crÈdits editorial - ins-mediterrania.cat · aquesta darrera i completa edició juntament amb una...

CRÈDITS EDITORIAL

Portada basada en un treball realitzat perl’alumne Joan Vázquez Pérez, del 4t A2

Continguts, maquetació i seccions:Marc Aguilar, Daniel Rubio, MarcFoix, Carla Gonzàlez, Judith Vila,Rocío Remuiñán, Tobías Gómez,Raúl Serrano, Natalia Fernández,Tania Canseco, Andrea Correa,Susanna Esteban, Guille Trillo,Bryan Bonilla, Alba Llobet, ElaineYeh, Óscar Muñoz, Blanca del Valle,Anna Muxí, Eva Alba, PriscilaLópez, Sergi Badia, Paula Miró,Anabel Rodríguez i Raquel Espiña.

Disseny de conjunt, maquetaciógeneral, revisió lingüística i direc-ció: Ferran Sanz

Disseny de portada: Joan Vázquezi Neus Grifell

Agraïments: als professors NeusGrifell (en presència) i Jordi Colell(des de la distància física, que nopas real) pel seu inestimable ajut;a la profe Carme Lloret pel seusuport de sempre, i a Fèlix Rueda,Fina Pons, Sonia Robres, TeresaLópez, Ana Hernández i XavierFenosa pel seu granet de sorra, ien general als alumnes i professorsenquestats i a tots els que heuestat entrevistats o consultats.

L’equip de redacció

Benvingudes i benvinguts a l’últim número d’aquestany de L’Heura, que recull la nostra activitat periodística deltercer trimestre d’aquest curs lectiu.

Com sabeu, aquesta tasca de fer la revista del nostrecentre ens ha correspost als alumnes de quart d’ESO quehavíem triat l’any passat l’itinerari de periodisme. Sota ladirecció del professor de Llengua Catalana i Literatura delnostre centre Ferran Sanz, hem preparat aquesta edició, comles dues anteriors, i esperem que us agradarà com les altres.

Volem agrair la col·laboració de diversos professors icompanys que ens han regalat part del seu temps a l’hora defer-los entrevistes, enquestes, o simplement de demanar-losinformació. A tots ells, i a alguns més, moltes gràcies.

Cal destacar també que gràcies a aquest itinerari hemaprès a redactar articles, a saber destriar la informació co-rrecta d’entre tota la que hi havia al nostre abast, a saberpreguntar, a saber maquetar... I també a preocupar-nos detot allò que passa al nostre voltant i de les quals moltesvegades no ens adonem per falta del suficient interès.

Aquest tercer trimestre hem treballat diversos temesrelacionats amb el nostre Institut i també d’altres que no hosón tant, però que tenen alguna cosa que ens crida l’atenció,raó per la qual hem escrit sobre ells. Les sortides de diversosnivells, entre elles als refugis antiaeris de Barcelona iespecialment el magnífic viatge a Itàlia de final de curs, obrenaquesta darrera i completa edició juntament amb una reflexiódel que ha significat per a nosaltres aquesta assignatura.

També expliquem les taules rodones d’orientació ambprofessionals, les portes obertes del nostre centre, hi haenquestes sobre música i sentiments, sobre afectivitat i en-trevistes molt interessants a les professores Eva Romagosa iMireia Tort, i també a l’universitari Stepan Nabytovych sobrela situació social i política a Ucraïna. També incorporem unacrònica sobre els 25 anys del Club de Piragüisme deCastelldefels. Completen la revista més arxius com undiccionari de manga, recomanacions per a l’estiu, activitatsfetes al centre... Esperem que tot sigui del vostre interès.

En definitiva, esperem que els continguts us agradin atots. Si gaudiu llegint-la tant o més com hem gaudit nosaltresfent-la, us estarem ben agraïts. Moltes gràcies, amics lectors,I MOLT BON ESTIU A TOTHOM!

L’equ

ip d

e la

revi

sta

L’H

EURA

de

la p

rom

oció

201

3-20

14

S U M A R IEditorial i crèdits de la revista pàg. 2Periodisme’s time pàg. 4Sortim... i aprenem!

Itàlia, un viatge inoblidable pàg. 6Sortida refugis antiaeris pàg. 18Sortides diversos nivells pàg. 20Futurs periodistes a Barcelona pàg. 27

Parlem... d’ensenyamentVenir per quedar-se pàg. 30La visita del canvi pàg. 32Sant Jordi, al centre pàg. 33Gimcana matemàtica 2014 pàg. 37Un treball per descobrir... pàg. 39Al Medi parlem de futur... pàg. 40Ens hem mullat! pàg. 43L’hort de l’institut... reneix pàg. 44

Entrevistem...Stepan Nabytobych pàg. 45Els viatges de la Mireia Tort pàg. 47Ana Sánchez pàg. 50Eva Romagosa pàg. 51

Temps de lleureDiccionari Manga pàg. 52Canals... il·legals? prohibits? pàg. 58Elsword: descobreix altre món pàg. 59

Parlem... d’esportsL’adéu a un gran capità pàg. 62Club piragüisme: 25 anys pàg. 63Surf bàsics pàg. 65

Parlem... de salutSergio Iglesias... i l’amiant pàg. 68Zumba: t’hi atreveixes? pàg. 70

Societat, actualitat i curiositatsAgenda cultural estiu pàg. 72Estiu avorrit? Noo pàg. 74Música i sentiments pàg. 77L’església: llums i ombres pàg. 80Mart 2023 pàg. 82Al voltant de l’afectivitat pàg 84Concurs joves talents pàg. 86Tribus urbanes pàg. 88

Col·laboracionsAlícia, meravellada pàg. 89Jugant amb la llengua pàg. 91Intercanvi Holanda pàg. 94Horòscop per a l’estiu! pàg. 99El Medi, a FesCoop pàg. 103Escoles verdes pàg. 104

Cartes al director pàg. 109Telèfons d’interès pàg. 110

4

Recordo ben bé el principi de curs: havia triatfer l’itinerari de periodisme, però no sabia quin’era el professor, ni tan sols m’esperava quefos el columnista d’un periòdic digital.

Encara avui no em crec tot el que he après. Alprincipi jo, com la majoria de companys, sabíemben poc de periodisme, i a aquestes alturespodríem dir que me’n surto força bé. I és que enl’aula de periodisme podem aprendre de tot ide tots, fins i tot dels articles de la resta decompanys, perquè no hem d’oblidar que enaquesta assignatura nosaltres comencem dezero en aquest àmbit i en sortim cada un denosaltres amb una amplia gamma d’articles,reportatges, entrevistes, cròniques, relats... isobretot coneixements periodístics diversos.

En l’aula de periodisme, també és important, hiha molt bon rotllo, però alhora hi ha una serietatimportant quan toca posar-nos a treballar, tantaque a vegades sorprèn. És curiós que a algunsalumnes de l’assignatura no els havia vist maitan motivats per fer la seva feina i quedar-seamb la il·lusió de poder haver dit «quin bonarticle que he fet, me’n sento orgullós».

A vegades les emocions juguen una malapassada, perquè ho volem fer tot tan ràpid queno pensem en els termes bàsics del article, enla cura de la redacció i l’ortografia, en ladistribució de la informació, en els famosos«què, qui, com, quan, on i per què», però aquíestà el Ferran, que ens ajuda sempre, ens

orienta i ens acompanya en tot el procés perquèal final surti un resultat digne. Amb aquestaajuda, al llarg del curs, hem après que no estracta de ser més ràpid sinó de fer-ho bé. Endefinitiva, quan som a l’aula de periodismel’institut es transforma en una revista; amb laserietat que hem aconseguit, hem pogut fer unabona feina i tots els alumnes de periodismeestem molt feliços d’haver tingut com aprofessor al Ferran, un gran periodista peròmillor persona.

PERIODISME’S TIMEBalanç d’un curs intens

5

Però la nostra tasca no acaba quan hem enllestitun arxiu en word: després l’hem de maquetar,amb un programa que es diu Pagemaker i queens va facilitar el Ferran. Tenim uns nocionsbàsiques d’ús i tot i que el Ferran sempre dónauns últims retocs, nosaltres el deixem encondicions per poder-lo penjar a la revista. Aixímateix, també cal dir que la part teòrica del’assignatura és curta però necessària, perquèens fa obrir els ulls i conèixer millor aquestapassionant món. Per acabar vull agrair al profe,en nom de tota la classe, el seu interès idedicació per fer que ens sentim periodistes iaconseguir que cada dia ho siguem una miquetamés. Moltes gràcies Ferran, per tot!

Marc Aguilar, 4t A1

PERIODISME’S TIMEBalanç d’un curs intens

6

ITÀLIADILLUNS 7. Faltaven uns deu minuts perpujar a l’autobús i ja es veia el nerviosismeen les cares de tots nosaltres. Eren les cincdel matí, i ens trobàvem davant del nostreinstitut. Per primera vegada matinàvem agust! Després d’un hora de viatge finsl’aeroport de Girona, vam facturar les

Vam tenir un temps lliure per visitar latorre, els seus voltats, i menjar. Era preciósperò ens trobàvem molt cansats i ambmoltíssimes ganes d’arribar a l’hotel. Ja aMontecatini vam descarregar algunesmaletes, i alguns companys ja anavenentrant a les habitacions. Molts de

nosaltres vam haver d’esperar una estonamés. Aquell hotel no era per a res de qualitatalta, però les ganes de passar-ho bé novan disminuir, tot i que el dia havia estatesgotador. La primera nit va ser fantàstica,la majoria de nosaltres vam ballar i féremgresca a la discoteca de l’hotel i allà vam

maletes. Ja estàvem prou nerviosos, quanens van comunicar que l’avió patiria unretard que es va allargar dues hores. Persort, després d’aquella estona tan ensopidavam agafar l’avió fins a Pisa, on ens varecollir un autobús per visitar aquesta macai universalment coneguda ciutat.

Crònicad’un viatge inoblidable

7

conèixer altres estudiants que es trobavenal mateix hotel. No ens van faltar motiusper dormir molt a gust!

DIMARTS 8. El matí del dimarts va serforça dur. Dormir poques hores no enssentava gens bé i a l’hora d’esmorzar aixòes notava. El pròxim que anàvem a visitarera Florència, i ganes no faltaven. El camíen bus se’ns va fer curtíssim. En arribarvam poder contemplar els bonics carrersde Florència i la immensa catedral que ensva sorprendre a tots. Vam arribar a la

Piazza della Signoria, on hi havia unesescultures precioses i el museu dels Uffizi,que visitaríem més tard. Hi vam entrar pertorns ja que hi havia cues immenses i totsalhora era impossible.

Ens van donar unes hores de temps lliureper oci i menjar. Els profes van sortejarun menjar per a cinc persones que va estarforça bé. Tots vam menjar bé, aquell dia.El poc temps que ens quedava el vamaprofitar per comprar, per visitar gelateriespopulars, i per recórrer una ciutat màgica.

8

Després de dinar vam anar cap al museude l’Acadèmia, on hi ha el famós Davidde Miquel Àngel: va ser curt peròemocionant. El temps fins que vinguésl’autobús el vam aprofitar per veure elPonte Vecchio i fer-nos un munt de fotosi vam tornar fins a l’hotel.Aquesta vegada sí quevam tenir més temps perdescansar i vam baixar asopar. No teníem el tempsa favor: ens va ploure i acausa d’això no vampoder sortir a la nit comnosaltres volíem, i ensvam haver de quedar al’hotel una altra nit. Aixòsí, la festa no va faltar... Ila vam fer durar fins ben tard!

DIMECRES 9. Aquella va ser una de lespitjors matinades: ens esperava un llargtrajecte de quatre hores fins a Roma, queva estar entretingut, tot i que la majoriavan preferir descansar. Arribar a Roma iveure el coliseu i el fòrum romà, que vamvisitar d’immediat, va ser una de les millors

sensacions del viatge. Dins del fòrum elFernando Rodríguez va fer de profe desocials i ens va fer una breu peròinteressantíssima explicació de la històriade la ciutat i el perquè de la creaciód’aquestes construccions que ara, segles

més tard, són ruïnes. Ens van deixartemps lliure fins l’hora de dinar i en sortirdel fòrum cadascú es va buscar la vida permenjar, amb el poc temps que vam tenir.

Ràpidament ens vam desplaçar fins alcoliseu, on no ens van deixar entrar perquèa la tarda tenien prohibit fer entrar ainstituts, i en conseqüència ens en vam

9

anar per fer un recorregut pels carrer deRoma fins la boca de la veritat, on no vampoder entrar però on els alumnes deperiodisme ens vam fer una foto. Es vacomençar a fet de nit i el camí es feia cadacop més entretingut: vam anar fins la granplaça del Capitoli, on hi ha la lloba ambRòmul i Rem. Vam descansar una estonaper anar més tard al espectacular Panteó.

Anàrem a sopar tots junts a un restauranta un parell de carrers del Panteó. Estar totsjunts va fer que el sopar fos divertit. Ensortir ja era completament de nit i la visitaa la Fontana di Trevi va ser meravellosa:

vam fer la tradició de la moneda per podertornar a Itàlia i òbviament, vam demanarun desig. Eren les dotze i ja no podíemmés, estàvem cansadíssims. Vam anar finsa la Piazza Navona i després directamental Palau de Justícia, al costat del PontHumberto I, on ens esperaven unsautobusos molts luxosos. En arribar al’hotel de Roma (molt millor que l’anterior)

vam baixar les maletes iens van donar lesnostres àmplies habita-cions. Aquest sí que eraun hotel de veritat! I totala nit la vam aprofitarforça... alguns més quealtres, però amb seny.

DIJOUS 10. Ens vamllevar d’hora i vam anara esmorzar al restaurantde l’hotel. Quin esmor-

zar, allò era una meravella! Pastes,macedònies, dolços, bons cafès... Així undia comença de manera immillorable! Vamdeixar l’hotel i vam intentar tornar a entraral Coliseu, però una vegada més vam

10

Blanca del Valle, 4t A2Raquel Espiña, 4tA3

fer tard i no ho vam poder fer. Davantaquesta situació, vam arribar aviat a l’estatdel Vaticà, on vam estar fent cua durantuna bona estona: el que no sabíem era quehauríem de fer un gran esforç per poderpujar a la cúpula de Sant Pere, la part mésalta del Vaticà, des d’on es veia tota Roma.Al baixar vam tenir temps lliure per menjari comprar provisions per al vaixell, ja queel menjar allà era molt car. Vam anar alport de Civitavecchia i vam embarcar,després de passar un control.

DIVENDRES 11. Era el primer dia queno ens llevàvem d’hora, la festa havia tingutles seves conseqüències: alguns estavenafònics, altres «afectats» de manera increïblei altres amb unes cares que feien por. Alvaixell hi havia molts entreteniments i ensho vam passar molt bé tots. Al migdia ensvan fer abandonar les cabines a les dues ivam anar amb les maletes a una sala onvam estar dinant i passant el temps finsl’hora d’arribar al port de Barcelona. Queràpid que havia passat el temps! Feiamenys d’una setmana que havíem arribat

a Itàlia i ja hi tornàvem, no ens ho podíemcreure. Miràvem les fotos i ens adonàvemque havia estat un dels millors viatges dela nostra vida. Finalment, el desem-barcament a ser molt ràpid i el trajecte enautobús fins Castelldefels encara més. Lescares dels nostres pares en arribar van serimpactants i de felicitat per tornar-nos aveure. Ens vam acomiadar del companysi professors, sabent que ens esperava unaboníssima setmana santa... Allò que ésbo acaba aviat i el viatge ho va ser.

Ja per acabar, des d’aquestes línies volemagrair als professors acompanyants, l’EvaRomagosa, la Maria Àngels Megías, laNeus Grifell, el Fernando Rodríguez, elFerran Sanz, i també a la GemmaTorrentó, haver fet possible el viatge ihaver tingut paciència amb nosaltres.Sense ells no hauríem pogut dur endavantel nostre somni. I als nostres companys,per ser tan increïbles!! GRÀCIES A TOTS!

11

Marc Foix: Va ser un gran viatge, vaigtenir l’oportunitat de conèixer novesciutats com Florència i Pisa. Tot i que joja hi havia estat a Roma, és diferentanar-hi amb amics. Vam passar moltsbons moments. La millor part crec queva ser el fet de disposar de temps lliureper visitar les ciutats pel nostre compte.

Opinions i impressionsBryan Bonilla: El viatge engeneral va estar bé, l’únichandicap ha estat llevar-sed’hora. El que més em va agradarva ser l’estona lliure que teníema l’hotel. El que feia diferentaquest viatge era anar-hi ambamics. INOBLIDABLE...

Pablo Almela: Va ser un viatgeinoblidable, vam visitar moltes ciutats ivam conèixer més a prop la culturaitaliana. Em va agradar moltíssimperquè ens van deixar temps lliure pervisitar el que volguéssim i conèixermolta gent nova. Que curt que es vafer!!

Maria Arenas i Ariadna Santaella: Unincreïble viatge; el fet d’haver agafat unavió i un vaixell ens fa entendre quesom més responsables. Ens va agradarmoltíssim Florència, però ens agradariahaver estat més dies per anar aVenècia, per exemple. L’últim hotel i eldescontrol al vaixell van serexageradament bons.

Ana Milla: Un viatge únic amb personesúniques. Va ser una experiència increïbleplena de moments indescriptibles.Impressionant. Em va resultar totextraordinàriament satisfactori, tota unaexperiència que hauríem de repetir costiel que costi.

Marc Neri: A mi em va agradar tot engeneral; les ciutats que vam visitar van sermolt boniques i ens van deixar molt tempslliure per poder veure-les ben a fons, peròel que més em va agradar sense dubte vaser el primer hotel a Montecatini, elmenjar era deliciós i les habitacions, sensecap mena de desperfecte (que es noti laironia) Va, ara seriosament: el viatge enconjunt va ser una experiència que maioblidaré!!

12

Carla Quirante: Aquest viatge per ami ha sigut molt important i si elpogués definir en una paraula seriainoblidable. Ens ho vam passar moltbé, ja que és l’últim any que hiserem tots junts i hi va haver moltbon rotllo. Espero que si es pot algundia, ho tornem a repetir .

Oscar Bastiaans: Ha sigut un viatgeexcepcional que mai oblidaré. Maim’havia sentit tan a gust amb elscompanys de 4t. Com ja he dit, gaudird’indrets tan històrics i macos amb tantabona companyia ha fet que valgui lapena i que sigui una experiència que capde nosaltres oblidarem. Mai havia anatamb un vaixell tant gran i ha sigut una deles coses que més m’ha agradat iimpressionat. Moltes gràcies a tots elsque han vingut i els que han fetpossible el viatge.

Victor Hidalgo: Va ser una experiènciainoblidable poder compartir 5 dies amb totsels meus amics a un altre país. Visitar Itàliava ser únic i irrepetible. El primer diasempre l’afrontes amb nervis i quan ja vamaterrar a Pisa ja vaig dir «ara sí que sí, aixòcomença!». Després Florència, una ciutatmeravellosa i encantadora, amb els seuscarrers molt estrets i acollidors. Va arribarRoma, la ciutat eterna: no em va sorprendreres perquè jo ja hi havia estat, però fer-hoamb els amics era nou i divertit. El vaixellva ser el millor del viatge, sobretot per lanit, molt moguda, i coneixent gent nova a ladiscoteca, ballant i xerrant. En general, elviatge em va deixar una experiènciainoblidable amb tots els meus amics,espero que hi hagi una pròxima!

Carla Gonzàlez: Tot i que no tot ha sigut positiu en el viatge, el recordarésempre com una molt bona experiència, i no dubtaria a acceptar si emproposessin repetir-la. Conèixer un país estranger, enfortir les mevesamistats, fer-ne de noves... M’emporto massa coses bones com per pensaren aquest viatge de manera negativa: en dues paraules, senzillamentincreïble...

Raquel Espiña: Un viatgemeravellós junt a personesincreïbles. Conèixer lesciutats amb els amics va serel millor. Però allò que mésem va agradar van ser lesnits, totes fantàstiques.Sens dubte repetiria, ja queaquest viatge ha reforçat lesnostres amistats. Espero queel poguem repetir aviat!!

13

GALERIA D’IMATGES

18

El dilluns 17 de març d’aquest any, els alumnes de 4t d’ESO vam realitzar una sortida al Refugi Antiaeri307 del carrer nou de la Rambla, a Barcelona. És un dels Refugis Antiaeris construïts durant la GuerraCivil amb l’objectiu de protegir la població dels bombardejos indiscriminats que va patir Barcelona.

