Com ajudar a Com ajudar a l’estimulació del l’estimulació del

llenguatge oral dels llenguatge oral dels infantsinfants

((consells per a paresconsells per a pares))

Joan SerraJoan SerraCeip S’AubaCeip S’Auba

El llenguatge és la facultat humana que ens diferencia dels animals.

Amb ell, podem expressar i representar sentiments, desitjos, pensaments, necessitats, idees ...; coses a dir, a qui dir-ho i la voluntat de tot plegat.

Així, el llenguatge és determinant no sols en el desenvolupament mental (pensar) sinó també en el procés de socialització (expressar); ja que ens permet l’adaptació al medi, la pròpia integració al medi, l’adquisició de valors, creences, opinions ... Segons el grup social al que pertany; al mateix temps que aprèn a saber què s’espera d’ell, que pot esperar dels altres i a saber comportar-se i adequar-se en cada situació.

Però ha de quedar clar que la manera de comunicar i dir les coses és educable, no pas així les ganes de comunicar-se; i que cal que potenciem des d’un principi.

I és la família doncs el principal agent de la socialització (amb vosaltres aprenen les primeres normes i pautes de conducta davant la societat.

Des d’un principi, el nen/a a través del balboteig i ecolàlies ja cerca la comunicació. I és que l’infant necessita d’estimulació per començar l’aprenentatge de la llengua i aprendrà a parlar si està envoltat de persones que li xerrin i en unes condicions ideals.

És per això que aquest centre, entre altres programes, desenvolupa el d’estimulació i prevenció del llenguatge oral (tallers de llenguatge oral i consciència fonològica) i escrit, a partir del que vosaltres ja heu fet en casa. La idea no és ajudar sols a qui més ho necessita, sinó poder ampliar també les competències comunicatives d’aquell alumnat més avantatjat; educativament xerrant.

Si hi ha estimulació lingüística, es milloren els aprenentatges i el desenvolupament del llenguatge és de qualitat; alhora que hi ha prevenció de les dificultats d’aprenentatge.

Però quan no hi ha relació/comunicació entre nens i adults o aquesta és minvada, el desenvolupament de les capacitats comunicatives s’atura; malgrat l’infant no presenti cap tipus de problema.

I és que el desig o no de comunicar-se ve determinat per unes relacions positives o negatives amb les primeres edats i amb les persones més pròximes i segons el clima d’afectivitat (del contrari, mutisme).

Penseu que la interacció familiar és el mecanisme i la força que origina l’aprenentatge.

Pel desenvolupament del llenguatge cal la maduració de l’equip neurofisiològic, de l’aparell fonatori, de les contraccions muscular per la producció del so; però també la imitació.

Per altre costat, com més avesat estigui a xerrar, més fàcilment s’integrarà en l’escola, on ha d’esforçar-se per ser entès (en casa no té aquest problema), per compartir experiències i per poder dir la seva (no ser un subjecte passiu). I és que com més es potenciï el llenguatge oral més facilitarem les capacitats necessàries per la lectura i l’escriptura.

Nosaltres considerem important l’expressió oral per:

- Fa que la persona es desenvolupi de manera completa i pràctica (relacions entre llenguatge i pensament)

- La llengua té un paper fonamental en la transmissió cultural

- La llengua és clau per participar i integrar-se en la societat

Etapa lingüística o verbal2 anys: a nivell d’articulació

reprodueix el model del medi que l’envolta (infantilismes– cadireta/coco); a nivell de vocabulari tenim entre 5-20 i 300-900 paraules, segons l’entorn i l’estimulació; a nivell de comprensió és l’etapa del per què?; a nivell d’expressió diu l’ús dels objectes i el seu nom i fa frases de tres paraules; a nivell de socialització fa servir la parla com mitjà de comunicació.

3 anys: a nivell de vocabulari tenim entre 900-1200 paraules; a nivell de comprensió realitza dues ordres consecutives; a nivell d’observació explica accions d’una làmina; a nivell d’expressió experimenta jocs de paraules i fa girs gramaticals (omplir/plenar) i ús del “no” i barreja realitat i ficció en les seves explicacions; a nivell de socialització hi ha monóleg col·lectiu.

