consens català sobre avaluació i tractament del pacient ... · consens català sobre avaluació i...

Consens català sobre avaluació i tractament del pacient postictus

Aquest document ha estat finançat per Allergan.

Les conclusions, interpretacions i opinions expressades en ell corresponen exclusivament als seus autors.

Allergan declina qualsevol responsabilitat sobre el contingut del mateix.

Coordinadora:M. Cristina López MompóMetgessa de Família. EAP Doctor Vilaseca-Can Mariner. Santa Coloma de Gramenet.Membre del Grup de Malaltia Vascular Cerebral de la CAMFiC.

Autors:Berta Catarineu AlmansaMetgessa de Família. EAP Singuerlin. Santa Coloma de Gramenet.Membre del Grup de Malaltia Vascular Cerebral de la CAMFiC.

Esther Duarte OllerEspecialista en Medicina Física i Rehabilitació. Cap de Secció de Rehabilitació NeurològicaParc de Salut Mar. Hospital del Mar i l’Esperança. Barcelona.

Roser Garreta FigueraEspecialista en Medicina Física i Rehabilitació. Cap de servei. Hospital Universitari Mútua de Terrassa.Presidenta de la Sociedad Española de Rehabilitación y Medicina Física.

Mónica González DuránInfermera d’Atenció Primària Adults. Bellvitge.Unitat de Gestió L’Hospitalet Sud.Servei d’Atenció Primària Delta del Llobregat.Gerència Territorial Metropolitana Sud. Institut Català de la Salut.

Mercè Lapeira ViñetaEspecialista en Medicina Física i Rehabilitació.Directora de la Unitat de RHB. SAP Baix Llobregat Centre. ICS.Vicepresidenta de la Societat Catalana de Medicina Física i Rehabilitació.

M. Cristina López MompóMetgessa de Família. EAP Doctor Vilaseca-Can Mariner. Santa Coloma de Gramenet.Membre del Grup de Malaltia Vascular Cerebral de la CAMFiC.

Ana Rodríguez CampelloUnitat d’Ictus. Servei de Neurologia. Parc de Salut Mar. Hospital del Mar. Barcelona.Membre del Grup de Malalties Vasculars Cerebrals de la Societat Catalana de Neurologia.

Pepita Rodríguez i MolinetTreballadora Social CAP Casernes 9I.ICS Àmbit Barcelona Ciutat.Màster en Atenció Primària.

Mercè Salvat PlanaInfermera.Pla Director Malaltia Vascular Cerebral.Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS).Departament de Salut. Generalitat de Catalunya.

Agustín Torrequebrada GiménezEspecialista en Medicina Física i Rehabilitació. Hospital Universitari Mútua de Terrassa.

ISBN: 978-84-966-22-5Dipòsit legal: B. 10440-2017

El copyright del consens pertany a les societats científiques firmants.© 2017 Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC).Imatge coberta: © 123RF.

1

Índex

1. Introduccióijustificació...................................................................................................................... 3

2.Objectiusdeldocument....................................................................................................................... 4

Principal.................................................................................................................................................. 4

Secundaris.............................................................................................................................................. 4

3.Prevenciósecundària........................................................................................................................... 4

Prevenciósecundàriadel’hemorràgiacerebral............................................................................ 5

4.Principalsproblemespostictus......................................................................................................... 6

Canvisenlafuncionalitat.................................................................................................................... 6

Canvisenlamobilitat........................................................................................................................... 6

Espasticitat............................................................................................................................................. 6

Dolor........................................................................................................................................................ 8

Canvisenlacomunicació.................................................................................................................... 8

Disfàgia.................................................................................................................................................... 8

Incontinència......................................................................................................................................... 9

Trastornsdel’ànim............................................................................................................................... 9

Deterioramentcognitiu....................................................................................................................... 9

Família...................................................................................................................................................... 10

Cuidadors................................................................................................................................................ 10

Conducciódevehicles......................................................................................................................... 10

Funciósexual.......................................................................................................................................... 11

5.Paperd’infermeriaenelcontroldelpacientpostictusenAtencióPrimària......................... 11

Modificacionsdel’estildevida(MEV).............................................................................................. 11

6.Criterisd’adequadaderivacióalsserveisespecialitzats............................................................. 14

Necessitatsderehabilitacióallargtermini.................................................................................... 14

Quanderivarelspacientsarehabilitació?..................................................................................... 14

UtilitatdelqüestionariPoststrokeChecklist.................................................................................. 14

Cadaquans’had’administrarlaPSC?............................................................................................. 15

7.Paperdeltreballsocialenelseguimentdemalaltspostictus................................................... 18

Elpacient,lapersona........................................................................................................................... 18

L’ictus,eltractamentilarecuperació.............................................................................................. 19

Elcapitalsocial...................................................................................................................................... 19


2

Elsuportsocial...................................................................................................................................... 19

Elmètode................................................................................................................................................ 20

Elsrecursossocials.............................................................................................................................. 21

Elretornacasa,laprescripciósocial;algunesidees................................................................... 23

8.Associacionsdemalalts...................................................................................................................... 24

Organitzacionsdepacients................................................................................................................ 24

Associacions.......................................................................................................................................... 24

9. InformacióbidireccionalentreAtencióPrimàriaiespecialitzada.Plataformesdecomunicació...................................................................................................................................... 28

Plad’accióconjunt................................................................................................................................ 28

10.Pladeformacióperaprofessionals................................................................................................. 29

Objectius................................................................................................................................................. 29

Metodologia............................................................................................................................................ 29

11. Indicadors............................................................................................................................................... 29

Indicadorsdeseguiment..................................................................................................................... 29

Indicadorsdecoordinació................................................................................................................... 29

Indicadordeformació.......................................................................................................................... 29

12.Glossaridetermes/definicions.......................................................................................................... 30

13.Bibliografia............................................................................................................................................. 32

3

[1] Introducció i justificació

L’ictusésunadelesmalaltiesmésletalsalmón,cadaany17milionsdepersonespateixenun

ictusiunadecadasispatiràunictusalllargdelasevavida.

ACatalunya,l’ictusprovocamésde13.000ingressosanuals.Éslaprimeracausademortenles

donesilaterceraenelshomes,ambunamortalitatde3.889defuncions/any.Continuasentla

primeracausamèdicadediscapacitat:el45%tindranunadiscapacitatmoderada-greu.

Elsresultatsdelsindicadorsdequalitatdel’Audit(2010)evidenciavenqueenl’altahospitalària

nomésel68,5%delspacientsteniengestionadalafisioteràpiainomésel34%rebieninformació

sistematitzada.Enl’últimAudit(2013)elcomplimentdel’indicadordelarecomanaciórelativaa

l’aplicaciód’unprogramadeformaciódirigidaalpacient/famíliavamillorarfinsal73,9%is’ha

iniciatenunnombreimportantd’hospitals,respecteal’edicióanterior(taula1).Pertant,lesac-

tuacionsefectivesenl’àmbitdelarehabilitacióestantmillorantenelpacientambictus1.

Taula 1. Compliment dels indicadors de procés del 4rt Audit de l’ictus

Indicador de qualitat de l’atenció

del pacient amb ictus

Casos vàlids % compliment (IC 95%)

Mecanisme de l’ictus 1.690 98,2 (97,5-98,8)

Antitrombòtics a l’alta 1.483 96,5 (95,4-97,3)

Neuroimatge < 24 hores de l’ictus 1.477 95,3 (94,1-96,3)

Mobilització precoç a les 48 h 1.360 85,1 (83,1-86,9)

Antiagregants precoços 1.302 83 (80,9-85)

LDL 100 1.066 79,3 (76,7-81,6)

Imatge vascular 1.556 78 (75,8-79,9)

Situació neurològica a l’alta (puntuació NIHSS) 1.690 77,8 (75,8-79,7)

Profilaxi TVP 1.682 74 (71,9-76,1)

Educació sobre l’ictus 1.589 73,9 (71,7-76)

Anticoagulació en la FA 557 73,6 (69,8-77,1)

Perfil lipídic 1.636 73,3 (71,1-75,4)

Test de la disfàgia 1.680 68,2 (65,9-70,4)

Estat d’ànim 1.603 67,6 (65,3-69,9)

Elroldelarehabilitació(RHB)ésfonamentalpermillorarlesdeficiències.Peraixò,lesdiferents

societatscientífiquescatalanesinvolucradeshancreatunGrupdeTreballquehaelaborataquest

document,ambrecomanacionsperalseguimentadequaticriterisdederivacióentreelsdife-

rentsnivellsassistencialsdelpacientpostictus,iharevisatlesprincipalsguiesclíniquesiarticles

originalsrellevants.


4

[2] Objectius del document

Principal

Donaraconèixerl’adequatseguimentdelpacientpostictusamblafinalitatdemillorarlaseva

qualitatdevidailadelseuentorn.

Secundaris

Millorarelcontroldefactorsderisc(prevenciósecundària).

Facilitarelconeixementdelsprincipalsproblemespostictusielseutractament(prevenció

terciària).

DefinirelsadequatscriterisdederivaciódelpacientalsserveisdeRHB.

Donaraconèixerl’escalaPostStrokeChecklist(PSC)ilasevautilitat.

Difondreelpaperdelainfermeriaideltreballsocialaprofessionals,pacientsifamiliars.

[3] Prevenció secundària

L’atacisquèmictransitori(AIT)ol’ictusisquèmictéunriscanualderecurrènciad’un3-4%,se-

gonslescaracterístiquesdel’episodiinicial,ifactorsindividualscomedat,comorbiditatiadhe-

rènciaaltractamentpreventiu2-5.Lesmesuresdeprevenciósecundàriatenenl’objectiudepreve-

nirrecurrències(taula2).

