MAESTRE & CO ADVOCATS I ASSESSORS, SL 05/08/2014

COMPILACIO DE DRET FISCAL

LLEI DE BASES DE LORDENAMENT TRIBUTARI ..................................................................................................................................... 3 LLEI 11/2012, DEL 21 DE JUNY, DE LIMPOST GENERAL INDIRECTE .......................................................................................... 18

Reglament de limpost general indirecte (derrogat) .......................................................................................................................................... 44 Reglament de limpost general indirecte (derogat) ............................................................................................................................................ 57 Reglament de limpost general indirecte ............................................................................................................................................................. 70

LLEI DE LIMPOST SOBRE TRANSMISSIONS PATRIMONIALS IMMOBILIRIES ....................................................................... 84 Reglament de limpost sobre transmissions patrimonials immobiliries ....................................................................................................... 92 Reglament sobre limpost de transmissions patrimonials immobiliries (DERROGAT).......................................................................... 98

LLEI 21/2006, DEL 14 DE DESEMBRE, DE LIMPOST SOBRE LES PLUSVLUES EN LES TRANSMISSIONS PATRIMONIALS IMMOBILIRIES .................................................................................................................................................................. 103

Reglament de limpost sobre les plusvlues en les transmissions patrimonials immobiliries ................................................................ 111 LLEI 95/2010, DEL 29 DE DESEMBRE, DE LIMPOST SOBRE SOCIETATS ................................................................................... 118

Reglament de limpost sobre societats i de limpost sobre la renda de les activitats econmiques. ....................................................... 144 LLEI 96/2010, DEL 29 DE DESEMBRE, DE LIMPOST SOBRE LA RENDA DE LES ACTIVITATS ECONMIQUES ..... 157 LLEI 94/2010, DEL 29 DE DESEMBRE, DE LIMPOST SOBRE LA RENDA DELS NO-RESIDENTS FISCALS ................... 167

Reglament de limpost sobre la renda dels no-residents fiscals .................................................................................................................... 183 Reglament daplicaci de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de limpost sobre la renda dels no-residents fiscals. DERROGAT ................................................................................................................................................................................................................................. 191

LLEI 5/2014, DEL 24 DABRIL, DE LIMPOST SOBRE LA RENDA DE LES PERSONES FSIQUES ....................................... 201 LLEI DE LA JURISDICCI ADMINISTRATIVA I FISCAL ...................................................................................................................... 222 Ordre ministerial del 03-07-2013 relativa al procediment que han de seguir els ciutadans per fer ingressos als comptes bancaris oberts a nom del Govern dAndorra. .................................................................................................................................................................................. 236 LLEI 3/2009, DINTERCANVI DINFORMACI EN MATRIA FISCAL AMB SOLLICITUD PRVIA ................................. 237

Acord entre el Govern del Principat dAndorra i el Govern de la Repblica Argentina per a lintercanvi dinformaci en matria fiscal ........................................................................................................................................................................................................................ 242 Acord entre el Govern del Principat dAndorra i el Govern del Regne de Blgica per a lintercanvi dinformaci en matria fiscal ................................................................................................................................................................................................................................. 247 Acord entre el Principat dAndorra i el Regne dEspanya per a lintercanvi dinformaci en matria fiscal ........................................ 257 Acord entre el Govern del Principat dAndorra i el Govern de la Repblica Francesa per a lintercanvi dinformaci en matria fiscal ........................................................................................................................................................................................................................ 262 Acord entre el Principat dAndorra i la Repblica Portuguesa per a lintercanvi dinformaci en matria fiscal ................................ 267 Acord entre el Govern del Principat dAndorra i el Govern del Regne de Sucia per a lintercanvi dinformaci en matria fiscal 277 Acord entre el Govern del Principat dAndorra i el Govern del Regne de Noruega per a lintercanvi dinformaci en matria fiscal ................................................................................................................................................................................................................................. 289 Acord entre el Govern del Principat dAndorra i el Govern del Regne de Dinamarca per a lintercanvi dinformaci en matria fiscal ........................................................................................................................................................................................................................ 296 Acord entre el Govern del Principat dAndorra i el Govern dAustrlia per a lintercanvi dinformaci en matria fiscal ............... 304 Acord entre el Principat dAndorra i la Repblica Federal dAlemanya per a lintercanvi dinformaci en matria fiscal ................ 309 Acord entre el Govern del Principat dAndorra i el Govern del Principat de Mnaco per a lintercanvi dinformaci en matria fiscal ....................................................................................................................................................................................................................... 315 Acord entre el Govern del Principat dAndorra i el Govern de la Repblica de San Marino per a lintercanvi dinformaci en matria fiscal ......................................................................................................................................................................................................... 320 Acord entre el Principat dAndorra i la Repblica dustria per a lintercanvi dinformaci en matria fiscal ................................... 325

2/377

Acord entre el Govern del Principat dAndorra i el Govern del Principat de Liechtenstein per a lintercanvi dinformaci en matria fiscal. ........................................................................................................................................................................................................ 329 Acord entre el Principat dAndorra i el Regne dels Pasos Baixos per a lintercanvi dinformaci en matria fiscal ......................... 335 lAcord entre el Govern del Principat dAndorra i el Govern de Groenlndia per a lintercanvi dinformaci en matria fiscal ..... 341 Acord entre el Govern del Principat dAndorra i el Govern de la Repblica de Finlndia per a lintercanvi dinformaci en matria fiscal. ....................................................................................................................................................................................................................... 349 Acord entre el Govern del Principat dAndorra i el Govern dIslndia per a lintercanvi dinformaci en matria fiscal ................. 357 Acord entre el Govern del Principat dAndorra i el Govern de les Froe per a lintercanvi dinformaci en matria fiscal. ............ 365 Acord entre el Principat dAndorra i la Repblica Txeca per a lintercanvi dinformaci en matria fiscal .......................................... 373

3/377

LLEI DE BASES DE LORDENAMENT TRIBUTARI

Ats que el Consell General en la seva sessi del dia 19 de desembre de 1996 ha aprovat la segent:

Llei de bases de lordenament tributari

Exposici de motius

La present llei configura el marc "bsic" de referncia amb preeminent aplicaci dins lmbit tributari del Principat, incorporant els principis de justcia, legalitat i reserva de llei, generalitat i distribuci equitativa de la crrega tributria establerts en la Constituci.

Dos fets han motivat duna manera especial la necessitat de publicar la llei de bases de ladministraci tributaria, un es lacord comercial entre la Comunitat econmica europea i el principat dAndorra que va entrar en aplicaci el primer de juliol de 1991, laltre laprovaci de la Constituci del Principat dAndorra el 14 de mar de 1993. El primer ha dinfluir per donar resposta a lexigncia duna legislaci tributria bsica homologable, en matria duanera, els pasos de la uni europea i el segon ha dobligar a que aquelles bases sadaptin als principis constitucionals esmentats al principi. La llei per altra banda ha de donar contingut a la competncia tributria comunal dacord amb el que estableix la norma constitucional i la llei qualificada de delimitaci de competncies.

El marc bsic dactuaci definit per aquesta llei compren qualsevol tipus dimposici, de tal forma que es regula tant lestabliment com el desenvolupament de tota figura "tributria" sigui impost taxa o contribuci especial presentant les connotacions i els principis propis dun sistema fiscal modern per resultant, alhora flexible i adaptat a les particularitats prpies del Principat.

En congruncia sassenten les bases per a una ordenaci formal del dret tributari andorr amb la finalitat que es pugui assegurar a lAdministraci, estatal i comunal, els recursos necessaris per a la gesti eficient dels serveis pblics que la societat li ha encomanat, donant adems garanties jurdiques als ciutadans.

En definitiva, el text al definir criteris, figures i terminologia relatives a lmbit tributari ha de constituir el fonament jurdic legal sobre el que es podr bastir les noves normes tributaries, constituint una pea bsica de la nova arquitectura legislativa en matria tributaria.

Captol I. Disposicions generals

Secci 1a. Principis generals i potestat normativa

Article 1

Naturalesa i abast

La Present Llei estableix les normes generals per les quals, a manca de llei especifica en contra, es regeixen els tributs.

Article 2

Reserva de Llei

1. Els tributs noms poden ser establerts per Llei.

2. Els Comuns poden establir i exigir tributs dacord amb el que estableix la Constituci, aquesta Llei i la resta de lOrdenament jurdic.

3. La competncia relativa a la creaci i la modificaci de tributs i a la regulaci de llurs elements essencials correspon, dacord amb la Constituci, al Consell General.

4. La competncia relativa al desplegament i la regulaci de tributs de les parrquies correspon als Comuns, dintre el marc establert per la Constituci, aquesta Llei i les lleis particulars de cada tribut.

5. La competncia relativa a la regulaci dels elements no essencials dels tributs, aix com al desplegament reglamentari de la legislaci tributria previst en la llei correspon al Govern quan aix aquesta ho autoritzi.

6. A part dels supsits esmentats, donat que no son tributs, el Govern i els comuns poden crear i regular preus pblics dacord amb la conceptuaci definida a larticle 10.4, amb el benents que la potestat del Govern sestn als preus pblics de les entitats parapbliques o de dret pblic.

Article 3

Actes impugnables

Lexercici de la potestat reglamentria i actes de gesti sn impugnables en via administrativa i jurisdiccional en els termes previstos en aquesta Llei i en la resta de lordenament.

Article 4

Normes aplicables als tributs

1. Els tributs es regeixen per:

a) aquesta llei.

b) les lleis prpies de cada tribut.

c) Els reglaments dictats per al desenvolupament daquesta Llei.

2. Amb carcter supletori, tamb es regeixen per les disposicions generals del codi de lAdministraci, les normes del dret administratiu i pel Dret com.

