determinació del carácter d'un lloc d'ocupació per les...

12
Determinació del carácter d'un lloc d'ocupació per les activitats que s'hi desenvolupen A. VILA i MITJA i T. ARGELÉS i TOLO Inst. Jaime Almera, C.S.I.C. Barcelona i Univ. Autonoma de Barcelona Resum. Arrib aquest article volem evidenciar una vegada mes que l'andlisis traceolbgica no es només un afegitó a l'estudi de les industries litiques sino que es converteix moltes vegades en la peca clau per eshrinar la reparticid de les activitats dins els jaciments i ,per tant ,el ~aracterde les ocupacions . Resumen. Con este articulo pretendernos evidenciar una vez miis que el aniilisis traceológico no es solo un apéndice del estudio de las industrias 1 iticas sino que se puede convertir en la pieza clave para determinar la repartición de las actividades ' dentro de los yacimientos y ,por lo tanto ,la funcionalidad de las ocupaciones. Abstract - With this paper we attempt to evidence once again that the use-wear analysis is nat only an appendix of the global lithic-industry study but it can be the basis for'üktermination of the character of the ocupation through the activities represented. Encara que, potser, resul ti ja repeti tiu IVila,A. 1977,80,84,85) voldriem insistir en el fet que l'andlisi traceolbgica no es nomks un métode per esbrinar de manera definitiva l'ús d'una peca litica sino que es un altre enfoc per estudiar els conjunts litics, alternatiu a l'emprat fins ara tenint en compte nomks els caracters morfotkcnics. Donem també per supossat que aquesta anilisi no queda aillada sino que s'imbrica amb d'altres anilisis cara a la contrastació d' una hipotesi general

Upload: phungthien

Post on 02-Mar-2019

215 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Determinació del carácter d'un lloc d'ocupació per les ...digital.csic.es/bitstream/10261/31870/1/Vila_Mitjà_1986... · d'ocupacions separades per un lapsus de temps en el que1

Determinació del carácter d'un lloc d'ocupació per les activitats que s'hi

desenvolupen A. VILA i MITJA i T. ARGELÉS i TOLO

Inst. Jaime Almera, C.S.I.C. Barcelona i Univ. Autonoma de Barcelona

Resum. Arrib aquest a r t i c l e volem evidenciar una vegada mes que l 'andl is is traceolbgica no es només un afegi tó a l 'estudi de l es industr ies l i t i ques sino que es converteix mol tes vegades en l a peca c lau per eshrinar l a repar t ic id de l es ac t i v i t a t s d ins e ls jac iments i ,per tan t ,el ~ a r a c t e r de l e s ocupacions .

Resumen. Con este ar t i cu lo pretendernos evidenciar una vez miis que e l ani i l is is traceológico no es solo un apéndice del estudio de l a s industr ias 1 i t i cas sino que se puede conver t i r en l a pieza clave para determinar l a repart ic ión de l a s actividades

' dentro de l os yacimientos y ,por l o tanto ,la funcionalidad de l as ocupaciones.

Abstract - With th i s paper we a t tempt t o evidence once again that the use-wear analysis i s nat only an appendix of the global l i th ic - indust ry study but i t can be the basis for 'ükterminat ion of the character of the ocupation through the ac t i v i t i es represented.

Encara que, potser, resul ti j a repet i t i u IVila,A. 1977,80,84,85) voldr iem i n s i s t i r

en el f e t que l 'andl is i traceolbgica no es nomks un métode per esbrinar d e manera

def in i t i va l 'ús d'una peca l i t i c a sino que es un a l t r e enfoc per estudiar e ls

conjunts l i t i c s , a l te rnat iu a l 'emprat f i n s ara ten in t en compte nomks els

caracters morfotkcnics.

Donem també per supossat que aquesta a n i l i s i no queda ai l lada sino que

s' imbrica amb d'altres a n i l i s i s cara a l a contrastació d' una hipotesi general

Miquel_Angel
Rectángulo
Page 2: Determinació del carácter d'un lloc d'ocupació per les ...digital.csic.es/bitstream/10261/31870/1/Vila_Mitjà_1986... · d'ocupacions separades per un lapsus de temps en el que1

sobre el funcionament del jaciment. Es aquesta assumpció l a que dona

potenc ia l i ta t a l 'anal is i traceologica.

Per tan t e l métode funcional no queda l i m i t a t a l 'anal is i puntual' de l ' u t i l i tzació

de cada es t r i sino que aquesta es només un p r imer pas pec obtenir un l l i s t a t dels

t rebal ls rea l i t za t s en el jaciment. Es a p a r t i r d'aquest l l i s t a t quan podrem

extreure una informació ú t i l del conjunt l i t i c .

