competències bàsiques 2
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
Núria Alart, 2009
ÍNDEX1. Què entenem per competència?
2. De quina manera podem ensenyar i/o aprendre?
3. Quines activitats són competencials?
4. De quina manera podem avaluar?
Núria Alart, 2009
1. Què entenem per competència?
Què És la capacitat o habilitat
Per a què D’efectuar tasques o fer front a situacions diverses
De quina manera De forma eficaç
A on En un context determinat
Per mitjà de Mobilitzar actituds, habilitats i coneixements
Com Al mateix temps i de forma interrelacionada Ref: A. Zabala
Núria Alart, 2009
Què hem d’entendre per competència?
“La capacitat que tenen els alumnes de posar
en pràctica d’una manera integrada coneixements, habilitats i actituds de caire transversal que serveixen per a resoldre problemes diversos de la vida real”.
Generalitat de Catalunya 2004
Núria Alart, 2009
Per què hem de parlar de competències?
Irrupció de les TIC (internet)Canvis en l´economia globalConsolidació de sistemes democràticsCreixement exponencial del coneixementRàpida obsolescència.
Els canvis i transformacions de la societat anomenada de la informació i el coneixement com ara:
Núria Alart, 2009
Vivim en societat. Aprenem interactuant
Núria Alart, 2009
És la que mobilitza adequadament determinats coneixements, habilitats, estratègies ...
de manera integrada per resoldre eficaçment els problemes, les necessitats que li genera una
situació determinada en contextos concrets.
Té la capacitat de construir en cada situació un projecte d’acció.
Té la capacitat de comprendre, reflexionar ...
Disposa d’ uns sabers suficients,potents i eficaços i d’un saber fer.
PERSONA COMPETENT
Núria Alart, 2009
Què vol dir ser competent?
Núria Alart, 2009
Natació Ciclisme
Necessitem uns procediments (tècniques)Exercici de papallona, crol,… Exercicis d’equilibri amb cons,..
Necessitem unes habilitats ( saber fer) Coordinació, força, resistència, equilibri,
Les habilitats s’aprenen gràcies als procediments
Núria Alart, 2009
2. DE QUINA MANERA PODEM ENSENYAR I/O APRENDRE?
Núria Alart, 2009
És necessari que es treballin els continguts (llengua,
matemàtiques,….) juntament amb les emocions (reconèixer allò que senten vers als demés, a l’entorn, enfrontar-se als problemes, conflictes, a les penes, …)
L’emoció i la cognició treballen juntes
Núria Alart, 2009
Les endorfines ( endògen = interior) que segreguem són les principals responsables de multitud d’estats d’ànim = felicitat.
Hem d’intentar identificar totes aquelles situacions que les generin per a un millor aprenentatge. (J.M. Gaona)
Núria Alart, 2009
Exemple: Csikszentmihalyi (psicòleg americà) els corredors assoleixen un estat d’elevació anímica, per: 1. Tenir un objectiu com: guanyar la cursa, participar o bé acabar-la. 2. Concentrar-se al màxim. 3. Gaudir d’allò que s’està fent, admirar el paisatge, la natura, el sol, l’aire pur,… L’exercici per si sol millorarà el nostre estat d’ànim sempre que la pràctica ens sigui motivadora i ens agradi. Pot ser: el ball, salsa, hip-hop, tennis, futbol, ....
L’augment d’exercici genera efectes positius sobre la capacitat de comprendre, especialment a la facultat memorística, a la rapidesa de reacció i a l’agilitat intel·lectual. (JM Gaona)
Altres formes de produir endorfines: l’alimentació, la música, el massatge, ..
Núria Alart, 2009
No puc… no en sé ni en sabré mai… no
sóc capaç de resoldre-ho…
IMPEDIMENT PER ASSOLIR UNA COMPETÈNCIA
No entenc res,… no sé com fer-ho, no sóc
capaç de acabar-ho …
Núria Alart, 2009
MOTIVACIÓ
INTERESSOS ALUMNES = MOMENT EVOLUTIU
ENSENYAR ÉS MOTIVAR
1. Captar l’atenció de l’alumnat.
2. Fer que l’alumnat s’interessi de veritat
3. Despertar la seva curiositat
4. Aconseguir que l’alumnat quedi en condicions per poder fer feina (tant sol com en petit grup cooperatiu)
MOTIVAR és inspirar interès per la matèria i/o treball a fer.
Núria Alart, 2009
Com podem motivar a l’alumnat per l’aprenentatge?
Quines estratègies utilitza?
DOCENT
MOTIVACIÓ
ALUMNAT
Quines habilitats utilitza?
