de brocÀ_el romanticisme i nosaltres

7/29/2019 DE BROC_El Romanticisme i nosaltres

1/11

9

EL ROMANTICISME I NOSALTRES *

Salvador DE BROC

Abans de comenar la meva exposic i sobre el romanticisme i la nos-tra realitat davui, voldria expressar el meu agrament als responsables dela secci de filosofia de lInstitut dEstudis Catalans i en particular a lamicJordi Sales, qui mhonora amb geners excs a linvitar-me a parlar enaquesta inauguraci de curs. Si sem permet, afegir que em sento feli altenir locasi dadrear-me a vosts en aquesta docta assemblea, tot re-cordant que fa uns noranta anys, un dels vuit membres fundadors delInstitut fou el meu oncle avi Guillem M. de Broc. Mirar destar alnivell del meu avantpassat i de merixer, si ms no, la benevolncia detots vosts.

Com el seu correlat filosfic, lidealisme alemany, el romanticisme tper base comuna un sentiment i una nsia delevaci de lesperit hum,un fenomen que arrenca, b que llunyanament, de lpoca renaixentista ique assoleix una autoconscincia crtica i un gir de dignitat moral en unaperpectiva on all que importa -creativitat, llibertat, possibilitat dascensiintellectual i moral- representa la donaci de sentit a la prpia vida i almn (amb ladjectiu alemany sinngebend). Terminolgicament, la pa-raula romntic an pel davant del Romanticisme. Venia, com se sap,del francs roman, novella, i es va difondre sobretot a Anglaterra i aAlemanya a la segona meitat del segle XVIII en el sent it democionant isensacional ms que prpiament en el de novellesc. Rousseau, en tot cas,ja havia emprat el terme a Rveries dun promeneur solitaireen fer la clebrecomparaci les rives du lac de Bienne sont plus sauvages et romanti-ques que celles du lac de Genve, i el jove Werther explicava que elparatge on conegu Carlota, un jard, li va semblar un dels ms romnticsque mai havia vist produts per la naturalesa i per lart.

Tanmateix, e l Romanticisme s, sobretot, un esta t de lesperit que espot definir, malgrat la seva ambivalncia, per dues notes concretes: inti-mitat i sentit de la histria. La primera, identificable dentrada a partirdafinitats tendencialment oceniques, comenant pel paisatge. s elmoment preludiat per la pintura francesa de Fragonard, Watteau, etc.,que culmina en la molt superior -per b que ara ens pugui semblar unamica empalagosa- pintura anglesa de jardins i nens blaus. Lawrence,Turner, Constable, Reynolds, Gainsborough en serien els representantsms destacats. O b la realitat gira a lentorn de la nostra sinceritat es-

* Lli inaugural de la Societat Catalana de Filosofia. Curs 1998-1999.


2/11

10

pontnia, creadora dun mn que brollaria de la fontana de la intimitatmoral i sentimental, o b per mitj del jo objectiu, millor encara, perlelement de la jotat, per entrar en la nova i forada terminologia delidealisme filosfic, acaba absorbit en lesperit total, lAbsolut o la Idea,de Hegel.

La conscincia, o autoconscincia, de viure un determinat i privilegiatmoment cultural i histric, fins i tot de pertnyer a una generaci, s unaltre tret distintiu del moviment romntic. Els seus membres se sabien

romntics, per sobretot sautocomprenien ells mateixos com a mo-derns, fills duna poca oberta per dos exemples referencialment his-trics: la declaraci dindependncia de les colnies angleses a lAmricadel Nord el 1776 i la revoluci francesa a Europa el 1789. Von Balthasarha utilitzat lexpressi creixement de lesperit de lhome per tal dindicarun sentiment dassimilaci duna realitat tamb en expansi. Aquest creixe-ment es trobaria a la base del Renaixement, com a intent de colonitzaci,en un doble sentit, geogrfic i espiritual, de tota la realitat. En arribar elRomanticisme, entra tamb un nou intent dunitat en la visi del mn, sib la noci del Romanticisme com a tendncia arrenca probablement dela coneguda frase de Schlegel sobre la novella com a forma moderna delepopeia. Tamb de la corresponent investidura de Schlegel amb la dig-nitat de filsof romntic, per no dir res de lafirmaci de Hegel segons laqual aleshores sinicia duna vegada per totes, lpoca cristiano-romnti-ca, cim i sntesi de la histria, regne definitiu de lEsperit absolut.