Després de les explicacions prèvies a classe, fetespels nostres apreciats professors de socialsFernando Rodríguez i Xavier Fenosa sobre laGuerra Civil espanyola, vam posar rumb cap aBarcelona. Aquell dilluns vam agafar el tren pelmatí per dirigir-nos al lloc en qüestió; en arribar aSants vam separar el grup de 4t en dos meitats: laprimera va anar a Drassanes primer, mentre quela segona va anar directament al Refugi. Jo, compart integrant del segon grup, començaréexplicant el que vam fer al refugi. Abans d’entrarens van fer una petita introducció sobre elsrepetits bombardejos aeris que va patir Barcelona,especialment al març de 1938. El refugi antiaeri307, anomenat així per ser el refugi 307 construït aBarcelona, va ser excavat gràcies al treball de moltsveïns al barri del Poble Sec que van haver d’assumirla seva pròpia defensa aprofitant la proximitat

amb la muntanya de Montjuïc. Només entrar dinsdel Refugi podíem notar una sensació estranya,com de claustrofòbia, que ens feia estar benneguitosos. Els túnels eren molt estrets, fins elpunt que només podíem passar en fila índia. Ensvam asseure a uns bancs i en explicar-nos que hieren cinc persones per metre quadrat ens vamadonar que no tothom es podia asseure alsmateixos bancs on estàvem nosaltres, i la gent eslimitava a estar esquena contra esquena: va sermolt impactant veure el que patia la gent quansonaven les sirenes d’alarma, ja que havien d’anarcorrents al refugi en escassos minuts més proper

La història dels nostres avisSortida escolar als refugis antiaeris de la Guerra Civil

19

per tal de no morir. Altra cosa que ens va fer pensarva ser que mentre els homes joves estaven al frontde guerra, els túnels els van haver de fer entre lesdones, nens i gent gran; persones com podríemser nosaltres van construir refugis com aquell, gentde tot tipus d’edats van col·laborar per aconseguirconstruir aquest magnífic record que avui diapodem presenciar. A mesura que ens apropàvema la sortida de l’altre cantó les parets s’anaven fentmés estretes; vam passar per l’infermeria, un llocque tenia les parets més insonoritzades. Al refugihi havia una guarderia per recollir els nens, encaraara es pot veure mig colgada pels esfondraments:enms van dir que dos nens van arribar a morir-hi.I ja cap al final de la visita vam passar per unpassadís on hi havia una xemeneia i aquest mateix

lloc va servir després de la guerra per cultivarxampinyons. En sortir estàvem llestos per a posarrumb cap a Drassanes. Quan vam arribar-hi, desprèsde fer un petit piscolabis, el Fernando ens va feruna petita teoria sobre els bombardejos aBarcelona i el que va passar, i per acabar ens vandir que féssim fotografies a l’edifici del governmilitar i a la delegació de govern. I així va ser comva acabar la nostra aventura per la Barcelona del1938. Per acabar, m’agradaria animar a tothom quevisités el refugi antiaeri, ja que forma part de lahistòria del nostre país, una història que van patirels nostres avis o besavis i que no hauríemd’oblidar...

Raúl Serrano, 4t A3

20

Hem parlat amb les coordinadores de 1r,2n i 3r, i amb alguns alumnes de cadacurs per saber quines sortides van fer.

PRIMER D’ESO:

MUSEU BLAU DE BARCELONA. Van estartot el dia al Museu, van veure animalsdissecats i van estudiar l’espècie humanaespecialment l’evolució. En acabard’observar el museu, van fer un treball iel van exposar a la classe de CiènciesNaturals. Hem parlat amb un alumne queopina que va ser una experiència moltagradable i fructífera.

ESQUIADA. Van sortir de l’Institut dijous5 de març a les 6 del matí. A Solsona esva fer la primera parada; allà vanesmorzar i van iniciar el dia. La següentparada va ser ja a les pistes de Tuixent-La Vansa. Els esperaven els monitorsd’esquí per entregar-los el material irealitzar el primer dia a les pistes.

Els van distribuir en quatre grups iseguint les seves instruccions vancomençar a lliscar: tres hores pel bosc,seguint les marques de la neu i realitzantexercicis per aconseguir dominar latècnica.

El dinar el portaven de casa i en elrestaurant de les pistes se’l van menjar;era necessària més energia per continuaramb les activitats de la tarda: un grupamb raquetes trepitjaven la neu fins

SORTIDES I ACTIVITATS DE NIVELL(primer, segon i tercer d’ESO)

21

arribar al Mirador de l’Arp, des d’onpodíen veure la silueta de les serraladesfins veure l’Aneto; en aquest punt unmonitor els va explicar els pobles de lavall, la fauna, la flora, i altre va iniciarla construcció d’un iglú que amb l’ajudade tots es va acabar: en les fotos podemveure la bellesa de la seva construcció.

La jornada d’esquí s’acaba, pugen al busi fan la visita del poble de Tuixent, peròno hi són gaire temps: una volta perveure l’església i, de baixada, caminenpels carrers empedrats.

Arriben al Port del Compte. A l’alberg«El Mirador» els esperen dos monitorsmés: distribueixen l’alumnat en leshabitacions i van a dutxar-se. Per la nites realitzen jocs de nit i com a fi de festa«disco», en una sala que els deixen.Divendres tothom amb les maletes forade l’habitació i després d’esmorzar vannovament a pistes. A les 14 hores tornena l’alberg, dinen i celebraen l’aniversari

de dues companyes. Seguidament, horecullen tot i pugen a l’autobús per atornar a casa de nou. Les famílies elsesperen davant de l’institut a les set dela tarda. Segons alguns alumnes deprimer preguntats, és una experiènciamagnífica i que han après molt sobre laconvivència. També ens diuen que s’hanportat molt bé.

TEATRE PLAZA CASTELLDEFELS. Vananar al Teatre Plaza a veure una obrad’anglès. Aquesta, tractava d’un noi quefeia un càsting per una obra, i finalment,s’enamorava d’una noia.

SEGON D’ESO:

CLOTA. L’excursió a la clota va ser unasortida d’educació física. Van fer 6 kmmuntanya cap a dalt i altres 6 per baixar.En arribar van menjar i després d’algunesactivitats van baixar, van berenar i vanarribar a l’institut. Els alumnes diuenque va ser una sortida molt divertida.

22

CASTANYADA. El 30 de novembrel’alumnat de segon van anar al pícnic dela Sentiu per fer una jornada de jocs perafavorir la cohesió dels grups. Allà vanrealitzar moltes proves tant desensibilització, de confiança i d’altresque calia treballar en equip per superar-les. Al final de la jornada, juntament ambels seus tutors i tutores van estarresponent unes qüestions per veure sihavíem resolt els conflictes, què haviaanat bé, què calia millorar... Al final elsvan donar un diploma a cada grup. Unalumne justifica que «va estar bé, ensva agradar».

MONESTIR DE SANT CUGAT. Dia 10d’Abril, tot 2n d’ESO va fer una sortidaa Sant Cugat, per visitar el monestir. Erauna sortida de la matèria de CiènciesSocials, ja que en aquell momentestàvem estudiant l’estil romànic, l’estilgòtic i els monestirs.

Abans d’anar a Sant Cugat, a classe, esvan dividir en grups de 5 persones perfer un treball sobre la sortida. Cada gruptenia un itinerari diferent, per visitardiferents parts del monestir, com perexemple: l’església, el claustre, etc.

A cada grup se li va repartir un dossierde l’itinerari que els havia tocat, ambles activitats que havien de realitzardurant la visita guiada. La professora desocials els va dir que després d’anar aSant Cugat haurien de fer una exposicióoral sobre l’itinerari que els havia tocat,per explicar als seus companys quèhavien aprés durant tota la visita. Perfer-ho havien de treballar en grup iprestar molta atenció, fer fotos,preguntar tots els dubtes que tenien iprendre apunts de les explicacions.

Quan hi van arribar els van dividir en elsgrups parlats i van anar amb el professorcorresponent de l’itinerari. A mesura queanàvem visitant llocs anaven completantel dossier. Feien fotos per després posar-les al Power Point perquè l’exposició fosmés completa. Després de dues horesaproximadament van sortir per menjar-se els entrepans. Quan van acabar, vanhaver d’esperar que els altres grupsacabessin de fer el seu itinerari. Durantaquest temps van anar completant eldossier.

23

Quan ja van estar tots els grups, vanpujar als autocars per classes i es vandirigir cap a l’institut.

TALLER DE LA PEL·LÍCULA «HEROIS».Van fer un treball i un dossier que anavenomplint mentre veien la pel·lícula i unmural en una cartolina amb una portadaque triaven. Segons un alumne de 2nA3,va ser una experiència enriquidora.

TALLER DE PREVENCIÓ ALCOHÒLICA. Vaanar la policia a explicar-los les nefastesconseqüències de prendre alcohol en elsadolescents i per quin motiu no hauriende beure. Va durar 1 hora.

TOTS TENIM SANG VERMELLA. Va veniruna noia i els va posar un Power i desprésels va posar una petita pel·lícula contrael racisme, titulada «Niño»; parlava d’unfet que havia ocorregut a Hospitalet.Tractava que no deixaven jugar a futbola uns nens per ser negres, i havien fetuna pel·lícula per queixar-se’n.

TERCER D’ESO:

Aquestes són les sortides que vanrealitzar els nois/es de tercer d’ESO, iens les expliquen alumnes que van anar-hi, amb les seves opinions personals.

SORTIDA AL CAIXAFORUM. Els alumnesde 3er d’ESO de d’Institut Mediterràniavam anar a Barcelona a fer una activitat

de plàstica al Caixaforum. Vam passaruna bona estona informant-nos dediferents temes en què no ens havíemfixat mai. Vam visitar el museu, vamveure una «performance», un muntatgede vídeo que simulava una final de futbolal Brasil i que nosaltres érem part de lagraderia i al acabar van anar a passejaruna estona al centre comercial LasArenas. Ruth Aurín.

ESQUIADA 3r ESO. Els alumnes de tercerd’ESO vam anar a fer una activitatrelacionada amb l’educació física. Vamanar a esquiar a la Masella i Font Romeu.Ens vam allotjar en un hotel durant 3dies. Aquesta activitat no només era unaactivitat per educació física, sinó tambéens va servir per tenir una millor relacióamb els companys i aprendre a conviureen una habitació amb més persones. Unade les activitats a destacar-hi és la

24

discoteca que vam fer el segon dia a lanit, ja que es una discoteca molt guapai vas amb altres instituts. ÁlvaroGarcía.

INTERCANVI INSTITUT MEDITERRÀNIADE CASTELLDEFELS/ EUROPASCHULE DELANGERWEHE. Enguany hem continuatl’experiència engegada l’any passat ambuna escola alemana de Langerwehe.L’objectiu d’aquesta experiència éspracticar l’anglès, ja que és l’idiomacomú que podem practicar amb elsalumnes alemanys.(Nosaltres no sabemalemany i ells no saben castellà nicatalà) i gaudir de l’experiència de rebrealgú d’una altra cultura a casa i desprésvisitar un país estranger. L’únic canvi adestacar és que, com que la nostra visitaa Alemanya coincideix amb el crèdit desíntesi, el nostre crèdit de síntesi

TALLER DE SEXUALITAT I AFECTIVITAT.Vam anar al CAP a fer un taller sobremalalties de transmissió sexual i la sevaprevenció. Van parlar de com posar unpreservatiu, del tipus de malalties i coms’agafen, de com tenir una sexualitatresponsable; les monitores ens feienpreguntes sobre temes relacionats ambla virginitat, la SIDA i altres malalties.També vam jugar a jocs per informar-nos sobre el que pot passar si no prensprecaucions en qualsevol situació. Vamaprofitar per preguntar coses que noteníem del tot clares. Enzo González.

particular va sobre l’intercanvi.Van venir20 alumnes alemanys de l’1 al 8 d’abril.Durant aquesta setmana vam muntardiferents activitats per conèixer-nos,visites guiades i algunes explicacions delsllocs que visitaríem i els vam ensenyartot Castelldefels, vam visitar la sagradafamília, les rambles, el port i el Born aBarcelona, vam voltar per Sitges...A mésa més quedàvem totes les tardes i ensho vam passar molt bé.Raúl Aquilé.

25

TALLERS DE SOLIDARITAT. Vam fer untaller anomenat «just, injust» tots elsgrups de tercer i ens van explicar comestava econòmicament cada país. Aquesttaller consistia en un joc per entendrel’economia entre els països que tenienmés recursos primaris, però que desprésno són els països més rics. Ens van donaruna bossa a cada grup de 4 persones i adintre materials com llapis, compàs, full,tisores, etc. Cada grup tenia diferentsmaterial i del que es tractava erad’intercanviar un element per un altre ipoder aconseguir el que volíem, que eraaconseguir les més peces possibles i lamàxima quantitat per poder guanyar.L’objectiu del joc és entendre com vanles relacions comercials entre elsdiferents països. Marina Orós.

GIMCANA MATEMÀTICA. Com cada anya l’institut Mediterrània el departamentde matemàtiques organitza una gimcanamatemàtica amb motiu de la setmanacultural, en la qual hi ha una sèrie deproves amb la col·laboració d’alumnesdel centre. Consisteixen a anar fent unasèrie de proves cada 5 minuts amb elteu grup. Hi ha unes taules repartidesper tot el pati, on hi ha dos personesque són les que vigilen les proves. Ambcada prova guanyes uns determinatspunts i el grup que en té més guanya lagimcana. Carla Mestre.

OBRA DE TEATRE EN ANGLÈS: MURDERMISTERY. El dia 28 d’abril vam anar aveure una obra de teatre en anglès alTeatre Plaça. És una obra còmica, unahistòria de misteri basada en lesnovel·les de l’Agatha Christie. L’obratractava d’una família que teniaproblemes amb el personal i tots tenienalgun secret. Per exemple: el jardinertenia una aventura amb la criada. L’obra acaba descobrint que la criadavolia marxar d’aquella casa perquè jaestava farta i per això s’inventava unagermana bessona i un fals assassinat.

Els actors estan acostumats a fer obresa públic no anglès, així que remarquenmolt el vocabulari i la gramàtica irepeteixen frases perquè tot sigui mésentenedor. Valoració personal: ha estatuna obra entretinguda, graciosa irecomanable. Judith Zapater

26

Per fer aquest crèdit comencem amb dosdies d’activitats al canal. Anem tots elsgrups i comencem a les dotze amb lesactivitats de teoria. Portem el menjar ia les 14:00 fem una aturada i dinem totsplegats. Després a la tarda fem lesclasses practiques: piragua, canoa idragons, que són barques de deupersones amb un monitor que toca eltambor per marcar les palades, tambécanten per marcar el ritme. Desprésd’aquests dos dies d’activitats treballemun dossier al centre que analitza tot tipusd’esports, material necessari per fer-losi història de l’esport en general. AndreaPérez.

TALLER D’ALIMENTACIÓ. El motiud’aquest taller és conscienciar de laimportància d’una alimentació sana iequilibrada, a més de fer-nos veure quemolts dels ideals de bellesa que ens vénensón impossibles i de fet només existeixenvirtualment (photoshop...) Vam fer untaller d’alimentació que tractava de lesdietes per perdre pes. Vam fer unaactivitat que consistia a dividir la classeen cinc grups, cada grup tenia assignatun àpat del dia i havíem de decidir quemenjaria una persona en cada àpat sivol perdre pes sense descuidar la salut.Desprès d’això ens van posar una cançósobre una persona que es veia grassa illetja quan en realitat no hoera.Valeriya Ognyanova.

CRÈDIT DE SÍNTESI; ESPORTS AQUÀTICSAL CANAL OLÍMPIC. El crèdit de sínteside tercer d’ESO té com a tema principalels esports aquàtics que es podenpracticar al canal olímpic.

Rocío Remuiñan, 4t A1Judith Vila, 4t A2

27

FUTURS PERIODISTES... PER BARCELONA!

El 14 de març va ser el dia perfecte per anard’excursió: feia bon temps i els alumnes dequart de l’itinerari de periodisme ens dirigíemcap als estudis de Catalunya Ràdio. Va serun trajecte còmode i no puc evitar mencionar,tots ho recordareu, que creuant la Diagonalvam conèixer un personatge molt peculiar...Ens acompanyaven el nostre professor deperiodisme, el Ferran Sanz, i també el JoelBagur, la Mª Àngels Megías i la GemmaTorrentó.

Vam arribar als estudis de la cadena de ràdioi després de passar un control a l’entrada,ens vam dirigir cap a la sala d’ICat.fm, on esporten a terme les gravacions d’aquestaemissora. Allà ens van fer la primeraintroducció general al món de la ràdio.D’aquesta tasca i de fer-nos de guia pelslocutoris, se’n va encarregar un noia moltagradable que es diu Míriam, i fins i tot algunsvan arribar a connectar força amb ella... LaMíriam ens va mostrar totes les funcions quetenen els diversos botons que es trobenjuntament amb els micròfons.

Després del primer contacte amb un locutori,ens vam dirigir cap a un altre, aquest unamica més gran, on es locuten les notícies horarere hora durant un parell de minuts. Dels queestàvem presents, uns quants vam gaudird’una gran experiència: vam simular una

Vam sortir ràpidament del locutori, ja que enbreus instants havien d’entrar els locutorsprofessionals a retransmetre les notícies endirecte. Nosaltres, els aprenents, vam baixarnovament cap a la sala d’ICat.fm, on vamesperar-nos uns minuts, ja que a les onze imitja ens esperaven al locutori de la MònicaTerribas. Un cop tocades les onze i mitja, vamentrar al locutori on estava ella, una periodistamolt, molt reconeguda aquí a casa

retransmissió de les notícies tal i com se solengravar. Ens vam col·locar els cascos, vamconnectar els micròfons, va sonar la músicaque introdueix les notícies i quan ens arribavael nostre torn, llegíem ràpidament la notíciaque ens tocava. Els resultats van ser positius,el tècnic ho va gravar i vam escoltar com ensva sortir: es notava que faltava experiència,però no tothom pot presumir d’haver parlatdavant els micròfons de Catalunya Ràdio!

28

expressions que s’utilitzen en certs casos,però no només això sinó que també feia unesanàlisis i un estudi de com aquest argot anavacanviant amb el pas del temps. Anaven unamica apurats de temps, era el torn de l’ultima

secció, fins a les dotzedel migdia, la secció quemés ens va agradar.

Aquesta última seccióera conduïda pels actorsde Minoria Absoluta, elsque solen participar alconegut programa catalàd’humor: el Polònia. Vanentrar-ne sis, la taulaestava plena de gom agom. Reproduïen undiàleg tot imitant algunpersonatge dels queestan habituats a copiarcom en Rajoy, Duran,

nostra per la seva bona feina al capdavantde tots els mitjans on ha treballat. Ens varebre amb una breu salutació, ja que a la ràdiovan ben apurats de temps, i entre secció isecció, quan tenen una breu pausa. Vam serespectadors de fins a tres seccions diferents;en primer lloc, dos escriptors, juntament ambla Mònica, portaven la seva secció, que alnostre professor, en Ferran, li va agradarbastant, ja que casualment parlaven aquelldia de temes relacionats amb el PaísValencià. Convidaven els oients a trucar perrespondre les preguntes que posaven sobrela taula, i el Ferran se les sabia totes, com abon Valencià que és. La segona secció laportava un altre escriptor, i va tocar parlar del’argot, de totes les variades i diferents

29

Angela Merkel... sobretot polítics. Ens vamdivertir molt amb les seves intervencions. I aixífins arribar a les dotze, quan vam agafar lesmotxilles, vam agrair la feina feta a la Míriamamb una forta ovació i vam sortir a fora. Lapròxima destinació era el Col·legi dePeriodistes.Va ser una visita breu, jacomençàvem a estar cansats. Allà vam podertrobar tot tipus d’articles d’anys anteriors, engeneral, i particulars referents a Radio 4;articles i reportatges importants de diferentsdiaris. En el meu cas, em va cridar moltl’atenció un article del diari El País, si norecordo malament de l’any 2007. Hi advertiade l’inici d’una crisi mundial, queespecialment afectaria Espanya, i vaja si hovan encertar, després de tots aquests any encrisi i del patiment que hi ha hagut i que hi ha

Marc Foix Mayol, 4t A1

encara actualment, m’adono de l’actitudignorant d’alguns ciutadans que no creien enaquell article però sobretot l’actitud ignorantdels polítics, que davant d’aquestesprediccions, només feien que desmentir-ho,dir que eren estratègies per desestabilitzar-los, i que era una bogeria parlar de crisi quanuns polítics tan «bons» com ells estaven alcapdavant del país... I alguns encara gosendesmentir evidències com aquelles! En fi,d’estar-nos una estona a l’exposició vamveure que ja era hora de tornar. En resum,una magnífica excursió, sense cap dubte:esperem que si hem de tornar en un futur,sigui com a periodistes. Oi que estaria bé?

30

parlem d’ensenyament

Al nostre centre es van realitzar, a càrrec delscompanys de primer d’ESO una sèried’activitats per als nens de sisè de primàriadels centres adscrits. L’Objectiu d’aquestaactivitat era que els alumnes de fora, queaviat tindran l’institut com a casa seva,coneguessin els diferents espais del nostrecentre, veure el canvi a la secundària, agafarconfiança i perdre la por. Per part delsalumnes de primer, van tenir l’experiènciad’experimentar la sensació d’augment deresponsabilitat, sent «monitors per un dia».

Alumnes de primer, ensenyat a fer formesgeomètriques construïdes amb paper.

A les vuit trenta del matí els alumnes de primervan anar a l’aula de música per rebre lesindicacions del dia, es van lliurar als caps del

grup el seu itinerari i els responsables de lesproves van explicar en què consistien. Enacabat, van marxar cap al porxo i vanorganitzar-se en grups, i al voltant de les nou

Joc anomenat «de matar»

Venir... per quedar-se

i quart van arribar els alumnes de sisè. A lesnou cinquanta aproximadament va començarla gimcana lúdica però alhora formativa queva durar una hora i mitja aproximadament.Les proves estaven relacionades ambdiferents matèries.

Després de les activitats es va fer unaxocolatada aproximadament entre les 11:30i les 12 h, a continuació van reunir a tothomal gimnàs perquè cada escola cantés lacançó que tenien preparada. A les 12:30 h.va finalitzar l’activitat.

31


Els alumnes, esperant la seva xocolata per posar punt i final a la jornada

Elaine Valerie Yeahi Sergi Badia, 4t A2

Com a remat del matí, va ser servida una granxocolatada de germanor, que va fer lesdelícies de nens i més grans, en la qual vanparticipar els alumnes de sisè i els alumnesde primer... i també alguns profes. Sense capmena de dubte, aquesta activitat és positiva,i així ens ho han transmés tant alumnes com

professors que hi van participar. Van venir...per quedar-se, per fer-ho al centre que a partirde setembre serà, també, com ara ho és ides de fa molt de temps per a nosaltres, casaseva. Per molts anys!

