cubelles festa major 2015

Des de ben petita he tingut a les meves mans, any rere any, tots els programes de la Festa Major del

meu poble. Abans, els diaris i les revistes eren comptats i els cubellencs, i sobretot la canalla, esperàvem el programa amb ganes i il·lusió. Jo el llegia i rellegia i em � xava en tots els detalls. A la part inicial del programa sempre hi havia la salutació de la comissió de festes o de l’alcalde i jo m’hi entretenia de manera especial. Avui aquesta pàgina em pertoca a mi i això em fa especial il·lusió.

Ja que he fet referència a la meva infantesa, permeteu-me que faci memòria i recordi les festes majors de quan jo era petita. De ben segur que seran molts els vilatans que es sentiran identi� cats amb el que explicaré. Dies abans de la festa, a ca l’àvia es matava el cabrit en un acte social i de germanor: hi participava tota la família, � ns i tot els parents de fora que ja havien arribat a Cubelles per participar de la celebració. La Festa Major acollia, convidava, uni� cava. D’aquell cabrit ho apro� tàvem tot i ens servia d’esmorzar i dinar per una colla ben amplia. El dia 15 es parava molt bé la taula i menjàvem un rostit exquisit en un ambient d’alegria i de retrobament que només equiparo amb el dia de Nadal. Eren uns moments que recordo amb enyorança, sobretot per tots els que ja no hi són, que, malauradament, són molts. Puc evocar imatges, sons, olors… Recordo el repic de campanes, l’o� ci, el concert vermut al cafè del Pau i el

Tanu –a L’Aliança– o a Ca l’Antonet –al Cafè Armengol–, el ball de Festa Major, alguna petita mostra de balls populars en què jo ja hi participava, les majorettes en les que també hi prenia part ...

La festa ha canviat molt, així com la manera de preparar-la, de fer-la, de viure-la… Sempre per bé. En els últims anys ha guanyat molt gràcies a l’impuls que una munió de joves i no tan joves li han donat a través de l’Agrupació de Balls Populars. I això em fa molt feliç. Encara més tenint en compte que jo hi poso el meu granet de sorra participant amb el Ball de Gitanes. Com també m’agrada molt el nou format de pregoner, encetat l’any passat, amb persones arrelades i representatives de Cubelles.

Enguany, com ha passat sovint, apro� tem la festa per commemorar algunes efemèrides de les quals trobareu detallada informació en aquest programa: els 40 anys del Moto Club Cubelles, els 25 anys de l’Exposició Permanent del Pallasso Charlie Rivel i, sobretot, els 250 anys del campanar de l’església de Santa Maria, un dels principals senyals d’identitat del nostre poble; així com els 45 anys del Club Marítim Cubelles.

Per tot plegat ens hem de congratular que continua intacte el sentiment de comunitat, de pinya, de pertinença i d’orgull per aquest petit tros de terra que tots estimem i que es diu Cubelles.

Bona Festa Major

RosaFonoll

Ventura,Alcaldessa

DE

L 7

AL

16 D

’AG

OST

3

La foto amb la que em presento oficialment a tots vosaltres des del lloc que ocupo amb empen-

ta i il·lusió -a parts iguals- me la van fer davant una de les troballes que hem tingut a Cubelles més importants del últims anys. Son grafits que estan en els murs interiors del nostre Castell. És un imponent cavaller que fa més de dos metres. Aquesta primera fase d´-adequació de l’entrada del Castell i la planta noble l´ha fet realitat la Diputa-ció de Barcelona i ens permetrà obrir el Castell al públic en visites guiades pro-perament.

És un fet que cal celebrar, igual que celebrem la Festa Major dénguany, on ens trobarem com sempre nits i dies de diversió per a petits, mitjans i grans.

Ester Pérez Massana,Regidora de Cultura

I encara més. El nostre Campanar de lésglésia de Santa Maria fa 250 anys. Felicitem a tot Cubelles i a la parròquia en particular. A part de la institució que aquest Campanar representa, l’Assump-ta, la Maria, la Gertrudis i la petita, que encara no té nom, s´han convertit en part indissociable del nostre poble, del seu ritme i vida diaris.

I el nostre Charlie. Sí. L’exposició perma-nent del pallasso Charlie Rivel que el fa viu-re per sempre entre nosaltres fa enguany 25 anys i ho celebrarem com cal, dins i fora de les parets dáquest entranyable espai.

Només em resta dir-vos Visca la Festa Major! Visca Cubelles! Visca Catalunya!

Som-hi!

4

FEST

A M

AJO

R C

UB

EL

LE

S 20

15

5

Rosa Fonoll Ventura, Alcaldessa ..................................................................................... 3

Ester Pérez Massana, Regidora de Cultura .....................................................................4

Carles Pérez Castellví, autor del cartell 20015 ..................................................................6

Ramon Gómez Marcillas, pregoner de la Festa Major 2015 ...........................................8

250 anys del campanar de Cubelles (1765-2015). Treball dels Amics del Castell ........... 11

Moto Club Cubelles (1974-2015). 40 anys sobre dues rodes ............................................31

Beca d’Investigació Local 2015 ......................................................................................... 36

25è Aniversari de l’Exposició d’en Charlie Rivel ........................................................... 38

Assaig General amb Afrochi Guawa i Dj ......................................................................40

Motocròs i Cursa Americana .......................................................................................... 41

Cubelles Rock City X ...................................................................................................... 42

Jazz amb Eva Fernández Group ...................................................................................... 43

Waterwar Summer Festival ............................................................................................44

Cinema a la fresca ............................................................................................................ 45

Cat Rock ............................................................................................................................46

Focs d’artifi ci .....................................................................................................................47

Empalmada amb The Soultans .......................................................................................48

Empalmada amb Muntband ............................................................................................49

Ball de Festa Major amb la Costa Brava ......................................................................... 50

Sopar a la Fresca de Festa Major amb Dj’s ......................................................................51

Programació de la Festa Major ........................................................................................ 52

Edita: Ajuntament de CubellesD.L.: BA-25004-2012

Descarrega aquí la teva revista

SUMARIFESTA MAJOR CUBELLES

4

DE

L 7

AL

16 D

’AG

OST

5

CARLES PÉREZ,

66

FEST

A M

AJO

R C

UB

EL

LE

S 20

15

AUTOR DEL CARTELL DE LA FESTA MAJOR 2015

6

FEST

A M

AJO

R C

UB

EL

LE

S 20

15

7

Discret i amb un somriure tímid, en Carles Pérez, de 24 anys, no pot amagar la il·lusió davant

l’encàrrec que li ha fet aquest any la Co-missió de Festes. Haver de dissenyar el cartell de la Festa Major és un fet que diu que el va sorprendre alhora que li va fer “molta il·lusió”. A part de la responsa-bilitat a títol individual, reconeix que es va sentir afalagat per tots els autors que l’han precedit, com en Vicente Segrelles, en Natxo Vizcaíno o l’Abel Miró. “Per un moment també vaig tenir por de no sa-ber fer-ho”, confessa, rient.

Matisa, però, que aquest temor era en clau positiva. “Sabia que em costaria fer-lo, perquè no em volia precipitar”, explica. Per això apunta que volia anar amb peus de plom, ja que diu que “volia buscar bé la idea”. Tant és així que, quan va en� lar la feina amb el disseny que començava a tenir mentalment de� nit, va haver alguna cosa que no el convencia...i un cuquet el va fer canviar de rumb. Aquell neguit no era només indecisió, sinó que s’ha conver-tit en la imatge de� nitiva que il·lustra la Festa Major d’aquest estiu.

Fins que s’ha publicat el programa que te-niu a les mans, en Carles s’ha mantingut totalment hermètic. Vam quedar amb ell just el dia que n’imprimia la versió de� ni-tiva, però va ser realment complicat poder esbrinar algun detall del cartell. Més que complicat...va ser impossible. Només els con� dents més propers han tingut el pri-vilegi de fer-hi una ullada -i segur que el somriure de la petita neboda nouvinguda a la seva família li ha servit com un dels millors avals-. Intentant conèixer la idea de fons, els qui preparem aquest progra-

“NO M’IMAGINO UNA FESTA MAJOR SENSE ESTAR-HI INVOLUCRAT”

ma tant sols vam poder saber que s’ha inspirat “en l’antiguitat de la Festa Major”.

“He escollit un estil clàssic, trencador amb els estils dels cartells fets � ns ara”, explica. I, sorprenentment, aconseguim esgarra-par una sola idea: només ens revela que el Viagrot n’és el protagonista. Per què? Contesta en menys d’un segon: “perquè és un dels elements de l’Agrupació de Balls Populars de Cubelles més imponents i canyeros”. No hi ha dubte que és la bèstia que més li agrada i l’enorgulleix, i admet que va descartar � gures com el gegantó Charlie perquè considera que és un recurs massa utilitzat i clàssic.

Nerviós a l’espera de veure quina és la re-acció de la gent a mesura que es difongui el cartell, explica que la intenció és que generi bones sensacions, més que no pas promocionar la festa, ja que creu que “la Festa Major es ven per si sola”. “La part im-

portant és el programa d’actes, no pas el cartell”, diu. A l’hora d’escollir quina és la part d’aquest programa que més li agra-da, tria, sense rumiar-s’ho, les cercaviles del dia 14 d’agost, especialment la noc-turna: “com a portador del Viagrot, és on la colla més es llueix”.

I és en aquest punt de la conversa on més es re� exa el cubellenc que en Carles porta dins. A l’hora de parlar de la Festa Major en sí, explica que allò que més li agrada és “estar-hi involucrat, sortir, ballar...viu-re-la des de dins!”, i a� rma convençut que “després de 12 anys sortint amb les colles de l’Agrupació, no m’imagino una Festa Major sense estar-hi involucrat”. Aquesta implicació, però, no correspon només a la Festa Major, sinó que en Carles és una per-sona activa també en molts dels actes que s’organitzen a la vila, sobretot els que idea i desplega l’Associació de joves El Cubell.

És precisament des del Cubell on ha tingut l›oportunitat de demostrar el seu giny per dissenyar i il·lustrar, sent l›autor de diversos cartells de l›entitat. Això li ha ser-vit de trampolí per poder encarregar-se de la imatge d’actes de diferents entitats de la vila, així com de la Guia d’Interès Tu-rístic de Cubelles, amb altres companys de professió. Aquest seguit d’encàrrecs els ha assumit en paral·lel a la seva feina diària al ‘Celler del Porró’, on ha crescut entre botes de vi enmig del negoci familiar. Tot i no dedicar-se al disseny de forma profes-sional, con� a que signant el cartell de la Festa Major d’enguany podrà rebre nous encàrrecs que li permetran eixamplar el currículum.

Gemma Sánchez

El jove Carles Pérez ha afrontat el disseny de la imatge amb “il·lusió” i “responsabilitat”, com un reconeixement a la feina feta il·lustrant diversos esdeveniments de la vila

666

DE

L 7

AL

16 D

’AG

OST

7

8

FEST

A M

AJO

R C

UB

EL

LE

S 20

15

9

Ens trobem amb en Ramon a la Plaça de la Vila entre l’assaig de pasto-rets, on participa posant la música

amb el sac de gemecs, i l’assaig de gra-lles, colla de la qual forma part des de fa un any. Curiosament, quan arribem, està intercanviant unes paraules amb en Joan Vidal, autor del pregó del 2014. Potser li està donant algun consell. És la millor imatge per esceni� car el relleu.

Fa molts anys que són amics. Des de ben petits han compartit molts moments de la seva vida vinculats al teixit polític, cul-tural i social de Cubelles. Ara, per exem-ple, ambdós formen part de l’organit-zació dels actes del 250è Aniversari del Campanar de l’església de Santa Maria.

Així com la Comissió de Festes ha apostat per consolidar un tipus de pregó institu-cional que l’any passat va ser un èxit, en Ramon també vol donar-li una mica de continuïtat. Si bé no ha volgut desvetllar gaires secrets, sí ha confessat que “se-guiré el � l i començaré recordant la gent que va viure les Festes Majors que ens va explicar el Joan”. És en aquest moment quan en Joan s’afegeix a la conversa i, en to de broma, li recorda que ell no les pot explicar perquè vivia “allà dalt a la masia”. “No et deixis a ningú”, li diu. “Tranquil”, replica en Ramon, “els tinc tots apuntats”. I comencen a anomenar un reguitzell de noms vinculats a vila. Els dos són memò-ria viva de part de la història de Cubelles i la seva gent.

Per la segona part del pregó explica que farà ús de la seva faceta d’actor, “però no

“SI UN POBLE TÉ ARRELS, TRADICIONS I COSTUMS SEMPRE

TINDRÀ LA SEVA IDENTITAT”

de Satanàs i Llucifer” explica rient. De fet, durant molts anys en Ramon i en Joan havien compartit escenari a l’Aliança re-presentant aquests personatges a l’obra “Els Pastorets” amb el grup de Teatre del Casal de Cultura.

En Ramon de Cal Baró, tal i com és cone-gut entre els seus convilatans, confessa que de moment no està nerviós. I si en algun moment s’hi posa ja se’n sortirà, “al � nal tots som gent de Cubelles”.

Com a bon cubellenc el que més li agrada del seu poble és la seva gent, la cultura, el lloc on està, el mar, la muntanya i “les campanes que s’escolten en aquest ma-teix moment”. De la Festa Major li agrada estar al carrer, i si és vinculat amb la mú-sica, millor. L’any passat va sortir amb les gitanes de l’ABPC, enguany s’estrenarà amb els grallers.

Durant molts anys ha col·laborat amb l’organització de la cavalcada de reis i amb la caminada de Cubelles a Montser-rat. Ha estat cantaire al Cor l’Espiga i ha participat a les Caramelles. Forma part de les processons de Setmana Santa i ha col-laborat amb diferents programes de Rà-dio Cubelles, sobretot parlant de pagesia i excursionisme. També durant quatre anys va ser el Jutge de Pau de la vila.

Com a Regidor de Cultura de l’Ajunta-ment va impulsar la Trobada de Gegants que se celebra a � nals de juliol en motiu de la Festa Major Petita. “ Havia anat a una trobada de gegants a Matadepera i em va agradar tant que em vaig dir que

allò ho havíem de fer a Cubelles. I ho vam fer. Llavors em vaig comprar una gralla per fer ballar els gegants ”, recorda. També el Concurs de Roses i la Festa de la Bicicleta es van recuperar quan ell era regidor.

