deures català

Activitats de refor destiu Centres Selva I

LLENGUA CATALANA.

DEURES LLENGUA CATALANA

TOT I QUE ET SEMBLI MOLTA FEINA, PODRS

PRACTICAR ACTIVITATS DE LLENGUA I GAUDIR DE

LES VACANCES, NOMS CAL QUE TORGANITZIS!

NIMS I BON ESTIU!!!

Nom:

V. COMPLET


LLENGUA CATALANA. 2/52

LA CARTA

La carta personal La carta s una comunicaci escrita de carcter interpersonal que pot tractar diversos temes. La carta personal fa servir un tractament familiar:

- Per a l'autor: jo / nosaltres - Per al destinatari: tu / vosaltres

Estructura

Data: Girona, 30 de gener de 2015 (*sense punt final) Salutaci:

Benvolgut amic, (*sempre amb coma final) Estimada Laura, Ei Pere,

Contingut: Informaci necessria, que ha de constar de: Introducci Exposici Conclusi Comiat: Fins aviat, (*sempre amb coma final). Amb afecte, Petons,

Signatura: S'ha de fer a m.



Carta destiu

Benvolgut senyor Miquel,

No s per qu els mestres dara volen que els escriguem cartes per explicar-

los les coses que fem a lestiu. Quina llauna! Lestiu serveix per jugar, no li

sembla?

Ara, com que vost em cau molt simptic perqu porta barba i sempre em deixa

esborrar la pissarra, que s una cosa que magrada molt, li explicar les

aventures den Lip i en Lap.

Vost ja sap que magraden els animals, oi? Doncs b, a la mare, en canvi, no li

agraden gens i no men deixa tenir ni un al pis, perqu diu que ho empesten tot i

ho deixen tot perdut. En canvi a Cantonigrs, al poblet on estiuejo, s que men

deixa tenir.

Com que tenim una piscina daquestes de lona, la vaig muntar, la vaig omplir

daigua i desprs hi vaig posar tot de pedrotes i alguna planta i els vaig posar a

nedar. I amb un nen ve meu vam fer barquetes amb fustes i una vela de drap. I

els aneguets tan tranquils, noms que al vespre semblaven nufrags, rebentats

danar tot el dia amb barca. Ara que desprs va venir el premi: els vam donar

raci doble de cargols i a dormir.

B, doncs, ara nhi explicar una de ms bona. Cada any amb els pares, a mig

estiu, anem a passar uns dies a lEstartit, a casa els avis, i aquest any, s clar,

tamb ens vam endur els necs. I mai no diria on els vam collocar per fer el

viatge. Sap aquells cubells de les escombraries que sobren fent palanqueta amb

el peu? Doncs en un cubell daquells, qu li sembla?

Per la ms bona encara va ser la del dia que vam anar a fer un cremat i mels

vaig voler emportar lligats amb cordills, perqu em va semblar que tamb tenien

dret a sortir de nit. I el pare, que sempre fa brometes, els va posar dues cintes

de color vermell al coll. I ja els tens pel carrer que semblaven dos artistes de

cine passejant per Hollywood.

Tothom els mirava i els deia coses. B, doncs, ens vam asseure en un daquells

bars que donen al passeig i tenen cadires a fora. Al costat nostre hi tenem una

famlia danglesos tots rossos que tamb feien el seu cremat.



Van portar el nostre cremat i va passar el que havia de passar, que els necs

sen van anar sota la taula dels anglesos i, de sobte, suposo que perqu els

necs li van refregar el bec per les cames, la senyora anglesa va fer un crit i

dun bot saixec de la cadira, amb tan mala sort que tomb la taula i es vess el

cremat fent una gran flamarada que va encendre el paper que cobria la taula, i

tothom es va aixecar cridant: foc!, foc!, en tots els idiomes.

El pare intentava apagar les flames trepitjant-les a cops de peu, i quan les va

tenir apagades va veure que tenia els pantalons ben socarrimats, i els necs van

tocar el dos veient tot aquell bullit.

Jo ja els donava per perduts, per lendem al mat els vam trobar que

passejaven tan tranquils per la platja, com si res no hagus passat. Qu men

diu, daquesta, senyor Miquel? Per explicar-la a classe, oi?

Tornar a Cantonigrs amb en Lip i en Lap ja va ser ms fcil, perqu lavi els va

fer una capsa foradada amb una finestra de plstic i des dall podien veure el

paisatge. I ara fa una setmana la mare va dir que havem de pensar alguna cosa

perqu les vacances sacabaven i no ens podem emportar en Lip i en Lap al pis

de Barcelona.