32

LA VISITA DEL CANVI: PORTES OBERTESEl passat dia 5 de març, a partir de les 18:00 hores, es van obrir les portes del nostre institut a lesfamílies de nens que han de començar el proper curs els seus estudis d’ESO i que volien conèixer deben a prop la realitat del nostre centre. Aquesta n’és la petita crònica.

Entre les famílies que van prendre part es veiencares ben somrients i amb molta curiositat, plenesd’il·lusió i també amb alguns dubtes, que serienresolts posteriorment. Els molts assistents vanentrar a l’aula de música, acompanyats pelsnostres companys dels cicles formatius, que elsvan rebre amb la professionalitat que acostumena tenir en ocasions com aquesta, i per començarl’acte aquests mateixos alumnes van presentarl’equip directiu i el professorat participant a lesfamílies.

El director els va donar la benvinguda i els vaexplicar el Projecte Educatiu de Centre i tot allòque era necessari saber per encarar el curs vinent.També es va parlar de l’horari escolar, del serveide menjador, de l’organització del treball diari acasa i de molts més temes més. Després es vaescoltar, com sempre es fa, totes les famílies quetenien dubtes i se’ls anava responent una per una.No és poca cosa, l’elecció del centre: és realment

un pas molt important, s’ha de fer amb molta curai convençuts d’allò que s’ha triat. L’acte va estarple d’alumnes de tots els nivells i cursos del nostreinstitut, que també van aportar molta informació ivan parlar, especialment, de les seves interessantsexperiències al centre. Les famílies estaven moltcontentes de veure el bon nivell dels nois i noiesparticipants en aquesta presentació.

Tant nens com pares van fer després una visitaguiada per les instal·lacions i van poder veure lesdiferents aules, acompanyats en tot moment peralumnes i professors, que van exposar treballsrealitzats i van fer algunes explicacions de les sevesmatèries. Per als més petits es va posar en marxaun servei de guarderia mentre els seus pares igermans feien la visita. La tarda va acabar amb unpetit piscolabis ofert per per l’AMPA a la cantinade l’institut, on es van barrejar alumnes, famílies iprofessors i on van poder parlar de forma mésrelaxada d’allò important i que ens uneix a tots:L’EDUCACIÓ .


Susanna Esteban, 4t A2

33

SANT JORDI 2014Sant Jordi, farcit de roses i llibres, diada dels enamorats catalans, és una jornada que el nostrecentre celebra sempre d’una manera ben especial. En aquesta ocasió el tema central era l’amor,i l’acte va estar organitzat conjuntament pels departaments de català i castellà. Alumnes d’ESOi primer de batxillerat van recitar diversos poemes i van representar brillantment una obra deteatre, «Mar i Cel» d’Àngel Guimerà, com a plat fort. L’entrega de premis va cloure l’acte.

L’acte va tenir lloc el mateix 23d’abril i va ser presentat pelsalumnes de quart Oscar MiróBastiaans, del 4t A2, i LauraAlonso, del 4t A1, que forenintroduïts per alumnes de ciclesformatius, concretamentd’allotjament i agències. Anavapassant-se un power point ambimatges i un altre alumne dequart, Guille Trillo, tenia curadel fons musical queacompanyava cada poema. Caldestacar que l’acte, com ja esva fer l’any passat, es va repe-tir cinc cops perquè anessinpassant tots els alumnes delcentre per nivells per l’aula demúsica, espai idoni per fer-ho.

Els alumnes que prengueren part en la recitació depoemes van ser: Aroa Salazar, Maria Castillejos,Alba De Greve, David Fusté, Ismael Torras,Mònica Rubio, Inés Guerrero, Marina Alcalá, MariaPérez, Aina Padrós, Yamine López, Iker Latorre,Raquel Espiña, Sina López, Pablo Jurado, CarlaGonzález, Igor Felipe Santos, Fiamma Castro iPatricia Muñoz-Torrero Borrella. A mesura queanava transcorrent la recitació de cada poema elspèls del públic es posaven de punta, ja que vanaconseguir connectar amb els espectadors: tots ells

van fer una feina fabulosa, en laqual van demostrar la sevasensibilitat i la seva vàlua.

No tot, però van ser poemes;també es va llegir un fragmentde «Rayuela» de JulioCortázar, que va acompanyarels poemes de Tomàs Garcés,Martí i Pol, Antonio Machado,Rosa Leveroni, Salvat-Papasseit i Octavio Paz abansesmentats.

Com he esmentat al principi, perrematar l’acte hi havia un platfort, el teatre, una adaptació fetapel professor Ferran Sanz del’obra de teatre «Mar i Cel»d’Àngel Guimerà. Va ser inter-

pretada pels alumnes de literatura de primer debatxillerat: Álvaro Agustín (Saïd), Anna González(Blanca), Raúl Sáez (Don Carles), Álvaro Díaz(Joanot), Natalia Gallego (Guillem), Ana Stancu(Osman), Narcís Rodríguez (Mahomet), MartaBlanco (Ferran), Jordi Hidalgo (Hassèn), MiguelHernández (Malek) i Kaoutar Raouj (Roc). L’obrava sortir de luxe, molt ben interpretada i amb moltaemoció, dramatisme, efectes sonors especials isobretot l’evidència d’una gran dedicació, esforç ihores esmerçades perquè sortís tan bé!


34


En acabar la representaciód’aquesta obra, que té coma tema central i especial eldesenvolupament d’un amorimpossible, en alta mar, entreun pirata musulmà i unadonzella cristiana, els alumnesde cicles van procedir adesvetllar els premiats en lesdiferents modalitats delconcurs que s’havia convocatper a l’ocasió. En la pàginasegüent teniu les fotografiesde tots ells, participants ipremiats. Els alumnes del cen-tre, tant els d’ESO com elsde batxillerat i cicles, van

Marc Aguilar, 4t A1Dani Rubio, 4t A3

mostrar-se satisfets de tot eldesenvolupament de l’acte. Vamsondejar l’opinió d’alguns d’ells iens van transmetre que havia estatuna activitat a l’alçada de la jor-nada, tot i que opinaven que caliamillorar-ne alguns aspectes com elso i la imatge; algunes recitacionsno se sentien gaire bé i el powerpoint tampoc no es veia bé pel sol;des de l’organització ens han ditque es millorarà de cara a l’anyvinent. On coincidien tots era enel teatre, que els va causar bonaimpressió.

35


REPRESENTANT MAR I CEL...

36


GALERIA AMB UNA MOSTRA DE RECITADORS I DE PREMIATS D’AQUEST ANY

37

parlem d’ensenyamentGIMCANA MATEMÀTICA 2014

El dimecres dia 30 d’Abril, elsalumnes de quart d’ESO vamparticipar en una gimcanamatemàtica organitzada pelsprofessors del departament dematemàtiques del nostre centre.Aquesta activitat va començar a les9:30 del matí i va finalitzar un coptranscorregudes dues hores, és a dira les 11:30, hora del pati.

El dia no va sortir gaire bo i l’activitates realitzava a l’aire lliure, però vamanar notant el canvi de temperaturasegons anava passant el matí ifinalment va acabar fent-nos unabona jornada, en el qual vam gaudirde lles activitats proposades. Elsalumnes que vam participar enaquesta gimcana estàvem distribuïtsper grups de tres, que teníem 8minuts per resoldre les activitats.

La gimcana constava de 10 proves,per les quals havíem d’anar passantde forma rotatòria en sentit de lesagulles del rellotge. Cada una de lesproves estaven dirigides per alumnesde 4rt que s’havien presentat ambanterioritat com a voluntaris.

La valoració dels alumnes enversaquesta activitat és positiva, ja queles mates poden arribar a ser moltpesades per a nosaltres, i aquestaés una manera diferent de fer-ne,aplicar els mètodes, aprendre,adonar-te del que saps i no saps fer,i això pot ajudar-te; als alumnestambé ens agrada aquest tipusd’activitat, ja que aquest sentiment decompetitivitat que tenim per fer-ho ifer més, ens motiva.

38


També és una alternativa de poderestar més lliures, és a dir, no estaren una classe tots tancats fent el desempre, sinó que estem al pati, queés com si estiguéssim al carrer, i ambels amics fent una cosa diferent. Si amés a més el temps acompanya, ésuna bona manera de poder aprendre.Per últim, pel que fa al punt de vistadel departament, ens han comentatque tot va anar molt bé, que no hi va

haver cap problema en quant acomportament i que va anar moltrodat tot perquè ja era la quartavegada que ho feien i ja sabien comanava; també van destacar que vanveure-hi un bon ambient. Des deldepartament, per tant, estan moltcontents i afirmen que aquestaactivitat es continuarà fent. Elsalumnes també ho esperem.

Tania Cansecoi Andrea Correa, 4t A3

39

parlem d’ensenyamentFer el meu treball m’ha aportat uns gransvalors és una frase que va dir la Gemma,educadora del centre, o més ben dit unaajuda constant per als alumnes. GemmaTorrentó va començar a treballar com aadministradora, fins que un dia, podríemdir per sort, o qui sap si pel destí, es vaapuntar a un menjadorescolar; ens dos anysse’n va fer la directora illavors va començar aentendre que ellanecessitava treballaramb nois i deixar elspapers; de seguida vaacudir a la fundació PereTarrés, on pel seu esforçva aconseguir el títold’educadora social, untreball del qual parlaré acontinuació, perquèmolta gent el potdesconèixer.

Ser educadora comporta tenir un treballsacrificat, però alhora un treballagradable, dos adjectius contraris entresi, adjectius que és difícil trobar en unmateix treball, però sent educadora espoden aconseguir; és, primer, un treballsacrificat en el sentit que sempre hauràsde fer el bé per l’alumne encara que etcosti, i treball agradable en el sentit queaquest treball et dóna tants valors quepodríem dir que et fa mirar la vida demanera diferent; sí, dic la vida perquèallò que els alumnes et demostren es potaplicar a la mateixa vida personal. Una

educadora social pot treballar en vàriesbranques; n’hi ha una que té com amissió educar els nois que tenen malaconducta, a partir de parlar amb ells i fer-los un seguiment: els que s’encarreguend’aquesta faceta solen ser psicòlegs. Lasegona, que és en la qual ens centrarem,

té principalment com amissió acompanyar elsalumnes que presentenalguna dificultat, ja siguifísica o psicològica, através d’acompanyar-los a les classes, ajudar-los a fer la seva feina osimplement quedar-seamb ells per donar-losuna mica de confiança.

L’institut Mediterràniaés un molt bon centre enaquest sentit, perquèdeixa a l’educadora queactuï de forma lliure, així

que la Gemma,que és l’educadora delnostre centre, es pot moure fent el que aella li sembla millor amb els alumnes queajuda. Parlant precisament amb unsquants d’ells, he descobert que sel’estimen i que estan molt satisfets ambla seva ajuda. De fet, m’han dit que ésunes de les millors que han tingut i de lesque més els ha ajudat, i que amb ella alcostat se senten amb més confiança iesperen seguir més anys amb ella.

Gràcies, Gemma!

UN TREBALL PER DESCOBRIR, UNA GRAN PERSONA

Marc Aguilar, 4t A1

Gemma, amb alumnes..

40


Les xerrades es van dividir en sis àmbits,ja que no a tots no els alumnes elsinteressen els mateixos camps. Repartitsper les diferents aules de l’institut, es vafacilitar així que cada alumne poguésescollir quina era la xerrada que més liinteressava. Hi havia dos franges detemps, una de 12 a 13 h. i la segona de13 a 14 h. Aquí en teniu l’explicació delsdiferents àmbits:

El primer estava dins del bloc Científic-Sanitari i van acudir set professionals perexplicar el seu ofici i resoldre dubtes; van

Al Medi parlem del futur... i el construïm

ser els següents: Conxita Gonzalo,Doctora pediatra; Esther Cifuentes,Infermera d’adults; Carla Morte,psicòloga Clínica; Susanna Moya,Fisioterapeuta; Josep Mengod, veteri-nari, Miguel Ángel Álvarez, Infermer, iIngrid Casanovas, estudiant infermeria.

El passat 25 d’Abril el centre va organitzar unes xerrades per orientar els alumnes i

aclarir-nos dubtes sobre què es el que podem estudiar i a què ens podem dedicar en un

futur. Van assistir-hi diferents professionals, que van ser rebuts pel coordinador de quart

i per l’equip directiu a la sala de professors. Després van pujar a les aules que tenien

assignades i ens van acompanyar durant dues hores.

El segon estava dins del bloc científic-tecnològic; en aquest cas van acudir sisprofessionals, que van ser els següents:Juan José Sáez Jiménez, consultorinformàtic de negocis; Maria TeresaBartrolí Soler, arquitecta; Antonio Bernal,El primer grup

El segon grup

41


El quart grup

Astrònom; Joan Pérez Agudo, enginyermecànic; Daniel González, òptic-optomestrista i audioprotesista i JaimeBusto, enginyer robòtic, cicles de grausuperior.

El tercer estava dins del grup del social,al qual van acudir cinc professionals, quesón els següents: Raquel Fernández,advocada; Sònia Robres, economista;Alba González Castellví, psicòloga-coaching-dinàmiques de grup; ArantzazuApraiz, educadora social i AnaHernández, promotora ambiental.

El quart grup estava dins del sectorhumanístic, format pels següentsprofessionals: Marta Granel Dalmau,bibliotecària; Jordi Notó i Brullas,periodista; Assumpta Bisbal Adorna,publicista; Rubén Buenadicha, magisteri/art dramàtic i Carles Marín, pedagog.

El cinquè estava més orientat a aquellsalumnes que tenien clar que no volien ferbatxillerat i s’orientaven cap al mónlaboral, però específicament d’oficis; elgrup es deia, evidentment, Món laboral/Oficis, i el formaven: Aroa PérezGamero, perruqueria; EduardoMaturano García, cuiner; Carles SeguraMontoro, bomber, i Laura Jiménez,mosso d’esquadra de proximitat.

El tercer grup

El cinquè grup

42

parlem d’ensenyamentPer finalitzar acabarem comentant eldarrer grup: el Món laboral/Serveis, sónels següents: José Manuel Pelayo, cicleformatiu T.I.S; Dídac Cabanillas,Practicum Grau C.A.F.E. al departamentd’E. física; Julián Gómez, enginyeriaelèctrica-cicles grau mitjà; Begoña LópezCorberó, gerent agència de viatges iPedro Flores Morales, manteniment.

Cal esmentar que elperiodista Jordi Notó iBrullas, com heu vist undels participants, va tenirl’amabilitat de regalar-nos un llibre seu, signat idedicat, per a labiblioteca del nostrecentre. Des d’aquí liagraïm el gest i aprofitemper agrair a tots elsparticipants haver-nosdonat part del seu temps.

Per finalitzar, hem pogutparlar amb diferentsalumnes i ens hantransmès una altavaloració d’aquestesjornades, ja que els hanajudat a aclarir dubtes i elshan ensenyat que hi haoficis que poden sermeravellosos. Personal-ment crec que aquestesjornades s’han de seguirorganitzant ja que és una

bona manera que els alumnessiguin conscients de quin és el futurque ells mateixos han de construir,i com els professionals ens han ditmolt bé, amb esforç i dedicaciópodem arribar a aconseguir tot elque ens proposem.

Notó, signant el llibre

Natalia Fernàndez, 4t A3

43

parlem d’ensenyamentEns hem mullat amb el «mulla’t»

«Més enllà de la mediació: pràctiques restauratives i enfocament sistèmic»

El passat 9 i 10 de maig es van celebrar les

jornades de mediació a la Universitat de

Barcelona i per primer cop, comptaven amb la

participació d’una integrant del nostre institut:

és la incomparable professora de música

Cristina Montañés, que ja fa anys que col·labora

amb la Universitat, ja que va fer

un curs de mediació organitzat

per l’ICE dirigit per Toni Giner i

Blanca Barredo.

Però el que a nosaltres, com és

lògic, ens interessa de debò és

l’aplicació pràctica dels

ensenyaments que ens pot

transmetre als alumnes del

nostre centre; en aquest sentit,

Cristina tenia l’oportunitat de

presentar el «Mulla’t», una assignatura que

porten a terme els alumnes de quart de la ESO.

La idea va sorgir ja fa dos anys, amb el

departament d’educació física com a promotor

i responsable. L’assignatura tracta d’ajudar en

el desenvolupament de competències socials i

humanes i interactuar amb garanties amb la

resta d’integrants del nostre centre i també de

fora, dintre dels nostres àmbits concrets. La

Cristina tenia la responsabilitat de presentar un

treball conjunt, i ho va fer amb nota, com era

d’esperar. A la conferència van assistir com a

públic unes 150 persones de diferents àmbits,

però destacaven sobretot advocats, ja que la

conferència tenia com a tema estrella les

«pràctiques restauratives».

Aquestes «pràctiques» es basen en la

intervenció dels «ofensors» amb els «ofesos»,

de qualsevol àmbit. Tracten de posar en comú

les causes dels fets ocorreguts i de donar

explicacions vàlides per les dues bandes, i així

l’afectat pot rebre explicacions del perquè de

tot plegat i sobretot ajuda a ser millor persona.

Cristina, crec que ho hem resolt amb bona nota.

Ens hem mullat!Bryan Bonilla, 4t A3

A la presentació de la uni..

44

parlem d’ensenyamentL’HORT DE L’INSTITUT... L’HORT DE L’INSTITUT... L’HORT DE L’INSTITUT... L’HORT DE L’INSTITUT... L’HORT DE L’INSTITUT... RENEIXRENEIXRENEIXRENEIXRENEIX

Aquest any, hem vist com el projecte de l’hort que es vaposar en funcionament fa dos cursos ha reviscolat amb força,gràcies a la implicació i empenta de diversos membres delDepartament d’Orientació, coordinats per la Gemma Torrentó,i que ha comptat amb la participació d’alumnat de segon iquant del centre, que han fet una bona feina, i la col·laboraciópuntual del professor Ferran Sanz.

S’han plantat mongetes, raves, tomàquets, blat de moro,enciams i cacauets, amb resultats diversos. Els alumnes hanaprès els cicles de cada producte, a treballar la terra, a cuidari a respectar el medi ambient... Han après també a regar, apreparar la terra per al cultiu, a treure les brosses dolentes...i molt més! Ara s’estan recollint ja els fruits i la satisfaciópel treball realitzat és màxima. Fins i tot han confegit undossier a mode de resum de les actuacions que han dut aterme i n’han repartit còpies per als que hi han col·laborat.

Bryan Bonilla, 4t A3

Els «pagesos», al’hortet de l’institut...

Mostra de productes...

Per part dels promotors de l’activitat se’nsha assegurat que la intenció és continuarl’any vinent amb més ganes encara i aixímateix, mirar d’ampliar el terreny on s’hicultiva, i així mateix tenir tota la terra enproducció durant tot el curs lectiu.Enhorabona a tots els que heu participaten el projecte de l’hort del centre!

45

entrevistem...

Has estat seguint els actuals esdevenimentsque s’estan produint a Ucraïna? Sí, els he estatseguint diàriament per internet a pàginesucraïneses i russes (websd’articles amateur, versióde Facebook eslau, etc), isetmanalment per contactedirecte telefònic. No heestat escoltant el que es diua la televisió perquè crecque hi ha coses ques’exageren molt i d’altres ales quals no se’ls dóna lasuficient importància.

Com que dius que hasestat en contacte ambfamiliars o amics del teupaís, ens pots dir què enpensen? Sí, he estat encontacte amb ells; amb l’avi cada setmana pertelèfon, i amb els tiets quasi cada dia per Skype.L’avi viu a la ciutat de Lviv, que és on vaig néixerjo. És una ciutat molt patriota i nacionalistaucraïnesa. En general no hi havia tantes revoltesa Lviv com a Kiev o a l’est del país, que és on méspoblació d’origen rus hi ha. En general pensenque Rússia s’ha aprofitat d’un moment de divisióde pensaments al país per crear encara mésconfusió, introduint soldats armats a Crimea perexemple i provocant que la població de Crimeaes vulgués independitzar, vist el suport indirectede Rússia. Després que s’independitzessin, nooficialment, Putin ha retirat la seva gent i haprovocat que encara més russos que viuen a

Ucraïna vulguin fer independents les sevesprovíncies de l’est d’Ucraïna i si pot ser annexar-les a Rússia. No és just per a la gent ucraïnesa

que viu en aquestesprovíncies, no és culpaseva la immigració russaque hi va haver, i si alsrussos no els agrada,haurien de tornar al seupaís i deixar d’intentartreure territori a un altre.

Què penses de l’actualgovern pro occidentald’Ucraïna? El govern prooccidental es vol acostar ala Unió Europea, però jo,sincerament, crec quetampoc val la pena, almenys a curt termini. El

país va passar una època certament terrible ambla «Perestroika», i bàsicament es tornaria arepetir. Crec que tant Rússia com la Unió Europea(i els Estats Units) es volen aprofitar d’Ucraïna itenir-la com a frontera final d’occident ambl’orient. A llarg termini la integració potser seriabeneficiosa per la gent i el país en general, peròsincerament és molt difícil de pronosticar.

