EL COTÓ

JAMILA ABDELHAKLUIS ALEJANDRO

Classificació......................................................3

Introducció.......................................................3

Obtenció del cotó.............................................3

Identificació del cotó........................................6

Propietats físiques i químiques.........................7

Estructura de la Fibra........................................8

Cura i Conservació del Coto...............................9

ÍNDEX

Classe: Natural Naturalesa: Vegetal Origen: Llavor del cotó

Classificació

-El cotó és una fibra tèxtil vegetal que creix al voltant de les llavors del cotoner, un arbust del gènere Gossypium, pertanyent a la família de les malvàcies, originari de les regions tropicals i subtropicals, n'hi ha diferents espècies autòctones a Amèrica, Àfrica o l'Índia.

-El cotó és la fibra natural més important que es produeix al món, la seva importància va començar al segle XIX amb el procés d'industrialització i avui dia encara representa gairebé la meitat del consum mundial de fibres tèxtils.

Introducció

Tipus de cotons i països productors:

Tipus de cotons:

Gossypium barbadenseGossypium hirsutumGossypium herbaceum

Obtenció del cotó

Gossypium barbadense:Aquesta varietat conreada principalment a Egipte, el Sudan, l'Índia, el Perú i als EUA constitueix d'un tres a un quatre per cent de la collita mundial.És especialment de fibra llarga (de 29 a 34 mm) i d'ella es fan els fils més delicats que serveixen per a la producció de tèxtils de primera qualitat.

Gossypium hirsutum:El tipus de cotó més important conreat al voltant del globus terraqüi (EUA, Brasil, Pakistan, Turquia, l'antiga URSS) de mida de fibra mitjà (de 25 a 28 mm.).

Gossypium herbaceum: Tipus conreat al Pakistan, Xina i l'Índia de petita longitud de fibra (per

sota dels 25 mm).

Tipus de cotons:

◦ 1.Corea ◦ 2.Rusia ◦ 3.Taiwan ◦ 4.Japó ◦ 5.Hong Kong

Països productors

ARREL TIJA FULLES FLORS FRUIT

Característiques de la planta de cotó

Arrel: L'arrel principal és axonomorfa o pivotant. El cotó tèxtil és una planta amb arrels penetrants de nutrició profunda. En sòls profunds i de bon drenatge, les arrels poden arribar fins als dos metres de profunditat.

Tija: La planta de cotó posseeix una tija erecte i amb ramificació regular. Hi ha dos tipus de branques, les vegetatives i les fructíferes.

Fulles: Les fulles són peciolades, d'un color verd intens, grans i amb els marges lobulats.

Característiques de la planta de cotó

Flors: Les flors són dialipètales, grans, solitàries i pendolades

Fruit: El fruit és una càpsula en forma ovoide, que té de tres a cinc carpels, que al seu torn contenen de sis a deu llavors cadascun. El que nosaltres coneixem com cotó és una fibra que prové de les cèl·lules epidèrmiques de les llavors.

Característiques de la planta de cotó

En primer lloc , es planten les llavors a la terra. Després que la plantada de cotó hagi travessat la terra , es

comença relativament aviat amb l'eliminació de les males herbes Això és important , ja que el cotó és molt sensible.

Després de la maduració , es distingeixen molt bé els fol·licles que contenen fins a 25 llavors

es pot començar amb la collita se separa la fibra de cotó de les restes Després el cotó recentment pentinat es torna a formar en

fardell i es transporta a la filatura

El cultiu i la recol·lecció del cotó

•Avantatges: sistema mecànic es necessita poc personal per a la recol·lecció.

•Inconvenients: Cotó amb moltes impureses vegetals prominents de la mateixa planta. Maduresa del cotó irregular.

•Manual: Cotó molt net. Cotó amb molta regularitat de maduresa.

•Inconvenients: es necessita molta mà d’obra  per a la recol·lecció.

Avantatges i inconvenients de la recollida a mà i a màquina

•Molt resistent•Es sensible a arrugar•Elasticitat molt bona•Es tenyeix molt be

•Bona absorció de la humitat•No irrita la pell

Textura suau i càlida.

Propietats físiques i químiques

• El color: Entre els més particulars el blanc i mantegós.• La resistència: És de 3.5 a 4 g / d. augmenta amb la humitat en 20%. • Finor: Varia entre 16 a 20 micres, és indirectament proporcional al seu diàmetre.• Higroscopicitat: De refereix a la absorbència de l'aigua a 21 º C i 65% d'humitat relativa absorbeix de 7 a 8.5% d'humitat.• Elongació: De 3 a 7%.• Elasticitat: De 20 a 50% de l'allargament de trencament.• Allargament de trencament: De 8 a 12%. Brillantor o aspecte: la majoria dels tipus són mat, només el cotó

egipci té un lleu brillantor. La majoria obté brillantor per mitjà de la mercerització.

El cotó és molt sensible a l'acció dels àcids que ho destrueixen o modifiquen profundament.

Altres Propietats

• El Cutícula: Serveix com a recobriment suau i resistent a l'aigua. Protegeix la resta de la fibra.• PARET PRIMÀRIA: Està composta per una xarxa de fibril que són resistents als àcids.• EMBOLCALL: És la primera capa d'engruiximent secundari.• PARET SECUNDÀRIA: Consisteix en capes concèntriques de cel·lulosa, constitueixen la porció principal de la fibra.• EL LUMEN: Es transporten els nutrients durant el creixement.

ESTRUCTURA DE LA FIBRA

• El cotó s'oxida a la llum solar, el que fa que els colors blancs i pastís es tornin groguencs i que la fibra es degradi

CURA I CONSERVACIÓ DEL COTÓ

Fum Olor Residu

Gris  

Paper cremat 

Cendra gris,molt lleugera i d'vores suaus

Anàlisi pirognòstic

• La fibra del cotó està constituïda per cèl·lules, que vistes al microscopi, en el sentit de la seva longitud, presenta torsions irregulars en formes de tubs aplatats en tota la seva longitud

Transversal Longitudinal

Vistes microscòpiques