Taula 2

Objectius Fàrmacs/accions

Factors de risc

Hipertensió Ictus isquèmic i hemorràgicPAS < 140 mmHg (< 130 si és ictus lacunar)PAD < 90 mmHg

Individualitzar:• Diürètics• Combinació de diürètics + IECA

Dislipèmia Tractament en pacients amb ictus no cardioembòlic

Colesterol LDL < 100 mg/dl

Estatines

Diabetis mellitus Avaluació regular de la glucèmiaHbA1c < 7%

Fàrmacs individualitzatsModificació de l’estil de vida

Tractament mèdic

Antitrombòtics Ictus isquèmics no candidats a rebre tractament anticoagulant

AspirinaClopidogrelAspirina + dipiridamolTriflusal

(Continua)

5

Objectius Fàrmacs/accions

Tractament mèdic

Anticoagulants orals Ictus cardioembòlics

INR 2-3 en fibril·lació auricular

INR 2,5-3,5 en valvulopaties1

Acenocumarol

Warfarina

Anticoagulants d’acció directa2:

• Dabigatran

• Rivaroxaban

• Apixaban

• Edoxaban

Estatines Ictus no cardioembòlics Atorvastatina

Simvastatina

Rosuvastatina

Modificacions de l’estil de vida

Dieta Tots els ictus Dieta saludable amb patró de dieta

mediterrània

Hàbits de vida

saludable

Tots els ictus Abstenció tabàquica

Abstinència de l’alcohol

Reducció de la ingesta de sal

Realitzar activitat física moderada

Evitar l’obesitat

1Norecomanadaenmalaltsambriscdecaigudes,malcompliment,epilèpsianocontroladaosagnatgastroin-testinal.

2Enelscasosd’hipersensibilitat,resistènciaointolerànciaadicumarínics,INRmoltinestables,impossibilitatperarealitzarcontrolsoapariciód’ictus,totihaver-hiboncontrold’anticoagulació.

Prevenció secundària de l’hemorràgia cerebral

Tractament preventiu

Elriscderecurrènciadel’hemorràgiaintracranial(HIC)enestudispoblacionalsésdel2,1al3,7%

perpacient-any.

LaHTAéselfactorderiscmodificablemésimportant.Esrecomanaeltractamentdesprésdel

períodeagutenelspacientsafectatsd’HIC.Elsfàrmacsrecomanatssónlacombinaciód’IECA+

diürètics.

L’alcohol ésunaltrefactorderiscperal’HIC,ise’nrecomanal’abstenció.

Nohihaevidènciaperarecomanarrestriccionsenl’activitatfísicaosexualitampocenl’ús

d’estatines.

(Continua)


6

[4] Principals problemes postictus

Laintenciód’aquestapartatésexplicarlesdificultatsmésfreqüentsquepodenpresentar-seen

lafasedecronicitatdel’ictusiquepodenserobjectedevaloració,pertald’iniciartractaments

omesuresespecífiques.

Canvis en la funcionalitat

Lamajorpartde larecuperaciófuncionalesprodueixenelstresprimersmesosdesprésde

l’ictusi,pertant,ésenaquestperíodeonesconcentrenlamajorpartd’esforçosterapèutics

rehabilitadors.Passataquesttemps,podencontinuarmilloresfuncionalsenalgunspacients,en

especialdurantelprimerany,sobretotenpacientsambdanycerebralmésextens.Unavegada

finalitzatelprocésrehabilitador,podenproduir-sepèrduesfuncionalsdelescapacitatsadqui-

ridesenalgunspacients,enparticularaquellsdemésedat,aïllatssocialmentoambmajor

comorbiditat6.

Tanmateix,lapresènciad’incidènciesmèdiquesoquirúrgiques,elstraumatismesoaltressitua-

cionsquecondicioninimmobilitatpodendonarllocapèrduesfuncionals.Enaquestescircums-

tànciess’hadevalorarlaconveniènciadeseguireltractamentrehabilitador,pertalderecuperar

lasituaciófuncionalprèviaal’event.

Canvis en la mobilitat

Lareeducacióde lamarxa i lamobilitatésunobjectiuclaudel tractamentrehabilitador.Una

cinquenapartdelspacientsexperimentenundeterioramentdelamobilitatenlafasecrònica,

entreelprimerielterceranypostictus.Lapresènciadefatiga,problemescognitius,depressiói

inactivitatenelprimeranydel’ictussónpredictorsdedeterioramentenlamobilitatmésenda-

vant.Aquestdeterioramentpotlimitarlesactivitatsbàsiquesdelavidadiàriairestringirlapar-

ticipaciósocial.Paral·lelament,eldeterioramentenlamobilitatpotafavorirlapresènciadema-

jorfatigaidepressió7.Elreconeixementprecoçd’aquestspredictorspotajudaraimplementar

intervencionsperprevenireldeterioramentdelamobilitatenl’ictuscrònic.

Lesortesispermetenunamillortransferènciadelpessobre l’extremitatparètica imillorenel

costenergèticdelamarxa.Elmetgerehabilitadorpotplantejarelseuúsencasd’empitjorament

delacapacitatdemarxa,deformitatal’extremitatinferior,enespecialalpeuielturmell,odifi-

cultatperalrecolzamentcorrectedelpeu,ambl’objectiud’evitarunadeformitatdinàmicaen

flexióplantarodesubstituirlamusculaturadebilitada.

Espasticitat

L’espasticitatafectaalvoltantd’un40%delspacientsdesprésd’unictus,tantal’extremitatsu-

periorcomal’inferior.L’espasticitatpotlimitarelsguanyseneltractamentrehabilitador,frenar

larecuperaciódelafunciómotoraiinterferirenlesactivitatsfuncionals.

Elspatronsdedeformitatespàsticaal’extremitatsuperiorprovoquenproblemesperalahigiene

delpalmelldelamàil’aixella,dificultatpelvestitdel’extremitatsuperior,deformitatpostural

7

idolor.Al’extremitatinferior,lesdeformitatsmésfreqüentssónl’adducciódelmalucielpeu

equíespàstic.

Eneltractamentdel’espasticitatésimportantplantejarambcuraunsobjectiusd’interèsperal

pacientilasevafamília.Espodenindicartotaunasèriedetractamentsquevandesdetracta-

mentsposturals,estiraments,entrenamentmotor,fàrmacsorals,tractamentambtoxinabotulí-

nicai,enocasions,finsitot,tractamentsquirúrgics.Engeneral,eltractamentpostural,lafisio-

teràpiabasadaenl’exerciciielsestiraments,aixícomeltractamentambtoxinabotulínicasónles

mesuresmésutilitzades.

Elsfàrmacs orals,queinclouenelbaclofèn,latizanidina,lesbenzodiazepinescomaraeldiaze-

pam,ielclonazepamieldantrolè,tenenunbeneficilimitatipodensermaltolerats:provoquen

sedació,alteracionscognitivesiefectessecundarisanticol·linèrgics.Eltractamentambtoxina

botulínica,perlasevaeficàciaitolerància,s’haconsolidatcomal’opciódeprimeralíniaperal

tractamentdel’espasticitatregionalqueoriginadiscapacitatenelpacientpostictus.Eltracta-

mentl’had’aplicarunmetgeespecialistaambexperiènciaenelmaneigdel’espasticitatilesha-

bilitatstècniquesnecessàries.

S’aplicaperviaintramuscularenelsmúsculsqueesconsiderenimplicatsenelspatronsdede-

formitat,esfaalaconsultaexterna,engeneralsenseprocedimentsanestèsicsipodenutilit-

zar-semètodesd’injeccióguiada,coml’ecografiail’electromiografiaperfacilitarlalocalització

muscularambprecisió.Eltractamentmilloralesdificultatsassociadesalarigidesaespàsticade

l’extremitatsuperior:facilitaelvestitilahigiene,milloralapostura,elsmovimentsinvoluntaris

ieldolor.Enl’extremitatinferior,amésamés,potajudaralareeducaciódelamarxa,millorar

elrecolzamentdelpeualcaminar,l’adaptaciódelcalçatilesortesisimillorarelconfortdurant

lamarxa8.

Després del tractament focal amb toxina botulínica A.Peu varo. Hiperextensió de primer dit.


8

Dolor

Eldolordesprésdel’ictusésd’origenmultifactorial.Eldolornotractatotractatdemanerainsu-

ficientésunacausad’insatisfaccióambeltractamentrehabilitador9.Cadatipusdedolorpotre-

querirunenfocterapèuticdiferenti,pertant,unavaloracióclínicaindividualitzadadetallada.

Lapresènciad’alteracionssensitives,percepcióanormaldeltacteodolorsdecaracterístiques

aberrantscomfred,cremorosensacionselèctriques,faranpensarencaracterístiquesneuropà-

tiquesienassajarfàrmacsantiepilèpticscomlagabapentinaolapregabalina.

Sis’acompanyaderigidesamuscularquesuggereixiqueelseuorigenésl’espasticitatmuscular,

pottractar-seambtoxinabotulínicaofàrmacsrelaxantspermillorareldolor.

Enaltrescasos,potaparèixerundolorassociatarigidesaarticularal’espatlla,ilesarticulacions

delcanellimàambpresènciadesignesd’inflamacióquefapensarenunasíndromedolorosa

regionalcomplexa(SDRC)i,enaquestscasos,eltractamentambcorticoidespotserunaopció.

Sinos’aconsegueixunboncontroldeldolorenunpacientambseqüel·lesd’unictus,estàindicat

remetre’launserveiderehabilitacióperaunavaloracióespecialitzada.

Canvis en la comunicació

L’afàsiaésunaseqüelacrònicaialtamentdiscapacitantquealteralacomunicacióioriginadifi-

cultatsperalaparticipaciósocial.Apareixenunaquartapartdelpacientsdesprésd’unictus,

is’associaamajorconsumdeserveisderehabilitació,majoredat,mésdiscapacitat,estades

hospitalàriesmésllarguesimésproblemesperretornaraldomicili.Amésamés,podendonar

llocamenysqualitatdevida,mésdistressimenysparticipacióenactivitats.

Lacomunicacióésclauenlaparticipaciósocial,iésaquestl’objectiufinaldelarehabilitació,per

tant,entotpacientambunalimitaciósignificativaenlacomunicaciós’hadevalorarlanecessitat

deseguiruntractamentrehabilitador.

Haversuperatelperíodeagutisubagutdel’ictusnoésunalimitacióperpoderbeneficiar-sede

tractamentrehabilitadordelllenguatge10.

Disfàgia

Mésdel50%delspacientspresentadisfàgiadesprésd’unictus.Engeneralenlesprimeresdues

setmanesmillorenelssímptomesiéspossiblel’alimentacióperviaoralambseguretat.Enaquells

que,desprésd’aquesttemps,existeixendificultatspodensernecessaris2–3mesosperaconse-

guirlamillorai,totiaixí,hihaunpetitpercentatgedepacientsambaquestaalteracióquepre-

sentarandisfàgiacrònicaoquetindranunempitjoramentposterior.