Vistes les teves respostes, et sents identificat,amb la mentalitat pro europea... Què t’ha portata sentir-t’hi en tan alt grau? Definitivament emsento identificat amb la mentalitat pro europea,però encara més amb la sensibilitat ucraïnesa.Crec sincerament que hi ha aigua contaminada

«Em sento identificat amb la mentalitat pro europea,però encara més amb la sensibilitat ucraïnesa»

Stepan Nabytovych, ciutadà de Castelldefels d’origen ucraïnés i estudiantuniversitari, ens dóna amablement la seva opinió sobre la situació que viu el país

46

entrevistem...

als dos costats del pont... i jo em quedo dalt delpont! En la meva opinió, prefereixo que el país esquedi independent tant de Rússia com de la UnióEuropea, que sigui totalment independent i esvalgui per ell mateix.

Què penses dels darrers esdevenimentsviolents ocorreguts a l’est del país? Ara mateixtambé hi ha innumerables baralles entre proeuropeus i pro russos, i crec que ho porten a gransextrems, més enllà del que és una protesta. Hi hamassa violència, i la gent que participa en aquestsactes vandàlics va a més sense adonar-se del queestà fent. Fins i tot es comenta que Putin enpersona ho té vigilat i subministra armament sensenúmero de registre als pro russos a través deterceres persones, a més de patrocinar assalts acomissaries, etc. Tot plegat és terrible!

Quins creus que haurien de ser els següentspassos de cada bàndol? Els ucraïnesos tenen porde ser tan agressius com el pro russos o russos,ja que són molt inferiors en nombre i en potencial,si es fiqués Rússia, oficialment, en la baralla. Elsucraïnesos es mantenen a la defensiva i hocontinuaran fent, mentre que els pro russos, vistala situació actual de Crimea, intentaranindependitzar tants territoris amb poblaciómajoritària russa com els sigui possible. Va haver-hi un punt en el qual el ministeri de defensa vaenviar cartes a casa de tots aquells que ja havienfet el servei militar, per avisar que estiguessinpreparats per a una possible guerra civil.

Quins t’agradarien que fossin? Quina soluciócreus que podria acabar amb el conflicte? Nopuc donar una resposta clara. Pel que fa als prorussos, hi ha una paraula que els defineix, ques’usa a l’oest del país entre la gent nacionalistaucraïnesa: «moskali». Els «moskali» són russos

que viuen a Ucraïna des de fa un parell degeneracions i als quals no els agrada ni el menjar,ni les dones del país, i tampoc no volen aprendrela llengua, ni que sigui per respecte o curiositat.Crec que aquests «moskali» s’haurien dereplantejar el que estan fent amb la seva vida aun país on realment no estan a gust, i per tanthaurien de marxar a Rússia, que és la sevapàtria. Defensaven que Crimea abans va serrussa, i que per això era legítim que la tornessina tenir. Bé, per què no demanen Alaska, també?

Vols afegir-hi alguna observació o opinió més?Voldria afegir que s’està creant una imatge moltnegativa del país en general, i ho entenc, peròtambé cal saber que el país des de sempre ha estatple de població russa (sobretot a l’est) i tot i aixòmai no havia passat res semblant. Sempre ens hemsabut comportar amb els russos i ells ambnosaltres, mai s’havia arribat a la violència permolts desacords que tenim amb ells. Van arribarbuscant una vida nova a un país nou, se’ls vaacceptar sense dubtar, i ara... ens l’estan clavant!

Moltes gràcies! A vosaltres!

Tobías Gómez, 4t A1, i Raúl Serrano, 4t A3

47

entrevistem...

Els viatges de la Mireia TortLa Mireia Tort és una professora de llengua catalana de l’Institut Mediterrània. La vaig tenir a tercer del’ESO i vaig estar molt a gust amb ella, ja que ens enteníem molt bé com a profe i alumna, tot i teniralguna que altra conversa pel meu comportament. He après molt dels seus consells i intento seguir-losen certes situacions. És molt bona tant professionalment parlant, és a dir com a professora, peròsobretot com a persona. Pels que us pregunteu el motiu de fer-li una entrevista i interessar-me perella, us diré que tinc unes quantes raons: primer, em venia de gust fer algun treball diferent als que hefet fins ara a periodisme, i llavors se’m va acudir fer una entrevista a alguna persona especial, importantper a mi, i vaig pensar en la Mireia, una persona apassionada per viatjar arreu del món. Segon, emsemblava un tema molt interessant ja que a mi també m’encanta conèixer món, i donar a conèixer lesexperiències de la Mireia em va semblar una fantàstica idea. És un treball que he fet amb ganes ientusiasme. A part, com que aquest any no l’he tingut de profe, era una manera de tornar a compartiruns moments amb ella. Espero que us agradi i us serveixi per conèixer una mica més aquesta fantàsticapersona i professora de l’Institut Mediterrània!

Per què t’agrada tant viatjar? Viatjar per mi és unamanera de conèixer món i també de conèixer-mea mi mateixa, és una manera d’obrir el meu cor.

El teu primer viatge pel teu compte on va ser? Elmeu primer viatge va ser als 17 anys, quan vaiganar a estudiar a Irlanda, durant mig any.

Des de quina edat et ve la teva ‘’passió’’ per viatjar,de manera sistemàtica? Des de sempre. Amb lafamília em vaig recórrer tota Espanya, i un cop vaigtenir els divuit anys tot el que he pogut...

T’agrada viatjar sola o acompanyada? Són formesdiferents de viatjar. El cert és que els viatges quehan estat més emocionants i que m’han marcatmés han estat quan he anat tota sola.

Quins avantatges creus que té viatjar tota sola? Ésmolt més fàcil connectar amb el lloc que estàsvisitant: amb la seva gent, les seves tradicions, elsseus costums... i fins i tot amb el paisatge!

48

entrevistem...

Quin lloc visitat t’ha impactat més? M’hanimpactat molts llocs i molts moments (recésbudista a Lumbini, dormir en una tenda decampanya al cotat del llac Tsomoriri a 4600 metresd’altitud, veure una posta de sol des de San Juandel Sur a Nicaragua...), però si entenem impactarper emocionar... conviure amb les ètnies del sudd’Etiòpia va ser una experiència més queemocionant. No l’oblidaré mai.

Quina ciutat, lloc i ètnia t’ha agradat més? SantFrancisco és molt bonica. Istanbul té molta força.Benarés és molt especial. Però sens dubte... laciutat en majúscules és... París, no em cansaria maid’anar-hi. Qualsevol lloc pot ser especial. Emquedo amb la pau que es respira al llac Dal aSringar amb l’energia que desprèn l’estepa deBoudhanath a Kathmar Dú, la màgia de la plazaDjemà-el-Fna de Maraqueix, o el misteri de labadia d’Halong a Vietnam. Pel que fa a l’ètnia...els Hamer de la riba del riu Omo al sud d’Etiòpiaem tenen enamorada. El poder dormir, menjar,conviure amb una tribu d’aquesta ètnia va fer quem’hi sentís molt connectada.

Quan vols visitar un lloc ho fas per alguna cosa enconcret? És a dir, és un lloc de què te n’han parlatbé o perquè hi ha una cultura, menjar, paisatge ores que t’agradaria veure d’allà? Els destins queem són més atractius són aquells que estan poccontaminats pel turisme; llocs on la gent té lamirada neta, un somriure als llavis, on no hi hapressa, on tot allò que es té és el present. Endefinitiva, els llocs on connectes realment ambles emocions.

Viatjant coneixes molta gent, sobretot si viatgessol; has conegut persones actualment importantsa la teva vida en un viatge dels teus? Sí, tot viatge

49

entrevistem...

especial et porta a conèixer persones especials.Viatjar és contactar amb les persones que hi viuen.

Tornaries a repetir algun viatge? Sé que tornaré aNicaragua, a Etiòpia i al Nepal. Van ser llocs on emva tocar anar-hi en el seu moment i sé que emtocarà tornar-hi...

Ens recomanes algun lloc del món en concret? Elmón és ple de llocs especials que esperen que elsdescobrim.

Quin es el teu proper destí? Tinc un viatge pendentque se m’ha anat resistint: el Tibet.

Paula Miró, 4t A1

50

entrevistem...

«Recomano als alumnes estudiar allò que més els agradi»«Recomano als alumnes estudiar allò que més els agradi»«Recomano als alumnes estudiar allò que més els agradi»«Recomano als alumnes estudiar allò que més els agradi»«Recomano als alumnes estudiar allò que més els agradi»En aquesta edició de la revista entrevistem una psicòloga de Castelldefels, Ana Sánchez.En aquesta pàgina ens explica la seva experiència i el seu recorregut acadèmic, aixícom la dificultat que entranya aquesta professió, tan vocacional.

T’agrada el teu treball? La mevafeina m’agrada molt.

Què va ser allò que et va inspirar aexercir aquesta professió? Des desempre que m’havia agradat,recordo de petita que em compravaals quioscos fascicles sobre eltema. Però que jo estudiéspsicologia va ser decidit mésendavant, perquè en un principi emvaig matricular en dret... i nomésvaig durar un dia! Vaig canviar-mede carrera perquè no m’hi veia, la veritat. Sort quehavia estat acceptada a totes dues!

A quina edat vas començar a treballar? A treballar,amb 21-22 anys, però no de psicòloga. En aquellaépoca estava estudiant i compaginava els estudis ambla feina. Vaig treballar a Correus els estius i en altrestemporades treballava caps de setmana i vacancesen una residència de gent gran. Aquesta experiènciaper a mi va ser molt gratificant, tant pel tracte ambels ells com perquè vaig prendre molta consciènciadel que significa la vida.

T’ha costat molt arribar on has arribat? Ha sigut uncamí llarg, però sempre he anat encaminada a estaron estic ara. És a dir, he treballat també com aadministrativa i les feines comentades abans, i sovinthe compaginat les feines amb més formació

De petita tenies clar, professionalment parlant... Crecque de petita no tenia res clar, ha sigut més endavantquan m’he adonat que volia dedicar-me a això.

On vas començar a treballar de psicòloga? Amb lespràctiques de la Universitat, en un CAP, i després alcap dels anys i de fer un Master, un post-grau i diferentscursos, finalment, vaig llogar un despatx en un centremèdic.

Després vaig treballar en el Grupde Dones de Castelldefels, i arasóc al Frederic Mompou atenentvíctimes de violència de gènere.També treballo a un centre mèdici des de fa uns mesos tinc unaconsulta privada, que era un delsmeus objectius laborals.

Vas començar a treballar en unentorn específic? Sempre hetreballat amb adults i adolescents,perquè la meva preparació

bàsicament ha sigut en aquests perfils; a vegadesamb nens, però des de l’assesorament als pares.

Quins estudis vas haver de fer per a ser psicòloga? Iquant temps vas trigar a treure’t la carrera? Vaigestudiar psicologia a l’Autònoma. En aquell momentla durada eren cinc anys; a cinquè van canviar el plad’estudis i passà a durar-ne quatre.

En quin grau de dificultat situaries l’esforç que s’hade fer? És difícil de contestar perquè és molt relatiu.Recordo que hi havia assignatures amb les qualss’havia de treballar més i altres que potser per a mieren més senzilles, però ja et dic que això és moltrelatiu, en funció de les capacitats i ganes de cadascú.

Recomanaries aquesta professió? Per què? Larecomanaria si t’agrada. Crec que dedicar-te a lapsicologia si no tens empatia o no t’agrada ajudaremocionalment la gent, esdevé una feina dura. Crecque és fonamental estudiar el que t’agrada. A mésara amb tanta crisi, sense feina, encara amb mésmotiu recomano estudiar amb ganes el que agradi.

El que més i el que menys t’agrada del teu treball?M’agrada tot. El que menys... Hauria de pensar-ho!

Tania Canseco Ramos, 4t A3

51

entrevistem...

Divendres dia 23 de maig vam tenir el plaer de

mantenir una interessant conversa amb

l’excel·lent professora i tutora nostra: l’Eva

Romagosa i Queraltó.

Vam poder parlar sobre diferents temes, tant

en els àmbits acadèmic com personal. Ens vam

voler centrar més en els acadèmics que no pas

en els personals, tot i que

ens va deixar penetrar una

mica en el seu món particular.

Ens va explicar breument el

procés que la va dur a arribar

on és i com ho ha aconse-

guit: amb constància i esforç.

Ens va dir que va començar

professionalment parlant a

l’hostaleria, amb un negoci

que ella mateixa dirigia;

després d’uns quants anys

dedicant-s’hi i com que tenia

la carrera de filologia a la

butxaca, va decantar-se pel tractament amb

adolescents, ja que li agrada força. Actualment,

com sabeu, és professora del nostre meravellós

institut. Als seus inicis al centre exercia com a

professora de llengua francesa i després va

passar a fer català, ja que gaudeix de la

capacitació necessària per fer-ho. I en la nostra

opinió, ho fa més que bé.

Precisament com a professora de llengua

catalana i literatura i tutora que és nostra,

observem que a les seves classes busca un bon

ambient de treball i uns alumnes responsables,

tot i que sovint som una mica difícils.

A més a més, exerceix com a tutora de l’aula

d’acollida i també coordina totes les incidències

i les sancions del centre. Una

feina molt esgotadora, però

tot i això diu que està molt a

gust en aquest centre i que

és tutora d’un grup magnífic,

una mica xerraires al principi

però també treballadors, per

bé que sempre hi ha

excepcions, és clar...

Tot això ho compagina amb la

seva família i els seus amics,

que veu sempre que té una

oportunitat per fer-ho; no és

fàcil aconseguir-ho, però ella

i el seu marit es coordinen molt bé. Ens va

confessar, per acabar, que quan té una estona

lliure li agrada sortir a córrer per «oblidar-se del

món». I és que... qui no busca el seu espai? Tots

ho fem i ella, per sobre de tot, és humana... I

una gran persona!

Conversant amb l’Eva...

Bryan Bonilla i Natalia Fernández, 4t A3

52

temps de lleure...temps de lleure...temps de lleure...temps de lleure...temps de lleure...

DiccionariManga

El manga, també conegut com a còmic japonès, és un entreteniment que ha passat de ser una aficióestranya, reservada a uns pocs individus considerats «frikis», a estendre’s pel món sencer i convertir-seen una afició d’allò més habitual, fins al punt que el Saló del Manga es repeteix cada any a Barcelona,s’obren botigues especialitzades per a vendre només manga i merchandising, i es celebrenesdeveniments tot sovint. Però, tot i així, l’argot que utilitza aquesta gent a vegades pot ser desconegutper a nosaltres: què és un «cosplay»? Qui són els «Otakus»? Què vol dir que una cosa sigui «Moe»? Perentendre aquestes paraules i d’altres, he redactat a continuació un «Diccionari del manga».

«Manga», escrit en kanji

Anime. És l’animació japonesa (col·loquialmentconeguda com a «dibuixos animats»). Normalmentés inspirada en un manga, però a vegades surt d’unvideojoc o d’una novel·la lleugera. Només elsmanguess, novel·les o jocs més popularsaconsegueixen ser animats, i sempre és unreconeixement importantíssim per a l’autor del’obra original perquè significa que fa bé la feina.

Character song. És una cançó suposadamentcantada per un personatge d’anime. El cantant ésla mateixa persona que li posa veu al personatge ila lletra sol anar també d’acord amb la personalitati el paper que fa dins la sèrie.

Cosplay. És una subcultura japonesa que consisteixa disfressar-se d’un personatge de manga, animeo videojoc. La paraula cosplay ve de les paraules

Cosplay de Sakura, la Caçadora de Cartes

angleses «costume» (vestit) i «play» (joc). Aquellqui fa cosplay s’anomena cosplayer, i n’hi haalguns, els que s’hi dediquen més seriosament,que creen vertaderes meravelles, tot imitantexactament el personatge original. Al Japó sónpopulars els concursos de cosplay, on es mostrenels millors conjunts de cada participant.

Dandere. Les Dandere són unes de les moltesnoies classificades dins del que els Otakusanomenen un «estereotip d’anime» (és a dir,estan dins una categoria de noies quecomparteixen totes les mateixes característiquespsicològiques, i en alguns casos algunes defísiques). Les Dandere són noies callades i tímides.Però un cop coneixen les persones «indicades»es tornen molt afectuoses i, progressivament,extrovertides.

Exemple d’anime: Lucky Star

53

temps de lleure...temps de lleure...temps de lleure...temps de lleure...temps de lleure...temps de lleure...temps de lleure...temps de lleure...temps de lleure...temps de lleure...

Dojikko. Estereotip d’anime. Les Dojikko són noiespocatraça però alhora molt boniques, per la qualcosa mai ningú s’enfada per les seves pífies, sinóque diuen que les fan fins i tot més adorables.

Doujinshi. El doujinshi és el manga fet peraficionats però amb els personatges i la tramad’alguna obra ja creada, i els més ben fets surten acerts esdeveniments o fins i tot en botigues. Espodria definir com un «fanfic» en versió manga.La majoria són de temàtica sexual.

Ecchi. És un gènere d’anime que inclou un tocd’erotisme combinat amb comèdia, però sensearribar a mostrar res explícit. Una escena típica d’unanime Ecchi seria un noi que entra a una habitacióon hi ha una noia cambiant-se o en roba interior, iper la sorpresa es posa vermell i li surt sang delnas mentre ella crida. També són típiques delsEcchi les bromes amb doble sentit o els acuditsverds. Dins la comèdia, és el gènere més divertitperquè no es solen censurar ni vetar les bromesefectuades.

Ending. L’ending surt al final del capítol, just abansde l’anunci de l’episodi de la següent setmana. Vaacompanyat d’una música determinada i hi surtenimatges de l’anime, això sí, sense so. Són el quenormalment anomenaríem els crèdits tradicionalsd’una pel·lícula, on hi apareix la informacióreferent als que han fet possible que aquell animesurti a la llum.

Galge. Són jocs de simulació de cites, amb gràficsd’estil anime. La gràcia d’aquests jocs és que eljugador serà posat cada dos per tres davant desituacions en les que podrà seguir avançant dedues o més maneres dierents (per exemple, unanoia li plantejarà una pregunta i tindrà tres opcionsper a respondre-la).

En aquests jocs, el protagonista (masculí), sol tenirel nom que el jugador escull. Viu una històriad’amor amb una o vàries noies boniques (nosempre a la vegada, sinó que són historiesalteratives anomenades «rutes») que pot acabarde diferents maneresm, tot depenent de lesopcions que vagi escollint el jugador al llarg de lahistòria. Hi ha alguns galges, però, en que laprotagonista és una noia i els pretendents, noismolt atractius. Els Galges amb contingutpornogràfic, que també n’hi ha, reben el nom de«Eroges».

Harem. L’harem és un gènere d’anime on elprotagonista (normalment masculí) té un grup denoies al seu voltant que estan enamorades d’ell, irivalitzen pel seu amor. Normalment, el noi nos’adona o no en fa cas i la història juga a confondreal lector fent que se’l relacioni amb una i amb unaaltra, sense definir-ne una parella clara. Hi ha unsubgènere que s’anomena «Harem revers» quees dóna quan és una noia qui té diversos nois quela pretenen.

Una Dojikko en una escena típica, tombantel té que acaba de preparar.

Les calces són un element típic dels Ecchi

54


Hentai. És l’anime de contingut pornogràfic. Sónels únics animes on la censura no és mai present iel contingut sexual és explícit.

Idol. Un Idol japonès (que, per molt que la paraulasigui gairebé igual, no es correspon amb la paraula«ídol» del català) és una celebritat que ha assolitfama al Japó, en gran part per la seva aparençafísica. El terme usualment es refereix a celebritatsfemenines japoneses que van des d’adolescentsfins a joves de poc més de vint anys, que sónconsiderades boniques i/o adorables i hanaconseguit fama gràcies a la publicitat en elsmitjans de comunicació. Els Idols japonesos sónmajoritàriament cantants i actrius, models (en elcas de les dones) que apareixen a revistes, anuncisde televisió i internet. Alguns d’ells tambéapareixen com a «personalitats» de la TV.

Josei. És una de les cinc demografies d’anime. Joseivol dir literalment «femení», per tant, són animesdirigits a dones joves i adultes. Els animes d’aquestgènere mostren la vida de dones que viuen al Japó.Tot i que n’hi ha alguns que segueixen noies quevan a la secundària o a la universitat, la majoriasegueixen les experiències diàries de donesadultes. Alguns exemples de Josei són: Usagi Drop,Nana, IS o Nodame Cantabille.

Kodomo. Kodomo vol dir «nen», en japonès, pertant els Kodomo són animes dirigits a nens. Escaracteritzen per l’absència de fanservice i altres

Rosario + Vampire és un bon exemple d’Harem

escenes dirigides a públic adult. Fan servir unhumor molt blanc i mostren temes i conceptesdestinants als nens i la família. Són la visió méscomuna que es sol tenir dels dibuixos animats engeneral. Alguns exemples en són Doraemon,Hamtaro, Hattori el Ninja o Rantaro.

Kuudere. Estereotip d’anime. La denominacióprové dels termes Kuu («Cold», que en anglèssignifica fred) i Deredere (Amorós). Són semblantsa les Danderes: són callades, no es realcionen ambgaire gent, i se n’aparten, però la diferència ésque les Kuuderes ho fan per indiferència cap alsaltres. No donen importància a l’amor ni alssentiments aliens. N’hi ha que són malvades,pesades i (algunes) fins i tot cíniques.

Light Novel. Una Light Novel (traduïda al catalàcom a novel·la lleugera) és un tipus de novel·lajuvenil japonesa, amb il·lustracions d’estil manga,que es publica per capítols en una revista o diari, ies recopilen en llibres d’unes tres-centes pàgines.Sovint s’adapten al manga o a l’anime, tot i que avegades també es dóna el cas contrari. Compradescom les novel·les occidentals, solen tenir títolsmolt llargs per a què el lector sàpiga de què va lahistòria que llegirà.