I sap com ho hem arreglat? Doncs els hem deixat a la senyora Roseta, que t

una petita granja, i ella els tindr fins a lany vinent. La senyora Roseta, sap?, s

molt amiga nostra. T un hort i sempre ens regala bledes, carbassons, mongetes

tendres i moltes ms coses. I miri si ns, de bona dona, que ahir, que era

diumenge, ens va regalar una gran cassolada dnec amb peres. Ho vaig trobar

una mica estrany perqu de guisat s que no ens nhavia portat mai i, per cert,

estava per llepar-sen els dits.

I res ms. Aix s el que li volia explicar. Fins molt aviat, senyor Miquel.

Aleix

Lloren Puig (adaptaci)



1. Contesta aquestes preguntes:

a) Qu van regalar a lAleix el dia del seu aniversari?

b) Quines aventures passen els dos aneguets?

c) Qu en fan, dels aneguets, quan acaba lestiu?

- Indica amb una X on van a parar els aneguets al final de l'estiu:

A la cassola, guisats amb peres.

A la granja de la senyora Roseta.

Al pis de Barcelona on viu l'Aleix durant lany.

- Explica el significat d'aquestes expressions i forma una frase amb

cada una:

Quina llauna!

Estava per llepar-sen els dits.



2. Llegeix la carta segent.

Hola Marta,

Fa temps que et volia escriure aquesta carta, per sempre em passa el mateix,

comeno a fer altres coses i mai em poso davant de lescriptori decidida a

escriuret.

S que all que va passar va ser un tonteria molt grossa, que en realitat no t

gens dimportncia i que no val la pena continuar amb aix, per mira, sn

petites discussions que poden fer malb un amistat com la nostra.

s per aix que tescric, perqu no vull que continuem enfadades, vull que

tornem a ser les millors amigues.

Vaig parlar amb el Josep, ell ho veu igual que jo, diu que som dues tossudes i

que una de les dues havia de baixar del burro. Penses que val la pena? Jo s.

Si us plau, contestam aquesta carta i digues el que penses. Tho agrairia molt.

Una abraada ben forta!

Zoe

PD: The fet un dibuix, espero que tagradi.

Som totes dues, oi que s maco?



- Ara contesta aquestes preguntes sobre la carta:

. Qu ha passat entre la Marta i la Zoe?

. Quins sentiments mostra la Zoe? Est contenta o trista?

. Qu faries tu si fossis la Marta?

. Thas barallat alguna vegada amb algun amic o amiga? Qu va passar?



3. Escriu una carta a algun amic o amiga teva explicant-li alguna cosa

sobre aquestes vacances.

__________________________________

___________________________

_____________________________________________________

_____________________________________________________

_____________________________________________________

_____________________________________________________

_____________________________________________________

_____________________________________________________

_____________________________________________________

_____________________________________________________

___________________________



LA NOTCIA

La notcia: explica un fet d'actualitat recent, no cont opinions.

Respon a 6 preguntes: Qu? Qui? Com? On? Quan? i Per qu?

Quan sescriu s'utilitza un llenguatge estndard.

LES PARTS DE LA NOTCIA SN:

1. Ttol.

2. Subttol (s una ampliaci del ttol).

3. Entradeta o lead (s'escriu en cursiva).

4. Explicaci de la notcia.

5. Els destacats (introdueixen els subapartats).



L'animal estava mort atrapat en una xarxa EFE / ARENYS DE MAR

DIJOUS, 5 DE MAR DEL 2015 - 12.45 H

Una embarcaci pesquera d'Arenys de Mar va capturar ahir un taur guineu de 230

quilos i 3 metres de llarg a Sant Pol, a una milla de la costa.

Segons ha informat avui a EFE el secretari de la Confraria de Pescadors d'Arenys de

Mar, Jose Antonio Agull, el taur va ser trobat al voltant de les onze del mat per una

embarcaci que recollia les seves

xarxes pesqueres, on hi havia l'animal

enredat i ja mort.

Aquesta espcie de taur es troba en

plataformes continentals de

l'Amrica del Nord, l'sia i

el Pacfic Nord, encara que

ocasionalment sn vistos en aiges

costaneres poc profundes.

L'espcie de taur trobat a la costa de

Sant Pol es caracteritza per ser la ms potent i rpida nedadora, fins i tot pot saltar per

sobre de la superfcie de l'aigua, ja que t una gran aleta caudal que pot arribar a fer fins al

50% de la longitud total del taur, i la seva mida oscilla entre els 3,3 i els 5,5 metres de

longitud.

L'exemplar capturat s a la cambra frigorfica de la confraria de pescadors Sant Elm d'Arenys,

a l'espera de decidir el seu dest.

