari econòmic comarcal de Catalunya Caixa 2010 Foment i suport de l'emprenedoria rural i racionalitzar la política de desenvolupament empresarial


Aprofitar la Fira de Tàrrega com a motor d'activitat econòmica de Tàrrega Maquinària Agrícola

Promoure Inversions per a la millora dels processos de transformació i comercialització de productes agraris Oli d’oliva (alimentació i begudes)

Conservació i millora del patrimoni natural


Pla de dinamització econòmica de Tàrrega Agroalimentari

Centre d'Empreses Innovadores (CEI) de Tàrrega


Pladetur

Projecte LEADER - (Urgell - Pla d'Urgell)

Centre d'Iniciatives Empresarials Innovadores Cal Trepat

Fira de Tàrrega

Canal Segarra Garrigues

Museu J. Trepat de la mecanització del camp

Centre d’Interpretació Lluís Companys

Museu del Carro

Museu de Joguets i Autòmats de Verdú

El canal d'Urgell

La Ruta del Cister

Vall del Corb. Dinamització Turística



Urgell



Principals Recursos



Ocupació



Àmbit sectorial al conjunt de l'Alt Pirineu i AranÀmbit d'actuació al conjunt de l'Alt Pirineu i AranÀmbit comarcal


Ajuntament de Tàrrega


1. Maquinària Agrícola2. Oli d’oliva (alimentació i begudes)



Persones

beneficiàries

Import

atorgat1

AccionsPersones

beneficiàries

Import

atorgat1




E-formació2 23 38



Orientació professional3 nd 870 181 nd 141 36



15 946 400 16 284 932

NOTES: 1




2009 2010








Comunitaris no

nacionals

Joves (16-29

anys)

De 45 anys o

més

Any 2009 236 146 269 42 68 117 94

Any 2010 231 173 286 47 71 111 101

Inferior als

obligatoris

Secundaris

obligatoris

Secundaris


Any 2009 178 105 80 17 2 3

Any 2010 189 110 85 19 2 4


Nivell d'estudis

Persones amb

discapacitat

Altres estudis

postsecundaris








Extracomunitaris


àmbits PAO


àmbits PAO


d'entitat

COMARCA DE LA VAL D'ARAN


2009 2010


territoris.

92,0%

49,6%

3,6%

29,9%

0,0%

0,0%

4,4%

20,4%

2009 2010





98,5% 99,5%

0,0% 0,0%

1,5% 0,5%0,0% 0,0%

2009 2010

Economia social

Agent social

Privat

Públic

6,8% 2,9%

0,0%

34,9%

45,3%

3,9%

46,4%57,9%

0,0% 0,0%1,5%

0,5%

2009 2010





Projectes integrats


Conselh Generau d'Aran



Preservar el patrimoni natural, paisatgístic i arquitectònic, i aprendre a explotar el seu poder econòmic.


Programa de joves pagesos i ramaders en producció ecològica i artesana


Promoure un nou model d'explotació de les estacions d'esquí nòrdic a mig i llarg termini

Potenciar i recolzar l’artesania, tant per la seva vessant econòmica com per la cultural, ja que prestigia el territori.

Foment de l'activitat econòmica mitjançant la potenciació dels esports d'aventura, senderisme, BTT…


Indústria turística - Activitats físiques i esportives i culturals

Projecte Centre d'Empreses Innovadores (CEEI) de la Valh d'Aràn Agroalimentari

Projecte Nou Senders: un camí conjunt cap a l'ocupació a l'Alt Pirineu i Aran Sector energètic

Pla dinamització comercial Vielha e Mijaran

Marca de Garantia Productes Aran

Pladetur

Parc de Visualització de Fauna d’Aran

Centre d'Empreses Innovadores (CEEI) de la Valh d'Aràn

Rutes i Senderisme

Estació d'esquí de Baqueira


Centre del Romànic

Productes gastronòmic locals

Font: anuari econòmic comarcal de Catalunya Caixa 2010 Programa d'Agents d'Ocupació i Desenvolupament local (AODL)






Fomentar la diversificació i desestacionalització de la industria turística a partir de la valorització dels recursos endògens i la creació de productes turístics d’àmbit comarcal i territorial, com a alternativa al turisme d'esquí (senderisme, BTT, Ruta dels Íbers).


