devocio catalana verge dels dolors.pdf

74
177 URTX A DEVOCIÓ CATALANA A LA VERGE DELS DOLORS Jaume Torres Gros L

Upload: oliba

Post on 25-Oct-2015

79 views

Category:

Documents


1 download

TRANSCRIPT

Page 1: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

177

URTXA DEVOCIÓ CATALANA

A LA VERGE DELS DOLORS

Jaume Torres Gros

L

Page 2: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

178

no, com l’orientació pròpia i humana davant laignorància d’aquest món, un món avui diaanomenat civilitzat. Cal respectar les altres re-ligions existents, creades amb cert misteri dela creació humana, és per tant, potser, on esdesenvolupa la ment, o no, dins un contextcientífic cultural.

El meu propòsit era fer un estudi de les con-gregacions dites generalment dels Dolors, es-teses per tot Catalunya, si bé només són unadotzena les que estan actualitzades i alhorahereves d’una centenària tradició religiosa.Aquest fet em decidí connectar amb toteselles, cosa que no ha estat del tot possible; hecomprovat el seu estat i moltes ja tenen fetala història localista, i per tant el seu contingutacostuma a ser molt variable i personal. Vullressaltar les següents obres: “La Congregaciódels Dolors de Besalú”, de Marc Surera, molt

Pròleg

El present treball d’investigació és per donar aconèixer la devoció que hi ha a Catalunya capa la Verge dels Dolors. Amb ell no pretenc pasensenyar cap cosa. Res més lluny de la mevaintenció, sinó només esbrinar el per què i elcom d’aquesta religiositat cap a la Mare deDéu dels Dolors, tot resseguint la seva vidadins la història cabdal del cristianisme.

Solament exposaré els fets sorgits sobre la de-voció dels Dolors de Maria, fets que esclatenen la meitat del segle XVII en el poble català.

Cert és que són temps en què la religió noatrau massa als laics; l’Església passa per ni-vells baixos i no fascina com fa un temps, arano està de moda. Però caldria fer una reflexiói donar referència del cristians, practicants o

LA DEVOCIÓ CATALANA

A LA VERGE DELS DOLORS

JaumeTorres GrosHistoriador de Bellpuig

Abstract

Este estudio es la recopilación del origen histórico breve testimonial per la Veneración de la Vir-gen de los Dolores, que se inició en Barcelona pasando al resto de España a finales del sigloXVII. En Cataluña tuvo y tiene hoy una devoción seglar de gran importancia, en sus ciudades,villas, pueblos y lugares. La Virgen de los Dolores es un edigma de su fe viva entre seglares yla Iglesia católica romana y es presente en la mente y en el quehacer de cada día, en sus ca-pillas de culto catalanas, este referente sólo es concebido al no ser su patrona oficial.

This study is a brief recompilation of the historical origins for the worship of the Virgen de losDolores (Virgin of the Pains) that began in Barcelona and spread to the rest of Spain around theend of the 17th century. In Catalonia, it had, and still has, an important lay following in cities,towns and villages. The Virgen de los Dolores is an paradigm of faith among lay persons and theRoman Catholic Church and is present in the mind and daily lives in the chapels where she isworshiped, despite no being the patron saint of the churches that house them.

Paraules clau

Beneficis, congregacions, avui Fraternitats Servites de la Verge Maria Dolorosa.

Page 3: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

179

Al mateix temps de l’arribada dels servites aBarcelona, tenim coneixement de l’existènciad’altres ordes de seglars i servents d’ordes ter-ciàries que convisqueren a Catalunya. Aques-tes també crearen i promulgaren devocionsmarianes en honor a la Verge dels Dolors; pertant faig un repàs a la història del franciscans,dominics, carmelites, agustins, etc., perquè calreconèixer la seva importància en l’aportaciófeta a la devoció a la Verge dels Dolors.

Vull ressaltar els sacerdots de les diòcesis ca-talanes, fent un repàs en la seva devoció a laVerge Dolorosa. Destaca un estudi de medi-tació oral, al mateix temps que surten novesfundacions d’ençà el 1692 en què el Papa no-mena la Verge del Dolors com la “Adolorida”,patrona principal de l’orde servita.

Aquí a Catalunya, Mn. Josep Llord, rector deFondarella, a la plana d’Urgell, escriu en ca-talà sobre la devoció a la Verge i exposa composar-ho en pràctica per les diòcesis catala-nes. És excepcional aquest fet per l’accepta-ció i recolzament del bisbes de Solsona i de laSeu d’Urgell i, per la presentació feta per l’or-de de Felip Neri, de Barcelona. Tots plegatsferen una divulgació excepcional amb el fi dedifondre i divulgar la devoció a la Verge delDolors per tot Catalunya, la qual perdura en-cara avui dia, amb més de mil altars dedicatsa ella escampats arreu del país.

Ensems he cregut convenient presentar un in-dret com a exemple de la devoció marianaque més conec, dins el territori català, i queconserva l’advocació i patronatge tradicional;amb una congregació viva de la Verge del Do-lors. La vila de Bellpuig té l’origen i interven-ció del bisbe de Solsona, i amb butlla papall’any 1689, potser és l’únic cas d’aquesta fór-mula a Catalunya. Si bé, com he dit mésamunt, ja he escrit fa uns anys sobre aquesttema, ara l’estudi és més complet i històrica-ment més concret i breu.

Així mateix també faig breument un repàs,amb dades puntuals, sobre la història político-religiosa i social de les congregacions de laVerge dels Dolors a Catalunya.

L’estudi continua recollint festes i tradicions so-bre la Verge Dolorosa i de la seva imatge difosaper Catalunya amb cinc varietats, però amb unadevoció per igual arreu que les unifica. Comple-mento el treball amb un inventari d’esglésies icapelles, existents o no, dedicades a la Doloro-sa dins el territori català. Acabo amb l’estudi detot un ventall de goigs existents arreu de la te-rra catalana, fet aquest excepcional.

Estimo i desitjo que aquest treball sigui de ve-res motiu de reflexió per als catalans, religio-

realista en contrast amb l’obra titulada “Histo-ria de la Real y Venerable Congregación deNtra. Sra. de los Dolores de Lleida”, escritaper Ferran L. García; molt diferents de con-tinguts, formes i idees. He revisat també leshistòries d’altres congregacions com la deMataró, Badalona i Valls, per ser les principalsassociacions de Catalunya.

Bé, jo també he fet la història local de la con-gregació de Bellpuig, ja fa uns anys, i he cre-gut que faltava molt conèixer tot l’entorn de laVerge dels Dolors, de les seves festes i con-gregacions, locals i foranes. He vist també elsestudis sobre “Els Terciaris de Catalunya”, delfrare caputxí Valentí Serra, i de “Fuentes His-tóricas-Espirituales de los Siervos de SantaMaría”, obra publicada pels pares servitesdes d’Itàlia, on hi han moltes diferències decontingut, les quals em donà pas a fer-ne unainvestigació històrica. Per això deixo a part elcontext únic religiós, si més no el normal, pertenir-ne el fil del esdeveniments relacionatsamb fets puntuals, polítics i socials (sota elconcepte que la Mare de Jesús de Natzaretés igual a la Verge dels Dolors segons donipersonalment la importància), i el que l’envol-ta dins del Principat de Catalunya, des del se-gle VII al XX, especialment.

Basant-me des del principi en l’origen de ladevoció a la Mare de Jesús, fins la seva ex-pansió durant la reconquesta cristiana de Ca-talunya, breument passaré, amb el degut res-pecte en les devocions a la Dolorosa, comsón les seves realitats i llegendes divulgadesi publicades des del passat, segles XI al XVIII,fins avui. Enquadrant com és l’origen de la de-voció de la Verge dels Dolors a Barcelona, pertant, catalana, com de l’estada del pares del’orde servita mariana (OSM).

Començà la devoció del barcelonins degut a lapesta i la guerra dels segadors, l’any 1647,amb la gran devoció posada a la imatge de laVerge de la Pietat, del convent del Bon Succés,anomenada pel poble com la Verge dels Do-lors. Crec que allí sorgí el referent dels Dolors,i es desenvolupà tot un procés devocional, fent-li la primera processó de postguerra el 1661, ifinalment es fundà la primera congregació de laVerge dels Dolors el 1663. Es comença a es-tendre i a créixer la devoció sorgint fundacionsal seu nom arreu de Catalunya i, fins i tot forad’ella, estenent-se cap el regne de Castella,Europa, Amèrica, Àfrica i l’Àsia, etc. Així doncs,la devoció universal s’inicià arreu des de Cata-lunya, fins arribar a la davallada amb la des-amortització civil i religiosa del 1835, i amb lamarxa del pares servites de Catalunya, vin-gueren les anomenades guerres carlines i laguerra civil del 1936, i després arribà el res-sorgiment devocional a finals del segle XX.

Page 4: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

180

fluència directa en el tronc de la societat, do-minant alhora totes les seves branques.

És a partir de l’any 382 quan es dissolen elscol·legis de sacerdots pagans, els seus tem-ples són en un principi tancats i posteriormentrehabilitats o destruïts; així el cristianisme esconverteix en la religió oficial de l’estat romà.1

És a Roma on es construirà la primera basíli-ca dedicada a la devoció a la Verge Maria,anomenada basílica de Santa Maria la Major,que s’iniciarà en temps del Papa Sixte III(430-440).2 Al concili d’Efes, l’any 431, es re-coneix Maria com la Mare de Jesús, i és ve-nerada amb tota dignitat.

Aquesta primera cristianització fou estronca-da per la invasió de les tribus paganes delcentre d’Europa. Els vàndals, sous, francs igots (411). Els gots són els nous senyorspredominants a Catalunya, fins que el seurei, Recared, abraça la fe catòlica. L’any 516es fa el primer concili cristià a Tarragona, i el546 a Lleida.

Altre cop es torna a estroncar el cristianismea Catalunya amb una nova invasió, ara sónels alars que procedeixen del nord d’Àfrica;aquests porten i implanten la seva religió i cul-tura de l’Islam, arribant l’any 714 fins als Piri-neus. Aquests són reconquerits pels catalansl’any 732, amb l’ajut de l’Europa cristiana, co-mençant així la reconquesta de les terres delgots o catalans de la dita Hispània islàmica;així es formen les anomenades marques ofronteres de lluita, any 785, i es reconquereixGirona, Barcelona, Ausona i Urgell, a la vega-da apareixen les imatges de la Verge Mariaamb el fill Jesús a la falda, les anomenadesRomàniques, que reflecteixen la Madona jovei la seva fluïda llum per seguir la fe cristiana.

Amb la lluita i les penalitats de la població ci-vil per aflorar i salvar també la religió catòlica,apareix al segle XI la imatge de la Verge Ma-ria posada al costat del Sant Crist. Maria ésmodel per a la societat pel seu sofriment iamor dedicat vers el seu fill Jesucrist durant elseu pas per la terra.

Aquest sentiment transmès pel nou testamentcomença a arrelar i s’escampa per tot el móni cultura europea. Maria és ben present durantla vida i fets de Jesucrist, i la seva mort a lacreu; aquesta relació entre Mare i Fill sóncomplementats amb set esdeveniments, o setepisodis bíblics on s’hi aprecia la presènciade Maria i els citats dolors.3

sos o laics, per les congregacions catalanes,i en concret per a l’amic Joan Rosàs Reverté,de Badalona, quina devoció a la Verge delsDolors li afalago reconeixent la seva humilitati vocació digna d’un servent de la Verge.

Finalment he de dir que és saludable viureamb la il·lusió del dia a dia tenint una mare pro-tectora invisible, a la vegada que palpable, dinsde cadascú, per a viure amb dignitat tot reco-neixent modestament la pròpia ignorància.

L’origen del cristianisme i la devoció a laVerge Maria

En temps del domini romà sobre la resta delmón conegut –300 anys després de la mortde Jesucrist, artífex de la doctrina i religiócristiana–, els anomenats cristians refusavenles pràctiques religioses que els seus conciu-tadans practicaven en honor a diversos déusi als emperadors de Roma. Calia doncs, de-clarar els cristians com a enemics de l’imperi.

A Catalunya es dóna com a certa la vingudade sant Pau, un dels apòstols de Jesús, des-embarcant a Tarragona l’any 59.

El cristianisme es consolidarà fins el concilide Nicea, l’any 325, convocat per l’emperadorConstantí, en el que es formula el credo cris-tià confirmat després en el segon concili ecu-mènic de Constantinopla, l’any 381.

El cristianisme passa a denominar-se doctri-na Catòlica Apostòlica Romana. Al principi esvenerava el Sant Crist emmarcat amb Jesu-crist mort i clavat a la creu. Cal mencionar lamunió d’escrits antics de l’església catòlica enels que es fonamenten en els textos bíblics,els quals revelen els orígens que donen peu ala devoció de la mare de Jesucrist, mitjançantels seus sofriments i dolors. Els apòstols forenels seus primers fidels servents i divulgadorsde la devoció mariana, Maria vol dir Verge.

El cristianisme comença a establir-se a Cata-lunya amb el mandat de Constantí el Gran,emperador de Roma, vers el 313. La fe cristia-na és la religió adoptada oficialment a l’imperiromà. Així els cristians començaren a aixecartemples, basíliques i esglésies per a orar. D’a-questa manera s’estableix el cristianisme pertot el món civilitzat conegut fins aleshores. Fouaquesta la forma de contribuir en gran part ala propagació de la nova doctrina; els bisbesforen instituïts en les grans metròpolis i muni-cipis d’extenses regions, exercint així una in-

1 Història Universal (Prehistòria i Història Antiga), p. 331, vol. I. Edicions 92, SA. Barcelona 1993.2 Història Universal, p. 55, vol. I.3 La Virgen de los Dolores siempre a su lado. Llibert de Martirià Brugada. Col·lecció Sants i Santes, 71. Barcelo-na 2002.

Page 5: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

181

classe mitja. Maria infantà el seu fill anomenatJesús, a Betlem, segons la tradició es diu queJesús era fill de Déu i nasqué de Maria, ver-ge, per la gràcia i misteri de l’Esperit Sant.

En els llibres sagrats només s’esmenta a Ma-ria, mare de Jesús, d’una manera discreta iesporàdica: en la visitació, a Betlem, la purifi-cació, fugida a Egipte, visita al temple, nocesde Canà, crucifixió, pentecosta. En el conjuntde la literatura neotestamentària, Maria ésobjecte d’antigues tradicions, segons una deles quals especifica que va morir a Efes, on hité dedicada una església cristiana amb elnom de Mare de Jesús. En aquest lloc visquél’apòstol Pau. Els romans reconegueren aEfes com el centre de la província d’Àsia Me-nor, avui coneguda com Síria.

D’altra banda, Maria ocupà progressivamentun lloc singular i eminent, com a objecte deculte i veneració, en la fe i pietat dels cristians,tant d’Orient com d’Occident. Hom ha pogutconstatar que és un cas típic, fins i tot dir queés un cas límit del desenvolupament del dog-ma i de la pietat en la tradició catòlica.

Aquesta doble constatació suscita una sèriede qüestions que afecten, alhora, l’exegesi bí-blica, la teoria i la història dels dogmes, i queimposen de fer una distinció entre els elementsque permeten situar Maria com a personatge

El primer d’aquests dolors és quan Josep iMaria presenten el nen Jesús al temple.

El segon és la fugida de Maria i Josep cap aEgipte buscant la manera de protegir a Jesús.

El tercer dolor és la pèrdua de Jesús a Jeru-salem, amb la recerca i angoixa que repre-senta per Maria i Josep.

El quart dolor és quan Jesús porta la creucamí del Calvari i es troba amb la Verònica iMaria, la mare.

El cinquè dolor és la crucifixió de Jesús a lacreu i al seu peu Maria.

El sisè és la davallada de la creu del fill mortdipositat a la falda de Maria.

El setè dolor és la sepultura de Jesús.

En el segle XII finalitza la reconquesta cristia-na de Catalunya amb la incorporació de Llei-da i Tortosa l’any 1149.

Les arrels de la devoció a la Verge Maria sónesteses per tot Catalunya, a tot lloc poblat. Apartir, doncs, del segle XII, amb la recon-questa d’aquelles terres que havien estat cris-tianes abans de la vinguda de l’Islam, es re-partí el territori en senyorius; aquestsfundaren capelles i esglésies a llurs castellsper tal d’atendre novament la religió catòlica iromana, implantant imatges del Crist a la creui de la Verge Maria; aquests foren els princi-pals símbols religiosos del cristianisme. A lavegada es crearen beneficis en llurs posses-sions senyorials per tal d’acostar els habitantsi els feren capelles i esglesioles.

Al mateix temps començaren a sorgir nomsafegits de referències locals, així el nom de laVerge Maria és reflectit i localitzat en llocs benconcrets com per exemple la Verge de Mont-serrat, de Queralt o de Núria, emparant-sesota la seva protecció. Sembla que al segleXV Roma propulsa la devoció universal versla Verge Maria sota el nom de la Pietat.

Qui era Maria, la verge i mare de Jesús, lahumana realçada a la divinitat?

Tot seguint la vida i fets de la història del cris-tianisme, veiem que Maria neix al regne deJudea, anomenat Palestina pels romans, do-minadors d’aquest regne en el segle I aC.

Maria era filla dels benaventurats i anomenatssant Joaquim i santa Anna, una família deNatzaret, de classe mitja. Maria es casà als15 anys amb sant Josep, en estat de gesta-ció. Josep tenia l’ofici de fuster i era també de

Page 6: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

182

corre a diverses figures de l’Antic Testament(l’arca de l’aliança, de fusta incorruptible, l’es-barzer ardent, que cremant-se no es consu-meix, i l’esposa del “Càntic dels càntics”, amés d’altres, com Sara, Dèbora, Judit i Ester)i àdhuc a profecies, com la que hom discer-neix al llibre del Gènesi (enemistat entre laserp i la dona), molt discutida i la del llibred’Isaïes (sobre la mare de l’Emmanuel).

L’Església Catòlica ha retut a Maria un culteespecial (hiperdúlia), superior i actiu en el mis-teri de la fe, a causa de la seva cooperació enl’obra redemptora del Crist. Per aquestesraons, més d’una vegada els catòlics han es-tat acusats d’adorar una criatura (mariolatria),fet que obligà a vigilar, segons advertí JoanXXIII, per tal que el culte a Maria no es co-rrompi en superstició. Sobretot a través de la li-túrgia i de la celebració de les festes marianeses desenvolupà, primer a Orient, i després aOccident, una ponderada veneració a Maria.

En el segle VI hi havia sis festes marianes aOrient, al segle VII hi ha quatre festes maria-nes al cànon romà, una de les quals és la del’Assumpció (15 d’agost). Posteriorment, l’e-volució de la pietat i de la doctrina enriquí lalitúrgia mariana, que tingué cura de manteniruna sobrietat en les seves manifestacions;n’és una mostra l’elecció dels texts sapien-cials com a lectures en les festes de Maria.L’arrelament del culte marià s’expressa en lesinnombrables esglésies que, després del con-cili d’Efes, foren dedicades a Maria tant aOrient com a Occident. Amb l’erecció i dedi-cació d’esglésies a Maria s’introduí també elculte a les seves imatges, que formen un ca-pítol important de la temàtica cristiana de l’artde tots els temps.

Exclosa la ingenuïtat medieval de posseir re-trats de Maria, que hom atribuïa a sant Lluc,les primeres manifestacions iconogràfiquesapareixen en les catacumbes de Priscil·la(Roma), en forma de “Mare de Déu”.

La posterior evolució iconogràfica manté unarelació amb el sentit que van prenent la vidacristiana i l’espiritualitat mariana en les diver-ses regions. A Bizància els temes primitius(en són exponent innombrables icones) són laMare de Déu en majestat (la Kyriotissa), laVerge de la intercessió i el tipus maternal detendresa (la Verge besant la mà de l’Infant).Aquesta tradició iconogràfica es mantinguéen la Rússia medieval: les icones esdevin-gueren símbol de la cristianització i del tradi-cionalisme religiós, i les anomenades “guiesde pintura” i les prescripcions del concili deStoglav fixaren una certa immobilitat, que as-segurà una uniformitat en les representacions

històric, els que provenen de la llegenda (acre-ditada per la proliferació dels evangelis apò-crifs) i els que són fruit de l’especulació religio-sa del període postapostòlica.

L’elaboració de la pietat i de la doctrina ma-rianes féu aparèixer divergències notablesentre Orient i Occident: mentre les esglésiesortodoxes, fixades en els grans enunciatsdogmàtics anteriors al cisma, desenvoluparensobretot una espècie d’omnipresència de Ma-ria, mare de Déu (Theótokos), en la litúrgia lahimnologia i la iconografia, suports de l’espi-ritualitat; l’església llatina seguí un desenvo-lupament doctrinal que desembocà en unamariologia. D’ençà de la Reforma, la personade Maria i el paper que hom li atribueix enl’obra de salvació i en la vida de l’Esglésiasuscitaren a Occident mateix, nombrososproblemes. Aquests han estat plantejats desdel punt de vista de la fe (dins els pressu-posts teològics que dirigeixen l’exegesi i lainterpretació dels texts bíblics), així com desde la perspectiva de la teoria sistemàtica i del’eclesiologia; llocs no negligible del debat te-ològic, l’actual diàleg ecumènic no pot deixard’aportar-hi llum i àdhuc noves perspectives.

Per a comprendre el paper de Maria, la tradicióha insistit en els paral·lelismes tipològics, so-bretot el d’Eva-Maria i de Maria-Església. Si lafe ha comprès millor, a través d’Eva i de l’Es-glésia, que Maria, mare del Crist, és tambémare dels homes, és perquè ha descobert lescorrelacions bíbliques que permeten d’establirla relació de Maria i de l’Església com a “NovaEva”, generosa de la nova creació, reparadorade la falta original de la humanitat i que té unpaper actiu en el designi de salvació alhora perla seva obediència de fet i per la seva santedatexpressada per la virginitat perpètua.

Com a expressió i, ensems, com a fonamen-tació d’aquests trets, la literatura mariana re-

La Verge pintadaa les catacombesde Priscil·la, Roma.

Page 7: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

183

panya. Cal resseguir primerament la històriaescrita de les confraries i congregacions deservites o servents de Maria des del segle XIal XVIII.5

Al principi, l’església catòlica romana, venera-va la imatge del Santcrist clavat a la creu, coma fill de Déu tot creador, i no fou fins al segleXI que s’hi afegeix la imatge de la Verge Ma-ria a la vora de Jesús clavat a la creu, unifi-cant el dolor de Mare i Fill.

A Roma, la capital de l’imperi romà, en eltemps de l’emperador Marc Aureli (161-180)es formen unitats de fidels amb el nom deconfraries; precisament aquest emperadorconsta com a membre de la confraria del Sa-lis,6 o divinitat pagana. Per tant l’origen de lesconfraries com a associacions es remuntendes d’aquell temps fins que a Catalunya esfunden les associacions cristianes seglesdesprés, a partir de la mort de Jesucrist, demans del seus deixebles els apòstols deste-rrats de Palestina per ordre de Roma.

Un cop cristianitzada Roma i el seu imperi, esperd en l’oblit la devoció a algunes divinitatspaganes i en altres sembla que es reciclen,així la devoció a la divinitat femenina Minerva(la deessa de la intel·ligència) se li atribueixcerta vinculació amb la Verge Maria. El nomde Minerva se’l relaciona amb Maria, tant comel del Sant Crist i Minerva. En el segle II del’era cristiana el nom de la Verge Maria formapart de nous espais socials del cristianisme.

A Catalunya apareixen les primeres voca-cions marianes en el segle XI sorgint les“Confraries o associacions de fidels constituï-des per a l’exercici d’obres de pietat i caritat iper a incrementar el culte públic del propi pa-tró (patrona). Els seus membres no pronun-cien vots ni viuen en comunitats, però tenenuns estatuts, un títol i una forma particulard’hàbit o distintiu, com la confraria de la marede Déu de Montserrat”.7

És al segle XII quan sorgeixen les confrariesprofessionals de menestrals, dites de gremi id’altres professions, sota l’advocació religio-sa, al començament de la baixa edat mitjanaamb finalitat benèfica (exercida per les co-rresponents almoines) i entre els membresd’un mateix ofici, aquest sistema dura fins elsegle XVIII.

Cap a finals del segle XII i començament delXIII, es dóna a Catalunya el nom de confraria

iconogràfiques. A l’Occident, després dels dela Verge Mare i de Maria orant, temes predo-minants a les catacumbes, hom troba els deMaria en majestat (com a reina, voltada d’àn-gels) i de Maria intercessora. A ells, presenttambé en l’edat mitjana, són afegits com mésva més els de la Crucifixió i de la Pietat (Ma-ter dolorosa); així mateix, i sobretot des del’inici del Renaixement, es multipliquen lesrepresentacions dels diversos episodis de lavida de Maria (anunciació, visitació, naixe-ment de Jesús, representació, fugida a Egip-te) i, a partir del segle XVII, les de temesdogmàtics (dolors, immaculada, assumpció,coronació) i altres de secundaris (com el de laMare de Déu del Roser, la Pietat).

La sensibilitat plàstica, des de les “madonne”del Renaixement italià a les immaculades delsegle d’or espanyol, manifesta uns caràctersque semblen expressar sobretot la devota in-terpretació dels artistes.

Després d’aquestes tendències més naturalis-tes, persistents al segle XIX, actualment hi haun desig de tornar a donar a la figura de Ma-ria aquells trets d’espiritualitat que li sabé in-fondre l’art medieval, tot mantenint les formespròpies del llenguatge artístic modern, euro-peus, segons escrigué Evangelista Vilanova.4

Nota: Dates sobre la llegenda familiar de Nat-zaret (segons document de l’arxiu del Vaticàdel 13 de setembre de 1840, la Verge Marianasqué fa uns 2.000 anys, quan es va casartenia 15 anys, 3 mesos i 17 dies, i al morir te-nia 47 anys, 6 mesos i 26 dies. Sant Josep esva casar als 17 anys, i al morir en tenia 45. Elseu fill Jesús morí als 33 anys, 3 mesos i 9dies). Pel que es dedueix que Maria era unanena, jove i verge, quan va tenir a Jesús.

Realitats i llegendes anteriors a la devocióde la Verge dels Dolors

De les confraries a les congregacions ma-rianes (segles XI-XVIII) Al revisar el que hi ha escrit sobre la devocióMariana, vers les seves congregacions i con-fraries servites anteriors a la devoció popularcatalana de la Verge Maria dels Dolors, mésque realitats semblen ser llegendes piadosesamb les que s’han servit per, unificades toteselles, crear-ne una sola arrel.

Cal retornar als veritables orígens, donat quela devoció a la Verge dels Dolors sorgí de Ca-talunya i des d’aquí es difongué cap a Es-

4 Enc. Cat. Tom 6, pàg. 471.5 Enc. Cat. Tom. 5, pp. 478. Confraria.6 Història Universal (Prehistòria i Història Antiga). Edicions 92. Vol. I, pp. 306-322. Barcelona 1993.7 E. Cat. Tom V, p. 479.

Page 8: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

184

sentant a Catalunya les arrels de la devocióMariana. (E. Cat. Tom. 13).

La segona font de devoció vers Maria a Cata-lunya, i concretament a Barcelona, es diu quel’establí uns predicadors i devots de la VergeMaria provinents d’Alemanya. Aquests orga-nitzaren l’ordenació de la confraria segonsdeterminà Fra Jaume Sparague, prior del mo-nestir de Calunya (Alemanya).11

Segons la llegenda l’any 1252 eren establertsa Barcelona uns confrares als qui donaren cè-dules de creació de confraries arreu de Cata-lunya reconegudes amb el nom del Rosari(aquest nom ve de St. Domingo de Guzmán,que en vida promogué fundacions i ordes depredicadors). Benhaumat de Llívia, morí ambl’avemaria als llavis i la corda de nusos a lamà per a comptar oracions (forma orientaladaptada per la fe cristiana, usada pels se-guidors del Corà i de Buda).12

Les venerables confraries del Rosari foren lesmés popularment conegudes a Catalunya,també dites del Roser, solen ser representa-des amb una orla de 15 roses, que són elsmisteris del rosari. La Verge Maria amb el FillJesús als braços són representats als altarsvenerant la Verge Maria del Roser voltadapels 15 misteris:

1r. Anunciació.2n. La Verge amb Santa Anna.3r. El naixement de Jesús.4t. El Fill davant els sacerdots.5è. Jesús amb els sacerdots.6è. L’oració a l’Hort.7è. Jesús és fuetejat.8è. Coronació d’espines.9è. Jesús portant la creu.10è. Mort de Jesús.11è. Resurrecció.12è. Ascensió al cel.13è. La Santíssima Trinitat.14è. La mort de la Verge Maria.15è. Coronació de Maria.13

Tampoc és possible trobar documents que re-colzin aquests fets sobre les confraries delRoser i llurs fundacions. És cert, però, l’apari-ció de les confraries del Roser de Catalunya.

“D’ençà el segle XVI es va difondre de mane-ra especial les confraries devocionals del Ro-

als primers organismes de govern municipal,segons uns documents del 1183 trobats aCervera, i poc temps després a Vilagrassa.Aquestes confraries també s’anomenen con-solats, nom que prevalgué a partir d’alesho-res en alguna altra població.8

En el segle XIII sorgeix l’advocació marianapròpia de casa nostra, de Catalunya. A Bar-celona el nom de Mercè va lligat a la fundacióde l’orde del mateix nom, aquesta orde ésfundada el 1218 per sant Pere Nolasc, santRamon de Penyafort, i el rei Jaume I, que elsmana fundar l’orde per a redimir els captiuscristians fets pels àrabs. La seva advocació esconstata cap els 1230 i es construeix un tem-ple dedicat a la Verge Maria sota l’advocacióde Mare de Déu de la Mercè.9

Al mateix temps vingueren a Catalunya altresdevocions estrangeres, des d’Itàlia ens vin-gué la devoció Mariana, sorgida del movimentque engegà l’orde del servents de Maria (Or-dre Servorum Beatae Mariae Virginis), funda-da l’any 1233 per set mercaders de Florència,regida per la regla de St. Agustí. La finalitat del’orde era la santificació dels seus membres através de la devoció a Maria, sobretot per lameditació dels dolors de la passió i mort deJesucrist. Es diu que aquests devots s’establi-ren a Barcelona a finals del segle XIII,10 as-

8 Íbid. Tom V, p. 479.9 Íbid. Tom IX, p. 820.10 Íbid. Tom XIII.11 SERRA I BOLDÚ, VALERI-OLIVA, VÍCTOR. Llibred’or del Rosari a Catalunya. Barcelona 1925.12 Íbid. Cap. I, pp. 16-21.13 Íbid, p. 21

Page 9: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

185

Al segle XVI es generalitzen les devocionsmarianes a Catalunya, la del Roser, de la Pie-tat i Soledat, totes elles emmarcades en lapassió o davallada de la Creu, representat perla figura de Jesús mort damunt els genolls deMaria,17 i la soledat de Maria després de lamort de Jesús;18 molts historiadors fan coinci-dir amb la dels Dolors per la seva similitud.

Un recent estudi ens exposa que la històriadel servites de Maria, regits des de Roma, noté res a veure amb els orígens del servites dela Verge dels Dolors de Catalunya.

Aquest estudi ens el mostra el llibre Fuenteshistorico-espirituales de los siervos de SantaMaría. I de 1245 a 1348. L’obra escrita en cas-tellà comença dient i ressaltant la “Lleyendadel origent”, basada en la versió de la “Le-genda de origine Ordinis fratrum ServorumVirginis Mariae”, la introducció de la qual s’as-senta en la “Llegenda beati Philippi Servorumbeatea Verginis Maria”, obra escrita per santFelip Benició, mort l’any 1317, la qual narraels fets històrics del inicis de l’orde dels servi-

ser i el Santíssim (d’aquesta manera, en lamajor part de les parròquies del Països Cata-lans s’anomenaren de la Minerva, o seus del’arxiconfraria del Santíssim). Les confrariesdel Roser es difongueren pel món rural catalàde manera particular des de la batalla de Le-pant (1571), i al llarg del segles XVII i XVIII,coincidint amb l’esforç contrareformista d’en-quadrament de la població i reforçament de ladevoció mariana.