Aquesta grandi loqncia ens dna e l to del d iscurs romntic. Un toque permet dendinsar-nos en una ms precisa caracteritzaci dun mo-viment que es fa difcil de conceptuali tzar en la seva essncia, perquremet constantment a una mena de sentiment csmic o postura vital,aviat sen dir concepci del mn o Weltanschauung. En la seva realitat

ms profunda, el Romanticisme resulta af a la mstica i adversari de laIllustraci en la mesura en qu desplaa els valors i objectius moralsdominants fins a la Gran Revoluci, duna banda, mentre que daltra si-tua la realitat vertadera en la vida, entesa no ja com a metfora de linfinitsin com a presncia mateixa daquest infinit, com la connexi del mninterior, dels anhels del cor hum amb la naturalesa exterior, a travs detotes les formes de la veritat csmica. A la limitada i clara certesa cient-fica de la ra illustrada, prpia de la concepci kantiana, succeix la cons-cincia, ambiciosament especulativa, desfermadament terica, de ser totala realitat (Die Vernunft ist die Gewissheit alle Realitt zu sein). Per aixtampoc no suposa una irrupci sobtada. s la culminaci dun procsque sinicia en el Renaixement tard amb el gir antropolgic del pensa-ment que clausura la metafsica clssica. Hi ha un significatiu desplaa-ment de lequilibri que tendeix a no ultrapassar els lmits de la humanitati a moures en lmbit de la ra finita, al desbordament sentimental iembriagador de Rousseau i de la poesia romntica alemanya i anglesa.

Pel que fa a la filosofia, Fichte volgu interpretar Kant convertint lavoluntat en lelement nomnic, mentre Schell ing opos al logicisme deHegel el voler com a principi existencial i la llibertat en lluita constantamb la necessitat, en un drama csmic que abraava lhome i lAbsolut.Schopenhauer lligava tamb la voluntat a linstint de viure, el principi deconservaci i la impetuosa tensi dexistir. Tots ells sinclinaven a desen-


3/11

11

volupar una filosofia de lexistnci a i no de les snc ia. En nom delirracional, dels sentiments, del somni, de lxtasi artstic i amors o bde la voluntat de poder, laspiraci a linfinit fou proclamada com adeure primordial, com alliberament de qualsevol construcci, com a re-torn a lespontanetat, a lautonomia de lhome dacci, i el que importams, com a gran secr et i autntic imant de la felicitat humana.

Davant la progressiva reducci racionalista del mn, lactitud delromntic fou la fugida sense fi, una mena de nomadisme espiritual a tra-

vs de l espai extern i intern en un viatge esgotador i incert. Una vegadasha recorregut la geografia del mn, sha urbanitzat el planeta, el subjec-te romntic ha de recrrer a lexploraci del temps, ha diniciar una colo-nitzaci mitolgica del viatge interior a la r ecerca de paradissos nascutsen lunivers onric o en el mn de les drogues. Poe, Baudelaire, Rimbaud,en sn alguns exemples. Per tamb Stevenson, A. Huxley i E. Jnger.Aix, lespai romntic s assenyalat per la projecci centrfug a envers unpassat lluny o senzillament cap a universos irreals.

Aquesta nsia de totalitat, aquesta confiada obertura a linfinit, ja shaviadonat entre els segles XV i XVII. La relaci mgica amb la naturalesa,caracterstica de la Naturphilosophie romntica, havia estat present enfigures com Paracels, Bruno i Bhme; ms tard, en Spinoza. La nociduna unitat i duna infinitud de lUnivers, aix com la mitificaci de laNaturalesa, considerada com un organisme animal, la reprengueren Hl-derlin, Wordsworth i Novalis, cada vegada ms segurs en llur concepcibiodinmica del mn a mesura que progressaven els estudis sobrelelectricitat i el magnetisme.

Amb la paraula Naturalesa , la generaci dels romntics, per tambels materialistes del segle XIX, entenia el conjunt de les coses i esdeveni-ments que lhome troba al seu voltant i que, a partir dell, seixamplen en

connexions cada vegada ms mplies. Goethe encara la vivia amb unaenorme intensitat, com si es tracts duna realitat personal. Era la MareNaturalesa, el misteri de la qual sinseria en el misteri g eneral de la vidahumana. Era, per tant, un mbit on es podia viure, per b que lhome hitrobs no nicament harmonia, naixement i desenvolupament, sin tam-b el dolor i la mort. Tanmateix, duna manera gradual, la Natura vaessent despullada del seu originari carcter de mare nutrcia i del poderde suggesti simblica que possea. Va anar esdevenint quelcom destranyque ja no donava possibilitat duna relaci immediata. Convertida en unaestructura complexa de relacions i funcions noms copsable per la sim-bologia matemtica, el seu suport deix de ser una designaci unvoca.Quan se sabia poc de la Naturalesa, se la temia. Quan sen va comenar aconixer quelcom, se li va retre culte i se lanomen mare. En saber-neuna mica ms, se la va voler dominar, reduint-la a un grapat de frmulesal qual era difcil datribuir un sser personal. Curiosament, ara que enshem posat a investigar-ho tot sense prejudicis, ensopeguem pertot arreuamb el misteri.