Una par t d'aquesta informació i centrant-nos j a en el tema del col.loqui, es . l a

refer ida a l 'arranjament de lTespai.

Si aquest espai t e d iv is ions evidents es pot p a r t i r de ,llhipotesi de que separen

espais dest inats a a c t i v i t a t s especifiques. Pero l a contrastacio pos i t i va o

negativa, doncs pot esser que en cada una de l es div is ions es rea l i t z i r ; t o ta mena \

de treballs, ens vindra donada nomes pel t ractament es tad is t ic dels resu l ta ts -. de

1:anilisi funcional.

Cal rebu t j a r l e s inferencies funcionals fe tes per associacions entre uns ti pus

determinats d'eina i a l t res elements arqueologics: per exemple, e l t robar dins un

' espai de l im i ta t ossos i .rascadores no impl ica e l que en aquest espai s'hagi

t reba l la t 1'0s amb rascadores. La construcci o d'aquest ti pus d' inferencies por ta a

extrapolar el mateix funcionament per a l t r es espais on es t rob in només

rascadores. Serien igualment fa lses l e s inferencles fe tes pels caracters

morfo lbgics de les peces 1 í t iques imaginant impl icacions funcionals a p a r t i r de

l e seva forma o de l a "potencia l i tat" funcional de l a seva forma. T o t i així l a

necessitat d'una explicacib funcional de l e s eines i e ls l l ocs d'ocupació 6s tan

evident que l a tentacio ha es ta t massa f o r t a i e l s prehistoriadors no s'han pogut

es tar de fo rmular h ipotesis funcionals a p a r t i r d'associacions espacials dels

d i ferents elemerits del reg is t re o de caracter is t iques macromor fo l~g iques de l es

peces l í t iques. (v.p.e. Freeman i Butzer, 1966,' e l mate ix Binford en l a seva

f o r m u l a c i ~ d'explicació al paradigma expl icat iu del moster ia ,1983, i aquí P.e.

Ut r i l la , 1983,84)

Page 3: Determinació del carácter d'un lloc d'ocupació per les ...digital.csic.es/bitstream/10261/31870/1/Vila_Mitjà_1986... · d'ocupacions separades per un lapsus de temps en el que1

Si en e l p i s d'ocupació excavat h i manquen div is ions evidents no podem

pressuposar l a no dedicació de l l ocs especi f ics per a t reba l ls concrets pero cal

considerar també l a poss jb i l i t a t de l a no ubicació especif ica dels treballs.

Ser8 a l t r e cop e l t ractament es tad is t ic dels resu l t a t s de l 'anal is i funcional de

l es eines e l que ens permetra par la r o no d'arranjament de l'espai.

També podem trobar-nos en un p i s sense div is ions evidents on l 'anal is i

estadíst ica de dist r ibucions ens mos t r i un repart iment hdmogeni de l es eines

pero amb tendencies camp a arees especifiques, encara que solapades,

Aquest solapament pot venir condicionat, per exemple, pel f e t (que l'espai f i s i c

s igui redui t . Pot donarse encara un a l t r e cas: que h i hagi una succesió

d'ocupacions separades per un lapsus de temps en el que1 no s'hagi produit una

sedimentació su f ic ien t com per separar vert icalment e ls d ipbsi ts produi ts per

l e s ac t i v i t a t s succesives.

Hem considerat oportu presentar un cas real, e l Cingle Vermell, per exempl i f icar

e l d i t abans.

El jaciment, s i t ua t a l a comarca d'0sona a uns 70km a l N de Barcelona, és un

abr ic obert en uns conglomerats eocenics. Fa uns 10 metres de fondaria per uns

9 metres d'amplada mix imes. El sediment esta basicament cons t i t u i t per sorres

de l a descomposició de l a paret de, l a cinglera. En l a f racc ió superior de l a

cedimentació ( ta l les 8-1@ hem pogut ind iv idua l i tzar una ser ie de f i n s pisos,

d'ocupaci'Úseparats per un feble espesor d'uns 4 a S cm de sorres.

