dansa de mort - magneticam.com · marc rosich, yerma i bodas de sangre de federico garcía lorca i...

Dansa de Mort d’August Strindberg

Adaptació i direcció

Jordi Casanovas

AmbLluís Soler, Mercè Aránega i Carles Martínez /Jordi Figueras

magneticamanagementDISTRIBUCIÓ D’ESPECTACLES

magneticamanagementDISTRIBUCIÓ D’ESPECTACLESDansa de mort

SinopsiStrindberg presenta un matrimoni burgés de dos fracassats: ell un militar deixat de banda en les promocions, i ella una actriu que ha abandonat una carrera teatral, probablement molt mediocre. Després d’anys de vida en comú, no tenen ja res a dir-se, i estan morts a una casa que sembla més una presó. Arriba de visita un tercer personatge i la seva presencia es rebuda com una benedicció del cel. Tornen a tenir possibilitats de conversa, marit i muller troben en ell un interlocutor per confiar-li l’infern on viuen. Aquest infern arrossega el visitant, i es troba envoltat, contra la seva voluntat, en aquest remolí de misèries.

Durada 90 minuts

Teaser

https://www.youtube.com/watch?v=d2wYiE_QFAE

Dansa de mort magneticamanagementDISTRIBUCIÓ D’ESPECTACLES


Fitxa artística Autor

August Strindberg

Adaptació i direcció

Jordi Casanovas

Intèrprets

Lluís Soler

Mercè Aránega

Carles Martínez /Jordi Figueras

Disseny de llums

Sylvia Kuchinow

Banda sonora

Carles Viarnès

Disseny vestuari

Irantzu Ortiz

Fotografies

David Ruano

Coordinació tècnica

Xavier Xipell “Xipi”

Producció Executiva

Carles Manrique (VELVET EVENTS)

Durada 90 minuts

Producció

Col·laboradors


La Premsa diu...

“

“

Es tracta d’una proposta de teatre íntim amb tres grans intèrprets: Mercè Arànega, Lluís Soler i Carles Martínez serveixen amb eficàcia aquesta historia”“Jordi Casanovas firma una interessant versió que ha traslladat l’acció a l’Espanya del cop d’estat de Tejero… Una mínima operació dramatúrgica que no afecta el text original però que contextualitza bé el caràcter totalitari i l’exagerat egoisme del militar” ARA. Santi Fondevila

Dansa de mort és una peça d’una gran intensitat que reforcen encara més els tres intèrprets d’aquells anomenats de luxe, mai tan ben utilitzat aquest terme”…“Tres interpretacions mestres que entusiasmen l’auditori”.“Jordi Casanovas ha tingut la “gosadia” i l’encert de situar «Dansa de mort» en una època encara contemporània per als espectadors, cosa que fa que l’obra agafi un sentit nou i punyent”.”RECOMANA. Andreu Sotorra


La Premsa diu...

““

Inquietante y bello espectáculo”EL MUNDO. Maria José Ragué-Arias

Aunque Lluís Soler escora su retrato interpretativo hacia los rasgos más epidérmicos del personaje, su imponente presencia escénica es una excelente motivación para acercarse a esta puesta en escena desde la mirada educada en el teatro de texto de siempre. Soler comparte el escenario con otros dos sólidos talentos. Mercè Arànega (la esposa), es una insatisfecha matrona que ha hecho de su hogar el único teatro de su grotesco matrimonio. Un personaje lleno de recovecos mugrientos, pasivo-agresivo, dispuesto a emprender nuevos juegos de sumisión con el primer débil que caiga en su trampa. Como su primo, una marioneta que ella manipula a su antojo. Él es Carles Martínez, tan bueno como sus compañeros”EL PAIS. Juan Carlos Olivares


La Premsa diu...

