declaració universal de drets humans emergents

8/3/2019 Declaraci Universal de Drets Humans Emergents

1/21

DECLARACI UNIVERSAL DE DRETS

HUMANS EMERGENTS


2/21

PRIMERA PART

MARC GENERAL: VALORS I PRINCIPIS

I. Per qu una Declaraci Universal de Drets Humans Emergents?

Tots els ssers humans, lliures i iguals i dotats de dignitat, som mereixedors de ms drets dels

que tenim reconeguts, protegits i garantits. La Declaraci de Drets Humans Emergents neix

des de la societat civil global a linici del segle XXI, amb lobjectiu de contribuir a dissenyar un

nou horitz de drets que serveixi dorientaci als moviments socials i culturals de les

collectivitats i dels pobles i, alhora, sinscrigui en les societats contempornies, en les

institucions, en les poltiques pbliques i en les agendes dels governants des duna nova relaci

entre la societat civil global i el poder.

Els drets humans sn el fonament de les societats lliures. La societat globalitzada shauria de

manifestar per la defensa de la garantia efica dels drets humans, que assegura a tots la pau, la

justcia, la llibertat i les condicions de benestar duna vida harmoniosa i feli.

En anys transcorreguts des que el 10 de desembre de 1948 lAssemblea General de les

Nacions Unides va proclamar solemnement la Declaraci Universal dels Drets Humans, shanprodut canvis poltics, socials, ideolgics, culturals, econmics, tecnolgics i cientfics que han

incidit de manera profunda en el saber dels drets humans, en els mecanismes per a la seva

garantia i en la fora i limpacte de les veus i moviments que, des de la societat civil global, en

demanen el seu respecte.

Ha passat mig segle, sha recorregut sens dubte un cam considerable i comena a construir-se

i a consolidar-se un patrimoni jurdic universal. No obstant aix, els drets humans no han estat

definits de manera permanent, perqu cada evoluci social o tcnica torna les relacions mscomplexes i obre noves i eventuals vies de dominaci o despoliaci. Qui pot dubtar que avui

ens trobem davant duna daquestes etapes, potser una de les ms difcils que ha travessat la

histria de la humanitat?

El mn es va ordenar al voltant del repartiment entre Estats sobirans, cada Estat amb la

responsabilitat del grup a qui representava. Tanmateix, en el segle XXI assistim, inevitablement,

a un mn duna complexitat ms gran. Les relacions interestatals i els moviments

transnacionals sentrellacen i es creuen amb els enfrontaments entre els Estats, els conflictes


3/21

que persisteixen i les violncies socials que afecten regions senceres. Nombrosos Estats es

troben debilitats i amb signes dinestabilitat i corrupci. La pobresa apareix com una de les

violacions dels drets humans ms flagrants en aquest segle. Lefectivitat dels drets es posa en

dubte i la qesti de les violacions comeses pels mateixos Estats no es resol. Aquestes

violacions, lluny de reduir-se, es multipliquen en un context marcat per lobsessi per la

seguretat. Juntament amb aix, les relacions transnacionals creen situacions que escapen al

control dels Estats i a laplicaci efectiva dels drets la proclamaci dels quals ha costat tant.

La noci dEstat-naci sobre la qual es construeixen les bases de la doctrina dels drets humans

ha canviat. Assistim no solament a lafebliment de lEstat-naci sin a lenfortiment del mercat

transnacional i dactors financers que, a travs dempreses o aliances multinacionals i consorcis

econmics, defineixen poltiques econmiques que incideixen en tot el planeta. El credo

neoliberal, signe del pensament nic, es consolida davant descenaris nous i incerts en el marc

de la globalitzaci econmica i poltica.

Aquesta situaci apareix al mateix temps que augmenten els perills en el mn. Alguns

provenen de representacions ideolgiques barrejades amb fanatismes religiosos, segons les

quals aquells que pertanyen a una altra identitat nacional, religiosa o cultural sn considerats

enemics. Uns altres estan lligats als avenos tecnolgics no controlats: desenvolupament de

mitjans de control i vigilncia en la vida individual, armes cada cop ms perilloses iindiscriminades que afecten el medi ambient i la diversitat biolgica, intervencions sobre lsser

hum, manipulaci de les llibertats.

La Declaraci de Drets Humans Emergents reconeix lesperit i els principis de la Declaraci

Universal dels Drets Humans de 1948 i els instruments internacionals i regionals adoptats fins

avui per la comunitat internacional i sinspira en aquests. Aix mateix, en recull i ratifica les

dimensions duniversalitat, indivisibilitat i interdependncia i larticulaci indispensable entre

drets humans, pau, desenvolupament i democrcia.

Mentre que la Declaraci Universal dels Drets Humans sorgeix duna assemblea dEstats, la

Declaraci de Drets Humans Emergents es construeix des de les diverses experincies i lluites

de la societat civil global i recull les reivindicacions ms definides dels seus moviments socials.

Aix mateix, mentre que la Declaraci Universal dels Drets Humans s una resoluci adoptada

solemnement per les Nacions Unides, com a document fundador duna tica humanista del

segle XX i lideal com que cal assolir des duna ptica individualista i liberal, la Declaraci


4/21

de Drets Humans Emergents sorgeix des de lexperincia i les veus de la societat civil global a

linici del segle XXI.

Aquesta Declaraci comprn una nova concepci de la participaci ciutadana i concep els

drets emergents com a drets ciutadans. Es tracta de superar el dficit poltic i la impotncia

entre els canvis desitjats i les precries condicions actuals per a la seva realitzaci.