El pescador del Maresme amb el taur que ha capturat accidentalment

Capturat un taur guineu a la costa de Sant Pol

de Mar



1. Quines sn les 6 preguntes duna notcia?

1. ____________________

2. ____________________

3. ____________________

4. ____________________

5. ____________________

6. ____________________

2. Respon amb una frase les preguntes de la notcia anterior.

1. ___________________________________________________

2. ___________________________________________________

3. ___________________________________________________

4. ___________________________________________________

5. ___________________________________________________

6. ___________________________________________________



3. Escriu un titular per a cada una daquestes notcies.



4. De ben segur, al llarg daquestes vacances has sentit o llegit alguna

notcia que tha cridat latenci. Trian una i fes-ne una anlisi.

Cal que omplis la graella segent:

Titular

Subtitular

Nom del corresponsal i del lloc on sha produt la notcia

Suports visuals: fotografies, grfiques, mapes... (Podeu retallar algun dels

suports visuals i enganxar-ho en aqu)

Peu de fotografies (Escriu un petit comentari del que es veu a la fotografia)



El contingut de la notcia sol respondre a unes preguntes bsiques que cal que

responguis.

QU ha succet?

QUI s lafectat o linteressat?

QUAN ha succet?

ON ha succet?

COM ha succet?

PER QU ha succet?



EL TEXT INSTRUCTIU

El text instructiu serveix per explicar i donar instruccions de com es fa

alguna cosa.

La informaci ha de ser molt clara i ha destar ben ordenada. Podem numerar

les instruccions o b utilitzar paraules que ens ajudin a ordenar-les, com, per

exemple: primerament, a continuaci, desprs, seguidament, per

acabar, finalment, etc.

o Les receptes, els itineraris, les instruccions daparells i de jocs, ls de

medicaments, les normes... sn textos instructius.

Els verbs que has dutlitzar en un text instructiu sn:

Formes verbals dimperatiu.: Respecteu, feu, circuleu, agafeu,

recordeu,..

Perfrasis dobligaci: haver de +infinitiu, caldre, ser necessari,..

Tamb has de fer servir els ordinals i cardinals: primer, segon, tercer..., u,

dos, tres...

1-

2-

3-

4-

. Primer

. Desprs

. A continuaci

. Finalment



1. Llegeix aquest text:

- Inventa un ttol que resumeixi el contingut del text.

- Numera aquestes illustracions dacord amb els passos que descriu el

text.

El pa s un dels aliments bsics de la nostra dieta diria. Tagradaria fer-te el

pa tu mateix?

Doncs aqu tens els passos que cal seguir.

Per comenar posem 450 grams de farina amb llevat per a pastissos en un

recipient fondo.

Hi afegim una culleradeta plena de sal i ho barregem b tot plegat.

Desprs posem tres cullerades soperes doli vegetal en un gerro de mesures,

hi afegim 300 millilitres de llet i ho remenem tot amb la batedora.

A continuaci, aboquem aquesta barreja al recipient que cont la farina, el

llevat i la sal, i ho remenem suaument.

Un cop feta la massa, la colloquem sobre una superfcie amb farina i la

pastem amb la

punta dels dits fins que formi una bola.

Desprs, posem la massa en una safata amb mantega i li donem la forma

arrodonida dun pa.

Finalment, pintem la superfcie amb llet i la deixem coure al forn calent durant

vint o vint-i- cinc minuts, fins que el pa hagi pujat i estigui daurat.

Ja el teniu a punt per menjar! Bon profit!



2. Llegeix la recepta que tens a continuaci i respon a les preguntes.

- Un cop llegida la recepta, encercla lopci que creguis ms adequada:

. s un plat delaboraci:

a. fcil b. Difcil

. s un plat ....... de fer.

a. rpid b. Lent

. Els bitxos sn:

a. Uns animals petits

b. Uns pebrots picants



. La nyora s:

a. Una varietat de pebrot que se sol assecar a laire lliure perqu es conservi

millor.

b. Una fruita molt dola

. Quina s la millor manera de pelar les patates si volem que la pell se

separi amb facilitat?

. Explica qu vol dir: fregeix les patates fins que siguin ben rosses.

. Com es pot aconseguir que el tomquet perdi la seva acidesa natural?



3. Ara escriu aquesta recepta.

TRUITA DE PATATES

Ingredients

Estris

Procediment



4. Fixat amb el text.

Consulta els preus dels ingredients. Qu els costar comprar-los?

Si volen guanyar 1 per cada pot de melmelada, a quin preu han de

vendre cada potet?

Quina frase posaries a cada paradeta per enunciar el que shi ven?

Lacompanyaries dalguna imatge?



Aprofita les vacances i atreveix-te a fer pilotes de malabars! Aqu tens

les instruccions.

FEM PILOTES DE MALABARS!

MATERIAL NECESSARI

Menjar per a ocells (o arrs)

Globus de colors

Tisores

3 bosses de plstic (tamb es pot utilitzar paper

film, s aquell similar al paper dalumini per que

s transparent).