“Arànega i Soler condueixen amb passió i força un duel interpretatiu en què costaria determinar qui és més cruel o més manipulador” … “Carles Martínez també molt convincent que acaba captivat per l’abisme enmig d’un joc despietat”BUTXACA. Mireia Izard


August Strindberg AutorJohan August Strindberg (Estocolm, 1849 - 1912) fou un escriptor i dramaturg suec. Es considerat un dels

escriptors més importants de Suècia i reconegut en el món per les seves obres de teatre. Se’l considera el

renovador del teatre suec i precursor del teatre de la crueltat i del teatre de l’absurd. Va protagonitzar fortes

polèmiques ètiques i polítiques. Quan va morir se’l va reconèixer com un ídol nacional, i al seu enterrament van

assistir més de 10.000 persones.

La seva carrera literària comença als vint anys i la seva extensa i polifacètica producció ha estat recollida en més

de setanta volums que inclouen tots els gèneres literaris. També es va interessar per la fotografia i la pintura, i en

una etapa de la seva vida el va obsessionar l’alquímia.

De personalitat esquizofrènica, durant la major part de la seva vida es va sentir assetjat i perseguit. Aquesta

peculiaritat va dotar la seva obra d’una especial força i dramatisme.

Sentint-se atacat i perseguit pel moviment feminista, el seu feminisme de joventut es va transformar en misogínia.

Strindberg va estar casat amb tres dones i va tenir fills amb totes tres. En tots els casos, l’experiència matrimonial

va ser desastrosa.


Jordi Casanovas Adaptació i direccióVilafranca del Penedès, 1978

Dramaturg i director teatral. Director de la companyia FlyHard, de la que n’és fundador, des de 2005 fins 2013.

Fundador i director artístic de la SALAFlyHard des de la temporada 2010/2011 fins el 2013. Estudis d’Enginyeria

Superior de Telecomunicacions 1996 -2001. Estudis de la Llicenciatura de Belles Arts. 2001 – 2005. Professor de

dramatúrgia a l’Institut del Teatre des de 2009.

Ha escrit una trentena de textos teatrals, entre els quals destaquen Vilafranca, un dinar de festa major (Teatres

Amics 2015), Idiota (Sala Muntaner, 2015), Una història catalana (TNC, juny 2011), Un home amb ulleres de

pasta (SALAFlyHard, 2010), Sopar amb batalla (Versus Teatre, 2010), La Revolució (La Villarroel, 2009), Lena

Woyzeck (Temporada Alta, 2008), La Ruïna (La Villarroel, 2008), City/Simcity (Sala Beckett / Club Capitol,

2007), y Wolfenstein (AREAtangent / Versus Teatre, 2006).

Ha obtingut el Premi Tendències del diari El Mundo 2013 al creador emergent. Premi Ciutat de Barcelona

de Teatre 2012 per Pàtria. Premi Butaca 2011 al millor text teatral per Una història catalana. Premi Time Out

Barcelona 2011 a la millor obra per Un home amb ulleres de pasta. Premi Butaca 2009 al millor text teatral

per La revolució. La trilogia composta per Wolfenstein, Tetris i City/Simcity ha rebut el Premi de la Crítica de

Barcelona a la revelació de la temporada 2006-07, el Premi Crítica Serra d’or al millor text teatral de 2006 i

nominacions als Premis Butaca i als Premis Max. Premi “Eduard Escalante” Ciutat de València 2006 per

Estralls. Premi Ciutat D’Alcoi 2005 per Beckenbauer i Premio Marqués de Bradomín 2005 per Andorra. Premi

Teatre Universitari “Josep Robrenyo” 2002 per Les millors ocasions.


Lluís Soler ActorActor de teatre, cinema i televisió amb una extensa carrera.

