Abril 2008

Abril 2008

2/38

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ _________________________________________________________3

2. PRESENTACIÓ DE L’EMPRESA I EL CENTRE_______________________5

3. ACTIVITATS I INSTAL·LACIONS DEL PORT _______________________8

4. POLÍTICA AMBIENTAL ______________________________________________10

5. PRESENTACIÓ DEL SISTEMA DE GESTIÓ AMBIENTAL _________11

6. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS ASPECTES AMBIENTALS12

7. PROGRAMA AMBIENTAL ____________________________________________15

8. CONTROLS I MESURES ______________________________________________21

8.1. CONSUM DE L’AIGUA___________________________________________ 21

8.2. GESTIÓ DE L’ENERGIA _________________________________________ 25

8.3. CONSUM DE MATÈRIES PRIMERES___________________________ 29

8.4. EMISSIONS ATMOSFÈRIQUES ________________________________ 30

8.5. SOROLL___________________________________________________________ 30

8.6. GENERACIÓ DE RESIDUS ______________________________________ 30

8.7. AIGÜES RESIDUALS ____________________________________________ 34

9. FORMACIÓ I SENSIBILITZACIÓ ___________________________________35

10. COMPORTAMENT RESPECTE ALS REQUISITS LEGALS I ELS

SEUS IMPACTES AMBIENTALS____________________________________________36

11. TERMINI DE VALIDESA DE LA DECLARACIÓ MEDIAMBIENTAL

I SIGNATURES ______________________________________________________________38

Abril 2008

3/38

1. INTRODUCCIÓ

La direcció del Consorci Port Mataró, com a empresa explotadora del Port de

Mataró, molt sensibilitzada per la protecció del Medi Ambient, té implantat un

Sistema de Gestió Ambiental al Port de Mataró ubicat en el municipi del

Mataró. Aquest sistema s’ha implantat segons el Reglament Europeu EMAS i la

norma internacional ISO 14001.

L’abast d’aquest sistema és totes aquelles activitats que es desenvolupen en les

instal·lacions que formen aquest centre i els seus impactes ambientals

relacionats. Entre aquestes activitats, el Consorci Port Mataró ofereix als seus

usuaris serveis de:

Vista aèria del port de Mataró

Marineria

Recollida de residus

Manteniment de les instal·lacions

Activitats de capbussament per tal de comprovar l’estat de les instal·lacions i

vaixells.

Manteniment de les instal·lacions elèctriques.

Abril 2008

4/38

Manteniment de la xarxa d’abastament d’aigües de consum i aigües

residuals

Recepció i informació als usuaris.

Administració

Vigilància

Neteja

No quedarien incloses directament les activitats d’escar i els locals comercials, ja

que es gestionen independentment mitjançant concessions. Tot i així s’avaluen

els aspectes derivats d’aquestes instal·lacions i es comuniquen criteris

operacionals.

El Sistema de Gestió Ambiental és una eina d’autoavaluació que ens permet

valorar els impactes ambientals associats a l’activitat del port. A partir d’aquest

coneixement es desencadena un procés de millora contínua en el treball diari per

minimitzar aquests impactes i finalment s’estableixen uns mecanismes

d’autocontrol per vetllar pel bon funcionament de tota l’estructura del sistema.

Les dades validades en aquesta Declaració Ambiental corresponen al l’any 2007.

Vista aèria de Mataró

Abril 2008

5/38

2. PRESENTACIÓ DE L’EMPRESA I EL CENTRE

El port de Mataró es va construir al juliol de 1991. Es troba situat a les

coordenades 41º 31,6'N 2º 26,7'E. Ubicat al terme municipal del Mataró,

comarca del Maresme. En particular es troba entre els termes municipals de

Cabrera de Mar i Sant Andreu de Llavaneres.

Les dades concretes del port són les següents:

Nom: Port Mataró

Adreça: Passeig del Callao s/n

Municipi: Mataró

Comarca: Maresme

Codi postal: 08301

Telèfon: 93 755 09 61

CNAE 93: 92.62

Abril 2008

6/38

Es tracta d’un port integrat en el tramat urbà de la ciutat de Mataró, ubicat al

passeig marítim i connectat amb la població a través de 3 passos subterranis per

a vehicles i vianants i 3 exclusius per a vianants.

El tram costaner que envolta al port és zona de platges, exceptuant a ponent on

hi trobem escullera per tal de protegir la via del tren.

El règim de funcionament del Port Mataró és el següent:

Període d’obertura: Gener-Desembre Dies/any: 365 Jornada laboral: 8h repartit segons els torns

Per a la seva gestió, el Consorci Port Mataró compta amb un equip format per:

Consell de govern: format per 9 persones

Gerent

Cap de serveis

Dues persones d’administració.

Cap de Marineria (contramaestre)

Apart d’aquestes persones trobem altres persones treballant però que

corresponen a empreses subcontractades. Així trobem que hi ha:

Abril 2008

7/38

Personal de marineria

Personal de seguretat,

Personal de neteja

Personal de manteniment on el seu nombre dependrà de les tasques

que s’estiguin realitzant.

Cal dir però que el nombre de treballadors varia molt depenent de la temporada.

