1

Clara Serrano Llorens

2

Dedico aquest l l ibre al meu avi i la meva àvia, que tenen el mateix problema que la història que he escrit, els volen prendre els horts quesón part de la nostra història.

3

Hi havia una vegada una família que es deia Llorens Carbonell a la qual li pertanyien uns horts que els anomenaven “Sínies”.

4

La sínia pertanyia a la senyora Bonaventura i al senyor Isidre. La senyora Bonaventura, que per tothom era coneguda com l’àvia Ventura, i el senyor Isidre tenien tres filles la Montse, la Rosa i la Teresa. També tenien sis néts i nétes: la Marta, el Marc, l’Eduard, l’Albert, l’Anna i la Teresa i per acabar tenien 8 besnéts i besnétes: el Roc, el Jan,l’Abril, l’Alba, la Berta, la Clara, l’Aleix i el Guillem.

5

Cada dissabte la família es reunia a la sínia i parlaven, i també construïen casetes de fusta pels nens i les nenes, gronxadors en els arbres. Jugaven al parxís, a fet i amagar, cultivaven l’hort, les plantes del jardí... Tots junts es divertien a la seva sínia.Fins que un dia als amos de la sínia els van anunciar que en pocs anys els prendrien els horts. Es van posar molt neguitosos i no sabien com explicar-ho a la resta de la família.

6

Van reunir tota la família un dissabte i els van explicar la situació. La conversa va afectar molt a petits i grans. Estaven parlant del que els havia dit l’ajuntament quan a una de les més petites,l’Abril, li van començar a caure algunes llàgrimes i va cridar: - No tenen dret de treure la meva caseta de fusta, jo la vull, és molt bonica. - I a més si ens treuen la sínia no tindrem per menjar. A més, a mi m’agraden els gerds i en vull continuar menjant molts i molts i molts, són els més bons del món!(Això traduït de l’ idioma dels infants que ploren en català.)

7

El més gran de tots els besnéts, el Guillem, li va dir: - Sí però no pateixis pels gerds que mentre no ens prenen els horts els pots collir tots i guardar-los a casa teva per sempre. Llavors l’Abril li va respondre: - Calla, però que no veus que els gerds que després podran créixer no els podré agafar i menjar?

8

- Sí però... - Calleu! - va interrompre l’avi dels nens i les nenes, l’Emili estem fent una reunió molt seriosa, no vull sentit ni una mosca. El Jan i el Roc, els més petits de la colla, fins i tot van parar en sec de ploriquejar. - D’acord ...van dir l’Abril i el Guillem a la vegada.

9

Llavors l’àvia Ventura va treure un altre tema que encara, a part del seu marit, ningú recordava: - Aquests dies ens han entrat a robar moltes vegades.Encara no havia acabat la frase, l’àvia Ventura, que la Teresa la va interrompre: - Doncs jo des de que ens han entrat a robar que veig uns ocupes aquí al costat, a la fàbrica abandonada i fan molt mala pinta.I el Marc va dir: - És veritat jo també, quan he passat, els he vist, però hi hagut una cosa que m’ha atret molt més l’atenció, he vist dues xeringues al terra. I llavors la Rosa va dir: - Això vol dir que... - És ben clar que han sigut ells els que ens han entrat a robar – va exclamar el seu marit l’Eduard. - Però no podem acusar així, hem de tenir proves perquè si no...- va contestar l’àvia Ventura.

10

La Marta i l’Anna van tenir una molt bona idea, van proposar de feruna manifestació per protestar contra els robatoris i per dir que estaven farts dels ocupes a la fàbrica abandonada. Van fer una votació i la van perdre, així que van intentar buscar una altra solució. - Ja ho tinc!- va dir l’Albert- farem una recollida de firmes i un escrit a l’ajuntament explicant que estem farts de què ens entrin a robar i també que vigilin amb els ocupes, que per això van posar mossos d’esquadra, perquè vigilessin la ciutat i no perquè vagin pegant a la gent com ha passat a Barcelona amb els estudiants !

11

Aquesta sí que va ser una bona idea.La majoria de gent estava d’acord encara que els nens i les nenes no estaven gaire convençuts/des. L’Aleix, un dels néts, no estava gaire d’acord perquè creia que l’ajuntament no els faria cas, però no volia dir res perquè era molt tímid i no s’atrevia a explicar-ho als altres. - Avui anirem a totes les sínies d’aquí prop i els preguntarem si volen signar la carta - va dir la Montse. - D’acord! - van exclamar tots els altres a la vegada.Llavors la Teresa va dir: - Jo aniré a l’ajuntament i exposaré la carta. - Perfecte!!! – van respondre els altres de la família.

12

La carta que van enviar a l’alcalde més o menys va funcionar,perquè van fer fora els ocupes i van tirar a terra la fàbrica abandonada, però faltava el més important, que no ens prenguessin les sínies. Anaven passant els dies i ningú no sabia què fer. Llavors un dia els besnéts i les besnétes de la sínia van tenir una gran idea,van pensar d’ensenyar els horts a l’alcalde i van escriure un conte de les sínies. Ho van preparar-ho tot per aquell dissabte, el dia que firmarien el tracte.

13

Quan va arribar el dissabte les besnétes de la família van anar a rebre l’alcalde de Vilanova i la Geltrú (l’Elena) i els empresaris que l’acompanyaven. Tots els besnéts i les besnétes de la família, des del Roc fins al Guillem, els van ensenyar les sínies i tot el que es produïa: les fruites, les verdures, les hortalisses, les flors ... i també els van ensenyar la seva cabana de fusta, els seus gronxadors on passaven moltes hores jugant.Fins que l’alcalde va interrompre: - Això ho heu preparat vosaltres sols?- Sí, encara no ho hem dit a cap adult. - I també hem fet un llibre que parla sobre la història de la sínia.- Ah sí? Que me’l ensenyeu?- Sí, ara mateix.-Tinc una idea: si voleu els vostres horts els farem uns horts públics perquè tothom- els pugui venir a visitar i a jugar.- Sí!- Van cridar tots a la vegada.- Vosaltres podreu venir a ensenyar els horts a tots els nens i les nenes del poble.I ara correu i aneu-ho a explicar-ho als adults.

14

I així és com es van salvar algunes sínies de Vilanova i la Geltrú.

15

Clara Serrano Llorens(Vilanova i la Geltrú, 1998) ha compaginat l’escriptura de contes amb els estudis a l’escola Llebetx .Els seus llibres expressen els sentiments i les preocupacions de les persones. Ha fet els llibres:La galeta i la nena.Una rosa a l’espai.Les nenes entremaliades Ens quedarem sense SíniesÉs un relat que expressa la preocupació d’una nena de 10 anys veient que la sevaciutat creix, i les sínies que formen part de la història de la família van desapareixent. Ella veu que tothom es queixa i ningú actua, però ella pensa en una solucióque permeti mantenir els horts de Vilanova i la Geltrú.

16