4/377

Article 5

Elements regulats per Llei

Es regulen per llei:

a) el fet generador, lobligat tributari, la base de tributaci, el tipus de gravamen, meritament i la resta delements determinants del deute tributari.

b) lestabliment, supressi i prrroga de les exempcions, reduccions i resta de bonificacions tributries.

c) les infraccions i correlatives sancions.

d) els terminis de prescripci i caducitat.

e) les conseqncies que lincompliment de les obligacions tributries puguin significar per leficcia dels actes o negocis jurdics.

f) la concessi de perdons, condonacions, rebaixes, amnisties o moratries.

g) els supsits dautoliquidaci per obligats tributaris.

Article 6

Modificacions mitjanant la Llei del Pressupost General

La Llei del Pressupost General pot modificar els tipus de gravamen dels tributs si aix ho preveu la Llei prpia del tribut de qu es tracti.

Secci 2a. Ambit daplicaci de les normes tributries

Article 7

Aplicaci dels tributs en el temps

1. Les normes tributries entren en vigor dacord amb el qu es disposa amb carcter general per a la vigncia de les normes, si en les respectives lleis de cada tribut no es disposa altrament.

2. Les normes tributries romanen en vigor fins a la vigncia que determini la prpia llei o fins que una altra posterior la derogui de forma expressa o tcita.

3. La derogaci t labast que expressament es disposa i sestn a tot all que en la llei nova, sobre la mateixa matria, sigui incompatible amb lanterior.

4. Aix no obstant, les exempcions, les reduccions, les bonificacions i, en general, els beneficis tributaris tenen vigncia limitada a un perode de tres anys, llevat que sestableixin per un temps major o menor. Si la llei suprimeix beneficis tributaris que, segons aquesta regla, sn vigents, lAdministraci ha de respectar els adquirits fins a la finalitzaci del corresponent perode, salvada la incidncia daltres causes dextinci. En tot cas el Govern pot proposar peridicament al Consell General la subsistncia dels beneficis tributaris que, un cop acabat el perode de vigncia, conv prorrogar.

Article 8

Aplicaci dels tributs en lespai

Els tributs sapliquen conforme al principi de territorialitat, de manera que sn obligats tributaris les persones a les quals afecta el respectiu fet generador, tan si viuen a Andorra com a lestranger.

Article 9

Interpretaci i integraci de les normes

Les normes tributries sinterpreten segons els criteris generals admesos en Dret.El fet generador o les exempcions o bonificacions no poden ser utilitzades ms enll dels seus termes estrictes, no admetent-se lanalogia en aquests casos.

Limpost sexigeix segons la vertadera naturalesa del fet generador.

Quan el fet generador sigui un acte o negoci jurdic es qualifica segons la seva naturalesa jurdica, independentment de la forma o denominaci utilitzada pel mateix.

Captol II. Rgim tributari

Secci 1a. Concepte i elements dels tributs

Article 10

Tribut: concepte i elements essencials

1. s tribut el recurs de les finances pbliques consistent en una prestaci dinerria obligatria, establerta a crrec daquells obligats tributaris que es trobin en la situaci determinada per la llei.

2. Sn elements essencials dels tributs, la determinaci del fet generador, dels obligats tributaris, de la base de tributaci, dels tipus de gravamen, del meritament, de la quota i el deute tributari.

3. Les multes o sancions pecuniries administratives o penals no sn tributs.

5/377

4. Tampoc no sn tributs els preus pblics o les contraprestacions en diner satisfetes per la utilitzaci privativa o laprofitament especial del domini pblic o per la prestaci de serveis pblics o la realitzaci de funcions administratives que no sn de sollicitud o recepci obligatria.

Article 11

Classes de tributs

1. Els tributs es classifiquen en impostos, taxes i contribucions especials.

2. Els impostos sn tributs, el fet generador dels quals s un negoci, un acte o un fet indicador de capacitat econmica de lobligat tributari o de la persona que ha de suportar el gravamen i que mai no depn duna activitat de lAdministraci.

3. Les taxes sn tributs el fet generador de les quals s la prestaci dun servei pblic o la realitzaci duna funci administrativa de sollicitud o recepci obligatria que es refereix a lobligat tributari, o lafecta o el beneficia de manera particular.

4. Les contribucions especials sn tributs el fet generador de les quals s lacord de realitzaci de determinades obres o de lestabliment o ampliaci dels serves pblics, sotms al requisit deficcia de llur realitzaci efectiva, que produeixen, ultra el benefici general per a tota la comunitat, un augment de valor dels bns de lobligat tributari o que dalguna manera el beneficien especialment.

Article 12

Destinaci dels ingressos tributaris

El rendiment dels tributs es destina a finanar indistintament el conjunt de les obligacions econmiques de les finances pbliques, llevat de les contribucions especials o daquells tributs en que per llei sestableix la seva afectaci a finalitats determinades.

Secci 2a. El fet generador i lobligat tributari

Article 13

Concepte i efectes del fet generador

El fet generador s el supsit fixat per la llei, o dacord amb la llei, per configurar cada tribut i la realitzaci del qual produeix el naixement de lobligaci tributria, aix com el naixement de la facultat de lAdministraci per procedir a la quantificaci i lexigncia del deute tributari, sense perjudici de la resta de facultats, relatives a la gesti del tribut, que lordenament atribueix a la mateixa Administraci.

Article 14

Supsits dexempci i de no subjecci

1. La llei particular de cada tribut completa, si s el cas, la determinaci concreta del fet generador mitjanant lestabliment de supsits dexempci i de no-subjecci.

2. En cas dexempci, la prova que sen gaudeix correspon a ladministrat. En cas de no-subjecci la prova si ss sotms al tribut correspon a lAdministraci.

Article 15

Obligats tributaris

Sn obligats tributaris les persones fsiques o jurdiques que les lleis particulars de cada tribut estableixen com a responsables del compliment de les prestacions tributries. Els obligats tributaris ho seran:

A) A ttol de deutors directes,

a) Les persones fsiques o jurdiques a les que la llei imposa la crrega tributria derivada del fet generador. Les lleis particulars de cada tribut assenyalaran els casos en qu aquests obligats tributaris poden o han de transferir les quotes tributries a terceres persones. Tamb tindran la consideraci dobligats tributaris quan una llei particular aix ho estableixi, les societats civils, herncies jacents, comunitats de bns i totes aquelles entitats o patrimonis autnoms que malgrat no tenir personalitat jurdica constitueixen una unitat econmica separada susceptible dimposici.

b) els substituts del contribuent es lobligat tributari que per imposici de la llei esta obligat, en lloc daquell, a acomplir les prestacions materials i formals de lobligaci tributaria.

c) els retenidors a favor de les finances pbliques de quantitats pagades subjectes a tributaci i els que, segons les lleis particulars de cada tribut, han de realitzar ingressos a compte de deutes tributaris, siguin propis o aliens.

d) Els subjectes infractors de normes tributries per les sancions pecuniries que sels imposi.

B) A ttol de deutors indirectes, en els casos dincompliment dels deutors directes:

a) Els responsables solidaris i subsidiaris. Llevat de norma explcitament contrria la responsabilitat s sempre subsidiria.

b) Els adquirents de bns afectats per la llei al compliment de deutes tributaris.

c) Els successors dobligats tributaris.

C) A ttol de deutors tercers: aquelles persones fsiques o jurdiques sotmesos per llei al compliment de deures de naturalesa tributria.

Article 16

Obligacions de lobligat tributari

1. Lobligaci principal de lobligat tributari consisteix en el pagament del deute tributari. Aix mateix, queda obligat a formular totes les declaracions i comunicacions que sexigeixin per a cada tribut i a portar i conservar els registres, les dades i la resta de documents que en cada cas es puguin considerar amb transcendncia tributria.

6/377

2. Aquestes obligacions, si tenen el carcter daccessries, no es poden exigir quan hagi finalitzat el termini de prescripci de lacci administrativa per a fer efectiva lobligaci principal.

3. Els responsables adquirents de bens afectats i successors dels obligats tributaris tindran les obligacions i deures fixats en la normativa daquesta llei que els regula.

Article 17

Abast imperatiu de la condici dobligats tributaris

Els actes o convenis dels particulars no poden modificar, amb efectes envers lAdministraci, la situaci normativa dels obligats tributaris i de la resta delements estructurals del tribut, sense perjudici dels efectes privats corresponents.

Secci 3a. Responsabilitat en el pagament dels tributs

Article 18

Responsables solidaris i subsidiaris

La responsabilitat solidria, que s exigible en cas dincompliment de lobligat tributari en perode voluntari, sestn a la totalitat del deute tributari definit a larticle 33 daquesta Llei. Si el responsable solidari no acompleix en perode voluntari, lAdministraci pot exercir lacci de constrenyiment de forma indistinta contra lobligat tributari o el responsable solidari o contra ambds.

La responsabilitat subsidiria, que s exigible en cas dincompliment de lobligat tributari o del responsable solidari en perode de constrenyiment, comprn noms la quota tributria definida a larticle 32 daquesta Llei, per sestendr a les sancions imposades a lobligat tributari si el responsable subsidiari havia participat en les corresponents infraccions.

Lexigncia de responsabilitat, tant solidria com subsidiria, requereix respectivament, acte administratiu previ de declaraci dincompliment de lobligat tributari en perode de constrenyiment o dinsolvncia del deutor, notificat en ambds casos de la forma regulada a larticle 55 daquesta llei.

Llevat de norma explcitament contrria, la responsabilitat s sempre subsidiria.

Article 19

Adquirents de bns afectats per llei al compliment de deutes tributaris

1. Ladquirent de bns afectats per llei al compliment de les prestacions tributries respon amb aquests bns del deute tributari si aquest no ha estat satisfet per lobligat tributari o, si s el cas, pel responsable solidari o subsidiari. Mai no respon de les sancions imposades als esmentats obligats tributaris.

2. Ladquirent de bns afectats a que es refereix lapartat anterior no t la condici dobligat tributari si, abans de perfeccionar ladquisici dels bns, sollicita de lAdministraci un certificat detallat dels deutes tributaris pendents a crrec del transmissor i aquest certificat s negatiu o no es lliura en el termini de dos mesos des de la sollicitud.