A L’ALUMNAT S’HAN DE POTENCIAR:
1. Tasques variades: treball per projectes
2. Presa de decisions: propicia la maduresa i la responsabilitat
3. Reconeixement de l’esforç: recompensant-lo
4. Agrupaments flexibles i heterogenis: fomentant la cooperació
5. Fomentar l’autoavaluació: fomentant el progrès individuals.
6. Programar segons estils i ritmes d’aprenentatge: dedicar temps.Font: F. Villamarín i J. Limonero. La Motivació
Núria Alart, 2009
“Capacitat d’actuar eficaçment en situacions diverses, complexes i imprevisibles, es recolza en coneixements i també en valors, habilitats, experiència…”
EDUCACIÓ EMOCIONAL
INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL
Núria Alart, 2009
LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES PER A L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Per una prenentatge multinivell i/o multimodal
Múltiples propostes de presentació de la informació. Auditiva, visual i/o kinestèsica
Múltiples propostes de tasques
Múltiples maneres d’implicació de l’alumnat
Múltiples maneres d’avaluació
Núria Alart, 2009INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL (Goleman)
- Coneixement de les pròpies emocions- Capacitat de controlar-les.- Capacitat d’automotivar-se- Reconeixement de les emocions alienes- Control de les relacions
TEORIA DE LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES
HOWARD GARDNER
INTRAPERSONAL + INTERPERSONAL
INTEL·LIGÈNCIA
Núria Alart, 2009
MUSICAL LOGICOMATEMÀTICA LINGÜÍSTICA VISUALESPACIAL
INTRAPERSONAL CINESTÈSICACORPORAL INTERPERSONAL NATURALISTA
Sensibilitat especial pelllenguatge parlat i escrit
Capacitat de produir iapreciar ritmes, tons,timbres…
Capacitat de reconèixeri manipular espais.
Sensibilitat als patronslògics o numèrics.
Capacitat de controlar els moviments corporals i de manipular objectes amb habilitat.
Capacitat d’identificació del llenguatge natural.
Capacitat d’autoestimai automotivació.
Capacitat de percebre i comprendre als altres
Núria Alart, 2009
Núria Alart, 2009
Els fonaments psicopedagògics
1. Aprenentatge per competències
2. Aplicacions didàctiques de la teoria de les IM
S’INSPIREN
Plantejaments socioconstructivistes
Vigotsky
Zona ZDP Ausubel
A. significatiu
Kilpatrick
Projectes
Decroly
C. interèsMontessori
A. actiu
Bastida; estructura temporal que ajuda a l’aprenentatge
Núria Alart, 2009
Howard Gardner
Núria Alart, 2009
Factors que intervenen en l’aprenentatge
ACTITUDS HABILITATS CONTINGUTS
INTEL·LECTIVES PROCEDIMENTALS
Capacitats mentals: depenen de les IM
Capacitats per actuar i fer
Afectivitat Motivació Interès Conceptes a
aprendre
SER PENSAR FER SABER
COMPETÈNCIA
APRENENTATGE
SOCIALS
Empatia, assertivitat
Núria Alart, 2009
Percentatges de retenció - mètode d’aprenentatge(National Training Labs., Bethel, Maine)
5 % Escoltant
10 % Llegint
20 % Audiovisual
30 % Demostrant
50 % Grups de discussió
75 % Fent
90 % Ensenyant mútuament
95 % Ensenyant i avaluant mútuament
Aprenentatge escola activa “Aprenem fent”“Escolto i oblido,veig i crec, faig i comprenc” (Confucio)
Núria Alart, 2009
Processos mentals d’ordre superior
Identificar Coneixement Enumerar
Classificar Comprensió Explicar
Calcular Aplicació Usar
Compara Anàlisi Elegir
Crear Síntesi Contrastar
AvaluacióJustificar
Taxonomia de Bloom
Competències Bàsiques
Prendre decisions
Núria Alart, 2009
El nou currículum tracta de donar resposta als nous reptes que l´educació té plantejats en el marc del segle XXI
Un currículum per a l’adquisició de les competències bàsiques
Alumnes del segle XXI, docents del segle XX i centres pensats al segle XIX.
Disseny del nou currículum
S’entén per competència la capacitat d’utilitzar coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents
sabers
Currículum: S’entén per currículum el conjuntde competències bàsiques, objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació.