Els drets humans sn, tanmateix, resultat dun procs inacabat i en transformaci permanent.

Emergeixen nous compromisos, noves necessitats , nous drets, i, sobretot, apareix una presa

de conscincia de les societats actuals que fa visibles pobles i grups socials que avui apareixen

amb veu prpia a travs de lemergncia duna societat civil internacional organitzada. La

Declaraci de Drets Humans Emergents sinscriu com a resposta als processos de

globalitzaci, la naturalesa parcial i desigual dels quals exclou dels seus beneficis a mplies capes

de la poblaci mundial, en particular als pasos subdesenvolupats, per tamb als

desenvolupats, i dissenya com a marc de relaci global un escenari de pobresa, violncia i

exclusi.

Davant dels nous contextos i la mundialitzaci de leconomia, les grans transformacions de la

cincia, de la tecnologia i de lenginyeria mdica, fenmens com les migracions mundials i els

desplaaments de grans nuclis de la poblaci, laugment de la pobresa a escala mundial i delextrema pobresa en el tercer mn, laparici de noves formes desclavitud, laguditzaci del

terrorisme i el narcotrfic, la supervivncia i intensificaci dels conflictes intertnics i de

lhegemonia poltica dun pas davant blocs poltics en construcci en les configuracions

geopoltiques actuals, entre altres grans desafiaments que avui afronta el mn, sorgeixen tamb

nous actors socials, econmics i poltics que apareixen o es visibilitzen en el segle XXI.

Aquesta Declaraci correspon a la idea recent segons la qual la humanitat sencera forma una

comunitat poltica que t el deure dassumir el seu dest de manera compartida. Aix scompatible amb el respecte a les comunitats poltiques Estatals existents. No obstant aix,

simposa una nova combinaci entre les comunitats plurals i la comunitat poltica compartida a

la qual tots pertanyem.

El fonament dels drets formulats en aquesta Declaraci correspon a una noci de sntesi,

aquella de linters pblic universal que ha de permetre garantir a tots els ssers humans sense

excepci els mitjans per a la llibertat que respecti la igualtat de la persona, els pobles i la

natura.


5/21

Aquesta Declaraci t com a objectiu enfortir la interdependncia i integralitat dels drets

dhomes i dones. No pretn reemplaar cap dels instruments existents; ans al contrari, els

completa i refora. Es tracta duna Declaraci que emana de la societat civil global i ha de ser

considerada com a part dun procs normatiu consuetudinari; per tamb ha de ser

considerada com un nou imperatiu tic del segle XXI per als individus i els Estats.

Ens trobem, doncs, davant la necessitat de globalitzar la solidaritat, desenvolupar projectes

alternatius, imaginar noves aliances, afavorir noves formes de resistncia, garantir de manera

efectiva noves propostes per a una democrcia internacional, pel desenvolupament sostenible i

per la pau, i concebre des de lptica de la societat civil els drets humans del segle XXI.

La Declaraci de Drets Humans Emergents marca el paisatge dun mn sovint tocat per la

barbrie per recordar-li que en el pitjor dels riscos i dels conflictes, la humanitat sempre

saixeca i troba en si mateixa les energies per al progrs.

II. Valors

Les successives declaracions de drets humans shan sustentat en el reconeixement duna srie

de valors considerats com la base de la convivncia dels ssers humans en pau i llibertat. Lallibertat, la igualtat i la fraternitat han passat a la histria com els valors bsics de la modernitat.

La llibertat, la justcia, la pau i la dignitat sn els valors que constitueixen el substrat de la

Declaraci Universal dels Drets Humans. Sn valors que remeten els uns als altres,

sentrecreuen i es reclamen mtuament: no hi ha llibertat sense igualtat; la llibertat i la igualtat

sn ingredients de la dignitat i de la justcia; sense pau no hi ha llibertat; la falta de pau pot ser

la conseqncia de la falta de justcia o digualtat.

Els valors no sn esttics, o no ho s el significat dels seus termes. Les paraules que nomenenels valors fonamentals, tot i ser sempre les mateixes, adquireixen matisos diferents dacord

amb cada poca. La llibertat que defenien els revolucionaris del segle XVIII, tot i estar ja

parcialment acceptada a les societats regides per un estat de dret, es manifesta avui amb noves

exigncies que tamb cal defensar.

A part daix, les nostres llibertats avui es veuen amenaades per una srie de circumstncies

que no es donaven fa dos segles. La igualtat sha anat omplint de contingut arran de limpuls i el

desenvolupament de la sensibilitat social en el segle XX. El dret a la pau i a la vida, que avui


6/21

reivindiquem, s vist segons una srie de perills nous, com les armes de destrucci en massa, el

terrorisme, la globalitzaci de la desigualtat o un desenvolupament tecnolgic que pot

esclavitzar-nos per la falta de control o de lorientaci adequada. La fraternitat, o solidaritat,

van adquirint dimensions cada vegada ms internacionals. Finalment, un valor com el de la

tolerncia, que va nixer com a antdot a les guerres religioses, ha acabat sent el mnim exigible

als ciutadans de les democrcies actuals. Potser massa mnim perqu ens deixi satisfets.

La Declaraci de Drets Humans Emergents explicita i posa de manifest com entenem, o volem

que sentenguin avui, els valors fonamentals que, a continuaci, es descriuen succintament.