Enlafaseagudas’hadefersempreunscreeningclínicdeladisfàgiaperiniciarlaviaoralamb

seguretatiajustarprogressivamentlestexturesdelsaliments.Enalgunscasos,potsernecessà-

rialacol·locaciótemporald’unasondanasogàstricaperal’alimentacióoral.Siespreveuquehi

hauràdificultatsperal’alimentacióoraldellargaduradaesrecomanavalorarlanecessitatd’ali-

mentació enteral mitjançant una sonda de gastrostomia11.Abans del retorn al domicili, ha de

quedarbenestablerticonsensuatamblafamíliacoms’hadecontinuarl’alimentacióaldomicili,

isis’hadeseguiralgunarestricciódietèticapertaldemantenirlaseguretat.

9

Lapresènciadedisfàgiaaugmentaelriscdemalnutrició,deshidratació,ennuegamentsipneu-

mònia.Enlafasedecronicitat,s’hademantenirl’atencióperdetectarsignesdedisfàgia:ennue-

gaments,tosicanvisenlaveupostdeglució.Encasdedetecciód’aquestssignes,ingestainsufi-

cient,pèrduadepesopneumòniess’hadeconsiderarlaconsultaespecialitzadaenunserveide

rehabilitació.

Incontinència

Finsun80%depacientspresentensímptomesurinarisdurantelprimeranydesprésdel’ictus,

lanictúriaéselmésfreqüent.Peraltrabanda,laincontinènciad’esforçéseltipusmésfreqüent.

L’edatavançada,elsexefemení,laincontinènciaurinàriaprèviailagravetatdel’ictussónfactors

predictiusd’incontinènciaurinàriaal’any12.

Potexistirincontinènciaenlafaseinicialdel’ictus.Siexisteix,perònohiharetenciód’orina,

noesrecomanalautilitzaciódesondesvesicals.Podenserútilselssistemescol·lectorsoels

absorbents.Enalgunspacientsespotvalorarlaprescripciódefisioteràpiadelsòlpelvià.

Trastorns de l’ànim

Aproximadamentunatercerapartdelspacientspresentendepressiódesprésd’unictus.Aixòpot

limitarlarecuperaciófuncionalilaparticipacióenlesteràpies.Ladepressiócontribueixalaper-

cepcióderesultatsescassosdesprésdel’ictus.Esrecomanapracticarunscreening peraladetec-

ciódedepressióentotselspacientsquehanpatitunictus,atesal’elevadaincidència.Ladepen-

dènciafuncionalilahistòriadedepressióprèvia,lesalteracionsdelacomunicacióil’aïllament

socialesconsiderenpossiblesfactorsderisc.Eltractamentfarmacològics’hadeconsiderarsila

depressióéspersistentiinterfereixeneldiaadia,enelsobjectiusrehabilitadorsoempitjoraal

llargdeltemps13.

Deteriorament cognitiu

Entotselspacientss’had’avaluarlaconveniènciaderealitzarunscreeningcognitiui,sis’hiob-

servenalteracions,realitzarunavaloraciómésdetallada.

Aquestavaloracióhadeconsiderarl’impactedelesdeficiènciesenlaseguretat,enlesactivitats

delavidadiària(AVD)bàsiquesiinstrumentals,ielsefectesquelapresènciad’altrescomorbidi-

tatspodentenirenlacapacitatcognitiva,comelsproblemesenlacomunicació,lesdeficiències

sensorials,eldelirium,l’apatia,altresproblemesmèdicscoexistentsilapresènciadedepressió.

Lesconseqüènciesilapresentaciópodencanviareneltemps,perlaqualcosapodenserneces-

sàriesvaloracionsperiòdiques.

Elsobjectiusterapèuticss’handecentrarenelpacient,ihandesersensiblesalsseusvalors

iexpectativesialsdelasevafamíliaicuidadors.

Sieldeterioramentcognitiuarribaalgraudedemènciamoderada,ésraonablequelaintervenció

siguidirigidaafacilitarl’educacióioferirsuportalscuidadors.Entreelstractamentsrehabilita-

dors existeixen estratègies compensadores i d’entrenament directe d’habilitats cognitives. El

tractamentfarmacològicpottenirefectessignificatiusenlaqualitatdevidad’algunspacients.Si


10

s’hadevalorarl’opciódeferuntractamentambfàrmacs,s’haderemetreelpacientaunprofes-

sionalexpert13.

Família

Lesnecessitatsdelesfamíliesvancanvianteneltemps,desprésdel’ictus.Enelperíodeinicial,

lafamíliaestàcentradaenelsaspectesmèdicsienlaincertesadelaevolucióengeneral.Poste-

riorment,l’atencióesdesviacapalsefectesdel’ictusiapareixensentimentsdefrustracióipre-

ocupacióperlesseqüelescognitives.Hihaunanecessitatpalesadesuportalesfamílieside

provisiódeserveis.

Enlafasedecronicitat,lesfamíliestenennecessitatdenormalitzarlasituacióitornararepren-

drelesactivitatsfamiliarsisocialshabituals.S’handeconèixerlescircumstànciesinecessitats

decadafamíliademaneraindividualitzada,perplanificarlesintervencionsajustadesacadauna

d’elles13,14.

Cuidadors

Elpaperdelcuidadorésfonamentaldesprésdel’ictus.Elsresultatssónmillorssielcuidador

disposademésestratègiesperafrontarlesdificultatsdiàriesidemésrecursosperalaresolució

deproblemes.Engeneral,commillorsiguilasalutfísicaimentaldelcuidadorilasevaqualitat

devida,millorésl’atencióquepotdonaralapersonacuidada,sobretottenintencompteque

moltesvegadeselcuidadorprincipalésunfamiliar.Pertant,s’hadecomprovarqueelcuidador

principalestàcapacitatambelsrecursossuficientsperafrontarlessevesnecessitats14,15.

Conducció de vehicles

L’ictuspotafectarlacapacitatdeconduccióseguraacausadelapresènciadediferentsdeficièn-

ciesvisuals,cognitivesimotores.

Siexisteixhemianòpsia,s’had’avaluarlarecuperacióamblarealitzaciód’unacampimetria.La

presènciadediplopiasuposalaincapacitatabsolutaperalaconducció,exceptesiéspossiblela

correccióambprisma,idesprésdesismesosd’estabilitat.Lapresènciadenegligènciavisuoespa-

cialesquerraperlesionsdel’hemisferinodominanttambéésuncondicionantperalaconducció.

ElspacientsambAITnopodranobteniroprorrogarelseupermísollicènciadeconducciófins

quehagintranscorregutalmenyssismesossensesímptomesneurològics,ihaurand’aportarun

informedelneuròlegenelqualconstil’absènciadeseqüeles.Sitinguésseqüelesneurològiques

quenoliimpedissinl’obtencióopròrroga,precisaràuninformefavorabledel’especialistaies

limitaràelperíodedevigènciacomamàximaunany16.

Davantdelmínimdubtedelacapacitatdeconduir,s’had’INFORMARquenopodentornaracon-

duiriqueelpacienthadeservaloratdesdelpuntdevistaneurològicineuropsicològici,sinohi

halimitacions,finalmentambunaavaluacióencarretera.Ésnecessariuninformed’aptitudpsi-

cofísica,expeditperunCentredeReconeixementdeConductorsautoritzatperlaDireccióGene-

raldeTrànsit17.Accessiblea:http://www.dgt.es/es/seguridad-vial/centros-colaboradores/centros-

de-reconocimiento-de-conductores/

11

Funció sexual

Lasexualitatésunaspecteimportantdelaqualitatdevidadesprésdel’ictus,tantperalpacient

comperalasevaparella.Moltsfactors(discapacitat,comorbiditat,medicació,faltadeconeixe-

ment,laporapatirunaltreictus,canvisenlalibido...)podenafectarlafunciósexual.Ésaconse-

llablequeelsprofessionalsplanteginaquesttema,tenintencomptequesovintelspacientssón

reticentsafer-ho.Quanesdetectindisfuncions,caldirigir-losaserveisespecialitzatsperarebre

atencióadequada.

[5] Paper d’infermeria en el control del pacient postictus en Atenció Primària

Modificacions de l’estil de vida (MEV)

Pertaldepoderincidiritreballarlacorrectacuraitractamentdelmalaltpostictuselprofessio-

nald’infermeriaprecisaconèixerlessevesnecessitatsbàsiquesielseugraud’afectació,valo-

rant,treballantipotenciantelsaspectessegüents:

A. Valoració física i cognitiva

Lainfermera/l’infermerpassaràelsdiferentstestsdesenvolupatsperatalefecte18.

Funciófísica:índexdeBarthel.

Funciócognitiva:testdePfeifferi/ominiexamencognoscitiudeLobo.

B. Valoració d’infermeria de les 14 necessitats bàsiques19, 20

Elprofessionald’infermeriavaloraràlesalteracionsdecadanecessitat,detectaràlesmanifesta-

cionsdedependènciadelpacientielsrecursosqueutilitzapermillorar-les.


12

1. RESPIRAR

Tos, expectoració, dificultat respiratòria, dades d’interès.

2. MENJAR I BEURE*

DISFÀGIA

Supervisar el bon compliment de la dieta prescrita i potenciar els consells.

3. ELIMINAR

Ús de sonda, bolquers...

RESTRENYIMENT

4. MOURE’S I MANTENIR UNA

BONA POSTURA

Potenciar la deambulació i supervisar l’ús dels aparells

ortoprotèsics.

5. DORMIR I DESCANSAR

Estimulació diurna per evitar l’avorriment i afavorir el

descans nocturn.

6. VESTIR-SE I DESPULLAR-SE

Roba ampla, còmoda, velcros, calçadors llargs, calçat que agafi el peu. Vestir-se: primer l’extremitat afectada. Despullar-se: a l’inrevés.

7. MANTENIR LA TEMPERATURA

CORPORAL

Evitar l’ús d’esterilles i bosses d’aigua calenta.

8. MANTENIR HIGIENE

I PROTEGIR LA PELL

Afavorir el confort, supervisar l’acondicionament del bany, bon

control i prevenció d’escares i del risc d’infecció.

9. EVITAR PERILLS

RISC DE CAIGUDA

Supervisió del bon compliment dels exercicis recomanats, valorar riscos

a la llar, retirar catifes, soles antilliscants...

10. COMUNICAR-SE

Missatges curts, senzills i to de veu adequat. Preguntes de resposta SÍ/NO. Ús d’adaptacions tecnològiques.

11. CREENCES I VALORS

Percepció de la seva salut.

12. REALITZACIÓ

DEPRESSIÓ

Detecció amb escales Yesavage i ansietat/depressió.

13. OCI

Ús de tècniques adaptades: escacs grans, enfiladors automàtics, intruments musicals, recursos

de la comunitat...

