demolingüística i posició del català
DESCRIPTION
'2008 Postgrau - Demolingüística i posició social del català (2).ppt'TRANSCRIPT
Natxo [email protected]
http://xarxes.wordpress.com
Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació – CUSC−UB http://ub.edu/cusc
Xarxa CRUSCAT − IEC http://demolinguistica.cat
Demolingüística
Demografia de la llengua Estudi dels aspectes sociolingüístics
des d’un punt de vista demoscòpicCensos (tota la població)Enquestes (mostra d’una població)
Tipus de dadesDeclaradesObservades
Demolingüística: espai de recerca (Vila, en premsa)
Pol social
Pol lingüístic Pol psicològic
Anàlisi del discurs
Demolingüística
Sociologia de la llengua
(macrosocial)
Sociolingüística interaccional
Variacionisme
Dialectologia social
Psicologia social de la llengua
La piràmide de la llengua (Vila, 2003)
Els territoris Vuit territoris. Quins?
Un estatTres comunitats autònomes a l’Estat espanyolDos territoris a l’Estat espanyolUn departament a l’Estat francèsUna ciutat a l’Estat italià
Delimitació del territoriPaís ValenciàVall d’AranBenasc
Article de l’Avui
? ? ? ? ? ? ?
Població (2007) 7.200.693 4.874.811 1.030.650 425.500 81.222 47.686 40.563
Nasc.terr. 91,0 88,8 * 65,9 63,7 56,7 25-30 ** −
Entendre 98,5 97,4 96,0 93,1 90,1 81,6 65,3
Parlar 88,8 84,7 78,9 74,6 61,3 58,4 37,1
Llegir 90,5 89,7 79,6 72,9 51,1 46,5 31,4
Escriure 62,3 61,1 46,9 30,3 27,3 13,6 10,6
Llar act. 70,2 45,3 43,5 38,1 36,5 7,9 0,8
% d’ús 64 52 48 44 15 6 −
Amics 68 42 40 39 33 11 3
Botigues 61 51 51 41 32 4 1
Grans establ. 47 44 28 24 21 1 0
Bancs i caixes 68 59 47 31 30 1 0
Metges 57 51 37 26 9 4 0
Desconegut 55 49 33 24 9 1 0
Televisió h/10 5,9 3,9 3,3 2,8 0,4 0,2
Es parlarà més 45,9 43,0 41,4 37,1 19,9 15,8 13,5
Andorra Catalunya Balears Franja PValencià Alguer Cat.Nord
Població (2007) 81.222 7.200.693 1.030.650 47.686 4.874.811 40.563 425.500
Nasc. terr. 25-30 ** 63,7 56,7 91,0 65,9 88,8 *
Entendre 96,0 97,4 93,1 98,5 81,6 90,1 65,3
Parlar 78,9 84,7 74,6 88,8 58,4 61,3 37,1
Llegir 89,7 90,5 79,6 72,9 51,1 46,5 31,4
Escriure 61,1 62,3 46,9 30,3 27,3 13,6 10,6
Llar act. 38,1 45,3 43,5 70,2 36,5 7,9 0,8
% d’ús 48 52 44 64 − 15 6
Amics 40 42 39 68 33 11 3
Botigues 51 51 41 61 32 4 1
Grans establ. 44 47 28 24 21 1 0
Bancs i caixes 68 59 47 31 30 1 0
Metges 57 51 37 9 26 4 0
Desconegut 55 49 33 9 24 1 0
Televisió h/10 3,9 5,9 2,8 3,3 0,2 0,4
Es parlarà més 41,4 45,9 37,1 15,8 43,0 13,5 19,9
Principals errors
Territoris amb més errors
La posició del català als diferents territoris Presència important, amb atracció:
Andorra, Catalunya
Tendències poc clares, amb certa estabilitat o petites pèrdues:Illes Balears, País Valencià
Dinàmica autònoma, amb certa estabilitat:Franja
Darreres fases de la substitució lingüísticaAlguer, Catalunya del Nord
La qüestió del nom de la llengua: Franja
Pejoratiu; 44,1
Català; 20,0
Localisme; 35,9
Les etapes
Monolingüisme L’etapa de bilingüització La modificació de les relacions
endogrupals Trencament de la transmissió
intergeneracional de la llengua
L1 L1 + L2 L2
L’etapa de bilingüització
“El cessament de la reproducció d’una varietat requereix començar per una etapa prèvia de bilingüització o aprenentatge de la segona llengua.”
