criteris d’avaluciaciÓ del departament didÀctic ......criteris d’avaluació extrets de la...

CRITERIS D’AVALUCIACIÓ DEL

DEPARTAMENT DIDÀCTIC DE

FILOSOFIA

CURS 2017-2018

VALOR ÈTICS (ESO)

FILOSOFIA (4t ESO)

FILOSOFIA (1r BATXILLERAT)

HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA (2n BATXILLERAT)

PSICOLOGIA (2nBATXILLERAT)

PROFESSORAT:

JOSEP A. BERMÚDEZ I ROSES (CAP DEPARTAMENT)

ENRIC GILMUÑOZ

Criteris d’avaluació extrets de la programació del Departament elaborada d’acord

amb l’ORDRE 45/2011, de 8 de juny, de la Conselleria d’Educació, per la qual es

regula l’estructura de les programacions didàctiques en l’ensenyament bàsic i ha

estat aprovada en la reunió ordinària de Departament celebrada el dia 3 d’octubre

de 2017 i lliurada una còpia en format electrònic a la Sot-Direcció, així com una

còpia també electrònica de l’extracte dels Criteris d’Avaluació.

Igualment s’acorda penjar una còpia en pdf a la pàgina web de l’institut tant de la

programació com dels Criteris d’Avaluació i exposar en el tauler d’anuncis un codi

QR que remitisca a aquestes pàgines. El primer dia de classe el professor ha lliurat

a cada alumne un full informatiu dels aspectes més significatius de la metodologia,

avaluació i qualificació-

Per a l’elaboració d’aquesta programació s’ha tingut en compte tant la legislació

docent autonòmica i estatal, com el Projecte Curricular de Centre, com els criteris

acordats en la Comissió de Coordinació Pedagògica, així com les propostes de

millora fruit de la revisió de les programacions d’altres anys. .

3

ÍNDEX

CRITERIS D’AVALUACIÓ DE L’ASSIGNATURA DE “VALORS

ÈTICS”. 1r D’ESO. CURS 2017-2018 .............................................................. 7

1. CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ ................................................................................................... 7

2. . ESTRATÈGIES I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ: ................................................................................ 8

3. ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ COM A REFERENT. ................................................................................ 9

4. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ ............................................................................................................. 10

4.1. AVALUACIÓ ORDINÀRIA ............................................................................................... 10

4.2. PROVA EXTRAORDINÀRIA DE JULIOL. .......................................................................... 15

5. ACTIVITATS DE REFORÇ I APROFUNDIMENT. .................................................................................. 18

6. AVALUACIÓ DEL PROCÉS D’ENSENYANÇA-APRENENTATGE. .......................................................... 18


ÈTICS”. 2n D’ESO. CURS 2017-2018 .............................................................21

1. CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ ................................................................................................. 21

2. . ESTRATÈGIES I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ: .............................................................................. 22

3. ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ COM A REFERENT. .............................................................................. 23





5.1. ACTIVITATS PER A ALUMNES DE PEMAR 2 ................................................................... 32

6. AVALUACIÓ DEL PROCÉS D’ENSENYANÇA-APRENENTATGE. .......................................................... 32


ÈTICS”. 3r D’ESO. CURS 2017-2018 .............................................................36

1. CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ ................................................................................................. 36

2. . ESTRATÈGIES I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ: .............................................................................. 37

3. ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ COM A REFERENT. .............................................................................. 38





4

6. AVALUACIÓ DEL PROCÉS D’ENSENYANÇA-APRENENTATGE. ..........................................................47


ÈTICS”. 4t D’ESO. CURS 2017-2018 ............................................................. 51

1. CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ .................................................................................................51

2. . ESTRATÈGIES I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ: ..............................................................................52

3. ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ COM A REFERENT. ..............................................................................53

4. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ .............................................................................................................54



5. ACTIVITATS DE REFORÇ I APROFUNDIMENT. ..................................................................................61


CRITERIS D’AVALUACIÓ DE L’ASSIGNATURA DE “FILOSOFIA”.

4t D’ESO. CURS 2017-2018 ............................................................................ 65


2. . ESTRATÈGIES I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ: ..............................................................................67

3. ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ COM A REFERENT. ..............................................................................69

4. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ .............................................................................................................71





CRITERIS D’AVALUACIÓ DE L’ASSIGNATURA DE FILOSOFIA.

1er DE BATXILLERAT. CURS 2017-2018 .................................................... 83


2. ESTRATÈGIES I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ .................................................................................86

8.3. ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ COM A REFERENT. ................................................ 87

3. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ. ............................................................................................................88



3.3. AVALUACIÓ D’ALUMNAT AMB L’ASSIGNATURA PENDENT. ......................................... 96



6. CRITERIS DE PROMOCIÓ ................................................................................................................100

5

CRITERIS D’AVALUACIÓ DE L’ASSIGNATURA D’HISTÒRIA DE

LA FILOSOFIA. 2n DE BATXILLERAT. CURS 2017-2018 ........................ 103

1. CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ ............................................................................................... 103

2. ESTRATÈGIES I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ: .............................................................................. 105

3. ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ COM A REFERENT. ............................................................................ 106

4. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ. .......................................................................................................... 107

4.1. AVALUACIÓ ORDINÀRIA ............................................................................................. 107

4.2. PROVA EXTRAORDINÀRIA DE JUNY. ........................................................................... 113

5. ACTIVITATS DE REFORÇ I APROFUNDIMENT. ................................................................................ 117

6. AVALUACIÓ DEL PROCÉS D’ENSENYANÇA-APRENENTATGE. ........................................................ 117

CRITERIS D’AVALUACIÓ DE L’ASSIGNATURA DE PSICOLOGIA.

2n DE BATXILLERAT. CURS 2017-2018 .................................................... 120

1. CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ ............................................................................................... 120

2. ESTRATÈGIES I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ: .............................................................................. 125

3. ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ COM A REFERENT. ............................................................................ 126

4. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ. .......................................................................................................... 127

4.1. AVALUACIÓ ORDINÀRIA ............................................................................................. 127

4.2. PROVA EXTRAORDINÀRIA DE JUNY. ........................................................................... 131

5. ACTIVITATS DE REFORÇ I APROFUNDIMENT. ................................................................................ 133

6. AVALUACIÓ DEL PROCÉS D’ENSENYANÇA-APRENENTATGE. ........................................................ 133

CRITERIS D’AVALUACIÓ DE

L’ASSIGNATURA D’

VALORS ÈTICS

1r D’ESO

CURS 2017-2018

Carrer Joan Fuster s/n.

Tel. 96 245 78 25

Fax. 96 245 78 26

46680 ALGEMESÍ (València)

E-correu: [email protected]

Web: .www.iesberantguinovart.com

7

CRITERIS D’AVALUACIÓ DE L’ASSIGNATURA DE

“VALORS ÈTICS”.

1r D’ESO. CURS 2017-2018

1. CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ

L’avaluació de l’aprenentatge dels alumnes serà contínua i integradora, s’hi valorarà

l’assoliment dels objectius generals i específics programats per la matèria així com per a l’etapa;

en ella es tindran en compte els criteris següents:

1. Valorar la llibertat com a projecte de construcció personal.

2. Descobrir els sentiments propis i els dels altres en les relacions interpersonals.

3. Raonar les motivacions de les conductes i de les tries tant personals com alienes.

4. Participar en la vida del centre i usar el diàleg per a superar els conflictes en les

relacions escolars i familiars.

5. Identificar i rebutjar qualsevol mena de discriminació. Respectar les diferències

personals i mostrar autonomia de criteri.

6. Identificar els principis bàsics de les declaracions internacionals dels drets humans i

com han evolucionat.

7. Distingir situacions de violació dels drets humans i rebutjar-les.

8. Reconèixer i rebutjar les desigualtats de fet i de dret, en particular les que afecten les

dones.

9. Reconèixer els principis democràtics, les institucions fonamentals, l’organització, les

funcions i els tipus d’elecció dels òrgans de govern municipals, de la Comunitat

Valenciana i de l’Estat espanyol, d’acord amb la Constitució espanyola i l’Estatut

d’Autonomia de la Comunitat Valenciana.

10. Valorar la importància fonamental de la participació en la vida política.

11. Reconèixer les funcions que la Constitució assigna a les forces armades i als cossos

de seguretat de l’Estat.

12. Conéixer les arrels de la pobresa, els diferents tipus de conflictes a què s’enfronta el

món actual i els problemes que planteja solucionar-los.

13. Conéixer els trets principals de la globalització i valorar-ne la capacitat per a generar

1r ESO VALORS ÈTICS

8

desenvolupament.

14. Conéixer les causes i les conseqüències principals dels accidents de circulació.

15. Identificar els senyals i les normes de circulació principals.

16. Distingir i valorar els conceptes de seguretat activa i passiva en els diversos àmbits

de la circulació.

2. . ESTRATÈGIES I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ:

Aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC considera indispensable per al procés educatiu afavorir

la participació de l’alumne en la seua pròpia avaluació, possibilitant la seua reflexió sobre el procés

d’aprenentatge per tal de facilitar la consolidació de les estratègies i tècniques utilitzades amb

resultats positius i, al contrari, la modificació d’aquelles que no hagen estat escaient en la

consecució de les finalitats i objectius d’aquest procés.

Per fer-ho aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC seguirà les següents estratègies o instruments:

1. Explicitar sempre de manera clara i comprensible les pautes

metodològiques a utilitzar en cada tipus d’activitats i subratllar els

continguts essencials a assolir.

2. Corregir en públic sempre les activitats realitzades per tal que l’alumne les

puga autocorregir i realitzar el seu propi procés d’avaluació.

3. Afavorir i incentivar la participació de l’alumnat en aquestes tasques de

correcció per a que siguen conscients sempre del seus encerts i els seus

errors.

4. Realització de diferents treballs per ser avaluats durant l’avaluació per tal

que l’alumne puga anar veient el seu progrés educatiu.

5. Revisar de manera general, i personalitzada si s’escau, aquelles

treballs, controls o exàmens que l’alumne realitze, amb la inclusió

d’anotacions indicatives per part del professor, que assenyalen aquells punts

o continguts que han estat satisfactòriament expressats i recollits i aquells

que presenten deficiències.

6. Revisar el “Quadern de treball” de l’alumne per tal de veure, de manera

global, quin és el seu progrés i quines són les seues mancances.

7. Indicar l’alumne/a, quan es crega oportú, que reelabore, després

d’haver-li donat les pautes oportunes, aquells treballs que presenten

deficiències.


9

3. ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ COM A REFERENT.

Una tasca essencial del docent, i sense la qual el procés d’ensenyament-aprenentatge

no seria possible és la de l’avaluació. Però l’avaluació no s’ha de confondre amb la qualificació. I

no s’ha de confondre perquè les seus funcions, tot i que puguen coincidir no són les mateixes. Es

tracta doncs de definir quin és el tipus d’avaluació que es va a dur a terme, o el que és el mateix, es

tracta d’explicitar què entén aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC per avaluar. En concret considera

que les principals funcions de l’avaluació són les següents.

1. La funció bàsica de l’avaluació és comprovar si s’han aconseguit els objectius

proposats i les competències bàsiques, i en quin grau, i a partir d’aquesta avaluació

prendre dos tipus de decisions: Avaluar i qualificar els alumnes i avaluar les

variables que intervenen en el procés d'ensenyança- aprenentatge.

2. Una altra funció important és la d’informar les persones interessades; aquesta

informació no té perquè restringir-se necessàriament a les qualificacions atorgades

als alumnes.

3. L’avaluació compleix una altra funció relacionada amb l’orientació, motivació, i

aprenentatge del propi alumne per les raons següents:

• Pel que té de reforç del mateix aprenentatge, d’identificació dels propis

errors, de consolidació del ja aprés.

• Pel que té de condicionant: l’esforç de l’alumne, què estudia i com ho i

estudia dependrà del tipus d’avaluació esperada i dels resultats d’altres

avaluacions. El millor mètode per a canviar l’estil d’estudi de l’alumne és

canviar de mètode d’avaluació.

4. La valoració dels resultats contribueix a aclarir els mateixos objectius, a reformular-

los o canviar-los si és necessari. En definitiva, els objectius reals són els que

s’avaluen de fet. La valoració dels resultats contribueix també a detectar i aclarir

problemes metodològics, d’incongruència entre el que diem que volem i el que de fet

fem i aconseguim. La condició perquè l’avaluació puga complir aquesta funció

regulativa és que no la convertim en una activitat rutinària sinó reflexiva.

Des d’aquest punt de vista és clar que els criteris generals d’avaluació de l’assignatura

han de ser doncs el clar referent que el docent ha de tenir present en el procés d’avaluació,

És evident que durant tot el procés d’ensenyament-aprenentatge es posaran en

funcionament totes les estratègies d’avaluació referenciades ab an s e s m en t ad es per tal

d’informar a l’alumne de les competències que va assolint i d’aquelles que ha d’aprofundir i

treballar més. Sols caldria afegir que l'influx positiu de l’avaluació en l’alumne depén en bona part

de:

• La freqüència de l’avaluació.


10

• El coneixement a temps dels resultats.

• La qualitat de la correcció.

• La informació que reba.

• Etc.

Així doncs caldrà desenvolupar una avaluació contínua en temps i forma donat que no es

tracta sols de avaluar contínuament a l’alumne, sinó també que ell siga coneixedor i entenedor dels

resultats de l’avaluació i del perquè. Igualment ha de ser una avaluació holista i continuada, una

avaluació a partir de competències i finament una avaluació motivadora que detecte, sí, els punt de

millora, però que també subratlle els punts forts de l’alumne/a.

Els aprenentatges de l’alumne s’han d’avaluar de manera sistemàtica i periòdica, tant per a

mesurar-ne individualment el grau d’assoliment (avaluació sumatòria, en diferents moments del

curs) com per a (i per això) introduir en el procés educatiu tots els canvis que calguen si la situació

ho demana (quan els aprenentatges dels alumnes no responen al que, a priori, se n’espera). A més

d’aquesta avaluació sumatòria, que tendim a identificar amb les finals d’avaluació i de curs

(ordinària i extraordinària, quan procedisquen), n’hi haurà d’altres, com són la inicial (no

qualificada) i la final i, sobretot, la contínua o formativa, que es du a terme al llarg de tot el procés

d’ensenyament-aprenentatge, en el qual està immersa, i que insisteix, per tant, en el caràcter

orientador i de diagnòstic de l’ensenyament.

Els procediments i els instruments d’avaluació, en el cas d’aquesta avaluació contínua, han

de ser l’observació i el seguiment sistemàtic de l’alumne, és a dir, s’hi han de prendre en

consideració totes les produccions que desenvolupe, tant de caràcter individual com grupal: treballs

escrits, exposicions orals i debats, activitats de classe, investigacions, actitud davant de

l’aprenentatge, precisió en l’expressió, autoavaluació... I els de l’avaluació sumatòria, les proves

escrites trimestrals i les de recuperació (i de final de curs, si l’alumne no haguera recuperat alguna

avaluació, i extraordinària, en el cas d’haver obtingut una qualificació d’insuficient en l’ordinària de

final de curs). En tot cas, els procediments d’avaluació han de ser variats, de manera que es puguen

adaptar a la flexibilitat que exigeix la mateixa avaluació i la mateixa matèria.

4. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

4.1. AVALUACIÓ ORDINÀRIA

Al llarg de cada tema s’aniran realitzant una sèrie de treballs o controls sobre la matèria

per tal d’aconseguir dades sobre el grau de compliment dels objectius establerts dins la

Programació.

La qualificació global serà la resultant de la suma de les notes tractades de forma

ponderada, i tal qualificació estarà formulada a través de múltiples instruments d’avaluació que

detallem a continuació:

Aquell alumne/a que tinga un quadern valorat com a No-Apte (menys d’1 punt) la primera


11

vegada que es demane perdrà la possibilitat d'obtenir els dos punts i la següent vegada que se'l

demane serà qualificat amb Apte, sense que aquest apte represente cap tipus de nota numèrica per

sumar a la nota final. En cas que torne a ser qualificat de No Apte aquest tindria la consideració d'un

negatiu (-1 punt) a descomptar de la nota final. Haurà de tenir-lo actualitzat per a la següent

avaluació per tal de considerar-lo Apte.

La nota del Quadern representa un 20 % de la nota de cada avaluació, i serà qualificat entre

zero i un punt seguint el següents criteris:

- 2 punts. El quadern està complet, té una presentació acurada i ordenada, no

presenta faltes d’ortografia o puntuació – o no son significatives -, les preguntes

estan desenvolupades, i no conté incorreccions significatives. Les preguntes de

major grau de complexitat estan realitzades.

- 1,5 punts. El quaderns està complet, les preguntes prou desenvolupades, però la

presentació no és l’adequada, o és desordenada, o conté incorreccions, o presenta

faltes d’ortografia o puntuació destacades.

- 1 punts. Manca algun apartat del quadern, o/i presenta incorreccions significatives

, o la presentació no és gens adequada i és desordenada i/o conté faltes

d’ortografia o puntuació.

- 0’5 punts. El quadern està incomplet i presenta deficiències greus en la resta

d’aspectes.

- 0 punts. No s’ha lliurat el quadern dins el termini establert , o el que s’ha lliurat no

es pot considerar com a tal.

En cas de no obtenir 1 punt pot tornar-lo a lliurar per ser novament avaluat però llavors serà penalitzat amb la reducció del 50%.

Del quadern es valoraran els següents aspectes:

A = Excel·lent. Enhorabona

B = Està bé però és millorable

C = Mal. Cal millorar

D = Molt Mal/No realitzat

Si el professor/a el considera adient pot introduir correccions a l’alça o a la baixa d’un quart

D C B A

Lliurament correcte?

Completa?

Aspectes formals?

Llibreta ordenada?

Ortografia i sintaxis?

Aprofundiment?


12

de punt sobre les qualificacions abans referides.

Els treballs i controls que es demanen en cada avaluació seran corregits seguint els

següents apartats:

- Presentació – ordre i respecte dels terminis de lliurament-.

- Ortografia i sintaxi.

- Riquesa i adequació del vocabulari utilitzat.

- Utilització escaient de vocabulari específic ètico-filosòfic.

- Grau de correcció i complexitat de l’argumentació i del contingut del que es diu.

- Capacitat de síntesi i/o anàlisi del material proporcionat.

- Utilització i aprofitament del material presentat o buscat sense repetir-lo

textualment.

- Aportacions de reflexió personal i relació amb altres temes.

Depenent del treball demanat – comentari de text, dossier, mural, etc.-, es donarà més pes

específic a alguns d’aquests aspectes.

Cal tenir present que aquestes qüestions s’avaluaran de manera diferent al llarg de les

avaluacions.