14. APRENDRE

Potenciar les tècniques d’aprenentatge grupal.

*Necessitatdemenjar ibeure: signesdedeshidratació,mancadepecesdentals,pròtesibucal,dieta,onmenja,intolerànciaalimentària,masticació,deglucióidigestió.

Undelsprincipalsproblemespostictusésladisfàgia.Lainfermera/l’infermersupervisaràelbon

complimentdeladietaielsconsellsdelpersonalespecialitzat.

Alimentació oral:esvaloraràlaconsistènciadelsalimentsquecanviaransegonslamillora,

l’úsd’espessantsielmantenimentdelaposiciócorrecta;elpacienthad’estarassegutiel

menjars’hadedonarenpetitesquantitatspelcostatdelabocanoafectatibaixar-lilabar-

betaperafavorirladeglució.

Alimentació per sonda:essupervisaràlacorrectamanipulaciódelasondaperpartdelcuidador,

laposiciósemiassegudadelmalalt,laconsistènciacorrecta,lahigienebucali/oorificisnasals,

elrentatdelapellperisonda,eltaponamenticanvid’apòsitdelasondadesprésdelaingesta.

13

C. Identificació del cuidador

Lainfermera/l’infermerhauràdevalorarelsconeixementsihabilitatsdelcuidadorenlescures

itambéelseuriscdeclaudicacióambeltestdeZarit(periodicitatanual).

D. Incidir sobre els hàbits de vida modificables21, 22, 23

Deixar de fumar.Interrogatoriiconsell,valoraciódel’úsdesubstitutsdelanicotina.

Reduir el consum elevat d’alcohol.

Seguir el patró alimentari de la dieta mediterrània. Elspacientsquehanpatitunictusneces-

sitenunadietaquemodifiquielperfildelsgreixospoliinsaturatsimonoinsaturatsiundes-

censdelssaturats.Unapreparacióadequadadelsalimentspotdisminuirelcontingutcalòric

degreixossaturatsicolesterol.

Ambmoderació

Activitat físicadiària

CON

SUM

OC

ASI

ON

AL

CON

SUM

DIA

RI

Aigua

Piràmide de l’alimentació saludable

2racions/dia

2-4racions/dia

4-6racions/dia

5racions/dia(3-6cullerades/diad’oli)

Control de pes. Ésconvenientmanteniruníndexdemassacorporal(IMC)entre18,5i24,9kg/m2

iunperímetreabdominal<102cmenhomesi<88endones.Encasdesobrepèsoobesitat

s’indicaràunadietahipocalòricaambl’objectiuinicialdepèrduadel10%delpesdelpacient,

enunperíodeaproximatdesismesos.

Control de la TA. Enpacientshipertensoss’had’iniciarunadietahiposòdica.Reduirelcon-

sumdesalamenysde2,4g/dia.Lareduccióaddicionalpersotad’1,5g/dias’associaambla

reducciódelapressiósistòlica.

Control de la diabetis.S’hademantenirHbA1C<7%icontrolarlaingestad’hidratsdecarboni.

Activitat física.Sempres’adequaràl’exercicifísicalespautesindicadespelpersonalespe-

cialitzat,enfunciódelgraud’afectaciódelpacient.


14

E. Conciliació farmacològica

Mitjançantl’interrogatoriesrealitzaràelprocésdereconeixementdelamedicaciópautadaielseu

boncomplimentperpartdelpacient.Tanmateix,esvaloraranelsefectessecundarisdelsfàrmacs.

F. Vacunació21, 22

Esrealitzaranlesvacunacionsgripalipneumocòccica,segonslesguiesdepràcticaclínicadel

moment.

G. Suport familiar i al propi pacient

Esvetllaràperl’elaboraciódeldol,laresponsabilitatdecuresielfomentdelaindependènciadel

pacient.

[6] Criteris d’adequada derivació als serveis especialitzats

Necessitats de rehabilitació a llarg termini

Larehabilitació(RHB)delpacientambictustécomaobjectiufonamentaltractarladiscapacitat

peraconseguirlamàximacapacitatfuncionalpossibleencadacas,facilitarlaindependènciaila

reintegracióal’entornfamiliar,socialilaboral.Elprogramarehabilitadorésunprocéslimitaten

eltempsiorientatperobjectius.Lasevaduradaicomplexitatvenendeterminadesperlaidenti-

ficaciód’objectiusfuncionalsaassolirencadapacient,peròhabitualmentnoesperllongamés

enllàdelprimeranydesprésdel’ictus24.

Uncopsóndonatsd’altadelsserveisdeRHB,moltspacientssegueixencontrolsperpartdelsequips

d’AtencióPrimària.Apartird’aquestmoment,janoésnecessariseguirtractamentdeRHBde

manerarutinària,exceptequans’identifiquinobjectiusfuncionalsoendeterminadescondicions

mèdiquesquehorequereixin.

Quan derivar els pacients a rehabilitació?

Enlafasecrònica,quanlesseqüelesdel’ictuss’hanestabilitzat,elspacientshandeteniraccés

alsserveisdeRHBperrevisarlesnecessitatsallargtermini25.

L’apariciódedeterioramentfuncionalperdepressió,caigudes,fracturesoespasticitatpotrequerir

tractamentrehabilitadorpuntual,decurtadurada,pertalderetornaralnivellfuncionalprevi26.

LadecisiódederivaronoelspacientsaRHBdepènmoltsovintdelademandadelspacientsila

família,inohihacriterisclarsqueassegurinlacoordinacióentreelsserveisd’AtencióPrimària

ielsespecialitzats.

Utilitat del qüestionari Poststroke Checklist

Ungrupinternacionalimultidisciplinarid’expertsenl’atenciódel’ictusThe Global Stroke Com-

munity Advisory Panel (GSCAP)handesenvolupatunqüestionariperajudarelsprofessionals

sanitarisaidentificarproblemesallargterminitributarisdederivacióaserveisdeRHB27.

15

LaPoststrokeChecklist(PSC)facilitaalmetged’AtencióPrimàrialadecisiódequanremetreaun

pacientambseqüelesd’unictusalsserveisespecialitzatsenRHB,perrebrel’atencióadequada.

D’altrabanda,tambépotserútilperdecidirquannos’hihand’enviarelspacients,laqualcosa

potsuposarunelementderacionalitzaciódelsrecursossanitaris.

Ésunqüestionarivalidatalcastellà,breuifàcild’utilitzarqueestandarditzaelseguimentdels

pacientsambictuscròniciassegural’accésaintervencionsderehabilitacióbasadesenl’evidèn-

cia28.InclouonzepreguntesambrecomanacionsdederivacióaRHBono,segonslarespostadel

pacient.

Cada quan s’ha d’administrar la PSC?

Elconsensd’expertsenl’atenciódel’ictusThe Global Stroke Community Advisory Panel (GSCAP)

recomanaadministraraquestqüestionaricadasismesos.Norequereixmésde10minutsisupo-

saunaeinaobjectivaperderivaronoelspacientsaRHB.

(Continua)

1. Prevención secundaria

Desde su última revisión,

¿ha recibido consejo sobre

cambios de estilos de vida

relacionados con la salud

o medicamentos para

prevenir otro ictus?

NO

Si la respuesta es NO, consulte con el equipo de Atención Primaria

para la evaluación de factores de riesgo y tratamiento si fuera

apropiado.

SÍObserve evolución.

2. Actividades de la vida diaria


¿le resulta más difícil

cuidar de si mismo?

NOObserve evolución.

SÍ

¿Tiene más dificultades para

vestirse, lavarse y/o bañarse?

¿Tiene más dificultad para

preparar bebidas y/o comidas

calientes?

¿Tiene más dificultad para salir

al exterior?

Si la respuesta es SÍ en

cualquiera de las preguntas,

consulte a su médico

especialista de Rehabilitación

para una evaluación adicional.


16

(Continua)

(Continua)

5. Dolor


¿ha experimentado algún

dolor nuevo?


SÍSi la respuesta es SÍ, derive a la Unidad de Rehabilitación para una

evaluación y diagnóstico adicional.

6. Incontinencia


¿tiene más problemas

para controlar su vejiga

o intestino?


SÍSi la respuesta es SÍ, consulte al médico o enfermera/o para una

evaluación adicional.

4. Espasticidad


¿ha aumentado la rigidez

en sus brazos, manos, y/o

piernas?


SÍ

¿Está interfiriendo en las

actividades de su vida diaria?

Si la respuesta es SÍ, consulte

al médico especialista en

Rehabilitación o Neurología para

una evaluación y diagnóstico

adicional.

3. Movilidad



caminar o trasladarse con

seguridad desde la cama

a la silla?


SÍ

¿Continúa recibiendo

tratamiento rehabilitador?

Si la respuesta es NO, consulte

al equipo de Rehabilitación local

para una evaluación adicional.

Si la respuesta es SÍ, actualice la

historia del paciente y evalúelo

en la siguiente revisión.

17

7. Comunicación



comunicarse con los

demás?


SÍSi la respuesta es SÍ, consulte al especialista de Rehabilitación para

una evaluación adicional de logopedia.

10. Vida tras el ictus


¿tiene más dificultad para

realizar cosas importantes

(por ejemplo ocio,

aficiones, trabajo, así como

relaciones con sus seres

queridos?


SÍ

Si la respuesta es SÍ, derive al paciente a una organización de

apoyo al ictus (por ejemplo, Asociación del Ictus).

8. Estado de ánimo


¿se siente con más

ansiedad o deprimido?


SÍSi la respuesta es SÍ, consulte al médico de Atención Primaria sobre

sus cambios de ánimo para una evaluación adicional.

(Continua)

9. Cognición


¿encuentra más difícil

pensar, concentrarse

o recordar cosas?


SÍ

¿Interfiere esto con su actividad

o participación?

Si la respuesta es NO, actualice

la historia del paciente y

evalúelo en la siguiente revisión.

Si la respuesta es SÍ, derívelo al

especialista para una evaluación

adicional.

(Continua)


18

[7] Paper del treball social en el seguiment de malalts postictus

L’apariciódel’ictussuposaunabansiundesprésenlavidad’unapersona.Ésperamoltsel

debutenelmóndeladiscapacitat;defet,comjas’hadit,el45%delespersonesquehanpatit

unictuspresentenunadiscapacitatmoderada-greu.