Val d'Aran



Principals Recursos



Ocupació



Conselh Generau d'Aran




Persones

beneficiàries

Import

atorgat1

AccionsPersones

beneficiàries

Import

atorgat1


Per a persones prioritàriament desocupades 973 15.949 14.307 1.375 22.436 17.291


E-formació2 3.930 4.144




Projectes integrats (Conveni COPEVO)* 337 10.589 7.019 219 3.415 4.919

Promoció del desenvolupament i l'activitat econòmica* 63 1.608 76 3.162

2.281 57.082 36.570 2.535 62.220 51.774

NOTES: 1




2009 2010








Comunitaris no

nacionals

Joves (16-29

anys)

De 45 anys o

més

Any 2009 35.304 34.359 59.248 1.594 8.810 16.443 24.825

Any 2010 38.984 37.275 63.770 1.772 10.708 16.056 28.409

Inferior als

obligatoris

Secundaris

obligatoris

Secundaris


Persones amb

discapacitat

Any 2009 32.279 17.013 15.983 4.322 66 610

Any 2010 35.347 18.521 17.443 4.877 72 687


COMARCA DEL VALLÈS OCCIDENTAL


2009 2010

Nivell d'estudis


àmbits PAO


àmbits PAO


d'entitat


territoris.


Altres estudis

postsecundaris







Extracomunitaris

18,6%5,5%

23,6%

29,5%

0,7%3,3%

0,3%1,1%

56,7% 60,6%

2009 2010






60,0%69,0%

16,5%

15,3%19,3%

12,2%

3,2% 2,4%

2009 2010

Economia social

Agent social

Privat

Públic

Altres

4,4% 6,1%

19,2%9,5%

3,2%

4,5%

10,7%28,8%

9,9%

9,3%

52,6%41,8%

2009 2010





Projectes integrats





Centre de Negocis Nodus Barberà - Centre d'Empreses Parc Tecnològic del Vallès

Centre de Negocis Nodus Barberà - Centre de Convencions Parc de Recerca de la UAB

Observatori Econòmic i Social de Barberà del Vallès

Parc científic i tecnològic de l’Alba

Viver d'empreses de Rubí

Observatori de Ciutat de l'Ajuntament de Rubí

Observatori de l'Economia Local de Santa Perpètua de Mogoda

Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa

Parc de la Salut de Sabadell Viver d'empreses de Terrassa

Antena territorial de l'Observatori de Treball de Sabadell Parc Científic i Tecnològic de Terrassa (Orbital.40)

Creapolis, parc de la creativitat Parc Audiovisual de Terrassa

Sabadell Parc Empresarial

Viver d'empreses de Castellar del Vallès


Ajuntament de Terrassa/ Foment de Terrassa Ajuntament de Santa Perpètua de la Mogoda/ Patronat Granja Soldevila

Ajuntament de Sabadell/ Promoció econòmica de Sabadell Ajuntament de Barberà del Vallès

Ajuntament de Cerdanyola del Vallès Ajuntament de Castellar del Vallès

Potenciar els serveis d'informació, orientació, assessorament i formació emprenedora

Ajuntament de Rubí/ IMPES Rubí Ajuntament de Sant Quirze del Vallès

Consorci per a l'Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental- COPEVOConsell Comarcal del Vallès Occidental

Consorci Turisme del Vallès Occidental

Impulsar mesures per a fer front a la crisi, la transformació i renovació del model productiu de Terrassa

Apostar per associar el seu teixit econòmic als valors i fonaments de la innovació i la creativitat

El Comerç de proximitat, amb valors socials , consum responsable i de Qualitat

Establir una concertació específica amb els agents sòcio-econòmic que actuen en el territori

