de l'edat mitjana al segle xviii:
TRANSCRIPT
1
De l'Edat Mitjana al segle XVIII:
Canvis en el paradigma de les idees
¿Com van afectar els canvis de valors a la cultura i
la llengua catalana d'aquest període?
Autors: Álvaro F. Falcão, Andrea Núñez, César Roselló, Cristina Prats,
Marina Yeste, Mikel Jiménez
Centre: Ies Sant Agustí. (Eivissa)
Correus electrònics: [email protected],
[email protected], [email protected], [email protected], [email protected].
Aquesta obra està subjecta a la llicència de Reconeixement-NoComercial-
CompartirIgual 4.0 Internacional Creative Commons. Per veure una còpia de la llicència, visiteu http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/.
2
Èpoques a tractar:
Alta Edat Mitjana
Baixa Edat Mitjana
Renaixement: Humanisme i Contrareforma
Barroc
Il·lustració
3
ALTA EDAT MITJANA
Context històric:
L'Edat Mitjana va ser una transició en tots els àmbits del model de l'Antiguitat tardana, el que vol dir que hi van ocórrer canvis econòmics deguts a la transició cap al model de producció feudal; canvis socials, per la desaparició del concepte de ciutadania romana i la definició dels estaments medieval; en l’àmbit polític, per la descomposició de les estructures centralitzades de l'Imperi Romà, que va donar pas a una dispersió de poder; i, finalment, en el tema ideològic i cultural, es va substituir la cultura clàssica per les cultures teocèntriques.
Durant l'Edat Mitjana europea la vida econòmica depenia de la terra, ja que aquesta constituïa la principal font de producció i capital, és a dir, predominava el feudalisme. La terra la posseïa l'elit eclesiàstica o militar, i els camperols venien la seva força de treball a aquests senyors a canvi de protecció i del dret a quedar-se amb un percentatge del que produïen. Les relacions que s'establien entre vassalls i senyors eren de molt diversa naturalesa, però sempre responien als interessos econòmics de l'amo de la terra. El feudalisme medieval va demostrar suficient flexibilitat com per permetre el desenvolupament de dos processos, que van afavorir una ràpida expansió. D'una banda, assignar un lloc a cada persona dins del sistema feudal. D’altra banda, assegurar un ordre, disciplina i estabilitat social per al món agrari després de la fi del període de les invasions.
El cristianisme va fer canviar de manera significant el pensament de les persones. Durant aquest període la religió, que s'havia desenvolupat a l'Imperi Romà, es va expandir per tota Europa. L'Església va tindre un paper molt important en aquest període: ho era tot. Tenia molta influència en els aspectes de la vida quotidiana, era rica i poderosa. Tant era el poder i la riquesa dels bisbes que amb freqüència es convertien en senyors feudals.
4
El paradigma medieval:
Els filòsofs de l’Edat Mitjana als regnes cristians pensaven que el cristianisme era la creença vertadera, una i única. L'àmbit de la filosofia, a l'Època Medieval, basa els seus qüestionaments a conèixer si eren compatibles la fe i l'Església amb la raó.
Els valors a l'Alta Edat Mitjana eren principalment teocentristes, un concepte ideològic en la qual Déu era el centre de l’Univers, tot havia estat creat per ell, tot estava dirigit per ell i no existia cap raó més que el desig de Déu sobre la voluntat humana. I realment ho era tot, inclosa la raó científica, ja que el món en el seu conjunt i el propi cosmos s'explicaven per voluntat divina i mística de Déu.
La Patrística:
La major part de la filosofia medieval va versar sobre Déu i els misteris del Cristianisme. A la primera etapa en la filosofia medieval, li va correspondre l'articulació definitiva dels dogmes cristians, la seva defensa davant d'altres religions i a la iniciació a la gent en la veritat de Crist , l'única possible.
Per aquesta raó, aquests primers pensadors van ser anomenats Pares de l'Església i el seu estudi i difusió es va denominar Patrística. N'és un exemple el cas particular d'Agustí d'Hipona, més conegut com a Sant Agustí.
Sant Agustí cercava solucionar el conflicte entre fe i raó. Durant la seva vida, ell va passar per moltes religions i corrents filosòfiques abans del teocentrisme cristià. Per això, el seu cristianisme és barreja constantment amb el neoplatonisme perquè ell no hi veia una gran distinció entre ambdós paradigmes.
A la seva obra, no distingeix entre religió i filosofia, sinó que considera les dues com a solucions equivalents per a una necessitat vital de l'home, com és la possessió de la veritat. I Sant Agustí va identificar una amb l'altra sense confondre-les: afirmava que, encara que el pensament religiós s'aconsegueix amb la fe, el filosòfic s'assoleix amb l'ús de la raó.
En l'aspecte ètic, Sant Agustí pensava que el mal era l'absència de Déu, tal com ho feia Plató. Deia que hi havia una gran distància entre Déu i el món, però ressaltava que l'ésser humà és un ésser espiritual, ja que, segons ell,té un cos material i una ànima que pot reconèixer Déu.
5
L'obra de Sant Agustí va tenir gran importància en la filosofia de tota l'Edat Mitjana, i fins i tot més posteriorment.
Efectes del paradigma medieval:
La societat medieval estava marcada per la falta de saber, la majoria de la gent era analfabeta, i els únics que sabien escriure eren els monjos.
La ciència en l'Alta Edat mitjana no va ser de gaire importància doncs estava molt limitada, ja que s’havia perdut l'accés als tractats científics clàssics, mantenint-se solament les compilacions resumides per les successives traduccions dels romans que havien fet al llatí.