Núria Alart, 2009
COMPETÈNCIES TRANSVERSALS COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES PER
CONVIURE I HABITAR EL MÓN
•COMPETÈN
CIES
COMUNICA
TIVES
1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual
2. Competències artística i audiovisual
7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic•COMPETÈN
CIES
METODOLÒGIQUES
3. Tractament de la informació i competència digital
4. Competència matemàtica 8. Competència social i ciutadana
5. Competència d’aprendre a aprendre
•COMPETÈN
CIES PERSONALS
6. Competències d’autonomia i iniciativa personal
Ref: Roser Canals
Núria Alart, 2009
Les CCBB es basen en:
Integració dels continguts
Enfocament globalitzador
Renovació metodològica
Competències docents
Sistema d’avaluació
Núria Alart, 2009
Contingut de socials:Elaboració i interpretació en petit grup cooperatiu de mapes, utilitzant diversos sistemes de representació (maqueta, plànol, planisferi,.. ), i les TIC, demostrant habilitats socials de convivència respecte i tolerància.
Contingut de llengua:Creació d’un mapa mental sobre les botigues a Catalunya, en petit grup cooperatiu, observant les mormes de convivència bàsiques: respecte, tolerància, companyonia,….
Integració dels continguts
Núria Alart, 2009
Enfocament globalitzador
Les CCBB han d’exercir una funció interdisciplinar dels seus components
http://www.xtec.cat/~nalart/moltesmescoses/fem%20anuncis/index.htm
WEBQUEST: Fem anuncis de llaminadures. Guió, temporització, representació, logo, melodia, residus, autoavaluació, empatia en l’anunci.
Núria Alart, 2009
Renovació metodològica
Treball individual
Transmissió i reproducció del
coneixement
Contestar
Escoltar
Copiar
Ref: R.Canals
Núria Alart, 2009
Discutir
Treball cooperatiuPreguntar
Parlar
Reconstrucció compartida del
coneixement
Núria Alart, 2009
Competències docents
Treball en grup
Dominar les noves eines de gestió del coneixement.
Posar en pràctica les TIC.
Aprendre a agafar d’aquí i d’allà i construir noves maneres d’ensenyar.
A fer un alumnat competent:“Tenir eines per actuar davant una situació”
Planificar en xarxa. Ex: Projecte Espurna.
Conèixer l’alumnat per orientar-lo: personalment, acadèmicament i
professionalment. Cal conèixer les diferents intel·ligències.
Núria Alart, 2009
EL CONTEXT A LES CCBBSituacions més o menys problemàtiques que poden ser objecte d’estudi i que generen preguntes o problemes que es poden contestar o resoldre dins d’una matèria del currículum. Exemples: Fem un telenotícies: llengües, ciències, matemàtiques, música,...
El context és el centre del treball a l’aula: és el “títol de
la unitat d’estudi ”, és la resposta a la pregunta “què
estem estudiant?” Què volem estudia? Per què?
El context forma part de l’educació de l’alumne. Tot gira
al seu voltant.
El context esdevé un punt d’ancoratge (lligam) del
contingut disciplinar. Globalment.
El context passarà a formar part de la història comuna
de la classe i permetrà fer-hi referència en fases
posteriors.
No n’hi ha prou amb el treball de la construcció justificada
dels continguts: cal sistematitzar les tècniques i els
procediments.
Canvi climàtic al nostre entorn proper
Ref: Departament d’Educació 2009
Núria Alart, 2009
Connecten els continguts amb la realitat.
Comporten aplicar el coneixement per interpretar i comprendre la realitat que ens envolta.
Requereixen aplicar els coneixements i no pas “recitar-los”.
Connecten de forma transversal diferents blocs de continguts.
Van més enllà de la competència específica que s’hi treballi.
Reals
Els continguts ha de ser: Rellevants
Coherents
Per què són útils els contextos per treballar i avaluar competències?
Núria Alart, 2009
Implicacions metodològiques
La verbalització: indispensable per fer emergir les representacions que l’alumnat es fa i per incidir en el seu desenvolupament.
La discussió i el treball en petit grup i en el grup classe.
L’experimentació i el treball pràctic.
L’ús de materials escrits adequats per orientar i organitzar el treball.
Treball interdisciplinari. La relació amb d’altres àrees.
Gestió adequada del possible canvi del contracte didàctic.Ref: Departament d’Educació 2009
Núria Alart, 2009
Criteris per a la selecció de contextos 1) L’experiència didàctica.
• La pròpia i la dels altres• Hi ha materials escrits i
experimentats?
2) Criteri epistemològic.
•Necessitat autèntica dels continguts.•Consciència de quins són o han de ser els continguts fonamentals.
3) L’interès de l’alumnat.
– Interessos induïts
– Interessos immediats
– Interessos profunds
4) El grau de dificultat.
Adequació dels problemes i qüestions que genera el context i els continguts a l’edat i els coneixements previs de l’alumnat.