La Naturalesa era tamb un concepte axiolgic, la norma dall queera correcte, adient i ben acabat, dall que era ents precisament com anatural. De lesmentat concepte sen deduen els criteris dexistnciavlida que han tingut una eficcia variable fins als nostres dies, tant delhome natural de Rousseau, com de lHonnte homme dels segles XVI i


4/11

12

XVII, o b de la bellesa natural en les persones i les coses. En aquestsentit, la Naturalesa expressava un tipus de realitat ltima que no pot passer transcendida. En posseir el carcter misteris de la causa primera illtim fi, resulta divinitzada i remet, per tant, a un objecte de veneracireligiosa.

Des de finals del segle XV fins ben avanat el segle XVII tingu llocun accelerat procs de dessacralitzaci de la Naturalesa. El desarrela-ment racionalista unit a la nova sentimentalitat illustrada varen propiciar

aleshores un retorn a la consideraci positiva, per falsejada per la novamitologia romntica, de la Natura. Ms que mai seguia, decididament,laven imparable de les aplicacions de la cincia que anava canviant rpi-dament laspecte duna bona part del planeta. El creixement de la tcnicava acabar legitimant fins i tot els mateixos defectes que comportava elseu s, amb el pretext que creaven seguretat i benestar. Es va creure,potser ingnuament, que lhome s el senyor de les seves obres, oblidantque la creaci engendra orgull i lorgull provoca un desequilibri entre el po-der que tenim sobre les coses i el poder que tenim sobre el mateix poder.

La solitud i la desemparana varen ser algunes, i no les menors, de lesconseqncies en qu es va resoldre per a lhome davui aquest desequi-libri entre el poder fer i el saber viure. La tcnica havia convertit la Natu-ralesa en amiga i protectora de lhome, per impulsada pel mite del progrsacab degradant-la a la condici de material disponible per satisfer lnsiahumana de ms poder. Tanmateix, el perill no descansava en la mateixatcnica, sin en la desproporci entre el poder que ella creava i la madu-resa tica dels seus administradors i destinataris.

Daltra banda, lhome, que des del Renaixement shavia ja convertiten important per a ell mateix, ara conforma el valor de les coses i lanormativa de la vida a partir de la prpia subjectivitat, sovint presentada

com a personalitat, s a dir, com a forma humana que es descabdellaper la seva capacitat i iniciativa. Cada vegada ms, lethosdel b i de laveritat objectiva sn substitu ts pel de lautent icitat i la sincerita t.

Finalment, en la filosofia de Kant el subjecte esdevindr el suportdels actes admesos com a vlids i assolir carcter autnom en la sevaformalitzaci lgica, tica i esttica. Daquesta manera, fonamentar lavida de lesper it, mentre que al marge o fora daquest subjecte res no espodr assolir, duna manera legtima, pel pensament. Per, a ms, unaconducta quedar justificada, sobretot en les dcades segents, dacordamb la seva adequaci a la personalitat.

Aix, lhome va canviant la seva vivncia del mn i de s i mateix . Endominar, com mai abans dara no ho havia fet, la Natura, se sent possetduna confiana en les seves potencialitats que li far creure que, per fi, estroba davant la realitat. En accedir a un protagonisme creixent en la vidasocial i en lmbit poltic, seixamplar aquesta impressi dimportnciaara esmentada. En reexir a extreure riquesa impensable dels seus desco-briments i desenvolupar encara ms lhoritz de la seva existncia, senti-r disparar-se una nsia de lucre sense lmit que donar origen al sistemacapitalista, a la consolidaci duna burgesia industrial i mercantil, peramb la contrapartida dun proletariat inquiet, explotat i miserable, quelorganitzaci de leconomia i laugment de les comunicacions convertiren una clase social estructurada, conscient della mateixa.