En el procés de consolidació ocuparen un llocdestacat els grups socials intermedis de lasocietat civil (petita i mitjana noblesa, ciuta-dans honrats i pagesos benestants) i de l’e-clesiàstica (canonges i rectors, que feien depont entre el camp i la ciutat, d’on partia ladifusió sota el guiatge del frares predicadors,encoratjats pels bisbes; eren els notables lo-cals que, en molts casos, a més de ser-nefundadors, contribuïren a dotar-les, mitjan-çant fundacions de misses i aniversaris, be-neficis i aportacions extraordinàries perconstruir retaules i capelles, a més de gaudirsovint del càrrec d’administrador o prebost. Ales poblacions importants, a més de les con-fraries del Roser i de la Minerva, si bé enmenor nombre, també foren rellevants a par-tir del segle XVII les confraries del Carme, dela Sang i dels Dolors.14

Dites confraries, unes i altres al segle XVIII,prengueren el nom de congregacions o asso-ciacions de fidels, amb vots o sense, que esreuneixen sota una advocació religiosa per aexercicis de pietat amb finalitats apostòliques.Les congregacions marianes són associa-cions de clergues i laics que tenen la finalitatde promoure la fe cristiana mitjançant elsentit d’Església, amb els exercicis de SantIgnasi i les activitats apostòliques. Les con-gregacions marianes sorgiren el 1560 alcol·legi romà del jesuïtes, i foren erigides ca-nònicament el 1584 per Gregori XIII, fins a lasupressió de la Companyia de Jesús el 1773,segle XVIII...”.

És documentat que “la congregació marianadel jesuïtes s’establiren a Barcelona el 1590,si bé, anteriorment, fra Bernat Crespi fundà laprimera congregació mariana el 1571 a Bar-celona.15 En aquest temps les confrariesprenien el nom de congregacions. Segonsdocument, “les confraries sota l’advocació dela Mare de Déu del Dolors es difongueren alsPaïsos Catalans gràcies a l’orde dels servites,a partir del segle XVII.16

14 Diccionari d’Història de Catalunya. Edicions 62, director Jesús Mestre i Campi. Barcelona 1993. P. 285.015 En aquest temps les confraries prenien el nom de congregacions. E. Cat. Tom V, p. 485.16 Íbid. Tom VI, p. 345.17 Íbid. Tom XI, p. 580.18 Íbid. Tom XIII, p. 733.

Page 10: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

186

braços, voltada de les següents paraules Sigi-llo dei fratti Servi della beata verginae Mariaenel luogo di Montse Sonaio (pàgs. 99 a la 104).

El llibre conté les Constitutiones Antiquae, osigui el reglament, obligacions i constitucionsque tenen tots els devots servites de la VergeMaria, actualitzats fins el Concili Vaticà II,pàg. 107 a la 190, on comencen els capítolsde llegendes sobre diversos servites, i finalit-za en la pàgina 394 amb les fonts iconogràfi-ques de l’obra. Sobre les llegendes dels beatsnomés en ressaltaré alguna anècdota, per laseva rellevància, contingut i per la comprova-ció històrica.

Així, doncs, el llibre és dividit en tres parts. Enl’última, en les pàgines 191-92, Felip Beniciódiu el següent sobre les llegendes: “L’orde hasigut fundada per la Verge Maria, que s’haservit per aquest fi de set homes particular-ment dotats dels set dons de l’Esperit Sant, iha volgut que aquesta orde sorgís l’any1233”. Felip ingressà a l’orde el 1254, i aques-ta fou aprovada per Benet XI amb la butllaDum Levanus (1304).

“La benaventurada Verge Maria (continua Fe-lip Benició), Mare de Nostre Senyor Jesucrist,és el refugi de tots els pecadors que a Ellaacudeixen per a obtenir misericòrdia, obte-nint-la del seu fill, tots els frares de l’ordre, amés de gràcia i glòria per la passió i mort deCrist”.

En un del capítols llegim: “del porqué sólo sie-te hombres fueron escogidos para el inicio anuestra orden de ser perfección, del triplenombre de la orden... Oh, admirables héroes!Poco antes los hemos definido, en sentido es-piritual, como las estrellas Pléyades que de-ben iluminar con su luz el camino de nuestraperfección. Nuestra Señora los ha llamado avivir juntos en una radical unión para dar ini-cio a su Orden y así desatar el lazo de Orión,alrededor del cual se mueven los impíos, ypara indicar el camino recto que conduce a lagloria celeste.

Efectivamente las estrellas Pléyades son sie-te y pertenecen a la constelación del Toro, encuyo signo entra el sol el día 15 de abril. Ta-les estrellas empiezan a aparecer sólo en laprimavera, es decir, cuando el sol, con susmás ardientes rayos, abre la tierra, dispo-niéndola para el arado, y hace que retoñen yflorezcan los árboles. Así estos hombresgloriosos y primeros fundadores de nuestraOrden, como siete espirituales estrellas Plé-yades” (pàg. 225).

tes de Maria. La llegenda del grup primitiudels Set (servites), des del 1233 al 1249-51, iel desenvolupament posterior fins el 1267, ini-ci del generat per sant Felip Beneció.

Com s’ha dit abans, la principal orde dels ser-vites fou l’Orde Servorum Beatae Virginis,sorgida l’any 1233 d’entre un grup de set ho-mes religiosos de Florència, els quals funda-ren una societat amb el títol de Siervos deSanta María. Aquesta informació és la clauper a esbrinar la seva història, difusió, expan-sió i fundació universal de la devoció mariana.

Traduït al català, el primer capítol ens diu que“els orígens, en els primers deu anys, de1245-47 a 1256, centrat en els grup dels pe-nitents servents de santa Maria, els set fun-dadors, i sobre Montse Senario, on pujaren talvegada a primers del 1246... El desenvolupa-ment dels següents 20 anys (1256-1274), quees manifesten amb l’increment numèric i en ladifusió geogràfica del centre d’Itàlia, traspas-sa els Alps i arriba a Alemanya, amb el com-promís cultural apostòlic, en el que tenen llocprivilegis de la Mare del Senyor, i en l’estruc-tura organitzativa que comprèn la constitucióde les primeres provinences religioses i laconcentració del govern en mans del prior ge-neral, que resideix ja a Florència, equilibratpel capítol general anual; en la prestació d’uncos de lleis constitutives i d’una memòria es-crita sobre els orígens i principi de l’orde (elDe origine ordinis), realitzada per sant Felip,figura cabdal de l’època”.19

L’escrit ens ha arribat a través d’un únic ma-nuscrit conservat a l’Arxiu General de l’Ordedels Servents de Roma. Es tracta d’una cò-pia. Aquesta té diferents punts confusos,errors ja comesos pels copistes. El manuscrités del segle XIV, en concret de l’any 1375. Elpergamí adquirit a Florència és copiat en elQuaderno del inicio de la Orden (F. Tozzi, lli-bre degli Spogli clasificado A del año 1375)La relació de l’escrit, tal com el tenim, deu ha-ver estat acabat poc després del 1317.

En el capítol segon, titulat Intestaciones Re-gistros Notariales, hi consta les dates de lesfundacions que van del 1245 (la de Florència)a la d’Avinyó, del 1348. No hi consta cap fun-dació de Catalunya. La descripció de les fun-dacions van de la pàgina 21 a la 98.

Tercer capítol: Sellos del Prior Mayor de MonteSenario y de los Priores Generales de la Or-den. El segell original data del 7 de juliol de1255, i és traçat per un notari, en ell hi constala imatge de santa Maria portant el seu fill als

19 Fuentes Historico Espirituales de los Siervos de Santa María. I. De 1245 a 1348. Bérgamo (Itàlia). 2000.

Page 11: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

187

gata). En aquesta llegim el relat fantàstic d’unsomni que tingué Felip en el que se li aparei-xia la Verge sobre un carro de foc tirat per unlleó i una ovella, la Verge anava vestida de ne-gre i invità a Felip que muntés en el carro i ellhi va accedir.

També se li atribueixen alguns miracles en laII Leyenda (Perugina), i en la Leyenda denuestro padre el bienaventurado Felipe. Enun punt es diu que Felip, el servidor de Mariaporta a la Verge una palma per recordar lamort de Jesucrist. També es detallen els mira-cles aconseguits per aquest servent de Maria.

Entre altres relats reflectits en aquest apartattrobem la Leyenda del Beato Joaquin de Sie-na, i la Leyenda del beato Francisco de Siena;una es basa sobre la Verge de l’Assumpció, il’altra en la Verge del Lliri i Senyora del Àn-gels. Continuen les llegendes amb la Leyendadel beat Francisco confesor de Siena de laOrden de los frailes siervos de Santa MaríaVirgen. D’aquest relat ressaltaré el punt 27,on diu que “poco después se echó su cuerpoagonizante encima del camastro, frente a laimagen de la gloriosa Virgen. En sueños veíaa la Virgen gloriosa hablando a su Hijo quetenía sobre sus rodillas, cobijado entre susbrazos, esta le decía: Amor mío, amor de misentrañas, ¿cómo recompensaré a este hijoquerido por el servicio que me cumplió duran-te su vida? El pequeño le respondió: Es justoMadre querida, que aquél que tanto nos amó,goce con nosotros en el Reino y se le venere

En el punt 25 ens diu “que nuestra Orden senombra también Orden de los frailes Siervosde la bienaventurada Virgen María. De hecho,nuestra Orden tiene tres nombres; uno gene-ral, por motivo de la Regla; otro especial, porla actividad propia de los que la componen; eltercero particular, por motivo de nuestra Se-ñora su fundadora.

De la misma manera, nuestra Orden tienentres nombres. Un primer nombre general porla regla del bienaventurado Agustín, que pro-fesaron los antiguos frailes de nuestra Orden,por esta regla se le dice generalmente Ordende san Agustín. Un segundo nombre espe-cial, por la actividad propia de los que a ellapertenecen, por la cual recibe el nombre es-pecífico de Orden de los frailes Siervos de laBienaventurada Virgen María. Y finalmente untercer nombre particular, tomado de NuestraSeñora, su primera fundadora, por quien reci-be sólo ella el nombre de Orden de la Bien-aventurada Virgen”.

El capítol quinze trobem els “Privilegios ad-quiridos por la Orden después de la entradaen la orden del bienaventurado Felipe y suunánime elección al generalato”.

Al punt 56 exposa el següent: “Como ya diji-mos antes, en el tiempo en que nacía el bien-aventurado Felipe y en la misma Ciudad yprovincia donde él nació, Nuestra Señora reu-nió a nuestros gloriosos Padres para fundarpor medio de ellos una nueva casa. Para en-tonces el bienaventurado Felipe, había al-canzado la edad adulta y, colocado sobre elcandelabro de nuestra Orden debía iluminaresta casa con la palabra y el ejemplo, dejan-do a los frailes de nuestra Orden un modelo yuna norma de cómo debían servir dignamen-te a nuestra Señora.Y para que quedara bienclaro a todos que el progreso de nuestra Or-den dependía de la virtud del bienaventuradoFelipe, desde el mismo año de su ingreso enla Orden, nuestros frailes empezaron a recibirbeneficios.

En efecto, luego después de su ingreso, ani-mados por la virtud del bienaventurado Feli-pe, se presentaron a la Curia romana, que enaquel tiempo se encontraba en Nápoles, anteel papa Alejandro IV (1258), aquel mismoaño, es decir, el primero de su pontificado, yobtuvieron el primer privilegio para la Orden,y que en todos los conventos de su propiedadse pudieran levantar las dependencias nece-sarias, el oratorio y la campana, y construir elcementerio” (pàg. 262).

A partir de la pàgina 269, el llibre, en la sevatercera part narra les llegendes “Leyendasdel Beato Felipe de Florencia”, I Leyenda (vul-

Dibuix de la Vergei els set cavallers.

Page 12: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

188

de caritat i de devoció, va manar-los que esretiressin a un lloc solitari de la ciutat. Des-prés, per inspiració de la Santíssima Verge,renunciant a tots els béns temporals que pos-seïen, varen apartar-se de tota comunicacióde les coses del món i varen anar a viure a lamuntanya anomenada Senari, situada unestres llegües lluny de Florència, creient queaixí podrien dedicar-se amb més fervor i re-colliment al servei de Déu i de la Santa Verge,sobretot contemplant-la atribolada en sos te-rribles dolors.

Per espai de set anys la varen servir amb de-voció i fruïren les dolceses de ses infinites mi-sericòrdies. Allí en la muntanya Senari fou onpogueren un dia escoltar dels sacratíssimsllavis de la Verge com els anomenava elsseus Servents estimadíssims.

En efecte, el dia 25 de març de 1239, dia dedivendres sant, mentre els set sants baronsestaven reunits i meditant en la passió i mortde Jesucrist i els cruents dolors de la sevaSantíssima Mare, va baixar del cel la Sobira-na Reina més brillant que el sol, vestida denegre i acompanyada d’una infinitat d’ange-lets que portaven els uns improperis de lapassió de Jesús, els altres hàbits negres; undels angelets portava un llibre en el que s’hillegia Regla del P. St. Agustí, i un altre porta-va una palma verda a la mà dreta, i un precióscartell a la mà esquerra que deia Servi Ma-riae. Després, obrint sos bellíssims llavis, laVerge Emperadriu de cels i terra, els va dir:Aquí he vingut jo que sóc Mare de Déu, obli-gada per vostres precs, vinc a donar-vosmostres del meu amor, ja que us he escollitperquè fóssiu mos primers servents perquètreballéssiu la vinya del meu Fill. Perquè ve-geu que estic contenta dels vostres serveis,vull que d’aquí endavant vos vestiu ambaquest sant hàbit negre en record dels dolors,soledat i viduïtat que vaig patir en la passió imort del meu Fill estimadíssim, i que amb ellfeu que els homes es recordin de les mevespenes...” (Anal. Ord. Cant. 1 llib. 1).

“Dites aquestes paraules va desaparèixer laVerge Santíssima i des d’aleshores la glorio-sa Orde dels PP Servites o Servents de Ma-ria ha recorregut tot el món fent conèixer alshomes com és d’agradable a la Verge, i elprofitós que és a les ànimes la contemplaciódels dolors de la soledat i de la viduïtat queva patir durant la passió i mort del seu FillJesucrist”.

Aquesta llegenda fou escrita d’aquesta mane-ra en el llibre de Mn. Lluís Sarret i Pons, “LaVenerable Congregació de la Mare de Déudels Dolors”, Tàrrega 1935; transcrit igualmental llibre “La venerable Congregació de la Ver-

en el mundo en tu honor. Y el Niño Jesús conun gesto de su mano parecía decirle a Fran-cisco: Ven amado mío, ven amado de mi Ma-dre, para que goces con los santos de laeterna gloria, tú que conservaste con honor,sin concesiones y sin manchas, la virginidadde tu cuerpo” (pàg. 360).

Un altre punt interessant que cal ressaltar ésla mort del frare Francisco a les portes delmurs de Siena: “31. Caminó unos treinta pa-sos más y vió a una mujer desconocida quevenía del pueblo a su encuentro con un ramode rosas. Esta le dijo: Hermano Francisco, teregalo estas rosas. Y éste, muy agradecido,las tomó y con las fuerzas que aún le queda-ban, las llevó a una imagen de la Virgen glo-riosa que estaba pintada en una ermita dellugar. Mientras repetía el saludo del ángel, fuecayendo lentamente, primero de rodillas ydespués con todo el cuerpo extendido sobrela tierra, como una flor; cual lirio virgen seofreció así a la Virgen gloriosa antes de mo-rir” (pàg. 363).

El llibre acaba amb la Leyenda y vida del be-ato peregrina de Forlí de la orden de los sier-vos de Santa María (pàg. 394).

Aquesta obra no fa cap referència de l’advo-cació a la Verge dels Dolors. Tot el seu con-tingut és la font espiritual servita de Maria(Fuentes histórico-espirituales de los Siervosde Santa María. I de 1245 a 1348).Tampoc nohi consta cap fundació del servites feta a Bar-celona, tal com algú afirma es fundaren enaquests anys. Històricament, al vinguda delservites a Catalunya no fou fins al segle XVI.És curiós el fet que en l’última pàgina d’a-quest llibre hi consta la següent estampaciófinal: Finato di Stampare il Quindici Settem-bre. Festa di Santa Maria Addolorata. Dellan-no Duemila. Presso la Grafo in Palazzago(Bergamo, Italia).

Finalitzem amb la descripció de “La llegendadel set cavallers”, segons la publicació feta aRoma el 1916, juntament amb el nou regla-ment de 1883 de les congregacions marianes,aprovades el 1886 a Roma, el qual es repartíper totes les congregacions episcopals i jesuï-tes que coexistien. Aquestes últimes foren re-formades el 1857 a Espanya i Catalunya.

“Fundació de l’Orde dels PP. Servites o Ser-vents de la Verge dels Dolors: (...) A la ciutatde Florència de la Toscana, Itàlia, en l’any1233 hi havia set distingits cavallers, els seusnoms responien a Bonfill, Amadeu, Bonajus-ta, Manet, Sosten, Huc i Aleix, als que Déu,després d’haver-los escollit com a més agra-dables al seu Cor de molts altres que en lamateixa ciutat s’ocupaven en sants exercicis

Page 13: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

189

s’establí l’orde dels Servents de Maria, ini-ciant-se així l’expansió per terres catalanesde congregacions dedicades a “venerar a Ma-ria Santíssima en sos Dolors”.

Gavin continua dient que “Avui a Barcelona,consta desapareguda l’església de la Mare deDéu dels Dolors, coneguda com el conventdels Pares Servites, que era ubicada a l’avuiPlaça del Bonsuccés. Aquesta església sem-bla fou cremada durant la Setmana Tràgica deBarcelona l’any 1909”. Això ens confirma queés verídic que la casa central dels devots ser-vites dels Dolors era en aquest lloc i plaça.Des d’aquesta casa central de les congrega-cions de la Verge dels Dolors es reglamental’ordre disposada pel rei borbó Carles III, i ésen aquest convent de servites on es publica elllibre “Congregante y siervo perfecto de la S.S.Virgen de los Dolores”, dividit en quatre parts,llibre “Compuesto por el R.P.M. Fra. LorenzoRaymundez, Ex-Provincial, y corrector de laCongregación de la Adolorida Madre, fundadaen el convento de la Virgen del Buen Sucesode los P.P. Servitas de la ciudad de Barcelona,con aprobación y licencia del Real Consejoexpedida en Madrid a 10 de febrero del 1774,y lo dedica a la Venerable Congregación”.

ge dels Dolors de Bellpuig”, 1989, entre Jo-sep Mª Torrens i Jaume Torres.20-21

Basant-se en aquesta llegenda, des deRoma, l’orde dels Pares Predicadors absorbi-ren a principis del segle XX la primacia de lesdevocions marianes, entre elles la de la Vergedels Dolors. El convent del Bonsuccés, laseva casa central a Barcelona, fou cremat enla revolta civil de l’any 1909.

He comprovat després de llegir el llibre recentpublicat dels actuals servites “Fuentes histó-ricas”, que no consta cap vegada el nom de laVerge dels Dolors. Quan es fa referència a laVerge del Segell, tampoc no hi ha constànciaque es presentés alhora als set visionaris;considero així que el fet citat més amuntcontinua essent una llegenda i en cap casdenominessin a Maria específicament comla Verge dels Dolors.

L’origen de la devoció a la Verge delsDolors de Barcelona a tot Catalunya

Existeixen molts escrits que confirmen conjun-tament que l’advocació mariana de la Vergedels Dolors és catalana. Cal destacar el quediu l’Enciclopèdia Catalana: “Les confrariessota l’advocació de la Mare de Déu dels Dolorses difongueren als Països Catalana gràcies al’orde dels servites a partir del segle XVII”.21

Segons la mateixa font, en la definició del mot“servita” diu que és un “membre de l’orde delsservents de Maria (Ordo Servorum BeateaMariae Virginis), fundada el 1233 segons re-gla de St. Agustí per set mercaders de Flo-rència (canonitzats el 1888). La finalitat del’orde és la santificació dels seus membres através de la devoció a Maria i sobretot per lameditació dels dolors i de la passió. S’haviaestablert a Barcelona a la fi del segle XVII”.22

Cal aclarir que no hi ha constància de capfundació directa dels servites de Florència nide Roma a Catalunya fins al segle XVI, i tor-no a dir que la seva devoció principal no eravers els dolors, sinó sobre la pietat, que apor-taren les ordes terciàries des de Roma, puntque explico més endavant.

Si resseguim els 28 llibres de l’Inventari d’es-glésies (de Barcelona), de Josep Mª Gavin, hitrobem un apartat que ens diu que la ciutat deBarcelona fou de les primeres capitals on esfundà una església, i consta que l’any 1576

20 SARRET I PONS, LLUÍS. La Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors. Impremta Camps. Tàrre-ga, 1935.21 TORRES I GROS, JAUME-TORRENS I FONT, JOSEP Mª. La Venerable Congregació de la Verge dels Dolorsde Bellpuig. Pàg. 8. Impremta Saladrigues. Bellpuig 1989.22 Enc. Catalana. Tom VI, p. 343.

Església delBonsuccés després

de l’incendi de 1909.Al fons, annexala façana de la

Capella dels Dolors que perdura fins avui.

Foto Gavín.

Page 14: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

190

També consta documentada com a prova lesprocessons de Setmana Santa de Barcelona,organitzades per les confraries i congrega-cions, processons encarregades de fer llurssortides des del segle XVIII. Entre elles tro-bem la processo de la congregació dels Do-lors, a l’església del Bonsuccés; la de la Sang,de la plaça del Pi i, de la Mare de Déu de laSoledat, de la Mercè. Aquestes devocions enforma de processó actuaven per separat, i esportaren a terme fins a principis del segle XX.

Origen, fundació i estada de l’orde servitaa Catalunya

(Devoció i expansió de les congregacions dela Verge dels Dolors)

Segons un document estudiat ens narra que“en l’any 1580 vingueren a aquesta ciutat deBarcelona, capital del principat de Catalunya,de l’Espanya Tarraconense, els molt reverentspares Francesc Serdà, valencià, vicari gene-ral per dit regne i confessor de les monges deSanta Anna de Morvedre (Sagunt), BartomeuRodríguez i Alfons Camps, doctors en teolo-gia, també valencians i els pares Antoni Sosa,Ferran Felip i un altre Rodríguez, amb lletresdel Rvdm. Giacomo Tavanti, prior general detot l’orde per delatar l’orde dels Servents deMaria Verge en tot el regne d’Espanya.

A petició de persones piadoses i devots, elsconsellers d’aquesta ciutat de Barcelona, perno deixar perdre tan bona ocasió, retinguerenaquests pares, encomanant-los de tenir curade l’església i casa de santa Madrona, verge imàrtir, situada prop d’una milla fora de la ciutat,a Montjuïc, on hi ha les relíquies de dita vergei màrtir, i els donaren permís per fundar el con-vent, des d’aquí, amb el temps es va estendrea molts llocs la religió servita, com veurem.

Els religiosos van viure 38 anys a la casa deSanta Madrona. L’any 1618, perquè el lloc erainsalubre i l’aire infectat a causa d’un aigua-moll situat al peu de la muntanya, el conventfou traslladat dins la ciutat, al lloc on abans hihavia el col·legi de l’orde sota el títol del Peude la Creu, i compraren un lloc per fabricar unsumptuós convent i església. Es va començarl’obra i va posar la primera pedra amb granfesta, amb l’assistència de molt de poble,l’Il·lm. I Rvdm. Bisbe diocesà don Joan Sentís.El març de l’any 1635, per obra i diligència delmolt Rvd. P. Mestre fra Jeroni Oriol, provincialpassat ara a prior, fou traslladat el convent dela casa vella (del Peu de la Creu de Montjuïc)a la nova (del Bon Succés). En presència del’Il·lm. I Rvdm. Bisbe diocesà don Egidio Man-

En el capítol XIX del llibre en qüestió, narracom es va fer l’expansió de l’orde i les normesque s’havien de seguir, “de la hermandat quehan de tener las congregaciones entre si, con-siderando el grande efecto y estimación quese deve hacer de las religiosas congregacionesque de la Virgen de los Dolores están funda-das en diversas partes, que à exemplo esta deBarcelona se hallan en el día de hoy fundadasen las ciudades de Segovia, Granada, Gero-na, Vique, Solsona, y Málaga. En las villas deMartorell, San Hipólito, Figueras, Bisbal, Ma-taró, Cardona, Berga, Bagá, Torá, Cervera,Tárrega, Igualada, Bellpuig, Vilafranca del Pa-nadés, Vilanova de Cubells, Sitjas, Vendrell,San Sadurní de Subirats, Caldes de Montbuy,Sabadell, Esparraguera, Arbós, Saúja, Valls,Olot, Camprodón, Besalú, Castelló, Manresa,Castelltersol, Granollers, Calaf, San Juan Sas-badeses, Torruella, Lerda, Prelada, Palafru-gell, Hostalrich, Balaguer, Puigcerdá, Fraga,Tortosa, Badalona, Guissona, Seu de Urgel,Quarter, Oliana, Jaen, Badajoz, San Pedro,Blanes, Agramunt, Bañolas, Arcos de la Fron-tera, Murcia; y que las oraciones de unos, yotros mueven a la Divina Piedat, que dispongase erigan y funden otras, para que ayudadascon los socorros espirituales que (ab invicemfe) comuniquen unos à otros, los congregan-tes crezcan en el servicio de nuestro señor, yla meditación de los Dolores de nuestra MadreSantíssima por tanto las congregaciones ten-gan entre si Hermandad...”.23

23 RAYMÚNDEZ, Fra. LLORENÇ. Congregante y Siervoperfecto de la SS.Virgen de los Dolores. Barcelona 1774.

Estampa de laVerge Dolorosa.Peu de la creu.

Page 15: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

191

Essent el 1661 vicari general d’aquesta pro-víncia i comissionat el P. Puccinelli, assistirenel prior de la confraria dels Dolors, Martí deSant Giovani; Pare Galvan, cavaller; RafelComa i Gironi Batista, mercaders, instituïrenla processó dels Dolors de Maria amb l’auto-rització de l’orde. En aquesta processó hi con-corregueren els frares dominics de Palma, ivoltaren per tota la ciutat amb molt fervor delpoble manifestant d’aquesta manera una grandevoció a la Verge Maria dita la Dolorosa.

Aquesta processó es feu de la següent mane-ra, en primer lloc la iniciava un centurió romà,armat i revestit de ferro, recordant segons elmandat de Pilats el manament o l’ordre quedictà aquest de guardar el sepulcre de Crist; elseguia un estendard o domàs negre amb cor-dons i fil de seda; després continua un sergenti grup amb espasa i túnica negra, amb la co-rona reial i blasons. El gran seguici porta l’es-tendard amb el gran emblema de la Passió.Els fadrins emmenen el primer dolor, la pre-sentació de Jesús a Simeó. El segon dolor, lafugida a Egipte, és portat per membres de l’or-de. El tercer dolor representa el fill Jesús da-vant els doctors, el quart és el Crist amb lacreu, el cinquè és el Crist crucificat, el sisè ésla Verge davant el seu fill mort, i el setè dolorés representat pel sant sepulcre.

Segueix aquest grup uns portadors vestitsamb túnica negra portant un llençol o domàsnegre on hi ha pintada la Verge que ensenyal’hàbit (...) amb unes lletres daurades on s’hillegeix “Fill doloris mei, vesten susipte servi”.

Acaba la processó la Verge Adolorida amb lesset espases clavades al pit. La processó, des-prés de voltar per tota la ciutat, entra al tem-ple parroquial de Santa Maria del Mar, pas-sant pel davant el Palau del President.

rique, els consellers de la ciutat de forma ofi-cial portaven el tàlem, i tota la noblesa acom-panyava un estendard i un nombre infinit depoble, que havia vingut a la Solemnitat perveure l’església, tan ben adornada que sem-blava un cel”. Crònica de Francesc EpiphaniuCedo, director general, datat a Barcelona el 4de novembre de 1667. L’original es conservaa l’arxiu de la Cúria General de Roma, escriten italià. (Còpia Arxiu Juan Rosas).

El nom més amunt citat del Peu de la Creu,destinat a aquella casa convent fa referènciaa la devoció a la Verge de la Pietat, recordantel màxim dolor que patí Maria, Mare de Crist,al peu de la creu. La imatge de Maria al peude la creu fou representada en cada esglésiaimportant a partir del segle XVI, recordant eldivendres de Passió. El papa Sixte IV introduíla veneració a Nostra Senyora de la Pietat el1482; aquesta decisió farà esclatar una sem-bra devocional mariana per tot el món cristià iés al 1540 quan comencen a sorgir a Romales devocions marianes de la Pietat junt ambels servites de Florència.

Aquesta devoció mariana s’escampa arreuamb diferents noms, Lola, Lolita, Marisol, MariCreu, Angústies, etc., tots ells relacionats a laPietat, la Soledat, la Caritat, Martiri, Lamenta-cions, Plors, Turments i Dolors de la Bena-venturada Verge Maria o del Cor de la VergeSantíssima. El papa Pius V concedí el 1570 ladedicació del divendres de passió, abans deldiumenge de Rams, a la Verge Maria.

A la capella de l’església del Bonsuccés, nominstituït el 1619 (església fundada per D.Montserrat Navarro, segons crònica de Pas-cual Madoz), hi és introduïda a l’altar la VergeMaria, i es crea una fraternitat o confraria lai-ca, dita també tercerola, de l’orde servita; aaquesta confraria se li concedeix les indul-gències i privilegis de l’hàbit, això fa que s’u-neixi aquesta amb altres confraries sorgidesde Roma (concili de Trento –1545-1563–,gran reforma de l’església catòlica). També esdedica un altar al beat de l’orde, Pelegrí La-zano. Segons el cronista “la devoció d’aques-ta Verge es fa popular, Mare i Fill; aleshoresvingué el comissionat Rnd. P. Calixto Pucci-nelli, general de l’orde, i el visitador generalRnd. Silvestre i Maria Silva, priors de Gènova,l’any 1660, al juny, i es parla de fer una granfesta de la Verge Adolorida amb el poble, dela forma com explica a continuació (els fraresde l’orde), de dita santa imatge (...), el paregeneral diu que, comissionat l’any 1663, can-via el nom i títol del convent, dit primer delBonsuccés, pel dels Dolors. El papa Innocen-ci X adequa aquesta denominació dedicant-liuna nova butlla papal des de Roma, el 2 d’a-gost de 1647...”.

Dibuix de la Vergedels Dolors portada

en processó.

Page 16: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

192

sa a dir-se dels Dolors l’any 1647; el nomsembla que sorgeix per voluntat pròpia de lapoblació barcelonina. En l’esmentat any laciutat de Barcelona patia la pesta que feu mi-lers de morts. El principat de Catalunya sofriaalhora la guerra dels segadors, i a la pestas’hi sumava la fam i la misèria causades pelconflicte bèl·lic. El poble sofria doblement i, enla postguerra sorgí la devoció a la Mare deDéu o Verge dels Dolors. Captivats els barce-lonins amb l’espectacular processó del 1661,fa que dos anys després es fundés una es-glésia annexa al convent, amb una congre-gació laica terciària servita, i es comença aestendre la seva devoció des d’allí arreu deCatalunya i després a Espanya.

A Catalunya sembla que a l’orde servita inte-ressa primer promocionar la construcció deconvents. Tal com he pogut comprovar pel llis-tat, les congregacions sorgeixen amb força.L’ordre d’admissió d’aquestes i aquells explica-ré més endavant. El primer convent se l’ano-mena sempre del Bonsuccés, i al seu altar s’hivenera la imatge de la Pietat, esculpida perl’artista Juan Cra, la Mare que abraça el seu fillJesús, mort al peu de la creu, datat el 1670.25

Cal mencionar que a finals del segle XVIIconsta que a Barcelona hi ha vuit congrega-cions devotes i dedicades a Crist, onze a Ma-ria, dotze a diversos sants, tres a santes i unaa l’àngel custodi. De totes elles sobresortí lacongregació dedicada a la devoció a la Vergedels Dolors, a causa possiblement de la pocadinamització de les altres devocions existentsen aquella època.

Com ja he dit anteriorment fou l’any 1663quan fra Francesc Epifani Sedó, de l’orde ser-vita (OSM), fundà la primera congregació i ésla més antiga de les dedicades als Dolors.Aquesta fou la referència i model de moltesaltres, dins i fora de Catalunya, fins la des-amortització del 1835.