Dignitat

Lsser hum t dignitat perqu no t preu. Lsser hum t dignitat perqu s un fi en ell

mateix i no noms un mitj per als fins daltres persones. Totes dues asseveracions es deuen a

Kant i encara no hi ha millor manera de definir la dignitat humana que la que aquest filsof va

proposar. Daltra banda, el renaixentista Pico della Mirandola havia definit la dignitat humana

com la possibilitat de lindividu de decidir sobre la seva prpia vida, de poder escollir com

viure. En tots dos casos, la dignitat va intrnsecament unida a la llibertat. La dignitat li ve donada

a lsser hum per la seva condici dagent lliure. Ats que tot individu s mereixedor de la

mateixa dignitat, aquesta sha dentendre avui com un dret i, alhora, com una obligaci: el dret

a veure reconeguda la llibertat i lobligaci dexercir la llibertat responsablement i sensemenyspreu de la llibertat dels altres.

En el nostre mn, es fan mereixedores daquesta dignitat molt especialment les persones i

grups ms vulnerables: els qui viuen en la pobresa; els qui pateixen malalties incurables; les

persones amb discapacitat, independentment de quina en sigui la tipologia; les minories

nacionals; els pobles indgenes. A tots ells els manca les condicions materials i el

reconeixement de la seva capacitat de comportar-se com a agents lliures i de funcionar, per

tant, com a ssers humans.

Vida

El valor de la vida sempre ha estat el primer i el ms bsic. Sense vida, cap altre valor s

sostenible. La paradoxa s que les possibilitats de destruir vides humanes no han decrescut

amb el temps, sin que augmenten. El desenvolupament armamentista, lafany imperialista

dalguns Estats, la incomprensi i indiferncia davant del malestar ali fan de la vida de les

persones un dels valors ms vulnerables. Que encara existeixi, en alguns llocs, la pena de mort,


7/21

les execucions extrajudicials o el trfic de persones i que encara no shagi abolit la fam i la

pobresa extremes mostren la necessitat de seguir insistint en el valor de la vida.

Daltra banda, si b lindividu vol viure per damunt de tot, vol alhora viure b, vol una vida de

qualitat. El desenvolupament cientfic i tcnic, unit al desenvolupament econmic, pot estar al

servei de la vida humana i fins i tot no humana, per tamb pot desenvolupar-se en detriment

daquest valor. La defensa dun medi ambient sa i equilibrat, la reclamaci del dret a una mort

digna, el valor que donem a la ciutat posen de manifest que la vida que valorem avui s una vida

de qualitat.

Igualtat

Lafirmaci que no hi ha llibertat sense igualtat continua vigent. El valor de la igualtat s una

condici de la llibertat. Per ligualitarisme sense matisos s lluny de les ments del nostre

temps. La justcia distributiva ha de tenir com a objectiu ligual accs de tots als bns ms

bsics. Daix en diem igualtat doportunitat, igualtat de capacitats o, senzillament,

equitat. No es tracta de suprimir les diferncies, sin daconseguir que aquestes no siguin

discriminatries ni excloents. Es tracta de pensar una igualtat compatible amb les necessitats

particulars dels diferents grups. Es tracta dassenyalar aquells grups o pobles que histricament

han patit ms discriminacions i actuar positivament al seu favor.

Contra les tendncies neoliberals, sha de seguir proclamant el valor de lequitat. Sense equitat,

els individus no sn realment lliures, encara que formalment vegin reconegudes les seves

llibertats, i la vida que els toca viure manca de qualitat i de dignitat. Cal proclamar sense

reserves la universalitat de la igualtat i exercir, entre daltres, poltiques de justcia distributiva

en el pla internacional.

Solidaritat

La igualtat entre tots els ssers humans va ser la base del valor de la fraternitat proclamat pelsrevolucionaris francesos. Avui preferim parlar de solidaritat, un valor que es consolida a

mesura que augmenta i es potencia la sensibilitat social entre les persones. El fenomen dels

moviments socials materialitza la necessitat de mobilitzar-se i organitzar-se per exercir la

solidaritat i promoure actituds solidries. Si lequitat s un valor que han de desenvolupar

principalment les institucions poltiques a les mans de les quals estan les poltiques de justcia

distributiva, la solidaritat s un valor que ha de desenvolupar lindividu. Les poltiques pbliques

tindran millors resultats i sexecutaran millor si van acompanyades dactituds solidries.


8/21

Convivncia

Davant els brots reiterats de racisme i xenofbia com a resposta als creixents moviments

migratoris, davant el rebuig explcit al que s diferent, davant el fenomen dels maltractaments

que victimitzen les persones ms febles, es posa de manifest el valor de la convivncia. s un

valor que va ms enll de la tolerncia, la qual s una virtut massa raqutica per considerar-la

un valor democrtic satisfactori. Tolerem el que no ens agrada i ens incomoda, el que voldrem

allunyar del nostre costat. La tolerncia ens deixa indiferents davant les diferents formes de

vida, no ens demana que les integrem en el nostre mn ni que les acceptem. All valus i

necessari en aquests moments no s noms tolerar laltre, sin reconixer-lo com un igual,

aprendre a conviure amb tot el mn.

Pau

Les darreres declaracions de drets van nixer com a reaccions a les terribles guerres i

carnisseries del segle XX. No obstant aix, cap declaraci ha aconseguit posar fi a les guerres.