A l’inici del curs, el pes de les qüestions formals ( presentació, ortografia, etc.) serà

major que a les següents avaluacions, en les quals l’exigència sobre l’ús del vocabulari específic,

complexitat de l’argumentació, el no repetir textualment les informacions, les aportacions

personals...tindran més valor a l’hora de qualificar els treballs.

Podem establir uns nivells mínims per avaluació per tal de poder obtenir una

qualificació d’Apte en l’àrea d’Ètica. Aquest mínim s’aconseguirà quan l’alumne/a siga capaç de

realitzar sobre els temes tractats el següent:

- A la primera avaluació; l’alumne/a ha de poder, per obtenir una qualificació de

suficient, complir els criteris més formals abans esmentats, i explicar, analitzar o

resumir de manera mínimament coherent la idea bàsica d’un text, i/o elaborar una

redacció ordenada i coherent sobre el problema destacat al material, utilitzant de

forma adient els conceptes principals del text o material treballat.

- A la segona avaluació, l’alumne haurà, no sols de destacar o analitzar el tema

principal del material presentat, o elaborar una única redacció sobre el tema

proposat, sinó que a més haurà d’elaborar un esquema bàsic de les relacions

existents entre els conceptes principals apareguts al materials treballats.

- A la tercera avaluació l’alumne/a deurà, a més, anar més enllà del material

o tema proposat i haurà de poder senyalar causes i/o conseqüències de la qüestió


13

plantejada a través d’una redacció o exposició estructurada , ordenada i coherent.

El professor/a podrà demanar a l’alumne/a la repetició d’alguns treball que puguen ser

millorats. En el cas d’alumnes que hagen suspès l’avaluació el programa de recuperació consistirà

en tornar a presentar aquells treballs no presentats o amb baixa qualificació. Per a fer-ho caldrà

respectar els terminis de lliurament que indique el professor.

En el cas de no lliurar un treball en la data indicada –excepte per causa major degudament

justificada- es rebaixarà un punt per dia natural de retard –amb independència que es tinga o no

classe de l’assignatura, això sempre que es tracte del primer lliurament. En el cas de lliuraments de

millora o recuperació (segon lliurament) caldrà necessàriament respectar la data establerta. Cas de

no lliurar-lo en el termini indicat s’entén que l’alumne renuncia a millorar la nota o recuperar.

Pel que fa al Quadern de Treball no s’aplica aquest criteri, ja que necessàriament l’alumne

ha de lliurar-lo en el moment que es demane, per tal de comprovar si fa el deure dia a dia. El no

lliurament en el moment que es demana és considerat No Apte. Si l’alumne és avaluat durant

l’avaluació com a No Apte en el quadern el professor pot tornar, si ho considera escaient, a

demanar-li el Quadern. Quan un alumne acabe l’avaluació essent No Apte deurà lliurar el quadern

quinze dies abans de l’acabament de la següent avaluació si vol recuperar l’avaluació anterior, tot

això sense prejudici que recupere o millore, tal i com s’ha explicat abans, la resta de notes d’acord

amb els criteris abans explicats.

Els treballs proposats a cada avaluació, comentaris de text, redaccions, controls de lectura,

elaboració de dossiers, de murals i/o dibuixos, treballs sobre pel·lícules, etc., representaran el

65% de la qualificació global de l’avaluació.

A més d’aquests aspectes conceptuals i procedimentals es valorarà també l’aspecte

actitudinal.

La participació, l’interès de l’alumne/a per l’àrea i el desenvolupament de les classes

tindran un pes important a l’avaluació de l’alumne/a.

Pel que fa a la participació es valorarà:

- l’interès mostrat per la matèria a traves de les preguntes i intervencions.

- el treball i la participació en el grup

- l’aprofitament del temps per a fer els exercicis proposats

- aportacions voluntàries de nous materials de reflexió.

• Pel que fa al comportament en l’aula es valorarà negativament les faltes o els

comportaments que detallem a continuació:

- no portar el material tots els dies a classe o no tenir-lo en un estat adequat,

- no portar fetes les activitats proposades,

- faltar a la integritat dels companys/es o del professor/a de manera física o verbal,

- no respectar el material i/o les instal·lacions


14

- la impuntualitat reiterada; la no assistència injustificada.

- la incorrecció en el comportament al traslladar-se per les instal·lacions del centre

- qualsevol conducta que interrompi el normal desenvolupament de les classes.

El professor/a valorarà amb un positiu (0’5 punts) aquells alumnes que destaquen a

l’apartat de participació i interés, amb un màxim de tres positius per avaluació (1’5), en especial

aquells que es presenten voluntaris per corregir les activitats participen de forma rellevant,

ordenada i interessada en el desenvolupament de les classes i/o aporten materials o treballs

voluntaris.

Per contra, el professor/a dissuadirà amb un negatiu (-1 punt, sense límit per avaluació)

aquells que incórreguen en comportaments negatius enumerats a l’apartat anterior. Prèviament

amonestarà a l’alumne verbalment pel seu comportament, en cas de reincidir serà sancionat amb els

punts negatius corresponents.

La suma dels positius obtinguts per la participació de classe (1’5 punts com a màxim)

representa el 15% restant de la qualificació global de l’alumne. Recordem que els punts negatius

no tenen límit, i que cap alumne que siga avaluat negativament en el quadern (menys d’1 punt)

podrà ser aprovat.

La nota global de cada avaluació s’establirà de la següent manera:

Participació/interés (1’5 punts) Quadern (2 punts) + Treballs avaluació (6’5 punts)

= 10 punts –sancions per conducta inapropiada

Els apercebiments o sancions per conducta inapropiada són el reflex en la nota de

l’alumne d’aquelles conductes intolerables en l’àmbit educatiu, i que com a tal el Departament

considera que han de tenir reflex en la nota de l’alumne. Cada apercebiment o sanció representa

una minoració d’un 10% ( un punt) en la nota final d’avaluació. En concret es sancionarà

explícitament les següents conductes:

- Quan l’alumen falta a la classe d’aquesta assignatura en un dia en que tinga

examen d’altra, i es realitze algun tipus de prova o pregunta a la classe la no

realització de la prova podrà ser penalitzant amb la resta d’un punt de la nota final

d’avaluació per la seua actitud negativa i desconsiderada envers l’assignatura. Per

aplicar aquest mesura el professorat afectat constatarà prèviament que l’alumne o

alumnes en qüestió han assistit a l’examen, que no existeix cap justificant mèdic

que explique la seua absència i informarà d’aquestes circumstàncies al tutor/a i

al Cap d’estudis.

- Es valorarà negativament ( fins a un –1) qualsevol falta de respecte als

companys i/o al professor; el no respectar el material i/o les instal·lacions; la no


15

assistència injustificada; i, en general qualsevol comportament que afecte

negativament al desenvolupament de l’activitat educativa.

La qualificació que apareixerà al butlletí informatiu de cadascuna de les tres

avaluacions serà la nota mitjana de les avaluacions realitzades, sempre que l’alumne/a tinga

més d’un 4 a l’avaluació i tal i com s’ha dit haja resultat Apte al Quadern de Treball.

PÈRDUA DEL DRET A L’AVALUACIÓ CONTÍNUA: Aquell alumnat que durant

una assignatura haja falta un percentatge superior al recollit al Reglament de Règim Interior de

les classes de manera injustificada perdrà el dret a l’avaluació contínua. Això significa que

l’alumne deurà de realitzar una prova única de tota la matèria de l’avaluació que representarà el

100% de la nota. Aquesta prova serà realitzada en la darrera quinzena del mes de maig. Si

la pèrdua del dret a l’avaluació contínua es relativa a la 1ª o 2ª avaluació aquestes seran

avaluades com a insuficients en el butlletí de notes i actes corresponents.

4.2. PROVA EXTRAORDINÀRIA DE JULIOL.

La prova extraordinària de Juliol de l’assignatura de Valors ètics serà elaborada pel

Departament Didàctic de Filosofia seguint els següents criteris d’avaluació: assenyalats per al

nivell en aquesta Programació general, que permeten avaluar els objectius conceptuals i

instrumentals mínims. Els criteris seleccionats són els següents:

• Caracteritzar la dificultat que suposa definir el concepte de persona i valorar

l’especificitat i la singularitat de cada ésser humà

• Entendre els conceptes d’autonomia i heteronomia i sa-ber vincular-los a la realitat

quotidiana

• Concebre l’ésser humà com a ésser social i sociable i entendre la importància dels

valors ètics que regeixen la vida en societat Descobrir els sentiments propis i els

dels altres en les relacions interpersonals.

Amb aquests criteris es pretén comprovar si els alumnes i

les alumnes coneixen i expressen adequadament, en

primera persona, les principals característiques de l’ésser

humà com un ésser dotat de dimensió ètica i social

• Crear un sistema propi de valors, fer judicis morals de si-tuacions escolars i

resoldre dilemes morals amb supòsits pràctics

• Reflexionar sobre els valors fonamentals que ha de de-senvolupar l’individu per

afavorir un bon comportament i millorar les seues relacions amb l’entorn.

Amb aquest criteri es pretén conèixer, al llarg de tot el curs,

fins a quin punt els alumnes i les alumnes incorporen una

capacitat crítica en el seu raonament ètic i moral que els


16

permeta superar els estereotips i prejudicis que genera la

societat i desenvolupar una anàlisi crítica i racional.

• Identificar i argumentar raonadament les accions correc-tes i incorrectes a partir de

la consciència moral

• Apreciar la importància dels valors i fixar-se en la seua classificació per millorar la

vida individual i col·lectiva de les persones.

• Valorar històricament el concepte de democràcia i de ciutadà en relació amb la

consecució dels Drets Humans

Amb aquests criteris es pretén comprovar que l’alumne/a

coneix el principals principis que regeixen la relació entre

persones tant a nivell mundial, europeu i estatal

• Valorar la importància de les virtuts socials i cíviques per fomentar una bona

convivència social.

• Comprendre la importància del diàleg i la metodologia que cal seguir per resoldre

conflictes

Amb aquest criteri es pretén avaluar la maduresa de

l’alumnat a l’hora de jutjar críticament, respectar i tolerar les

diferències culturals, de creences i de valors que conviuen al

si de les societats democràtiques, així com el rebuig de

qualsevol discriminació per aquestes causes.

• Comprendre el sentit de la responsabilitat social i la justícia social en relació amb la

consciència i els valors ètics.

Aquest criteri cerca descobrir la preparació i capacitat de

l’alumne/a per viure en una societat no sotmesa al joc dels

rols de gènere, i mesurar la seua capacitat crítica per

descobrir en un text o en una situació real l’existència

d’aquest rols i proposar-ne solucions alternatives per superar

aqueixa situació.

• Identificar la relació que mantenen l’ètica i la política i ponderar la pròpia

concepció de la felicitat en relació amb la felicitat del bé comú.

Amb aquest criteri es pretén comprovar si els alumnes i les

alumnes són conscients de la necessària i imprescindible

participació que han de tenir en la seua vida adulta en la

vida política de la societat en la que viuen, i es reconeixen

com a subjectes polítics i agents socials indispensables per

millorar la societat.


17

• Entendre i saber explicar la diferència entre legalitat i jus-tícia, i diferenciar i

exposar les relacions que mantenen l’ètica, el dret i la justícia


alumnes coneixen i expressen adequadament la correlació

que s’ha de donar en qualsevol ciutadà entre la defensa dels

seus drets i el compliment dels seus deures identificant com

la qualsevol incompliment dels deures d’un mateix implica

la violació dels drets d’altri.

En aquesta prova extraordinària els criteris de qualificació que es tindran en compte seran:

- Presentació de l’examen de forma clara i coherent






- Utilització i aprofitament del text sense repetir-lo textualment.


La temàtica i els conceptes de la prova s’ajustaran als proposats en la programació i al

material emprat durant el curs (llibre de text).

La prova escrita constarà d’una pregunta a desenvolupar sobre algun dels temes tractats

en les unitats didàctiques per tal que l’alumne explique amplament totes les qüestions

incloses en aqueix tema que valdrà el 50% de la nota. Inclourà també un xicotet text o fragment

dels treballats a classe –preferentment algun del llibre de text- per tal que l’alumne demostre la

seua capacitat de comprensió d’un text escrit i de producció d’un xicotet comentari que explique i

amplie la problemàtica o reflexió recollida al text. Aquesta part valdrà un 20% de la prova.

Igualment inclourà 3 conceptes o qüestions concretes treballades a classe que l’alumne deurà

definir i concretar en poques línies i que valdran un 10% cadascuna d’aquetes 3 qüestions o

definicions.

En cas que es considere oportú, i sempre de manera individualitzada, el professor

podrà, previ acord amb l’alumne substituir alguna part de l’examen, o la totalitat d’aquest, per

algun treball que l’alumne realitzarà i lliurarà el dia de l’examen.


18

5. ACTIVITATS DE REFORÇ I APROFUNDIMENT.

Pel que fa a les activitats de reforç aquestes consisteixen en la repetició d’aquelles

qüestions, treballs o controls que hagen estat insatisfactòriament realitzats, o que havent estat

realitats satisfactòriament l’alumne o el professor consideren que puga realitzar-se millor. En

qualsevol dels casos aquesta activitat de reforç es realitzarà sempre després d’haver donat el

professor les indicacions oportunes i/o després d’una tutelatge personalitzat per part del professor.

Cal fer notar que el llibre de text té, en totes les unitats activitats d’aprofundiment que seran

realitzades per aquells alumnes que mostren un especial interès i capacitat en aquesta matèria. A

més a més, i pel que fa a aquells alumnes que tinguen determinades necessitats educatives es

seguiran també les pautes metodològiques i procedimentals indicades en l’apartat corresponent així

com totes les orientacions i materials que proporcione el Departament d’Orientació. En general

s’adaptarà el material didàctic als alumnes de compensatòria i/o s’adequaran també el nivell

d’exigència a les característiques de l’alumne.

6. AVALUACIÓ DEL PROCÉS D’ENSENYANÇA-

APRENENTATGE.

Pel que fa a aquesta qüestió cal estar al que indica la legislació vigent. Com a membres del

Claustre, i tal i com indica l’Article 19 el professora d’aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC

participarà en l’avaluació que finalitzar cada curs acadèmic es durà endavant per avaluar els

processos d’ensenyança i la seua pròpia pràctica docent –a partir principalment del qüestionari

d’autoavaluació. En aquest procés aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC considera que, prenent com a

referència la finalitat i els objectius establerts en el currículum de secundària, aquesta

avaluació s’ha de centrar en els elements següents:

La concreció del currículum del secundària.

L’organització i la gestió dels espais, el temps i els recursos del centre.

L’acció coherent i coordinada de l’equip docent.

El funcionament coordinat dels òrgans i les persones responsables en el centre de

la planificació i del desenrotllament de la pràctica docent: equip directiu, claustre

de professors, comissió de coordinació pedagògica, departaments i tutories.

La regularitat i l’adequació en l’intercanvi d’informació amb l’alumnat i amb les

seues famílies quant als objectius, continguts i criteris d’avaluació i a les

valoracions sobre el procés d’ensenyança i aprenentatge.

Igualment el professorat d’aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC , en finalitzar cada curs

acadèmic, avaluarà la programació didàctica per mitjà d’aquesta matèria i de la resta de

matèries que imparteixen. Per a això, prendrà com a referent el currículum que per a cada matèria


19

preveu l’actual currículum del l’Educació Secundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana.

L’avaluació es referirà als elements següents:

La concreció dels corresponents objectius, continguts i criteris d’avaluació.

La planificació temporal per al curs acadèmic.

La selecció dels continguts que es consideren bàsics per a un adequat progrés

educatiu de l’alumnat i la seua promoció a cursos successius o estudis posteriors.

Les mesures ordinàries i extraordinàries, les estratègies didàctiques i els criteris

d’avaluació previstos per a facilitar a l’alumnat la superació de les corresponents

matèries.

Els mètodes, estratègies i recursos didàctics previstos, així com els procediments i

instruments per a avaluar els aprenentatges de l’alumnat i seguir el seu progrés.

Els resultats obtinguts pels alumnes i les alumnes en les proves d’accés a la

universitat.

Els resultats de l’avaluació quedaran reflectits en el llibre d’actes del departament

corresponent per a, si és el cas, adequar les activitats d’ensenyança i aprenentatge

programades; així com els mètodes, estratègies i recursos didàctics adoptats.

A més a més una vegada al trimestre, en finalitzar l’avaluació corresponent s’efectuarà una

reunió del DEPARTAMENT DIDÀCTIC per tal de realitzar el seguiment del desenvolupament de la

programació, valorant especialment la seua adaptació a les característiques de cada grup i la seua

validesa per respondre a les necessitats formatives de cada alumne. Després de cadascuna

d’aquestes reunions el DEPARTAMENT DIDÀCTIC adoptarà el acords que considere escaients per

tal de millorar en la següent avaluació en el següent curs el procés d’avaluació-aprenentatge. Part

fonamental del procés de revisió d’ensenyament aprenentatge consistirà doncs en avaluar i revisar

aquesta programació al final del període docent per tal d’incorporar les millores i propostes a la

següent avaluació.



VALORS ÈTICS

2n D’ESO

CURS 2017-2018


Tel. 96 245 78 25

Fax. 96 245 78 26




21



2n D’ESO. CURS 2017-2018
















dones.











2n ESO VALORS ÈTICS

22

desenvolupament.




de la circulació.















errors.












deficiències.


23














als alumnes.





















de:



24




• Etc.




























Programació.






25



















d’aspectes.









D C B A


Completa?

Aspectes formals?

Llibreta ordenada?


Aprofundiment?


26




següents apartats:








textualment.





avaluacions.





















27






















actitudinal.
















28







voluntaris.








podrà ser aprovat.
















al Cap d’estudis.





29






una assignatura haja falta a les classes de manera injustificada més del percentatge superior a

l’indicat al Reglament de Règim Interior perdrà el dret a l’avaluació contínua. Això significa que










• Comprendre la crisi de la identitat personal que sorgeix a l’adolescència i les seues

causes, juntament amb les característiques dels grups que es formen.

• Descriure i valorar la importància de la influència de l’entorn social i cultural en el

desenvolupament moral de la persona.

• Comprendre i apreciar la capacitat de l’ésser humà per influir de manera conscient i

voluntària en la construcció de la pròpia identitat.

• Utilitzar la conducta assertiva i les habilitats socials amb la finalitat d’incorporar a

la seua personalitat alguns valors i virtuts ètiques necessàries en el desenvolu-

pament d’una vida social més justa i enriquidora.



primera persona i com a adolescent, les principals

característiques del jove com un ésser dotat de dimensió

ètica i social que ara està construint

• Distingir entre ètica i moral, assenyalant les semblances i les diferències que hi ha.

• Establir el concepte de normes ètiques i apreciar la seua importància.

