PARC RECERCABIOMÈDICA BARCELONA

CONNECTEM CIÈNCIA I DIVERSITAT EN UN ESPAI CREATIU ÚNIC Gener de 2019 NÚM. 118 ellipse.prbb.org GRATUÏT

DESTACAT / HIGHLIGHT

Editorial

El·lipse goes digital

Th e t i m e s t h e y a re a-changin”, as Bob Dylan said. So, after

more than 10 years and 100 edi-tions of the El·lipse newspaper, we have decided to change, too.

We have created a newwebsite, ellipse.prbb.org, to continue telling you about everything ta-king place at the PRBB in a fres-her, more dynamic way; from local news to global trends, in three languages; reaching more people, quicker.

We are saying “goodbye” to pa-per and “hello” to a huge range of possibilities. There will be more space, and more flexibi-lity in both topics and formats. Watch out for exciting info-graphics and videos deciphe-ring the mysteries of the PRBB centres! It will be much easier to share news with friends and on social media. And we will be more environmentally friendly!

Most importantly, we want to get you involved in this new chapter of the El·lipse history: please post comments, send us ideas. We want to showca-se your science, to give you a chance to explain your passion to the world. Are you ready?

Maruxa Martínez-Campos

L’El·lipse es digitalitza

The times they are a-changin», com va dir Bob Dylan. Per això,

després de més de 10 anys i 100 edicions del diari El·lipse, hem decidit canviar també.

Hem creat un nou lloc web, ellipse.prbb.org, per infor-mar-vos de tot el que succeeix al PRBB de manera més fresca i dinàmica; de les notícies locals fins a les tendències globals, en tres idiomes; arribant a més persones, més ràpid.

Diem «adéu» al paper, però «hola» a un gran ventall de possibilitats. Hi haurà més es-pai i més flexibilitat de temes i formats: estigueu atents a les infografies i vídeos que desxi-fraran els misteris dels centres del PRBB! Serà molt més fàcil compartir notícies a les xarxes socials. I serem més ecològics!

Sobretot, volem que sigueu els protagonistes d’aquest nou ca-pítol de la història de l’El·lipse. Us convidem a publicar comen-taris, a enviar-nos idees. Volem mostrar la vostra ciència, ofe-rir-vos una finestra per explicar la vostra passió al món. Comp-tem amb vosaltres?

Maruxa Martínez-Campos

Junts per un equilibri de gènere en ciència

S’ha creat un comitè d’equitat de gènere del PRBB, amb l’objec-tiu de compartir recursos, idees i bones pràctiques en aquest àm-bit entre els instituts del PRBB. El grup està format per membres dels sis centres i del PRBB, tant in-vestigadors i investigadores com personal administratiu. L’objectiu del grup és catalitzar el desenvolupament d’iniciatives intercentres per promoure un veri-

table entorn d’igualtat d’oportuni-tats. La primera activitat conjunta va ser la creació d’un joc «qui és qui» que destaca a dones cientí-fiques i que es va utilitzar durant la jornada de portes obertes del PRBB. El joc està disponible per a

ser utilitzat a escoles i en altres es-deveniments. Us animem a con-tactar amb el grup a gender@prbb.org si teniu idees o suggeriments!

Together for gender balance in science

In order to share resources, ideas and good practice in gender balance among the PRBB cen-tres, the PRBB Gender Equality Committee has been set up. The group comprises members from all six institutes and the PRBB

Mari Carmen Cebrián

El 22 i 23 de novembre, el DCEXS-UPF va celebrar el seu simposi anual a l’au-

ditori del PRBB. La conferència d’obertura, sobre l’envelliment de les cèl·lules mare somàtiques, va anar a càrrec de Carolina Florian, del Centre de Medicina Regene-rativa de Barcelona. A continua-ció, els investigadors Ana Janic, Chema Fernández, Miquel-Àngel Serra, Berta Canal, Héctor Huer-ga i Carlos Toscano van protago-nitzar una taula rodona sobre el futur de la ciència, moderada per Josep-Eladi Baños, en la qual es va parlar de la multidisciplinarietat, les pressions per publicar, la cièn-cia oberta o els reptes d’aconse-

guir posicions estables després del doctorat. A continuació de les xer-rades científiques breus per part d’investigadors postdoctorals del departament, Mustafa Kammash, de l’Escola Politècnica Federal de Zuric, va pronunciar la xerrada fi-nal sobre mètodes computacionals per modelar, simular, analitzar i controlar xarxes biològiques. Un total de 80 estudiants de doc-torat van participar a la sessió col-laborativa de pòsters, en la qual vuit grups van presentar la recerca d’un dels seus membres. L’equip McClin-tock va resultar el guanyador, amb la presentació de ResMarkerDB per part de Judith Pérez, una base de dades de biomarcadors de res-posta a la teràpia amb anticossos monoclonals en càncer. La jornada va concloure amb una beer session.

From stem cells to computational models

On 22nd and 23rd Novem-ber, the DCEXS-UPF held its annual sympo-

sium in the PRBB auditorium. The opening seminar, on soma-tic stem cell ageing, was given by Carolina Florian, from the Cen-tre for Regenerative Medicine in Barcelona. Then the researchers Ana Janic, Chema Fernández, Miquel-Àngel Serra, Berta Ca-nal, Héctor Huerga, and Carlos Toscano featured in a round ta-ble on the future of science, mo-derated by Josep-Eladi Baños, where they talked about the multidisciplinary approach, the pressure to publish, open scien-ce, and the challenges of achie-

ving a stable position after finis-hing a PhD. After brief science talks by the postdoctoral rese-archers from the department, Mustafa Kammash, from ETH Zurich, delivered a final talk on computational methods for modelling, simulating, analy-sing and controlling biological networks. A total of 80 doctoral students took part in the collaborati-ve poster session, where eight groups presented the research of one of its members. Team McClintock won, with a pre-sentation on ResMarkerDB, the database of biomarkers of res-ponse to monoclonal antibody therapy in breast and colorectal cancer. The day came to a close with a beer session ■

De cèl·lules mare a models computacionals

itself, including both researchers and admin staff. One aim of the group is to catalyse cross-institute initia-tives to promote a real equal-opportunities environment. The group’s first joint activity was the creation of a Who’s Who game highlighting women scientists past and present, which was played at the PRBB Open Day. The game can now be used at schools and events. Please con-tact gender@prbb.org if you are interested, or you have any other ideas or suggestions! ■

Imag

es o

f he

mat

opoi

etic

ste

m c

ells

(H

SC

s) f

rom

Car

olin

a Fl

oria

n’s

wor

k. F

loria

n et

al.

PLoS

Bio

l. 2018

“

«

SIMPOSI ANUAL DEL DCEXS-UPF / ANNUAL DCEXS-UPF SYMPOSIUM

Ciència ellipse.prbb.org | Gener de 2019 2

«Desxifrant la formació de la oïda»

Clima i hospitalitzacions per gastroenteritis

BERTA ALSINA – GRUP DE MORFOGÈNESI I SENYALITZACIÓ EN ELS SISTEMES SENSORIALS (UPF)

Rita Casas

Berta Alsina va arribar el 2001 de la Universitat de Califòrnia, Los An-geles, per unir-se a l’acabada de

crear Unitat de Biologia del Desenvolu-pament, liderada per Fernando Giráldez al DCEXS-UPF. Des del 2005 és investiga-dora principal del grup de Morfogènesi i Senyalització en els Sistemes Sensorials.

Les neurones sensorials de la oïda

El grup estudia com es formen els òrgans, en concret el desenvolupament de la oïda interna. Se centren en les neurones senso-rials, que permeten transmetre els estímuls auditius i d’equilibri al cervell. Les cèl·lules progenitores de l’oïda es poden diferenciar i especialitzar-se en diferents tipus cel·lulars i el grup d’Alsina vol descobrir què les por-ta cap a neurona funcional in vivo. Per es-tudiar-ho, treballen des del gen, factors de transcripció i vies de senyalització, fins a la cèl·lula, el teixit i l’òrgan en embrions intac-tes. Darrerament estan estudiant la comu-nicació entre les neurones sensorials i els vasos sanguinis, i la relació entre els movi-ments cel·lulars i la diferenciació neuronal.