Els conflictes davui sn dun altre tipus, per tendeixen a resoldres igualment amb la violncia

i la fora. Tanmateix, el rebuig dels conflictes bllics ha pres ms cos a les societats

democrtiques. Ho demostren els repetits actes de desobedincia civil i dobjecci de

conscincia enfront de les obligacions militars i de la inversi econmica en armament.

Simposa el dret dasil com un dret ineludible per als qui han de fugir de pasos en guerra.

Avui vinculem la pau al valor del dileg, un valor en ala i reclamat reiteradament. Per damunt

de la reivindicaci de les cultures, les identitats i les llenges prpies, simposa el valor del

llenguatge com a tal, el ms especfic de lsser hum, el que hauria dunir-nos a tots en una

autntica comunitat de dileg.

Llibertat

Les llibertats individuals constitueixen el valor ms preuat, ms consagrat i ms desenvolupat a

les nostres societats. Per tamb les llibertats es tornen vulnerables quan les amenaces delsestats autoritaris i dels grups terroristes obliguen a afermar la seguretat ciutadana. El valor i

lextensi assolides per la llibertat dexpressi, per la seva banda, xoquen amb el deure de

respectar la intimitat i la imatge de les persones.

Com ms llibertat, ms responsabilitat. El valor de la llibertat a les societats democrtiques i

liberals depn de la capacitat de mantenir lequilibri entre les llibertats individuals i la resta de

drets, la garantia dels quals, duna manera o una altra, limita aquestes llibertats. Aconseguir-ho

s exercir la llibertat responsablement.


9/21

Coneixement

La societat del coneixement ha convertit el coneixement en un valor bsic. Grcies a les

telecomunicacions, laccs a la informaci pblica i privada s un b universalitzable. Les

innovacions cientfiques i el desenvolupament tecnolgic han de ser accessibles i coneguts per

totes les persones a qui afecta. Leducaci deixa de ser una etapa de la vida per estendres al

llarg de la vida de les persones. El coneixement s una condici de la llibertat i tamb de la

dignitat i la igualtat.

III. Principis

La Declaraci de Drets Humans Emergents comprn els principis transversals segents:

Principi de seguretat humana. Aquesta Declaraci reivindica la seguretat humana com a principi

holstic daquesta i la considera, alhora, un dret hum.

Principi de no-discriminaci. El carcter universal dels drets emergents es basa en el principi de

no-discriminaci. Aquest principi s, alhora, un dret hum transversal.

Principi dinclusi social. Implica no solament donar garanties daccs a les oportunitats vitals que

defineixen una ciutadania social plena en les societats dels nostres temps, sin tamb ser

acceptat amb les caracterstiques, capacitats i limitacions prpies com un membre ms

daquella societat. Aquest principi t un carcter universal i, per tant, inspira tamb els drets

del sector de persones amb discapacitat, independentment de quina en sigui la tipologia i del

grau dafectaci.

Principi de coherncia. Es concep des dun enfocament holstic que promou i reivindica laindivisibilitat, la interdependncia i la universalitat dels drets humans. Aquesta Declaraci no

pertany a una generaci ms de drets humans, perqu els concep tamb des dun enfocament

historicista que promou la seva integralitat, sense generacions.

Principi dhoritzontalitat. Els drets emergents apareixen en forma horitzontal i sense cap tipus de

jerarquitzaci. Aquest principi reivindica, aix mateix, els mbits internacional, regional i local

com a espais articulats i de necessria protecci i promoci dels drets humans.


10/21

Principi dinterdependncia i multiculturalitat. Reconeix en el mateix pla digualtat els drets

individuals i els drets collectius i busca ultrapassar el debat entre aquestes categories, aix com

entre els drets individuals i els drets socials; per tant, reconeix tant lindividu com els pobles

com a subjectes collectius de drets. No hi ha cap justificaci per mantenir una bipartici

clssica entre aquests drets. Tots els drets humans sn individuals i tots tenen, alhora, una

dimensi collectiva.

Principi de gnere. Integra una dimensi de gnere que busca posicionar els drets de les dones i

els reconeix tant des duna perspectiva de discriminaci positiva com des de la seva necessria

inclusi transversal en tot lentramat daquesta Declaraci de drets. Reivindica, aix mateix, el

reconeixement a la diversitat sexual i la dimensi de gnere des de la masculinitat.

Principi de participaci poltica. Reconeix la dimensi poltica de tots els drets humans i el

necessari espai de participaci ciutadana en cadascun dells. Aquest principi s, alhora, un dret

hum transversal.

Principi de responsabilitat solidria. Promou la solidaritat com una exigncia tica amb un carcter

de coresponsabilitat entre tots els actors, per ratifica els Estats i la comunitat internacional

com els garants del respecte, promoci i vigncia dels drets humans.

Principi dexigibilitat. Ats que aquesta Declaraci s, en una primera etapa, un text programtic,

comprn des davui la recerca de ladopci de mecanismes vinculants per part dels Estats i

postula el desenvolupament de mecanismes que nafavoreixin lexigibilitat. Cap dret pot ser

relegat per la seva naturalesa de dret programtic ni aix en pot justificar la inatenci o

omissi.