• Entendre els principals aspectes de l’eudemonisme aristotèlic, identificant-lo com

una ètica de fins i valorant la seua importància i vigència actual.


30





societat i desenvolupar una anàlisi crítica i racional, fent-hi

especial referència a l’eudemonisme.

• Justificar racionalment la necessitat dels valors i principis ètics, continguts a la

DUDH.

• Identificar, al preàmbul de la DUDH, el respecte a la dignitat de les persones.

• Analitzar el moment històric i polític que va impulsar l’elaboració de la DUDH i la

creació de l’ONU.



persones tant a nivell mundial, europeu i estatal, relacions

que es fonamenten en la DUDH

• Estimar la importància del desenvolupament de la intel-ligència emocional i la seua

influència en la construcció de la personalitat i el seu caràcter moral.

• Reconéixer que la llibertat constitueix l’arrel de l’estructura moral en la persona.


l’alumnat a l’hora d’abordar des de la intel·ligència

emocional les diferències culturals, de creences i de valors,

sorgides des de la llibertat individual, i que conviuen al si de

les societats democràtiques, així com el rebuig de qualsevol

discriminació per aquestes causes.

• Utilitzar la conducta assertiva i les habilitats socials amb la finalitat d’incorporar a

la seua personalitat alguns valors i virtuts ètiques necessàries en el desenvolu-

pament d’una vida social més justa i enriquidora.



rols habituals –sexistes, classistes...-, i mesurar la seua

capacitat crítica per descobrir en un text o en una situació

real l’existència d’aquest rols i proposar-ne solucions

alternatives per superar aqueixa situació.

• Reconéixer la necessitat de la participació activa dels ciutadans en la vida política

de l’Estat.

• Entendre la relació que hi ha entre els actes, els hàbits i el desenvolupament del

caràcter mitjançant la com-prensió del concepte de virtut en Aristòtil.


31






millorar la societat.

• Explicar la justificació de les normes jurídiques mitjançant les teories del dret.

• Comprendre el desenvolupament històric dels drets humans.


alumnes coneixen i expressen adequadament la correlació

que s’ha de donar en qualsevol ciutadà entre la defensa dels

seus drets i el compliment dels seus deures identificant les

diferents teoríes del dret que hi són a la base i el seu

desenvolupament històric.




















definicions.


32

















5.1. ACTIVITATS PER A ALUMNES DE PEMAR 2

En cas de tenir alumnes que participen del programa PEMAR 2 el professor de la matèria

adpatarà les activitats de l’aula, i en el seu cas les indicades per a casa, a les necessitats educatives

d’aquest alumens. A més d’allò indicat en l’apartat 8 d’aquesta programació –que sempre es tindra

en compte per a aquest alumnat- el professor o professora escollirà per activitat de tipus pràctics per

a tal alumnat.

Cal fer constar que el llibre de text ja contempla aquest tipus d’activitats reflexives a partir

de situacions ètiques que es donen en la vida quotidiana. Es defugirà, per tant, de treballar amb

aquest alumnat conceptes abstractes i teòrics.

A més a més es reduirà el número d’activitats que haja de realitzar per tar que puga dedicar

més temps a les que té encomanades.


APRENENTATGE.









33





















matèries.




universitat.











34






VALORS ÈTICS

3r D’ESO

CURS 2017-2018


Tel. 96 245 78 25

Fax. 96 245 78 26




36



3r D’ESO. CURS 2017-2018
















dones.












37

desenvolupament.




de la circulació.















errors.












deficiències.


38








1. La funció bàsica de l’avaluació és comprovar si s’han aconseguit els

objectius proposats i les competències bàsiques, i en quin grau, i a partir

d’aquesta avaluació prendre dos tipus de decisions: Avaluar i qualificar els

alumnes i avaluar les variables que intervenen en el procés d'ensenyança-

aprenentatge.



als alumnes.





















de:


39





• Etc.




























Programació.





40

A l’avaluació es valorarà especialment el Quadern de l’alumne/a. Aquest quadern

ha d’estar sempre al dia, de forma que sempre puga presentar-lo.




















d’aspectes.





D C B A


Completa?

Aspectes formals?

Llibreta ordenada?



41








següents apartats:








textualment.





avaluacions.








Aprofundiment?


42


































actitudinal.





43


















voluntaris.








podrà ser aprovat.









44









al Cap d’estudis.









una assignatura haja falta a les classes de manera injustificada més del percentatge que indica el

Reglament de Règim Interior perdrà el dret a l’avaluació contínua. Això significa que l’alumne

deurà de realitzar una prova única de tota la matèria de l’avaluació que representarà el 100% de la

nota. Aquesta prova serà realitzada en la darrera quinzena del mes de maig. Si la pèrdua

del dret a l’avaluació contínua es relativa a la 1ª o 2ª avaluació aquestes seran avaluades com a

insuficients en el butlletí de notes i actes corresponents.






• Comprendre la crisi d'identitat personal que sorgeix en l'ado-lescència i les seves

causes com una fase de creixement moral i de desenvolupament de l'autonomia

personal.

• Comprendre la capacitat de l'ésser humà per influir de manera conscient en la

construcció de la pròpia identitat conforme a valors ètics i així millorar la seva

autoestima




45

primera persona, les principals característiques de l’ésser

humà com un ésser dotat de dimensió ètica i social

• Distingir els àmbits de la vida privada, regulada per l'ètica, i de la vida pública,

regulada pel dret, per identificar els límits de la llibertat personal i social.

• Justificar la importància que tenen els valors i virtuts ètiques per aconseguir unes

relacions interpersonals justes, respectuoses i satisfactòries.





societat i desenvolupar una anàlisi crítica i racional.

• Construir un concepte de persona conscient valorant la dignitat que posseeix pel fet

de ser lliure.

• Reconèixer que la llibertat constitueix l'arrel de l'estructura moral en la persona i

apreciar el paper que la intel·ligència i la voluntat tenen com a factors que

incrementen la capacitat d'autodeterminació.

• Justificar i apreciar el paper dels valors en la vida personal i social, i les seves

característiques i jerarquia.



persones tant a nivell mundial, europeu i estatal, i

especialment el de la llibertat.

• Descriure i valorar la influència de l'entorn social i cultural en el desenvolupament

moral de la persona, mitjançant l'anàlisi del paper que desenvolupen els agents

socials.


l’alumnat a l’hora de jutjar críticament, respectar i tolerar les

diferències culturals, de creences i de valors que conviuen al

si de les societats democràtiques, així com el rebuig de

qualsevol discriminació per aquestes causes.

• Comprendre el desenvolupament històric dels drets humans com una conquesta de

la humanitat.



rols de gènere, i mesurar la seua capacitat crítica per

descobrir en un text o en una situació real l’existència

d’aquest rols i proposar-ne solucions alternatives per superar


46

aqueixa situació.

• Assenyalar la vinculació que existeix entre l'ètica, el dret i la justícia, a través del

coneixement de les seves semblances, diferències i relacions, i analitzar el

significat dels termes “legalitat” i “legitimitat”..

• Amb aquest criteri es pretén comprovar si els alumnes i les





millorar la societat així com del conflictes que poden

sorgir entre les obligacions ètiques i el respecte a les

normes legals

• Identificar en la DUDH el respecte a la dignitat de les persones com a fonament

dels drets humans.

• Interpretar i valorar el contingut i l’estructura interna de la DUDH, amb la finalitat

de conèixer-la i propiciar-ne l’estima i el respecte.


les alumnes coneixen i expressen adequadament la

correlació que s’ha de donar en qualsevol ciutadà entre la

defensa dels seus drets i el compliment dels seus deures

identificant com la qualsevol incompliment dels deures d’un

mateix implica la violació dels drets d’altri, fent-ho sempre

a partir de la declaració dels Drets Humans.













47









definicions.


















APRENENTATGE.









48





















matèries.




universitat.











49






VALORS ÈTICS

4t D’ESO

CURS 2017-2018


Tel. 96 245 78 25

Fax. 96 245 78 26




51



4t D’ESO. CURS 2017-2018
















dones.











4t ESO VALORS ÈTICS

52

desenvolupament.




de la circulació.















errors.












deficiències.


53












aprenentatge.



als alumnes.





















de:


54





• Etc.




























Programació.





55




















d’aspectes.









D C B A


Completa?

Aspectes formals?

Llibreta ordenada?


Aprofundiment?


56




següents apartats:








textualment.





avaluacions.



















57
























actitudinal.














58









voluntaris.








podrà ser aprovat.
















al Cap d’estudis.



59



















UNITAT 1. VALORS PER A UN MÓN GLOBALITZAT

La comprensió de la dignitat com a base dels nostres drets.

Els límits de la intervenció estatal dictats per la Declaració Universal dels Drets

humans.

El respecte a les llibertats fonamentals i la llibertat de consciència en l’actualitat.

Els riscos de la globalització.

La importància dels mitjans de comunicació i la necessitat de la seva regulació ètica.

UNITAT 2. LA IMPORTÀNCIA DE L’ÈTICA

Reflexió sobre la necessitat de l’ètica a la nostra societat.

La importància de l’autonomia en l’elaboració de les pròpies normes segons la teoria

del filòsof Ortega y Gasset.

Les característiques de l’ètica formal i la diferenciació entre les ètiques formals i les

ètiques materials.

La teoria ètica formal de Kant.

La importància del diàleg en l’ètica del discurs.


60

UNITAT 3. LA DEMOCRÀCIA COM A ESTIL DE VIDA

L’adquisició dels valors de la democràcia: la justícia, la igualtat i la solidaritat.

Els principals deures cívics dels ciutadans.

Els riscos que pot ocasionar una globalització sense control.

La necessitat de frenar el consumisme.

La importància de protegir els nostres drets.

UNITAT 4. SOCIETAT I JUSTÍCIA. ELS DRETS HUMANS

Anàlisi de casos en què la llei i la moral no coincideixen.

Reflexió sobre què fer en els casos en què la llei no és justa: objecció de consciència

i desobediència civil.

La teoria de Rawls sobre la justícia.

La lluita per la defensa dels drets humans.

Els òrgans que s’encarreguen del compliment dels drets humans: el Tribunal Europeu

de Drets Humans i la Cort Penal Internacional.

UNITAT 5. EL DRET A LA PAU

La pau i la seguretat, drets fonamentals de l’individu que estan garantits per la

Constitució espanyola.

Les amenaces per a la pau del nostre planeta.

La necessitat de prendre consciència sobre els greus perills que pot ocasionar el canvi

climàtic a la supervivència de la nostra espècie.

La magnitud de les guerres i les conseqüències devastadores per les seves víctimes.

Les polítiques de defensa de la pau a l’àmbit estatal i europeu.

UNITAT 6. ÈTICA, CIÈNCIA I TÈCNICA

Les implicacions del desenvolupament tecnocientífic per valorar-ne la viabilitat.

El codi deontològic d’obligat compliment en el món de la ciència, la tècnica, la feina

i l’economia.

La responsabilitat ètica de l’activitat empresarial.

La nostra responsabilitat com a consumidors de ser conscients de l’origen i la

producció dels productes que comprem.





61

















definicions.


















62


APRENENTATGE.




























matèries.




universitat.


63














L’ASSIGNATURA DE

FILOSOFIA

4t D’ESO

CURS 2017-2018


Tel. 96 245 78 25

Fax. 96 245 78 26





“FILOSOFIA”.

4t D’ESO. CURS 2017-2018





1. Analitzar, de forma crítica, textos i obres significatives, pertanyents a pensadors

destacats i reflexionar-hi de forma crítica i dialogada.

2. Interpretar textos orals procedents de fonts diverses utilitzant les estratègies de

comprensió oral per a obtindre informació i expressar oralment textos prèviament

planificats, amb una pronunciació clara, aplicant les normes de la prosòdia i la

correcció gramatical i ajustats a les propietats textuals de cada tipus i situació

comunicativa per a transmetre de forma organitzada els coneixements amb un

llenguatge no discriminatori.

3. Llegir textos de formats diversos utilitzant les estratègies de comprensió lectora i

escriure textos en diversos formats i suports, cuidant els seus aspectes formals,

aplicant les normes de correcció ortogràfica i gramatical, i ajustats a les propietats

textuals de cada tipus i situació comunicativa, per a transmetre de forma organitzada

els coneixements amb un llenguatge no discriminatori.

4. Buscar i seleccionar informació en diverses fonts a partir d’una estratègia de filtrat

ide forma contrastada, i registrar-lade forma cuidadosa o emmagatzemant-la en

paper o dispositius informàtics i servicis de la xarxa, iorganitzar la informació

obtinguda per mitjà de diversos procediments de síntesi o presentació dels

continguts, citant-ne adequadament la procedència.

5. Participar en intercanvis comunicatius, aplicant les estratègies lingüístiques i no

lingüístiques del nivell educatiu pròpiesde la interacció oral, utilitzant un llenguatge

no discriminatori, compartir informació i continguts digitals utilitzant ferramentes de

comunicació TIC, servicis Web i entorns virtuals d’aprenentatge aplicant bones

formes de conducta en la comunicació preventives de males pràctiques.

6. Reconéixer l’especificitat i importància del saber racional, en general, i filosòfic en

particular, en tant que saber de comprensió i interpretació de la realitat, i identificar

4t ESO FILOSOFIA

66

la dimensió teòrica i pràctica de la filosofia, els objectius, les característiques, les

disciplines, els mètodes i les funcions.

7. Reconéixerla terminologia conceptual de l’assignatura i utilitzar-la correctament en

activitats orals i escrites; elaborar de forma col·laborativa un glossari de termes

filosòfics i crear i editar continguts digitals, fent servir aplicacions informàtiques

d’escriptori o servicis de la web .

8. Contextualitzar històricament i culturalment les problemàtiques pròpies de la

filosofia a partir d’informacions obtingudes en diverses fonts, de l’anàlisi de

documents escrits o audiovisuals, o l’estudi de casos.

9. Analitzar de forma crítica, fragments de textos significatius i breus sobre l’origen de

la filosofia, i identificar les problemàtiques i les solucions exposades.

10. Reconéixerque la filosofia és, alhora, un saber i una actitud que estimula la crítica,

l’autonomia, la creativitat i la innovació, i aporta evidències obtingudes de diverses

fonts.

11. BL2.6. Relacionar els problemes filosòfics analitzats amb altres intents de

comprensió de la realitat, com ara el científic, el teològic, el poètic, les savieses

orientals, etc.

12. . Explicar, des d’un enfocament metafísic, els principals problemes que planteja la

realitat i comparar les explicacions científiques sobre l’univers.

13. Contextualitzar històrica i culturalment, a partir d’informacions obtingudes de

diverses fonts, les diferents cosmovisions sobre l’univers i comparar-les.

14. Explicar algunes teories filosòfiques occidentals sobre el ser humà i expressar

l'opinió que s'hi té de forma reflexiva i dialogada.

15. Explicar les implicacions filosòfiques de l’evolució i relaciona el saber filosòfic

amb el saber científic.

16. Identificar els elements constitutius del ser humà i explicar la interacció entre el

component natural i el cultural.

17. Dissertar, de forma i oral i escrita, sobre les temàtiques intrínsecament filosòfiques

en l’àmbit del sentit de l’existència.

18. Identificar les implicacions de la tecnologia en tant que saber pràctic transformador

de la naturalesa i de la realitat humana.

19. Argumentar sobre el rebuig dels prejuís antropocèntrics i per motius físics, i sobre la

necessitat d’eradicar actituds d’intolerància, injustícia i exclusió.

20. Exposar de forma crítica i respectuosa alguns plantejaments divergents que han

obert camí cap a la consideració actual de la persona.

21. Identificar l’especificitat de la raó en la dimensió pràctica, en tant que orientadora

de l’acció humana, reconeixent l’objecte i funció de l’ètica.

22. Explicar les principals teories ètiques sobre la justícia, la felicitat i el desenrotllament

moral, com a base del desenrotllament integral del ser humà.

4t ESO FILOSOFIA

67

23. Explicar la funció, les característiques i els principals interrogants de la filosofia

política.

24. Enumerar les principals teories i conceptes filosòfics que han estat en la base de la

construcció de la idea d’estat, i distingint fonamentalment els conceptes de legalitat i

legitimitat.

25. Argumentar sobre la importància de la forma de preguntar radical pròpia de la

filosofia i sobre l’aplicació que pot tindre la reflexió moral en la societat civil, la

política, l’activitat empresarial i les ciències de la salut, subratllant les respostes que

pot oferir a les problemàtiques inherents a estos camps.

26. Analitzar críticament fragments de textos sobre la reflexió filosòfica sobre la moral i

la relació de l’ètica amb l’activitat cívica, la política, l’activitat empresarial i el

progrés de la medicina actual, evidenciant el paper potenciador de l’anàlisi, la

reflexió i el diàleg.















errors.










4t ESO FILOSOFIA

68



deficiències.

Cal afegir al que s’ha indicat que els procediments d'avaluació han de ser variats. Juntament

amb les proves escrites, el professor valorarà les exposicions orals, tant individuals com en grup; a

més, tindrà en compte els comentaris de textos escrits al llarg del curs i la realització de breus

redaccions sobre qüestions filosòfiques. Igualment avaluarà la participació en classe quan es

realitzin debats.

Com indica la llei, una assignatura que pretén desenvolupar en els alumnes actituds de

tolerància democràtica no pot comptar amb una metodologia unitària. Partint dels diversos

interessos i inquietuds tant del professor com dels alumnes en l'assignatura, haurem de concebre una

didàctica oberta.

És notable la diversitat dels objectius que es pretenen aconseguir, per la qual cosa el

professor haurà d'emprar diferents eines que permetin la seva consecució. En qualsevol cas

enumerem a continuació alguns dels procediments i tècniques que seguirem:

a) Exposicions del professor: és la millor eina per introduir continguts de caràcter

conceptual. Si bé no és l'única opció didàctica, seran imprescindibles. Malgrat

això és convenient reforçar-les amb altres tipus d'activitats.

b) Redaccions: la redacció de textos de certa extensió és fonamental per diversos

motius. En primer lloc perquè permet desenvolupar la capacitat d'exposar i

enllaçar idees per escrit. D'altra banda els escrits permeten aplicar els conceptes

apresos així com buscar informació.

c) Debats: eina fonamental a l'hora de promoure els valors de tolerància i

convivència que sustenten l'assignatura. D'altra banda permeten desenvolupar les

facultats lingüístiques de l'alumnat. Els debats exigeixen, al seu torn, elaboració

d'idees per a la seva exposició així com la cerca i processament d'informació.

d) Treballs de recerca: aquests poden ser elaborats també en grup. D'aquesta manera

es fomenta el treball en equip i la col·laboració. D'altra banda permeten

l'elaboració dels continguts impartits i un treball d'aprofundiment que permet

reforçar-los. Aquests treballs poden ser exposats en classe. D'aquesta manera

seran els alumnes els que, supervisats pel professor, expliquin i desenvolupin els

continguts. Es fomenta així la participació i la implicació de l'alumnat en el

desenvolupament de la matèria.

i) Materials audiovisuals: la seva utilització en classe pot permetre als alumnes

documentar-se i reflexionar sobre situacions concretes en les quals es puguin

observar algunes de les situacions de desigualtat, incompliment dels Drets

Humans o alguns dels canvis socials a què fan referència els objectius. D'altra

banda és interessant l'ús d'alguns documentals o pel·lícules que ens ajudin a

comprendre alguns dels continguts.

f) Lectura i comentari de textos: tant els llibres de lectura, com la lectura i comentari

de textos breus són una eina important dins de la didàctica de l'Ensenyament

4t ESO FILOSOFIA

69

Secundari Obligatori, ja que en la seva regulació es reconeix el foment de la

lectura com un dels seus objectius. Al seu torn, pot complir una funció anàloga a

la dels materials audiovisuals. A això cal afegir que permeten el

desenvolupament de la comprensió lectora i milloren aspectes com la redacció o

l'ortografia.

