columna oberta catorzè

Columna Oberta

NÚMERO 14, ABRIL 2014

-ÀLVAR ALONSO

GM COMENTA UNA

MOLT BONA PARTIDA D E L A L L I G A

CATALANA!

-SENTIT I BONIC

H O M E N A T G E D E

JORDI MORCILLO AL

CECOB!

- I 105 PÀGINES

DE LES SECCIONS,

L’ENTRETENIMENT I

ESCACS DE SEMPRE!

BENVINGUTS A

COLUMNA OBERTA!!!

Columna 2 Oberta

Sumari

Director & Editor: Marc López Forn.

Perspectiva: Guillem Subirachs Mancebo.

Col·laboradors: Club d’escacs Sant Martí, Club d’escacs Tres Peons, Club d’escacs Peona i Peó, Cata-

lunya Escacs Club, Foment Martinenc, Laura Capellades, MF Josué Expósito, Joan Regidor, Víctor Co-llell, Enric Garcia, Guillem Subirachs, MK Joan Xancó, Gabriel Beaskoa, MF Víctor Lillo, GM Àlvar Alon-so, Jordi Morcillo, Peón de Rey i Ajedrez con humor.

Contacte: [email protected]

Editorial 3

Club d’escacs Sant Martí 4-7

Foment Martinenc 8-9

Cartes des del Tres Peons 10-15

Catalunya Escacs Club 16-21

Rabiosa Actualitat de Peona i Peó 22-25

Gràcies 26-27

Publicitat + Calendari Kaypi 28-29

Divisió d’Honor 30-39

La Pedrera 40-56

Acudit 57

Rabiosa Actualitat 58-61

Publicitat i Concurs PDR 62-65

Problemes amb... 66-67

Una visita als clàssics 68-75

Unquarts de segle d’escacs a CCOO 76-86

Teoria de ràpides 87-104

Contra 105

Columna 3 Oberta

Editorial

Benvolguts lectors, hem fet rècord de pàgines, 105 pàgines d’actualitat, curiositats, partides, i tot el que se’ns acut i el temps ens permet relacionar amb els escacs, per a que al llarg del mes aneu gaudint amb la lectura. Sabem que més important que la quantitat és la qualitat, però si s’uneixen les dues coses ja podem dir el: “apaga y vámonos”. Columna Oberta té la sort de que els col·laboradors donen el millor de sí mes rere mes d’una manera generosa per a poder tirar aquest projecte endavant. Els felicito a tots i els dono les gràcies de tot cor. Entrant en matèria, la foto de portada és per a l’aspirant al títol de campió del món d’escacs, després d’un torneig de candidats bastant plàcid per a ell. La il·lustració és cortesia de WadaLupe i els seus magnífics treballs “d’Ajedrez con Humor”. Són genials. Es repeteix final però amb els rols canviats. Esperem que sigui més trepidant que la final anterior, segur que sí per què el Tigre sembla que torna amb molta força! A part de totes les clàssiques seccions, en aquest número trobareu una parti-da comentada pel Gran Mestre Àlvar Alonso! És d’aquesta mateix Lliga Catala-na, no us la perdeu! Perdoneu pel retard. Moltes gràcies Salutacions cordials.

Marc López Forn.

Columna 4 Oberta

Club d’escacs Sant Martí

Ricard Llerins El Club d'Escacs Sant Martí està participant en el Torneig Escolar per Equips del Barcelonès amb diversos equips.

A la categoria sots-18, amb equips de tres jugadors, hem fet un equip mixta aportant nosaltres el David Poyato i el David Peña, mentre que el Tres peons aporta el Campió del Barcelonès sots-16, el Xavier Martínez Pla. Dels 8 equips participants, sortíem en cinquè lloc del ranking inicial. Després de jugades tres rondes a la seu de la Federació anem quarts amb una victòria i dos derrotes, amb 5 punts de 9 possibles.

A la categoria sots-12, de quatre jugadors, l'equip del Sant Martí, format per Álex Bes, Noemí Martínez i Maria Granel, només s'han jugat dos rondes. El nostre equip estava al ranking inicial en la posició 10, dels 20 equips partici-pants. De moment porta un encontre guanyat i una altre empatat, amb 5 punts de les 8 partides jugades.

A la categoria sots-10, de quatre jugadors, ens representen Jordan Medina, Egoitz Barrachina, André Mafuta, Cristian Riera i Sergi Lara. Anem últims del 21 equips participants, mentre que al ranking inicial estàvem en 11è lloc. En aquesta categoria també tenim un equip mixta amb l'Escola Palcam, on cada entitat aporta dos jugadors. L'equip està format per Martí i Eric Martorell, de 7 anys, Adrià Trullén i Pau Heras. Aquest equip sortia en el lloc 20 inicialment, i està en sisè lloc, amb dos victòries i 6 punts de 8 possibles.

Columna 5 Oberta


Respecte el III Torneig Clàssic Sant Martí 2014, es va jugar del 16 de gener al

13 de març, els dijous a les 19:15h. a la sala d'actes del centre cívic Sant Martí.

Van participar 89 jugadors, jugant les 9 rondes de la competició. El guanyador

va ser el MF Arian González Pérez amb 7 punts, qui sorprenentment va dema-

nar un bye a la darrera ronda, encara que va venir a l'entrega de premis, un

cop acabada aquesta. Va quedar empatat a 7 punts amb el campió el MC olotí

Joan Triadú, qui no va començar la competició gaire bé, i va fer una gran re-

muntada. Tercer va quedar el MF del Peona i peó Marc Capellades, amb 6,5

punts. Cristian Barceló en sisè lloc, també amb 6,5 punts, va quedar el millor

en el tram 2001-2150. El segon d'aquest tram ha estat el local Norberto More-

no Pérez, novè amb 6 punts. Al tram 1850-2000 ha quedat primer el local Mi-

guel Ángel Jodar, 19 amb 5,5 punts, empatat a punts però amb pitjor desem-

pat que el José Emilio Martínez, del Sant Josep, segon del tram. Primer del

tram fins a 1850 ha quedat Filho Milton de Figueiredo de l'Ideal Clavé, dotzè a

la classificació final amb 6 punts, mentre que el local Iñaki Permanyer ha que-

dat segon del tram, quedant en el lloc 34 amb 5 punts. S'han penjat al Chess-

results 90 partides del torneig.

Respecte el Campionat de Catalunya per Equips de 2014, el primer equip del

Sant Martí ha asolit el millor lloc de tots els temps, donat que hem quedat se-

gons del grup II de Primera divisió, amb 7 punts. Vam tenir opcions de quedar

Campions del grup, però vam perdre amb el Mollet la darrera ronda, i aquest

equip, al qual felicitem, ha pujat a la màxima categoria després d'asolir 8,5

punts. D'aquesta manera el 4 i 11 de maig haurem de lluitar amb el segon de

l'altre grup, el Catalunya, per la plaça d'ascens que resta. L'equip B també ha

quedat segon del grup I de la categoria Preferent, després de fer 6 punts, però

no puja per que només ho fa l'Aragonés, qui ha guanyat tots els encontres.

L'equip C ha quedat tercer del grup I de Primera Territorial amb 6,5 punts,

Columna 6 Oberta


grup on ha pujat el Canet A guanyant tots els encontres. L'equip D ha quedat

quart del grup VI de Primera territorial amb 5 punts, grup en que ha pujat l'e-

quip del Molí nou de Sant Boi, amb 8 punts. L'equip E al grup VIII de Primera

territorial, és l'únic que ha baixat de categoria, donat que no ha aconseguit

puntuar. Ha dominat aquet grup El Prat amb 8 punts. L'equip F al grup VII de

Segona Territorial, ha fet 5,5 punts, quedant en el quart lloc. Ha dominat

aquest grup el Tres peons F amb 7 punts. L'equip G al grup I de Segona territo-

rial, només ha fet 2,5 punts, i encara que ha quedat novè del grup, manté la

categoria. En aquest grup ha fet 9 de 9 el Llavaneres. Finalment al grup III de

Tercera territorial l'equip H ha quedat en quart lloc amb 17 punts. Ha pujat de

categoria l'Once B amb 30 punts.

Cal dir que sembla que el Sant Martí ha estat l'equip de la competició que més

jugadors movia per setmana, ja que en necessitava 60 per omplir els 8 equips.

D'aquesta manera han jugat 531 partides, amb només una incompareixença

nostra, per que un equip va descansar una ronda.

Columna 7 Oberta


El millor percentatge ha estat per l'Andrés Rojas Fernández amb 8 punts de 9

partides. L'han seguit el Sergi González amb 7,5 de 9, Miquel Fernández-Díaz i

Joaquim Pujal 7 de 9 i Francisco Núñez, Pablo Castillo, Carlos Fuentes i Fernan-

do Poyato amb 6,5 de 9. Els 6 de 9 de l'Òscar Ruiz al primer tauler del primer

equip, tampoc estan gens malament.

33 jugadors del Club d'Escacs Sant Martí van jugar totes les rondes del Per

Equips, mentre que 7 van jugar només vuit rondes.

Les fotos són amabilitat del Roger Salvo.

