curs d’actualització en docència de medicina de família d’atenció familiar i comunitària

Curs d’actualització en DocènciaDe Medicina de Família

D’Atenció Familiar i Comunitària

3,4 crèdits

Objectius del curs

Compartir:

la Unitat Docent

El programa de l’especialitat

La metodologia docent.

Les persones: tutors, residents, col·laboradors, estructura

La passió per la docència

Ser escollits entre els primers centres de medicina de família en l’examen MIR.Per això cal ser coneguts en l’àmbit universitari:

Establir al·liances amb les universitats.Fer conèixer als estudiants la medicina de família i les EBAs.

Ser visibles entre els centres docents que promouen la recerca.Participació a congressosPublicacions.Factor d’impactePromoció de tesis doctorals.

Referents en l’autogestióParticipació en formació de pre i postgrau coma referents en Models deGestióDifusió de resultats clínics, econòmics, benchmarking en diferents àmbits

Mercat de treballFer conèixer les sortides professionals i la trajectòria científica dels metges formats en la nostra unitat docent: xarxes socials, pàgina web.

Objectius de futur

De 7 a 12presentacions

Canvis en la comissió de docència i d’avaluació- Dr. Josep Anton Montiel Dacosta, tutor de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

- Dra. Maria Viñolas Tolosa, tutora de l'Hospital General de Vic.

- Dr. Mariano de la Figuera von Wichmann, coordinador docent de l'EAP Sardenya.

- Dr. Roger Codinachs Alsina, coordinador docent de l'EAP El Remei.

- Dra. Gemma Férriz Villanueva, coordinadora docent de l'EAP Sagrada Família.

- Dra. Sílvia Zamora Mestre, coordinadora docent de l'EAP Dreta de l'Eixample.