1 got (ens servir de mesura)

Una mica de pacincia

PASSOS A SEGUIR

1. El primer que hem de fer s mesurar el menjar docell (o arrs) que

utilitzarem per fer la nostra pilota. Intentarem que les tres pilotes siguin

IGUALS. Un mtode senzill s agafar un got daigua i omplir-lo fins a amb

arrs.

2. Posem tot el menjar docell (o arrs) que hi ha en el got dins de la bossa de

plstic (o del paper film).



3. Lliguem la bossa de plstic de forma que quedi tot el menjar docell (o arrs)

junt.

Si ho fem amb paper film, lemboliquem b de forma que quedi una forma

arrodonida.

4. Hem de tallar la part que sobra de la bossa. Ho farem amb molta cura.

5. Agafem un globus i li tallem el coll tal i com es veu en la fotografia.

Hem de procurar que el tall no sigui molt baix, em de tallar el coll per la part

mitja aproximadament.



6. Ara que ja hem tallat el globus, podem llenar la part on es bufa i ens

quedem amb la forma que fa bossa.

Amb aquesta part vestim la bossa amb el menjar docell.

Aqu hem de tenir pacincia. Si no ens surt podem demanar ajuda.

s possible que a la primera no ens surti o que el globus que utilitzem sens

trenqui. PACINCIA!

7. Ja hem posat un globus a la bossa amb menjar docell. Ara repetirem el pas 5

dues vegades, amb dos globus de colors diferents.

I tornem a repetir amb cada globus que em tallat el pas 6, de forma que amb un

globus tapem la part que es veu darrs i amb laltre reforcem la nostra pilota.

Shan de posar entre 5 i 6 globus per tenir una pilota compacta.

8. Hem aconseguit fer una pilota de malabars! Pensa que ens en queden dues

ms!



EL RESUM

COM HAS DE FER UN RESUM

Resumir un text, consisteix en assenyalar les idees principals daquest text amb

una redacci correcta, tot ben lligat i duna manera breu i condensada, utilitzant

sempre frases delaboraci prpia.

Per tot aix no ser un resum: transportar les frases subratllades del text al

resum i menys de forma literal. No podem fer un copiar- enganxar.

Punts claus per fer un bon resum.

1.- Lhas de fer a partir de la lectura subratllada.

2-. Utilitza les teves prpies paraules, no les del text.

3.- Podrs utilitzar literalment algunes frases, sempre i quan siguin definicions.

4-. Recorda la funci dels signes de puntuaci, aix, aconseguirs una bona

jerarquia de les idees. Els punts i seguits i els punts i a part sn importants per

diferenciar les idees.

5.- Normalment al primer pargraf has de resumir la idea global del text.

6.- Els segents pargrafs tindran les diferents idees principals del text.

7.- Podrs utilitzar exemples i/o aclariments si sn un bon ajut, per tal

daconseguir que les idees principals quedin prou clares.

Defectes que hem devitar:

1-. Copiar fragments del text. Sempre intenteu-ho amb les vostres paraules.

2.- Expressar opinions personals.

3.- Estendre-us tant, que sigui quasi com el text original.

4.- Insistir en detalls secundaris que facin oblidar les idees principals.



1. Ara llegeix aquest text.

PER AJUDAR-TE A

CONCENTRAR

Mira atentament

les imatges i troba

les diferncies.



2. Marca el text que resumeixi millor la histria que has llegit.

3. Troba paraules del text.

TRAMVIA SENYOR ANTIPTIC CONDUCTOR BITLLET HOMENET- NAS OU

TRETZE REVISOR- PARADA

A R S I O A N A S

S R E V I S O R T

C O N D U C T O R

O A Y E F I S G A

I H O M E N E T M

C P A R A D A L V

O B I T L L E T I

U S T R E T Z E A

A N T I P T I C



4. Ara que ja saps com fer un bon resum intenta-ho amb el text segent.

5. Completa:

Si haguessis despavilar-te a buscar laliment pel teu compte, quins mitjans

faries servir?

Fixat en algunes maneres curioses que tenen els animals de trobar menjar.

Alguns utilitzen lolfacte. s el cas dels escarabats piloters, que rastregen lolor

dels excrements daltres animals, els modelen en forma de boletes i les

transporten per alimentar-sen.

Tamb locell de loli, un ocell cec, localitza la fruita de nit ensumant laire.

Daltres animals recorren als sons per localitzar el menjar. El dof, per exemple,

emet sons per esbrinar on sn els bancs de peixos ms propers. Els ratpenats

produeixen unes ones que es reflecteixen en els aliments que troben pel cam, i

a continuaci ells mateixos tornen a captar aquestes ones.

Finalment, alguns animals fan servir un esquer per capturar les vctimes. Libis

verd deixa caure un insecte sobre la superfcie de laigua per atraure els peixos.