Columna 8 Oberta

Foment Martinenc

Oriol Masip

Des de el Foment Martinenc us animem a participar en el torneig Actiu de se-mi-rapides d’aquest diumenge 6 d’abril, en aquests moments més de 40 ins-crits, jugadors de tots els nivells per no perdre el ritme després del Campionat de Catalunya. A partir del 26 d’abril comença el Memorial Josep Paredes Foment Martinenc a més a més de tenir un comentarista (titulat internacional), hi hauran nove-tats i sorpreses destacades!

Per a més informació:

http://www.fomentmartinenc.org/wp-foment/seccions/escacs/

Columna 9 Oberta

Foment Martinenc

Columna 10 Oberta

Cartes des del Tres Peons

Benvolguts amics: Aquest mes de març ha marcat una nova fita en la ja llarga trajectòria del Tres Peons, s’ha aconseguit que tinguem quatre competicions cada setmana. Els dilluns l’Obert Vila de Gracia per majors de 55 anys que en la seva primera edi-ció ha estat un èxit de participació amb 60 inscrits. Potser el factor positiu hagi estat l’horari, començar a dos quarts de sis permet fer la migdiada, -una activi-tat molt apreciada i recomanada pels professionals de la salut-, i ser a casa a l’hora de sopar amb l’alegria de la victòria, el consol de les taules, o el “rosco”, que si més no, pot servir per acompanyar la vianda. També pot haver ajudat el fet de disposar d’ascensor que deixa als jugadors dins mateix de la sala de joc, aquesta facilitat es molt important atesa la longevitat esportiva de molts esca-quistes, com en Joan Segura (a la fotografia) , que amb 85 anys i mig, segueix en actiu, traspuant vitalitat i passió pels escacs. Si en Joan es el número 1 dels jugadors ordenats per edat, si ho fem per Elo, el primer es en Miguel Serrano Pertiñez, que per fer valdre el seu lideratge teòric haurà de resistir els embats d’altres forts jugadors , començat per en Ricard Brusi i en Jordi Sainz que tam-bé passen dels 2200 punts d’Elo, o en Joan Franquet i Josep Monedero, llegen-des dels escacs catalans i ex campions de veterans de Catalunya.

Joan Galceran

Columna 11 Oberta

Els dimecres, a un quart de vuit, acollim els noranta-quatre participants de l’Obert Tupinambà, que dividits en dos grups lluitaran per endur-se’n al seu Elo tots els punts que puguin arrabassar als seus rivals. Els divendres varen començar amb la ronda final de l’Obert Tres Peons, que va guanyar el GM Miguel Muñoz en el grup A i la nostra jugadora Jessica Moysen en el grup B, i a continuació cada divendres a dos quarts de deu, s’està jugant el social d’escacs actius

I els diumenges a dos quarts de deu del matí (els dissabtes a la tarda pel pri-

mer equip) hem tingut el batibull engrescador de la Lliga catalana, que ha aca-

bat per tots (excepte el primer equip) amb un balanç molt positiu, que en re-

sum es: tots els equips mantenen la categoria llevat de l’equip F que s’ha pro-

clamat campió del seu grup de segona provincial i puja a primera. Escrit el re-

sum anem al detall:

L’equip A capitanejat per en Dani Leiro (a la fotografia) va passar moltes angu-

nies a la primera fase. Després de perdre partits amb equips superiors per la

mínima i en alguns casos sense poder materialitzar clara avantatge amb algu-

na partida decisiva, quan es va enfrontar amb equips teòricament més fluixos

tampoc va aconseguir guanyar, i així amb dos empats

contra Reus i Sitges, -un escàs bagatge de 1 punt-, varen

presentar-se per jugar la segona fase que decidirà els

tres equips que tornaran el proper any a la primera Divi-

sió. Aquí les coses, fins a dia d’avui han anat molt millor i

s’ha guanyat al Peona i Peó i al Foment, si pot aconseguir

-se la victòria enfront del proper rival que ens visita que

es el Lleida, podrem anar tranquil·lament a Andorra a la

darrera ronda tenint ja garantida la permanència.


Columna 12 Oberta


L’equip B que l’any passat havia perdut la Segona Divisió,

l’ha recuperada gracies a la renúncia del Bellvitge i al fet

de ser el millor equip que havia baixat. Així dons ha tor-

nat a competir en aquesta difícil categoria i ha aconseguit

mantenir-la tot i que s’ha hagut de lluitar fins el darrer

partit en el que la victòria enfront el Foment B, els va ha-

bilitar definitivament . Aquest any l’equip B estrenava ca-

pità, en Jordi Corominas ( a la fotografia) i alguns juga-

dors incorporats al club recentmenet, com els dos pri-

mers taulers; Miquel Angel Riera, Jordi Sainz, i Roberto

Castellanos que a més de jugar està fent molt bona tasca

a la nostra escola d’escacs.

En Josep Maria Tey ( a la fotografia) es el capità del “C” que tenia la feixuga

tasca de consolidar-se a preferent, categoria en la que debutava l’equip aquest

any , quan semblava que ja tenia encarrilat l’objectiu , una inesperada derrota

a la penúltima ronda amb el Sant Andreu “C” el va deixar amb l’obligació d’e-

mpatar com a mínim a la ronda final, però no va ser un empat sinó una àmplia

victòria contra el Sant Martí “B” el que li va assegurar la permanència.

Columna 13 Oberta

L’equip “D” va ser líder fins a la penúltima jornada, en

la que no es va poder superar al Cornellà “B” i com a

conseqüència, La Lira “B” que anava mig punt darrera

va ocupar el liderat. La seva i la nostra victòria a la ron-

da final no varen alterar la classificació, i el D s’ha que-

dat en segon lloc, a mig punt d’aconseguir l’ascens a

Preferent. Jaume Sanfeliu (a la fotografia) va tenir a les

seves ordres un equip molt compacte amb dues sòlides

incorporacions al club, l’Alex Caparrós i la Jessica Moy-

sen.

Fernando Rodríguez , el capità del “E” ( a la fotografia) traspua optimisme

i això li permet impregnar als seus jugadors d’un esperit de lluita incansable

que s’ha convertit en una còmoda permanència a primera categoria, que és

una cosa molt seria per un cinquè equip de qualsevol club.


Columna 14 Oberta


La campanya del “F” a segona categoria ha estat impressionant, a la setena

ronda sumava els set punts jugats, era líder, i encara que mancaven dues ron-

des per acabar el torneig, tenia la primera plaça garantida i la voluntat dels

seus jugadors de participar a la final catalana de segona. Els nois d’en Miquel

González (a la fotografia) han fet possible que a la propera temporada el Tres

Peons tingui tres equips a primera.

A més del “F”, a segona categoria teníem els equips “G” i el “H”, els dos amb el repte de mantenir-s’hi , repte que han aconseguit tot i que patint fins a la darrera jornada. Però tancant amb dues victòries la temporada, els dos equips es mantenen, que no es poc mèrit pel setè i vuitè equip del club. Els seus capitans Antoni Esteve i Eduard Zamora (a la fotografia) irradiaven satisfacció per allò del que “be està el que be acaba”

Columna 15 Oberta

I parlant d’acabar , l’equip “I” tanca la llista dels nostres

representants, en Francesc Calvet (a la fotografia) s’ha

encarregat de conduir un equip de gent molt jove que

comencen a foguejar-se amb els escacs de competició ,

en aquest, com en els altres equips el més important,

molt més important que el resultat aconseguit, es que

els jugadors s’ho passin be, que gaudeixin dels escacs i

del sentiment de formar part d’un projecte comú que

es un equip. Si això es compleix, està garantida la conti-

nuïtat.

Encara que al primer equip li quedin dues rondes per jugar, el diumenge 23 de març, vàrem fer el tradicional dinar de comiat del Campionat de Catalunya, i, per l’ambient que s’hi va respirar, em sembla que afortunadament, el proper any tornarem a presentar molts equips formats per un munt de jugadors i ju-gadores amb ganes de passar-s’ho be i situar el seu conjunt el més amunt que sigui possible. Desitjo que tots els qui teniu l’amabilitat de llegir aquestes ratlles hàgiu pogut passar-ho tant be com nosaltres aquests nou diumenges d’hivern .

Salutacions cordials Joan Galceran


Columna 16 Oberta

Catalunya Escacs Club

Actualitat del Catalunya Escacs Club

Una març memorable La fase regular dels equips ha acabat completant-se un mes de març exitós, sobretot si tenim en compte que a finals de febrer la situació de l’equip A era més per pensar en permanència que no en ascens, i a la resta d’equips encara quedaven quatre rondes per fer els deures. Finalment, l’equip A jugarà el playoff d’ascens a Divisió d’Honor, l’equip B puja a Segona Catalana i la resta d’equips compleixen els objectius de permanència amb molta sobrietat. Els nostres taulers, 44, han estat alineats totes les ron-des, ja que als nostres grups no hi havia vacants d’equip, i han jugat 391 parti-des de 396 possibles: quatre vacants en taulers contraris i només una incom-pareixença nostra, per descuit. Un balanç satisfactori. A continuació farem l’-1x1 de cada equip.

