declaració ambiental 2019 club nàutic vilanova...vilanova, està protegida de l’acció de...

Declaració Ambiental 2019 Club Nàutic Vilanova

Índex

1 Introducció 4

2 Presentació del Club Nàutic Vilanova 5

2.1 Localització 5

2.2 Breu història 5

2.3 CCAE i NIF 7

2.4 Usos i zones actuals al port 7

2.5 El Club Nàutic Vilanova 7

2.6 Les instal·lacions 9

2.7 Serveis a transeünts 10

2.8 Escola esportiva 11

2.9 L’estructura social 12

2.10 La junta directiva 13

2.11 Organigrama 13

2.12 Plànol 14

3 Antecedents ambientals del Club Nàutic Vilanova 15

4 Presentació del sistema de gestió ambiental 17

5 Abast del sistema de gestió ambiental 19

6 Política corporativa 20

7 Estructura documental 21

8 Aspectes ambientals 22

8.1 Aspectes associats a condicions d’operació controlades 22

8.2 Aspectes associats a situacions d’emergència 25

8.3 Avaluació periòdica dels aspectes ambientals 27

8.4 Avaluació dels aspectes ambientals del Club Nàutic Vilanova 28

Declaració ambiental CNV 2019 v02 2 / 68

9 Objectius ambientals 32

9.1 Objectius ambientals 2019 32

9.2 Objectius ambientals 2020 34

10 Comportament ambiental 35

10.1 Consum d’aigua 35

10.2 Consum energètic 38

10.3 Consum de carburants 42

10.4 Consum de material d’oficina 45

10.5 Gestió de residus 47

10.6 Petjada de carboni 54

10.7 Ús del sòl en relació a la biodiversitat 58

11 Avaluació del compliment legal 59

12 Validesa de la declaració ambiental 68


1 Introducció

La Junta Directiva del Club Nàutic Vilanova és conscient dels possibles impactes ambientals de les activitats de l’organització, així com de la importància de la protecció del medi ambient i de la preservació dels recursos naturals.

Amb un clar compromís de millora contínua i amb l’objectiu d’avançar cap a un desenvolupament sostenible del Club Nàutic Vilanova, s’ha decidit implantar un Sistema de Gestió Ambiental basat en:

- La Norma Internacional ISO 14001:2015 - El Reglament (CE) núm. 1221/2009 del Parlament Europeu, de 25 de novembre de

2009 relatiu a la participació voluntària de les organitzacions en un sistema comunitari de gestió i auditoria ambientals (EMAS).

- El Reglament (UE) 2017/1505 de la Comissió de 28 d'agost de 2017, pel qual es modifiquen els annexos I, II i III del Reglament (CE) núm. 1221/2009 del Parlament Europeu i del Consell, relatiu a la participació voluntària d'organitzacions en un sistema comunitari de gestió i auditoria mediambientals (EMAS).

- El Reglament (UE) 2018/2026 de la Comissió de 19 de desembre de 2018, que modifica l’annex IV del Reglament (CE) núm. 1221/2009 del Parlament Europeu i del Consell, relatiu a la participació voluntària d'organitzacions en un sistema comunitari de gestió i auditoria mediambientals (EMAS).

La gestió́ ambiental és el procés de gestió i minimització dels impactes ambientals derivats de l’activitat de l’organització. En aquest sentit, el Sistema de Gestió Ambiental organitza els diferents recursos per assolir els objectius de millora continua de l’actuació i la gestió ambiental, establint els processos, instruccions i infraestructures necessàries per a la gestió i minimització dels impactes ambientals.

La sensibilització i la implicació de tot el personal del Club Nàutic Vilanova, així com dels socis que formen part de l’organització, és fonamental per a assolir els objectius ambientals.

La present Declaració Ambiental defineix la Política Ambiental del Club Nàutic Vilanova, descriu breument el Sistema de Gestió Ambiental (SGA), així com els aspectes ambientals significatius i el comportament ambiental de l’organització. Així doncs constitueix una eina de comunicació amb totes les parts interessades sobre els aspectes més rellevants del sistema de gestió ambiental del Cub Nàutic Vilanova.


2 Presentació del Club Nàutic Vilanova

2.1 Localització

El Club Nàutic Vilanova, està ubicat en la dàrsena esportiva del Port de Vilanova, a la ciutat de Vilanova i La Geltrú, entre les platges del Far a llevant i de Ribes Roges a ponent.

Les seves coordinades són: 41º 12' N 1º 43,6' E

Adreça: Escullera de Ponent s/n, 08800 Vilanova i la Geltrú

Tel. 93 815 02 67 - Fax. 93 815 64 69 – [email protected]

Vilanova i la Geltrú

La ciutat de Vilanova i la Geltrú és la capital de la Comarca del Garraf, situada a mig camí de les principals àrees metropolitanes (40 km de Barcelona i 45 de Tarragona), amb una extensió total de 33,99 km2 i una població d’aproximadament 67.086 habitants. És una ciutat amb una llarga i densa història, que va obtenir la Carta Pobla del rei Jaume I l'any 1274.

La ciutat polaritzadora d'un entorn territorial més ampli, sempre ha tingut un gran dinamisme econòmic, basat primer en l'agricultura i el comerç marítim de vi (segles XVIII i XIX), després, en la industrialització del sector tèxtil (segle XIX) i, per últim, en una diversificació industrial fonamentada en les grans fàbriques del metall, tèxtil i químic (primera meitat del segle XX). Actualment la ciutat manté una certa activitat agrícola, una flota pesquera de les més importants de Catalunya i cal afegir al sector industrial el ràpid desenvolupament del sector terciari i de serveis.

2.2 Breu història

Vilanova i la Geltrú té en el mar, una part molt important de les seves senyes d’identitat. En aquest sentit, resulta complicat definir el caràcter del seus habitants, les peculiaritats dels seus costums, de les seves festes, dels seus somnis, sense tenir en compte la seva vocació mediterrània. Això és així per diferents motius, dels que no se’n poden separar la seva pròpia activitat econòmica i comercial a través de la història.

El Club Nàutic Vilanova, neix doncs d’un llarg idil·li amb la platja que es remunta als anys 20. Les primeres embarcacions que varen colonitzar el litoral vilanoví foren les piragües a rem i els patins a vela, construïdes totes elles per un petit grup d'aficionats amb més entusiasme que mitjans materials i econòmics. Varen ésser ells, encapçalats per En Josep Solà Morell, que iniciaren al 1940, després de la guerra civil, el que havia estat un llarg desig: disposar d’un local adient per emmagatzemar i reparar les embarcacions, així com tenir unes instal·lacions per fomentar el lleure i compartir l’afecció.


D’aquesta manera, al 1942 es va aprofitar el local situat en uns baixos humits de la platja per fundar a l’aixopluc de l’Obra Sindical el que acabaria sent “La Sección Náutica de Educación y Descanso”. Sense cap ajuda oficial i només les aportacions econòmiques dels seus membres (2 pessetes mensuals), la secció nàutica sobrevisqué a base de voluntarisme els quinze anys que varen transcorre fins la finalització de les obres del port iniciades al 1949.

La primera instal·lació de l’actual club nàutic va ser una caseta de fusta donada per l’empresa consignatària de bucs Argimbau i situada a la dàrsena exterior de Llevant del port. En aquell entranyable refugi, que sobrevisqué a totes les “mestralades” fins el trasllat definitiu de les instal·lacions, va tenir lloc la inauguració oficial del Club Nàutic de Vilanova al 1957, com així ho testimonien les fotografies cedides per en Jordi Mas i actualment exposades al Saló Social de club. Els fundadors del CNV van ser 50 persones quasi totes vinculades a l’anterior secció nàutica, i entre elles el seu primer president en Josep Solà i Morell i el seu successor en el càrrec, José María Hernández: “ El Capi”. En aquella època el club tenia setze embarcacions de 4,5 m d’eslora de la classe Snipe construïdes amb lleixes de fusta de pi i veles de lona.

Els primers anys de la nostra entitat (una turó de pedres li deien els associats) i la manca de mitjans, queden reflectits en un article publicat en el diari Tele-Express del 14 d’abril de 1973: “simplemente una vieja caseta de madera, un pequeño rincón en el muelle comercial, doce botes y un grimpolón, bastaron para comenzar, para convertir después, hoy, el Club Náutico Vilanova en uno de los más importantes de España.”

Al juny de 1960, segons consta en els arxius, el nombre total d’associats era de 150 i es disposava de 31 embarcacions enregistrades. Pocs mesos després, el Grupo de Puertos, autoritza el trasllat provisional del club al racó SE. de la dàrsena pesquera, i transcorregut algun temps arribarien les primeres palanques donades per el Club Nàutic de Barcelona i transportades per mar a remolc d’un quillat. El trasllat definitiu a la situació actual, un projecte iniciat al 1973, no fou una realitat fins el 1989, i en aquests moments, amb més de 800 amarraments i un nombre de socis al voltant del miler, fan al Club Nàutic Vilanova dels millors de Catalunya.


2.3 CCAE i NIF

D’acord amb el Decret 137/2008, de 8 de juliol, pel que s’ha prova la Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques 2009 (CCAE-2009), l’activitat del C.N. Vilanova és: 9312 “Activitats de clubs esportius”, equivalent al codi 92622 “Gestió de ports esportius” corresponent al CCAE-1993, ja derogada.

El seu NACE segons revisió 2 és 93.11 – Gestión de Instalaciones Deportivas i 93.13 – Actividades de los clubes deportivos.

NIF: G-60280039

2.4 Usos i zones actuals al port

En l’actualitat al Port de Vilanova hi conviuen tres activitats diferents:

▪ Activitat pesquera.

▪ Activitat d’esbarjo o esportiva, en les seves tres vessants

▪ Petites embarcacions de menys de 7,00 m., que constitueixen la zona de Nàutica Popular

▪ Les mitjanes eslores situades al Club Nàutic i

▪ Les grans eslores a la dàrsena de Vilanova Gran Marina.

▪ Activitat comercial, de tràfic de mercaderies.

2.5 El Club Nàutic Vilanova

El Club Nàutic Vilanova, és una petita entitat privada de persones físiques, sense ànim de lucre, amb personalitat jurídica pròpia i capacitat d’obrar, regida per la Llei 8/88 de 7 d’abril de l’Esport a Catalunya, per les disposicions generals de desenvolupament reglamentari, per la llei 5/1998, de Ports de Catalunya, pel Decret 258/2003 de 21 d’octubre de desenvolupament de la llei 5/1998, i per allò previst en els Estatuts i el Reglament de Règim Interior aprovats per l’Assemblea General de Socis del Club.

El Club Nàutic Vilanova, es va construir l’any 1957 per temps indefinit i el seu objecte principal és el foment, desenvolupament i pràctica continuada de l’esport nàutic de la vela entre els seus socis, a més de participar en competicions esportives i sense perjudici de desenvolupar activitats de caràcter Social i de Lleure.

Amb data de 25 d’octubre de 1985, l’entitat obtingué la concessió per a la construcció i explotació d’una dàrsena esportiva a la zona de servei del port de Vilanova i La Geltrú, atorgada pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, per un termini de 20 anys. Posteriorment, amb data de 18 d’octubre de 1996, se li va concedir una pròrroga de 10 anys a l’anterior concessió. El 25 d’octubre del 2015 el CNV


obté la concessió de la gestió de la dàrsena esportiva del Port de Vilanova i la Geltrú fins al 26 d’octubre del 2040.

El Club Nàutic Vilanova té concessionat una superfície total de 85.155,81 m2 (terra + aigua), que conforma la denominada dàrsena esportiva (a l’extrem nord – oest del port). Aquesta dàrsena, al igual que la resta de dàrsenes que conformen el conjunt d’activitats del Port de Vilanova, està protegida de l’acció de l’onatge per una escullera, per la qual cosa les seves condicions de recer són molt bones.