4 anys: a nivell de comprensió culmina l’ús de la interrogació, el com i el per què?; a nivell d’expressió fa oracions llargues (10 paraules) i ja no és tan infantilitzada aquesta.

5 anys: a nivell d’articulació ja desapareix el caràcter infantil; a nivell de vocabulari se centra entre 2000 i 3000 paraules i a nivell de sociabilitat, les preguntes són per buscar relacions socials i ja no tant per egocentrisme.

Coses a fer en casa:

- Nivell d’entorn, quan més familiar i més agradable, més xerrarà el nen/a

- Quan més familiar sigui la persona interlocutora, més facilitat per l’intercanvi comunicatiu

- Ajudeu-los amb models i explicacions, a organitzar el seu propi relat, per facilitar les explicacions i poder dir la seva

- Feu frases afirmatives i negatives, barregeu-les i aneu allargant les longituds de les mateixes

- Oferiu-los molt de vocabulari i competència conversacional, respectant l’ordre de participació

- Treballeu la respiració, el buf, la relaxació, la discriminació de sons i sorolls, la repetició de paraules, el ritme d’elocució, pràxies i la entonació i volumen de la veu

- Quan el nen/a comença a xerrar li agrada deformar els sons i paraules, parla amb els llavis junts o amb la boca oberta (juga amb el llenguatge) i és necessari per l’adquisició del llenguatge oral

- En dirigir-se a l’infant, que sigui amb la major claredat possible, amb pauses i sense aixecar la veu (oferiu un bon model)

- Dediqueu el major temps possible a xerrar, segons els seus interessos i respectant l’alternança comunicativa.

- És important que es disfruti de la conversa en un ambient agradable i distés

- Deixeu que s’expressi, que se senti còmode i segur. Tingueu paciència i pareu compta al què diu, no com ho diu. Cerquem el major nombre d’interaccions comunicatives possibles

- Eviteu converses perllongades en ambients de molt soroll, ja que hi ha distorsió de la comunicació

- La televisió no ha de ser el substitut d’un bon di`leg. Un bon ús del mitjà permetrà enriquir el llenguatge, però un mal ús i un abús frena la iniciativa comunicativa amb l’entorn

- Aprofiteu qualsevol nova ocasió per ensenyar-li coses i paraules noves, a partir d’allò que li cridi l’atenció

- Preguntes del tipus: com es diu, per a què serveix, qui, com, on és ... L’ajudaran a construir bé les seves frases

- Malgrat les seves explicacions siguin poc clares, no s’ha d’interrompre. Necessita de temps per madura i evolucionar

- No imiteu les seves produccions incorrectes, poden reforçar una conducta negativa i influir en retards de la parla

- Cal fugir de conductes de sobreprotecció. Com més autonomia tingui en activitats quotidianes, més madurarà la seva personalitat i el seu llenguatge

- Cal fer-lo participar en la comunicació amb altres persones, però sense forçar la situació ni l’infant

- Els contes ofereixen vocabulari, construcció de frases, ritme, musicalitat, dramatització ... Al llenguatge de l’infant

- Eviteu les comparacions amb altres persones de la seva edat. Cada persona és única i la seva evolució i temps de maduració podrà ser similar a una altra però mai igual

- No li feu observacions sobre la seva forma de parlar, o acabarem privant la seva expressió

- Si hi ha quequesa sigueu tolerants i eviteu el perfeccionisme i les actituds rígides o s’acabarà fiançant

- Les cançons amb ritme i entonació, com a joc, són ideals per la interacció i la comunicació

- No censureu les seves errades i/o bloquejos, ni li feu repetir allò incorrecte (correcció diferida vostra); necessita de temps i tranquil·litat per expressar-se

- No espereu que el nen/a parli com un adult. Hi ha una edat per a cada cosa i cadascú té el seu ritme de pronunciació.

- Heu d’afavorir un ambient verbal ric i adequat en casa. No infantilitzeu el llenguatge.

- Quan ja pugui produir paraules, no abuseu dels gestos.