Primera Divisió. El Catalunya A truca a la porta del cel Si deixàvem el mes de març en “stand by”, amb uns mediocres 2,5 de 5, l’equip ha fet la revifalla que potser ni nosaltres esperàvem i amb 4 victòries en les quatre últimes rondes (totes elles per cert força clares) s’ha situat en posició de playoff a Divisió d’Honor. Necessitàvem, ni més ni menys, que guanyar el Terrassa, Cerdanyola B, Sant Feliu i Olot i esperar que Terrassa o Catalònia per-dessin algun matx. I així ha succeït: el Catalònia ha cedit el liderat després de manar durant tota la Lliga en l’última ronda, facilitant l’ascens del Terrassa i donant-los la segona plaça i bitllet per al playoff, que jugarem el 4 i 11 de maig contra el Sant Martí.

Jordi Morcillo

Columna 17 Oberta


Estadístiques de l’equip 9 matxos disputats: 6 victòries, 1 empat i 2 derrotes. 55,5 punts a favor i 34,5 en contra 1. Jordi Amigó (2345): 2,5/9. No ha estat el seu any: el primer tauler no li ve gran (l’any passat ho va demostrar), però sí que li ha faltat rematar posicions prometedores o com a mínim dinàmiques. Porta tres anys defensant el núme-ro 1 i sempre ha estat un exemple de compromís amb el grup. 2. Joan Canal (2321): 6,5/9. El fort MC tornava al club onze anys després, acu-mulant enmig una llarga experiència a Divisió d’Honor amb el Terrassa. Una puntuació com la seva al segon tauler dóna molta consistència a l’equip. I a més, ha sabut capgirar partides en moments clau. 3. Hermes Dalo (2314): 4,5/9. El jove CM veneçolà ha donat mostres del seu talent, però en moments li ha faltat constància i frescor. No obstant, els seus 18 anys i les bones maneres són un gran auguri. A més, fa una pinya encomia-ble amb el grup.

Columna 18 Oberta


4. Felipe Vera (2314): 4,5/8. Sempre puntua per sobre del 50% i això és una garantia. Malgrat algunes taules molt ràpides, des que és a l’equip és respon-sable del salt de qualitat com a grup. Esperem que la seva futura paternitat no el privi de seguir participant la temporada que ve. 5. Sergio Ballesteros (2300): 6/9. Molt bon torneig el del MC ex-Bellvitge, que només ha patit una derrota i s’ha demostrat com un gran fitxatge, que ens ha donat més consistència encara, ja que ha fet baixar alguns taulers i a més pun-tuant molt bé. 6. Rubén Martín (2298): 6,5/9. Qui li havia de dir al primer tauler durant molts anys que en poc temps, sense baixar massa elo, seria el número 6. El seu tor-neig ha estat de menys a més, en consonància amb l’equip. 7. Pau Juan (2290): 5,5/9. El nostre juvenil d’or, ara ja MC, va començar amb la tònica de l’any passat, amb un munt de taules i sense guanyar. Va haver d’e-sperar a la setena ronda, però a partir de llavors tres victòries consecutives. El seu fort ha estat la persistència i, si segueix així, en poc temps serà habitual dels taulers de davant. 8. Xavi Serrano (2276) 4,5/9: Ha fet un torneig força discret, cedint taules con-tra molts jugadors teòricament inferiors, però sense perdre el to de l’equip i sempre pendent del resultat del matx. Durant molts anys número 2, ara ha de veure els matxos des de darrere. 9. Jordi Morcillo (2230) 6/9: Actuació també força discreta, només maquillada amb tres victòries finals. El president i capità de l’equip fa anys que no rendeix especialment al per equips, potser degut a tasques organitzatives, o simple-ment la pèrdua de ritme competitiu. Pot ser un bon reforç per als primers tau-lers de futur equip B a Segona. 10. David Vigo (2216): 7,5/9. Pitxitxi de l’equip, només ha cedit un punt i mig, i aquests es van demostrar que estaven al sac amb una defensa correcta. Sovint s’ha beneficiat de la debilitat dels darrers taulers rivals, però en altres ocasions

Columna 19 Oberta


ha guanyat partides d’atac força ràpides i brillants. Se li nota que és el jugador més actiu de l’equip en tornejos. També han jugat Alejandro Sáez (2214, 1/1) i Jordi Solís (1792, 0,5/1). No re-cordem un a Lliga amb tant compromís, ja que només hem utilitzat 12 juga-dors.

Històric ascens de l’equip B Els qui vam defensar l’equip A entre els anys 2008 al 2010 sabem de la dificul-tat i el “pou” que resulta ser la Preferent. Si hi caus, cal suar tinta per sortir-ne. De deu equips, només en puja un i sempre et pot tocar un equip sobre-reforçat o simplement molt inspirat. En el cas del Catalunya B, el nostre segon equip venia consolidat a la categoria des de feia un parell d’anys i precisament, gràcies als reforços de l’A, s’ha anat reforçant amb gent acostumada al primer equip: Pedro Serrano, Baeza, Guer-rero, Sulleva, Pascual...eren la columna vertebral de l’equip A que el 2010 va pujar per fi a Segona i va desembussar el club a nivell esportiu

Columna 20 Oberta


Si l’A ha estat un bloc, l’equip B no ha desentonat pas. La clau de Preferent és mantenir un equip compacte: no cal grans primers taulers, però si tenir 3-4 taulers de nivell 2000 per darrere. I la sort és que, en situacions reiterades de baixes, hem pogut cobrir amb jugadors d’aquest nivell. El Catalunya B ha manat el grup en tot moment, però va viure una situació contra les cordes en la vuitena ronda, contra el segon classificat Peona i Peó B, a un punt de diferència. Una victòria o empat ens posaven a Segona, però una derrota podia fer-ho perillar especialment si era abultada. El que en molts mo-ments semblava un 2-8 va acabar sent un 4-6 que feia dependre l’equip de si mateix en el desplaçament a l’Hospitalet, tercer classificat. L’equip va treure els 6,5 punts de tauler que necessitava i va certificar un ascens històric. Sempre he pensat que la categoria on es troben els diferents equips dóna una idea del potencial esportiu i social del club. Un equip A a Primera i un B a Se-gona està a l’abast de pocs clubs, potser d’uns deu o dotze. L’equip tipus ha estat el format per Alejandro Sáez, David Martín, Pedro Serra-no, Miguel Baeza, Bernat Fuertes, Albert Pascual, Alex Reyes, Clemens Bieg, Alejandro Calderón i Marc Petit. També han intervingut Xavi Guerrero, Alex Su-lleva, Albert Sánchez, Marc Maspoch i Jose García. Destaquen les puntuacions d’Alex Reyes i Clemens Bieg, amb 8/9 i els ex-cel·lents 7/8 de Jose Miguel Baeza, que per cert va capgirar una de les partides clau (ja va sent especialista) contra el Peona i Peó C)

Catalunya C, D i E: ara permanència. En un futur... Els nostres equips “del mig”, amb possibilitats per dalt i per baix, van complir amb les expectatives de permanència, tot i que el C i el D van semblar que en algun moment podrien aspirar a més.

Columna 21 Oberta


L’equip C, a Primera Provincial, ja fa un parell d’anys que no hi passa apurs, pe-rò aquest any ha quedat en terra de ningú amb 4,5 punts. Tenint en compte l’entitat dels rivals, amb una mica més d’encert l’equip podria haver lluitat per dalt. En total 3 victòries, 3 empats i 3 derrotes. 39,5 punts a favor i 40,5 en contra. Ben bé un equip regular. El Catalunya D, a Segona Provincial, tampoc tenia un grup massa complicat per intentar pujar, més si tenim en compte que els equips que ho han aconseguit no son, a priori, més forts que el nostre. Però la irregularitat ha marcat el de-venir de l’equip, sovint amb una columna vertebral veterana. El D ha assolit 5 punts de matx, amb 5 victòries i 4 derrotes, 34 punts a favor i 26 en contra. El Catalunya E, també a Segona, es va veure beneficiat per un calendari favora-ble i va assolir els tres primers punts, si bé després només en va poder sumar un més. Amb 4 punts, 4 victòries i 5 derrotes, va sumar 27 punts a favor i 33 en contra. Un bon paper tenint en compte que sovint anava debilitat per les necessitats dels equips C i D. En aquests equips no s’ha sortit cap jugador pel que fa a percentatge. A més, molts jugadors que el tenen bo ha estat perquè han jugat només algunes ron-des, en alguns casos només les rondes com a locals. Caldria destacar el bon paper del jugador més veterà que hem alineat regularment, Luis Álvarez (75 anys), amb 5,5 de 8. I també d’un dels més joves, Magí Bernat (12 anys), amb 5,5 de 9. L’equip F, destinat a donar entrada a jugadors que porten poc temps en el món federat, tampoc ho ha fet gens malament: 4 victòries, 1 empat i 4 derrotes. 16,5 punts a favor i 19,5 en contra. A partir del 4 de maig, reprenem l’activitat de l’equip A, que intentarà pujar per primer cop a Divisió d’Honor, i l’equip B, que intentarà emular l’A de fa quatre anys guanyant el títol de Campió de Preferent.

