consideracions prèvies a l'entorn dels amples lliures de...
TRANSCRIPT
Consideracions prèvies a l'entorn dels amples lliures de pas.
Ignasi Gustems. Cap de la Secció d'Accessibilitat de
l'Oficina Tècnica de Mobilitat i Seguretat Viària. Diputació de Barcelona
FONT: Consorci de Recursos i Documentació per a l’Autonomia Personal, (CRID, Diputació de Barcelona) , any 1997, estudi d’itineraris de vianants.
FONT: Consorci de Recursos i Documentació per a l’Autonomia Personal, (CRID, Diputació de Barcelona) , any 1997, estudi d’itineraris de vianants.
PREMISA: Els amples de lliures de pas, quant més grans, millor.
En zones de molt alta concurrència, (carrers d’altíssima ocupació, corredors del metro, etc.) es genera un règim laminar natural, ordenat, mimètic, perquè sinó es fa impossible transitar.
En aquest segon cas, l’espai necessari, en termes nets de m2/persona és molt superior.
Car
rers
de
PA
SS
AR
Car
rers
de
pass
ar i
ES
TA
R
En zones de mitjana / alta concurrència , a més, la necessitat d’espai de pas augmenta exponencialment: per pròpia ocupació dels cossos, perquè la gent més te tendència a parar (mirar, reunir-se), i finalment perquè hi ha una probabilitat de creuament constant més alta i imprevisible (carrer neguitós).
EVITAREM ENTRAR EN TEMES DE MOBILITAT
FONT: carrilbiciya.files.wordpress.com.FONT: http://lostbarcelona.blogspot.com.es/
D’on venen les voreres? Algú posa en dubte la prioritat dels vianants ?
Curiositat.
Carrers:
- Que ja acomplien amb els 90, és a dir, ja acomplien amb el CODI quan es van fer. - Baixa o molt baixa densitat (baixa demanda) -> quantes CARO passaran a la seva vida ?.- No està prevista una actuació integral. - Distancia entre façanes i usos pre-establerts, l’aplicació ens farien canviar tota la configuració del carrer.
SOLUCIONS possibilistes, (raonables), gestionables.
Emmarquem el problema en la gestió municipal
Decret ACC Catalunya
15090 / 120 / 150180<90
Constel·lació normativa
LLei ACC Catalunya
Decret135/1995
Present Futur
Nacional
Autonòmic
LIONDAU
ORDEN VIV 2010 ORDEN FOM ?
FONT: European concept of Accessibility (ECA) any 2003, comentaris i recomanacions segons demanda de trànsit de vianants del carrer.
>90cm
>120cm
>150cm
>180cm
Què es fa fora ? Europa
FONT: Equip ACCEPLAN, Fernando Alonso, extret del blog http://acceplan.wordpress.com.
Què es fa fora ? Resta de CCAA
>180
>120
>150
>90
<90
Accessibilitat “folgada”
Accessibilitat “correcta”
Accessibilitat “digna”
Accessibilitat “precària”
Inaccessible
18015012090<90
La llei del pèndol
Exigència: realment és necessari per accessibilitat ?
Tant precaris eren els amples de 90 ?
90cm135cm
Longitud en voladís
INDICADORS: Quants ajuntaments han rebut queixes, sol·licituds i/o demandes degut a un ample lliure de només 90 ?
Els “90” dels 90’, també precaris per altres factors
!
-IDESCAT no identifica les persones amb cadira de rodes, ni molt menys per tipus.
- CENSOS: No hi ha censos fidedignes. Certificats ?
- ENVELLIMENT: Hi ha dispersió entre el creuament de dades edats / mobilitat reduïda.
- AUTONOMIA PERSONAL VS ASSITÈNCIA PERSONALITZADA: Finalment, cal identificar quines persones que no poden caminar, i que precisen ajut tècnic, tenen autonomia personal.
-ESTANDARS: Comentades per Roberto Salvador.
- EVOLUCIÓ: els nostres joves són antropomètricament més grans –> cadires mes grans o, almenys més llargues. El tema de la obesitat també determina amplades necessàries superiors.