En Línies generals el Club Nàutic Vilanova disposa de 802 amarraments de diferents eslores i dels següents serveis:

▪ Servei de subministrament de carburant.

▪ Àrea tècnica, tallers i zona d’avarada.

▪ Secretària Esportiva

▪ Serveis.

▪ Bar- Restaurant.

▪ Esplanada de vela lleugera i activitats esportives.

▪ Rampes per a vela lleugera situades al costat de la bocana del port.

▪ Servei de recàrrega d’ampolles d’aire comprimit.

▪ Aparcament per a vehicles.

Amb data 19 d’abril de 2011, el Comitè Executiu de Ports de la Generalitat, va atorgar una concessió administrativa per a l’ocupació i explotació del moll oest de l’anomenada Plaça del Port de Vilanova i la Geltrú, zona adossada a l’actual concessió del Club i de la que els seus actuals responsables tenen intenció d’incloure-la dins de la nova concessió administrativa.

El 28 d’octubre del 2013 Ports de la Generalitat publica les bases per a la licitació pública del contracte de gestió de serveis per a l’explotació de la dàrsena esportiva del port de Vilanova i la Geltrú.

Amb data 27/05/14 Ports de la Generalitat adjudica al CNV el nou contracte de gestió de serveis per a l’explotació de la dàrsena esportiva del port de Vilanova i la Geltrú fins al 26 d’octubre del 2040.

Amb data 25/10/15 entra en vigor el nou contracte de gestió de serveis per a l’explotació de la dàrsena esportiva del port de Vilanova i la Geltrú fins al 26 d’octubre del 2040.

Aquesta nova concessió contempla la gestió d’una superfície total de 85.160,56 m2 del quals 21.696,56 són de terra i 63.464 m2 d’aigua amb 817 punts d’amarrament.


2.6 Les instal·lacions

Edifici del Club Nàutic Vilanova

El nou edifici del Club Nàutic Vilanova alberga els serveis següents:

- Direcció del Club Nàutic Vilanova - Serveis administratius - Serveis socials: diferents sales multiús (sala

social, sala de conferències, sales d’activitats, ...) - Restaurant - Serveis esportius - Dependències de piscina inclòs, els vestuaris

L'horari d'atenció és de dilluns a divendres de 9 a 13 i de 16 a 19 hores, diumenges i festius de 9 a 13 hores.

Piscina

La piscina del Club situada al costat de l’edifici del Club Nàutic Vilanova, ofereix els seus serveis des de els primers dies calorosos fins als primers dies freds de l'any.

Té una zona enjardinada i disposa de socorrista.

Escar

L'escar és el lloc preparat per la reparació de les embarcacions. El Club ofereix serveis de neteja i pintura, concertats amb industrials, mecànica manteniment d'interiors, etc.

L'escar disposa d'un pont grua de 30 tones i d'una grua de 4 tones.

L'equip de l'escar està format per quatre professionals altament qualificats que li oferiran un servei ràpid i eficient.


Benzinera

La benzinera està situada al final del moll central.

Subministra gasoil i benzina a les embarcacions del club i també a transeünts.

Està oberta 24 hores 365 dies l’any.

Zona de reciclatge mediambiental

A l'escar del Club, està situada la zona de reciclatge per a residus especials. Disposa de contenidors per a olis, envasos d'oli, restes de pintura, ànodes, dissolvents envasos contaminats, bateries, llots i aerosols. Tots els materials recollits s'envien a abocadors controlats.

També disposem de una zona de reciclatge de cartró, plàstics i vidre domèstic al costat de la porta d'accés.

2.7 Serveis a transeünts

En el Club Nàutic Vilanova disposem de tots els serveis necessaris per que la seva estança sigui el més confortable possible.


2.8 Escola esportiva

L’escola esportiva agrupa a totes les escoles que el club ofereix als seus usuaris per la pràctica esportiva. Aquesta es composa de les escoles de vela, submarinisme, motonàutica i esquí nàutic, i pretén ésser una porta d’entrada a totes aquelles persones que vulguin practicar algun d’aquest esports. Actualment comptem amb una oferta molt variada de cursos i activitats a l’escola de vela, mentre que a d’altres escoles com la de motonàutica o esquí nàutic estan en ple procés de desenvolupament. Treballem per ampliar la nostra oferta de serveis a totes les modalitats esportives que es practiquen al club

L’horari d’atenció al públic és de dimarts a dissabte de 9:30 a 13:30 i de 16:00 a 19:00. Diumenges i festius de 9:00 a 13:30. Dilluns tancat.

Per a més informació: Tel-Fax: 93 815 34 53 - [email protected]

Escola Nàutica

Cursos de PER

El CNV ofereix cursos de PER tant per a socis com a no socis.

▪ Per embarcacions de motor i vela fins a 12 m d’eslora i la potencia necessària, i fins a 12 milles nàutiques de la costa.

▪ Classes teòriques: 2 dies entre setmana de 19h a 21h al local social del Club.

▪ Pràctiques de motor (obligatòries) 3 sortides de 4 hores.

▪ Pràctiques de vela (opcionals) 4 sortides de 4 hores.


Escola de vela

Anys d’experiència al seu servei

Ubicada a la zona esportiva, fa molts anys que l’escola de vela del club ofereix tot un ventall de serveis tant a socis com usuaris externs que han après a navegar a vela a les nostres instal·lacions. Aquests cursos i activitats pretenen promocionar la pràctica esportiva de la vela lleugera així com oferir un espai d’oci basat en aquest esport i el contacte amb la natura.

Comptem amb embarcacions per a tots els nivells i instructors titulats per la Federació Catalana de Vela per oferir el millor aprenentatge de les tècniques bàsiques de la navegació a vela.

La nostra escola forma part de la ECV, organisme que agrupa a totes les escoles de vela reconegudes per la FCV. Aquest segell de qualitat ens permet oferir un gran varietat de material didàctic i una línia d’aprenentatge basada en el estàndards de la ECV.

Escola de Submarinisme

Cursos d’iniciació

L’escola esportiva ofereix cursos de submarinisme de 1 i 2 estrelles FEDAS.

2.9 L’estructura social

L’estructura social del Club Nàutic Vilanova està formada per 577 socis, dels quals 370 són titulars d’un o més drets d’amarrament, 122 tenen vaixell però no dret d’ús i la resta són socis que participen d’altres activitats que fomenta el Club. Per tant, la importància social i dels serveis addicionals al propi de l’amarrament, que el nostre Club ofereix, és evident.


2.10 La junta directiva

La junta directiva del Club Nàutic Vilanova està composada per les següents persones:

▪ President: Jaume Ballbé

▪ Vicepresident: Pere Estruga

▪ Secretari: Miguel Ángel Estruga

▪ Comodor: Amadeu Oliva

▪ Tresorer: Josep Mitjans

▪ Delegat de Creuers i Actes Socials: Xavier Bosch

▪ Delegat de Vela Lleugera: Xavier Noguera

▪ Delegat de Pesca: Salvador Duran

▪ Vocal d'Infraestructures: Jordi Fontanals

▪ Vocal de Mârqueting i Comunicació: Xavier Ramón

2.11 Organigrama


2.12 Plànol


3 Antecedents ambientals del Club Nàutic Vilanova

El Club Nàutic Vilanova ha anat aplicant en les darrers anys diverses pràctiques de gestió ambiental amb l’objectiu de minimitzar els impactes ambientals generats per les activitats de l’organització.

Alguns exemples són:

▪ Posta en marxa del punt de recollida de residus perillosos.

▪ Posta en marxa d’una estació succionadora d’aigües i olis de sentina.

▪ Instal·lació de papereres per recollida selectiva del paper, plàstic, vidre i fracció orgànica.

▪ Canvi dels fanals per reduir la contaminació lumínica i la despesa energètica.

▪ Instal·lació de reductors de cabal i polsadors temporitzats per reduir el consum d’aigua en la zona de dutxes i serveis

A més a més el Club Nàutic Vilanova ha anat treballant en la sensibilització ambiental d’usuaris i amarristes a través de diverses campanyes com ara la sortida anual per la neteja del fons marí i el foment d’activitats per la pesca responsable (captura i solta).

A la web del Club Nàutic Vilanova i a través dels sistemes de comunicació tradicionals s’informa de les infraestructures que disposa l’organització perquè els usuaris gestionin correctament els residus.

S’ha elaborat també el Codi de Bones Pràctiques Ambientals destinat al personal del club i als usuaris i el Protocol d’Actuació Ambiental destinat als professionals que realitzen treballs dins de les instal·lacions del club.

Premis, Guardons i Reconeixements

▪ Distintiu “Bandera Blava” els anys 2005-2007 i 2011-2017

▪ L’any 2010 Ecoport va concedir al Club Nàutic Vilanova el guardó per la seva bona gestió ambiental


Certificacions

▪ L’any 2012 es va obtenir la certificació del Sistema de Gestió Ambiental segon la norma ISO 14001:2004 a través de l’entitat DNV GL Bussines Assurance España, SL. Aquesta cetificació es va tornar a renovar l’any 2015 i l’any 2018 segons la norma ISO 14001:2015.

▪ El Sistema de Gestió Ambiental del Club Nàutic Vilanova ha estat verificat anualment, entre els anys 2012 i 2018, per l’entitat DNV GL Bussines Assurance España, SL, segons:

- El Reglament (CE) núm. 1221/2009 del Parlament Europeu, de 25 de novembre de 2009 relatiu a la participació voluntària de les organitzacions en un sistema comunitari de gestió i auditoria ambientals (EMAS)



Modificacions significatives

En compliment dels compromisos adquirits amb Ports de la Generalitat a través del contracte de renovació de la concessió per l’explotació de la dàrsena esportiva del port de Vilanova i la Geltrú, el CNV ha realitzat les obres següents:

▪ Octubre 2016 - Gener 2017: Reforma de la benzinera.

▪ Març 2017 - Juny 2017: Reforma de l’edifici de vestuaris i lavabos, així com la zona anomenada “Estació de França”.

▪ Des de Maig 2018-2020: Reforma de l’edifici principal de capitania, oficina esportiva, locals socials i restaurant


4 Presentació del sistema de gestió ambiental

Cada cop més les organitzacions han de complir amb un major nombre d’exigències ambientals imposades per l’Administració, els clients o la societat en general. Per això resulta imprescindible l’ús d’eines que integrin el medi ambient en la gestió global de l’organització.

La implantació d’un Sistema de Gestió Ambiental (SGA) permet sistematitzar la gestió dels aspectes ambientals que es generen de les activitats que desenvolupa l’organització, així com promoure la protecció ambiental i la prevenció de la contaminació. Tanmateix el sistema de gestió ambiental ajuda a optimitzar els recursos i els residus i a reduir els impactes ambientals derivats de l’activitat o els riscos associats a situacions accidentals.

El sistema de gestió ambiental del Club Nàutic Vilanova està basat en:

- La Norma Internacional ISO 14.001:2015 - El Reglament (CE) núm. 1221/2009 del Parlament Europeu, de 25 de novembre de

2009 relatiu a la participació voluntària de les organitzacions en un sistema comunitari de gestió i auditoria ambientals (EMAS).



La base per a l’enfocament del sistema de gestió ambiental es fonamenta en el concepte Planificar - Fer - Verificar - Actuar (PDCA, en anglès). El model PDCA proporciona un procés iteratiu utilitzat pel Club Nàutic Vilanova per a assolir la millora contínua. Es pot aplicar al sistema de gestió ambiental i a cadascun dels seus elements individuals.

La metodologia PDCA es pot descriure breument com:

Planificar: Establir els objectius ambientals i els processos necessaris per a aconseguir els resultats d’acord amb la política ambiental de l’organització.