Com ja hem assenyalat, aquests són només alguns dels procediments que recomanem per

enfocar la metodologia de la matèria. És recomanable sempre anar concretant a mesura que es va

desenvolupant el curs de manera que puguem pal·liar deficiències o incidir en aspectes positius.












aprenentatge.



als alumnes.














4t ESO FILOSOFIA

70








de:





• Etc.
























4t ESO FILOSOFIA

71





Programació.























d’aspectes.






següents apartats:

4t ESO FILOSOFIA

72








textualment.


Aquestes proves constaran de preguntes d'anàlisis de textos que tindran un valor de

2’5 punts; i d'una redacció que valdrà 4 punts. La nota mitjana de les proves realitzades en

cada avaluació constituirà el 65% de la nota de l'avaluació.






qualificació d’Apte en l’àrea de Filosofia. Aquest mínim s’aconseguirà quan l’alumne/a siga capaç

de realitzar sobre els temes tractats el següent:

















4t ESO FILOSOFIA

73















actitudinal.





















4t ESO FILOSOFIA

74

voluntaris.








podrà ser aprovat.


Participació/interés (1’5 punts) Quadern (2 punts) + Anàlisis textos (2’5 punts) +

Redacció (4 punts)














al Cap d’estudis.









4t ESO FILOSOFIA

75








La prova extraordinària de Juliol de l’assignatura de Filosofia serà elaborada pel




TEMA 1: Del mite al logos

Continguts:

-Origen i fonaments de la Filosofia: del mite al logos.

-Les primeres elaboracions filosòfiques: els pensadors grecs.

Criteris d’avaluació:

-Relatar l'origen de la filosofia occidental, on, quan i per què sorgeix, distingint-la dels

sabers preracionals, el mite i la màgia, en tant que saber pràctic, i comparant-la amb algunes

característiques generals de les filosofies orientals.

-Exposar algunes de les idees centrals dels filòsofs de l'antiga Grècia per identificar el gir

antropològic de la filosofia en el s. V a. de C., i poder justificar l'aplicació pràctica de la filosofia

respecte a l'individu i a la societat en la qual viu.

TEMA 2: Què és la Filosofia?

Continguts:

-El saber filosòfic: la seva especificitat.

-Els interrogants de la Filosofia: l'ésser humà, la societat, la llibertat i l'acció humana, el

sentit de l'existència i de la realitat, el coneixement.


4t ESO FILOSOFIA

76

-Diferenciar què és la reflexió filosòfica, explicant les seves característiques i comparant-la

amb altres tipus de sabers que estudien aspectes concrets de la realitat i l'individu.

-Argumentar, de forma escrita i oral, sobre la importància d'entendre's a si mateix i a la

realitat que l’envolta, per a la construcció de la pròpia identitat.

TEMA 3: L'ésser humà en la història

Continguts:

-L'ésser humà en la història.

-L'ésser humà en l'antiga Grècia.

-Dualisme cartesià i mecanicisme.


-Enumerar les principals reflexions filosòfiques que s'han elaborat al llarg de la història

sobre aspectes que caracteritzen a l'ésser humà com a tal, valorant la funció de la filosofia com saber

originari i integrador de múltiples perspectives el centre comú de les quals és l’ésser humà.

TEMA 4: La socialització. Societat i cultura

Continguts:

-La dimensió social: la intersubjectivitat. Socialització.

-L'origen de la societat.


-Registrar les teories sobre la importància de la intersubjectivitat en el desenvolupament de

la pròpia personalitat i l'origen de la societat, expressant el sentit del concepte de civilització, així

com les seves semblances i diferències amb el de cultura i el de societat.

-Enumerar els diferents elements del procés de socialització i relacionar-los amb la pròpia

personalitat.

-Identificar el procés de construcció, elements i legitimació d'una cultura, reconeixent a

aquesta no solament com a instrument d'adaptació sinó com a eina de transformació i

autosuperació.

TEMA 5: La comunicació social

Continguts:

4t ESO FILOSOFIA

77

-Comunicació i socialització.

-La dimensió dialògica de l'ésser humà.

-El diàleg entre cultures.


-Definir què és la comunicació i distingir la seva importància en el procés de socialització, i

analitzar les formes de comunicació no verbal i la incidència de les noves tecnologies de la

informació i la comunicació.

TEMA 6: Transformació ètica. La llibertat i la reflexió ètica

Continguts:

-La qüestió de la llibertat i la reflexió ètica: llibertat negativa i positiva, interior i soci-

política, naturalesa i llibertat, determinisme.

-Ètiques aplicades: bioètica, de l'empresa, de les professions, de l'esport.


-Reflexionar sobre la relació entre la llibertat interior i la llibertat social i política, analitzant

textos variats, principalment sobre les tres postures sobre el problema de la llibertat (la tesi estoica,

la negació de la submissió de la voluntat a les lleis naturals de Kant i la posició intermèdia que

postula una llibertat condicionada), i buscant informació en internet i en fonts bibliogràfiques.

-Descriure què és el lliure albir o llibertat interior, relacionant-ho amb la possibilitat

d'autodeterminació d'un mateix i amb la facultat de la voluntat.

-Reproduir els dos significats del concepte de llibertat d'acció: la llibertat negativa i la

llibertat positiva, aplicant-los tant en l'àmbit de la societat com en el terreny de la vida personal.

TEMA 7: Raó, veritat i emocions

Continguts:

-L'ésser humà com ser racional.

-La racionalitat i les seves característiques.

-Racionalitat teòrica i pràctica.

-La veritat i els seus tipus.


4t ESO FILOSOFIA

78

-Reconèixer la facultat racional com a específica de l'ésser humà i les seves implicacions,

analitzant en què consisteix la racionalitat, les seves característiques i els diferents tipus de

racionalitats.

-Explicar les tesis bàsiques d'algunes concepcions filosòfiques sobre les possibilitats i límits

de la raó, distingint la racionalitat teòrica de la racionalitat pràctica, així com teoria i experiència, i

buscant informació en internet i fonts bibliogràfiques.

-Identificar alguns dels principals tipus de veritat: la veritat com a correspondència, la veritat

segons el pragmatisme americà, la veritat des del perspectivisme i el consens, reflexionant sobre la

possibilitat d'aconseguir-la.

TEMA 8: La realitat i el seu sentit

Continguts:

-La realitat i el seu sentit: el cosmos, determinisme vs. indeterminisme.


-Descriure el significat del terme metafísica com la disciplina principal de les quals es

compon la Filosofia, identificant el seu objectiu fonamental, consistent a realitzar preguntes radicals

sobre la realitat, i exposant la pregunta radical sobre el sentit de la realitat i l'existència.

TEMA 9: El sentit de l'existència

Continguts:

-La pregunta pel sentit.


-Reflexionar sobre l'interrogant del sentit de l'existència, exposant les tesis centrals d'algunes

teories filosòfiques de la vida, i elaborant dissertacions sobre la vida o la mort, l'esdevenir històric,

el lloc de l'individu en la realitat, etc.

Els alumnes que no superen l'assignatura en l'avaluació final ordinària, per a

l'avaluació extraordinària hauran de realitzar un comentari de text sobre els continguts ara

esmentats (de manera presencial, el dia de la prova extraordinària) i lliurar (aquest mateix

dia de la prova extraordinària) una redacció de síntesi d’eixos mateixos continguts. De tota

manera, en funció del nombre d’avaluacions suspeses i de la trajectòria concreta de l’alumne

4t ESO FILOSOFIA

79

en qüestió, el professor podrà acordar amb aquest altres maneres més personalitzades de

recuperar la matèria
























APRENENTATGE.





4t ESO FILOSOFIA

80
























matèries.




universitat.






4t ESO FILOSOFIA

81










FILOSOFIA

1r de BATXILLERAT

CURS 2017-2018


Tel. 96 245 78 25

Fax. 96 245 78 26




83


FILOSOFIA.

1er DE BATXILLERAT.

CURS 2017-2018


En consonància amb allò establert pel DEPARTAMENT DIDÀCTIC s’estableixen els

següents criteris d’avaluació:

1. Reconèixer i explicar amb precisió i rigor l’especificitat de la filosofia distingint-

la d’altres sabers o modes d’explicació de la realitat, diferenciant el seu vessant

teòric i pràctica, centrant-se en les preguntes i problemes fonamentals. Amb aquest

criteri es tracta de comprovar que es comprèn l’específic del saber filosòfic i el tipus

de preguntes que aquest suposa, així com el grau de precisió i rigor aconseguit amb

l’explicació dels conceptes i preguntes plantejades, tant de forma oral com per escrit.

Es tractaria no sols de comprendre sinó també de valorar-les aportacions de l’anàlisi

filosòfica als grans problemes del nostre temps.

2. Analitzar textos significatius de caràcter filosòfic, atenent la identificació del seu

contingut temàtic, l’explicació dels termes específics que apareixen en estos i la

relació del seu contingut amb els coneixements prèviament adquirits, per tal de poder

després raonar amb argumentacions ben construïdes realitzant una anàlisi crítica i

elaborant una reflexió adequada entorn dels coneixements adquirits. Amb aquest

criteri es pretén consolidar i reforçar la capacitat de comprendre i expressar de

forma crítica i reflexiva les aportacions més importants del pensament occidental,

fugint de la retenció mecànica de dades, de la reproducció acrítica i de la improvisació

i superficialitat contràries al processament actiu i reflexiu dels nous conceptes i teories.

Aquest criteri es podrà comprovar a través de l’anàlisi i comentari de textos, la

realització de mapes conceptuals, les proves escrites, les exposicions orals i els

treballs monogràfics, entre altres procediments.

3. Exposar argumentacions i compondre textos propis en què s’aconseguisca una

integració de les diverses perspectives i s’avance en la formació d’un pensament

autònom. Aquest criteri pretén valorar que l’alumnat és capaç de construir i enriquir

1r BATXILLERAT FILOSOFIA

84

les seues pròpies opinions treballant de forma activa i constructiva el llegat cultural

específic d’esta matèria. Per a comprovar-ho seran idònies les activitats de tipus

reflexiu, en les que, de manera significatiu i funcional, es relacionen nous continguts

entre si amb àmbits d’experiència, expressant de forma clara i coherent el resultat del

treball de comprensió i de reflexió. Alguns elements valuosos en aquest sentit,

poden ser: les composicions filosòfiques, les investigacions individuals i en equip, la

preparació i realització de debats i el diari de classe.

4. Exposar oralment o per escrit i de forma clara i coherent, el resultat de treballs

realitzats, individualment o en grup, sobre problemes filosòfics, i valorar les

conclusions a les quals s’ha arribat, utilitzant -de manera directa o indirecta- i valorant

el diàleg com a forma d’aproximació col·lectiva a la veritat i com a procés intern de

construcció d’aprenentatges significatius, reconeixent i practicant els valors

intrínsecs del diàleg com el respecte mutu, la sinceritat, la tolerància, en definitiva, els

valors democràtics. Amb aquest criteri es tracta de comprovar el grau de comprensió i

interiorització del sentit del diàleg racional i de les condicions necessàries per al seu

desenvolupament, la seua execució i la seua plasmació en la pràctica.

5. Obtenir informació rellevant a través de diverses fonts, elaborar-la, contrastar-la i

utilitzar-la críticament en l’anàlisi de problemes filosòfics, sociològics, i polítics, i,

si s’escau, realitzar de forma individual o en grup un treball monogràfic sobre algun

problema filosòfic interès per als estudiants, relacionat amb els nuclis de continguts.

Aquest criteri tracta de comprovar la capacitat de seleccionar i manejar informacions

diverses, des de les més experiencials fins a les més científiques, passant per les

divulgatives i les contingudes en els mitjans de comunicació i d’informació, així com

el domini de destreses de caràcter general, com l’observació i la descripció, la

classificació i la sistematització, la comparació i la valoració, etc., necessàries per a la

utilització crítica de la dita informació, informació que a continuació, si és el cas,

deu estar recollida i exposada en el treball individual o col·lectiu que se’ls indique.

6. Conèixer i analitzar les característiques específiques d’allò humà com una realitat

complexa i oberta de múltiples expressions i possibilitats, aprofundint en la dialèctica

naturalesa i cultura, i individu i ser social, que constitueixen a la persona, identificant

alguna de les posicions filosòfiques plantejades respecte d’això i valorant la seua

vigència actual. Aquest criteri tracta de la capacitat de comprendre i integrar les

diverses dimensions del ser humà, incidint en la importància de la construcció social i

simbòlica i valorant les concepcions filosòfiques del ser humà i la seua vigència actual.

7. .Conèixer i valorar la naturalesa de les accions humanes en tant lliures,

responsables, normatives i transformadores, atenent algun dels problemes que la

filosofia planteja respecte a les seues dimensions ètiques, tècniques o estètiques,

utilitzant els coneixements adquirits per a comprendre i enjudiciar críticament les

repercussions que per a la vida humana, individual o col·lectiva, tenen distintes

maneres d’actuació. Amb aquest criteri es tracta de comprovar la capacitat per a

comprendre el sentit de la raó pràctica i la necessitat la llibertat per a realitzar

accions morals i, conseqüentment, assumir compromisos etico-polítics tant en l’àmbit

personal com social, reflexionant especialment sobre la busca de la felicitat, la justícia


85

i la universalitat dels valors en la societat actual.

8. Comprendre i valorar les idees filosòfiques que han contribuït, en distints

moments històrics a definir la categoria de ciutadà i ciutadana, des de la Grècia clàssica

fins a la ciutadania global del món contemporani, fent especial èmfasi en la Il·lustració

i en la fonamentació dels Drets Humans. Aquest criteri tracta d’avaluar si s’ha

comprés la categoria de ciutadà i ciutadana com a tasca històrica inacabada i la seua

fonamentació eticopolítica, així com la importància de reconèixer i practicar les virtuts

cíviques que possibiliten una convivència democràtica en el marc universal dels Drets

Humans.

9. Reconèixer i analitzar els conflictes latents i emergents de les complexes

societats actuals, els seus èxits i dificultats, els seus canvis i reptes més importants que

contextualitzen l’activitat sociopolítica del ciutadà, manifestant una actitud crítica

abans que res intent de justificació de les desigualtats socials o situacions de

discriminació, descobrint i valorant com a indispensable que la raó humana

s’utilitze per a construir una societat més lliure, justa, democràtica i solidària Aquest

criteri ha de comprovar el grau de comprensió dels problemes socials i polítics més

rellevants de la societat actual (anomia, desarrelament, falta de cohesió, debilitat o

exacerbació del sentiment de pertinença, conflictes relacionats amb les diferències

culturals, amb les desigualtats socioeconòmiques i de gènere, etc.) i els èxits i intents

de solució que ofereixen els ordenaments jurídics i els sistemes de participació

democràtica. Així mateix, tracta d’avaluar l’actitud que han desenvolupat els alumnes

davant dels dits problemes socials i polítics, una actitud que ha d’estar bastida des de

l’ús crític i mai dogmàtic de la raó.

10. Participar en debats sobre temes o fets d’actualitat, relacionats amb els continguts dels

nuclis, confrontant posicions filosòfiques i valorant les seues aportacions per a la

comprensió d’aquests. Aquest criteri no pretén altra cosa que mostrar-li a l’alumne

com l’exercici de l’activitat filosòfica és precisament això una activitat profundament

vinculada al nostre temps i als nostres problemes i que té molt a dir en el món actual

malgrat el poc valor que els legisladors atorguen a aquesta disciplina donada la

reducció horària que en l’actualitat l’afecta.

11. Reconèixer i explicar aspectes significatius de la vida humana en societat, analitzant els

problemes fonamentals que la filosofia planteja sobre l’organització social, la relació

individu-societat i les distintes formes de govern, assenyalant i reflexionant

especialment al voltant de les diferents teories sobre l’origen del poder polític i la seua

legitimació, identificant les que fonamenten l’Estat democràtic i de dret i analitzar

els models de participació i d’integració en la complexa estructura social d’un

món en procés de globalització. Amb aquest criteri es tracta de valorar l’assimilació

de l’origen i la legitimitat del poder polític, de les diferents concepcions de l’Estat i de

la fonamentació i funcionament de la democràcia, analitzant les possibilitats i el deure

d’intervenció del ciutadà i de la ciutadana, prenent consciència de la necessitat

participar en la construcció d’un món més humà.

12. Reconèixer i explicar les característiques més rellevants del coneixement humà,

analitzant els problemes que poden plantejar-se amb la seua connexió amb la veritat i


86

la realitat reconeixent els problemes que planteja la realitat i adoptar una actitud

raonada i critica davant de les qüestions de que s’ocupen les cosmovisions i la

metafísica Aquest criteri tracta d’avaluar si s’ha comprés la categoria de realitat i

veritat de manera crítica i diferent al sentits habituals dels termes en el llenguatge

comú i les conseqüències que aquesta nova forma d’entendre tals conceptes té per a

l’acció humana i per a la pròpia concepció de la societat.

NOTA IMPORTANT: LA RELACIÓ ENTRE EL CRITERIS D’AVALUACIÓ I

ELS ESTARDARS D’APRENENTATGES ES TROBA RECOLLIDA EN

L’APARTAT SOBRE LES UNITATS DIDÀCTIQUES I REFERIDES A

CADASCUNA D’ELLES.

2. ESTRATÈGIES I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ







1. Explicitar sempre de manera clara i comprensible les pautes metodològiques a

utilitzar en cada tipus d’activitats i subratllar els continguts essencials a assolir.

2. Corregir en públic sempre les activitats realitzades per tal que l’alumne les puga

autocorregir i realitzar el seu propi procés d’avaluació.