L’organigrama del centre es mostra en l’esquema següent:

Consell de Govern

Gerent Joan Bellavista

Responsable de Medi Ambient RMA Marc Cabot

Cap de Serveis Marc Cabot

Contramaestre Manteniment Neteja Seguretat Administració / comptabilitat

Marineria

Abril 2008

8/38

Com podem veure el manteniment estan subcontractats a diverses empreses :

Manteniment elèctric: C-TEM i FOLGARONA

Aigua: Folgarola

Bombes d’impulsió d’aigües

residuals:

TFB

Jardineria: CEO

Manteniment subaquàtic: Altimar

Respecte el Sistema de Gestió Ambiental, el Responsable de Medi Ambient del

port és el Sr. Marc Cabot, Cap de Serveis del Consorci Port Mataró.

3. ACTIVITATS I INSTAL·LACIONS DEL PORT

L’activitat principal del Port del Mataró és proporcionar amarradors als seus

usuaris. Disposa d’un total de 1.080 amarradors.

Per completar la seva activitat, es compta amb els següents serveis addicionals:

Recepció

Administració

Lavabos i vestuaris

Benzinera

Les zones del port, es poden dividir segons els usos:

Zona de locals comercials i restaurants: Ubicat a la banda més

propera al passeig marítim, és una zona de lliure accés. Aquests locals

complementen el servei que es dona al usuaris del port, ja siguin als

amarristes com gent externa.

Abril 2008

9/38

Zona d’amarradors: Compta amb 1.080 amarradors de 7 a 30 metres

d’eslora. D’aquests 1080 amarradors, part estan en cessió d’ús (venuts) i

part són d’ús públic tarifat. Dins d’aquesta zona trobem també pallols en

cessió d’ús (venuts).

Zona d’aparcament, lavabos, vestuaris. Dins de l‘espai que ocupa el

port també trobem un ampli ventall de restaurants i bars, els panyols,

tallers, etc.

Zona escar: Gestionat per empresa externa. Taller per embarcacions.

Zona dàrsena pesquera: Aquesta dàrsena pesquera, recordem, està

gestionada per Ports de la Generalitat. Disposen d’una llotja amb 242 m2

i una superfície d’assecadors de xarxes de 2.700 m2. En aquesta dàrsena

pesquera també podem trobar una zona de varada. Disposa dels

mateixos serveis (aigua i llum) amb que compta la dàrsena esportiva.

Abril 2008

10/38

4. POLÍTICA AMBIENTAL

Consorci Port de Mataró vol manifestar públicament que té implantat un Sistema

de Gestió Ambiental al Port de Mataró del que és l’empresa explotadora.

Conscients de la importància de la protecció del Medi Ambient, la empresa es proposa

prendre el compromís de desenvolupar la nostra activitat amb el màxim respecte

amb l’entorn. En primer lloc ens comprometem no solament a complir amb la

legislació ambiental vigent i d’altres requisits no legals que subscrigui el Consorci

Port de Mataró, sinó a anar més enllà d’aquestes exigències, desenvolupant

millores en el nostre treball diari per tal de contribuir a la conservació de l’entorn.

Dins d’aquesta política empresarial, el Consorci Port de Mataró seguirà els següents

principis ambientals:

- Controlar i minimitzar els impactes ambientals de l’empresa.

- Fer una gestió eficaç dels residus generats

- Promoure la formació i conscienciació ambiental a aquelles persones implicades

en el desenvolupament de l’activitat del port: treballadors i proveïdors. En

concret, pel cas del personal del port es treballarà especialment en la seva

formació ambiental per tal d’aconseguir la seva implicació en el projecte i

l’assoliment dels seus objectius.

- Prendre mesures per reduir el consum de recursos naturals com són l’aigua i

l’energia.

- Comunicar a l’usuari aquesta tasca que s’està realitzant i implicar-los al màxim en

millorar el comportament ambiental de l’empresa.

Tots aquests principis, dins d’una filosofia de prevenció de la contaminació,

s’emmarquen en un procés de millora contínua del comportament ambiental del port,

la qual cosa portarà a revisar aquesta política de forma periòdica així com els

objectius plantejats.

Amb tot això Consorci Port de Mataró vol contribuir a la millora del Medi Ambient per

tal que la societat en general en pugui gaudir.

Març 2008

Sr. Joan Bellavista

Gerent de Consorci Port Mataró

Abril 2008

11/38

5. PRESENTACIÓ DEL SISTEMA DE GESTIÓ AMBIENTAL

El Sistema de Gestió Ambiental (SGA) del Port de Mataró està basat en el

Reglament Europeu 761/2001 mitjançant el qual es permet a les empreses que

s’adhereixin amb caràcter voluntari a un Sistema Comunitari de Gestió i Auditoria

Mediambientals (EMAS).

Es tracta d’un sistema de millora contínua que s’insereix en la gestió global del

port. La base conceptual és la Política Ambiental definida per la direcció de

l’empresa i presentada en l’apartat anterior. A partir d’aquesta política, es porta

a terme un anàlisi dels aspectes ambientals de l’activitat i es defineix un

programa d’actuació, en el qual s’estableixen uns objectius per tal de reduir

l'impacte de l’activitat. Aquestes actuacions es porten a terme i finalment hi ha

un seguit de mecanismes d’autocontrol que periòdicament supervisen el bon

funcionament del sistema.

Abril 2008

12/38

6. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS ASPECTES AMBIENTALS

El Port de Mataró ha identificat i valorat els aspectes ambientals que es deriven

de la seva activitat i s’ha marcat revisar aquesta identificació de forma periòdica.

La forma de valoració dels aspectes en situacions normals i anormals ha estat en

funció de cinc paràmetres:

Magnitud (M): Reflexa la mesura l’augment o la disminució quantitat en

que es dona un efecte ambiental respecte de l’anterior revisió.