La comunicació entre neurones i vasos

Avui sabem que el cervell no son només neurones i glia, sinó que és un òrgan molt vascularitzat. Estudis recents han mostrat que els vasos no només serveixen per por-tar nutrients i oxigen; durant el desenvo-lupament, i fins i tot en etapes adultes, la formació de noves neurones i el manteni-ment de les cèl·lules mare està molt condi-cionat per senyals que porten els vasos a les neurones, com factors de creixement per a la neurogènesi. El laboratori d’Alsina és el primer en estudiar aquesta relació durant el desenvolupament del sistema nerviós perifèric, en aquest cas la oïda. Els seus estudis són in vivo i utilitzen l’organisme model de peix zebra. «La se-va fecundació és externa i obtenim gran quantitat d’embrions, és transparent i po-dem seguir el seu desenvolupament en viu, i la genètica és molt més fàcil, amb un gran ventall d’eines», explica Alsina. Línies de peix zebra transgènics amb les neurones i els vasos marcats amb proteïnes fluores-cents permeten seguir a temps real com els

vasos creixen al costat de les neurones quan s’estan desenvolupant. El grup ha utilitzat mutants que no desenvolupen sistema vas-cular i ha vist que el nombre de progenitors neuronals i la seva diferenciació es veuen afectats. «El sistema vascular té una funció més rellevant del que es pensava: regula el desenvolupament de molts òrgans enviant senyals específics perquè aquests tinguin la mida i el número de cèl·lules adequats i es puguin diferenciar», explica la cap de grup. Encara queden preguntes obertes. Quins són els senyals vasculars que regulen la neurogènesi sensorial? Els vasos podrien funcionar també com a carreteres per aju-dar les neurones a migrar? I això es podria relacionar amb l’agressivitat dels tumors més vascularitzats? Com afecta la vascula-rització altres teixits o teixits en regeneració?

Els citonemes

El grup també estudia com es relacionen els progenitors entre ells, apat de la senya-lització paracrina i endocrina, on els se-nyals són alliberats però no hi ha contacte directe entre les cèl·lules. Marcant les cèl-lules de manera individual i filmant-les a gran resolució espaciotemporal en 3D han pogut descobrir projeccions molt dinàmi-ques entre cèl·lules, anomenades citone-mes, que permeten la comunicació directa entre els progenitors neuronals. Alsina obre portes a nous projectes. «Creiem que entendre la relació entre els vasos i les neurones pot ser important en malalties neurovasculars o en les hemor-ràgies intracerebrals. La nostra intenció és seguir amb la recerca bàsica i tenir algun petit projecte translacional», conclou.

Marta Solano

Un nou estudi de l’ISGlobal ha ana-litzat per primer cop a Espanya la relació entre les variables meteo-

rològiques i les hospitalitzacions per gas-troenteritis entre 1997 i 2013. La recerca, publicada a Environment International, va registrar 275.182 hospitalitzacions amb gastroenteritis com a diagnòstic princi-

pal, amb una mitjana diària de 44 casos. Les conclusions van indicar que la ca-lor augmenta en un 21% els ingressos a l’hospital per gastroenteritis, mentre que el fred els incrementa en un 7%. A més, les temperatures altes s’associarien a gastro-enteritis transmeses per aliments, mentre que les fredes a infeccions per rotavirus. L’estudi també ha trobat que en els dies de pluja el risc de gastroenteritis es redueix en un 26%.

Association between weather and hospital admissions for stomach flu

Anew study performed by ISGlobal researchers has, for the first time, analysed the association between

the weather conditions and hospitalisati-ons for gastroenteritis from 1997 to 2013 in Spain. The study, published in Envi-ronment International, recorded a total of 275,182 hospitalisations in which gas-

troenteritis was the primary diagnosis, an average of 44 cases per day. The results indicate that high tempera-tures increase the number of stomach flu-related hospital admissions by 21%, whi-le cold increases them by 7%. Moreover, heat was related to foodborne gastroen-teritis, while cold weather was associated with rotavirus gastroenteritis. The study also found that rainfall decreases the risk of gastroenteritis by 26% ■

El grup està format per quatre estudiants de doctorat i dos tècnics compartits amb el grup de recerca de biologia del desenvolupament / The group is composed by four PhD

students and two techniques shared with the developmental biology research group

NOTÍCIA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC NEWS

PERFIL DE GRUP / GROUP PROFILE

“Deciphering ear formation”

In 2001, Berta Alsina arrived from the University of California, Los Ange-les, to join the recently created deve-

lopmental biology unit led by Fernando Giráldez at the DCEXS-UPF. Since 2005, she has been the principal investigator in the Morphogenesis and Signalling in Sen-sory Systems group.

The sensory neurones of the inner ear

The group studies organ formation. In par-ticular, they look at the development of the inner ear, focusing on the sensory neurones that allow the transmission of auditory and balance stimuli to the brain. Ear progenitor cells differentiate and specialise into diffe-rent cell types. Alsina’s team investigates, in vivo, what drives these to become func-tional neurones. To study this process, they work from the scale of genes, transcription factors and signalling pathways, up to cells, tissues and entire organs in intact embryos. Two of the lab’s two recent projects are ai-med at understanding the communication between sensory neurones and blood ves-sels, and the relationship between cellular movements and neuronal differentiation.

Sensory neurones and blood vessels

Until recently, we studied the brain as if it were only formed of neurones and glia. Now we know that it is a highly vascularised organ. Recent studies have shown that ves-sels are not only used to transport nutrients and oxygen; during development, and even in adult stages, the formation of new neuro-

nes and stem cell maintenance in the brain are also conditioned by signals carried by these vessels, such as growth factors that are important for neurogenesis. Alsina’s lab is the first to look at this relationship during the development of the peripheral nervous system, in this case the ear. They study this in vivo, with zebra fish as a model organism. “It has external fertilisa-tion and we can obtain a large number of embryos. Also, it is transparent, and we can track its development in vivo, and its gene-tics are much simpler. It gives us a great ran-ge of tools”, explains Alsina. Transgenic zebra fish with fluorescently labelled neurones and vessels allow the researchers to follow, in real time, how vessels grow next to neurones. The researchers use mutants that cannot develop a vascular system, and they have observed that this affects the number of neuronal pro-genitors and their differentiation. “The vas-cular system has a more significant role than previously thought. It regulates the develop-ment of many organs by sending specific sig-nals so that these organs reach the right size and number of cells, and can differentiate”, explains the principal investigator. But questions remain to be answe-red. Which vascular signals regulate sen-sory neurogenesis? Could vessels work as pathways to help neurones migrate? Could this correlate with the aggressiveness of vascularised tumours? How does vascula-risation affect tissue regeneration?