“Jo vinc del món del Franco i quan vaig començar estava tot per fer. S’havien de recuperar els costums i les tradicions. La Festa Major havia de deixar de ser només l’envelat i començar a ser també cultural”, explica.

I en Ramon encara va una mica més enllà. “Pensa que a mi em van prohibir parlar en català. Quan vaig baixar de la masia jo no sabia parlar castellà. Semblava de fora i no entenia perquè no podia parlar la llengua que m’havien ensenyat el pare i la mare”.

Ser el pregoner d’enguany li fa molta il·lu-sió. “Em vaig posar molt content, però no m’ho miro com una cosa personal. Crec que formo part de la cultura popular de Cubelles. I a mi el que m’agrada més és la cultura de base, que són les arrels i tradi-cions del nostre país que és Catalunya. I ara més que mai hem de treballar perquè ningú ens digui per on hem de passar”.

Per acabar reivindica el paper de la cul-tura: “si un poble té arrels, tradicions i costums, sempre tindrà la seva identitat. I l’hem de defensar i transmetre als nos-tres � lls i als nostres néts per tal que no es perdi”.

Anna Morcillo

RAMON GÒMEZ MARCILLAS, PREGONER DE LA FESTA MAJOR 2015

En Ramon Gòmez començarà el pregó seguint el � l del seu antecessor, Joan Vidal, i espera que arribi el dia sense “nervis” i “molt content”, conscient que la seva vinculació en la vida cultural i social de Cubelles ha estat clau per ser escollit

8

DE

L 7

AL

16 D

’AG

OST

9

250 ANYS DEL CAMPANARDE CUBELLES(1765-2015)

Grup d’Estudis Cubellencs Amics del CastellJOAN VIDAL, LLUM VILLANUEVA, ANTONI PINEDA (FOTOS)

2 / GRUP D’ESTUDIS CUBELLENCS AMICS DEL CASTELL

CAMPANARCUBELLES1765-2015

ANYS250

CAMPANARCUBELLES1765-20151765-2015

2 / 1765-2015

2 / GRUP D’ESTUDIS CUBELLENCS 1765-2015

GRUP D’ESTUDIS CUBELLENCS

ANYS250

Aquest any 2015 la vila de Cubelles celebra una efemèride destacada: els 250 anys del campanar de l’església de Santa Maria. Tal

com consta al capdamunt de la portalada que hi ha damunt la barana, l’esvelta torre quedà enllestida l’any 1765, quan el rector de la parròquia era mossèn Pere Murgades. És per aquesta raó que al llarg de l’any s’han realitzat i s’estan realitzant un seguit d’actes commemoratius organitzats per l’Ajuntament de la vila, la Parròquia de Santa Maria, el Grup d’Estudis Cubellencs Amics del Castell i un grup de vilatans a títol individual.

El punt de partida de tot plegat cal cercar-lo en la Festa Major de 2014 quan l’exjutge municipal i exregidor de l’Ajuntament, Ramon Gómez, va recuperar el repic que feia sonar el darrer campaner de la vila, Joan Borrell, abans que el so de les campanes fos mecanitzat.

Enguany, el tret de sortida de la commemoració tingué lloc el dimecres 1 d’abril de la mà del GEC Amics del Castell, amb la inauguració d’una exposició fotogrà� ca, a càrrec d’Antoni Pineda i Gavaldà, que portava el títol de “Vistes del campanar i des del campanar”. El cronista grà� c de la vila i president d’honor dels Amics del Castell oferí una excepcional mostra d’imatges del poble preses des de la privilegiada atalaia del campanar i vistes de la torre des de diferents llocs del municipi. L’exposició reuní un bon nombre de fotogra� es des de principi del segle XX � ns a l’actualitat i es pogué visitar durant tot el mes d’abril.

Un mes després de la inauguració d’aquesta exposició, en concret el divendres 1 de maig, la nostra entitat tornà a organitzar un acte commemoratiu, en aquesta ocasió conjuntament amb la Parròquia de Santa Maria i el Centre d’Esplai Pessigolles. Es tractava, per un cantó, d’una visita guiada per l’interior de l’església de

PR

ESE

NT

AC

IÓ

Santa Maria en què mossèn Joaquim Lluís, Joan Vidal i Xavier Martínez efectuaren explicacions històriques sobre l’edi� ci i els seus altars. Per altra banda, aquesta activitat, es complementà amb una pujada al campanar, guiada pels monitors i monitores del Centre d’Esplai Pessigolles. Els visitants, a més, pogueren veure in situ el repic de campanes que efectuaren Ramon Gómez, Josep Maria Borrell i Josep Maria Granell.

Durant la Festa Major petita tingué lloc un espectacular i inèdit acte, impulsat i dirigit per Edmon Colomer, el prestigiós músic i director d’orquestra resident a Cubelles. Es tractà d’un concert de sardanes a càrrec de la Cobla Sant Jordi acompanyat del toc de campanes dels � amants campaners cubellencs. En la mateixa diada de sant Abdon i sant Senén hi hagué una mostra de tocs de campanes amb la intervenció dels campaners de Sitges, Sant Pere de Ribes, l’Arboç i Cubelles. I en el darrer trimestre de l’any hi ha previstos més actes centrats en el nostre campanar.

A banda de tot això, el GEC Amics del Castell encarregà a Josep Vidal López un logotip en referència als 250 anys del campanar. Aquest logo s’ha col·locat en les pàgines del butlletí informatiu La Figuera així com en diversos cartells i programes. També ha estat utilitzat per la nostra entitat per editar samarretes en referència a l’esdeveniment.

Pel que fa al present treball, a més de commemorar el quart de mil·lenni de la construcció del principal símbol identi� catiu del poble de Cubelles, pretenem aportar un més ampli coneixement del campanar i la seva construcció així com d’altres elements que hi són inherents: els campaners i les campanes.

Grup d’Estudis Cubellencs Amics del Castell

I



ANYS250

L ’actual església parroquial de San-ta Maria, d’estil barroc, es va co-mençar a construir l’any 1700 en

substitució de l’anterior, que probable-ment fou edi� cada en l’època visigòtica i de la qual no en queda cap vestigi. Era de petites dimensions i a � nals del segle XVII el cada vegada més elevat nombre de parroquians determinà que aquests mateixos sol·licitessin un nou temple al rei Carles II, el juliol de 1698, tot a� rmant que “la [església] que tenen es molt xica y reduïda, de manera que noy poden es-tar tots los parroquians”. En aquella èpo-ca el rector de la parròquia era mossèn Pere Roig, nascut a la Geltrú.

Les obres de la nova església van que-dar aturades, quan només s’havia arri-bat a l’alçada de les cornises, per falta

L’ESGLÉSIA DESANTA MARIA

de recursos i la guerra de Successió. Es reiniciaren el 1719 i entre 1724 i 1732 es construïren les voltes del presbiteri i de les capelles de Sant Crist, Sant Pere i Sant Isidre, a més de la primera arcada � ns a la trona. Mossèn Miquel Cortí, rec-tor de Cubelles entre 1716 i 1754, fou el principal impulsor de la represa i � na-lització de les obres, que es � nançaren gràcies a la construcció d’una premsa de lliura a favor de l’església. El temple fou beneït i obert al culte el 28 d’octu-bre de 1725 però no quedà completa-ment enllestit � ns al dia de la Mare de Déu de setembre de 1737, quan que-daren completades les voltes i altres elements que restaven. A � nals del se-gle XIX s’efectuaren diverses millores al temple, gràcies a la generositat de Joan Pedro i Roig: L’obertura dels � nestrals

laterals i de la roseta de la façana, així com l’enllosat, foren les principals.

L’edi� ci té 30 metres d’allargada per 20 d’amplada, amb coberta de volta de canó i teula àrab a dos vessants. Està format per tres naus dividides en trams delimitats pels contraforts laterals. La façana està estucada amb elements geomètrics que imiten un encoixinat de pedra, té un � nestral circular al centre i està coronada per un frontó triangular amb un rellotge al mig. L’entrada principal té una senzilla decoració escultòrica al seu voltant.

El 22 de juliol de 1936 l’església fou in-cendiada, la volta s’esfondrà i els altars quedaren destruïts. Els altars que hi havia � ns a aquell moment eren dotze, comptant l’altar major:

Una imatge de l’església des de la carretera (1915)

I



ANYS250

PART DE L’EVANGELI PART DE L’EPÍSTOLA

Altar del Sagrament. Altar de la PuríssimaAltar del Sagrat Cor de Jesús Altar de sant Isidre Llaurador

Altar dels Sants Patrons Altar de la Mare de Déu del RoserAltar de sant Sebastià Altar de sant Antoni de PàduaAltar de sant Gregori Altar de sant Joan Baptista

Altar de les ànimes del Purgatori

Durant la Guerra Civil l’església oferia un aspecte ruïnós i solament va ser uti-litzada com a magatzem del sindicat agrícola. Acabada la guerra el temple continuà uns anys sense acollir actes religiosos, de manera que la missa es celebrava a la rectoria. La Junta Local de Reconstrucció del Temple, amb mos-sèn Jaume Rosell al capdavant, inicià la primera fase de les obres, que consisti-ren bàsicament en la reparació de les cobertes. Això va permetre reprendre el culte, l’any 1943.

A la segona meitat dels anys quaranta, amb mossèn Miquel Estruch de rector, es realitzà una segona etapa d’obres amb la reconstrucció de les voltes i de la part interior del cos de l’edi� ci, la qual cosa deixà completament restau-rada l’estructura de l’església. Aquestes obres quedaren enllestides l’any 1949 i foren executades pel constructor cube-llenc Joan Albet Aviñó. La direcció, tant en la primera com en la segona fase, anà a càrrec de l’arquitecte Josep Ma-ria Miró Guibernau. Als anys cinquanta es realitzaren les obres d’enrajolat, la renovació de l’escala del campanar, els altars laterals i la reconstrucció de la Sa-gristia i de l’altar major, obres que � na-litzaren quan mossèn Jordi Fort era el titular de la parròquia.

Amb mossèn Josep Campillo de rector s’efectuà l’obertura lateral d’accés al carrer de Colom, les obres de restau-ració de la teulada, realitzades el març de 1990 per la Constructora Quintana SA, l’esgrafiat del campanar i la faça-na (1992), la col·locació d’un rellotge damunt la porta principal (1993) i la restauració de la rosassa, també el 1993. Ja amb mossèn Joaquim Lluís de rector destaquen la reforma de l’altar major (1999), les obres de remodelació dels enrajolats del presbiteri i de la nau de l’església (2002), les obres de paleta per a la climatització i enllumenat del temple (2002), l’arranjament de l’es-grafiat del campanar (2004) i el retaule de la capella del Santíssim Sagrament (2012). En perspectiva existeixen dos projectes tan importants com són la decoració interior de l’església i la construcció d’un orgue.

Vista frontal de l’església, en la nevada de 1962

Nota:Aquest apartat està extret bàsicament del treball “Els altars i les confraries de l’església parroquial de Santa Maria”, de Joan Vidal, publicat en l’Anuari 2013 del GEC Amics del Castell.

Església i campanar als anys seixanta



ANYS250

Un campanar, o cloquer, és definit com una torre, nor-malment associada a una església, que conté una o

diverses campanes. El campanar és un signe identificatiu d’un poble, el seu punt de referència visual i auditiu i un element destacat del seu patrimoni històric-artístic.

La � nalitat dels campanars és anunciar les hores i els esdeveniments religiosos com

EL CAMPANAR

ara misses, batejos, casaments i funerals. A més de la seva funció religiosa i social, antigament també realitzaven una funció civil tot convocant la gent del poble i vol-tants per qualsevol incidència o per aler-tar sobre perills com podien ser la pesta, les incursions dels pirates, els incendis o el toc de queda.

El campanar de l’església parroquial de Santa Maria de Cubelles és de pe-dra picada i la seva tipologia és sem-

blant al de l’església de Sant Antoni de Vilanova, que fou projectat per Fra Josep de la Concepció, el gran arquitecte autor, també, de l’ampli-ació del castell de Cubelles (1675). Al campanar de Vilanova, construït en-tre 1670 i 1706, se li dóna una gran importància perquè es considera que va fixar la tipologia de campanar català. Van ser moltes les viles –entre elles Cubelles, com dèiem, i el Ven-drell– que van edificar campanars inspirats en les bases arquitectòni-ques del de Vilanova, és a dir, base quadrada, dos o tres cossos de forma octogonal, amb balustrades als dar-rers pisos, obertures per les campa-nes i petita cúpula.

No hem trobat documentada la data de l’inici de les obres. Tenint en compte que la construcció de l’esglé-sia quedà completada el 1737, pen-sem que no trigaria gaire a començar la del campanar. De fet, en l’acta de l’Ajuntament de Cubelles de 12 de març de 1754 (Arxiu Municipal de Cubelles) transcrivim aquest text en què podem veure que el consisto-ri aprovava continuar les obres del campanar, la qual cosa indica que ja estaven començades:

“Vuÿ dia 12 de Mars de 1754. Se ha tingut junta en la casa de la vila los srs. Regidors que son Joan Mallafré, Gabriel Cona y Joseph Pons en presencia del Honorat Josep Roig Batlle ab Intervenció de altres persones les quals seran baix escrites, per determinar si se continua-ria o no la obra del Campanar de la parroquial Iglésia de San-ta Maria de Cubellas lo qual ajuntament se ha resolt que se continuaria dita obra del Campanar donant lo bot so-bre dits Regidors y las perso-nes següents: Josep Mallafré, Pere March obrer, Juan Cona, Joan Roig cirurgiá, Pere Batlle major, Francisco Estaper, Joan Ferrer, Joan Almirall, Ramon Rovirosa, Isidro Roig, Isidro Ricart, Joseph Lleó, Jaume Rá-fols, Cosme Cendra, Juan Puig, Pere Bruno.

La torre estrenà il·luminació als anys seixanta, amb mossèn Jordi Fort de rector

II



ANYS250

Signat pel batlle, Josep Roig, i per l’escrivà de la vila, Joseph Rius”.

Un altre document important que ens permet saber que el campanar ja estava començat en aquella meitat del segle XVIII el tenim en el testa-ment de mossèn Miquel Cortí (Arxiu Comarcal del Garraf ), fet l’any 1751, en què indica el següent:

“Que si lo dia de mon obit no se trobara conclosa l’obra de la fabrica del campanar de la Iglesia Parroquial, hagi en tal cas mon hereu donar ÿ pagar als Obrers de la Parroquia la quantitat de doscentas lliuras (...) les quals serveixin per pa-gar el cost de dita fabrica”.