3. La derivaci de lacci administrativa contra els bns afectats requereix acte administratiu previ, conforme a larticle 55 daquesta Llei.

Article 20

Successors dobligats tributaris

1. A part del supsit a que es refereix larticle anterior, en els casos de transmissions inter vivos noms responen dels deutes tributaris pendents, fins i tot de les sancions, els socis o partcips en el capital de societats o entitats dissoltes i liquidades, fins al lmit de llur quota de tributaci.

2. En els casos de transmissions mortis causa els hereus i legataris responen de les quotes tributries pendents a la mort del causant dacord amb laplicaci de lordenament successori.

Article 21

Responsabilitat en el cas de varis titulars

1. La concurrncia de dos o ms titulars en el fet generador determina que quedin solidriament obligats davant lAdministraci, excepte si la llei prpia de cada tribut ho estableix altrament.

Els copartceps o cotitulars de les entitats esmentades en el punt 2,A,a de larticle 15 resten obligats solidriament i en proporci a les respectives participacions de les obligacions tributries daquestes entitats davant lAdministraci.

Secci 4a. Capacitat dobrar i representaci

Article 22

Capacitat dobrar i representaci

1. Tenen capacitat dobrar en lordre tributari totes les persones fsiques o jurdiques que lostenten dacord amb les normes del dret.

2. Lobligat tributari amb capacitat dobrar pot actuar mitjanant representant, amb el qual sentendran les successives actuacions administratives, si no es fa manifestaci en contrari.

3. Per a interposar reclamacions, desistir de les mateixes i renunciar a drets en nom de lobligat tributari, cal acreditar-se la representaci amb poder mitjanant document pblic o privat amb signatura legitimada notarialment o compareixena davant lrgan administratiu competent. Per als actes de pur trmit, es presumeix concedida la representaci.

7/377

4. La manca o insuficincia del poder no impedeix que es tingui per realitzat lacte de que es tracti, sempre que sacompanyi o es subsani en el termini de tretze dies que ha de concedir a tal efecte lrgan administratiu.

5. En els casos dherncies jacents, fundacions o comunitats de bns exerceix la representaci aquell qui lostenti, sempre que resulti acreditada de forma fefaent, i si no es designa representant, es considera com a tal qui exerceixi la gesti o la direcci de lentitat, i en el seu defecte qualsevol dels membres o partcips de la mateixa.

6. Pels obligats tributaris que no tenen capacitat dobrar actuen els seus representants legals.

Article 23

Domicili a efectes tributaris

El domicili, a efectes tributaris, s:

a) Per a les persones fsiques, el que han de designar a Andorra, sigui propi o de tercer. La manca de designaci, a part, a part de les sancions que escaiguin, no impedeix laplicaci dels tributs conforme al que es disposa en aquesta Llei.

b) Per les persones jurdiques, el domicili social, sempre que hi estigui efectivament centralitzada la direcci i gesti de lempresa. Altrament, ho s el domicili dins del Principat on radiquin efectivament les esmentades direcci i/o gesti.

Ladministraci pot exigir a lobligat tributari que declari al seu domicili als efectes daquesta Llei. Quan un obligat tributari canvi el seu domicili, ha de posar-ho en coneixement de ladministraci, mitjanant declaraci expressa a tal efecte, sense que el canvi de domicili produeixi efectes davant de ladministraci fins que no es presenta la citada declaraci. El termini de presentaci de la declaraci s de trenta dies, a comptar a partir del canvi de domicili. Ladministraci pot rectificar el domicili tributari dels obligats tributaris mitjanant la comprovaci pertinent.

Article 24

Representants de determinats obligats tributaris

1. Els obligats tributaris, siguin persones fsiques residents a lestranger durant ms de sis mesos de cada any natural o persones jurdiques domiciliades a lestranger, estan obligats a nomenar un representant amb domicili a Andorra, als efectes de les seves relacions amb lAdministraci tributria andorrana.

2. Les persones jurdiques domiciliades a lestranger que desenvolupen activitats a Andorra, tenen el seu domicili fiscal en el lloc on radiqui lefectiva gesti administrativa i la direcci dels seus negocis.

Secci 5a. Laspecte material de fet generador: la base de tributaci

Article 25

Base de tributaci

1. La base de tributaci, existent noms en la regulaci dels tributs variables o de quota variable, s una magnitud, mesurada o no en diner, sobre la qual saplica un tipus de gravamen per tal dobtenir la quota tributria.

2. La llei particular de cada tribut pot establir reduccions de la base de tributaci, donant com a resultat la base de liquidaci.

Article 26

Determinaci quantitativa de la base de tributaci

El mesurament de la base de tributaci es pot fer, segons estableixi la llei particular de cada tribut, mitjanant els sistemes segents:

a) determinaci directa.

b) determinaci objectiva.

c) estimaci indirecta.

Article 27

Sistema de determinaci directa

El sistema de determinaci directa de la base de tributaci sempra per mesurar-la o quantificar-la exactament conforme a la realitat dels fets, mitjanant les declaracions o documents presentats o les dades o els registres existents.

Article 28

Sistema de determinaci objectiva, singular o collectiva

1. El sistema de determinaci objectiva, singular o collectiva, de la base de tributaci sempra per mesurar-la o quantificar-la aproximadament en els supsits dimpossibilitat o greu dificultat de delimitar-la amb exactitud, a partir dels signes, ndex o mduls o altres elements disponible relacionats directament amb la base de tributaci i assenyalats especficament en la llei particular de cada tribut.

2. El sistema de determinaci objectiva collectiva sempra, si aix s previst en la llei particular de cada tribut, per mesurar globalment les bases de tributaci corresponents a grups dobligats tributaris de carcter homogeni a lefecte de tributaci. El repartiment de les quotes tributries entre els membres de cada grup correspon a comissions mixtes formades per representants de lAdministraci i dels obligats tributaris, de la forma que sestablir reglamentriament."

Article 29

Sistema destimaci indirecta

1. El sistema destimaci indirecta de la base de tributaci sempra, com a sistema subsidiari del de determinaci directa, per mesura o quantificar aquesta base en els supsits de manca de presentaci de declaracions o documents o dinexistncia de dades o registres.

8/377

2. Les bases determinades per aquest mtode podran ser ebatudes per lobligat tributari mitjanant les proves corresponents.

Article 30

Comprovaci de la base de tributaci

LAdministraci pot comprovar la quantificaci de lelement o els elements que componen la base de tributaci dacord amb els mitjans i segons els procediments que estableix la llei particular de cada tribut.

En tot cas, lobligat tributari pot promoure una taxaci pericial contradictria tal com sestableixi reglamentriament.

Article 31

Tipus de gravamen

Tenen la consideraci de tipus de gravamen els fixos expressats en una quantitat de moneda per base o trams de la base de liquidaci, aix com els percentuals de carcter proporcional o progressiva que correspongui aplicar sobre la respectiva base de tributaci per a determinar la quota tributria.

Article 32

Quota tributria

La quota tributria pot determinar-se en funci del tipus de gravamen aplicable a la base de liquidaci, segons una quantitat fixa assenyalada en la norma corresponent, o conjuntament per ambds procediments.

Ha de reduir-se dofici el deute tributari quan, de laplicaci dels tipus de gravamen, resulti que a un augment de la base li correspon una proporci de la quota superior a aquest augment. La reducci haur de comprendre, com a mnim, aquest excs. Sexceptuen daquesta regla els casos en que el deute tributari shagi de pagar mitjanant quotes fixes.

Article 33

Contingut del deute tributari

1. El deute tributari consisteix essencialment en la quota tributria, b assenyalada directament en els tributs fixos, b resultant, en els tributs variables, de laplicaci dels corresponents tipus de gravamen a la base de tributaci.

2. La llei particular de cada tribut pot establir deduccions de la quota tributria.

3. El deute tributari es composa tamb, si s el cas, de:

a) els recrrecs, establerts sobre la base de tributaci o sobre la quota.

b) els interessos dajornament i fraccionament, exigibles al tipus dinters legal.

c) El recrrec de constrenyiment, igual al 20 per 100 de la quota tributria. No obstant aix, si lingrs o la presentaci de la declaraci sefectua dins els sis mesos segents a lacabament del termini de pagament en perode voluntari, saplicar un recrrec nic del 10 per 100 amb exclusi dels interessos de demora i de les sancions que shaguessin pogut exigir.

d) les sancions pecuniries.

Captol III. Extinci de les obligacions tributries, garanties i rgim sancionador

Secci 1a. Extinci de les obligacions tributaries

Article 34

Motius dextinci

Les obligacions tributries sextingeixen mitjanant el pagament, prescripci, compensaci, condonaci o insolvncia provada de lobligat tributari.

Article 35

Pagament: subjectes legitimats

Estan legitimats per rebre el pagament de les quotes i els deutes tributaris, de les quantitats retingudes a ttol de tribut i dels imports a compte de quotes tributries els rgans competents segons el tribut de que es tracti, a travs de les respectives caixes principals i auxiliars. Aix mateix, estan legitimades les entitats bancries en cas de conveni de collaboraci aprovat pel Govern.

Els pagaments efectuats a rgans notriament incompetents no alliberen lobligat tributari i el responsable de la seva obligaci de pagament envers lrgan competent, sense perjudici de la possible responsabilitat del perceptor indegut.

Estan legitimats per realitzar el pagament de les quotes i els deutes tributaris, de les quantitats retingudes a ttol de tribut i dels imports a compte de quotes tributries els corresponents obligats tributaris, aix com qualsevol persona que manifesti actuar en llur nom o representaci. Mai per, el tercer pagador no pot exercir, davant lAdministraci, els drets que corresponen a lobligat tributari, sense perjudici de les accions privades de reembossament.

Article 36

Integritat del pagament. Ajornament i fraccionament

El pagament ha de comprendre limport total del deute tributari perqu produeixi lefecte dextingir lobligaci tributria.