Fer: Implementar els processos.

Verificar: Realitzar el seguiment i la mesura dels processos respecte la política ambiental, inclosos els seus compromisos, objectius ambientals i criteris operacionals, així com informar sobre els resultats.

Actuar: Emprendre accions per a millorar contínuament l’acompliment ambiental.


L’esquema següent mostra com el marc de referència introduït per la norma ISO 14001:2015 es pot integrar amb el model PDCA.

Al repetir successivament el cicle PDCA s’obté la millora contínua del sistema de gestió ambiental.


5 Abast del sistema de gestió ambiental

El sistema de gestió ambiental (SGA) del Club Nàutic Vilanova contempla les activitats següents:

▪ Gestió dels espais concessionats per la Generalitat de Catalunya per a l’amarrament d’embarcacions, tant de socis del club com de transeünts que sol·licitin el servei d’amarrament.

▪ Gestió de l’escar per a la manipulació, manteniment i reparació d’embarcacions.

▪ Organització d’activitats esportives i socials per als seus socis: competicions d’embarcacions de vela, pesca, submarinisme, etc.

A més a més també es contemplen dins del sistema de gestió ambiental els serveis auxiliars següents:

▪ Subministrament de combustible, aigua potable i energia elèctrica a embarcacions

▪ Serveis de marineria

▪ Escola de vela

▪ Serveis de vestuaris i lavabos

▪ Servei d’aparcament de vehicles

▪ Servei de Bar – Restaurant (activitat gestionada per tercers)

▪ Manteniment general de les instal·lacions de l’organització

Les dades d’aquesta Declaració ambiental es refereixen a la gestió ambiental duta a terme pel Club Nàutic Vilanova durant l’any 2019.

L’abast objecte de verificació és:

● GESTIÓ D’ACTIVITATS NÀUTIC ESPORTIVES D’AMARRAMENTS I SUBMINISTRAMENT DE COMBUSTIBLE, ELECTRICITAT I AIGUA A EMBARCACIONS.

● GESTIÓ DE MARINA SECA PER AL MANTENIMENT D’EMBARCACIONS.

● ORGANITZACIÓ D’ACTIVITATS SOCIALS I ESPORTIVES: ESCOLA DE VELA, REGATES, PESCA, MOTONÀUTICA I SUBMARINISME.


6 Política corporativa

El President del CLUB NÀUTIC VILANOVA, en representació del Junta Directiva i de tots els socis del Club, és conscient de la importància de la qualitat i del medi ambient i, per això, es compromet a:

▪ Complir amb el requisits dels usuaris del Club i de les altres parts interessades. ▪ Complir amb la normativa i legislació vigents i altres requisits que l'organització subscrigui. ▪ La protecció del medi ambient, inclosa la prevenció de la contaminació, i altres compromisos

específics pertinents al context de l'organització. ▪ Millorar contínuament el sistema de integrat de gestió (qualitat i medi ambient) i l'acompliment

ambiental del Club. La nostra Política Corporativa es fonamenta en els principis següents:

▪ Oferir serveis que satisfacin la demanda dels usuaris del Club i de les altres parts interessades.

▪ Prevenció i minimització de possibles efectes perjudicials per al medi ambient. ▪ Actitud de permanent col·laboració amb els Organismes Públics competents en matèria

ambiental. ▪ Compliment continu de la normativa i la legislació aplicable, així com altres requisits amb els

que l'entitat es comprometi. ▪ Formació i implicació a tot el personal intern i extern, en la cultura de qualitat i millora

contínua i en el respecte i protecció del medi ambient. ▪ Comunicació als usuaris (socis, visitants, …) del projecte de qualitat i ambiental, amb la

finalitat d'implicar-los al màxim en millorar la qualitat dels serveis i el comportament ambiental del Club.

Per a assegurar que aquesta Política Corporativa es posa en pràctica i està al dia, la Junta Directiva, representada pel seu President es compromet a:

▪ Dotar dels recursos necessaris per a dur a terme aquesta política i garantir els compromisos adquirits.

▪ Recolzar la implantació del sistema integrat de gestió (qualitat i medi ambient). ▪ Definir objectius coherents amb aquesta política i els programes necessaris per a complir amb

aquests objectius. ▪ Comunicar-la a totes les persones que pertanyen a l'organització o que hi estan relacionades. ▪ Revisar-la periòdicament per a assegurar que segueix essent adequada per a l'organització.

Aquesta política està a disposició del públic i de totes les parts interessades. Vilanova i la Geltrú, 4 d’ abril de 2019

Jaume Ballbé Sendra President del CLUB NÀUTIC VILANOVA


7 Estructura documental

La documentació del sistema de gestió ambiental del CNV és la requerida per

- la Norma Internacional ISO 14001:2015,

- el Reglament (CE) núm. 1221/2009 del Parlament Europeu, de 25 de novembre de 2009 relatiu a la participació voluntària de les organitzacions en un sistema comunitari de gestió i auditoria ambientals (EMAS),

- el Reglament (UE) 2017/1505 de la Comissió de 28 d'agost de 2017, pel qual es modifiquen els annexos I, II i III del Reglament (CE) núm. 1221/2009 del Parlament Europeu i del Consell, relatiu a la participació voluntària d'organitzacions en un sistema comunitari de gestió i auditoria mediambientals (EMAS),


així com aquella documentació que el CNV considera necessària per a l’eficàcia del sistema de gestió ambiental.


8 Aspectes ambientals

A continuació es descriu la metodologia per a la identificació i avaluació dels aspectes ambientals del Club Nàutic Vilanova, amb la finalitat de detectar aquells que provoquen o puguin provocar impactes ambientals significatius, i així establir un sistema de control per a la seva prevenció i/o minimització.

Els aspectes ambientals del Club Nàutic Vilanova es van identificar a partir de l’avaluació ambiental inicial realitzada abans d’implantar el sistema de gestió ambiental.

Com a font de possibles aspectes ambientals també s’han tingut en compte els factors interns i externs del context de l’organització, així com les necessitats i expectatives de les parts interessades.

S’han considerat els aspectes associats a les condicions d’operació controlades així com les situacions d’emergència previsibles.

Definicions

Aspecte ambiental: element de les activitats, productes o serveis d’una organització que pot interactuar amb el medi ambient.

Impacte ambiental: qualsevol canvi en el medi ambient, ja sigui advers o beneficiós, com a resultat total o parcial dels aspectes ambientals.

8.1 Aspectes associats a condicions d’operació controlades

Dintre de les condicions d’operació controlades els aspectes es poden donar en:

▪ Condicions normals: Es tracta d’aspectes que es produeixen de forma normal durant l’execució de l’activitat o procés.

▪ Condicions anòmales: Es considera com a situació anòmala de funcionament, aquella que es pot donar al llarg de la realització d’una activitat o procés, però que no es troba inclosa dins de les activitats inicialment previstes (p. ex. arrencades, parades, manteniments, etc.). Tot i ser condicions anòmales, es realitzen de forma controlada.


Per a la identificació d'aspectes ambientals associats a les condicions d'operació controlades cal tenir en compte els aspectes següents:

Consum de recursos

▪ Consum d’aigua

▪ Consum d'energia elèctrica

▪ Consum de gas natural

▪ Consum de combustibles (gasoil, benzina)

▪ Consum de productes químics (pintures, dissolvents, …)

▪ Consum de materials auxiliars i de manteniment (olis, lubricants, greixos, …)

▪ Consum de paper i materials d'oficina

▪ Consum de productess de neteja, detrergents, ...

Emissions atmosfèriques i qualitat de l’aire

▪ Emissió de gasos de combustió

▪ Emissió de pols i partícules

▪ Emissió de COV's

Efluents líquids i medi aquàtic

▪ Abocaments d’aigües residuals sanitàries o inerts

▪ Abocaments d’efluents perillosos o tòxics

Residus

▪ Residus urbans o inerts (paper, cartró, vidre, plàstic, ferralla, ...)

▪ Restes de materials, d’envasos i embalatges (cartró, fusta, plàstic, envasos diversos, etc.)

▪ Residus de construcció i demolició (runes, ...)

▪ Maquinària i equips fora d’ús

▪ Residus catalogats com a perillosos

Molèsties a tercers no previstes en apartats anteriors

▪ Soroll

▪ Vibracions

▪ Olors

▪ Enllumenat

▪ Ús del sòl en relació a la biodiversitat del medi marí


Mètode de valoració

La valoració de cada un dels aspectes ambientals identificats es realitza amb base en el mètode següent:

V = M x P x G

On:

V = Valoració total de l'aspecte ambiental.

M = Valor relacionat amb la magnitud o freqüència fent referència a la durada o repetició de l'aspecte ambiental.

P = Valor relacionat amb el grau de perillositat, gravetat o toxicitat intrínseca de cada aspecte ambiental.

G = Valor relacionat amb el nivell de gestió que l’organització realitza sobre aquest aspecte ambiental.

També cal considerar els aspectes ambientals directes, sobre els quals l’organització té un control total, i els aspectes indirectes, sobre els quals l’organització té menys control, com ara els aspectes derivats del comportament ambiental dels socis o d’altres persones externes.

Criteri de jerarquització

La qualificació de l’aspecte, en funció de la puntuació suma dels 4 criteris, es realitza de la forma següent:

Valoració Classificació de l’aspecte

V < 9 No significatiu

V ≥ 9 Significatiu

Els aspectes considerats com a significatius són aquells sobre els que cal tenir un major control i seguiment.


8.2 Aspectes associats a situacions d’emergència

S’entén per situació d’emergència potencial els possibles accidents o incidents que es poden donar durant l’execució de les activitats o processos de l’organització, com ara vessaments accidentals, fuites, incendis, etc.

Per a identificar els diferents tipus d'incidents, accidents i situacions d'emergència potencial cal tenir en compte els aspectes següents:

▪ Vessament accidental de substàncies perilloses al mar

▪ Vessament accidental de substàncies perilloses al sòl

▪ Abocament incontrolat a la xarxa de clavegueram

▪ Enfonsament d'embarcacions

▪ Esfondrament de pantalans

▪ Incendi d'embarcacions

▪ Incendi a les instal·lacions

▪ Explosió

▪ Temporals de vent

▪ Fuita de gasos refrigerants

▪ Combustions incontrolades per mal funcionament

▪ Legionel·losi

▪ Caiguda de cotxes a l'aigua

▪ Reaccions químiques

▪ Presència d'hidrocarburs a l'aigua d'origen extern

▪ Presència de peixos morts a l'agua d'origen extern

▪ Residus sòlids diversos al mar

Mètode de valoració

La valoració de cada un dels diferents tipus d'incidents, accidents i situacions d'emergència potencial identificats, es realitza d'acord amb el mètode següent:

R = P x C x G

On:

R = Valoració de risc de la situació potencial

P = Probabilitat d'ocurrència del succés considerat


C = Capacitat de control existent (suficiència de les mesures de control existents per a controlar les conseqüències del succés en cas d'ocurrència)

G = Gravetat de les conseqüències, en el supòsit d'ocurrència i de què es produeixi pèrdua de control

Criteri de jerarquització

Es considera un aspecte potencial significatiu si el risc és igual o superior a 9, R ≥ 9.

Els riscos trivials (R < 3) i tolerables (3 ≤ R < 9) es consideren controlats.

Sobre els riscos moderats (9 ≤ R < 15) i importants (15 ≤ R < 30) s’han d’aplicar mesures de control en funció del risc (procediments d’actuació, plans d’emergència, formació, etc.)

Els riscos intolerables (R ≥ 30) es consideren no controlats i han de ser minimitzats desenvolupant plans d’acció.