Desenvolupar al màxim la cooperació i la coordinació entre institucions locals

Ponteciació del turisme basat en la oferta de productes culturals i patrimonials com a instrument de projecció exterior i dinamització econòmica

Invertir en els fonaments de la innovació, la competitivitat i el progrés, generant polítiques de cohesió i inclusió social i d’enfortiment de les dinàmiques locals d’innovació; relacionant més estretament els serveis municipals de promoció econòmica i desenvolupament de Polítiques actives d’ocupació amb el teixit empresarial i els agents que promouen la investigació

Filatura i teixits de llana Productes de matèries plàstiques

Maquinària per a les indústries de l’alimentació Maquinària i equips d’envàs i d’embalatge

Maquinària per a les ind. tèxtils i de la confecció Maquinària de manipulació i elevació

Consolidació del Pla de mobilitat urbana que aposta decididament per la mobilitat sostenible Vàlvules i aixetes Motlles i matrius

Racionalització de la política industrial de la comarca tenint en compte el seu entorn amb l’objectiu d’atreure inversions per la diversificació econòmica del territori Confecció Electrònica

Afavorir la cooperació entre les institucions del coneixement, les empreses i les administracions ajudant a generar un clima favorable a l’aprenentatge continu, la investigació, la recerca i la innovació

Aparellatge elèctric Llums i aparells d’il·luminació

Aposta per una indústria basada en la innovació, la creativitat i la tecnologia Motocicletes Material ferroviari

Impulsar la qualitat en la prestació de serveis: als polígons, parcs empresarials i infraestructures Material aeroespacial Química de gran consum

Promocionar el territori a l’exterior: mitjançant la creació d’una marca pròpia i la definició d’un pla de comunicació Productes farmacèutics Arts gràfiques i edició

Suport actiu al teixit empresarial i a l’emprenedoria Productes metàl·lics Automoció

Projectes d'intervenció Integral (Llei de Barris)Pla de mesures prioritàries davant un escenari de desacceleració econòmica de Terrassa

Projecte Plataforma digital 'Cerdanyola Oberta'

Projecte Parc de l'Audiovisual de Catalunya (PAC) Estudi de Posicionament turistic de la comarca del Valles Occidental

Projecte Catalonia Innovation Triangle (CIT) Pla de la Innovació de Terrassa

Pol del Sincrotró i de les tecnologies avançades Nous Dispositius de Transició Entre la Formació Inicial i el Treball

Projecte Barcelona Economic Triangle Acte: Una Xarxa per la Innovació

Pol de l’òptica i la salut Agent energètic d'edificis

Projecte Institut Europeu de TecnologiaEstudi de les oportunitats de treball que pot generar la llei de la dependència a Sabadell

Pla Estratègic Santa Perpètua de Mogoda 2025

Pla d'acció VALLÈS AVANÇA 2008-2013 Pla Estratègic de Rubí

Pla Estratègic Sant Cugat Ciutat Intel·ligent (Sant Cugat, Smart City) Programa d'experiència professional per a l'ocupació juvenil a Catalunya

Pla d’Innovació de la conca del riu Ripoll - clúster d'alimentació i indústria auxiliar Pla Estratègic de Turisme del Vallès Occidental 2010-2015

Projecte Suma't

Pla pilot contra el tancament d'empreses de Foment de Terrassa Plans de dinamització territorial d'economia cooperativa

Òptica i fotònica, Salut, Audiovisual, Indústria auxiliar de l’alimentació, Tèxtil

Biotecnologia i biomedicina, Sanitat i producció animal, Ciències i tecnologies ambientals

Oficina d'Atenció a l'Empresa (OAE) i Vivers d'empresa de Sant Cugat del VallèsCiències i tecnologies experimentals, Energia, Farmacèutic

Disseny de noves molècules i materials, Microelectrònica, Nanotecnologia

Centre de serveis per a les empreses - Torre del Rector de Santa Perpètua de la MogodaCiències socials i humanitats. Atenció a la dependència