Cytonemes

The group also studies how progenitor cells communicate with each other in alterna-tive ways to paracrine and endocrine sig-nalling, where signals are released without direct contact between cells. By marking cells individually, and filming them in high 3D spatio-temporal resolution with con-focal microscopy, they have been able to discover truly dynamic projections betwe-en cells, called signalling philopodia or cy-tonemes, that allow direct communication between neural progenitors. These studies lead Alsina towards new projects. “We believe that understanding the relationship between vessels and neu-rones is important in neurovascular dise-ases and intracerebral haemorrhages. The idea is to continue with the basic research and do some translational projects as well”, concludes Alsina ■

7 març de 2011 | www.prbb.org 3 Gener de 2019 | ellipse.prbb.org Ciència

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

Els microARN, més antics del que ens pensàvem Pilar Rodríguez-Franco

Microorganismes propers als animals, com Sphaeroforma arctica, ja tenen microARN

animal, segons un treball amb participa-ció de l’IBE (CSIC-UPF) publicat a Cur·rent Biology. Fins ara es pensava que els microARN, peces d’ARN molt petites que regulen l’activitat d’altres gens silenciant-los o activant-los, eren una innovació exclu-siva dels animals perquè no havien estat

detectats en els organismes unicel·lulars filogenèticament més propers. Aquest treball, liderat per investiga-dors de la Universitat d’Oslo, desmenteix aquesta hipòtesi i mostra que tant els microARN com els gens Pasha i Drosha, involucrats en la seva formació, van sorgir abans de l’aparició dels animals. «En els últims anys hem vist que l’ancestre unicel-lular que va donar lloc als animals era ge-nèticament força complex, tant en gens com en processos de regulació gènica i ge-nòmica», explica Iñaki Ruiz-Trillo, investi-gador ICREA a l’IBE i coautor del treball.

microRNAs: older than we thought

Microorganisms that are close to animals, like Sphaeoforma arctica, already possess animal

microRNA, according to a study involving the IBE (CSIC-UPF) and published in Current Biology. Up to now, it had been thought that microRNA, really small pieces of RNA that regulate the activity of genes by activating or silencing them, was exclusive to animals because it had not been detected in phylo-genetically related unicellular organisms.

The work, led by researchers from the University of Oslo, proves this hypothesis wrong, and shows that both microRNA and the genes Pasha and Dosha, invol-ved in their formation, emerged before the appearance of animals. “In recent years, we have seen that the unicellu-lar ancestor which gave rise to animals was genetically quite complex; in its genes, its genetic regulation processes, and its genomics”, says Iñaki Ruiz-Trillo, an ICREA researcher at the IBE and co-author of the work ■

menat amfiox. El genoma de l’amfiox ha evolucionat molt lentament i serveix com a referència per fer comparacions evolutives. A través de dades genòmiques, epige-nòmiques i d’expressió gènica, han vist que els vertebrats tenen una regulació del genoma molt més complexa que els in-vertebrats i han confirmat la importància de les duplicacions en l’origen dels verte-brats. «Comptem amb còpies de gens que originàriament realitzaven només funci-ons molt generals, però que en vertebrats s’han especialitzat en funcions molt més específiques, sobretot al cervell», explica Manuel Irimia, cap de grup al CRG i un dels líders d’aquest estudi.

Noves pistes sobre l’origen dels vertebratsLaia Cendrós

Durant molts anys, s’ha debatut quins canvis en el genoma dels nostres ancestres van contribuir

a l’èxit evolutiu dels vertebrats. Ara, un equip internacional de científics colide-rat per investigadors espanyols del CRG, el CSIC i el CNRS a França ha publicat a la revista Nature els processos que van per-metre la complexitat dels vertebrats. Hi han participat investigadors de 12 pa-ïsos, que han comparat els genomes d’es-pècies vertebrades amb un organisme ano-

The genomic keys to vertebrate origins

For many years, scientists have dis-cussed which changes in the geno-me of our ancestors contributed to

the evolutionary success of the vertebra-tes. Now, an international team of scien-tists, co-led by Spanish researchers from the CRG, CSIC and CNRS in France, have determined the processes that allowed the complexity of vertebrates. Researchers from twelve countries par-ticipated in the work published in Nature. They compared the genomes of several

vertebrate species with that of the Amfi-ox, also called the European lancelet. The genome of this organism has evolved very slowly and can be used as a reference for evolutionary comparisons. Using genomic, epigenomic and gene expression data, the team discovered that genome regulation in vertebrates is more complex than in invertebrates, and dupli-cations are very important in the origin of vertebrates. “We have copies of genes that originally had general functions, but in ver-tebrates these copies now have really spe-cific functions, especially in the brain”, says Manuel Irimia, principal investigator at the CRG and one of the leaders of this study ■

n’evita la degradació, de manera que per-met l’acumulació de Snail1 a la cèl·lula i l’inici del mecanisme d’invasió i metàstasi. Els investigadors han vist que en inhi-bir l’activitat d’USP27X en ratolins poden bloquejar completament l’aparició de metàstasi. Però no només això, sinó que també han comprovat que es reverteix la resistència al tractament amb cisplatí, un fàrmac utilitzat per combatre el càncer de mama. L’anàlisi de mostres de pacients amb aquest càncer, mostra una poten-cial via per al tractament del càncer de mama triple negatiu, el més resistent a la quimio teràpia.

Una proteïna clau en la metàstasi tumoralRosa Manaut

Científics del Programa de Càncer de l’IMIM liderat pels doctors Víc-tor M. Díaz, de la UPF, i Antonio

García de Herreros, de l’IMIM, han publi-cat a la revista Cancer Research un estudi que revela un enzim clau en el desenvo-lupament del càncer anomenat USP27X. L’enzim, descobert gràcies a una anà-lisi genòmica, incrementa l’estabilitat de Snail1, que és un interruptor clau en la in-vasió tumoral. A les cèl·lules normals Snail1 és degradat, però a les tumorals USP27X

Key protein in tumour metastasis discovered

Researchers from the IMIM’s Can-cer Programme, led by Víctor M. Díaz from the UPF and Antonio

García de Herreros from the IMIM, have published, in the journal Cancer Research, a study showing that USP27X is a key enzyme in cancer development. The enzyme, discovered thanks to ge-nomic analysis, increases the stability of Snail1, an important inducer of tumour invasion. In normal cells, Snail1 is degra-

ded, but in tumoral cells USP27X pre-vents its degradation, allowing Snail1 to accumulate in the cell and initiate the in-vasion and metastasis mechanism. The researchers noticed that when they inhibited USP27X activity in mice, the ap-pearance of metastasis was completely blocked. They were also able to reverse the resistance to treatment with cispla-tin, a drug used to fight breast cancer. The analysis of samples from breast cancer patients, shows a new potential way of treating the triple negative subtype, the most resistant to chemotherapy ■

al soroll del trànsit. No tan sols van analitzar la població en un moment concret de l’es-tudi, sinó que també van avaluar l’evolució del risc d’obesitat durant el període inves-tigat. «Els resultats suggereixen que reduir el soroll del trànsit també podria ser una forma de lluitar contra l’epidèmia d’obesi-tat», conclou Maria Foraster, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi.

Noise and obesity, an unexpected relationship

Long-term exposure to road traffic noise is associated with an incre-ased risk of obesity. This was the

conclusion of a study involving the par-

Soroll i obesitat podrien estar relacionatsPau Rubio

L’exposició a llarg termini al soroll procedent del trànsit rodat està as-sociada amb un increment del risc

d’obesitat. Aquesta és la conclusió d’un estudi en el qual ha participat l’ISGlobal i que ha estat publicat a Environment In·ternational. Els investigadors van comptar amb uns 3.800 participants de la cohort suïssa SA-PALDIA, als quals entre 2001 i 2011 van mesurar el pes, l’alçada, l’índex de massa corporal, el perímetre de la cintura i el per-centatge de greix abdominal. Així mateix, van fer una estimació de la seva exposició

ticipation of the ISGlobal, published in Environment International. The researchers studied about 3800 members of the Swiss cohort SAPALDIA, whose weight, height, body mass index, waist circumference and abdominal fat were measured between 2001 and 2011. They also estimated their exposure to traffic noise. They analysed the popu-lation at a specific moment during the study and also monitored the evolution of their obesity risk over the research pe-riod. “Our findings suggest that reducing traffic-related noise could also be a way of combating the obesity epidemic”, conclu-des Maria Foraster, a researcher at ISGlo-bal and first author of the study ■ Ph

oto

by c

hutt

ersn

ap o

n U

nspl

ash

Ciència www.prbb.org | maig de 2011 4Ciència ellipse.prbb.org | Gener de 2019 4

ENTREVISTA / INTERVIEW

«De càncer de mama, no n’hi ha només un»

JOAN ALBANELL – DIRECTOR DEL PROGRAMA DE CÀNCER (IMIM)

Maruxa Martínez-Campos

Assistència i recerca, de la mà?