Freqüència (F): Reflexa la freqüència en la que es dona aquest aspecte

ambiental.

Severitat (S): Mesura la repercussió o perillositat.

Legislació (L): Indica si existeix legislació aplicable a l’aspecte ambiental

o no existeix.

Correcció (C): Indica si les mesures de correcció existeixen i són

suficients, existeixen i no són suficients o són inexistents.

Per obtenir el grau d’impacte de una de les activitats sobre els aspectes

identificats, s’haurà aplicar la següent fórmula:

I= (M x F x S x L) + C

Per a l’avaluació dels aspectes relacionats amb la preservació de l’entorn

s’aplicarà la següent fórmula:

I= (S x L x C)

Els aspectes ambientals significatius que poden aparèixer en situacions

d’emergència s’han valorat tenint en compte la següent fórmula:

V= P x C x S

On:

Abril 2008

13/38

• Probabilitat (P): Probabilitat d’ocurrència de la situació

• Capacitat (C): Capacitat de control existent (suficiència de les mesures

de control existents per controlar les conseqüències de la situació en cas

de que passi).

• Severitat (S): Severitat de les conseqüències, en el cas de que passi i de

que es produís una pèrdua del control.

Es consideren significatius el 30% del total dels aspectes ambientals identificats

amb major puntuació.

Port de Mataró ha identificat durant l’última revisió realitzada al febrer de 2008

com a aspectes ambientals significatius en situacions normals i anormals:

ASPECTE AMBIENTAL SIGNIFCATIU Normal/ Anormal

Directe/ Indirecte

IMPACTE AMBIENTAL

Contaminació d'aigües per incendi o enfonsament d'una embarcació

Emergència Contaminació de les aigües

Abocament important d'aigües residuals al la xarxa. Vessament incontrolat de substàncies perilloses

Emergència Contaminació de les aigües

Abocament important d'aigües residuals al mar. Vessament incontrolat de substàncies perilloses d'embarcacions/usuaris/altres

Emergència

Contaminació de les aigües i el medi marí

Emissions de Compostos Orgànics Volàtils, pols, partícules, fibres en operacions de pintura, pulició, etc a l'escar

N I Contaminació atmosfèrica

Emissions diverses dels locals comercials (gasos de combustió, partícules, etc)

N I Contaminació atmosfèrica

Emissions de gasos tòxics. Explosió a la benzinera

Emergència

Contaminació atmosfèrica i risc salut humana

Residus assimilables a urbans: residus N D/I Contaminació

Abril 2008

14/38

generals no recollits selectivament i fraccions de recollida selectiva (paper, envasos i vidre).

ambiental i de sòls

Oli de motor residual (Punt Blau) N I Contaminació ambiental i de sòls

Residus de bateries (Punt Blau) N I Contaminació ambiental i de sòls

Residus d'envasos que han contingut substàncies perilloses (Punt Blau)

N D/I Contaminació ambiental i de sòls

Residus d'absorbents contaminats (Punt Blau) N D/I

Contaminació ambiental i de sòls

Residus de filtres d'oli i gas-oil (Punt Blau) N I Contaminació ambiental i de sòls

Residus de restes de pintures (Punt Blau) N D/I Contaminació ambiental i de sòls

Residus perillosos dels locals comercials N I Contaminació ambiental i de sòls

Residus perillosos sòlids diversos per abocament incontrolat . Pluja, mala mar, acció antròpica

Emergència Contaminació ambiental i de sòls

Restes d'embarcacions enfonsades al mar Emergència

Contaminació de les aigües i el medi marí

Pèrdua de biodiversitat per incendis, vessaments marins, enfonsament d'embarcacions, abocaments de residus, etc

Emergència Pèrdua de biodiversitat

Amb aquests resultats es fa constar el bon comportament ambiental del port en

relació al consum d’aigua, electricitat i combustible, donat que no hi ha cap que

hagi sortit significatiu en relació a aquests aspectes. Això vol dir que el port ha

Abril 2008

15/38

tingut un comportament excel·lent durant l’any 2007 i esperem que els propers

anys continuï així.

Es destaca que hi ha molts aspectes significatius en relació als residus donat que

la finalitat del port és recollir el màxim de residus dels seus usuaris possible, i

això va encontra de l’esperit de minimització del propi Port Mataró, però

d’aquesta manera es vol conscienciar als usuaris i evitar que aquests residus

acabin abocant-se al medi.

7. PROGRAMA AMBIENTAL

Un cop definida la Política Ambiental de Port de Mataró, realitzada una diagnosi

ambiental inicial del port i també realitzada una valoració dels aspectes

ambientals de l’activitat, s’han definit una sèrie d’accions que es duran a terme.

Aquests objectius permetran aconseguir la millora contínua que l’empresa s’ha

proposat.

La millor manera d’aconseguir-ho és establir el Programa Ambiental del Port de

Mataró, on es recullin els objectius i les fites ambientals de l’empresa, juntament

amb les responsabilitats, els recursos i el temps previst de realització

corresponent. A continuació es mostra els objectius previstos en aquest

programa del port.

Abril 2008

16/38

El programa ambiental aprovat i seguit durant l’any 2.007 és el següent:

OBJECTIU 1: Continuació del SGA Fites

1.1 Realització de les auditories externes. ACONSEGUIT

OBJECTIU 2: Disminució del consum energètic en un 2% Fites

2.1 Canvi sistemes il·luminació més eficient en aquells punts amb major consum. 2.2 Instal·lació de dispositiu d’aturada automàtica de l’enllumenat.