El campanar, per tant, es començà a edificar quan mossèn Miquel Cortí, el mateix que impulsà la fase decisi-va de les obres de l’església, era el ti-tular de la parròquia de Santa Maria. No pogué veure, tanmateix, l’acaba-ment de la torre ja que morí el març de 1754. El campanar de Cubelles quedà enllestit, doncs, el 1765, tal com consta al llindar octogonal més petit. No hem pogut saber qui va ser l’autor del projecte ni els mestres de cases que executaren l’obra. Diverses fonts orals ens han comentat que el constructor o un dels constructors que finiren l’obra era un avantpassat de la família cubellenca de cal Puig.

Pel que fa a les característiques, la seva altura és de 41,68 metres, se-gons Delfí Dalmau Argemir, estudiós dels campanars de Catalunya. Té la planta quadrada i, recolzat en la nau del costat nord, es transforma en octogonal amb tres cossos, el primer, de paredat comú, sense obertures, el segon i el tercer, de pedra carreuada, amb finestres d’arc rodó allargades. El cos superior és més petit i té cor-redor protegit per una barana de balustres, tot coronat per una petita cúpula. S’hi accedeix en un primer tram per una escala normal, amb ba-rana de fusta, fins a l’altura del cor de l’església, i en un segon tram per una escala de cargol que dóna a l’espai –el segon cos– en què s’hi troben les campanes. En total 99 esglaons des de l’interior de l’església (l’escala de cargol en té 69). El campaner Joan Borrell en comptabilitzava 100 des de peu del carrer, pujant per la pe-tita porta que existia anys enrere a

El campanar, amb la � guera, als anys seixanta

El campanar des del carrer de l’església



ANYS250

Aquesta poesia del Dr. Francesc Estapé fou publicada al programa de Festa Major de 1956 (document cedit per Salvador Estalella)

L’església i el pont del campanar, amb les premses en primer pla (1960)

sota mateix del campanar, a la cara principal.

Les campanes estan suportades per una estructura amb bigues de fusta. En aquesta planta hi ha set finestrals, quatre dels quals estan ocupats per les campanes i un altre per la matra-ca. Un vuitè finestral està tancat, atès que és ocupat per l’escala d’accés a la planta superior. Per pujar-hi, hi ha una petita escala de fusta d’uns cinc pams d’alçada per accedir a una obertura on comença el tercer tram del campanar amb una altra escala de cargol (aquesta de 28 esglaons) que dóna al terrat de la balustrada. En aquest terrat hi ha el petit cos su-perior (quatre esglaons més amunt) amb forma de templet que remata el campanar. En el seu interior només s’hi troben unes fustes properes a la cúpula.

El rellotge de l’interior del campa-nar depèn, pel que fa a despeses i manteniment, de l’Ajuntament, tal com especificava mossèn Avinyó en l’inventari realitzat als anys vint del segle passat.

Durant molts anys el campanar des-pertava la curiositat dels visitants per la figuera que, insòlitament, va sorgir molt a prop de la barana su-perior.

En la revista L’Atzavara (nº 7, abril de 1977) que durant un any edità la So-cietat L’Aliança es publicà un article de Joan Amorós i Fontanals, dins la secció “L’avi ens explica” i amb el títol de “El dringar de les campanes” en què hi ha aquest interessant comen-tari en referència al campanar:

“L’avi ens explica que el valor del nostre campanar no és solament sentimental o arqui-tectònic, sinó també pràctic: ens diu que els pescadors de Vilanova, Calafell i altres ports propers usen la seva silueta de guia i referència, i que els pagesos que treballen el tros, lluny, si no els arriba el so de les campanes coneixen l’hora per la il·luminació del sol a les parets que constitueixen la seva planta octogonal. Efecti-vament, per la seva orientació, durant tot l’any a migdia, la cara contrària a la façana de l’església, que mira a llevant, deixa d’assolellar-se i s’enllu-erna la cara de la façana que mira a ponent.”



ANYS250

Des de � nals del segle XVIII � ns a l’any 1968 hi hagué un arc –conegut popularment com el pont del campanar–,

que comunicava l’església amb la recto-ria. Va ser mossèn Francesc Calaf, rector de la Parròquia de Santa Maria entre l’abril de 1786 i el maig de 1802, qui de-manà permís al bisbat de Barcelona per a la construcció d’aquest pont, a � efecte de facilitar l’accés a l’escala del campa-nar des de la casa rectoral. Mossèn Calaf efectuà la petició el 8 de febrer de 1792.

A l’estiu del mateix any de 1792 li fou concedit el dret a cobrar el cens per a la construcció del pont. Malgrat que no s’ha trobat documentació que indiqui la data de començament de les obres, tot fa pensar que no trigarien gaire a dur-se a terme. A partir d’aleshores, aquest arc esdevingué una de les imatges més característiques de Cubelles. Malaurada-ment, el 26 de febrer de 1968, arran de la construcció d’una nova rectoria, el pont fou enderrocat i el poble perdia un dels seus símbols més emblemàtics. Un sím-bol que, malgrat tot, ha continuat vigent, com ho demostra el fet que no són pocs els cubellencs que tenen exposada la fotogra� a del pont del campanar en un lloc destacat de llurs cases. I també, per posar un altre exemple, la capçalera de la desapareguda publicació municipal El Full de Cubelles estava acompanyada de la imatge de l’enyorat arc.

En referència al pont del campanar, dei-xem que sigui el vilanoví Jordi Casas qui en faci remembrança, reproduint part del text d’un article que aquest mateix any va publicar al Diari de Vilanova: “Mos-sèn Jordi Fort, rector entre 1957 i 1967, en una entrevista recollida a uns dels Anuaris dels Amics del Castell, recordava aquest pont: “El pont començava al pri-mer pis de la rectoria, des d’on partia una petita escala que pujava i al centre del pont iniciava el descens cap a l’església, al punt mig hi havia dues � nestres que donaven a banda i banda del carrer… la gent no volia perdre aquest pont”.

Acabem aquest apartat amb l’opinió que el propi Casas feia respecte al pont i a la seva posterior desaparició: “Quin aspec-te no tindria el centre de Cubelles amb el pont!! Quina fesomia més suggerent tindria!! Quantes fotogra� es no s’hi fari-en!! Sí, perquè aquests tipus de pont són excepcionals. Només els veiem a alguns palaus, en convents i, majoritàriament, a les catedrals o palaus episcopals. Cube-lles hi va perdre molt, podríem dir, un llegat històric de qualitat i diferenciador”.

El pont del campanar

El pont del campanar des de la plaça de Santa Maria

III

L’enderroc del pont del campanar (Foto: Octavi Artigas)



ANYS250

Si parlem de campanar hem de par-lar de campanes ja que un cam-panar es de� neix com un edi� ci o

construcció que aixopluga campanes. Les campanes són l’instrument de per-cussió més important de la nostra cultu-ra, antiga música viva que ha sonat igual al llarg dels segles. Instrument musical d’ús comunitari i de dimensió sagrada i antropològica que marcava el ritme de la vida quotidiana de la gent, basat en el rit-me solar –quan s’havien de llevar o des-cansar, quan s’acabava la jornada o quan es dinava o sopava–, els o� cis religiosos, les festivitats, les morts, els naixements, els con� ictes, el tancament de muralles i els successos com ara foc a la vila o al camp, robatoris, atacs, batalles o guerres, i fenòmens meteorològics com ara pe-dra, aiguats o tronades.

Les campanes són anteriors als campa-nars i a les esglésies. Les més antigues són d’argila, daten del 2000 abans de la nostra era i es van trobar a Cnosos, a l’illa de Creta. Les de bronze més antigues es van trobar a la Xina i daten del 1400 aC. Aquestes primeres campanes de bronze no pertanyien a la nostra cultura. I és que hi ha dos grups de campanes: les que for-men part de la cultura occidental i que sonen amb la percussió del batall –peça de ferro allargada que està penjada dins la campana i que la fa sonar colpint-la–, i les de la cultura oriental, que han de ser colpejades des de fora amb un martell perquè sonin. A la cultura oriental el seu so representa l’harmonia de l’univers. En un primer moment, les campanes servi-en per allunyar els mals esperits i la mala astrugància, i les bèsties de càrrega o els gossos portaven campanetes penjades del coll. A l’antiga Roma les dones toca-ven campanes quan morien els familiars.

Les campanes de Catalunya es beneei-xen, tenen padrins i poden tenir nom de dona però també d’home; en aquest cas feminitzen el seu nom: si està dedicada a sant Pere, se li diu Petra, si es a sant Jo-sep, Josepa o Pepa, etc. També poden es-tar a� nades –a� nar una campana és una tasca molt difícil que s’aconsegueix tra-ient material de l’interior de la campana i d’uns llocs concrets. La majoria mostren

IIILES CAMPANES

un text en relleu, epigra� a, que parla de la seva funció a la comunitat o bé és una oració i una decoració més o menys ela-borada. També presenta l’any de la seva fosa, el fonedor i, potser, el nom del do-nant i/o rector.

La construcció d’una campana, un pro-cés llarg i complex, es feia normalment in situ amb professionals itinerants. Al peus del campanar es construïa una base cir-cular amb maons refractaris i argila, amb la decoració i els missatges escollits, on es bolcava l’aliatge de bronze. Així, cada peça és única, tant per les seves caracte-rístiques acústiques com decoratives ja que, per força, es treballava amb motlles nous per cada peça. El campaner o cons-tructor ha de seguir la mateixa regla: la seva alçada, sense la corona, ha de ser el vuitanta per cent del seu diàmetre de boca, i l’alçada total, amb la corona, ha de ser igual al seu diàmetre. El seu per-� l, el gruix i el diàmetre determinen tant el seu pes com el seu so característic. El material és bronze, fet amb un aliatge del vuitanta per cent de coure i el vint per cent d’estany, encara que, de vega-des, s’hi posava també plom. El batall és l’única part de la campana que no és de bronze: té forma de pera, o de porra, i és de ferro dolç per no badar la campana, independentment que sigui forjat. Les

campanes estan suportades per una es-tructura amb bigues de fusta.

Els tocs

Les campanes es poden tocar de tres maneres diferents: Repicant, això és, amb la campana quieta, es pica el batall contra la campana, rítmicament; Ventant o brandant, en què es balanceja la cam-pana fent que el batall piqui d’un costat a l’oposat, i voltant, quan brandant la cam-pana es porta a seure o plantar-la (po-sar-la cap per avall). Un cop plantada, es pot voltar de dues maneres, “a la valenci-ana”, que és quan volta sense parar, i “a la catalana”, que és quan els campaners do-minen les voltes de la campana per por-tar un ritme determinat. D’això se’n diu tenir seny, ja que la campana també rep el nom de seny (al fonedor de campanes se l’anomena mestre de seny); quan els campaners perden el domini de la cam-pana, se’ls diu que han perdut el seny. Als pobles, tanmateix, el tradicional era el re-pic i el ventar o brandar. Portar-les a seu-re era propi de grans campanars. Cada poble, cada vila construïa un llenguatge propi que era perfectament interpretat pels seus habitants.

Els tocs tradicionals del món civil són els tocs de festa, foc, lladres, venda de fruita, peix –� ns i tot s’arribava a donar informació del tipus de peix i el preu–, etc. Molt comú a l’Edat Mitjana era el toc per allunyar les bruixes i els mals esperits on els “sonadors/res” es passaven hores i cobraven un bon sou. I el toc de morts podia arribar a indicar el sexe del � nat/da, l’edat, la classe social i el barri on vi-via. Hi havia, també, tocs que anunciaven fenòmens meteorològics diversos com aiguats, llamps, pedra, calamarsa o tam-borinada. També per trencar tempestes, ja que el so funciona com els coets que creen ona expansiva.

Les campanes de Cubelles

Quan es va concloure el campanar de Cubelles pensem que en un principi s’hi deurien col·locar les campanes de l’església antiga, puix que les actuals, com veurem després, es van instal·lar

Extret de http://www.xtec.es/maresme/Campanars/campa.htm



ANYS250

a partir de 1785. La fabricació de noves campanes vindria donada pel fet que les antigues estiguessin esberlades o bé perquè es cregués convenient disposar d’unes campanes més grans, en conso-nància amb l’envergadura del nou cam-panar. No pensem equivocar-nos massa si suposem que les campanes velles es van fondre per apro� tar el màxim de material de cara a fabricar les noves.

És possible, encara que no ho podem assegurar, que en els primers temps del campanar, de 1765 a 1785, només hi ha-guessin dues campanes procedents de l’església antiga, ja que en la consueta de mossèn Pere Murgades (1764-1772) s’esmenta “la campana grossa” i “la cam-pana xica” en els rituals de diades i en el de tocs a morts. Sigui com sigui, el cert és que, malgrat que entre l’acaba-ment de l’església (1737) i l’acabament del campanar (1765) van transcorre 28 anys, el toc de campanes mai no va faltar, ja que eren imprescindibles en aquella època. Mentre es construïa el campanar les campanes procedents de l’església antiga probablement es van col·locar en una bastida de fusta al da-vant o al costat de l’església o que es construís provisionalment una espada-nya de fusta al damunt del temple per suportar-les.

Quan es col·loquen les campanes a un campanar se’n fa la benedicció, un ritus que es documenta des del segle VIII. A Cubelles també hi ha documentat (Arxiu parroquial) l’any en què van ser beneïdes, el 1785, gràcies al llibre de l’Obra (1785-1794), en què en el capítol de despeses corresponent a l’esmentat any apareix una sortida de 6 sous per pagar la pólvo-ra per la benedicció de les campanes. No hem trobat cap més tipus d’informació sobre aquest acte en què el poble deuria viure una festa grossa, però no costa gai-re d’endevinar que deuria ser semblant als que es feien normalment: benedicció al peu del campanar abans de ser puja-des a la torre i una llarga i correcta ceri-mònia per assegurar una bona protecció contra llamps, tempestes i enemics.

L’obrer (encarregat de portar els comptes de la parròquia) era aleshores Bonaven-tura Almirall (Cubelles, 1749-1811), el mateix personatge autor dels gra� ts del castell de Cubelles. Fou obrer en el perío-de 1785-86 i renovà el càrrec en l’exercici següent, època en que també fou síndic de l’Ajuntament. L’any 1786, com a repre-sentant de la parròquia va pagar 60 lliu-res al courer i campaner de Reus, Jaume Mestres, per la fosa d’una campana.