Vapor Llonch / Projecte contructiu de Can Molins, futur Centre de Formació OcupacionalPrograma d'Agents d'Ocupació i Desenvolupament local (AODL)



Centro de Emprendeduría Público-Privado de Sant Cugat a ESADECREAPOLISPrograma d'Accions Integrades per l'Ocupació

Projecte Innovadors



Principals Recursos



Ocupació


Àmbit supralocal



Àmbit comarcal


Vallès Occidental

BADIA DEL VALLÈS

RIPOLLET

Ajuntament de Barberà del Vallès

Ajuntament de Terrassa

Ajuntament de Sabadell

Ajuntament de Rubí

Ajuntament de Castellar del Vallès

Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda

Ajuntament de Cerdanyola del Vallès

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

Consorci de Turisme del Vallès Occidental

Consell Comarcal del Vallès Occidental

COPEVO Consorci de Promoció Econòmica del V.OC. Entitats particpants: Tots els Municipis de la Comarca + Consell Comarcal + Agents socials + GC


20 Clústers


POLINYÀ

ULLASTRELL


Persones

beneficiàries

Import

atorgat1

AccionsPersones

beneficiàries

Import

atorgat1




E-formació2 1.889 2.061






1.014 23.590 14.114 1.126 25.214 21.408

NOTES: 1




2009 2010








Comunitaris no

nacionals

Joves (16-29

anys)

De 45 anys o

més

Any 2009 15.364 15.123 25.168 673 4.643 6.940 10.564

Any 2010 16.724 16.484 26.991 744 5.470 6.818 12.119

Inferior als

obligatoris

Secundaris

obligatoris

Secundaris


Any 2009 13.240 7.818 7.700 1.690 38 281

Any 2010 14.611 8.352 8.269 1.930 45 328


Nivell d'estudis

Persones amb

discapacitat

Altres estudis

postsecundaris








Extracomunitaris


àmbits PAO


àmbits PAO


d'entitat

COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL


2009 2010


territoris.

31,3% 22,4%

0,7%4,1%

0,1%

1,0%

67,8%72,4%

2009 2010





1,2% 0,8%

51,1%

66,7%

22,5%

20,6%24,4%

11,1%

0,8% 0,8%

2009 2010

Economia social

Agent social

Privat

Públic

Altres

4,6% 3,4%1,0% 2,2%4,4% 3,5%

10,2%

33,2%4,3%

7,7%

75,5%

50,1%

2009 2010





Projectes integrats








Projecte Suma't


Enfortiment del sector agroalimentari i fomentar l'impuls del sector audiovisual

Ajuntament de Granollers/ Granollers Mercat

Ajuntament de Mollet del Vallès/ EMFO

Ajuntament de Sant Celoni

Consell Comarcal del Vallès Oriental

Consorci de Turisme del Vallès Oriental

Promoure la iniciativa emprenedora i facilitar el futur d’empreses de recent creació tot generant xarxes de cooperació contribuint a la millora de la seva competitivitat

Potenciar una universitat i un sistema educatiu potents que enforteixin la seva posició d’excel.lència i de coneixement transversal, que siguin un factor d’atracció de talent i que afavoreixin una relació més gran amb els sectors productius i empresarials.

Impuls de sectors econòmics identificats com a emergents (Serveis per a la gent gran i la dependència, salut..)