Columna 22 Oberta

Rabiosa Actualitat, Peona i Peó

RABIOSA ACTUALITAT PEONA I PEÓ

ANÀLISI EQUIP A EQUIP LLIGA CATALANA Farem un breu resum de l'actuació dels equips del club a la Lliga Catalana 2014. EQUIP "A" Es troba en el moment que escric aquest article jugant la segona fase de la Di-visió d'Honor. Porta 2 punts en el grup de la Final "B", en una sisena posició provisional. Li queda encara jugar contra el Cerdanyola Vallès, que ja ha acon-seguit els punts necessaris per salvar-se, i també el Reus Deportiu un dels ri-vals directes de moment darrer classificat. Aquesta segona fase no ha començat bé per l'equip "A" del club; va perdre la ronda 8 contra el Tres Peons, i l'anterior dissabte també vem perdre contra el Sitges. Han estat dos matxs importants en la lluita per la salació, però encara tenim opcions d'aconseguir la permanència, s'està lluitant molt per part de tots els membres del l'equip, ho intentaran fins al final. Molta sort i ànims!.

Enric Garcia

Columna 23 Oberta


EQUIP "B" Ha realitzat una excel·lent temporada a Segona Divisió Catalana. Fins al darrer moment lluitant per aconseguir l'ascens de categoria, que finalment ha assolit l'equip del Sant Cugat. Finalment el Peona i Peó "B" ha quedat 3er classificat del seu grup amb 6 punts. Ha estat un equip molt cohesionat i organitzat de forma notable. EQUIP "C" Un altre equip del club que ha realitzat una excel·lent temporada. També fins al darrer suspir lluitant per aconseguir pujar de Preferent a Segona Divisió Ca-talana. Finalment s'ha classificat segon del seu grup amb 8 punts. La penúlti-ma ronda va guanyar al primer classificat el Catalunya B, però dos empats an-teriors i un desempat desfavorable ens han privat de l'ascens de categoria. De tota manera el compromís dels jugadors /res i el seu rendiment ha resultat destacable. EQUIP "D" Molt bona temporada d'aquest equip a Primera Provincial de Barcelona. Final-ment classificat tercer del grup amb 6 punts. A les primeres rondes lluitava per l'ascens de categoria, però algun equip es va escapar a la general i el nostre "D" va anar realitzant alguns empats i perdent algun matx contra rival directe. Notable rendiment dels seus integrants i excel·lent predisposició per jugar. EQUIP "E" Meritòria temporada de l'equip E a Primera Provincial. Pel ranking en Elo dels seus integrants resulta força destacable que aquest equip es mogui en aquesta categoria en un grup per mitja taula o les primeres posicions. Enhorabona als seus integrants també molt predisposats a jugar. Quart classificat de grup amb 4'5 punts. EQUIP "F" Un equip molt ben cohesionat a Segona Provincial i amb un rendiment també excel·lent. Tercer classificat finalment amb 5'5 punts per aquest equip, nor-malment integrat per gent molt jove.

Columna 24 Oberta


EQUIP "G" Notable cinquena posició d'aquest equip que ha jugat la Tercera Provincial de Barcelona. Ha servit com un interessant experiència per als seus integrants, que alguns debutaven a la Lliga Catalana. EQUIPS DE PROMOCIÓ Bona temporada per als 3 equips de Promoció sub 12 que han participat a la Lliga Catalana. L'equip "A" s'ha classificat per la Final Four quedant en una des-tacada primera posició de grup. Enhorabona per al rendiment d'aquest equip i molta sort per la final. A la fotografia veïem alguns dels seus integrants en un dels matxs.

També els equips B i C han realitzat una notable temporada, i han adquirit for-ça experiència.

LA CANTERA DEL CLUB Com sempre la pedrera del club està molt activa a campionats. Actualment s'està jugant al Casinet d'Hostafrancs el Campionat Per Equips Per Edats del Barcelonès. Hi ha varis equips del club que participen.

També aviat tindrà lloc el Campionat de Catalunya Individual Per Edats a Vila-

seca. Hi ha varis jugadors/res del club que participaran. Molta sort a tothom!.

Columna 25 Oberta


APARICIONS A LA RADIO El passat dissabte dia 22 de Març pel matí van intervenir el Pep Melendres i jo mateix, Enric Garcia, al programa de radio "Cooltura Escacs" de l'emisora "Cooltura FM". Vem estar acompanyats per Pepo Viñas i Richard Guerrero (presentadors), Ale-jandro Melchor (organitzador de l'Open de La Pobla de Lillet) i Pere Reginaldo (president del SCC Sabadell). Es va parlar del club Peona i Peó, el Blog Rabiosa Actualitat de l'Enric, els es-cacs i la participació femenina, els escacs base catalans, i l'actualitat de la Lliga Catalana. El programa es pot escoltar aquí. h t t p : / / w w w. i v o ox . c o m / c o o l t u ra - a j e d re z - 6 - 2 2 - 0 3 - 1 4 - a u d i o s -mp3_rf_2947999_1.html També a Radio Ripollet, al programa "L'Hora dels Escacs" que presenta l'Eloi Serrano, vaig intervenir parlant del club, el Blog, Columna Oberta, els monitors catalans i l'actualitat de la Lliga Catalana. El programa es pot escoltar aquí. http://www.ripolletradio.cat/2014/03/13/lhora-dels-escacs-13032014/

Columna 26 Oberta

Gràcies

Club d’escacs Sant Martí Direcció: C/ Selva de Mar 213-229 , Barcelona Pàgina web: www.cesantmarti.com Correu electrònic: [email protected]

Unió Escaquista del Foment Martinenc Direcció: Provença 591-593, Barcelona Pàgina web: www.fomentmartinenc.org Correu electrònic: [email protected]

Tres Peons Club d’Escacs Direcció: C/ Ros de Olano 9, Barcelona Pàgina web: www.trespeons.com Correu electrònic: [email protected]

http://www.cesantmarti.com/

mailto:[email protected]

http://www.fomentmartinenc.org/


http://www.catalunyaescacs.com/

Columna 27 Oberta

Gràcies

Catalunya Escacs Club Direcció: Rector Triado, 53 . Barcelona Pàgina web: www.catalunyaescacs.com Correu electrònic: [email protected],

Peona i Peó Club d’Escacs Direcció: Plaça Salvador Riera 2, Barcelona Pàgina web: www.peonaipeo.com Correu electrònic: [email protected]




Columna 28 Oberta

De moment l’únic color disponible de samarreta és el blanc en les talles S, M, L, XL,

XXL, XXXL.

I si vols una samarreta amb un tauler d’escacs amb una posició concreta te la fem

personalitzada!

Per fer la demanda envieu un e-mail a [email protected]

Aconsegueix la teva samarreta amb motius escaquís-

tics!! Escolleix un d’aquests dissenys i te l’estampem!!

Columna 29 Oberta

Kaypi

Columna 30 Oberta

Divisió d’Honor

{Aquesta ronda era una de les claus, ja que l'Esco-la era un dels rivals més forts de la fase prèvia juntament amb el Sant Josep} 1. Nf3 c5 2. c4 Nc6 3. Nc3 Nf6 4. g3 d5 {Aquest esquema té fama de ser una bona resposta a l'ordre blanc, a més em permet gaudir de la iniciativa} 5. cxd5 Nxd5 6. Bg2

GM Àlvar Alonso

Columna 31 Oberta

Divisió d’Honor

(6. d4!? {Un intent del blanc de contrarestar el centre negre, però tant} Nxc3 ({com} 6... cxd4 7. Nxd4 Nxd4 8. Qxd4 Nxc3 9. Qxc3 (9. Qxd8+ Kxd8 10. bxc3 e5= 9... Bd7= Donen una bon joc al negre}) 7. bxc3 g6 {Si es vol intentar gua-nyar pot ser una elecció més encertada}) 6... g6 7. d3 {Un pla típic, que també es fa amb negres, és fer d3 (d6) abans que l'altre fagi Ag7 (Ag2) llavors poder fer Ad2, ja que si es vol fer més tard serà dificultós per la pressió a c3} (7. O-O Bg7 8. Nxd5 {És potser el problema d'aquesta variant, ja que el negre no podrà fer gaire res contra les simplificacions que venen a continuació. Poso com exemple una partida meva de l'any passat, si ve et ga-ranteix igualtat, pot ser difícil intentar guanyar} (8. Ng5!? {Una idea semblant a la partida, però en aquest cas més adequada} e6 9. Nxd5 exd5 10. Nh3 Bxh3!? 11. Bxh3 O-O = {I tot i la parella d'alfils, l'espai del que disposa el negre equili-bra la partida}) 8... Qxd5 9. d3 O-O 10. Be3 Bd7 11. Nd4 Qd6 12. Nxc6 Bxc6 13. Bxc6 Qxc6 14. Rc1 Qe6= 15. Rxc5 Qxa2 16. b4 Rfc8 17. Ra5 Qb2 18. Rxa7 Rxa7 19. Bxa7 Qxb4 {1/2-1/2 Beltran Rueda,S-Alonso Rosell,A/Catalonia ESP 2013}) (7. Qb3!? {Un altre intent de justificar el millor desenvolupament blanc} e6 8. O-O (8. d3 Bg7 9. O-O O-O 10. Qb5 Qb6 (10... Nxc3 11. bxc3 Bxc3 12. Rb1 Qa5 13. Be3 Qxa2 14. Qxc5 Bg7 {Demostra la precissió que requereix el joc negre en aquest esquema, el blanc va obtenir bona compensació pel peó sacrificat i es va acabar imposant 1-0 Sargissian,G-Dominguez Perez,L/Linares ESP 2013}) 11. Qc4 Qb4 12. Nxd5 (12. Ne4 b6 13. Qc2 Nd4 14. Nxd4 Qxd4) 12... exd5 13. Qxd5 Be6 14. Qg5 b6 {I la rara col.locació de peces blanca compensa en part el peó sacrificat}) 8... Bg7 9. Qc4 (9. Qb5 Qb6 10. Qc4 Qb4 11. Qxb4 Ncxb4 12. a3 Nc6=) 9... b6 10. d4 cxd4 11. Nxd5 (11. Bg5 Qd7) 11... Qxd5 12. Nd2 Qxc4 13. Nxc4 Bd7 {El negre no té cap problema i més endavant s'enduria el punt sen-cer 0-1 Greenfeld, A-Meier,G/Dresden GER 2013})