ACONSEGUIT (5%)

OBJECTIU 3: Millora de la gestió interna de residus Fites

3.1 Compra bàscula per poder pesar la brossa recollida al mirall d’aigua. ACONSEGUIT

OBJECTIU 4: Comunicació externa del Sistema de Gestió Ambiental i sensibilització dels clients

Fites 4.1 Incloure en el butlletí l’enquesta de satisfacció mediambiental. 4.2 Incloure en el butlletí els logos de EMAS i ISO 14001. 4.3 Augmentar la freqüència de la comunicació a través dels butlletins amb els usuaris.

ACONSEGUIT

OBJECTIU 5: Sensibilització al personal del port

Fites 5.1 Formació i sensibilització del personal inclosa en la formació setmanal de marineria.

ACONSEGUIT

Abril 2008

17/38

OBJECTIU 6: Reducció d’un 5% del consum d’aigua Fites

6.1 Sensibilització als usuaris a través del butlletí. 6.2 Instal·lació de comptadors d’aigua als serveis de pàrking, bugaderia i creu roja. 6.2 Estudi instal·lació dipòsits de retenció d’aigües pluvials.

ACONSEGUIT (23%)

OBJECTIU 7: Disminució de la contaminació de les aigües Fites

7.1 Investigar i subsanar fuga d’aigua residual a la dàrsena del port. ACONSEGUIT

OBJECTIU 8: Disminució de les emissions atmosfèriques Fites

8.1 Compra vehicle elèctric per substitució d’un vehicle de combustió. ACONSEGUIT

OBJECTIU 9: Disminució Impacte en el medi: aconseguit parcialment Fites

9.1 Instal·lació de tecnologia adequada per tal d’evitar contaminació lumínica. 9.2 Estudi d’implantació de millora del terra dels parcs infantils 9.3 Estudi conversió espai sense us definit en Marina seca.

ACONSEGUIT parcialment

Abril 2008

18/38

Per a l’any 2008 s’ha realitzat un altre programa ambiental amb els següents

objectius indicadors:

OBJECTIU 1: Millorar la gestió de residus MARPOL Fites

1.1 Implantar una sistemàtica per a tenir un major control dels residus MARPOL creant un albarà d’entrega dels residus, fent servir el registre intern per a portar un control i emetent un registre anual als usuaris.

1.2 Difondre entre els usuaris aquesta nova sistemàtica mitjançant recomanacions verbals, reunions amb agents implicats, etc.

1.3 Potenciar l’ús de l’estació ecològica mitjançant recomanacions verbals, reunions amb agents implicats, documents, etc.

Indicadors

Albarans entregats / amarradors totals.

Litres oli residual / amarradors totals; litres aigües residuals / amarradors totals; litres aigües sentines / amarradors totals.

OBJECTIU 2: Reducció del consum d’aigua un 2 % Fites

2.1 Augmentar la informació als usuaris sobre bones pràctiques ambientals en la utilització de l’aigua amb cartells informatius.

2.3 Estudiar i implantar en un futur la recollida d’aigües pluvials al port mitjançant dipòsits d’emmagatzematge.

2.4 Estudiar i implantar la millor actuació per a reutilitzar l’aigua de la piscina. Per exemple per a la neteja de vials.

2.4 Estudiar la realització d’una campanya de fer arribar pistoles per a les mànegues per al baldeig d’embarcacions als usuaris.

Indicadors

Consum aigua / any.

Nombre de pistoles entregades / nombre amarradors totals.

Abril 2008

19/38

OBJECTIU 3: Ajudar a la millora de la gestió de l’aigua a Catalunya i a Port Mataró Fites

3.1 Assistència i participació d’un/dos representant/s del club a les reunions per a la implantació de la Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya que organitza l’ACA, a la conca de les Rieres de Llevant www.acaparticipacio.cat/rieresdellevant per tal de col·laborar en la millora de la qualitat de l’aigua al costat d’altres agents implicats, i millorar la gestió ambiental del port.

3.2 Aplicar els coneixements adquirits en aquestes reunions en el port i promocionar la gestió ambiental que fa el port a les reunions.

3.3 Signar un conveni per a la implantació de la Directiva Marc de l’Aigua en els ports. Participar en una prova pilot entre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Ports de la Generalitat i la Universitat Politècnica de Catalunya per a realitzar mesures experimentals i obtenir dades de la qualitat de l’aigua i extrapolar-los a altres ports.

Indicador

Reunions assistides / total reunions.

OBJECTIU 4: Reduir la contaminació del mirall d’aigua Fites

4.1 Realitzar mesures de la qualitat de l’aigua de dàrsena mitjançant indicadors.

4.3 Augmentar la recollida dels residus del mirall d’aigua del port en un 10%. Indicador

Residus recollits al mirall d’aigua / any.