Algunes de les seves interpretacions més destacades al teatre són El bon pare de David Plana, Luces de

Bohemia de R.M Valle Inclán, dir. Oriol Broggi, El mètode Grönholm de Jordi Galceran, dir. Sergi Belbel, Per un

sí per un no de Nathalie Sarraute, dir. Ramon Simó, Cosmètica de l’enemic d’Amèlie Nothomb, dir. Magda Puyo,

L’Odisea d’Homer, dir. Antonio Calvo, L’habitació de Verònica d’Ira Levin, dir. Hèctor Claramunt, L’inspector,

de Nikolai Gogol, dir. Sergi Belbel, L’home de la flor a la boca de L. Pirandello, dir. Carlota Subirós (Premi

d’interpretació de la Crítica Teatral de Barcelona), Sonata a Kreutzer de Quim Lecina, dir. Quim Lecina, Sonets

de William Shakespeare, dir. Antonio Calvo, A la Toscana de Sergi Belbel, dir. Sergi Belbel, Nausica de Joan

Maragall, dir. Herman Bonin, Ilíada d’Alessandro Barico, dir. Antonio Calvo, Primera plana de Hecht &McArthur,

dir. Sergi Belbel, Dissabte, diumenge i dilluns d’Eduardo, dir. Sergi Belbel (Premi Butaca al millor actor de

repartiment)

A la televisió destaquen les seves interpretacions a El Crac-TV3 (segona temporada), Apaches-Antena 3, Isabel-

TVE, Gran Hotel-Antena 3, Zoo-TV3, Mar de fons-TV3, El Cor de la Ciutat-TV3, El Comisario-Telecinco,

Laberint d’Ombres-TV3, Secrets de família- TV3, Estació d’Enllaç-TV3 i Poble Nou-TV3.

Al cine destaquen les seves interpretacions a Altamira, dir. Hugh Hudson, La redención de los peces, dir. Jordi

Torrent, Los últimos días, dir. Alex Pastor i David Pastor, Insensibles, dir. Juan Carlos Medina, El hombre de

las mariposas, dir. Maxi Valero, Caracremada, dir. Lluís Galter, Tramuntana, dir. Ramon Gieling, Bienvenido

a Farewell Goodman, dir. Xavi Puebla (Nominació Premis Gaudí- protagonista masculí i Nominació Premis

Butaca- protagonista masculí), La Ciudad de los Prodigios, dir. Mario Camus, El Somni de Maureen, dir. Romà

Guardiet


Mercè Aránega ActriuDiplomada en interpretació per l’Institut del Teatre ha treballat en teatre, cinema i televisió.

Recentment ha actuat en els muntatges Davant la Jubilació dirigit per Krystian Lupa, Victòria de Pau Miró,

Neus Català, Un cel de plom de Carme Martí, La bona gent de David Lindsay-Abaire, Coriolà de Shakespeare,

Madre Coraje de Bertold Brecht, Largo viaje hacia la noche d’Eugene O’Neill, Car Wash (túnel de rentat) de

Marc Rosich, Yerma i Bodas de sangre de Federico García Lorca i Una vella coneguda olor de Josep Maria

Benet i Jornet. Entre el seus treballs cinematogràfics destaquen Pa negre d’Agustí Villaronga o El pianista de

Mario Gas.

La seva carrera ha estat reconeguda amb diversos premis: va rebre el Premi Nacional de Teatre de Catalunya

i Premi Butaca a la millor interpretació, per Mort de dama, el 2010. Premi FIPA d’Or a la millor interpretació

femenina al Festival Internacional de Productos Audiovisuales de Biarritz per Valèria (TV movie per a TV3, dirigida

per Sílvia Quer) el 2001. El 1998 rep el Premi de la Crítica per Perifèria Koltès i Les Presidentes. Premi Margarida

Xirgu pel seu paper a L’amant, de Harold Pinter, el 1996. El 1994 rep el Premi Nacional de Cinematografia

de la Generalitat de Catalunya a la millor interpretació femenina per Rosita, please (Dir. Ventura Pons). Accèssit

d’interpretació femenina al Festival Internacional de Cinema de Barcelona pel curtmetratge La prueba, dirigit

per Enric Galceran, el 1989.