Respecta a la denominació de Verge dels Do-lors, ens consta que ja estava arrelada en laciutat de Girona a la baixa edat mitjana, jaque el clergue Arnau de Colomer, funda al1410 una capella sota el nom dels Dolors alclaustre de la catedral gironina, dotant-la d’unbenefici conegut per la Transfixió, nom enaquest cas localista.26

És el papa Innocent XI, l’any 1692, qui ano-mena la Pietat Dolorosa com Verge patrona iprincipal de l’orde dels servites, i és a partird’ara quan s’estén i es promociona el nom de

Unes 53 atxes acompanyen i il·luminen la pro-cessó, seguides per 700 persones vestidesamb túnica que porten ornaments propis delsdolors. En total foren 1.000 les persones par-ticipants a la processó.

L’any 1663, l’11 de febrer, neix la congregacióde tercerols de l’hàbit, segons la regla deMartí V. Aquesta congregació és formada perdos grups o classes, els homes i les dones.L’esmentat any es reuneixen amb moltaafluència i “acorden la voluntat de fer un grani sumptuós oratori, i es decideix que la sevaconstrucció serà de 95 pams de llargària i 32d’amplada...”.

La congregació comptava aleshores amb 160persones de variat nivell social, classe i con-dicions; eclesiàstics, abats, diaques, canon-ges, sacerdots, cavallers, mercaders i altres.En aquelles dates és prior el gran Consellerdel Principat, l’abat benedictí de Besalú, Fran-cesc Pons.

Una guspira de la devoció d’aquesta congre-gació catalana de Barcelona esclatà a 340milles, il·lusionant els habitants de la ciutatcastellana de Segòvia. El bisbe d’aquesta ciu-tat, “el Rmo. Don Dídac de Escolano, sol·licitàals mestres de la nostra congregació, formarpart de la congregació, donat que hi havia105 persones de totes les condicions que hivolien ingressar i ésser fidels i observants dela regla. Aquest nou grup de congregants deSegòvia el formaven 14 canonges i els fidelsde la parròquia de la ciutat, 32 cavallers, 105sacerdots i gent d’alta condició, sota la presi-dència del bisbe d’aquella ciutat. De seguidaes donà facultats per crear a Segòvia unacongregació similar a la de Barcelona, essentaprovada pel nostre pare provincial, P. M. FraIldefons (Pons), que concedí la facultat al bis-be de la fundació a la parròquia de San An-drés, apòstol, de la ciutat de Segòvia, el 26 defebrer de l’any 1667”.24

L’any següent, el 1668, “una demanda sem-blant porta a concedir la creació d’una con-gregació dels Dolors a la ciutat de Granada,agermanada amb la de Barcelona. Aquestany el Papa concedeix a l’orde dels servites elprivilegi de celebrar la festa dels set dolors dela Pietat, o Mater Dolorum, el tercer diumen-ge o el 15 de setembre, segons promoguédes de principis del segle XVI”.

Fent un resum dels fets explicats argumentemque al segle XVII, el 1618, es funda el con-vent del Bonsuccés de Barcelona, i que pas-

24 Crònica de Francesc Cedó, fonts de l’arxiu de Joan Rosàs.25 PÉREZ SANTAMARIA, EURORA. Escultura barroca. Catalunya. Arxiu Joan Rosàs.26 SUREDA JUBANY, MARC. La congregació dels Dolors de Besalú. 1999.

Page 17: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

193

Any 1667, 26 de febrer, parròquia deSt. Andreu de Segòvia.Any 1668, ciutat de Granada.Any 1678, Figueres.Any 1679, Sant Boi de Llobregat.Any 1685, Martorell.Any 1687, Sta. Catalina de l’Hospital, Girona.Any 1687, Sant Hipòlit de Voltregà.Any 1689, Vic.Any 1690, Hospital de la Soledat (des del1606), Solsona.Any 1692, els servites tenen el patronatmarià i devocional de la Verge dels Dolors.Any 1693, 18 de desembre, Mataró.Any 1693, Hostalric.Any 1693, Cardona.Any 1693, Igualada.Any 1693, Vilagrassa del Penedès.Any 1693, Berga.Any 1693, Bagà.Any 1693, Caldes de Montbui.Any 1693, Sitges.Any 1693, Verdú.Any 1693, Sanaüja.Any 1694, la Bisbal.Any 1694, Vilanova de Cubelles.Any 1694, Arboç.Any 1694, el Vendrell.Any 1694, Esparreguera.Any 1694, St. Sadurní de Subirats.Any 1694, Torà.Any 1694, Bellpuig.Any 1694, Torroella de Montgrí.Any 1694, Màlaga.Any 1695, Valls.Any 1699, Besalú.Any 1700, Olot.Any 1702, Camprodon.

la Verge dels Dolors o Adolorida, reconvertintel nom de les imatges de la Pietat com a Do-lorosa, i les confraries a congregacions. Ambaquest fet els servents de Maria, seguidorsdels fundadors de Florència, es fan seva lanova denominació dels Dolors com a matriudel col·lectiu de la seva identitat, i així ho de-mana la nova societat religiosa i laica a finalsdel segle XVII.

A partir del 1692 és quan apareixen moltesfundacions de noves congregacions, possi-blement són fruit d’antigues confraries maria-nes, que se sumen i agermanen amb la casacentral servita de Barcelona. Moltes d’aques-tes noves formacions procedeixen d’altres or-ganitzacions religioses de fidels tercerols.

Les fundacions de la Verge dels Dolors apa-reixen primer de les sumes de fidels, tant depobles petits com de ciutats, i de tots els esta-ments socials. Un cop reunits es predisposenen formar una congregació sota el nom delsDolors, se’ls explica que seran regits pels ano-menats servents de la Verge Maria i que es re-giran amb les seves ordenances i normes, re-gles i oracions; finalment es passa a escollirels càrrecs de prior i corrector, etc., donant aixíper constituïda i establerta la nova fundació.

Convents fundats pels servites

L’any 1580, Peu de Creu, Sta. Matrona(a Montjuïc) Barcelona.Any 1598, Peu de la Creu, València.Any 1602, Peu de la Creu, Quart (València).Any 1605, Verge Maria de Bell-lloc (Puigcerdà).Any 1606, Verge de la Gràcia, Empúries.Any 1607, Sant Llorenç, Vila Rodona.Any 1609, Sant Boi.Any 1611, Sant Marçal, Tortosa.Any 1612, Sant Miquel Àngel, del CastellMontar, Sogorb (València).Any 1617, St. Miquel Arcàngel de la Cova(Saragossa), refundat l’any 1449.Any 1618, Peu de Creu, del Bonsuccés(Barcelona).Any 1638, St. Martirià de Banyoles (Girona).Any 1658, Hospital de Balea (Osca).

Tots els convents de Barcelona tenen el nomde Peu de Creu, si bé però, se’ls coneix comdel Bonsuccés, i a la vegada aquests tambéeren reconeguts com dels Dolors, segons de-nominació donada per la butlla papal del 2d’agost de 1647.

Llocs on s’establiren o es fundaren les con-gregacions servites terciàries devotes a laVerge dels Dolors de Catalunya i Espanya

Any 1663, 11 de febrer, convent delBonsuccés o dels Dolors.

Portada del llibretdedicat a la

Dolorosa Mare,de Narcís Galindo,

propulsor de laveneració, editat a

Barcelona el 1690).

Page 18: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

194

Cervera (dita de la Pietat, 1619)BalaguerOlesa de MontserratPuigcerdàTortosaAny 1723, Badalona.Any 1730, Oliana.Any 1731, Blanes.Any 1734, Calonge de MarAny 1745, el llistat de Bellpuig aporta novescongregacions.Sant MateuRipollLa CorunyaLorcaBarcarrotaFernan NúñezLa Guàrdia de TrempAny 1750, Santa Coloma de Farnès.Any 1758, Sant Hipòlit Sacalm.Any 1774, llistat del provincial Raymúndez“Congregante y Siervo Perfecto de laSm. Virgen de los Dolores”.CastellterçolSant PereDes de l’any 1749 al 1775, al llistat deMataró apareix:PontsTrempCartagena.

L’any 1788, al llistat de Besalú hi apareix:Any 1788, Arenys de Mar.Any 1790, Sant Feliu de Guíxols.Any 1816, Capellades.Any 1860, S’Agaró (Castell d’Aro).

Congregacions sense data:Sant Llorenç de Morunys, Montblanc, Sarral,Juneda, Mieres, Palamós.

Per a finalitzar, anotem l’última congregacióapareguda l’any 1988, que és la d’Alpicat.Veure planell general de Catalunya.

(.) senyal llista de fundacions de Barcelona.(+) senyal on hi ha congregacions actualment.(x) senyal on hi ha una congregació viva.

El privilegi papal d’Innocent XI del 1692, no-menant patrona de l’orde servita a la Vergedels Dolors, uní aquesta orde durant un perío-de de dos anys a 23 congregacions estesesper tot Catalunya; si bé moltes d’elles no forenpas organitzades pels frares servites, si no peraltres ordes terciàries laiques u ordes de pa-res franciscans, dominicans, benedictins, etc.,o per simples sacerdots de les diòcesis, comde Solsona, la Seu d’Urgell o de Barcelona.Fins aleshores els servites tenien 7 congrega-cions a Catalunya i 2 a Espanya. En concret,el 1694 passaren a tenir 32 congregacions re-conegudes amb el nom dels Dolors.

Any 1702, Tàrrega.Any 1704, Manresa.Any 1710, Amer.Any 1717, Castelló d’Empúries.Any 1717, Hospital de Sta. Maria, Lleida.Any 1718, Palafrugell.Any 1718, Peralada.Any 1718, la Seu d’Urgell.

Des del 1718 al 1723 el llistat de Lleida dónanoves congregacions.

A BadajozSabadellSampedorAgramuntReusBanyolesArcs de la FronteraFragaMúrciaQuart (València)JaénTarragonaCardedeuLoja (La Corunya)LucenaGranollersCalafPobla de LilletSant Joan de les AbadessesGuissonaBazaÀger

Plànol de Catalunya amb les capellesdedicades a la Verge dels Dolors, orientatiu.

Page 19: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

195

mera congregació dels Dolors, matriu de to-tes les fundacions peninsulars. No és finspassada l’última guerra civil, vers l’any 1947,que tornen els servites a l’estat espanyol ifunden novament la seva província amb seua Madrid.

Les congregacions dels Dolors de Catalunyaquedaran al marge i passaran 50 anys, fins el1997, que s’interessa per elles el pare provin-cial de l’orde dels servites a Espanya i con-necta amb el que quedava de les antiguescongregacions catalanes, organitzant una tro-bada de totes elles des de Badalona.

De les més de 70 congregacions distribuïdesper tot Catalunya que existien en aquell mo-ment, es varen trobar 28 amb congregants, sibé només n’hi havia 13 que seguien organit-zant les seves activitats tradicionals, o siguique funcionaven realment.

La trobada de les congregacions i servites ter-ciaris tingué lloc al monestir de Montserrat, el16 de febrer de 1997. Feia 162 anys (des dela desamortització del 1835) que s’havia tren-cat tot lligam entre les congregacions catala-nes i de l’orde terciari servita. A la retrobada hiassistí el P. Provincial fra Manuel M. Fontaneti el seu assistent el P. Climent M. Paejà; juntsferen una missa conventual a Montserrat, con-celebrada pels pares servites, els sacerdotscorrectors de les congregacions, conjunta-ment amb la comunitat benedictina del mo-

Des del 1695 al 1699 es fundaren a Catalun-ya sis congregacions, i cap a fora en aquestmateix període de temps.

En la postguerra de la guerra de Successió,entre el 1717 i 1723, hi ha una gran devocióreligiosa a Catalunya vers la Verge dels Do-lors, sorgint 23 noves congregacions al Prin-cipat, i 10 més a Espanya.

El 1774 fra Llorenç Raymúndez publica en elseu llibre “Congregante y siervo perfecto...”una llista amb els noms de les congregacionsexistents segons l’ordre d’ingrés a la centralservita del Bonsuccés de Barcelona, enaquesta llista hi consten 62 congregacions aCatalunya i 8 fora; a finals de segle n’hi han72 a Catalunya i 13 a Espanya, en total hiconsten 85 congregacions germanes.

Després de la guerra del francès es viu una re-vifalla de congregacions però li segueix unadavallada amb les anomenades guerres carli-nes, amb la proclamació de la Verge dels Do-lors com a patrona d’Espanya. Aquest fet polí-tic reprimeix devocions en certs sectors, i en ladesamortització del 1835 fa minvar fins quasidesaparèixer en gran part de Catalunya.

Davallada i ressorgiment dels servites aCatalunya

És a partir de l’any 1835, amb l’exclaustracióordenada pel govern espanyol, quan desapa-reixen tots els convents de Catalunya i Es-panya, i entre ells les nombroses comunitatsservites. Només es mantingueren els tercia-ris laics que alimentaren viva la flama i l’es-perit servita. Sense l’impuls dels frares s’ana-ren perdent els lligams que mantenia l’ordeamb totes les congregacions dels Dolors, imoltes d’aquestes institucions es desferen,entre elles la principal, la congregació deBarcelona.

Com escrigué Madoz, després del 1835 “elconvent del Bonsuccés de Barcelona passà aser quarter militar, si bé l’església de la con-gregació dels Dolors continuà funcionant, is’organitza de nou el 1846, tornant a fer-se lafesta gran dels Dolors, amb la processó deldiumenge de Rams”.

Però amb la desgraciada revolta obrera deBarcelona del 24 d’agost de 1909, en l’ano-menada Setmana tràgica, fou assaltada i re-sultà cremada l’església de la congregaciódels Dolors, de la que els congregants laicsno pogueren refer-se i poc a poc anaren des-apareixent els antics congregants dels Do-lors de Barcelona. El convent servita delBonsuccés i annexos passen sota l’orde dela Mercè, descuidant-se dels terciaris i pri-

Portada llibret de fra Llorenç Raymúndez,

Barcelona, 1774.

Page 20: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

196

de la regla de Sant Agustí. Des d’aleshoress’expandeixen per tot Europa, majoritària-ment a Itàlia i Alemanya, on s’instituí per pri-mer cop al segle XV, segons la llegenda, lafesta de la Mare de Déu dels Dolors o l’Ado-lorida el 15 de setembre, estenent-se per total’Església sota el patrocini de Pius VII i méstard refermada per Pius X.

L’arrel de l’orde dels Servents de Maria, estàdoncs, des del seu inici, íntimament lligada a lavida religiosa des de la perspectiva laica; peraixò podem considerar la Tercera Orde Servitacom l’eix o pedra de toc de l’activitat dels paresservites, aprovada definitivament el 1424 mit-jançant la butlla papal de Martí V. Reglamen-tada l’orde els terciaris fundaren confrariesservites, adoptant multitud de denominacions:companyies, associacions i congregacions.

El 1540 es creà a Roma la unió de totes lescongregacions marianes sota l’advocació dela Pietat, tant dels servites com pels francis-cans, dominics, etc. Aquestes ordes marianesforen impulsades amb força en el Concili deTrento, del 1545 al 1563, en la reforma del’Església Catòlica Romana.

Els servites vingueren a Barcelona l’any1580, establint-se en una petita ermita en lamuntanya de Montjuïc, sota l’advocació de laSanta Matrona, on veneraren la Verge al Peude la Creu.

L’orde tercera de seglars o servents de laVerge Maria

Com el seu nom indica, l’orde estava dins unasocietat religiosa que compartia unes reglesinspirades que aglutinaven una societat, sub-jecta a aquelles mateixes regles i normes ne-cessàries per a organitzar religiosos i seglars,homes i dones, per assegurar llur supervivèn-cia i el progrés que comporta la constituciód’unes regles d’ús elemental i regulador deles relacions entre elles i el funcionament dela societat religiosa establerta.

Aquella societat, en aquest cas religiosa, te-nia diversos organismes de poder entre si. Elsde primer orde eren els homes o frares; En elsegon estaven les dones o monges, i en untercer orde hi havia el mixt, d’ambdós sexes ilaics, que eren els seglars. Tots ells són dinsunes regles de l’orde terciària, d’aquesta fór-mula sorgiren diverses ordes religioses ditesmendicants (que reben aportacions); d’igualforma estan els franciscans, dominics, agus-tins, carmelites, servites, mínims, trinitaris imercedaris, els quals coincidiran plegats en lamateixa època, segles XVII al XVIII.

nestir. S’acordà fer un cop a l’any una trobadade congregacions catalanes, a celebrar el pri-mer diumenge de quaresma.27

La germandat dels servites i congregants ca-talans es ratifica fent pública la seva “Regla deVida de l’Orde Seglar dels Servents de Ma-ria”. S’imprimeix en català, el dia 12 d’octubrede 2002.

Actualment els servites tenen 7 convents a totl’estat espanyol, cap a Catalunya. Al País Va-lencià n’hi han dos, un a València i l’altre aDènia. El cap visible de dites fraternitats és elfrare Antoni Moreno, que regenta les congre-gacions comuns des de Madrid.

Els orígens de l’orde tercera de seglars deMaria, abans d’establir-se a Barcelona

L’orde servita sorgí en l’ambient d’efervescèn-cia política, econòmica i religiosa que domi-nava la Itàlia de principis del segle XIII.

La tradició o llegenda ens narra com set mer-caders de Florència, entre els quals regnaval’amistat i l’ideal cristià, ingressaren en ungrup de penitents que gestionava un hospitalper a pobres, peregrins i malalts, anomenatSocietat de Nostra Senyora. Els seus mem-bres eren coneguts pels Servents de Maria.Per reconciliar-se amb Déu a través dels do-lors de Maria practicaven la penitència i lapobresa acollint-se a l’advocació mariana. Latradició narra el fet ocorregut el 1233 d’unaaparició de la Mare de Déu als set devots ser-vents, on la Verge els féu donació de l’hàbitnegre en senyal de dol i viduïtat, semblantamb el que ella portava en la manifestació.

En aquell temps la mentalitat religiosa canviàamb la nova orde fundada el 1208 per Fran-cesc d’Assís, aprovada pel Papa Innocent III.Dels seguidors de Francesc d’Assís, els fra-res o germans franciscans mendicants, sorgíla primera orde (OFM, Ordo Fratrun Mino-rum), seguida de tres grans branques: elsconventuals (OFM Con.), els caputxins (OFMCap.) i la tercera (VOT), seguida pels seglarsd’ambdós sexes, coneguts com a terciarisfranciscans i per diversos religiosos i religio-ses terciaris de moltes altres congregacions.

A rel de l’aparició de la Verge a Florència, elPapa envià al frare dominic Pere Màrtir per ainvestigar els servites que s’havien traslladata una ermita situada al Montse Senario, quemés tard serà el centre espiritual de l’ordeservita de Maria (OSM). Aquests eren cone-guts com els germans servites de Maria, diri-gits per Felip Benici, cap de l’orde, i seguidors

27 Butlletí de la Venerable i Discreta Congregació de la Mare de Déu dels Dolors. Núm. 1, febrer de 1998. Badalona.

Page 21: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

197

poca. Aquests darrers, entre homes i dones,superen el centenar d’individus”. Això recolzael prestigi de l’orde terciària i contribueix a do-nar una sensació d’ennobliment a tot aquellque en forma part i en el fet que és veritat queno es tanca la porta als que no són nobles,però indubtablement constitueix un reclammolt atractiu sobretot pels qui hi són. La cosacanvia amb la desamortització i es desfan lamajor part de congregacions.28

Un altre fet característic és el res de la coronade la Verge Maria, o corona dolorosa; el resdel rosari amb els misteris de dolor i el segui-ment del septenari, que sol ser la concentracióde fidels durant els set dies anteriors a la fes-ta gran del Dolors, el divendres de Rams. Du-rant els dies del septenari es contemplen elsdolors de la Verge, es feia el res del rosari, i esmeditava amb els sermons de predicadors.

La direcció de les congregacions servites, se-gons les bases matriu de la casa o conventdel Bonsuccés de Barcelona, a partir del1692, no estava pas confiada als seglars sinóa un corrector de l’estament eclesiàstic local,sovint de l’orde servita. El pare, frare o mos-sèn de capella, era el principal director de di-tes congregacions i del seus sants exercicis,renovant-se o confirmant el seu càrrec cadatres anys; els demés oficials, aquests de l’es-

Dins l’orde terciari hi pertany aquell fidel cris-tià que sense deixar la vida quotidiana pro-fessa l’obediència a una regla amb la finalitatd’assolir una major perfecció evangèlica, sotala direcció i guiatge d’algun orde mendicant.En el nostre cas l’orde servita és la que donàmajor projecció i incidència social vers la de-voció a la Verge Maria, fundant nombrosescongregacions arreu de Catalunya.

Pel que respecta a l’organització i govern,com he dit, es regien a semblança de les ve-nerables ordes dels frares menors francis-cans i dominics.

La tercera orde servita se la coneixia tambécom a orde de Sant Agustí i orde dels fraresservents de la Benaventurada Verge Maria.L’any 1692 el papa Innocent XI nomena pa-trona principal dels servites a la Verge Maria il’orde és coneguda amb el nom de Serventsde la Verge dels Dolors. Fou així com comen-çaren a formar congregacions per tot Cata-lunya, i després a Espanya, amb la devociódels Dolors de la Verge Maria, amb la bene-dicció, reconeixement, privilegis i indulgèn-cies del Papa Benet XIII, que instaurà la festadels Dolors el 26 de setembre de 1724.

Sobre la manera de vestir la indumentàriapròpia dels servites era una túnica de telabasta, penitencial, modesta i severa, utilitzadaen els afers interns o externs del congregantsen les festes commemoratives d’abans, uncop passat l’auge només s’utilitzà aquest hà-bit en les processons posteriors.

El papa Juli II, al 1508, decidí reduir el seu úsals tercerols, o terciaris, per la seva accen-tuada austeritat, ja no només per la vida enels palaus renaixentistes, sinó també en elsobradors o tallers. Sembla que al segle XVII-XVIII els que havien professat en l’orde ter-ciària amagaven la severa túnica de bastatela, fins que el papa Climent XI (1704) per-met que l’hàbit adopti unes dimensions i es-tructura més adients.

Per altra part el congregant servita tenia unacerta posició entre la societat, la característi-ca del terciari, a l’hora de fer nous adeptes ocongregants, tendia a reclutar individus deposició privilegiada, “n’hi havia prou de recol-zar-ho amb l’obra del Pare Director Fra Galin-do, OSM, titulada “Norte del Congregante”,publicat a Barcelona el 1700, on s’inclou unallarguíssima llista d’il·lustres congregants delsDolors, entre els quals destaquen papes, bis-bes, emperadors, reis i reines, i prínceps, i elque és més interessant, un nodridíssim reper-tori de la noblesa hispànica i catalana de l’è-

28 SUREDA JUBANY, MARC. La congregació dels Dolors de Besalú. 1999.

Estampa de la Verge amb la corona.

Page 22: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

198

Hisfeldia (Jordi de Hessen-Darmstardt), virreyi capità general de Catalunya”, fervorós aus-tricista que moriria durant l’atac del castell deMontjuïc el 14 de setembre de 1705; en la se-gona part d’aquest llibre hi trobem una relacióde les famílies més aristocràtiques d’Europa,que pertanyen al tercer orde servita. Aquestallista està significativament titulada com “Listade personas insignes de la Congregación dela Virgen Santíssima de los Dolores”, llistaseguida d’un apartat dedicat a papes, car-denals, bisbes, emperadors, reis, reines,prínceps i nobles, posant de relleu totes lesnissagues familiars dels regnes i principats dela península ibèrica i d’Europa.

Referent als terciaris servites de Catalunya enmostro tot seguit un petit resum extret de l’obra“Els terciaris a Catalunya durant els seglesXVII i XVIII”, de Valentí Serra, de Manresa; idel “Libro de las fundaciones de Congrega-ciones de los Dolores”, volum conservat a l’A-CA Monacales-Hacienda.30

Els servites terciaris de Catalunya “tenen elseu inici fundacional a Girona l’any 1687. Ubi-caren l’església de Santa Caterina, màrtir del’Hospital. El primer corrector fou el canongepenitenciari de la catedral, i en fou nomenatprior l’ardiaca d’Empúries; el 1689 es fundàuna congregació de terciaris servites a Vic(amb l’assistència del bisbe Antoni Pasqual,terciari servita), l’any 1690 s’eregí a la capellaHospital de Solsona i el 1685 a Martorell (se-gurament a la parròquia), l’any 1687 es fundala de St. Hipòlit de Voltregà (junt amb les deMataró, Hostalrich i Figueres). Els anys 1693i següent és quan els tercerols servites asso-leixen la seva màxima expansió en el Princi-pat, amb diverses fundacions, de primers, el1693: a la parròquia de Cardona, Igualada iVilafranca del Penedès, a l’església de NostraSenyora dels Socors, a Berga i Bagà (enaquesta darrera població, en la capella delSS. Rosari, a extramurs de la vila), a Caldesde Montbui, Sitges. L’any 1694 es funden lade la Bisbal, Vilanova de Cubelles, l’Arboç, elVendrell, Esparreguera (i segons sembla lesde St. Sadurní de Subirats, Bellpuig, Torà i To-rroella de Montgrí). L’any següent es funda aValls a l’església de Sant Antoni (1695). Lesfundacions restants de fraternitats de terciarisrealitzades pels servites tenen lloc durant elsegle XVIII (normalment les congregacionss’erigiren a les esglésies parroquials, o a lescapelles dels hospitals municipals). L’any1700 hi ha la fundació de la congregació delsDolors a la capella de St. Jaume de l’Hospitald’Olot; el 1704 a la capella de St. Miquel de

tament secular, s’elegien mitjançant votacionsdel mateixos congregants cada dos anys, enla data del divendres següent de l’Ascensiódel Senyor. L’organisme estructural quedavade la següent manera: el prior, que es cuida-va de l’economia; dos discrets o consellers;un mestre de novicis; un secretari; un recep-tor de les almoines; sacristanes, ostiaris oporters, infermers i consultors, tenint cura ca-dascun del seus respectius oficis.

Els que professaven en el tercer orde servitahavien de resar cada dia set parenostres i setavemaries, un memorial del Dolors de la Marede Déu; a diferència del altres grups de terce-rols que tenien moltes més obligacions depregària, aquest fet segurament explica elgran increment d’adeptes a aquella congrega-ció per la mínima obligació de res i, també pelprestigi que hi hagué amb la incorporació demembres provinents de la noblesa europea.Segons deixa escrit Josep de Segarra i Bal-drich, servita de Barcelona, tot congregantconeixedor de l’estat que ha pres a l’entrar enla “Venerable Congregació del Dolors, verita-ble Orde Tercera de la Religió del Servites, amés a de tenir la vida pròpia d’un cristiàexemplar, no ha de passar mai ni un sol diade la seva vida sense recordar-se del set prin-cipals dolors de la seva adolorida Mare”.

Pel que fa a l’origen i desenvolupament deltercer orde servita, estaven exhortats a com-bregar els dies de gran solemnitat, a més amés de la comunió mensual, i eren estimulatsa participar activament en els actes comunita-ris a fi de guanyar les indulgències atorgadesper la Santa Seu als terciaris servites. En Se-garra ens explica com era la vida religiosa delterciari o congregant servita a la Catalunyadel mil set-cents. Vestien hàbit telar durant lescerimònies litúrgiques i només portaven habi-tualment l’escapulari negre, propi dels tercia-ris servites.29

Josep de Segarra i Baldrich fou un “noble deCatalunya, doctor en dret, acadèmic de laReial de les Bones Lletres i congregant de laB.V. Maria Adolorida”. De Segarra escrigué elllibre “Historia del Origen y Fundación del Sa-grada Orden de los Siervos de María”, publi-cat l’any 1767, a Barcelona, i dedicat “al’Excm. Sr. Príncipe Pio (de Saboya)”, el fa-mós marquès de Castel-Rodrigo, mort a Ma-drid el 1723 i, dedicat també al P. Galindo,autor del “Norte de Congregantes” (publicat aBarcelona el 1700). La primera part de l’obrade Segarra la dedicà al “Serenissimo SeñorD. Jorge Landgrave de Hossia, príncep de

29 SERRA DE MANRESA, VALENTÍ. Els terciaris de Catalunya. Pàgs. 173-176.30 Serra, Valentí, Op. Cit., pp. 180-81.

Page 23: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

199

gregació va tenir per corrector el prior del con-vent de Castelló d’Empúries. L’any 1606 fun-daren el primer convent servita de Catalunyaa la vila de Puigcerdà, dit del Bell-lloc. El deBesalú fou fundat el 1699 per un clergue bar-celoní molt proper als servites. A Banyoles esfunda la congregació l’any 1787, si bé teniainfluències dels franciscans caputxins, compassa amb el de Figueres i altres.

A Mataró funda la congregació el seglar Mn.Francesc Garrido, amb llicència del bisbe dela diòcesi de Barcelona, Mn. Manuel d’Alba.L’any 1693 entra a formar part de la comunitatservita, el 1695 dita congregació s’agrega a lade Barcelona.31-32 En dita congregació s’hitroben visibles les influències de les ordesdels franciscans i de l’oratori de Felip Neri; elsdos sants hi són representats a l’altar princi-pal de la capella de Mataró.33

Un altre cas de fundació d’una nova congrega-ció fou la concentració de laics i seglars proce-dents d’altres confraries desfetes que s’uniran,per exemple a Lleida. Després del desastresde la guerra de Successió l’any 1717 dema-naren poder organitzar la congregació delsDolors, encapçalant la fundació el bisbe deLleida. S’admet per part dels servites de Bar-celona l’any 1718 i s’estableix a l’hospital deSta. Maria, i més tard passa a l’església delRoser, o convent dels Dominics, el 1737.

Manresa, i el 1718 a Palafrugell (a l’hospital),Peralada i a l’hospital d’Oliana; finalment el1758 es fundà la de St. Hilari Sacalm. Totesaquestes fundacions estaven autoritzades pelprovincial de la Sagrada Religión de los Sier-vos de María en España (amb residència aBarcelona), i malgrat el clericalisme de lescongregacions servites, on els correctors ipriors dels tercerols seglars solien ser nome-nats de la clerecia secular, a les juntes hi ha-vien seglars amb representació oficial. Elsservites de Barcelona gestionaren també lesfundacions de Segòvia el 1667, a Granada el1668, i al col·legi dels PP Clérigos Menoresde Màlaga, el 1694”.

Arreu de Catalunya, però, algunes fundacionsforen directament fundades pels pares servi-tes com a exemple de Barcelona, altres mésantigues formen part de les institucions de pa-res mendicants, com ara els franciscans, ordeque organitza tercerols abans que existissinels servites. Altres fundacions foren organitza-des per sacerdots diocesans, i altres congre-gacions sorgiren d’entre els laics, religiosospracticants, units amb els seglars.

Les fundacions a les diòcesis de Girona forenestablertes principalment pels pares servites;la congregació dels Dolors es fundà a la capi-tal el 1687, a l’església de Santa Catalina,màrtir de l’hospital de Girona; aquesta con-

Pintures deSant Francesc d’Assís

i sant Felip Neri.

31 FERRER CLARIANA, LLUÍS. Santa Maria de Mataró. 1971.32 Capella dels Dolors (Basílica de Sta. Maria de Mataró). 1998.33 GARCÍA MAZARICO, FERRAN L. Historia de la Real y Venerable Congregación de Ntra. Sra. de los Doloresde Lleida. 1999.