Com l'Església sustentava tot el poder, difonia les seves creences i ideals, i com la població era molt inculta i no tenia cap tipus d'esperit crític, s'aferrava a ella. Òbviament, en sortia molt beneficiada, doncs controlava tot els territoris cristians. Tot girava al voltant de la religió i de Déu: l'art, la cultura, la música, la filosofia, les ciències, les festes, els naixements, casaments, etc. Déu apareix en el centre del món i de la vida de les persones. L'Església influïa en tots els àmbits de la societat, imposava normes i lleis i buscava la bona convivència de la societat. Els altres grans beneficiaris varen ser els nobles i els senyors feudals.
Però el teocentrisme també va tenir un altre caire d'efectes. A l'Edat Mitjana, es varen viure llargs segles de guerres entre el Cristianisme i l’Islam. A més de les conegudes croades a Terra Santa, en el segle VIII els àrabs varen envair quasi tota la Península Ibèrica. Aquesta invasió va fer als territoris que posteriorment serien catalanoparlants moltes aportacions culturals àrabs, que encara segueixen entre nosaltres.
El paradigma de l'Alta Edat Mitjana només va canviar més endavant a la Baixa. No va ser una idea contraria, sinó una altra visió teocèntrica, l’escolàstica.
6
¿Com van afectar els canvis de valors a la cultura i la llengua catalana d'aquest període?
La llengua catalana es va originar a partir de llatí vulgar: és el que es coneix com una llengua romanç, a finals del segle VII i a principis del VIII.
Les primeres mostres de textos escrits en llatí amb caràcter català daten dels segles IX i X (Forum Iudicum, un fragment de les lleis dels visigots, i les Homilies d’Organyà , una recopilació de sermons fàcils d'entendre per a l'audiència dels temples), i al segle XI ja trobem els primers textos íntegrament en català arcaic: Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet (datat entre 1080 i 1095) i el Jurament de pau i treva del comte Pere Ramon de Pallars Jussà al bisbe d’Urgell (probablement de l'any 1098).
Edició conservada del Forum Iudicum (Madrid, 1600)
7
BAIXA EDAT MITJANA
Context històric:
La Baixa Edat Mitjana és el terme que defineix a la segona etapa de l'Edat Mitjana. Cal diferenciar-la de l'Alta per diverses raons:
En la Baixa Edat Mitjana, varen sorgir les primeres universitats. Les universitats de l'època varen ser llocs educatius que es dedicaven a la recerca i producció del saber, substituir a les escoles palatines, monàstiques i episcopals de l'Alta Edat Mitjana. Això va causar que el coneixement deixes de ser domini únic dels clergues.
Les primeres universitats de l'Europa cristiana van ser fundades a Itàlia, a Anglaterra, a Espanya i a França, on s’estudiava sobretot dret, medicina i teologia. La primera va ser la de Bolonya (amb l'estudi en Dret, 1088), a la qual va seguir Oxford (abans de 1096), de la qual es va escindir Cambridge (1209), Palència (1208), Salamanca (1218, la primera amb estudis de Medicina), Pàdua (1222) i Nàpols (1224).
Durant aquest període, va sorgir una nova classe social: la burgesia. Aquesta nova classe social, formada pels artesans i mercaders que sorgeixen a les ciutats, bé a les antigues ciutats romanes que havien decaigut, bé en nous nuclis creats entorn de castells o encreuaments de camins -els pròpiament anomenats burgs-.
La burgesia va adquirir poder, i va començar a pressionar al poder polític de l’època (papat, imperi, monarquies) per a facilitar l'obertura econòmica de les urbs, per a què es reduïssin els tributs i es garantissin unes formes de comerç segures, a més d’una centralització de l’administració de la justícia i igualtat de les normes en amplis territoris que els permetessin desenvolupar el seu treball, al mateix temps que garantia que els que vulneressin aquestes normes fossin castigats amb igual duresa als diferents territoris.
8
El nou paradigma medieval. L'escolàstica:
La Baixa Edat Mitjana es caracteritza per la importància que adquireix l’Escolàstica, un nou corrent teològic i filosòfic del pensament medieval.
Aquest corrent va aparèixer en el segle XIII, com a evolució i contraposició indirecta amb la Patrística. Es basava en la ciència del filòsof Aristòtil i en el neoplatonisme grec i àrab. Tenia el propòsit de descobrir les causes més profundes i essencials de tot per a després practicar amb elles el mètode científic amb la reinterpretació del filòsof clàssic. D'aquesta forma, se cercava adquirir un saber principalment teològic i filosòfic, sent l'objectiu més important explicar l'existència de Déu mitjançant l'ús de la Raó, dotant també als textos d'un obvi caràcter proselitista cristià.
La filosofia Escolàstica no constituïa en l'època medieval una teoria tancada i dogmàtica, sinó que la paraula serveix per descriure el conjunt de les Escoles que, en diverses ciutats europees, es dedicaven a estudiar i comentar a Aristòtil, però des de perspectives molt diverses. És a dir, no hi ha una i única sinó moltes Escolàstiques medievals, les quals, la majoria de les vegades estaven en polèmica entre elles.
Els mestres gaudien de gran fama i grups d'alumnes es desplaçaven per les diverses universitats europees per escoltar-los. En principi, un escolàstic realitzava dos tipus d'activitats molt pautades al llarg d'un curs: la lectio (és a dir, la lliçó que consistia en un comentari de text, o ‘d'autoritats’, com es deia en l'època) i la disputatio (el debat sobre alguna qüestió oberta entre dos mestres prestigiosos). Dues o tres vegades a l'any, els mestres realitzaven una ‘disputatio de quodlibet’ (literalment ‘del que vulguis’), en la qual responien a qualsevol cosa que se'ls preguntés. Al principi, les disputes eren orals i públiques, encara que al final del període es van desenvolupar moltes per escrit.