Abril 2008

20/38

OBJECTIU 5: Implantar progressivament el Pla d’Acció Ambiental dels locals comercials

Fites

1 Incrementar la utilització de l’aparcament del port

2 Millorar el paisatge de la zona comercial

3 Aplicar mesures correctores i reguladores de l’àrea d’exposició d’embarcacions. Construir una marina seca per a retirar les embarcacions de la zona comercial i instal·lar un decantador per a les aigües residuals

4 Millorar la neteja viària de l’espai públic de la zona comercial del port

5 Implantar el projecte executiu d’instal·lació d’enllumenat públic eficient del port a aquelles parts on no es va poder fer al 2007 (molls J, I, i zona contigua oficines)

Indicadors

Usuaris de la targeta de Renfe / usuaris totals aparcament

Fanals eficients / fanals totals

OBJECTIU 6: Sensibilització ambiental als treballadors i usuaris Fites

6.1 Elaboració d’una guia de bones pràctiques ambientals per als treballadors i entregar-la i explicar-la al 100% dels treballadors.

6.2 Difusió d’informació de bones pràctiques ambientals per a usuaris. Indicador

Treballadors que han rebut la guia / total treballadors.

Abril 2008

21/38

OBJECTIU 7: Millora de la gestió energètica del port Fites

7.1 Instal·lació i subministrament de Gas Natural per al consum d’energia dels locals comercials i del propi port per a l’Aigua Calenta Sanitària (ACS), de major eficiència energètica que l’electricitat.

7.2 Adequació i substitució de la Estació Transformadora (ET) d’electricitat del port amb la conseqüent reducció de la possible contaminació per olis amb PCBs, o PCTs, i reduint els riscos de mal funcionament.

Indicador

Consum gas per ACS / any comparat amb Consum electricitat / any.

8. CONTROLS I MESURES

8.1. CONSUM DE L’AIGUA

L’activitat del port implica inevitablement un consum important d’aigua que

s’utilitza pels sanitaris, per donar servei als amarradors i per la neteja de les

instal·lacions. El consum d’aigua és controlat mensualment per tal de controlar

possibles fuites i consecució dels objectius marcats pel port.

Els consums d’aigua del port durant els últims anys ha estat els següents:

Any Consum total

2001 18.758 m3

2002 16.373 m3

2003 16.168 m3

2004 21.079 m3

2005 17.715 m3

2006 17.377 m3

2007 14.329 m3

Abril 2008

22/38

Durant l’any 2.007 el consum d’aigua ha disminuït un 23,5 % respecte la mitja

dels anys 2004, 2005 i 2006. Aquesta disminució demostra les bones pràctiques

que s’estan duent a terme al port per tal de reduir el consum i el seu impacte

sobre el medi. Es pot comprovar que, exceptuant l’any 2004, des de l’any 2001

el consum havia estat més o menys constant i aquest últim any l’hem pogut

reduir.

Durant al llarg de l’any 2007 es van realitzar diverses millores per tal de reduir el

consum d’aigua del port. Aquestes millores van encaminades a la sensibilització

dels usuaris:

Es mantenen cartells de sensibilització del consum als lavabos i vestuaris i

a l’entrada de cada pantalà es disposen cartells de bones pràctiques entre

les que es troben mesures d’estalvi d’aigua.

Així mateix a mesura que es van realitzant obres als vestuaris, es disposen

de sistemes de disminució de consum d’aigua, com són la instal·lació

d’aixetes de polsadors en lloc de les de monomando inicials, instal·lació

d’airejadors a les dutxes per tal de disminuir la quantitat d’aigua

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

2.001 2.002 2.003 2.004 2.005 2.006 2.007

CONSUM AIGUA (m3)

CONSUM (m3)

Abril 2008

23/38

consumida amb el mateix efecte de pressió de manera que l’usuari final no

té la sensació de disminució de pressió.

Es preveu instal·lar comptadors d’aigua als serveis de pàrking, bugaderia i

creu roja per tal de conèixer els consums sectoritzats, analitzar els

consums i poder realitzar accions correctives adaptades a cada zona.

S’ha realitzat el canvi del sistema de rec de degoteig en lloc d’aspersió a

les zones noves per tal de disminuir la pèrdua d’aigua per evaporació.

S’està realitzant un estudi per tal de conèixer la viabilitat de la instal·lació

de dipòsits de retenció d’aigües pluvials tot i que a curt termini no es

realitzarà.

Aquest any 2008, amb la problemàtica de la sequera que està patint Catalunya,

s’han intensificat els cartells i la informació als usuaris per a la reducció del

consum, i s’estan aplicant les restriccions que fins al moment s’han establert,

com per exemple la piscina s’ha deixat d’omplir d’aigua i la que hi havia s’està

utilitzant per a regar i netejar els vials.

Així mateix el dipòsit d’aigua de 1.000 L que es disposa a la base nàutica s’ha de

buidar cada vegada que es duent a terme les actuacions de desinfecció i

prevenció de la legionel·losi, per la qual cosa també s’utilitza aquesta aigua per a

regar i netejar vials.

S’està a l’espera de possibles noves restriccions de l’Ajuntament com per

exemple al baldeig de les embarcacions (com rentar els vehicles) i s’aplicaran les

mesures necessàries.

Indicador de consums:

Les dades de consum d’aigua són referides al consum d’aigua de les activitats

pròpies del port (amarradors, oficines, etc). Com a referència es considera

significatiu establir com a indicador el consum per amarrador i el consum per m2

d’amarrament útil.

Abril 2008

24/38

Any Consum (m3) per

amarrador

2001 17,37

2002 15,16

2003 14,97

2004 19,52

2005 16,40

2006 16,09

2007 13,27

Any

Consum (m3) per m2 d’amarrador

útil

2001 0,53

2002 0,46

2003 0,45

2004 0,59

2005 0,50

2006 0,49

2007 0,40

0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

2.001 2.002 2.003 2.004 2.005 2.006 2.007

Consum aigua / amarrador

0,00

0,10

0,20

0,30

0,40

0,50

0,60

2.001 2.002 2.003 2.004 2.005 2.006 2.007

Consum aigua / m2 amarrador útil

Abril 2008

25/38

8.2. GESTIÓ DE L’ENERGIA

Un altre aspecte significatiu del port és el consum d’energia.