11/21

SEGONA PART

DECLARACI UNIVERSAL DE DRETS HUMANS EMERGENTS

Nosaltres, ciutadanes i ciutadans del mn, membres de la societat civil compromesos amb els

drets humans, formant part de la comunitat poltica universal, reunits a Barcelona, convocats

pel Frum Universal de les Cultures a Barcelona 2004 i Monterrey 2007, i inspirats pels valors

de respecte a la dignitat de lsser hum, llibertat, justcia, igualtat i solidaritat, i el dret a una

existncia que permeti desenvolupar estndards uniformes de benestar i de qualitat de vida per

a tots;

Reconeixent la plena vigncia i aplicabilitat de la Declaraci Universal dels Drets Humans, del

Pacte Internacional de Drets Civils i Poltics, del Pacte Internacional de Drets Econmics,

Socials i Culturals i la resta dinstruments internacionals de protecci dels drets humans;

Constatantque milions de persones pateixen violacions greus i sistemtiques dels drets humans,

suporten condicions inhumanes i estan sotmeses a situacions de guerra, fam, pobresa i

discriminaci;

Recordant que, com es proclama en la Declaraci Universal dels Drets Humans, el

reconeixement de la dignitat intrnseca de tots els membres de la famlia humana, aix com laigualtat i inalienabilitat dels seus drets, sn el fonament de la llibertat, la justcia i la pau en el

mn;

Recordantque, conforme a la Declaraci Universal dels Drets Humans, tota persona t dret

que sestableixi un ordre social internacional en el qual els drets i llibertats que shi proclamen

es facin plenament efectius;

Recordantque els drets humans sn universals, indivisibles i interdependents i que lafirmacidaquesta universalitat i indivisibilitat no exclou diferncies legtimes dndole cultural i poltica

en lactuaci de cadascun daquests drets, sempre que es respectin els termes fixats per la

Declaraci Universal per a tota la humanitat;

Afirmant la inexcusable exigncia que la comunitat internacional i els poders pblics estatals,

regionals i locals, aix com els agents no governamentals, assumeixin un major protagonisme en

la salvaguarda dels drets humans i llibertats fonamentals i procurin la plena efectivitat en el

gaudi dels drets per part de tots els ssers humans de manera igualitria i sense discriminaci;


12/21

Afirmant la necessitat daprofundir i enfortir la democrcia en totes les seves dimensions, aix

com la necessitat de reforar el sistema de les Nacions Unides en la defensa dels drets

humans;

Desitjosos, aix mateix, de construir una societat civil global basada en la justcia i els drets

humans;

Proclamem els drets universals segents com a Drets Humans Emergents per al Segle Vint-i-u.

Ttol I. Dret a la democrcia igualitria

Article 1. Dret a lexistncia en condicions de dignitat. Tots els ssers humans i totes

comunitats tenen dret a viure en condicions de dignitat.

Aquest dret hum fonamental comprn els drets segents:

1. El dret a la seguretat vital, que suposa el dret de tot sser hum i tota comunitat, per a

la seva supervivncia, a disposar daigua potable i sanejament, denergia i dunaalimentaci bsica adequada, i a no patir situacions de fam. Tota persona t dret a un

subministrament elctric continu i suficient i a laccs gratut a aigua potable per

satisfer les seves necessitats vitals bsiques.

2. El dret a la integritat personal, que es cimenta en qu tota persona s inviolable i t

dret a la seva integritat fsica i psquica. Es prohibeix la pena de mort i les execucions

sumries en tota circumstncia i lloc.

3. El dret a la renda bsica o ingrs ciutad universal, que assegura a tota persona, amb

independncia de la seva edat, sexe, orientaci sexual, estat civil o condici laboral, el

dret a viure en condicions materials de dignitat. Amb aquest fi, es reconeix el dret a un

ingrs monetari peridic incondicional sufragat amb reformes fiscals i amb crrec als

pressupostos de lestat, com a dret de ciutadania, a cada membre resident de la

societat, independentment de les seves altres fonts de renda , que sigui adequat per

permetre-li cobrir les seves necessitats bsiques.


13/21

4. El dret al treball, en qualsevol de les seves formes, remunerades o no, que empara el

dret a exercir una activitat digna i garant de la qualitat de vida. Tota persona t dret als

fruits de la seva activitat i a la propietat intellectual, dins del respecte als interessos

generals de la comunitat.

5. El dret a la salut, a lassistncia sanitria i als frmacs, que assegura laccs a les millors

tecnologies de salut, aix com a gaudir dun sistema sanitari de prevenci, vigilncia i

assistncia personalitzada i a disposar dels medicaments essencials. Totes les persones

i tota comunitat tenen dret que els avenos cientfics i tecnolgics en lmbit de la

salut, i en particular pel que fa a lenginyeria gentica, respectin els principis

fonamentals de la dignitat de la persona i dels drets humans.

6. El dret a la educaci, al saber i al coneixement i a la formaci continuada i inclusiva i a

leradicaci de lanalfabetisme, que aspira que tot sser hum tingui accs a una

educaci i una formaci professional continuades i de qualitat, que sadaptin a les seves

necessitats personals i a les demandes de la societat, i que garanteixin la inclusi de

tots els membres de la societat, sense cap discriminaci. Tots els ssers humans tenen

dret a leradicaci de lanalfabetisme.

7. El dret a una mort digna, que assegura a tota persona el dret que es respecti la sevavoluntat de no prolongar artificialment la seva vida, expressada en un testament vital o

un document semblant formalitzat amb les garanties adequades.

Article 2. Dret a la pau. Tots els ssers humans i tota comunitat tenen dret que la vida

humana quedi garantida per un sistema social en el qual els valors de pau i solidaritat siguin

essencials i en el qual els conflictes es resolguin mitjanant el dileg i altres formes dacci

social pacfiques.