En aquell temps els fonedors de cam-panes feien el seu treball de manera itinerant, és a dir, es desplaçaven al poble que els feia l’encàrrec i fonien a prop del campanar la peça o peces sol·licitades. I això mateix és el que succeí a Cubelles, encarregant la tasca al referit Jaume Mestres, a qui van anar a buscar a Reus en carro. El campaner sojornà diversos dies a la nostra vila, tal com apareix en l’esmentat llibre de l’Obra, per realitzar la seva tasca. La fabricació d’una campana era tot un cerimonial i el fonedor de Reus ne-cessità de l’ajut de diversos vilatans, ja que la fosa, a part que comportava importants despeses, requeria aspec-tes com mà d’obra, compra del mate-rial, fabricació del motlle, fusteria, etc. Tot això ho trobem documentat en les despeses anotades per Bonaventura Almirall, de les quals en reproduïm unes quantes per fer-nos una idea de les diverses partides:

- Pagar a Anton Escardó dos jornals, home i burro, per traginar terra per fer els motllos de les campanes: 1 lliura i 4 sous.

- A Magí Brunet, home i burro, per lo ma-teix: 1 lliura i 4 sous.

- A Josep Cruxens, home i burro, per lo mateix: 1 lliura i 4 sous,

- A Joan Lleó, home i matxo, per portar lo campaner de Reus: 2 lliures i 16 sous.

- A Gervasi Ivern per anar a Reus a bus-car los daus de les campanes: 2 lliures i 7 sous.

- Al dit Gervasi Ivern per anar a buscar lo campaner: 2 lliures.

- A Josep Juncosa fadrí per pujar les cam-panes: 1 lliura i 7 sous.

- A Joan Mestre per fer les campanes: 176 lliures i 11 sous. (en aquest cas ens sob-ta el nom ja que l’autor de les campanes fou Jaume Mestres).

- A Anton Roig per jornals per treballar per fer les campanes: 10 lliures, 16 sous i 6 diners.

- A Joan Molsó per jornals a treballar per fer les campanes: 16 lliures.

- Per fer la vida al campaner 32 dies a 10 rals: 32 lliures.

- Per fer la vida als que feren los ormet-jos per tocar les campanes el rellotge 5 dies: 4 lliures.

- Per haver anat a Barcelona ab lo campa-ner y lo tornar ab dos matxos i mosso: 6 lliures i 15 sous.

- A Jaume Mestres, courer i campaner de Reus per los treballs de fer les cam-panes: 60 lliures.

Malgrat que no hem trobat cap docu-ment que ho especifiqui, la tradició oral ens diu que les campanes de Cubelles estan identificades amb els respectius noms d’Assumpta, la grossa, Maria, la mitjana, i Gertrudis, la tercera en mag-nitud. Una quarta campana, de menors dimensions, no té nom i se l’anome-na simplement “la petita”. Gràcies a la perícia de Ramon Gómez i, també, de Josep Maria Granell, emparrant-se als finestrals de les campanes, podem sa-ber bona part de les inscripcions que hi ha gravades i que reproduïm en un

Factura de reparació de la campana gran del ferrer Manuel Arnan (Arxiu Parroquial de Cubelles)



ANYS250

La inscripció de la campana Maria indica que va ser feta pel campaner Josep Pomarol l’any 1847

requadre a part. Pel que fa a la seva construcció, apareix 1785 com a any de fabricació de l’Assumpta; 1847, el de la Maria i 1791, el de la Gertrudis.

Això voldria dir que si aquestes tres campanes van ser fabricades inicial-ment el 1785, les dues últimes van ser refetes posteriorment. Ho trobem documentat en la campana Maria, concretament en l’exercici que anava de juny de 1797 a juliol de 1798, amb Josep Soler d’obrer. Hi ha una despesa que correspon a “portar a Reus la cam-pana mitjana trencada i es recull”. I una altra “al campaner de Reus per fondre la campana mitjana i afegir més metall”.

No deuria quedar tampoc en massa bones condicions aquesta campana mitjana ja que la inscripció que porta actualment indica que va ser fabricada, com dèiem, el 1847 per Josep Pomarol, fonedor de Reus també. En el capítol de despeses de l’exercici 1847-48 trobem que “per una campana s’ha pagat a compte 3.268 rals”. Fora d’alguna repa-ració puntual, no hem trobat cap més incidència remarcable des d’aleshores, cosa no gens menyspreable tenint en compte que, al contrari d’altres pobla-cions –Sitges i Vilanova, sense anar més lluny– les nostres campanes no van patir danys durant la Guerra Civil de 1936-39.

A principi d’estiu de 1991, amb mossèn Josep Campillo de titular de la parrò-quia, es va procedir a automatitzar les campanes perquè, segons es va argu-mentar, les seves fixacions havien que-dat deteriorades pel temps i podia ha-ver-hi perill en ventar-les amb diferents tocs. Per això, les campanes es van fixar

La campana Maria



ANYS250

Les locucions i frases fetes, amb la seva càrrega metafòrica i popular, encara a data d’avui donen fe de la importància de les campanes i la seva rellevància a la vida quotidiana del país. Aquí us presentem les més sentides:

• Llançar les campanes al vol: recorda al toc de Festa Major, és celebrar amb molta joia i delit un fet o una situació extra-ordinària.

• Estar a la lluna de València: estar atent al toc de tancament de la muralla i no badar per què si no et quedes fora mura-lles, amb la lluna, no aixoplugat –“espavilat o et quedaràs a la lluna de València”–. A Tarragona aquest mateix toc de tancament de muralles s’anomena Seny del Lladre.

• Sentir tocar campanes i no saber on: sentir parlar d’un tema però de manera no gaire de� nida, tenir nocions vagues d’un fet concret.

• No tocar quarts ni hores: desvariejar. Clarament en contrapo-sició a “tenir seny”, que ve de la paraula arcaica que vol dir “so” de les hores.

• Fer la volta de campana: � gura esportiva que consisteix a fer una volta sencera sobre si mateix.

• Sometent, que ve de “so emetent” o “emetre so”, en referèn-cia a les campanes que cridaven pel sagramental a la defen-sa del poble contra les agressions externes.

• Fer campana: aquesta la coneixem força bé. Tothom, en un moment o altre de la seva vida d’estudiant, ha deixat d’as-sistir a classe.

Locucions i frases fetes sobre les campanes

Una imatge de la campana Maria en l’actualitat (Foto: Ester Pérez)

Cal, també, esmentar un altre element important

del nostre campanar és la matraca. Situada en el

� nestral que es troba entre les campanes Maria i

Gertrudis, es tracta d’un instrument de fusta que

substituïa les campanes per Setmana Santa. Ja fa

anys que està en desús. Rafael Ibáñez Ivern, escolà a

� nals dels anys cinquanta principi dels seixanta ho

recorda així:

“És una caixa quadrada o hexagonal amb

quatre martells i una manovella que, en ro-

dar, feia que els martells piquessin sobre la

caixa de fusta. El so de les matraques nosal-

tres el coneixíem com “tocar a tenebres”. Es

feia des del Dijous Sant � ns al Dissabte de

Glòria, dies en què no sonaven les campa-

nes en senyal de dol per la mort de Crist”. Foto: Joaquim Sedó

Les matraques



ANYS250

i el seu so quedà automatitzat a par-tir d’uns motors posats sota d’elles amb un martell mecànic que s’acti-va des de la sagristia en funció de la cerimònia corresponent. La publica-ció municipal El Full de Cubelles, en la seva edició del juliol de 1991 (nº 40) es feia ressò d’aquest fet dedicant-li la portada amb una foto de la cam-pana grossa, el títol “Les campanes ja no venten” i el subtítol, irònic, de “El ‘toc’ de la modernitat”. A l’interior, un article signat per l’Equip de Redacció informava dels “Automatismes a les campanes de Cubelles” –aquest era el títol– i recollia aquestes declaracions del campaner Joan Borrell, que lògi-cament va tenir un gran disgust amb aquesta automatització que posava � la seva trajectòria de campaner: “La tecnologia no es pot parar, ja que el so d’aquestes noves campanes és molt agradable, també, però no hem d’obli-dar que una campana tocada per la mà d’un home li pot donar un so diferent segons la festa i segons la inquietud o temperament del campaner”.

Per tancar aquest capítol tornarem a L’Atzavara (el mateix article esmen-tat en l’apartat sobre el campanar) on recollint la tradició oral s’afirma que

“L’Assumpta, la Maria i la Gertru-dis tenen un so molt fi. Aquest so, hom diu que és perquè les campa-nes de Cubelles tenen or entre el seu bronze (...) Aquestes campanes foren fetes per subscripció popular que en diuen ara, és a dir, es recap-taren entre tot el poble l’aram i els altres materials per fer el bronze de les campanes. I els cubellencs, que sempre han estat molt cofois del seu campanar –si ara en som, més ho havien d’estar tot just acabat de construir– varen abocar-se amb els seus estris d’aram i de bronze, però també les dones hi afegiren moltes de les seves joies. I aquesta és la cau-sa que el seu sonar sigui més sonor, més viu, més sòlid”.

Afegirem, per últim, que les cam-panes cubellenques estan afinades, respectivament, amb tres notes, mi bemoll, sol bemoll i la bemoll, i que la llegenda diu que en la diada de la Mare de Déu d’Agost, patrona de Cubelles, la campana grossa té un so diferent, potser degut a l’onomàstica de la Verge o potser degut a l’entu-siasme del campaner per donar als feligresos un so especial més fort en un dia tan assenyalat com és el de la Festa Major.

L’AssumptaTé 114 cm de diàmetre de boca per 97 cm d’altura del bronze i un pes aproximat de 858 kg.Aquesta és la campana grossa, està situada a la part de la façana princi-pal de l’església i és la que toca les hores. Està a� nada amb la nota “mi bemoll”. Hi ha una inscripció en llatí que diu: “Signum Crucis de inimicis nostris liberanos Deus noster”. Tam-bé apareix l’any de construcció i l’au-tor: “Me feren lo any 1785 campaner de Reus Jaume Mestres”. No hi man-quen els noms de l’ecònom i l’obrer: “Me feren essent econom Francisco Rius i lo obrer Bonaventura Almirall”. Uns altres noms que hi ha inscrits són “Joseph Cona”, “Pau Fontanals” i “Pere Sirvent regidor decano”. També hi ha el dibuix d’un sant en què s’indica que es tracta de sant Gregori.

La MariaTé 102 cm de diàmetre de boca per 83 cm d’altura del bronze i un pes aproxi-mat de 614 kg.És la segona en envergadura i sovint se l’anomena “la mitjana”. Es troba al cantó que dóna a la plaça de Santa Maria i és la que toca els quarts. Està a� nada amb la nota “sol bemoll”. Té inscrit, com és obvi, el nom del fabricant i l’any: “Me feu Josep Pomarol campaner de Reus any 1847”. En altres gravats s’esmenta “Joseph Puig obrer”, “Francisco Ráfols”, “Santa Maria ora pro nobis”, “regidor pri-mer Anton Farré”, “Sagristà Pera Borrell me portà”, “alcalde primer Joan Estapé”, alcalde segon Joan Vianas” “Padrini Bartomeu Rovirosa (i un altre nom)”.

La GertrudisTé 92 cm de diàmetre de boca per 75 cm d’altura del bronze i un pes aproximat de 450 kg.És la tercera en dimensions i està situada a la part contrària de l’Assumpta, al cantó de llevant. Està a� nada amb la nota “la bemoll”. En les seves inscripcions (ho reproduïm de manera inconnexa ja que per la pàtina es fa difícil la lectura) hi ha les paraules “Santa Clara”, “devots de Cubellas”, “Any 1791”, “Campaner de Reus Jaume Mestres”, “Bonaventura Almirall”.

La “petita”Està situada entre l’Assumpta i la Maria. En la seva inscripció té gravat “Me feu Josep Pomarol lo any 1829”. No hem pogut determinar la seva dimensió per estar molt enlairada.

Les quatrecampanes

Una imatge de la campana Maria en l’actualitat (Foto: Ester Pérez)



ANYS250

IVELS CAMPANERS

E ls campaners han existit des que es va fer la primera campana. Antigament anomenaven amb

aquest nom la persona que feia la campana i que també la tocava. Però, a poc a poc, a mesura que els treballs s’anaven especialitzant, aquestes dues feines es van separar, quedant per un cantó els fabricants de campanes i, per l’altre, els qui les tocaven, que van ser els qui van rebre definitivament el nom de campaners. L’ofici de campa-ner es va convertir en gremial al segle XVI i generalment era familiar, és a dir, saber tocar les campanes era un art que passava de pares a fills durant generacions. O més ben dit, de mares a fills, perquè les dones dels campa-ners no solament acompanyaven els seus marits en el moment de tocar les campanes, sinó que eren les encarre-gades de passar aquest art a les noves generacions. En alguns casos, el cam-paner podia ser també el sagristà de l’església. Potser per aquesta raó hi ha-via aquesta dita: “Qui ara vulgui fer de campaner, ha d’ésser o molt missaire o un guillat”.

Amb el temps, aquest ofici s’ha anat perdent com a conseqüència de l’elec-trificació de les campanes que sonen gràcies a uns electroimants controlats per un rellotge que els fa colpejar les campanes a un ritme i a unes hores determinades. Malgrat tot, en alguns pobles encara hi ha gent que toca les campanes a mà, esforçant-se per-què aquest art no caigui en l’oblit. En aquest sentit, al nostre país s’han creat diverses associacions de campaners i la Confraria de Campaners de Catalu-nya que, entre altres activitats, orga-nitza una trobada anual a Os de Bala-guer (la Noguera).

El patró dels campaners és Sant Paulí de Nola. Nascut a Bordeus l’any 355, en el si d’una família cristiana, fou or-denat sacerdot a Barcelona cap a l’any 394. Es traslladà a Nola i formà una comunitat d’ascetes. Durant el pri-

mer decenni del segle V fou consagrat bisbe de Nola. La llegenda ha volgut veure en ell el primer que va usar les campanes per al culte, tant és així que primitivament les campanes eren ano-menades “paulines” o “noles”.