3. Afavorir i incentivar la participació de l’alumnat en aquestes tasques de correcció

per a que siguen conscients sempre del seus encerts i els seus errors.

4. Realització de diferents treballs per ser avaluats durant l’avaluació per tal que

l’alumne puga anar veient el seu progrés educatiu.

5. Revisar de manera general, i personalitzada si s’escau, aquelles treballs,

controls o exàmens que l’alumne realitze, amb la inclusió d’anotacions indicatives

per part del professor, que assenyalen aquells punts o continguts que han estat

satisfactòriament expressats i recollits i aquells que presenten deficiències.

6. Revisar el “Quadern de treball” de l’alumne per tal de veure, de manera global,

quin és el seu progrés i quines són les seues mancances.

7. Indicar l’alumne/a, quan es crega oportú, que reelabore, després d’haver-li

donat les pautes oportunes, aquells treballs que presenten deficiències .


87

8.3. ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ COM A REFERENT.













als alumnes.
















han de ser doncs el clar referent que el docent ha de tenir present en el procés d’avaluació, sempre

tenint present que l’alumne ha d’assolir un qualificació positiva necessàriament en els criteris de 1-

5 i 7-8 així com en 5 més dels restants.





de:


88





• Etc.


tracta sols de avaluar contínuament a l’alumnat, sinó també que aquest siga coneixedor i entenedor

dels resultats de l’avaluació i del perquè. Igualment ha de ser una avaluació holista i continuada, una





















3. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ.


Per tal d’avaluar s’analitzarà i valorarà de forma ponderada el grau de compliment de

tots els objectius tant metodològics, actitudinals com de contingut abans especificats, sempre tenint

present que l’avaluació esdevé per al professor un instrument per millorar la pràctica docent.

Al llarg de cada tema s’aniran realitzant una sèrie de treball o control sobre la

matèria donada en aquest tema o en aqueixa avaluació, per tal d’aconseguir dades significatives

sobre la marxa del procés d'ensenyament-aprenentatge. La qualificació global serà la resultant

de la suma de les notes tractades de forma ponderada, i tal qualificació ha d’estar formulada


89

a partir de múltiples i diversos instruments d’avaluació

Passem a detallar els criteris que s’utilitzaran per a qualificar els diferents tipus de treballs

que l’alumne realitzarà.

La nota del Quadern que representa un 10 % de la nota de cada avaluació, serà

qualificat entre zero i un punt seguint el següents criteris:








- 0,5punts. Manca algun apartat del quadern, o/i presenta incorreccions

significatives , o la presentació no és gens adequada i és desordenada i/o conté

faltes d’ortografia o puntuació.

- 0,25 punts. El quadern està incomplet i presenta deficiències greus en la resta

d’aspectes.



Els altres treballs i controls o activitats que es demanen en cada avaluació seran corregits

seguint els següents apartats:

- Presentació – ordre i respecte dels terminis de lliurament.


- Riquesa i adequació del vocabulari utilitzat.També la rigurositat, claretat, sintesi i

si cal brevetat, en les activitat, avaluant l' expressió escrita, i oral a la classe.





textualment, si cal a les webs esmentades (exenple : dianoia)

- Aportacions de reflexió personal i relació amb altres temes o qüestions.

A l ' inici i durant el curs, el pes de les qüestions formals ( presentació, ortografia, la

sintesi, claretat en l ' exposició, rigurositat, brevetat etc .) serà igual en totes les

avaluacions, però les questions de contingut per exemple l’exigència sobre la complexitat de

l’argumentació, el no repetir textualment les informacions, les aportacions personals etc., tindran


90

més valor a l’hora de qualificar els treballs, controls o activitats.


qualificació d’Apte en l’àrea de Filosofia. Aquest mínim s’aconseguirà quan l’alumne/a siga capaç

de realitzar sobre els temes tractats el següent:


suficient, complir els criteris formals abans esmentats, i també explicar, analitzar o



forma adient els conceptes principals del text o material treballat. El comentari de

text, almenys 1 per trimeste, s' ha exposar oralment per avaluar l' expressió tant

oral com escrita de l ' alumne/a.

- A la segona avaluació, l’alumne haurà, no sols de destacar o analitzar el tema o

idees principals del material presentat, o elaborar una redacció sobre el tema

proposat, sinó que a més haurà d’elaborar un mapa conceptual més complet de

les relacions existents entre els conceptes principals apareguts al materials

treballats.

- I el comentari de text, almenys 1 per trimeste, s' ha exposar oralment per avaluar l'

expressió tant oral com escrita de l ' alumne/a i assolir el 60% de la seva calificació.


o tema proposat i haurà de poder senyalar causes i/o conseqüències o altres

aspectes de l' activitat plantejada, a través d’un comentari de text correctament

estructurat , ordenat i coherent. El comentari de text, almenys 1 per trimeste, s' ha

exposar oralment per avaluar l' expressió tant oral com escrita de l ' alumne/a per

assolir el 60% de la seva calificació.

En el cas d’alumnes que hagen suspès l’avaluació, el programa de recuperació consistirà en

tornar a presentar tots aquells treballs o/i activitats i el quadern no presentats o amb baixa

qualificació. Per a fer-ho caldrà respectar els terminis (data limit i dins de l' hora lectiva) del

lliurament o entrega que indique el professor/a.

TOTES LES ACTIVITATS TENEN UNA DATA-LIMIT PER LLIURAR-SE.

En el cas de no lliurar un treball en hora i la data-limit indicada –excepte per causa major

degudament justificada- es rebaixarà a la meitat en la próxima data i hora lectiva establerta per el

docent, i si no ho fa l' alumne/a tindra un zero en aquesta activitat.

Si l’alumne és avaluat durant l’avaluació com a No Apte el professor pot tornar, si ho

considera escaient, a demanar-li el Quadern. Quan un alumne acabe l’avaluació essent No Apte

deurà lliurar el quadern quinze dies abans de l’acabament de la següent avaluació, si vol recuperar

l’avaluació anterior i ha de fer o corregir o revisar de nou totes les activitats .

Amb independència de les activitats o controls en cada avaluació, es faran les activitats del

llibre de lectura, de manera individual o en grup de dos els alumnes, que deuran exposar en públic,


91

amb l’ajuda d’algun mitjà audiovisual el contingut d’un dels capítols del llibre. Eixa exposició oral

del llibre de lectura-dels capítols- es calificarà fins el 10% de la nota final.





- el treball i la participació en el grup.

- l’aprofitament del temps per a fer els exercicis proposats.







- no respectar el material i/o les instal·lacions,

- la impuntualitat reiterada; la no assistència injustificada,

- la incorrecció en el comportament al traslladar-se per les instal·lacions del centre,


El professor/a valorarà amb un positiu (computa fins 0,50) aquells alumnes que

destaquen a l’apartat de participació i interés, amb un màxim de dos positius per avaluació, en

especial aquells que es presenten voluntaris per corregir les activitats participen de forma rellevant,

ordenada i interessada en el desenvolupament de les classes i/o aporten materials o treballs, o altres

activitats realitzades en la data establerta.





La suma dels positius obtinguts per la participació de classe (1 punts com a màxim)

representa el 10% restant de la qualificació global de l’alumne-en la participació. Recordem que

els punts negatius no tenen límit, i que cap alumne que siga avaluat negativament en el Quadern

(menys de 0’5 punt) podrà ser aprovat.







92


examen d’altra, i es constate que ha concorregut a tal examen, serà penalitzant

amb la resta d’un punt de la nota final d’avaluació per la seua actitud negativa i

desconsiderada envers l’assignatura. Per aplicar aquest mesura el professorat

afectat constatarà prèviament que l’alumne o alumnes en qüestió han assistit a

l’examen, que no existeix cap justificant mèdic que explique la seua absència i

informarà d’aquestes circumstàncies al tutor/a i al Cap d’estudis.





Els criteris d'avaluació concrets de cada unitat didàctica els hem especificat a l'apartat relatiu a la

seqüenciació de continguts. Pel que fa als procediments d'avaluació que utilitzarem, els hem

pensat tenint en compte els anteriors continguts transversals i els criteris d'avaluació i estàndards

d'aprenentatge avaluables associats a ells. El percentatge que cada tipus de treball tindrà en la

nota d’avaluació seran els següents:

1.-Comentari de text: es tractaria de realitzar un comentari d'un breu fragment d'un text

filosòfic, consistent a identificar el tema, la tesi principal i les idees secundàries que donarien

suport a aquesta tesi. Aquest comentari es realitzaria en classe de forma individualitzada, en una

sessió, amb la finalitat de valorar la capacitat de l'alumne per realitzar aquest procediment.

Es lliuraria un comentari d'aquestes característiques per bloc de continguts, i la seva

qualificació representaria un 20 % de la nota de l'avaluació.

Aquest instrument d'avaluació es relacionaria amb el contingut transversal 1, el criteri

d'avaluació 1 i l'estàndard d'aprenentatge avaluable 1.1.

2.-Redacció: cada alumne haurà de lliurar una redacció per cada bloc temàtic (una per

avaluació, per tant). En aquest cas, a diferència de l'exercici del comentari de text, l'alumne la

podrà realitzar a casa, seguint les indicacions que el professor li haurà lliurat al principi de cada

bloc de temes, i havent-la de lliurar al final de cada avaluació. Amb aquesta activitat es pretén

valorar en quina mesura l'alumne ha assimilat els continguts estudiats, però no mitjançant la

memorització d'aquests, sinó a través d'un breu assaig en el qual siga capaç de demostrar que ha

entès els conceptes bàsics i que és capaç de raonar de manera autònoma i crítica sobre aquests.

Aquesta redacció explicaria un 40 % per cent de la nota de l'avaluació.

Aquest instrument d'avaluació es relacionaria amb els continguts transversals 2 i 3, els criteris

d'avaluació 2 i 3, i els estàndards d'aprenentatge avaluables 2.1 i 3.1.


93

3.-Intervencions a l'aula: es tractaria ací de valorar, mitjançant l'observació diària, la

participació quotidiana de l'alumne a l'aula, tenint en compte tant la quantitat com la qualitat de

les seues intervencions orals.

El treball i la participació a l'aula representarien un 10 % de la nota de l'avaluació,

comptant 0’5 punts per cada positiu.

Aquest instrument d'avaluació es relacionaria amb el contingut transversal 2, el criteri

d'avaluació 2 i l'estàndard d'aprenentatge avaluable 2.1. D’altra banda, les conductes negatives es

poden penalitzar amb negatius, que restarien un punt de la nota cadascun, no havent límit per a

aquests.

4.-Revisió del quadern d'aula: amb aquest instrument d'avaluació no es tractaria

únicament de comprovar la realització efectiva de totes les activitats diàries escrites, sinó també

de controlar l'aptitud dels alumnes a l'hora de dur a terme les diverses tècniques d'estudi: prendre

anotacions, fer resums i mapes conceptuals, esquemes, taules cronològiques, vocabulari filosòfic,

capacitat per buscar informació…

Aquest intrumento d'avaluació representaria un 10 % de la nota de l'avaluació.

Es relacionaria amb el contingut transversal 3, els criteris d'avaluació 3 i 4, i els estàndards

d'aprenentatge avaluables 3.1, 3.2 i 4.1. La presentació del quadern d’aula serà condició

necessària per a aprovar.

5.-Llibre de lectura: d’aquest es tindran en compte dos tipus de treball:

-Dels capítols llegits en cada avaluació, l’alumne haurà de presentar un resum o

esquema conceptual de cadascun d’ells, els quals

Comptaran un 20 % de la nota de l’avaluació.

-Individualment o en grups, els alumnes hauran de preparar almenys una exposició oral

d’un dels capítols del llibre, la qual comptarà un 10 % de la nota final del curs.

La qualificació que apareixerà al butlletí informatiu de cadascuna de les avaluacions serà la

nota global resultant dels criteris de calificació esmentats . Si no ha obtingut un 4 en alguna

avaluació la nota al butlletí sempre serà Insuficient.L' aprovat es el 5, 00.

En els casos d'aquells alumnes que tinguen suspesa alguna avaluació, el professor li pot

exigir la repetició d'algun/s dels exercicis realitzats per avaluar-lo (el comentari de text i/o la

redacció), així com tornar a revisar-li el quadern d'aula o realitzar-li alguna prova oral o entrevista.

Si així i tot hi ha alumnes que no superen l'assignatura en l'avaluació final ordinària, per a

l'avaluació extraordinària hauran de realitzar un comentari de text sobre qualsevol tema tractat al


94

llarg del curs (de manera presencial, el dia de la prova extraordinària) i lliurar (aquest mateix dia de

la prova extraordinària) una redacció de síntesi de tots els continguts estudiats. De tota manera, en

funció del nombre d’avaluacions suspeses i de la trajectòria concreta de l’alumne en qüestió, el

professor podrà acordar amb aquest altres maneres més personalitzades de recuperar la matèria.

Pel que fa a la nota final aquesta serà la següent.

La nota de cada avaluació que pondera un 30% cadascuna més la nota de

l’exposició del capítol del llibre de lectura que pondera un 10% es realitze en l’avaluació

que es realitze.


una assignatura haja falta més a les classes de manera injustificada més del percentatge que indica

el Reglament de Règim Interior perdrà el dret a l’avaluació contínua. Això significa que l’alumne


nota. Aquesta prova serà realitzada en la primera quinzena del mes de juny. Si la pèrdua del

dret a l’avaluació contínua es relativa a la 1ª o 2ª avaluació aquestes seran avaluades com a



La prova de Juliol de l’assignatura de “Filosofia” serà elaborada pel DEPARTAMENT

DIDÀCTIC seguint els següents criteris d’avaluació:


contingut temàtic, l’explicació dels termes específics que apareixen en estos i la relació

del seu contingut amb els coneixements prèviament adquirits.

2. Conèixer i analitzar les característiques específiques del ser humà i la seua relació amb la

cultura, identificant alguna de les posicions filosòfiques plantejades respecte d’això i

valorant la seua vigència actual.


analitzant els problemes que poden plantejar-se amb la seua connexió amb la veritat i la

realitat.

4. Reconèixer els problemes que planteja la realitat i adoptar una actitud raonada i critica

davant de les qüestions de que s’ocupen les cosmovisions i la metafísica.

5. Conèixer i analitzar l’especificitat de l’acció humana, atenent algun dels problemes que

la filosofia planteja respecte a les seues dimensions ètiques, tècniques o estètiques,



95

repercussions que per a la vida humana, individual o col·lectiva, tenen distintes maneres

d’actuació.



individu-societat i les distintes formes de govern.

7. Conèixer i justificar la necessitat que la raó humana s’utilitze per a construir una societat

més lliure, justa, democràtica i solidària.

La prova escrita constarà d’un comentari de text que tracte sobre algun dels aspectes

d’un dels temes desenvolupats i treballats al llarg del curs per tal que l’alumnat puga reconèixer i

comentar els conceptes filosòfics implicats en el tema. El text anirà acompanyat d’unes

qüestions que orienten la lectura i que demanen aprofundir en algun dels conceptes bàsics del text

i dels coneixements teòrics del tema que desenvolupa. Així s’avaluarà la capacitat del alumne per

comentar textos senzills i elaborar argumentacions breus sobre aspectes filosòfics proposats a

partir del text. La qualificació d’aquesta part de la prova serà de 5 punts en total.

La segona part de l’examen serà una o dues preguntes a desenvolupar en les quals

l’alumne puga desenvolupar algun dels aspectes treballats durant el curs. La temàtica i els

conceptes de les preguntes s’ajustaran als materials emprats durant el curs ( Quadern, activitats, i

llibre de lectura que consta en aquesta programació). La qualificació per aquesta part del examen

serà de 5 punts. Quan es formulen dues preguntes, la preguntat sobre les Unitats Didàctiques valdrà

3 punts i la pregunta sobre el llibre de lectura valdrà 2. Si es formula una única pregunta aquesta

valdrà 5 i aquesta versarà o recollirà tant qüestions tractades en les Unitats Didàctiques com

qüestions tractades en el llibre de lectura. L’alumne podrà consultar durant l’examen el llibre de

lectura i/o els esquemes dels capítols que haja realitzat.

Per qualificar aquesta prova es tindrà en compte els següents criteris:

Presentació i/o ordre.

Ortografia i sintaxi.

Riquesa i adequació del vocabulari generals utilitzat.

Utilització escaient del vocabulari específic filosòfic i/o explicació del mateix en

el text proposat

Grau de correcció i complexitat de l’argumentació i del contingut del que es diu.

Capacitat de síntesi i/o anàlisi (depenent del que es demane) del material

proporcionat.

Capacitat per analitzar l’estructura d’un text filosòfic i de saber-la explicitar i

explicar.

Aportacions de reflexions personal i relació amb altres temàtiques treballades a

classe

Grau d’assimilació i comprensió dels temes treballats al llibre de lectura i la seu


96

connexió amb la resta de temes treballats a les Unitats Didàctiques.

3.3. AVALUACIÓ D’ALUMNAT AMB L’ASSIGNATURA PENDENT.

Aquells alumnes que estant en 2n de batxillerat tinguen l’assignatura pendent se’ls farà un

Pla de treball personalitzat trimestral. En la primera quinzena de cada avaluació se’ls convocarà a

una reunió on se’ls indicarà els treballs que han de presentar i realitzar per tal d’anar superant

l’assignatura i se’ls indicarà la data màxima de lliurament de cada avaluació. Al final de cada

avaluació se’ls informarà sobre el resultat de l’avaluació i sobre les qualificacions obtingudes en

cada treball. En cas que algun treball siga qualificant com a insuficient l’alumne disposarà d’una

setmana per a tornar a presentar-lo i recuperar-lo. La qualificació mínima de cada Pla de treball

personalitzat trimestral serà de 4 punts sobre 10, i la mitjana final dels tres Pla de treball

personalitzat trimestral els curs ha de ser de 5 sobre 10 per haver superat l’assignatura. seguint els

següents criteris d’avaluació assenyalats per al nivell en aquesta Programació general, que

permeten avaluar els objectius conceptuals i instrumentals mínims. L’alumne treballarà tant algunes

Unitats Didàctiques –o parts d’aquestes- com el llibre de lectura de l’any anterior. Els criteris

seleccionats són els següents:


contingut temàtic, l’explicació dels termes específics que apareixen en estos i la relació

del seu contingut amb els coneixements prèviament adquirits.

2. Conèixer i analitzar les característiques específiques del ser humà i la seua relació amb la

cultura, identificant alguna de les posicions filosòfiques plantejades respecte d’això i

valorant la seua vigència actual.


analitzant els problemes que poden plantejar-se amb la seua connexió amb la veritat i la

realitat.

4. Reconèixer els problemes que planteja la realitat i adoptar una actitud raonada i critica

davant de les qüestions de que s’ocupen les cosmovisions i la metafísica.