La base de la medicina és l’assistèn-cia. Un cop això es fa amb alts es-tàndards, es pot afegir la recerca. En

el nostre context, treballant en oncologia, a un hospital universitari lligat a l’IMIM, intentem que tothom faci un mínim de re-cerca, ja sigui bàsica, en diagnòstic i trac-taments innovadors, o orientada a la clíni-ca. El que és important és que entre tots els qui formem el servei cobrim objectius de recerca, d’assistència i de docència.

Tu et dediques a les tres coses. Com?Estic implicat en totes tres, però la feina que més faig no és cap d’elles, sinó la de gestió! Tot el que faig és gràcies als bons equips que som. En diverses àrees de recerca, alguns dels meus col·legues porten el lideratge; de fet, jo no podria fer-ho sense ells. Quant a les classes, jo sóc responsable d’unes àrees, pe-rò impartim la docència entre tots. I la part d’assistència m’encanta, però en faig poca perquè els meus càrrecs comporten respon-sabilitats d’àmbit més general i estratègic. Pel que fa a la part assistencial, com es poden evitar les possibles seqüeles? Cal fer les coses bé des del primer moment: un bon diagnòstic, el tractament adequat i informar correctament del que es pot espe-rar a llarg termini. Fer això de manera siste-màtica ja és un pas molt important. A partir d’aquí, estudiem les conseqüències a nivell cardiovascular d’algunes teràpies, o els efectes als ossos dels tractaments hormo-nals. També ens centrem en el suport psico-lògic i activitats com ioga, a les quals donem suport a través dels Amics de l’Hospital del Mar i el programa «Un respir al càncer». Quins han estat els majors avenços en càncer de mama en els darrers 10 anys? Cada càncer és diferent, i també ho són els seus tractaments... Però el que és cert és que s’ha avançat moltíssim, i seguim fent-ho. En els càncers Her2+ amb metàstasi el tractament estàndard ara és un fàrmac que conjuga un anticòs i quimioteràpia. Es tracta d’un anticòs monoclonal contra Her2 amb quimio «enganxada», que reconeix les cèl·lules Her2+, hi entra i allibera la quimio; una mena de cavall de Troia que duu la qui-mio específicament a un tipus de cèl·lules. Pel que fa als triple negatius, a l’octubre s’ha demostrat per primera vegada l’eficà-cia de la immunoteràpia. És una magnífica notícia, perquè eren els tumors amb menys tractaments disponibles. Finalment, hi ha el subtipus hormonal+/ Her2-. En aquests, s’ha establert la supressió ovàrica i l’allargament del tractament hor-monal fins a 10 anys i s’han consolidat les plataformes genòmiques que ajuden a des-cartar la quimio quan no serà efectiva. Més recentment, comptem amb els inhibidors de CDK4/6, unes pastilles que fan reduir la progressió tumoral en els casos de càncer de mama metastàtics Her2 negatius.

El càncer és encara un tabú?Se’n parla molt més, però la paraula enca-ra fa por... Segurament perquè és massa

genèrica; de càncer, no n’hi ha només un i cada subtipus, cada estadi, és diferent. Si es detecta ja molt avançat, pot ser mortal, sí, però les dones que han passat un càncer de mama en estadis molt inicials poden viure fins i tot més que les que mai n’han tingut.

“There is not only one kind of breast cancer”

What’s the relationship between healthcare and research?

The basis of medicine is healthcare. Once this is being done to a high standard, we can add research.

In our context, working in oncology, in a university hospital linked to the IMIM, we try to get everyone to do at least a little research, whether basic, in diagnosis and innovative treatments, or clinic orien-ted. The important thing is that between all of us at the unit we fulfil the research, health care and teaching objectives.

You do all three. How do you manage?I am involved in all three, but the majority of my work is none of these - it’s admin! Everythi-ng I do is thanks to the great teams I’m part of. In some areas of research my colleagues are leading the team; I couldn’t do it without them. As far as the classes are concerned, I am responsible for some areas, but we teach together. And I love the healthcare part, but I don’t do much because my responsibiliti-es are more general and strategic in scope! With regard to healthcare, how can post-cancer sequelae be avoided? To begin with, by doing things right the first time: giving a good diagnosis, the right tre-atment, and the right information about what to expect in the long term. Doing this systematically is already a very important step. From here, we study the cardiovascu-

PERFIL / PROFILEJoan Albanell (Barcelona, 1964) va estudiar medicina a la UAB i, després de passar pels hospitals Vall d’Hebron, Clínic i Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York, ara fa 13 anys es va establir a l’Hospital del Mar com a cap del servei d’oncologia mèdica. A més, lidera el Grup de Recerca en Teràpia Molecular del Càncer a l’IMIM i és catedràtic de la UPF. Casat amb una oncòloga i amb tres fills, Albanell ens parla sobre la seva carrera i les darreres novetats en càncer de mama.

Joan Albanell (Barcelona, 1964) studied medicine at the UAB, and after wor-king in Vall d’Hebron hospital, Hospital Clínic and the Memorial Sloan Kette-ring Cancer Centre in New York, 13 years ago he settled in Hospital del Mar as head of the medical oncology service. In addition, he heads up the IMIM’s molecular cancer therapeutics research group and is a UPF lecturer. Married to an oncologist and with three children, Albanell tells us about his career and the latest news in breast cancer.

lar consequences of certain therapies, or the effects of hormonal treatments on the bo-nes. We also focus on psychological support and activities like yoga, under the umbrella of Amics de l’Hospital del Mar as part of the programme called “A Relief From Cancer” .

What have the major advances in breast cancer been in the last 10 years? Each cancer is different, and so are its treat-ments. But what is certain is that much pro-gress has been made, and continues to be made. In Her2+ cancers with metastases, the standard treatment is now a drug that combines antibodies and chemotherapy. This involves a Her2 monoclonal antibody with chemo “stuck” to it. This recognises Her2+ cells, enters and releases the chemo; a kind of Trojan horse that carries the che-mo to a specific type of cell. As for triple negatives, the effectiveness of immunotherapy was demonstrated for the first time in October. It is wonderful news, because these tumours had the fewest tre-atments available. Finally, there is the hormonal+/Her2- cancer subtype. In these, ovarian suppressi-on and the extension of hormonal treatment for 10 years, as well as the genomic platforms that help rule out chemo when it is not going to be effective, have been established. Also, CDK4/6 inhibitors have been developed; these are pills that reduce tumour progressi-on in Her2-negative metastatic cancers. Is cancer still a taboo?We talk about it a lot more, but the word is still scary... probably because it is too ge-neric; there is not only one type of cancer, and each subtype, each stage, is different. If detected very late, it can be fatal, yes, but women who have had the very early stages of breast cancer can even live longer than women who have never had the disease ■

PRBB-CRG CONFERENCES Conference Programme financed by the CRG and the PRBB

TIZIANA BONALDI, Friday January 11. Bonaldi, from the Instituto Europeo di Oncologia in Milan, Italy, investigates gene expression re-gulation at different levels. Her team

set-up distinct Mass Spectrometry (MS) proteomics strategies to investigate chromatin plasticity and nuclear dyna-mics governed by post-translational mo-difications (PTMs) on and beyond histo-nes. Bonaldi uses the MS-based epige-nome mapping of cancer patient sam-ples to identify PTMs signatures with potential as biomarkers. She has been invited by Eduard Sabidó (CRG).