Valoració de la situació potencial Classificació del risc

R < 3 Trivial

3 ≤ R < 6 Tolerable

6 ≤ R < 9 Moderat

9 ≤ R < 18 Important

R ≥ 18 Intolerable


8.3 Avaluació periòdica dels aspectes ambientals

Com a mínim un cop l’any es realitza una revisió i actualització del llistat d’aspectes ambientals i es tenen en compte els aspectes ambientals identificats durant l’any no considerats prèviament i que fan referència a:

▪ Modificacions en la política ambiental

▪ Nous requisits legals

▪ Nous productes o serveis realitzats pel Club Nàutic Vilanova

▪ Nous projectes i instal·lacions

▪ Auditories ambientals

▪ Comunicacions internes, de socis o d’altres parts interessades.

▪ Canvis en els factors interns i externs del context de l’organització.

▪ Canvis en es necessitats i expectatives de les parts interessades.

Els aspectes ambientals considerats significatius són registrats, i es prenen en consideració per a l’establiment dels objectius i metes del sistema de gestió ambiental.

En el punt 8.4 es presenten els resultats de la darrera avaluació dels aspectes ambientals del Club Nàutic Vilanova, realitzada l’any 2019.


8.4 Avaluació dels aspectes ambientals del Club Nàutic Vilanova

Un cop realitzada la valoració segons els criteris establerts, han resultat els següents aspectes significatius:

8.4.1 Valoració dels aspectes ambientals en condicions controlades

Consum de recursos

Aspectes Ambientals Impactes Ambientals D/I V Classificació Aspecte

Consum d'aigua Reducció dels recursos hidrològics potables limitats

D/I 6 Punt d’atenció

Consum d'energia elèctrica Reducció recursos naturals no renovables

D/I 6 Punt d’atenció

Consum de gas natural Reducció dels recursos de combustible fòssil no renovables

D/I 2 No significatiu

Consum de combustibles (gasoil, benzina)

Reducció dels recursos de combustible fòssil no renovables


Consum de productes químics (pintures, dissolvents, …)

Reducció de recursos naturals D 3 No significatiu

Consum de materials auxiliars i de manteniment (olis, lubricants, greixos, …)

Reducció de recursos naturals D/I 2 No significatiu

Consum de paper i materials d’oficina

Reducció de recursos naturals D 4 No significatiu

Consum de productes neteja, detergents, …

Reducció de recursos naturals D/I 4 No significatiu

Emissions atmosfèriques


Emissió de gasos de combustió Contaminació atmosfèrica Contribució a l'efecte hivernacle i escalfament global Pluja àcida (NOx, SOx) Smog Riscos per a la salut humana


Emissió de pols i partícules Contaminació atmosfèrica Riscos per a la salut humana

D 4 No significatiu

Emissió de compostos orgànics volàtils (COVs)

Contaminació atmosfèrica Destrucció de la capa d'ozó Riscos per a la salut humana

D 3 No significatiu


Abocaments


Abocament d’aigües residuals Alteració de l'ecosistema natural Eutrofització Disminució de la biodiversitat Mort d'espècies aquàtiques Riscos per a la salut humana


Residus no perillosos


Residus banals valoritzables Paper i cartró, plàstic, vidre Ferralla i altres residus metàl·lics Residus orgànics Rebuig

Contaminació del sòl Contaminació de les aigües subterrànies Detriment de la biodiversitat Bioacumulació Riscos per a la salut humana


Residus inerts o inertitzats Residus banals no valoritzables Residus de construcció i demolició (runes, ...) Llots, fangs, … Maquinària i equips fora d’ús



Residus perillosos


Piles, bateries, ... Contaminació del sòl Contaminació de les aigües subterrànies Detriment de la biodiversitat Bioacumulació Riscos per a la salut humana


Fluorescents Contaminació del sòl Contaminació de les aigües subterrànies Detriment de la biodiversitat Bioacumulació Riscos per a la salut humana


Olis usats Contaminació del sòl Contaminació de les aigües subterrànies Detriment de la biodiversitat Bioacumulació Riscos per a la salut humana



Absorbents (draps, sepiolita, …) Contaminació del sòl Contaminació de les aigües subterrànies Detriment de la biodiversitat Bioacumulació Riscos per a la salut humana


Residus de substàncies perilloses o tòxiques



Envasos buits de substàncies perilloses o tòxiques



Molèsties a tercers


Soroll Contaminació acústica Molèsties a tercers Riscos per a la salut humana


Vibracions Contaminació acústica Molèsties a tercers Riscos per a la salut humana


Olors Molèsties a tercers Riscos per a la salut humana


Enllumenat Contaminació lumínica D/I 2 No significatiu

Biodiversitat


Ús del sòl en relació a la biodiversitat del medi marí

Pèrdua de biodiversitat D/I 2 No significatiu


8.4.2 Valoració dels aspectes ambientals en situacions d’emergència potencial

Tipus d'Incident, Accident o Situació d'Emergència Impactes Ambientals R Classificació Risc

Vessament accidental de substàncies perilloses al mar

Contaminació de l'aigua del mar Disminució de la biodiversitat Mort d'espècies aquàtiques Riscos per a la salut humana

6 Moderat

Vessament accidental de substàncies perilloses al sòl

Contaminació del sòl Contaminació de les aigües subterrànies Contaminació de les aigües superficials Pèrdua de biodiversitat Riscos per a la salut humana

6 Moderat

Vessament accidental a la xarxa de clavegueram o llera

Alteració de l'ecosistema natural Eutrofització Disminució de la biodiversitat Mort d'espècies aquàtiques Riscos per a la salut humana

4 Tolerable

Enfonsament d'embarcacions Contaminació de l'aigua del mar Alteració del medi marí

12 Important

Esfondrament de pantalans Contaminació de l'aigua del mar Alteració del medi marí

4 Tolerable

Incendi d'embarcacions Contaminació atmosfèrica Contaminació de l'aigua del mar

12 Important

Incendi a les instal·lacions Contaminació atmosfèrica Riscos per a la salut humana

6 Moderat

Explosió Contaminació atmosfèrica Riscos per a la salut humana

6 Moderat

Temporals de vent Contaminació de l'aigua del mar Alteració del medi marí Riscos per a la salut humana

12 Important

Fuita de gasos refrigerants Contaminació atmosfèrica Contribució a la reducció de la capa d'ozó

4 Tolerable

Combustions incontrolades per mal funcionament

Contaminació atmosfèrica 4 Tolerable

Legionel·losi Contaminació atmosfèrica Afectació a la salut humana

4 Tolerable

Caiguda de cotxes a l'aigua Contaminació de l'aigua del mar Alteració del medi marí

4 Tolerable

Reaccions químiques Contaminació atmosfèrica Riscos per a la salut humana

4 Tolerable

Presència d'hidrocarburs a l'aigua d'origen extern

Contaminació de l'aigua del mar Alteració del medi marí

4 Tolerable

Presència de peixos morts a l'agua d'origen extern

Contaminació de l'aigua del mar Alteració del medi marí

4 Tolerable

Residus sòlids diversos al mar Contaminació de l'aigua del mar Alteració del medi marí

4 Tolerable


9 Objectius ambientals

9.1 Objectius ambientals 2019

Objectiu 1: Reduir un 15% el consum d’energia elèctrica propi del CNV

Accions a realitzar:

- Trasllat del comptador general dins de les instal·lacions del CNV i incloure’l dins del “checklist” de manteniment.

- Posar un comptador divisionari pels vestuaris i un altre per l’escar, per poder tenir un control individualitzat d’aquestes zones.

- Seguir instal·lant torretes que permetin la lectura individualitzada del consum d'energia elèctrica per a grans embarcacions.

- Dotar l'edifici social i administratiu amb un millor aïllament tèrmic i sistemes energètics més eficients.

- Instal·lació de 143 plaques fotovoltaiques, amb una capacitat per a generar 39 kwp (fase I)

Objectiu 2: Impacte ambiental mínim durant el període de les obres de remodelació del CNV


- Control del consum d’aigua durant les obres de construcció de l’edifici social i administratiu.

- Control del consum d’energia elèctrica durant les obres de construcció de l’edifici social i administratiu.

- Campanya de sensibilització per als industrials externs durant les obres de construcció de l’edifici social i administratiu.


Grau d’acompliment dels objectius

Objectiu 1: Reduir un 5% el consum d’energia elèctrica propi del CNV

L’objectiu inicialment plantejat era reduir un -15% el consum d’energia elèctrica propi del CNV, però durant el seguiment del segon trimestre del 2019 ja es va veure que aquest objectiu era poc realista i, per tant, es va decidir canviar al -5%.

● El consum d’energia elèctrica del CNV s’ha reduït un -5,88% en el 2019, respecte l’any anterior. Per tant s’assoleix l’objectiu.

● El nou edifici disposa d'aïllaments tèrmics més eficients i il·luminació led, per tant serà energèticament més eficient. Aquestes millores tèrmiques i d’il·luminació s'aniran materialitzant un cop l'edifici estigui a ple rendiment.

● S’han substituït algunes torretes antigues per altres amb millor tecnologia en els pantalans on hi ha embarcacions de gran eslora. Aquestes torretes permeten fer la lectura individualitzada del consum d’energia elèctrica. La intenció és anar substituint la resta paulatinament, fins a tenir un control del consum de les embarcacions de gran eslora.

● D’altra banda, s’ha començat els tràmits per al trasllat del comptador general dins de les instal·lacions del CNV.

● Queden encara pendents les accions següents, ja que depenen de les obres de remodelació de les instal·lacions del club:

- Posar un comptador divisionari pels vestuaris i un altre per l’escar, per poder tenir un control individualitzat d’aquestes zones.

- Instal·lació de 143 plaques fotovoltaiques, amb una capacitat per a generar 39 kwp (fase I)

Durant el 2019 hi ha una part del consum que és de les obres de construcció del nou edifici social, ja que no hi havia comptadors divisionaris.

En el 2020 es posarà en marxa l'edifici, per tant haurem de sumar al consum dels pantalans, el del propi edifici, que es preveu que sigui força important, malgrat les mesures d'estalvi implementades, especialment durant els primers mesos, fins que tota la nova maquinària no s'hagi estabilitzat.

Posteriorment hi haurà la posta en marxa de la planta desalinitzadora, que també té un consum elevat d’energia elèctrica.

La instal·lació de plaques fotovoltaiques ajudarà en el futur a estabilitzar el consum d’energia elèctrica de xarxa.

Per tots aquests motius, no tornarem a plantejar objectius de reducció d’energia elèctrica fins que no estigui tot en marxa i podem comparar períodes amb les mateixes condicions.


Objectiu 2: Impacte ambiental mínim durant el període de les obres de remodelació del CNV

● Durant les obres de construcció de l’edifici de vestuaris i lavabos es va crear la figura del responsable de riscos ambientals. Aquesta responsabilitat la ha assumit directament el director del CNV, responsable del sistema de gestió ambiental i de la qualitat i del CNV, amb el suport del contramestre.

● La seva missió ha estat fer un seguiment de les obres, controlar els consums d’aigua i energia elèctrica durant les obres, supervisar la gestió correcta dels residus de demolició i construcció, així com sensibilitzar els industrials externs sobre els aspectes ambientals.

9.2 Objectius ambientals 2020

Objectiu 1: Esdeveniments sostenibles

Es tracta de començar a treballar amb la mentalitat d'esdeveniments sostenibles en els esdeveniments del CNV.

Farem una prova amb 3 esdeveniments importants del CNV incorporant el concepte d'esdeveniment sostenible. Treballarem els aspectes següents:

- No utilitzar plàstics d'un sol ús

- Utilitzar productes de proximitat en el catering que ofereix el club als participants

- Correcta segregació dels residus dels residus que es produeixin durant l'acte

- Fomentar el transport sostenible dels participants, mitjançant algun incentiu.