La tortuga alligtor utilitza com a esquer la seva prpia llengua, que t

laspecte dun cuc. Aix aconsegueix que els peixos avancin tots sols cap a la

seva gola. Quin animal ms astut!



6. Escriu el resum del text a partir de lesquema anterior i posa-hi un

ttol.



COMPRENSI LECTORA

Llegeix atentament el text segent i respon les preguntes tan b com

puguis.

EL MIXING

s tant un esport com una forma de transport.

Consisteix a lliscar sobre la neu fent servir un tri-

neu o uns esqus empesos per un o ms gossos

nrdics.

T el seu origen en una emergncia que es

produ el 1925 a la poblaci de Nome, a Alaska,

en qu la gran majoria dels habitants patien diftria i es trobaven assetjats per

forts temporals de neu que impedien transportar els medicaments a la poblaci.

nicament es pogu arribar als afectats amb trineus de gossos recorrent una

distncia de 1.609 km. Per commemorar aquesta gesta hom organitz una

cursa, lIditarod, que feia el mateix recorregut per amb una finalitat esportiva i

ldica.

El terme prov de la paraula francesa marche, mush en angls, utilitzada per

ordenar al grup de gossos que iniciessin la marxa. Actualment, per, el terme

mush! gaireb no sutilitza. La persona que dirigeix lequip de gossos i el trineu

sanomena mixer.

Els gossos que formen un equip reben diferents rols a lhora de crrer. Es poden

distingir:

Els gossos lder, que sencarreguen de dirigir la resta de lequip i marcar el pas.

Normalment nhi ha un parell a cada equip. Per tamb pot ser que nhi hagi un

de sol. Les qualitats dun bon gos lder sn: intelligncia, iniciativa, sentit com

i habilitat per detectar si un cam est en males condicions.

Els gossos de gir, que es troben immediatament darrere del lder. Sencarreguen

de fer girar la resta de lequip.

Els gossos dequip, que es troben darrere dels gossos de gir i la seva funci s

afegir ms fora al grup.

Els gossos roda, que sn els que es troben ms a prop del trineu. Han de ser

gossos calmats i tranquils, que no shan de sobresaltar amb el soroll i el

moviment del trineu.



Es reconeixen oficialment com a gossos de mixing: el malamut, el husky

siberi, el grenlands i el samoiede.

Mixing als Pirineus: el somni dun home

Duna banda, van ser les lectures de Jack London sobre les muntanyes i els seus

boscos. De laltra, en Txao, un gos nrdic que de cop i volta va aparixer a la

vida de Pep Pars. Ambdues coses van confluir perqu aquest home comencs a

gestar un somni: que els Pirineus acollissin una gran prova de mixing. Aix va

nixer Pirena el 1991. Anomenada La ruta blanca dels Pirineus, consisteix en

una travessia de 15 dies pels Pirineus passant per Arag, Catalunya, Andorra i

Frana. El mot Pirena prov del nom de la deessa que apareix al poema pic

LAtlntida (1878) de Jacint Verdaguer, que, a banda dun illustre poeta, fou

un gran excursionista.

Text adaptat (Fonts: Enciclopdia Catalana, Viquipdia, www.pirena.com)

1. Segons el text, a part dels trineus, quin altre mitj pot ser arrossegat

per gossos nrdics?

a. Motos.

b. Esqus.

c. Cotxes.

d. Carros.

2. Els orgens del mixing van tenir lloc...

a. fa 25 anys.

b. en aquest segle.

c. a finals del segle xx.

d. a principis del segle xx.

3. Els habitants de Nome, a Alaska, es trobaven assetjats per forts

temporals de neu. Quin adjectiu vol dir el mateix que assetjats (en

negreta en el text)?

a. Bloquejats.

b. Illusionats.

c. Refredats.

d. Espantats.



A continuaci tens quatre frases. Noms UNA s INCORRECTA. Marca-la.

a. Els forts temporals de neu que assetjaven els habitants de Nome impedien fer

arribar els medicaments a la poblaci.

b. Els habitants de Nome es trobaven assetjats per forts temporals de neu que

impedien fer arribar els medicaments a la poblaci.

c. Els habitants de Nome es trobaven assetjats per forts temporals de neu. Els

habitants impedien fer arribar els medicaments a la poblaci.

d. Els habitants de Nome es trobaven assetjats per forts temporals de neu. Els

forts temporals de neu impedien fer arribar els medicaments a la poblaci.

5. Tria lopci correcta per completar la frase:

a. haguessin fet

b. van fer

c. farien

d. faran

6. El crit mush! (en negreta en el text) utilitzat en angls per ordenar als

gossos que inicin la marxa, podria correspondre a la interjecci

catalana...

a. arri!

b. uix!

c. ei!

d. uf!