ALEXANDER VAN OUDENAARDEN, Friday January 18. Van Oudenaarden, from the Hubrecht Institute, in Utrecht, Netherlands, uses a combination of ex-perimental, compu-

tational and theoretical approaches to quantitatively understand decision-ma-king in single cells, with a focus on questions in developmental and stem cell biology. He presents ScarTrace, a single-cell sequencing strategy that allo-ws the simultaneous quantification of information on clonal history and cell type of thousands of single cells obtai-ned from different organs of adult zebra-fish. He has been invited by Jordi Gar-cia-Ojalvo (DCEXS-UPF).

CARL-PHILIPP HEI-SENBERG, Friday February 8. Heisen-berg, from the Insti-tute of Science and Technology (IST) in K los te rneuburg , Austria, studies the molecular and cellu-

lar mechanisms by which vertebrate em-bryos take shape. He uses a multi-disci-plinary approach by which he identified genetic and physical principles un-derlying gastrulation movements in ze-brafish, a highly conserved morphogene-tic process. He has been invited by the Verena Ruprecht (CRG).

CLAUDIA BAGNI, Friday February 15. Bagni, the director of the Department o f Fundamenta l Neurosciences at the Université de Lausanne, in Fran-ce, focuses on the

roles that local protein homeostasis and actin remodelling play in regulating synaptic plasticity, brain circuits and be-haviour, and specifically, how dysfuncti-ons in these processes lead to neurode-velopmental disorders. They want to understand the circuits and receptor pathways underlying cognition and soci-al behaviour in individuals with intellec-tual disabilities such as Fragile X Syn-drome, Autism and Schizophrenia. She has been invited by Juan Valcárcel (CRG).

7 maig de 2011 | elliellipse.prbb.org 5 Gener de 2019 | ellipse.prbb.org Ciència

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

Rosa Manaut

Un estudi internacional coordi-nat per investigadors de l’IMIM i metges de l’Hospital del Mar, pu-

blicat a la revista Circulation Research, demostra que tenir unes variants concre-tes del gen PATJ —implicat en les unions cel·lulars i amb una presència important al teixit nerviós— predisposa a una pitjor recuperació d’un ictus isquèmic.

Es tracta de l’estudi més important re-alitzat fins ara en el camp de la genètica i el pronòstic de l’ictus, amb dades de més de 2.000 pacients i 12 centres internacio-nals implicats. «Tots els fàrmacs neuroprotectors testats per millorar la recuperació després de l’ic-tus han fracassat. Aquest estudi, utilitzant estratègies genètiques massives, pot ser un primer pas per desenvolupar nous fàrmacs que siguin realment efectius», afirma el Dr. Fernández, coinvestigador de l’estudi.

Identificat un gen vital en la recuperació d’un ictusGene vital for post-stroke recovery identified

An international study coordinated by researchers from the IMIM and doctors from the Hospital del Mar

and published in Circulation Research, shows that having certain specific vari-ants of the PATJ gene — involved in cell binding and with a significant presence in nervous tissue- predisposes to worse recovery from ischemic stroke.

This is the most important research performed so far in the field of genetics and stroke prognosis. It uses data from more than 2,000 patients and involves 12 international centres. “So far, all neuroprotective drugs tes-ted for improving post-stroke recovery have failed. This study, using mass ge-netic strategies, could be the first step towards developing new drugs that are truly effective”, says Dr Fernández, a co-researcher in the study ■

Papallona Vanessa cardui

Pilar Rodríguez-Franco

Investigadors de l’IBE (CSIC-UPF), de l’Acadèmia Polonesa de Ciències i de la UAB, han desenvolupat una tècnica

que permet estudiar fàcilment els movi-ments migratoris dels insectes, un fenomen natural molt important però poc explorat fins ara degut a les limitacions tècniques per estudiar-lo. Els resultats els han publi-cat a la revista Molecular Ecology Resources. Aquesta tècnica, anomenada anàlisi me·tabarcoding de seqüenciació massiva de l’ADN, permet identificar espècies de plan-tes gràcies a una petita regió de l’ADN del pol·len. Els investigadors han aplicat la tècnica del metabarcoding en una mostra de 47 exemplars de papallona migradora dels cards, amb l’objectiu de comprovar si les se-

qüències obtingudes eren de plantes endè-miques de l’Àfrica. Així han pogut demos-trar les llargues migracions de la papallona. La tècnica també serveix per demos-trar que la pol·linització transcontinen-tal per insectes migradors és possible. «Encara desconeixem l’impacte de la migració dels insectes en els ecosistemes i en la transmissió de malalties», apunta Gerard Talavera, investigador de l’IBE i coautor de l’estudi.

Sequencing pollen DNA to discover insect migration routes

Researchers from the IBE (CSIC-UPF), the Polish Academy of Sci-ences and the UAB, have develo-

ped a technique that facilitates the study of insect migration, an important natu-ral phenomenon but little explored due to technical limitations. The results have

El secret de les migracions d’insectes, al pol·len been published in the journal Molecular Ecology Resources. Their technique, metabarcoding analy-sis using massive DNA sequencing, allo-ws plant species to be identified through a small region of their pollen DNA. The researchers used the metabarco·ding technique to study the pollen on 47 specimens of the painted lady butterfly, with the aim of testing whether the se-quences obtained were from plants en-demic to Africa. This is how they were able to demonstrate the long butterfly migrations. The technique is also useful for demons-trating the possibility of transcontinental pollination by migratory insects. “We still do not know much about the impact of in-sect migration on ecosystems and disease transmission”, says Gerard Talavera, a re-searcher at IBE and co-author of the study ■

Imat

ge d

e Vl

ad D

inca

.

NFAT5, clau en la presentació d’antígensMari Carmen Cebrián

En un article publicat al Journal of Experimental Medicine, investi-gadors del DCEXS-UPF han des-

crit un nou mecanisme que afavoreix la presentació d’antígens per part dels ma-cròfags, les cèl·lules del sistema immune que presenten antígens dels teixits als lim fòcits T. Van utilitzar empelts de pell en rato-lins com a model per estudiar la presen-tació d’antígens en el procés de rebuig

dels trasplantaments. Així van descobrir una nova funció de la proteïna NFAT5. «Els nostres resultats, tant in vitro com in vivo, mostren que quan s’elimina NFAT5 s’interromp la comunicació entre ma-cròfags i limfòcits T; aquests últims no s’activen i per això s’atenua el rebuig dels trasplantaments de pell», detallen Cris-tina López-Rodríguez i Jose Aramburu, coordinadors del grup de recerca. Així és com han descobert que els gens que s’en-carreguen d’expressar les molècules pre-sentadores d’antígens en els macròfags s’activen per la proteïna NFAT5.

The NFAT5 protein: key in macrophage-lymphocyte communication

In an article published in the Jour·nal of Experimental Medicine, rese-archers from the DCEXS-UPF des-

cribe a new mechanism that enhances antigen presentation by macrophages, the immune system cells that present tissue antigens to T lymphocytes. Skin grafts in mice were used as a mo-del to study antigen presentation in the

transplant rejection process, leading to the discovery of a new function of the pro-tein NFAT5. “Our results, both in vitro and in vivo, show that eliminating NFAT5 in-terrupts the communication between ma-crophages and T lymphocytes. These are then not activated and, as a result, there is a decrease in skin transplant rejection”, explain Cristina López-Rodríguez and Jose Aramburu, coordinators of the team. They discovered that the genes responsi-ble for expressing antigen-presenting mo-lecules in macrophages are activated by the NFAT5 protein ■

proteïna s’expressa en estadis tumorals inicials i avançats, i que està involucrada en l’estabilització dels receptors de mem-brana, que són clau per a la proliferació de les cèl·lules cancerígenes», explica Susana de la Luna, investigadora del CRG i una de les coordinadores del projecte. Aquesta investigació ha permès expli-car el paper, desconegut fins ara, de la proteïna DYRK1A en el càncer pancreà-tic. Així, obre la porta a una nova via de teràpia dirigida, la inhibició de DYRK1A, per a un càncer molt agressiu i amb un pronòstic poc favorable amb els tracta-ments actuals.