5/11

13

Va nixer, aleshores, el que podria anomenar-se un clima doptimismecultural basat en la convicci que Naturalesa i Esperit formaven una uni-tat, lUnivers, dominat per les lleis de lEsperit. En el concepte idealistaduna noci semblant, la subjectivitat de lindividu era pensada en uni alEsperit absolut, el procs del qual constituiria el decurs del mn, delqual al seu torn formaria part. Una concepci aix difcilment donavapeu a la subsistncia de cap tipus de llibertat en el sentit estricte del ter-me, ni a una autntica decisi que tingus e l seu punt de partida en lhome.

Igualment resultava difcil de concebre la possibilitat duna histria en elvertader sentit de la par aula, s i s cert que aquest esdevenir ha de fluirdacord amb el que li assenyala per endavant la pretesa lgica duna es-sncia del mn.

Tanmateix, en parallel a aquesta mitologia de la ra que desplaava elDu transcendent en favor duna Naturalesa travessada per un dinamismeimmanent, va anar sorgint un trbol pessimisme filosfic i esttic, ambconseqncies del ms ampli abast. Lhome, evadit en una atmosferamtica, anava perdent peu en la seva conscincia de si mentre avanavenles obscures forces de linconscient, amb el perill, cada vegada ms viu,desdevenir una mera joguina dels dimonis de legoisme i la violncia. Siduna part era evident lautosatisfacci psicolgica i social de la classeburgesa en ascens, tancada en la seva limitaci i el seu filisteisme, dunaaltra part es dibuixava poc a poc la trgica situaci de lhome davui,abocat a la intuci que la disgregaci espiritual i vital s la resultant de lanostra indefugible condici. Enfrontat a una poca mancada de grande-sa, lhome va comenar a sentir-se exiliat i ali al moment en el qual vivia.Lart savan en la denncia del present i lanticipaci del futur, grvidde pessimisme antropolgicament i social. La pintura de Goya, per noanar ms lluny, no es limitava a assenyalar les conseqncies del sueo

de la Razn. Era sovint un autntic descens somnamblic als infernalsviaranys de la ment i una crnica desencantada, torturada i negra, duninframn de crueltat i misria. En plena onada romntica, Delacroix,Gericaul i Fssli pintaven un univers per la culpa i el cstig, la irrealitat ilhorror. William Blake va donar el testimoni dun visionari que prenia ele-ments de Swedenborg i de Jacob Bhme per descriure el cel i, ms sovint,linfern. John Keats, en clau buscadament prometica, pensava el mn comla vall on les nimes es creen a si mateixes. Volia enfrontar-se a la desolaciamb laristocrtica voluntat de configurar la prpia identitat en el Maelstrmde les forces contradictries que tothora sacsegen lhome, sempre ben cons-cient, com li ho mostra Shakespeare, de la seva condici trgica.

En realitat, el ver del nihilisme era ja present in nuce en el si delRomanticisme. No noms per lexpressa voluntat dinstallar-se en el centrede la contradicci com un expedient per enfor tir orgullosament la prpiaidentitat. Tampoc pel desig de lhome romntic dassumir-se com un nu-frag llanat dun extrem a laltre en una mena de mar tempestuosa. Era,sobretot, lanhel angoixat de la bellesa com aquell principi, pretesamentredemptor, en qu es lligaven els homes i els dus, la Natura i la vida, lUi el Tot. En Hlderlin, per certament en tots els autors romntics, labellesa va esdevenir el cam de r etorn a la primitiva Edat dor, la qualpermetria dunir la necessitat i la llibertat...una innocncia natural i unamoralitat de linstint, com llegim al Hyperion.


6/11

14

El que era una vivncia dexaltada rebellia des dun univers crepuscu-lar consistent en el trnsit entre un present insatisfactori -el mn de laburgesia- i un passat irrecuperable -ja pensssim en la Grcia antiga o enla tradici medieval- esdevingu fatigada immersi en lunivers de lesombres, en les potncies de linconscient, cada vegada ms actives uncop alliberades del seu enclaustrament originari. Nietzsche s, sens dub-te, la figura central en aquesta estaci de problemtic retorn.

Lesplndid paisatgisme romntic va reflectir meravellosament la nova

ansietat de lhome. Una naturalesa inassolible que li f eia avinent la sevasituaci dexili, per, a ms, tamb lambgua sensaci de sublimitat as-senyalada per Kant unida a la certesa duna soledat que era, sovint, unaforma de naufragi en el si dun Univers indiferent al nostre sofriment. Labellesa i la inabastable infinitud del mn -en la mar, les muntanyes, elspaisatges desolats- feien de contrast eloqent al somieig de lespectadorque contempla, nostlgic, les runes medievals o gregues confirmant-li elsuperior poder del temps i de la mateixa Natura sobre la fragilitat de lacultura humana.

