Conjunt dequipamentsa lAntiga Fbrica Alchemika2008 - 2012

Biblioteca Camp de lArpa - Caterina AlbertCentre de Barri Espai AlchemikaEscola Bressol Camp de lArpaResidncia per a gent gran + Centre de Dia

Conjunt dequipaments a lAntiga Fbrica Alchemika2008 - 2012

Arquitectura: OliverasBoixArquitectesSenyalitzaci: Anna SodupeLocalitzaci: BarcelonaSuperfcie conjunt: 10.500 m2Superfcie biblioteca: 2.800 m2

La Biblioteca Camp de lArpa - Caterina Albert forma part del nou conjunt dequipaments Alchemika, juntament amb lEscola Bressol Camp de lArpa, el centre de barri Espai Alchemika i la futura residncia per a gent gran.

HistriaLa fbrica de plstics Alchemika, ocupava part de lantic conjunt industrial txtil Bonaventura Costa Font. El conjunt, que conformava dues illes, s obra de larquitecte Francesc Mitjans y fou construt entre 1948 i 1950. Cap a fi nals dels anys 50 sinicia un seguit de reformes i reestructuracions de lespai interior de les naus originals i diverses indstries sinstallen al complex, entre elles la fbrica Alchemika, que va funcionar fi ns a mitjans dels anys 80. El Pla General Metropolit de 1976 ja preveia la transformaci del complex industrial Costa Font en illa dequipaments per no s fi ns el 1992 que es redacta un Pla Especial que qualifi ca lilla delimitada pels carrers Indstria, Guinard, Trinxant i Pare Claret com a equipament i determina lobligatorietat de conservar les seves faanes. Lany 1987 es construeix lescola Balmanya situada a la cantonada del carrer Trinxant, i el 2006 lAjuntament de Barcelona adquireix la fbrica Alchemika amb lobjectiu de completar el procs de reconversi de lilla, llargament reivindicat pels vens del Camp de lArpa, a travs de la inserci dun programa de carcter social i divers: Biblioteca, Escola Bressol, Centre de Barri i Residncia + Centre de dia.

Les preexistnciesLobligatorietat de preservar la faana de ledifi caci preexistent suposava un condicionant que calia incorporar des de linici en el procs dencaix dun programa complex. La faana dobra vista amb scol de pedra i els grans fi nestrals de proporci vertical i ritme constant sn una preexistncia que el projecte ha mirat dintegrar a travs