5. Conèixer i analitzar l’especificitat de l’acció humana, atenent algun dels problemes que

la filosofia planteja respecte a les seues dimensions ètiques, tècniques o estètiques,


repercussions que per a la vida humana, individual o col·lectiva, tenen distintes maneres

d’actuació.



individu-societat i les distintes formes de govern.

7. Conèixer i justificar la necessitat que la raó humana s’utilitze per a construir una societat

més lliure, justa, democràtica i solidària.


97


següents apartats:

Presentació i/o ordre.

Ortografia i sintaxi.

Riquesa i adequació del vocabulari general utilitzat.

Utilització escaient del vocabulari específic filosòfic i/o explicació del mateix en

el text proposat

Grau de correcció i complexitat de l’argumentació i del contingut del que es diu.

Capacitat de síntesi i/o anàlisi (depenent del que es demane) del material

proporcionat.

Capacitat per analitzar l’estructura d’un text filosòfic i de saber-la explicitar i

explicar.

Aportacions de reflexions personal i relació amb altres temàtiques treballades

anteriorment

Grau d’assimilació i comprensió dels temes treballats al llibre de lectura i la seu

connexió amb la resta de temes treballats a les Unitats Didàctiques.



Si finalment l’alumne no hagués superat l’assignatura amb els tres Pla de treball

personalitzat trimestral a primeries de juny tindrà l’oportunitat de superar-la amb la realització

d’una prova extraordinària per a alumnes amb l’assignatura pendent de “Filosofia” que serà

elaborada pel Departament Didàctic de Filosofia. En aquesta prova extraordinària els criteris de

qualificació que es tindran en compte seran:



- Riquesa i adequació del vocabulari general utilitzat.

- Utilització escaient del vocabulari específic filosòfic i/o explicació del mateix

en el text proposat

- Grau de correcció i complexitat de l’argumentació i del contingut del que es

diu.

- Capacitat de síntesi i/o anàlisi (depenent del que es demane) del material

proporcionat.

- Capacitat per analitzar l’estructura d’un text filosòfic i de saber-la explicitar i

explicar.


98

- Aportacions de reflexions personal i relació amb altres temàtiques treballades

anteriorment

- Grau d’assimilació i comprensió dels temes treballats al llibre de lectura i la

seu connexió amb la resta de temes treballats a les Unitats Didàctiques.


material treballat en els Pla de treball personalitzat trimestral (llibre de text i de lectura).

La prova escrita constarà d’un comentari de text que tracte sobre algun dels aspectes

d’un dels temes desenvolupats i treballats al llarg del curs per tal que l’alumnat puga reconèixer i

comentar els conceptes filosòfics implicats en el tema. El text anirà acompanyat d’unes

qüestions que orienten la lectura i que demanen aprofundir en algun dels conceptes bàsics del text

i dels coneixements teòrics del tema que desenvolupa. Així s’avaluarà la capacitat del alumne per

comentar textos senzills i elaborar argumentacions breus sobre aspectes filosòfics proposats a

partir del text. La qualificació d’aquesta part de la prova serà de 5 punts en total.

La segona part de l’examen serà una o dues preguntes a desenvolupar en les quals

l’alumne puga desenvolupar algun dels aspectes treballats durant el curs. La temàtica i els

conceptes de les preguntes s’ajustaran als materials emprats durant el curs ( dossiers i llibre de

lectura que consta en aquesta programació). La qualificació per aquesta part del examen serà de 5

punts. Quan es formulen dues preguntes, la preguntat sobre les Unitats Didàctiques valdrà 3 punts i

la pregunta sobre el llibre de lectura valdrà 2. Si es formula una única pregunta aquesta valdrà 5 i

aquesta versarà o recollirà tant qüestions tractades en les Unitats Didàctiques com qüestions

tractades en el llibre de lectura. L’alumne podrà consultar durant l’examen el llibre de lectura i/o els

esquemes dels capítols que haja realitzat.


Acabem de referir-nos a dos tipus d'activitats: aquelles que serveixen per plantejar els

problemes i qüestions a tractar al mateix temps que ens permeten detectar quin és el punt de

partida de l'alumne (visionat de la pel·lícula i comentari del text d'actualitat), i aquelles altres

referides a la consolidació de coneixements pròpiament filosòfics. En aquest apartat, relatiu al

tractament de la diversitat, és necessari a més introduir altres dos tipus d'activitats la raó de ser

de les quals és precisament donar resposta a les característiques específiques de cada alumne:

concretament, a les d'aquells alumnes més necessitats d'un suport addicional per poder

aconseguir els continguts bàsics de cada unitat (activitats de reforç), i a les d'aquells altres que

mostren interès i capacitat per ampliar coneixements (activitats d'ampliació):

Activitats de reforç: les activitats de reforç, destinades com hem dit sobretot a aquells

alumnes que manifesten més dificultats a l'hora assimilar els continguts bàsics de les unitats,

consistiran bàsicament:

-En la realització d'esquemes conceptuals i/o resums no únicament de les explicacions

teòriques, sinó també dels textos treballats en classe, amb l'objectiu d'assegurar la correcta


99

interpretació dels mateixos.

-La realització de comentaris de text (a més de l'obligatori per a cada avaluació), que el

professor corregirà amb la finalitat de millorar aquesta destresa bàsica de l'assignatura de

Filosofia.

-La realització de redaccions (a més de l'obligatòria per a cada avaluació), que el

professor corregirà amb la finalitat de millorar aquesta destresa bàsica de l'assignatura de

Filosofia.

Activitats d'ampliació: per a aquells alumnes que desitgin ampliar coneixements, es

proposa bàsicament:

-La cerca d'informació i la realització de les activitats de la pàgina web de filosofia

www.webdianoia.com. En ella es pot trobar informació sobre la història de la filosofia (grega,

medieval, moderna i contemporània), sobre els filòsofs més rellevants (vida i obres,

cronologia, filosofia i context, textos), recomanacions metodològiques (glossari filosòfic,

comentari de textos, textos bàsics, cronologia, exercicis) i informacions complementàries.

-Les recomanacions bibliogràfiques pertinents (de lectura, de consulta…) del professor

en funció dels interessos concrets manifestats per aquests alumnes.


APRENENTATGE.


Claustre, i tal i com indica l’Article 20 el professor d’aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC



d’autoavaluació-. En aquest procés aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC considera que, prenent com

a referència la finalitat i els objectius establerts en el currículum del batxillerat, aquesta


La concreció del currículum del batxillerat.










100


acadèmic, avaluarà la programació didàctica per mitjà d’aquesta matèria i de la resta de matèries

que imparteixen. Per a això, prendrà com a referent el currículum que per a cada matèria preveu el

Decret 102/2008, d’11 de juliol, del Consell, pel qual s’estableix el currículum del batxillerat a la

Comunitat Valenciana.








matèries.

Els mètodes, estratègies i recursos didàctics previstos, així com els procediments

i instruments per a avaluar els aprenentatges de l’alumnat i seguir el seu progrés.


universitat.









tal de millorar en la següent avaluació en el següent curs el procés d’avaluació-aprenentatge.

6. CRITERIS DE PROMOCIÓ

Pel que fa a aquesta qüestió el DEPARTAMENT DIDÀCTIC DE FILOSOFIA està al que indique

la legislació corresponent en matèria d’avaluació de batxillerat. En concret el DEPARTAMENT

DIDÀCTIC proposarà per a promocionar al curs següents aquells alumnes que hagen superat la

seua matèria i no excedisquen el nombre màxim d’assignatures qualificades insuficientment

amb les quals es puga promocionar. En el cas d’aquell alumnat que no haja superat l’assignatura

proposarà i/o aconsellarà la seua promoció o no al curs següent -sempre tenint el compte la


101

legislació vigent- depenent del al nombre d’altres matèries que no haja superat, i en tot cas a la

llum d’una anàlisi permenoritzada de les causes objectives que han provocat la no superació de

l’assignatura de “Filosofia”. En el cas d’aquells alumnes que hagen abandonat de manera

clara i deliberada l’assignatura aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC sempre proposarà

i/aconsellarà la no promoció al següent curs.



HISTÒRIA DE LAFILOSOFIA

2n de BATXILLERAT

CURS 2017-2018


Tel. 96 245 78 25

Fax. 96 245 78 26




103

CRITERIS D’AVALUACIÓ DE L’ASSIGNATURA

D’HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA.

2n DE BATXILLERAT. CURS 2017-2018


Aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC concreta, de entre els criteris d'avaluació abans referits,

els següent com a criteris generals a destacar: els següents criteris d’avaluació:

1. Conéixer i manejar correctament el vocabulari filosòfic bàsic adquirit al llarg del

cicle complet de formació filosòfica.

Amb aquest criteri, es tracta de valorar si l’alumne o l’alumna posseeix una estructura

conceptual suficient per poder emprar amb propietat i rigor els principals termes i

conceptes filosòfics.

2. Relacionar els problemes filosòfics estudiats amb les condicions històriques, socials

i culturals en les quals van sorgir i a les quals van intentar donar resposta.

La intenció d’aquest criteri és comprovar la capacitat per a situar les qüestions

filosòfiques estudiades en el marc històric, social i cultural en el qual sorgeixen,

comparant i diferenciant el saber filosòfic d’alnes tres manifestacions culturals (mite,

ciència, religió, literatura, etc.) que apareixen en el mateix context, i analitzant la

relació existent entre els plantejaments i propostes filosòfics i els problemes i

necessitats de la societat del seu temps.

3. Exposar, de manera clara i ordenada, situant-les cronològicament, les grans línies

problemàtiques i sistemàtiques dels filòsofs que s’han estudiat de manera analítica.

Aquest criteri tracta de valorar la capacitat de comprendre i relacionar entre si els

distints punts de vista que han adoptat els filòsofs estudiats sobre els principals

problemes filosòfics que s’han tractat al llarg de la història, utilitzant arguments

distints sobre un mateix tema, o bé teories complementàries, o que es neguen

mútuament.

4. Analitzar el contingut de textos filosòfics de les obres estudiades en el curs, atenent

la identificació dels seus elements fonamentals (problemes, conceptes i termes

específics) i de la seua estructura expositiva (tesi, arguments, conclusions).

2n BATXILLERAT HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

104

Aquest criteri tracta d’avaluar la capacitat de compressió de textos d’una certa densitat

conceptual i argumentativa per mitjà de la identificació dels problemes que en estos es

plantegen, l’explicació dels conceptes i termes específics, així com el reconeixement

de les proposicions i arguments que recolzen les tesis mantingudes i les conclusions

derivades d’aquests. Tot això permet valorar el progrés dels estudiants en la

comprensió del significat dels textos filosòfics com a productes de l’exercici de la

reflexió rigorosa i no com a meres opinions.

5. Interpretar el sentit d’un text filosòfic relacionant-lo amb el seu context teòric i social, i

diferenciant les propostes que conté d’altres posicions possibles sobre el mateix tema.

Aquest criteri tracta de valorar la capacitat per a explicar, amb paraules pròpies i de

manera argumentada, el sentit d’un text filosòfic, utilitzant per a això la informació

obtinguda sobre l’autor, el context sociocultural en el qual sorgeixen els problemes

que el text planteja i sobre altres maneres de respondre a eixos mateixos problemes.

Es tracta, per tant, d’avaluar la competència argumentativa i la capacitat per a integrar

informacions diverses, més que l’encert de les interpretacions.

6. Comentar i enjudiciar críticament un text filosòfic identificant els supòsits implícits que

el sustenten, la consistència dels seus arguments i conclusions, així com la vigència de

les seues aportacions, comparant-lo, si és el cas, amb altres textos de distintes

èpoques i autors que tinguen relació.

Aquest criteri pretén avaluar la capacitat dels estudiants per a enriquir progressivament

la seua comprensió i interpretació dels textos filosòfics examinats, així com la relació

dialògica que són capaços d’establir entre passat i present. El plantejament de

determinades activitats els ajudarà a apreciar la coherència teòrica i argumentativa de

les posicions analitzades, a descobrir supòsits (creences, interessos, propòsits...) en

aquests i a reconèixer la presència de concepcions del passat tant en les interpretacions

filosòfiques del present com en les seues pròpies.

7. Recollir informació rellevant, organitzar-la elaborant un treball monogràfic i exposar-

lo de manera crítica, sobre el pensament d’un filòsof, el contingut d’una de les obres

analitzades o sobre algun aspecte de la història del pensament filosòfic.

Amb aquest criteri es tracta de comprovar en quina mesura els estudiants són capaços

de plantejar-se i realitzar un xicotet treball monogràfic, al llarg del curs, sobre

algun dels continguts, que els permeta valorar el grau d’autonomia en la utilització de

procediments de busca i selecció de la informació, així com les seues destreses

expositives.

8. Ordenar i situar cronològicament els diversos autors, així com les seues obres i textos

analitzats en el desenrotllament dels continguts, mostrant la implicació dels sistemes

filosòfics en el desenrotllament històric de les idees i dels canvis socials i reconeixent

la permanència i historicitat de les propostes filosòfiques.

Es pretén avaluar amb aquest criteri la capacitat per a situar en el moment històric

corresponent els autors, les seues obres i els textos estudiats, així com per a reconèixer

i identificar la similitud o la discrepància dels seus plantejaments i el valor de les

seues aportacions en la configuració de la mentalitat del nostre temps.


105

9. Participar en debats sobre algun problema filosòfic del present que suscite l’interés dels

estudiants, aportant les seues pròpies reflexions i relacionant-les amb altres posicions

del passat que hagen sigut estudiades.

Amb aquest criteri es pretén comprovar la capacitat desenrotllada per a establir

relacions entre la manera de plantejar filosòficament algun dels problemes del nostre

temps i altres formulacions d’aquest en èpoques passades. Així mateix, la utilització

del debat permet avaluar la competència per a mantenir amb arguments les pròpies

posicions en un diàleg col·lectiu, lliure i racional, També permet valorar els

elements bàsics que articulen la seua argumentació, les tesis filosòfiques o

científiques emprades en el seu desenrotllament i els punts de suport que pren per a

sustentar les tesis emeses en les seues conclusions.

10. Elaborar, individualment o en equip, un resum de la Història de la Filosofia, exposant

les relacions, semblances i diferències entre els distints sistemes estudiats.

Amb aquest criteri, es tracta de comprovar la capacitat per a conéixer els grans

períodes en què es divideix la història de la filosofia occidental, així com per a

comprendre les distintes solucions que s’han proposat als mateixos problemes

filosòfics.

2. ESTRATÈGIES I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ:






Per fer-ho aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC seguirà les següents estratègies:






correcció per a que siguen conscients sempre del seus encerts i els seus errors.




controls o exàmens que l’alumne realitze, amb la inclusió d’anotacions

indicatives per part del professor, que assenyalen aquells punts o continguts

que han estat satisfactòriament expressats i recollits i aquells que presenten


106

deficiències.




donat les pautes oportunes, aquells treballs que presenten deficiències.




no s’ha de confondre perquè les seus funcions, tot i que puguen coincidir no són les mateixes. En

concret aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC considera que les principals funcions de l’avaluació

són les següents.

1. La funció bàsica de l’avaluació és comprovar si s’han aconseguit els objectius proposats

i en quin grau, i a partir d’aquesta avaluació prendre dos tipus de decisions: Avaluar i

qualificar els alumnes i avaluar les variables que intervenen en el procés d'ensenyança-

aprenentatge.

2. Una altra funció important és la d’informar les persones interessades; aquesta informació

no té perquè restringir-se necessàriament a les qualificacions atorgades als alumnes.



• Pel que té de reforç del mateix aprenentatge, d’identificació dels propis errors,

de consolidació del ja aprés.

• Pel que té de condicionant: l’esforç de l’alumne, què estudia i com ho i estudia

dependrà del tipus d’avaluació esperada i dels resultats d’altres avaluacions. El

millor mètode per a canviar l’estil d’estudi de l’alumne és canviar de mètode

d’avaluació.

L'influx positiu de l’avaluació en l’alumne depén en bona part de:





• Etc.

4. La valoració dels resultats contribueix a aclarir els mateixos objectius, a reformular-los

o canviar-los si és necessari. En definitiva, els objectius reals són els que s’avaluen de

fet. La valoració dels resultats contribueix també a detectar i aclarir problemes


107

metodològics, d’incongruència entre el que diem que volem i el que de fet fem i

aconseguim. La condició perquè l’avaluació puga complir aquesta funció regulativa és

que no la convertim en una activitat rutinària sinó reflexiva.



tenint present que donat el caràcter postobligatori del batxillerat l’alumne per a ser avaluat

positivament ha d’haver assolit, al menys en el seu grau bàsic, totes les capacitats referenciades en

el criteris 1, 2,3, 4 i 6 del punt 6.1 i almenys la meitat dels restant.









de la suma de les notes tractades de forma ponderada, i tal qualificació ha d’estar formulada a

partir de múltiples i diversos instruments d’avaluació

Durant aquest any es treballarà i es reflexionarà per tant a partir de les Unitats Didàctiques

quatre és a dir, a partir dels sistemes conceptuals explicats:

1. Realitzar comentaris i anàlisis de textos.

2. Explicar els principals trets i continguts de cada autor i/o escola

3. Elaborar esquemes i resums.

4. Elaborar un quaderns de l’alumne com a reflex viu del treball realitzat.

5. Elaborar redaccions i dissertacions sobre els problemes plantejats a classe.

6. Entendre els contextos en que sorgeix cada sistema de pensament.

7.Exposar en públic aquells trets més significatius d'una teoria o autor



Aquell alumne/a que tinga un quadern valorat com a No-Apte (menys de 0'5punt) la

primera vegada que es demane perdrà la possibilitat d'obtenir els dos punts i la següent vegada que

se'l demane serà qualificat amb Apte, sense que aquest apte represente cap tipus de nota numèrica


108

per sumar a la nota final. En cas que torne a ser qualificat de No Apte aquest tindria la consideració

d'un negatiu (- 0'5punt) a descomptar de la nota final. Haurà de tenir-lo actualitzat per a la següent




- 0’5 punt. El quadern està complet, té una presentació acurada i ordenada, no




- 0’375 punts. El quaderns està complet, les preguntes prou desenvolupades, però

la presentació no és l’adequada, o és desordenada, o conté incorreccions, o

presenta faltes d’ortografia o puntuació destacades.

- 0’25 punts. Manca algun apartat del quadern, o/i presenta incorreccions




d’aspectes.



En cas de no obtenir 0’25 punt pot tornar-lo a lliurar per ser novament avaluat però llavors serà penalitzat amb la reducció del 50%.






D C B A


Completa?

Aspectes formals?

Llibreta ordenada?


Aprofundiment?