A Cubelles, gràcies a la consueta es-crita l’any 1920 per mossèn Joan Avi-nyó i Andreu, rector de la Parròquia de Santa Maria entre 1916 i 1924, podem conèixer la tasca que desenvolupava el campaner en aquella època:

“El campaner té l’obligació de tocar l’oració al matí i al vespre, i de repicar els diumenges i dies de festa, acompanyar al Pàrroco en els Viàtics de nit i vigilar el Monument el dijous i divendres sant ajudant en les mecàniques de Setmana Santa al Pàrroco i acompanyar-lo pel Salpàs. L’Obra li dóna 125 ptes. l’any”.

Mossèn Avinyó també explicava els tocs que es realitzaven en funció de la festivitat o acte religiós:

“L’oració del matí se toca a les quatre a l’estiu i a les cinc, l’hi-vern, amb la campana mitjana fent tres vegades tres batallades precedides d’una de sola. Els diumenges i festes de precepte, tocada l’oració del matí, se fa un repicó amb les campanes mitja-na i xica, anunciant al veïnat que és diada.

Una hora abans de la Missa ma-jor dels diumenges i dies de fes-ta també es fa el repicó, i en al-tres festes senyalades o de gran solemnitat després del repicó se bonguen (sic) les campanes.

Els dissabtes i dies de festa, a les dues de la tarda i abans del toc d’oració del vespre, se fa també el repicó, bongant després to-tes tres campanes si la festa de l’endemà és de les principals. Si es tracta de les festes anyals,

aleshores també es bonguen les campanes al migdia i a posta de sol de la vigília.

L’oració del migdia i vespre se toca com la del matí, afegint-hi després de la del vespre un re-piconet senyalant el Parenostre per les Ànimes.

Festa Major: S’anuncia la festa bongant totes les campanes a les dotze del migdia, a les dues de la tarda i a la posta de sol.

Misses: Un quart d’hora abans de començar la Missa, tant la dels dies de festa com la dels dies feiners, se senyala tocant cinquanta batallades seguides amb la campana mitjana i des-prés, amb la mateixa, tres ba-tallades separades. Així que és l’hora de sortir de missa se fa una sola batallada.

El Viàtic se senyalarà fent un pe-tit repic amb la campana xica i immediatament amb la mitjana se tocaran nou batallades si és home el que ha de ser viaticat i vuit si és dona”.

Joan Borrell i altres

No tenim la relació sencera de cam-paners que han existit a Cubelles però sí que es pot afirmar que el campaner per antonomàsia de la nostra població ha estat Joan Borrell i Granell (Cube-lles, 1915-1992), que va desenvolupar aquesta funció amb algun parèntesi, entre 1934 i 1991, any aquest darrer en què les campanes foren automatit-zades. El Joan era pagès de professió i estigué vinculat al Círcol Cubellenc, entitat de la qual formà part de la seva junta com a vocal (1936) i al Cor l’Es-piga, on exercí de cantaire als anys trenta. A proposta d’una colla de ciu-tadans encapçalats per Ramon Gómez Marcillas, el 22 d’agost de 1996 l’Ajun-tament de la vila acordà dedicar-li el corraló de ca l’Angelet (també conegut



ANYS250

ELS CAMPANERS

com corraló de cal Xic). A tal efecte, el 20 d’abril de 1997 hom li oferí un ho-menatge pòstum amb la col·locació de la placa amb el seu nom al referit vial. Aquell mateix any també fou nomenat “campaner d’honor” per la Confraria de Campaners de Catalunya.

En una entrevista que Joan López li realitzà a la revista municipal El Full de Cubelles (número 25, abril de 1989), Joan Borrell narrava els tocs que duia a terme:

“Els principals són Toc de vigília i festa, que es toca una vegada a la setmana, el dissabte abans de missa. Toc de bateig, que es toca cada vegada que hi ha algun ba-teig abans i després de la ceri-mònia. Toc de morts, que es toca un dia abans de l’enterrament i abans i després de la cerimò-nia. Toc anual o de bona festa, es toca per la celebració de la Festa Major de Cubelles el 15 d’agost

o bé en celebracions per l’ar-ribada del Sr. Bisbe. Toc de Set-mana Santa, es toca durant el Dijous i el Divendres Sant i és molt semblant al toc de morts. El Diumenge de Resurrecció el Toc és d’alegria i també és molt semblant al toc de bateig. Toc de Missa del Gall, es fa el 24 de desembre abans de la missa i és un toc informatiu per avisar de la missa. Per últim, el Toc de foc, que ja no es toca fa molts anys, i consistia amb el toc de la cam-pana Maria continuadament, i era per donar l’avís que hi havia foc en alguna casa del poble”.

Maria Urpí Aviñó (Cubelles, 1926) evo-ca moments de la seva infantesa en re-lació al campaner Borrell:

“El Joan Borrell tocava molt bé. Quan vivíem al costat de ca la Rosario, a ca la Roseta, al car-rer de l’Església (hi vam anar a

viure quan jo tenia 8 anys, l’any 1934) i passava ell, les nenes li demanàvem que ens deixés acompanyar-lo a veure com tocava les campanes. Em feia patir quan ventava la campana grossa. Posava el peu al finestral i això m’esgarrifava (...) Quan el Joan feia el repic allò semblava música. El pare (Joan Urpí Es-cardó) una vegada, també quan vivíem a ca la Roseta, en sentir com repicaven, cada dissabte al vespre, es posà a ballar com si fos un vals-jota. Era igual com si parlessin aquelles campanes. Oh, tocava tan bé!”

Altres campaners no massa llunyans en el temps i dels quals tenim referèn-cia són Ramon Granell Soler i Josep Es-cardó Poch. El mateix Joan Borrell els cita en l’esmentada entrevista, on diu que va aprendre l’ofici de Josep Escar-dó. També ens han comentat que du-rant l’etapa de Joan Borrell en ocasions puntuals va ser Joan Llevadias Ferrer qui va tocar les campanes.

Ramon Granell Soler (Cubelles, 1903-1980) era pagès i estigué vinculat al cant coral. Abans de la guerra cantà amb el Cor l’Espiga i, posteriorment, en Flor de Foix, nom que adoptà el cor cubellenc per raons, diguem-ne, políti-ques. Va fer de campaner a mitjans de segle, quan Joan Borrell s’absentà de la població durant uns anys.

La seva � lla, Neus Granell Urpí, recorda que

“El pare ens demanava sovint a mi i la meva tia Hortènsia –ger-mana d’ell- que l’anéssim a aju-dar quan feia ventar les campa-nes per la Festa Major o en altres diades. Als anys quaranta, quan jo tenia tretze o catorze anys,

Joan Borrell fou nomenat campaner d’honor a títol pòstum per la Confraria de Campaners de Catalunya



ANYS250

com queb el pare tenia feina, jo anava gairebé cada dia a tocar l’Ave Maria a les 9 del vespre. Ho feia des de baix del campanar. Hi entrava per la porta petita. Mossèn Miquel el tocava a les 12 del migdia, l’Ave Maria”.

Josep Escardó Poch (Cubelles, 1908-1977) estigué molt vinculat al Círcol Cubellenc, entitat de la qual fou vocal (1928 i 1929) i tresorer (1934). També formà part del seu elenc teatral. Així mateix, cantà amb el Cor l’Espiga –també estigué a la seva junta–, i amb Flor de Foix. L’octubre de 1936 passà a ser regidor de l’Ajuntament en repre-sentació de la CNT i ocupà el càrrec du-rant l’etapa de la Guerra Civil. Durant molts anys exercí de recader (missat-ger). La seva filla, Rosa Maria Escardó Rosell, recorda que el seu pare li ex-plicava que exercí de campaner quan encara era solter (això deuria ser als anys trenta). I que era molt destre, ja que realitzava un dels tocs més difícils, el d’asseure, o plantar, la campana (po-sar-la de cap per avall).

A l’Arxiu Parroquial de Cubelles hem trobat documentats altres campaners. El primer que apareix és Anton Farré (1843) i poc després Josep Milà (1846). Uns anys més tard s’esmenta Isidre Fontanals com a campaner els anys 1879 i 1880 (segurament desenvolu-pà la tasca més temps). Hi ha un re-but en què dit campaner afirma haver cobrat 320 rals “per tocar la campana durant tot l’any. Ja al segle XX trobem que Josep Soler va ser campaner com

a mínim quatre anys (de 1912 a 1915, ambdós inclosos) tot i que el 1913 compartí la tasca amb Josep Lleó (mig any cadascun).

La recuperació

Ara, tot i que les campanes estan fixa-des des que, com comentàvem, van ser automatitzades, tres cubellencs de soca-rel com són el Ramon Gómez Marcillas, el Josep Maria Granell Albet i el Josep Maria Borrell Sicart (fill del campaner Joan Borrell) han recuperat els tocs manuals en festes i esdeveni-ments puntuals. El Ramon toca l’As-sumpta perquè era el nom de sa mare i

el Josep Maria Granell fa sonar la Maria pel mateix sensible motiu.

El Ramon, conegut popularment com a Ramon de cal Baró, recorda amb modèstia però amb orgull que l’any passat, abans del pregó de la Festa Major, va pujar al campanar a fer el toc de festa i quan va baixar uns vilatans li van dir que semblava que el Guixo, sobrenom de l’últim i recordat campa-ner, el Joan Borrell, havia ressuscitat. El Ramon va aprendre a tocar les campa-nes de forma autodidacta. El seu res-pecte i estimació pel Joan li impel·lien a admirar els seus tocs que, des que es va casar i va venir a viure al nucli antic

Joan Borrell, als anys cinquanta (Foto cedida per Josep M. Borrell)

Ramon Granell Soler, a mitjan segle XX (Foto cedida per la família Granell-Pijuan)Josep Escardó, l’any 1962 (Foto cedida per Rosa Maria Escardó)



ANYS250

del poble, podia gaudir de més a prop. Se’n recorda de tota la vida de la músi-ca i els missatges de les campanes de Cubelles però el seu interès pel tema el va empènyer a relacionar-se amb els campaners de Sitges per tal de perfec-cionar la tècnica.

Per a ell és important fer tocs de cam-panes a la Festa Major, conjuntant-les amb els morterets o amb la cobla, en-guany dirigits tots plegats per l’Edmon Colomer, per conservar aquest patri-moni cultural i “que no es perdés, ja que es de tota la vida”. Aquestes són algunes de les propostes d’aquest en-tusiasta de la cultura popular catalana en general i de les campanes en parti-cular. També s’està preparant una tro-bada de campaners amb la col·labora-ció, òbviament, del mossèn.

L’electrificació de les campanes no va arribar a Cubelles per manca de cam-paner ni va ser una decisió consensu-ada amb el veïnat, com a tants altres pobles i contrades. La mal anomena-da modernitat i un progrés sempre malentès van acabar amb les harmo-nies històriques i pròpies de la vila i van fer emmudir unes veus tradicionals i estimades. Ara, un altre tipus de mo-dernitat, més conscient i respectuosa, ens torna la memòria i els sentiments col·lectius de les nostres campanes a la nostra manera. Gràcies al Ramon i als seus dos companys de fatiga, Cubelles s’afegeix als pobles catalans que estan recuperant les veus dels campanars.

Joan Borrell, l’any 1989 (Foto: Joan López) Ramon Gómez destapant la placa del carrer dedicat a Joan Borrell (1997)

Els tres campananers actuals, Josep M. Granell, Ramon Gómez i Josep M. Borrell (Foto: Ester Pérez)



ANYS250

El Full de Cubelles, abril de 1989



ANYS250

CAMPANARCAMPANARCUBELLESCUBELLES

ANYSANYS250

Bibliogra� a

- AMORÓS Fontanals, Joan: El dringar de les campanes. Publicat a L’Atzava-ra (número 7, abril de 1977).

- AVINYÓ i Andreu, Joan: Història de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Institut d’Estudis Penedesencs, 1993.

- BARBARÀ i Camafort, A.; Dr. Sánc-hez Real: El campanar, el rellotge i les campanes. Butlletí del Centre d’Es-tudis Alcoverencs, núm. 12, 1980.

- CASAS, Jordi: 250 anys del campa-nar de Cubelles. Publicat al Diari de Vilanova (30/04/2015).

- CASTELLANO, Anna: Els gra� ts ma-nuscrits del castell de Cubelles. Qua-derns cientí� cs i tècnics de restau-ració municipal, 10. Diputació de Barcelona, 1998.

- DALMAU Argemir, Delfí: Campanars

parroquials de torre de Catalunya. http://campaners.com/pdf/pdf184.pdf. (2014).

- LLOP, Francesc: “Les campanes tenen sexe i veu” a La Contra de La Vanguardia (03/10/2007).

- LÓPEZ Ferrer, Joan: Les campanes de Cubelles. Símbol i cor del campanar. Publicat a El Full de Cubelles (núme-ro 25, abril de 1989).

- MARTÍNEZ, Xavier; VIDAL, Joan: Els anys de la postguerra i l’auge turístic a Cubelles (1939-1970). De la repres-sió a l’especulació. Ajuntament de Cubelles, 2009.

- ORRIOLS, Xavier: “Introducció a Les campanes, de Joan Amades (1935)” dins la col·lecció “Biblioteca de Tra-dicions Populars”, reedició El Mèdol, Tarragona, 2004.

- PANELLA, M. Carme: Campanes, campanars i campaners. Revista Prodeimus, 2005.

- PERARNAU De Bruse, C.: Blanco y Negro nº 2.639 Madrid (01/12/1962).

- PINEDA, Antoni; MARTÍNEZ, Xavier: El comerç i els ofi cis a Cubelles. Publi-cat a l’Anuari 2004 del GEC Amics del Castell.

- ROIG i Piera, Joan: Flors i punxes. Ajuntament de Cubelles, 1984.

- VIDAL, Joan; PINEDA, Antoni: Fes-tes, costums i tradicions populars de Cubelles. Ajuntament de Cubelles, 1993.

- VIDAL i Urpí, Joan: El Círcol Cubellenc (1890-1939). Mig segle d’història de Cubelles a través de la seva entitat pionera. Ajuntament de Cubelles, 2006.

- VIDAL i Urpí, Joan: Els altars i les confraries de l’església parroquial de Santa Maria al llarg de la història. Publicat a l’Anuari 2013 del GEC Amics del Castell.