Page 24: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

200

sistema de decisió i govern dels tercerols erenels capítols triennals, en els quals es prenienels acords més importants i es renovaven elscàrrecs. Al text del cerimonial es recomanavaque ningú no es negués a acceptar els càrrecsconfiats sense una causa justa i, que s’exer-cissin pel temps fixat d’una manera acurada iresponsablement. A cada fraternitat del tercerorde hi havia un ministre local (un home per ales fraternitats masculines i una dona per a lesfemenines), amb els respectius consellers odiscrets, en nombre (segons era gran o petitala fraternitat) de quatre, a més dels que hoeren per dret: secretari, tresorer o síndic, imestre de novicis, i els seguien els anomenatsandadors, sagristà, infermers i zeladors, i totsplegats solien formar la junta local de la VOT.36

El germà i germana ministre (el prior), haviade vetllar pel bon compliment i observança,juntament de la regla, el bon funcionament dela junta, i moderar les despeses i ingressos. Elmestre e novicis era un dels càrrecs més im-portants, car incidia directament en la forma-ció de les candidates i candidats, de tal mane-ra que a voltes, eren sacerdots seculars quehavien professat al terç orde els que exercienel càrrec de mestre de novicis i, sovint tambéde germà ministre. El secretari tenia la res-ponsabilitat de redactar les actes de la junta ide mantenir al dia el llibre de vesticions i pro-fessions. El tresorer havia de custodiar les al-moines, pagar les despeses i administrar elsbéns de la fraternitat, sempre en diàleg amb elministre. Els infermers havien de visitar els ter-ciaris malalts, assistir-los en les seves neces-sitats i procurar que morissin amb la recepciódels sagraments de l’Església. Els andadorstenien cura de posar els avisos de les cele-bracions i actes diversos de la VOT a tots elsmembres (principalment l’hora dels enterra-ments) i els zeladors vetllaven, junt amb el mi-nistre, pel recte compliment de la regla, de talmanera que, els terciaris desobedients i perju-dicials a la fraternitat franciscana seglar, erenamonestats fins a tres vegades a mantenir-sedins les obligacions contretes amb la professióde la regla i si no s’esmerçaven, eren expul-sats del Terç Orde.

El pare consiliari (també anomenat pare co-missari), solia ser un sacerdot caputxí o d’altraregla del primer orde, o dels framenors obser-vants si era adscrit en algun de llurs conventsdel Principat, i si la fraternitat de terciaris eraubicada lluny d’algun convent caputxí, el rec-tor del poble solia tenir cura de l’animació es-piritual del terciari.37 Als inicis del segle XVII,

Els terciaris a Catalunya

És digne de menció que els reis de la coronacatalano-aragonesa també tenien connexionsterciàries amb els franciscans i també amb elfamós pensador mallorquí fra Ramon Llull. Se-gons l’estudi fet per l’historiador pare franciscàcaputxí, Valentí Serra, ens diu en la seva obra“Els terciaris a Catalunya, en els segles XVII-XVIII” que “des del segle XVI començà un se-gon període en la història dels franciscans, elsfrares menors o observants continuaren vivintpoc o molt independents, bé que sota el mateixgeneral. Durant el segle XVII, el moviment d’a-tracció vers la Venerable Orde Terciària francis-cana es generalitza moltíssim a causa del zelque al llarg de la dissetena centúria s’haviaproposat com un dels principals objectius, la di-fusió i promoció del terç i, per això, tant en elscapítols generals, com en els provincials, sen’aconsellava l’expansió. Aquesta promociófranciscana contrarià als sobirans d’arreud’Europa quan, els framenors que exercien lafunció de confessors reials, induïren a vestirl’escapulari franciscà als sobirans i sobiranesde la Casa d’Àustria, Saboia i Gonçaga, princi-palment. La cort hispana, en temps de Felip IIIingressà en bloc al tercer orde franciscà i, l’e-xemple de Felip i Margarida d’Àustria s’esten-gué a bona part de la noblesa castellana, entreells s’incorporen a la VOT Juan de Velasco, co-nestable de Castella; el comte de Lemos (queCervantes li dedicà el Quixot), el mateix Cer-vantes, Calderón de la Barca, Lope de Vega iMurillo, pintor franciscà per excel·lència, erenmembres del tercer orde franciscà.34

Els terciaris gaudien d’indulgències i privile-gis, tanmateix no eren pas per a tothom, puixl’accés a la VOT restava vedat als suspectesd’heretgia o descendents de jueus (pàg. 124).Segons consta en el primer capítol de la reglaterciària, diu que no es pot concedir l’hàbit apersona de cap classe que no tingui ofici o pro-pietat, no podia portar armes, no obstantaquesta prohibició es portava l’espasa com aguarniment... També, durant els segles XVII-XVIII, el capítol IV de la regla del tercer orde,mantenia la prohibició medieval de no assistir aballs i festes i, amb això a Catalunya se suma-va la prohibició a assistir a les curses de braus,als convits deshonestos, a les comèdies, a có-rrer els bous, als duels i a les danses.35

Pel que fa a l’organització i govern de la VOT,molt breument indiquem que tan sols a sem-blança del primer orde, en els framenors, el

34 Serra, Valentí. Op. Cit., pp. 121-22.35 Íbid, p. 128.36 Íbid, p. 129.37 Íbid, p. 130.

Page 25: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

201

Referent als terciaris de l’orde carmelità,agustinià, mínims, trinitaris i mercedaris, a laCatalunya del segle XVIII, Valentí Serra conti-nua dient: “els carmelites terciaris no sorgirenfins el 1635, rebent una regla redactada perTeodoro Stració, revisada el 1678 i pràctica-ment en vigor fins el Concili vaticà II. Dedicatsparticularment a la devoció a la Mare de Déu,titular de la mateixa orde; foren presents aOlot el 1673, a Barcelona el 1662 i després aGirona, Vic, Manresa, Vilafranca del Penedès,Reus, Tarragona, Mataró, etc.

Terciaris agustins (són iguals als carmelites),orde mínim de Sant Francesc de Paula, des-prés dels servites. Els terciaris agustins rebe-ren la confirmació canònica el 1399 de mansdel papa Bonifaci IX, amb la butlla In sinu Se-dis Apostolicae, reafirmada el 1401 i el 1470pel papa Pau II, mentre que Juli II, per la sevabanda, declarà el 1512 que els agustins se-culars integraven el tercer grau de l’ordeagustinià; aquests terciaris i la seva regla (...)hi podien accedir “cualquiera persona piado-sa, sea cual fuere su estado y condición, sol-tero, casado o viudo”.

Els terciaris tenien l’obligació de resar aques-tes pregàries que solien ser substituïdes perla corona de la Mare de Déu de la Consolació,

concretament el 1725, el papa Benet XIII pu-blicà una butlla de gran transcendència, la“Paterna Sedis Apostolicae”, en la que esdeclara el tercer orde: “veritablement un ordereligiós, distint de qualsevol fraternitat, oconfraria, posseïdor d’una regla aprovadaper la Santa Seu, noviciat, professió religio-sa i hàbit”.

Tanmateix, tot i la solemnitat d’aquesta decla-ració pontifícia, a la segona meitat del segleXIV s’encetà una forta davallada dels ordesterciaris (i no tan sols els franciscans) arreud’Europa; d’una banda l’haver d’afrontar elsreptes dels temps moderns i, de l’altra l’haverde remuntar excessives intromissions realistesque dificultaren l’activitat i vida de les ordesterceres vinculats a la mendicitat. Pel que fa ales fraternitats de la VOT d’obediència caputxi-na al Principat, la supressió dels ordes religio-sos i la desamortització de 1835, ocasionàque moltes comunitats terceres quedessindesemparades i sense l’assistència espiritualdels consiliaris; d’altres, però, malgrat les difi-cultats del moment, es mantingueren encaraflorents sota la direcció del clergat secular i,també de religiosos exclaustrats.38 Tallada decop la vida franciscana, alguns religiosos pas-saren a les missions americanes i a Terra San-ta, però d’altres restaren exclaustrats al serveide les diòcesis i continuaren fomentant l’espe-rit franciscà a través del tercer orde.

Els terciaris dominics. La seva tercera orde ésmolt igual als franciscans, i originàriament fouorganitzada per Simó de Montfort, amb un ca-ràcter marcadament militar, i en aquest sentit,“primitivament eren anomenats Germans de laMilícia de Jesucrist (sembla que fou aprovadaper Innocent III amb aquesta específica finali-tat, el 10 de juliol de 1210); després, assolidala victòria contra els càtars es va perdre el ca-ràcter militar, foren influenciats pels francis-cans i s’annexaren amb el moviment peniten-cial de St. Domènec, per a repel·lir amb lapenitència a totes les invasions diabòliques”.La primera compilació legislativa fou enllestidaper Munio de Zamora, ministre general de l’or-de de predicadors, l’any 1285, que més tardseria convertida en regla l’any 1405 pel papaInnocent VII, i de nou fou aprovada pel papaEugeni IV el 1439. “Durant el segle XVII, asemblança de les altres fraternitats de VOT,experimenta importants modificacions i deixade ser un orde penitencial segons l’estil me-dieval, tot donant especial prioritat a la for-mació espiritual dels tercerols, al format del’eucaristia, a l’acció caritativa, social i, senseperdre del tot el caràcter penitencial, a sem-blança dels terciaris franciscans”.

38 Íbid, p. 129. Serra Valentí.

Verge de Vic.

Page 26: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

202

que també era el moment d’acreditar una fontde devoció a la Verge dels Dolors com la quesorgí al Pla d’Urgell, a la Catalunya central, dequina divulgació passa per l’oratori de FelipNeri de Barcelona, que l’estén arreu de Cata-lunya. Hi han proves de les arrels originàries isòlides a més de les ordes anteriors conegu-des com les del Roser, Pietat o Soledat, i queés al mig del segle XVII on apareix per primeravegada la devoció a la Verge dels Dolors, enun llibre de Mn. Josep Llord, un senzill rectorde la parròquia de Fondarella, en el 1692,mogut per la implantació del nom dels Dolorsproposat pel papa.

La prova evident apareix en aquest llibre demossèn Josep Llord, escrit en un català antic,que per si mateix dóna la seva visió amb lesmeditacions pròpies de com ser un devot delsDolors de Maria. Mn. Josep rep el suport debisbes i de l’oratori de Felip Neri de Barcelo-na, les aprovacions del reverent Valentí Pla,prev. i doctor. L’obra es presenta a tots elsconvents repartits per Catalunya, estenent-sela devoció del nom de la Verge dels Dolors.

Fent un repàs de la història breu de l’oratoriterciari de Felip Neri, veiem que aquest sorgítambé del Concili de Trento, del 1563, on esreforma l’Església Catòlica amb la contrare-forma i dóna pas als oratoris, “cal que siguisimple però amarada d’una indiscutible fonsde doctrina, en la més estricta religiositat...”.41

L’Oratori fou el lloc triat on poder expressar-sepúblicament, com ho féu Mn. Josep Llord.

“L’Oratori Societat Clerical de dret pontificisense vots fundada a Roma el 1564 per FelipNeri. Erigida en Congregació per Gregori XIII(1575), les seves constitucions foren confirma-des el 1612 per Pau V. El fundador no volguéfundar cap congregació jeràrquica i centralit-zada, de tipus clàssic, sinó una congregacióde sacerdots seculars, units entorn del funda-dor sense cap altre vincle que la caritat i l’a-postolat de cara el poble cristià, basat enobres de misericòrdia, predicció, confessió,música sagrada i el foment de la pietat popu-lar, a les fundacions posteriors no tenen capdependència jurídica de la de Roma, són regi-des independentment per un propòsit, sensesuperiors generals o provincials. A Catalunya,la congregació de l’oratori de Felip Neri deBarcelona fou fundada el 1673 per Oleguer deMontserrat, conseller de Catalunya, assessorde la Generalitat i bisbe d’Urgell a partir de1689; i fou aprovada pel papa el 1677”.42

recitada d’una sola vegada a qualsevol horadel dia.39 “Los terciarios han de confesar y co-mulgar con frecuencia, aunque no sea másque para poder ganar las indulgencias (...)”,dins la fraternitat de VOT en té més el pare di-rector; hi havia el prior o priora amb el subprior(ací és el prior qui vetlla per l’observança deles regles i constitucions), ni tampoc l’oficid’andador (que possiblement ho feia el secre-tari), trameten les citacions per correu. A mésde les trobades mensuals de pregària, cadaany hi havia la celebració d’una assemblea ge-neral, en la qual havia d’assistir obligatòria-ment tots els membres de la VOT, no impedits,en la qual es renovaven els càrrecs que, a di-ferència de la VOT franciscana que no es po-dia renovar a perpetuïtat, podia ser reelegitindefinidament. Resumint l’organització i vidadels terciaris agustins, hem pogut fer-nos cà-rrec de la importància del fenomen associatiudels seglars en l’orde de Sant Agustí.

Els terciaris de l’orde mínim de Sant Francescde Paula. Un dels grups de terciaris que confi-guren en els anys de l’època moderna (i sensecap mena de tradició medieval), destacà pelseu vessant penitencial i ascètic (...), els orí-gens dels anomenats tercerols els hem de re-muntar a l’any 1501, quan el papa Alexandre VIaprovà la seva regla i estatuts amb la butllaAdea quae circa decorem, i amb l’aprovaciódefinitiva atorgada pel papa Juli II, el 1506. Noapareixen a Catalunya fins el segle XVIII. A fid’equiparar-se als grups terciaris, ja existentsels religiosos menors, miraren de captar-se lasimpatia d’algunes cases reials i fer-les mem-bres de la VOT, que aleshores emergia a fid’aconseguir un prestigi. Per exemple, hi foreninscrites els reis de França, Lluís XI, CarlesVIII, Lluís XII, i sobretot la família reial de Fran-cesc I, etc.40 Els terciaris menors tenien forçareglamentada la vida de penitència, la manerade vestir, la prohibició de realitzar segons quinsoficis, i a semblança del grups de terciaris fran-ciscans i carmelitans, se’ls exigia l’anomenadaneteja de sang”. Cal dir que no tingué cap en-llaç amb els servites i la devoció de la Vergedels Dolors, i tampoc no hem trobat cap relacióamb els terciaris de les ordes dels trinitaris omercedaris, els quals els deixaré de banda.

L’origen seglar de les diòcesis catalanesdevotes de la Verge dels Dolors i l’oratoride Felip Neri

L’exemple més concret després de buscar do-cumentació i repassar la història de les con-gregacions existents a Catalunya, he cregut

39 Íbid, pp. 129-30. Serra Valentí.40 Íbid, p. 135. Serra Valentí.41 Íbid, p. 166. Serra Valentí.42 Íbid, pp. 168-69. Serra Valentí.

Page 27: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

203

cades a la devoció de la Verge dels Dolors. Es-sent en aquell temps Valentí Pla prior de l’ora-tori de Barcelona, sorgeix l’obra de Mn. JosepLlord, sota el patronatge de l’exprior de l’orde,Oleguer de Montserrat, bisbe d’Urgell, i delbisbe Manuel d’Alba, de Solsona, l’abril de1693. Aquest últim serà bisbe de Barcelona elmateix any. El prior de l’orde, des de Barcelo-na; el bisbe de la Seu d’Urgell, des de Guisso-na, i el de Solsona, des de Verdú, donen in-dulgències als nous possibles congregants.

Primeres oracions dedicades a la Mare deDéu dels Dolors a Catalunya

En aquest punt parem atenció i record de lapublicació del llibret escrit pel prevere JosepLlord, rector de Fondarella, a la Plana d’Urgell,intitulat Foment de la Pietat i Devoció Cristia-na, dedicat a la Mare de Déu dels Dolors. Obraimpresa a Barcelona el 1693, pel llibreter de laplaça Sant Jaume, Joan Pau Martí.

El llibret en qüestió ens relata fets documen-tals, en un català antic, donant fe de les pri-meres oracions dedicades a la Verge dels Do-lors a Catalunya. Crec que l’obra és la provaescrita i inèdita on ens mostra l’origen de la

És doncs, al finals del segle XVII, que haventcomençat la decadència de les devocionsmarianes del Roser, la Pietat i Soledat, elsnous terciaris de l’oratori es proposen fernous fidels aprofitant noves idees, donadesles circumstàncies de la política religiosa i ci-vil de l’època.

A la vegada sorgí com alternativa la presen-tació de les oracions del rector de Fondarella,el prevere Josep Llord. Unes oracions essen-cials i dedicades a la devoció a la Verge delsDolors, que foren presentades a l’oratori deFelip Neri de Barcelona; aquestes oracionsforen publicades l’abril de 1693, rebent l’im-puls principal i l’aprovació del prior de l’orde,D. Valentí Pla, i dels bisbes Oleguer de Mont-serrat, exprior i fundador i, de D. Manuel d’Al-ba, bisbe de Solsona, d’on pertany la parrò-quia de Fondarella, menada pel Mn. Llord. Lavida en aquesta zona del Principat era extre-madament dura i la subsistència en aquelltemps era precària i el lloc era ple de molt so-friment. Les seves terres aleshores eren se-ques i humides a la vegada, les seves collitestot just donaven el mínim per a viure. Tan solsels restava perdre la fe en aquell segle XVII.

És comprovat que quasi totes les congrega-cions o confraries de la Verge dels Dolors sor-giren a la llum a partir del 1693, any en quèels bisbes donen la conformitat des de Verdúi Sanaüja, amb l’aixopluc que aporta la con-gregació de l’oratori de Barcelona a tota laresta de les poblacions de Catalunya.

Cal dir que després del concili de Trento unnou concepte de cristians funda a Roma l’O-ratori Societat Clerical (el 1564), per FelipNeri. Fou erigit com a congregació el 1575 pelpapa Gregori XIII, i el mateix pontífex reele-geix canònicament tant aquesta com la delsjesuïtes el 1584. L’oratori de Felip rebia laconformitat el 1612 pel papa Pau V.

És documentada la fundació de l’oratori i con-gregació de Felip Neri, a Barcelona, el 1673pel frare Oleguer de Montserrat, rebent aques-ta fundació l’aprovació del papa el 1677”.

La seva difusió fou estesa per Catalunya, ontambé sorgiren advocacions marianes sobrela Verge dels Dolors, de les quals el prior Ole-guer de Montserrat crea delegacions a Vic iGuissona; en aquesta última població, del bis-bat de la Seu d’Urgell, hi romanen les ruïnesde l’oratori de Felip Neri, fruit de l’estada d’O-leguer com a bisbe d’aquella diòcesi el 1689.

Mn. Josep Llord. Prevere i rector de Fondare-lla, presenta les seves oracions a Barcelona,on fa públiques les seves meditacions el 1693,any en que són publicades llurs oracions dedi-

Portada del llibretdel rector de

Fondarella,Josep Llord,

Barcelona, 1693.

Page 28: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

204

gregacions santes, que esmeren en son culto,devoció, y amor”.

En un altre punt fa referència a les espasesdels Dolors, “...y vostres penes dolorosissi-mes à las penetrants espases de vostres do-lors intensissims...”. En el seu pròleg, l’autorexposa la seva devoció mitjançant la medita-ció, transmetent al lector el seu pensamentmés profund de forma senzilla i entenedoraper al poble humil, encaminant-lo a la Vergedels Dolors, vers l’oració i meditació.

En resum, totes o quasi totes les meditacionso capítols estan relacionades amb els dolors,tant de Jesús com de Maria, dels quals sorgi-ran els set Dolors de la Verge i Mare de Déu.Principalment cal ressaltar la meditació dedi-cada a la Pietat Dolorosa. Pel que fa al res delrosari, ens diu en la pàgina 134 que “es dirà loRosari de Maria Santissima, com ensenyenlos Pares Predicadors, y al final es diràn elsPare nostres, y Ave Maries que es segueixen”.

Dóna fe de la vinculació amb l’oratori de santFelip Neri, i en canvi no expressa cap lligamamb els servites de Maria o dels Pares Predi-cadors de Florència, ni tampoc de Roma; aixòdóna peu a pensar que fou mossèn JosepLlord l’impulsor de la creació de les Congre-gacions dedicades a la Verge dels Dolors.

Molt conegut és el llibre del frare Raymúndeztitulat Congregante y siervo perfecto de laSantisima Virgen de los Dolores (del 1700), iconeixem poques obres com aquests en laque es vulgui estimular la devoció per partd’un seglar separat del patronatge dels servi-tes, i que fa una vinculació pròpia de tots elssacerdots i laics catalans, exposant la creacióde tantes congregacions, que sens dubte eltreball d’aquest sacerdot, juntament amb elsbisbes, adobaren el camí devocional a la Ver-ge. Cal tenir-ho en compte.

Desenvolupament i evolució de la festamariana d’una població catalana

La congregació de la Verge dels Dolors dela Vila de Bellpuig

El model de Bellpuig és un exemple de comha ocorregut molt correntment a tot Catalun-ya. Situem-nos en les terres dominades o ai-xoplugades del castell de Bellpuig, dit d’An-glesola perquè aquest era el nom del seusenyor feudal. Aquests dominis són adquiritsper dret de conquesta per Berenguer Gom-bau, el 13 de juliol de 1079, de mans delComte de Barcelona. Berenguer Gombau“d’Anglesola” era doncs senyor del lloc de Pu-jol Rubiol (Puig Rogent, avui Bellpuig), el seuterme anava “des dels límits de Tàrrega, fins

devoció dels Dolors a la nostra terra. El llibreinicia de la següent manera:

«Foment de la Pietat y devoció christiana, quese alcança per lo exercici de la Santa OracióMental, practicada en la meditació dels Movís-sims; dels Mysteres de la vida. Passió, y mortde Christo nostre Senyor; dels que solemnitzanostra Santa Mare la Iglesia; y dels beneficisrebuts de la Divina ma. Van al principi sinc pla-ticas de la excelencia, necessitat, y fruyts,para aficionar las animas à ella. Y al ultim unbreu tractat de la Santa, y devota Comunió.

»Obra disposada per lo Dr. Joseph Llord Pre-vere, Rector de la Parroquial Iglesia de SantaMaria de Fondarella, del bisbat de Solsona,Examinador Synedal, y Visitador General delmateix bisbat. Dedicada a la Mare de Déudels Dolors».

El més important de l’oració dedicada a laMare de Déu dels Dolors, és sens dubte pot-ser quan mossèn Josep Llord, autor de l’o-ració, es refereix en les fundacions de lescongregacions per a estendre llur devoció,quan diu: “Aqui veig, ò carissima, quant beninspirats, y guiats van los vostres sirvents,que en nostre temps, volent introduir lo Ange-lich exercici de la Santa Oració en las animas:recorren à vostres venerabilissims dolors, yse emparen de ells, y en ells: fundant Con-

Estampa de la Verge amb una espasaclavada al cor.

Page 29: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

205

La població de Bellpuig augmentava com acapital de la baronia i demanà tenir una es-glésia pròpia, fora del recinte del castell, enel lloc on els senyors fundaren l’hospital desant Nicolau el 1220. L’església i clerecia a lavegada estaven sota la protecció del bisbatde Vic.

Al segle XIV tenia el màxim esplendor la ca-pella de la Verge del castell. Sembla ser queel rei Alfons III, el Benigne, féu donació al sen-yor de Bellpuig, Guillem IV d’Anglesola, d’unretaule dedicat a la Verge Maria; la pintura eraobra de Ferrer Bassa, d’estil gòtic italo-català(1324-1348), i representava la Coronació deMaria pel seu Fill Jesús, voltats d’àngels,apòstols i de sants d’ambdós sexes. L’obrasembla que tenia unes dimensions remarca-bles segons un fragment mostrat a Barcelonaque amidava 150x250 cm. Aquest obsequipodria ser un motiu d’agraïment del rei pelsserveis del senyor de Bellpuig oferts a la co-rona. Cal fer esment que aquest noble, el1328, fou un dels deu cavallers catalans es-collits per anar a Saragossa amb el comtepríncep Alfons amb motiu de la coronació d’a-quest. És constatada l’admiració de dit mo-narca per l’esmentat pintor Ferrer Bassa; elrei encarregava obres a aquest artista i des-

als del municipi de Lleida”; o sigui, aquell terri-tori era el centre del baix Urgell d’avui. Dit te-rritori fou repartit entre els fills de BerenguerGombau, un d’ells, Berenguer Arnau, serà elsenyor baró de Bellpuig a partir del 17 de no-vembre de 1139. Aquest manà construir unacapella dins el castell de Bellpuig, sota l’advo-cació de Santa Maria, amb capellà propi; de-mana permís al Comte de Barcelona, i aquesta l’arquebisbe de Tarragona, el qual conce-deix tenir l’església i capellà al castell l’any1150.43

Amb els senyors feudals es crearen beneficisper les noves capelles dels llogarets i poblatsubicats arreu de la baronia del senyor de Bell-puig; totes les capelles foren dedicades a ladevoció de Santa Maria del Castell de Bell-puig, com a referent i origen de totes elles. Al1250 consten les següents poblacions de labaronia amb una capella: Vilanova de Bell-puig, Eixaders, Seana, Castellnou de Seana,Montperler, Utxafava (Vila-sana), Golmés,Mor i Bellfort, a més d’altres llocs; els benefi-ciats eren sacerdots que vetllaven les cape-lles. Els beneficis d’aquestes esglesioles sor-tien d’uns trossos de terra de propietatcedides pels senyors i particulars a canvi deles misses.

Fotografia de la taula gòtica de la coronació

de la Verge deBellpuig, del mestre

Ferrer Bassa.

43 TORRES I GROS, JAUME. Història de l’església parroquial de Sta. Maria i St. Nicolau. Bellpuig, 1990. Pàg. 10.44 GUDIOL, JOSEP-ALCOLEA BLANCH, SANTIAGO. Pintura gòtica catalana. Edicions Polígrafa SA. Barcelona,1987. Pàg. 45.

Page 30: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

206

celebrant una magna processó i traslladant-hiles imatges dels patrons i “lo Santissim Sa-grament del cos preciós foren traslladats i po-sat en l’Iglesia nova. Primer la graciosa VergeMaria i del benaventurat Sant Nicolau, feta iassentada per tal memoria mossèn FrancescBorràs, Capellà Major en dita parroquia Igle-sia y Vila de Bellpuig fou com dit traslado delsdits Sans Sagraments en lo dia y festa de obli-gació Sant Geroni, doctor de l’Iglesia Santaque fou el 30 de setembre de 1574 any. (...) elcrit ab solemne profesó per tots los llochsacustumats ab la qual si trobaren Institucionsi congregants cinquanta i tres capellans abdeu frares de Iglesia i al ofici solemne festamuntan al poble com lo mateix dia de Corpus(...) tot pres i rebut dia i jornada per mossenBaltasar Català, notari en dita Vila...”.45

El relat exposa com en la inauguració de laparròquia hi consta la institució religiosa delsSants Sagraments, com era el Santíssim Cosde Crist, essent la primera confraria parro-quial, a més de la del Roser. El consell acor-dà l’any 1575, un després de la inauguracióde la nova església, fer un retaule dedicat a laMare de Déu del Roser, i ubicar-lo al seu al-tar. Des d’aleshores la taula gòtica fou posa-da possiblement a l’altar major de la parrò-quia, fins que fou retirada de lloc, potser perpoder-la preservar de les ocupacions i princi-pals afers bèl·lics posteriors.46

Tot el consell de la vila era l’administrador d’a-questa confraria, i aquesta tenia cura d’unaaltra, la del Santíssim, que era venerada perlaics tercers, de formació franciscana. Amb elconcili de Trento, el 1544, l’església catòlica iromana decideix la universalització de les de-vocions marianes, i des de Roma propulsa elcorrent de la veneració a la Verge del Rosari,popularment coneguda pel Roser i la Vergede la Pietat. Aquestes devocions marianes,d’ençà el segle XVI es propagaren ràpida-ment per tot Catalunya; a Bellpuig sorgirenconjuntament les confraries del Roser i delSantíssim Sagrament. La veneració marianadel Roser es va difondre per tot el món ruralcatalà d’una manera particular des de la ba-talla de Lepant (1571), i durant el transcursdels segles XVII i XVIII, coincidint amb l’esforçcontrareformista d’enquadrament de la pobla-ció i reforçament de la devoció mariana.47

També es difongueren molt les devocions a laVerge de la Pietat, dins del marc de la Passió odavallada de la Creu, representada per la imat-ge de Maria amb el Fill mort descansant da-

prés les repartia pels seus vassalls recom-pensant els seus serveis.44

En el segle XVI la població de Bellpuig expe-rimentà grans canvis i augmenta el nombred’habitants. L’església de sant Nicolau s’ha fetpetita i el 1548 es proposa fer-ne una de mésgran i de nova fàbrica. El senyor de Bellpuig,Ferran Folch de Cardona, Almirall de Nàpols,cedeix part del castell per a la seva ubicació,però el poble la vol fer pel seu compte i forade la fortalesa, “perquè la vila en gaudís tots-temps”. El senyor cedeix a la voluntat populari lliura el tossal de Montesor tal com demana-va aquest. El 13 de setembre de 1561 s’ini-cien els treballs de la nova església parro-quial, que serà dedicada a St. Nicolau, bisbede Bari, i a Santa Maria, com a patrona prin-cipal i seguint la matriu de la capella del cas-tell. L’obra fou inaugurada el 30 de setembrede 1574 pel capellà major Francesc Borràs,

Fotografia de la Pietat Dolorosa escolpidaal Mausoleu del Virrei Ramon de Cardona,a Nàpols, per Joande Nola, ubicada a l’església parroquial de Bellpuig).

45 TORRES I GROS, JAUME. Història de l’església parroquial. Bellpuig, 1990. Pgs. 15-18.46 Ídem.47 Ídem.

Page 31: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

207

mausoleu és una Pietat, representada per laVerge amb el Fill mort als genolls, voltada delsapòstols. Aquesta és la manifestació religiosacabdal tal com predicaven els franciscans. Elmausoleu, transportat per mar des d’Itàlia, ésmuntat el 1531, a l’església del convent mo-nestir, dit de Sant Bartomeu i Jesús.

A partir de l’arribada dels franciscans a la vila,veiem com els consellers es decanten per cer-car predicadors i confessors d’aquesta ordeper a les festivitats religioses de la parròquia;han comprovat que els franciscans són elspredicadors que commouen més la multitudde penitents, i la població en general acceptaamb més predilecció els franciscans.49-50

Al segle XVII els feligresos de Bellpuig es veie-ren trasbalsats amb la vinguda d’una imatged’un Sant Crist procedent de Bormio (Itàlia). LaPaeria decideix atorgar-li una festa en el seuhonor el 14 de setembre de 1622. De fetaquesta nova imatge arribà a la vila el 30 demaig de l’any següent, data en la que fou re-buda triomfalment, essent custodiada per lesconfraries del Santíssim i del Roser. El 1631 esproposa crear una confraria i construir una ca-pella pròpia, degut a la popularitat. El nou SantCrist era considerat, per part de la vila i de totala comarca, com una imatge miraculosa.

En la guerra dels Segadors (1640-1654), lavila i castell hagueren de sofrir la guerra vivade tropes dels dos bàndols, però el més fortfou el pas de la tardor de 1646 amb l’entradaviolenta de les tropes castellanes; els paers iel poble s’encomanaren a sant Antoni de Pà-dua perquè la vila no fos saquejada ni crema-

munt els seus genolls, i també per la imatge dela Soledat de Maria després de la mort de Je-sús; en segon pla la devoció popular pren forçaen la predisposició vers els dolors de Maria, enmajor puixança cap a finals del segle XVII. Del’altar del Roser de la parròquia de Bellpuig,cremat el 1936, en queda un quadre escanto-nat on hi ha representada la Verge Maria re-bent una palma, en presència dels apòstols.

A principis del segle XVI, el 24 de febrer de1507, Ramon III Folch de Cardona i Angleso-la, virrei de Nàpols i senyor de Bellpuig, deci-deix fundar un convent de pares observantsmenors en el lloc on hi havia l’ermita hospitalde Sant Bartomeu, a les afores de la vila, ambla voluntat expressa que fossin franciscansels habitants del convent. El papa Juli II con-cedeix el vist i plau com a privilegi aquesta vo-luntat de Ramon III. Fra Francesc Guimeràconsta al capdavant de la comunitat del mo-nestir el 1510.

L’orde franciscana fou fundada per sant Fran-cesc d’Assís el 1208, i es dedica a la mendi-citat, divulgant l’amor a Jesús i la devoció a laVerge Maria de la Pietat. D’aquesta orde sor-giren altres tres, la primera és l’Orde de Fra-res Menors Ordo Fratrun Minorum (OFM), lasegona són els conventuals (OFM Con.) i elscaputxins (OFM Cap.), i la tercera orde és lacomposta per seglars d’ambdós sexes, cone-guts com els terciaris franciscans (VOT), delsque sorgiren les confraries i congregacionsmarianes, que absorbiren els servites de Ma-ria, estesos per tot Catalunya.

Aquests terciaris franciscans foren en aquellaèpoca els que gaudiren d’una major projeccióper Catalunya i Espanya, sobretot a partir del’ingrés de monarquia austríaca i família reialen aquesta orde terciària, motivats i conduïtsdels seus confessors, que tradicionalmenteren franciscans.48

El senyor de Bellpuig, Ramon Folch de Cardo-na i esposa, Isabel de Requesens, també erenmembres terciaris, com la majoria de noblesd’aquell temps. La prova és fefaent en el ma-jestuós mausoleu mortuori dedicat a RamonFolch; l’obra de l’escultor italià Joan de Nola,és realitzada a Nàpols per desig d’Isabel deRequesens. El motiu escultòric de l’arc del

Fotografia tros detaula possible altar

del Roser.La Verge Maria rebentla Palma per un àngel

junt amb sants iapòstols, tots ellsservites marians.