Columna 32 Oberta

Divisió d’Honor

7... Bg7 8. Bd2 O-O 9. Ng5!? {El blanc intenta aprofitar que el negre no ha consolidat la posició al centre i fa un atac interessant al flanc de rei} (9. O-O {Seria l'ordre més normal, i aquí el negre ha d'afinar una mica} b6 (9... h6 $6 {Massa lenta, la pressió a c5 i la dia-gonal h1-a8 li portaran problemes} 10. Rc1 (10. Nxd5 Qxd5 11. Qc1!? Qh5) 10... Be6 11. Nxd5 Qxd5 12. Ng5! {Aprofitant la falta de coordinació negra} (12. Be3 Qxa2) 12... Qxa2 13. Nxe6 Qxe6 14. Rxc5+= Bxb2? 15. Bxh6+-) (9... Nc7 10. a3 {El negre està solid i el blanc haurà de fer alguna cosa al respecte} Bd7 11. Rb1 a5 12. Na4!? {Obligant a el negre a defensar-se passivament seria interes-sant pel blanc}) 10. Nxd5 Qxd5 11. Ne5 Qxe5 12. Bxc6 Bh3! {La clau que fa igualar la posició} 13. Bc3 Qd6 14. Bxa8 Bxf1 15. Bf3 {1/2-1/2 Iturrizaga,E-Lupulescu,C/Skopje MKD 2013}) 9... e6 10. h4!? {Altres jugades no semblen gaire preocupants} (10. Nxd5 exd5 11. Nh3 Bxh3 12. Bxh3 Qd6 $36 {Com s'ha comentat abans seria la continuació més natural i perfectament jugable pel negre}) (10. O-O b6 11. Nf3 Bb7 {El negre no té cap problema 1/2-1/2 Wang Yue-Nepomniachtchi,I/Beijing CHN 2013})

Columna 33 Oberta

Divisió d’Honor

10... h6!? (10... b6! {Potser era més precisa, tenint en compte que a h5 vindria h6 i g5}) 11. Nxd5? {Sembla que amb h4 h6 intercalat el blanc podrà aprofitar millor el pla, però passa tot el contrari} (11. Nge4!? {Seria l'alternativa a considerar} b6 12. Qc1 Kh7 13. h5 g5 14. Bxg5 (14. Nxg5+ hxg5 15. Bxg5 Bf6-+) 14... hxg5 15. Nxg5+ Kh8-+ {I l'atac del blanc no es veu gaire amenaçador}) 11... exd5 12. Nh3 Bg4!-+

Columna 34 Oberta

Divisió d’Honor

{Ara el blanc tindrà molts problemes per defensar e2, ja que no podrà treure l'alfil de g4 fàcilment} 13. Nf4 Re8 14. Qc1 (14. Bxd5? Rxe2+! (14... Bxe2!? {Però després de} 15. Bxf7+! Kxf7 16. Qb3+ Kf6 17. Bc3+ Nd4 18. Bxd4+ Qxd4 19. Nxe2 Qg4 {El negre està millor però no és tan fàcil}) 15. Nxe2 Qxd5-+ {Seguit de Cd4}) 14... g5! {Les naturals son les millors } 15. hxg5 hxg5 16. Nxd5 Rxe2+?

Columna 35 Oberta

Divisió d’Honor

{També guanya, però allarga la feina} (16... Bxe2! 17. Ne3 (17. Be3 Nd4 -+ {El blanc no pot fer res per defensar-se} 18. Be4 Bxd3! 19. Bxd3 Qxd5 20. Rh5 Nf3+ 21. Ke2 Rad8-+) 17... Nd4-+ {Simplement, les amenaces son molt fortes} 18. Be4 (18. Qxc5 Rc8 19. Qd5 Bxd3-+) 18... Rxe4! 19. dxe4 Bf3 20. Rf1 Bxe4! {I la debilitat a les caselles blanques fa inaguantable la posició blanca}) 17. Kf1 Re5!? (17... Bd4 18. Be3 Ne5 {Era més obscur i em semblava més fàcil l'altre variant}) 18. Ne3 (18. Qxc5 Be6 19. Bc3 Rxd5 20. Bxd5 Bxd5 21. Rh5 Nd4!-+) 18... Qxd3+ 19. Kg1 Nd4 20. Qb1

{La jugada que se'm va escapar quan vaig calcular Txe2+. Ara la dama cobreix Ce2+ seguit de Dh7+ que era la amenaça i el fet que tenir l'alfil de g4 a l'aire justifica deixar indefens l'alfil de d2} Qxb1+ (20... Ne2+ 21. Kh2 Qxd2 22. Nxg4 {No és suficient i el blanc se'n sortirà})

Columna 36 Oberta

Divisió d’Honor

21. Rxb1 Nf3+ 22. Bxf3 Bxf3 {Després de certes simplificacions el negre disposa de gran avantatge. Peò de més i més activitat semblen suficients. La resta es qüestió de técnica.} 23. Rh3 Rd8!? ({L'alternativa} 23... g4 {No em convencia, ja que difícilment podré aconseguir entrar per la columna h i avançar massa els peons del flanc podria donar con-trajoc al blanc per les caselles negres. Per una altra banda fixa la situació del blanc i anul·la tot rastre d'activitat, però em semblava més pràctica la que vaig fer}) 24. Bc3 Re6 25. Bxg7 Kxg7 26. g4 Be4

Columna 37 Oberta

Divisió d’Honor

{Ara l'estructura de peons s'adapta més al meu alfil i l'activitat de les meves torres serà decisiva} 27. Rc1 b6 28. Nc4 Rd4 (28... Rf6!-+ El blanc no pot evitar Tf4-Txg4}) 29. Ra3 Kg8! {Evito qualsevol recurs defensiu amb Ce3-Cf5+ i defenso indirectament el peó d'a7} 30. Kh2 (30. Rxa7 Bf3-+) 30... Rf6 31. Kg3 Bd5 32. Ne5 Rd2 33. Rf1 Rxb2 34. Rxa7 Rxa2

Columna 38 Oberta

Divisió d’Honor

(34... Re2 35. Re7 Kg7-+ {Era més fàcil ja que el blanc no disposa de jugada útil}) 35. Rxa2 Bxa2 36. Rd1 Re6 37. f4 Kg7 38. Rd7 gxf4+ 39. Kxf4 Rf6+ 40. Ke3 Rf1 41. Rb7 Re1+ 42. Kf4 Rb1 (42... Bd5! 43. Rd7 Re4+ 44. Kf5 Rd4-+ {Amb la idea de fer b5-b4-b3}) 43. g5 Bd5

Columna 39 Oberta

Divisió d’Honor

{Amb aquesta jugada li podré canviar el cavall i simplificar la posició} 44. Rd7 Rb4+ 45. Kg3 Be6 46. Rb7 Re4 47. Nc6 Bd5 48. Rc7 Bxc6 49. Rxc6 Re6 50. Rc8 Re4 51. Rc6 Rb4 52. Kf3 c4 53. Ke4 b5 54. Kd4 c3+

0-1

Columna 40 Oberta

La Pedrera

La Pedrera (Escacs base)

Tot a punt per a que comenci el Campionat de Catalunya d’edats Falten pocs dies per a que comenci aquest Campionat de Catalunya d’edats

que com cada any es presenta molt interessant. Òbviament jo seré un dels pri-

vilegiats de jugar-lo i el podré viure en primera persona com a jugador, i us el

podré redactar aquí encantat un cop finalitzi.

Víctor Collell

Mentrestant, i a l’espera de que aquest comenci, faré una valoració personal

de cada categoria. La intenció no és altre que fer un breu anàlisi previ sobre el

torneig i d’aquesta manera poder comprovar posteriorment si el que he escrit

aquí ha estat correcte.

Columna 41 Oberta

La Pedrera

Categoria sots-18 Aspirants directes al títol MC Carlos Rojano (2352, La Colmena). És l’1 del rànking del torneig i actual Campió de Barcelona sots-18. Aquest campionat i la Lliga Catalana són els dar-rers campionats que ha disputat i sembla estar en bona forma. Ha defensat el primer tauler del seu club a Primera Divisió i han mantingut la categoria. Clar candidat al títol. MC Carles Díaz Camallonga (2314, Sabadell). Ha jugat algunes partides a Divi-sió d’Honor amb el vigent campió de Catalunya, el Sabadell, com també algu-nes al B. Ha demostrat estar en bona forma i també és clar candidat al torneig. MC Alexandre Pinsach (2295, Figueres). Ha sigut jugador fixe en les alineaci-ons del Figueres a Divisió d’Honor i, malgrat que ha tingut anys millors (espectaculars diria jo) no ha quallat una mala Lliga i ha ajudat al Figueres a re-alitzar una magnífica temporada. MC Pau Juan (2290, Catalunya). Jugador que ha millorat molt en els darrers anys, és per mi clar candidat al torneig també. Té actualment 19 punts nega-tius a la llista d’ELO, però és un jugador molt fort que entonat és capaç de gua-nyar a qualsevol.