Els escolàstics van recopilar els seus comentaris en diferents obres, a les quals discutien sobre diferents temes. El pensament escolàstic és molt ampli i no va tenir mai una sola línia a la qual se cenyeixin tots els autors. Però, en general, van debatre sobre tres problemes en particular:
-La qüestió dels universals, és a dir, l'existència real dels conceptes abstractes. En aquest sentit, els escolàstics es divideixen en ‘nominalistes’, que neguen l'existència real dels termes abstractes i ‘realistes’ que l'afirmen.
-El tipus relació entre raó i fe, que para ells deu ser de col·laboració, encara que sempre des de la supremacia de la revelació. La raó completa la revelació i és una facultat natural, existent en tot home. Si la fe fos irracional per a un escolàstic, seria falsa, d'aquí la seva obstinació a ‘demostrar’ racionalment la fe.
9
-La creació ‘ex-nihilo’, és a dir, ‘des del no-res’. Per als escolàstics Déu és ‘Causa incausada’ i, per això, calia justificar la idea mateixa de creació i el procés d'independència de les criatures respecte del pla diví.
A l'Escolàstica es pot destacar la figura de Sant Tomàs d'Aquino. Era un teòleg que va treballar com a professor de filosofia a la universitat de Paris. A la seva obra, va cristianitzar a Aristòtil, de la mateixa manera que Sant Agustí havia cristianitzat a Plató anteriorment.
Tomàs va voler demostrar que només existia una veritat (en aquest cas, la doctrina cristiana), a la qual podem acostar-nos en part mitjançant la nostra raó i les nostres observacions. L'altra part de la veritat és accessible gràcies al fet que Déu la revela a través de la Bíblia. Defensa un grau evolutiu d'existència des de plantes i animals fins éssers humans (s'hi destaca la igualtat entre homes i dones en ànima, encara que la dóna seguia sent considerada inferior en cos), i d'aquests últims als Àngels, i per sobre de tot Déu .
Efectes del canvi del paradigma medieval:
En la Baixa Edat Mitjana, el sistema econòmic es basava en l'agricultura, sota una forma feudal. Reialesa, noblesa i clergat posseïen terres que els camperols, que representaven el 80% de la població, s'encarregaven de conrear. Lliuraven les collites per al proveïment de la casa del senyor i la dels camperols, fins al segle XII, la producció es destinava exclusivament a l’auto bastiment dels habitants dels feus.
La terra va ser l'element d'unió entre els uns i els altres, entre els poderosos i el poble pla, a més de ser la base del sistema econòmic medieval, una terra cada vegada més productiva gràcies a la confluència d'una sèrie de factors que van animar als productors i que van propiciar l'auge en els cultius: millor comercialització dels productes i major demanda, derivada de l'augment de la població i del creixement del mercat urbà, ja que les ciutats albergaven cada vegada a més habitants.
En general, la religió i el teocentrisme varen tenir moltíssima importància en la Baixa Edat Mitjana, com també la tenia en l'Alta Edat Mitjana, però cal destacar el cas de la Península.
En la Península Ibèrica van conviure durant segles tres grans religions: la cristiana, la musulmana i la jueva, encara que no sempre de forma pacífica. Aquesta convivència de les tres religions, va suposar un enriquiment social, cultural i lingüístic del qual avui dia som afortunats. Desgraciadament, diverses causes varen empitjorar les relacions i fins i tot van marcar la fi de la presència àrab i jueva en el continent, donant pas al predomini d'una sola d'elles: la cristiana.
10
En política, la participació de l'Església també va ser clara. Des del punt de vista cultural, era també el clergat el màxim exponent, estant a les seves mans la producció intel·lectual, sobretot les traduccions i les transcripcions, essencials perquè avui dia puguem conèixer aquells segles.
Després de la Reconquesta, l'Església augmenta el seu poder a Espanya. Així, participa en la nova organització social i política del país.
S'ha de destacar també que, cap al 1481 (ja a la frontera amb el Renaixement), va succeir un esdeveniment molt important en aquesta època dut a terme pels Reis Catòlics, a la Península Ibèrica, Isabel i Fernando: la creació de la Inquisició. El terme "Inquisició" fa referència a les diverses institucions dedicades a la supressió de l’heretgia de l'Església Catòlica, fins i tot es castigava amb la pena de mort.
La Inquisició va resultar ser una de les eines més eficaces del poder absolut monàrquic. De fet, va ser l'única institució establerta que s'aplicava als seus dos regnes per igual, Castella i la Corona Catalanoaragonesa.
Finalment, l'any 1492 varen ocórrer dos fets molt destacables: la reconquesta de Granada, l'últim regne en mans dels musulmans, i l'expulsió dels jueus de la península.
¿Com van afectar els canvis de valors a la cultura i la llengua catalana d'aquest període?
Al començament de la Baixa Edat Mitjana, la frontera entre la llengua romanç, vulgar, i la llatina, culta, es va anar afeblint a mesura que creixia la consciència idiomàtica, fins que ambdues es van unificar al segle XIII. A partir d'aquell moment, la prosa va ser escrita en català, però en la poesia es va continuar utilitzant el provençal fins al segle XV.
Els trobadors van emprendre una petita revolució en substituir el llatí per una llengua vulgar, l'occità. Alguns trobadors provenien de la noblesa, com Guillem de Berguedà, i uns altres eren d'origen humil, com l'escriptor professional Cerverí de Girona, autor del cançoner més nombrós i considerat l'últim dels trobadors clàssics.