7. El mixer s

a. un gos.

b. un trineu.

c. un esport.

d. una persona



8. Els gossos lder, que sencarreguen de dirigir la resta de lequip i

marcar el pas. Normalment nhi ha un parell a cada equip. En la forma

nhi, el pronom n es refereix a:

a. equip.

b. trineus.

c. gossos lder.

d. marcar el pas.

9. Que els gossos que formen un equip reben diferents rols significa

que...

a. lnic gos important s el lder.

b. els gossos reben diferents premis.

c. cada tipus de gos sencarrega duna tasca.

d. tots fan el mateix servei i tenen les mateixes qualitats.

10. A continuaci tens un dibuix de la posici dels gossos amb unes

frases al costat.



Segons el text, quin seria lordre correcte de les frases, ordenades de

dalt a baix?

a. A C B D

b. C A D B

c. C D B A

d. D A B C

11. Segons el text, quina s la raa de gos que NO es consideraria apta

per al mixing?

a. Malamut.

b. Samoiede.

c. Husky siberi.

d. Pastor alemany.

12. En lltim pargraf del text apareix lexpressi de cop i volta. Qu vol

dir de cop i volta (en negreta en el text)?

a. De dalt a baix.

b. De manera autntica.

c. De manera imprevista.

d. Contra la seva voluntat.

13. La Pirena va nixer el 1991 i s

a. un nom de gos.

b. una muntanya.

c. una gran prova de mixing.

d. un llibre de Jack London.

14. Quan en Pep Pars va idear la ruta blanca dels Pirineus li va posar el

nom de Pirena perqu era el nom

a. de la deessa dun poema.

b. dun illustre poeta.

c. dun excursionista.

d. del seu gos nrdic.



15. Quina importncia tenen els llibres en la vida den Pep Pars?

a. Lajuden a passar lestona.

b. El distreuen quan fa molt fred.

c. No gaire perqu no t temps de llegir.

d. Li donen idees que pot aplicar a la vida.

16. Acabes de llegir un text sobre el mixing. Tria un esport que

tagradi i explica en qu consisteix, quines sn les normes bsiques,

quin s lequipament necessari, on es practica habitualment i tot all

que en vulguis destacar. Escriu un mnim de 10 lnies.

LESPORT QUE MAGRADA



ALGUNES ACTIVITATS QUE ET PODEN AJUDAR A ESCRIURE

MILLOR

ELS SIGNES DE PUNTUACI

Quan els signes dinterrogaci, dadmiraci o els punts suspensius marquen

el final duna frase, la paraula segent va amb majscula.

Els punts suspensius sescriuen per indicar que una llista no est completa o

que una frase no est acabada.

Al final duna oraci sescriu un punt (.). Desprs de punt sempre sescriu

majscula. El punt i seguit indica una pausa llarga i separa oracions quan

continuem parlant duna mateixa idea. Desprs del punt i seguit continuem

escrivint a la mateixa lnia.

El punt i a part indica una pausa llarga i separa idees diferents. Desprs dun

punt i a part escrivim en un pargraf nou.

La coma indica una pausa curta i t diverses funcions:

Separar els elements duna enumeraci.

Introduir un aclariment.

Separar el nom de la persona a qui es parla de la resta de loraci.

Enllaar oracions.

El punt i coma es fa servir en oracions llargues que ja tenen comes.



1. Relaciona cada oraci amb ls de la coma que shi fa.

Portan una de mig, bastons, un pags tallat i una xapata.

Maria, que ja has acabat?

LEnric, el meu germ petit, juga molt b a tennis.

Vctor, aturat a la cantonada i espera els altres.

He anat en bicicleta, desprs he pujat a peu fins a dalt.

He fet els deures de mates, els de llengua, la lmina de dibuix...

2. Completa amb el signe de puntuaci que creguis convenient.

Dius que vindrs dem___ Quina alegria que em dnes___ Ja no comptvem

amb tu___ Sabem que vindria el Josep Llus___ lEva___ lEster i lIvan___

Per que tu que vns de tan lluny___ No mho pensava__

Pau ___escoltam: sobretot no toblidis de portar aquell poema que vas escriure

quan fiem cinqu___ aquell amb el qual vas guanyar el premi de poesia___

Fins aviat___



LACCENTUACI



QUAN POSEM ACCENTS?

Les paraules agudes sescriuen amb accent quan acaben en:

-a, -e, -i, -o, -u: gaireb, per...

-as, -es, -is, -os, -us: desprs, sus...

-en, -in: comprn, Berln...

Les paraules planes tenen la sllaba tnica a la penltima sllaba i

saccentuen quan no acaben en: -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -

us, -en, -in.

Les paraules esdrixoles tenen la sllaba tnica a lantepenltima

sllaba i porten sempre accent.

Laccent obert i laccent tancat

Segons quin sigui el so de la vocal tnica, les paraules poden portar accent grfic obert o greu (`) o b accent grfic tancat o agut ().