Aquests pisos han es ta t datats pel carboni 1 4 en e l 9760' 160 BP. Els hem

in terpre ta t (Vila,1985b) com e l resu l ta t de l'ocupació estaciona1 de I 'abric per

part d'un grup p e t i t de persones que durant l a tardor-hivern es dediquen desde e l

jac iment a l a recol.lecció, l a cacera regular de con i l l s i esporadica d'herbivors

de tamany m i t j i , carnivors, aus, a l a pesca i recol l ida de cargols. En el jac iment

rea l i tzen l es fe ines d'aprofi tament de l a cacera per l 'al imentació, preparació de

pe l ls i t reba l l de 1'0s com a mater ia primera. També es fan a l t r es tasques de

Miquel_Angel
Rectángulo
Page 4: Determinació del carácter d'un lloc d'ocupació per les ...digital.csic.es/bitstream/10261/31870/1/Vila_Mitjà_1986... · d'ocupacions separades per un lapsus de temps en el que1

manteriiment que inclu ien e l t reba l l de l a fus ta i l a fabr icacio d'instruments

1 í t ics.

Un d'aquests pisos d'ocupacio, 1' V, es e l t r i a t com a exemple d'aplicació dels

resu l ta ts de l 'anal is i funcional de l es peces l i t iques: L'hem pogut seguir.en una

vintena de metres quadrats; t é dues arees de combustiá ben definides

arraconades cap e l fons,

En el1 hem trobat, disperses, restes d'herbívors m i t jans, de conil ls, ascles,

fragments de tal la, un cbdol de c a l c ~ r i a t a l l a t i peces de sí lex retocades

( amb dors, burins, gratadors i rascadores, i escatats).

Per esbrinar l 'arranjament de l e s ac t i v i t a t s en l 'espai es creu que n'hi ha prou

estudiant l a d is t r ibuc iá dels mater ia ls (c lassi f icant e ls l í t i c s segons categories

macromorfol~giques). Nosaltres ací seguirem en pr inc ip i aquesta prect ica per

despr is contrastar e ls resu l ta ts amb e ls del mateíx t ractament dut a terme amb

les categories d'eines procedents de l ' a n i l i s i funcional de l e s eines.

Hem establer t pel p r imer pos les següents categories: restes de conil1,de

mdcrofauna, estructures d e . combustió, ascles no retocades, fragments,

"choppers", peces. amb dors, rascadores, gratadors i burins/escatats. Per l a

contrastació del segon pas l a industr ia ha es ta t c lass i f i cada en: eines per carn,

per t reba l la r l a fusta, l'os, l a pell, ne te ja r el peix i peces no ut i l i tzades.

El t ractamembestadist ic a que hem sotmés l es dades ha comencat per l 'apl icació

de l 'anal is i de l a varianca per rangs de Kruskal/Wall is que ens contrasta l es

poss ib i l i ta ts de que l a repar t ic ió observada pugui ésser deguda a l'atzar; hem

seguit calculant e ls index de presincia/absincia de Jaccard que ens donen l es

ident i ta ts del contingut general dels quadres, 1' index de l a desv iac ióde l a

independincia ponderada i signada que ens dona e l pes de l es categories més

s ign i f i ca t ives en e ls quadres més diferenciats, hem comparat quadre a quadre i

cateyoria a categoria ,mit jancant e l t es t exacte de Fisher, per re t robar l es

diferkncies s ign i f i ca t ives i finalment hem sotmés l a taula a l 'anal is i f ac to r i a l

Page 5: Determinació del carácter d'un lloc d'ocupació per les ...digital.csic.es/bitstream/10261/31870/1/Vila_Mitjà_1986... · d'ocupacions separades per un lapsus de temps en el que1

de correspondencies per una descripció de l es tendencies a associacions. Hem

u t i l i tza t 1' encadenament de programes d'Estevez-Guillamón ( 1986). Els

resul t a t s e ls presentarem de forma grif ica,mol t més entenedora, i estalv iant

l es taules de x i f res:

ANALISI DE LA DlSTRlBUClO DE LES CATEGORIEC MACROMORFOLOGIQUES. La

distr ibució, en e l p r imer cas, es desvia de l a homogeneitat de manera al tament

s igni f icat iva. La f igura 1 ens most ra l es concentracións més s ign i f i ca t ives de

l es categories (% de desviació a l a d i ferencia >.01). Veiem com només es pot

i den t i f i ca r una zona amb fragments IJ4,K4) i una a l t r a arnb con i l l ( ~ 4 , M s ) i

només apareixen dues parel les de categories destacant en un mate ix quadre: en

J5 i H6 (Rascadores i peces arnb dors) i K7 IGratadors i Burins).