Al segle XIII va aparèixer una de les figures més emblemàtiques de l'edat mitjana, Ramon Llull, que va arribar a publicar 265 obres en català, llatí i àrab. Obstinat a demostrar als musulmans que s'equivocaven en les seves creences, va ser pioner en tota Europa a abordar la mística i la filosofia en una llengua vulgar. La seva aportació va ser molt important i fins i tot es podria afirmar que el català va doblegar el seu lèxic arran del seu treball.
11
Tal com marcava el paradigma de la seva època, la seva vida i la seva obra van estar condicionades per la voluntat d'estendre el cristianisme entre els infidels. Això el va portar a oposar-se a les doctrines d'Averroes, a proposar l'ensenyament de l'àrab i l'hebreu a les universitats més importants i a realitzar continus viatges per convertir els musulmans del nord d'Àfrica.
La importància actual de Llull radica en haver estat el creador de la llengua literària catalana en un moment en que les altres llengües romàniques es trobaven encara sense desenvolupar-se i tots els grans tractats s'escrivien encara en llatí, llengua que el mateix Llull va utilitzar també en molts treballs seus, així com l'àrab.
També va ser una de les figures més interessants de l'Edat Mitjana en l'àmbit filosòfic, creador del corrent filosòfic conegut com a llul·lisme, Llull mantenia que l'ésser humà pot conèixer i demostrar racionalment els misteris de la religió cristiana (veritats de fe). A això va dedicar la seva obra més significativa des del punt de vista filosòfic, titulada Ars Magna, en la qual exposa un complicat mètode universal per provar les veritats de la fe amb un llenguatge abstracte que prefigura la formalització lògica. En aquest sistema lògic-metafísic s'estableixen uns principis que, combinats amb certes regles, farien possible arribar totes les veritats assequibles a l'enteniment humà.
L'Església va intentar reforçar el seu paper adoctrinador, actualitzant l'estil i l'escenificació als temps que corrien. Van sorgir figures com la del franciscà Anselm Turmeda, Francesc Eiximenis o Vicent Ferrer.
Al segle XV Barcelona va entrar en un període de decadència, mentre que València va experimentar una rica activitat mercantil i cultural. En aquest context trobem a l'excepcional Ausiàs March, que per primera vegada va escriure poesia amorosa exclusivament en català. March va ser certament innovador perquè, sense disposar d'antecedents on reflectir-se, va configurar la mètrica, els recursos, el ritme o les imatges. Una peculiaritat que, de vegades, perjudicà la seva riquesa de forma, tan ben aconseguida pels trobadors.
També va ser a València on va sorgir una generació de poetes d'origen burgès que utilitzaven la realitat com a font literària. Per a ells, la literatura era una eina satírica que havia de procurar diversió. El seu corpus teòric tenia tres eixos destacats: la misogínia, l'anticlericalisme i la crítica social. La veritat és que l'estil dels seus versos era bastant descurat, però el seu llenguatge acostumava a ser ric i viu. El principal exponent d'aquest corrent va ser el metge Jaume Roig i la seva obra més reconeguda, l’Espill.
I no s'ha d'oblidar que el segle XV va ser una època de crisi per al model cavalleresc. Aquesta va ser la raó de l'aparició de l'obra anònima Curial i Güelfa i del Tirant lo Blanc del també valencià Joanot Martorell, escrita a partir de 1460.
12
RENAIXEMENT
Context històric
El inici del Renaixement va tenir lloc a Itàlia on, durant el s. XV, la Península no era un estat unificat sinó que es dividia principats, repúbliques i ciutats-estat. Aquestes exercien el seu domini i influencia als territoris circumdants, que estaven sotmesos al poder de governs autoritaris i aristocràtics que rivalitzaven en àmbits polítics, comercials i, fins i tot, artístics i literaris.
Eren ciutats riques, i va sorgir una nova classe burgesa, formada per mercaders enriquits a causa del comerç a llarga distància i banquers, que es va convertir en una classe cortesana, refinada i culta, de gusts exquisits, que adoraven l’art italià.
A més, els lectors renaixentistes van desenvolupar un gust per la lectura de llibres clàssics, degut a la quantitat d’obres que arriben a mans dels Europeus quan els savis, que eren convidats com a mestres, duien còpies d’obres clàssiques amb ells i, especialment, en mans dels grecs que fugien dels turcs durant la caiguda de Constantinoble en 1453, i s'obriren moltes noves biblioteques, centres d'estudi i universitats.
S'ha de destacar tota la importància que té la invenció de la impremta en 1450 per part de Gutenberg, doncs aquesta va col·laborar en la transmissió i difusió del saber (tant clàssic com el contemporani) a un públic més ampli.
Encara que el Renaixement va significar un gran tall en la història (fins i tot va marcar el pas de l’Edat Medieval a la Moderna) és als estats de la Península Ibèrica on aquesta influència passa més desapercebuda, degut a l’existència d’una noblesa que dominava políticament i s’apropiava del poder econòmic, a falta d'una classe burgesa d'importància, només present a Catalunya i València.
Els Reis Catòlics havien unificat Castella i Aragó però, encara que estaven units, actuaven com territoris independents: l'economia era diferent d’ambdós territoris, igual que la forma de regnar. Els Reis Catòlics van aconseguir liquidar les restes de feudalisme que quedaven però, mentre Castilla s’expandia acabant la Reconquesta i arribant a Amèrica en 1492, la Corona Catalanoaragonesa quedava estancada i endarrerida en l’expansió.