109



Els treballs parcials de cada avaluació ( que seran un 20% de la nota global) seran

avaluats segons els següents criteris:

- Es valorarà la presentació dins el termini establert ( l’alumnat podrà lliurar els treballs

fora de termini, però perdrà un punt per dia de retard; als cinc dies ja no serà admés).

- Als treballs ( comentaris, activitats, redaccions, vocabulari...) es valorarà la

presentació, l’ordre, coherència i sintaxi correcta; la adequació del vocabulari utilitzat;

la capacitat de síntesi i/o anàlisi; la claredat expositiva; les aportacions personals i

relacions amb altres temes i/o autors; la recerca de materials complementaris i el seu ús

adequat).

Pel que fa a l’examen o prova final es farà amb la mateixa estructura que plantegen

les prova final de batxillerat per a la nostra assignatura, d’acord amb els criteris que s’indicaran

més endavant, i representa un 70% de la nota. Es realitzaran tants exàmens per avaluació com es

considere pertinent, però els pes de tots els exàmens no superarà el 70% de la nota de l'avaluació

poden ponderant entre ells conforme ho considere convenient els Departament.

MODEL D’EXAMEN

El que està determinat per a les proves PAU

La duració de l’examen serà d’1 hora i 30 minuts.

L’examen constarà d’un text i quatre qüestions: el referent fonamental de les dos

primeres serà el text i el de las dos últimes el camp temàtic delimitat en relació amb el

pensament de l’autor.

QÜESTIÓ 1ª

Puntuació: fins a 2 punts.

Tipus de qüestió: Tret que la qüestió sol·licite, excepcionalment, la reconstrucció d’un

argument a partir d’un enunciat concret del text, la seua formulació invariable se expressarà en

aquests termes:

«Sintetitza les idees del text mostrant en el teu resum l’estructura

argumentativa o expositiva desenvolupada per l’autor».

Criteris de correcció: En qualsevol de les dues possibles formulacions (invariable o a partir

d’un enunciat concret del text), s’ha de valorar la capacitat per a mostrar amb claredat

l’estructura argumentativa o expositiva del text.


110

D’acord amb el criteri general precedent, la síntesi que es demana com a resposta ha de mostrar

que s’ha comprès:

1. Quines són les idees o els arguments principals del text.

2. Com es relacionen entre ells dins de l’estructura expositiva o argumentativa,

per a arribar a la tesi o conclusió general.

Valoració: Els dos criteris valen igual, fins a un punt cadascú.

QÜESTIÓ 2ª


Tipus de qüestió: Definició d’un terme (o dos, si estan relacionats) present al text. Formulació

invariable:

«Defineix el(s) terme(s relacionats) ......, partint de la informació oferta pel

text, i completant-la amb el coneixement que tingues de la filosofia de l’autor».

Criteris de correcció: S’ha de valorar la capacitat per a definir termes filosòfics o expressions,

analitzant-los a partir de l’ús que se’n fa en el text.

1. La resposta ha d’incloure expressament una definició del terme proposat (o, si

és el cas, dels dos proposats, aclarint la seua relació).

2. La definició ha d’elaborar-se a partir de la informació que ofereix el text i

fent referències explícites a l’ús que s’hi fa del terme o dels termes.

3. L’explicació del terme o dels termes s’ha de complementar amb el

coneixement general sobre ells derivat de l’estudi de la filosofia de l’autor.

Valoració: La valoració dels tres criteris serà igual, fins a un terç dels dos punts cadascú.

QÜESTIÓ 3ª

Puntuació: fins a 5 punts

Tipus de qüestió: Redacció sobre un tema de la filosofia de l’autor del text.

Criteris de correcció: S’ha de valorar la capacitat per a desenvolupar el tema proposat

centrant-se en la seua formulació concreta i aplicant el coneixement general que es té del text

complet i de l’autor que s’han tractats a classe.

1. Els continguts de la redacció han de respondre a la formulació de l’enunciat,

sense digressions innecessàries i en el desenvolupament s’ha d’incloure

l’explicació i la justificació de les idees exposades.

2. L’exposició de la redacció ha de ser alhora clara i ordenada.


111

Valoració: El primer criteri es valorarà fins a 3,5 punts i el segon fins a 1,5 punts.

QÜESTIÓ 4ª

Puntuació: fins a 1 punt.

Tipus de qüestió: La seua formulació invariable serà la següent:

«Comenta breument qualsevol aspecte del pensament de l’autor del text que

jutges important en algun d’aquests sentits: per la seua relació amb el d’altres

filòsofs, amb fets històrics rellevants (especialment si són coetanis de l’autor o

tenen relació amb la seua vida) o amb trets significatius del món

contemporani».

Criteris de correcció: S’ha de valorar la capacitat per a aplicar o relacionar el pensament de

l’autor amb qualsevol dels aspectes suggerits en la pregunta.

1. Es valoraran els continguts d’interès filosòfic exposats.

2. Es valorarà l’originalitat de la proposta de l’alumne i l’exposició reflexiva i

justificada en què s’eviten respostes memorístiques o estereotipades.

Valoració: Els dos criteris valen igual, fins a 0,5 punts cadascú.



més d’un 4 als exàmens. Si no ha obtingut un 4, les altres notes no es comptabilitzen, i, per tant, la

nota del butlletí correspondrà a un Insuficient.

Aquells alumnes que suspenguen una avaluació deuran seguir un pla de recuperació

personalitzat que dictaminarà el professor per tal de recuperar els treballs avaluats negativament Si

obtén més d’un 4 de nota en aquests treballs, se’ls farà la mitja amb les altres notes de l’avaluació

corresponent . En el cas que allò que se suspenga siga l’examen o exàmens la recuperació consistirà

en un nou examen.


tindran un pes a l’avaluació de l’alumne/a.








112










l’apartat de participació i interés, amb un màxim de 4 positius per avaluació (10% de la nota

d'avaluació), en especial aquells que es presenten voluntaris per corregir les activitats participen de

forma rellevant, ordenada i interessada en el desenvolupament de les classes i/o aporten materials o

treballs voluntaris.

Per contra, el professor/a dissuadirà amb un negatiu (-0,5 punt, sense límit per avaluació)




La suma dels positius obtinguts per la participació de classe (1 punt com a màxim)


no tenen límit.

La nota de cada avaluació serà la suma ponderada de totes les qualificacions seguint el

següent criteri:


Participació/interés (0,5 punts) Quadern (0,5 punt) + Treballs durant l’avaluació (2

punts) + Examen(s) (7 punts) = 10 punts –negatius i sancions per conducta inapropiada









113






al Cap d’estudis.





La qualificació que apareixerà al butlletí informatiu de cadascuna de les tres avaluacions

serà la nota mitjana de les avaluacions realitzades, sempre que l’alumne/a tinga més d’un 4 en

cadascuna d’elles. Si no ha obtingut un 4 en alguna avaluació la nota al butlletí sempre serà

Insuficient.


una assignatura haja falta més a les classes de manera injustificada més del percentatge que indica

el Reglament de Règim Interior perdrà el dret a l’avaluació contínua. Això significa que l’alumne


nota. Aquesta prova serà realitzada en la segona quinzena del mes de maig. Si la pèrdua del



4.2. PROVA EXTRAORDINÀRIA DE JUNY.

Els alumnes que no hagen superat l’assignatura en Maig faran un examen que tindrà,

com tots els exàmens realitzats al llarg del curs, la mateixa estructura que plantegen la prova

final de batxillerat, i es qualificarà amb els mateixos criteris . En Juny no es tindrà en compte

altres instruments d’avaluació que el del examen i l’alumne deurà d’obtenir almenys un 5 per

aprovar l’assignatura.

Els criteris d’avaluació seran els següents:

1. Conéixer i manejar correctament el vocabulari filosòfic bàsic adquirit al llarg del

cicle complet de formació filosòfica.

Amb aquest criteri, es tracta de valorar si l’alumne o l’alumna posseeix una

estructura conceptual suficient per poder emprar amb propietat i rigor els principals

termes i conceptes filosòfics.

2. Relacionar els problemes filosòfics estudiats amb les condicions històriques, socials

i culturals en les quals van sorgir i a les quals van intentar donar resposta.


114

La intenció d’aquest criteri és comprovar la capacitat per a situar les qüestions

filosòfiques estudiades en el marc històric, social i cultural en el qual sorgeixen,

comparant i diferenciant el saber filosòfic d’alnes tres manifestacions culturals (mite,

ciència, religió, literatura, etc.) que apareixen en el mateix context, i analitzant la relació

existent entre els plantejaments i propostes filosòfics i els problemes i necessitats de la

societat del seu temps.


problemàtiques i sistemàtiques dels filòsofs que s’han estudiat de manera analítica.


distints punts de vista que han adoptat els filòsofs estudiats sobre els principals

problemes filosòfics que s’han tractat al llarg de la història, utilitzant arguments


mútuament.

4. Analitzar el contingut de textos filosòfics de les obres estudiades en el curs, atenent

la identificació dels seus elements fonamentals (problemes, conceptes i termes

específics) i de la seua estructura expositiva (tesi, arguments, conclusions).





derivades d’aquests. Tot això permet valorar el progrés dels estudiants en la comprensió

del significat dels textos filosòfics com a productes de l’exercici de la reflexió rigorosa i

no com a meres opinions.

5. Comentar i enjudiciar críticament un text filosòfic identificant els supòsits implícits que

el sustenten, la consistència dels seus arguments i conclusions, així com la vigència de

les seues aportacions, comparant-lo, si és el cas, amb altres textos de distintes

èpoques i autors que tinguen relació.


la seua comprensió i interpretació dels textos filosòfics examinats, així com la relació


determinades activitats els ajudarà a apreciar la coherència teòrica i argumentativa de les

posicions analitzades, a descobrir supòsits (creences, interessos, propòsits...) en aquests

i a reconèixer la presència de concepcions del passat tant en les interpretacions

filosòfiques del present com en les seues pròpies.



filosòfics en el desenrotllament històric de les idees i dels canvis socials i reconeixent la

permanència i historicitat de les propostes filosòfiques.


corresponent els autors, les seues obres i els textos estudiats, així com per a reconèixer i

identificar la similitud o la discrepància dels seus plantejaments i el valor de les

seues aportacions en la configuració de la mentalitat del nostre temps.


115

MODEL D’EXAMEN

El que està determinat per a les proves PAU

La duració de l’examen serà d’1 hora i 30 minuts.

TEXTOS D’EXAMEN

Fonts dels textos: El text serà un fragment d’una selecció prefixada de lectures de

filòsofs. Per evitar textos d’examen massa llargs el fragment podrà estar escurçat internament

amb la indicació corresponent per advertir-ho.

QÜESTIÓ 1ª


Tipus de qüestió: Tret que la qüestió sol·licite, excepcionalment, la reconstrucció d’un

argument a partir d’un enunciat concret del text, la seua formulació invariable se expressarà en

aquests termes:

«Sintetitza les idees del text mostrant en el teu resum l’estructura

argumentativa o expositiva desenvolupada per l’autor».

Criteris de correcció: En qualsevol de les dues possibles formulacions (invariable o a partir

d’un enunciat concret del text), s’ha de valorar la capacitat per a mostrar amb claredat

l’estructura argumentativa o expositiva del text.

D’acord amb el criteri general precedent, la síntesi que es demana com a resposta ha de mostrar

que s’ha comprès:

1. Quines són les idees o els arguments principals del text.

2. Com es relacionen entre ells dins de l’estructura expositiva o argumentativa,

per a arribar a la tesi o conclusió general.

Valoració: Els dos criteris valen igual, fins a un punt cadascú.

QÜESTIÓ 2ª


Tipus de qüestió: Definició d’un terme (o dos, si estan relacionats) present al text. Formulació

invariable:

«Defineix el(s) terme(s relacionats) ......, partint de la informació oferta pel

text, i completant-la amb el coneixement que tingues de la filosofia de l’autor».

Criteris de correcció: S’ha de valorar la capacitat per a definir termes filosòfics o expressions,


116

analitzant-los a partir de l’ús que se’n fa en el text.

1. La resposta ha d’incloure expressament una definició del terme proposat (o, si

és el cas, dels dos proposats, aclarint la seua relació).

2. La definició ha d’elaborar-se a partir de la informació que ofereix el text i

fent referències explícites a l’ús que s’hi fa del terme o dels termes.

3. L’explicació del terme o dels termes s’ha de complementar amb el

coneixement general sobre ells derivat de l’estudi de la filosofia de l’autor.

Valoració: La valoració dels tres criteris serà igual, fins a un terç dels dos punts cadascú.

QÜESTIÓ 3ª

Puntuació: fins a 5 punts

Tipus de qüestió: Redacció sobre un tema de la filosofia de l’autor del text.

Criteris de correcció: S’ha de valorar la capacitat per a desenvolupar el tema proposat

centrant-se en la seua formulació concreta i aplicant el coneixement general que es té del text

complet i de l’autor que s’han tractats a classe.

1. Els continguts de la redacció han de respondre a la formulació de l’enunciat,

sense digressions innecessàries i en el desenvolupament s’ha d’incloure

l’explicació i la justificació de les idees exposades.

2. L’exposició de la redacció ha de ser alhora clara i ordenada.

Valoració: El primer criteri es valorarà fins a 3,5 punts i el segon fins a 1,5 punts.

QÜESTIÓ 4ª

Puntuació: fins a 1 punt.

Tipus de qüestió: La seua formulació invariable serà la següent:

«Comenta breument qualsevol aspecte del pensament de l’autor del text que

jutges important en algun d’aquests sentits: per la seua relació amb el d’altres

filòsofs, amb fets històrics rellevants (especialment si són coetanis de l’autor o

tenen relació amb la seua vida) o amb trets significatius del món

contemporani».

Criteris de correcció: S’ha de valorar la capacitat per a aplicar o relacionar el pensament de

l’autor amb qualsevol dels aspectes suggerits en la pregunta.

1. Es valoraran els continguts d’interès filosòfic exposats.

2. Es valorarà l’originalitat de la proposta de l’alumne i l’exposició reflexiva i


117

justificada en què s’eviten respostes memorístiques o estereotipades.

Valoració: Els dos criteris valen igual, fins a 0,5 punts cadascú.

IMPORTANT: En aquesta prova extraordinària el text i les quëstions 1 i 2 seran sobre

un autor/a, la pregunta 3 serà relativa a altre autor/a estudiat a classe, i la pregunta número 4

sobre un tercer autor/ distint als altres dos.








APRENENTATGE.

Pel que fa a aquesta qüestió cal estar al que indica Ordre de 24 de novembre de 2008, de

la Conselleria d’Educació, sobre avaluació en batxillerat a la Comunitat Valenciana. Com a

membres del Claustre, i tal i com indica l’Article 20 el professora d’aquest DEPARTAMENT

DIDÀCTIC participarà en l’avaluació que finalitzar cada curs acadèmic es durà endavant per

avaluar els processos d’ensenyança i la seua pròpia pràctica docent –a partir principalment del

qüestionari d’autoavaluació-. En aquest procés aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC considera que,

prenent com a referència la finalitat i els objectius establerts en el currículum del batxillerat,

aquesta avaluació s’ha de centrar en els elements següents:











118




la legislació vigent.








matèries.

Els mètodes, estratègies i recursos didàctics previstos, així com els procediments

i instruments per a avaluar els aprenentatges de l’alumnat i seguir el seu progrés.


universitat.











L’ASSIGNATURA DE

PSICOLOGIA

2n de BATXILLERAT

CURS 2017-2018

120


PSICOLOGIA.

2n DE BATXILLERAT. CURS 2017-2018


Aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC concreta, de entre els criteris d'avaluació abans referits,

els següent com a criteris generals a destacar: els següents criteris d’avaluació:

COMPETÈNCIES DEL CURRÍCULUM CCLI: competència comunicació lingüística. CMCT: competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.

CD: competència digital. CAA: competència aprendre a aprendre. CSC: competències socials i cíviques. SIEE: sentit d’iniciativa i esperit emprenedor. CEC: consciència i expressions

culturals.

Bloc 1: La psicologia com a ciència.

Continguts Criteris d’avaluació CC

La psicologia com a ciència.

· Objectius i característiques.

· Branques de la psicologia.

· Tècniques d’investigació.

· La psicologia i les altres ciències de

l’home. Aplicacions de la psicologia

· Principals problemes psicològics

· Solucions aportades per la psicologia.

· Valors que estimula la psicologia: crítica,

autònoma, investigació i innovació.

La psicologia en la història.

· Evolució del concepte de psique.

· Orígens de la Psicologia en la Grècia

clàssica.

· La psicologia en la modernitat.

· Corrents psicològics contemporànies.

BL1.1. Explicar l’especificitat i importància del

coneixement psicològic,

com a ciència que tracta de la conducta i els processos

mentals de l’individu.

BL1.2. Distingir la dimensió teòrica i pràctica de la

psicologia, i enumerar els seus objectius,

característiques, branques i tècniques d’investigació.

BL1.3. Exposar les aportacions més importants de la

psicologia, des dels seus inicis fins a l’actualitat,

identificant els principals problemes plantejats i les

solucions aportades pels diferents corrents psicològics

contemporanis.

BL1.4. Relacionar la psicologia amb altres ciències el

fi de les quals és la comprensió dels fenòmens

humans, com la filosofia, biologia, antropologia,

economia, etc.

BL1.5. Fer una anàlisi crítica de textos significatius i

breus de contingut psicològic, identificant les

problemàtiques plantejades i relacionant-les amb els

coneixements adquirits.

BL1.6. Defendre l’especificitat i importància del

coneixement psicològic reconeixent que es tracta

d’un saber i una actitud que estimula la crítica,

l’autonomia, la investigació i la innovació.

BL1.7. Utilitzar les tecnologies de la informació i la

comunicació en la busca d’informació, realització i

exposició dels treballs d’investigació.

CMCT

SIEE

CSC

CMCT

CMCT

CSC

CSC

CMCT

SIEE CAA

SIEE

CD CAA

2n BATXILLERAT PSICOLOGIA

121

Bloc 2: Fonaments biològics de la conducta.


L’evolució del cervell humà. BL2.1. Descriure les diferents tècniques actuals

d’investigació del cervell.

CMC

T · El ser humà i els altres animals.

· Filogènesi i ontogènesi. BL2.2. Identificar algunes de les bases genètiques

que determinen la

CMC

T. · L’especificitat del cervell humà. conducta humana, explicar la relació que pot

existir entre ambdós destacant

Bases biològiques de la conducta. l’origen d’algunes malalties produïdes per

alteracions genètiques

· L’encèfal en el sistema nerviós central.

· Bases genètiques de la conducta. BL2.3. Explicar, des d’un enfocament

antropològic, l’evolució del cervell

CMC

T · El cervell i el sistema endocrí. humà distingint les seues característiques

específiques de les d’altres

Impacte de la biologia en la conducta humana. animals.