tor called c-MET. “We have observed that DYRK1A is expressed in early and late tumour stages and is involved in the stabilisation of the membrane receptors, which are key in cancer cell proliferati-on”, explains Susana de la Luna, a CRG researcher and one of the project coordi-nators. This study explains the role of DYRK1A in pancreatic cancer, which had not yet been characterised. The work therefore le-ads to a potential new targeted therapy, the inhibition of DYRK1A, against this particu-larly aggressive tumour that has poor prog-nosis with current treatments ■

Una diana terapèutica per al càncer pancreàticLaia Cendrós

Investigadors de l’IDIBAPS i del CRG han publicat un article a la revista Gut que identifica una proteïna com

a possible diana terapèutica per al tipus més freqüent de càncer de pàncrees, l’adenocarcinoma ductal pancreàtic. Mitjançant estudis dels patrons d’ex-pressió de la proteïna DYRK1A en models animals i mostres de pacients, han po-gut relacionar l’alta expressió d’aquesta proteïna amb un receptor de membrana anomenat c-MET. «Hem observat que la

Potential therapeutic target in pancreatic cancer identified

Researchers from the IDIBAPS and CRG have published an article in the journal Gut, in which they

identify a protein as a possible therapeu-tic target in pancreatic ductal adenocar-cinoma, the most frequent type of pan-creatic cancer. Analysing the expression pattern of the DYRK1A protein in animal models and patient samples allowed the rese-archers to correlate the high expression of this protein with a membrane recep-

Ciència ellipse.prbb.org | maig de 2011 4Ciència ellipse.prbb.org | Gener de 2019 6

CIÈNCIA AL DESCOBERT / SCIENCE UNCOVERED

La grip: una història interminableRita Casas

La grip és una infecció causada per un virus, anomenat Influenza, que provoca unes 500.000 morts al món

cada temporada. Els virus són organismes d’estructura molt senzilla que utilitzen les cèl·lules de l’hoste per reproduir-se. El de la grip és de la família dels Orthomyxoviridae, amb 8 segments d’ARN com a material genètic. Els dos tipus principals que causen la grip són: el tipus A, que es classifica en funció de la combinació de dues proteïnes de su-perfície, la hemaglutinina (HA) i la neura-minidasa (NA), i el tipus B. És una malaltia estacional; normalment agafem la grip a l’hivern, ja que el virus so-breviu millor en condicions de baixa tempe-ratura i humitat. Però tot i haver tingut ja la grip, la majoria som susceptibles a tornar-la a tenir cada any. Això és degut a l’alta varia-ció antigènica del virus, és a dir, l’alta capaci-tat d’introduir canvis en el seu genoma que li confereixen resistència immunitària. La RNA polimerasa del virus de la grip no té capacitat de correcció d’errors i, per tant, permet la introducció de petits can-vis durant la replicació del virus. Muta-

cions a les proteïnes de superfície HA i NA fan que els punts antigènics reconeguts pels anticossos canviïn i, per tant, aquests virus puguin escapar del sistema immune, produint epidèmies estacionals. Aquests canvis són anomenats deriva antigènica. Un altre fenomen de variació antigèni-ca és la combinació de material genètic de diferents tipus de virus circulants, el que s’anomena reagrupació de gens. Això pot passar gràcies al genoma segmentat del virus de la grip i, tot i que és molt poc freqüent, produeix noves soques de virus que poden ser totalment diferents, amb la qual cosa es generen pandèmies particu-larment devastadores. Aquesta alta taxa de mutacions del virus comporta que cada any s’hagin de fer noves vacunes per prevenir la malaltia en les po-blacions de risc. La Organització Mundial de la Salut i centres col·laboradors fan un seguiment continu dels virus gripals circu-lants a la població humana i actualitzen la composició de les vacunes dos cops a l’any.

The flu: a neverending story

Flu is an infection caused by a virus, in·fluenza, which causes some 500,000 deaths in the world every season.

RESSENYA / REVIEWFOTO CIENTÍFICA / SCIENTIFIC PHOTO

Ciència jove al PRBBEfectes de la pol·lució en l’embaràs Elena Lapaz

Els divendres 16 i 23 de novembre va tenir lloc al Parc de Recerca Biomè-dica de Barcelona (PRBB) un cicle

de xerrades científiques, iniciativa de La Biothèque, una organització formada per joves investigadores i investigadors que comparteixen una mateixa passió: la divul-gació de la ciència. També hi col·laboren el PRBB i l’Associació Catalana de Comunica-ció Científica (ACCC). Cèlia Ventura, estudiant de segon de Biologia Humana a la UPF, va ser l’encar-regada d’inaugurar aquest cicle amb la xerrada Superherois vs. ciències. Una hora després, a les 19 h, va ser el torn de César Moreno, de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia, que va presentar Física cuántica con nanopiezas de LEGO para tod@s. La jornada va comptar amb l’assis-tència de gairebé 90 persones.

Aleix Cabrera

ISGlobal, en col·laboració amb el BC-Natal i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, impulsa el projecte BiSC

(Barcelona Life Study Cohort, www.pro-jectebisc.org), dirigit per Jordi Sunyer. L’estudi avaluarà el paper de la placenta enfront dels contaminants de l’aire i el desenvolupament del cervell de nens i nenes abans i després del part. Per fer-ho, el projecte, que es troba en fase de crea-ció, busca reunir una cohort de 1.200 vo-luntàries que resideixin a la ciutat de Bar-celona i es trobin en el primer trimestre d’embaràs. Es mesurarà l’exposició indi-

Divendres 23 de novembre, a la segona i última part d’aquest cicle, van tenir lloc les xerrades Cuando Darwin descubrió que La·marck seguia vivo i ¡Camarero! ¡Hay un gen en mi ensalda!, de la mà de Carles Savall, màster en Genètica i Genòmica del Desen-volupament, i Francisco Algaba-Chueca, de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, respectivament. Les xerrades van finalitzar amb una animada i interessant ronda de preguntes i un debat per part del públic.

Joves científiques i científics, science talks at the PRBB

On November 16th and 23rd, the PRBB hosted four talks by young scien-tists. The initiative was promoted

by La Biothèque, an organisation of young researchers who share a common passion: science communication. The PRBB and the Catalan Association of Science Communica-tion (ACCC) also collaborated in this project. Cèlia Ventura, a second year student on the Human Biology degree at the UPF, ope-ned this series of outreach seminars with a talk about superheroes and science. An hour later César Moreno, from the Catalan Nanoscience and Nanotechnology Institute, explained quantum physics using nanoLE-GO. About 90 people attended these talks. On November 23rd, in the second and final part, the talks touched on evolution and transgenics, with Carles Savall, a stu-dent on the Development Genetics and Ge-nomics Master at the UB, and Francisco Al-gaba-Chueca, from the Pere Virgili Health Research Institute, respectively. The talks ended with a round of questions by the pu-blic and a lively and interesting debate ■

vidual de cada voluntària a la contamina-ció, tant a casa com a l’exterior, mitjançant dispositius de mesura fixos i mòbils, com el que es veu a la imatge. Els hospitals col·laboradors oferiran la possibilitat de participar-hi a través de les seves consultes d’obstetrícia.