8 0 GRANS PEDRES

7 O ESTRUCTURES COMBUSTIO

6 ASCLES

5 DORSOS

RASCADORES

4 GRATADORS 63 BURINS

H 1 J K L M FRAGMENTS CONILL

FAUNAGRAN

- ..... .

f ig .1 -Planta de la d ispers ió m i ~ Yignificativa segons la desviació ponderada a la i ndependenci& psr categories de fauna i morfol6giques d'i ndust ria .

Hi ha dues parel les de quadres iguals: M4 i M5 (nomes arnb coni l l ) i L 4 i

(ascles i restes d'herbivors) i dos quadres arnb coincidencia de gratadors,burins i

ascles (15-K7).

De l 'ana l is i de corresporidencies podem extreure I f ig.2) una aCsociació de

rascadores, dorsos i fogars (66, H6, J 5 i J7 ) i una presencia d' ascles amb

gratadors (K7,LS) o ascles i con i l l s (L6) o con i l l sol (M4,M5 i K4) i ascles soles

(H4,14 i J4).

Page 6: Determinació del carácter d'un lloc d'ocupació per les ...digital.csic.es/bitstream/10261/31870/1/Vila_Mitjà_1986... · d'ocupacions separades per un lapsus de temps en el que1

8 0 OR ANS PEDRES

7 ESTRUCTURES COMBUSTlO

6 CONILL

5 ASCLES

GRATADORS

4 R ASC ADORES,DORSOS,FOC

G H I J K L N

Fig.2-Planta de l a dispet-sió més significativa segons l ' an l l i s i factorial per categories de fauna i morfoligiques d'industria .

Fent desapareixer l es categories no indust r ia ls podrem concretar l a d is t r ibuc ió

d'aquestes: La d is t r ibuc ib continua essent inhomoghnia. Les categories mes

s ign i f i ca t ives (X dist . a l'indep.>.05) es concentren ( f igura 3) en el quadre K 4

(fragments), "choppersU(J6), burins (161, rascadores IH6) i rascadores+dorsos

Fig.3-Planta de l a dispersió m i s significativa segons l a desviació ponderada a l a i ndependeincia per cstegories morfol6giques d'i ndustria.

O GR ANS PEDRES

O ESTRUCTURES COMBUSf lo

m RASCADORES

DORSOS

FRAGMENTS BURlNS

f3 CHOPPERS

G H I J K L M

L'analisi fac tor ia l ( f igura 4) ens contraposa ascles en f ron t de dorsos rebaixats

amb rascadores per un factor, i fragments amb choppers contra burins i

gratadors per l 'a l t re. Ara bé, nomes podrien considerarse prou s ign i f i ca t ives i no

degudes a l 'a tzar Cal nivel1 de P<.05) l 'escassetat d'ascles en'H6 respecte a L5,

K5, 14 o en J7 respecte a 14 o 1' escassetat de fragments en 15 respecte a K4.

66'

C

Page 7: Determinació del carácter d'un lloc d'ocupació per les ...digital.csic.es/bitstream/10261/31870/1/Vila_Mitjà_1986... · d'ocupacions separades per un lapsus de temps en el que1

. -

ESTRUCTURES COMBUST 10

Fig.4-Planta de l a dispersió rnés significativa segons I 'an i l is i factorial per categories rnorfol6giques d'i ndustria .

No volem i n s i s t i r (ho deixarem a l ' imaginació dels lec tors ) en l es

interpretacions "pseudo-funcionals" a l e s que es podría ar r ibar amb aquesta

estructuració aparent de l es restes en l 'espai del jaciment: de l e s anal is is fe tes

es poden dest i l . la r unes conclusions segons l es quals ten im unes i rees on es

concentren l es restes de conil ls, a l t r es dues amb restes d'herbivors, mes

properes a ls fogars Ifig.5); unes zones on es concentren ascles, fragments i

choppers di'ferents de l e s arees on trobem associats rascadores, dorsos

rebaixats i fogars, mentre que l es %rees amb gratadors es sobreposen a l a

pr imera i les de burins es sobrepasa a l a de'gratadors o a ls fragments o va

iridependent Ifig.6).

Fig.5-Planta-conclusió per la d i s p e r ~ i ó més significativa de l a fauna.

Page 8: Determinació del carácter d'un lloc d'ocupació per les ...digital.csic.es/bitstream/10261/31870/1/Vila_Mitjà_1986... · d'ocupacions separades per un lapsus de temps en el que1

O ESTRUCTURES COMBUST lO

G H I ~ K L V 4 DORSOS I RASCADORES

Fig.6-Planta-conclusió per la dispersió més significativa de les categories morioloqiques de la industria

ANALISI DE LA DlSTRlBUClO DE LES CATEGORIES FUNCIONALS .