- Dra. Àngels Ballarín Casany, representant de la Comunitat Autònoma

- Sra. Judit Vila, coordinadora de la subcomissió d’Infermeria Comunitària

- Sra. Araceli Bergillos Muñoz, secretària de la Unitat Docent d'ACEBA

- Dr. Albert Casasa Plana. Cap d’estudis

Participació activa dels tutors en l’avaluació anual

- Unitat Docent Multiprofessional

Unitat Docent d’Atenció Familiar i Comunitària

- MIR de Medicina de Familia i Comunitària

- EIR o IIR d’Infermeria Familiar i Comunitària

- Rotacions de MIRs de Pediatria, Salut pública

i Farmacologia, M.Interna

- Rotacions Rurals

- Rotacions d’Autogestió

- Estudiants

Rotacions per conèixer l’autogestió

Actius el mes d’Agost de 2012 : 14

Residents Agost 2012R1 R2 R3 R4 Total

EAP El Remei

1 1 1 1 4

EAP Sagrada Família

1 2 3

EAP Sardenya

2 2 2 1 7

EAP Dreta de l’Eixample

0 0 0 0 0

Actius a Octubre de 2012: 12

Residents Octubre 2012R1 R2 R3 R4 Total

EAP El Remei

1 0 1 1 3


0 2 2

EAP Sardenya

2 2 2 1 7


0 0 0 0 0

Abandonaments i no abandonamentsper centre

Abandonaments i no abandonamentsper any

Nous Residents Acreditades Ofertades

2012Acreditades 2013

Ofertades2013

EAP El Remei

2 1 2 1


2 1 3 1

EAP Sardenya

4 2 4 2


0 0 2 1

Places acreditades/ofertades

MIR TOTAL màxim: 44

Visió MIRR1 R2 R3 R4 Total

EAP El Remei

2 2 2 2 8


3 3 3 3 12

EAP Sardenya

4 4 4 4 16


2 2 2 2 8

IIR TOTAL: 18

Visió INFERMERIA: IIRR1 R2 Total

EAP El Remei

1 1 2


2 2 4

EAP Sardenya

4 4 8


2 2 4

Residents actius maig 2013: 14

Previsió maig 2013R1 MIR R2 MIR R3 R4 Total

EAP El Remei

1 0 0 1 2


1 0 2 0 3

EAP Sardenya

2 2 2 2 8


1 0 0 0 1

Residents actius maig 2013: 23

Previsió maig 2014R1 MIR R1 IIR R2 MIR R3 R4 Total

EAP El Remei

1 1 1 0 0 3


1 2 1 0 2 6

EAP Sardenya

2 2 2 2 2 10


1 2 1 0 0 4

Unitat Docent Virtual

Udaceba.cat

- Canvi de paradigma- De WEB informativa a web comunitària- Tota l’activitat registrada en la WEB- El que no hi surt, no existeix- Espai personal per tutors i residents- Útil per l’avaluació i el Portafoli.- Capacitat de Newletters

Udaceba.catPàgines més visitades (agost 2012)

1. Rotació Rural- Centres rurals 8682. Presentació – Objectius 5223. Notícies 4854. Guia del Resident 4655. Centre Docents 4436. MIR Convocatòria actual 343

Udaceba.catÚs Residents (agost 2012)

Udaceba.catÚs Tutors (agost 2012)

Udaceba.catPortafoli

Udaceba.catEspai del Tutor

UDACEBA al dia

Butlletí cientific

Alertes SMS

Webs de Docència, quines visiteu?

Identificació: iestutor

Clau: 1111

Webs de Docència, quines visiteu?

doctutor.es

Webs de Docència

Metodologia Docent

iestutor1111

«Casos clínics»

Cas 1El nostre primer Resident. Primer dia. Anuncia que ell volia fer neurologia. Ha optat per medicina de família per poder tornar a presentar-se.

Cas 2R1, primera rotació al cap. Primera setmana. Arriba 15 minuts tard cada dia. A la consulta “juga” amb el mòbil durant les visites.

Cas 3Sessió d'activitats formatives.Es planteja repassar els protocols d'actuació del centre d'atenció primària.

Actuació davant de l'Acne. Se li suggereix al nostre resident que ho faci ell.Resposta:“Això es poc interessant, és una xorradeta, no ho veuré mai. No puc fer la guia de MPOC?”

Què ha de fer el Tutor?

Què significa ser tutor?

Avaluació SumativaValoració Formativa

Avaluació Sumativa

És aquella avaluació que es porta a terme en acabar un procés, de manera

que es certifica si s'han assolit els objectius d'aprenentatge fixats.

Empra instruments que es basen en qualificacions objectives; es tracta de

comparar el nivell de l'aprenent amb el desitjable o amb la resta del grup.

A diferència de l'avaluació formativa, en

aquest model predominen els exàmens,

treballs finals o exposicions amb una nota

numèrica.

Valoració Formativa

Objectiu: és un procés continu d’anàlisi per promoure canvis per obtenir millora

Al contrari del que succeeix amb els objectius, els mètodes poden ser compartits per ambdues estratègies, bé de forma idèntica o amb petits canvis de contingut.

Primer Model de les Unitats Docents de Medicina de família de CatalunyaValoració formativa i avaluació sumativa a les unitats docents de Catalunya

Saura Llamas J, Tomás Aguirre F. Instrumentos de evaluación y su correlación en la Pirámide de Milller. septiembre 11, 2012. Bol. docTUtor educ. méd. En: http://www.doctutor.es/2012/09/11/instrumentos-de-evaluacion-clasificacion-de-acuerdo-a-piramide-de-milller/

Saura Llamas J, Tomás Aguirre F. Instrumentos de evaluación y su correlación en la Pirámide de Milller. septiembre 11, 2012. Bol. docTUtor educ. méd.

Lista de comprobación estructurada (Check lists)

Portafolio .Memoria (de actividades) del Residente. Cuaderno de aprendizaje Recopilación documentada de tareas y actividades asistenciales realizadas

Videograbación de casos reales y feed back.