Aquest dret hum fonamental comprn el dret de tota persona a lobjecci de conscinciaenfront de les obligacions militars. Tota persona integrada en un exrcit t dret a rebutjar el

servei militar en operacions armades, internes o internacionals, que violin els principis i

normes del dret internacional humanitari o que constitueixin una violaci greu, en massa i

sistemtica dels drets humans.

Article 3. Dret a habitar el planeta i al medi ambient. Tots els ssers humans i tota

comunitat tenen dret a viure en un medi ambient sa, equilibrat i segur, a gaudir de la


14/21

biodiversitat present al mn i a defensar el sosteniment i continutat del seu entorn per a les

generacions futures.

Article 4. Dret a la igualtat de drets plena i efectiva . Tots els ssers humans i tota

comunitat tenen dret a la igualtat de drets plena i efectiva.


1. El dret a la igualtat doportunitats, que reconeix els drets continguts en aquesta

Declaraci sense cap tipus de discriminaci per ra de raa, tnia, color, gnere o

orientaci sexual, caracterstiques gentiques, idioma, religi, opinions poltiques o de

qualsevol ndole, origen nacional o social, pertinena a una minoria, fortuna, naixement,

discapacitat, edat o qualsevol altra condici.

Per a la realitzaci de la igualtat, es prendr en consideraci lexistncia i superaci de

les desigualtats de fet que lerosionen, aix com la importncia didentificar i satisfer

necessitats particulars de grups humans i pobles, derivades de la seva condici o

situaci, sempre que aix no redundi en discriminacions contra altres grups humans.

2. El dret a la protecci dels collectius en situaci de risc o dexclusi, que reconeix a

tota persona pertanyent a un collectiu en risc o a un poble en situaci dexclusi eldret a una protecci especial per part de les autoritats pbliques. En particular:

- Els nens, nenes i adolescents tenen dret a la protecci i atencions necessries per

al seu benestar i ple desenvolupament.

- Les persones grans tenen dret a una vida digna i autnoma, aix com a la

protecci de la seva salut i a participar en la vida social i cultural.

- Els immigrants, sigui quin sigui el seu estatus legal a lestat dacollida, tenen dret al

reconeixement i gaudi dels drets proclamats en aquesta Declaraci, aix com a la

tutela efectiva, per part de lestat dacollida, dels drets i llibertats fonamentalsestablerts en la Declaraci Universal dels Drets Humans.

- Les persones amb discapacitat, independentment de la tipologia de la seva

discapacitat i del grau dafectaci, tenen dret a participar i formar part activa de la

societat, a contribuir a la seva articulaci i desenvolupament, a exercir la seva

ciutadania amb drets i deures i a desenvolupar les seves capacitats.


15/21

Ttol II. Dret a la democrcia plural

Article 5. Dret a la democrcia plural. Tots els ssers humans i totes les comunitats

tenen dret al respecte de la identitat individual i collectiva, aix com al dret a la diversitat

cultural.


1. El dret a la pluriculturalitat, que garanteix el dret a viure en un entorn de riquesa

cultural, de coneixement recproc i respecte mutu entre persones i grups de diferents

orgens, llenges, religions i cultures. Totes les llenges, religions i cultures han de ser

igualment protegides.

2. El dret individual a la llibertat cultural, que suposa el dret de tota persona a conixer,

viure, preservar i desenvolupar la seva identitat cultural, incloent-hi la seva identitat

lingstica.

3. El dret al reconeixement i protecci de la identitat cultural comuna, que reconeix a tot

grup hum i tot poble dotat del sentiment destar unit per una solidaritat histrica,

cultural, religiosa, lingstica o dun altre tipus el dret a veure protegida la seva identitatcomuna i a obtenir lestatus collectiu de la seva elecci en el si de la comunitat poltica

ms mplia, sense que la defensa de la prpia identitat justifiqui, en cap cas, violacions a

drets fonamentals de les persones.

4. El dret a lhonor i la imatge prpia dels grups humans, que reconeix a tot grup hum i

tota comunitat unida per una solidaritat histrica, cultural, religiosa, lingstica o dun

altre tipus la igualtat en dignitat i honor i el dret al respecte del seu honor i imatge per

part dels mitjans de comunicaci i les autoritats pbliques.

5. El dret dels pobles indgenes, els afrodescendents, les minories i les persones que els

integren a mesures especials de reconeixement de les seves caracterstiques distintives

perqu es beneficin plenament dels seus recursos culturals, intellectuals i naturals.

6. El dret a la llibertat de conscincia i religi, que garanteix a totes les persones i

comunitats la llibertat de conscincia i religi, aix com el dret a canviar de religi i a


16/21

no tenir-ne. Tota persona t dret a practicar la seva religi sense traves, per ha de

ser protegida de tot proselitisme en lmbit pblic.

7. El dret a la informaci, que tutela el dret de totes les persones i tota comunitat a

rebre informaci vera i contrastada per part dels mitjans de comunicaci i de les

autoritats pbliques.

8. El dret a la comunicaci, que reconeix el dret de totes les persones i de tota

comunitat a comunicar-se amb els seus semblants per qualsevol mitj de la seva

elecci. A aquest efecte, tota persona t dret a laccs i a ls de les tecnologies

dinformaci i comunicaci, en particular Internet.