“La bilingüització per ella mateixa no implica pas que s’hagi d’arribar a la substitució lingüística. Allò que comença a augurar la substitució lingüística és la bilingüització unilateral.”
L’etapa de bilingüització
“Alguns autors defensen que podria arribar-se a la bilingüització general de la població sense que això impliqués necessàriament la substitució lingüística”
La modificació de les relacions endogrupals “Un segment de la comunitat X comença
a servir-se de la llengua Y per a (alguns tipus de) relacions amb d’altres membres del seu propi grup lingüístic.”
“En termes sociològics, és en aquest moment quan un subconjunt del grup X deixa de reproduir les normes de conducta del seu grup i produeix unes noves normes basades en les pràctiques del grup Y”
La modificació de les relacions endogrupals “Amb les distribucions diglòssiques, hi
ha determinades circumstàncies en què les comunitats afectades aconsegueixen estabilitzar una repartició funcional de les llengües en contacte.”
En la comunitat lingüística catalana i amb les eines de mesura actuals tenim dificultats per definir qui és parlant
Transmissió intergeneracional de la llengua “Entre totes les reparticions funcionals
possibles, hi ha un àmbit crucial per al manteniment de la llengua: la transmissió de la primera llengua o llengua familiar”
“L’adopció generalitzada de la llengua substituent com a llengua familiar o trencament de la transmissió lingüística familiar sol indicar el moment decisiu de la substitució lingüística (Fishman, 1991)”
Llengua amb pares i llengua amb fills (Torres,
2007)
Llengua amb pares − fills: índex de transmissió (Torres, 2007)
L’aragonès
42
26
5
21 22
13
38
52
83
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Aragonès Les Dos Castellà
Llengua amb els progenitors
Lle
ng
ua a
mb
els
fill
s
Llengua amb els fills Aragonès Llengua amb els fills I ndistintamentLlengua amb els fills Castellà
* Llengua amb fills (sobre el 11,5% del total que sap parlar aragonès i té fills) segons la llengua inicial
Llengua a la llar actual. 1993/98
Llengua a la llar actual segons l’edat. 1993.
Llengua a la llar actual segons l’edat. 1998 (i 1993)
Llengua a la llar actual segons la llengua amb els progenitors
Origen
Català amb els pares i entre els fills. 1993.
Català amb els pares i entre els fills. 1998.
Català amb els pares i entre els fills. 1993 i 1998
ICL Llengua fora de la llar. 1993. País Valencià Catalunya Illes Balears TotalCasa actual 0,03 0,12 0,03 0,07 Botigues -0,07 0,24 0,05 0,10 Telèfon -0,29 0,18 -0,05 0,02 Carta ent.cat. -0,76 -0,02 -0,73 -0,41 Desconegut -0,31 0,18 -0,12 0,00 Polic munic -0,26 0,17 -0,02 0,03 Banc -0,17 0,25 0,05 0,09 Notes -0,75 -0,00 -0,68 -0,39 Faena / Estudis -0,07 0,20 -0,01 0,07
Amics -0,14 0,03 -0,05 -0,03
ICL Llengua fora de la llar. 2003–2004.