9/377

Aix no obstant, un cop notificada la quota o, si s el cas, el deute tributari, lobligat tributari pot sollicitar lajornament o el fraccionament, tant en perode voluntari com de constrenyiment, amb oferta de garantia. LAdministraci, si considera adequada aquesta garantia, ha daccedir a lajornament o el fraccionament, que, en cap cas no es pot aplicar a les sancions.

Lajornament o el fraccionament comporten lacreditament de linters legal sobre les quantitats ajornades o fraccionades.

En cas dajornament, la falta de pagament determina:

a) en perode voluntari, lexigncia immediata en via de constrenyiment.

b) en perode de constrenyiment, la represa del procediment executiu.

En cas de fraccionament, la falta de pagament dun sol termini determina:

a) en perode voluntari, lexigncia immediata per via de constrenyiment de les quantitats venudes; si aquestes no singressen, es consideren venuts els restants terminis pendents, els quals, aix mateix sexigiran per via de constrenyiment.

b) en perode de constrenyiment, la represa del procediment executiu per ra dels terminis pendents.

Article 37

Modalitats de pagament

Com a norma general, el pagament sha de fer en efectiu, xec o tal de compte o dipsit bancari, transferncia bancria o qualsevol document mercantil equivalent. La utilitzaci de mitjans altres que el pagament en diner noms allibera el deutor quan han estat realitzats.

La llei particular de cada tribut pot establir el pagament mitjanant efectes timbrats, vinyetes o, a elecci de lobligat tributari i amb la conformitat de lAdministraci, targetes de crdit o lliurament de bns.

Article 38

Temps de pagament

El pagament sha de realitzar en el termini dun mes a comptar de la notificaci de lacte de liquidaci. La llei particular de cada tribut pot, per, fixar terminis diferents.

El venciment del termini establert per al pagament sense que aquest sefectu determina el meritament de linters legal.

Article 39

Imputaci de pagaments

Els deutes tributaris sn independents entre s, tant pel que fa a la totalitat de limport respectiu com quan a les porcions en els casos de fraccionament, de manera que el pagament dun deute tributari o dun ingrs a compte de venciment posterior no extingeix la facultat de lAdministraci dexigir els anteriors no pagats.

Article 40

Prescripci

1. Prescriuen als tres anys:

a) el dret de ladministraci per a determinar el deute tributari mitjanant loportuna liquidaci.

b) lacci per exigir el pagament dels deutes tributaris liquidats.

c) lacci per a imposar sancions tributries.

d) el dret de devoluci dels ingressos indeguts.

2. El termini de prescripci comena a comptar, respectivament:

a) des de la data de la realitzaci del fet generador o del naixement de lobligaci correlativa.

b) des de la data de la notificaci de la liquidaci.

c) des del moment en que es van cometre les respectives infraccions.

d) des de la data en que es va realitzar lingrs indegut.

Article 41

Interrupci del termini de prescripci

1. Els terminis de prescripci establerts en larticle anterior sinterrumpeixen per:

a) qualsevol acci administrativa realitzada amb coneixement formal de lobligat tributari, exigint el pagament o qualsevol actuaci daquest darrer, reconeixent el deute directament davant de lAdministraci o indirectament per la interposici de reclamacions o recursos de qualsevol mena.

b) El termini de prescripci referent a la devoluci dingressos indeguts, sinterromp quan ladministraci reconeix el deute, amb notificaci fefaent al creditor, o si aquest li nexigeix el pagament, tamb en forma fefaent.

2. En cas dinterrupci de la prescripci, el que se nha de beneficiar no perd el temps transcorregut abans de la interrupci si es reanuda linactivitat del creditor.

3. La prescripci saplica dofici, mitjanant resoluci d lrgan competent, sense necessitat que linvoqui o excepcioni linteressat.

Article 42

Compensaci

Les quotes i si s el cas els deutes tributaris, excepte les sancions, es poden extingir, totalment o parcialment, mitjanant compensaci amb els crdits dels obligats tributaris envers lAdministraci reconeguts fermament per resoluci administrativa o sentncia judicial.

10/377

La compensaci ha de ser sollicitada en cada cas per lobligat tributari, i si sadequa als requisits reglamentaris, lAdministraci hi ha daccedir. En tot cas, la sollicitud de compensaci interromp el termini de pagament que sha de reprendre en cas de denegaci.

Article 43

Condonaci

Les quotes i els deutes tributaris noms poden ser objecte de condonaci en els termes i la quantia i amb els requisits que estableixi una llei especfica per a cada cas o grup de casos homogenis.

Article 44

Insolvncia provada de lobligat tributari

LAdministraci ha de declarar provisionalment extingides les quotes o els deutes tributaris i daltres quantitats a favor seu per retencions o ingressos a compte que no shan pogut fer efectives en els respectius perodes de constrenyiment per insolvncia provada dels corresponents obligats tributaris. Aix no obstant, poden ser rehabilitats dintre el termini de prescripci.

Un cop venut el termini de prescripci sense que lAdministraci hagi procedit a lesmentada rehabilitaci, la mateixa Administraci declarar definitivament extingides les corresponents responsabilitats patrimonials.

Article 45

Garanties del crdit tributari

El crdit tributari pot quedar garantit, tal com disposi la llei particular de cada tribut, mitjanant:

Garanties personals:

a) aval bancari.

b) fiana, personal i solidria, prestada per dues persones de reconeguda solvncia a judici de lAdministraci.

Garanties reals:

a) dret de prelaci, consistent a atorgar a lAdministraci la preferncia de cobrament de deutes tributaris venuts i no satisfets respecte a la resta de creditors amb el producte obtingut de la realitzaci dels bns de lobligat tributari de que es tracti.

b) dret dafectaci, consistent, en cas destablir-ho la llei particular de cada tribut, que determinats bns objecte de trfic queden sotmesos a responsabilitat patrimonial per ra de deutes tributaris, liquidats o no, a crrec de llur transmissor. El dret dafectaci no compren els casos dadquisici amb bona fe i just ttol o en establiment mercantil o industrial.

c) dret de retenci, envers tothom, afectant les mercaderies subjectes a tributs indirectes, pel respectiu import del crdit liquidat i no satisfet, si no sen garanteix a bastana el pagament.

Secci 2a. Gesti Tributria: procediments de liquidaci i recaptaci

Article 46

Naturalesa de la gesti tributria

Lactuaci de lAdministraci en matria de gesti tributria t naturalesa reglada i s impugnable en via administrativa i jurisdiccional dacord amb les normes aplicables.

Article 47

Organs competents en matria de gesti tributria

La gesti tributaria correspon al Ministeri de Finances i als Comuns, llevat que de manera expressa es delegui a una autoritat pblica.

Article 48

Inici del procediment

1. La gesti dels tributs sinicia:

a) per declaraci o iniciativa dels obligats tributaris.

b) dofici.

2. Lactuaci dofici per lAdministraci es pot iniciar, al seu torn, com a conseqncia duna denncia, amb el benents que:

a) la presentaci duna denncia s independent del deure de collaborar amb lAdministraci conforme a larticle 16 daquesta Llei.

b) el denunciant no t la consideraci de persona interessada en el procediment ni est legitimat per interposar, com a tal denunciant, recursos de cap mena.

Article 49

La declaraci tributria

1. La declaraci tributria s el document presentat, en compliment de normes o de requeriment de lAdministraci, mitjanant el qual es manifesta o es reconeix lexistncia dactes o fets que poden constituir el fet generador dun tribut i lafecten com a possible obligat tributari. Nogensmenys la presentaci duna declaraci tributria no implica, per si mateixa, conformitat amb la quota tributria corresponent.

2. Es poden establir reglamentriament models normalitzats de declaraci tributria, aix com supsits dacceptaci de declaracions verbals.

3. Les declaracions tributries poden ser:

11/377

a) Declaraci inicial, que serveix per posar en marxa el procediment de liquidaci.

b) Declaraci addicional, que cal presentar a requeriment de lAdministraci per tal dampliar o aclarir dades contingudes en la declaraci inicial o esmenar-ne defectes.

c) Declaraci-liquidaci o autoliquidaci, consistent en una declaraci inicial en la qual lobligat tributari ha de formular, a ms, una proposta de liquidaci i, si aquesta s positiva, ingressar la quota tributria corresponent.

4. En tot cas les declaracions tributries es consideren certes i tan sols poden ser rectificades per lobligat tributari si prova que, en fer-les, ha incorregut en error de fet.

5. Les declaracions tributries shan de presentar en els terminis fixats per la llei particular de cada tribut.

Article 50

Consultes a lAdministraci

1. Els obligats tributaris poden formular consultes degudament documentades respecte el rgim, classificaci o qualificaci tributria que en cada cas els correspongui, davant lAdministraci tributria.

2. La resposta t carcter de mera informaci i no dacte administratiu, de forma que no vincula a lAdministraci, excepte que la llei prpia de cada tribut ho disposi altrament.

No obstant lestablert en el pargraf anterior, lobligat tributari que havent formulat la consulta hagi complert les obligacions tributries dacord amb la resposta donada per lAdministraci, no incorre en responsabilitat si es reuneixen els segents requisits: que la consulta comprengui tots els antecedents i circumstncies necessaris per a la formaci del judici de lAdministraci, que aquests no shagin alterat posteriorment i que shagi formulat abans de que es produeixi el fet generador o dins el termini de la seva declaraci.

3. Lexempci de la responsabilitat cessa quan es modifica la legislaci aplicable i no impedeix en cap cas lexigncia dinteressos de demora a ms de les quotes i recrrecs pertinents.

4. Els interessats no poden presentar cap recurs contra la resposta de lAdministraci, encara que s que el poden presentar, posteriorment, contra lacte administratiu basat en ella.

Article 51

Comprovaci

LAdministraci pot comprovar la veracitat de les dades consignades en les declaracions exercint, si s el cas, les seves facultats dexigir el compliment dels deures tributaris especificats en aquesta Llei.

LAdministraci pot indagar la possible existncia de fets generadors no declarats pels obligats tributaris, totalment o parcialment.