1. Identifica quina de les sllabes subratllades s la tnica. Encercla-la.

pescador pescador pescador

verdura verdura verdura

pgina pgina pgina

2. Subratlla la sllaba tnica daquestes paraules, ajunta les de cada

columna i obtindrs noms doficis.

3. Subratlla la sllaba tnica daquestes paraules, digues quin lloc

ocupa i com sanomenen les paraules per la posici de la sllaba tnica.



4. Accentua les paraules que calgui.

capatas Pequin pages sofa capo portaran tornavis aparcament

llio gimnas compren perdo encen Berlin abric

5. Completa amb la lletra escaient i accentua-la quan calgui.

Pr xima h rba fam lia ll grima inform tica pr ncep arom tic

hipop tam esp rrec cent metres ltima mec nic psic loga fot graf

fant stica m dem

6. Busca en aquesta sopa de lletres paraules agudes, planes i

esdrixoles.

B A P L T I M A I P

R S J F H O P E R A

T O M Q U E T D F

Q U M I S E V G U J

U F A C I G E R M B

I R T A M B O A L R

L D I L P E D M I J I

F A N T S T I C A C

I S O E T F R H E R A

M I J D I L E G D R

A S U R C O A L D O

V P S A X M B I L

PISTA: Totes porten accent. Nhi ha 4 de cada grup.



Ara colloca les paraules que has trobat al lloc corresponent:

7. Escriu la paraula aguda accentuada corresponent a cada definici:

El contrari dabans:

Primat de la mateixa famlia que lorangutan:

Acci deducar:

8. Completa el text amb les vocals adequades. Si cal posa accent.

La N___ria i l ___lex s___n molt amics. Ella sempre va amb sand___alies, diu

que no li agrada dur els peus tapats. Aix___ quan ha dapretar a c___rrer no

sap com fer-sho. L___lex sest___ tot el dia enganxat al m___bil i a la seva

c___mera digital, ___s una mica pesadet. Per___ encara que sembli mentida

tenen una relaci___ molt especial.



Mira aquestes parelles de paraules

sense accent amb accent

be: xai

dona: senyora

es: pronom reflexiu

net, neta: contrari de brut

os: part del cos

pel: contracci de per + el

si: condicional

son: ganes de dormir

te: infusi

vens, venen: formes del verb vendre

b: correcte

dna: forma del verb donar

s: forma del verb ser

nt, nta: fill-a de fill-a

s: animal

pl: cabell

s: afirmaci

sn: forma del verb ser

t: forma del verb tenir

vns, vnen: formes del verb venir

LACCENT DIACRTIC

Laccent diacrtic es posa per diferenciar dues paraules que sescriuen igual.

Laccent ens ajudar a saber-ne el significat. Un exemple que surt moltes

vegades s el de sol i sl.



1- Tria cinc parells de paraules de la llista anterior i fes-ne frases.

2. Encercla la paraula correcta:

A Anglaterra s costum prendre el te / t amb pastes.

La llet s un aliment que ajuda a enfortir els ossos / ssos.

Si / Si t'enxampen fent aix, et caur el pel / pl.

Desprs de dinar sempre tinc son / sn.

Aquest got no ha quedat prou net / nt.

No es / s gaire bonic, aquest quadre.

Em dones / dnes la m?

3. Posa l'accent diacrtic, si cal, en les paraules en negreta:

El metge m'ha dit que ja estic be del refredat.

Ja son les tres de la tarda,

Que venen aquesta setmana els que venen cromos?

No te pels a la llengua.

Es veu que es estranger.

Si vens a les fires de maig, t'ho passars be.



1. Subratlla les paraules que es repeteixen en les oracions segents:

Mha comprat aix. Dem em posar aix.

Anir al cine amb la Berta. Jo tamb anir al cine.

Aqu no ve ning. Que no treballa ning, aqu?

En Joan s molt pesadet i en Jordi tamb s fora pesadet.

Aquell llibre s genial, per aquell altre encara s ms genial.

Magrada navegar per Internet. A tu tamb tagrada navegar per Internet?

Copia loraci substituint la paraula repetida pel pronom

corresponent.

LS DE I/HI I DE O/HO

Els pronoms hi i ho es fan servir per substituir un complement del verb que

trobarem en la mateixa oraci o en la ms propera. Aix ens estalviem de

repetir-lo.

Exemples: Anir a la botiga. Mhi acompanyars?

Vull all i penso comprar-mho.

En canvi, les conjuncions i i o enllacen dues paraules o grups de paraules.

Exemples: Canta i balla.

Vns o no vns?



2. Omple els buits amb la conjunci i o o segons convingui.

Mires la tele ______ fas els deures?

LOriol s lamo ______ un treballador de lempresa?

LAina ______ la Fina preparen les paperetes per a la votaci.