- EVOLUCIÓ DELS DISPOSITIUS: Dispositius més grans: aparició de Scooters (grans i no maniobrables, no està clar si és un ajut tècnic, però hi son) i l’aparició d’aparells més reduïts: aparells tipus segways adaptats o “travel scoot” clarament més petits, més versàtils, i amb radis de gir més petits.
NE
CE
SS
ITA
TS
: ap
roxi
mac
ió e
stad
ístic
aN
EC
ES
SIT
AT
S: a
prox
imac
ió d
imen
sion
als
0
20
40
60
80
100
120
140
1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25
AMPLE (**)
LLARG (*)
AUT PERS
DOMICI-LIARIES
ESPECIALS ELECTRIQUESManuals estàndards
U-LL
Obe -sitat.
Gràfic resum de l’anàlisi dimensional de les cadires de rodes.FONT: Dades Quvitec.
El “quid” de la qüestió està en el radi de gir.
Requeriments legals en altres àmbitsS’observa una certa des – sincronia en les exigències de la ORDEN VIV i, altres normatives com per exemple el CTE (any 201, per tant és simultània i actualitzada), o també amb altres normatives d’accessibilitat com per exemple les dels transports (autonòmiques, nacionals, directives europees d’autobusos, etc...).
De fet els col·lectius no han canviat tant, els requeriments i les necessitats de manera GLOBAL són quasi bé les mateixes, tot i l’evolució dels extrems antropomètrics, o l’evolució dels ajuts tècnics. Demanar 1,80 no vé justificat per aquesta suposada evolució.
Hi ha una altre factor contradictori: als espais oberts les restriccions, sempre presenten més alternatives que ens els espais tancats, no hi ha l’efecte “túnel”.
El cas extrem d’espais tancats inaccessibles són els habitatges, tenim un parc d’habitatges antic, on hi viu molta gent gran, i que és realment molt inaccessible.
DEMANDA: quanta gent hi passarà?
DEMANDA: aquest indret precisa gir?
Demanda accessibilitat que quedarà sense servei
...
Disponibilitat econòmica
Facilitat / dificultat tècnica
PRE-EXISTÈNCIES: com estava ?
TIPUS ACTUACIÓ: com hi actuarem ?
IT. ALTERNATIUS: hi ha algun itinerari alternatiu ?
Altres factors a tenir en compteper a decidir l’amplada lliure de pas
PLAT. CREUAMENT: cada quant ?
Carrers de passar, carrers d’estar
Voreres de passar, voreres d’estar ...i voreres d’accedir als portals
Voreres desiguals Espais versàtils, ambivalents, d’ocupació
esporàdica
El “comodín”, en totes les seves variants.
Terminis d’acompliment per “refer” totes les infrastructures
Temps de vida de les infraestructures
Vs.
De costos, millor ni en parlem...
- S’observa una intoxicació normativa generalitzada.- Es confonen les bones intencions amb les realitats.- En alguns casos, les normatives es consideren inassolibles -> sentit comú.- Hi ha antecedents (exercici pel lector).- En definitiva, augmenten la pressió i la responsabilitat sobre el tècnic que ho signa / responsabilitat municipal davant una possible denúncia d’incompliment.- I, com queda el tema dels terminis ?
EINES PER AL TÈCNIC MUNICIPAL
-El Pla d’Accessibilitat
- Criteris, BBPP, tablilles, i altres eines de la web mobal
-Els “ajustes razonables”.
- La normativa catalana d’accessibilitat
Per tant: què és i com s’aplica el sentit comú
Cob
ertu
ra
Tèc
nica
Cob
ertu
ra
lega
l
MARC NORMATIU I RESPONSABILITAT MUNICIPAL
Suport Diputació als ajuntaments: Atenent a que l’escenari normatiu s’ha complicat, a la web de la xarxa mobal http://xarxamobal.diba.cat podreu trobar documents de comparatives i de
criteris:
Els “ajustes razonables”, descripció en detall:
(possible tema de debat)
-“El coste de la adaptación ha de ser razonable y asumible por el organismo, y no han de representar una carga desproporcionada o indebida.
- Se han de tener en cuenta los efectos discriminatorios que suponga para las personas con discapacidad su no adopción.
- Se han de tener en cuenta las características de la persona y la estructura de la entidad u organización que ha de ponerla en práctica y la posibilidad que tenga de obtener financiación oficial o cualquier otra ayuda.”