Columna 42 Oberta

La Pedrera

Dir que tots quatre jugadors són jugadors de segon any i serà el seu últim Campionat de Catalunya d’edats. Podria ser un incentiu.

Altres candidats a obtenir la primera plaça Joan Buch (2247, Masdenverge). Ha realitzat una gran Lliga Catalana amb el Masdenverge (+7 =2 -0) i té acumulats actualment 42 punts d’ELO. Un jugador que no es deixa veure massa en Oberts Internacionals, és totalment capaç de guanyar el Campionat. Alejandro Sáez (2214, Catalunya). Jugador de segon any, també està en bona forma i està totalment capacitat per a guanyar el torneig. Els duels amb els as-pirants directes seran clau. Oriol Porta (2245, Ateneu Colón). Jugador de primer any, ha realitzat una molt bona Lliga amb el seu club que quasi el porta a l’ascens. Li farà falta una mica de sort per a guanyar el torneig, com a tots, i és que el torneig és molt dur i li serà realment complicat.

Estaran amunt Elisabet Ruiz (2194, Vilafranca). Està en magnífica forma després de realitzar una fenomenal Lliga Catalana i estarà amunt segur. Personalment crec que hauria de tenir més ELO del que té, és una gran jugadora. Gal·la García-Castany (2215, Sabadell). També ha participat en alguns encon-tres amb el Sabadell a la màxima categoria. Jugadora que està en bona forma, també va fer un molt Tancat per a Norma de Mestre Català al Guinardó. Marc Pozanco (2192, Sabadell). Com la seva companya de club ha disputat al-guns matxos a la màxima categoria amb el fort equip de Sabadell. Personal-ment també crec que hauria de tenir més ELO del que té. És el vigent campió de Catalunya sots-16 (va ser-ho contra tot pronòstic). Màxim Ventura (2192, Vila Olímpica). Jugador també en bona forma, pot do-nar més d’un i de dos disgustos als candidats per a l’obtenció del títol. Fort ju-gador, molt capaç d’acabar entre els tres primers si està en bona forma.

Columna 43 Oberta

La Pedrera

Intentaran donar la sorpresa Eduard Aymerich (2206, Olot). És un fort jugador capaç de guanyar a qualsevol jugador del torneig, així ho va demostrar la temporada anterior guanyant a forts jugadors i aconseguint l’ELO que actualment té. Roger García Acosta (2184, Cerdanyola del Vallès). Amb dues normes de Mes-tre Català al seu palmarès, ha realitzat alguns torneigs espectaculars darrera-ment i podria donar moltes sorpreses. Laura Martín (2182, Llinars del Vallès). Sembla que darrerament no està ju-gant massa partides i que podria haver deixat de banda els escacs durant al-gun temps, però és una jugadora amb molta experiència i capaç de guanyar a qualsevol. David García Playà (2168, Cerdanyola del Vallès). És un jugador capaç de com-plicar-li la vida als aspirants. Conegut jugador del Cerdanyola, tenint un bon torneig estarà amunt segur. José Pérez Cabas (2166, Balaguer). Ja ha estat Campió de Catalunya en catego-ries inferiors, ja sap la fórmula màgica per assolir tal fita. Tampoc és un juga-dor que es deixi veure molt en els diferents Oberts Internacionals.

I molt de compte amb jugadors com Marc Arnijas, Daniel Gutiérrez, Tomàs Si-rera o Aleix López Pajuelo.

Algunes baixes destacades (momentànies): Martín Forsberg, Xavier Delgado, Jesús Ligero, Isaac Gultresa, Alberto Jul, Andrea Lafuente, Nel Pla, Jorge Ro-dríguez Llorens, Ignasi Vilanova, Marcel Zurita, Raquel Julián.

Categoria sots-16 Aspirants directes al títol MC Pere Garriga (2318, Mollet del Vallès). Sembla que pel moment de forma en què passa aquest jugador (gran Lliga Catalana amb el Mollet, equip que ha ascendit ha Divisió d’Honor i campió del III Actiu del Catalunya CE) podria gua-

Columna 44 Oberta

La Pedrera

nyar còmodament el campionat, però no li serà fàcil, i és que té rivals molt durs a batre. MC Llàtzer Bru (2263, Cerdanyola del Vallès). Consolidat amb el Cerdanyola a Divisió d’Honor, un clàssic d’aquest campionat on sempre és un dels favorits. No seria cap sorpresa que quedés campió ni tampoc seria la primera vegada que guanya un Campionat de Catalunya. Ferran Cervelló (2232, Peona i Peó). També consolidat a la màxima categoria catalana en aquest cas amb el recent ascendit Peona i Peó, si està en bona for-ma pot guanyar el torneig perfectament. En les partides vitals no acostuma a afectar-li la pressió i sol sortir ben parat en molts enfrontaments directes. Rasen Mediñà (2208, Gerunda). En l’edició passada va realitzar un magnífic torneig sent de primer any i voldrà repetir el fet de realitzar un bon campionat guanyant el torneig. És perfectament capaç, està en bona forma i no es des-carta que guanyi.

Dir que tots quatre jugadors són jugadors de segon any i serà el seu últim Campionat de Catalunya d’edats. Podria ser també un incentiu.

Columna 45 Oberta

La Pedrera

Altres candidats a obtenir la primera plaça Guillem Salagran (2158, Gerunda). Jugador de primer any, és perfectament ca-paç de quedar campió malgrat no se’l consideri un aspirant directe. Un juga-dor que sempre lluita per les primeres places és sempre candidat. Daniel García Ramos (2142, Peona i Peó). Està en plena forma després de rea-litzar una magnífica Lliga Catalana amb el Peona i Peó a Segona Divisió, sent un dels pitxitxis de l’equip. Té 42 punts acumulats a la llista d’ELO. Oriol Serra (2099, Figueres). Un altre jugador que sempre ocupa les primeres posicions, en edicions anteriors del campionat ha donat més d’un ensurt als favorits posant emoció al torneig quan tot semblava decidit. Candidat a obte-nir la primera plaça. Xavier Martínez Pla (2091, Tres Peons). Vigent campió de Barcelona sots-16 (bé és cert que tal vegada faltaven alguns jugadors que li podrien haver discu-tit el títol (no li traiem mèrits)) podria ser campió si juga al seu màxim nivell. Està capacitat per guanyar a qualsevol jugador. Alexandre Ventura (2087, Vila Olímpica). Ja ha guanyat el Campionat de Cata-lunya en altres categories i és candidat a obtenir la primera plaça. Personal-ment crec que hauria de tenir l’ELO més elevat i podria pujar-lo realitzant un bon campionat.

Curiosament en aquest apartat són tots de primer any.

Estaran amunt Adrián Jiménez (2065, Cerdanyola del Vallès). Està actualment en plena forma i arriba al torneig molt crescut i disposat a donar sorpreses. Té 60 punts d’ELO acumulats i rondaria els 2120. Jordi Jané (2069, Cardona). També està en plena forma després de quallar una molt bona Lliga Catalana. Ja ha pujat al podi en altres edicions i sempre ha rea-litzat un bon torneig a Vila-seca. David Iglesias (2088, Sant Feliu). Jugador que tampoc es deixa veure massa, aquest any juga com a jugador del Sant Feliu després de passar per les files del

Columna 46 Oberta

La Pedrera

Blanes, entre d’altres. És un fort jugador i estarà amunt segur. Eduard Prujà (2057, Gerunda). En cada Campionat de Catalunya d’edats està amunt sigui de primer o de segon any. Pot donar sorpreses als de dalt sense cap mena de dubte. Els forts es poden deixar punts.

Intentaran donar la sorpresa Max Orteu (2035, Escola d’Escacs de Barcelona). També en bona forma, ha ju-gat de manera intermitent a Divisió d’Honor amb el seu club i és l’actual sots-campió de Barcelona. Pot acabar a les primeres places perfectament. Cora Castellet (2037, Cerdanyola del Vallès). Sempre està amunt lluitant a les primeres places i la primera plaça com a femenina la té pràcticament assegu-rada. Pot donar més d’una sorpresa als favorits. Oriol Panadès (2021, Llinars del Vallès). És un jugador clàssic d’aquests tor-neigs, sempre se’l veu amunt i aquest any intentarà no defraudar. També acos-tuma a donar més d’un ensurt. Marc Torrents (2021, Peona i Peó). Si està en bona forma i es dedica exclusiva-ment al torneig pot donar més d’una i de dues sorpreses als favorits. No seria pas la primera vegada. I molt de compte amb jugadors com Rodrigo Iglesias, Carlos Hernández, Cris-tian Granados o Eduard Salagran.

Algunes baixes destacades (momentànies): Rocco Ballester, Daniela Velasco,

Albert Puntí, Joan Lligé, Óscar Lacasta, Axel Rigol, Joana Llum Cardó, Martí

Arribas, Guillem Torralbas.