48 Sureda, Marc. Op. cit., p. 133. Amb els terciaris franciscans coexistiren en diverses poblacions del Principat,grups de terciaris molt exigents en la vida espiritual i en les pràctiques ascètiques, àdhuc durant el segle XVIII(...), l’activa participació de terciaris i terciàries, sobretot franciscans a distintes iniciatives d’assistència social i ca-ritativa, i fins d’instrucció pública. Pel que fa a la fidelitat a les observances citem, a tall d’exemple el cas d’Olot(...), els congregants amb el P. Comissari o l’assistent espiritual, girava el rellotge de sorra i començava, tot se-guit, la funció litúrgica amb la recitació de la Corona franciscana a la Mare de Déu, seguida de les Lletanies, l’Es-tació al Santíssim i Parenostre del Cordó. Després es feia mitja hora de meditació o pregària, finat llavors, es pro-cedia a la cerimònia de l’adoració de la Creu.49 TORRES I GROS, JAUME. Història de l’església parroquial.50 TORRES I GROS, JAUME. Història de l’església parroquial.

Page 32: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

208

sep Boldú i Joan Alsina; aquests eren presi-dits pel pare corrector, Mn. Francesc Serra iels laics Josep Vilamajor, paer major de lavila, i Pere Gomar, governador de la baroniade Bellpuig i representant del Duc de Sessa,senyor del lloc. (Tomàs Antoni, notari de Bell-puig, A.M.C. 1682-1692, pàg. 99/100).

Eren temps favorables per crear devocions ala Verge Maria, l’exemple de la fundació devo-cional a la Verge dels Dolors potser al conventdels servites del Bonsuccés i dels Dolors,l’any 1663, amb una flamant congregació, ique el papa Climent IX, l’any 1668 li atorga elprivilegi perquè es pugui celebrar festa el 15de setembre, dia ara, de la Verge dels Dolors,que a més culmina l’any 1692 en què el papaInnocenci XI la nomena titular de l’orde delsServents de Maria; a més al bisbat de Solso-na, Mn. Llord, rector de Fondarella, publicàl’any 1692 les “Meditacions dels Dolors de laVerge”, rebent el suport del bisbe i de l’orato-ri de Felip Neri, de Barcelona. Així doncs, lacongregació de Bellpuig n’és capdavanteraconsiderant que consta com la primera funda-ció per l’orde Servita Mariana (OSM) a l’Hos-pital de Sta. Catalina de Girona el 1687; aBellpuig el 1690, amb la benedicció papal aproposta del bisbe de Solsona, com he ditsanteriorment. La congregació sembla ques’integra el 1694 al conjunt de congregacionsdels Dolors d’arreu, igual al Bonsuccés deBarcelona que s’està estenent arreu de Cata-lunya i d’Espanya. Així el 23 de novembre de1704 Mn. Francesc Serra, corrector o benefi-ciat de la congregació de Bellpuig, aporta unanova imatge de la Verge Maria Dolorosa, laimatge que està de moda d’acord el bisbe i elpapa, els seus propulsors.

La descripció de la imatge que aquest últimdonà és la següent: “Verge dels Dolors ab la co-rona de son Fill en les mans, la qual està comsi fos sentada, vestida ab una roba de seda ne-gra, faldilles y ropillo dità cordoncillo ab sa tocade viuda y manto de tafallà de llustre...”.51

Aquesta descripció ens diu que la imatge noporta pas ni corona ni cor amb les set espa-ses, tal com la coneixem avui dia; realmentsembla que representa una dona o Verge so-frint, amb la corona com a senyal de solituddesprés de la mort del seu Fill Jesucrist a lacreu. Més endavant, amb el temps, s’uniranaltres criteris ver la imatge de la Verge delsDolors, criteris derivats de la imatge de la Pie-tat, com les espases travessant el cor de Ma-ria en flames vives d’immortalitat, i que tambéés representada la imatge dreta per augmen-tar la majestuositat de la figura. Criteri, jo

da. Els paers foren introduïts per la tropa enuna sitja, i segons llegenda foren martiritzatsi l’ensems salvats pel sant. La vila, en reco-neixement d’aquest fet veneren St. Antoni, ditde la Sitja per aquell prodigi, de gran venera-ció franciscana.

Aquest és l’inici per passar la devoció, novaaleshores, a la dita Minerva o de la Verge Ma-ria de Peu vora la creu, del qual agafarà un pro-cés de reformes dins el clergat i beneficiaris.

Un cop passada la guerra dels Segadors elsPaers proposen fer la nova confraria de la Pu-ríssima Sang i la Minerva (1671), que fou fun-dada el 17 d’abril de 1673. Se li fa una cape-lla que s’inaugura el 2 de gener de 1702.

L’arrel de la fundació de la Congregació i ve-neració a la Verge dels Dolors, a la vila de Bell-puig, s’inicia quan el procurador de la baronia,Francesc de Llar, l’any 1686 proposa a la co-munitat de preveres nous membres a més amés dels vuit perpetus, que gaudeixen de be-neficis alts sobre els censals i rendes, ingres-sos per les misses, etc., etc. És fins el 23d’octubre de 1688 quan el procurador exposaal bisbe de Solsona, Manuel de Alba, els pro-blemes ocasionats per la no admissió a la co-munitat de nous beneficiaris, i li manifesta quefaci com fan i han fet molts altres bisbes quedecreten ells mateixos els patronatges de be-neficis. (Tomàs Notari). El bisbe Manuel deAlba (1686-1693), pren part de les propostesdel governador de crear un nou benefici i en fademanda al papa Innocenci XI (1676-1689),atorgant una butlla fundacional per a dotar elsbeneficis i béns de la comunitat de preveres.

Segons el document s’exposa la voluntat dela Santa Seu per a facilitar al clero de la co-munitat i honorar la Verge, amb devoció servi-ta, atesa sota la seva direcció; el seu redactatés fet des de la basílica de Santa Maria la Ma-jor de Roma, el 27 de maig de 1689.(Butllapapal, AAA Bellpuig).

El 4 de juliol de 1690 la Reverenda Comunitatde preveres anomena Mn. Francesc Serracom a beneficiat segons “Altissim formula deSeu”, a la vegada ho comuniquen al paer encap, Josep Vilamajor, el procurador i repre-sentant del senyor a la vila, i es farà la festade la “Beata Virgines Maria del mes de se-tembre pròxim veniter”, amb el vist i plau delbisbe. La fundació de la Congregació de laVerge dels Dolors a Bellpuig és el 4 de juliolde 1690, entre els vuit preveres de la comuni-tat; Mn. Josep Tàpies de Solà, Josep Roca,Jacint Gomar, Miquel Bellar, Josep Font, Jo-

51 BACH RIU, ANTONI. Història del monestir de St. Bartomeu de Bellpuig i el seu mausoleu. Bellpuig, 1990. Pàg.99. “Entre elles les dedicades a la Verge per l’Assumpció, la nativitat, per Setmana Santa i la Puríssima.

Page 33: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

209

A partir de la guerra de Successió (1705-1714), i la seva postguerra (1707-1722), elcastell i la vila hostatjaren una guarnició mi-litar estrangera, que comportà la conse-qüent supressió de les llibertats del poble iocasión la cruent repressió vers aquest. Enmoltes poblacions augmentà més que mai ladevoció a la Verge dels Dolors implorant elsseus favors i gràcies. A Bellpuig consta queel 16 d’abril de 1718, els components de laconfraria i els paers demanaren llicència alsservites de Barcelona per construir una ca-pella en honor a la Verge dels Dolors, se-gons els apunts de Mn. Jesús Capdevila,corrector de la congregació reflectits enl’acta del 18 de març de 1722, feta pel priorcorrector de la congregació recentment res-taurada. Es narra que es feu una processódels Dolors per la vila de Bellpuig per a so-lemnitzar l’acabament de la construcció dela capella. Possiblement la disposició de feruna capella i altar propi va ser fruit de la se-paració de la congregació de la confraria dela Puríssima Sang i la Minerva. Així constaque la Venerable Congregació es reuní en lacapella del Sant Crist l’any 1786 acordantemprendre l’obra de construcció d’una “Sun-tuosa Capella per honorar el culte de la Sa-grada Imatge...”.52

crec, localista i erròniament atribuïble als pa-res servites del convent del Bonsuccés deBarcelona, o no.

Altres arrels i les fonts suposades de la fun-dació de la congregació dels Dolors de Bell-puig, les hem de cercar seguint l’esquema ifundació de les congregacions expandidesdes del convent matriu de Barcelona, esta-blert el 1663 per fra Epifani Sedó, en l’esglé-sia del convent servita del Bonsuccés. Prime-ra congregació dels Dolors de Catalunya imodel per a moltes, aparegudes dins i fora deCatalunya, per exemple la de Vic (1689), ambles sigles OSM (Orde Servita Mariana).

Tot cercant documentació sobre la congrega-ció dels Dolors, i estudiant les dates i llistatd’aquestes fundacions, atribuïm el 1694 coml’any de la introducció de la congregació delsDolors de Bellpuig; segons lectura de Els ter-ciaris a Catalunya, obra de fra Valentí Serra.

Arribats en aquest punt, hi ha un detall quevoldria ressaltar, hi és que les congregacionsamb denominació de Venerable, com aquestade Bellpuig (VOT), seria la lògica d’haver in-tervingut els franciscans, ja que aquestes si-gles són les seves inicials.

FotografiaButlla Papal.

Font Arxiu Amics del’Art de la Baronia

de Bellpuig.

52 SERRA I BOLDÚ, VALERI. Calendari Folklòric d’Urgell. Sobre la Puríssima diu que “quasi totes les dones denostra comarca celebren la festa de la Puríssima, i solen fer-li una gran missa en l’altar de la Mare de Déu delsDolors”, dita tradició perdurà fins el segle XX.

Page 34: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

210

El país viu una crisi social i religiosa amb elssobresalts polítics de l’època, amb les guerrescarlines i la desamortització feudal del 1835.El poble continua però venerant la Verge delsDolors seguint segons la tradició familiar lasuccessió natural dels membres congregants,i es celebra la festa patronal i la processó, totsels divendres anteriors a la Passió. Transcorreel temps i el tarannà canvià amb la desfeta dela monarquia i l’arribada de la República, queposà noves normes i condicions socials i reli-gioses. Els fidels congregants de la vila tenenpor de perdre la seva festa i es resisteix a te-nir un nou ordre públic i per una llibertat deculte dictat pel nou govern. La situació és crí-tica en tota la península i la discrepància entreles diferents classes socials, entre la dreta il’esquerra, esclatà una revolta militar el 1936 iamb ella la guerra civil; els conflictes són por-tadors de totes les desgràcies i, una d’aquestescomportà la crema d’esglésies. La parròquiade Santa Maria i Sant Nicolau de Bellpuig,també patí les flames de la incultura que arra-saren totes les capelles annexes a la del SantCrist i dels Dolors. Sobre la taula gòtica querepresentava la coronació de la Verge, trobadal’any 1922, sota una tela del quadre de Sta.Teresa, hom sap que aquesta taula s’exhibí al’Exposició Internacional de Barcelona l’any1929, retornada el 1931, desaparegué en1936, al principi del conflicte bèl·lic de la gue-rra civil. Es creu, però, que aquesta obra foutreta de la parròquia abans de la seva crema,així doncs, consta com a desapareguda.

Aquesta taula gòtica té una importància vitalper a la població, no sols de Bellpuig, sinó detots els laics tercers universals, donat que ésla primera representació oficial de la VergeMaria a l’església de Sta. Maria la Major deRoma, on es representa la Verge coronadapel seu fill Jesús, voltada d’àngels, sants,apòstols i evangelistes. Aquesta versió dónapeu als artistes de diverses èpoques a repre-sentar la Verge Maria coronada per Jesús, obé, amb la Verge i Jesús infant, visió amplia-da per les seves bandes representant elsapòstols, sant i santes, tots ells vinculats alservei de Maria, mare de Jesús.

En la taula gòtica del XIV de Bellpuig, es tro-ba la Verge coronada per Jesús, voltada dequatre àngels, un a cada banda del tron, i elsaltres dos agenollats als peus; a la dreta de lataula hi estan representats quatre apòstols,dels que es reconeix a St. Pere tocant la ca-dira del tron. També hi ha un gran nombre desants i santes, dels que es reconeixen Sta.Llúcia, Sta. Isabel d’Hongria, Sta. Bàrbara iSta. Agnès, totes elles servents i terciàries.

L’obra consistia en fer una paret recta des delcantó de la sagristia fins la capella del SantCrist. El 8 de març de 1787 començà l’obra i escobria el 1790, però dita capella fou enllestidadel tot el 1793, traslladant-hi la imatge que fousolemnement beneïda el dia dels Dolors.53

Cal recordar que el 1793, la confraria del Ro-ser va patir una gran davallada de fidels, talcom passa en moltes altres poblacions, donatque molts dels seus congregants s’integrarena la dels Dolors, confraria que en aquell tempsestava més de moda i atreia als religiosos lo-cals o terciaris servites, fins al punt que lescongregacions del Roser passaren a denomi-nar-se dels Dolors arreu de Catalunya.

Durant la guerra del francès, del 1808 al1812, a Bellpuig, Cervera i Lleida, igual queen altres llocs, la imatge de la Verge es modi-fica i ara es representa dreta i abillada amb ungran vestit de l’època, amb cosset o gipó, fal-dilles amples, grans brodats i amb vistosesespases clavades al seu cor (a Lleida substi-tueixen les espases per sables francesos),coronada i molt enjoiada.

Fotografia de laimatge de la Verge dels Dolors a lacapella annexaa la parròquiade St. Nicolaude Bellpuig.

53 TOMÀS. ANTONI. Notari de Bellpuig, 1682-1692.AHNC, pàgs 99 i 100.

Page 35: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

211

Dolors, però que any rere any i progressiva-ment, es veu incrementat el nombre d’imatgeso passos que integren la processó penitencial,producte de donacions. A la imatge de la Ver-ge s’hi sumen ara els passos del Natzarè, l’O-ració de l’Hort de les Oliveres, el Calvari, laPietat..., ara la processó és molt lluïda entreels llums de les atxes, la música i la participa-ció popular, i la presència de les autoritats ci-vils i religioses des de la postguerra ençà.

A les vigílies de la gran festa dels Dolors s’e-fectua una captació o plega per les cases dela vila, a compte de les corresponents juntesdels cinc passos repartits per carrers. Els am-fitrions de la festa són els priors, que són es-collits de nou cada any.

Festa de la Mare de Déu dels Dolors deBellpuig

En el divendres abans de la Passió es fa lafesta dels Dolors i comença quan la junta dela congregació i l’agrupació musical de Bell-puig acompanyen des de llurs domicilis alssenyors priors, discrets i invitats, des delsseus domicilis fins l’església parroquial. A les11 del matí se celebra la missa solemne, can-tada pel cor parroquial, excepcionalment hofa l’orfeó Joventut. A l’ofertori es lliuraran elstítols als senyors priors, aquests presideixenla festa patronal durant tot l’any sense tenirvot ni veu. Acabada la missa, priors, autoritatsi poble, aniran a venerar la Verge al seu cam-bril, fent l’ofrena de flors als priors. Es fan elsactes d’admissió de nous congregants. Final-ment els priors són acompanyats als seus do-micilis per la banda musical.

A les cinc de la tarda es repeteix l’acompanya-ment dels priors pels músics, fins a l’església ies celebra la funció en honor a la Verge amb elsermó final a càrrec del mateix orador del sep-tenari. Després es portaran els estendards aldomicili dels priors. A les 8 de la nit sona el re-pic de campanes, mitja hora després els ar-mats sortiran i fan la concentració de tots elspassos al lloc indicat. Alhora, la junta de la Ve-nerable Congregació, acompanyats per la ban-da musical, aniran a recollir els senyors priors.A les nou de la nit s’inicia la Magna ProcessóPenitencial pels carrers de la vila.

Processó dels Dolors

Segons descripció de Valeri Serra al seu llibreCalendari Folklòric d’Urgell (1914), la cera quees crema a l’altar major durant els oficis delmatí i tarda “és pagada pel prior i priora, perparts iguals, i cosa que és abundosa. A la pro-cessó de la nit, el prior porta un penó de laMare de Déu dels Dolors i paga la cera de totsels qui l’acompanyen, als quals ha cercat d’en-

A l’esquerra del quadre hi han els quatreevangelistes, el més jove i sense barba, re-presenta St. Joan; s’hi destaca St. Cristòfolamb el Nen damunt les espatlles, a sota hi haun gran nombre de sants i sants. En la prime-ra fila tenim St. Domènec de Guzmán, funda-dor de l’orde dels Predicadors i servent deMaria, impulsor en el món cristià del res delrosari, encara que també podria representarSt. Beneci, fundador de l’orde dels serventsde Maria; també hi ha St. Pau amb l’espasa;St. Esteve, amb les pedres al cap, i St. Rai-mon de Penyafort, que crec fou conseller delpapa Gregori IX, i fundador de l’orde marianade la Mercè, tots ells servents de Maria.

Aquesta veneració servita era estesa per totala corona catalano-aragonesa. La noblesa ivassalls i el poble en general veneraven laVerge Maria, com a la resta del món cristià,amb o sense denominar-se servites tercerolso tercers.

Un cop acabat el conflicte civil i religiós, la cle-recia local i l’ajuntament polític decidiren do-nar una imatge nova de la Verge dels Dolorsperquè el poble pogués venerar-la altre cop.El 16 d’abril de 1941 arribà per ferrocarril desde Barcelona la imatge actual de la Vergedels Dolors, imatge similar a la d’abans del1936. Acompanyaven aquesta nova imatgeJosep Capdevila, dit el frare, i l’ajuntament;aquest anava darrere el pas de la Verge, juntamb els dirigents de la junta de la congrega-ció i l’autoritat convidada.

L’estàtua de la Verge la col·locaren damuntd’una sumptuosa carrossa que la traslladà del’estació de trens fins a la plaça Ramon Folchde Cardona, on l’esperava congregat tot elpoble, acompanyat de les autoritats locals. Esféu un acte religiós i el batlle Camil Garrigallegí l’acta de lliurament de la imatge a la ve-nerable congregació dels Dolors, i desprésfou traslladada a la seva capella ja refeta. Ésperò el 1946 quan la congregació, dirigida araper Mn. Jesús Capdevila, torna a iniciar denou els actes i festes en honor a la Verge delsDolors, l’any 1948 es torna a fer processó, araja estava reconstruïda la capella, i es continuafent-se igual cada any fins avui dia i es nome-na Patrona de la vila a la Verge. L’ajuntamentla reconeix oficialment com a tal el 1981, ins-crivint la seva diada com a festa local patronalde la vila de Bellpuig.

Les principals activitats dels Dolors a la vilasón el septenari i oració durant els set dies an-teriors de la festa dels Dolors, i la festa pròpiaque es celebra el divendres abans de la Pas-sió. Cal ressaltar una constant millora en laseva processó, que en aquest últim períodenomés es portava la imatge de la Verge dels

Page 36: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

212

Goig de la Verge dels Dolors de Bellpuig. Tipus 10. Imprès a Bellpuig el 1911.

Page 37: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

213

Aquest itinerari va variar fa uns deu anys, quebaixava pel carrer Homenatge, plaça St. Roc,carrer Ramon i Cajal o Foramunt, la Font, itornava a la plaça St. Roc, donant la volta itornant a pujar pel carrer Homenatge. Avui téel següent traçat: carrer de la Creu, St. Josep,Homenatge, plaça St. Roc, plaça Ramon Ber-tran (on es resarà l’Àngelus), plaça RamonFolch, carrer Valeri Serra, St. Josep, Vergedels Dolors i finalitza a la parròquia.

També ha canviat la processó, seguint l’ordretradicional, els armats surten en primer lloc,precedits per l’àngel, repicant les llances for-tament en terra i al ritme dels tambors; aixòens recorda que uns deu anys abans teníemarmats muntats a cavall i anaven vestits desoldats romans, igual que els tradicionalmentpresideixen les processons de Setmana San-ta i la dels Dolors, però només portaven mitjacuirassa i sable de fusta corbat, sense llança,per poder-se moure lliurement damunt la bès-tia. A les puntes del mantell de sota la sella hianaven gravades les armes de la Congrega-ció, o sigui, els set dolors de blanc sobre fonsnegre, amb una cinta blanca ribetejant el drap.No fou pas per manca de cavalls el motiu pelqual desaparegueren aquests a la processó(any 1959), sinó per decisió de l’organitzacióde la festa.

Antigament els armats a peu portaven panta-lons i mantell vermell, amb un curt faldellígroc que sortia un pam sota la cuirassa, casci escut de metall, sabre i llança de fusta re-matada amb metall. Tant el capità de peu com

tre els parents, amics i coneguts; la priora por-ta una imatge del Sant Crist i fa cosa semblantamb les dones que hi porten atxa. Aquestaimatge i aquell penó, que durant les funcionsde l’església han estat exposats a la baranadel presbiteri, després de l’ofici de la tarda sónportats, respectivament, a la casa de la priorai a la del prior, i els col·loquen al balcó, on sónil·luminats amb dues atxes, o llums afins i tantque s’acosta l’hora de la processó.

Quan han tocat les darreres batallades desenyal, la música, amb els armats, van a casadel sacerdot de la Congregació a cercar a ell ials capellanets que allí es congreguen; sónuna gran cobla de nens de cinc a deu anys, re-vestits de sotana, sobrepellís i bonet, els qualsduen l’escut dels Dolors penjat d’una amplacinta. Sense aturar-se més temps que el pre-cís per a aplegar-se, i tot tocant la música unaairosa marxa, van a casa del prior, qui des-penja el penó i s’incorpora a la comitiva ambtots aquells als quals ha facilitat atxes perquèl’acompanyin; d’allí van a fer el mateix amb lapriora i acompanyants, i ja amb tanta de gent,tothom amb les atxes enceses (encara passenper les Germanes Carmelites o col·legi, lesquals tenen cura del repartiment d’atributsdels Dolors i organitzar una colla de nenes,vestides de blanc, i així, en animat cercar vila,fa que tothom s’aboqui als carrers a contem-plar la part vistosa i alegre d’aquella processó,la qual després s’organitza, seriosament, al’església parroquial, on s’hi afegeixen les au-toritats, innombrables devots que porten atxaper pròpia voluntat, els nois o bé homes queporten els pendons de les sibil·les, cada túmulo pas amb les seves vestes sent el de la Marede Déu el més ricament vestida, i aquells quihan fet promesa de portar un Sant Crist a peunu, altres penitents, descalçats, amb vesta icurulla, precedeixen a la Mare de Déu cami-nant a recules, braços en creu, amb una atxaa una mà i un Sant Crist a l’altra.

Recorren amb cercles els principals carrers dela vila; i quan ha acabat, la música deixa alspriors a llurs respectives cases, des d’on s’a-comiaden els que han anat a acompanyar-losamb atxa, tot fent una copa i puro als homes iduent-se’n un grapat de confits les dones.”

El curs de la processó en aquell temps s’ini-ciava pel carrer de l’Església, Eres, St. Josep,Homenatge (o del Pou), plaça de la Carn, ca-rrer de la Font, Mercadal, i cap a la plaça deSant Roc, arribat en aquest punt es feia el volcap a ponent i tornava altra vegada. Per tantla processó feia un replec, essent vista pertots els assistents a la mateixa continuant lamarxa cap al carrer St. Josep, Homenatge,etc., fins les Eres, pel carrer de l’Església o dela Creu i finant a la parròquia.

Foto processó pels carrers de la vila

de Bellpuig enl’actualitat, al seu

pas pel davantde l’Ajuntament.

Page 38: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

214

Goig de la Verge dels Dolors de Bellpuig, imprès el 1930.

Page 39: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

215

El Pas del Natzarè i el Pas del Trobament deJesús amb la Verge, són acompanyats ambatxes i, de vegades per bandes de música,segons les possibilitats o desig dels priors.

Segueix el Crist Gran o Crucifix Penitencial(dit de la vila, ja que era el que antigamentpresidia la sala de sessions del batlle i paers,segons la tradició).

Pas del calvari, transportat sobre rodes degoma, com tots els altres.Voltat de vestes i at-xes corresponents.

Les Blanques són les nenes de 7 a 12 anys,vestides de blanc fins als peus, amb vel tambéblanc que els baixa del cap, subjectat amb unacorona o diadema. Van en filera al mig i portenbanderoles negres; destaca una blanca tova-llola amb el cap imprès del Sant Crist coronatd’espines. Les set últimes nenes porten da-munt el pit els Dolors esculpits en una fustablanca, una du el cor amb una espasa, una al-tra dues espases, etc., fins arribar a l’últimaque porta les set espases. Les Blanques, alcontrari dels Capellanets, no duen llum.

El Pas de la Pietat va precedit pels senyorspriors i discrets que porten la Senyera i atxes.Aquests presideixen la festa i processó i ac-tuaran com a tal fins l’any vinent.

Segueixen com de costum els músics de laBanda Municipal de Bellpuig, al davant delPas de la Verge dels Dolors.

Les Penitents són devots congregants queper tal de complir les seves promeses pene-deixen davant la Verge donant-li la cara; inva-riablement porten vesta amb una caputxa queels tapa completament la cara, els peus des-calços, alguns amb cadenes, atxa a la màdreta i a l’esquerra un Sant Crist. Com hem ditsempre caminen a l’inrevés, d’esquena i, pertant donant la cara a la Verge; avui dia enca-ra no s’ha perdut aquest costum, però la ma-joria d’aquests penitents van agafats del braçd’un acompanyant sense hàbit que camina decara endavant fent de guia.

Seguidament va el Pas dels Dolors, tot ell cu-rull de llum i flors, majestuós. És el pas princi-pal de la processó portant la Patrona delsCongregants, la Verge dels Dolors. Aquestpas és motoritzat i és el més vell de tots, jun-tament amb el Pas del Natzarè. Va preceditpel clergat de la parròquia i autoritats; segueixla junta de la Venerable Congregació amb laseva Senyera. A partir dels anys 60 s’inicia laprocessó des de la capella dels Dolors, del’església parroquial. Des del 1978 hi assisteixtambé una representació de la germana con-gregació de Lleida. Tanquen la comitiva peni-

el muntat a cavall porten la senyera o armesdels Dolors en un brodat d’una quatre pamsquadrats; actualment els armats solen servint-i-quatre joves de la vila, i d’uns anys ençàla dona també n’hi forma part, encara que enmenor nombre.

L’Àngel capdavanter de la processó sol ser unnen de 6 a 7 anys, vestit de blanc, amb unagran banda blanca damunt la cuirassa i ales al’espatlla. Va de curt amb mitges (com els ar-mats), espardenyes i guants blancs; damuntel pit porta l’escut de metall, emblema delsDolors. L’Àngel porta el pas al mateix tempsque els armats.

La Creu de Passió i Petites Vestes, anome-nada Vera Creu, té repartits pels braços elsimproperis de la Passió: l’escala, la lluna,l’esponja (amb una canya), estenalles, mar-tell, claus, tovallola, un pilar, sogues, calze,corona d’espines, gall, cartell d’INRI, túnicade Crist, etc. La Creu de Passió la porten elsnous novicis acompanyats de nens vestits devestes i les nenes de blanc.

Les Sibil·les són les portadores d’estendardsa la processó (segons la tradició popular forenles que profetitzaren el naixement de Crist,els seus noms són l’Eneida, Libica, Erites,Cumana, Dèlfica i Eritera).

Els anomenats Petits Vestetes són noiets de7 a 10 anys, vestits amb sotana i cinturó ne-gre, d’uns tres dits d’ample, antigament eraribetat de galó d’or d’una senzilla trenallablanca. Avui dia porten collet blanc, una sen-zilla corona o diadema de flors blanques arti-ficials, improperi a les mans, i al braç esque-rre o penjat a l’esquena un escrit ovalat, on hiha gravat un text de la Sagrada Escriptura(aquest improperi avui ha desaparegut). Ara,del seu coll hi penja una cinta amb els set Do-lors. Els noiets van en filera i són voltats perles Sibil·les.

Segueix el Pas de l’Oració, amb les seves at-xes corresponents. El Sant Crist el porten treshomes abillats amb vesta, una túnica, amb elcap descobert. El del mig du la imatge i els al-tres dos porten atxes.

Els Capellanets són nois de 8 a 10 anys, i vanvestits amb sotana negra, roquet i bonet,guants blancs a les mans, cinta vermella detres dits d’ample al coll amb una placa delssets Dolors; porten brandó i formen dues file-res al mig de la processó, els tres últims sónels més grans i porten el penó propi i els cor-dons. Aquest estendard és negre i té brodatsen blanc els set dolors i el nom de Maria a l’in-revés. Recorden la vetusta escolania de laCongregació.

Page 40: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

216

la de Montserrat i de la Mercè. És a partir delsegle XVI que comencen a arribar confrariesmarianes de fora, principalment de Roma, Ità-lia, divulgant la devoció a la Verge del Roser ide la Pietat, divulgades ja a Alemanya, Fran-ça i a altres parts d’Europa.

A Catalunya s’estableix l’orde dels servites deMaria, com ja hem dit, originaris de Florència.Aquest orde marià era conegut alhora ambtres noms, el de Servents de la Verge Maria,dels frares Servents de la Verge Maria i, elsServents de Sant Agustí, i com a nom unitaries feien dir Servites de la Mare de Déu.

Sens dubte foren els pares servites del con-vent del Bonsuccés els fundadors de la pri-mera congregació dels Dolors, l’any 1580.Primer al convent de Santa Madrona deMontjuïc, dit del Peu de la Creu; després fun-daren un convent al centre de Barcelona l’any1618, amb el mateix nom, però era conegutcom el convent del Bonsuccés. En el seu altares venerava la Verge de la Pietat.

Amb motiu de la guerra dels Segadors (1640-1652), Barcelona patí els estralls de la pesta,i el poble implorà els favors de Maria, dirigint-se i anomenant popularment la imatge de laPietat com la Dolorosa; per aquesta causa elspares servites demanaren al Papa el canvi denom del convent reconeixent-lo des d’alesho-res també com el convent dels Dolors. Ambaquest propòsit Innocent X fa una butlla desde Roma el 2 d’agost de 1647.

Després d’aquella guerra i un cop fet l’any1660 el Pacte dels Pirineus, es parla de fer-liuna festa a la Imatge de l’altar del convent delBonsuccés, així el 1661 es celebra una granprocessó presidida pel vicari general provin-cial P. Pocinelli i el recent nomenat prior de laconfraria dels Dolors, Martí de Sant Giovani,cavaller, instituint així la processó dels Dolorspels carrers de Barcelona. L’11 de febrer de1663 s’acorda la fundació d’una congregacióterciària, i del mateix fervor popular sorgirennoves fundacions arreu de Catalunya, fora idins de l’estat espanyol, com la de Segòvia (el26 de febrer de 1667), etc., totes elles germa-nes i unides sota la devoció a la Verge delsDolors, essent la de Barcelona la matriu icasa central; la majoria d’elles sorgiren delmateix poble català.

Els servites obtingueren l’any 1668 el privile-gi papal d’oferir una festa a la Dolorosa el 15de setembre, i la nominació de patrona princi-pal de l’orde dels Servites de la Verge delsDolors de mans del papa Innocent XI.

Des de l’any 1693 al 1695 sorgeix un grannombre de congregacions amb motiu del pa-

tencial les vestes. La processó té una duradade tres a quatre hores.

El curs de la processó solament és interrom-put, des de sempre, pel so del cornetí a l’es-coltar aquest la campana que toca a oració,els dos sons es mesclen, sobresortint però elcornetí de la remor llunyana dels tamborsdels armats i del poble, fent el toc d’atencióque para la comitiva per al res de l’Àngelus.Anys enrere era costum que en aquest precísinstant un guàrdia civil fes un tret a l’aireacompanyant el so de la corneta.

Breu història político-religiosa i social deles congregacions de la Verge dels Dolorsa Catalunya

Per a poder continuar el fil de la història de lescongregacions marianes, i les seves ramifica-cions, he revisat un contingut de documentsque relaten el seu culte a Catalunya a partirdel segle XI, des de la reconquesta cristiana,època en la que s’inicia la creació de les con-fraries i ordes de tipus localista, a exemple de

Foto Verge dela Pietat Dolorosa,Processó Besalú.