País Valencià Catalunya Illes Balears
Llengua amb fills 0,04 0,19 0,12 Amics -0,11 0,05 -0,05 Botigues -0,13 0,19 0,00 Grans establiments -0,42 0,12 -0,33 Bancs i caixes -0,18 0,32 0,10 Metges -0,30 0,19 -0,11 Desconegut -0,34 0,16 -0,20
Usos lingüístics al País Valencià
0
20
40
60
80
100
1989 45,8 43,4 42,1 28,2
1992 50,5 45,1 29,5 46,0 28,2
2004 36,5 32,8 24,2 32,2 21,4
2005 37,0 33,1 19,7 29,4 20,3
A casaAmb els
amicsAl carrer
En botigues tradicionals
En grans superficies
Qui és parlant de quina llengua? “Actualment en la zona de Barcelona els àmbits públics no
oficials de masses (de lleure, comercials) en les grans àrees urbanes semblen associar-se amb un major ús oral de la llengua castellana. En aquesta zona, en les relacions comercials orals entre clients i venedors, per exemple, la llengua castellana sol ésser la llengua triada inicialment, per dues raons. D’una banda perquè el castellà és la primera llengua majoritària en bona part dels barris de la zona. En segon lloc, perquè les normes socials afavoreixen que s’usi. La convergència lingüística del venedor de llengua castellana cap al client catalanoparlant es produeix a vegades, però no és una norma de compliment obligat. En canvi, la convergència lingüística del venedor catalanoparlant cap al client castellanoparlant és un comportament que es dóna per suposat, bé que no sempre es doni.”
Boix; Vila (1998:128). Sociolingüística de la llengua catalana
Visió tradicional del parlant Què vol dir?:
Llengua inicialVendedor de lengua castellana Client catalanoparlantVenedor catalanoparlantClient castellanoparlant
Tipologies de parlant Catalanoparlants inicials: la primera llengua
que va parlar és el català Catalanolingüe: afirma que la seva llengua és
el català Catalanocompetent: té la capacitat de parlar
en català Catalanoparlants: habitualment fa servir el
català
Elaboració pròpia a partir d’Ubach i Fabà (1997) i (1998), Branchadell (2001), Enquesta d'Usos Lingüístics de Catalunya 2003 (2005)
Dades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics Pregunta sobre els usos lingüístics
“Si vostè s'adreça a algú en francès i aquesta persona li respon en català, vostè generalment què fa?”
Pregunta extremadament abstractaPortuguesos a Andorra:
“Si vostè s'adreça a algú en francès i aquesta persona li respon en català, vostè generalment què fa?”. Portuguesos:
Demana si li poden parlar en castellà;
1,6
Continua la conversa en castellà; 3,0
Segueix parlant en
francès; 3,1
Continua la conversa en català; 38,8Mai s'adreça
a ningú en francès; 53,4
n = 96
Segueix parlant
en francès
Continua en català
Continua en
castellà
Demana si li
poden parlar en castellà
Mai es dirigeix a ningú
en francès
Total
Coneixement fluïd del francès
Sí 10,7 75 3,6 0 10,7 100
No 0 23,5 2,9 2,9 70,6 100
…segons el coneixement de francès dels portuguesos…
“Si vostè s'adreça a algú en francès i aquesta persona li respon en català, vostè generalment què fa?”
49
Parlar: diferents preguntes
Gràfic 2.4. Saber català dicotòmic segons saber català escalar. Catalunya, 2003. Percentatges
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
L'entén 12,5 29,4 40,5 68,8 80,3 92,8 97,7 98,3 99,6 99,9 99,9
El sap parlar 2,6 6,1 15,7 28,6 48,1 71,8 89,4 95,9 99,1 99,9 99,5
El sap llegir 7,2 24,0 37,0 58,6 77,0 85,3 93,3 96,9 99,2 98,7 99,5
El sap escriure 1,2 9,0 10,4 19,6 35,4 57,6 88,9 97,2 97,6 98,7 98,6
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
51
Desaprenen el català els autòctons? Cens 2001
Capacitat de parlar en català entre els nascuts a les I lles Balears
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75-79
80-84
85-89
1986 1991 2001
52
Abandó del català a la Terra Alta (Catalunya). Cens 2001
Grups lingüísticsa Andorra
Català
Castellà
Francès
Portuguès
Català
Castellà
Portuguès
Francès
Els castellanoparlants
18%
Joves bilingüitzats del Baix Cinca
19%
Els activistes
12%
La Ribagorça i la Llitera
26%
Els del Matarranya
23%
Els bilingües
3%
Aplicació de la demolingüística Política
Perruqueries Andorra Empresa
Editorials, premsa, baròmetre. Edicions bilingües de publicacions:
○ El cas del Periódico de Catalunya i el Segre○ Campanya La Vanguardia
Sistema educatiuEnsenyament a la Franja
Webs (i institucions)
Xarxa CRUSCAT – IEC:http://demolinguistica.cat
Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació:http://ub.edu/cusc [email protected]
Societat Catalana de Sociolingüísticahttp://sociolinguistica.org
Webs (i institucions)
Secretaria de Política Lingüística, Generalitat de Catalunyahttp://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/
SIES (Servici d'Investigació i Estudis Sociolingüístics), Generalitat Valencianahttp://www.edu.gva.es/polin/val/sies/
Acadèmia Valenciana de la Llenguahttp://www.avl.gva.es/
Publicacions Boix i Fuster, Emili; Vila i Moreno, F. Xavier
(1998) Sociolingüística de la llengua catalana. Barcelona: Ariel.