Objectiu 2: Disminució del consum d'aigua embotellada


- S'instal·laran unes fonts d'osmosi inversa per al consum d'aigua de boca pel personal del club.

- S'ha de quantificar la despesa actual d'aigua embotellada per poder-la comparar amb la despesa un cop implantades les mesures.


10 Comportament ambiental

El comportament ambiental del Club Nàutic Vilanova es pot estudiar en base a diferents indicadors que permeten comprovar l’evolució del sistema d’una manera eficaç i real.

Per a calcular les ratios de comportament ambiental, els indicadors estan referenciats a alguna variable que representi el volum d'activitat, com ara el número de socis, o bé la superfície d'aigua ocupada (en m2).

Cada indicador està compost per una xifra A que indica l’impacte o consum total en el camp considerat, una xifra B que indica la producció global de l’organització (en el nostre cas el número de socis, o bé la superfície d'aigua ocupada (en m2)) i una xifra R, que indica la relació A/B.

La superfície d’aigua ocupada fins ara es calculava d'una manera aproximada, segons un mètode pactat amb Ports de la Generalitat per poder calcular la quota a pagar. Actualment el programa de gestió permet fer el càlcul de la superfície ocupada d'una manera més precisa. Per tant, a partir d'ara adoptem aquest nou criteri, i el fem retroactiu a 2018. S’ha corregit la dada de la superfície ocupada del 2018, aplicant la nova metodologia, passant de 23.948 m2 a 17.446.m2.

En la declaració de l’any 2018 es van detectar algunes dades errònies de l’apartat B dels anys 2013 i 2014. S’han corregit aquestes dades i ara figuren les dades correctes.

10.1 Consum d’aigua

L’activitat del Club Nàutic Vilanova implica inevitablement un consum important d’aigua que s’utilitza bàsicament pel consum propi de l’organització (oficines, sanitaris, reg, local social, …) pel consum dels usuaris als pantalans, per l’escar, per la piscina i pel restaurant.

Degut a les obres de construcció dels nous edificis, el restaurant ha estat tancat des de principis del 2018. Per tant es mostren només els resultats del consum d’aigua degut a les activitats pròpies del Club Nàutic Vilanova.

A continuació es mostren les dades de consum d’aigua de les activitats del CNV (sense comptar el consum del restaurant) del període 2010-2019:


Any A

Consum Aigua (m3)

B Sup. Aigua Ocupada

(m2)

R = A/B Consum Aigua

(m3/m2)

2010 7.773,00 25.269 0,308

2011 7.811,79 24.585 0,318

2012 7.188,00 24.870 0,289

2013 6.726,00 24.059 0,280

2014 6029,00 22.208 0,271

2015 7.456,00 22.014 0,339

2016 8.907,00 20.315 0,438

2017 9.216,00 20.316 0,454

2018 6.505,00 17.446 0,373

2019 7.761,00 17.868 0,434

El consum d’aigua del CNV ha augmentat un +16,49% en el 2019, respecte l’any anterior.

El consum extra pot ser degut a les obres i a l'increment d'activitat de l'escola de vela.

Les fuites d’aigua, tot i que es continuen produint, es consideren controlades. Gràcies a la verificació periòdica de les canonades, les fuites es detecten ràpidament i es reparen abans de que el consum d’aigua sigui excessiu. Concretament, s'han detectat algunes petites fuites als pantalans i un parell de fuites degudes a les obres de l'edifici principal.


A part de les fuites, el consum més important d’aigua del club és degut a les activitats pròpies del varador, el consum en els pantalans per part dels usuaris de les embarcacions i el consum degut a l’escola de vela.

El consum d’aigua segueix essent molt important i és un tema que preocupa el CNV des del punt de vista ambiental.

Per aquest motiu, durant el 2020 es preveu realitzar alguns canvis per a poder monitoritzar millor el consum d’aigua, com ara:

- Trasllat del comptador general dins de les instal·lacions del CNV - Posar comptadors divisionaris a les zones de escar i vestuaris i serveis, per poder

tenir un control individualitzat d’aquestes zones.

La instal·lació d’una planta desalinitzadora i altres sistemes de reaprofitament de l’aigua del varador i dels lavabos, són projectes que encara continuen en estudi. Cal analitzar la inversió a realitzar i el seu retorn.

Fins que no es realitzin aquests canvis que permetin monitoritzar el consum d’aigua i es decideixi la viabilitat de la planta desalinitzadora i altres sistemes de reaprofitament d’aigua, no es creu oportú plantejar un objectiu de reducció del consum d'aigua.

Tanmateix, durant el 2020 es seguirà fent la campanya de les bones pràctiques ambientals per tal d'aconseguir una major eficiència del consum d’aigua en el varador i també per a contribuir a fer un ús més responsable del consum d’aigua en els punts d’amarrament.


10.2 Consum energètic

Consum d’energia elèctrica

L’augment de la demanda d’energia elèctrica al Club Nàutic Vilanova ha anat creixent en aquests darrers anys per raons evidents. Cada cop hi ha més equipaments amb consum d’energia elèctrica i, paral·lelament, les embarcacions amarrades al Club, cada cop incorporen més dispositius elèctrics, com son els aparells d’aire condicionat, equipaments informàtics, nous sistemes de navegació, etc.

L’energia elèctrica s’utilitza per donar servei als amarraments, pel restaurant, i pel funcionament de les instal·lacions del club (oficines, local social, enllumenat, …).

Degut a les obres de construcció dels nous edificis, el restaurant ha estat tancat des de principis del 2018. Per tant es mostren només els resultats del consum d'energia elèctrica degut a les activitats pròpies del Club Nàutic Vilanova.

A continuació es mostren les dades de consum d’energia elèctrica de les activitats del CNV (sense comptar el consum del restaurant) del període 2010-2019:

Any A

Consum Energia Elèctrica (Mwh)


(m2)

R = A/B Consum Energia Elèctr. (Mwh/m2)

2010 389,44 25.269 0,0154

2011 362,50 24.585 0,0147

2012 391,27 24.870 0,0157

2013 411,13 24.059 0,0171

2014 395,14 22.208 0,0178

2015 400,51 22.014 0,0182

2016 403,41 20.315 0,0199

2017 408,67 20.316 0,0201

2018 420,56 17.446 0,0241

2019 405,41 17.868 0,0227


El consum d’energia elèctrica del CNV s’ha reduït un -5,88% en el 2019, respecte l’any anterior.

L’energia elèctrica es consumeix, principalment, en les activitats socials, en el propi consum de les instal·lacions del CNV i en els punts d’amarrament.

Les noves instal·lacions dels vestuaris amb sistemes energètics més eficients, com ara la utilització d’energia solar i la il·luminació per leds, han ajudat a contenir el consum.

Els edificis principals (encara en construcció) seran energèticament més eficients, per tant s’espera reduir el consum d’energia elèctrica per aquesta part.

De totes maneres, creiem que l’increment continuat del consum elèctric es deu als vaixells de gran eslora, dotats d’aparells d’aire condicionat i bomba de calor.

Per aquest motiu s’han substituït algunes torretes antigues per altres amb millor tecnologia en els pantalans on hi ha embarcacions de gran eslora. Aquestes torretes permeten fer la lectura individualitzada del consum d’energia elèctrica. La intenció és anar substituint la resta paulatinament, fins a tenir un control del consum de les embarcacions de gran eslora.

D’altra banda, s’ha fet un estudi per a la implantació de plaques fotovoltaiques, amb la finalitat de reduir el consum d’energia elèctrica de fonts no renovables.

- En la primera fase (2020) s'instal·laran 143 plaques fotovoltaiques, amb una capacitat per a generar 39 kwp

- En segona fase (2021) també s'instal·laran les plaques per al funcionament de la planta desalinitzadora i del varador. Fins a 249 plaques fotovoltaiques, amb una


capacitat per a generar 68kwp, repartides en tot el sostre disponible del CNV.

S’han seguit realitzat campanyes de sensibilització d’estalvi energètic en els punts d’amarrament, però no creiem que hagin estat efectives. De totes maneres, cal seguir amb la difusió de les bones pràctiques ambientals a nivell de socis, usuaris, proveïdors i personal del CNV.

En el 2020 es posarà en marxa l'edifici, per tant haurem de sumar al consum dels pantalans, el del propi edifici, que es preveu que sigui força important, malgrat les mesures d'estalvi implementades, especialment durant els primers mesos, fins que tota la nova maquinària no s'hagi estabilitzat.

Posteriorment hi haurà la posta en marxa de la planta desalinitzadora, que també té un consum elevat d’energia elèctrica.

La instal·lació de plaques fotovoltaiques ajudarà en el futur a estabilitzar el consum d’energia elèctrica de xarxa.

Per tots aquests motius, no tornarem a plantejar objectius de reducció d’energia elèctrica fins que no estigui tot en marxa i podem comparar períodes amb les mateixes condicions.

Consum de gas natural

El Gas Natural s’utilitza principalment per la calefacció i la producció d’aigua calenta sanitària en els vestuaris, i per la cuina del restaurant.

Degut a les obres de construcció dels nous edificis, el restaurant ha estat tancat des de principis del 2018. Per tant es mostren només els resultats del consum de Gas Natural degut a les activitats pròpies del Club Nàutic Vilanova.

A continuació es mostren les dades de consum de Gas Natural de les activitats del CNV (sense comptar el consum del restaurant) del període 2010-2019:

Any A

Consum Gas Natural (Mwh)


(m2)

R = A/B Consum Gas

Natural (Mwh/m2)

2010 65,70 25.269 0,0026

2011 39,98 24.585 0,0016

2012 44,17 24.870 0,0018

2013 53,75 24.059 0,0022

2014 47,47 22.208 0,0021

2015 39,89 22.014 0,0018

2016 53,48 20.315 0,0026

2017 35,46 20.316 0,0017

2018 30,09 17.446 0,0020

2019 30,74 17.868 0,0017


El consum de Gas Natural del CNV ha baixat un -11,98% el 2019, respecte l’any anterior.

El consum de Gas Natural del CNV prové dels vestuaris, per produir aigua calenta sanitària i per climatitzar l’espai. La climatització de l’espai, no depèn del nombre d’usuaris, ja que l’espai s’ha de climatitzar, hi hagi o no activitat. En canvi la producció d’aigua calenta sanitària sí que depèn de la utilització dels vestuaris.

El nou edifici de vestuaris, amb un millor aïllament tèrmic, juntament amb la campanya de conscienciació dels usuaris, han estat claus per a aconseguir l’objectiu.

La instal·lació de plaques solars per ACS i calefacció en l’edifici de vestuaris i lavabos ha contribuït de forma sustancial a la baixada del consum de Gas Natural durant el 2019.


10.3 Consum de carburants

El consum de carburants es deu majoritàriament al consum de les embarcacions. El consum degut a l’activitat pròpia del club ve donat per alguns equips i elements de transport, com ara el travel-lift, embarcacions pròpies pel servei del club, vehicles de transport, i altres petits equips auxiliars.

Dintre del consum de carburant cal distingir entre gasoil i benzina, essent el consum de gasoil molt més important que el de benzina.

A continuació es mostren les dades del consum de gasoil pel període 2010-2019:

Any A Consum Gasoil (l)


(m2) R = A/B

Consum Gasoil (l/m2)

2010 241.555 25.269 9,56

2011 254.330 24.585 10,34

2012 206.401 24.870 8,30

2013 185.892 24.059 7,73

2014 187.837 22.208 8,46

2015 170.607 22.014 7,75

2016 149.759 20.315 7,37

2017 155.016 20.316 7,63

2018 144.246 17.446 8,27

2019 154.692 17.868 8,66


Les dades del consum de benzina pel mateix període són:

Any A Consum Benzina (l)


(m2)

R = A/B Consum Benzina

(l/ m2)

2010 61.918 25.269 2,45

2011 64.861 24.585 2,64

2012 59.007 24.870 2,37

2013 54.287 24.059 2,26

2014 48.194 22.208 2,17

2015 56.598 22.014 2,57

2016 50.796 20.315 2,50

2017 57.385 20.316 2,82

2018 48.535 17.446 2,78

2019 46.478 17.868 2,60


El consum de gasoil de l’any 2019 ha pujat lleugerament un +4,71% respecte l’any anterior. Es considera que el consum de gasoil, tenint en compte els darrers anys, està força estabilitzat, amb petites variacions degudes, principalment, a l’activitat de pesca, ja els vaixells de pesca són els principals consumidors de gasoil.