Lexterioritzaci de la Naturalesa respecte del subjecte hum seria elprecedent immediat de lexterioritzaci de lhome en relaci amb ell ma-teix. Langoixa de qu parlava Kierkegaard amb tanta precisi -i ms sen-zillament, la por-, que havia de convertir-se en tema dominant delpensament existencial, fou mostrada, exemplarment en el seu poder des-assossegador, en les pintures finals de Goya per fer-ho desprs en el sur-realisme de Max Ernst, Giorgio de Chirico i Salvador Dal. De titellainhumana, estpida i cruel en el pintor aragons, es convert en semiani-mal-semihum en Ernst i en Mag ritte i en criatura fantasmal i absurda enDal, mentre en Chirico degenera en un estricte autmata o naturalesamorta. Perdut en el laberint del seu jo desarrelat, lhome ha esdevingut

un ser que ha oblidat la noci dell mateix, que ha extraviat la seva iden-titat. Hi ha pocs dubtes, en aquest sentit, de la considerable influncia dela pintura romntica sobre les tendncies posteriors i contempornies,des de limpressionisme al cubisme, al surrealisme i al futurisme. Al ma-teix temps que pren testimoni de lallunyament meteric de lhome enrelaci a la Naturalesa, en un exili en aparena definitiu que el dur a nopoder ja reconixer-se ell mateix.

Una altra conseqncia del moviment romntic fou laparici dunapsicologia sistemtica de lirracional. El Romanticisme, individualista,aristocrtic, tendencialment crata, havia assistit, complagut, a lassassinatdel pare en la simblica -i efectiva- eliminaci dels representants de lanticrgim. Lexecuci del monarca Llus XVI de Frana obria la veda al re-torn del que havia estat tradicionalment reprimit a un cert nivell per lacultura teocrtica, les obscures potncies de linconscient que culmina-rien en la violncia irracionalista del nostre segle XX. En contrast ambels revolucionaris francesos, que havien destrut parcialment lantic siste-ma amb les ar mes del coneixement, els romntics varen iniciar una serio-sa reconstrucci del llenguatge i de les imatges emprades per dialogarentorn a lhome i la societat. En referir-se al que s especficament hum,el corrent romntic va desplaar el concepte de racionalitat universal aloriginalitat creadora i a la potncia de sentir, imaginar i somniar. Daltrabanda, ja que lidealisme girava al voltant de la relaci entre subjecte cog-


7/11

15

noscent i objecte conegut, tot considerant aquest ltim com una incons-cient creaci del primer, aix permetia que el subjecte assols la cons-cincia del seu paper en la conformaci de lobjecte, descobrint-se a simateix en lobjecte com all altre que ell mateix. Daquesta manera,lidealisme alemany anticipava el concepte freudi dinconscient aix comla concepci duna terpia.

Per en la nova consideraci del mn irreal sestava produint tam-b un retorn del que s femen. Hlderlin havia explicat que lhome s

un du quan somnia. Res millor, doncs, que lunivers admirable de ladona per afavorir les incursions somnmbules al regne dels somnis i, depassada, la possibilitat de divinitzar-se mitjanant els variants har mnicsde ladoraci a la Gran Deessa. Revivia daquesta manera el clssic temade la hierogmia, la promesa fatdica de la mort en vida que resultadinvocar lantic poder del terror i la luxria, la Mare de tota vida i senyo-ra de tots els elements, labraada de la qual significa irreversiblement lamort.

Novalis ho va expressar amb la mtica evocaci de Sophie von Kuhn;Hlderlin senfonsaria en les ombres de la demncia amb Suzette Gon-tard. Keats al seu torn , va agermanar Eros i Tnatos en un dels millorsexemples potics de lamor-passi, la tragdia Penthesilea, en qu presentala mort com lnica alternativa a la fusi dels individus. Duna manerarecurrent san mostrant la mort com el mitj de lamor, tal com s prouevident en determinats poemes de Baudelaire i en diversos contes dePoe. Per aquests autors -i per daltres- el cam cap a la plenitud reconduaal sofriment reivindicat per la sendera del plaer. O b la fora de lamorduia als amants a la Liebestod wagneriana, com a Tristany i Isolda, ob a la destrucci, com a Penthesilea, o b, davant la impossibilitat dassolirla completa possessi i fusi, a lautodestrucci, com en el cas del Wer-