Live action. És la serialització amb actors de carn iossos d’un manga/anime/light novel/etc. Lamajoria són rebutjats pel públic per canvis de guióo per falta de semblança física entre l’actor i elpersonatge o personatges als quals interpreten.

Una Light Novel

55

temps de lleure...temps de lleure...temps de lleure...temps de lleure...temps de lleure...temps de lleure...temps de lleure...temps de lleure...temps de lleure...temps de lleure...

Lolita (sovint abreujat com a Loli). Estereotip.Normalment, són noies menors de 16 queaparenten menys edat, encara que a vegades laseva edat real també pot ser inclús major. Altresvegades fa referència a nenes, directament. Sónnoies amb trets infantils molt notables, que vandes de la poca alçada, fins a les típiques dues

cuetes, passant pels pits plans, les galtesvermelles o altres trets per l’estil. D’aquí surt tambéel terme «Lolicon» (Complexe de Lolita).

Mahou Shoujo. És el gènere d’anime protagonitzatper una nena o noia amb poders màgics o unobjecte màgic que l’hi dóna. Les protagonistessolen poder transformar-se i duen vestits moltdetallats i considerats «bonics», cosa que fa quesigui un gènere molt atractiu per a nenes i noies.«Mahou Shoujo» vol dir «noia màgica».

Manga. És la paraula japonesa per designar, engeneral, qualsevol tipus de còmic, tot i que foradel país la paraula fa referència només al còmicdel país i a l’estil de dibuix pel qual es caracteritza.

Mangaka. Són els dibuixants de manga.

Meccha. (pronunciat com a meca) És un subgènerede la ciència ficció, on apareixen un tipus de robotsamb el mateix nom que el gènere. Un Meccha, enciència ficció, és un vehicle de grans dimensions

controlat per un o més pilots, que té parts que espoden moure com ara braços o cames, i varien enel seu ús depenent de l’obra de ficció a la qualpertanyen.

Moe. Estereotip d’anime. Moe són aquellespersones que al veure-les sents la irrefrenablenecessitat de dir «Kawaii!!», o el que és el mateix:«Que maco!, Que tendre!, Quina cucada! o Quinencant!». Són personatges que, facin el que facin,seguiran sent adorables a ulls de l’espectador. Japoden caure, ensopegar, tenir menjar a les dentso enfadar-se, tard o d’hora es posaran vermells iposaran aquella cara rodona i adorable perquè elmón sencer es fongui. En la seva majoria són noiesjoves, nenes, o noies que semblen nenes (Lolites).És l’aura d’eterna innocència el que defineix unapersona moe.Escena del Live Action del manga Kimi ni Todoke,

un dels més ben acollits pel públic

A vegades, els personatges Moe duen orellesd’animals que les fan encara més irresistibles

Opening. És la introducció que hi ha al principi decada capítol d’anime. Va acompanyat d’una músicadeterminada i hi surten imatges sobre l’anime (avegades sobre la mateixa sèrie, a vegadesespecialment dissenyades perquè vagin acordamb la música triada). Bàsicament, és el queanomenaríem «caràtula d’entrada». La funcióprincipal de l’opening és donar la informacióreferent a la gent que ha contribuït a fer-lo (l’autor,l’estudi, els «seiyuus», sponsors, etc.)

56


Otaku. Un Otaku, a la cultura occidental, és unapersona aficionada al manga i a l’anime. Al Japó,en canvi, és una paraula amb certes connotacionsnegatives utilitzada per parlar d’una personaenganxada a qualsevol afició, però d’una maneramalaltissa.

OVA. Un OVA (Original Video Animaion) és unepisodi especial d’un anime, normalment noemès per TV, però sí inclòs en el DVD recopilatoride la sèrie fet per a la venda al públic. Tambés’anomenen OVA als animes de molt poca durada(2-3 capítols)

Seinen. Demografia. És un gènere d’anime enfocatprincipalment a homes de 18 anys o més. Esdistingeix per les seves trames complexes, el seudibuix detallat i elaborat i la introducció decontingut pornogràfic en alguns casos. Algunsexemples de Seinen són: Umineko no Naku koroni, KissxSis, Bokusatsu Tenshi Dokuro-chan o K-ON!.

Seiyuu. Actor de veu japonès. La feina d’un seiyuues concentra, principalment, en ràdio, televisió idoblatge de pel·lícules estrangeres, proveeixennarracions, però sobretot són coneguts pertreballar com a actors de veu en videojocs i sèriesd’anime. També són els encarregats de fer lesCharacter Songs.

Shoujo. És l’anime dirigit a noies adolescents.Literalment vol dir «noia jove», i els animes quepertanyen a aquesta demografia fan moltareferència a les relacions humanes, a l’amistat isobretot a l’amor (sent els animes romàntics elsque més abunden dins aquesta categoria). Algunsexemples de Shoujo són: Sailor Moon, KamichamaKarin, Sakura, la caçadora de Cartes o Ouran HighSchool Host Club.

Shounen. És l’anime dirigit a nois adolescents.Literalment vol dir «noi jove». Són animes onpredomina l’acció i l’humor, i l’amor sol quedar ensegon terme. El protagonista sol ser un noiadolescent i tot sovint hi apareixen noiesboniques. Alguns exemples de Shounen són:Detectiu Conan, Ranma 1/2, Naruto o One Piece.

Tsundere. El més conegut dels estereotips. Derivade les paraules Tsuntsun (agressiva) i Deredere(amorosa). Bàsicament, una Tsundere és una noiaque es mostra freda, distant i agressiva, però quesi aconsegueixes que t’obri el seu cor veuràs queés una noia tendra, dolça i tímida a vegades, i que,en la majoria dels casos, amaga la seva verdaderapersonalitat sota aquella «armadura» per culpad’algun motiu del passat que les va fer patir. Unaltre model de Tsundere és el que comença la

Opening d’Umineko no Naku Koro Ni

Trasformació d’una Tsundere de «Tsun» a «Dere»

57


Yaoi. El yaoi és el manga i l’anime de romanç entredos homes. És especialment seguit per públicfemení, i depenent de l’obra varia el contingut ques’hi mostra (des de simples històries d’amor onno es passa dels petons i les escenes romàntiques,fins a obres amb contingut més explícit per a públicja adult). Dins el Yaoi, al noi passiu se l’anomenaUke i a l’actiu Seme.

Shungiku Nakamura és una de les millorsmangakas del gènere Yaoi, amb obres com

Junjou Romantica o Sekaiichi Hatsukoi (foto)

Tant les Yanderes com les Yangires, quanmostren la seva «personalitat oculta», solen ser

terrorífiques i sanguinaries.

Il·lustració Yuri de l’anime Yuru Yuri

Carla Gonzàlez, 4t A2

Yandere. Esetereotip d’anime. És la unió delstermes Yanderu (malalta) i Deredere (amorosa).Aquesta personalitat també es defineix «en dostemps»: l’abans i el després. Al principi sóntímides, tendres i amables. Però en avançar eltemps, hi ha un canvi en elles que les torna geloses,psicòpates i fredes, capaces de qualsevol cosa, finsi tot de matar. Aquest canvi és produït per algunapèrdua o patiment amorós.

Yangire. Estereotip d’anime. Unió dels termesYanderu (Malalt) i Kire (Trencat). La personalitatés gairebé la mateixa que la yandere, la diferènciaestà que el canvi és per qualsevol altra raó que nosigui de caràcter romàntic o amorós, com podriaser la malatia o un trauma del passat.

Yuri. El Yuri seria l’equivalent del Yaoi però ambnoies, és a dir, l’anime de caràcter lèsbic. Però, alcontrari que el Yaoi (que gairebé només el veuennoies), el públic del Yuri el solen veure els dossexes perquè, a part del fanservice que sol atreurepúblic masculí, les històries romàntiques i tendresque s’hi mostren fan que el públic femení tambés’hi senti interessat.

Espero que us hagi servit per conèixer milloraquest món tan apassionant per a tanta gent!

58


El darrer 5 de maig ens vam quedar sense algunsdels canals privats de la televisió oberta que sónNitro, Xplora, La Sexta 3, la Siete i la Nueve comabans ho havia estat la MTV, per exemple. Per què?La resposta que donen: perquè eren «il·legals». Almateix temps, el govern anunciava que un delsmúltiplex que té la Generalitat se suprimiria, amb laqual cosa alguns canals de TV3 podrien deixar deveure’s. Jo crec que prohibir o vetar mai és bo.. onqueda la llibertat de poder veure el que volem? Peròanem a explicar-ho una mica tot plegat.

En primer lloc, les cadenes de televisió mésafectades pel tancament dels canals de televisió delsquals parlava abans són Atresmedia i Mediaset.Totes dues van començar una campanyareivindicativa. Els primers van expressar la sevaqueixa a través d’anuncis en els quals culpaven algovern de Madrid per obligar-los a tancar el seustres canals i donaven les gràcies a tots elsespectadors per seguir-los tot aquest temps.Mediaset va anar fins al límit representant en un spotel conjunt de canals com una família que va depasseig i de sobte la Siete i la Nueve, personificatscom dues dones de la família, són atropellades perun cotxe d’alta gamma que, òbviament, simbolitzael govern. Potser se’n van passar una mica.

Dies més tard, vaig decidir investigar una mica so-bre el tema per a fer aquest article, i realment voliasaber el motiu que tenien per tancar aquest canals.La conclusió és que tot això és deu a una mala gestiódel govern, aleshores presidit per José LuísRodríguez Zapatero, que en el seu dia va aprovarel repartiment, de manera irregular, de les llicènciesdigitals, ja que en la Llei General de ComunicacióAudiovisual s’establia que el repartiment del conjunt

Canals... il·legals? Canals... prohibits?

Guille Trillo, 4t A2

audiovisual havia de ser mitjançant un concurs públic.No es va fer i les va concedir basant-se en l’anteriorllei, i això és el que, a la llarga, converteix els canalsperjudicats en canals il·legals. La qüestió de TV3és diferent. El govern actual vol eliminarunilateralment un dels dos múltiplex dels quals seserveix la Corporació Catalana de MitjansAudiovisuals per emetre els seus canals TV3, TVC,324, Esport3, 33 i Super3. Això afectaria a la qualitatdels serveis oferts en català i és una decisió que nosembla arbitrària. Al tancament d’aquesta edicióencara no s’ha resolt res. Seguirem el que passi.

59


Parlem de jocs: Elsword, un joc de la companyiaGameforge, és el perfecte complement per unatarda avorrida; és fàcil d’instal·lar, ocupa poc iofereix una trama interessant.

La història d’Elsword comença a la vil·la de Ruben;la primera ciutat (i també la de més baix nivell) dela regió d’Henir. Al començament del joc el teupersonatge es troba amb una banda de banditsanomenada «els bandits de Bénguer», els qualsha d’eliminar per tal d’alliberar la vil·la del terror ipoder accedir a la següent ciutat, disponible apartir del nivell sis.

Per a derrotar els bandits, hauràs de completartots els escenaris de la vil·la: L’arbre d’Él, El boscde Ruben i les Ruïnes del bosc, tan de formaindividual com en grup (fer-ho en grup et permetpujar més ràpid de nivell.)

Ara passem a les següents ciutats; Elder, Besma,Peita, Belder, Hamel i Areha, de nivells 6-15, 14-22, 21-32, 30-46, 44-58, 56-70 respectivament. AElder coneixeràs els Nasod, una espècie de robots

que fins fa poc treballaven a les minespacíficament, però que últimament han començata causar problemes que hauràs de solucionar nimés ni menys que tu, destruint l’últim prototipNasod, que sembla ser el que controla els altres,per tal de posar fi a una possible revolta de robotsabans que comenci.

Després de derrotar els homes de ferralla, a Besmahi trobes els dracs, que, cansats de ser tractats coma mascotes, s’han revoltat contra la ciutat. La capde seguretat del territori, anomenada Silve, etdemana que els baixis els fums a base de cops, i etdeixa unes missions per fer, que un copcompletades et pugen l’experiència, per així fer-te pujar de nivell encara més ràpid.

ELSWORD: DESCOBREIX UN ALTRE MÓN

60


...I ara apartem-nos un moment de la història perentendre totes les possibilitats que ofereix el joc:per a lluitar 1 vs 1 online no hi ha altra manera queels JcJ (Jugador contra Jugador), on pots participara partir del nivell 10; has d’anar a trobar Camila,l’organitzadora, al principi de qualsevol ciutat itriar entre les opcions «jcj d’entrenament», onjugues de forma amistosa, o «jcj oficial», on lluitesa mort i l’únic que queda de peu és el guanyador,al qual se li concedeix experiència.

PERSONATGES. Rena: És una arquera àgil i veloç,capaç de recuperar manà quedant-se quieta; vaperfecte pels jugadors que són ràpids amb el teclat,però pel contrari pot ser un desastre pels que no,perquè és un personatge amb el que es poden ferfantàstic atacs combinats, però que necessitaprecisió i pràctica.

Aisha: La maga dels cabells violetes, d’igualmanera que la Rena pot recarregar manà mentreestà quieta, té unes habilitats especials moltpoderoses i posseeix una vara màgica de la qualen pot fer sortir boles de foc. També ésrecomanable pels jugadors ràpids, ja que unaAisha ràpida acostuma a ser invencible.

61


Ara: experta en l’art de la llança, ataca tant a curtacom a llarga distància, i és molt manejable, aixíque serveix per a tot tipus de jugadors. Aquestpersonatge té tres barres; la de la vida, la del manà(que només la pot recuperar donant cops al’enemic, a diferència de les dues anteriors) i ladels orbes d’energia, que és un altre tipus de manà,però que només s’acumula amb la utilització rei-terada de determinades habilitats. La seva versiómasculina, encara que evidentment no té la barrad’orbes d’energia, es considera en Raven.

Eve: És una Nasod denominada «superior», usaels seus poders de maquinària per acabar amb lesforces dels enemics. Ja que Eve és la reina Nasod,ella pot invocar nasods provinents del seu regneperquè l’ajudin en la batalla quan els necessiti. Laseva versió masculina és Add (encara ha de sortiren la versió espanyola del joc.)

Elesis: Una perfecta barreja entre espadatxina imaga de foc. Elesis és àgil, capaç de fer bonscombes i pot anar igual de bé amb atacs a distànciacom amb un estil cos a cos. Aquest personatgetambé té un indicador addicional que rep el nomd’indicador de cavalleria, i que una vegada pledescarrega una aura que augmenta o la defensa obé l’atac. La seva versió masculina és l’Elsword.

Què, t’hi uniràs? Anima’t!

Anna Muxí Bartrolí, 4t A3

62

Esports

L’adéu d’un gran càpita: Carles Puyol

Carles Puyol, a una roda de premsa

Carles Puyol, l’etern capità del Barça, s’haacomiadat del primer equip del seu Club enun emotiu acte a l’Auditori 1899 del CampNou. Puyol no sap ben bé què farà en el futurperò ha comentat que li agradaria estarvinculat al Barça d’alguna manera. Noobstant, diu que no vol ser entrenador perquèno es veu capacitat o no vol creure-s’ho.

En l’acte van posar un vídeo de la carrera dePuyol amb els seus gols, títols aconseguits,etc. i va afirmar que el millor moment de laseva carrera de 15 anys en el primer equipdel Barça va ser quan l’Abidal va aixecar lacopa de Europa de Wembley al 2011. Tambérecorda que va voler transmetre confiança alsseus companys per mirar de guanyar la lligadurant l’última jornada de lliga, que van acabarperdent contra l’Atlètic de Madrid.

Puyol, abans de respondre les preguntesformulades, va dir als periodistes presentsel següent, just amb aquestes paraules:

«Com ja us vaig dir fa uns mesos, elsproblemes del genoll no han desaparegut iper això el 30 de juny s’acabarà la mevaetapa com a jugador del Barça. Dono lesgracies als doctors, als fisioterapeutes delclub i també als externs. De moment no hetrobat solució però no em rendiré. Seguiréintentant-lo però sense la pressió d’haver dejugar en aquest gran club».

Puyol, en plena rehabilitació de la lesió quel’ha fet retirar-se de primera línia del futbol

Sergi Badia, 4t A2

Cal al final va voler recordar gent que no estàcom el seu pare, Miki Roqué, AntonioOliveras, Luis Aragonés i Tito Vilanova (elsdos últims han mort aquest any) Elsperiodistes li van preguntar temes diferentsens els que va quedar clar el gran record quedeixa i la plasmació que ha estat un excel·lentprofessional que estima els colors del clubque ha defensat sempre.

63

Esports

25é Aniversari Club Piragüisme Castelldefels

El passat 11 de Maig es va celebrar a laBiblioteca Central de Castelldefelsl’acte del 25é Aniversari del ClubPiragüisme Castelldefels. Allà es vanrecordar des dels principis del clubfins l’actualitat. A part d’anticspiragüistes, vam comptar amb lapresència de l’alcalde de Castelldefels, delpresident de la Federació Catalana de Piragüismei d’un representat del Canal Olímpic de la nostraciutat. Es va concedir mencions honorífiques alspares, a alguns nens del casal d’Estiu, als tècnicsque han passat per el club i als palistes mésdestacats.

Fem una mica d’història: el Club PiragüismeCastelldefels va ser creat l’any 1989 per MargotSuarez. El club va néixer amb motiu de ser subseudels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Des delcomençament fins ara, el club ha tingut i ténombrosos palistes, que competeixen endiferents categories a nivell local, nacional iinternacional. Quan va començar, hi havia 12membres i ara el club consta... de 150 palistes!! ElClub Piragüisme Castelldefels està situat al CanalOlímpic de la nostra ciutat.

El Club actualment consta de 4tècnics i 2 grups, en un grup estanels avançats, els que ja saben remari volen obtenir bons resultats i enl’altre estan els que acaben decomençar. En el grup «A» hi ha 2tècnics, Gregorio i Francisco, i en el

grup «B» Bryan. Els resultats durant aquest 25 anyshan estat molt bons. Hi ha hagut campionsd’Espanya, campions de Catalunya, participacionsa Olimpíades, a campionats del mon i també

internacionals. Unes de les destacades van serSandra Oliete que va estar uns anys al Centre d’AltRendiment Espanyol, fet que la va portar aparticipar a campionats Nacionals i Internacionals.També cal destacar-ne Florencia Comparato, queha guanyat 8 medalles ni més ni menys alscampionats d’Espanya. Afegim també el nomd’Helena Guardiola, també concentrada ambl’equip nacional i que gaudeix d’haver participat adiversos campionats internacionals. En definitiva,molts esportistes i molt bons els que s’han formati han après en les instal·lacions del nostre club.

64

Esports

El nostre tècnic Gregorio Vicente va participar enels Jocs Olímpics de Seül (1988), Barcelona (1992)i té diploma olímpic en Atlanta (1996). També acampionats del món va quedar 3er a Belgrad (1987),5è a París(1991), 8è a Copenhagen (1993), 7è aMèxic (1994) i 5è a Canadà (1997). Als campionatsnacionals va quedar més de 50 vegades campió enK1, K2 i K4. Ara es dedica a entrenar-nos perquèarribem fins on ell ha estat o més encara.

També comptem amb la col·laboració de SilviaElvira, iragüista en Paracanoe LTA. Actualment estàclassificada per al Mundial. Ha participat ennombrosos campionats internacionals.

A part d’aquestes grans persones hi ha hagut altresresultats també molt bons; a més també queda elfutur, que l’equip actual està preparant els pròximscampionats amb entrenaments durs, amb lapossibilitat real d’obtenir medalla.

Som-hi, nois! Entre tots farem realitat els nostressomnis, amb treball dur, esforç i il·lusió!

Daniel Rubio Ventura, 4t A3

65

Esports

El surf és un esport que consisteix alliscar i fer girs a sobre d’una onadade peu sobre una taula. Ara us parlarédels aspectes bàsics del surf:

Punt 1: TAULES DE SURF

Comencem amb el que és obvi: lestaules de surf serveixen per surar enl’aigua. Tenen un centre natural de lagravetat. Un bon consell és trobar unpunt d’equilibri i fer una marca a ladreta, al mentó. Podem fer-ho ambuna mica de cera o un retolador. Ésun punt de referència que ens permetde posar la barbeta en el mateix lloccada vegada, per la qual cosa la junta

reaccionarà al nostre pes de lamateixa manera cada vegada.

Si el nas de la taula s’enfonsa enl’aigua, has de moure la ubicació dela punta de nou. Per ajustar-la,simplement feu lliscar cap enrere auna polzada de la marca i feu-vos unanota mental.

Un error comú entre els principiantsés posar pes en la part de la cua. Perarribar a la velocitat màxima s’ha demoure una polzada cada vegada finsque la taula estigui estirada a sobrede l’aigua de manera natural.

Punt 2: REMANT AMB LA TAULA

Al moment de remar sempre ho hemde fer alternant els braços. Aixòproporcionarà una velocitat constantperquè puguem agafar l’onada.

Punt 3: ASSEGUTS A SOBRE

La primera experència assegut asobre de la taula és molt delicada; laclau és estar tranquil, o si més nomirar d’estar ben quiet. Com menysmoviments es faran, més fàcil serà.

Surf «bàsics»

66

Esports

Punt 4: posant-se de peu en lataula

Ara ja és hora d’aprendre com posar-se de peu.

Primer pas: estirar-se amb el pit a lataula, cap amunt, mirant endavant.

Segon pas: posar les mans en lataula al costat de les espatlles, amb

els palmells cap avall com si fossis afer una empenta cap amunt.

Tercer pas: premeu la part superiordel cos cap amunt, mentre al mateixtemps moveu l’ànima, la línia quetravessa la taula pel centre; amb aixòaconseguirem que el pes estiguidistribuït pel mig.