Pel que respecta al consum de combustible, Port Mataró té un consum zero

d’aquest tipus d’energia, donat que els treballadors disposen de bicicletes per a

fer les rondes i per a moure’s pel port, i a més es disposa de cotxes elèctrics per

al servei de vigilància i per a transportar qualsevol material per dintre del port.

S’adjunta una fotografia del cotxe elèctric adquirit recentment:

Pel que respecta al consum d’energia elèctrica les dades són les següents:

Abril 2008

26/38

El consum elèctric ha disminuït durant l’any 2007 després d’un temps amb un

augment progressiu. Aquesta disminució pot ser deguda a les accions de

sensibilització i a les actuacions que està duent a terme el port, tot i que s’ha

d’esperar una mica més de temps per a comprovar que no és una disminució

aïllada.

A continuació es mostra una evolució mensual del consum elèctric:

T o tal kWh / M ensual

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

80.000

M esos

2005

2006

2007

Any Consum

total (kwh)

2001 415.279

2002 489.541

2003 512.528

2004 541.297

2005 583.883

2006 625.326

2007 591.659 0

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

700.000

kwh

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Consum elèctric

Abril 2008

27/38

Al llarg dels mesos de hivern i tardor el consum ha disminuït en global respecte

l’any 2006, en canvi a la primavera i estiu, que són els mesos de major afluència

d’usuaris, el consum ha estat pràcticament al mateix nivell que 2006.

Es constata, com cada any, que el major consum d’electricitat es dóna als mesos

de major rigor climàtic, quan fa més fred i hi ha menys usuaris. Això segurament

és degut a que les embarcacions de major eslora fan servir les comoditats que

disposen, com cuines, climatizació-bomba de calor, manteniment, etc.

Per tal de disminuir el consum d’energia, Port Mataró ha realitzat durant diverses

millores:

Continuar substituint les lluminàries antigues per altres de baix consum

Instal·lació d’un dispositiu d’aturada automàtica de l’enllumenat a través

de rellotge astronòmic. Aquest sistema permet disminuir al màxim el

temps d’il·luminació innecessària.

Compra d’un vehicle elèctric per a desplaçar-se per les instal·lacions del

port i fins i tot per a anar a fer algun encàrrec (aquesta actuació farà

incrementar el consum elèctric però fa que el port tingui un consum de

combustible zero, donat que els mariners fan servir les bicicletes).

Indicador de consums:

El consum d’electricitat al port es reparteix entre les diverses activitats que

donen servei als amarristes entre les quals s’inclouen les diverses tasques que es

desenvolupen per tal de realitzar el manteniment de les instal·lacions,

administració i recepció, així com el consum general del port. A l’hora d’establir

l’indicador s’ha escollit el consum d’electricitat referenciat al nombre

d’amarradors, ja que de moment no es disposa dels medis necessaris per tal de

conèixer l’ús individual que fan els usuaris dels seus amarradors. A més també

es té en compte el m2 d’amarrador útils.

Abril 2008

28/38

Any Consum

(kwh) per amarrador

2001 384,5

2002 453,3

2003 474,6

2004 501,2

2005 540,6

2006 579,0

2007 574,8

Any

Consum (kwh) per m2

d’amarrador útil

2001 11,7

2002 13,7

2003 14,4

2004 15,2

2005 16,4

2006 17,6

2007 16,6

0,0

100,0

200,0

300,0

400,0

500,0

600,0

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Anys

Consum electricitat kWh/amarrador

0,02,04,06,08,0

10,012,014,016,018,0

kwh/

m2

amar

rado

r út

il

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Anys

Consum elèctric per m2 d’amarrador útil

Abril 2008

29/38

8.3. CONSUM DE MATÈRIES PRIMERES

El consum de matèries primeres del Port de Mataró no és gaire important, degut

a que la major part dels serveis amb consum estan subcontractades, com és la

neteja i el manteniment. No obstant es realitza formació a aquestes empreses

per tal de disminuir els seu impacte ambiental. Els productes que es fan servir

son els necessaris per al manteniment de les instal·lacions i material d’oficina. El

material d’oficina que es fa servir també és escàs ja que el personal d’oficina

només està composat de quatre persones.

Per tal de poder tenir un indicador dels consums de matèries primeres, es porta

un control del consum de paper que és indicatiu del consum de tòner i altre

material fungible d’ús comú a les oficines:

Consum paper (paquets 2.500 fulls)

2005 2006 2007

1r trimestre 4 8 8

2n trimestre 5 4 4

3r trimestre 5 7 8

4t trimestre 8 5 4

Total 22 24 24

El consum de paper durant els últims anys és pràcticament constant. L’any 2006

i 2007 s’han realitzat diversos projectes que poden haver suposat un augment

del consum de paper d’oficines. Així mateix es va realitzar el canvi del pagament

del pàrking, que ha passat a ser automàtic, amb la qual cosa s’ha substituït el

consum de paper tèrmic per paper full DIN A-4.