El consum de SP/95 ha disminuït aquest any un -6,50% respecte l’any anterior. Els vaixells grans van amb diesel, en canvi les embarcacions petites van amb benzina.

Aquesta disminució del consum de benzina, en valors absoluts no és significativa, i està en la línia dels anys anteriors. Aquestes petites variacions en el consum poden ser degudes a diversos factors, com ara la disminució de socis, que ha estat més important en socis d'embarcacions petites, o bé que s'hagi anul·lat alguna prova esportiva per culpa de la meteorologia, etc.


10.4 Consum de material d’oficina

Pel que fa al material d’oficina el Club Nàutic Vilanova ha centrat el seu estudi en el consum de paper, ja que és el més significatiu.

Les dades de consum de paper pel període 2010-2019 són les següents:

Any A Consum DIN-A4 (unit)

B Núm. Socis

R = A/B Consum DIN-A4 per

Soci

2010 65.000 903 71,98

2011 45.000 891 50,51

2012 57.500 873 65,86

2013 72.500 827 87,67

2014 52.500 742 70.75

2015 42.500 712 59,69

2016 61.000 674 90,50

2017 33.500 617 54,29

2018 42.500 614 69,22

2019 42.500 577 73,66


Durant el 2019 el consum de paper ha augmentat un +6,41%, respecte l’any anterior, malgrat les mesures adoptades per a la reducció de paper, com ara la difusió de les comunicacions socials i esportives del CNV via SMS, correu electrònic, xarxes socials, etc., la tramesa de la facturació dels serveis del club via correu electrònic així com el disseny del “checklist” de manteniment de les instal·lacions per estalviar paper.

De totes maneres creiem que aquestes accions seran efectives per anar reduint progressivament el consum de paper.

Malgrat que el consum de paper és un tema que preocupa el CNV des del punt de vista ambiental, creiem que l’increment del 6,41% es pot explicar pel fet que el moment de la compra no coincideix amb el moment del consum.

De totes maneres durant el 2020 s’aniran fent més accions per anar reduint el consum de paper:

- Se seguiran fent campanyes de reducció i de reciclatge de paper a les oficines. - Se seguirà amb la política d’eliminar gradualment l’enviament de facturació i

informació als socis via correu postal i intensificar altres mitjans com ara el correu electrònic, xarxes socials, etc.

- També s’està estudiant la incorporació d’Apps amb la finalitat d’eliminar alguns registres en paper.


10.5 Gestió de residus

L’activitat del Club Nàutic Vilanova genera una gran varietat de residus: l’activitat de les oficines, les operacions de manteniment, el funcionament de l’escar, el restaurant, els residus generats pels usuaris, els actes socials, etc.

Residus urbans o inerts

El Club disposa de varis llocs de recollida selectiva dels residus urbans o inerts amb la finalitat de separar el paper i el cartró, els envasos reciclables, el vidre, i la fracció orgànica.

Els punt de recollida consisteixen en papereres per a cada tipus de residu situades al llarg del moll central per tal de facilitar als usuaris la separació selectiva dels residus.

D’altra banda, el restaurant disposa dels seus contenidors específics.

Residus tòxics o perillosos

Pel que fa als residus perillosos, aquests es disposen en els seus corresponents contenidors situats dintre del Punt Blau del Club Nàutic Vilanova.

Aquests residus són correctament emmagatzemats i gestionats fins que són retirats i tractats per part de transportistes i gestors autoritzats.

A continuació es detallen les quantitats de residus tòxics o perillosos gestionats durant el període 2010-2019.

La taula conté les dades dels residus generats per les activitats pròpies del CNV, bàsicament els residus generats al varador (quantitats expressades en kg).

Paràmetre A: Residus Tòxics i Perillosos generats (kg)

Tipus Residu (kg) 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019

Envasos Buits + Restes Prod. Perill.

1.331 1.736 1.918 1.510 1.640 1.349 1.137 692 850 848

Olis Minerals no Clorats i Lubricants

2.703 2.603 2.359 2.173 3.159 2.385 2.961 2.500 1.550 2.920

Res. Aquosos + Subst. Perilloses

751 610 568 1.396 796 230 590 1.680 0 732

Llods no Halogenats 241 621 979 651 598 746 631 390 464 0

Absorbents 216 131 197 94 270 265 132 67 72 520

Varis 620 473 469 292 429 273 357 633 591 297

Total 5.862 6.174 6.490 6.116 6.892 5.248 5.808 5.962 3.527 5.317


Paràmetre B: Superfície d’aigua ocupada, en m2

Es defineix Superfície d’aigua ocupada (m2) com a superfície de mirall d’aigua concesionada al Club Nàutic Vilanova, ocupada pels vaixells, excloent els canals de navegació.

Superfície d’aigua ocupada (m2)

Any 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019

Sup. Aigua Ocupada (m2) 25.269 24.585 24.870 24.059 22.208 22.014 20.315 20.316 17.446 17.868

Paràmetre R:

En el cas dels residus tòxics i perillosos generats per l’activitat del CNV, el paràmetre R s’obté de dividir la quantitat de residus tòxics i perillosos generats (paràmetre A) pels m2 de superfície d'aigua ocupada de cada any (paràmetre B).

Tipus Residu 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019

Envasos Buits + Restes Prod. Perill.

0,0527 0,0706 0,0771 0,0628 0,0738 0,0613 0,0560 0,0341 0,0487 0,0475

Olis Minerals no Clorats i Lubricants

0,1070 0,1059 0,0949 0,0903 0,1422 0,1083 0,1458 0,1231 0,0888 0,1634

Res. Aquosos + Subst. Perilloses

0,0297 0,0248 0,0228 0,0580 0,0358 0,0104 0,0290 0,0827 0,0000 0,0410

Llods no Halogenats 0,0095 0,0253 0,0394 0,0271 0,0269 0,0339 0,0311 0,0192 0,0266 0,0000

Absorbents 0,0085 0,0053 0,0079 0,0039 0,0122 0,0120 0,0065 0,0033 0,0041 0,0291

Varis 0,0245 0,0192 0,0189 0,0121 0,0193 0,0124 0,0176 0,0312 0,0339 0,0166

Total 0,2320 0,2511 0,2610 0,2542 0,3103 0,2384 0,2859 0,2935 0,2022 0,2976

L’activitat del varador, en termes de número de moviments del “Travel Lift” per m2 de superfície d'aigua ocupada, ha pujat lleugerament un +2,77% respecte l’any anterior.

Aquest augment de l’activitat del varador, es veu reflectit en la producció de residus perillosos associats a les activitats del CNV:

- Olis Minerals no Clorats i Lubricants (+83,93%) - Absorbents (+605,15%) - Residus Aquosos amb Substàncies Perilloses

L’augment dels absorbents es deu a vàries circumstàncies:


- Es van utilitzar molts absorbents quan es va realitzar la substitució de l’antic travel-lift pel nou, ja es va haver de desmuntar.

- Es va produir un vessament accidental d’oli al varador. - Actualment es recull més quantitat degut a la conscienciació del personal del CNV,

dels socis i dels industrials del varador d’utilitzar absorbents.

D’altra banda baixa lleugerament la producció de residus d’Envasos Buits amb Restes de Productes Perillosos (-2,59%) i els Llods no Halogenats, provinent de la neteja de les embarcacions a l’escar.

Finalment, hi ha alguns tipus de residus que el seu comportament és aleatori, ja que es produeixen de forma esporàdica i en baixes quantitats, com ara Dissolvents, Anticongelant, Aerosols – Esprais, Piles, … (definits a les taules anteriors com a “Varis”). Aquests han disminuït un -50,93%.

La quantitat total de residus perillosos del 2019 puja un +47,19% respecte l’any anterior.

D’altra banda, degut a les obres de construcció dels nous edificis, el restaurant ha estat tancat des de principis del 2018, per tant no s’han produït residus d’Olis i Greixos.

A continuació es mostren els gràfics d’aquests comportaments.


Gestió de residus MARPOL

El Club Nàutic Vilanova disposa d’una estació MARPOL per a la recollida d’aigües hidrocarburades provinents de les aigües de sentina i la recollida d’aigües sanitàries dels dipòsits de les embarcacions, per prevenir, així la contaminació de les aigües del mar.

Mesures per prevenir la contaminació

A la zona de l’escar hi ha una reixa interceptora d’aigües per evitar que restes de productes tòxics de l’escar puguin arribar al mar.

També disposem de barreres anti-contaminació per poder tancar la dàrsena i evitar l’entrada o sortida d’hidrocarburs en cas de vessament.


10.6 Petjada de carboni

Per tal de dur a terme aquest càlcul s’ha pres com a referència la “Guia pràctica per al càlcul d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle GEH” editada per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (versió març 2019).

Tal i com s’esmenta en la guia, és important notar que quan es parla de gasos d’efecte hivernacle (GEH) ens referim a CO2 equivalent (CO2 eq), que inclou els sis gasos amb efecte hivernacle que recull el protocol de Kyoto: diòxid carboni (CO2), metà (CH4), òxid de nitrogen (N2O), hidrofluorocarburs (HFC), perfluorocarburs (PFC), i hexafluorur de sofre (SF6).

El concepte “petjada de carboni”, és un terme que vol descriure l’impacte total que té una organització sobre el clima arran de l’emissió de GEH a l’atmosfera. Amb l’objectiu de quantificar aquesta petjada, cal aplicar un determinat protocol d’estimació i comptabilitat d’emissions de GEH.

A continuació es mostren les dades relatives a l’emissió de GEH resultants de l’activitat del Club Nàutic Vilanova

Energia Elèctrica

Any Consum anual (kWh)

Factor Conversió kg CO2/kWh Tm CO2

2010 492.510 0,297 146,28

2011 443.550 0,206 91,37

2012 461.920 0,267 123,33

2013 499.510 0,300 149,85

2014 502.580 0,248 124,64

2015 518.495 0,267 138,44

2016 523.007 0,302 157,95

2017 514.923 0,308 158,60

2018 420.558 0,392 164,86

2019 405.407 0,241 97,70


Gas Natural

Any Consum anual (m3)

Factor Conversió kg CO2/m3 Tm CO2

2010 15.780,70 2,158 34,05

2011 10.007,54 2,158 21,60

2012 7.360,53 2,158 15,88

2013 11.439,10 2,157 24,67

2014 13.514,00 2,158 29,16

2015 12.288,41 2,150 26,42

2016 12.264,62 2,150 26,37

2017 10.499,41 2,130 22,36

2018 2.855,84 2,150 6,14

2019 2.574,55 2,150 5,54

Gasoil

Any Consum anual (l)

Factor Conversió kg CO2/l Tm CO2

2010 241.555 2,612 630,94

2011 254.330 2,612 664,31

2012 206.401 2,612 539,12

2013 185.892 2,612 485,62

2014 187.837 2,612 490,63

2015 170.607 2,610 445,28

2016 149.759 2,471 370,05

2017 155.016 2,503 388,00

2018 144.246 2,520 363,50

2019 154.692 2,467 381,63


Benzina

Any Consum anual (l)

Factor Conversió kg CO2/l Tm CO2

2010 61.918 2,379 147,30

2011 64.861 2,379 154,30

2012 59.007 2,379 140,38

2013 54.287 2,379 129,16

2014 48.194 2,379 114,65

2015 56.598 2,380 134,70

2016 50.796 2,196 111,55

2017 57.385 2,196 126,02

2018 48.535 2,180 105,81

2019 46.478 2,134 99,18

Font: “Guia pràctica per al càlcul d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle” (versió març 2019) editada per la Oficina Catalana del Canvi Climàtic

Gasos Efecte Hivernacle (Tm CO2/any)

Any Consum anual (Tm CO2 eq)

Factor Conversió kg CO2/arbre (*) Arbres

2010 958,57 27.180 35,27

2011 931,58 27.180 34,27

2012 818,71 27.180 30,12

2013 789,31 27.180 29,04

2014 759,09 27.180 27,93

2015 744,85 27.180 27,40

2016 665,92 27.180 24,50

2017 694,98 27.180 25,57

2018 640,31 27.180 23,56

2019 584,05 27.180 21,49

(*) Font: “Resatauración edáfica y vegetal de una cantera: Nociones para minimizar el cambio climático”, estudi publicat per REDISA (Red de Ingeniería y Saneamiento Ambiental. S’ha pres com a factor l’espècie mediterrània més predominant, el pinus pinea.