Quart pas: quan el cos està de peu,recordeu que heu de mantenir unaposició baixa. Si el cos està recte,caurà.

Cinquè pas: col·loqueu-hi els peusseparats i «adheriu el tauler amb elspeus», de manera oposada a com espressiona. Les mans han d’estar unamica més altes que la cintura i just ones poden veure. Sempre cal mirar cap

67

Esports

amunt. Si tenim la vista als peus,caurà. Practiquieu-ho durant hores.

Punt 5: SEGURETAT

Mai es pot tenir la taula entre el cos iuna onada que s’està apropant!

Per evitar una col·lisió amb els altressurfistes, mantingueu una distància

segura. Els principiants hauriend’utilitzar una corretja o corda de lacama lligada a la taula. Mai introduïula taula a través de l’aleta d’aiguaprimer. L’aleta o aletes es van fer permantenir el nas apuntant primer a

bord. Empenyent les aletes a bordprimer pot ser molt perillós ja que elconsell vol anar en una altra direcció.

Quan el cos es dirigeix cap amunt,tracteu d’estar de cara a les onades ibusqueu la ubicació de la placaimmediatament. Taules soltes al’oceà són objectes molt perillososper als nedadors i navegants.

I dit això, ara que ve l’estiu, us animoa tots a fer ús d’aquests consells perpracticar aquest esport tant divertit!No us en penedireu!

Elaine Yeh, 4tA2

68

Parlem de Salut?

SERGIO IGLESIAS ENS ALERTA SOBRE L’AMIANT

El passat dijous dia 15 de maig, en el marc del’itinerari de 4t d’ESO «Creación y análisis detextos», sàviament conduït pel professor JuanjoGago, es va dur a terme una interessantíssimaxerrada efectuada per l’exalumne d’aquestcentre i estudiant universitari de matemàtiquesi enginyeria informàtica de la UB Sergio IglesiasRodríguez.

La presentació en power point que en Sergio vadesenvolupar brillantment, sobre l’amiant i elsseus efectes nocius en la salut humana, va sergravada pel grup Ronda, que va portar un equiptècnic complet: dues càmeres, una responsabledel so i el cap de l’equip, que s’encarregava quetot funcionés bé, il·luminació inclosa. Es van

encarregar que l’aula presentés una imatgedigna; les taules estaven en perfecta col·locació,l’acústica era l’adequada... Tot estava pensatperquè sortís bé. I tot va sortir bé.

En Sergio, que domina el tema perquè varealitzar el seu treball de recerca de batxilleratsobre això, va començar l’exposició parlant delque és l’amiant, les seves propietats, la sevacomposició... Va ser una breu però completaintroducció perquè comencéssim a conèixeraquest material. Seguidament va passar acomentar els efectes perjudicials que l’amiantté i com ens pot afectar. Aquest és, realment,un material força perillós, pot causar la mort através de la seva inhalació. Actualment aquest

69

Parlem de Salut?

material es sol tractar ambmàscares i amb equipamentespecial per evitar riscos, però encerts casos, i més en el passat,petites partícules d’amiant ereninhalades i arribaven als pulmons iallà formaven com una espècie de«barrera» que poc a poc s’anavafent més gran i acabava produintofegament i fins i tot càncer depulmó. Però com va explicar, nonomés podia causar efectesperjudicials als pulmons, ja que si les partículeseren ben petites, s’introduïen a la sang is’expandien per tot el cos.

A continuació, després de parlar dels seusefectes perjudicials, va passar a parlar sobre lapresència de l’amiant a Castelldefels. En lanostra ciutat, l’amiant va tenir i té encara unagran presència: l’empresa Rocalla, benconeguda a Castelldefels, enderrocada fa pocsanys. En el passat, quan moltes famílies de laresta d’Espanya van desplaçar-se cap aCatalunya per buscar feina, van trobar-se ambaquesta empresa a Castelldefels, que oferia unhorari, un sou i un domicili. La gent, en buscad’un lloc per treballar i guanyar-se la vida i unacasa on viure, van trobar que era una oferta proubona i la van acceptar, sense el coneixementque el sostre que els cobria era d’amiant. Moltstreballadors van ser afectats per aquestmaterial, però també les seves famílies. Desprésva explicar que hi ha una altra infraestructuraque va ser construïda en part d’amiant, i és

l’antiga oficina de la policia local, que amb elsanys es va començar a degradar i és quanl’amiant comença a ser perillós. Una empresaespecialitzada es va encarregar d’endur-se elsostre de les oficines, a les quatre de lamatinada, amb helicòpters, per evitar possiblesproblemes amb els ciutadans que passaven perallà. I amb això va donar per acabada i s’encetàun torn de preguntes per generar un debat: n’hihagué un i reflexions sobre els temes exposats.

Per acabar la crònica, en nom dels alumnes quevam gaudir de la seva exposició, li volem agrairhaver acceptat la invitació malgrat estar tanenfeinat. Va ser una gran experiència i tots vampoder col·laborar ja fos opinant o preguntant.També felicitar al grup Ronda, que va prepararperfectament la classe perquè tot rutllés a laperfecció; van fer una gran feina. I com no, alprofessor Juanjo Gago, per pemetre’ns ampliarels nostres horitzons culturals.

Marc Foix,4t A1i Guille Trillo,4t A2

70

Parlem de Salut?

ZUMBADurant el segon i tercer trimestre, a les horesd’educació física, els alumnes d’ESO i 1r debatxillerat han estat rebentclasses de Zumba, per part d’enCarles Gonzàlez, director del’escola «L’Espai de Ball» iprofessor de Zumba i balls desaló, entre altres gèneres, ajudatper la seva filla Carla, alumna dequart de l’institut. Els alumneshan rebut una sessió intensa,diferent, però en la qual hanaprofitat l’hora d’educació físicatant o més que els altrescompanys, i en la qual alhora s’hohan passat de meravella.

Les classes que els alumnes han rebut duravenuns quaranta-cinc minuts i es dividien en tresparts: l’escalfament, el ball i l’estirament.L’escalament, que durava un quart d’horaaproximadament, consistia a fer moviments perescalar braços, abdominals i cames (de maneraprincipal) i, finalment, una mica de cardio peractivar d’activar-nos. El ball va ocupar els minutssegüents i es basava bàsicament en el que el seunom indica: ballar. Alternant cançons d’intensitatvariada (tres cançons més fortes i després una demés calmada, per exemple), aconseguíemtreballar tots els músculs del cos, suar la cansaladai alhora passar-nos-ho bé. Els últims minuts esdedicaven a l’estirament, per tal de relaxar elsmúsculs i reduir-ne la tensió

Però... Què és exactament la Zumba? La Zumba ésun esport i alhora un estil de ball, creat el 1994 pelballarí Beto Pérez. Als seus inicis, la Zumba eslimitava només a balls d’estil llatí (salsa, bachata,merengue, reggaeton...), però ara es considerenZumba tots els balls basats en passos senzills i que

es repeteixen amb les repeticions de la música,sigui ball llatí o qualsevol altre estil de música (hip-

hop, cabaret, etc.). La facilitat i repeticiódels passos fan que no sigui difícil seguirla coreografia, i també que no siguinecessari tenir una condició físicaconcreta. Tothom pot ballar Zumba. Hi hamoltes modalitats de Zumba diferents,que poden variar per edats o estils.Algunes són les següents... Zumba Kids:per a nens de tres a onze anys; ZumbaGold: per a gent de la tercera edat;

Zumba Step: enfocada especialment atonificar cames i glutis; Zumba «Sentao»:la classe es fa assegut a una cadira,

utilitzant el propi pes del cos per tonificar músculs.

Hi ha gent que definiria la Zumba com «un aeròbicmés ballat», i no s’equivoquen. La Zumba, al igualque l’aeròbic és una disciplina fitness destinada amantenir un cos saludable i, alhora desenvolupar,enfortir i donar flexibilitat al cos per mitjà derutines aeròbiques. De fet, en una sessió de Zumbaes poden arribar a cremar mil cinc-centes calories.En resum, la Zumba és un esport divertit, que noes fa pesat i que alhora ajuda a mantenir un cosestructurat i a baixar de pes de manera fàcil. Araque ja ho saps, a què esperes per provar-la?

Una classe de Zumba al gimnàs de l’institut

71

Parlem de Salut?

Parlem amb en Carles, un dels dos professors que ha vingut a donar les casses a l’institut. Volemsaber-ne una mica més, com ha estat l’haver arribat on és ara. Parlem de la seva feina, de lesclasses que ha donat a l’institut i, sobretot, de la Zumba.

Quina és la teva feina, exactament? Director del’escola de ball «l’Espai de Ball» de Castelldefels;professor i jutge de balls de saló i entrenador deball esportiu; sóc tambéformador de professorsi entrenadors i jutgesde ball esportiu i deballs de saló.

Com va ser que vasdecidir dedicar-te alball? La que seria lameva dona em vaproposar fer un curs deball per aprendre el valspel nostre casament.Em va agradar, i m’hovaig prendre tan i tanseriosament, que aquíhem acabat!

I a la Zumba en concret?Com i quan va ser? Vamvoler introduir una nova modalitat a la nostraescola. Ja teníem una professora, però ens vadeixar; i amb la meva actual parella vam pensarque seria bo treure el títol per saber si els nostresprofessors seguien les indicacions de lamodalitat. Va ser per això, bàsicament.

Si ara poguessis canviar de professió, ho faries?Ara mateix no ho canviaria. Però en el passat,sempre em queda la incògnita de si hauriaarribat a alguna cosa diferent, com per exemplefutbolista.

Què és el que més i el que menys t’agrada de lateva feina? El que més m’agrada és veure

l’evolució de la gent. El que menys... tractar lesfrustracions del que volen resultats sense esforç,perquè això és impossible.

Què en diu la teva família, delfet que treballis de professorde ball? Els agrada? Semprem’han recolzat en allò que hefet, i encara ara ho fan: emrecolzen i m’animen a seguirendavant.

Com valores les classes deZumba que has donat alsalumnes de l’institut? Ha estatuna experiència molt positiva.M’agrada veure com la gents’ho passa bé i gaudeix delball. Perquè això és el millorde la Zumba, que combinadiversió i ball i, a més, tractatotes les disciplines d’aquestadarrera disciplina.

Que li diries a algú que encara dubta si provar ono una classe de Zumba? Que és la forma mésdivertida de fer exercici, tonificar, perdre pes iballar. Tot això es diu «Zumba». A vegades la gentpensa que és massa dur, però la intensitat la posacada persona. Es tracta de fer exercici, cadascú ala seva velocitat i al seu nivell d’intensitat. Lavarietat de ritmes, de coreografies, el cantar,cridar i fer el boig durant una classe no té preu.Definitivament, s’ha de provar!

Carla Gonzàlez, 4t A2

72

SOCIETAT,ACTUALITAT

I CURIOSITATS

X Torneig Seven RugbyPlatja.

Platja entre c/Masteler iXiringuito T iburón.10:00-21:00 h

8 JUNY

Gran xocolatadapopular.Plaça Joan XXIII.19.00 h.

8 JUNY

Espectacle - cafè: BabyBum.

Biblioteca Central: EspaiRamon Fernàndez Jurado.

21:00-23:00 h.

14 JUNY

1é Torneig Tennis PlatjaSVAT - Pura Vida«Voleiboom»Platja entre c/502 i c/709:00-21:00 h.

21 JUNY

Dissabtes a la Plaça -Actuació Casa d’Aragó.

Lloc: Plaça de L’Església.

22:00-23:00 h.

28 JUNY

Torneig Tennis Platja-Club Esportiu «Tiburon».09:00-20:00 h.

28 JUNY

2 i 3 JULIOLRegata Catamarà.«Campionat Europeu deHobie Cat 2014

10:00-22:00 h.

4, 5 i 6 JULIOL

Festes del Barri deCan Roca

21:00 -00:00h.

5 JULIOL

Actuació Casad’Andalusia Plaça de L’Església21:00 -00:00h.

11, 12 i 13 JULIOL

Festes del Barri deLluminetes

19:00 -00:00h.

AGENDA CULTURAL DE CASTELLDEFELSEl nostre estiu està ple d’estones i moments que hem d’aprofitar al màxim. Per aquest motiuus volem presentar algunes de les activitats culturals i lúdiques que hi haurà a Castelldefels:

73

SOCIETAT,ACTUALITAT

I CURIOSITATS

19 i 20 JULIOL

Festes del Mar

Tot el Dia.

26 i 27 JULIOL

Festes del Barri deBellamar

Tot el Dia.

2 i 3 AGOST

Circuit Beach TennisCiutat de Castelldefels ala Platja

10:00-22:00 h.

9 i 10 AGOST

Campionat de VoleiPlatja - Pura Vida

09:00-21:00 h.

23 i 24 AGOST

Torneig de Futbol PlatjaAl costat del xiringuito«Carita Morena»

10:00-21:00 h.

30 AGOSTBasquet Platja 2014Orange Torneig Tibu-ronAl costat del XiringuitoTiburón

09:00-21:00 h.

14, 15, 16 i 17 AGOST

Festes Majord’Estiu

Tot el Dia.

Animeu-vos i sortiu de casa aquest estiu. Hi ha vida més enllà de la platja!Participeu en les activitats que més us agradin i passeu-ho genial! Aquest és elvostre moment per divertir-vos i aprofitar el temps al màxim! Què fareu aquestestiu? Nosaltres ho tenim clar!

Susanna Esteban iAlba Llobet, 4tA2

74

SOCIETAT,ACTUALITAT

I CURIOSITATS

EL MILLOR ESTIU PER A ESPORTISTES

Si t’agrada fer esport o vols posar-te en formadurant l’estiu, pren nota!

Surt a córrer per un parc o un lloc quet’agradi de la teva ciutat o poble: aquestaés una bona opció si vols millorar la tevaresistència i alhora guanyar més massamuscular. Si vols passar-t’ho encara millor,pots fer-ho en companyia d’algun amic oamiga. És aconsellable escoltar músicamentre ho fas, si surts sol, i sortir a córrer enles hores on no hi hagi tant de sol.

Vés a la piscina i fes natació: aquest és unesport amb el qual pots gaudir de l’estiu almàxim, ja que és molt refrescant i un dels méscomplets que existeixen. La natació és moltbona per als pulmons, per a la pell i per al’esquena. És, a més, l’esport perfecte perpotenciar els músculs dels braços i lescames. Pots nedar en la mar, però allà l’aiguano està tan controlada com a una piscina.

Un estiu avorrit? Nooo!Aviat arribarà l’estiu i amb ell moltes coses que podem fer. L’estiu és l’estació de l’anyperfecta per a realitzar diversos plans, ja sigui en família, amb amics o sense companyia.Moltes persones, quan agafen les vacances d’estiu, arriba un moment en el quals’avorreixen, perquè estan acostumats a estar la resta de l’any treballant o estudiant i nosaben què fer. Per això en aquest reportatge us donaré algunes idees per passar el millorestiu de la vostra vida.

75

SOCIETAT,ACTUALITAT

I CURIOSITATS

Viu la vida sobre rodes: agafa els teuspatins i posa’t en forma a la mateixa vegadaque et diverteixes. Una bona idea seria anarpel Passeig Marítim amb els patins encompanyia d’un amic o amiga. És unaactivitat molt bona per exercitar les cames iels reflexos.

Activitats per gaudir en família

Les activitats sempre són més divertides siles fas en companyia; és per això que et donoalgunes idees per gaudir al màxim en família.

Dia de platja: si ets a casa i no saps què fer,proposa’ls als teus pares d’anar a la platja apassar el dia. Prepareu menjar i begudes perpoder menjar allà mateix, i proveiu-vos d’unabona nevera portàtil. És un pla econòmic i usho podeu passar molt bé prenent el sol,nedant a l’aigua, jugant a la pilota... Això sí,quan acabeu, netegeu i no deixeu brossa!Passar-s’ho bé no equival a ser un brut!

Visita llocs nous: pots visitar museus,monuments, el zoo... És una molt bonaactivitat per fer en família i també moltenriquidora, ja que aprens cultura general.

Ciclisme: la bicicleta és un dels mitjans detransport i alhora una de les màquinesd’esport més utilitzades en el món, ja siguiper desplaçar-se cap a llocs o per fer exercici,però també és molt bona per sortir en famíliaperquè alhora que t’ho passes molt bé tambémous els músculs... i el cor. Això sí, no oblidismai posar-te el casc i totes les mesures deprotecció que es recomanen o sóndirectament obligatòries segons si vas percarreteres principals o secundàries.

76

SOCIETAT,ACTUALITAT

I CURIOSITATS

Activitats amb amigues i amics

A qui no li agrada passar les tardes d’estiuamb els seus amics? A continuació tens unallista d’idees perquè no paris ni un segon.

Nit de bolera: és un pla molt divertit si volspassar-t’ho bé amb els teus amics i amigues.A més la bolera és un bon lloc per conèixeraltra gent i fer nous amics.

Festa pijama: organitza una festa pijama acasa teva i invita les teves amigues. Enaquesta festa pots fer diversos jocs moltdivertits, explicar acudits i veure algunapel·lícula que us agradi a totes. És unaactivitat amb força possibilitats!

Dia al centre comercial: és una bona ideasi vols mirar roba, accessoris o alguna cosaque necessitis o que et vingui de gustcomprar. A més pots intercanviar idees ambels teus amics i amigues sobre el quet’agrada i el que no.

Amb totes aquestes idees que combinendiversió amb exercici físic espero que t’hopassis molt bé i no et quedis tancat a casa.L’estiu hi és per divertir-se i per aprofitar perfer les coses que no has pogut fer durant laresta de l’any. Per acabar només dir unacosa: gaudeix de l’estiu!

Eva Alba Lozano, 4t A1

77

SOCIETAT,ACTUALITAT

I CURIOSITATS

Creieu que la música i els sentiments estan estretament relacionats? Nosaltres creiem que sí, iper demostrar-ho hem fet un article basat en les preguntes d’una enquesta que ha estat penjadaa l’intranet durant uns dies. Aquí en teniu els interessants resultats obtinguts:

Quin gènere musical t’agrada més?

La majoria dels enquestats ha respost que li agradamés el Pop, pel que podem determinar que si béno tots ells segueixen aquest patró, un grannombre dels enquestats acostuma a escoltarmúsiques més aviat tranquil·les i sense gairesdaltabaixos.

Per la banda contrària, un nombre petit peròequivalent d’enquestats ha respost que li agradamés el Rap o el Rock; així doncs, interpretem queaquests individus poden ser més excitables queels que acostumen a escoltar Pop, ja que aquesttipus de música té més daltabaixos en el to i lamelodia. En quant al Reggae i al Reggaeton, tambésón bastant populars, sobretot en els més joves,ja que aquesta música acostuma a tenir unamelodia moguda i enganxosa que incita a ballar-la. Ningú, finalment, respon que escoltaconscientment música clàssica, la qual cosa ens fapensar que potser sigui un gènere musical oblidat,potser injustament, per les actuals generacions.

T’agraden les cançons que sonen als canvis declasse de l’institut?

La majoria ha respost en aquest apartat que liagradaria més varietat de cançons a les hores decanvi de classe; això es pot deure al fet que elsestudiants es troben cansats després de cadaclasse, i es pot entendre perfectament quevulguin escoltar una mica de música perdesconnectar encara que sigui 5 miserablesminuts. Encara que si cada dia, cada hora, sentenla mateixa cançó això ens pot portar a creure queel temps no passa, i la pressió a la qual estemsotmesos creix considerablement.

MÚSICA I SENTIMENTS

Quina música escoltes quan estàs trist?

Unes part considerable dels enquestats afirma queescolta música trista, o bé lenta, quan no estanfeliços per algun motiu; això es pot explicar ambel simple argument que normalment una personaque està trista vol sentir que comparteix aquestssentiments de tristesa amb algú, i això s’acostuma

78

SOCIETAT,ACTUALITAT

I CURIOSITATS

Quina creus que és la millor veu masculina?

El guanyador amb bastant avantatge ha resultatBruno Mars amb una puntuació de 14 punts: és uncantant que últimament està treien a la llummoltes cançons que es podrien considerarbalades, així que deduïm que aquestes 14 personesque l’han votat són força calmades; i per la bandacontrària, cantants de Rock com és en Kurt Cobainno han aconseguit gaire puntuació, el que es podriainterpretar amb el raonament que entre elsenquestats no predominen les personesnervioses.

Quina creus que és la millor veu femenina?

a trobar en les lletres de les cançons lentes, queexpliquen lamentacions o pèrdues amenitzadesper una bonica melodia, que és el que ens fa voler-les escoltar.

Per una altra banda un grup menor de personesha respost que escolta música animada per tal detrobar-se millor, i potser és també una bonareacció, perquè en cas que sàpigues que entristir-te et farà mal, pots provar d’ignorar aquestssentiments desagradables escoltant algunamelodia o un tema contraris a ells que et facinpensar en moments millors i així aixecar-te elsànims sense ajuda de ningú. Per últim, només unspocs enquestats prefereixen barrejar ambdósestils musicals.

Quina música escoltes quan estàs content?

La gran majoria sembla escoltar caçons pop;alegres, però no massa «dures», com serien lespertanyents al Heavy Metal; també s’escoltencançons pertanyents al Reggaeton o la Bachata,dos gèneres provinents de l’Amèrica Llatina,moguts i suggerents.

Aquí en teniu els resultats:

La cantant Katy Perry

79

SOCIETAT,ACTUALITAT

I CURIOSITATS

Des del teu punt de vista, la música afecta elnostre estat d’ànim?

La resposta més donada ha sigut un sí.