Carles Martínez ActorLlicenciat en Art Dramàtic a l’Institut del Teatre de Terrassa i Stage amb Michael McCallian a la International

School of Drama de Londres.

L’avalen més de 60 obres als escenaris de Barcelona, principalment al Teatre Nacional (La Bète, Mequinensa,

que li ha valgut una nominació als premis Butaca, Nit de Reis, L’inspector, La plaça del Diamant...), al Teatre

Romea (La Strada), al Club Capitol (Els diaris d’Adam i Eva), al Teatre Goya (Pel davant i pel darrere, Un

fantasma a casa), etcètera. Ha estat fundador i inspirador de molts projectes teatrals. L’experiència docent l’obté

donant classes d’interpretació al Centre de Dansa Laura Esteve amb intensius per a joves i adults i seminaris de

poesia, art i societat a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Actor reconegut per les seves aparicions en sèries de Dagoll Dagom “La Sagrada Família” i “La memòria dels

cargols”, així com en altres produccions nacionals com “Lo Cartanyà”, d’El Terrat.


Jordi Figueras ActorLlicenciat en interpretació per lÍnstitut del Teatre (1985-88).

Ha participat, entre d’altres, en els següents muntatges teatrals: 2017, Words and Music, de Samuel Beckett,

Dir. Nao Albet. 2016, Caïm i Abel, creació i direcció Marc Artigau. 2015, Maria Rosa, d´Àngel Guimerà, Dir.

Carlota Subirós. 2015, Al nostre gust, Dir. Oriol Broggi. 2014, Adios a la infancia, sobre textos de Juan Marsé,

Dir. Oriol Broggi. 2013, George Kaplan, de Frédéric Sonntag, Dir. Toni Casares. Cyrano de Bergerac, dÉdmond

Rostand, Dir. Oriol Broggi. 2012, La monja enterrada en vida, de Jaume Piquet, Dir. Nao Albet i Marcel Borràs.

2011, GangBang, creació i direcció Josep Mª Miró. 2010, Dictadura, transició, democràcia, creació i direcció

Xavier Albertí, Lluisa Cunillé, Roger Bernat, Jordi Casanovas, Nao Albet i Marcel Borràs. 2009, Ulleres de sol, de

Maria Barbal, Dir. Miquel Gorriz. 2008, Hedda Gabler, de Heinrik Ibsen, Dir. Pau Carrió. 2007, Lóncle Vània, de

Txèkhov, Dir. Oriol Broggi. 2004, Perquè teń vas? Creació i direcció Oriol Broggi. El plan B, dÍsabel Diez, Dir.

Pep Pla. 2000, Un tramvia anomenat desig, de Tennessee Williams, Dir. Manel Dueso; La comedia dels errors,

de W. Shakespeare, Dir. Helena Pimenta. 1999, Molt soroll per no rés, de W. Shakespeare, Dir. Ferran Madico;

Sombra, de Federico García Lorca, Dir. Hansel Cereza (La Fura dels Baus); Meus Amores, de Teresa Sánchez,

Dir. Miquel Gorriz.

En televisió ha participat a les següents sèries: La Riera, Lo Cartanyà, Laura, Estació dénllaç, Rosa, la lluita,

i Poblenou.

Al cinema ha participat a 13 dies dóctubre (TV3), Lássaig, de Lluís Baulida, Solo, contigu, La tierra yerma,

dÁlfredo Vera, Solitud, de Victor Català, Dir. Romà Guardiet.


Distribució

MAGNETICA MANAGEMENT

Elena Blanco

[email protected]

Telf. 93 241 82 88

Muntaner, 190, 2n 3a

08036 Barcelona

www.magneticam.com

www.facebook.com/MagneticaManagement

www.twitter.com/MagneticaManage

dansa de mort - magneticam.com · marc rosich, yerma i bodas de sangre de federico garcía lorca i...

Documents