Elsproblemesqueesderiven,elsrelacionatsamblamobilitat,l’espasticitat,eldolor,elsproble-

mesdecomunicació,ladisfàgia,laincontinència,elstrastornsdel’ànim,elstrastornscognitius...

suposenunaimportantlimitacióeneldesenvolupamentdelavidasocialdelapersona,ipoden

variarenfunciódelgraud’afectació,perògairebésempretotsconstitueixenimportantsfactors

deriscperl’aïllamentsocial.

Pertotaixò,l’objectiuprincipaldel’atenciósocialdelpacientpostictusésevitarl’aïllamentil’ex-

clusiósocial.

És imprescindiblequeel treballadorsocial sanitariconeguielpacient, lamalaltia,elsdèficits

residuals,lespossibilitatsderecuperacióielseucapitalsocial.

El pacient, la persona

Elpacientéslapersonasobrelaqualescentratotal’atencióidesdelaobservaciópsicosocialés

fonamentalconèixerlahistòriadevidaprèviaal’ictus,especialmentcentradaenlesactivitats,

obligacions,problemesiinteressosdelsdarrersanys.

Estractadedonarsuportiacompanyarlapersonaenelprocésdolorósqueestàvivint.Ésneces-

sariconèixerqui és aquesta persona que ara ha patit un ictus,com pot afectar la seva vida, les

seves activitats i relacions.Caldràtambéconèixerallò que feia que haurà de deixar de fer,la seva

manera d’afrontar les dificultatsi les afliccions anteriorsque hagi patit,la seva capacitat de resi-

liènciailes repercussions que tot això tindrà en la vida personal i familiar,aquellsfactorsdela

sevasituacióquepodensuposarunriscialhoraaquellsaltresfactorsqueelprotegeixen.

Cadapersonaésdiferent,icalferundiagnòstic social sanitariperimpulsarunpladetreballin-

dividualitzatorientataqueelsdèficitstinguinelmenorimpactepossibleenlasevavida.

11. Relación familiar

Desde su última revisión, ¿la relación con su familia se ha vuelto más difícil o estresante?


SÍ

Si la respuesta es SÍ, concerte una visita al médico de Atención Primaria con el paciente y un familiar. O si un miembro de la familia está presente derive a una organización de apoyo al ictus (por ejemplo, Asociación del Ictus).

(Continua)

Adaptado de Philp I, et al. Development of a Poststroke Checklist to Standardize Follow-up Care for Stroke Survivors. Journal of Stroke and Cerebrovascular. Diseases. December 2012. Avalado por la organización mundial del ictus (World Stroke Organization) para mejorar el seguimiento y cuidado del paciente tras un ictus.

19

L’ictus, el tractament i la recuperació

Eltractamentdel’ictusésunprocésd’altacomplexitatquerequereixd’unagranorganització

isintoniaentreserveisiprofessionalsperpoderdonarrespostaalesnecessitatsdelapersona.

Lamilloradel’autonomia,lasevaintegraciófamiliar,laboralisocial,evitarlainstitucionalització

idisminuirlamortalitatsecundària,constitueixenimportantsfitesquecapserveipotrealitzar

persisolisenselacol·laboracióieltreballconjuntambd’altresserveis.

Ésimprescindiblequel’abordatgedelasituaciósocialdelpacientformipartindissolubledel’aten-

cióglobalquerep,ienunmomentmoltproperaldiagnòstic,jasiguidesdel’hospital,delservei

deneurologia,derehabilitació,delcentresociosanitariod’AtencióPrimàriadesalutiespresti

enelcontextdeltreballenequipinterdisciplinar.

Eltreballenequipinterdisciplinar,elcontingutdelainformacióilamaneraenquèestransmet

d’unprofessionalaunaltre,aixícomlesdecisionscoordinadesqueesprenenamblaparticipació

delpacientielseuentorn,constitueixenunagarantiad’atenciócentradaenlapersona.

El capital social

Cadapersonatéuncapitalsocialdiferent,ésadir,unpatrimoniderecursos(familiars,comuni-

taris,socials)queincrustatsenlasevaxarxasocialinflueixenenlasevaidentitatpersonal,deli-

mitantoportunitatsiobstaclesi influintenlesdecisionsquecalprendre(Coleman,Bordieu,

1998).

Elcapitalsocialnoésnoméslaquantitatderecursosquelapersonatéalseuabast,sinótambé

lacapacitatdefer-neúsiaprofitar-los.Aixòvedonattambéperlasevacapacitatd’establirvin-

clesiconfiarenelsaltres,enl’entornfamiliarienelcomunitari.

Peraixòcalfugirdesimplificacionsiferunestudiperfer-seunaideadelcapitalsocialdequè

disposalapersona.Elcapitalsocialfamiliar(queinclouelconeixementdelacomposiciódelgrup

familiar,delessevesrelacionsidelasituacióeconòmica)idelcapitalcomunitari(queincloula

vinculacióconcretadelapersonaagrups,axarxesdeconfiança,desolidaritatireciprocitat

il’existènciaobjectivadexarxesdesuportpúbliquesoprivadesalseuabast).

El suport social

Aquesttrípodedeconeixementdel pacient, de la malaltia i del capital socialpermetaltreballador

socialelaborarundiagnòsticsocialsanitarique,amblaparticipaciódelapersonailasevafamília,

permetiorientarl’accióperdissenyarunplaioferirsuportsocial.

Enlaliteraturatrobemevidènciadequèelsuportsocial:

Potmodificarelprocésdesalut-malaltia individualo familiar (en funciódelsuportsocial

rebut)quanhand’enfrontar-seamalaltiesiesdevenimentsestressants29.

Proporcionaunaprotecciómésgrandelasalutibenestardelespersonesgrans30.

Milloral’autocuraielsíndexsdequalitatdevida31.

Possibilital’adherènciaaltractamentilaprevenciódel’aïllamentsocial32.


20

Segonsaltresestudis,milloraelpronòsticd’altresmalaltiescom,perexemple,desprésd’un

infartdemiocardi,alguntipusdecànceroenelsresultatsd’embaràsdedonesvulnerables

quanesrealitzenintervencionsgrupalsapersonesambaltrisc33.

El mètode

Perarribaratenirelconeixementnecessari,avaluarlasituaciósocialdelapersonaquehapatit

un ictus iarticularunplad’acció,eltreballadorsocialsanitariutilitzacomatècnicaprincipal

l’entrevista.

L’entrevistadetreballsocialtél’objectiudedescobririatendrelesnecessitatsdelespersones

quehanpatitunictus,establirelplad’intervencióamblacol·laboraciódelpacientilasevafa-

mília,ferelseguimentdelsacords,donarsuport,intentarmodificarlesactitudsqueentorpeixin

elsavenços,oobrirnovesperspectivesdecomprensiódelarealitat,informariorientarsobre

recursosexistentsisobrelautilitzacióadequadadelsserveis,facilitarl’accésiadaptarelsrecur-

sosalespersones.Tambéidentificarelsdolsqueacompanyaranelprocésifacilitar-nelatasca

d’elaboració.

Pertant,l’entrevistaéstècnica,ésrelacióiésprocés34.Ésadir,noéslameraaplicaciód’una

tècnica,éstambéunarelacióinterpersonalenlaquals’estableixunvincleentreelprofessionali

elpacientqueseràl’einaprincipalsobrelaqualtreballarialmateixtempsésunprocésambunes

fasesdiferenciades.

Demaneracomplementària,eltreballadorsocialutilitzatambéescalesperobjectivaralgunes

funcions.Lesmésutilitzadessón:

Per avaluar la funció familiar

EscalaGijóndevaloraciósociofamiliardel’ancià35.Permetladeterminacióderiscsocialen

ancians valorant la situació familiar, econòmica, vivenda, relacions socials, i suport de la

xarxasocial.

Àpgarfamiliar36.Permetconèixersilafamíliapotconsiderar-seunrecursperalsindividus

delgruposiinflueixempitjorantlasevasalut.

Per avaluar el suport social

QüestionaridesuportsocialfuncionalDuke-Unk36.Avaluaquantitativamentelsuportsocial

percebut.

AvaluaciófuncionalmultidimensionalOARS36.Mesuraquantitativamentlacapacitatfuncio-

nalireculllautilitzacióinecessitatdeserveis.

Per avaluar la claudicació familiar

EscaladesobrecàrregadelcuidadorZarit36. Mesuraelgraudesobrecàrregasubjectivade

cuidadorsdegentgranafectadadetrastornsmentals.

EscaladedetecciódelaclaudicaciófamiliarSAM37.Determinaelriscdeclaudicació.

21

Ambtotalainformaciódelarecollidadedadesdelesentrevistesilesescales,eltreballadorso-

cialsanitarielaboraeldiagnòsticsocialsanitari recollintelsdèficitsresiduals, lacapacitatde

resiliènciail’adaptació(emocionalifuncional)alscanvisdelapersonail’entornfamiliar,lacapa-

citatdel’entorndetenircuraidonarsuport,decomplementarosubstituirlesfuncionsquesi-

guinnecessàries,idelseucapitalsocial.

Elaboraelpronòsticqueinclouelscanvisqueespodenesperar,elsrecursosqueserannecessa-

risil’atencióquecaloferirdesdelservei.Ésimportantconsensuaramblapersonailafamíliael

pladetreballiferunseguimentquepermetiverificarl’adequaciódelaintervencióiimpulsarles

mesurescorrectoresquesiguinnecessàries.

Els recursos socials

Ladeterminaciódelsrecursosiprestacionssocialsquepodencontribuiradesenvoluparunpla

detreballéstambéunprocéscomplex.Depènabsolutamentdelanecessitatconcretadelaper-

sonaifamília,del’existènciaidisponibilitatdelsrecursosenelterritorionviulapersona,dela

sevaidoneïtatenelperfilqueaténelservei,del’accessibilitatidel’acceptacióiaprofitament

quepuguiferlapersonaielsseuscuidadorsdelsserveisqueseliofereixen38.Peraquestmotiu

noresultaadequatrelacionaraquíunventallexhaustiuderecursos,noobstant,potserd’utili-

tat lataulaqueespresentaacontinuació iquerecull informaciósobrealguneseines facili-

tadoresquepodenresultarfonamentalsperalespersonesquehanpatitunictusitenendèfi-

citsresiduals.

Facilitadors Descripció

Reconeixement de la

situació de dependència

Segons la necessitat d’ajuda que té una persona per realitzar les activitats bàsiques de

la vida diària, i a partir del barem de valoració de la dependència (BVD) s’estableixen tres

graus de dependència: dependència moderada (grau I), dependència severa (grau II),

i gran dependència (grau III). Aquests graus donen dret a diferents modalitats d’ajut.

