1. 1. NDEX Qu era una colnia industrial del segle XIX, per qu es van fer? Qu era la colnia Vidal. On est situada i per qu. Quan es va construir. A qu es dedicava la seva fbrica. Quina font d'energia feia servir. Per qu es va construir al costat de la fbrica. Quines sn les seves parts. Qui i com vivien i treballaven a la colnia.
2. 2. QU ERA UNA COLNIA INDUSTRIAL DEL SEGLE XIX, PER QU ES VAN FER? Les colnies industrials van ser un dels models de poblament caracterstics -existent a molts pasos de l'Europa occidental- del procs industrialitzat. Les colnies es caracteritzaren per estar formades per un doble espai: l'espai productiu, on hi havia la fbrica i els elements necessaris per a transformar la fora de l'aigua en energia i, per altra banda, l'espai on les famlies treballadores dormien i passaven les poques hores lliures que tenien. En aquest espai de la colnia hi havia els habitatges, l'escola, el caf, les botigues, l'esglsia, el safareig i altres serveis i equipaments.
3. 3. QU ERA LA COLNIA VIDAL La Colnia Vidal es una de les colnies txtils que es van installar al peu del riu Llobregat durant l'ltim ter del segle XIX i els primers anys del segle XX per a utilitzar la seva aigua com a font d'energia. Va ocupar el darrer espai que quedava lliure entre Navs i Berga, la zona on es va crear la principal concentraci de colnies d'Europa.
4. 4. ON ES T SITUADA I PER QU. La colnia Vidal est construda al costat del Llobregat, considerat el riu ms treballador del mn perqu s'hi concentren moltes colnies. Es troba al municipi de Puig-reig, a la comarca del Berqued, per est situat entre aquest i Navs.
5. 5. QUAN ES VA CONSTRUIR El fundador de la Colnia Vidal va ser Ignasi Vidal i Balet juntament amb la seva famlia, els "Vidalets". L'any 1882 la famlia Vidal va comprar els terrenys necessaris per la construcci de la Colnia. La construcci d'aquesta va comenar al 1892 per no es va acabar de construir fins l'any 1901. Ignasi Vidal va morir abans d'acabar les obres i va passar el relleu cap als seus dos fills. La colnia va estar en funcionament 80 anys, des del 1901 fins que va tancar portes l'any 1980.
6. 6. A QU ES DEDICAVA LA SEVA FBRICA La Colnia Vidal es va especialitzar en fabricar teixits per a llenols de qualitat i en d'altres fets amb la tcnica del piqu, que s un tipus de teixit que disposa de dos ordits diferents per tal d'aconseguir dibuixos amb relleu tibant-ne un ms que l'altre. Tamb feia l'ltima operaci de tot el procs d'un teixit, la teixidura: altres fbriques portaven les grans peces sortides dels telers a la Colnia Vidal i all feien diferents operacions i processos termomecnics, per tal de donar-li un aspecte ms agradable i bonic. Desprs d'aquesta ltima operaci les peces de teixit les doblegaven i les empaquetaven i ja es podien posar a la venda.
7. 7. QUINA FONT D'ENERGIA FEIA SERVIR A la Colnia Vidal es va haver de muntar un sistema per aconseguir l'energia necessria per fer anar les mquines, illuminar la fbrica i pel consum domstic de la Colnia. Als primers anys de la Colnia Vidal se seguia el segent procediment per produir l'energia: L'aigua emmagatzemada en una presa que era situada ms amunt que la central de la colnia tenia una energia potencial acumulada, en un emmagatzemament que requeria un treball contra la fora de la gravetat. Aquesta aigua baixava pel canal fins la central, on l'aigua queia pel tub d'entrada d'aigua cap a la turbina i agafava energia cintica. L'energia potencial i energia cinetica de l'aigua es transformaven en energia mecanica quan era engolida per la turbina hidrulica horitzontal, que s una maquina formada per unes aspes unides a un eix que giren quan reben l'aigua a molta pressi. Aquesta turbina feia girar l'arbre dret, que era un eix de ferro calibrat on hi havia uns engranatges de ferro colat, i s'enfilava verticalment per tota la fbrica per distribuir l'energia a cada planta. Els engranatges feien crrer els embarrats i les corretges, que donaven l'energia mecnica necessria per fer funcionar totes les mquines de la fbrica.
8. 8. PER QU ES VA CONSTRUIR AL COSTAT DE LA FBRICA Com la colnia s'ubicava en espais rurals allunyats dels nuclis de poblaci i propers al riu, i com les comunicacions que existien llavors no eren com les d'avui dia, es construen habitatges en l'entorn de la fbrica amb la finalitat de proporcionar allotjament als treballadors.
9. 9. QUINES SN LES SEVES PARTS. escola, esglsia, botigues, dutxes, safareigs, cinema, teatre, biblioteca, sala de jocs, l'escola, casal de la dona i una zona esportiva.
10. 10. QUI I COM VIVIEN I TREBALLAVEN A LA COLNIA Al principi de tot, quan va comenar a funcionar la colnia, les condicions de treball eren extremadament dures i els amos es limitaven a oferir habitatges, escola, esglsia i botigues. Aix va tenir algunes conseqncies com ara vagues i enfrontaments contra els propietaris. Ms tard, al 1880 els amos van adoptar una altra actitud i van oferir altres serveis relacionats amb la higiene, l'avituallament, el lleure i la cultura, i sovint grans torres pels propietaris. Per no va ser fins alsegle XX que els treballadors van viure amb menys conflictivitat i agrament envers els seus amos. L'edifici Fundaci Vidal i varis edificis annexos es varen construir per establir-hi el cinema, el teatre, la biblioteca, la sala de jocs, l'escola, el casal de la dona i una zona esportiva. Tot i aquestes millores dels serveis, a l'hora de treballar eren molt estrictes, perqu treballaven moltes hores i tamb el dissabte. Si alg arribava tard a treballar li podien assignar una feina ms precria o si es produa molt freqentment el podien arribar a despatxar. A ms a ms si alg es feia mal amb alguna mquina i no podia treballar no cobrava. Perqu poguessin viure amb totes les necessitats bsiques (alimentaci, vestit i habitatge), havien de treballar tots els membres d'una famlia a partir dels 10 anys, ja que els seus sous eren molt pobres. Fins aquella edat eren escolaritzats a l'escola de la Colnia. L'any 1905 els sous setmanals a totes les colnies de Puig-reig eren els segents: Els homes cobraven de 17 a 30 pessetes. Les dones 15 pessetes. Els nens 9 pessetes. A la vida quotidiana la gent no tenia gaire temps lliure excepte el diumenge, que era l'nic dia de festa, tot i que havien d'anar a missa obligatriament perqu els amos eren molt religiosos. Si no hi anaven un dia, el dilluns els podia tocar la pitjor feina o els podien canviar la casa per una altra de pitjor, i si no hi anaven mai els podien retirar de la colnia. Les cases no disposaven ni de dutxes ni safareigs propis, sin que hi havia de comunitaris.
11. 11. FI