9. El dret a la protecci de les dades personals, que assegura a tota persona el dret a la

protecci i confidencialitat de les dades de carcter personal que la concerneixin, aix

com a laccs i a la rectificaci daquestes.

Ttol III. Dret a la democrcia paritria

Article 6. Dret a la democrcia paritria. Dones i homes tenen dret a la democrcia

paritria.


1. El dret a la igualtat, que significa que les dones, en totes les societats i de tots els

pobles sense excepci, tenen dret a la igualtat destatus jurdic, poltic, econmic,

social, laboral i cultural en relaci amb els homes. El principi digualtat afavoreix

ladopci de mesures preferents de protecci a favor de les dones en els mbits local,

nacional i internacional.

2. El dret a lautodeterminaci personal i la diversitat sexual, que reconeix a tota persona

el dret a exercir la seva llibertat i orientaci sexual, aix com ladopci dinfants, sense

discriminaci.

3. El dret a lelecci dels vincles personals, que sestn al reconeixement del dret

individual a lassociaci sentimental amb la persona escollida, incloent-hi el dret a


17/21

contraure-hi matrimoni, sense que hi hagi cap obstacle al lliure i ple consentiment per

a aquest acte. Tot tipus de vincle personal lliurement consentit mereix igual protecci.

4. El dret a la tutela de totes les manifestacions de comunitat familiar, que reconeix el

dret de tot sser hum a la protecci i tutela de la famlia per part de les autoritats

pbliques, sigui quina sigui la forma que adopti i amb independncia de la igual

responsabilitat de cadascun dels progenitors en relaci amb leducaci i manutenci

dels fills menors dedat.

5. El dret a la salut reproductiva, que reconeix els drets sexuals i reproductius de tota

persona i el dret dhomes i dones a la tutela de la maternitat i de la paternitat, inclosa

la que t lloc fora del matrimoni. Tota dona t dret a accedir a serveis de salut

reproductiva, ginecolgica i obsttrica de qualitat, aix com al gaudi duna sexualitat

plena.

6. El dret a la representaci paritria, que comporta la proporci equivalent entre dones

i homes en tots els rgans de participaci i gesti poltics.

Ttol IV. Dret a la democrcia participativa

Article 7. Dret a la democrcia participativa. Tots els ssers humans i tota comunitat

tenen dret a participar activament en els afers pblics i a gaudir duna administraci

democrtica en tots els nivells de govern.


1. El dret a la ciutat, que assegura que tots els ssers humans i tota comunitat troben a la

ciutat les condicions per a la seva realitzaci poltica, econmica, social, cultural iecolgica.

2. El dret a la mobilitat universal, que reconeix el dret de tota persona a migrar i establir

la seva residncia en el lloc de la seva elecci.

3. El dret universal al sufragi actiu i passiu, que empara el dret de tota persona major

dedat, amb independncia de la seva nacionalitat, al sufragi actiu i passiu en tots els


18/21

processos electorals i consultes populars que se celebrin en el seu lloc de residncia

habitual.

4. El dret a ser consultat, que garanteix el dret de tots els ssers humans a ser consultats

collectivament sobre les decisions que els afecten.

5. El dret a la participaci, que implica el dret de totes les persones i tota comunitat a

participar, mitjanant vies gils i eficaces, en ladopci i el control de decisions

pbliques en les matries que els concerneixin, aix com a impugnar davant dels

tribunals aquelles decisions respecte de les quals alleguin un dret o un inters directe

o indirecte com a fonament de la seva legitimaci.

6. El dret a lhabitatge i a la residncia, que garanteix a tot sser hum el dret a una llar

digna i a mantenir la seva residncia en el lloc on t les seves relacions socials, en els

seus entorns significants, o a tenir-ne un altre de la seva lliure elecci.

7. El dret a lespai pblic, a la monumentalitat i a la bellesa urbanstica, que suposa el dret

a un entorn urb articulat per un sistema despais pblics dotats delements de

monumentalitat que els donin visibilitat i identitat, incorporant una dimensi esttica i

un urbanisme harmonis i sostenible.

8. El dret a la mobilitat local i a laccessibilitat, ja que tota persona t dret a un trnsit

ordenat i respectus amb el medi ambient i a moures amb facilitat per la ciutat

metropolitana. Tota persona discapacitada t dret que se li faciliti la mobilitat i a la

supressi de totes les barreres arquitectniques.

9. El dret a la conversi de la ciutat marginal en ciutat de ciutadania, que implica el dret

de tota persona a habitar en zones urbanes de qualitat, amb carcter de centralitat.

10. El dret al govern metropolit o plurimunicipal, que garanteix el dret de tota persona,

per raons de participaci i deficcia de la gesti pblica, a un govern local de

proximitat que, en les regions ms urbanitzades, pugui tenir una dimensi

plurimunicipal o metropolitana.


19/21

Ttol V. Dret a la democrcia solidria

Article 8. Dret a la democrcia solidria. Tots els ssers humans i els tota comunitat

tenen dret al desenvolupament i a la salvaguarda dels drets de les generacions futures.


1. El dret a la cincia, la tecnologia i el saber cientfic, que garanteix laccs als

coneixements cientfics, tecnolgics i humanstics, i a beneficiar-sen dels resultats.

2. El dret a participar en el gaudi del b com universal, que garanteix el dret a gaudir del

patrimoni cultural de la humanitat, lAntrtida, lespai ultraterrestre i els cossos

celestes, els fons marins i ocenics situats fora dels lmits de les jurisdiccions dels

Estats, els recursos biolgics de lalta mar, el clima global, les obres de lesperit

dinters universal que formen part del domini pblic, totes les cultures del mn i el

genoma hum.