Específicament com:

Consideres que podries estar una setmana senseescoltar gens de música?

El fet que un 86% hagi contestat que no, es deu aquè, com molts músics afirmen, «la vida sensemúsica seria un error» perquè això voldria dirpassar una setmana en solitud, sense poderrecarregar energies o simplement desconnectaruna estona, i aquesta, per a un humà, seria unasituació realment dura i no desitjada per ningú.

Acostumes a veure programes a la TV relacionatsamb música? Que hi hagi un gran nombre derespostes afirmatives en aquesta pregunta és unamanera d’adonar-nos que la música es tan bàsica inecessària que està involucrada en aspectes tanquotidians en la nostra era com la televisió. Així,també hi ha música ambiental en els dibuixosanimats, anuncis i en les sèries de tot tipus per tald’atrapar l’espectador. Alhora, la música tambéserveix com a mitjà publicitari.

Quin dels següents instruments et sembla quesona millor?

Si haguessis de triar entre un dels instruments dela pregunta anterior per definir el teu caràcter,quin seria?

La bateria ha sigut l’instrument més repetit enaquest cas, juntament amb el piano, possiblementperquè ambdós tenen caràcter, sobretot en el casdel primer i, igualment, poden entonar unamelodia tant trencadora com tranquil·litzadora.Són instruments, diguem-ne, amb dues cares, queentonen perfectament amb el ritme de vida demolts adolescents.

Eva Alba, 4t A1, i Anna Muxí, 4t A3

80

SOCIETAT,ACTUALITAT

I CURIOSITATS

Tots sabem que en el món hi ha diferentsreligions i cadascuna de les quals té al darrereuna institució que les representa i que afirmenque són les vertaderes. La religió més estesa aEspanya per raons històriques i culturals és lacristiana, representada per l’església catòlicaapostòlica i romana. Sense dubte és una de lesmés importants del món i la més poderosa deles institucions religioses.

Arreu del món hi ha millons d’esglésies on elscristians van a sentir missa, pregar i confessar-te. Mirat amb ulls externs és increïble lainfluència que pot tenir una institució unitàriaque, en qualsevol part del món, té centres ones divulguen els seus missatges. A més de serde les més influents, també és una de les mésriques en patrimoni. Amb aquesta quantitat dediners, l’església suposadament ha d’ajudar elsmés necessitats, a través de diverses ONGsadscrites com Càrites, que és l’ONG mésimportant en la lluita contra la pobresa al món.

Fins aquí, perfecte: fan una gran labor. Però elproblema és, com sempre, la pròpia condicióhumana. Amb la quantitat de diners que recullper diversos conceptes i la gran quantitat depoder que posseix... és normal que els seus caps,la cúria romana, els cardenals i arquebisbesnedin en l’abundància i tinguin actuacions nodel tot legals, com desviacions de capital ialguns negocis poc adequats i incompatiblesamb «la paraula de Déu»? Com en tot, semprehi ha una cara bona i una de dolenta, i aixòafecta fins a la més pura de les institucions i depassada als creients i fidels de bona fe.

Membres importants de l’església catòlica hanestat implicats en molts afers tèrbols queabarquen des de corrupció i malversació de fonsfins a pedofília, un problema cada vegada mésgreu, ja que s’han donats milers de casos perpart de sacerdots incontrolats. El problema ésque l’esglèsia ha encobert molts d’aquestscasos, en compte de denunciar-los, o almenysfins ara, ja que ha arribat una persona quesembla que vol fer net, l’actual papa Francesc,per cert, paisà meu i una persona que semblaque és diferent a les anteriors, que parla clar.

L’església catòlica: llums i ombresEn aquest article reflexiono sobre un tema que sempre està d’actualitat

El nou Papa de Roma, l’argentí Francesc

81

SOCIETAT,ACTUALITAT

I CURIOSITATS

Tobías Gómez Núñez, 4t A1

El Papa és el suposat cap de l’Església, i dicsuposat perquè en molt casos la cúria, elsmembres amb alts càrrecs de l’organització,sembla quan han pres decisions decisions perell. O sabent-ho ell, que encara seria pitjor. Aixòpodia haver ocorregut amb l’anterior Papa, queva renunciar sota circumstàncies encara perinvestigar.

Fracesc, en canvi, sembla que té un caràcterferm, i crec que no es deixarà manipular per ungrup de gent influent que només mira l’esglèsiacom una empresa amb la qual guanyar moltsdiners, o almenys així aparenten.

Tot sigui dit, és una persona molt carismàtica,ja que ha pres un conjunt de decisions en lameva opinió molt sàbies per restaurar una micala mala fama que l’església s’havia guanyat enels darrers temps; decisions com recolzar elshomosexuals creients, lluitar incessantmentcontra la pedofília a l’esglèsia i reduir el nombrede luxes, les seves robes per unes de senzillesentre altres canvs que ha efectuat durant el poctemps que ha estat a aquest càrrec, fan pensarque o bé és creïble i va de cara o tot ésmàrqueting per començar de zero ambl’aprovació popular.

Tots sabem quant li agrada el luxe a l’església(només heu d’entrar al Vaticà) però poc a pocs’estan produïnt canvis que veurem fins onarriben. De moment, ha mostrat que ésintel·ligent, de moment sap escoltar a la gent.Aquest és un tema sense dubte complicat per a

L’anterior Papa, Ratzinger, de perfil diferent

un alumne de quart d’ESO com jo, i molt delicatper tractar-lo amb segons quines persones, aixíque jo només us exposo els fets, i vosaltres,lectors, us formareu una opinió al respecte.

82

SOCIETAT,ACTUALITAT

I CURIOSITATS

MART 2023: UN VIATGE SENSE RETORNMars One és un projecte privat i televisiu portata terme per l’investigador holandès Baslansdropper establir una colònia humana permanent enMart. El pla és enviar satèl·lits de comunicacióal planeta en 2018 i finalment enlairar en 2023un primer equip d’humans a aquest planeta pera viure permanentment, i posteriorment enviarun nou equip de quatre persones cada dos anysdesprés de l’enviament inicial.

En aquesta companyia holandesa estanescollint amb temps persones que vulguinparticipar-hi en aquest projecte per poder-lospreparar com cal. Els que siguin seleccionatsno tornaran mai més a la Terra, hi viuran la restade la seva vida. «Probablement hi haurà uncrematori», «Serà decisió de la gent en Martdecidir què es fa amb els morts».

Qui podrà viatjar?

Podran viatjar tot tipus de persones, segons undeterminat perfil. Cada nou viatge, en la naus’enviaran quatre persones, dos homes i dos

dones, i pel que fa a la reproducció un cop en elplaneta, s’afirma que seria viable, encara queno és aquesta la intenció. «No enviaremparelles» diuen fonts del projecte.

La primera nau que sortirà en direcció a Mart,l’any 2023, estarà formada per quatre individusde nacionalitat espanyola. Després, aniranenviant naus cada cert temps fins que poc a poces faci una petita colònia en el planeta.

Càsting

El passat any 2013 van realitzar un càsting pera seleccionar la gent que es volia apuntar, illavors van escollir a les persones que mésdonaven el perfil (en desconeixem els detalls,tot i que ho hem investigat) i ens han informatque s’hauran de preparar durant un període detemps per poder sobreviure a mart i que lacolònia sigui un èxit.

Certament, en l’anomenat «planeta vermell» ésdifícil sobreviure molt de temps, perquè no hiha recursos naturals que facilitin la subsistènciahumana. Per això un dels aspectes en què

83

SOCIETAT,ACTUALITAT

I CURIOSITATS

s’haurien de posar a prova és tant en l’aspectefísic com sobretot en el psicològic. Fonts delprojecte han assenyalat que potser elsobligarien a treure’s les dents per poder viatjar,en vista que qualsevol problema bucodentalpodria posar en perill les seves vides; aixímateix, cabria la possibilitat que s’haguessind’operar de l’apèndix perquè també és una altramalaltia casual que por aparèixer. En tot cas,no tenir-hi cap metge a la colònia fa moltarriscada, en la meva opinió, una aventurad’aquestes característiques.

Ens han confirmat que les persones que s’haninscrit per a participar han de posar-se a provadurant set anys per tal d’afrontara una vidasolitària plena de perills, substituint el menjarcomú per un a base de dessecats i en llaunes,per exemple.

Una vegada en Mart, obtindrien aigua reciclantla seva pròpia orina i haurien de cuidar-se per

ells mateixos, tot preveient emergències quepuguin sorgir... Particularment, no crec ques’acabi fent perquè tampoc no estan clars ni elsobjectius ni els costos, així com la disponibilitatdels participants. D’aquí a uns anys hocomprovarem!

Andrea Correa Valenzuela, 4t A3

84

SOCIETAT,ACTUALITAT

I CURIOSITATS

AL VOLTANT DE L’AFECTIVITAT...

Aquest trimestre hem elaborat un formulari de preguntes efectuades a alumnes d’entre 14 i16 anys del nostre centre per veure les diferents opinions dels adolescents sobre les relacionsamb parelles o amb els amics. Hem transcrit les respostes més comunes que ens han donat.

1. És possible l’amistat entre dos persones dediferent sexe sent tots dos heterosexuals i sensesentir-se atrets?

-No, perquè al ser de diferents sexes sempre hihaurà atraccó.

-Si, però sempre et quedaràs amb el dubte de sil’altre persona t’ha estimat alguna vegada.

2. És possible l’amistat entre ex parelles?

- Depén de el motiu per la ruptura.

- No, ja que hi ha hagut anteriorment sentimentsmolt forts i poden quedar rancors que impedirienl'amistat.

- Sí, en el cas que la ruptura no hagués sigut permotius d’infidelitat.

3. Quina és la teva opinió sobre els amics «ambdret a...»?

- Està bé, ja que podem tenir un amic amb el qualtenim atracció sexual per mantenir una amistat i certsdrets però no els suficients com per a una relacióestable.

- Està bé, si tots dos opinen igual.

- No hi ha res de dolent, encara que un dels dossempre acaba enamorant-se de l’altre.

4. Creus que és millor enamorar-te d’una per-sona que coneixes de sempre, o d’una personaque coneixes des de fa poc temps?

- D'una que coneixes fa temps, perquè així hi tindràsmés confiança per a segons què.

- És millor enamorar-te d'una persona que coneixesrecentment, ja que no existeixen antecedents previsconeguts per la persona que puguin fer rebutjar-te.

- Això no té res a veure, si el teu "cor" estima unapersona, tant se val si la coneixes de 3 anys o si laconeixes d’un sol mes.

5. Creus que funciona això de «les segonesoportunitats»?

- Si no hi ha hagut sort a la primera, és millor deixar-ho estar i provar altres oportunitats.

- Sí, amb les segones oportunitats arribes amb lamentalitat de no cometre els errors anteriors.

- Depèn sobre quin tema i la persona.

6. Quina és la teva opinió sobre les relacionsobertes?

-Si estàs en una relació és perquè estimes la tevaparella i si un dels dos vol una relació oberta es queun dels dos ja no sent el mateix.

85

SOCIETAT,ACTUALITAT

I CURIOSITATS

7. Perdonaries una infidelitat? Raona la tevaresposta.

No, perquè si la relació no va bé es diu i es podenevitar les infidelitats. Després és tard.

Sí, tothom tenim dret a cometre errors i si ets infidela la teva parella i comprens que a qui estimes és a lateva parella de debò, serà una bona raó perquè etdonin una segona oportunitat.

-No. Si t'enganyen un cop ho faran més cops.

8. Com reaccionaries si el teu millor amicse’t declarés?

- Explicar-li els meus sentiments, tant si són mutuscom si no.

- Li diria que el prefereixo com a millor amic enca-ra, que ja no fos el mateix. D'altra banda, si emsento atreta per ell li diria d'intentar-ho.

- Depén de si estic enamorada d'ell o no.

9. Creus en l'amor a primera vista?

- No. Crec que l'amor és un sentiment massa fortcom per a això, però sí crec que et pot atreure unapersona en veure-la, al primer cop de vista.

- L’amor a primera vista és un amor físic, però enrealitat no saps com és aquella persona i només hosabràs quan la coneguis.

10. Si el noi que t'agrada et demanés que lienviessis una foto pujada de to, ho faries?

- Depén la confiança que tinguis amb aquest noi,però principalment no.

- No, això és una bajanada, i n'hi ha moltes noiesque ho fan i jo crec que son bastant tontes. A més,avui dia aquesta foto la pot arribar a tenir tot el pobleen menys d'una hora.

- No, mai ho faria, ja que és la meva intimitat.

- Si tinc molta confiança amb ell, potser.

Com heu pogut comprovar, les opinions i respostesde la gent són variades. Cada persona té unconcepte diferent de les relacions, de les infidelitats,de l’amor a primera vista... Suposem que aquestformulari ajudarà a prendre decisions difícils, ja quemoltes vegades en aquests temes el cor ens diu unacosa i el cap ens en diu una altra, i no sempre sabemquè fer...

Agraïm des d’aquí als que han participat les sevesrespostes!

-No són serioses i serveixen per utilitzar la personaque s'ho creu.

-Són el millor que hi ha! S'ha de gaudir de la vida,s'ha de ser feliç, ser lliures, liberals, tal com manenels nostres instints més animals i sincers.

Paula Miró i Anabel Rodríguez, 4t A1

86

SOCIETAT,ACTUALITAT

I CURIOSITATS

III Concurs de Nous Talents

Com a l’edició de l’any passat, hi ha duescategories a les quals presentar-se; la categoriade «Solistes» i la Categoria de «GrupsMusicals».

La inscripció al concurs començava l’1 de Marçi acabava el 31; calia enviar una gravació d’MP3amb dues cançons, un líder tècnic del grup iles dades personals dels participants, o sigui,nom, edat, adreça i DNI. S’havia de lliurar al puntd’informació juvenil, o sigui, al Kasal.

Bases del Concurs:

1. En aquest concurspodia participar tothomque tingués les edatscompreses entre 14 i 35anys, en el cas de sergrups, un 50% del gruples ha de compliraquestes condicions.

2. No s’hi poden paspresentar cap dels guanyadors d’anteriorsedicions, ni ningú quetingui un contractediscogràfic en vigordurant les dates delconcurs.

3. Els participants a lacategoria de «solista»han de poder cantardurant 30 minutsseguits i els de lacategoria de «grup»han de poder tocardurant 45.

4. No es pot presentar la mateixa persona a duescategories diferents.

Fases del Concurs:

La fase prèvia constava d’un concert a la Plaçade l’Església que es va fer el dia 26 d’Abril.D’aquesta eliminatòria van sortir 4 grupsmusicals i 3 cantants, escollits pel jurat delconcurs per nota de l’1 al 10, que són elsfinalistes del concurs.

En aquesta fase elimi-natòria, després de lad i s c u s s i ó d ’ u n«jurat d’experts», es vanclassificar per a lafinal quatre grups musi-c a l s : C a l i f o r n i aSud, Cebra de PasoFlames at Sunrise i Leyde vida; i tres cantantssolistes, que eren lesnoies Paula Rodríguez,

Laura Vargas i Carla López.

A part, entremig d’algunesactuacions, es van feralgunes mostres de ballper part de l’Escola.Municipal de DansaCastelldefels amb 200euros de remuneració.

A la categoria de«solistes», s’hi trobava labatalla per el premi dePaula Rodríguez, LauraVargas i Carla López

Interludis entre les actuacions delConcurs per Part de la Escola

Municipal de Dansa (Ramon Josa)

Actuacions de la primera fase deSelecció a la Plaça de l’esglèsia.

L’Ajuntament de Castelldefels, per tercer any consecutiu des del 2012, convoca el CONCURSDE NOUS TALENTS DE CASTELLDEFELS, per tal de fomentar la iniciativa artística dels

músics de Castelldefels i donar a conèixer la seva activitat i la seva obra.

87

SOCIETAT,ACTUALITAT

I CURIOSITATS

A la categoria de «grups musicals» elMetal de Flames at Sunrise partia amb un puntd’avantatge (el vídeo dels Flames havia estat elmés votat al Facebook de Joves deCastelldefels) per sobre de Cebra dePaso i California Sud, i de Ley de Vida. Desprésde les actuacions dels diferents grups,marcades per la bona acceptació d’un teatregairebé ple, el «jurat d’experts», formatper Carles Benavent, Manoli Pujante i MaxSunyer, va emetre el seu veredicte coincidintamb les votacions dels vídeos i procla-mant Flames at Sunrise com a vencedors delNous Talents 2014. Com a premi, el grup seràcap de cartell a la Fes-te Jove cobrant 500 euros.El segon lloc va ser per California Sud, quepròximament seran teloners a la Festaorganitzada per Joves de Castelldefels «Fes-teJove» amb 200 euros de remuneració.

(que ja venia amb l’avantatge d’un punt al haverestat votada al facebook de Joves deCastelldefels. En aquest cas però el jurat vadecidir que la campiona seria Paula Rodríguez,com a premi actuarà al programa d’estiu icobrarà 10 euros.

Per poder gaudir d’algunes de les actuacions, si encara no les heu vist, podeu entraral canal de Youtube de l’Ajuntament per veure-les i gaudir-ne d’elles:

https://www.youtube.com/channel/UCv5ro-S0OXCB1A83aJtn26w

A la categoria de «solistes», s’hi trobava labatalla per el premi de Paula Rodríguez, LauraVargas i Carla López (que ja venia ambl’avantatge d’un punt al haver estat votada alfacebook de Joves de Castelldefels. En aquestcas però el jurat va decidir que la campiona seriaPaula Rodríguez, com a premi actuarà alprograma d’estiu i cobrarà 100 euros.

Per poder gaudir d’algunes de lesactuacions si encara no les heu vist, podeuentrar al canal de Youtube de l’Ajuntament:

https://www.youtube.com/channel/UCv5ro-S0OXCB1A83aJtn26w

88

SOCIETAT,ACTUALITAT

I CURIOSITATS

TRIBUS URBANES ACTUALSTRIBUS URBANES ACTUALSTRIBUS URBANES ACTUALSTRIBUS URBANES ACTUALSTRIBUS URBANES ACTUALS

Rastafaris. La religió Rastafari no és tansol una religió, sinó un estil de vida. Elsrastafaris protesten en contra de lapobresa, l’opressió i desigualtat… Sónpacifistes i, ocasionalment, consumeixenmarihuana. La seva estètica és el cabellllarg; els rastafaris porten rastes.

Otaku. El terme otaku es defineix comuna persona fanàtica o amb aficionsobsessives, prové de la cultura japonesa,i s'aplica a qualsevol tema, àrea o camp(jocs, grups de música, afició, comics,pel·lícules, sèries, informàtica, automò-bils, fotografia, etc.), sobretot a l’anime ial manga.

Metalers. Metaler és el terme que desig-na a les persones amants de la músicametall. Si ben el heavy metall té el seu ori-gen a la fi dels seixanta, el moviment cul-tural metaler amb les seves caracterís-tiques actuals va començar a gestar-se ala fi dels setanta i principis dels vuitanta

Priscila López Fernández, 4t A1

89

COL·LABORACIONS

Els Departaments de Visual i Plàstica i Llengua Catalana i Literatura han desenvolupat unatasca conjunta consistent a il·lustrar l'obra «Alícia al País de les Meravelles», tot gaudintd'una experiència creativa molt valorada pels alumnes de 2n d’ESO i que ha culminat ambl'exposició de les obres pictòriques, la tria de fragments literaris representatius, així com lesreflexions personals a l'entorn de la tasca realitzada. «Llegir» i «Escriure», doncs, s'handefinit com a experiències vitals inigualables!! Aquí en teniu els panells muntats:

ALÍCIA, MERAVELLADACatalà i Visual i Plàstica, units en una experiència creativa

90

COL·LABORACIONS

91

COL·LABORACIONS

JUGANT AMB LA LLENGUAper Fèlix Rueda, profe de biologia

Molts de vosaltres em coneixeu i sabeu que sóc professor de ciències, i és precisament peraixò que el primer que vull dir-vos és que ciència i llengua no són incompatibles (fa moltsanys que gaudeixo jugant amb la llengua i no sempre com heu imaginat els més malpensats,també escrivint articles científics amb un llenguatge tècnic, precís i sintètic, o deixant volar laimaginació, amb un llenguatge lliure, creant històries en novel·les i contes); la segona cosa ésque la llengua és útil, ja que t'ajuda a expressar pensaments, sentiments, queixes, burles. etc.També pot ser divertida, com comprovareu en aquesta secció. Us convido a participar-hi!

Per començar uns acudits basats en lallengua...

El saben aquel que diu...- On vas?- A buscar fems per les maduixes!- Caram, i per què no les proves amb nata?

El saben aquel que diu... que es troben dos amicsi un li diu a l'altre:- Records d'en Carles!- Gràcies!- Records d'en Carles!- Gràcies!!- Records d'en Carles!- Gràcies!!!- Records d'en Carles!- Bé, ja val no?- Noi! És que en Carles em va donar moooltsrecords per a tu, saps?

El saben aquel que diu que era un alcalde que lidiu al secretari:- Escolti Cirili, posi en el butlletí que la juntaserà el divendres.- Perdoni senyor alcalde, com s'escriu divendres,amb b o amb v?- Doncs.... posi-la pel dilluns.

Saben aquel que diu... li fa un nen a son pare:- Papa, al col·legi ens han dit que hem de bus-car el màxim comú divisor...I el pare li diu:- Però encara no l'han trobat!!?? Quan jo anavaal col·legi ja l'anaven buscant...

- Doctor, doctor, no em trobo bé...- Doncs busqui’s millor.- Doctor, doctor, em fa mal aquí.- Doncs posi’s allà.- Doctor, doctor amb diarrea em puc banyar?- Home, si és prou abundant...