Encuestas de satisfacción a pacientes

Auto auditorías de informes elaborados por el Residente (Self Audit)

Incidentes críticos. Con informe de reflexión

Era un intent de plasmar en la pràctica docent formativa diverses metologies:

La videogravacióEl malalt simulatEl laboratori d'habilitatsL' Observació Estructurada de la Pràctica ClínicaSelf AuditFeedback tutor resident

Què se n'ha fet de les APC? (sessions d´Ànalis del Progrés Competencial)

Anàlisi del Progrés Competencial APC

La videogravacióEl malalt simulatEl laboratori d'habilitatsL' Observació Estructurada de la Pràctica ClínicaSelf AuditFeedback tutor resident

Què se n'ha fet de les APC? (sessions d´Ànalis del Progrés Competencial)

«Casos clínics»

Cas 4El resident arriba de R3 a la consulta. Primeres visites compartides amb el seu tutor: “Pacient de 72 sense antecedents previs, amb bronquitis aguda. Li recepta Levofloxacino”.

Cas 5El resident explica que no aguanta més les guàrdies de l'Hospital. No tenen tutors a mà i els adjunts que hi ha el maltracten

Cas 6El resident vol fer una rotació externa a Cuba on “si que tenen una atenció comunitària i metges de família de veritat”

Cas 7El nostre resident ens pregunta si pot fer el doctorat durant la residència

Cas 8El Resident vol apuntar-se a un curs d'homeopatia i pregunta si li pot pagar la unitat docent.

Feed back tutor-resident

Jack Ende, 1983

(JAMA 1983;250:777-781)

Randol Barker 1996


Una reunió amb el resident on s’analitza com s’està desenvolupant algun aspecte del seu aprenentatge, de manera que es puguin fer les modificacions necessàries i així acostar-se més a l’objectiu final que és la Competència Professional.

Què és?


2 tipus de feed-back:• El continu, espontani,

després d’ncidents concrets: és el més practicat.

• El «formal»: reunions periòdiques, pactades, temes concrets.

Com es fa?


Sense el feedback els errors no es corregeixen, els aspectes positius no es reforcen i la competència clínica s¡aconsegueix de forma empírica o no s’aconsegueix

Perquè es fa?

Jack Ende


Oficialment cada tres mesos (4 a l’any)

Sempre que ho vulgui el resident

Sempre que ho consideri convenient el tutor

Quan s’ha de fer?


S’ha d’explicitar que és formatiu, no avaluatiu.

S’acorda prèviament:

• Dia,

• Temps de durada

• Tema a tractar

Mètode


Punts Forts: habilitats ben desenvolupades pel resident

Punts a millorar: els que s’allunyen dels objectius fixats.

Suggeriments o propostes: per corregir el spunts a millorar

Mètode.

Estructura


Seguir el mètode centrat en qui aprèn:

- El resident analitza i treu conclusions.

- El tutor ajuda i supervisa.

Mètode.

Llenguatge avaluatiu Llenguatge no avaluatiu

Normatiu: «és adequat» o «és inadequat» Descriptiu: «vaig veure que et vas posar una mica nerviós quan...»

Conté judicis de valor «bon metge»«resident desastrós»

Sense judicis de valor «tractar persones conflictives és difícil»

Comparatiu: «vas més endarrerit que els altres»

Amb empatia «jo també he passat per situacions com aquesta»

Provoca en el reident reaccions de satisfacció o de defensa

El llenguatge formatiu estimula el resident a reflexionar i generar idees per millorar

Feed back constructiu

Positiu o negatiu

Educació Mèdica i evidència

Mesh: medical education: 119615 articles

Limit: Randomized controlled trial: 1621

Limit: Meta-Analysis: 63

Audit and feedback: effects on professional practice and healthcare outcomes.

• Generalment es tradueixen en millores petites però potencialment importants en la pràctica professional.

• L'efectivitat de l'auditoria i la retroalimentació sembla dependre del compliment previ del professional (baix) i de com es proporciona la informació.

