diada menorca

29
17 de gener DIADA DE MENORCA IES Cap de Llevant Una història de fa molts temps que recordem cada any.

Upload: marlluch

Post on 21-Jul-2015

215 views

Category:

Education


0 download

TRANSCRIPT

17 de generDIADA DE MENORCA

IES Cap de Llevant

Una història de fa molts temps que recordem cada

any.

UN POC D'HISTÒRIA

J123 123 acac

476 903 1287

Menorca abans de Crist: Pretalaiòtica i Conquesta Romana.

Menorca Romana

Menorca Islàmica.

Menorca Cristiana

La Menorca premusulmana

Després del domini Romà vingueren molts anys d'inestabilitat: Bizantins, vàndals, normands..La població a Menorca era molt reduïda i l'illa era constantment atacada.Els musulmans abans de conquerir l'illa ja la van atacar diverses vegades.

Manürqa● L'any 903 d.c les illes Balears són conquerides pel

califat de Còrdova.● La capital serà Medina Manürqa, Magona sols és

una fortificació.

● Al mig de l'illa es construeix un gran castell defensiu: Sent Agayz.

Santa Agueda. Ferreries.

Els menorquins adopten la cultura i la religió musulmana, com havien fet abans amb la cristiana i la romana.

Arriben emigrants àrabs i berbers que sovint es situen als poblats talaiòtics i a molts llocs actuals (ho sabem per la toponímia: Binidali, Llumessanes..)L

Al s. XIII la Corona Catalanoaragonesa conquesta les Illes Balears.

PER QUÈ?

Estaven al mig de les rutes comercials i militars del regne d'Aragó.

La noblesa feudal ansiava terres I botí.

Barcelona, que ja era un centre comercial important,necessitava de noves bases navals.

L’esperit de croada contra els musulmans.

L’EXCUSA serien les activitats corsàries que practicaven els musulmans contra les naus catalanes.

L'any 1229 Jaume I d'Aragó conquesta Mallorca i al 1235 Eivissa. La comtesa dura més del previst.

El rei sap que no té recursos per conquerir Menorca i envia emissaris per arribar a un acord amb els menorquins sense haver-los de conquerir per la força.

Els menorquins reconeixen el rei en Jaume com el seu senyor I es comprometien a pagar-li un tribut anual en espècie (vaques, bens, blat..) i en doblers. A canvi, el rei els hi oferia protecció, els hi garantia els seus bens I el manteniment de la seva cultura I religió.

Els menorquins vassalls, la major independència

de l'illa: El Tractat de Capdepera

1231.

● A Menorca convivien musulmans berbers i àrabs. Sembla que els primers es dedicaven a la ramaderia i els àrabs cultivaven els barrancs regant-los i vivint a les seves proximitats mitjançant una xarxa de camins i canals.

És una època d'esplendor ecònòmic i cultural, i la política es dirigida pel governador i poeta Saïd Ibn Hakham.

Per què el rei d’Aragó, Alfons III el Liberal, conquesta Menorca?

Recordem que Menorca estava al mig de les rutes comercials i militars del regne d'Aragó.

També era la primera illa davant les costes de França, regne enemic del rei català i aliat del rei de Mallorca.

Com es va dur a terme la conquesta?El desembre de 1286 Alfons III surt un estol de vaixells amb una gran quantitat de soldats per conquerir la petita l'illa en poc temps.

Després d'una tempesta els vaixells es dispersen i el rei arriba al port de Maó el 5 de gener de 1287. S'instal·la a l'illa del Rei.

El 17 de gener, arribats la resta dels barcos, desembarquen i els exèrcits s'enfronten als horts de Sant Joan de Maó.Superats pels catalans, els musulmans es refugien al castell de Santa Àgueda, abandonant els pobles i les alqueries on vivien.

El 21 de gener el Rais capitula i el dia següent el rei entra a Ciutadella i acaba la conquesta.

Què els va passar als menorquins musulmans?

La majoria dels menorquins musulmans van ser venuts com a esclaus a fóra de l'illa per pagar les despeses de la conquesta.La família del governador Abu Umar (unes 200 persones) van ser alliberades però el vaixell en el que viatjaven naufragà suspitosament.

● Els menorquins que es van poder pagar el seu propi rescat van ser lliures per marxar.

● Una part dels menorquins van quedar a Menorca com esclaus per treballar les que havien estat les seves terres que ara passaven a mans dels catalans que s'hi instal·laren.

● Amb el temps es cristianitzen i són part de les nostres arrels. Sense ells no tindríem la toponímia àrab de la que avui gaudim.

San Joan de Missa. Ciutadella.

Com serà el nou poblament?

Menorca queda molt despoblada i el rei necessita poblar-la de catalans per controlar-la i obtenir rendes. El rei cedeix trossos de terra a pagesos i cavallers que s'hi estableixin per sempre. Però no serà fàcil que la gent vulgui anar a una illa molt vulnerable que seguia en perill de ser atacada.

El pariatge. Mapa dels nous poblaments.

Tota la societat tindrà la mateixa religió i costums. S'instal·la la llengua del guanyadors: el català.

Es rebrà també emigració de Mallorca i d'Aragó.

La societat és rural i es funden noves parròquies i pobles per afavorir l'arribada de nous pobladors.

Per què es parla de Sant Antoni?

El 17 de gener se celebra Sant Antoni Abat. Era tradició cridar el nom de Sant Jordi juntament amb el sant del dia de la batalla, per tenir-los de part seva durant la lluita.

Després els conqueridors el convertiren en el patró de Menorca per celebrar la seva conquesta cada any.

Sant Antoni era un cristià d'Egipte que passà moltes èpoques al desert. Per això es mengen garballons i dàtils el dia de la celebració a Ciutadella.

Dàtils i Garballons

( estan protegits).

Què queda d'aquell temps?

La toponímia: Bini...(fill de, o del clan de..) Binifamís; Al...(Alcaidús, Alfurí); llucassaldent; Turmaden; Rafal...Les restes als barrancs relacionats amb la cultura de l'aigua (sínies...)lEl campanar de la catedral de Ciutadella que era el minaret de la mesquita principal.

...dels Musulmans

● El castell de Santa Àgueda.

● Les arrels de molts menorquins descendents d'aquells esclaus que es van cristianitzar per poder tornar a viure amb llibertat.

● La memòria de pensadors com Saïd Ibn Sakham

...i dels Cristians...

La llengua catalana.

Els pobles d’Es Mercadal, Ferreries i Alaior.

Les esglésies i la seu de Ciutadella.

Les tradicions, lleis i costums dels regnes d’Aragó i Mallorca.

Una auca consisteix en un tipus d’art on apareixen imatges sobre un tema en concret i s’acompanyen cada una per dos versos.

El text se sol posar al peu i fora de la imatgeLes auques provenen d’un perfeccionament dels dibuixos del joc de l’oca en el segle XVII, fins al punt que van tenir valor com a art propi sense que s’hi practiqués cap joc.

Constitueixen un precedent molt clar del modern gènere del còmic.

ARA ENEM A FER UN AUCA