· Neurologia i conducta.

· L’impacte de les tècniques actuals en el

coneixement de la conducta

BL2.4. Analitzar la importància de l’organització

del sistema nerviós central,

CMC

T humana. fonamentalment de l’encèfal humà, distingint les

diferents localitzacions i

· Funcions i disfuncions del sistema nerviós. funcions que determinen la conducta dels

individus.

· Genètica i conducta.

· Influència de la genètica en la conducta. BL2.5. Exposar la influència del sistema endocrí

sobre el cervell i els

CMC

T · Malalties genètiques. comportaments derivats d’això.

· Endocrinologia i conducta.

· Diferències de gènere. BL2.6. Analitzar les conseqüències socials que es

deriven de la distinció de

CSC

· Trastorns endocrinològics. les característiques específiques humanes de les

d’altres animals.

BL2.7. Descriure l’organització del sistema

nerviós central, fonamentalment

CMC

T de l’encèfal humà.

BL2.8. Explicar l’impacte de les diferents

tècniques actuals d’investigació

CMC

T del cervell en l’avanç científic sobre l’explicació

de la conducta i en la

CSC

superació d’alguns trastorns i malalties mentals.

BL2.9. Analitzar l’impacte social de la relació

entre el sistema endocrí i el

CMC

T comportament humà en allò que afecta les

diferències de gènere.

CSC


122

Bloc 3: Els processos cognitius bàsics: percepció, atenció i memòria.


· Percepció.

· El procés perceptiu: la realitat com a construcció.

· Elements que intervenen en la percepció.

· Lleis de la percepció.

· Els trastorns de la percepció.

· Principals teories sobre la percepció. Atenció.

· Atenció i concentració.

· Tipus d’atenció.

· Alteracions de l’atenció.

· Atenció i memòria. Memòria.

· El funcionament de la memòria i els seus tipus.

· L’oblit: causes i funció.

· Distorsions i alteracions de la memòria.

· Principals teories de la memòria.

· Memòria i aprenentatge.

· BL3.1. Explicar la percepció humana com un procés constructiu eminentment subjectiu i limitat, en el qual té l’origen el coneixement sobre la realitat.

· · BL3.2. Explicar la rellevància que tenen les

influències individuals i socials en el fenomen de la percepció i argumentar sobre els aspectes positius i negatius d’estes.

· · BL3.3. Descriure l’estructura i tipus de la memòria i

l’atenció humanes i explicar el seu funcionament. · · BL3.4. Investigar les aportacions d’algunes teories

actuals sobre la memòria, identificar l’origen i els factors que influïxen en el desenrotllament d’esta capacitat en el ser humà i utilitzar alguns dels coneixements adquirits per a millorar l’aprenentatge propi.

· · BL3.5. Reconéixer el ser humà com un processador

d’informació gràcies a la qual cosa és capaç d’interpretar la realitat i actuar en conseqüència.

· CMCT · · · · CSC · · · · CMCT · · · CAA

CMCT SIEE

· · · CSC


123

Bloc 4: Els processos cognitius superiors: aprenentatge, intel·ligència i pensament.


Aprenentatge.

· El concepte d’aprenentatge · Teories de l’aprenentatge · Conductisme

· Cognitivisme · Constructivisme · L’aprenentatge significatiu · Tècniques i estratègies d’aprenentatge Intel·ligència i pensament.

· Definició d’intel·ligència · Diferents concepcions de la intel·ligència · Teories de les intel·ligències múltiples · Intel·ligència emocional

· La mesura de la intel·ligència

· La influència de l’herència genètica i el medi ambient

· La intel·ligència artificial

BL4.1. Explicar les principals teories sobre l’aprenentatge, identificar els factors que cada una d’estes considera determinants en este procés, descriure les seues aplicacions en el camp social i utilitzar alguns dels coneixements adquirits per a millorar el seu aprenentatge.

BL4.2. Identificar algunes teories explicatives sobre la naturalesa i el desenrotllament dels processos cognitius superiors del ser humà, com la intel·ligència i el pensament, distingir els factors que influïxen en la intel·ligència i investigar l’eficàcia de les tècniques utilitzades per al seu mesurament i sobre el concepte de CI.

BL4.3. Reflexionar críticament sobre les possibilitats de la intel·ligència artificial, el seu abast i els seus límits i argumentar sobre l’equivocada humanització de les màquines pensants i la deshumanització de les persones.

BL4.4. Reconéixer la importància de la intel·ligència emocional en el desenrotllament psíquic de l’individu.

CMCT CSC CAA SIEE

CMCT CAA

SIEE CSC


124

Bloc 5: La construcció del ser humà: motivació, personalitat i afectivitat.


Motivació.

· La motivació: concepte

· Teories de la motivació: impulsos de Murray; humanisme de Maslow

· La conducta motivada: característiques

· Los motius i la seua relació amb els valors

· La frustració Personalitat.

· La personalitat: concepte

· Teories de la personalitat: psicoanàlisi, conductisme, cognitivisme i teoria humanista

· Mesura de la personalitat

· Trastorns de la personalitat Afectivitat

· Sentiments i emocions

· Classificació de les emocions: teories

· Control de la vida emocional

· Tècniques d’intel·ligència emocional

· Trastorns emocionals

BL5.1. Descriure la motivació, la seua classificació i la seua relació amb altres processos cognitius, explicar els diferents supòsits teòrics que l’expliquen i analitzar les deficiències i conflictes que en el seu desenrotllament conduïxen a la frustració. .

BL5.2. Descriure què és la personalitat, les diverses teories que l’estudien i els factors motivacionals, afectius i cognitius necessaris per a la seua adequada evolució, en cada una de les seues fases de desenrotllament.

BL5.3. Analitzar les influències genètiques, mediambientals i culturals sobre les quals es construïx la personalitat.

BL5.4. Reconéixer els distints tipus d’afectes, així com l’origen d’alguns trastorns emocionals associats a estos.

BL5.5. Analitzar la complexitat del concepte de trastorn mental, identificar alguns dels factors genètics, ambientals i evolutius implicats en el seu desenrotllament des de diferents perspectives psicopatològiques i descriure els seus mètodes d’estudi.

BL5.6. Argumentar sobre la importància que en la maduració de l’individu tenen les relacions afectives i sexuals, i analitzar críticament els seus aspectes fonamentals.

CSC CMCT

CSC CMCT

CSC CMCT

CSC CMCT

CSC CMCT

SIEE CSC


125

Bloc 6: Psicologia social i de les organitzacions.


Psicologia social. BL6.1. Identificar els processos psicològics de les masses i la seua

CSC

· Què és la psicologia social? naturalesa, descriure les seues característiques i pautes de comportament i

CAA · El vincle amb les altres persones: la necessitat de la

interacció social. argumentar sobre les situacions de vulnerabilitat en què l’individu pot

SIEE · El grup: normes i rols; conformitat dissidència;

l’autoritat. perdre el control dels seus actes i sobre les formes d’evitar-les.

· Las masses. Els fenòmens de masses. · L’altruisme. BL6.2. Explicar la importància que actualment té la

psicologia en el camp CSC

Psicologia de les organitzacions. laboral i el desenrotllament organitzacional, argumentar sobre la

CAA · La psicologia de les organitzacions i la seua funció. importància del lideratge com a condició necessària

per a la gestió de les SIEE

· El treball en equip. empreses i sobre els errors psicològics que es produïxen en la seua gestió e

· Tècniques i dinàmiques de grup. els recursos més adequats per a afrontar els

problemes més comuns a què

· Tècniques de gestió de recursos humans. s’enfronten. · Factors psicològics de desenrotllament laboral. · Principals riscos de la salut laboral BL6.3. Reconéixer la dimensió social del ser humà i

explicar el procés de CSC

socialització com la interiorització de les normes i valors socials, així com la

CMCT seua influència en la personalitat i conducta de les persones.

2. ESTRATÈGIES I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ:






Per fer-ho aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC seguirà les següents estratègies:






correcció per a que siguen conscients sempre del seus encerts i els seus errors.




controls o exàmens que l’alumne realitze, amb la inclusió d’anotacions

indicatives per part del professor, que assenyalen aquells punts o continguts

que han estat satisfactòriament expressats i recollits i aquells que presenten


126

deficiències.




donat les pautes oportunes, aquells treballs que presenten deficiències.




no s’ha de confondre perquè les seus funcions, tot i que puguen coincidir no són les mateixes. En

concret aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC considera que les principals funcions de l’avaluació

són les següents.

1. La funció bàsica de l’avaluació és comprovar si s’han aconseguit els objectius proposats

i en quin grau, i a partir d’aquesta avaluació prendre dos tipus de decisions: Avaluar i

qualificar els alumnes i avaluar les variables que intervenen en el procés d'ensenyança-

aprenentatge.

2. Una altra funció important és la d’informar les persones interessades; aquesta informació

no té perquè restringir-se necessàriament a les qualificacions atorgades als alumnes.



• Pel que té de reforç del mateix aprenentatge, d’identificació dels propis errors, de

consolidació del ja aprés.

• Pel que té de condicionant: l’esforç de l’alumne, què estudia i com ho i estudia

dependrà del tipus d’avaluació esperada i dels resultats d’altres avaluacions. El

millor mètode per a canviar l’estil d’estudi de l’alumne és canviar de mètode

d’avaluació.

L'influx positiu de l’avaluació en l’alumne depén en bona part de:





• Etc.

4. La valoració dels resultats contribueix a aclarir els mateixos objectius, a reformular-los

o canviar-los si és necessari. En definitiva, els objectius reals són els que s’avaluen de

fet. La valoració dels resultats contribueix també a detectar i aclarir problemes


127

metodològics, d’incongruència entre el que diem que volem i el que de fet fem i

aconseguim. La condició perquè l’avaluació puga complir aquesta funció regulativa és

que no la convertim en una activitat rutinària sinó reflexiva.



tenint present que donat el caràcter postobligatori del batxillerat l’alumne per a ser avaluat

positivament ha d’haver assolit, al menys en el seu grau bàsic, totes les capacitats referenciades en

el criteris 1, 2,3, 4 i 6 del punt 6.1 i almenys la meitat dels restant.









de la suma de les notes tractades de forma ponderada, i tal qualificació ha d’estar formulada a

partir de múltiples i diversos instruments d’avaluació

Durant aquest any es treballarà i es reflexionarà per tant a partir de les Unitats Didàctiques

quatre és a dir, a partir dels sistemes conceptuals explicats:

1. Realitzar comentaris i anàlisis de textos.

2. Explicar els principals trets i continguts de cada autor i/o escola/teoria

3. Elaborar esquemes i resums.

4. Elaborar un quaderns de l’alumne com a reflex viu del treball realitzat.

5. Elaborar redaccions sobre els problemes plantejats a classe.

6. Entendre els contextos en que sorgeix cada sistema de pensament.

7.Exposar en públic aquells trets més significatius d'una teoria o autor



Aquell alumne/a que tinga un quadern valorat com a No-Apte (menys de 0'5punt) la

primera vegada que es demane perdrà la possibilitat d'obtenir els dos punts i la següent vegada que

se'l demane serà qualificat amb Apte, sense que aquest apte represente cap tipus de nota numèrica


128

per sumar a la nota final. En cas que torne a ser qualificat de No Apte aquest tindria la consideració

d'un negatiu (- 0'5punt) a descomptar de la nota final. Haurà de tenir-lo actualitzat per a la següent




- 1 punt. El quadern està complet, té una presentació acurada i ordenada, no




- 0’75 punts. El quaderns està complet, les preguntes prou desenvolupades, però la



- 0’5punts. Manca algun apartat del quadern, o/i presenta incorreccions




d’aspectes.



En cas de no obtenir 0’5 punt pot tornar-lo a lliurar per ser novament avaluat però llavors serà penalitzat amb la reducció del 50%.






D C B A


Completa?

Aspectes formals?

Llibreta ordenada?


Aprofundiment?


129



Els treballs parcials de cada avaluació representaran el 75% de la nota, i seran manats

entre 2 i 4. Seran avaluats segons els següents criteris:

- Es valorarà la presentació dins el termini establert ( l’alumnat podrà lliurar els treballs

fora de termini, però perdrà un punt per dia de retard; als cinc dies ja no serà admés).

- Als treballs ( comentaris, activitats, redaccions, vocabulari...) es valorarà la

presentació, l’ordre, coherència i sintaxi correcta; la adequació del vocabulari utilitzat;

la capacitat de síntesi i/o anàlisi; la claredat expositiva; les aportacions personals i

relacions amb altres temes i/o autors; la recerca de materials complementaris i el seu ús

adequat).

Aquest treballs podran consistir en comentaris de text sobre psicologia, redaccions,

elaboració de powers o similars, elaboracions de murals, treballs en grups, dossiers de notícies o

recollida d’informació, treballs sobre pel·licules o textos literaris, comentaris de fragments de

llibres, articles de diaris,



més d’un 4 als exàmens. Si no ha obtingut un 4, les altres notes no es comptabilitzen, i, per tant, la

nota del butlletí correspondrà a un Insuficient.

Aquells alumnes que suspenguen una avaluació deuran seguir un pla de recuperació

personalitzat que dictaminarà el professor per tal de recuperar els treballs avaluats negativament Si

obtén més d’un 4 de nota en aquests treballs, se’ls farà la mitja amb les altres notes de l’avaluació

corresponent . En el cas que allò que se suspenga siga l’examen o exàmens la recuperació consistirà

en un nou examen.


tindran un pes a l’avaluació de l’alumne/a.







130











l’apartat de participació i interés, amb un màxim de 3 positius per avaluació (15% de la nota

d'avaluació), en especial aquells que es presenten voluntaris per corregir les activitats participen de

forma rellevant, ordenada i interessada en el desenvolupament de les classes i/o aporten materials o

treballs voluntaris.

Per contra, el professor/a dissuadirà amb un negatiu (-0,5 punt, sense límit per avaluació)




La suma dels positius obtinguts per la participació de classe (1 punt com a màxim)


no tenen límit.

La nota de cada avaluació serà la suma ponderada de totes les qualificacions seguint el

següent criteri:


Participació/interés (1’5 punts) Quadern (1 punt) + Treballs durant l’avaluació (7’5

punts) = 10 punts –negatius i sancions per conducta inapropiada








131







al Cap d’estudis.





La qualificació que apareixerà al butlletí informatiu de cadascuna de les tres avaluacions

serà la nota mitjana de les avaluacions realitzades, sempre que l’alumne/a tinga més d’un 4 en

cadascuna d’elles. Si no ha obtingut un 4 en alguna avaluació la nota al butlletí sempre serà

Insuficient.


una assignatura haja falta a les classes de manera injustificada més del percentatge que indica el

Reglament de Règim Interior perdrà el dret a l’avaluació contínua. Això significa que l’alumne


nota. Aquesta prova serà realitzada en la segona quinzena del mes de maig. Si la pèrdua del



4.2. PROVA EXTRAORDINÀRIA DE JUNY.

Els alumnes que no hagen superat l’assignatura en Maig faran un examen que tindrà,

com tots els exàmens realitzats al llarg del curs, la mateixa estructura que plantegen la prova

final de batxillerat, i es qualificarà amb els mateixos criteris . En Juny no es tindrà en compte

altres instruments d’avaluació que el del examen i l’alumne deurà d’obtenir almenys un 5 per

aprovar l’assignatura.

Els criteris d’avaluació seran els següents:

1. Conéixer i manejar correctament el vocabulari psicològic bàsic adquirit al llarg del

cicle complet de formació acadèmica.

Amb aquest criteri, es tracta de valorar si l’alumne o l’alumna posseeix una

estructura conceptual suficient per poder emprar amb propietat i rigor els principals

termes i conceptes.

2. Relacionar els problemes psicològics estudiats amb les condicions històriques,


132

socials i culturals en les quals van sorgir i a les quals van intentar donar resposta.

La intenció d’aquest criteri és comprovar la capacitat per a situar les qüestions estudiades

en el marc històric, social i cultural en el qual sorgeixen, comparant i diferenciant el

saber psicològic d’altres manifestacions culturals o científiques (psiquiatria, neurologia,

biologia, socialogia, etc.) que apareixen en el mateix context, i analitzant la relació

existent entre els plantejaments i propostes psicològiques i els problemes i necessitats de

la societat del seu temps.


problemàtiques i sistemàtiques o teories psicològiques que s’han estudiat de manera

analítica.


distints punts de vista que han adoptat els psicòlegs estudiats sobre els principals

problemes psicològics que s’han tractat al llarg de la història, utilitzant arguments


mútuament.

4. Analitzar el contingut de textos de l a d i sc i p l ina i d e l e s t eo r i e s estudiades en

el curs, atenent la identificació dels seus elements fonamentals (problemes, conceptes i

termes específics) i de la seua estructura expositiva (tesi, arguments, conclusions).





derivades d’aquests. Tot això permet valorar el progrés dels estudiants en la comprensió

del significat dels textos com a productes de l’exercici de la reflexió rigorosa i

investigació científica i no com a meres opinions.

5. Comentar i enjudiciar críticament un text identificant els supòsits implícits que el

sustenten, la consistència dels seus arguments i conclusions, així com la vigència de les

seues aportacions, comparant-lo, si és el cas, amb altres textos de distintes èpoques

i autors que tinguen relació.


la seua comprensió i interpretació dels textos científics examinats, així com la relació


determinades activitats els ajudarà a apreciar la coherència teòrica i argumentativa de les

posicions analitzades, a descobrir supòsits (creences, interessos, propòsits...) en

aquests.



seus en el desenrotllament històric de les idees i dels canvis socials i reconeixent la

permanència i historicitat de les propostes psicològiques.


corresponent els autors, les seues obres i els textos estudiats, així com per a reconèixer i


133

identificar la similitud o la discrepància dels seus plantejaments i el valor de les

seues aportacions en la configuració del saber del nostre temps.








APRENENTATGE.

Pel que fa a aquesta qüestió cal estar al que indica Ordre de 24 de novembre de 2008, de

la Conselleria d’Educació, sobre avaluació en batxillerat a la Comunitat Valenciana. Com a

membres del Claustre, i tal i com indica l’Article 20 el professora d’aquest DEPARTAMENT

DIDÀCTIC participarà en l’avaluació que finalitzar cada curs acadèmic es durà endavant per

avaluar els processos d’ensenyança i la seua pròpia pràctica docent –a partir principalment del

qüestionari d’autoavaluació-. En aquest procés aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC considera que,

prenent com a referència la finalitat i els objectius establerts en el currículum del batxillerat,

aquesta avaluació s’ha de centrar en els elements següents:













la legislació vigent.



134







matèries.




universitat.










criteris d’avaluciaciÓ del departament didÀctic ......criteris d’avaluació extrets de la...

Documents