Cochrane Database Syst Rev. 2012 Jun 13;6:CD000259.Audit and feedback: effects on professional practice and healthcare outcomes.Ivers N, Jamtvedt G, Flottorp S, Young JM, Odgaard-Jensen J, French SD, O'Brien MA, Johansen M, Grimshaw J, Oxman AD

Algunos datos basados en la evidencia

• Los estudiantes y residentes quieren recibir feedback. Un 95% piensa que es importante para ellos (Jackson et al, 2002) y el recibirlo creen que es un signo de calidad docente (Torre et al 2003).

• Sin embargo lo que normalmente reciben es un feedback inespecífico y breve (del tipo “muy bien”, “de acuerdo”) cuando no negativo (“esto no me gusta”, “no deberías haberle mandado a este paciente esto”) (Jackson et al, 2002).

El Feedback Docente o una forma de mitigar el efecto Pigmalión

Bol. docTUtor educ. méd. enero 3, 2012. Roger Ruiz Moral

Algunos datos basados en la evidencia

• Las razones por las que posiblemente los tutores den solo un feedback mínimo o no lo den en absoluto (Dobbie y Tysinger, 2005) son:

• La ausencia de habilidades para hacerlo par falta de entrenamiento,

• El temor de ofender o molestar al alumno o a que la relación con él se vea afectada,

• El de mantener la autoestima del residente,

• El temor a que el alumno muestre resistencia o defensa al recibir críticas y esto no se sepa manejar adecuadamente dando lugar a opiniones que se arrastran a partir de entonces en la relación. SegúnKing(1999)

• Las dos preocupaciones más importantes de los tutores son como hacer que los residentes se motiven y como ofrecerles feedback de manera constructiva.

El Feedback Docente o una forma de mitigar el efecto Pigmalión

Bol. docTUtor educ. méd. enero 3, 2012. Roger Ruiz Moral

El feedback es una herramienta eficaz y específica para capacitar a las personas, porque si se hace adecuadamente ayuda a:

•comprender sus fortalezas y debilidades y las áreas que deberían cambiar.

•conocer los progresos que efectuan en relación a sus metas personales.

•comprender que el tutor se toma interés en lo que ellos están haciendo.

•ver nuevas perspectivas de sus problemas y preocupaciones.

• ver su trabajo en el contexto de su equipo u organización.

•El feed back “capacitador” contribuye a la auto-concienciación de las personas.

Decàleg para fer feedback constructiu:

1- Ser clar sobre el que vols dir: evita reaccions emocionals.

2- Començar amb el positiu: si cal millorar alguna cosa, les persones necessiten saber on estan els seus punts forts, i després on cal esforçar-se més. A més, si queda clar que es reconeixen i valoren els punts positius, moltes persones accepten amb més facilitat actuar sobre els negatius.

3- Ser específic: tant si el feedback és positiu o negatiu.

4- Centrar-se en el comportament, no en la persona: en donar feedback hi ha el perill de descriure el que ens agrada o desagrada d'aquesta persona.

5- Referir-se només al comportament a canviar: el feedback que esmenta aspectes d'una persona sobre els que ella no té control és molt desmoralitzador. A més, cal recordar que les persones som incapaços d'enfrontar-nos a més d'un o dos punts negatius a la vegada. Per tant, no fem una llista numerada de punts negatius!.

Decàleg para fer feedback constructiu:

6- Oferir alternatives.

7- Ser descriptiu més que avaluatiu.

8- Personalitzar el feedback: que no sembli que el teu feedback és una conclusió universal, sinó que la personalitzis: "Jo crec ..." o "Des del meu punt de vista ...".

9- Deixar al resident alguna elecció: Fes el feedback d'una manera que el resident senti que pot decidir com actuar, que les correccions són la seva responsabilitat.

10- Sempre amb molt de respecte i amabilitat. Això costa molt poc

Por qué estudio Medicina?

Punts clau

- udaceba.cat: si no hi ets no EXISTEIXES

- Avaluació sumativa i formativa.

- Feedback tutor-resident

curs d’actualització en docència de medicina de família d’atenció familiar i comunitària

Documents