FONS DOCUMENTALS I AGRAÏMENTS

Arxius - Arxiu de la parròquia de Santa Maria de Cubelles- Arxiu Comarcal del Garraf- Arxiu municipal de Cubelles- Arxiu particular de Joan Vidal

Hemeroteca- El Full de Cubelles (números 25 i 40)- L’Atzavara (número 7, abril de 1977).- La Veu de Santa Maria (1959-1960)- La Veu de Santa Maria de Cubelles (1963-1964)- Programes de Festa Major de 1956 i 1965

Textos- Joan Vidal Urpí i Llum Villanueva Morales

Fotos- Arxiu d’Antoni Pineda- Altres procedències, indicades al respectiu peu de foto

PortadaFoto i muntatge d’Antoni Pineda Gavaldà

AgraïmentsMossèn Joaquim Lluís Corominas, Xavier Martínez Roig, Edmon Colomer Soler, Joan López Ferrer, Rafel Mestres Boquera, Maria Urpí Aviñó, Maria Pedro Aviñó, Rosa Maria Escardó Rosell, Salvador Estalella Montaner, Rafel Ibáñez Ivern, Teresa Granell Pijuan, Pere Urgellès Planas, Joan Amorós Fontanals, Neus Granell Urpí, Ester Pérez Massana, Víctor Lora Ordaz, Núria Font Aviñó, Abel Miró López, Josep Maria Buscà Rigol i Joaquim Sedó Marquet. D’una manera especial a l’arxivera municipal, Núria Jané Orpí, pel seu gran ajut en la recerca de documentació, i a Ramon Gómez Marcillas, Josep Maria Granell Albet i Josep Maria Borrell Sicart per la seva contribució a desxifrar les inscripcions de les campanes.

Consultes on-linehttp://www.campaners.com

-http://www.prodiemus.com/parlem/articleshttp://www.xtec.cat/maresme/Campanars/campa.htm

http://campaners.ecervera.cathttp://llengilitcat.blogspot.com.es/2014/08/les-frases-fetes-i-les-locucions.html

http://www.raco.cat/index.php/ButlletiCEA/


ANYS250

PRIMERA ETAPA (1974-1986)

Un dels primers pilots destacats de Cubelles, va ser en Rafael Ibañez. Treballava a la Bultaco i corria en modalitat de Trial. Alguns anys després, l’a� ció per les motos havia crescut de manera considerable.

A principis dels anys 70, a les poblacions veïnes de Segur, Vilanova i Ribes es feien diferents curses pirates de Trial. En elles hi participaven alguns joves de Cubelles com el Carlos Bertran, l’Alfonso Pérez, el Ferran Romeu, el Luis Escobedo, l’Isidoro Santiago, l’Antonio Martín, el Josep Maria Granell i el Beto Cibiach. També el Carlos Marsé i l’Àngel Fernández es van comprar una moto. I l’Alfredo Ivern.

“Es va formar una bona colla i vam voler organitzar alguna cursa pirata de Trial a Cubelles”, explica en Carlos Bertran. Però llavors va sorgir l’oportunitat de fer les coses ben fetes. Si es constituïen com a club s’estalviaven molts problemes i podien continuar donant forma a la

seva a� ció. Així va néixer el Motor Club Cubelles 74, fent honor a l’any de la seva fundació. En Carlos Marsé va ser el seu primer president.

“L’Ajuntament no ens donava cap tipus de subvenció, però col·laborava amb la logística, les copes... No rebíem diners, però ens facilitaven molt les coses”, explica en Carlos Bertran. El MCC comptava amb socis, que podien ser corredors o no, i pagaven 150 pessetes l’any. “No hi havia molts més entreteniments a Cubelles, així que els veïns ens donaven suport. Vam arribar a recollir 60.000 pessetes en quotes”, destaca en Carlos Marsé.

Per � nançar-se buscaven diferents patrocinadors. També treien algun guany de les inscripcions de les curses. De fet, els corredors de trial pagaven unes 100 pessetes d’inscripció i els entrava una assegurança. Els de motocròs, en canvi, rebien diners per participar.

La primera etapa de l’entitat va ser bàsicament enfocada al trial, tot i que

també van començar a organitzar algun motocròs. La primera cursa o� cial va ser el Trial del Vino a l’abril de 1974. Aquell mateix any es va repetir per Festa Major. “Tots els participants rebien una ampolla de vi. I el circuit acostumava a ser per la riera. Tot i així, havíem d’anar a parlar amb tots els propietaris dels terrenys per on passàvem per demanar permís”, explica en Marsé. Encara hi va haver un parell de Trials del Vino més, l’últim ja sota el nom de Trial del Vi.

També van organitzar el Trial del Foix. “En Manel Soler, campió d’Espanya, va córrer algun d’aquests trials”, destaquen en Carlos Bertran i l’Antonio Martín. El 15 d’agost de 1975 van organitzar el 1è Motocròs. Va ser a la Masia de Vilaseca a Costa Cunit.

Per organitzar les curses necessitaven gent amb titulació per poder dirigir-les. Al principi cap membre del club havia fet els cursos necessaris, així que “venia la Penya Motorista 10 per hora. En Josep Anton Maseres feia de director,

MOTO CLUB CUBELLES (1974-2015)

Estem davant del quarantè aniversari del MCC. Parlar dels seus inicis és fer-ho d’una colla d’amics que es reunien al voltant de la seva a� ció per les motos. Durant aquests quaranta anys hi ha hagut diferents períodes més intensos i menys actius. Però al � nal, precisament la recepta d’amor per les dues rodes i l’amistat ha fet que sempre s’acabés sobreposant a les di� cultats i trobant nous objectius i al·licients.

40 ANYS SOBRE DUES RODES

Luis Escobedo i Alfonso Pérez amb les copes d’un trial a Cubelles a la dècada dels 70

Josep Maria Granell en plena acció Carlos Bertran entrenant a la riera Cartell del primer Motocròs de Cubelles l’any 1975

DE

L 7

AL

16 D

’AG

OST

31

en Cantos feia de cap de comissaris, i els Srs. Boada, de cronometradors. Després de cada cursa els havíem de convidar a dinar a l’Hostal del Foix”, explica en Carlos Marsé.

Adequar els circuits era una gran feina. “Tot i que preparar el de trial era més econòmic, ja que aprofitaven el terreny rocós de la riera, amb l’Alfredo anàvem per les nits a marcar el recorregut amb estaques i cintes, ja que durant el dia treballàvem”, recorda l’Antonio Martín.

No només organitzaven curses a Cubelles, també competien arreu de Catalunya. L’Alfonso, el Ferran, el Carlos Bertran, l’Escobedo i el Beto es decantaven pel trial. L’Antonio i Josep Maria pel motocròs. Les motos eren pròpies, el � nançament

també. Tot i així, com que corrien sota el nom del MCC sempre rebien una petita ajuda del club. I l’Alfonso i l’Antonio s’encarregaven del tema mecànic.

“Treballava tota la setmana al taller i quan arribava el cap de setmana carregàvem les motos al remolc i marxàvem. Normalment, anàvem amb el Llorenç i Josep Maria Granell. Jo conduïa a l’anada i a la tornada. I encara era l’encarregat de posar les motos a punt,” recorda l’Antonio. Havien anat a córrer a Castelló, Cambrils, Alcobendas, Burgos, Aranda, Montgai, Legaspi, Montcófar... Va ser en aquest darrer circuit on els tres van completar el podi. “En Llorenç primer, el Granell segon i jo tercer”, explica.

La falta de recursos, sobretot econòmics, va fer que entrats als anys 80, el MCC entrés en un període d’inactivitat.

SEGONA ETAPA (1986-1997)

A Salvador Fonoll com a president el van acompanyar el Josep Maria Segura, el Pere Maganya, l’Antonio Vera, la Montse Torrado, la Montse Fonoll i Carbonell i el Josep Maria Fontanals. Ells van reprendre la història del Moto Club Cubelles amb un objectiu clau: impulsar la carrera del Josep Fonoll, que en aquella època començava a despuntar.

Amb aquest propòsit van començar a preparar diferents activitats per poder � nançar-se. Hi havia dues curses de

motocròs a l’any, feien loteria i sortejaven una cistella de Nadal amb la col·laboració dels comerços, venien marxandatge... Fins i tot van intentar organitzar una Verbena de Sant Joan al Poliesportiu. “No va tenir molt d’èxit, gairebé va ser la ruïna del Motoclub”, recorda en Josep Maria Fontanals.

També gestionaven el bar de les activitats que realitzaven i intentaven fer una Cursa de Vespinos cada mes. “Aquestes curses es feien a la zona on actualment hi ha la Policia Local. S’apro� tava la zona de terra i la zona asfaltada. Eren curses de velomotors de resistència. Més conegudes com a curses de Pitracos,” explica el Josep Fonoll. “D’aquestes curses trèiem un rendiment econòmic important, per això intentàvem explotar-ho al màxim”, explica en Fontanals.

“Els divendres agafava el camió de casa i el carregàvem amb les neveres, la beguda, les bales de palla... i muntàvem el circuit. I el diumenge tocava recollir. Ens fèiem un fart de pencar, però ens ho passàvem molt bé” diu en Fontanals. “Una vegada vam intentar fer una cursa de velocitat al Passeig Fluvial, però es va haver de suspendre per la quantitat de caigudes que hi va haver” explica.

“Fins i tot vam aconseguir comprar-li una moto al Josep. Ho vam fer a Andorra, i la vam baixar d’amagatotis. Era una Kawasaki 250cc nova” recorda amb un somriure en Fontanals.

Josep Fonoll any 1980 amb la seva Cappra VF250

ELS PRESIDENTS Per poder limitar les diferents etapes del MCC hem hagut de recórrer a la Federació Catalana de Motociclisme (FCM). Segurament les dades que apareixen a continuació no són ben bé reals pel que fa a les dates concretes. El MCC ha tingut diferents períodes d’inactivitat on no es va donar de baixa de la federació. En aquest sentit, trobem que quan es va fundar l’entitat es va fer sota el nom de “Motor Club Cubelles 74”. És al 1986 quan apareix per primera vegada sense la r de motor i sense la referència del 74. El club havia estat algun any inactiu i havia deixat de pagar alguna quota de soci a la FCM. Per recuperar l’entitat la nova junta directiva havia d’assumir els deutes. Per això, van decidir canviar-li el nom com si l’haguessin creat de nou. És per aquest motiu que papers o� cials en mà, la cronologia dels presidents queda de la següent manera. • Carlos Marsé: 1974-1986• Salvador Fonoll: 1986-1997• Josep Fonoll: 2000-2012• J. Luis Molina: 2012-2014• Albert “Beto” Cibiach: 2014-actualitat.

Salvador Fonoll, president de la segona etapa del MCC, en plena direcció de cursa.

32

FEST

A M

AJO

R C

UB

EL

LE

S 20

15

33

Va ser una bona època. Sobretot el motocròs arrastrava molta gent. I el fet de tenir un pilot local destacat, encara va fer créixer més l’a� ció. Sempre acompanyat per gent del Moto Club Cubelles, com el Salvador Fonoll, recorria els diferents circuits d’Espanya, sovint amb actuacions destacades. “Va ser una època molt intensa,” recorda en Josep Fonoll.

D’aquesta època també podem destacar el fet d’introduir les grues durant el

Motocròs. Era un al·licient més pels espectadors, ja que podien contemplar l’espectacle dels salts visualitzant tot el circuit des de l’aire. Una tradició que es va mantenir també durant la tercera etapa.

TERCERA ETAPA (2000-ACTUALITAT)

“Un dia de principis de l’any 2000 estava amb el Xavi Planas al Bar Casa Antonio esmorzant com fèiem molts dissabtes”, explica en Josep Fonoll. “Aquell dia, el Joan Albet, en aquell moment Regidor de Festes

Salt de David Casals, guanyador del Campionat de Catalunya de Supercross de 2005

Marc Fontanals competint al MX de Calatayud 2015

PALMARÈS

Alfonso Pérez: Primer al Motocròs de la Riera de Cubelles. Carlos Bertran i Luis Escobedo: Guanyadors de varis trials de l’època. Luis Escobedo:Campió de Catalunya en categoria júnior en 75cc.Alfred Ivern: Primer al Triangular de Motociclisme Junior de Motocròs a Talavera de la Reina en 250cc. Diferents podis a 125cc. i 250cc. en motocròs. Josep Fonoll:Campió Copa KTM en júnior l’any 1981.Campió Zona Noreste de Motocròs en 250cc. al 1982.Diferents podis en 125cc. i 250cc.Segon al Ralli Transpaña Madrid - Benicàssim i 5è a la general. Albert Salido i Dani Fonoll:Tres vegades Campions de Catalunya de Resistència en categoria OPEN. Entre els dos també tenen diferents podis individuals en diferents categories i competicions de motocròs.Dani Fonoll:Campió d’Espanya categoria sènior B en Enduro al 2004.Josep Albet, David Garcia i Marc Massana (Equip Block Motor):Tercers en categoria Supersport a les 24 hores de Montmeló de velocitat als anys 2002 i 2003.Raül Anoll:Segon a la Challenge Yamaha r1 l’any 2003.Josep Albet:Campió de Catalunya en 450cc. en Supermotard amb l’equip Pro-moto a l’any 2007.Marc Fontanals:Campió provincial de Barcelona amb 85cc. en motocròs els anys 2012 i 2013.Tercer al Campionat de Catalunya amb 85cc. en motocròs l’any 2013.Primer al Motocròs de Vendrell en 125cc. l’any 2014.

32

DE

L 7

AL

16 D

’AG

OST

33

i Tradicions, es va apropar a nosaltres amb una proposta concreta. Recuperar la cursa de Motocròs per Festa Major.”

Va ser el detonant necessari perquè es tornessin a enganxar. No només van organitzar aquella cursa, amb la col·laboració de l’Ajuntament, sinó que van reprendre les activitats del Moto Club Cubelles. En Josep i el Xavi van engrescar els seus amics i familiars. L’Albert Fontanals, el Josep Torrents, el Xavier Oller, l’Albert Miró, en Josep Maria Borrell, en Josep Albet, el José Luis Molina, en Joan Mestres, en Cristian Iglesias, en Marc Pérez, en David Garcia, en Raül Anoll, en Carlos Marsé pare, en Carlos Marsé � ll, en Joan Bon� ll, l’Enrique Dastis, l’Enric Planas, entre d’altres. També ha estat sempre important la col·laboració, en altres tasques de l’organització, de la Montse Gelabert, la Mary Diaz, la Montse Fonoll, la Susana Angrill... El Moto Club Cubelles tornava a estar en marxa, i al llarg d’aquests últims catorze anys han estat diverses les persones que s’han anat incorporant

al projecte, ajudant i col·laborant d’una manera o altra.