- Adapteu la longitud dels vostres enunciats a la capacitat del nen/a.

- Doneu-los temps perquè puguin respondre a les vostres preguntes. I respongue-los totes les seves

- Intenteu que el teu fill/a sigui conscient que l’enteneu, feu esforços per comprendre’l i que no se senti frustrat.

- Intenteu que les converses iniciades pels nens/es es mantinguin el major temps possible. Trieu activitats que li resultin motivants i que provoquin el llenguatge espontani.

- Eviteu l’excessiva correcció. Simplement repetiu el que a ell/a li costa pronunciar, afegint les paraules que falten o les mal pronunciades. Eviteu el llenguatge infantilitzat (“coco” per “ou”) i els diminutius. No repetiu com ho fa ell/a, cal que les repeticions siguin amigablement

- Sempre que tingueu ocasions, demaneu-los petits encàrrecs, amb ordres clares i concretes

- Jugueu amb les onomatopeies d’animals, objectes, cos i entorn; és bona base per iniciar i perfeccionar la intenció comunicativa i el missatge

- No oblideu reforçar positivament els intents comunicatius del vostre fill/a; el més important no és la perfecció en xerrar, sinó les ganes de xerrar

- Escolteu amb paciència el vostre fill/a, no el feu frisar i eviteu l’ansietat. I no el castigueu o escridasseu per parlar malament

- Si al nen/a li costa entendre el que li deis, parleu a poc a poc, de front i amb articulació clara

- Sempre que vegeu que el vostre fill/a ha fet un esforç per expressar qualque cosa bé, cal fer un reconeixement: una abraçada i un “que bé ho has fet”

- Els infants imiten el què comprenen. Procureu doncs parlar de coses amb paraules que puguin entendre, contestant preguntes i dubtes. És molt important parlar molt en casa

- Introduïu de manera definitiva l’alimentació sòlida, per potenciar l’activació i ús dels maxil·lars i de la llengua

- Intenteu que pugui expressar necessitats, desitjos i sentiments, malgrat sigui a nivell bàsic

- Ensenyeu-los a com demanar i respondre de manera correcta. I feu ús de les salutacions i acomiadaments

- Llegiu-los contes, mostreu els dibuixos i les seves característiques; expliqueu els personatges amb el màxim de detalls

- Feu l’inrevés a les seves preguntes, animant a pensar i a manifestar les seves opinions (per què?, a tu que et sembla?)

- Comenceu per emprar un llenguatge simple, de paraules breus però correctament pronunciades: primer noms i verbs, després afegir adjectius i adverbis i arribar a les oracions curtes però amb totes les partícules

- Ensenyeu-li cançons, endevinalles, refranys, rimes, embarbussaments

- Doneu-los sempre informació a nivell oral de les diferents coses que el nen/a veu i vol conèixer. Dir-li què és, per què serveix, qui ho empra, les qualitats, el lloc, ...

- Vegeu junts els programes de televisió i/o pel·lícules i pregunteu coses al respecte

- Mireu contes i revistes, buscant coses, vocabulari i demanant-los ajut amb preguntes indirectes

- Utilitzeu preguntes obertes, no només aquelles amb resposta SI/NO. I busqueu diferències entre dibuixos quasi iguals

- Fomenteu el joc imaginatiu del nen/a jugant a playmobil, pentinar nines, cuinetes, supermercat, titelles, ...

- Demaneu-los que contin experiències i vivències de l’escola i d’altres situacions sorgides. Interesseu-vos pels seus jocs i les seves explicacions

- Conteu coses de forma ordenada: que ha fet abans i després, què farà de seguida. I expliqueu-los on es deixen les coses (hàbits d’ordre)

- Jugueu a endevinar objectes a partir de la seva situació, una característica, ...

- Accepteu normes bàsiques de comportament (torns per jugar, tasques a realitzar, donar les gràcies, seguir regles, ...) o que facin cas de les indicacions i normes que es donen.

- Fomenteu el joc imaginatiu del vostre fill/a; és un element molt motivador pel desenvolupament del llenguatge.

Moltíssimes gràcies per la vostra paciència i sort!!!