LAdministraci, en cas de discrepncia amb les declaracions tributries, ha de comunicar als declarants el resultat de les comprovacions, a fi que, en el termini de tretze dies, puguin allegar all que estimin pertinent i proposar les proves que creguin adients, amb el benents que la confessi dels obligats tributaris noms es pot referir a supsits de fet.

LAdministraci, en cas de discrepncia amb les declaracions tributries, pot practicar liquidacions provisionals conforme a larticle 54.

Article 52

La prova

Tant en el procediment de gesti com en el de resoluci de reclamacions, qui faci valdre el seu dret haur de provar els fets normalment constitutius del mateix.

Article 53

Presumpcions

Les declaracions tributries a que es refereix larticle 49 es presumeixen certes, i noms es podran rectificar per lobligat tributari mitjanant la prova que al cometre-les va incrrer en error de fet.

Les presumpcions establertes per les lleis particulars de cada tribut poden destruir-se per prova en contra, excepte en els casos que aquestes mateixes lleis ho prohibeixin.

Perqu les presumpcions no establertes per la llei siguin admissibles com a mitj de prova s indispensable que entre el fet demostrat i aquell que es tracti de deduir hi hagi un enlla precs i directe segons criteri raonable.

LAdministraci tributria considera com a titular del b, dret, empresa, servei, activitat, explotaci o funci, a qui figuri com a tal en qualsevol registre, privat o pblic, excepte prova en contrari.

Article 54

Liquidaci

1. La liquidaci tributria s lacta administratiu que deixa, amb abast definitiu, addicional o provisional, la quota tributria corresponent a un obligat tributari.

2. Sn liquidacions definitives:

a) Les practicades desprs de la comprovaci prvia, tant si hi ha hagut liquidaci provisional com si no nhi ha hagut.

b) Les que es refereixen a declaracions tributries no comprovades dintre el termini assenyalat per la llei particular de cada tribut, sense perjudici de la prescripci.

3. Sn liquidacions addicionals les practicades a partir del descobriment daltres dades no tingudes en compte en la liquidaci definitiva, sense perjudici de la prescripci.

4. Sn liquidacions provisionals les corresponents a declaracions tributries pendents de comprovaci i consistents en una estimaci de la quota tributria que encara no es pot fixar exactament en no disposar lAdministraci de tots els elements constitutius del fet generador o dels necessaris per a la delimitaci de la base de tributaci.

12/377

5. LAdministraci no est obligada a ajustar les liquidacions a les dades consignades en les seves declaracions pels obligats tributaris.

6. En cas dexistir un augment de la base de tributaci sobre la resultant de les declaracions, aquest sha de notificar a lobligat tributari passiu amb expressi concreta dels fets i elements addicionals que el motiven.

Article 55

Notificaci de la liquidaci

1. Les liquidacions tributries, tant les definitives que no modifiquen les provisionals, aquestes mateixes i les addicionals, shan de notificar individualment a lobligat tributari de la forma previst al Codi de ladministraci.

2. La notificaci ha de contenir:

a) Indicaci de les dades de les quals deriva limport de la liquidaci.

b) Mitjans dimpugnaci que es poden exercir, amb expressi de terminis i rgans competents.

c) Lloc, termini i forma de compliment de la quota tributria.

3. Malgrat el que disposa lapartat 1, lAdministraci pot notificar collectivament per edicte les liquidacions corresponents a tributs de carcter repetitiu, a partir del segon perode.

4. Les notificacions defectuoses, per manca dalgun o alguns requisits assenyalats a lapartat 2, tenen efecte a partir de la data en qu lobligat tributari es considera expressament notificat, en qu interposa el recurs pertinent o en qu efectua lingrs de la quota tributria.

5. Les liquidacions concretament notificades a lobligat tributari lobliguen a satisfer el deute tributari.

Article 56

Procediment de liquidaci en cas de determinaci objectiva

1. En cas de determinaci objectiva singular de la base de tributaci que ha de ser prevista expressament en la llei particular de cada tribut, la declaraci tributria i la comprovaci shan de cenyir a les dades que permetin laplicaci dels signes, els ndex o els mduls assenyalats especficament en dita llei particular.

2. En cas de determinaci objectiva collectiva de la base tributaci, que tamb ha de ser prevista expressament en la llei particular de cada tribut, aquesta llei mateixa pot establir un mtode simplificant, substitutiu de les declaracions tributries, que permeti aplegar les dades necessries per mesurar globalment les bases de tributaci. La notificaci de les liquidacions tributries es practica amb la notificaci individual als obligats tributaris pertanyents a cada grup de lacta de formalitzaci del repartiment de les quotes tributries.

Article 57

Procediment de liquidaci en cas destimaci indirecta

En cas destimaci indirecta de la base de tributaci lAdministraci ha de practicar la corresponent liquidaci utilitzant qualsevol mitjans documentals i fctics disponibles a aquest efecte i, en especial:

a) Els factors que serveixen per identificar lexistncia del fet generador i quantificar la base de tributaci i que sn normals en el sector econmic de qu es tracta.

b) Els signes, els ndex o els mduls aplicats en el sistema de determinaci objectiva singular en supsits similars.

Article 58

Formes de recaptaci

La recaptaci dels tributs es pot realitzar:

a) en perode voluntari.

b) en perode de constrenyiment.

Article 59

Recaptaci en perode voluntari

El termini dingrs en perode voluntari, a falta de termini especfic diferent fixat en la llei particular de cada tribut, s dun mes a comptar a partir de:

a) la notificaci individual als obligats tributaris.

b) la publicaci en el Butllet Oficial del Principat dAndorra en els casos de notificacions collectives als obligats tributaris.

c) les dates dinici dels terminis per ingressar quantitats retingudes o a compte de quotes tributries.

En cas de declaraci-liquidaci o autoliquidaci, el termini s el mateix de la declaraci.

Article 60

Recaptaci en perode de constrenyiment

1. La recaptaci en perode de constrenyiment sha dajustar a les normes segents:

a. El perode de constrenyiment sinicia quan, venut el perode voluntari, hi ha hagut incompliment, total o parcial. s ttol suficient per iniciar el perode de constrenyiment el certificat de descobert, individual o collectiu, lliurat per lrgan encarregat de la intervenci.

b. La iniciaci del perode de constrenyiment produeix, des del dia segent al de finalitzaci del perode voluntari, els efectes segents:

I) la meritaci del recrrec de constrenyiment.

II) el comenament de la meritaci de linters legal.

13/377

III) lexecuci del patrimoni del deutor en cas de manca de compliment, total o parcial, en el termini assenyalat en el segent apartat c), desprs de notificaci prvia al deutor de la provisi de constrenyiment.

IV) La meritaci, si s el cas, de costes.

c. El termini dingrs en perode de constrenyiment de la quota tributria, el recrrec, els interessos, les sancions i, si escau, les costes, s dun mes comptat a partir de la notificaci de la provisi de constrenyiment.

d. Contra lobertura del constrenyiment noms sn admissibles els motius doposici segents:

I) pagament, prescripci o compensaci.

II) ajornament o fraccionament.

III) anullaci, suspensi o falta de notificaci o notificaci defectuosa de la liquidaci.

IV) defecte formal del ttol de constrenyiment.

V) omissi o manca de notificaci de la provisi de constrenyiment.

e. El batlle, desprs de lexhibici prvia del ttol de constrenyiment, procedeix a lembargament i lexecuci del patrimoni del deutor en quantitat suficient per cobrir la quota tributria, el recrrec, els interessos, les sancions i les costes.

f. El procediment de recaptaci en perode de constrenyiment noms es pot suspendre pels motius segents:

I) existncia derror material, de fet o aritmtic en la liquidaci corresponent.

II) extinci del deute tributari.

III) interposici de terceria de domini o de millor dret pel que fa al patrimoni controvertit que ha estat embargat.

IV) constituci de garantia.

g) El procediment de recaptaci en perode de constrenyiment pot concloure amb ladjudicaci de bns a les finances pbliques, sempre que es tracti de bns immobles o de bns mobles realitzables o dinters artstic, histric o cultural i no shagin pogut alienar en segona subhasta. En qualsevol moment anterior a ladjudicaci dels bns els deutors, llurs causahavents i, si s el cas, els creditors hipotecaris poden alliberar els bns embargats mitjanant el pagament de les responsabilitats dinerries constretes.

Les normes del present article han de ser objecte despecial desplegament reglamentari.

Secci 3a. Rgim dinfraccions i sancions

Article 61

Concepte i abast de les infraccions tributries

Sn infraccions tributries les accions o les omissions tipificades expressament i sancionades com a tals per les lleis.

Les accions o les omissions no produeixen responsabilitat per infracci tributria en els casos segents:

a) si sn realitzades per qui no tingui capacitat dobrar en lordenament tributari.

b) si concorre error invencible o fora major.

c) si deriven duna decisi collectiva, per als qui han salvat llur vot o no han assistit a la sessi corresponent.

Si lAdministraci, en qualificar una infracci tributria, entn que lacci o lomissi de que es tracta pot comportar a la vegada existncia dun delicte major o menor o duna contravenci, ho ha de comunicar al Ministeri Fiscal.

Article 62

Modalitats dinfracci tributria

Sn infraccions simples lincompliment dobligacions o de deures tributaris exigits a qualsevol persona, sigui o no obligat tributari, per la gesti dels tributs i quan no constitueixin infracci de defraudaci.

Sn infraccions de defraudaci les segents:

a) deixar dingressar total o parcialment els deutes tributaris, retencions o ingressos a compte, sigui per no presentar declaracions o autoliquidacions quan sigui procedent segons les normes de cada tribut, sigui perqu, havent-ho fet, sometin dades, elements, quantitats o signes, ndex o mduls necessaris per a determinar les bases i quotes tributries.

b) gaudir o obtenir indegudament beneficis fiscals, exempcions, desgravacions o devolucions.

c) acreditar improcedentment partides positives o negatives i crdits de limpost, a deduir o compensar en la base o en la quota.

d) tota acci o omissi dobrar si porta perjudici econmic per a lAdministraci.

Sn infraccions de contraban les infraccions simples i de defraudaci en matria duanera.