13
El paradigma renaixentista:
El nom de l’època, Renaixement, té un significat apreciable: tornar a néixer, i en aquest cas, tornar a interessar-se per una cultura quasi oblidada, com és la de l’antiguitat clàssica, i la superació dels esquemes medievals. Els renaixentistes s’interessen per la mentalitat racionalista i els valors ètics estètics grecollatins, amb la qual cosa sorgeix una nova mentalitat coneguda amb el nom d'ideologia humanista o Humanisme.
L' Humanisme va sorgir a Itàlia a finals del segle XIV i es va anar expandint per tota Europa durant els segles XV i XVI.
Aquesta mentalitat, característica del Renaixement, va trencar els esquemes que hi havia fins al moment, oposant-se a la doctrina teocèntrica que existia en l’Edat Mitjana, en que Déu era el centre de totes les coses, i exaltant les condicions humanes, tant pel seu físic com per les seves virtuts intel·lectuals, transformant a l’ésser humà en el centre de la societat i de l’univers i responsabilitzant als humans de donar sentit a la vida, utilitzant el coneixement racional i afirmant la manca de necessitat de creure en un totpoderós per explicar les nostres accions.
Per tant, aquesta mentalitat mostra a les persones com a éssers racionals, que tenen el poder i la capacitat d’avaluar el seu voltant, diferenciar el bé del mal i descobrir el que és real i vertader, retornant als corrents ideològics antics tals com el platonisme o l’aristotelisme.
Un dels filòsofs més remarcats de l’Humanisme, encara que a més de filòsof tenia molts altres oficis, és Leonardo da Vinci.
Més tard, a finals del segle XVI (amb el Concili de Trento, 1545-1563), va sorgir un altre moviment, la Contrareforma, que s’oposava a les idees humanistes al mateix temps que els que retornava al teocentrisme medieval. Això sí, la Contrareforma mantenia característiques que aplicaven la religió i a l'art de caire religiós.
Efectes del paradigma renaixentista:
Les idees renaixentistes varen repercutir en molts àmbits, tals com la religió, la ciència, l’economia, la societat i els conflictes bèl·lics.
Respecte a la religió, a causa de l’aparició de l’antropocentrisme, la societat valora, més del que es feia fins al moment, a l’ésser humà, deixant de banda a Déu i, encara que l’Església no perd tot el seu poder, sí que es veu reduïda notablement, passant a donar una imatge d'organisme polític corrupte.
Això sí, encara no es nega l’existència d’un Déu totpoderós, es comença a separar l'àmbit terrenal de l’espiritual. La fe, la religió, i fins i tot, la vocació sacerdotal, no cessen, conviuen paral·lelament amb els pensaments filosòfics humanistes de l’època, però es veuen afectats notablement. N'és un exemple l’art, que va trobar models vius i reals, i va deixar de centrar-se en les imatges religioses, per centrar-se en els homes i els paisatges, redescobrint la bellesa del despullat que havia set prohibida els segles anteriors.
14
A la ciència, podem trobar la química, o més ben dit l’alquímia -l’estudi de la transmutació dels materials-, doncs es va mantenir aquesta ciència medieval.
Però sens dubte al Renaixement s'hi destaca l’astronomia. Es varen millorar els sistemes d’orientació, per facilitar la navegació pel cada vegada més ampliat món. I, el que és més important, es va demostrar la falsedat del mapa còsmic geocèntric de Ptolomeu. Nicolás Copèrnic va proposar una teoria en que el Sol es trobava immòbil en el centre de l’univers i eren els planetes i nosaltres els que giràvem al voltant seu (mapa heliocèntric). Un dels defensors més importants de la teoria heliocèntrica, i qui va contribuir enormement a l'estudi dels astres amb la invenció del telescopi va ser Galileu Galilei.
Tots aquests avanços tecnològics no haurien sigut possibles si no fos pels canvis econòmics. La burgesia va implantar el model mercantilista (predecessor de l'actual capitalisme). Mentre que en èpoques anteriors l’economia estava basada en els béns materials (terra, principalment), aquest nou model dóna la major importància a aquells que posseeixen sous, és a dir, l’economia d’aquesta època es va basar primordialment en el comerç, i lògicament, la classe social més rica, important i poderosa d’aquest moment passà a ser l'alta burgesia (grans comerciants i els primers banquers).
Aquesta poderosa classe social rivalitzava amb la noblesa, imitant el seu estil de vida, i també per aconseguir obres d’art, i envoltar-se d’artistes, la qual cosa proporcionava prestigi als individus, tant nobles com burgesos.
Com van afectar els canvis de valors a la cultura i literatura catalana d’aquest període?
A l'art i les lletres es va revaloritzar el coneixement racional de la cultura clàssica. El prestigi de les llengües vulgars va haver de conviure amb les llengües clàssiques. Per tant, la cultura i literatura, centrant-se en les obres grecollatines, valorava notablement l’equilibri, la serenitat, l’harmonia i la natura i naturalitat, és a dir, la cultura i literatura renaixentista valora l’art que estilitza la realitat. La finalitat de les obres ja no és didàctica com en l’Època Medieval, sinó estètica.
També canvien els temes a tractar els quals, principalment, són la mitologia, la natura, l’amor i els temes pagans. Amb la Contrareforma, molts d'aquests elements es varen mantenir, combinant-se amb imatges de caràcter religiós (quadres d'escenes bíbliques, per exemple).
La cultura i literatura a la Corona Catalanoaragonesa també varen variar, com tot, assimilant l’Humanisme.