ther. Fou sobretot el tema de la femme fatale aquell que va predominar,tot preludiant la utilitzaci posterior pel simbolisme daquest fascinadorrepertori dimatges. Hi havia una lgica interna, en qualsevol cas, en afa-vorir i dhuc potenciar l a vessant ms ombrvola de la dona, la d imenside mare dolenta, bruixa o dimoni. La Naturalesa, en la qual se simbo-litza arquetpicament la femella, havia perdut, com hem vist abans, laseva aura de si acollidor, de mare nutrcia o principi ordenador. A lartistai al pensador del Romanticisme, la Natura se li oferia ara en una dobleperspectiva. Com a parads perdut, com a nostlgia duna unitat primi-gnia per b que ja impossible de restaurar, i, a la vegada, com lamenaaabismtica i destructora dun univers tal vegada sublim per inquietant.

En un clima espiritual semblant, lesfondrament de la confiana en laseguretat del progrs no va trigar massa a generalitzar-se. La fallida delidealisme alemany i la fascinaci explicable produda per la fsica deFourier o lenginyeria de Fulton i Stephenson entre d'altres, van fomentarel corrent positivista al llarg de tota la segona meitat del segle XIX. Peral mateix temps va prendre relleu un corrent crtic parallel que posava endubte les certeses, en aparena slides, de la ra i assenyalava el miratgei el frau de la cincia tecnolgica, el maquinisme i lairejat mite del pro-grs. Amb totes les ambigitats i contradiccions que li sn inherents, elcorrent crtic arrencava del Romanticisme. Ara b, si duna part el pensa-ment i la sensibilitat romntiques representaven una protesta decidida


8/11

16

enfront de la via de lesperit resolta en ra cientficopositiva i Estat bur-gs semidemocrtic, duna altra part lambici especulativa i el tarannsomniador i dionisac dels membres del moviment romntic els duien a tras-passar totes les barreres a la recerca dun coneixement absolut i alliberador.

En el primer aspecte, la rebelli romntica sadreava a contestarlautocomplaena del pensament racionalista illustrat, la limitaci de lara kantiana i la frgil consistncia del coneixement oblidat de la imagomundi. Tanmateix, una cultura a cavall daquestes premisses era, sobre-

tot per a lhome romntic, el cam ms directe de lautodestrucci perso-nal, de lextraviament de la identitat i de la consegent perspectiva quelsser hum acabs resultant lhome sense qualitats, un altre nom delltim home nietzsche.

En el segon vessant, el que M. Carrouges anomena la mstica delsuperhome, tendia a nodrir lanhel dabsolut que viu sempre en lhomei roman en ell, fins i tot rere lanunci de la mort de Du. Lespai obert perla desaparici de les creences religioses autntiques hagu domplir-seamb lnsia de saber i la voluntat duna transformaci absoluta de lUnivers,impulsos que eren presents en lidealisme filosfic i en la poesia romn-tica. La tradici ocultista sostenia una ambici idntica. Ara b, en el cen-tre daquesta tradici es trobava el mite gnstic de la caiguda del mnfora del plroma, la unitat primignia i la necessitat duna reintegracide lUnivers degenerat en lharmonia original. Linstrument daquesta res-tauraci hauria de ser el llenguatge del poeta o del visionari que desco-breix les ocultes correspondncies entre el mn visible i el mn invisible,provet com est dun poder gaireb mgic per desper tar all que invoca.

La poesia moderna sovint es va impregnar duna religiositat que, enexpressi de Paul Petit, pertany a el que s religis quallat en esttica.Aquesta sacralitzaci de la reacci pot ica no era nicament el desplaa-

ment de lexperincia del sagrat cap a altres formes de religi, com perexemple el retorn al paganisme antic, sin una total transmutaci de lamateixa noci de sagrat i sobrenatural, que fou desplaat de Du a lhome.Una experincia semblant comportava, de fet, una revolta contra la con-dici humana i contra el mateix ordre del mn. Una voluntat de destruc-ci de les formes de vida i llur aparent harmonia i el retorn al caos original,al buit, al no-res don hauria demergir un intent de creaci absoluta ple-nament dependent de la llibertat humana. Linstrument daquesta meta-morfosi de lhome en superhome era lexperincia potica. Tendencialmentadreada a un coneixement absolut, sintrodua en una falsificaci de lestatde beatitud i en una mena de poder mgic que permetia a lhome ultra-passar els lmits del seu ser.