Durant els primers anys feien dues carreres, a la platja i a la Plaça del Mercat. Però el poc temps que passava entre elles i la feina que comportava era massa. Així, al � nal van decidir apostar per fer només una cursa. Habitualment sempre vinculada a la Festa Major de Cubelles.

L’any 2005 els hi van oferir organitzar el Campionat de Catalunya de Supercross. Era una responsabilitat important. Fer les modi� cacions del circuit adequades al tipus de competició era molt car, ja que s’havien de fer diversos moviments de terra i es necessitava maquinària important. El campionat constava de quatre curses. Començaven a Badalona, seguien a Vandellòs, Cunit i acabaven a Cubelles. El material necessari i la terra especial dels circuits la traslladaven de poble en poble.

Per compensar l’elevat cost de l’organització, també els van oferir portar la direcció de les quatre curses.

ELS CIRCUITS A CUBELLES

Si alguna cosa caracteritza la nostra vila és que molts racons del terme municipal, durant la història del MCC, han acollit algun circuit, ja fos d’entrenament o de competició. D’aquesta manera s’apro� tava la morfologia que aportava la riera per poder fer les competicions i entrenaments de Trial. A la zona de l’Eixample, on actualment es troben les dependències de la Policia Local, s’acostumaven a fer les curses de velomotors. Però el que més s’ha explotat a Cubelles són els circuits de motocròs. Només calia trobar una zona de terra lliure d’edi� cis per poder preparar el terreny. I molta feina, camions de terra per poder crear els diferents salts, bales de palla per protegir i delimitar el recorregut, tractors i màquines per moure la terra, aigua per regar el circuit... Així s’han pogut veure circuits a la zona de Vilaseca a Costa Cunit; a la riera, on han anat variant segons l’any; el Circuit del Pi; el Circuit de la Tèrmica; el Circuit de l’antiga depuradora de Mas Trader; i des de fa uns anys al carrer Nou, al terreny del costat de la Plaça del Mercat. També han acollit algun circuit els terrenys propers a l’Skatepark; l’antic camp de futbol situat al costat de la riera; els terrenys del costat del Poliesportiu; i � ns i tot s’havia apro� tat el terreny i la platja del costat del fortí.

Els inseparables Josep Fonoll i l’Alfredo Ivern

L’ALFREDO IVERN I EL JOSEP FONOLL

Tot i la diferència d’edat, l’Alfredo i el Josep sempre van ser bons amics. I la seva a� ció per les motos els va unir encara més. L’Alfredo Ivern pare els portava a recórrer els diferents circuits de motocròs de Catalunya. La seva primera moto la van comprar de segona mà. Era una Cappra 125 VA, i quan els directors de cursa els deixaven, la compartien. Corrien una màniga cadascú. La van pagar amb els diners que guanyaven recollint cartró i ampolles de cava. Van començar a competir i no ho feien malament. El que guanyaven a les curses ho tornaven a invertir. Tot i que també de segona mà, al � nal es van poder comprar una moto cadascú: una Cappra 250 VB. Les seves carreres van anar evolucionant i els dos van destacar en diferents curses i campionats. Al 1984 en Josep va viure un dels moments més sorprenents de la seva trajectòria. S’havia classi� cat per les � nals del Campionat d’Espanya que es disputaven a Castelló i Madrid. A Castelló va fer primer a la primera màniga, i a la segona va parar la moto voluntàriament a la línia d’arribada quan anava segon. A Madrid va repetir la jugada, aquesta vegada davant de les càmeres de TVE. A la primera màniga es va haver de retirar per problemes mecànics. A la segona va tornar a parar la moto quan arribava en primer lloc. El motiu? Evitar l’ascens a una categoria que li hagués limitat les curses i que econòmicament no es podia permetre. L’any 1985 va córrer diferents curses amb l’Alfredo. Sovint alternaven el primer i segon lloc. Compartien a� ció, èxits i amistat. Però un tràgic accident va truncar la vida de l’Alfredo Ivern quan acabava l’any. Malauradament, sempre amb l’Alfredito present, començava una nova etapa.

Imatges de diferents circuits de Motocròs a Cubelles

34

FEST

A M

AJO

R C

UB

EL

LE

S 20

15

35

Nota de l’autora:

Moltes gràcies a totes les persones que han col·laborat i cedit el seu temps per explicar-me les seves aventures, els seus records i la seva memòria. Segur que al llarg de 40 anys moltes persones han posat el seu granet de sorra amb la intenció de que el Moto Club Cubelles arribés lluny. Demano disculpes si pel camí m’he deixat algú. Tirar de la memòria dels que han viscut la història a vegades té aquest risc. Escriure sobre una cosa que va començar a gestar-se dotze anys abans del meu naixement, també.

Anna Morcillo Gelabert

L’ART DE COMPTAR VOLTESSí, comptar voltes a les curses de motocròs és un art. O ho era, si més no quan les noves tecnologies no estaven tant presents. El MCC sempre ha aconseguit organitzar i fer funcionar les seves curses gràcies a la col·laboració de desenes de voluntaris. Tots aporten el seu granet de sorra: fent funcionar el bar, controlant les caigudes i les diferents fases del recorregut o contant voltes. I aquesta última és una feina fonamental, ja que d’ella depenen les classi� cacions de la cursa. O depenien, doncs actualment es fa servir un sistema automàtic que va recopilant tota la informació necessària cada vegada que un pilot passa per la línia de meta. Però durant molts anys aquesta feina havia de ser manual. Així, situats en un entarimat al centre del circuit en una zona propera a l’arribada, podíem trobar els “compta-voltes”. L’Antonio Mateo ha estat una de les persones més destacades en aquesta faceta. Gairebé sempre era el coordinador i any rere any ensenyava als voluntaris com fer-ho. Es creaven quatre o cinc equips de dues persones. El primer membre de la parella havia d’anar “cantant” els dorsals per ordre d’entrada a meta a cada volta. El company els apuntava a una graella. La di� cultat sorgia quan els pilots arribaven en grup. I sobretot quan els capdavanters de cursa començaven a doblar a alguns participants. D’aquesta manera, la persona encarregada d’anar anotant els números no podia aixecar el cap de la graella i s’havia d’anar � xant si el dorsal en qüestió havia passat a la volta anterior. A cada pas per meta s’havia de canviar de línia. Un cop acabada cada màniga tots els “compta-voltes” es reunien i comparaven les seves anotacions, comprovaven les diferents dades i s’elaboraven les classi� cacions. De fet, durant l’etapa presidida pel Salvador Fonoll, el Jaume Bertran va intentar crear un programa informàtic per comptar les voltes, però no va acabar de funcionar. La seva intenció era facilitar la feina, sobretot quan la quantitat de pilots participants era considerable.

UN RECORD AL ‘XIC ANGELET’El Josep Albet, més conegut com el Xic Angelet, ha estat una persona molt important durant la segona i principis de la tercera etapa del MCC. Era habitual veure’l creuant Espanya al costat del Salvador Fonoll, president de l’entitat, i el Beto Cibiach, acompanyant el Josep Fonoll en totes les seves carreres. Sempre disposat a donar un cop de mà.

D’aquesta manera van tenir l’oportunitat de formar-se com a comissaris, directors i cronometradors de cursa.

L’organització del Campionat de Catalunya de Supercross suposava una important despesa econòmica. Per aquest motiu van decidir crear un nou esdeveniment per reforçar els ingressos. Durant quatre anys van organitzar la “Baixada de Carretons”. Apro� taven la baixada de darrera del CAP Cubelles i acabaven al carrer Nou. Els participants havien de construir el seu propi carretó sense motor. Podien fer-ho de manera individual o en grup. L’objectiu era acabar el recorregut en el mínim temps possible.

Durant aquesta tercera etapa diversos pilots han competit en diferents categories amb llicència del Moto Club Cubelles. Des del motocròs a la velocitat. El Dani Fonoll, l’Albert Salido, el Josep Albet, el David Garcia, el Marc Massana i més recentment el Marc Fontanals, són alguns dels pilots que han defensat el MCC.

Actualment, tot i les di� cultats econòmiques, continuen organitzant el Motocròs i la Cursa Americana cada any. De fet, s’ha convertit en una cita ineludible per tots els amants del motor a Cubelles. Cada Festa Major, al voltant del 10 d’agost, segons com cau el calendari, la plaça del Mercat i el descampat del costat al carrer Nou, s’omplen de gent, motos, pols, olor a benzina, música i el soroll del rugir dels motors.

Pel futur, en Beto Cibiach, un dels fundadors del Moto Club Cubelles i l’actual president, té clar que “li agradaria seguir endavant, i � ns i tot, organitzar alguna prova puntuable pel Campionat de Catalunya”. Però és conscient que per motius econòmics ara mateix és impossible.

Per arribar � ns aquí “ha estat essencial l’empenta, les ganes, la valentia i la dedicació dels qui van apostar fort per crear l’entitat, però també dels qui la van recuperar i han mantingut � ns avui”, explica en Beto. De fet, el que va començar per posar nom, ordre i legalitat al que feien un grup d’amics amb interessos comuns, ha anat creixent, evolucionant i consolidant al llarg de 40 anys. Però mantenint la mateixa base, la mateixa essència, els mateixos valors. Per molts més anys de gas i d’èxit!

Vista aèria del Motocròs del 2001

34

DE

L 7

AL

16 D

’AG

OST

35

L’objecte d’estudi d’aquesta investi-gació és el procés del con� icte lo-cal que es produí a Cubelles, entre

1972 i 1979, a partir de la implantació de la Central Tèrmica del Foix. Ambdues da-tes corresponen al període de gestació de la Central, on es situa l’origen de la con-frontació entre partidaris i opositors, i on les hostilitats entre les diferents opinions foren més notables. Tot i així, el marc cro-nològic en el que ens situem abraça des de � nals del règim franquista � ns a l’actu-alitat —any 2015— atès que es pretén es-tudiar l’efecte social que produí a Cubelles la construcció i explotació d’aquest com-plex electric en els seus trenta-cinc anys de funcionament.

Es pot a� rmar que la projecció i construc-ció de la Central Tèrmica va suposar per a Cubelles un con� icte que marcà la trajec-tòria política i quotidiana del municipi, en el que incidí de manera decisiva el context en el que es va situar. Aquest fet es va re-� ectir en les primeres eleccions municipals democràtiques després de la dictadura, tot produint-se un ajustat resultat entre el par-tit que defensà la implantació de la Central i el que es declarà antitèrmic. El comicis van evidenciar la transformació d’una revolta popular que acabava —barrejada amb al-tres qüestions polítiques— a l’Ajuntament.

La Tèrmica del Foix va ser projectada en un municipi que estava enfocat de cara al turisme i que en temporada d’estiu dupli-cava la seva població. El sector agrari, que era la segona força en el desenvolupa-ment econòmic local, va veure perjudicats els seus interessos amb els efectes ambi-entals que podia comportar per a les colli-tes una obra de tal envergadura. L’inici del con� icte, doncs, rau en una qüestió ambi-ental però l’enfrontament que en derivà, entre els partidaris i els opositors, tingué un rerefons polític, a més d’econòmic.

A partir del primer relleu consistorial, l’any 1983, s’inicià un llarg període de convi-

Memòria i refl exió d’un confl icte local: Cubelles i la seva Central Tèrmica, 1972-2014, és el projecte

guanyador de la Beca d’Investigació Local 2015

Memòria i refl exió d’un confl icte local:

Antoni Pineda. Manifestació Antitèrmica, estiu 1978

La Tèrmica del Foix

va ser projectada en un

municipi que estava

enfocat de cara al turisme

i que en temporada d’estiu

duplicava la seva població.

36

FEST

A M

AJO

R C

UB

EL

LE

S 20

15

37

vència entre els partidaris, els opositors i la Central. Factors com l’arribada de nous cubellencs i cubellenques d’arreu i la im-portant crescuda del municipi a nivell ur-banístic, atenuaren l’enfrontament.

En els últims anys, concretament a la dè-cada dels 2000, s’obrí de nou el debat da-vant la possible construcció d’una central de cicle combinat enfront l’opinió d’un sector de la població que sol·licitava el desmantellament i la invalidació de la zona energètica del Pla General.

En l’actualitat el municipi de Cubelles es pregunta quin serà el futur de la Central Tèrmica d’ençà que es con� rmà el seu tan-cament de� nitiu el mes d’abril de 2014.

Per tal de dur a terme aquesta investiga-ció, la primera cosa a tenir en compte serà la cerca de documentació secundària: la bibliogra� a general i l’especi� ca, les quals han de servir per situar-nos tan cronolò-gicament com espacialment. La manca de varietat en quant a les obres dedicades al tema escollit, fa que les fonts hemerogrà-� ques siguin una eina clau per a contras-tar informació i per a afegir continguts a l’objecte d’estudi, a banda de ser un recurs molt útil per a construir el � l conductor.

El pas següent serà la consulta de les fonts primàries en diferents arxius de les co-marques del Barcelonès, el Garraf i el Baix Penedès, que seran treballades simultàni-ament amb les anteriors. Per la complexa naturalesa de les fonts i els fets es tracta-ran aspectes relacionats amb la política, la societat i l’economia.

El treball d’investigació constarà de dues parts. La primera, dedicada al projecte i la costrucció de la Central i l’inici del con� ic-te, tot coincidint amb els aspectes polítics i socials emmarcats en l’etapa � nal del règim i l’anomenada transició democràtica espa-nyola; i la segona, on s’estudiarà la repercu-sió de la Tèrmica, a nivell social, econòmic, ecològic i polític des del primer relleu con-sistorial democràtic � ns l’any 2014 amb el seu tancament.

Amb la realització d’aquest treball d’inves-tigació es pretén:

a) Conèixer com, quan i perquè es va ubicar la Central Tèrmica al municipi de Cubelles.

b) Valorar la resposta social davant la im-plantació de la Central Tèrmica.

Antoni Pineda. Tèrmica anys ‘80

Antoni Pineda. Manifestació Antitèrmica, estiu 1977

Antoni Pineda. Construcció de la xemeneia, 1977.

c) Analitzar el context en el que es va construir la Central Tèrmica.

d) Conèixer el desenvolupament de l’acti-vitat de la Central Tèrmica.

e) Analitzar i valorar la problemàtica social i l’opinió pública al llarg de l’activitat de la Central Tèrmica.