El rgim del b com universal est basat en la comunitat i la solidaritat de tots els

ssers humans, pobles i estats, i comporta laplicaci dels principis de no-apropiaci,

utilitzaci amb fins exclusivament pacfics, s racional i equilibrat que vetlli per la

conservaci i millora dels bns, resoluci pacfica dels conflictes i llibertat daccs sensecap discriminaci i supervisi internacional per vetllar per la plena implantaci i

respecte dels principis rectors anteriors.

3. El dret al desenvolupament, que estableix que tot sser hum, com a subjecte central

del desenvolupament, t el dret individual i collectiu a participar en un

desenvolupament econmic, social, cultural i poltic en el qual puguin realitzar-se

plenament tots els drets humans i llibertats fonamentals, a contribuir a aquest

desenvolupament i a gaudir-ne.El dret al desenvolupament, com a dret hum emergent formulat internacionalment, t

com a mbit especfic daplicaci els pasos subdesenvolupats i sexerceix de manera

collectiva. Aquest dret inclou la plena disposici, exploraci, explotaci i

comercialitzaci per part daquests pasos dels seus recursos naturals i el dret de tota

persona pertanyent a la seva poblaci a participar en ladopci i el control de les

decisions relatives a la gesti daquests recursos.


20/21

Ttol VI. Dret a la democrcia garantista

Article 9. Dret a la democrcia garantista. Tots els ssers humans i tota comunitat

tenen dret al Dret, a la democrcia i a la justcia internacional.


1. El dret a la justcia internacional i a la protecci collectiva de la comunitat

internacional, que garanteix a totes les persones i a tota comunitat el dret que la

comunitat internacional, a travs dels rgans apropiats de lOrganitzaci de les

Nacions Unides, adopti totes les mesures necessries per prevenir i detenir les

violacions en massa i sistemtiques dels drets humans, all on es produeixin.

2. El dret i el deure deradicar la fam i la pobresa extrema, en virtut dels quals totes les

persones i tota comunitat tenen dret a exigir, en els mbits nacional i internacional,

que sadoptin mesures i poltiques eficaces per lluitar contra la fam i la pobresa

extrema a qu estan sotmesos actualment ms de mil milions dssers humans.

Els Estats i els actors no estatals, en particular les empreses transnacionals, les

organitzacions sindicals i les ONG, han de cooperar i adoptar poltiques, en lmbit de

les seves respectives esferes dactivitat, dirigides a impedir la reproducci i perpetuacia escala internacional de les situacions de fam i pobresa extrema, aix com a la seva

eradicaci, en particular en els pasos subdesenvolupats.

3. El dret a la democrcia i a la cultura democrtica, que implica el dret a viure en una

societat lliure i democrtica, en la qual es respecti lestat de dret i els drets humans, i a

ser administrat per una Administraci pblica efica, transparent i que reti comptes de

la seva gesti.

4. El dret a la veritat i a la justcia, que comporta el dret de tota persona que les

autoritats pbliques obrin una investigaci i identifiquin i sancionin els culpables en

supsits de violacions greus de drets humans, de manera que es permeti a les vctimes

i als seus familiars la recerca i aclariment de la veritat sobre els fets ocorreguts i la

reparaci corresponent.

Els Estats sabstindran dadoptar disposicions damnistia, prescripci i exempci de

responsabilitat que pretenguin impedir la investigaci i la sanci dels responsables de

violacions greus dels drets humans. En particular, cap persona gaudir de cap


21/21

immunitat que leximeixi de ser processada pel crim de genocidi, per crims de guerra o

per crims contra la humanitat.

5. El dret a la resistncia, que implica que tota comunitat en lluita contra una opressi

dordre militar, poltic, econmic o cultural t dret a resistir aquesta opressi per tots

els mitjans legtims al seu abast i a buscar i rebre en aquesta lluita un suport

internacional conforme als propsits i principis de la Carta de les Nacions Unides.

6. El dret i el deure de respectar els drets humans, que garanteixen a tota persona la

protecci efectiva dels drets humans en els mbits nacional i internacional. Els Estats i

la resta dactors, en particular les institucions financeres internacionals i les empreses

transnacionals, tenen el deure de respectar els drets humans. Aquestes obligacions

jurdiques transcendeixen les fronteres nacionals.

7. El dret a un sistema internacional just, que reconeix a totes les persones i comunitats

en qu sintegren el dret a un sistema internacional en qu els drets i llibertats

enunciats en aquesta Declaraci i en la resta dinstruments internacionals de protecci

dels drets humans es facin plenament efectius, incloent-hi el dret a la reparaci per la

violaci dels drets humans dels quals hagin estat vctimes. Per a la plena protecci dels

seus drets humans, tota persona i comunitat podr recrrer a instncies internacionalsen els casos en qu la protecci nacional pogus haver estat insuficient.

8. El dret a la democrcia global, que suposa el dret de tots els ssers humans i tota

comunitat a un sistema internacional democrtic, basat en el respecte als principis i

normes de dret internacional i regit per una Organitzaci de les Nacions Unides que

faci efectius els drets i les llibertats enunciats en aquesta Declaraci i la resta

dinstruments internacionals de protecci dels drets humans.

declaració universal de drets humans emergents

Documents