Les lleis particulars de cada tribut han de regular, dacord amb la caracteritzaci dels apartats anteriors, els supsits especfics dinfracci.

Article 63

Subjectes de les infraccions tributries

Sn subjectes infractors les persones fsiques o jurdiques que realitzen les accions o les omissions tipificades com a infraccions tributries i, singularment:

a) els obligats tributaris especificats a larticle 15 daquesta Llei.

b) els representants legals dels obligats tributaris que no tenen capacitat dobrar.

Article 64

14/377

Modalitats de sanci tributria

1. Les sancions tributries poden ser:

a) multa fixa, proporcional o progressiva.

b) prohibici, durant un termini de fins a tres anys, de celebrar contractes amb les administracions pbliques.

c) inhabilitaci, durant un termini de fins a tres anys, per rebre subvencions de les administracions pbliques.

d) suspensi, durant un termini de fins a tres anys, de lexercici de crrec o ocupaci pblica. Aquesta sanci no ser executiva fins i tant no hagi recaigut sentncia ferma sobre la mateixa.

2. Cada modalitat de sanci tributria s compatible amb les restants.

3. Les lleis particulars de cada tribut han de determinar, dacord amb lespecificaci de lapartat anterior, la sanci o les sancions corresponents a cada supsit especfic dinfracci.

Article 65

Organs competents per a la imposici de sancions

Les sancions tributries sn acordades i imposades:

a. pel Govern, en els casos segents:

I) modalitats b), c) i d) de lapartat 1 de larticle anterior.

II) multa, si el seu import excedeix la quantitat que fixi cada any la Llei del Pressupost General.

b. pel ministre de Finances, en la resta dels casos.

Article 66

Graduaci de les sancions

Les sancions tributries, llevat del cas de matria duanera, es graduen dacord amb els criteris segents, que poden ser concurrents:

a) bona o mala fe del subjecte infractor.

b) capacitat econmica del subjecte infractor.

c) existncia o no dantecedents infractors.

d) resistncia, negaci o obstrucci a lactuaci indagadora de lAdministraci.

e) compliment espontani, sense requeriment previ de lAdministraci i fora dels terminis assenyalats, de les obligacions i dels deures tributaris.

f) conformitat o no del subjecte infractor amb la proposta de liquidaci tributria que lAdministraci li formuli.

g) transcendncia, per a leficcia de la gesti tributria, de les dades o els documents no facilitats i, en general, de lincompliment dobligacions de naturalesa tributria.

h) quantia del perjudici econmic ocasionat a les finances pbliques.

Article 67

Procediment sancionador

1. La imposici de sancions requereix la instrucci i la tramitaci prvia dexpedient sancionador conforme al Reglament regulador del procediment sancionador.

2. Nogensmenys, es pot establir reglamentriament el contingut del procediment sancionador, que en tot cas ha de respectar els principis i els criteris informadors del Codi de lAdministraci.

Article 68

Extinci de la responsabilitat

La responsabilitat derivada de les infraccions sextingeix per les causes segents:

a) pagament o compliment de la sanci.

b) prescripci, conforme a larticle 40 daquesta Llei.

c) condonaci, en els termes i la quantia i amb els requisits que estableixi una llei especfica per a cada cas o grup de casos homogenis.

Article 69

Intransmissibilitat de les sancions

Amb lexcepci del supsit a que es refereix larticle 20, en cap cas no sn transmissibles les sancions. En els casos de transmissi de deutes tributaris comprensius de sancions gravamen, liquidades o notificades o no, lAdministraci ha danullar els crdits corresponents a aquestes sancions.

Secci 4a. Revisi administrativa dactes en matria tributria

Article 70

Revisi derrors

15/377

LAdministraci ha de revisar dofici o a instncia de la persona interessada els errors materials o de fet i els aritmtics si no han transcorregut tres anys des de la notificaci de lacte objecte de la rectificaci.

La resoluci ha de ser notificada a la persona interessada i s susceptible de recurs.

Article 71

Devoluci dingressos indeguts

Els obligats tributaris i llurs hereus o causahavents tenen dret a la devoluci de les quantitats ingressades indegudament, augmentades en linters legal calculat des de la data de lingrs indegut presentant la pertinent sollicitud.

El procediment a seguir, segons els diferents supsits dingrs indegut, per al reconeixement del dret a la devoluci i la forma de fer-lo efectiu ha de ser establert reglamentriament.

Article 72

Recursos administratius

Contra els actes i les resolucions administratives en matria tributria els obligats tributaris poden interposar recurs dalada o de reposici, segons escaigui, en la forma i els terminis previstos pel Codi de lAdministraci.

La interposici de qualsevol recurs no implica la suspensi de lacte o de la resoluci que ns objecte. Contra la desestimaci expressa o tcita del recurs administratiu els recurrents poden interposar recurs jurisdiccional, en la forma i els terminis previstos per la llei.

Disposici addicional primera

Les entitats pbliques, parapbliques i els altres ens participats per lEstat podran aplicar el sistema de gesti i liquidaci previst en aquesta Llei quan sestableixi per conveni amb lAdministraci i en els termes que es puguin acordar reglamentriament.

Disposici addicional segona

Sautoritza al Govern perqu, en el termini dun any a comptar des de lentrada en vigor de la Llei, modifiqui la denominaci de les figures tributries vigents que no sajusten a les definicions contingudes en aquesta Llei, per harmonitzar-les amb aquesta.

Disposici addicional tercera. Intercanvi dinformaci en matria tributria1

DERROGAT PER LA LLEI 3/2009 DINTERCANVI DINFORMACI EN MATERIA FISCAL

Redactat anterior 1. El ministeri encarregat de les finances est autoritzat a prestar assistncia, amb la sollicitud prvia duna administraci tributria dun estat membre de lOCDE, exclusivament a lefecte de subministrar dades relatives a la titularitat, els administradors i la comptabilitat de societats andorranes i societats no residents que operin a Andorra a travs duna sucursal, sempre que lAdministraci tributria que sollicita la informaci: a) Garanteixi que les informacions que es puguin facilitar noms sutilitzaran dacord amb el procediment administratiu tributari de liquidaci o sancionador o en el marc dun procs penal tributari que hagi motivat la sollicitud, i que noms hi tindran accs les persones, les autoritats o els tribunals de lEstat sollicitant que siguin competents en matria tributria o per a la persecuci dun delicte tributari. En tot cas, cal exigir que les autoritats estrangeres receptores de la informaci estiguin obligades a guardar una reserva rigorosa i observar un estricte secret de la informaci i els assumptes que coneguin per ra del seu crrec. b) Acrediti que no ha pogut obtenir la informaci sollicitada, desprs dhaver recorregut a tots els mitjans al seu abast. c) Acrediti que la informaci sollicitada s necessria i t transcendncia en el marc dun procediment de comprovaci tributari especfic obert en relaci amb un contribuent concret que est sent investigat per frau fiscal. Dacord amb el que sha exposat, lAdministraci tributria sollicitant ha daportar els documents, els informes i les proves corresponents, de manera que, en tot cas, es fonamenti i acrediti davant el ministeri encarregat de les finances la base dels indicis de frau fiscal. d) Identifiqui la societat o les societats, residents a Andorra o amb sucursal a Andorra, en relaci amb les quals sollicita la informaci regulada en aquest pargraf. 2. El ministeri encarregat de les finances en cap cas no est autoritzat a prestar assistncia ni a intercanviar informaci en els supsits segents: a) Quan la informaci sollicitada es refereixi, de forma directa o indirecta, a dades de tipus bancari o emparades de qualsevol manera pel secret que protegeix la confidencialitat dacord amb la legislaci andorrana. b) Quan la informaci sollicitada sobre la comptabilitat duna societat andorrana afecti un secret comercial, gerencial, industrial o professional, o procediments comercials o informacions la comunicaci de les quals sigui contrria a lordre pblic. c) Quan el ministeri encarregat de les finances no pugui obtenir la informaci sollicitada dacord amb les competncies dobtenci dinformaci que tingui atribudes. d) Si el ministeri encarregat de les finances ha ems un informe tcnic negatiu sobre el carcter procedent de lintercanvi dinformaci sollicitat perqu hagi constatat que no es compleixen els requisits establerts en lapartat 1 daquesta disposici o que sigui aplicable alguna de les excepcions establertes en les lletres anteriors daquest apartat 2. 3. El ministeri encarregat de les finances, abans de la resoluci motivada que decideixi sobre lintercanvi de les dades sollicitades, ha delaborar linforme tcnic corresponent sobre el carcter procedent o improcedent de la sollicitud cursada. Linforme sha de pronunciar sobre la concurrncia dels requisits i els condicionaments establerts en els apartats 1 i 2 daquesta disposici i ha de tenir en compte les allegacions que shi hagin pogut