Marta Alari Hidalgo

36

DE

L 7

AL

16 D

’AG

OST

37

L’Exposició Permanent del Pallasso Charlie Rivel dedicada a un dels cubellencs més universal, celebra

aquest estiu el seu 25è aniversari d’obertura. Enguany coincidint amb la 4a Mostra de Pallassos s’inicia l’any de celebració dels 25 anys de la col·lecció dedicada a Josep Andreu Lasserre a Cubelles. Dijous 30 de juliol es va celebrar la Mostra de Pallassos, juntament amb una jordana de portes obertes a l’Exposició Permanent del Pallasso Charlie Rivel. Al llarg de la tarda i a cavall entre la plaça de la Vila, la plaça de Santa Maria, la plaça del Castell, la plaça Marsé, plaça del Centre Social i el carrer Àngel Guimerà, es van oferir diversos espectacles i activitats circenses. Al pati de ponent del Castell de Cubelles es va habilitar un espai de photocall del 25è aniversari i l’Exposició va repartir un avanç de la programació dels 25 anys.

25è Aniversari de l’Exposició d’en CHARLIE RIVEL

La mostra va ser inaugurada el 26 de juliol de 1990 amb el nom de Charlie Rivel Hall. La sala obria portes, coincidint amb el 7è aniversari de la mort del pallasso i en un espai cedit per Caixa d’Estalvis i Pensions, situada a les Galeries del passeig Narcís Bardají.

El contingut d’aquesta exposició estava dividit en tres espais. En primer lloc, podíem trobar un recull important de fotogra� es que mostraven tota la vida del genial pallasso. Una part del recull fotogrà� c repassava la carrera artística del pallasso i es completava amb una bona part de fotogra� es de caire més personal i familiar. Els plafons fotogrà� cs seguien un ordre cronològic; des del seu naixement casual a la nostra vila i sense deixar passar el seguit d’actuacions més destacades a les pistes dels circs més importants de tot el món oferint també

una bona mostra de fotogra� es curioses de la seva vida quotidiana com ara el dia del seu casament, les sortides amb la seva caravana o pescant, una de les seves a� cions. Actualment aquestes fotogra� es estan en fase de digitalització. En segon lloc, el Hall mostrava aquells elements personals que el pallasso utilitzava en les seves representacions artístiques, com són la popular cadira, la guitarra, i els seus vestits. Un altra de les curiositats més destacades era la seva caixa de pintures que va estar exposada tal i com en Charlie Rivel les va deixar, i que després d’un treball molt acurat donaven a l’artista aquella caracterització que el va fer universalment popular. I en tercer lloc, però no menys important, trobàvem tots aquells trofeus i reconeixements que el pallasso va recopilar durant tota la seva vida. Entre els més importants podem destacar; la Creu de Sant Jordi concedida

38

FEST

A M

AJO

R C

UB

EL

LE

S 20

15

39

per la Generalitat de Catalunya, el Clown d’Or del Primer Festival Internacional de Circ de Montecarlo, la Medalla d’Or d’Ernest Renz, una de les condecoracions més importants per la gent del circ.

Paulina Schumann va ser distingida el passat divendres 16 de gener de 2015, Filla Adoptiva de la Vila de Cubelles en un acte obert al públic que es va celebrar a la Sala d’Exposicions del Centre Social. La � lla de Charlie Rivel, nascuda a Barcelona l’any 1921, té � xada des de fa anys la seva residència a Cubelles, localitat on va néixer el seu pare el 1896.

En aquests darrers anys Paulina Schumann ha col·laborat activament amb l’Exposició Permanent del Pallasso Charlie Rivel. Ha participat en diversos actes mostrant el maquillatge del seu pare, transmetent els seus coneixements i aportant idees per la millora i promoció de Cubelles i de l’Exposició.

Fruit d’aquesta estreta relació, el 25 de novembre de 2013, es va signar el Conveni de Donació d’Objectes i Documents de Paulina Schumann en favor de l’Ajuntament de Cubelles. Part de la donació ja llueix a l’Exposició Permanent del Pallasso Charlie Rivel. Entre el material cedit hi ha dos dels seus vestits d’amazona; un de dama eqüestre i un altre de gala, d’una sella de muntar per a espectacles eqüestres, dues ferradures de plata del seu primer cavall blanc i guardó de cavallista de circ. També ha cedit la Medalla d’Or al Mèrit en Belles Arts de 2007 i el Premi Nacional de Circ 2008. A banda del vestuari clàssic d’amazona de la pròpia Paulina Schumann, també hi ha la cessió de diversa documentació grà� ca, retalls de diaris i revistes, i desenes de publicacions de l’època on es parla del seu pare, Josep Andreu Charlie Rivel i de la seva família d’artistes, així com gravacions casolanes i de les actuacions dels Rivel.

La nova sala, avui més amplia i lluminosa, ofereix el Fons de Charlie Rivel d’una manera més acurada i en millors condicions. L’espai s’ha convertit en un espai molt dinàmic on els visitants descobreixen aquest gran artista quan visiten l’exposició. A través de diverses vitrines situades d’una manera ordenada i harmònica podem trobar un ampli recull de diplomes, medalles i

condecoracions de l’artista. En un racó de la sala es projecten dins d’una màscara que simbolitza la cara del pallasso, dos documentals. La primera projecció recull diversos moments de les seves actuacions al circ, amb el suport sonor de la veu de l’artista. La segona, relata íntegrament la biogra� a del pallasso, a través d’un repàs fotogrà� c amb la veu en o� que relata la vida i la història de l’artista, i que està a disposició del visitant en set llengües. La biogra� a es pot escoltar en català, castellà, anglès, francès, italià, alemany i des d’aquest estiu hem incorporat el rus.

L’Exposició Permanent disposa dels vestuaris més emblemàtics de l’artista. Des de l’americana, el bastó i el bombí de Charlot, un dels seus números més aplaudits sobre els trapezis baixos; passant pel vestit de la paròdia d’una cantant d’òpera; però, sense deixar la seva indumentària més coneguda, la samarreta vermella. De fet, la seva actuació més emblemàtica serà sempre la de la seva cadira i guitarra que

l’acompanyava a tot arreu; i aquell udol característic, tendre i trapella alhora. Uuuh!

Mònica Fuster BauExposició Permanent del Pallasso Charlie Rivel

Ajuntament de Cubelles

38

DE

L 7

AL

16 D

’AG

OST

39

AFROCHI GUAWA I DJ

ACTUACIONSDivendres, 7 d’agost / A partir de les 23:30h, a la pl. del Mar

40

FEST

A M

AJO

R C

UB

EL

LE

S 20

15

EVA FERNÁNDEZ GROUP

ACTUACIONSDiumenge, 9 d’agost /A les 22h, a la pl. Vila

Foto: Juan Miguel Morales

Foto: Juan Miguel Morales Foto: Juan Miguel Morales

DE

L 7

AL

16 D

’AG

OST

43

CINEMA A LA FRESCA

Dimarts, 11 d’agost A 21:30h, a l’av. Jaume I / c.

Malè� ca

8 Apellidos Vascos.

DE

L 7

AL

16 D

’AG

OST

45

Dijous, 13 d’agostA les 22:30h, al pati de l’escola

Charlie Rivel

46

FEST

A M

AJO

R C

UB

EL

LE

S 20

15

47

FOCS D’ARTIFICIDivendres, 14 d’agost / A les 23h, al Passeig Marítim

46

DE

L 7

AL

16 D

’AG

OST

47

THE SOULTANDSACTUACIONS

Divendres, 14 d’agost

A les 00:30h, a la pl. del Mar

48

FEST

A M

AJO

R C

UB

EL

LE

S 20

15

49

Divendres, 14 d’agost / A les 0:30h, a la pl. del Mar

MUNTBAND

48

DE

L 7

AL

16 D

’AG

OST

49

Del 3 al 31 d’agost A la sala d’exposicions del Centre Social, exposició de fotogra� es dels 40 anys del Motocròs de Festa Major de Cubelles. Inauguració 4 d’agost 20h.

Del 7 al 16 d’agostA la zona del parc del Prat de Cubelles hi haurà instal-lades les atraccions de la Festa Major.

Divendres, 7 d’agost Al vespre, assaig general dels balls populars pels car-rers de Cubelles. Final de l’assaig a la pl. del Mar a les 22h. A partir de les 23:30h ball amb el grup Afrochi Guawa i Dj.

8 i 9 d’agostDe les 9 a les 22h, al Camp Josep Pons i Ventura, 3è Torneig de Futbol 7. Organitza: Club Esportiu Cube-lles.

Dissabte, 8 d’agostA partir de les 8:30h, a la platja de la Mota de Sant Pere –xiringuito Star� sh-, 2n Torneig Vòlei Platja. Torneig mixt popular. Organitza: Club Voleibol Cube-lles.

FESTA MAJOR 2015

A partir de les 17h, a la pl. del Mercat, Motocròs Vila de Cubelles i Cursa Americana. Informació i inscrip-cions de voluntaris al 654 82 42 11. Organitza: Moto Club Cubelles.

A les 18h, a l’espai natural de la desembocadura del Foix, 10è Concurs de Dibuix Infantil “Fauna de Cubelles”. Organitza: Fauna de Cubelles.

A partir de les 20h, a l’Hort del Rector (al costat de la pl. del Mercat) 10è Cubelles Rock City amb l’actua-ció de Psyquels, Jolly Joker, Regresion, Stop Stop, Th’Booty Hunter, Enma Fernández & The Bayou Band.

Diumenge, 9 d’agostA les 22h, a la pl. Vila, Concert de Jazz amb “Eva Fernández Group”.

Del 10 al 16 d’agost , A las pistes del Poliesportiu municipal (cada dia a par-tir de las 9h) XV Open Vila de Cubelles. Competició inclosa dins el Circuit Juvenil d’Estiu de la Federació Catalana de Tennis. Categories benjamí, aleví, infantil cadet i junior (masculí i femení) inscripcions a [email protected] “

52

FEST

A M

AJO

R C

UB

EL

LE

S 20

15

53

Dilluns, 10 d’agostA partir de les 17:30h, a la pl. Pere Quart, taller infan-tils Waterkids i a les 22:30h Waterwar Summer Fes-tival amb Dj’s Alejandro Carrasco, Samuel Vaos i Dj Adelin. Organitza Associació de Joves de Cubelles.

Dimarts, 11 d’agostA 21:30h, a l’av. Jaume I / c. Mota de Sant Pere, Cine-ma a la fresca amb les projeccions de Malè� ca i 8 Apellidos Vascos.

Dimecres, 12 d’agostA les 19h, al pg. Marítim, costat de l’O� cina de Turis-me, tallers infantils. Organitza: Entitat Herculito.

Dijous, 13 d’agostA les 22:30h, al pati de l’escola Josep Andreu Charlie Rivel, concert CatRock Festa i Gresca de casa nostra.

14 i 15 d’agost A les pistes de petanca del Poliesportiu municipal, Campionat Social de Petanca. Organitza: Club Pe-tanca Cubelles.

52

DE

L 7

AL

16 D

’AG

OST

53

Divendres, 14 d’agostA les 12h, a la pl. del Castell, Llançament dels Dotze Morterets i Repic de Campanes de Festa Major i a continuació, a la sala d’exposicions del Centre Social, Pregó de Festa Major.

A les 18:30h, a la pl. de la Vila, exhibició de balls de les colles de l’Agrupació de Balls Populars de Cube-lles, i tot seguit Cercavila Popular. Recorregut: pl. de la Vila, c. Major, c. Víctor Balaguer, c. Joan Roig i Piera, pg. Narcís Bardají, c. Àngel Guimerà, pl. de la Font, c. Mossèn Jacint Verdaguer, c. Nou i arribada a la pl. del Mercat. En arribar a la plaça Ballada conjunta de tots els balls de l’ABPC.

A les 23h, al pg. Marítim, Castell de Focs d’Arti� ci, tot seguit, Cercavila Nocturna dels balls populars i amb la col·laboració de GIRC.

A les 0:30h, a la pl. del Mar, Ball de l’Empalmada amb l’orquestra Muntband i The Soultands.

Dissabte, 15 d’agostA les 8h pels carrers de Cubelles, Matinades de l’Agrupació de Balls Populars.

A les 10:45h, a l’església Santa Maria de Cubelles, Entrada d’O� ci i Missa Solemne, en motiu del 250è aniversari del Campanar, els campaners faran l’ofre-na a la Verge dels productes dels pagesos de Cube-lles.

Aproximadament a les 12:30h, Sortida d’O� ci i cer-cavila pel c. Narcís Bardají, c. Joan Roig i Piera, c. Víc-tor Balaguer i c. Major � ns a la pl. de la Vila amb l’exhi-bició de balls de l’ABPC.

A les 19h, al camp municipal de futbol Josep Pons i Ventura, partit de Futbol de Festa Major del Club de Futbol Cubelles.

A les 19h, al pati de l’escola Josep Andreu Charlie Ri-vel Concert de Festa Major amb l’Orquestra “Costa Brava”. Servei de bar.

A partir de les 21h, a la pl. del Centre Social, Sopar a la fresca i a continuació música amb Dj’s organitzat per l’entitat juvenil El Cubell.

A les 23h, al pati de l’escola Josep Andreu Charlie Rivel Ball de Festa Major amenitzat per l’Orquestra Costa Brava. Servei de bar.

Diumenge, 16 d’agostA les 18h, al camp de futbol Josep Pons i Ventura, partit de futbol 3x1 de festa major. Organitza Club Esportiu Cubelles.

A les 22h, a la pl. Miquel Martí i Pol, havaneres amb el grup Peix Fregit, a la mitja part Rom Cremat.

54

FEST

A M

AJO

R C

UB

EL

LE

S 20

15

56

FEST

A M

AJO

R C

UB

EL

LE

S 20

15

57

56

DE

L 7

AL

16 D

’AG

OST

57

58

FEST

A M

AJO

R C

UB

EL

LE

S 20

15

59

60

FEST

A M

AJO

R C

UB

EL

LE

S 20

15

61

60

DE

L 7

AL

16 D

’AG

OST

61

62

FEST

A M

AJO

R C

UB

EL

LE

S 20

15

63

62

DE

L 7

AL

16 D

’AG

OST

63

64

FEST

A M

AJO

R C

UB

EL

LE

S 20

15

65

64

DE

L 7

AL

16 D

’AG

OST

65