Reconeixement del grau

de discapacitat

El reconeixement de discapacitat és el document administratiu que acredita legalment

el grau de discapacitat. Aquest document facilita l’accés a diversos drets, serveis,

programes i prestacions que tenen com a objecte compensar els desavantatges socials

derivats de la discapacitat o de les barreres socials que limiten la participació plena

i efectiva en la societat de les persones que les presenten.

Targeta Blanca per a l’ús

del Servei Públic de

Transport Especial

Targeta que fa possible que el seu titular pugui demanar el servei, porta a porta,

de transport especial per a persones amb dificultats greus de mobilitat.

El servei s’ofereix en funció de la disponibilitat dels vehicles i del recorregut.

Targeta individual

d’aparcament per

a persones amb

discapacitat i mobilitat

reduïda

Facilita la circulació, l’autonomia personal i la integració social i professional de les

persones amb discapacitat i mobilitat reduïda.

(Continua)


22


Targeta individual d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda per malalties d’extrema gravetat, per un any de durada

Facilita que les persones que presentin mobilitat reduïda, encara que no hagi estat dictaminada oficialment, a causa d’una malaltia o patologia d’extrema gravetat que li suposi fefaentment una reducció substancial de l’esperança de vida que es consideri normal per a la seva edat i la resta de condicions personals, i que raonablement no permeti tramitar amb temps la sol·licitud ordinària de targeta d’aparcament.

Targeta Cuida’m Permet una atenció més adaptada a les necessitats per a aquelles persones que pertanyen a col·lectius amb malalties que comporten limitacions relacionals, facilitar la seva relació amb els professionals i l’acompanyament per part dels seus familiars o cuidadors, sempre que ho permeti la situació clínica. Les persones que poden disposar de la targeta Cuida’m són aquelles que pateixen una demència, una discapacitat intel·lectual greu i profunda, una discapacitat intel·lectual lleu o moderada amb trastorns de conducta transitoris de l’espectre autista i/o dany cerebral.

Servei de teleassistència (dispositius perifèrics).Pot variar en funció dels diferents territoris i administracions locals

La teleassistència consisteix en la instal·lació d’un aparell molt senzill a l’habitatge de l’usuari, connectat mitjançant la línia telefònica a una central receptora, amb la qual es pot comunicar en cas d’urgència simplement prement un botó. Hi ha dos tipus de servei:Teleassistència bàsica:

• Des del Centre d’Atenció, uns professionals atenen la consulta i activen, si cal, el recurs més adient a la situació: localitzar els familiars o persones de contacte, desplaçar al domicili de la persona usuària una Unitat Mòbil o activar altres serveis d’urgència (061, Bombers, Guàrdia Urbana, etc...).

• És un servei permanent, funciona les 24 hores del dia tots els dies de l’any. Té per finalitat ajudar les persones grans, amb discapacitat i/o amb dependència perquè puguin continuar vivint al seu domicili amb seguretat i reduint el risc d’aïllament.

• A més d’actuar en casos d’emergència, el servei també actua de forma preventiva mantenint un contacte telefònic continuat amb la persona usuària.

Teleassistència avançada:• Servei que permet afegir altres dispositius al servei bàsic per incrementar la seguretat de

la persona usuària i la del seu entorn. Són complements de seguretat per a la detecció de riscos per a la salut de la persona usuària i/o de la seva llar, tal com el detector de fum, detector de gas, el dispositiu d’obertura de porta i el de passivitat de l’usuari. Es troben integrats en el funcionament del Servei de Teleassistència i, per tant, resulta imprescindible tenir un aparell de Teleassistència per disposar d’aquest servei.

LOPE El LOPE és un dispositiu que permet la localització remota permanent de persones amb deteriorament cognitiu lleu o moderat (sobrevingut).La localització és possible a través de la xarxa de telefonia mòbil i d’un dispositiu específic que incorpora GPS (Sistema de Posicionament Global a través d’una xarxa de satèl·lits), així com la detecció de situacions potencialment perilloses en relació amb la posició geogràfica de les persones usuàries.

(Continua)

(Continua)

23


Serveis de voluntariat Diverses entitats i ONG posen al servei de les persones amb dependència i discapacitat,

amb situacions de vulnerabilitat social o aïllament, els serveis de voluntaris per realitzar

de manera desinteressada acompanyaments a visites mèdiques, per sortir a passejar,

o per passar una estona agradable i evitar la solitud.

Programes d’adaptació

funcional de la llar

Accés a l’assessorament per a l’adaptació funcional de la llar de persones amb

dependència i discapacitat. També pot incloure diferents tipus d’ajuts en funció

de la situació econòmica.

Documents de protecció

a les persones

Informació sobre documents que poden ajudar a protegir les persones amb discapacitat

i dependència per poder orientar el seu futur (autotutela, voluntats anticipades,

testament, l’assistència, poders notarials…).

El retorn a casa, la prescripció social; algunes idees

Lafidelarehabilitaciótornaaserunaltremomentcríticenlavidadelpacientiacostumaa

coincidiramblatornadaaldomicilienaquellscasosenquèlapersonahaestatingressadaenun

centresociosanitarioenunhospital.

Éselmomentd’objectivarenelseumediaquellshandicaps,aquellsdèficitsqueesmantindran

eneltempsiposarelsajutstècnicsilesadaptacionsnecessàriesperferpossibleunabonatran-

sicióalanovasituació.

Aquestaetapatindràpeculiaritatsdiferentsenfunciótambédelciclevital familiarenquèes

trobilapersona.Silapersonaquehapatitl’ictusésunamareambfillspetits,elpatimentiels

requerimentsseranmoltdiferentsdesiestractad’unapersonad’edatavançada,perexemple.

Serangairebéinevitableselssignesdepressius,latristor,lapena,eldesinterès...propisdelasi-

tuaciódepèrduai,independentment,deltractamentindividualquerequereixicadascundelscasos,

caldràesmerçaresforçosperreconèixerelpatimentde lapersona i la famíliasenseminimit-

zar-lo,evitantlesdefenseseufòriquesioferiralternatives—aserpossiblenofarmacològiques—

permillorarl’estatd’ànim,mantenira lespersonesactives,estimuladesiconnectadesambla

xarxasocialdepertinença.

Enlavidafamiliarésaltamentrecomanablequelapersonaparticipi en les tasques domèstiques

en funcióde lessevespossibilitats (parar la taula,plegarroba, treure lapols,prepararalgun

àpat...),querealitziactivitatsdelleure(sortidesidinarsfamiliars,estimularlesvisitesdefamiliars

id’amics,jocsdetaula...).

Enlavidasocialpodenresultardegranajutlesnovestecnologies,jaquesónunaviaderelació

icomunicacióambl’exteriormitjançantlesxarxessocials.Sóntambéunamanerad’accedirainfor-

maciósanitària,deconnectarambpersonesiambfòrumsdepacientsambsituacionssimilars,

iunamaneradeconnectarambassociacionsigrupsd’ajudamútua.

Enelcontextcomunitari,lapersonaielseucuidador,podrantrobartambéalternativesajustades

alsseusinteressosinecessitats.Desdeparticipacióenassociacionsveïnals,agrupsdecuida-

(Continua)


24

dors,atallersdemanualitats,dememòria,d’exercicifísic,detai-txi,demindfulness,imoltesal-

tresquepodencontribuiraevitarl’exclusiósociald’aquestespersonesiadesenvoluparunavida

activaisaludable.

[8] Associacions de malalts

Organitzacions de pacients

C/Rosselló,102,entresòl1a

08029Barcelona

Web:http://www.fundacioictus.com

E-mail:[email protected]

Organitzaciósenseànimdelucrequetreballaencol·laboracióambelspacientsdel’ictus,les

sevesfamíliesielsprofessionalsdelasalutperreduirl’impactedelamalaltia.Téperobjectius:

1)donarsuportalspacientsialessevesfamílies;2)difondreelconeixementdelamalaltiaicom

prevenir-la,i3)impulsarlarecercasobrelamalaltiaielseuimpactecomunitari.

Associacions

Lesassociacionsdepacientsifamiliarssónentitatsqueneixendelanecessitatdedonarsuport,

orientar,formariinformarapersonesafectadesperl’ictus,elsseusfamiliarsicuidadors,profes-

sionalsisocietatengeneral.L’objectiugeneraléslaprevencióilarecuperaciódelesdiscapaci-

tatsproduïdesperaquestamalaltia.

Lesassociacionsdepacientsvolemferquelespersonesquehanpatitunictusielsseusfamiliars

millorinlasevaqualitatdevida,atravésd’activitatsengrupqueaportenbenestar,felicitat,crea-

tivitatielsfansentirmotivatsperalasevanovavida.

Superar l’ictus BCN

C/Rosselló,102,entresòl1a

08029Barcelona

Telèfon:672714144

Web:www.ictus.barcelona


25

IGi – Associació Ictus Girona

L’AssociaciódeMalaltsiFamiliarsd’IctusdeGironaésunaentitatnolucrativa,constituïdaeljuny

de2014peraorientar,formariinformarsobrelamalaltiadel’ictusapersonesafectades,ales

sevesfamíliesicuidadors,professionalsisocietatengeneral.Elsnostresobjectiussón:

Ajudaramillorarlaqualitatdevidadelsmalaltsd’ictusidelseuentorn.

Promouregrupsd’ajudamútuaambl’objectiudemillorar laqualitatdevidadelsafectats

ifamília.

Informariassessorardemaneraindividualientenedoraenverslamalaltia.

Facilitarlaconnexióentreelsafectatsatravésdel’associacionisme.

Representardavantdel’administraciópúblicaialtresinstitucionselsinteressosdelsmalalts,

familiarsicuidadors.

Donaraconèixerlamalaltiadel’ictusalasocietatengeneralatravésdeconferències,xer-

rades,cursosdeformació,publicacions,vídeos,bibliotecaespecialitzada,participacióenac-

tescientífics…

Col·laborarenestudisquetinguincomaobjectiumillorarlaqualitatdevidadelsafectats.

Tipusd’associats:

a)Socis Afectats:tindranaquestacondicióelsassociatsafectatsperlamalaltia.

b)Socis Col·laboradors: elsfamiliarsd’afectatsi/opersonesvinculadesaells.

c) Socis Honoraris:lespersonesfísiquesojurídiquesqueperlasevarellevantcol·laboració

amb l’Associaciosiguinreconegudescomatals,ambaprovacióde l’AssembleaGeneral

apropostadelaJuntaDirectiva.

d)Socis Benefactors:totapersonafísicaojurídicaquecol·laboriohagicol·laboratenlesac-

tivitatsdel’Associacióoque,mitjançantaportacions,ajudinalseusostenimenteconòmic.