Configuració d'un model turístic comarcal sostenible i de qualitat

Ponteciar del turisme basat en la oferta de productes culturals i patrimonials com a instrument de projecció exterior i dinamització econòmica


Desenvolupament de la industria del motor vinculat al circuit de Catalunya

Dinamització del comerç de proximitat com a marca distintiva


Posar en valor la infraestructura tecnològica existent als municipis i desplegar-ne de nova

Formar, divulgar i donar nous serveis mitjançant les TIC

Moble domèstic

Pell petita

Productes de matèries plàstiques

Maquinària i equips d’envàs

Pla Estratègic de Granollers 2020 Maquinària de manipulació

Foment i suport de l'emprenedoria social

Pla Director de la zona del Circuit de Catalunya Motlles i matrius

Pla Director Societat del Coneixement Electrònica

Pla d'Intervenció al barri del Congost (Llei de Barris) Aparellatge elèctric

Projecte d'intervenció integral al barri de la Plana Lledó (Llei de Barris) Llums i aparells d’il·luminació

II Pla estratègic de la ciutat, Mollet 2025 Motocicletes

Pla de dinamització de l’economia cooperativa de Mollet del Vallès Material ferroviari

Projecte Valles Innova Material aeroespacial

Projecte d'innovació local a Granollers Química de gran consum

Projecte creació Museu del Bosc de Catalunya Productes farmacèutics

Antena territorial de l'Observatori de Treball Arts gràfiques i edició

Projecte de creació del Centre de serveis avançats per a les empreses de Can Muntanyola Productes metàl·lics

Modernització sector empresarial Sant Fost de Campsentelles Automoció

Centre de suport empresarial i tecnològic de Cardedeu (CSETC)

Projecte d'impuls al sector químic del Vallès

Pla director turístic de Sant Celoni.

Programa d'experiència professional per a l'ocupació juvenil a Catalunya- Vallès Oriental Mecànica

Pla Estratègic Acord Puiggraciós

Estudi estratègic per a les polítiques de desenvolupament local del Consell Comarcal Indústria química

Pla estratègic de desenvolupament de Lliçà d'Amunt Indústria alimentària

Estudi pel desenvolupament d'un projecte de promoció del Turisme Actiu al Vallès Oriental Moble i fusta

Estudi i anàlisi del sector químic al Vallés Oriental TIC

Pla Estratègic de Montornès del Vallès Distribució subsectorial VAB a nivell comarcal. 2009Anàlisis de viabilitat per a la creació d'una agència al Vallès Oriental

Centre de suport empresarial i tecnològic de Cardedeu (CSETC)

Viver d’empreses de producció audiovisual de Granollers

Clúster dels fabricants de les llars de foc

Centre Tecnològic i Universitari de Granollers

Viver d'empreses de Sant Celoni

Observatori de l'Activitat Econòmica i el Mercat de Treball Vallès Oriental

Centre d'Assessorament i dinamització empresarial del Centre Tecnològic i Universitari de Granollers

Museu de Ciències Naturals de Granollers

Parc Natural i Arqueològic Observatori de la Via Augusta (Montmeló-Montornès del Vallès)



Principals Recursos



Ocupació



Vallès Oriental

AIGUAFREDA

CANOVELLES

GARANOLLERS

LA LLAGOSTERA

MARTORELLES

MONTMELÓ

MONTORNÈS DEL VALLÈS

SANTA MARIA DE MARTORELLES

VILALBA SASSERRA

Ajuntament de Sant Celoni

Ajuntament de Granollers

Ajuntament de Mollet del Vallès

GARANOLLERSConsell Comarcal del Vallès Oriental

Consorci de Turisme del Vallès Oriental


1.Moble domèstic 2.Pell petita 3.Productes de matèries plàstiques 4.Maquinària i equips d’envàs 5.Maquinària de manipulació 6. Motlles i matrius 7. Electrònica 8. Aparellatge elèctric 9. Llums i aparells d’il·luminació 10. Motocicletes 11. Material ferroviari 12. Material aeroespacial 13. Química de gran consum 14. Productes farmacèutics 15. Arts gràfiques i edició 16. Productes metàl·lics 17. Automoció


SANT ESTEVE DE PALAUTODERA

CAMPINS

SANTA MARIA DE PALAUTODERA

MOLLET DEL VALLÈS

VALLROMANES

CARDEDEU

6- Eixos ECO. Conclusions L’Estratègia Catalana per a l’ocupació (ECO) 2012-2020, com ja es deia a la introducció d’aquest document, és

l’instrument planificador de les polítiques d’ocupació que el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) haurà de desenvolupar al llarg d’aquests anys.