Abril 2008

30/38

8.4. EMISSIONS ATMOSFÈRIQUES

Els mariners del port de Mataró compten amb bicicletes per desplaçar-se dins del

port, per la qual cosa les emissions produïdes pel port s’ha reduït

considerablement (ja no es disposa de motos). A més, es va comprar un cotxe

elèctric per a les tasques de vigilància, i l’any 2007 es va comprar també un altre

cotxe elèctric (furgoneta) per a portar material i per a desplaçar-se dintre del

port, amb la qual cosa el consum de combustible s’ha reduït a zero. Això fa que

les emissions de CO2 per la combustió d’hidrocarburs de vehicles sigui zero

també.

El port a l’edifici de capitania compta amb aire condicionat, per la qual cosa pot

emetre emissions de CFC’s les quals poden considerar-se com pràcticament

inapreciables. Es fa un manteniment preventiu periòdic.

8.5. SOROLL

El port no disposa de cap activitat que generi un impacte acústic. No obstant això

totes les empreses subcontractades que treballen al port disposen d’una

instrucció tècnica on se’ls recorda la necessitat d’evitar molèsties per soroll,

sempre que sigui possible, als usuaris del port. A més, els cotxes elèctrics

adquirits fan disminuir les molèsties per soroll per desplaçaments al port.

El port no ha rebut cap queixa referent al soroll.

8.6. GENERACIÓ DE RESIDUS

L’activitat diària del port genera una important quantitat de residus. Aquesta

generació de residus ha estat avaluat com a aspecte ambiental significatiu.

Abril 2008

31/38

Actualment, el port porta a terme un esforç per reduir al màxim aquesta

generació a través de la reutilització i la minimització de la generació de residus.

En segon lloc, el port té implantada una recollida selectiva dels residus que

genera i en una correcta gestió a cada una de les seves fraccions. Per tal efecte,

el port del Mataró ha disposat un punt net en el qual es fa separació de les

principals fraccions de residus especials. Els residus son recollits per un gestor

autoritzat o a deixalleria municipal amb que s’ha signat un conveni per a la

utilització de les seves instal·lacions, el qual entrega els albarans amb les

quantitats retirades al Port de Mataró. Les empreses subcontractades de

manteniment, jardineria i neteja s’emporten els residus que generen i els

gestionen correctament mitjançant la deixalleria municipal. Els residus que es

gestionen des del port són els generats per propi personal d’oficines, els

mariners, els usuaris del port i per les operacions de manteniment subaquàtic.

També es fa un seguiment de la generació i els resultats es mostren a

continuació:

Descripció Unitats 2005 2006 2007

Olis Litres 5900 5500 5500

Bateries Kg 3110 3456 3610

Envasos contaminats buits

Kg - 29 215

Absorbents contaminats

Kg - 58 296

Filtres d’oli Kg - 92 563

Piles i toners bosses 9 2 -

Pastosos de pintures Kg - - 140

Liquids especials Bidó 6 21 0

Abril 2008

32/38

Aquest últim any 2007 ha augmentat considerablement les quantitats recollides

de residus, tot i que cal destacar que anys enrere no es disposaven de dades en

pes, sinó, en bosses o bidons recollits, la qual cosa pot desvirtuar una mica la

realitat.

A partir de l’any 2007 s’ha començat a comptabilitzar el volum i el pes de la

brossa recollida en el mirall de l’aigua mitjançant un registre en el qual s’anoten

les fraccions recollides de:

matèria orgànica: especificant peixos, ocells, rates, fustes, herbes, canyes

Inorgànic: Bosses de PVC, Ampolles vidre, llaunes

Brossa domèstica

Hidrocarburs: Gas-oil, oli.

Del total recollit, obtenim les següents dades mensuals:

Mes Volum Kg Volum/10000 m2 mirall

aigua Kg/10000 m2 mirall

aigua Gen 0,25 18 0,01 1,07 Feb 0,4 15 0,02 0,89 Mar 0,35 15 0,02 0,89 Abr 0,05 7,5 0,00 0,44 Mai 0,4 18 0,02 1,07 Jun 0,25 12,5 0,01 0,74 Jul 0,3 17,3 0,02 1,02 Ago 0,25 15,7 0,01 0,93 Set 0,35 20,4 0,02 1,21 Oct 1,2 82,2 0,07 4,86 Nov 1,2 126,6 0,07 7,49 Des 0,05 4,1 0,00 0,24

Total 5,05 352,3 0,30 20,85

Abril 2008

33/38

0

20

40

60

80

100

120

140

kg

Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des

mesos

Recollida de brossa mirall aigua (pes)

0

0,2

0,4

0,6

0,8

1

1,2

m3

Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des

mesos

Recollida de brossa mirall aigua (volum)

De la recollida de brossa, s’han establert els indicadors de

recollida de brossa en pes per cada 10.000 m2

recollida de brossa en volum per cada 10.000 m2

0,001,002,003,004,005,006,007,008,00

pes (kg)

Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des

mesos

Recollida de brossa mirall aigua Pes (kg) en 10.000m2 de mirall d'aigua

0,000,010,020,030,040,050,060,070,08

m3

Gen Mar Mai Jul Set Nov

mesos

Recollida de brossa mirall aigua Volum en 10.000m2 de mirall d'aigua

La recollida de brossa del mirall d’aigua té molt a veure també amb el temps que

fa, perquè el vent o la pluja poden portar més brutícia al mar.