Enspodeutrobara:

CentreCívicBarriVell

C/CortReial,7

17004Girona

Telèfon:972 010 005

Web:http://www.ictusgirona.com



26

Associació Sobreviure a l’Ictus Tarragona

Hassofertungreucopenlatevavida?

Enunsegonelteumónsemblaenfonsar-se?

Hasdecomençardenou?

Hasd’aprendrediferent?

Totaixòéscert,peròNOESTÀSSOL.

CentreCívicdeSantPereiSantPau

CamídelPontdelDiables/n

43007Tarragona

Telèfon:644867850

Web:ictustarragona.blogspot.com.es


AGIM Mataró i Maresme

C/MonserratiCuadrada,33-37

08303Mataró

Telèfon:937409076

Web:www.agimm.org


27

Fundació AVAN

Web:http://www.avan.cat

AVAN Sabadell

Carrerdel’Estrella,110

08201Sabadell

Telèfon:937156485

[email protected]

AVAN Rubí

LluísRibas,27-29,esc.A,1r5a

08191Rubí

Telèfon:935881790

[email protected]

AVAN Terrassa

CentreCívicM.Avel·líEstrenjer

Pl.Cultura,5

08225Terrassa

Telèfon:937882080

[email protected]

AVAN Castellar

PasseigPlaçaMajor,s/n

08211CastellardelVallès

Telèfon:655551901

[email protected]

AVAN Sant Cugat

CasadelaCultura

Castellví,8

(JardinsdelMonestir)

08190SantCugatdelVallès

Telèfon:935891382

[email protected]

Hemiweb – Associació d’Hemiparèsia Infantil

L’associaciófacilitaelcontacteambaltresfamíliesdenensinenesambhemiparèsiaiictusinfan-

til,ifacilitainformaciósobrerecursosdisponibles.

Web:www.hemiweb.org



28

Associació de Malalts i Familiars d’Ictus de Lleida (AMILL)

C/HenriDunant1

25003Lleida

Telèfon:973106834

Web:www.amilleida.com


[9] Informació bidireccional entre Atenció Primària i especialitzada. Plataformes de comunicació

És fonamental l’existència d’un sistema ràpid de comunicació entre l’Atenció Primària (AP) i

l’atencióespecialitzada(AE)quepermetimillorarl’assistència,eltractamentil’optimitzaciódels

recursosperalsmalaltspostictus.

ACatalunyatenimdiferentsproveïdorssanitarisielssistemesd’informacióclínicasónheteroge-

nis.Peraixò,nopodemaconsellarunmodelúnicdecomunicacióbidireccional.Al’horad’establir

unplad’atenciócompartit,recomanemvalorarelsítemssegüents:

IdentificaciódelapoblacióambictusipoblaciócompartidaAP-AE.

Identificaciódeprofessionalsreferentsalsequips.

Comunicació mitjançant una plataforma informàtica: història compartida, fòrums, visites

virtualsicorreuelectrònic.

Disposard’unequipmultidisciplinariivalorarlapresènciad’associacionsdepacientsenaquest

equip.

Pla d’acció conjunt

1.Implementarlesrecomanacionsd’aquestdocumentdeconsensenfunciódecadaterritori

dereferència.

2.Acordarcircuitssegonslespossibilitatsdecadaterritori:

Maneigdelpacientcompartiton-linesielsistemainformàtichopermet.

Consultoriapercorreuelectrònicoviatelefònica.

3.Fomentarlaparticipaciódelesassociacionsdepacients.

29

[10] Pla de formació per a professionals

Objectius

Donaraconèixer l’adequatseguimentdelpacientpostictusamblafinalitatdemillorar la

sevaqualitatdevidailadelseuentorn.

Integracióassistencialenelmaneigclínicd’aquestapatologia.

Metodologia

IdentificarcomamínimunprofessionalsanitaridecadaEquipd’AtencióPrimària(EAP)que

actuïcomacontacteperferdifusió/formació/actualitzacióalsseuscompanys,basadaenel

contingutd’aquestdocumentiqueserviràdenexeperalcontacteambl’AEdelterritori.

Rotacionsdelsmetgesd’AtencióPrimàriapelsServeisdeRHBoNeurologiadelsseuterrito-

ridereferència.

Sessionsperiòdiquesdeconsultoriaenelcentred’AtencióPrimàriaambelServeideReha-

bilitaciódelterritori.

[11] Indicadors

Indicadors de seguiment

%depacientsambfactorsderisccontrolatssegonslesrecomanacionsdelesguiesdepràc-

ticaclínica.

%depacientsenquèesrevisenlesnecessitatsdeRHBcada12mesosmitjançantlaPSC.

%deprofessionalsqueutilitzenl’escalaPSC.

%depacientsambproblemesnousdetectatsmitjançantl’escalaPSC.

%depacientsambderivacióadequadaaserveisd’atencióespecialitzadasegonselscriteris

deldocumentdeconsens.

%depacientsambmalaltiacerebrovascularatesospertreballsocial.

Indicadors de coordinació

%d’equipsambprofessionalreferentdemalaltiacerebral.

%d’equipsquedisposend’algunsistemadeconsultoria.

%d’equipsambpossibilitatd’estadesperalsseusprofessionals.

Indicador de formació

%deprofessionalsquefanformacióambtallerproposat.

%deprofessionalsqueconeixenl’escalaPSC.

%deprofessionalsambconeixementdelaxarxasocialdelasevazona.


30

[12] Glossari de termes/definicions

Audit

Estudidescriptiumulticèntricquetécomaobjectiul’avaluaciódelaqualitatdel’atencióquerep

elpacientdiagnosticatd’ictusagut,mitjançantlarevisiód’unasèried’indicadorsconsensuats

quereflecteixenlesprincipalsrecomanacionsrecollidesenlesguiesdepràcticaclínica.Ésl’ins-

trumentavaluadordelPlaDirectordelaMalaltiaVascularCerebral.

Finsal’actualitats’handutatermequatreAudits:2006,2008,2010i2013.

Deficiència

Problemaqueafectaaunaestructuraofunciócorporal,comperexemplel’hemiplègiaol’afàsia.

Discapacitat

Termegeneralquecomprènlesdeficiències,leslimitacionsdel’activitatilesrestriccionsdelapar-

ticipació.Reflecteixlainteraccióentrelescaracterístiquesdelapersonailesdelasocietatonviu.

Espasticitat

Ésunaugmentdeltomuscularinvoluntari,depenentdelavelocitatdelmoviment,quecausa

resistènciaalmovimentarticular.

Aquestaés ladefinicióques’haempratambmés freqüènciaperò,d’unamaneramésamplia

imésrecent,tambés’hadefinitcomunaalteraciósensitivomotorasecundàriaaunalesiódela

motoneuronasuperior,quecondueixal’apariciódecontracciómuscularsostingudaointermi-

tent.Aquestacontracciópotdonarllocarigidesaiescurçamentsmuscularsipotinterferirenels

movimentsilesactivitats.

Fisioteràpia

Ésl’àreaterapèuticaespecialitzadaqueaplicatècniquesfísiquescom,perexemple,l’exercici,les

teràpiesmanualsol’electroteràpiapertractarsímptomesiseqüelesdelsistemamúsculoes-

quelèticqueafectenelmovimentnormalolafuncionalitat.

Funcionalitat

Lafuncionalitatfareferènciaalescapacitatsdecadaindividuperdesenvolupar-seendiferents

contextos.Engeneral,lafuncionalitatbàsicaesconsideratenirautonomiaencuresbàsiquesien

lamobilitat.Lamesuradelafuncionalitatveaserlamesuradeladiscapacitat,entermespràctics.

Limitació de l’activitat

Dificultatperexecutaraccionsotasques,comperexemplelalimitaciópercaminaropercomu-

nicar-se.

31

Logopèdia

Ésl’àreaterapèuticaespecialitzadaquerealitzaavaluacionsitractamentespecíficapersonesde

toteslesedatsquepresentenalteracionsdelaparla, laveu,el llenguatge,lacomunicaciói la

deglució.

Ortesi

Unaortesioaparellortopèdicésundispositiuexternal’organismequetéperobjectiumillorar

lafuncióol’estructuradelesarticulacionsalesqualss’aplica,enaquestcaselrecolzamentdel

peu,l’avançamentdel’extremitatdurantelpasol’alineacióanatòmica.

Rehabilitació

LaMedicinaFísicaiRehabilitacióésunaespecialitatmèdicaquediagnostica,avaluaitractala

discapacitat.Ésunprocéslimitateneltempsquetécomaobjectiufonamentalaconseguirlamà-

ximacapacitatfuncionalencadacas,facilitarlaindependènciailareintegracióenl’entornfamiliar,

socialilaboral.

Resiliència

Éslacapacitatquetéunapersonaperaafrontarambèxitunasituaciódesfavorableoderisc,

perrecuperar-se,adaptar-seidesenvolupar-sepositivamentdavantlescircumstànciesadverses.

Restricció de la participació

Problemaperparticiparensituacionsvitalsquelimitaoimpedeixl’acomplimentd’unrolqueés

normalenelseucas(enfunciódelasevaedat,sexeifactorssocialsiculturals).

Síndrome dolorosa regional complexa

Ésunaalteraciómusculoesquelèticaqueesconsiderasecundàriaacanvisinflamatorisd’origen

neurogènic,isecundàriamentacanvisenlarepresentaciódelmembreanivelldelcortexsoma-

tosensorial.Desprésdel’ictus,potmanifestar-secomunquadredelimitacióarticulardolorosa

del’espatlla,juntamentambcanvisinflamatorisambdolor,edema,canvisdecoloracióirigidesa

articularalamàoalcanell,delcostatafectat.Apareixtípicamentalvoltantdelsquatremesos

d’evoluciódel’ictus.

Teràpia ocupacional

Ésl’àreaterapèuticaespecialitzadaquetreballaambl’objectiud’aconseguirlamàximarecupera-

cióperauncorrectefuncionamentdiari.Valorademaneraindividualitzadalesnecessitatsper-

sonalsdelpacientilasevafamília,ilescaracterístiquesespecífiquesdel’entornfísicenelqualla

personadesenvoluparàlasevarutina.Farecomanacionssobrelesmodificacionsnecessàriesen

eldomiciliilaprescripciód’ajudestècniques.