15
Els territoris catalanoparlants es varen veure marcats per una sèrie de factors durant el període renaixentista: la unió dinàstica dels regnes de Castella i Aragó, la cort i la noblesa dels Països Catalans es varen fer castellanes i el bandolerisme no deixava d’augmentar, dificultant els viatges i la difusió de noves idees. La manca d’una cort real va perjudicar greument la literatura catalana per la falta de mecenatge, demanda y difusió. Així, els homes de lletres van traslladar-se a altres regions on els fos possible donar a conèixer els seus escrits. Algunes d’aquestes regions són la cort virreial dels ducs de Calabria o les corts aristocràtiques dels comtes d’Oliva. Però, encara així, la literatura catalana manté unes característiques pròpies que no es donen en altres zones europees, degut a que els escriptors renaixentistes afegeixen modernitat a les seves obres, però mantenint elements tradicionals.
Alguns exemples d’aquesta literatura catalana són Joan Ferrandís d'Herèdia, amb la seva obra teatral La vesita, Cristòfor Despuig amb la seva obra en prosa Els col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa o el poeta Joan Serafí.
Joan Serafí, per exemple, utilitza les estrofes i estil trobadoresc, fixant-se en la poesia d’Ausiàs March, és a dir, elements tradicionals, combinant-los amb elements més nous com l'ús dels versos hendecasíl·labs i temes com l’amor platònic, a més d’observar i imitar la literatura de Dante i Petrarca. Un exemple d’obra seva és L'amor és que m'aturmenta.
16
BARROC
Context històric:
Es coneix amb el nom de Barroc al període que va des de finals del segle XVII fins a mitjans del segle XVIII (en alguns territoris com els espanyols). Durant aquest període es degrada el clima de convivència social, ja que predomina un clima de lluites polítiques, socials i religioses que desemboquen en una guerra econòmica i cultural de tots contra tots, a on cada individu lluita per si mateix en un clima de decadència i corrupció.
“L’home és un llop per a l’home”
Hobbes
Al segle XVII es prolonga la situació del segle anterior amb el moviment de la Contrareforma, que pretenia unir a la cristiandat en oposició al moviment anterior, el protestantisme. Aquesta situació provocà la divisió d’Europa entre els països catòlics i els protestants, causant continus conflictes religiosos. A pesar d’això, la Reforma encara seguia present i els reformats defenien una visió teocràtica de la societat i política, contribuint en la llibertat de consciència separant l’Església de l’Estat.
El poder es troba en mans de l’aristocràcia i l’Església que mostra la seva autoritat organitzant grans espectacles als que acudiran grans artistes i músics.
El paradigma barroc:
La filosofia de la primera meitat del segle XVII és una continuació dels corrents Renaixentistes, ja que es dóna importància als clàssics grecs i llatins, es tracten temes relacionats amb la natura i l’home i continuen els avenços geogràfics i colonitzadors per part de les noves potències europees. Aquesta filosofia és la que marcarà i embolicarà les diferents reflexions de la filosofia de Descartes.
Aquests pensaments repercuteixen en el pensament de la societat, ja que es recuperen moltes característiques de l’època medieval com, per exemple, que tot tenia un caràcter diví i això devia trobar-se imposat pel govern i acatat per tots els ciutadans del poble.
17
Efectes del paradigma barroc:
El pensament religiós medieval va repercutir, a més a més, en l’àmbit cultural, degut a que els religiosos van utilitzar l’art del Barroc com a mitjà per a difondre la fe catòlica. Però no van ser només ells, la burgesia i els estats absolutistes també es van valer d’aquest. A més d’això, també es va originar una crisi de l’Imperi i del Papat, la qual origina el concepte de política que va lligat al naixement i consolidació de l’Estat.
Aquesta època és coneguda també com “El Segle de la Física”, “L’Era de la Raó” i altres moltes expressions. Tot això es deu a la importància dels seus personatges. Entre ells podem trobar al filòsof francès René Descartes i al conegut científic escocès Isaac Newton. Per això es coneix al Barroc com a l’època de gran fecunditat per al món de la cultura, l’art i la ciència. Tots ells van formar part de la ciència nova del moviment.
La revolució en l'àmbit de les ciències físiques -revolució basada en observacions empíriques i no en raonaments metafísics o espirituals- cercava l'aprehensió de la realitat i la comprensió de les lleis immutables que regien l'univers, com per exemple va fer Newton amb les seves lleis matemàtiques universals.
Com van afectar els canvis de valors a la cultura i literatura catalana d’aquest període?
Durant el Barroc es crea literatura amb la finalitat de sorprendre i meravellar al lector, per això, es valora la llibertat absoluta per crear i distorsionar les formes, la condensació conceptual i la complexitat en l’expressió. Dos corrents estilístiques que exemplifiquen aquests caràcters són el conceptisme i el culteranisme.
El conceptisme es defineix com “aquell acte de l’enteniment, que exprimeix les correspondències que es troben entre els objectes”. Sobretot, el conceptisme se centra en el pla del pensament i per això fa ús dels recursos retòrics, com paradoxes i el·lipsis, i freqüents dilogies, que consisteixen a utilitzar paraules que posseeixen doble significat.
Per altra part, trobem el culteranisme, el qual es preocupa per l’expressió amb la qual es transmet el missatge mitjançant la llatinització del llenguatge, utilitzant metàfores, imatges, ús de l' hipèrbaton, cultismes, neologismes.... Aquesta preocupació del culteranisme per aconseguir una atmosfera d’encantament té com a objectiu fugir de la realitat quotidiana perquè els lectors s’instal·len en l’univers artificial i idealitzat de la poesia.