Per Rimbaud, el poeta hauria de convertir-se en un vident, en un su-prem connaisseur mitjanant un volgut desgavell dels sentits. Tot des-plegant les forces psquiques per tal darribar a conquerir el punt mxim,es tractava de donar a lhome tot el poder histricament collocat sota elnom de Du. Els poetes moderns com Lautramont, Eluard, Breton, Mi-chaux, buscaven la reintegraci de totes les contraindicacions i lassolimentde la sobirania sobre el cosmos i latzar. Varen seguir la temptaci delesoterisme, el cabalisme, les allucinacions indudes, lonirisme sistem-tic, tal com sanunciava en el Manifest surrealista. Aquestes aventures iviatges de lesperit no s que fossin, certament, noves. En lart literari de


9/11

17

tots els temps sempre shavia donat una tendncia semblant a lexploracide labisme i a la revelaci mstica del mn sobrenatural present a totarreu al voltant nostre, en paraules de Paul Claudel, tan dependent aqude Rimbaud i Mallarm. Per la poesia moderna, a ms de lextraordinriabellesa que havia estat capa de crear, li recordava a lhome, aclaparat enuna poca especialment banal i duna enorme vulgaritat materialista, laseva vocaci absoluta, aquell primer estremiment de lmbit numinsque ella li feia sentir. Aix s innegable. Per, a pesar de la seva funci

positiva de manifestaci i nominaci del sentit de les coses, una gran partde la poesia i de lart modern cultivaven la profanaci i el sacrilegi en lamesura en qu pretenien servir a un inters mgic de domini del mn.Com el Macbeth shakespeari o el Faust de Goethe, haurien transgreditel vel de la veritat. En esqueixar-lo rebrien el cstig congruent, fet dedespossessi del jo, de prdua dun mateix, de mort espiritual.

No s, doncs, destranyar, que tan bon punt varen ser trencades lesdefenses efmeres que la separaven del no res, la mentalitat romnticaacabs per marcar la fi dun itinerari que shavia iniciat amb lexaltacidel subjecte i ara assenyalava la dissoluci del jo. El Romanticisme vaalimentar la identificaci de lhome i la histria, la visi del primer almarge de qualsevol essncia independent de la temporalitat. No s enabsolut casual que lpoca de lhistoricisme sigui tamb lmbit en qu espot construir un dest particular. Aix implicava encara la creena en lapossibilitat dun procs dautodesplegament recollit i mantingut en lamemria. Per, a partir del nostre segle, la fragmentaci de la histria, iconsegentment de la vida, remetr les restes de la nostra identitat a laproblemtica conformaci de limaginari, ja sigui individual, ja collectiu.El qu haur de constituir la nostra identitat ser marcat per les imatgesdels altres. El si mateix shaur demmirallar, aleshores, en els altres, so-

bretot a partir del moment en qu la secularitzaci radical de la vida alOccident ha deslegitimat com a mitolgica qualsevol posici no explici-table en termes quantitatius i de preferncia econmics.

Com a conseqncia del que sha dit apareix el segent. Duna bandasorgeix una existncia profana autnoma, lliure dinfluncies cristianesdirectes. Duna altra banda, un cristianisme que imita duna manera es-tranya aquesta autonomia. Aix com ha sorgit una cincia purament cien-tfica, una economia purament econmica i una poltica purament poltica,neix igualment una religiositat purament religiosa. Aquesta religiositatperd cada vegada ms la relaci immediata amb la vida concreta, el seucontingut prof s cada vegada menor i es limita amb una exclusivitatsorprenent a lensenyana i la prctica merament religioses. Per a moltsno s, doncs, cap raresa que tingui lnic sentit de donar consagracireligiosa o religioso-social, a certs moments culminants de lexistncia,com el naixement, el matrimoni o la mort.

Tanmateix, Kierkegaard ja havia exposa t que per la vinguda de Cristlhome entrava en un nou pla existencial que invalida qualsevol opci deretorn al paganisme, com no fos linters dencobrir finalitats de poder,com el cas del Nacionalsocialisme. Nietzsche, igualment, va advertir quelhome no cristi dels temps moderns no sap ben b el que significa enrealitat no ser cristi. Desprs, Auschwitz, Hiroshima i el Gulag ens handonat un eloqent esborrany.