Per establir els eixos estratègics de l’ECO 2012-2020 es prenen com a referència, en primer lloc, les quatre directrius de l’Estratègia Europa 2020 relacionades amb l’ocupació:

Directriu núm. 7 : Augmentar la participació en el mercat laboral i reduir l’atur estructural.

Directriu núm. 8: Aconseguir una població activa qualificada que respongui a les necessitats del mercat laboral promovent la qualitat del treball i l’aprenentatge permanent.

Directriu núm. 9: Millorar els resultats dels sistemes educatius i de formació a tots els nivells i incrementar la participació en l’ensenyament superior.

Directriu núm. 10: Promoure la inclusió social i lluitar contra la pobresa.

Així mateix, és necessari tenir en compte les 10 àrees polítiques establertes per la Comissió Europea amb l’objectiu de portar a terme el seguiment del grau de consecució d’aquestes directrius:

1. Incrementar la participació en el mercat laboral.

2. Millorar el funcionament del mercat laboral, lluitar contra la segmentació i reforçar el diàleg social.

3. Augmentar l’eficàcia de les polítiques actives del mercat laboral.

4. Promoure sistemes de seguritat social adequats i orientats a l’ocupació.

5. Conciliar el treball i la vida personal.

6. Explotar les oportunitats de creació d’ocupació.

7. Igualtat de gènere.

8. Millorar l’oferta de capacitats i la productivitat, i promoure l’aprenentatge permanent.

9. Millorar els sistemes educatius i de formació.

10. Mecanismes d’ajustament salarial i evolució dels costos salarials.

En segon lloc, els eixos estratègics de l’ECO també han d’estar en consonància amb els objectius establerts a l’Estratègia Espanyola d’Ocupació (EEE):

Objectiu General OG1. Elevar la participació en el mercat de treball i reduir l’atur. La qual cosa implicaria augmentar la taxa d’ocupació i reduir la taxa d’atur.

Objectiu General OG2. Reduir la temporalitat i la segmentació del mercat de treball. L’objectiu és reduir la temporalitat existent en el mercat de treball espanyol i la seva segmentació.

Objectiu General OG3. Reforçar el treball a temps parcial i la flexibilitat interna de les empreses. Es pretén que els ajustos en el mercat de treball no recaiguin necessàriament sobre l’ocupació, sinó mitjançant altres mecanismes com la reducció de la jornada i la flexibilitat interna de les empreses.

Objectiu General OG4 . Adequar i millorar les competències professionals a les necessitats del mercat. Es tracta de fomentar la millora de l’educació i l’aprenentatge adequant-lo a un marcat de treball canviant.

Objectiu General OG5. Promoure una ràpida i adequada reinserció de les persones en el mercat de treball. Aconseguir que les polítiques actives d’ocupació (PAO) facilitin l’accés a un treball apropiat en el mínim de temps possible.

Objectiu General OG6. Promoure la igualtat de gènere en el mercat laboral. Posar en marxa polítiques especifiques dirigides a reforçar l’ocupabilitat de les dones.

L’EEE també assenyala els fonaments amb els que s’han de basar les actuacions dels serveis públics d’ocupació, que el SOC assumeix:

a) Enfocament personalitzat dels serveis

b) Itinerari individual i personalitzat d’ocupació

c) Acord personal d’ocupació.

d) Informació detallada i actualitzada sobre les ofertes d’ocupació de tot l’Estat i dels països europeus.

e) Col·laboració entre serveis Públics d’ocupació i entitats col·laboradores.

f) Catàleg de serveis.

g) Us de l’Administració Electrònica.

h) Col·lectius prioritaris.

i) Garantía de qualitat dels serveis.

j) Major relació entre Polítiques Actives i Passives.

k) Pla estratègic dels Serveis Públics d’ocupació. Per a nosaltres l’ECO.