Page 41: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

217

potent, comporta canvis de pensar sobre lesreligions vingudes de fora el país.

Segons pactes polítics, el nou rei Borbó, cedi-rà als pretendents a la successió de la casareial dels Àustria, a la corona espanyola, elsterritoris de Nàpols, Sicília i Sardenya; Cata-lunya no pot estar d’acord amb aquest altredesgavell de territoris vinculats directamentamb ella i, per aquest motiu entra a formarpart del pacte de la Haia (any 1705), entreGran Bretanya, Holanda i Àustria. Aquest pac-te acorda que tots els territoris de la confede-ració Catalano-Aragonesa continuaran units,això farà esclatar una guerra civil per tota lapenínsula que s’estén per Europa. El preten-dent Borbó és reconegut com a legítim deCastella amb el nom de Felip V, el qual comque no té res a perdre, si no tot el contrari,pacta amb els francesos atacar la confedera-ció, així l’Aragó, Catalunya, València i les IllesBalears, un cop vençuda la seva resistènciaes desprenen de Nàpols i totes les altres po-sicions italianes. El pacte de Catalunya eraacordat entre nobles i el clergat.

Catalunya però, va reconèixer com a noupríncep l’altre nebot de Carles II, el conegutcom l’arxiduc Carles III d’Àustria. El conflictebèl·lic durà fins el 1714, amb l’ocupació deBarcelona, després de ser traïts pels compo-nents del pacte de la Haia, que acceptaren eltractat de pau d’Utrex; així deixen Catalunya amercè de les tropes d’ocupació estrangeresde Castella i França, que emprengueren elmacabre plaer de destruir l’estat català, ano-rreant la seva organització política i religiosa,

tronatge, molt volgut per la població de Cata-lunya. A moltes parròquies veneraven la Marede Déu, com és el cas de Calonge de Mar,que tenia una capella dedicada a la Mare deDéu, anomenada de les Esquelles; el 1661 latrobem dedicada a la Mare de Déu dels Àn-gels, i des del 1734, a la dels Dolors.53 bis

El 1724 el papa Benet XIII concedeix privile-gis, indulgències i el reconeixement de Romaa la festa dels Dolors del 26 de setembre. Elpapa Climent, l’any 1735 atorga llicència defesta a tota la península ibèrica. El 1753 unconcordat entre la corona i el clergat espan-yol, fa que les congregacions passen als epis-copats, el rei serà el seu cap, i la Verge porta-rà la corona reial d’Espanya.

L’any 1774 Catalunya té un acord de fet dife-rencial amb privilegis propis, segons diu elpare Llorenç Raymúndez en el seu llibreCongregante perfecto. L’any següent, el1775, són aprovades les noves ordenancesde les congregacions dels Dolors de tota Es-panya, però el 1835 són suprimits els con-vents servites i les parròquies són de propie-tat reial i episcopal. El 1846 la congregacióde Barcelona reprèn la festa i processó delsDolors; i el 1857 són restaurats els conventsservites però no pas el de Barcelona, que fales funcions d’església de la congregació finsla revolta de la Setmana Tràgica de l’any1909, la qual és assaltada pel populatxo idestruïda, desapareixent així tota continuïtati l’agermanament amb les altres congrega-cions catalanes. Aquestes minvaren poc apoc agreujades també per una altra revoltacivil, la del 1936; a partir d’aleshores poquescongregacions tornen a refer-se i si ho fan,és gràcies al clergat local i als ajuntaments,per tal d’estar bé amb el clergat i distreureaixí al poble amb festes religioses, que leselogia com a tradició patriòtica a favor del’estat dictatorial del temps.

Aviat sorgiren oracions, goigs i cobles dedica-des a la devoció de la Mare de Déu dels Do-lors, i es canten en les capelles i esglésies deCatalunya. El més antic apareix cap al 1700.En aquest període arranca un gran procés dedevoció i difusió a la Verge dels Dolors; és ala mort del rei Carles II d’Àustria, quan deixacom a hereu i successor al seu nebot Felip deBorbó, nét del rei de França, Lluís XIV, delqual Catalunya en té mals records, doncs es-sent aquest nomenat príncep dels catalans,sobre la revolta dels Segadors (1640-1652),pactà amb el seu cunyat Felip III d’Àustria elrepartiment de Catalunya, amb el tractat delsPirineus l’any 1659. Catalunya queda esquar-terada amb aquest fet, i el poble està adoloritper les repressions polítiques i resta ferit perla pèrdua de llibertats; el poble, indignat i im-

Portada llibretSeptenari de Cervera.

Page 42: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

218

Amb aquest poder el rei Carles III de Borbódecreta expulsió dels pares jesuïtes l’any1766; això “obeeix als canvis del clergat versels servites a partir de 1718 a Catalunya, pertal de tenir els mèrits del nou règim, que apartir del 1767 els representants del clero ser-vita tenen que anar a estudiar a la Universitatde Cervera per obtenir els graus acadèmicsen lleis o teologia”.55

Les congregacions servites dels Dolors l’any1774, davant les exigències reials, reglamen-ten l’orde anomenant-se ara Servents de Ma-ria o dels Dolors, publicant el nou reglamenten el llibre Congregante i Siervo perfecto deS.S. Virgen de los Dolores, sota llicència iaprovació del consell reial de S.S. Majestat aMadrid el 10 de febrer de 1774. L’any següentsón aprovades dites ordenances de la Vergedels Dolors per tota Espanya, “amb les re-formes realistes dels ministres de Carles IIIvaren intentar de restringir les despesesprofanes de les confraries o congregacions icontrolar l’administració, cosa que coadjuvàindirectament a la seva decadència constata-ble especialment als segles XVIII i XIX”.56 Persituar-nos en aquest temps en les reformesreligioses, cal ressaltar-ne els escrits de Joa-quim Maria Puigvert i Solà, Parròquies, rec-tors i societat rural, en que analitza “la xarxaparroquial d’antic règim”. Allí expressa, re-sumint, la fins aleshores col·laboració delsrectors de les parròquies amb la devociómariana dels segles XVI-XI; en Les expres-sions del canvi, comenta que amb la reformadel concili de Trento (1545-1563) es crearenuna xarxa de parròquies, congregacions, etc.,per tot Catalunya que serà desfeta a partir del1718, per l’antic règim, donat que a finals delsegle XVIII, a Catalunya se li atribuïa l’orga-nització de 2.738 parròquies, urbanes i ru-rals; “una xarxa precisa i delimitada que sesuperava sense coincidir necessàriamentamb els límits encara força desdibuixats delsmunicipis, ni encara menys, amb el mapa deles jurisdiccions senyorials”.57

L’apartat de La pagesia benestant i les es-tructures parroquials, ens revela que els“grups socials que col·locaven els seus fillssegons a les rectories eren els que, per altrabanda, d’ençà del segle XVI havia desplaçaten bona part la vella noblesa. Havien esde-vingut els principals finançadors i mecenes deles institucions parroquials, per l’augment dela demanda de misses i aniversaris i la funda-ció de beneficis i causes pies diverses. Elsmateixos grups socials, en estreta aliança

i imposant les lleis, costums i llengua del ven-cedor, per dret de conquesta.

El poble ja fa temps que rep les conseqüèn-cies de la guerra, ja abans de la caiguda deCatalunya. Els pocs recursos dels habitantsde les viles han tocat fons amb el pillatge imalvestats de les tropes dels exèrcits. El so-friment popular fa que aquest s’aferri a la re-ligió i com un nen desvalgut va sempre versla mare, el poble es dirigeix a la Mare de Déudels Dolors buscant el consol filial. La provaés que a “l’endemà de sabuda a Barcelona lasignatura dels primers acords d’Utrech, unaprocessó sortí de diferents llocs de Catalunyai van en pelegrinatge a Montserrat, amb unSant Crist, atxes i ciris encesos. A cada po-ble, el rector, els jurats i les persones princi-pals surten a rebre els peregrins i els acom-panyen en les seves devocions fins que sónfora vila a Martorell, on se canta los goigs dela mare de Déu dels Dolors..., a Collbató itambé a Esparreguera”.54

En aquests anys de penes, sobretot en la pos-tguerra, fou possible la divulgació de la devo-ció dels Dolors de la Verge, que també sofria,per tot el poble català oprimit i humiliat; l’e-xemple el tenim en la ciutat de Lleida que esfunda la congregació dels Dolors el 1717, enel lloc de l’Hospital de Sta. Maria. L’hospital te-nia un altar dedicat al Roser que passa a ano-menar-se de la Dolorosa. El mateix passa aGirona vers el 1727, encara que sembla que lacapella és de nova fundació. Una altra provaés que totes les capelles i esglésies, petites ograns, dedicades als Dolors foren construïdesdes de principis del segle XVIII, i són pagadespels devots de la Mare de Déu dels Dolors.

En la postguerra, la devoció a la Verge delsDolors és tan gran que s’estenen les funda-cions per tota Espanya, Àustria i Itàlia. El fetés a resultes dels catalans desterrats ques’estableixen per arreu d’Europa. El papa Cli-ment XII atorga indulgències i aprova les con-gregacions dels Dolors l’any 1734, i el mateixpontífex l’any següent fixa la celebració de lafestivitat dels Dolors de la Verge el tercer diu-menge de setembre, i així s’estableix per totel món cristià, universalitzant la devoció delsDolors de Maria.

A partir del 1735, la corona espanyola obté elpatronat universal de les parròquies i bisbats,el rei té el control sobre la clerecia del país, ide totes les congregacions hagudes i entreelles també la dels Dolors.

54 PIERRE VILAR. Història de Catalunya. Tom IV, p. 422.55 MIRÓ I BALDRICH, RAMON. El Pregoner d’Urgell. Revista de Bellpuig, núm. 155. Any 1986.56 Serra, Valentí. Op. cit., volum 70, pp. 119-188.57 Història Política, Social i Cultural dels Països Catalans. Tom. VI, p. 290.

Page 43: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

219

retre cada any bo i lleial compte de la sevagestió. Cal tenir present que el càrrec d’obrertenia una transcendència especial en els mo-ments d’emprendre obres de caràcter extraor-dinari (i el set-cents això fou força freqüent, enbona part a causa de la necessitat d’adequarla capacitat dels temples al creixement demo-gràfic), ja que s’imposaven talles, redelmes iprestacions de jornals i tragines a la poblacióper tal de finançar-les. En altres casos, elsobrers podien liderar plets als delmadors ambla finalitat d’obligar-los a contribuir en les des-peses extraordinàries. Del parer que tingué lapagesia benestant (fos o no ennoblida amb eltítol de cavaller o ciutadà honrat) en el finan-çament parroquial i en el control i la direcciódels ressorts d’obreries i confraries, n’obtin-gué variats i diversificats privilegis de distinciósocial i de representació simbòlica del seu po-der local: va ocupar bancs preferents, va dis-posar de sepultures a l’interior del temple, vapoder esculpir l’escut familiar damunt d’unaclau de volta o retaule, o va obrir el ball de pa-bordes a la plaça de la vila...”.58

Tot això de la reforma i, del nou plantejamentpolític i religiós a Europa, apareix desprésamb la revolució francesa, 1789, restablint elgovern estable del general Napoleó Bonapar-te (1799) i transforma el pensar dels polítics ireligiosos, dels nobles i laics, per una part i, elpacte familiar de les monarquies borbòniques

amb els convents i de nous ordes religiososde la Contrareforma oberta en ciutats i viles...Havien fomentat, d’ençà del darrer quart desegle XVI, la fundació i la dotació de novesconfraries. Eren les del Roser o la Minerva, iarribaren fins als racons més rústics, inhòs-pits i muntanyes de la geografia catalana. Amés de les funcions assistencials i festives,aquestes confraries ajudaven a incrementarla demanda de predicadors i altres serveis re-ligiosos que, a més de beneficiar al clergat lo-cal, significava també el drenatge de rendesdes de les parròquies perifèriques cap alsconvents de les viles i ciutats, altramentaquests grups socials protagonitzaren, entreels segles XVI-XVIII, el procés d’oligarquitza-ció de les obreries (institucions destinades almanteniment del temple i del culte, amb lesseves pròpies fonts de finançament). S’ana-ven abandonant progressivament els vellsmètodes d’elecció dels obrers, administradorsde les rendes de l’obreria (a més veus o pertorns rotatoris entre tots els caps de casa d’u-na parròquia), per passar a ser escollits percaptació o entre els regidors que sortien delsajuntaments borbònics. Amb aquests mèto-des d’elecció, els càrrecs d’obreries van re-caure, tal com recomanava gràficament un vi-sitador gironí del 1736 entre els més zelosos,de major activitat y de menos ocupacions;obres que sempre havien d’obtenir el vistiplauo la vènia del rector, davant el qual havien de

Goig oracióde la Capella

de Barcelona,1730.

Dibuix Verge delsDolors de Lleida.

58 AYMAT I RIGOLTA, JAUME. Església parroquial de Sant Martí de Calonge. Estudi sobre temes del Baix Em-pordà. 1982. Gràficas Bigas. St. Feliu de Guíxols.

Page 44: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

220

Àustria-Este (Carles VII). Com bé s’ha dit,Carles V, proclama la Verge dels Dolors pa-trona dels exèrcits d’Espanya. La devoció queli professa aquest, també l’observen els seusdescendents, com és el cas del seu nét Car-les Mª dels Dolors; en contra però, a causadels continus fracassos per fer-se amb el con-trol de la corona d’Espanya, provoca el recelvers la seva devoció i augmenta el descensde les congregacions per tal d’agradar a lesautoritats polítiques de l’època, davallant demanera considerable la devoció a la Vergedels Dolors, devoció instituïda de feia dos-cents anys i assentada en quasi tots els altarscatalans. Possiblement era, aquesta devoció,la més popular; quasi es podria considerarque la Verge dels Dolors era en aquell tempsla patrona del poble català, donant pas cap afinals del segle XIX al patronatge i devociócom la Verge localista, tal com era fins ales-hores la Verge de Montserrat.

Molts bisbes, com ara el de la Seu d’Urgell,actuaren en favor de la causa carlina amb elpropòsit d’evitar les reformes del govern cen-tral i mantenir els seus antics privilegis, finsque el govern decreta definitivament l’any1841 la desamortització dels béns del clergatsecular, de les obreries i confraries parro-quials. “Amb la desamortització de 1841, elclergat de les parròquies i convents passen aser del patronat reial i episcopal i, són supri-mits els convents per esglésies com els delsServites de la Verge dels Dolors de Barcelo-na. A partir de l’any 1844, el govern començala reconversió institucional de l’Església a lanova situació político-religiosa, que culminaràamb el concordat del 1851, el qual inaugura-rà una mena d’enllaços de conveniència entrel’estat i l’església, que es convenç, per unabanda de la inviabilitat del carlisme i del retorna la monarquia absoluta de dret diví, com te-nien els reis d’Espanya”.60

A partir, però del 1851, el clergat passa a con-trolar l’ensenyament públic, ja abolits els privi-legis dels delmes i primícies, i la dotació delsrectors corre a compte de l’Estat, per mitjà deles cúries diocesanes, significant un canvi ra-dical; el rector esdevenia ara com una menade funcionari de l’Estat.

No fou fins l’any 1857 en que es permeterenles restauracions dels convents i congrega-cions marianes i “tornen a refer-se a Catalun-ya gràcies al reconeixement que dites con-gregacions reben des de Roma el 1883, is’organitzen vers el 1886 sota el director deles de Barcelona, Lluís Ignasi Fiter, que hom

entre França i Espanya ens involucren en unaguerra contra el general francès, ja convertiten l’emperador de França que fa desaparèixerels antics règims absolutistes dels borbons ialtres cases d’Europa.

Al revoltar-se contra el francès i començar laguerra el 1808, Catalunya entra en el recel deno voler pagar els delmes parroquials segonses fa a França; el clergat, però, fa proclames icrida a les armes acusant el francès com a in-ductor d’una reforma més profunda, la qualpreveien que seria del tot ruïnosa, pitjor quela del set-cents i, de fet fou així.

Tornant amb l’increment de la devoció a laVerge dels Dolors, durant la guerra del fran-cès (1808-1814), aquest fervor marià experi-mentarà un fort impuls, i al finalitzar la guerra,moltes congregacions dels Dolors es renoveni demanen tenir una capella pròpia; un exem-ple el tenim en la ciutat de Lleida. El 1814,aquesta congregació era presidida pel bisbeGeroni Mª de Torres, essent corrector alhora;una vegada desocupada la ciutat dels france-sos, amb la vinguda del rei borbó Ferran VII,es demana que la capella dels Dolors siguifora de la catedral. El citat bisbe va presidirtambé les juntes civils i militars creades per afer fora els francesos durant el temps bèl·licde la guerra del Francès.

Les noves reformes polítiques sorgides delsacords de les Corts de Cadis aboleixen elsprivilegis del clergat i de les congregacionsque gaudien sobre els laics. Aquesta retalladas’inicia el 1820 fins el 1836, any de la des-amortització feudal; això motiva al clergat afer proclames contra el govern de règim mo-nàrquic constitucional de la casa dels Borbó,que, amb el pretext d’atorgar la successió delrei Ferran VII a la seva filla Isabel, junt ambles pretensions del germà del rei, Carles V deBorbó, acaben amb les revoltes carlines el1837. Bona part de Catalunya reconeix aaquest com a nou monarca, amb el beneplà-cit del clergat; proclamat rei a Berga, aquestanuncia des d’aquesta població la nominacióde la Verge dels Dolors com a Generalíssimadels seus exèrcits, tal com ell diu “...per al-cançar el triomf de la Religió i de la Legitimi-tat per Espanya”.59 Les anomenades guerrescarlines foren tres, amb tres pretendents a ca-dascuna d’elles: la primera, de l’any 1833 al1840, amb Carles Mª Isidre de Borbó (CarlesV); la segona (dita dels Matiners), del 1846 al1849, amb Carles Lluís de Borbo i de Bra-ganza (Carles VI); la tercera, del 1872 al1876, amb Carles Mª dels Dolors de Borbó i

59 PIERRE VILAR. Hist. de Catalunya. Tom IV, p. 422.60 Història Política, Social i Cultural dels Països Catalans. Tom. VI, p. 291.

Page 45: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

221

cions romanes, catalogades en cadascunade les comissions ordinàries, integrades en lacúria romana i assisteixen al Papa en el go-vern de l’Església. Són congregacions religio-ses, a diferència dels ordes d’abans del codide 1983, instituts de vida consagrada i ambvots simples temporals o perpetus i públics,com solen ser les congregacions locals deCatalunya, a diferència de les societats devida comuna sense vots privats, masculines ifemenines.64

De fet, actualment els servites de Maria tenenset convents a l’estat espanyol, i dins dels Paï-sos Catalans n’hi ha un a València i un altre aDènia, d’on haurien d’estar subjectes les con-gregacions dels Dolors de Catalunya. Segonsl’Enciclopèdia Catalana, actualment són unatrentena els oratoris dels Països Catalans.65

Una de les primeres reunions d’aquestes con-gregacions es porten a terme l’any 1997 ambla intenció de reorganitzar-se entre elles. El llocescollit és el monestir de Montserrat, i s’acordareunir-se un cop cada any. Les congregacionscatalanes es retroben així després de 162anys de la fugida dels servites de Barcelona.

La germandat amb els servites i congrega-cions catalans disposen acceptar altre cop lesregles i, el 12 d’octubre del 2002 veu la llum lapublicació de l’obra Regla de vida de l’orde se-glar dels servents de Maria, s’edita en català a

considera el restaurador de les congrega-cions a Catalunya. La creació de la branca deCasats, entre elles les congregacions de laVerge dels Dolors (1904)”.61

Durant la revolta popular de la Setmana Tràgi-ca de Barcelona, l’any 1909, és assaltada l’es-glésia convent dels Servites del Bonsuccés, lacasa central de les fundacions de la Vergedels Dolors. Com a conseqüència d’aquestsfets queden sense l’empara i orfes a tot Cata-lunya les congregacions d’aquesta orde.

El 1883 s’apleguen sota un sol reglament lescongregacions restaurades. L’any 1916 espublica un nou reglament, el text del qual esreprodueix en els llibres La Venerable Con-gregació de la Mare de Déu dels Dolors, deTàrrega, i en La Venerable Congregació de laVerge dels Dolors, de Bellpuig.62

Les divergències entre el clergat i els laicscontinuen durant la implantació de la segonarepública del 1931; és notori el recel a les re-formes i no es comparteix la idea de la lliber-tat de culte religiós. La classe popular obreraassalta novament les esglésies i convents,entre ells, lògicament també pateixen les con-seqüències les congregacions de la Vergedels Dolors d’arreu de Catalunya, quedant tanmalparades aquestes fundacions que des-apareixen quasi definitivament la majoria d’e-lles; altres, un cop finida la guerra civil del1939, són refetes amb l’esforç dels prevereslocals, ajudats per antics congregants que ala vegada atreuen nous adeptes i així, a poca poc, i amb el suport dels ajuntament, es re-construeixen les capelles de congregacionslocals, com per exemple la de Lleida, el 1943,i la de Bellpuig, el 1941.

L’any 1968 neix una nova etapa per les con-gregacions amb l’aprovació de nous estatutsinspirats en el Concili Vaticà II, els quals per-meten canviar el nom tradicional pel de Co-munitat de vida cristiana.63 El calendari litúr-gic (1970), fixa la festa dels Dolors el 15 desetembre, data fixada ja al segle XVIII perPius X. Però queda suprimida l’altra festa deldivendres de la setmana de passió, no obs-tant, per a moltes congregacions aquest solser dia de processons; altres, però, les traslla-den al dia de resurrecció.

Després del Concili Vaticà II, les anomenadescomunitats de vida cristiana són congrega-

Verge de Palamós.

61 Dicc. Història de Catalunya. Edicions 62. Barcelona. Pàg. 1.193.62 Hist. Pol., S. i Cultu. dels Països Cat. Op. cit., Tom VI, pp. 289-290.63 Íbid., Tom VI, pp. 291-294.64 Calendari Folklòric d’Urgell. Pàg. 99. Adopció de la Dolorosa per patrona dels exèrcits carlins. Molts batallonsportaven la imatge a les seves banderes.65 Hist. P., S. i C. Països Catalans. Op. cit. Tom VI, pp. 292.

Page 46: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

222

1545-1563. Es celebra el Concili de Trento,amb la gran reforma catòlica.1545. Els pares predicadors (jesuïtes) fundena Barcelona l’església de Betlem, amb l’altarde la Pietat.1571. Els predicadors funden a Barcelona laprimera confraria del Roser, pel frare BernatCrespí.1580. Els pares servites s’estableixen a San-ta Madrona, Montjuïc (Barcelona), fundant elconvent anomenat El Peu de la Creu.1598. Sorgeix als Països Baixos la primeracongregació anomenada dels Dolors, és con-siderada la més antiga d’Europa (?).1635. Els servites inauguren el convent propi,dit del Bonsuccés, a Barcelona, amb un altaren honor a la Pietat.1647. El Bonsuccés ajunta el nom dels Dolorsal de la Pietat. Any de la gran pesta a Barce-lona i a tot Catalunya (Guerra dels Segadors).1661. Es fa la primera processó de la PietatDolorosa a Barcelona.1663. Es funda la primera congregació delsDolors al convent del Bonsuccés.1667. La congregació s’estén des de Barcelo-na cap a tot Catalunya. A Segòvia, Castella,es funda una rèplica de la congregació deBarcelona.1668. El Papa de Roma atorga privilegi pel 15de setembre, com a data de la festivitat.1692. El papa Innocent XI nomena a la Dolo-rosa com a patrona principal dels servites.1693. Apareixen les oracions de Mn. JosepLlord dedicades a la Dolorosa. Aflueix unagran massa de congregacions per Catalunya.1717. A la postguerra de Successió aflorennombroses congregacions.1724. El papa Benet XIII atorga privilegis i in-dulgències.1753. Es fa el concordat entre la corona i cler-gat; les congregacions se sotmeten als epis-copats i aquests al rei.1770. El govern central dissol les congrega-cions.1774. Es reglamenten les ordenances de lescongregacions dels Dolors.1775. Són aprovades les ordenances de lescongregacions dels Dolors per tot Espanya.1777. Per prohibició reial és dissolta tempo-ralment la congregació de Besalú.1809. En la Guerra del Francès Neixen novescongregacions a Espanya amb més privilegis.1814. El papa Pius VII confirma la festa delsDolors el 15 de setembre.1835. Són suprimits els convents servites i lesparròquies formen part del patronat reial iepiscopal.1841. En el temps de les guerres carlines co-mença la davallada devocional, desamortit-zant els béns eclesiàstics a tota Espanya.

la ciutat de Badalona, centre capdavanter dela Unió de Congregacions de Catalunya.

Nota: Les congregacions romanes són cata-logades en cadascuna de les comissions or-dinàries, integrades en la cúria romana, queassisteixen al Papa en el govern de l’Esglé-sia, amb potestat administrativa en la sevacompetència. Sixte (1588) fou el primer a es-tructurar el cos de les congregacions i fixà en15 llur nombre. El 1908 Pis X procedirà unareorganització global, i el 1967 Pau VI pro-mulgà una nova ordenació. Actualment hi ha9 tipus de congregacions o fraternitats.66

Dates puntuals de la història de la devociódels Dolors

1410. Es funda a Girona la primera capelladedicada a la Verge dels Dolors.1482. El papa Sixte IV propulsa la devoció ala Verge de la Pietat i a la Passió de Crist.1540. Neixen a Roma les congregacions ma-rianes de la Pietat, amb les dels servitesfranciscans.Verge de Badalona.

66 Íbid., p. 299.

Page 47: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

223

to (1545-1563), en què es crearen una xarxade parròquies, congregacions laiques, etc.,per tot Catalunya, que serà desfeta a partirdel 1718, el qual se’l considera ara com l’an-tic règim, donat que a finals del segle VIII, Ca-talunya ja era distribuïda i organitzada l’any1798 per unes 2.738 parròquies urbanes i ru-rals; una xarxa precisa i delimitada, que sesuperava, sense coincidir necessàriamentamb els límits força desdibuixats dels muni-cipis, ni encara menys, amb el mapa de lesjurisdiccions senyorials.67 Amb tot això, calressaltar els articles publicats per Joaquim MªPuigvert, Parròquies, rectors i societat rural,en concret el punt titulat La pagesia benestanti les estructures parroquials.

Enfront d’una evident reforma, al començar laguerra el 1808, entra el recel a Catalunya da-vant el pagament dels delmes parroquials, talcom es fa a França; el clergat, amb el temorque una reforma més profunda els arruïnaria,fa proclames i crida el poble perquè agafi lesarmes i s’alci contra el francès. Bisbes comGeroni de Torres de Lleida, presidiran les Jun-tes Civils i Militars contra el francès, aquestsimpulsaran molts fidels a fer la guerra i, moltscongregants són captats per les poblacions.Es reprenen les processons impulsant l’expul-sió de l’invasor. Un cop restaurada la monar-quia borbònica, el clergat obté privilegis.

És però a partir del 1820-23 que s’inicia lacreació de noves reformes polítiques, atesosels acords de les Corts de Cadis. Aquestsacords aboleixen encara més els privilegis il’instituït impost del delme que obrava sobreels laics. Així comencen altre cop les reformesvers la desamortització feudal de la noblesal’any 1835.

1846. La congregació dels Dolors de Barcelo-na reprèn l’ús processional.1857. Són restaurats els convents servites iels patrocinats pels episcopats i la reialesa, aexcepció del de Barcelona.1883. El papa dóna privilegis a les congrega-cions marianes.1886. Són restaurades pel frare Ignasi Fitergran part de les congregacions marianes deCatalunya.1909. És assaltat i cremat el convent i esglé-sia del Bonsuccés de Barcelona, i es desfà lacongregació dels Dolors (Setmana Tràgica).1936. La revolta militar i obrera torna a cremaresglésies i capelles dels Dolors, arreu de Ca-talunya.1995. Des de Roma s’aproven les noves re-gles de vida dels terciaris de l’orde seglar delsServents de Maria, desapareixent la denomi-nació de Terciaris, Congregacions, confraries,etc., passant a dir-se Fraternitats.1997. Reunificació de les congregacions, o fra-ternitats seglars de la Verge dels Dolors de Ca-talunya a Montserrat, amb presència servita.2002. Es presenta a Badalona, per a tota Ca-talunya, el nou reglament servita amb l’obraRegla de vida de l’orde seglar dels Serventsde Maria.

Reforma del clergat i societat catalana apartir del segle XVIII-XIX

Cal recordar que a l’Espanya sorgida a partirdel 1718, sota el regnat del monarca Felip deBorbó, la relació del poble i el clergat pateix unaalteració notable. El fill del citat rei, Carles III, fadissoldre les entitats religioses. Els religiosos,davant les exigències del govern del rei, hague-ren de reglamentar-se altre cop. Els servitess’organitzaren i es legalitzaren amb el nou re-glament publicat pel prior provincial del conventdel Bonsuccés, P. L. Raymúndez, titulat Con-gregante i Siervo perfecto de la S.S. Virgen delos Dolores, que fou aprovat amb llicència delReial Consell de Sa Majestat, a Madrid, el 10de febrer de 1774. L’any següent, dita fórmulad’ordenances s’estén per tota Espanya. Ambles reformes realistes dels ministres varen in-tentar de restringir les anomenades despesesprofanes de les confraries o congregacions icontrolar-ne l’administració, cosa que coadjuvàindirectament a la seva decadència, constata-ble especialment als segles XVIII i XIX.

Fons aleshores la trama o xarxa parroquial del’antic règim era la col·laboració dels rectors idevots parroquials durant i davant l’expansiómariana dels segles XVI al XVIII i, a més amés, després del Concili i la reforma de Tren-

67 PUIGVERT SOLÀ, Joaquim M., Hist. P.S. i C.P. Cat. Volum VI. La gran transformació 1790-1960. Barcelona1995. Enc. Catalana.

Escut Portaldel Convent del

Bonsuccès deBarcelona de

Miquel Perelló,1690.

Page 48: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

224

es convenç, per una banda de la inviabilitat delcarlisme i del retorn a la monarquia absolutade dret diví, com ja tenia el rei d’Espanya.68

Des del 1851 el clergat passa a controlar l’en-senyament públic, un cop abolits els privilegisdel delme i primícies i d’alguns beneficis, comels camps, boscos i terres de propietat dels re-ligiosos i de les rectories. Ara, la dotació delsrectors és a càrrec de l’estat, que ho fa per mit-jà de les cúries diocesanes, significant aquestfet un canvi radical. El rector esdevingué unamena de funcionari, permetent a la vegadal’any 1857, les restauracions dels convents icongregacions, entre altres les marianes.

És doncs, aquest any en que són reconegutsels drets eclesiàstics i es restauren moltes con-gregacions, sorgint-ne de noves per tot Cata-lunya. Aquestes reben el reconeixement deRoma el 1883. El 1886 són dirigides per F. Llu-ís Ignasi Fiter, pare provincial de Barcelona,considerat com a restaurador de les congrega-cions de Catalunya, i també creador de la bran-ca de Casats (1904), de les Filles de Maria, etc.

Tradiciones festives de la Vergedels Dolors a Catalunya

He recollit informació referent a aquestes tra-dicions o celebracions dels afers religiosos isocials, principalment de les narracions de lesvivències del poble d’uns anys enrere i, d’es-

Tornen a sorgir les proclames contra el nougovern constitucional monàrquic dels Bor-bons, que pretén la successió al tron per partde la filla de Ferran VII, Isabel; hi col·labora lespretensions de Carles, germà del rei. Bonapart de Catalunya el reconeix com a nou mo-narca, i se’l proclama rei a Berga; aquest faproclames als combatents voluntaris nome-nant la Verge dels Dolors com a Generalíssi-ma dels seus exèrcits “per alcançar el triomfde la Religió i de la legitimitat d’Espanya”.Molts bisbes i congregants laics el seguiren,entre ells el bisbe de la Seu d’Urgell, Dr. JosepCaixal, féu causa a favor dels carlins, amb elpropòsit d’evitar l’evident desamortització.

Es produí un canvi d’actitud amb el decret del’any 1841, el de la desamortització que sofri-ren els béns del clergat secular, de les obre-ries i congregacions parroquials.