Abril 2008

34/38

8.7. AIGÜES RESIDUALS

Port Mataró disposa de instal·lació de recollida d’aigües de sentina per tal d’evitar

els abocaments incontrolats de les aigües de sentina a la dàrsena del port o al

mar directament. Disposa també d’una instal·lació de recollida d’aigües residuals

pels vaixells, en compliment a la normativa de ports vigent.

L’escar, de titularitat privada, disposa d’una reixa d’intersecció per tal d’evitar

l’abocament de l’aigua d’escorrentia que pogués contenir matèria en suspensió al

mirall de l’aigua del port i així disminuir la contaminació de l’aigua del mirall del

port.

Els port pren analítiques anual de les aigües residuals que aboca, dels

paràmetres clorurs, conductivitat i olis i greixos segons el permís d’abocament

atorgat per part del Consell Comarcal del Maresme. A la última analítica portada

a terme el 18 de desembre de 2007 els resultats van ser:

PARÀMETRES RESULTATS MÀXIM

LEGISLACIÓ MÈTODE D’ANÀLISI

Clorurs (mg/L) 193 2500 Cromatografia iònica

Conductivitat a 25ºC/sals

solubles (µS/cm)

2010 6000 Conductimetria

Olis i greixos (mg/L) 180 250 Mètode Soxhlet.

Extracció amb n-hexà

Abril 2008

35/38

9. FORMACIÓ I SENSIBILITZACIÓ

La formació i sensibilització al personal és un punt clau per al desenvolupament

del sistema de gestió ambiental. Per aquest motiu el Consorci Port Mataró ha

establert un Pla de Formació Anual on es fa especial esment a la formació

ambiental dels seus treballadors.

La sensibilització dels usuaris del port també és un factor important que pot

permetre la implicació d’aquest en el projecte global de protecció de l’entorn. Per

millorar la informació dels usuaris s’ha disposat d’icones de sensibilització per tal

de disminuir el consum d’aigua i energia als lavabos.

A l’entrada dels pantalans es disposa de plafons informatius i bones pràctiques

ambientals.

Així mateix a la web de Port Mataró es disposa informació de la certificació EMAS

del port, memòria del port i els butlletins que anualment edita Port Mataró.

Els butlletins editats donen una gran importància a la comunicació ambiental,

formant el 20% dels articles publicats. Aquests butlletins es poden consultar a la

pàgina web i es troben també impresos al mostrador de benvinguda del port.

Degut a la incidència dels establiments ubicats al port en la pròpia gestió

ambiental del port (el port els ofereix el servei de recollida fraccionada de

residus), els demana contínua col·laboració dins del seu compromís de

sensibilització dels agents amb contacte amb el port.

Port Mataró assisteix i participa en conferencies i jornades diverses de

sensibilització ambiental en els port esportius.

A més de totes aquestes accions encaminades a conscienciar a personal propi,

usuaris i altres agents possiblement implicats, Port Mataró ha començat a

realitzar accions encaminades a implicar als locals comercials que es troben dins

de l’espai de Port Mataró en la disminució dels seus impactes sobre el medi, per

Abril 2008

36/38

la qual cosa, s’ha realitzat una diagnosi ambiental dels locals comercials, i un Pla

d’Acció que engloba els següents punts:

Mobilitat i accesibilitat

Soroll: s’ha realitzat sonometries de les quals encara no s’han obtingut els

resultats.

Residus

Gestió energètica i emissions a l’atmosfera

Gestió de l’aigua

Qualitat ambiental i urbanística de l’espai públic

Caracterització i estat de legalització de les activitats comercials

Per a cada local comercial s’ha realitzat una fitxa en les quals s’especifica:

Activitat

Titular

Disposició de llicència ambiental i Annex en el qual s’inclou.

Principals incidències ambientals: Expedients sancionadors, possibles

incompliments...

A partir d’ara es duran a terme les actuacions detallades al Pla d’Acció.

10. COMPORTAMENT RESPECTE ALS REQUISITS LEGALS

I ELS SEUS IMPACTES AMBIENTALS

Port Mataró compleix amb la legislació ambiental vigent i actualitza els requisits

legals que li apliquen mensualment a través d’una consultora externa i comprova

periòdicament el seu compliment.

Abril 2008

37/38

• El Port ha realitzat analítica del mirall de l’aigua.

• El Port ha realitzat una diagnosi ambiental per tal de conèixer l’impacte

indirecte dels locals comercials del port.

• Port Mataró inclou a les clàusules dels nous contractes un pla o programa

ambiental i es valora positivament i pot oferir mèrits puntuables en el

concurs d’adjudicació tenir implantat un Sistema de Gestió Ambiental.

• S’està modificant el Pla d’Emergències per a adequar-ho a la realitat del port

• S’està pendent de rebre la notificació per part de l’Ajuntament de Mataró

sobre la concessió de la llicència ambiental de la benzinera.

Abril 2008

38/38

11. TERMINI DE VALIDESA DE LA DECLARACIÓ

MEDIAMBIENTAL I SIGNATURES

Aquesta Declaració Ambiental té una vigència de 1 any a partir de la data de

validació. A partir de la que s’haurà de realitzar la pròxima Declaració.

Marc Cabot Joan Bellavista

Responsable Medi ambient Gerent Consorci Port Mataró

DECLARACIÓ MEDIAMBIENTAL VERIFICADA I VALIDADA PER:

ECA CERT CERTIFICACION S.A.U.

ES-V-0008

Procés assessorat per:

Av. Josep Tarradellas 8-10 08029 Barcelona Tel. 93 363 03 35 Fax. 93 419 76 55