18
Aquests dos estils contribueixen a que el segle XVII fossi conegut amb el nom de “Segle d’Or”, degut a que es caracteritzà per la complicació de formes, el predomini del enginy, l’harmonia per damunt de la natura... A la literatura catalana d'aquest període, no s'ha d'obviar la importantíssima influència que els autors castellans varen tenir en la literatura catalana: Góngora, Quevedo, Calderón, Graciá, entre d’altres.
Una figura cabdal del barroc català fou el poeta i comediògraf Francesc Vicent Garcia, qui gaudí d'un gran prestigi posterior, fou l'únic que aconseguí formar una escola, que l'imità en aquells aspectes més secundaris i que s'allargassi fins ben entrat el segle XIX. Francesc Fontanella i Josep Romaguera, aportarien també contribucions importants durant el barroc.
El moment culminant d'aquest corrent pot situar-se durant la Guerra dels Segadors, quan hi hagué intents ja conscients de renovar i revitalitzar la cultura catalana i que fracassà amb la derrota dels exèrcits catalans. S'ha de destacar sobretot l'obra poètica i dramàtica de Francesc Fontanella. Altres figures del barroc català foren Pere Jacint Morlà i Josep Blanch, també de mitjan segle XVII. Josep Romaguera, entre els segles XVII i XVIII, mantenia amb relativa eficàcia aquests propòsits. Agustí Eura, Joan de Boixadors, Guillem Roca i Seguí i Francesc Tagell, de la primera meitat del segle XVIII, hi insistien amb desigual fortuna.
19
LA IL·LUSTRACIÓ
Context històric:
A mitjans del segle XVIII va ocórrer un gran canvi en les idees predominants en l'època: la Il·lustració, també coneguda com a "l'Era de l'Il·luminació". El moviment intel·lectual va tenir lloc principalment a Anglaterra i França, encara que més endavant es va estendre, durant fins a principis del segle XIX. El paradigma il·lustrat:
Els pensadors de la Il·luminació, influenciats per les revolucions científiques del segle anterior, creien que la ciència i la raó eren eines de lluita contra les idees tradicionals. El propi nom del període ho explica: els pensadors cercaven dissipar les tenebres de la humanitat mitjançant l’ús de la raó humana, construint un món millor amb l’eliminació de la ignorància, la superstició i la tirania.
A Philosopher Giving A Lecture at the Orrery
(Un Filòsof Donant Una Classe al Planetari) per Joseph Wright of Derby's (1765)
20
La idea del dret diví reial va ser posada en dubte, per exemple per Rousseau (The Social Contract). Es va escampar la idea que els reis no rebien el poder de Déu, sinó del poble. Aquesta nova idea implicava, lògicament, que el poble també tenia la possibilitat de llevar-los aquest poder.
Altres noves idees de gran transcendència varen ser la importància del propi raciocini de cada individu per ell tot sol, la igualtat davant la llei i la idea dels drets naturals.
La Il·lustració va ser un temps de gran optimisme en l'avanç positiu de la societat i l'abandonament de velles supersticions, que es pot resumir en dues paraules: “raó” i “igualtat”.
Encara que la Il·lustració no va tenir un marcat caràcter anticlerical, els pensadors del segle XVIII estaven, en la gran majoria, en contra del Catolicisme tradicional. A aquest període, el concepte de Deisme va guanyar molts d’adeptes, tal com tenia entre els filòsofs clàssics. Aquesta idea defensava un Déu sense connotacions ètiques ni morals, és a dir, que no intervé en cap cas al món humà: només el crea. Com si Déu només fos un rellotger que, després de crear i vendre el rellotge, no té res més a veure amb ell.
Efectes del paradigma il·lustrat:
La idea de la inexistència del dret diví va afavorir un augment de les crítiques a la corrupció de la monarquia i l’aristocràcia.
A França, aquesta nova forma de pensar, combinada amb una greu crisi econòmica (la monarquia de Louis XVI estava totalment fallida) i una llarga sèrie de males collites varen estendre la insatisfacció i la fam per tot el país. El 1789 aquesta sèrie de circumstàncies varen desembocar en la Revolució Francesa. A començaments d’aquesta, els revolucionaris varen cercar la creació d’una monarquia anticonstitucional, però els ideals antimonàrquics i la inutilitat de fer una nova constitució varen causar que, en 1792, Louis XVI i la seva dona, Marie Antoinette, fossin decapitats juntament amb centenars d'aristòcrates.
La visió racional científica, del període barroc, va ser aplicada a la pròpia societat durant la Il·lustració: valors, idees i, especialment, institucions i governs, varen evolucionar basant-se en els avenços científics i filosòfics.
21
¿Com van afectar els canvis de valors a la cultura i a la llengua catalana d'aquest període?
La contrapart d’aquest paradigma ideològic i social a l’art i l’estètica -inclosa la literatura- es coneixia com a neoclassicisme.
Als Països Catalans, però especialment al Principat, hi haurà encara al segle XVIII una forta presència de l'estètica del Barroc, que anirà difuminant-se progressivament, encara que evitant l’escriptura de textos de caràcter neoclàssic.
Per aquesta raó, els textos neoclàssics catalans cal buscar-los als territoris que en aquest segle estan sota domini francès i anglès: la Catalunya Nord i l'illa de Menorca, respectivament. No s’ha d’oblidar que França i Anglaterra són els dos estats més importants en aquell moment, tan política com culturalment, i els territoris per on s’havia expandit la Il·lustració.