Categoria sots-14 Aspirants directes al títol Gerard Ayats (2170, Llinars del Vallès). U del rànking del torneig i jugador de primer any, és un dels candidats al títol. No el considero per damunt de la res-ta, de fet els considero als tres d’un nivell molt similar, m’he basat en l’ordre

Columna 47 Oberta

La Pedrera

per l’ELO. Ha jugat enguany amb el Llinars a Segona Divisió defensant els pri-mers taulers de l’equip. Guillem Porta (2167, Ateneu Colon). Jugador en molt bona forma i sots-campió de Barcelona sots-14, arriba a Salou amb ganes de guanyar el títol i disposat a fer-ho. És l’únic de la categoria que acumula una norma de Mestre Català. Xavier Povill (2061, Peona i Peó). Actualment en plena forma (té 50 punts d’E-LO acumulats) i actual campió de Barcelona sots-14, és per mi clar candidat a endur-se el títol. Sempre està amunt en aquests torneigs però no acaba de culminar, pot ser el seu any.

Altres candidats a obtenir la primera plaça Carlos Martínez (2049, Peona i Peó). També està en plena forma, no va entrar al podi del barcelonès per ben poc i no va realitzar un mal torneig. Ha jugat al Peona i Peó “C”, equip que quasi aconsegueix l’ascens a la Segona Divisió. Aquest tipus de torneig li acostumen a anar bé. Albert Castillo (2039, Vila Olímpica). Va fer un bon paper al campionat de Bar-celona i arriba al Campionat de Catalunya amb ganes de disputar-li el títol als aspirants. És un jugador que entonat és molt perillós. Jaume Ros (2038, Sant Boi). Fort jugador que és clar candidat a l’obtenció del

Columna 48 Oberta

La Pedrera

títol, personalment crec que hauria de tenir més ELO del que té. Estarà amunt segur i s’ho pot jugar tot als enfrontaments directes. Ferran Solé (2039, Lleida). La progressió d’aquest jugador en el darrer any ha estat espectacular, fent un magnífic Campionat de Catalunya sots-12 i pujant quasi 200 punts d’ELO entre escolars i Oberts Internacionals. Pot donar sor-preses.

Estaran amunt Manuel Pulido (2030, La Colmena). Tal vegada el podria haver inclòs a la llista d’Altres candidats a obtenir la primera plaça, pot lluitar perfectament per la primera posició, sempre i quan estigui en bona forma. Daniel Riu (2029, EDAMI). Jugador que sempre està amunt en tots els tor-neigs, capaç de treure-li punts als favorits i inclús capaç d’entrar al podi. Andrea Jausàs (2010, EDAMI). Podria lluitar també perfectament per al podi com sempre ho fa, malgrat que aquest any el nivell sigui bastant fort. Molt ca-paç de guanyar a qualsevol. Jordi Lladós (1974, Peona i Peó). Tercer classificat al Campionat de Barcelona sots-14 intentarà repetir la fita a Salou, cosa que li serà realment difícil. El veu-rem amunt segur. Xavier Marzo (1942, Ateneu Colon). Està en plena forma i arriba a Vila-seca amb moltes ganes de fer un molt bon paper. Pot quedar més amunt del que s’espera. Pau Martín (1958, Llinars del Vallès). També clàssic jugador d’aquesta mena de campionats, és un jugador que sempre ocupa les primeres places.

Intentaran donar la sorpresa Daniel Codina (1931, Peona i Peó). En el torneig anterior, sent sots-12, va co-mençar de manera brillant el torneig però no va saber rematar. Aquest any in-tentarà fer també un gran torneig. Xavier Boixader (1907, Sabadell). Jugador que és capaç de puntuar amb qual-sevol jugador del torneig, intentarà donar alguna sorpresa als favorits.

Columna 49 Oberta

La Pedrera

Aleix Martí Trilla (1909, Vallfogona). Jugador que si està en ratxa és capaç de guanyar a qualsevol. Álex García Payàs (1928, Cerdanyola Mataró). És molt possible que el veiem amunt durant tot el torneig oposant resistència als més forts. Josep Maria Salleras (1902, Figueres). Sòlid jugador que acostuma a perdre poques partides, el veurem amunt. I molt de compte amb jugadors com Joan Mallol, Pau Mallol, Pol Bover, Ar-nau Pallàs, Gerard Mallol, Ramon Cosialls, Sara Las Heras o Oriol González Saguilló.

Algunes baixes destacades (momentànies): Juan Ramón Navas, Nil Guiteras,

Arnau Jové, Rubén Lorenzo o Martí González Alonso.

Categoria sots-12 Aspirants directes al títol Hèctor Sama (2012, La Lira). Clar candidat al títol, és un torneig que se li resis-teix. Vigent camió de Barcelona sots-12 voldrà donar un cop d’autoritat en aquest campionat. Víctor Álvarez Albiol (1971, Foment Martinenc). Fortíssim jugador i un altre clar candidat al títol, serà al meu parer una categoria molt igualada. Serà una lluita molt competida.

Columna 50 Oberta

La Pedrera

Sergi López Pajuelo (1960, Montmeló). Altres candidats a obtenir la primera plaça Marc Rosàs (1915, Llinars del Vallès). Pot dificultar-li molt la feina als primers classificats, és un molt bon jugador i intentarà guanyar el torneig. Oliver Pérez Fonolleras (1928, Figueres). Jugador que ha pujat molt el seu ni-vell darrerament, el veurem de ben segur a les primeres places. Marcel Claramunt (1890, Ateneu Colon). Darrerament està en bona forma i podria mirar de guanyar el campionat si estigués en un bon nivell. Alex Maria Oproae (1886, Llinars del Vallès). Compte amb aquest jugador que és perfectament capaç de guanyar el torneig. Hauria de tenir més ELO del que té. Sergio Martínez Pérez (1882, Sabadell). També és un jugador que personal-ment crec que hauria de tenir més ELO i crec que podria lluitar pel campionat. Estaran amunt Jordi Sarrate (1911, Les Franqueses). L’ELO que té no és fruit de la casualitat i el veurem amunt segur. Guillem Masdemont (1899, Joviat). Molt semblant al jugador esmentat prèvi-ament, lluitarà per estar a les primeres places. Adrià Marcos Freixas (1888, Tarragona). Arthur William Harutian (1823, Catalònia). Ja ha guanyat edicions anteriors d’aquest torneig i ens podria sorprendre a tots guanyant aquesta. Joana Ros (1864, Sant Boi). Sempre està amunt lluitant a les primeres posici-ons i de ben segur que enguany tampoc defraudarà.

Intentaran donar la sorpresa Aran Castillo (1880, Cerdanyola Mataró). Podria complicar la vida als de dalt. Gabriel Vacas (1872, Llinars del Vallès). Ha participat en diferents edicions i l’-

Columna 51 Oberta

La Pedrera

experiència sempre serveix. Sergi Riu (1863, EDAMI). Conegut jugador capaç de guanyar a qualsevol. Aleix Mallol (1858, Figueres). També té experiència en aquest torneig, podria puntuar amb gent forta. Pol Brunet (1853, La Lira). Molt capaç de realitzar un molt bon torneig i acabar a les primeres places. Guerau Masagué (1807, Lleida). Jugador molt sòlid que podria donar una sor-presa a tothom (l’he patit de primera mà).

I molt de compte amb jugadors com: Ramon Alvaro Tremosa, David Fernán-dez Alsina, Hugo Barrionuevo, Marc Salvadó o Alejandro Martínez Torre.

Algunes baixes destacades (momentànies): Shu Yang, Alexandre Bonada o

Pau González Batista.

Categoria sots-10 Aspirants directes al títol Llibert Céspedes (1900, Tres Peons). Clar candidat al títol, haurà de defensar el primer lloc del rànking. És el clar favorit.

Columna 52 Oberta

La Pedrera

Sergi Prats (1872, Llinars del Vallès). Ja fa una pila d’anys que juga malgrat la seva curta edat i també voldrà dir-hi la seva. Nicolás Jiménez (1866, Peona i Peó). Voldrà treure’s l’espineta després d’un final irregular al Campionat de Barcelona sots-10.

A partir de la categoria sots-10 cap avall es veuen a molts jugadors que tenen molt poc ELO protagonitzant moltíssimes sorpreses. És bastant incert.

Altres candidats a obtenir la primera plaça Oriol García Gil (1835, Mollet). Sens dubte que lluitarà per estar entre els pri-mers. Levon Asatryan (1830, La Colmena). Molt capaç de realitzar un gran torneig. Arnau Castillo (1823, Vila Olímpica). Compte amb aquest jugador que hauria de tenir, probablement, més ELO. Miquel Pou (1829, Gerunda). Voldrà, com la resta, optar al títol.

Estaran amunt David Romero García (1824, Sant Joan). No el descartem del tot com a candi-dat. Adrià Alert (1811, Ateneu Colon). Estem segurs que estarà amunt. Jan Travesset (1808, Sant Andreu). La realització d’un bon campionat el pot portar a les primeres places. Marc Jordà (1805, Blanes). Li serà difícil entrar al grup de líders, però estarà amunt. Bernat Romero (1801, Ateneu Igualadí). El veurem de ben segur a les primeres posicions.