5) Recursos i metodologies implicades.
– Possibilitat de treballs pràctics oexperimentals, ús de les TIC...
– Possibilitat de treball en grup, ...
6) Riquesa i densitat dels continguts implicats.
Quantitat i qualitat dels continguts en relació a la despesa de temps.
7) La interdisciplinarietat.
A quines àrees disciplinaries correspon el context?
8) La significació cultural, històrica, ideològica.
No hi ha temes neutres. Ref: Departament d’Educació
Núria Alart, 2009
Quines activitats són competencials?
WEBQUEST: Fem un telenotíces
CACERES DEL TRESOR: Valors
PBL (Aprenentatge basat en problemes): Ens visiten els nostres cosins i volen conèixer Catalunya
PROJECTES a l’AA: Sant Jordi
Núria Alart, 2009
PBL: Ens visiten els nostres cosins i volen conèixer Catalunyahttp://www.slideshare.net/nalart/pbl-visita-cosins-catalunya
Plantejament del problema.
Identificació de coneixements previs, necessitats, recursos i accions que calen per resoldre el problema,
Organització del procés
Planificació de les fases i seqüenciació de les accions.
Desenvolupament i regulació del procés per trobar respostes o explicacions (realització de les accions, localització i selecció de la informació)
Formulació d’una resposta. Justificació (ús de la informació, aplicació del coneixement)
Núria Alart, 2009
PBL: Ens visiten els nostres cosins i volen conèixer Catalunyahttp://www.slideshare.net/nalart/pbl-visita-cosins-catalunya
El valor d’aquesta estratègia està en què reprodueix els passos que se segueixen en processos d’aprenentatge informal, aquelles que realitzem tots nosaltres quan aprenem autònomament al marge de l’escola
Els coneixements s’adquireixren al llarg del procés de resolució del problema i prenen sentit en el context de l’activitat que es realitza
Núria Alart, 2009
4. De quina manera podem avaluar?
Avaluar per aprendre (avaluació com a part integral del procés d’ensenyament-aprenentatge):
Contínua i global, plantejada a partir de situacions “noves” on calgui transferir coneixementsConstatarà els avenços de l'alumnat i en detectarà les dificultats (l’error com a ocasió d’aprenentatge)Caràcter formatiu, regulador i orientador del procés educatiu Els referents seran l'assoliment de les competències bàsiques i els criteris d’avaluació de les àrees
Núria Alart, 2009
MÈTODES D’AVALUACIÓ AUTENTICA
Observació del professor/aElaboració de projectesExperimentsDemostracionsProductes escritsRecerquesDebats Revisió i discusió de documentsObservació directa de l’aplicació dels coneixementsValoració del treball fetAutoavaluacióRúbrica d’avaluacióExamen oralValoració del dossierPortfoli
Núria Alart, 2009
AVALUACIÓ COMPETENT
L’alumnat ha de elaborar una resposta o un producte que demostri el seu coneixement i les seves habilitats. Avaluar allò que poden fer. No allò que saben
Núria Alart, 2009
QUÈ CAL FER???• Partir de situacions-
problema que simulen contextos reals.
Exemple: Les WebQuest proposen situacions de la vida real. Debats, còmics, anuncis publicitaris, telenotícies, emissora radiofònica, revistes, blocs, filmacions, presentacions, investigacions,
• Canviar l’avaluació
Exemples:Apunts de classe.Dossier de treball.AutoavaluacionsDiaris de classe.Observacions.Rúbriques.Portfoli ….
Núria Alart, 2009
FONTS EMPRADESALART, N: (2004) L’evolució d’un hort al llarg d’un any al Baix Llobregat. Col·lecció Pau Vila.(UB)ALART, N: (2008) Aprenent amb totes les intel·ligències. WebQuest-Internet a l’Aula d’Acollida: una experiència d’èxit.Edu21ALART,N I RUAIX, J: (2008): Recursos TIC per a la tutoria en l’educació secundària: una visió pràctica a partir de la multiplicitat d’intel·ligències dels alumnes. UOC ALART, N: www.xtec.cat/~nalartALART, N: presentacions: http://www.slideshare.net/nalartALART, N: vídeos: http://www.youtube.com/nuriaalartCANALS, R: Desplegament del curriculum per competències. 2008GARDNER, H:(2005) Las cinco mentes del futuro. Paidós. MONEREO, C: Competències i els nous currículums. 2008SANMARTÍ, N : Què comporta aplicar un currículum orientat al desenvolupament de competències. 2008ZABALA, A i ARNAU, L: Cómo aprender y enseñar competències. Graó. Barcelona. 2007