Wanted: pregnant women to measure air pollution effects

ISGlobal, in collaboration with BC-Natal and Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, is launching the BiSC (Bar-

celona Life Study Cohort) Project (www.projectebisc.org), coordinated by Jordi Sunyer. The study will assess the role of the placenta with regard to air pollutants and brain development in children, both before and after birth. To do this, the pro-ject, which has just started, is in the pro-cess of building a cohort of 1200 women who live in Barcelona and who are in the first trimester of pregnancy. The project will analyse each participant’s individu-al exposure to air pollution, both indoors and outdoors, by means of fixed and mo-bile measuring devices, like that seen in the image. The hospitals collaborating in the pro-ject will offer the possibility of participa-ting through their obstetrics consultati-on service ■

Viruses are organisms with a very sim-ple structure that use host cells to repro-duce. Influenza is from the Orthomyxovi·ridae family, its genetic material being 8 segments of RNA. The two main types that cause the flu are: Type A, which is classifi-ed according to a combination of two sur-face proteins, haemagglutinin (HA) and neuraminidase (NA); and Type B. It is seasonal; normally we get flu in the winter, since the virus survives best in low temperature and humidity conditions. But despite having already had the flu, most pe-ople are susceptible to getting it each year. This is due to the high degree of antigenic variation of the virus, in other words, its high capacity for introducing changes into its ge-nome that confer immunological resistance. The RNA polymerase of the influenza virus has no error-correction ability and, therefore, allows small changes to be ma-de during virus replication. Mutations in the HA and NA surface proteins cause the antigenic points recognised by the anti-bodies to change. This means the viruses can escape the immune system, producing seasonal epidemics. These changes are known as antigenic drift. Another antigenic variation phenome-non is the combination of genetic material

from different types of circulating viruses, something called gene recombination. This can happen because of the segmen-ted genome of the flu virus and, although very rare, it produces new strains of viru-ses that can be totally different, genera-ting particularly devastating pandemics. This high rate of virus mutations me-ans that new vaccines have to be made every year to prevent disease in at-risk populations. The World Health Organi-sation and its collaborators continuously monitor the flu viruses circulating in the human population, and update the com-position of vaccines twice a year ■

Phot

o by

Kel

ly S

ikke

ma

on U

nspl

ash

ning at the park. El·lipse will provide a 360º perspective, from the local to the most global, and in three languages: Ca-talan, Spanish and English.

Go mobile and get engaged

Going digital not only allows us to redu-ce our environmental impact and beco-me more eco-friendly, we all will also gain interactivity. Our goal is to increase our direct relationship with our readers,

7 maig de 2011 | ellipse.prbb.org 7 Gener de 2019 | ellipse.prbb.org Diversitat

ESPECIAL / SPECIAL REPORT

El·lipse - adéu, paper; hola, era digital

El text imprès s’ha tornat massa petit per a nosaltres. Volem créi-xer i aprofitar totes les narratives

digitals existents per explicar què passa al Parc. L’El·lipse oferirà una perspectiva de 360 graus, des de les activitats més lo-cals fins a la recerca més global, i en tres idiomes: català, castellà i anglès.

Més mòbil, més implicació

Convertir-se en digital no només per-met reduir l’impacte ambiental i ser més ecològics, sinó que també guanyarem la interactivitat. El nostre objectiu és aug-mentar la relació directa amb els nostres lectors, a través de xarxes socials i oferint una diversitat de formats. El·lipse vol arribar a moltes més per-sones, a Catalunya, a Espanya, a Amè-rica Llatina, a la comunitat científica internacional i també a persones de les generacions Y i Z amb diferents hàbits de consum de notícies. La gran majoria dels residents del PRBB ja consulten les notícies al telèfon mòbil (el 78% l’utilitza molt) o al PC (67%). Aquestes i altres da-des, com ara les vostres seccions favori-tes a El·lipse o quines són les xarxes soci-als més utilitzades, són el resultat d’una enquesta recent que gairebé 250 perso-nes van respondre i que ens van ajudar a dissenyar el nou portal.

Nou contingut, mateix comitè editorial

Les notícies científiques amb diferents nivells de profunditat, fent-les interes-sants per als científics i comprensibles per al públic en general, així com les molt valorades entrevistes, els articles de

ciència al descobert i els perfils del grup romandran al menú. Tot el contingut s’agrupa ara en quatre seccions: Recerca, Ciència i societat, Vida científica i Comu-nitat. Això ens permetrà donar una ma-jor cobertura a alguns temes com ara la formació i els cursos del programa Inter-vals del PRBB, iniciatives solidàries com els «Incubakers», ofertes de feina, recur-sos de divulgació o la part més humana darrere de les pipetes, centrífugues, sol-licituds de beques i publicacions cientí-fiques. No es canvia un equip guanyador; val la dita i El·lipse no ho farà. El comitè edi-torial, amb representants dels departa-ments de comunicació de tots els centres romandrà intacte. A través de reunions mensuals, el comitè continuarà decidint les notícies més importants, els candi-dats i candidates a entrevistes, els temes per a vídeos i altres continguts sota la co-ordinació de la cap de redacció, Maruxa Martínez-Campos. Si heu gaudit de les edicions en paper d’El·lipse, no ens deixeu i inscriviu-vos a ellipse.prbb.org per rebre el nostre but-lletí cada dues setmanes —o seguiu l’eti-queta #Ellipse als comptes de Twitter, Fa-cebook, YouTube i Instagram del PRBB. També us animem a enviar comentaris i col·laboracions editorials. Escriviu a ellipse@prbb.org!

El·lipse: goodbye paper, hello digital

Printed text has become too small for us. We want to grow and take advantage of all existing digital

possibilities to explain what is happe-

Amb aquesta última edició en paper d’El·lipse, el PRBB us convida a rebre un nou format, més contemporani i versàtil: el portal El·lipse a ellipse.prbb.org. Un canvi que ens permetrà informar-vos contínuament sobre les novetats dels centres del PRBB amb la immediatesa i agilitat que ofereix internet.

With this last paper edition of El·lipse, the PRBB invites you to welcome a new, more contemporary and versatile format: the El·lipse portal at ellipse.prbb.org. This change enables us to keep you up-to-date with the news from the PRBB centres with the immediacy and flexibility offered by the internet.

through social networks and by offering a diversity of media formats. El·lipse wants to expand and reach many more people, in Catalonia, Spain, Latin America, in the international sci-entific community as well as millenials and centenials who have different news consuming habits. Even the vast majority of PRBB residents check the news on the-ir mobiles (78% use it a lot) or PCs (67%). This and other information, like your favourite sections in El·lipse or your fa-vourite social networks, are the result of a recent survey of almost 250 people that helped us design the new portal.

New content, same editorial board

Scientific news at different levels, making it interesting for scientists and understan-dable for the general public, as well as the much-loved interviews, science uncove-red articles and group profiles will stay on the menu. All the content is now grouped into four sections: Research, Public enga-gement, Scientific life and Community. This will allow us to cover some topics in greater depth: training courses such as the PRBB Intervals programme, solidarity initiatives like the “Incubakers”, job offers, outreach resources, and the more human side behind the pipettes, centrifuges, grant applications and scientific publications. If it ain’t broke don’t fix it, as the saying goes. El·lipse won’t! The editorial com-mittee, with representatives from the communication departments in all the centres will stay intact. Through monthly meetings, the board will continue to de-cide upon the most important news, candidates for interviews, topics for the video features and other content, under the coordination of the editor-in-chief, Maruxa Martínez-Campos. If you enjoyed the paper editions of El·lipse, please don’t forget us - sign up for the bi-weekly newsletter at ellipse.prbb.org or follow #Ellipse on the PRBB Twitter, Facebook, YouTube and Instagram ac-counts. We would also like to encourage your comments and editorial collabora-tions. Get in touch at ellipse@prbb.org ■

Comitè editorial: d’esquerra a dreta / Editorial committee, from left to right: Reimund Fickert, Mari Carmen Cebrián, Maruxa Martínez-Campos, Mònica Rodríguez, Carla Manzanas, Marta Solano, Pilar Rodriguez-Franco, Glòria Lligadas, Rosa Manaut, Pau Rubio, Laia Cendrós, Marta Calsina

Direcció:Jordi Camí, Reimund Fickert i Elvira López

Editora:Maruxa Martínez-Campos

Comitè editorial:Rosa Manaut (IMIM)