32

[13] Bibliografia

1. PlaDirectordeMalaltiesdel’AparellCirculatori/MalaltiaVascularCerebral.Barcelona:DireccióGeneraldePlanificacióiRecercaenSalut.DepartamentdeSalut.GeneralitatdeCatalunya,2013.

2. Diagnòsticitractamentdelesmalaltiesvascularscerebrals.GuiesmèdiquesdelaSocietatCatalanadeNeurologia.2aedició(2011).

3. WangWT,YouLK,ChiangCE,SungSH,ChuangSY,ChengHM,ChenCH.ComparativeEffectivenessofBlood Pressure-lowering Drugs in Patients who have Already Suffered From Stroke. Medicine 2016;95(15):e3302.WN.

4. KernanWN,OvbiageleB,BlackHR,BravataDM,ChimowitzMI,EzekowitzMD,FangMC,FisherM,FurieKL,HeckDV,JohnstonSC,KasnerSE,KittnerSJ,MitchellPH,RichMW,RichardsonD,SchwammLH,WilsonJA, AmericanHeartAssociationStrokeCouncil,CouncilonCardiovascularandStrokeNursing,CouncilonClinicalCardiology,andCouncilonPeripheralVascularDisease.GuidelinesforthePreventionofStrokeinPatientsWithStrokeandTransientIschemicAttack.AGuidelineforHealthcareProfessionalsfromtheAmericanHeartAssociation/AmericanStrokeAssociation.Stroke2014;45:2160-2236.

5. StoneNJ,RobinsonJG,LichtensteinAH,BaireyMerzCN,BlumCB,EckelRH,GoldbergAC,GordonD,LevyD,Lloyd-JonesDM,McBrideP,SchwartzJS,SheroST,SmithSCJr,WatsonK,WilsonPW.2013ACC/AHAguidelineonthetreatmentofbloodcholesteroltoreduceatheroscleroticcardiovascularriskinadults:areportoftheAmericanCollegeofCardiology/AmericanHeartAssociationTaskForceonPracticeGuide-lines.JAmCollCardiol2014;63(25):2889-934.

6. UllbergT,ZiaE,PeterssonJ,NorrvingB.Changesinfunctionaloutcomeoverthefirstyearafterstroke.Stroke2015;46:389-394.

7. VandePortIGL,KwakkelG,VanWijkI,LindemanE.Susceptibilitytodeteriorationofmobilitylong-termafterstroke.Aprospectivecohortstudy.Stroke2006;37:167-171.

8. TysonSF,Sadeghi-DemnchE,NesterCJ.Asystematicreviewandmeta-analysisoftheeffectofanank-le-footorthosisongaitbiomechanicsafterstroke.ClinRehabil2013;27(10):879-91.

9. UllbergT,ZiaE,PeterssonJ,NorrvingB.Perceivedunmetrehabilitationneed1yearafterstroke.Stroke2016Feb;47(2):539-41.

10.VandeSandt-KoendermanME,vanderMeulenI,RibbersGM.Aphasiarehabilitation:morethantreatingthelanguagedisorder.APMR2012;(93):S1-S3.

11. HebertDetal.Canadianstrokebestpracticerecommendations:Strokerehabilitationpracticeguidelines,update2015.InternationalJournalofstroke2016;vol11(4):459-84.

12.WilliamsMP,SrikanthV,BirdM,ThirftAG.Urinarysymptomsandnaturalhistoryofurinarycontinenceafterfirst-everstroke-alongitudinalpopulationbased-study.AgeAgeing2012;0:1-5.

13.EskesGA,LanctoTKL,HerrmannNetal.Canadianstrokebestpracticerecommendations:mood,cogniti-onandfatiguefollowingstrokepracticeguidelines,update2015.Worldstrokeorganisation.October2015,vol10:1130-1140.

14.LawrenceM,KinnS.Needs,prioritiesanddesiredrehabilitationoutcomesoffamilymembersofyoungadultswhohavehadastroke:findingsfromaphenomenologicalstudy.DisabilityandRehabilitation2013;35(7):586-595.

15.EkstamL,JohanssonV,GuidettiS,ErikssonG.Thecombinedperceptionsofpeoplewithstrokeandtheircarersregardingrehabilitationneeds1yearafterstroke:amixedmethodstudy.BMJOpen2015;5:e006784.

33

16. Manualsobreaspectosmédicosrelacionadosconlacapacidaddeconduccióndevehículos.2ªed.2004.DirecciónGeneraldetráfico.EdicionesDoyma.ISBN:84-7592-724-6.

17. Murie-FernándezM,IturraldeS,CenozM,CasadoM,TeasellR.Capacidaddeconduccióntrasunictus:evaluaciónyrecuperación.Neurología2014;29(3):161-167.

18. GuíadeprácticaclínicaparaelmanejodepacientesconictusenAtenciónPrimaria.GPCenelSNS.Mi-nisteriodeSanidadyPolíticaSocial.MinisteriodeCienciaeInnovación.Madrid,2009.

19. Consejosycuidadostrasunictus.Informaciónparapacientesyfamiliares.Madrid.AgenciaLainEntralgo.UnidaddeEvaluacióndeTecnologíasSanitarias,2012.

20.BaenaDiazJM,BarcelóColomerE,CiuranaMisolR,FranciSisóA,GarcíaCerdánMR,RiosRodríguezMA,RamosBlanesR,SolanasSaureP,VilasecaCanalsJ.Colesterolirisccoronari(enlínia).Barcelona:InstitutCatalàdelaSalut,2009.GuiesdePràcticaClínicaimaterialdocent,núm.1.

21. ColldeTueroG,DalfóiBaquéA,delaFigueraVonWichmannM,GilbertiLlorachE,IsnardBlancharMM,MartínezAlonsoV,PepióVilaubiJM,Roca-CusachsCollA,SallerasMarcóN,delaSierraIserteA.Hiperten-sió(enlínia)Barcelona:InstitutCatalàdelaSalut,2012.GuiesdePràcticaClínicaimaterialdocent,núm6.

22.Revistaespañoladesaludpública.Vol.82,núm.6.Noviembreydiciembre,Madrid,2008.

23.NavarroMoyaFJ,RodríguezGonzálezM.ªC,ViguerasLorenteM.ªD,NicolásViguerasM.ªD,NicolásVigue-rasAB.Enfermeríaglobal:elpacienteconAVC.LaperspectivadeAtenciónPrimarianúm.3,noviembrede2003.

24.GuiadePràcticaClínicadel’Ictus.PlaDirectordelaMalaltiaVascularCerebral,DepartamentdeSalutiAgènciad’AvaluaciódeTecnologia iRecercaMediques.Barcelona,2005.http://www.gencat.net/salut/depsan/units/aatrm/html/ca/dir303/doc9759.html

25.ScottishIntercollegiateGuidelinesNetwork(SIGN).Managementofpatientswithstroke:rehabilitation,prevention and management of complications, and discharge planning. Edinburgh (United Kingdom):SIGN,2002.

26.DuarteE,AlonsoB,FernándezMJ,FernándezJM,FlórezM,García-MontesI,GentilJ,HernándezL,JuanFJ,PalominoB,VidalJ,VioscaE,AguilarJJ,BernabeuM,BoriI,CarriónF,DénizA,DíazI,FernándezE,ForasteroP,IñigoV,JunyentJ,LizarragaN,LópezdeMunaínL,MáñezI,MiguénsX,SánchezI,SolerA.Rehabilitacióndelictus:modeloasistencial.RecomendacionesdelaSociedadEspañoladeRehabilitaciónyMedicinaFísica,2009.Rehabilitación(Madr)2010;44:60-8.

27. PhilpI,BraininM,WalkerM,WardA,GillardP,ShieldsA,NorrvingB.DevelopmentofaPoststrokeCheck-listtostandardizefollow-upcareforstrokesurvivors.JStrokeCerebrovascDis2013;22(7):173-180.

28.Duarte E, Murie-Fernández M, Candau E, Spottorno P, López de Munain L, Miguéns X, Bascuñana H,GarretaR.Post stroke checklist:uncuestionarioparadetectarlasnecesidadesderehabilitacióndespuésdelictus.Rehabilitación(Madr)2015;49:150–5.

29.DelaRevillaL,BailónE,LunaJD,DelgadoA,PradosMA,FleitasL.Validacióndeunaescaladeapoyosocialfuncionalparaelusoenlaconsultadelmédicodefamilia.AtenciónPrimaria1991;8(9):688-692.

30.OrganizaciónPanamericanadelaSalud.Aspectosclínicosenlaatencióndelenvejecimiento.Evaluacióndeladultomayor.WashingtonDC:OficinaRegionaldelaOrganizaciónMundialdelaSalud,2001.

31. JakobsonU,Hallberg IR.Painandqualityof lifeamongolderpeoplewithrheumatoidarthritisand/orosteoarthritis;aliteraturareview.JournalofClinicalNursing2002;11:430-43.

32.RodinGM,CravenJL,LitlefieldCH.Depresioninthemedically ill:andintegratedapproach.NewYork:Brunner/Mazel;1992.


34

33.WilkinsonR,MarmotM.SocialDeterminantsofHealth.Thesolidfacts(OMS2003).

34.RossellT(1989).LaentrevistaenelTrabajoSocial.Barcelona:Euge.

35.GarcíaGonzálezJVetal.Evaluacióndelafiabilidadyvalidezdeunaescaladevaloraciónsocialenelanciano.AtenciónPrimariaVol.23,núm.7,30.

36.BadiaX,SalameroM,AlonsoJ,eds.Lamedidadelasalud:Guíadeescalasdemediciónenespañol.Tec-nologíayEdicionesdelConocimiento,2002.

37. DeQuadrasS,HernándezM.ªA,SellaresM.Validacióndelaescaladedeteccióndelaclaudicaciónfamiliar:SAM.RevistadeTreballSocial.Col·legiOficialdeTreballSocialdeCatalunya,abril2013,núm.198,pág.72-85.ISSN0212-7210.

38.RocabayeraAndreuMA,RodríguezMolinetP.AbordajesocialdelospacientesconictusdesdelaAtenciónPrimariadesalud.Jano:Medicinayhumanidades1644(2007):36.

Aquest document ha estat finançat per Allergan.

Les conclusions, interpretacions i opinions expressades en ell corresponen exclusivament als seus autors.

Allergan declina qualsevol responsabilitat sobre el contingut del mateix.