Amb la desamortització recent implantadaaquest any, els béns del clergat de les parrò-quies i convents passen a ser del patronatreial i episcopal; entre els afectats es comptenels convents dels Servents de la Verge delsDolors de Barcelona.

A partir del 1844 comença la reconversió ins-titucional de l’Església vers la nova situaciópolítica que culminarà amb el concordat del1851, el qual inaugurà una mena de enllaçosde conveniència entre l’estat i l’Església, que

Verge de Caldesde Montbui.

Verge de Vilafrancade Conflent.

68 Enc. Catalana. Tom V, p. 485.

Page 49: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

225

La confraria dels Dolors de Besalú, celebra-va una funció molt solemne que gaudia defama per tota la rodalia. A tots els fidels quehi concorrien, els confrares de les ànimesfeien una capta de blat, que, convertit en pa-nets, es repartia de la seva festa. Els qui re-bien el panet havien de dir una oració per ales ànimes dels familiars difunts dels qui ha-vien donat el blat. Acudí a aquesta festagent de les contrades properes i àdhuc dellocs ben allunyats de Besalú; això motivavaque s’hi aplegués una gran multitud i quehom qualifiqués aquesta festa d’aplec del pai l’empenta.

La mateixa vila havia organitzat també unasolemne processó, a càrrec de la Congrega-ció dels Dolors. “Hi anaven un grup d’armats,una figuració dels dotze apòstols i una altrade Jesús amb la creu al coll. Els seguia unabella imatge de la Mare de Déu dels Dolors,portada sota tàlem. Aquesta processó eramolt notable i un de les més importants de larodalia; gaudint de gran popularitat”.71

Els conreadors d’olives del Pla d’Urgell (aBellpuig), la gent que es dedicava a collir-ne,els trulladors i moliners d’oli i, en general totsels que intervenen en la producció olivera,s’encomanen a la Mare de Déu dels Dolors(cantant els vuit goigs), a la qual tenen perpatrona. El mateix cal dir dels tortosins, quetambé la tenien per patrona, a més a més deSt. Pere.

Les dones que estan gràvides “dediquen unesoracions especials a la Mare de Déu dels Do-lors, durant set divendres seguits per tal queels doni un part ben feliç i una hora ben peti-ta. S’encomanen amb preferència les emba-rassades que estan avançades”.72

Serra i Boldú ens narra la festa del diumengede Passió: “Avui de bon matí, havien sortit elsconfrares dels Dolors a fer una mena de ro-sari de l’aurora i a cantar els goigs dels Dolorspels carrers, que voltaven en cercavila a tallde processó. Aquest res i cant matinal alhoradurava tota la setmana, i els confrares nofeien cada dia el mateix curs. Portaven es-tampes grosses de la Mare de Déu dels Do-lors, on aquesta apareixia voltada per unaampla orla, formada pels improperis de laPassió. Fou costum que els congregants n’en-ganxessin per les portes de les cases delsgermans, dels devots i de les persones pieto-ses en general. Aquest costum havia estatmolt estès i per ell s’explica la gran profusió

crits llegats per personatges del país, amantsdel folklore popular; en aquest cas de dues fi-gures molt conegudes a Catalunya, que tre-ballaven aquest camp literari, Valeri Serra iBoldú i Joan Amades i Gelat. Tot seguit repro-duiré quelcom del seu treball, encara que delprimer ja n’he fet algunes referències fins ara.

Referent al tema dels nombre de goigs, ValeriSerra ens diu que “amb això queda desvirtua-da una maliciosa suposició: com lo poble can-ta’ls vuit dolors, sospitava algú que’ls Servites,atenent a que foren set los seus Sant funda-dors, feren desaparèixer un dolor del cor atra-vessat de espases amb que’s representa laMare de Déu dels Dolors, però no crec que envista dels documents que han anat publicant-se, pugui quedar rastre de sospita de que laIglesia n’ha admès set, encara que en molspunts lo poble’n canta vuit i algún poble de lacosta de Llevant nou. Los dolors de la Verge fo-ren tantíssims? Aquests vuit Dolors foren permi editats enrere, i alguns aimants de les cos-tums piadoses s’encarregaven de divulgar-neexemple per totes bandes d’Urgell. Los Exmos.Srs. Bisbes de la Seu d’Urgell, Solsona, Lleida,Tortosa i Vic, Girona, amb indulgenciaren”.69

Referent a la política, aquest mateix autor re-lata que “los exèrcits de Don Carlos de Borbó,en la primera guerra carlina, nomenaren a laMare de Déu dels Dolors Generalíssima, pera alcançar lo triomf de la Rel·ligió i de la llegi-timitat en Espanya”.

Referent a la festa i costums, conta que a Bar-celona s’havia celebrat una fira a la plaça i ca-rrer del Bonsuccés, “hi havia moltes paradesde torrons de Quaresma, fets amb avellanes isucre. Anomenats també de crocant. Era visi-tada per les Doloretes; si eren petites, hom lesobsequiava amb torrons, i si eren grans, erenelles les que en compraven per donar-ne alsfamiliars i amics. Aquesta llaminadura quares-mal consistia amb una mascara bucòlica dinsde la religiosa austeritat d’aquells temps”.

Els antics garbelladors, precursors dels gra-naders d’avui, invocaren com a patrona laMare de Déu dels Dolors, a la qual dedicavenuna festa molt solemne i lluïda, car aquestgremi era tingut per un dels més benestants iacomodats de la ciutat. En temps de la insti-tució de la processó dels Dolors, que sortia eldiumenge de Rams, aquest gremi ja haviaperdut tota la importància. Si no s’hagués es-devingut així, segurament que hauria estat elque hagués portat el pes de l’organització.70

69 SERRA, VALERI. Calendari Folklòric d’Urgell. Bellpuig, 1914.70 AMADES GELAT, JOAN. Costumari català. Barcelona. Volum II, p. 678.71 Íbid, p. 679.72 Íbid, p. 681.

Page 50: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

226

Goig tipus 1.

Page 51: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

227

Dolors constituïdes per Barcelona el 1663; lesespases són el signe que defineixen per igualla imatge de la Pietat i la de la Pietat Dolorosa,essent el mateix si es complementen.

Aquest tipus d’imatge no fou pas l’únic, troba-rem també aquesta representació en moltsllocs i diverses diòcesis; principalment la repre-senten tal com diu la tradició dels servites deFlorència. La Verge és representada com unadona jove vestida de dol, sola, dreta o assegu-da, amb els braços estesos cap endavant i por-tant una corona d’espines, o solament amb elsbraços plegats sobre el pit, del qual hi sobre-surt un cor flamejant, i en aquest hi han set es-pases clavades representant els set dolors,apreciables i evidents a la sensibilitat humana.

He comprovat que entre les inclinacions fer-voroses del poble vers la Dolorosa són cincles formes atribuïdes a la imatge de la Vergedels Dolors. Varia segons el lloc, la diòcesi il’església, arreu de Catalunya.

1. La Verge representada com la Pietat Dolo-rosa, és venerada a: Valls, Mataró, Tàrrega,Besalú, Sanaüja i Palamós.

2. La Verge sola, amb els braços oberts, ess’honra a: Bellpuig, Lleida, Caldes de Montbuii Badalona.

3. La imatge dreta o asseguda i sola, sensecap ornament, només portant la corona d’es-pines a les mans, es venera a Sabadell.

4. La imatge dreta, vestida de color, portant lacorona o no amb una espasa clavada al cor,o simplement al pit, l’honoren a: Mollerussa,Torà, Os de Balaguer i Guimerà.

5. La Verge dreta i al costat del Sant Crist, ésrepresentada i venerada a la catedral deBarcelona.

Entre tots aquests tipus de representacionscal dir que en diverses poblacions es vene-ren dues imatges diferents, i solen ser elsmodels 1 i 2.

Les imatges més excepcionals de la Vergedels Dolors les trobem en un retaule barrocque hi ha en el convent de Sant Joan de lesAbadesses; la Verge Maria està dreta amb elFill als braços. En el convent o monestir deSant Cugat del Vallès hi ha en el retaule laimatge de la Verge voltada de sants, anome-nada dels Dolors. D’igual forma la trobem enun retaule gòtic de la capella dels Dolors deSant Llorenç de Morunys, a aquesta imatge

d’estamperia popular d’aquesta advocaciómariana. A Reus i altres poblacions tarragoni-nes els confrares donaven al repartiment deles estampes un sentit satíric. Per a les portesde les cases habitades per amics de beureescollien estampes en l’ordre de les quals hihagué l’esponja amb que van donar fel i vina-gre a Jesús; per a els dels jugadors, la queportaven els daus amb qui se li van jugar latúnica, i així per l’estil. Aquesta causticitat vaocasionar moltes raons i va influir sensible-ment en la desaparició del costum”.73

La imatge de la Verge dels Dolors i el seudesenvolupament a Catalunya

La imatge de la Verge Maria, representa laverge-dona segons l’església cristiana, quees distingeix d’entre els sants pel fet d’haverservat completa castedat; aquesta Mare deCrist apareix amb cara dolorosa per la pèrduadel fill a la creu, i que porta com a insígnia d’i-dentitat un cor per damunt el pit, amb set es-pases o punyals (el set és el símbol de la per-fecció), representant els Dolors de la Mare deDéu des del seu naixement fins a la mort, so-ledat). El cor és el símbol de vida, que ambles set espases clavades representa els setdolors de la Verge. “L’espasa és la insígniacontra les forces negatives, pels cristians, al’edat mitjana, fou símbol de conjunt per la for-ma de creu entre la fulla i l’empunyadura”.74

Entrant en aquesta qüestió, cal recordar queels servites veneraven la Verge Maria amb elseu fill als braços, segons el medalló del priordel convent de Florència i, segons la llegendadels set cavallers, la Verge se’ls apareguévestida de negre amb una corona d’espinesvoltada d’àngels. El cas és que des de Romaes dicta com s’ha de representar la imatge dela Verge més adientment, que serà com laimatge de la Pietat, Maria té damunt els seusgenolls al seu fill Jesús.

Les confraries del Roser representen la imat-ge de la Mare i fill als braços, si bé envoltadaconjuntament amb els quinze episodis depassió i dolors de la Mare, que són meditatsen el rosari; un d’ells representa la Pietat. ACatalunya, com ja hem dit, vingueren des deRoma les devocions marianes de la Verge delRoser (rosari) i de la Pietat.

Tant l’orde dels servites com altres ordes deterciaris laics, organitzades a Catalunya, solientenir la imatge de la Pietat en els seus princi-pals altars. Per aquest motiu es considera nor-mal que passi el mateix amb les set espases ales primeres congregacions de la Verge dels

73 Íbid, p. 674.74 MORALES, JOSÉ LUIS. Diccionario de Iconografía y Simbolismo. Turus Ediciones, SA. Madrid, 1984.

Page 52: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

228

Sant Cugat del Vallès. Verge dreta, voltadadels sants apòstols.La Bisbal d’Empordà. Verge amb el Fill als ge-nolls, a l’esquerra un àngel que besa la mà aJesús.Tavèrnoles (Osona).Verge amb el Fill als genolls.Mataró (Maresme). Verge asseguda amb elFill als genolls.Teià (Maresme). Verge dreta i sola.Barcelona (barri de Pedralbes). Verge dreta isola.Tàrrega (Urgell). Verge asseguda amb el Fillals genolls, agafat pels braços.Torà (Segarra). Verge dreta, vestida de color.Mollerussa (Pla d’Urgell). Verge dreta, vestidade color.Besalú (Garrotxa).Verge amb el Fill als genolls.Sanaüja (Segarra).Verge amb el Fill als genolls.Palamós (baix Empordà). Verge amb el Fill alsgenolls.Caldes de Montbui.Verge amb el Fill als genolls.Os de Balaguer (la Noguera). Verge dretavora la creu, vestida de color.Guimerà (Urgell). Verge dreta vora la creu,vestida de color.Golmés (Pla d’Urgell).Verge dreta, vora la creu.Vila-sana (Pla d’Urgell). Verge dreta, sola.Cerdanyola (Bages).Sant Just Desvern (Barcelonès).Calonge de Mar (Baix Empordà).Valls (al Camp). Verge amb el Fill als genolls.

Inventari de les esglésies i capelles delsDolors a Catalunya

Si bé la conclusió era que cada congregaciódels Dolors tenia una capella a cada una deles poblacions, amb llurs servents o congre-gants, és més estesa i àmplia la devoció alsDolors; per tant, faré una guia basada en lesinvestigacions completades per l’Arxiu Gavinque dedica 28 llibres mostrant fotografiesd’esglésies i capelles de diverses poblacions.Aquest personatge recorregué les comarquescatalanes entre el 1970 i el 1997 i realitzà laseva gran obra de recerca titulada Inventarid’esglésies de Catalunya.75

Capelles existents i conegudes actualmentde Catalunya

Amposta. Dins l’església del Calvari. Foto Ga-vin. Tom I, any 1975.Ascó. Capella dels Dolors. Tom I, any 1975.Arboç. Capella dels Dolors, adossada a l’es-glésia gran. Tom X.Barcelona. Església nova dels Dolors, carrerBagur. Tom XXVII, 1996.Besalú.Capella dins església gran.Tom IV, 1978.Borges Blanques, les. Capella dins esglésiagran. S. XVIII. Tom VII, 1978.

també la coneixen per la Pietat. Tot fa creureque abans era la Verge del Roser.

Imatges de la Verge dels Dolors veneradaavui arreu de Catalunya

Aquest llistat és un resum o inventari, de lameva coneixença, en el temps de preparaciód’aquesta obra, sobre les diferents represen-tacions que hi ha de la Verge i Mare de Déudels Dolors a Catalunya; possiblement englo-ba la meitat real del cens dels altars i cape-lles existents.

Ascó (Montsià), pintura. Verge Pietat Doloro-sa amb el Fill als genolls. Altar parroquial.Barcelona (carrer Bagur). Verge Pietat Dolo-rosa amb el Fill als genolls.Arboç (baix Penedès). Verge Pietat Dolorosaamb el Fill als genolls.Castellví de la Marca (Alt Penedès). VergePietat Dolorosa amb el Fill als genolls.Collbató (alt Vallès). Verge asseguda.Cervelló (baix Llobregat). Verge dreta amb elSantcrist als peus.Cornellà de Llobregat. Verge dreta amb elSantcrist als peus.Cerdanyola del Vallès. Verge asseguda i sola.Bellpuig (Urgell). Verge dreta. Capella pròpia.Lleida (Segrià). Verge dreta. Capella pròpia.Olot (la Garrotxa). Verge Pietat amb el Fill alsgenolls. Capella pròpia.Olot (la Garrotxa). Verge dreta. (Cal Subirós).St. Priorat d’en Bas (Ripollès). Verge assegu-da i sola.St. Joan de les Abadesses. Verge dreta ambel Fill als braços.Avinyó (Bages). Verge dreta.Manresa (Bages). Verge Pietat amb el Fill alsgenolls. (Hospital).Sellet de Llobregat. Verge asseguda.Batarell (alt Camp). Verge asseguda amb elFill al genoll esquerre.Reus (baix Camp). Verge dreta.Llagostera (Gironès). Verge asseguda i sola.(M. Pendes).Sta. Coloma de Farners (la Selva). Verge as-seguda amb els Fill als genolls.Vilanova i la Geltrú (el Garraf). Verges, unadreta i l’altra asseguda i sola.Igualada (l’Anoia). Verge de la Pietat amb elFill als genolls.Solsona (Solsonès). Verge de la Pietat amb elFill als genolls.Lladurs (Solsona). Verge dreta i sola.Sant Llorenç de Morunys.Verge amb el Fill alsgenolls.Sant Boi de Llobregat. Verge dreta, vestida decolor.Sabadell (Vallès Occidental). Verge assegudai sola.

75 GAVÍN BARCELÓ, JOSEP M. Inventari d’esglésies. Arxiu Gavín. Barcelona.

Page 53: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

229

Ponts. Capella annexa Sta. Maria, en la gue-rra del 1936.Verdú. Posada vora el St. Crist, dreta el 1970.Lladoner (Tavascan). Ruïnes, capella. Fotodel 1980. Tom XI.Maçanet de la Selva. Ruïnes, capella. Foto1980. Tom XI.Esponellà. Ruïnes, capella. Foto 1980. Tom XI.Barcelona. Capella gran del Bonsuccés, cre-mada el 1909.Banyoles. Capella petita, casa exercicis.Calella. Capella derruïda el 1945.Igualada. Capella derruïda el 1850-52.Sabadell. Capella en ruïnes, torre Canonges.Tortosa. Capella en ruïnes, la Vella.Vilanova i la Geltrú. Desapareix al s. XIX.Oliana. Desapareix al s. XX.Seu d’Urgell, la. Desapareix, situada vora elpalau episcopal.Sant Hipòlit (Osona).Sant Sadurní de Subirats (Gironès).

Berga. Capella petita, Escolapis.Tom XVII, 1985.Barcelona. Capella petita, Reial Monestir deSta. Maria de Pedralbes.Bisbal de l’Empordà. Capella S. XVIII. Any 1981.Camprodon. Capella gran dins l’església ma-jor. Tom. IV, 1981.Cardona. Capella annexa a la de St. Miquel.Tom V, 1970.Castellbell i el Vilar. Capella annexa a la casa,s. XVIII, 1970.Gratallops. Capella afores de la població. 1975.Figueres. Capella altar església Sta. Clara deles Clarisses. 1983.Flix. Capella annexa a la parroquial.Tom I, 1975.Girona. Capella plaça de la Mercè, s. XVII. 1980.Igualada. Capella Pares Escolapis. Tom XVI.Lleida. Capella gran de la congregació.Manresa. Capella església de la Caritat de lesGermanes Carmelites. Tom V, 1979.Moià. Capella fora del poble. Tom V, 1970.Mataró. Capella gran annexa a l’església deSta. Maria. Tom XXIV, 1984.Olot. Capella gran annexa a l’església de Sta.Maria. Tom 2, 1978.Palafrugell. Capella hospital St. Josep. 1971.St. Joan de les Abadesses. Capella dins elmonestir, s. XVIII. Tom IV, 1978.St. Joan d’Oló. Capella del mas Clapès, s.XVIII.St. Llorenç de Morunys. Capella dins l’esglé-sia. Tom XIX, 1986.St. Boi de Llobregat. Capella gran, s. XVII-XIX. Tom XXI, 1984.Sta. Coloma de Cervelló. Capella gran (Colò-nia Güell).St. Cugat del Vallès. Capella gran, dins el mo-nestir. Tom XXII, 1984.St. Hilari Sacalm. Capella petita. 1981.Sta. Coloma de Farners. Capella petita nova.Sabadell. Capella petita dins església de St.Feliu.Solsona. Capella gran, hospital Gnes. Carme-lites de la Caritat.Tortosa. Capella gran nova.Tavèrnoles. Capella petita dins l’església major.Vic. Capella gran dins l’església. Tom. XV,1983.Valls. Capella gran dins l’església St. JoanBaptista. Tom VI, 1980.Vilafranca del Penedès. Capella gran.Tom XVIII.

Capelles desaparegudes dedicades a laVerge dels Dolors

Agramunt. Capella desapareguda a primersdel segle XX.Cervera. Capella gran, cremada el 1936, an-nexa a Sta. Maria.Guissona. Capella dita de Felip Neri, annexaa Sta. Maria.Balaguer. Capella, avui fossar de les Clarisses.St. Llorenç de Montgai. Capella, avui fossardel poble.

Capella delsDolors de Mataró.

Page 54: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

230

St. Esteve d’en Bas (la Garrotxa). Capella,casa Desprat. Foto 1978. Tom IV.St. Priorat d’en Bas (la Garrotxa). Capella,casa Mallol (Ventallat). Foto 1978. Tom IV.Avinyó (Bages). Capella, casa Cap de les Eres.Tom V.Cardona (Bages). Capella, mas Llordella.Tom V.Cardona (Bages). Capella, casa GermanesCarmelites. Tom V.Castellbell i el Vilar (Bages). Capella, masCanyelles, s. XVIII. Foto 1970. Tom V.Moià (Bages). Capella dita la Grossa. Foto1970. Tom V.Sellet de Llobregat (Bages). Capella, mas deCornet. Foto 1979. Tom V.St. Joan d’Oló (Bages). Capella, mas Clapès,s. XVIII. Foto 1979. Tom V.Altafulla (alt Camp). Capella petita, casaGran. Tom VI.Tarragona. Capella al fossar. Tom VI.Morell, el (Tarragonès). Capella, mas de laSènia. Tom VI.Botarell (Tarragonès).Capella, mas Giol.Tom VI.Reus (baix Camp). Capella, casa Font de Ru-binat. Tom VI.Alcover (la Plana del Camp). Capella gran, s.XVIII. Foto 1975. Tom VI.Vallmoll (la Plana del Camp). Capella, mas deCosidó. Foto 1975. Tom VI.

Capelles existents a Catalunya i no inven-tariades per Gavin

Bellpuig. Capella Gran de la congregació, an-nexa a St. Nicolau.Torà. Capella petita, parròquia de St. Gil.Sanaüja. Capella petita, parròquia.Rocafort de Vallbona. Capella parròquia.St. Martí de Maldà. Capella parròquia.Vila-sana. Capella parròquia de St. Miquel.Nalec. Capella parròquia.Sarral. Capella parròquia.Preixana. Capella parròquia.Vilagrasseta de Montoliu (Segarra).Sant Just Desvern (Barcelonès).Cerdanyola del Bages (Bages).

Recordatori de les petites capelles de lloc(particulars), conegudes

Gratallops (Priorat). Capella ermita vella. Foto1977. Tom I.Feixeneda, la (Matarranya). Capella ermitavella. Foto 1977. Tom I.Mora d’Ebre (Ribera). Capella ermita vella.Foto 1977. Tom I.Vilalta dels Arcs (baix Ebre). Capella ermita.Puigcerdà (la Cerdanya).Capella de St.Salvador.Riudaura (la Garrotxa). Capella petita, masRidaura. Foto 1970. Tom IV.

Goig tipus 2.

Page 55: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

231

Goig tipus 2.

Page 56: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

232

Goig tipus 2.

Page 57: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

233

Mataró (Maresme). Capella, torre Llaudet.Foto 1991. Tom XXIV.Teià (Maresme). Capella, can Barrera. Foto1991. Tom XXIV.Hospitalet de Llobregat (Barcelonès). Cape-lla, fossar dels Sants. Foto 1992. Tom XXV.Barcelona (Barcelonès). Capella GermanesServites. Foto 1996. Tom XXVII.Barcelona (Barcelonès). Capella GermanesClarisses. Foto 1997. Tom XXVIII.Agramunt (Urgell). Capella petita, can Bonet.

Els orígens de la imatge de la Verge Maria

La divulgació de la imatge real de la Verge ésimaginària, de fet no s’ha trobat cap gravatde l’època. Les primeres imatges, dibuix ogravat de la Verge Maria aparegudes en elmón occidental es comencen a representaren les petites esglésies situades en els ce-mentiris subterranis de Roma, datats l’any431. Els pares de l’església catòlica, reunitsa Efes, sota la direcció del grup anomenatNestorió, negaven la divinitat de Maria Vergei mare de Jesucrist. Així es mantingué finsl’elecció del nou papa Sixte III, el qual manàque es representés la Verge en els mosaicsde Santa Maria la Major de Roma. La mane-ra com era representada, però, era difosa.Les esglésies de les catacumbes romanesque contenien frescos decoratius són lescriptes de Pretextato i Flavia Domitila, data-des a finals del segle I.76

Els principals frescos de la cripta de SantaPriscil·la, datats el 431, representen imatgesimaginàries inventades pels cristians de l’èpo-ca sobre la figura de la Verge. La imatge re-presentava el tipus de dona romana amb elseu pentinat i el vestit. No es troba cap imat-ge de la Verge amb el cabell estirat i estès perl’esquena. Pels romans aquest era un senyalde dol. Els primers cristians acostumavenidentificar la mare de Jesús amb la virginitatde la Verge Maria, malgrat els turments quevalorava la fe no certament era representadatrista ni menys amb dolors, això sorgirà comuna moda a partir del segle XVI, a l’època delRenaixement, tal com es pot comprovar en laVerge del Roser i a la Verge de la Pietat.

Si tornem als orígens, la moda femenina delspentinats de la dona romana, segons les lleisde l’època, el cabell es lluïa recollit en verticalforma de corona, tal com portava la mateixaSabina, esposa de l’emperador Trajà, i Mar-ciana, germana d’aquest, i la filla Matidia. Lasenzillesa i semblança més honrosa per laVerge és la imatge de l’adoració dels Mags.77

Mont-ros (Pallars Jussà). Capella del castellde la Mola. Tom VIII.Pobla de Segur, la (Pallars Jussà). Capella,casa la Moceta. Tom VIII.Pobleta de Bellvei, la. Capella, can Batllevell.Foto 1978. Tom VIII.Girona (Gironès). Capella calvari de St. Da-niel. Foto 1980. Tom XI.Llagostera (Gironès). Capella, casa Pentes.Tom XI.St. Hilari Sacalm (la Selva). Capella antiga.Foto 1981. Tom XI.Vidreres (la Selva). Capella cal Mundet, s.XIX. Tom XI.Vilobí d’Anyar (la Selva). Capella cal Olivé, s.XIX. Tom XI.Castellví de la Marca (alt Penedès). Capella alfossar. Tom X.St. Pere de Ribes (el Garraf). Capella petita,can Vidal. Foto 1980. Tom X.Vilanova i la Geltrú (el Garraf). Capella petita,can Riba. Tom X.Vilanova i la Geltrú (el Garraf). Capella petita,masia Cabanyes. Tom X.Palau Saverdera (alt Empordà). Capella alfossar. Foto 1982. Tom XIII.Peratallada (baix Empordà). Capella, castellSt. Salvador. Foto 1982. Tom XIV.Begur (baix Empordà). Capella hospital. Foto1972. Tom XIV.Bisbal de l’Empordà, la (baix Empordà). Cape-lla col·legi Immaculada. Foto 1981. Tom XIV.Palafrugell (baix Empordà). Capella hospitalSt. Josep. Foto 1971. Tom XIV.Tavèrnoles (Osona). Capella parroquial. Foto1982. Tom XV.Piera (l’Anoia). Capella petita. Foto 1983.Tom XVI.Vall d’Ari, la (Berguedà). Capella St. Jaume.Foto 1985. Tom XVII.Malenyà (Berguedà). Capella, avui del Car-me. Foto 1972. Tom XVII.Parradon de Bellestar (alt Urgell). Capella,mas Arabell. Foto 1980. Tom XVIII.Lladurs (Solsonès). Capella, mas Cirera. Foto1981. Tom XIX.Cervelló (baix Llobregat). Capella, mas Sala.Foto 1984. Tom XXI.Cornellà de Llobregat (baix Llobregat). Cape-lla can Mercader (Palau Comte Bell·lloc). Foto1984. Tom XXI.Sant Vicenç dels Horts (baix Llobregat). Ca-pella, can Pujadó. Foto 1970. Tom XXI.Sant Boi de Llobregat (bai Llobregat). Capellahospital St. Joan de Déu. Foto 1984. Tom XXI.Tagamanent (Vallès Occidental). Capella, canSenet.Arenys de Mar (Maresme). Capella, fossar deles Monges. Foto 1983. Tom XXIV.

76 GARCÍA VILLADA, ZACARÍAS. Las imágenes primitivas de la Virgen, hasta el 431. “La Estrella del Mar”, núm.180. Madrid, 8 de maig de 1926. Pàg. 247.77 Íbid. (En temps de Septimio Severo, entre la moda dels rissos i de la ratlla, a les túniques. Pàg. 286).

Page 58: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

234

Goig tipus 3. Goig tipus 4.

Goig tipus 5. Goig tipus 5.

Page 59: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

235

àmpliament conreat als Països Catalans finsl’actualitat. Diem semipopular, perquè, gaire-bé sempre, han fiat llur pervivència, no única-ment a la memòria col·lectiva del poble, sinótambé a l’estampa o a la impremta.

Els goigs són una forma de litúrgia popularemprada en els romiatges, processons, nove-nes, trisagis... Sobretot, són peça mestra delculte a les ermites, de vocació, aquestes, moltarrelada en les zones rurals i muntanyenques,convertint la festa patronal de l’ermita o cape-lla en una diada d’esplai i de peregrinaciómultitudinària i, són els goigs la manifestacióde la fe de la gent senzilla i abnegada quehan format la base de la classe popular majo-ritària de la població del territori català”. Elsgoigs indiquen alegria, festa. El poble festejaa Nostre Senyor, a la Mare de Déu o als Santsen un to “entre rialler ii pidolaire”.

“La música o melodies dels goigs, neixen dela himnodia sacra de l’església. No cal dir,igualment, que la música popular és una fontcopiosa de la música dels goigs. Segons ésconegut, la procedència musical dels goigs,

Evolució dels goigs dedicats a la Vergedels Dolors

El seu origen ha de ser remotíssim, possible-ment ja eren acostumats a emprar en els cul-tes als déus pagans del principi dels temps,tota vegada que moltes ermites es trobenbastides sobre les restes prehistòriques ollocs sagrats molt remots. En concret es re-munten del segle XII fins al segle XV, que sónels més antics que coneixem.

Dels goigs se sap que “el nom d’aquestescomposicions, àdhuc les destinades a la Marede Déu, és molt variat: cobles, llaors, pregà-ries, clamors, súpliques, etc., dedicades a laVerge del Roser al s. XV i la Pietat, al s.XVI.Des del segle XVI, els goigs són impresos enfulls solts i propagats per les confraries a lesesglésies, santuaris i ermites de tots els Paï-sos Catalans.78

El mot Goig prové del llatí Gaudium, i signifi-ca una composició poètica, un cant de lloan-ça al Senyor, a la Verge o als Sants. Són ungènere poètic semipopular d’arrel medieval,

78 Conferències col·loqui de la I Trobada dels Gogistes Tarragonins. Edita Gogistes Tarragonins. 1985.

Goig tipus 6.

Page 60: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

236

teràries o de bon to poètic hem de trobar enels goigs. Hem entrat, doncs, a l’època en quesón la veritable manifestació popular religiosai, com a tal, s’han de mantenir un parell de se-gles, fins que els regeneraren els poetes de laRenaixença i tornaren al cant i a les edicionsdignes. Amb Mn. Jacint Verdaguer, o Mn. Jo-sep Maideu, etc.

Mentrestant es mantindran resistents contratotes les tempestes: l’escàs conreu de la llen-gua catalana com a manifestació poètica i li-terària i la indiferència amb que els tractal’Església, precisament perquè eren “popu-lars” del tot i no tenien el valor sagrat de lescomposicions litúrgiques necessàriament enllatí, ni la condició material de llibres de culteo didàctics que foren destruïts en gran nom-bre i prohibits (els catalans), després de laNova Planta; i encara eren massa senzills,d’altra part perquè els estampers en fessinmotiu de negoci, ni constituïren lluïment perals qui els componien en l’anonimat... I finsels bisbes il·lustrats hi veien de vegades oca-sions d’excessiva “popularitat” que amenaça-va de distreure i divertir massa els fidels queconcorrien a les misses festives, a les vetlla-des i als aplecs. Però la manifestació popularpersistirà fins als nostres dies.

Continuaré explicant el significat dels goigsabans de dedicar-nos de ple als que són de-dicats a la Verge dels Dolors.

Com és descrit, hem de tenir en compte queel nom ve de goig, i la lletra és folklòrica. Lacomposició poètica és cantada, generalmenten llaor de la Mare de Déu o d’un sant. Al-menys des del segle XII, la literatura llatinamedieval ofereix peces en vers o en prosaque escorten els goigs (gaudis) de la Mare deDéu, ve de la seva vida terrenal (l’anunciació,la visitació, el naixement de Jesús, la resu-rrecció, l’ascensió, la vinguda de l’EsperitSant, l’assumpció, els Dolors, etc.), o no tansovint, de la seva vida celestial (atributs deri-vats de l’assumpció al cel), en nombre varia-ble, entre vint i vint-i-cinc, bé que els tipusmés usuals es fixaren en cinc, set i quinze.