Passar-em ara a l a contrastacio estadíst ica de l a d is t r ibuc io real de l e s 1 a c t i v i t a t s esbrinada a p a r t i r de l ' a n i l i s i funcional.

En p r imer l l o c l a consideraci i i de to tes l es categories ens dona una repar t ic ió no l homogknia de l es restes. La f igura 7 ens most ra l es concentracions mes l ' s ign i f i ca t ives de l es d i fe rents categorles:

Q ESTRUCTURES COMBUSTIO

Fig.7- Planta de dispersid més signiticativa seqons l a desviació ponderada 8 18 i ndependincia per categories de fauna i funcional3 d'i ndustria .

Tres quadres al lunyats estan i den t i f i ca t s amb eines per t reba l la r pell, dos

contigus amb eines per ne te jar peix, l es de carn es loca l i tzen en dos quadres K, l l es d'os en dos quadres en diagonal (J6,K7), e l con i l l apareix de nou en M4 i M 5 l

Miquel_Angel
Rectángulo
Miquel_Angel
Rectángulo
Page 9: Determinació del carácter d'un lloc d'ocupació per les ...digital.csic.es/bitstream/10261/31870/1/Vila_Mitjà_1986... · d'ocupacions separades per un lapsus de temps en el que1

com era previs ib le perü també en 16 en el que f i ns ara no havia sobresurt i t de

manera notable. Els herbivors continuen destacant en K'8 i H5.

Trobem t res superposicions: carn i os (K7) ,fusta-peix (L4) i os-fusta (H6) on

per a l t r e banda h i ha re lat ivament poques peces no usades.

Quadres de ident ic contingut qua l i te t iu son: M4 i M5 (com abans, nomes conill),

K5,J4 (conill,herbivor,no u t i l i t zades i eines per carn) i de contingut mo l t

sernblant: J5,16 Cconil1,eines no u t i l i tzades i ut i l i t zades per fus ta i 1'16 a més t e

res tes d' herbivor) i L5,14 (amb herbivors, no ut i l i tzades, u t i l i t zades per carn,

fus ta i a més pe l l en L5).

L'anblisis de cor res~ond i r ic ies (f iq.8)

GRANS PEDRES

PELL-NO UTlLlTZ ADES

Fig.8-Planta de dispersio mis signif icat iva següns l ' an i l i s i s factürial per categories de fauna i furicionals d'industria.

ens dona una imatge semblant a l 'obtinguda amb l a desviacio ponderada, s i be ens

estructura en t res (quatre grups diferenciats). Amb el p r imer f ac to r con i l l

(M4,M5) s'oposa a eines per carn (K7) i per os i fus te (H6). Pel segon fac tor ten im

ben di ferenciats l es eines per peix (L4) enfront de no usades - usades per pe l l

Si re fem l 'anbl is i nornes amb les eines u t i l i t zades trobem d'entrada una absencia

de s ign i f i cac io en el calcul de l a v a r i a n ~ a per les diferencies observades.

Aquesta homogenitat es conf i rma amb el t es t de Fisher per cada pare11 de

variables categoria a cstegoria. Per aixo nornés es podra par la r de tendincies

Page 10: Determinació del carácter d'un lloc d'ocupació per les ...digital.csic.es/bitstream/10261/31870/1/Vila_Mitjà_1986... · d'ocupacions separades per un lapsus de temps en el que1

estadísticament no. signif icat ives a p a r t i r de les descripcions que ens

proporcionen les desviacions a l'independencia i l ' an i l i s i de correspondencies.

ambdues proves' ens donen l a mateixa imatge (fig.9): Les eines per netejar peix

es troben a K4,L4, una.zona arnb eines per carn en els quadres veins de K5,J4,

fusta en 16,H6,15 i zones arnb eines per pel l separades a J7 i 15,

GRANS PEDRES

G H I J K L N ~ P E L L

Fig.9-Planta-conclusió per la dispersió més significativa de categories '

funcional8 de l a industria.

Pot ésser francament i l . lustat iu comparar aquesta f igura arnb l a f igura 6

sort ida de l ' an i l i s i de les categories morfologiques. L' Única relació que podriem

trobar en els resultats dels dos processats podria ésser l a coincidencia en H6 i

J5 de dorsos rebaixats arnb rascadores (f igura 1 ) ,o m i l l o r nomes rascadores

(f igura 3), arnb el trebal l de fusta comú també ambdos quadres. Aquesta

coincidencia es pero només deguda a l 'atzar ,donat que precisament per trebal lar

aquest material u t i l i t zen especialment burins o ascles no retocades i les

laminetes arnb dors només per serrar.