1 Afegida per la Llei 28/2008

16/377

presentar. Dacord amb aquest procs, el ministeri encarregat de les finances notifica als representants legals de les societats afectades per la sollicitud dinformaci aquesta circumstncia, i els atorga un trmit dallegacions per un termini no inferior a 15 dies naturals, en el qual poden fer les allegacions que considerin oportunes sobre si escau la transmissi de les dades. El ministeri encarregat de les finances dicta la resoluci motivada desprs del trmit dallegacions esmentat i la notifica als representants de les societats andorranes afectades. Contra la resoluci del ministeri encarregat de les finances es pot interposar un recurs segons el que preveu el Codi de lAdministraci. La interposici del recurs no suspn lexecuci de lacte impugnat. No obstant aix, lautoritat que hagi de resoldre el recurs pot suspendre lexecuci de lacte recorregut en cas que lexecuci pugui causar perjudicis de difcil o impossible reparaci o quan es tracti dactes nuls de ple dret. La decisi esmentada sobre la suspensi sha de prendre en un termini mxim de 10 dies. Quan la resoluci del ministeri encarregat de les finances s a favor de la transmissi de les dades i aquesta resoluci no ha estat suspesa segons el que sestableix al pargraf anterior, el mateix ministeri ha de remetre la informaci a lautoritat competent de lestat requeridor. Si passa altrament, noms es pot comunicar la part dispositiva de la resoluci, indicant la no-concurrncia dels requisits establerts a lapartat 1 o laplicaci de les excepcions previstes a lapartat 2. 4. El ministeri encarregat de les finances ostenta la potestat dobtenci i sollicitud de la informaci referida en lapartat 1 daquest article en relaci amb els obligats tributaris, necessria per atendre les sollicituds dintercanvi dinformaci que rebi. Aquesta potestat comprn tamb la sollicitud dinformaci a organismes o registres pblics. 5. Constitueix infracci tributria el fet que lobligat tributari desatengui el requeriment rebut o no aporti la documentaci, les dades o la informaci sollicitats pel ministeri encarregat de les finances. Aquesta infracci se sanciona de la manera segent: a) Multa pecuniria fixa de 300 euros, si no compareix o no facilita la documentaci, les dades o la informaci exigides en el termini establert en el primer requeriment notificat a aquest efecte. b) Multa pecuniria fixa de 1.500 euros, si no compareix o no facilita la documentaci, les dades o la informaci exigides en el termini establert en el segon requeriment notificat a aquest efecte. c) Multa pecuniria proporcional, dun import mxim del dos per cent de la xifra de negoci del subjecte infractor de lany natural anterior a lany en qu shagi produt la infracci, amb un mnim de 10.000 euros i un mxim de 100.000 euros, quan no hagi comparegut o no hagi facilitat la documentaci, les dades o la informaci exigides en el termini establert en el tercer requeriment notificat a aquest efecte. En el cas de persones que no duguin a terme activitats econmiques, simposa una sanci per un import de 10.000 euros. No obstant aix, si abans que sacabi el procediment sancionador es compleix totalment el requeriment, la sanci corresponent s de 5.000 euros. La infracci i la sanci regulades en aquest pargraf prescriuen al cap de tres anys comptats des del final del termini fixat per atendre el requeriment o des de la imposici de la sanci. 6. El rgim dintercanvi dinformaci que es regula en aquesta disposici no modifica el rgim que regula la Llei 11/2005, del 13 de juny, daplicaci de lAcord entre el Principat dAndorra i la Comunitat Europea relatiu a lestabliment de mesures equivalents a les previstes a la Directiva 2003/48/CE del Consell en matria de fiscalitat dels rendiments de lestalvi en forma de pagament dinteressos. 7. Sense perjudici del que estableix aquesta disposici addicional tercera, el Principat dAndorra pot signar convenis internacionals que incloguin lintercanvi dinformaci amb pasos membres i no membres de lOCDE, cas en qu shan daplicar les limitacions i el procediment especfic establerts en els convenis esmentats i en la normativa interna que eventualment es desenvolupi. Els convenis esmentats han de definir els comportaments constitutius de frau fiscal que en el seu cas poden donar lloc a intercanvis dinformaci.

Disposici transitria primera

Tots els fets, actes o procediments que es trobin en curs de realitzaci el dia de lentrada en vigor de la present Llei es regiran per la legislaci anterior. Sexceptuen les normes de la present Llei relatives a prescripci i a sancions en tot all que siguin ms favorables als administrats.

Disposici transitria segona

Als efectes de laplicaci de la present Llei, fins que la Llei del Pressupost General de lEstat no ho modifiqui, linters legal queda fixat en el 8 per cent.

Disposici transitria tercera

Els Comuns, en el termini de divuit mesos a comptar de lentrada en vigor daquesta norma, han destablir o adaptar a la present Llei llurs ordenaments financers generals, en tot all que la singularitat de lAdministraci comunal no requereixi una regulaci diferent.

Disposici transitria quarta

Les entitats parapbliques o de dret pblic han de presentar en el termini de divuit mesos, a comptar de lentrada en vigor daquesta norma, una proposta dadaptaci de llur legislaci especfica a la present Llei, salvat en all que la singularitat de cada entitat no requereixi una regulaci diferent.

Disposici transitria cinquena2

DERROGAT PER LA LLEI 3/2009 DINTERCANVI DINFORMACI EN MATERIA FISCAL

Redactat anterior

2 Afegit per la Llei 28/2008

17/377

1. La disposici addicional tercera noms saplica a les sollicituds dinformaci relatives a fraus fiscals esdevinguts en lEstat sollicitant desprs de l1 de gener del 2009. En cap cas no es poden tramitar sollicituds relatives a fets esdevinguts en dates anteriors. 2. Lintercanvi dinformaci que estableix la disposici addicional tercera no resulta aplicable respecte del pas de qu es tracti en el moment en qu entri en vigor i resulti aplicable un conveni per a leliminaci de la doble imposici entre Andorra i el pas esmentat si b el ministeri encarregat de les finances ha de tramitar les sollicituds presentades abans daquesta data fins a adoptar una decisi final sobre lintercanvi.

Disposici final nica

La present Llei entrar en vigor el dia de la seva publicaci en el Butllet Oficial del Principat dAndorra.

Casa de la Vall, 19 de desembre de 1996

18/377

LLEI 11/2012, DEL 21 DE JUNY, DE LIMPOST GENERAL INDIRECTE

Ats que el Consell General en la seva sessi del dia 21 de juny del 2012 ha aprovat la segent:

Llei 11/2012, del 21 de juny, de limpost general indirecte

Exposici de motius

I Justificaci de la creaci de limpost general indirecte

La finalitat de la Llei de limpost general indirecte que es presenta s regular i implantar, per primer cop en la histria del Principat dAndorra, aquesta figura tributria. Aquesta creaci s una fita molt important en el procs de reforma fiscal iniciat amb la introducci dels nous impostos directes i que ha de portar a un sistema fiscal andorr modern i equiparable al dels pasos del nostre entorn, tenint present les peculiaritats del nostre pas i la seva estructura econmica.

Limpost general indirecte grava la capacitat econmica que es posa de manifest sempre que es produeix el consum final dun b o servei i, per tant, com a impost general sobre el consum esdev un pilar fonamental en el camp de la imposici indirecta. La seva introducci permet substituir la gran majoria de les figures tributries indirectes actualment vigents, que, de forma imperfecta durant els darrers anys, han intentat gravar el consum produt en el nostre territori. Daquesta manera el marc de la imposici indirecta passa a ser ms neutre i eficient per a les empreses i ms just per als ciutadans.

La introducci dun impost general indirecte implica lassumpci dels principis generals de tributaci sobre el consum aplicables a lentorn geogrfic i econmic ms prxim al Principat, en particular a la Uni Europea, i de fet arreu del mn, on ms de 130 pasos apliquen ja impostos sobre el valor afegit. Aquesta generalitzaci es pot entendre pels importants avantatges que en termes de neutralitat i administraci presenta davant daltres formes alternatives de tributaci del consum. Limpost general indirecte del Principat dAndorra segueix aquest cam, perqu a lhora de la seva configuraci sha tingut en compte lexperincia internacional, en particular de la Uni Europea i de la Directiva 2006/112/CE que harmonitza limpost general indirecte dins la Uni Europea, per complementada amb la daltres pasos que ms recentment lhan introdut, amb la finalitat de tenir un sistema ms neutre i senzill. Es crea una estructura impositiva indirecta ms homognia i comparable a la dels pasos de lentorn geogrfic ms prxim al Principat, en concordana amb lesmentada Directiva europea. Ara b, els tipus de gravamen previstos, tant el general com els reduts o lincrementat, se situen en uns nivells molt inferiors als dels pasos del nostre entorn per tal de tenir present les necessitats de leconomia andorrana. En aquesta Llei totes les operacions estan sotmeses a un tipus de gravamen general dun 4,5% excepte els productes i serveis de primera necessitat als quals saplica un tipus de gravamen super redut del 0% o redut de l1% i un tipus incrementat del 9,5% aplicable als serveis bancaris i financers.

II Principis rectors i aspectes fonamentals de limpost general indirecte

A lhora de configurar limpost general indirecte shan pres en consideraci els principis de la neutralitat, tant interior com internacional, de la simplicitat normativa i de lequitat.

Limpost general indirecte saplica en totes les fases de producci i distribuci dels bns i serveis, aix com en les importacions de bns. Els encarregats de la seva aplicaci sn les empreses mitjanant el mecanisme de la repercussi, quedant el comprador obligat a suportar limpost, i les empreses a ingressar les quotes repercutides en les liquidacions peridiques de limpost general indirecte. Com que limpost noms vol gravar el consum final, a lhora de liquidar limpost les empreses es poden deduir les quotes dimpost suportat en les seves compres de manera que en cada fase es recapta limpost corresponent al valor afegit en la dita fase. Com a resultat, limpost s neutral per a les empreses, tot i que juguen un paper fonamental en el seu funcionament, ja que sn obligats tributaris.

Aquesta neutralitat s consubstancial a limpost general indirecte, que grava el consum final i no els consums intermedis, i noms es pot assolir mitjanant lestimaci directa del valor afegit. Per tant, les quotes suportades pels consumidors coincidiran amb la recaptaci obtinguda per lAdministraci, sense que es produeixin discrepncies entre dues quanties ni rendes fiscals que trenquen la neutralitat de limpost i, a ms, tot sovint sallunyen de la realitat econmica. De manera automtica, les liquidacions de limpost sadaptaran a levoluci del cercle econmic. Aquestes caracterstiques representen sens dubte una important millora respecte als impostos indirectes actualment en vigor i que limpost general indirecte substitueix.

Limpost general indirecte tamb s neutral des de la perspectiva internacional, en aplicar-se el principi de tributaci en dest que s el que impera en el funcionament del comer internacional. Per aquesta ra, limpost grava tamb les importacions de bns realitzades en el territori del Principat, de tal manera que la crrega suportada pels productes que es consumiran en territori andorr s la mateixa que la que suporten els bns produts internament. Igualment, per assolir la neutralitat internacional es declaren exempts les exportacions de bns, a lhora que lempresari exportador pot recuperar totes les quotes de limpost suportades en les seves compres.

