delta del llobregat

9
EL DELTA DEL LLOBREGAT NOM: CURS:

Upload: rosermontserrat

Post on 29-Jun-2015

1.363 views

Category:

Documents


2 download

DESCRIPTION

Cuaderno de trabajo de la visita al Delta del Llobregat

TRANSCRIPT

EL DELTA DEL

LLOBREGAT

NOM: CURS:

1

1. INTRODUCCIÓ

Tot i que estem acostumats a pensar que els parcs naturals només es troben a la

muntanya avui us passejareu per una reserva natural una mica diferent: El Delta

del Llobregat.

Quines altres zones humides importants hi ha a Catalunya?

Es troba situat a la comarca del Baix Llobregat, molt a prop de Barcelona. Això fa

que rebi una pressió molt forta i que sigui un espai molt reduït. Hi trobem quatre

ambients ben diferenciats: platja i mar, conreus, pinedes i altres arbredes i les zones humides.

2. FORMACIÓ DEL DELTA I DE LES LLACUNES LITORALS

El Delta del Llobregat s’ha format per l’acumulació dels sediments que transporta el riu Llobregat en arribar a la Mar Mediterrània.

Creus que un riu que passés per un relleu pla formaria un delta?

Digues els dos factors principals necessaris perquè es formi un delta:

1

2

Com creieu que afectarà la construcció d’un embassament en el riu al Delta?

Si féssim un anàlisi de les aigües del riu en tots els seus trams, comprovaríem que en el tram baix és on hi ha més

contaminació, per què?

2

Les llacunes litorals i els aiguamolls són zones temporalment o permanent inundades. A més a més estan formades per aigües

salabroses. Per què s’anomenen així aquestes aigües?

Endreça les figures que expliquen el procés de la formació del delta.

3. FAUNA

El Delta del Llobregat destaca per la seva abundància en aus, però no hem d’oblidar que existeixen tota un sèrie d’espècies que també

són de vital importància per l’ecosistema. Relaciona el dibuix amb el nom i el grup al qual pertany.

invertebrat

peix

rèptil

mamífer

mamífer

amfibi

Eriçó

Ratolí d’aigua

Sargantana

Gambússies

Granota

Larva de mosquit

3

Adaptacions. Anem a fixar-nos en les adaptacions de les potes dels ocells.

Què ens diuen dels seus propietaris els següents tipus de potes?

Adaptacions. Els becs de les aus també estan relacionats amb la recerca de l’aliment: els bernats, martinets i cigonyes el tenen gros i

afilat per capturar preses grans. Els limnícoles (que s’alimenten del invertebrats que s¡amaguen al fang), prims i més o menys grans

segons la fondària a la qual capturen l’aliment, i el flamenc en forma de cullera per filtrar l’aigua,igual que algunes espècies d’ànecs.

Relaciona l’espècie d’au, el bec que té i el tipus d’aliment.

Agró Roig

Fotja menja vegetals

Flamenc mengen invertebrats al fang

Ànec cullerot pesca peixos

Cames-llargues filtra l’aigua menjant invertebrats

Migracions.Les aus que trobem a les zones humides van canviant amb les estacions de l’any. Hi ha moltes més espècies d’aus que d’altres

vertebrats. Això es deu al fet que les aus poden canviar de lloc fàcilment volant, aprofitant les èpoques en què maresmes i estanys són

favorables, ja que quan no ho són, marxen.

Relaciona l’ocell amb la seva forma d’alimentar-se.

Polla d’aigua caminant per l’aigua menjant invertebrats

Cabusset per les vores caminant o nedant

Cames-llargues cabussant-se

4

De totes les aus que visiten el Delta del Llobregat, algunes només les trobem a l’hivern (hivernants), unes altres a la primavera o estiu

(estivals) i un grup d’elles únicament mentre descansen durant les seves migracions d’Europa a l’Àfrica o al revés, i aquestes últimes les

veiem a la primavera i la tardor. Poques són les que viuen al Delta tot l’any (sedentàries). Quin creus que és el motiu de les migracions?

Per què és el Delta tant important per les migracions de les aus aquàtiques? Tingues en compte la seva situació dins de

Catalunya

L’aeroport. Com bé has pogut sentir ens trobem molt a prop de l’aeroport de Barcelona. Creus que a les aus que viuen al Delta els hi

pot molestar tan trànsit aeri?

En quina estació de l’any creus que els hi pot molestar més? Per què?

4. VEGETACIÓ Igual com passa amb els animals, les plantes també estan adaptades a la diferent salinitat de l’aigua.

Per exemple el canyís i la canya, t’has fixat on es trobaven? Quin tipus d’aigua deuen necessitar per viure?

I la salicòrnia? On es troba? Com s’hi adapta?

El bosc que acompanya el riu s’anomena Bosc de Ribera. Però si intentem buscar-ne al curs baix del riu Llobregat no en

trobem. Perquè creus que ha desaparegut?

5

5.- LES PINEDES

Per què ha disminuït al llarg del temps el % de sòl conreable?

6.- FORMACIÓ DE LES DUNES

Les dunes estan formades per l’acumulació dels grans de sorra. Qui creus que els transporta?

La vegetació és el principal factor de retenció de la sorra per què ho creus?

Les dunes són ecosistemes molt fràgils. No fa molts anys les trobàvem al llarg de tot el litoral català. Existeixen tres factors principals

que les destrueixen. Enumera’ls.

Observa el pi pinyoner (Pinus pinea) i

digues quines són les tres

característiques principals que el

distingeixen d’altres pins.

1.

2.

3.

Aquestes pinedes que veiem no són naturals ja que van ser plantades

fa molts anys. Perquè creus que les van plantar els agricultors?

Per què hi ha tant conreu al Delta del Llobregat? Existeixen tres

motius principals, cita’ls breument.

1.

2.

3.

1.-

2.-

3.-

6

7. FAUNA I FLORA DUNAR

Fauna. Les sargantanes o les serps són animals de sang freda i s’escalfen amb la calor del sol. Què creus que fa la sargantana amb la

panxa tocant a terra?

Segons les temperatures que s’assoleixen a la superfície de la platja, quines adaptacions creus que pot adoptar un rèptil

per no cremar-se? Posa una creu a les que creguis correctes:

Flora. Per què no hi ha gaires espècies de plantes a la platja?

Per què les arrels de les plantes de la platja són tan llargues?

De les característiques que a continuació et diem senyala quines creus que són pròpies de les plantes de platja i quines no:

- Punxents - Tamany gran - Flors de colors molt vius - Pil.loses - Arrels llargues - Fulles grans - Fulles petites - Arrels curtes

D’aquestes espècies quines són pròpies de la platja? Fixa’t amb llurs característiques.

- velocitat de desplaçament més gran

- presentar colors més clars

- mida petita

- col·locar-se a l’ombra de les plantes

- viure sota la sorra de tant en tant

- tenir dits més llargs per recolzar-se menys

sobre el terra

7

Assenyala les aus que has vist.

MARTINET BLANC

XARXET

AGRÓ ROIG BERNAT PESCAIRE CAMES LLARGUES CORB MARÍ FOTJA

POLLA D’AIGUA

FREDELUGA ÀNEC DE COLLVERD ÀNEC CULLEROT

CABUSSET

ARPELLA

8