A la Catalunya Nord, tot i que es pateix una repressió política i lingüística, hi trobem algunes peces de teatre neoclàssic escrites en català. Aquest teatre nord-català va tenir el seu màxim apogeu pels anys 70 i 80. Era un tipus de teatre que sovint consistia en reelaboracions de teatre hagiogràfic però adaptant-les a les normes clàssiques. També es feren adaptacions, versions i traduccions al català d'autors del teatre francès del segle XVII, com Molière, Racine i Corneille.
Menorca, en canvi, al segle XVIII anirà passant de mà en mà: va estar en diferents intervals de temps sota domini britànic, francès i espanyol. Durant els anys que va formar part de l'Imperi Britànic, va gaudir de certa independència, ja que pels britànics l'illa només era una base militar i naval.
Va ser en aquests anys que es va formar la Societat Maonesa de Cultura, que era una acadèmia típica de l'època neoclàssica on el català era oficial i obligatori. La gent de la Societat Maonesa va fer un gran nombre de traduccions al català -Molière, Goldoni, Moratin...-, i alguns dels seus integrants varen escriure obres pròpies del teatre culte, com és el cas de Joan Ramis i Ramis (Maó, 1746-1819) o d'Antoni Febrer i Cardona (Maó, 1761-1841). Quant a la prosa, i al marge de la Societat Maonesa de Cultura, s’escriuen duran aquest període diverses cròniques i dietaris, un del mateix Joan Ramis. També es varen fer traduccions i textos de caire lingüístic. No hi trobem, però, obres narratives de ficció.
22
Bé, si el nostre treball us ha agrada’t podeu veure la seva versió en pàgina web a la següent direcció:
http://chimpanzes4b.wix.com/canvisdideologies
BIBLIOGRAFIA
Joan Buades Beltran, Reminyola [blog] Disponible a: http://reminyola.wordpress.com Roberto L. Pajares Alonso, Historia de la música con imágenes y audiciones (Volumen 1). Primera edició. Editorial Vision Libros, 2010. ISBN: 9788498869071 Govern de les Illes Balears (Conselleria d'Educació i Cultura), Diccionari del Teatre a les Illes Balears (Volum II, P-Z). Palma (Mallorca), 2006. [Llibre en línia] Disponible a: http://books.google.es/books?id=12hDLBGKBXUC&printsec=frontcover&hl=es#v=onepage&q&f=false Quinzè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, Llibre de ponències (pp. 167-172, Francesc Abel, "Actituds i valors en medicina"). Sant Cugat del Vallès, 1996. [fragment en línia] Disponible a: http://taller.iec.cat/cmibllc/fons/15/15.01.020.pdf Generalitat de Catalunya [gencat.cat], Culturcat [en línia] Disponible a: http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/ Generalitat de Catalunya [Departament d'ensenyament], Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya [en línia] Disponible a: http://www.xtec.cat Grup Enciclopèdia Catalana, Gran Enciclopèdia Catalana [enciclopèdia en línia] Disponible a: http://www.enciclopedia.cat Diversos autors, Encyclopædia Britannica [enciclopèdia en línia] Disponible a: http://global.britannica.com Joseph Pérez, Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes "La sociedad española del Renacimiento" [ article en una enciclopèdia en línia] Disponible a: http://www.cervantesvirtual.com/bib/historia/CarlosV/6_2_josep_perez.shtml
Wikimedia Foundation Inc. , Viquipèdia [enciclopèdia en línia] Disponible a: http://ca.wikipedia.org Wikimedia Foundation Inc., Wikipedia [enciclopèdia en línia] Disponible a: http://en.wikipedia.org
23
Centre de Documentació Ramon Llull [Universitat de Barcelona, Facultat de filologia], Qui és Ramon Llull? [en línia], Barcelona. Disponible a: http://quisestlullus.narpan.net Khan Academy, Khan Academy [plataforma d'ensenyament en línia] Disponible a: https://www.khanacademy.org The Annenberg Foundation, Annenberg Learner [plataforma d'ensenyament en línia] Disponible a: http://www.learner.org Televisió de Catalunya (tv3.cat), Històries de Catalunya [televisió en línia] Disponible a: http://www.tv3.cat/historiesdecatalunya DocuTV "DocuMentalesTeVe" (YouTube), The French Revolution [reportatge en línia] Disponible a: http://www.youtube.com/watch?v=CUrEJBsWLfA Jorge Juan Lozano Cámara, Claseshistoria.com [en línia] Disponible a: http://www.claseshistoria.com Vicente Moreno Cullell, Sàpiens "Ciències socials en xarxa" [blog, diversos articles a una revista en línia] Disponibles a: http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa History.com Staff, History.com "Crusades"[article a una revista en línia], 2010. Disponible a: http://www.history.com/topics/crusades Escuelapedia, Escuelapedia "Burgueses" [article a una revista en línia] Disponible a: http://www.escuelapedia.com/burgueses/ González Lázaro, Revista Caos "Feudalismo" [article a una revista en línia], 2011. Disponible a: http://www.revistacaos.com/feudalismo.html Tomás "tomperez" Pérez Molina, Historia del Arte [blog] Disponible a: http://tom-
historiadelarte.blogspot.com.es Tomás "tomperez" Pérez Molina, El Renacimiento: Introducción Histórica [presentació en línia] Disponible a: http://www.slideshare.net/tomperez/el-renacimiento-introduccin-histrica#btnPrevious Mónica "monsala" Salandrú, El Renacimiento: contexto histórico y características generales [presentació en línia] Disponible a: http://www.slideshare.net/monsala/el-renacimiento-contexto-histrico-y-caractersticas-generales "jpholly", The Baroque period [presentació en línia] Disponible a: http://www.slideshare.net/jpholly/the-baroque-period