Com es pot observar la principal font d’aportació de CO2 a l’atmosfera prové del consum de combustibles fòssils que generen les embarcacions dels usuaris.

Pel que fa a al consum d’energia elèctrica, la comercialitzadora actual no pot garantir la part d’energia verda subministrada i, per tant, no podem deduir aquesta part dels GEH. S’està estudiant un canvi de comercialitzadora que pugui garantir un percentatge d’energia provinent de fonts renovables.

Malgrat tot, els GEH, expressats en Tm de CO2 equivalent, han baixat un -8,79% respecte l’any anterior.

Els arbres poden considerar-se com a fixadors de Carboni o depuradors de contaminació ja que en el seu cicle de vida absorbeixen CO2 per a dur a terme la fotosíntesi, sintetitzant hidrats de carboni i alliberant oxigen (O2).

Una manera de valorar l’impacte ambiental que es genera de CO2 a l’atmosfera degut al consum energètic, és determinar la quantitat d’arbres que són necessaris per a absorbir tot el CO2 que s’ha emès.

En el nostre cas l’emissió de GEH és de 584,05 Tm CO2 equivalent, a 27.180 kg de CO2 per arbre, ens dona 22 arbres.


10.7 Ús del sòl en relació a la biodiversitat

Aquest indicador permet avaluar l’impacte ambiental que suposa la ocupació del territori per part de les instal·lacions del Club Nàutic Vilanova.

La concessió actual de la dàrsena esportiva del Club Nàutic Vilanova dona lloc a una ocupació d’una superfície total de 85.160,56 m2, dels quals 21.696,56 m2 corresponen a terra (superfície segellada) i 63.464 m2 corresponen a aigua.

El Club gestiona actualment de 817 punts d’amarrament, disposats en 12 palanques de 2,50 m d’amplada i llargàries que varien dels 80 als 150 m, connectades totes elles a un moll central de 7.184 m2 i amb una amplada de 32 m, a mes, i seguint els límits terrestres del Club es disposen dels molls de ponent i el de ribera ambdós amb una amplada de 4 m. i llargades de 110 i 190 m. respectivament, aquest últim, el de ribera, té continuïtat amb el citat moll de la Plaça del Port amb amplades que oscil·len dels 5 als 11 m i amb una llargada amb L de 100 m.

Així doncs, els 817 amarraments del Club disposen en total 3.026 m de moll, el que suposa una mitjana de 3,77 m per embarcació.

Al llarg del moll central hi ha les zones de capitania, vestuaris i serveis pels usuaris així com l’aparcament de vehicles amb un nombre de 269 places.

Annexat al moll central, hi ha tres àrees; per un costat una zona de 2.000 m2 destinada a l’àrea tècnica i a l’escar, una altre zona de 2.700 m2 destinada a la secretaria tècnica i varada esportiva i finalment uns 2.200 m2 pel restaurant i seu social.


11 Avaluació del compliment legal

El Club Nàutic Vilanova compleix amb la legislació ambiental vigent i s’assegura de mantenir actualitzats els nous requisits legals aplicables.

Els sistemes d’informació per a l’actualització dels requisits legals aplicables que el Club Nàutic Vilanova utilitza son:

✓ Contractació d’un servei de consultoria externa que s’encarrega d’informar a l’organització dels nous requisits legals.

✓ Ports de la Generalitat.

✓ Pla de Vigilància Ambiental.

✓ Associació Catalana de Ports Esportius i Turístics juntament amb la seva assessoria legal (B Advocats).

✓ Fundació Nereo

A mes a mes, el Club Nàutic Vilanova es la dàrsena esportiva del Port de Vilanova, que està gestionat per Ports de la Generalitat. Aquesta situació fa que Ports de la Generalitat porti a terme un “Pla de Vigilància Ambiental” al Club Nàutic Vilanova que implica, entre altres, la informació sobre qualsevol nou requisit legal i l’exigència del seu compliment.

Quan es detecta un nou requisit legal ambiental, el responsable de medi ambient estudia de quina manera aplica a l’organització, s’avalua el grau de compliment d’aquest requisit i es posen en marxa totes les accions necessàries.

Tots els requisits legals aplicables es troben en el “Pla de Vigilància Ambiental”. Anualment es revisa el compliment dels requisits legals juntament amb el servei de medi ambient de Ports de la Generalitat. En el mateix document s’indica l’estat de compliment de cada requisit així com les accions necessàries que cal dur a terme en cas d’incompliment total o parcial d’algun requisit.

El Club Nàutic Vilanova dóna compliment a la normativa i legislació següent:

Responsabilitat ambiental

- Llei 26/2007, de 23 d'octubre, de responsabilitat mediambiental

- Reial decret 2090/2008, de 22 de desembre, pel qual s'aprova el reglament de desenvolupament parcial de la Llei 26/2007

- Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats

- Reial decret legislatiu 1/2008, d'11 de gener, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'avaluació d'impacte ambiental de projectes

- Reial decret 1131/1988, de 30 de setembre, pel qual s'aprova el reglament per a l'execució del Reial decret legislatiu d'avaluació d'impacte ambiental

- Decret 114/1988, de 7 d'abril, d'avaluació d'impacte ambiental


Energia

- Reial Decret 47/2007, de 19 de gener, pel qual s'aprova el Procediment bàsic per la certificació d'eficiència energètica d'edificis de nova construcció

Atmosfera

- Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l'ambient atmosfèric

- Llei 6/1996, de 21 de novembre, de modificació de la Llei 22/1983

- Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera

- Decreto 833/1975, de 6 de febrero, por el que se desarrolla la Ley 38/1972, de 22 de diciembre. (BOE, nº 96 de 22 de abril de 1975)

- Orden de 18 de octubre de 1976, sobre prevención y corrección de la contaminación atmosférica industrial (BOE, nº 290 de 3 de diciembre de 1976)

- Real Decreto 100/2011, de 28 de enero, por el que se actualiza el catálogo de actividades potencialmente contaminadoras de la atmósfera y se establecen las disposiciones básicas para su aplicación

- Real Decreto 102/2011, de 28 de enero, relativo a la mejora de la calidad del aire

- Reial decret 1890/2008, de 14 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'eficiència energètica en instal·lacions d'enllumenat exterior i les seves instruccions tècniques complementàries EA-01 i EA-07

Soroll

- Reial decret 1367/2007, de 19 d'octubre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, de soroll, quant a la zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques

Aigua

- Directiva Marc de l'Aigua 2000/60/CE

- Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes.

- Reial decret 1471/1989, d'1 de desembre, que aprova el Reglament general per al desenvolupament i l'execució de la Llei 22/88

- Reial decret 1112/1992, de 18 de setembre, pel qual es modifica parcialment el Reglament general per al desenvolupament i l'execució de la Llei de costes

- Reial decret 849/1986, d'11 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament de domini públic hidràulic, que desenvolupen els títols preliminars I, IV, V, VI, VIII de la Llei 28/1985, de 2 d'agost, d'aigües

- Modificat pels Reials decrets 1315/1992, 995/2000, 606/2003, 907/2007, 9/2008, el Reial decret legislatiu 1/2001 i el Reial decret llei 4/2007

- Decret 83/1996, de 5 de març, sobre mesures de regularització d'abocaments


d'aigües residuals

- Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s'aprova el Reglament dels serveis públics de sanejament

- Decret 103/2000, de 6 de març, pel qual s'aprova el Reglament dels tributs gestionats per l'Agència Catalana de l'Aigua (modificat pel Decret 47/2005, de 22 de març)

- Ordre MAB/196/2002, de 7 de juny, per la qual s'aproven els models de declaració de l'ús i la contaminació de l'aigua i el de declaració de dades administratives i de facturació

Residus

- Directiva 2006/12/CE del Parlament Europeu i del Consell de 5 d'abril de 2006 relativa als residus

- Decisions de la Comissió 2001/573/CE, de 23 de juliol, i 2001/118/CE, de 16 de gener, relatives a la classificació dels residus

- Llei 22/2011 de residus

- Decret 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus

- Decret 93/1999 sobre procediments de gestió de residus

- Real Decreto 180/2015 de traslados de residuos en el interior del estado (BOE nº 83 07.04.2015)

- Decret 152/2017 sobre la classificació, la codificació i les vies de gestió dels residus a Catalunya

MARPOL

- Protocol de 1978 relatiu al conveni internacional per prevenir la contaminació dels bucs (MARPOL)

Residus tòxics perillosos

- Reial decret 833/1988 de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució de la Llei 20/1986, bàsica de residus tòxics perillosos. Modificat pel Reial decret 952/1997, de 20 de juny

- Real Decreto 952/1997, de 20 de junio, por el que se modifica el reglamento para la ejecución de la ley 20/1986, de 14 de mayo, Básica de Residuos Tóxicos y Peligrosos, aprobado por Real Decreto 833/1988, de 20 de julio (B.O.E. núm, 160, de 5 de julio de 1997)

Olis usats

- Reial decret 679/2006, de 2 de juny, pel qual es regula la gestió dels olis industrials usats


Piles i acumuladors

- Real decreto 710/2015, de 24 de julio, por el que se modifica el RD 106/2008, d’1 de febrero, sobre pilas y acumuladores y la gestión ambiental de sus residuos (BOE nº 177 de 25.07.2015).