Aquests objectius i línees de treball s’han de desenvolupar en diferents àmbits de les PAO. L’ECO segueix, en aquest sentit, el R.D. Ley 3/2011 de medidas urgentes para la mejora de la empleabilidad y la reforma de las políticas activas de empleo, que defineix aquests 10 àmbits a nivell estatal amb un nou enfocament de planificació estratègica i gestió per objectius de la política d’ocupació a Espanya (Sistema Nacional de Empleo).

Aquests àmbits són els següents: 1) orientació professional, 2) de formació i requalificació, 3) d’oportunitats

d’ocupació i foment de la contractació, 4) d’oportunitats d’ocupació i de formació, 5) de foment de la igualtat d’oportunitats en l’ocupació, 6) d’oportunitats per a col·lectius amb especials dificultats, 7) d’autoocupació i creació d’empreses, 8) de promoció del desenvolupament i l’activitat econòmica territorial, 9) de foment de la mobilitat geogràfica i sectorial, i 10) de projectes integrats.

Per una altra banda, les línies estratègiques de l’ECO s’emmarquen necessàriament en les finalitats del govern en matèria d’ocupació, en concret en els objectius del Departament d’empresa i ocupació de la Generalitat.

Amb tot això, l’Estratègia Catalana per l’Ocupació contempla 5 eixos estratègics prioritaris:

1. Augmentar la participació en el mercat de treball i reduir l’atur

2. Adequar i millorar les competències professionals a les necessitats del mercat de treball

3. Promoure una ràpida i adequada reinserció de les persones al mercat de treball

4. Promoure la igualtat de gènere al mercat laboral

5. Disposar d’un servei d’ocupació amb l’estructura, els mitjans i els instruments adequats per poder assolir els objectius anteriors.

En definitiva, com es deia a la introducció d’aquest document, l’ECO estableix els criteris, les directrius i les prioritats per als propers anys, plantejant d’una manera clara i concreta quins són els reptes i les línies estratègiques del nostre país en relació als objectius establerts, sense perdre de vista el context econòmic i social, el marc comunitari i l’estatal; i ho fa de manera dialogada i consensuada entre el govern, les administracions locals i els agents econòmics i socials.

ESTRATÈGIA CATALANA PER A L'OCUPACIÓ (ECO)

Directives Estratègia Europea d’Ocupació 20-20 Objectius (eixos estratègics) Indicadors

Àmbits de PAO (Art. 25 Llei 56/2003, de 16 de desembre

d’Ocupació, modificat a l’Art. 11 del Reial decret llei, 18 de febrer de Reforma de les PAO)

Incrementar la participació en el mercat de treball i reduir l’atur estructural (DE 7)

Aconseguir una població activa qualificada a les necessitats del mercat laboral promovent la qualitat del treball i l’aprenentatge permanent (DE 8)

Millorar els resultats dels sistemes educatius i de formació a tots els nivells i incrementar la participació en l’ensenyament superior (DE 9)

Promoure la inclusió social i lluitar contra la pobresa (DE 10)

Augmentar la participació en el mercat de treball i reduir l’atur (OG 1 EEE)

Adequar i millorar les competències professionals a les necessitats del mercat (OG 4 EEE)

Promoure una ràpida i adequada reinserció de les persones al mercat de treball (OG 5 EEE)

Promoure la igualtat de gènere al mercat laboral (OG 6 EEE)

Disposar d’un servei d’ocupació amb l’estructura, els mitjans i els instruments adequats per poder assolir els objectius anteriors

Orientació professional.

Formació i requalificació.

Oportunitats d’ocupació i foment de la contractació.

Oportunitats d’ocupació i formació.

Foment de la igualtat d’oportunitats en el treball.

Oportunitats per a col·lectius amb dificultats especials.

Autoocupació i creació d’empreses.

Promoció del desenvolupament i l’activitat econòmica territorial.

Foment de la mobilitat.

Projectes integrats.

diagnosi del mercat de treball a catalunya 0711

Documents