Jo no vindr al partit ______ el meu germ tampoc no podr venir.

1. Escriu el plural daquestes paraules:

coca ____________ pastanaga ____________

plaga ____________ truja ____________

pluja ____________ pea ____________

branca ____________ pua ____________

2. Completa les formes verbals segents amb la lletra que hi falta:

pu__o - pu__es pen__o - pen__eu viat__o - viat__eu

paga - pa__en ama__a - ama__em apa__a - apa__eu

abra__o - abra__es ju__o - ju__es tra__o - tra__es

PLURALS ESPECIALS

Els noms acabats en -a tona fan el plural en -es i aix comporta canvis en la

grafia. Recordals!

vaca / vaques boja / boges amiga / amigues

platja / platges plaa / places

Alguns noms que acaben en vocal + s dupliquen aquesta s en el plural:

accs / accessos.



3. Busca a la sopa de lletres els plurals de les paraules segents:

TARJA MITJA MOSCA ORUGA ESPONJA FORCA PIGA FIGA SECA - LLA

E S P O N G E S

M T A R G E S M

O A G F U M F I

S I F O A P I T

Q U O R S I G G

U S A Q A G U E

E O R U G U E S

S P L E H E S O

A O I S K S I T

R S E Q U E S N

T O L L A O S

Ara escriu frases amb 5 plurals que hagis trobat a la sopa de lletres.



1. Omple els buits amb la paraula adequada.

No ballar ______________ balles tu amb mi.

No magrada el caf amb llet, __________sol.

Recorda que thas de prendre el xarop

_______________dels pats.

vam decidir danar a Frana.

Ara hem de fer fora tots _____________ .

Ens trobarem ____________que vulguis.

ALESHORES/ A LES HORES, ALHORA/A LHORA , SI NO /SIN

Escrivim ladverbi aleshores quan volem dir llavors, en aquell moment o

en aquest cas: Aleshores em vaig girar; No tagrada? Aleshores no tho

mengis.

En canvi, a les hores s la mateixa expressi que a lhora, per en plural:

Pren la medecina a les hores que tha dit el metge.

Escrivim ladverbi alhora quan volem dir al mateix temps: Es van posar a

cantar tots alhora.

En canvi, a lhora s una expressi formada per una preposici, un

determinant i un nom i indica a quina hora (temps): Hi anir a lhora indicada.

Escrivim si no quan posem una condici negativa: Si no et portes b no

anirem al cinema.

Escrivim sin quan volem negar una cosa que sha dit anteriorment i

afirmar-ne una de nova: La mare em va dir que all no era un bassal, sin un

llac.

si no / sin

a les hores / aleshores

a lhora / alhora



2. Escriu una oraci amb cada mot o expressi on quedi ben clar el

significat que t.

sin/si no

aleshores/a les hores

alhora/a lhora

1. Omple els buits amb la contracci.

La germana (de + el) ______ Mart vindr a casa.

Anvem (a + el) ______ parc a passar la tarda.

Passejava (per + els) ______ carrerons del poble.

Els amics (de + els) ______ Ferrer tamb estan convidats.

LA CONTRACCI Quan les paraules a, de o per sajunten amb els articles el o els, es formen

les contraccions segents:

a + el = al a + els = als

de + el = del de + els = dels

per + el = pel per + els = pels

En les contraccions, cal tenir en compte que quan larticle ha danar

apostrofat no es fa la contracci:

al = a l del = de l pel = per l



2. Completa el text.

Voltarem __________ plaa fins que et trobem.

No tamonis, que fins que no arribis no ens

mourem______ mercat.

_________tarda anirem a recollir els encrrecs ________mare i ________

via.

___________________________

Destria les paraules segents. Encercla les que estan ben dites i ratlla les incorrectes.



1. Omple els buits amb la forma corresponent del pronom que hi ha

entre parntesis:

____ amaga darrere dels llibres. (el)

____ ha demanat un munt de coses. (em)

No ____envejo res, daquell personatge. (en)

____ havien avisat, per no en va fer cas. (la)

____ estalviar molts diners grcies a lElsa. (es)

2. Torna a escriure les oracions, per amb el verb amb imperatiu.

Fixat en lexemple.

Has de portar-me. Portam

Has de llegir-la.

Has danimar-te.

Has de preparar-ne.

Has de servir-lo.

LAPSTROF EN ELS PRONOMS

La forma dels pronoms canvia segons la seva posici o si es combinen amb

un altre pronom. Tots tenen formes apostrofades. Fixat en les formes dels

pronoms segons si van davant o darrere del verb.



3. Separa els mots, posa els apstrofs i escriu una oraci on aparegui

cada expressi.

ajudam

tescoltaran

arrossegals

BON TREBALL!

ENHORABONA!!!

deures català

Documents