10/11

18

Es de tmer que la situaci, avui, hagi empitjorat. El diagnstic deGillo Dorfles de qu la falsificaci s el que distingeix la cultura contem-pornia no sembla, per desgrcia, cap exageraci. Des dels ltims anysvivim, en paraules de Dorfles, amb pseudoobjectes com els simuladorso els videojocs, i al nostre voltant tenen lloc pseudoesdeveniments. Elprofesor itali alludeix a la incidncia de la ms moderna tecnologia, elconsum massiu de la televisi i limpacte de la realitat virtual, en la dessa-cralitzada i prspera societat occidental davui. Preocupat per laguda

temptaci de lhome modern de produir una realitat a la seva mida, quealteri completament la realitat real, de tal manera que qualsevol cosa oemoci pugui ser simulada, Dorfles elabora un discurs crtic sobre lautilitzaci, no nicament poltica, dels mitjans de comunicaci, capaosde canviar el temps en qu es produeixen els fets alhora que ens estimu-len la illusi, mitjanant l'engany permanent.

Tot i admetre el considerable aven que suposa la rea litat virtual i, engeneral, la tecnologia, en la mesura en qu obren importants i descone-guts mbits de treball i poden aix ajudar positivament al desenvolupa-ment de lhome, ladvertiment de Gillo Dorfles fa mfasi en el greu perillde considerar la realitat, a fi de comptes, com una diversi que acabi defomentar el temor envers els sentiments autntics. De fet, la familiaritatamb els mitjans de comunicaci, en especial els visuals, genera en nosal tresun comportament fictici, unes emocions que exciten lindividualisme sal-vatge i lapoteosi del kitsch. En lloc de restar emocionalment a unaprudencial distncia de la nova tecnologia electrnica, la qual permetdaltra banda una simplificaci utilssima de les tasques de lhome, hi haqui veu tamb en el computer una mena diniciaci esotrica al msenll de la matria, el desplegament dun tercer ull.

Al final, e l propi subjecte pot acabar essent un pseudo un mateix, un

sser extraordinriament manipulat a nivells que mai fins ara shauriaarribat a imaginar. No sha de perdre de vista que al costat dun grandisprogrs tecnolgic, avui patim el perill agut dun retorn al primitivisme.No en falten indicis. Els nous camins oberts i els que seguiran obrint-sepoden enriquir la tradici cultural i facilitar a lhome una millor qualitatde vida. Fer-lo entrar ms cmodament en ell mateix en fer, alhora, unmn ms habitable. Aquesta ha estat sempre la funci de la tcnica i laseva justificaci terico-prctica. Si lhome shumanitza humanitzantlunivers, tot generant al seu voltant un mn de civilitzaci i de cultura,recordem que el nostre alliberament interior passa per associar el mnsencer a la nostra tasca dalliberaci. Altrament, el domini de la matriaper la cincia i la tcnica podria esdevenir un instrument de domini delhome per lhome. No s una altra cosa la dictadura moderna sin lacincia i la tcnica dirigides contra lhome i el seu alliberament.

Tot aix s herncia romntica, de la bona i de la dolenta. Els romn-tics varen pensar lUnivers com la creaci inacabable dun Demirg, enqu la llibertat i lautorealitzaci descansaven en el reconeixement queels homes fan dells mateixos com actors en el procs finalista de la crea-ci csmica, una visi que es revela en plenitud noms a aquells a qui lanaturalesa del mn sels fa evident, ni que sigui parcialment, a travs dellur prpia experincia com a creadors. Pensem, si no, en homes comFichte, Schelling, Carlyle, Nietzsche, Hegel i el jove Marx. La fragmenta-


11/11

19

ci de la conscincia i la dissoluci o esqueixament de lindividu forenrecollits, ms tard, per lesttica simbolista i pel surrealisme del segle XX.Per igualment el pensament filosfic va retenir el fet que la prdua de laintegritat humana era el resultat de levoluci de la vida social, de la divi-si tcnica del treball, de la generalitzaci daquell fenomen angls, de-nunciat per Heine, i recollit per Dickens, de les mquines intelligentsservides per homes sense nima.

Duna semblant crtica romntica venen una srie daspectes en el pen-

sament actual: la polmica anticientfica de Dilthey, Bergson, Heideggeri Sartre, a laguait de qu senfonsi la fe en la cincia com abans ho haviafet la fe r eligiosa. I en lactiu, la inspiraci fecunda de la investigaci enles cincies humanes i la creixent generalitzaci dun s r acional i crticde la noci destructura. Si hagussim de contemplar aquesta herncia,des de la talaia de lavui, amb la joiosa serenitat que dna la distncia isense oblidar la clssica dita de tua res agitur, ho farem potser, ambaquells versos dun dels millors poetes romntics, Schiller, amb els quetanca els seu poema sobre els dus de Grcia:

All que est dest inat a viur e ete rnam ent en el s can tsha de morir, primer, en lexistncia.

de brocÀ_el romanticisme i nosaltres

Documents