Querol, E. (coord); Chessa, E.; Sorolla, N.; Torres, J.; Villaverde, J.A. (2007) Llengua i societat als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI. L’Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, Comunitat Valenciana, la Franja i les Illes Balears. Barcelona: Generalitat de Catalunya. [publicació en línia]
Publicacions
73
La recerca demolingüística al domini català
1. Els predecessors i els primers estudis
2. Entre 1975 i la fi de segle
3. L’onada dels primers 2000
La recerca demolingüística al domini català Els predecessors i els primers estudis
Entre 1975 i la fi de segle
L’onada dels primers 2000
75
1. Els predecessors i els primers estudis
Josep Vandellòs (1935) Catalunya, poble decadent i La immigració a Catalunya
Anys 60: Antoni Maria Badia i Margarit (1969) La llengua dels barcelonins (entre 1964 i 1965)
Anys 70, diverses iniciatives. Exemples:de Miguel, any 1970, mestresses, per a FOESSAPinilla de las Heras, any 1973, joventut CatalunyaDel Campo et al., any 1975, coneixement i ús
Catalunya i PVReixach (1975) La llengua del poble (Osona)...
76
Entre 1975 i primers 2000 Creixement de la recerca empírica en
ciències socials Desenvolupament teòric, conceptual i
tècnic de la disciplina Interès per la demolingüística per part de
les noves institucions
Enquesta Famille amb el cens francès de l’any 1999
Preguntes lingüístiques als censos i padrons a Catalunya,
País Valencià i Illes Balears. Irregulars, des
de 1975
Enquestes a Catalunya Nord Conseil 1993,
1998
Enquestes Govern
Andorrà 1995, 1999
Enquestes Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de
Barcelona 1985-
Enquestes SIES: 1985, 1989, 1992,
1995 i 2005
Enquesta Martín et al.
(1995)
Estudis del CIS des dels
80:
-Preguntes lingüístiques
-Estudis ex professo
Enquestes encarregades per la
Generalitat de Catalunya
Enquesta AVL 2004
Estudis regionals, privats,
etcEnquestes Govern Illes Balears (2002)
78
Censos lingüístics domini català
Any Territoris Competència Ús Població o mostra
1861-19 l’Alguer
1975 Prov. Barcelona C, P, E Fam mostra/Total
1981 Catalunya, Franja C (Fr. C+U) població total*
1986 Catalunya, PV, Illes C, P, L, E població total*
1991 Catalunya, PV, Illes C, P, L, E població total*
1996 Catalunya C, P, L, E població total*2001 Catalunya, PV, Illes C, P, L, E (V d’Aran) població total*
79
L’onada 2003-05: les enquestes d’usos
Entre 2003 i 2005, onada d’enquestes a quasi tot el domini
Al País Valencià, reactivació sobtada: AVL i SIES
Innovacions tècniques i molta atenció pels usos lingüístics interpersonals
80
Situació actual Dades de quasi tota la comunitat
Llevat del Carxe i les diàspores (resta de l’Estat espanyol i altres dominis)
Dades (fragmentàries) des dels 80 i sobretot des dels 90
Comparacions molt complicadesIrregularitat de plantejamentsMoltes dades NO són aprofitables
Natxo [email protected]
http://xarxes.wordpress.com
Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació – CUSC−UB http://ub.edu/cusc
Xarxa CRUSCAT − IEC http://demolinguistica.cat