Les diferencies entre les arees posades en re l leu m i t j a n ~ a n t e l processament

dels dos tip.!: de dades esdevenen com a conseqüencia de l a manca d'identitat

entre les formes (ail lades i categoritzades arbitrar iament pels prehistoriadors)

i l a funció real dels instruments i es l a just i f icac ió per l a realitzcrció de

l ' an i l i s i traceolbgica en cada cas.

Tot i que aquests t ipus d'estudis s'han enfocat predominantment cap a 1 'an i l is i

de col.lecions de conjunts l i t i c s o problemes técnics o/ i metodologics (per una

bibl iograf ia recent veure L.Owen,1984), l a riquesa i qual i tat de l a informació

que pot proporcionar l a combinació dels seus resultats arnb les dades de

distr ibució espacial son mol t esperancadores com.ho demostren els pocs

70

Miquel_Angel
Rectángulo
Page 11: Determinació del carácter d'un lloc d'ocupació per les ...digital.csic.es/bitstream/10261/31870/1/Vila_Mitjà_1986... · d'ocupacions separades per un lapsus de temps en el que1

t reba l ls rea l i t za t s f l n s ara.(Vila, '1980, 1985b, 1986; Keeley, 1980;

Vaughan, I 985; MOOS, 1983 etc. j

BlBLlOGRAFlA

BINFOKD, L.R. (1 983): " ~ o r k ' i n ~ a t Archaeology". Nueva York

ESTEVEZ,J. i GUILLAMON,C. [ 1986): "Cadena de programas para e l anál is is

estadíst ico de conjuntos arqueológicos con variables dfscretas".

Policopiado C.R.P.E.S.- Ajuntament Girona

FREEMAN JR.,L.G. i BUTZER,K. (1966): "The Acheulean s ta t ion of Torralba (Spain).

A progress report". guaternari6,Vl i, p.p.9-2 1.

M0SS;E.H. 1 1 983): "The functional anal ys is o f f l i n t i mplements-Pincevent and

Pont d'Ambon: t w o case studies f rom French Final Palaeol i th ic"

B r i t i s h Archaeological Reports.lnternaticrna1 series,

OWEN,L. (1 984): "Bibliography". en V.V.A.A. "Early humen Technology. Register o f

Micrower Analysts and t h e i r Kesearch". M y Man News, 7/8;'

1982/83, p.p. 47-60.

UTHILLA,P. (1983): "El yacimiento de l a cueva de Abauntz (Arraiz,Navarra)".

Trahajos de Arqueoloqia de Navarra,3

UTRILLA,P. (1984): "¿Es un Ú t i l el raspador nucleiforme?". l a s Jornadas de

Metodología de investigación Prehistór ica .Soria 198 1 ,p.p.l69- 174

VAUGHAN,P. (1985): "Use-wear analysis o f a Lower MagdalenianStone Tool

Assemblage". Arizona

V lLA,A. ( 1977): " ~ n a l ~ s e fohct ionel le e t anal yse morphotechnique". Dia lekt i ke,

p.p.54-58.

( 1 980): "Estudi de les t races d'us i desgast en e ls instruments de sílex".

Fonaments,2,p.p. 1 1-55

Page 12: Determinació del carácter d'un lloc d'ocupació per les ...digital.csic.es/bitstream/10261/31870/1/Vila_Mitjà_1986... · d'ocupacions separades per un lapsus de temps en el que1

(1981): "Les a c t i v i t a t s productives en e l Pa leo l i t i c i e l seu

desenvolupament". Barcelona

(1 984): "Las actividades productivas a t ravés del anál is is funciona1:un

enfoque económico para e l anál is i l i t i co " . l a s Jornadas de MetodologQ

de Investigación PrehistÓrica.Soria 198 1 ,p.p. 41 7-42 1

(1985): "L'us de l es eines prehistbriques", Cuaderns del C.E.C. de B a n y W , 2

p.p.45-47

(1985b): "El c ingle Verme11 assentament de c a ~ a d o r s recol. lectars del Xe

Mil.lennari B.P.", Barcelona

(1986): "El jac iment del Castell. Vi lanova de Sau.Osona". C y ~ s e l a (e.p.)

Miquel_Angel
Rectángulo