Mari Carmen Cebrián (UPF)Glòria Lligadas (CRG)

Marta Solano (ISGlobal)Pilar Rodriguez (IBE:CSIC-UPF)

Carla Manzanas (EMBL)Mònica Rodríguez (PRBB)

Centres: Institut Hospital del Mar d’Investigacions

Mèdiques (IMIM)Departament de Ciències Experimentals

i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (DCEXS-UPF)

Centre de Regulació Genòmica (CRG)Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)

Institut de Biologia Evolutiva (IBE:CSIC-UPF)Laboratori Europeu de Biologia Molecular

(EMBL Barcelona)

Adreça:Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)

c/ Dr. Aiguader, 88 • E-08003 Barcelona E-mail: comunicacio@prbb.org

Web: www.prbb.org

Maquetació i impressió:www.cegeglobal.com

Imprès en paper reciclatDipòsit legal: B. 23.796-2009

Edifici ellipse.prbb.org | Gener de 2019 8

Si voleu rebre una versió digital d’aquest diari, registreu-vos a ellipse.prbb.org. If you would like to receive a digital copy of this newspaper, please register at ellipse.prbb.org

LA FOTO DEL MES / PHOTO OF THE MONTHReptes ètics de la recerca clínica en Alzheimer

Envieu les vostres fotos relacionades amb el PRBB a / Send your pictures related to the PRBB to: ellipse@prbb.org

AGENDA AGENDA

11 de gener: «Què ens ha de dir l’ètica davant dels avenços mèdics i de recerca?», assignatura oberta de “La Facultat al barri”, per Jordi Mir, a les 11 h al Campus Mar UPF.

17 de gener: «Bases neurobiológi-cas del sueño», asignatura abierta de «La Facultat al barri», por Olga Valverde, a las 9:30 h al Campus Mar UPF.

11 de febrer: «Les aus, els descen-dents vivents dels dinosaures», as-signatura oberta de «La Facultat al barri», per Salvador Carranza, a les 12 h al Campus Mar UPF.

31 de gener - 1 de febrer: “2019 annual workshop on Statistical Methods for Post Genomic Data (SMPGD)”. At the Center for Geno-mic Regulation (CRG). More infor-mation at www.crg.eu/en/event/statistics-post-genomic-data-2019-0

Foto de Jesús Arbués / Photo by Jesús Arbués

Per a més informació, aneu a www.prbb.orgFor more information please go to www.prbb.org

NOTÍCIA GENERAL / GENERAL NEWS NOTÍCIES BREUS / BRIEF NEWS

Elena Lapaz

Fer exercici físic, portar una dieta equilibrada i descansar són aspec-tes clau per dur un estil de vida sa-

ludable. No obstant això, la gran majoria de nosaltres passem moltes hores fora de casa al llarg de la setmana i, a vegades, és difícil mantenir-se sa en tots aquests as-pectes. És per això que des del PRBB s’han en-gegat una sèrie d’accions per promoure hàbits saludables dins de l’entorn de tre-ball. D’aquesta manera, després de fer un primer pas, el mes d’abril passat, promo-vent l’exercici físic a la Setmana Saluda-ble, ara s’ha fet el segon: incentivar a tot-hom a portar una alimentació saludable a través de la campanya Be Healthy. Amb aquesta campanya es vol facilitar, concretament, el consum de fruita. Així doncs, com ja es va fer el dimecres 21 de novembre, un cop al mes les taules dels

Be Healthy!vestíbuls s’ompliran de fruita fresca de temporada. En relació amb Be Healthy, des del mes de setembre també es poden consumir productes ecològics a les màquines de vending de cada planta. L’objectiu de tot plegat, doncs, és aju-dar a tothom en el seu camí cap a una vida més saludable, fins i tot al llarg de la jornada laboral.

Be Healthy!

Exercising, eating a balanced diet and getting enough rest are key to a healthy lifestyle. However, most

of us spend lots of hours away from ho-me and, sometimes, staying healthy be-comes quite a challenge. With the aim of promoting healthy ha-bits in the workplace, the PRBB has initi-ated a series of actions. The first, Healthy Week, held last April, aimed to promote physical activity. Now the time has come for the second step: the Be Healthy cam-paign, in which fresh fruit will be offered monthly, to encourage a healthy diet. As of November 21st, once a month all PRBB residents will find free seasonal fresh fruit on the tables in the lobbies on each floor. In line with this campaign, since Sep-tember, the vending machines of the building have included organic products. The aim of the Be Healthy campaign is to try and help everybody find their own way to a healthier life, even during wor-king hours ■

La Fundació La Marató de TV3 finança tres projectes al PRBB. A l’edició de 2017, La Marató va recaptar 9,7 milions d’euros, que es van destinar a 36 projectes en ma-lalties infeccioses. Un d’aquests projectes, dirigit per Manolis Kogevinas, d’ISGlobal, estarà centrat en les infeccions subclíni-ques en la infància. Juan Pablo Horcajada i Miguel López-Botet, de l’IMIM, han rebut també uns 200.000 euros per estudiar, res-pectivament, l’impacte de nous fàrmacs en infeccions per P. aeruginosa, extrema-dament resistent, i la resposta al citomega-lovirus en el context d’immunosupressió.

Fundació la Marató de TV3 finances three PRBB research projects. The 2017 edition of “La Marató” raised 9.7 million euros to fund 36 research projects focused on infec-tious diseases. One of these is an ISGlobal project, headed up by Manolis Kogevinas and based on subclinical infections in childhood. Juan Pablo Horcajada and Mi-guel López-Botet, from the IMIM, each received grants of €200,000 to study the impact of new drugs in extremely resistant Pseudomonas aeruginosa infections, and the response to cytomegalovirus in a con-text of immunosuppression, respectively.

El projecte BCLL@las rep una beca del Consell Europeu d’Investigació (ERC). Co-ordinat per dos grups de recerca del CNAG-CRG i dos de l’IDIBAPS, és un dels 27 que han rebut una de les beques Synergy 2018, d’entre quasi 300. «La beca, de 8,3 milions d’euros, ens permetrà avançar cap a la com-prensió del desenvolupament i la progressió de la leucèmia limfocítica crònica, portant a terme anàlisis unicel·lulars”, explica Ivo Gut, director del CNAG-CRG.

The BCLL@las project receives a presti-gious European Research Council (ERC) grant. A project coordinated by two rese-arch groups at CNAG-CRG and two at IDI-BAPS is one of the 27 recipients of a 2018 Synergy Grant, out of almost 300 entries. “This €8.3M grant will allow us to take a huge step forward in our understanding of the development and progression of chro-nic lymphocytic leukaemia, by studying it at single-cell resolution”, says Ivo Gut, di-rector of the CNAG-CRG.

Els projectes de Rafael de la Torre (IMIM) i Juana Díez (UPF), escollits pel programa The Investment Readiness Series de Bio-cat. El programa ofereix mentoria i contac-tes amb inversors a investigadors que vul-guin dur el seu projecte al mercat. Díez ha dissenyat una nova tècnica basada en ARN missatgers per desenvolupar antivirals d’ampli espectre contra els virus del den-gue, Zika i chikungunya, mentre que De la Torre ha desenvolupat dos nous conjugats d’àcids grassos amb eficàcia potencial per reduir el dipòsit de greixos en el fetge.

Two projects, led by Rafael de la Torre (IMIM) and Juana Díez (UPF), selected in the Biocat Investment Readiness Series programme. This programme offers rese-archers advice and potential investors to drive their project to the market. Díez has designed a novel mRNA-based therapeutic platform for developing broad-spectrum antivirals against the dengue, zika and chi-kungunya viruses, while de la Torre has de-veloped two new fatty acid conjugates with the potential to reduce lipid deposits in the liver ■Ph

oto

by K

risha

nm M

oosa

ddee

on

Uns

plas

h