El principi de la simplicitat normativa sha tingut molt present a lhora de configurar limpost amb la finalitat que la seva aplicaci sigui el ms simple possible tant per a les empreses -obligats tributaris- com per el Ministeri encarregat del les finances responsable de la seva recaptaci i control. Per aquesta ra, no existeix cap exempci fora de les que tenen carcter tcnic per a les operacions de comer internacional, fet que a la vegada permet que les empreses puguin recuperar la totalitat de les quotes de limpost suportades sense haver dentrar en el clcul de complicats mecanismes per conixer la part de les quotes suportades que serien dedubles. A ms, daquesta forma es garanteix la neutralitat de limpost per a les empreses i sevita que es converteixi en un cost amagat i distorsionador.

Limpost general indirecte del Principat, en consonncia amb la seva naturalesa i abast, grava tots els consums de bns i serveis, fins i tot daquells que per les seves caracterstiques resulta ms difcil determinar-ne el valor afegit. Per aquesta ra, a ms del rgim general de funcionament es preveu un rgim especial simplificat, voluntari, el qual vol reduir les obligacions de les empreses que sadhereixin al mateix.

III Estructura de limpost general indirecte

La Llei de lImpost general indirecte est estructurada en tretze captols i 83 articles. En el captol primer sestableix la naturalesa i lmbit daplicaci; al captol segon, es delimita el fet generador en operacions interiors; al captol tercer es regulen les importacions; al captol quart es recullen les exempcions en la realitzaci de determinades operacions; al captol cinqu, sestableix el lloc de realitzaci del fet generador; al captol sis, es regula la meritaci de limpost; al captol set, es determina el clcul de la base de tributaci; al captol vuit, es recull qui sn els obligats tributaris tant de les operacions interiors com de les importacions; al captol nov, sestableix el tipus de gravamen aplicable a cada transacci; al captol des, es determinen les deduccions i devolucions; al captol onz sestableix el rgim especial simplificat; el captol dotz, s relatiu a les obligacions formals i al captol tretz es regulen les infraccions i sancions.

19/377

Aquesta Llei entrar en vigor el primer de gener del 2013, per tal de permetre una adequaci correcta en el compliment de les obligacions formals que es preveu per a ladient aplicaci i gesti de limpost.

A ms dels 83 articles, distributs en tretze captols, la Llei de lImpost general indirecte consta de dues disposicions addicionals, una disposici transitria, una disposici derogatria i cinc disposicions finals.

Captol primer. Naturalesa i mbit daplicaci de limpost

Article 1

Naturalesa

Limpost general indirecte s un tribut de naturalesa indirecta que grava el consum mitjanant la tributaci dels lliuraments de bns i les prestacions de serveis realitzades per empresaris o professionals, aix com de les importacions de bns.

Article 2

mbit daplicaci territorial

Lmbit territorial de limpost s el territori andorr.

Article 3

Tractats i convenis

A lefecte daquesta Llei, shan de tenir en compte els tractats i els convenis internacionals que formin part de lordenament intern andorr.

Captol segon. Lliurament de bns i prestaci de serveis

Article 4

Fet generador

Estan subjectes a limpost els lliuraments de bns i les prestacions de serveis realitzats en el territori andorr per empresaris o professionals a ttol oners, amb carcter habitual o ocasional, en el desenvolupament de la seva activitat econmica, amb independncia de la finalitat o dels resultats perseguits en lactivitat econmica o en cada operaci en particular.

Article 5

Concepte dactivitat econmica i dempresari o professional

1. Sn activitats econmiques les que impliquen lordenaci per compte propi de factors de producci materials i humans o dalgun daquests factors de producci, amb la finalitat dintervenir en la producci o la distribuci de bns o en la prestaci de serveis.

Lactivitat darrendament de bns t la consideraci dactivitat econmica.

2. A lefecte daquesta Llei, es consideren empresaris o professionals les persones fsiques o entitats que realitzin activitats econmiques.

3. Sentenen realitzades en el desenvolupament de lactivitat econmica les transmissions o cessions ds a tercers de la totalitat o part de qualsevol b o dret que integrin el patrimoni empresarial o professional de lobligat tributari, fins i tot les efectuades amb motiu del cessament en lexercici de les activitats econmiques que determinen la subjecci a limpost.

4. No tenen la consideraci dempresaris o professionals als efectes daquest Impost quan limport dels lliuraments de bns i prestacions de serveis realitzats no superin la xifra anual de 40.000 Euros, excepte que de forma expressa optin per ser considerats com a tals. Als efectes de determinar limport anterior no es tenen en compte les transmissions de bns dinversi i sexclou, en el seu cas, limpost general indirecte. Limport es prorrateja en la part corresponent a lany natural en cas dinici dactivitat.

En el cas de les activitats Agrcoles i Ramaderes el llindar indicat en el pargraf anterior es situa en la xifra anual de 150.000 Euros.

Reglamentriament sestablir el procediment i la forma de la sollicitud per tal de ser considerat empresari.

Article 63

Operacions no subjectes

No es troben subjectes a aquest impost les operacions segents:

1. La transmissi dun conjunt delements corporals, i en el seu cas, incorporals que, formant part del patrimoni empresarial o professional de lobligat tributari, constitueixen una unitat econmica autnoma capa de desenvolupar una activitat empresarial o professional pels seus propis mitjans.

Queden excloses de la no subjecci a qu es refereix el pargraf anterior les transmissions segents:

a) Les realitzades per qui t la condici dempresari o professional per dedicar-se a larrendament dimmobles.

b) Les efectuades per qui t la condici dempresari o professional exclusivament per la realitzaci ocasional de les operacions de promoci, urbanitzaci, construcci o rehabilitaci dedificacions amb carcter ocasional que siguin objecte de transmissi.

3 Modificat per la Llei 11/2013 de 13 de maig

20/377

A aquests efectes, es considera com a mera cessi de bns la transmissi de bns arrendats quan no sacompanya duna estructura organitzativa de factors de producci materials i humans o dun dells, que permet considerar la mateixa, constitutiva duna unitat econmica autnoma.

En el cas que els bns i drets transmesos o part dells es desafectin posteriorment de les activitats econmiques que determinen la no subjecci prevista en aquest nmero, lesmentada desafectaci queda subjecta a limpost en la forma establerta per a cada cas en aquesta Llei.

2. Lliuraments gratuts de mostres de mercaderies sense valor comercial estimable amb finalitat de promoci de les activitats econmiques.

Sentn per mostres de mercaderies els articles representatius duna categoria de mercaderies que per la manera de presentaci o quantitat sols es poden utilitzar amb finalitats de promoci.

3. Les prestacions de serveis de demostraci gratuta realitzades per promocionar les activitats econmiques.

4. El lliurament gratut dimpresos o objectes amb carcter publicitari.

Es consideren objectes amb carcter publicitari els que no tenen valor comercial intrnsec i que porten la menci publicitria de forma indeleble.

Sexceptua del que sha mencionat al pargraf anterior, i queden subjectes a limpost, els lliuraments dobjectes publicitaris quan el cost total dels subministraments a un mateix destinatari durant lany natural excedeix els 100 euros, excepte si es lliuren a altres obligats tributaris per redistribuir-los gratutament.

5. Els serveis prestats per persones fsiques en rgim de dependncia laboral.

6. Les operacions dautoconsum previstes a larticle 8 i larticle 10, sempre que no sha atribut a lobligat tributari el dret defectuar la deducci total o parcial de limpost efectivament suportat amb motiu de ladquisici o la importaci dels bns.

7. El lliurament de bns i prestacions de serveis realitzades directament per entitats constitutives de lEstat andorr o per entitats parapbliques o de dret pblic definides a la Llei general de les finances pbliques, del 19 de desembre de 1996, sense contraprestaci o mitjanant contraprestaci de carcter tributari.

Quan les entitats constitutives de lEstat andorr actun per mitj duna empresa pblica o, en general, dempreses mercantils, el que sestableix en el pargraf anterior no s daplicaci.

No obstant aix, estan subjectes a limpost, en tot cas, les operacions que es portin a terme en el desenvolupament de les activitats segents:

- Els serveis de telecomunicaci.

- El transport de bns i persones.

- Lexplotaci de fires i exposicions de carcter comercial.

- Lemmagatzematge i el dipsit.

- Lensenyament i els serveis accessoris a aquesta activitat.

- Les operacions comercials o mercantils de rdio i televisi realitzades per lentitat Rdio i Televisi dAndorra SA, incloses les relatives a la cessi ds de les seves installacions.

- Les operacions descorxador.

- La distribuci daigua, gas, calor, fred i energia.

- Els serveis aeroportuaris i explotaci dinfraestructures ferroviries, incloent-hi les concessions i les autoritzacions, exceptuades les no subjectes dacord amb aquesta Llei.

- Lobtenci, la fabricaci i la transformaci de productes per transmetrels posteriorment.

- Les doficines comercials de publicitat.

- Lexplotaci de cantines i menjadors dempreses i establiments similars.

- Les agncies de viatges.

8. Atorgament de les concessions i autoritzacions administratives.

9. La transmissi daccions, participacions en societats, obligacions i altres valors.

10. Els serveis doperacions financeres que remunerin la cessi a tercers de capitals propis o aliens, tant en posicions de crdit com de dbit, i els altres serveis bancaris o financers que no porten comissi. No es consideraran serveis financers no subjectes aquells que es remuneren mitjanant una comissi.

11. Les activitats prpies de les empreses asseguradores, incloent-hi els serveis dintermediaci i la captaci de clients per a lestabliment del contracte entre les parts intervinents en la realitzaci de les operacions anteriors, amb independncia de la condici de lempresari o professional que els presti.

Redacci anterior 11. Les activitats prpies de les empreses asseguradores.

12. Lactivitat del joc del Bingo.

Article 7

Concepte de lliurament de bns

1. Es considera lliurament de bns la transmissi del poder de disposici sobre els bns corporals, fins i tot si es realitzen mitjanant la cessi