La mateixa litúrgia adoptà fórmules especialsper a l’ofici diví, misses pròpies del cinc o setgoigs que tingueren difusió certa, però difícilde determinar, a Europa, i ben especialmenta Catalunya, on són documentats des d’antic,bé que no arribaren a entrar al missal romàpost-tridenti. Els gaudia “Beates Mariae Virgi-nis” foren traduïts i limitats ben aviat en totesles llengües romàniques i germàniques. A Ca-talunya hi ha diverses mostres en vers des delsegle XIV, algunes de les quals podria ésser

és a dir: del cant popular hebreu, posant pelcant gregorià fins al cant popular religiós oprofà, considerem, ara, alguns aspectes oelements sobre aquesta música gogista.

Les melodies dels goigs són senzilles, sim-ples. La seva textura musical es repeteix enuna mateixa frase que es va repetint, i queserveix d’entrada, tornada i cobla. Al final dela cobla hi ha una variant melòdica per tal depreparar el retorn al rescoblet o tornader...”.79

La manifestació popular dels goigs de laVerge dels Dolors

Els goigs assoliren en el segle XVIII la màxi-ma popularització, època de gran veneració ala Verge dels Dolors per Catalunya, però tam-bé queien en una manca de sentit crític en lacomposició i en el contingut, en la limitació delvocabulari i la introducció de mots espuris. Apartir d’aquest moment poques innovacions li-

79 Íbid.

Goig tipus 7.

Page 61: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

237

unes muntanyes, al capdamunt d’aquestes, alfons, hi ha una gran ciutat, possiblement Bar-celona. La Verge té set espases clavades almig del pit, tres a la seva dreta i quatre a l’es-querra; vesteix amb una capa de dol negra,que li cobreix el cap. Té la mirada al terra i lesmans juntes en senyal de res davant del pit;porta una corona de llum, del darrere surt unacreu amb un llençol penjant dels extrems dela creu. Al mig d’aquesta hi ha una coronad’espines, i al capdamunt es troba el tradicio-nal cartell amb les lletres JNRI (Jesús Natza-rè Rei dels Jueus). Uns núvols envolten laVerge i la creu, formant una capella. Possible-ment aquesta sigui la representació més anti-ga fet en gravat emmarcat amb una ratlla i ala vegada sigui envoltat per una orla gran ofaixa contenint els motius de la passió deCrist: a la de dalt, l’horitzontal, i al centre hi hael cap de Jesús en una tovallola; en els an-gles superiors s’hi troben un àngel i una àliga,segurament representen St. Joan i St. Mateu,

anterior... goigs terrenals... Els goigs celes-tials del segle XV... Els goigs de la Verge delRoser, Los set goigs de la Verge de la Pietat,del segle XVI, els quals testifiquen l’evoluciódels goigs catalans. De la Mare de Déu hompassà ja al mateix segle XV amb Jesucrist iels sant.

El nom d’aquestes composicions, àdhuc lesdedicades a la Mare de Déu, és molt variat;cobles, llaors, pregàries, clamors, súpliques,etc. Des del segle XVI, els goigs són impresosen fulls solts i propagats per les confraries ales esglésies, santuaris i ermites o capellesde tots els Països Catalans, amb textos sovintúnics a tot arreu, però amb variants segonsles diverses edicions. Durant els segles XVI-XVIII, els goigs compostos, de vegades perpoetes o per versificacions de la llengua, fo-ren utilitzats sovint amb finalitats polítiques oburlesques,80 contribuint a la permanènciadels goigs juntament amb els músics méseminents dels Països Catalans. Hi ha tres va-lors ha considerar en cadascuna de les mos-tres de goigs que l’estudi representa; la lletrao el text, la música o la melodia i les il·lustra-cions, tant de l’orla que acostuma envoltar elsgoigs, com de les imatges i altres símbols or-namentals que els acompanyen, del qual res-saltaré la imatge com l’eix de l’estudi; i ara síque ho faré de manera exclusiva de la Vergedels Dolors, de tot l’estudi que he recollit d’a-rreu de Catalunya, i per tant que conec. Eltema musical dels goigs ho decantaré vers elsentesos en aquest art.

Descripció dels goigs de la Vergedels Dolors

Després d’haver revisat els orígens dels goigs,segons la documentació que prova i justifica laseva autenticitat, passaré tot seguit a la des-cripció dels goigs de la Verge dels Dolors.Aquests apareixen a partir del segle XVII-XVIII, època que, jo crec, correspon a l’origende la primera estampa que veié la llum.

Els goigs els catalogaré i numeraré com a ti-pus d’un primer grup amb 12 varietats, on s’hicontempla una imatge centrada de la Vergedels Dolors, amb l’emblema de les set espa-ses clavades al cor, imatge aquesta, que no téres a veure amb la Soledat.

En un altre grup hi trobarem la Verge delsDolors de la Pietat, on apareix la Verge as-sentada amb el seu fill Jesús mort damuntdels genolls.

Goigs tipus 1. Descripció: la figura del gravatrepresenta la Verge sola i asseguda sobre

80 MASSOT I MUNTANER, JOSEP. “Goigs”. En. Cat. Tom 8, pp. 155-156.

Goig tipus 8.

Page 62: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

238

de les bandes del gravat central, amb flors,cistell amb flors, i els peus d’impremta deReus i Bellpuig. Les estampes amiden 32x23cm. El text és semblant en tots ells, com el ti-pus 1, i solament canvia el nom de la poblacióen la que es fa la pregària localista.

Goigs tipus 3. Aquest goig és escrit en cas-tellà, i porta per títol “Cántico de dolor”. Estàimprès a la impremta Brusi de Barcelona,segurament no s’estampà en català degut ales prohibicions sorgides pel decret de NovaPlanta.

Descripció: El dibuix central de la Verge éssemblant al tipus 2; el diferencia la coronasense estrelles, el cor amb les espases clava-des, la capa que li cobreix també el cap, la mi-rada la dirigeix cap a la seva dreta i, l’orla del’estampa està formada per fulles i flors. L’es-perit de l’oració, el text, és semblant a les an-teriors. El full amida 29x19’5 cm.

Goigs tipus 4: L’encapçala el títol “Piadososafectos a nuestra Señora de los Dolores, quese cantan en su capilla de la villa de Bellpuig”.El format i contingut entra dins de les matei-xes característiques dels anteriors tipus degoig. Aquest sembla imprès a Cervera.

Descripció: El dibuix de la Verge és semblantals descrits fins ara, amb unes diferènciesque el fan distint; porta doble corona, la reial ila mariana, amb estrelles; el seu rostre éscentrat i la seva mirada està dirigida cap a laseva esquerra. El coll sembla tapat per un mo-cador blanc. D’aquest tipus de goig, en sorgi-ran les variants dels realitzats per les juntesanti-napoleòniques de l’època de la guerradel francès i les carlinades, on apareix el di-buix de la Verge amb el cor travessat per sa-bles en comptes d’espases.

Goigs tipus 5: Apareixen estampats a Cerve-ra, per Bernat Pujol, l’any 1845. El text és encastellà sota el títol de “Piadosos afectos aNuestra Señora de los Dolores, que se can-tan en su Capilla, y Congregación de la Ciu-dad de Cervera”. Les mesures del full sónestàndards.

Descripció: En el dibuix central de la Verge,dempeus, destaca el seu voltant simbolitzantuna capella amb columnes i arc, les cortines iel terra enrajolat. La Verge porta cosset i do-ble corona, els braços amb les mans obertessón oberts i caiguts. Sobresurt ostensible-ment el vestit ampul·lós, i la capa és mínima.

Goigs tipus 6: D’aquest tipus n’és ben repre-sentatiu el que presentem titulat “Goigs enhonra de Ntra. Sra. de la Pietat, que’s veneraen sa capella de Berga”. Està estampat a la

evangelistes. En el centre de l’orla vertical es-querra hi han les inicials JHS amb la creu iuns claus, a l’orla de la dreta hi han les inicialsMRA amb una estrella i un cor traspassat peruna espasa. En les dues columnes ornamen-tals s’hi troben a més a més els símbols de lacolumna i el fuet, una gerra i uns daus, la creu, llança i esponja, un llum i espases. Aquestconjunt d’imatges ocupa tres quartes parts del’opuscle, la resta de l’espai l’ocupa el text, aquatre columnes, sota el títol “Goigs de Nos-tra Senyora dels Dolors molt devots”. Aquestapart és envoltada per una altra orla menudade dibuix geomètric grec. El peu d’impremtaresa així: “Barcelona: Imprenta dels Hereusde la Viuda, als Cotoners.”. El full amida 0’43per 0’31 cm.

Goigs tipus 2. La imatge de la Verge, queveiem en aquesta estampa, venerada a l’er-mita de Vilalba dels Arcs (Terra Alta), bisbatde Tortosa, la trobarem idèntica i repetida enaltres goigs de diverses poblacions. Aquestgoig en concret, titulat “Goigs a Maria Santís-sima dels Dolors”, foren compostos per Fran-cesc Folquer, rector de la Pobla de Massalu-ca (1700). La mateixa imatge la trobem en elgoig titulat “Goigs a la Mare de Déu dels Do-lors”, de Sant Cebrià de Valldoreix (Vallès),així també té el mateix gravat el goig titulat“Suspirs de una ànima arrepentida als peusde Maria Santíssima dels Dolors”, amb devo-ció general per tot el país; i així es repeteix elmateix dibuix en el goig popular urgellenc queporta el títol “Els vuit Dolors de la Mare deDéu”, goigs que es cantaven collint olives.

Descripció: Al centre i a la part superior delfull hi ha el dibuix gravat de la Verge, aquestaes troba asseguda damunt un tron muntan-yós; cara enlairada mirant vers la seva esque-rra, el cap cobert amb mantellina blanca, por-ta una capa negra. La imatge és coronadaamb doble corona, la reial espanyola (per es-tar sotmeses a la casa reial tant l’organitzaciócom la congregació), i la corona mariana on hiapareixen tretze flames semblant raigs depunxa, representant la corona anomenada del’Esperit Sant que baixa del cel i es posa alcap de la Verge i dels apòstols (dotze més laVerge), i que són representats per una estre-lla de 8 puntes. La Verge té els braços este-sos mig alçats per sota de la cintura. Set es-pases clavades al pit destaquen per la sevagran dimensió, quatre són a la dreta de la fi-gura i les altres tres al costat contrari, a l’inre-vés del primer goig. La imatge és envoltadaper una cortina plegada a banda i banda, ambserrell al damunt, i al terra, als peus, hi ha unsòcol de sanefa geomètrica.

D’aquests quatre goigs, sols els diferencial’orla del voltant de l’estampa i els ornaments

Page 63: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

239

impremta de Corominas, cap a finals del se-gle XVIII. El text és en castellà.

Descripció: La Verge apareix dreta damuntd’un petit pedestal, el terra és enrajolat, cape-lla sense cortines; doble corona, i els braçosoberts a l’altura de la cintura.

Goigs tipus 10: Aquest goig porta el títol de“Devoció popular Los Vuyt Dolors de la Marede Déu y explicació de com se practicaaquesta xamosa costum en lo Pla d’Urgell alcullir aulives. Primera edició urgellesa estam-pada a despeses de uns devots de la Verge yamants de la terra”. Aquest és estampat perles dues cares, en català, a la impremta Ma-jós i Saladrigues, de Bellpuig, i segons el peud’impremta s’imprimí el novembre de 1911.

Descripció: En la part superior, al centre i en-tre el llarg titular, apareix el gravat de la imat-ge assiluetada de la Verge Dolorosa, fotogra-fiada a principis del segle XX, de pocanitidesa. Porta doble corona, la reial damuntel seu cap i l’aurèola en forma de núvols, delsquals surten uns raigs i estrelles apostòli-ques. El cor flamejant amb les set espases, iles mans esteses cap endavant sostenen unmocador o tovallola dels plors. La majestuosacapa, que cobreix completament la Verge, ésadornada amb brodats de gala del segle XIX.

Goigs tipus 11: Aquest goig, que porta el títolde “Cobles devotes en lloança dels set dolorsde Maria Santíssima”, fou portada del dípticde grans dimensions editat durant el Bicente-nari. Compendi historicista, tradicional i popu-lista, obra de Valeri Serra i Boldú.

Dins d’aquest tipus, sorgeixen altres a Lleidai contorns, amb el títol de “Goig i pregària a laVerge dels Dolors de Lleida”, imprès per Artisi Sol. El goig “Goigs a llaor de la Mare de Déudels Dolors”, que es venera a la parròquia deSanta Maria de Capellades, té molta similitudamb l’anterior. Les seves mesures són peròmés considerables, fan 37x26 i 28 cm.

Descripció: El dibuix central resta escortat perl’escut coronat de Lleida. La Verge apareix enel gravat només de mig cos, i sense corona,només és visible un vaporós cercle en formad’aurèola. Les set espases són molt fines, imostra les mans amb els dits enllaçat; el capmig alçat amb la mirada enlairada i trista.

Goigs tipus 12: El titulat “Goigs a llaor de Nos-tra Senyora dels Dolors, la Sagrada Imatge dela qual és venerada en la Capella-Pública delMas-Torrellebreta de la Parròquia de Seva,Bisbat de Vich”, tal com resa el títol apareix aSeva (Osona). A Bellpuig apareix el titulat“Goigs del Septenari de la Verge dels Dolors,

impremta de Q. Casals, de Bagà, en català.Descripció: El dibuix central de la Verge té elcor en flames vives, amb set grans espasesclavades; darrere la Verge hi ha la creu. Man-quen les cortines i les mans de Maria estanplegades damunt la falda.

Goigs tipus 7: En destaquem l’estampa titula-da “Goigs en llaor de la Mare de Déu dels Do-lors, venerada a la santa església catedral ba-sílica de la ciutat de Barcelona”.

Descripció: En el dibuix central es contemplenper igual el sant Crist de Lepant i als peus laVerge amb el cor en flames i les set espasesclavades. Destaca la corona de raigs del sant-crist; tres creus del calvari en un segon pla, idos caps d’angelets en els angles superiorsdel gravat. La composició que veiem enaquest dibuix, amb Jesús clavat a la creu i alsseus peus la Verge Dolorosa, el trobem sovinten moltes capelles. Dos grans gerros adornenel gravat central, i l’escut adornat de la ciutatcomtal resta sota aquest.

Goigs tipus 8: El trobem en diverses pobla-cions amb diferents títols encapçalant l’es-tampa: “Per la Venerable Congregació deNostra Senyora dels Dolors, de la Vila y Ri-bera de Sant Joan de las Abadessas”, “Pia-dosos afctos a nuestra Señora de los Dolo-res, que se cantan en su capilla de la villa deBellpuig”. El primer està imprès en català, perLlorenç Bonet, de Ripoll, l’any 1929, i el se-gon és en castellà per la impremta de J. Se-rra, de Tàrrega, de finals del segle XIX o prin-cipis del XX.

Descripció: El dibuix o gravat que anem des-crivint, es troba centrat i en la part superior,immediatament després de l’orla que envoltal’estampa. Hem de ressaltar la similitud delsdibuixos dels dos goigs citats, són idèntics,però no és el mateix gravat, o si voleu, no es-tan fets pel mateix artista. La verge està as-seguda, com els tipus de goigs anteriors, da-munt unes roques o muntanyes; les espasesclavades al cor són visiblement més petitesque les dels antecedents; porta una coronad’estrelles flotant damunt el seu cap, onze enla de St. Joan de les Abadesses, i en la deBellpuig sembla entreveure’s la meitat d’unaaltra de darrere el coll; a l’últim pla del gravathi ha la creu com en el tipus 1; el cos de laVerge sembla ajustat per un gipó o cosset queaprima la figura; als peus hi ha tres claus i tresdaus. En el primer goig hi han dos enormesgerros de flors a cada banda del dibuix cen-tral, mentre que al de Bellpuig hi han les lle-tres del títol.

Goigs tipus 9: Apareix a la ciutat de Lleida,sota el títol de “Salve Dolorosa”. Estampat a la

Page 64: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

240

de Cardona la Verge, amb doble corona,mostra Jesús a la seva dreta, mig recolzat alsseus genolls amb els braços d’aquest caiguts;el cor travessat amb les set espases i els mo-tius del martiri de la creu al terra i en primerpla. Unes cortines fan de capella. En el segon,la Verge i Jesús resten igual però Maria té laseva mà dreta sota el braç de Jesús, i l’es-querra aguanta les set espases en el lloc delcor. Uns àngels fan guàrdia a cada costat i da-rrere hi ha la creu; uns àngels petits volent en-tre la creu mostrant unes estenalles i el mar-tell. En el dibuix del tercer goig, Maria i Jesúsestan representats en igual posició que l’an-terior, així també com els àngels custodis queporten una espasa i l’esponja, i els angeletsenlairats que mostren les estenalles i martell.En les dues últimes estampes es veuen tresespases a la part dreta i les altres quatre al’esquerra, a l’inrevés del dibuix primer.

Goigs tipus 15: En aquest grup de quatregoigs que mostro tenen tots ells el dibuix cen-tral molt similar. Les cortines formen capella,els angelets envolten Jesús que reposa a lafalda de Maria. La Verge ensenya les set es-pases clavades al cor, i en dues estampes éscoronada amb doble corona, la real i celestial.Un pedestal de núvols realcen les figures dela mare i el fill.

Aquest grup de goigs pertanyen a l’esglésiaparròquia de Sta. Maria de Palamós, a la ciu-tat de Berga, i de Manresa. Un quart goig, eltitulat “Patrona pugnantium ora’pro nobis”, in-clou unes súpliques a “Ntra. Sma. Madre laVirgen de los Dolores, Generalísima de losejércitos del Rey nuestro Señor Don CarlosV”, “...para alcanzar el triunfo de la religión yde la legitimidad en España”. Aquest és sensdubte el goig més patriòtic carlí escrit en cas-tellà. Fou imprès a “Berga: Imprenta del Go-bierno, por José Trullá. Abril de 1838. Reim-presos en 1891.”

Goigs tipus 16: Foren editats en la guerra delfrancès, o més concretament en les carlines. Eltitulat “Coplas per cantarse en memòria delsset dolors de Maria Santíssima”; Verge venera-da a la Seu d’Urgell i bisbat. Resta imprès a lamateixa ciutat, per Roca, llibreter de Manresa.

Descripció: Gravat dibuix, possiblement fet dela mateixa capella. Al centre la Verge assegu-da, damunt un pedestal, té el seu Fill a la faldai, porta doble corona; les espases aquí s’hantransformat en sables. Pel darrere sobresurt lacreu amb un llençol treballat. Un arc sostingutper columnes fa de capella; un àngel dret acada costat mostren motius de la crucifixió,martell, estenalles, esponja i llança. Unes dimi-nutes figures envolten les figures centrals totrepresentant els set dolors soferts per Maria.

patrona de Bellpuig”, en format quartilla, es-tampat a la impremta local el 1974. Els dos te-nen el text en català.

Descripció: El citat en primer lloc té el dibuixcentral amb el rostre de la Verge sense espa-ses i amb una aurèola per corona. Té dos ge-rros amb flors, un a cada costat del gravatcentral; una orla ampla de flors i fulles em-marca l’estampa. El segon goig té el gravatdel bust de la Verge, en un requadre simple si-tuat en l’angle esquerra superior del full; en eldibuix ploma, s’hi endevina les espases cla-vades i la doble corona; aquesta imatge, tretade l’estàtua actual, serà repetida encapçalanttots els escrits de la Congregació fins l’actua-litat, a semblança de logotip acostumat.

El grup de goigs de la Verge dels Dolors, o dela Pietat, és molt variat i ben complex, donatque són fruit de la devoció vers la Pietat Do-lorosa, originària de molt abans del segle XVI.Un exemple el trobem en el cas de Sant Llo-renç de Morunys, on el seu altar gòtic, dedicata la Verge de la Pietat, passa a venerar-se laPietat Dolorosa, devocions complementàriesen aquell temps compresos entre els seglesXVII i XVIII. Per tant he fet una relació del quehe cregut que podia ser la continuació degrup anterior i el posterior, segons la seva an-tiguitat i sota el meu criteri. A continuació ex-poso la meva sel·lecció:

Goigs tipus 13: Aquest goig titulat “Planctusbeatae Mariae Virginis” conté el text del tradi-cional i conegut himne franciscà Stabat Ma-ter, divulgat per l’Església.

Descripció: El dibuix central del goig contem-pla la Verge Maria amb el seu fill mort damuntla seva falda; ella porta una corona simple detretze estrelles, dues s’entreveuen sobre lacreu llisa del fons del dibuix. La mà esquerraaguanta el cap de Jesús, coronat d’una aurè-ola de llum. El cor de Maria sosté les set es-pases i alça la mà dreta. Unes cortines fan decapella, i al terra hi han els símbols del marti-ri de Jesucrist, la corona d’espines, martell,estenalles i tres claus.

El goig amida 31x21’5. El text d’aquest himneés original del franciscà Jacopone de Todi,mort el 1307.

Goigs tipus 14: Si ens fixem en les figures dela Verge i Jesús del dibuix central dels goigsde Sant Miquel de la vila de Cardona, un altrededicat a Maria Santíssima, del bisbat de Gi-rona, i el goig als Dolors de la Puríssima Rei-na dels Àngels Maria Santíssima, del conventdels Pares Servites de la vila de Banyoles,comprovem que són molt similars tots ells,encara que amb destacades diferències. El

Page 65: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

241

Goig tipus 9. Goig tipus 11.

Goig tipus 12. Goig tipus 13.

Page 66: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

242

Goig tipus 14. Goig tipus 14.

Goig tipus 14. Goig tipus 15.

Page 67: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

243

sició de res. El text en català i el pentagramaamb les notes de l’entrada, tornada, cobla i fi-nal, completen aquest goig. Finalment una finaorla emmarca tota l’estampa. Es feu un tiratgeespecial d’aquests planys de cent exemplarssobre paper Guarro, acolorits a mà.

Goigs tipus 20: Aquest tipus és representatamb el títol de “Els set dolors de la Mare deDéu”, de la població d’Obiols, imprès per laImpremta Huch, de Berga, l’any 1915. Com avariant d’aquest tipus de goig mostro aquestaltre titulat “Cobles a llaor de Maria Santíssi-ma dels Dolors” que es canten a Bagà.

Descripció: Els dos goigs tenen el dibuix cen-tral amb Jesús reposant a la falda de Maria,però amb la diferència que en el d’Obiols res-ta de cara a la dreta de la Verge i, el de Bagàés a l’esquerra. Aquest també es diferenciaper mostrar només les dues figures soles,sense núvols ni peu de creu, com llueix el dela primera població.

Goigs tipus 21: Aquí el canvi més notable ésel motiu central que ens interessa que deixade ser dibuix o gravat i passa a ser una re-producció d’una tela antiga en fotografia. El ti-tular del goig resa “Cobles Piadoses a Ntra.Sra. dels Dolors. Que es canten a la Col·le-giata Basílica de la Seu de Manresa”. Editatper la Venerable Congregació de la Mare deDéu dels Dolors. Manresa, 1989. El text delsset dolors és en català, en canvi l’oració és enllatí. La melodia és de Mn. Josep Mª Massanai Bach, i el text és revisat de l’antic. Mostrapentagrama de notes molt reduït.

Descripció: La foto és allargada i mostra a pri-mer pla Jesús estirat i envoltat per Maria i qua-tre dones i dos homes, possiblement apòstols;un porta una barretina al cap. Les sis figuresque envolten Jesús no porten cap corona,mentre aquest duu la corona d’espines i aurè-ola amb una creu. Una dona besa la mà de Je-sús, fet que suposa que és la Verge Maria.Una gran orla emmarca el text i fotografia.

Els orígens de la imatge de la Verge Maria

La divulgació de la imatge real de la Verge ésimaginària, de fet, ja que no hi ha cap gravatde l’època. Les primeres imatges en dibuix ogravat de la Verge Maria es començaren a re-presentar en el món occidental en les petitesesglésies subterrànies de Roma, datadesl’any 431 després de Crist. El fet que els Paresde l’església catòlica, reunits a Efes, eren delparer contrari del grup dirigit pel dit Nestorió,que negava la dignitat de Maria Verge mare deJesucrist; així es mantingué fins que Sixte III,escollit com a Papa, manà representar-la enels mosaics de Santa Maria la Major de Roma.

Aquest conjunt gràfic és envoltat per una granorla amb diferents motius de la passió de Je-sús. L’estampa amida 35x21’5 cm.

Goigs tipus 17: Aquest “Goigs a la Mare deDéu dels Dolors” es venerava i cantava a l’es-glésia de Vic. L’estampa s’imprimí a la matei-xa ciutat de Vic.

Descripció: El dibuix central representa la Ver-ge amb Jesús a la falda. Porta doble corona,la reial i de raigs amb dotze estrelles, i la màdreta aguanta un gran escapulari i el ceptrede reina, mentre l’esquerra sosté el braç esti-rat del seu Fill mort; la creu és adornada ambun llençol brodat. Uns arbres (possiblementolivers) amb fulla i arrels enllaçades a ran deterra, flanquegen les figures centrals de Marei Fill. Una gran orla envolta el text i estrofa dela pregària, amb motius de la passió i mort deJesús. L’estampa amida 31x24 cm.

Goigs tipus 18: Aquest format és representantpel goig titulat “Cobles Piadoses a Ntra. Sra.dels Dolors, que es canten a la Col·legiataBasílica de la Seu de Manresa”.

Descripció: El dibuix central és ovalat, la Ver-ge Maria porta corona a la testa i aurèolad’estrelles. Mostra el cor travessat per les setespases. Sosté la mà dreta de Jesús descan-sant al terra i mig recolzat a la seva falda. Alseu darrere s’aixeca una creu nua, cinc àn-gels completen les figures del gravat. Estanrepresentats els típics motius de la passió, lacorona d’espines, estenalles i martell. Custo-diant el dibuix ara descrit hi han dos poms degrans flors plantades en uns gerros en formade cistelles. Una orla simple emmarca tot elgoig que amida 31x21 cm. Sota els dibuixosara descrits hi ha el text dels set dolors ambel pentagrama de les notes de la tonada i es-trofa. El text és en català actualitzat, i la melo-dia és fruit de Mn. Josep Mª Massana i Bach.

Goigs tipus 19: Apareix amb el títol “Planysque la Venerable Congregació de la Vergedels Dolors de Tàrrega dedica a la seva ex-celsa patrona”. Imprès per Camps-Calvet deTàrrega, editat per la Congregació d’aquestaciutat l’any 1948.

Descripció: El dibuix central que ens interessa,és obra de Jaume Minguell Miret. La VergeMaria és asseguda i presenta el Fill mort re-colzat a les seves cames i falda. Maria porta lacorona reial. El cor amb les set espases. Laseva mà esquerra aguanta també l’esquerrade Jesús. Darrere les dues figures hi ha lacreu amb un gran llençol blanc amb puntes,penjant dels dos braços. En un segon termees veu el Calvari ombrejat amb les tres creus.A cada costat del gravat hi ha un àngel en po-

Page 68: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

244

Goig tipus 15. Goig tipus 15.

Goig tipus 16. Goig tipus 17.

Page 69: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

245

Goig tipus 18. Goig tipus 19.

Goig tipus 20-A. Goig tipus 20-B.

Page 70: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

246

Goigs tipus 23: El representa l’encapçalat per“Goigs de la Mare de Déu de la Pietat. Vene-rada al poble de Torroella”, i el titulat “Goigs allaor de Ntra. Dona de la Pietat. Compatronad’Igualada i la seva Comarca”.

Descripció: El primer mostra la fotografia delconjunt escultòric, on la Verge, vestida de co-lor, porta un senzill cèrcol per corona, la sevamà dreta aguanta el braç de Jesús que estàrecolzat a la falda de Maria. La mà esquerradel Fill toca la corona d’espines representadaal terra. Al darrere hi ha la creu amb el llençolblanc penjant dels braços.

El segon goig té un gravat representant laVerge coronada amb una enorme corona reiali una altra de raigs rematada amb dotze es-trelles en forma de flor, mentre el Fill, quedescansa damunt la falda de Maria, no és co-ronat. Un àngel petit volant en un núvol, a l’es-querra de Maria, aguanta l’escut d’Igualadadel que penja una cinta amb les lletres de“Verge de la Pietat assistiu-nos”. Un enormegerro de flors, a cada costat, remata el gravat.Una orla impresa en un altre color, envolta eldibuix i text, més la solfa d’aquest goig es-tampat per Bas d’Igualada, el gener de 1953,que amida 32x22’5 cm.

Goigs tipus 24: Finalment presentem aquestgrup titulat “Suspirs d’una ànima arrepentidaals peus de Maria Santíssima dels Dolors ocobles de la Mare de Déu dels Dolors”, que esvenera a la ciutat de Sabadell. En ell es mos-tra amb quinze dibuixos en forma de quadresla devoció del sant rosari amb motius de lapassió de Jesús i els dolors de Maria.

Descripció: Al centre i vorejat dels altres di-buixos més petits, es mostra el dibuix mésgran amb un detall de la Mare i el Fill, les duesfigures són coronades amb un cercle, i la màesquerra de la Verge acarona la galta de Je-sús. Mentre els altres dibuixos mostren cadaun d’ells un be de Déu de diminutes figuresque representen els diferents passos de lapassió de Jesucrist. Una orla encercla els di-buixos i text del goig.

Fins aquí dono per finalitzat el capítol de l’es-tudi dels goigs vinculats a la Verge dels Do-lors i Pietat, principalment com en un sol con-cepte, el gràfic. La lletra i música dels goigsels deixo a part del meu propòsit de divulga-ció vers la devoció dels Dolors de Maria a Ca-talunya, ja que ens portaria a un capítol proufeixuc, per la seva importància, com per a de-dicar-hi un altre espai tant o més prolongatque el que he emprat amb el present.

Però, la manera com era representada la Ver-ge, era difusa en les esglésies anomenadescatacumbes de Roma, en els frescos decora-tius pintats a les criptes de Pretextato i FlaviaDomitila, a finals del segle primer.77

Els principals frescos de la cripta de SantaPriscil·la, són representacions imaginàriesinventades pels cristians de l’època, repro-duint la imatge del tipus de dona romana, ones reflecteix el gust femení en el pentinat i lavestimenta, tot i que no es troba cap imatgede la Verge amb el cabell estirat i caient perl’esquena, per la senzilla raó que pels ro-mans, aquest estil de portar el cabell, era unsigne de dol, i els primers cristians acostu-maven a identificar Maria en la virginitat dela Mare de Jesús, malgrat els turments quevalorava la fe aleshores no es representavamai trista i menys amb dolors. Aquesta imat-ge no es mostrarà fins el segle XVI, a l’èpo-ca del renaixement, estenent-se com unacorrent en auge, com es pot comprovar de laimatge de la Verge del Roser fins a la Vergede la Pietat.

Si tornem als orígens de la imatge de ladona romana, els cànons de moda de l’èpo-ca són visibles en santa Priscil·la, on escompara la senzillesa i semblança més hon-rosa amb la Verge; en la imatge de l’Adora-ció dels Mags veiem que Maria porta el ca-bell recollit en vertical, en forma de corona,tal com el lluïen la mateixa Sabina, esposade l’emperador Trajà, i Marciana, germanad’aquest, i la filla Matídia.

Goigs tipus 22: És representat en el titulat“Goigs a la Mare de Déu dels Dolors de laCiutat de Berga”. Aquesta imatge es veneraen la seva capella del carrer Buxadé, 6, propde la parròquia arxiprestal de Berga, en el bis-bat de Solsona.

Descripció: En aquest com en l’anterior goigdescrit, el motiu central que anem destacantcom a motiu cabdal, el dibuix s’ha transformataquí en la reproducció de la fotografia delconjunt de la imatge venerada a Berga, la Ver-ge Mare i el Fill. Ella vesteix roba pròpia delsegle XIX, el cor traspassat amb les espases,porta doble corona; amb la mà esquerra sos-té la dreta de Jesús, i amb la dreta aguanta elcos d’aquest que es recolza a la falda de Ma-ria. Un mantell cobreix la cintura, fins els ge-nolls, de Jesús.

Dos gerros de flors dibuixats flanquegen la fo-tografia de Mare i Fill. Una gran orla emmarcael text i solfa dels goigs.

Page 71: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

247

Goig tipus 21. Goig tipus 22.

Goig tipus 23-A. Goig tipus 23-B.

Page 72: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

248

Goig de nous formats.

Page 73: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

249

Goig tipus 16. Impremta Manresa.

Page 74: Devocio catalana verge dels Dolors.pdf

250

Goig tipus 24. Goig tipus 24-B.