Continuem amb algunes frases ambigües perfonètica...

Davant el camp de futbol un home pregunta:- Em pot dir com s'accedeix al camp?- Jo? M'excedeixo llançant-li pedres al'àrbitre! (No va preguntar a la personaadequada)

- Amb les retallades cada cop n’hi ha menys, dedocents...- Òndia, sí que estem malament, em pensavaque una mica més de dos-cents, sí que enquedàvem!

92

COL·LABORACIONS

De les cacofonies i homofonies:

- Només un mes més (però no el d’agost, quefem vacances)

- Té te, tete (sembla que el germà volia prendreuna infusió)

- Pels pèls (no sé si es tracta d’un xampú, o sis’ha salvat d’un accident).

- Senyora, el seu marit s’enyora? (no s’enyora ono senyora, que en aquest cas és el mateix)

- En quin cap cap? (a cap cap hi cap)

- Savi és el que és avi (doncs ella és sàvia, noés avia i no ho sabia)

- Nou nous nous? (no, nou noves nous)

- Aquí tomba l’olor a tomba, tomba a la dreta!

- Ep, faci’l fàcil, l’examen!

Quan s’assembla però... no és el mateix:

- Una vella ecologista (que un vell verd)

- La companyia és molt grata (que la companyiaes grata molt)

- El pobre marit de la Marga (Que l’amarga elmarit a la pobra)

- Fer feina de mestressa de casa (Que fer lafeina de casa m’estressa)

- És bo perdonar (Que és bo per donar)

- Un quadre abstracte (Que es tracta d’unquadre, encara que no us sembli pas, avosaltres!

- Menjar a la llar (Que llard al menjar)

Encara que no ho sembli, ho deu ser:

- Sempre has de donar la nota... (Deu ser mestreo músic)

- Aquests no treballen més que quan volen(Deuen ser uns aviadors)

- Aquests només treballen quan poden (Deuenser uns jardiners)

- Aquest és un busca-raons (Deu ser filòsof)

- El doctor és cirurgià plàstic (Deu ser unplaymobil)

- Un bon dia el pobre home va perdre el cap(Deu ser Lluís XVI)

- Li va posar els punts sobre les is (Deu serlingüista)

- Ha entrat en coma i ara es troba a prop delpunt i final (Deu ser escriptor)

- Aquest va al gra (Deu ser un dermatòleg)

Frases fetes en català, que Déu sap qui les vainventar

- Aixecar la camisa (enganyar) (Potser el queveuen no els desenganya)

- Allò que no sona (membre sexual masculí) (Hiha moltes parts del cos que no sonen, però a mialmenys em sona d’haver-la vist)

- Amb pels i senyals (minuciosament) (Propi deperruqueria. Com rentar i marcar, però amb méscura)

- Anar peix (no ser entès/esa en una matèria) (Isi copies a l’examen, ja t’han pescat)

93

COL·LABORACIONS

- Anar xino-xano (Passejar sense pressa) (Anarlentament a la Xina)

- Cadascú a casa seva i Déu a la de tots(Cadascú a lo seu) (A casa meva si en fiquendeu, no hi cabem)

- Deixar amb un pam de nas (riure’s de lesexpectatives d’algú) (Tant a Cirano, com aPinotxo els va passar).

- Ensenyar les dents (amenaçar) (Amenaçar eldentista després de l’ortodòncia)

- Entre poc i massa! (fugint d’un extrem, homha caigut en l’altre) (Semblava que era en lajusta mesura i resulta que no)

- Fer-li el llit (Fer una mala passada) (No sempreés dolent, a mi la meva mare me’l va fer tota lavida)

- Llençar les campanes al vol (celebrar abansd’hora) (Compte quan caiguin, que pesen!)

- No veure-hi més enllà del nas (tenir pocacapacitat d’anàlisi) (I una miopia com uncampanar)

- O caixa o faixa (Difícil elecció, vés a saber sino acabes a la caixa per portar faixa)

- Perdre el seny (actuar de manera imprudent)(Hi ha coses que després són molt difícils detrobar)

- Pujar la mosca al nas (perdre la paciència;irritar-se) (També a un gran home el potexasperar una miserable mosca. José Martí)

- Tenir mala peça al taler (tenir problemes dedifícil solució) (No es pot negar, que la cosa tétela)

QUE NO EM TOQUIN EL GÈNERE (o de quan elmasculí no té femení i viceversa)

Algunes de les professions tradicionalmentexercides per homes, amb els canvis culturalsdel segle XX, afortunadament, han trobat la sevacontrapartida femenina, així de Metge –Metgessa, de Jutge – Jutgessa, d’Advocat –Advocada. És innegable que algunes formes delfemení sonen ben rares, per exemple: Cònsol –Consolessa (que no consola, perquè qui no ésconsola és perquè no vol. Excepte leselectròniques que si volen ser-ho); Soldat –Soldada (que com també ve de sou, sembla que,pel fet de ser una dona, cobri més (seria elprimer cop), o bé, que està molt enganxada).Fins i tot, hi ha alguns femenins que resultenmalsonants, com Diputat – Diputada (encaraque sembla no importar-les, o sigui, que no deuser tanta putada). Però per molt que alguns/ess’encaparrin tot sovint, el gènere no es pot tocarsense crear una terrible confusió. Ara en veuremalguns exemples: tren no pot ser el mascle d’unatrena, fila el femení d’un fil, ni vila no designa«dona vil» ni mai no fan l’amor el be i la bena.AIxí mateix el femení de cap no pot ser la capa,ni el de carreter la carretera, ni de la col la cola,ni del gol la gola (per molt que el porter se l’hagiempassat) ni del pilot la pilot, ni pot ser femenídel vel la vela. Així que amics i amigues, no feufressa, si a una dona que fa de mestre, no lidiem mestressa, que en aquest cas, dona i homesón iguals i ambdós aquesta feina els estressa!

Nota: Aquest és un petit extracte del llibre«Què es pot fer amb la llengua?» d’en FèlixRueda i en Pere Fàbregas, que qualsevol dia(si alguna editorial ens vol fer cas) podreutrobar-lo de nou a les llibreries.

94

COL·LABORACIONS

COMENTARIS DE L’INTERCANVI A HOLANDA 2013-2014Els alumnes del centre que van participar en l’intercanvi amb estudiants holandesos la setmanadel 7 a l’11 d’abril d’aquest any ens han deixat uns comentaris, gestionats per la profe CarmeLloret, a la qual li agraïm la seva col·laboració, com sempre, amb L’Heura, i també a l’alumneSergio Albareda per haver-nos enviat les fotos d’aquella setmana.

Óscar Muñoz, 4t A3

És una experiència molt enriquidoraper parlar una llengua tan importantcom ho és l’anglès i, a més, enspermet relacionar-nos i fer amics enun país que no és el nostre il’oportunitat de poder tornar, si ensportem una bona impressió delnostre matx.

L’intercanvi a Holanda ha estatuna gran experiència en moltssentits; per una banda, ja que hepogut conèixer a gent nova i peruna altra per poder practicarl’anglès. A més a més he pogutcompartir aquesta activitat ambamics meus i una gran família aHolanda, que m’ha fet passar unaestada inoblidable.

L’intercanvi ha sigut un delsmillors viatges que he fet mai. Pel

fet d’anar amb els amics, i allà, junts,conèixer: uns nous costums, una novacultura, diferents paisatges... Poder

conèixer diferents ciutats i poderpracticar tant anglès com puguis. Ha

estat increïble! Mai oblidaremHolanda!

L’intercanvi va suposar per mi i seguramentper molts de nosaltres una experiència nova, única

i diferent, ja que al conviure amb una altra família que noés la teva, quan t’estàs una setmana fora de casa, penses

i si no surt com m’agradaria? Però després de viure-hot’adones que no surt com pensaves... surt millor! Gaudeixes

del país que visites, coneixes gent encantadora ambla qual comparteixes molts bons moments i a més

practiques la llengua més internacional.Ho repetiria cent vegades més!

95

Ha estat una experiència que mai havia viscut, crec que per a tots és molt positiu

canviar d’aires i fer nous amics de molts llocs diferents. El fet de viure o que visquin en

una casa diferent et fa madurar ja que és una experiència nova la qual s’ha superat a la

perfecció i satisfactòriament.

L’intercanvi ha estat una experiència meravellosa que ens ha permès apropar-nos, fer

amistats amb gent que, d’altra manera, no hauríem conegut (probablement) mai. Hem

pogut observar com són fora d’aquí, com actuen i a més, hem après l’anglès de la vida

real, que és el que compta.

Crec que ha estat una experiència molt enriquidora i recomanable, ja que ens ha

permès fer noves amistats i compartir bons moments vivint el dia a dia amb els nostres

«matxs», alhora que hem pogut conèixer noves ciutats i gaudir-ne força.

Marxar d’intercanvi és una experiència, sempre, molt enriquidora per a nosaltres. Els

alumnes vivim situacions noves, ens avesem a altres horaris i compartim costums amb

un company i una família estrangers. M’ha semblat una experiència única, que

m’encantaria repetir!

COL·LABORACIONS

96

COL·LABORACIONS

Aquest intercanvi m’ha semblat una experiència molt bona ja que no estic acostumat a

viure fora de casa, menys amb gent que no conec i encara menys amb gent d’altres

països. En especial m’ha agradat el país i les ciutats, ja que tot està molt ben cuidat i molt

net i sobretot m’ha agradat molt Amsterdam.

Mai havia anat a cap intercanvi i ara hi aniria mil cops més. Ha estat una experiència

única. M’ho he passat molt bé i els espanyols hem sabut fer molta pinya amb els

holandesos. La llàstima és que només tinguéssim una setmana. El pitjor va ser el comiat

a l’aeroport...

97

Ha estat una experiència molt especial perquè he tingut l’oportunitat de conèixer

gent nova, d’un altre país i poder conviure amb ells. Recomano aquesta activitat per a

tots aquells que tinguin l’oportunitat perquè val molt la pena.

M’ho vaig passar molt bé ha estat una molt bona experiència i jo la recomanaria als

meus companys de quart de l’institut, ja que practiques l’anglès, coneixes noves

cultures i nova gent!! És fantàstic!!

COL·LABORACIONS

99

Horòscop per a l’estiu 2014S’acosta l’estiu. Vols saber com t’anirà en l’amor, amb els amics,

amb els diners? Doncs els alumnes de l’Aula d’Acollida, després

de consultar les cartes astrals, les fases lunars i les posicions

dels planetes, hem preparat per a tots vosaltres les prediccions

del vostre horòscop per a aquest estiu!!! Esperem que us

agradin, i aprofitem per desitjar-vos a tots, alumnes i professors,

unes bones i merescudes vacances!!!

ARIES: aquest estiu hauries de plantejar-te sortirmés i conèixer gent nova perquè això t’ajudaria adeixar de banda una relació que durant aquest cursha estat una mica complicada. Sobretot tinguespaciència i molts ànims!!!

TAURE: aquest estiu serà el teu estiu de sort. Surtamb els amics i aprofita el temps perquè algunacosa molt especial et passarà. Potser trobaràsl’amor de la teva vida o amb algú molt especial. Nopateixis pels diners, podràs fer petites feinetesd’estiu que et permetran «viure bé».

BESSONS: durant les vacances heu d’anar ambcompte amb el que gasteu, perquè els dinersmarxen molt ràpid i després us queixareu que no hiarribeu. Tindreu tanta vida social que no us creureuni vosaltres! Coneixereu gent maca i moltinteressant. Aprofiteu-ho!

COL·LABORACIONS

100

COL·LABORACIONS

CRANC: gairebé tot l´estiu estareu pensant en lavostra situació personal, i si ho feu no podreugaudir de vida social. No us capfiqueu tant en elsvostres problemes i intenteu aprofitar l’estiu almàxim. Necessiteu un canvi d’aires, us anirà bé...

VERGE: aquestes vacances només pensareu amarxar, canviar d’aires i, fins i tot, de gent.Necessitareu una injecció d’adrenalina. Esteu unamica nerviosos i teniu un munt de coses al cap, iaixò fa que els vostres col·legues us vegin moltestranys i no sàpiguen molt bé com tractar-vos.Penseu dues vegades les coses abans de fer res...

LLEÓ: les persones sota aquest signe tindreu unestiu molt mogut. Trobareu molts amics i tindreumoltes aventures amb ells. Pot ser que feu un odos viatges interessants. Trobareu l’amor perònomés durarà el que duri l’estiu. Trobareu algunsobstacles al vostre camí. Vigileu on poseu el peu!

BALANÇA: tindràs molt bon rotllo amb el teuentorn, sortiràs molt i t’ho passaràs molt bé, peròvigila, que l’estiu és molt llarg, no et cansi abansd’hora. Potser coneixeràs una persona quet’agradarà molt des del principi... Serà l’amor de lateva vida?

101

ESCORPÍ: les persones sota aquest signe tindreuun estiu molt avorrit. No voldreu sortir de casa vostrai sempre trobareu una excusa per quedar-vos-hi.Haureu d’obligar-vos a sortir i explorar els voltantso veureu l’estiu dins de quatre parets.

SAGITARI: hauríeu de vigilar amb els gelats; la vostrasalut i la vostra economia se’n podrien ressentir unamica. És molt possible que al llarg d’aquestes vacancesus vinguin ganes de viatjar a un lloc no gaire llunyà perdesconnectar una mica. Intenteu-ho!

CAPRICORN: l’estiu us començarà bé. Estareuconcentrats en la vida, l’amor i l’amistat. Tindreumolts compromisos que haureu de complir i potserencara que no us agradin us ajudaran a ser millorspersones. Us haureu de posar les piles per a quètanta vida social no us impedeixi estudiar i recuperaraquelles matèries que heu suspès.

AQUARI: l’estiu anirà millorant a mesura que passin elsdies. Us retrobareu amb un amic de la vostra infantesaque feia molt temps que no vèieu. Parlareu molt i veureuque entre vosaltres sorgeix alguna cosa més. Vigileude no confondre l’amistat amb l’amor...

PEIXOS: aquest estiu els planetes s’alinearan en contravostra i no us anirà bé en l’amor, la vostra situacióeconòmica tampoc serà gaire bona i la salut no usacompanyarà. Heu d’intentar sortir amb els vostresamics, distreure-us una miqueta i oblidar-vos de tot.Potser la vostra sort podria canviar...

COL·LABORACIONS

102

COL·LABORACIONS

Els alumnes de l’Aula d’Acollida d’aquest curs 2013-2014 li volem agrair a lanostra professora, l’Eva Romagosa, la seva dedicació i recolzament, les sevesatencions i el seu carinyo envers nosaltes. Amb ella i entre tots, hem aprèsuna mica més de català i de cultura general. Tot plegat ens ha servit perentendre millor les explicacions dels professors en la resta de matèries i haaconseguit de nosaltres que ens integrem millor en les nostres aules. Aixíque, per tot i per més,

GRÀCIES, EVA!!!!Els alumnes de l’Aula d’Acollida

103

És un programa educatiu que s’adreça als alumnesde segon cicle de l’Ensenyament SecundariObligatori, primer curs de Batxillerat, CiclesFormatius de Grau Mitjà, i és extensiu als seusprofessors. Es tracta d’un programa de cooperaciópublicoprivada, que té per objectiu renovar, ampliari enfortir l’economia social i cooperativa a

Catalunya en els diversos àmbits econòmics, socialsi territorials. El programa es va celebrar el passatmes de juny, i hi va haver un total de 16 projectesdiferents de tota Catalunya, en dos dels quals vaparticipar de manera activa el nostre institut, sota elmestratge del professorat de cicles, especialment

Programa FesCoop

Blanca del Valle, 4t A2

de Sonia Robres. Els alumnes del nostre centreque van presentar el projecte Medipizza van ser:Adrian Lopera, Alex Vidal, Carlos Pérez, LauraManaguerra i Oriol Melero; pel que fa al projecteGalerys: Jennifer Katerine Rios, Rabab Lahsen,Rafael Ruiz, Rebeca Peña, Scarlet Moreira iVanessa Santillana. Aquests projectes van guanyar

el segon i tercer premi respectivament. El lliuramentde premis i distincions es va efectuar dilluns dia 2de juny passat al museu de les drassanes deBarcelona. Enhorabona a tots!

COL·LABORACIONS

104

COL·LABORACIONS

Ara ja fa un parell d’anys que el nostre institut és

Escola Verda. I cada cop fem més esforços per a

treballar en aquesta línia: la sostenibilitat. Què

vol dir aquesta parauleta tan de moda? Doncs

apostar per una manera de vida que faci que el

nostre meravellós planeta el puguin també gaudir

les pròximes generacions.

Algunes cosetes que estem fent són les següents:

Optativa d’Escoles Verdes a 1r d’ESO. Van

promoure des d’ella un taller de boc and rolls per

a tot 1r d’ESO a la setmana de prevenció dels

residus. A més, han realitzat un parell de projectes

molt interessants: una eco auditoria de l’aigua i

una dels residus (amb el suport de Cal Ganxo). I

una visita a l’escola de reciclatge!

Reduir, reutilitzar i reciclar. Des de moltes àrees

s’estan fent accions en aquesta línia, per exemple

redecoració de mobles i decoracions artístiques

reutilitzant material a VP). A les classes comencem

a reutilitzar i reciclar paper. També tenim

contenidors grocs pel plàstic i de piles. Utilitza’ls!

Recollida de material escolar vell i taps d’ampolles

al costat de consergeria. Tots dos associats a

projectes molt interessants.

INSTITUT MEDITERRÀNIA, UNA ESCOLA VERDA«Produeix una immensa tristor pensar que la naturalesa parla

mentre la humanitat no l’escolta» Víctor Hugo

Activitats de contacte amb la natura, per estimar-

la més i adonar-nos del seu valor. Moltes d’elles

propostes d’EF: senderisme, platja, esquiada a 1r

i 3r d’ESO... Teniu fotos d’aquestes sortides a la

intranet i una mostra en les pàgines següents.

Delegats verds. Als que tenim pendent donar més

espais de reunió i acció. Alguns d’ell han participat

a la ràdio aquest curs.

Comitè mediambiental de professors per impulsar

el projecte. Que aquest curs s’ha reunit amb

representants dels alumnes.

Crec que ja haureu vist que tornem a tenir una

fantàstic hort al pati! Però per aquest meravellós

projecte teniu un altre article dins aquesta revista.

Des del projecte «Mulla’t» de 4t també han pensat

fantàstiques idees... I en tenim més!!

Des d’aquí volia agrair a tota la gent que col·labora

i aposta, directa o indirectament, per una manera

de treballar sostenible: alumnes, professors,

famílies, conserges, secretaries... tots som el

centre i tots podem fer d’ell un lloc millor per

compartir i aprendre junts. T’apuntes?

Ana Hernández

105

ARBRES DE NADAL

CONSCIENCIACIÓ VERDA

«TUNEIG» DE MOBILIARI VELL

COL·LABORACIONS

106

ELS ALUMNES, IMPLICATS

COL·LABORACIONS

TALLERS DE BOC AND ROLL

TALLERS DE BOC AND ROLL

107

A RÀDIO CASTELLDEFELS, EXPLICANT-NE LES ACTIVITATS

COL·LABORACIONS

108

COM VULGUIS, ON VULGUIS I AMB QUIVULGUIS. EN TOT CAS, L’EQUIP DE

L ’ H E U R AET DESITJA, A TU I ALS TEUS:

MOLT BON ESTIU

109

Aquest és un espai per enviar al director del centre les vostres queixes,sol·licituds o suggeriments. Recordeu: envieu-ho a [email protected] doneu-les a qualsevol membre de l’equip de redacció. Gràcies!!!!

L’equip de redacció

OPINA!PARTICIPA!

IMPLICA’T!

Sr. Director:

Som uns quants alumnes de tercer, i tenim unaqueixa pel que fa als radiadors de les aules: nosempre funcionen tots, i per això demanem quees revisin abans que vingui el fred. I també lespersianes, encara que ja sabem que les hem decuidar perquè costen molts diners de mantenir.

Moltes gràcies!

Sr. DIrector:

Aquesta carta és per posar en coneixement seuque tenim queixes de la xarxa d’internet del cen-tre. Hi ha dies que funciona força malament ialtres que ni això. A més, a la intranet no semprees pot entrar. Ens agradaria que millorés el servei.

Cordialment, uns quants alumnes..

110

TELÈFONS D’INTERÈSTELÈFONS D’INTERÈSTELÈFONS D’INTERÈSTELÈFONS D’INTERÈSTELÈFONS D’INTERÈS

Aquests telèfons ens podrien interessar a l’hora de alguna activitat extrascolar

o quan passi alguna emergència. Són els següents:

- Ajuntament de Castelldefels: 936 651 150

- Policia Local: 092 // 936 360 320

- Ambulàncies (24 hores): 061 // 902 111 444

- Bombers de Gavà: 085 // 936 628 350

- Casal de Joves Kasal: 936 657 950

- Urgències: 902 111 444

- Centre de Mediació i Convivència (CMCC): 936 342 111

- Centre de Mediació Federic Monpou: 936 364 144

- Comissaria dels mossos d’esquadra: 936 647 113

- Turisme de Castelldefels: 936 352 742

- Oficina d’atenció a ciutadania: 936 651 150

- Oficina d’informació a la Ciutadania: 936 652 308

- Patronat municipal d’esports: 936 641 054

- Punt d’informació juvenil: 936 657 950

- Teatre Plaza Castelldefels: 936 651 150

crÈdits editorial - ins-mediterrania.cat · aquesta darrera i completa edició juntament amb una...

Documents