Aparells elèctrics

- Real Decreto 110/2015, de 20 de febrero, sobre residuos de aparatos eléctricos y electrónicos. (BOE nº 45 de 21/02/2015)

Envasos i embalatges

- Llei 11/1997, de 24 d'abril, d'envasos i embalatges

- Real Decreto 252/2006, de 3 de marzo, por el que se revisan los objetivos de reciclado y valorización establecidos en la Ley 11/1997, de 24 de abril, de Envases y Residuos de Envases, y por el que se modifica el Reglamento para su ejecución, aprobado por el Real Decreto 782/1998, de 30 de abril

- Reial decret 782/1998, de 30 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament per al desenvolupament i execució de la llei 11/1997, de 24 d'abril, d'envasos i residus d'envasos

Contaminació del sol

- Reial decret 9/2005, de 14 de febrer, el qual estableix la relació d'activitats potencialment contaminants del sòl, els criteris i els estàndards per a la declaració de sòls contaminants

Ports de la Generalitat de Catalunya

- Llei 10/2019 del 23 de desembre, de ports i de transport en aigües marítimes i continentals

- Reial decret 2127/2004, pel qual es regulen els requisits de seguretat de les embarcacions d'esbarjo, motos nàutiques i emissions d'escapament dels motors

- Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya

- Reial decret 253/2004, de 13 de febrer, pel qual s'estableixen mesures de prevenció i lluita contra la contaminació a les operacions de càrrega, descàrrega i manipulació d'hidrocarburs en l'àmbit marítim i portuari

- Pla especial d'emergències per contaminació accidental de les aigües marines a Catalunya (CAMCAT)

- Llei 48/2003, de 26 de novembre, de règim econòmic i de prestació dels serveis dels ports d'interès general

- Decret 41/2007, de 20 de febrer, pel qual s'aprova el Pla de ports de Catalunya

- Decret 258/2003, de 21 d'octubre, d'aprovació del Reglament de desenvolupament de la Llei 5/1998, de 17 d'abril, de ports de Catalunya


- Decret 206/2001, de 24 de juliol, d'aprovació del Reglament de policia portuària

- Decret 17/2005, de 8 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament de marines interiors de Catalunya

- Decret 82/2010 del 29 de juny sobre el Pla d’Autoprotecció

Aparells a pressió

- Reial Decret 2060/2008 de 12 de desembre, Reglament d’equips a pressió i les seves instruccions tècniques complementàries

- Directiva per Aparells a Pressió de la Comunitat Europea 97/23/CEE

- Real Decreto 2090/2008 de aparatos a presión

Instal·lacions petrolíferes

- Reial decret 2085/1994, de 20 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament d'instal·lacions petrolíferes

- Reial decret 1562/1998, de 17 de juliol, pel qual es modifica la Instrucció tècnica complementària MI-IP 02 Parcs d'emmagatzematge de líquids petrolífers

- Real Decreto 1523/1999, de 1 de octubre, por el que se modifica el Reglamento de Instalaciones Petrolíferas, aprobado por el Real Decreto 2085/1994, de 20 de octubre, y las instrucciones complementarias MI-IP-03 aprobada por Real Decreto 1427/1997, de 15 de septiembre, y MI-IP-04, aprobado por el Real Decreto 2201/1995, de 28 de diciembre (BOE nº 253, de 22 de octubre de 1999)

- Reial Decret 1027/2006 sobre el contingut en sofre dels combustibles per a ús marítim

Instal·lacions tèrmiques en edificis

- Real Decreto 1027/2007 de Instalaciones térmicas en edificios (BOE 207 de 29.08.2007) modificado por Real Decreto 1826/2009 (BOE nº 298 de 11.12.2009)

- Real Decreto 238/2013, de 5 de abril, por el que se modifican determinados artículos e instrucciones técnicas del Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios, aprobado por Real Decreto 1027/2007, de 20 de julio (BOE nº 89 de 13.04.2013)

- Real Decreto 517/2014 sobre equipos de refrigeración (Control de fugas de gases que deterioran la capa de ozono y de efecto invernadero)

Legionel·la

- Real Decreto 865/2003, por el que se establecen criterios higiénico-sanitarios para la prevención y control de la legionelosis (BOE nº 171, de 18.7.03)

- Decreto 352/2004, por el que se establecen criterios higiénico-sanitarios para la prevención y control de la legionelosis (DOGC nº 4185 de 19.07.2004)


Baixa tensió

- Real Decreto 842/2002 Reglamento electrotécnico de Baja Tensión

Protecció contra incendis

- RD 513 de maig 2017 reglamento de instalaciones de protección contra incendios (RIPCI)

A continuació es detallen els requisits més rellevants i el seu estat actual:

Concessió de la dàrsena esportiva al Club Nàutic Vilanova

● 25/10/1985: El CNV obté la concessió per a la construcció i explotació d’una dàrsena esportiva a la zona de servei del port de Vilanova i La Geltrú, atorgada pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, per un termini de 20 anys.

● 18/10/1996: Atorgació per part de la Direcció General de Ports i Costes del Departament de Política Territorial de la Generalitat de Catalunya al Club Nàutic Vilanova una pròrroga de 10 anys del termini de la concessió atorgada per acord del Consell Executiu de data 25/10/85 per a la construcció i explotació de la dàrsena esportiva del port de Vilanova i la Geltrú.

● 19/04/2011: El Comitè Executiu de Ports de la Generalitat, atorga una concessió administrativa per a l’ocupació i explotació del moll oest de l’anomenada Plaça del Port de Vilanova i la Geltrú, zona adossada a l’actual concessió del Club.

● 17/02/2012: La Dir Gen de Transports i Mobilitat emet la circular 1/2012 relativa a determinats aspectes del règim concessional dels ports i les dàrsenes esportives. Al respecte emet el marc normatiu pel qual es regirà el procés d’adjudicació dels nous contractes de gestió.

● 20/07/2012: Ports de la Generalitat admet a tràmit la memòria justificativa redactada pel CNV per demanar la renovació de la concessió per l’explotació de la dàrsena esportiva del port de Vilanova i la Geltrú.

● 28/10/2013: Es publica en el DOCG el “Plec de clàusules administratives particulars i de prescripcions tècniques que regirà el contracte per a l’explotació de la dàrsena esportiva del port de Vilanova i la Geltrú” on es detallen les diferents dates en referència a la documentació a presentar per les corresponents etapes.

● 27/05/2014: Ports de la Generalitat adjudica al CNV el nou contracte de gestió de serveis per a l’explotació de la dàrsena esportiva del port de Vilanova i la Geltrú fins al 26 d’octubre del 2040.


● 25/10/2015: Entra en vigor el nou contracte de gestió de serveis per a l’explotació de la dàrsena esportiva del port de Vilanova i la Geltrú fins al 26 d’octubre del 2040.

● 19/04/2016: Finalitza l’autorització administrativa per l’ocupació i explotació del moll oest de la Plaça del Port de Vilanova i la Geltrú. A partir d’aquesta data la citada zona passa a formar part de la concessió global de la dàrsena esportiva del port de Vilanova (CNV).

Llicència municipal ambiental

● 27/11/2011: Informe favorable per part de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú on s’aprova l’atorgació de la llicència ambiental al Club Nàutic Vilanova condicionada a l’acta del control previ de les instal·lacions. L’atorgació està condicionada a la justificació d’haver revisat la instal·lació de certs punts de llums d’emergència i extintors. Aquest tràmit està previst realitzar-se abans del 15 de gener del 2012.

● 31/01/2012: L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú atorga la llicència ambiental al Club Nàutic Vilanova.

Legalització de la benzinera

● 01/06/1995: Registre per part de la Direcció General d'Energia del Departament d'Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya, d’instal·lacions de venda al detall de gasolines i gasoils d'automoció. Expedient núm. RES-17-197/95 (Exp. MINER núm. 20002)

● 15/07/2009: Acta favorable per part d'ECA, Secció d'Instal·lacions Petrolíferes sobre el control de la instal·lació realitzada i sobre el control de la documentació tècnica, referent a les obres de remodelació de la instal·lació petrolífera de la Unitat de Subministrament a Embarcacions del Club Nàutic Vilanova.

● 10/01/2012: S’han realitzat les proves d’estanqueïtat dels dipòsits de carburant amb resultat favorable.

● 25/01/2012: L’empresa Sigma, empresa subcontractada per Petrosuport, que és l’enginyeria de Petrocat (empresa subministradora de carburant) va emetre el corresponent certificat d’estanqueïtat. Aquest certificat té una validesa de 5 anys.

● Octubre 2016: Inici de les obres de reforma de la benzinera.

● 11/11/2016: S’emet el certificat de les proves d’estanqueïtat dels nous dipòsits, amb 10 anys de validesa.

● 12/01/2017: S’emet el certificat de direcció de finalització de les obres de reforma de la benzinera.


Llicència municipal ambiental de la piscina

● 06/08/2003: Concessió de la llicència municipal ambiental per part de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú al Club Nàutic Vilanova per adaptar a la normativa vigent una piscina comunitària d'ús privat a la zona portuària.

Llicència d'obertura d'establiment del restaurant

● 29/12/1998: Autorització per part de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú al Club Nàutic Vilanova a obrir l’establiment destinat a restaurant.

● 10/08/1999: Autorització per part de la Direcció General de Turisme del Departament d'Indústria Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya al Club Nàutic Vilanova per l'obertura de l'establiment restaurant-bar.

Gestió de residus

● 14/01/2009: Sol·licitud d'inscripció com a productor de residus a l'Agència de Residus de Catalunya segons Decret 93/1999.

● 15/07/2005: Contracte amb ECOPORT per a la gestió integrada de residus.

● 22/2/2014: Es presenta l’estudi de minimització de residus especials pel període 2013-2017.

● 22/4/2014: Es presenta la declaració de residus industrials del 2013 amb Codi de productor P-24611.1

● 6/10/2014: Es realitza l’acta d’inspecció per l’Agència de Residus de Catalunya respecte la gestió dels residus realitzada pel CNV.

● A partir de gener 2015 ECOPORT es fusiona amb SIRCAT que passa a ser el nou gestor de residus del CNV.

● El Club Nàutic Vilanova disposa d’una estació MARPOL per a la recollida d’aigües hidrocarburades provinents de les aigües de sentina i la recollida d’aigües sanitàries dels dipòsits de les embarcacions.

Preparació i resposta davant d'emergències

● 27/04/2007: Homologació definitiva del Pla d’Autoprotecció del Club Nàutic Vilanova per part de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya.

● 09/07/2009: Certificat d'homologació per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya dels plans d'autoprotecció del port de Vilanova i la Geltrú.

● 29/09/2010: Resolució d'aprovació dels plans interiors de contingències dels ports de la Zona Portuària Centre segons el RD 253/2004 per part de Ports de la Generalitat. Anteriorment el CNV no estava obligat a tenir el Pla d’autoprotecció, però la normativa ha canviat i ara s’exigeix que totes les dàrsenes esportives o no esportives


que formin part d’un port han de tenir un pla d’autoprotecció propi, no poden dependre del general del port.

● Abril 2011: Adaptació del Pla d'autoprotecció del Club Nàutic Vilanova segons normativa vigent.

● Agost 2013: Lliurament a Ports de la Generalitat del nou Pla d’Autoprotecció de conformitat amb el que estableix el Decret 82/2010 de 29 de juny.

● 18/11/2013: Ports de la Generalitat organitza unes jornades de formació per a tots els operadors del Port de Vilanova sobre el manual d’actuació del nou Pla d’Autoprotecció.

● 04/12/2014: El CNV obté per part de Ports de la Generalitat, l’homologació i aprovació del Pla d’Autoprotecció de les instal·lacions del CNV (inclòs en el Pla d’Autoprotecció del Port de Vilanova i la Geltrú aprovat el 27 de novembre del 2014).

● Es compleix la normativa de revisió anual i trimestral dels equips contra incendis.

● Es realitzen simulacres periòdicament.


12 Validesa de la declaració ambiental

Aquesta és la 10a Declaració Ambiental que realitza el Club Nàutic Vilanova i té una vigència d’un any a partir de la data de verificació i validació per part d’un organisme acreditat per ENAC com a verificador ambiental.

Es preveu l’elaboració de la següent Declaració Ambiental el primer trimestre del 2021.

Vilanova i la Geltrú,

Jaume Ballbé Àlex de la Fuente President del CNV Data: 28/02/2020 Director del CNV

DECLARACIÓ AMBIENTAL VALIDADA PER DNV GL BUSSINES ASSURANCE ESPAÑA, SL

D’ACORD AMB EL REGLAMENT (CE) NÚM 1221/2009, NÚM 2017/1505 i NÚM 2018/2026 Núm. d’Acreditació ENAC: ES-V-0005 Núm d’habilitació de la Direcció General de Qualitat Ambiental: 059-V-EMAS-R Data de Validació: Signatura i segell:


declaració ambiental 2019 club nàutic vilanova...vilanova, està protegida de l’acció de...

Documents