Intentaran donar la sorpresa Daniel Álvarez Albiol (1789, Foment Martinenc). Molt de compte amb aquest

Columna 53 Oberta

La Pedrera

jugador que podria quedar més amunt del que esperem. Ranim Lari (1781, Montcada). L’exjugador del Ripollet ja sap el que és quallar un bon Campionat de Catalunya. Pau Pueyo (1795, Colònia Güell). Pot provocar més d’un disgust als de dalt. Sergi Riera (1795, Calldetenes). Prou capacitat per a estar ben amunt al tor-neig. Ramón Martínez (1794, Peona i Peó). Jove jugador amb esperit combatiu i amb ganes de victòria.

I molt de compte amb jugadors com: Rubén Lajarín, Álex Rodríguez Collado, Bernat Pou, Annie Shih, Alex Ramón, Jorge Pascual, Artur Taltavull o Nagore Martínez.

Algunes baixes destacades (momentànies): Tian Poyo, Sergi López Pavón,

Martí Villén o Carles Martín.

Categoria sots-8 Aspirants directes al títol Danny Shih (1805, Peona i Peó). Per mi el clar candidat al títol sots-8. Per a l’e-dat que té juga de manera espectacular. És campió nacional de Costa Rica sots-8. Nicolás Ballesteros (1828, Calldetenes). Un altre gran jugador que promet moltíssim.

Columna 54 Oberta

La Pedrera

Unai Díaz (1806, La Colmena). Un altre candidat al títol, el pot guanyar tran-quil·lament.

Altres candidats a obtenir la primera plaça Oriol Roldán (1736, Vila Olímpica). Va fer un gran Campionat de Barcelona sots-8 i voldrà repetir la gesta. Gerard Añó (1788, Peó Vuit). Intentarà guanyar el campionat contra pronòstic. Isaac Calvo (1782, Rubinenca). Un altre jugador que li complicarà les coses als líders. Carlos Blasco (1763, EDAMI). Altre clar candidat a obtenir la primera plaça.

Estaran amunt Oriol Padín (1725, La Lira). Podria donar més d’una sorpresa. Àlex Pedra (1725, Balaguer). Intentarà ser la revelació. Aitor Funes (1713, Calldetenes). Jugarà amb els de dalt sense cap mena de pressió. Jordi Camprubí (1707, Banyoles). Capaç de fer qualsevol gesta. Foix Torrents (1703, Vilafranca). Jugadora que intentarà estar amunt durant tot el torneig.

I molt de compte amb jugadors com: Francisco Javier Aledo, Alexander de Blois, Arnau Parra, Gonzalo Pano o David Acevedo.

Un cop finalitzi el torneig també faré una crònica, tal vegada analitzant també

les classificacions finals categoria per categoria.

Columna 55 Oberta

Pel que fa a la resta d’e-

sdeveniments escolars, actual-

ment s’està celebrant el Campio-

nat de Barcelona per equips d’e-

dats, torneig que es disputa els

divendres de cada setmana a

partir de les 18:30 h. En aquests

moments el torneig està arribant

a la seva fi i el comentarem al

butlletí del mes següent.

El passat diumenge dia 30 de març es va celebrar al Casinet d’Hostafrancs el III

Actiu del Catalunya Escacs Club. En primera posició trobem a un jugador en

plena forma com és el MC sots-16 Pere Garriga, del Mollet, que tan sols va ce-

dir unes taules en tot el campionat.

Jugadors com en Xavier Martínez

Pla (campió del seu tram i vuitè de

la general), Ferran Cervelló (novè

de la general) o Gerard Ayats

(dotzè de la general) van realitzar

un molt bon torneig. El sots-16 Eric

Alves, procedent del Badia i que

partia com a número 90 del rànking

va acabar en vint-i-novena posició,

sent una de les revelacions del tor-

neig.

La Pedrera

Columna 56 Oberta

La Pedrera

I com no esmentar una notícia esperançadora per als escacs espanyols; el sots-campionat del jugador de tan sols divuit anys David Antón Guijarro al Campi-onat d’Europa absolut celebrat a Yerevan, Armènia, amb una puntuació de vuit punts sobre onze possibles. El joc desplegat a les darreres rondes va ser realment fantàstic i el jove jugador espanyol va merèixer entrar al podi euro-peu. Nascut l’any 1995, actualment té un ELO FIDE de 2613 i el tercer jugador en actiu de l’estat espanyol, essent tanmateix el cent-vuitanta-novè del món. Sens dubte ja és una realitat.

Víctor Collell

No us oblideu de visitar el meu bloc!

http://www.peonaipeo.blogspot.com.es/, amb cròniques, entrevistes, notíci-

es, pròxims torneigs, torneigs en joc, enllaços interessants, partides comenta-

des, novetats entre d’altres!

http://www.peonaipeo.blogspot.com.es/

Columna 57 Oberta

Acudits

Columna 58 Oberta

Rabiosa Actualitat

RABIOSA ACTUALITAT LA NOTICIA DEL MES

KASPAROV MOLT ACTIU L'ex campió del món i un dels millors jugadors de tots els temps, va anunciar fa mesos la seva intenció de presentar la seva candidatura a president de la FIDE. Darrerament està resultant molt activa la seva presència en actes, reunions i aconteixements. Sempre ha demostrat interessants intencions de renovar i mi-llorar aspectes. Ha sortit per exemple a la premsa la seva visita a España, com també un viatge a Islandia on va visitar la tomba de Bobby Fisher. A l'excel·lent blog de Chess Live s'informava de la seva darrera visita a Barcelo-na aquest mes. http://chesslive.com/blog/2014/02/27/garry-kasparov-mobile-world-congress-de-barcelona/

A la fotografia podem apreciar com també es va reunir amb membres de la Fe-

deració Catalana d'Escacs.

Enric Garcia

Columna 59 Oberta

Rabiosa Actualitat

ESPAI PER APLAUDIR ESCACS COM A EINA EDUCATIVA S'està impulsant els escacs a les escoles públiques; per introduir-lo com a re-curs o temàtica obligatòria escolar. Aquest projecte està impulsat per la Federació Catalana d'Escacs, i les Univer-sitats de Lleida i Girona. Ja ha arribat a 104 escoles catalanes.

Es va presentar el projecte a la seu de la Conselleria d'Ensenyament de la Ge-

neralitat. Irene Rigau, consellera d'Ensenyament estava present, a més de

membres de la Federació Catalana d'Escacs, com també representants de les

universitats citades.

Columna 60 Oberta

Rabiosa Actualitat

ESPAI CRÍTIC LA LÒGICA COMPETITIVA Sempre m'he mostrat partidari que la Federació Catalana intenti separar les llicències FCDE i FEDA/FIDE; resultant la segona no obligatòria. Sóc partidari sobretot no per raons polítiques, o econòmiques; com s'argumenta a moltes opinions per internet; ho seria per motius estrictament pràctics, ja que molts jugadors/res catalans no necessiten la llicència FEDA/FIDE només si juguen per exemple la Lliga Catalana i alguna cosa més. D'aquests darrers hi ha molts a Catalunya, els suficients per plantejar-se una mesura d'aquest tipus. Ara bé, una cosa es oficialitzar aquesta mesura i l'altre l'aplicació pràctica de la mateixa. Són per mi temes diferents plantejar el elo FEDA i FIDE no obligatori, i l'altre suprimir-los de tot el territori català. Els clubs haurien d'escollir lliure-ment quin tipus de torneig organitzen, i per a quin elo computa el mateix; me-sures com no subvencionar la Federació Catalana als opens que computen per elo FEDA/FIDE que no són del Circuit, no ajuden aquesta lliure elecció, la con-dicionen. Per lògica competitiva si els opens del Circuit Català computen per elo FIDE, la Divisió d'Honor de la Lliga Catalana amb una participació de jugadors d'elit molt important, hauria de computar també. Finalment també seguint la lògica competitiva, els campionats oficials indivi-duals organitzats per la Federació Catalana que classifiquen places pel Campi-onat d'Espanya, haurien de computar per Elo FEDA i FIDE. Ara s'ha conegut la notícia que la Federación Española de Ajedrez no subvencionarà als classificats catalans. Tothom diu segur amb raó, que els motius són la separació de llicèn-cies decidida en Assemblea d'escacs catalans; però jo em pregunto, té lògica per part de la catalana exigir el pagament d'aquestes places si els campionats classificatoris no computen?. Recordem que els participants en aquests no tin-dran molts la fitxa FEDA, quan si la tenen els altres classificatoris de les altres autonomies.

Columna 61 Oberta

Rabiosa Actualitat

Per exemple per classificar jugadors /res al Campionat de Catalunya Per Edats de Vilaseca la Federació Catalana d'Escacs exigeix que tots els participants a totes les Territorials tinguin validada la fitxa federada catalana (sigui d'escola o de club). Per mi resultaria del tot lògic que la Federación Española exigeixi el mateix a tots els campionats autonòmics classificatoris amb el mateix raona-ment. I si aquest no es el motiu, igualment validar els Campionats de Catalunya ofici-als classificatoris per elo FEDA, amb tots els participants amb aquesta fitxa, se-ria un argument de força pes per redactar una queixa al CSD. En cas contrari no veig una possible argumentació de la mateixa. Quan els catalans formem part directa de la FIDE, amb aquesta Federació no podrem negociar amb 1300 llicències FIDE que tenim ara, haurem de negociar amb 7000.

EL RACÓ DE NOSTRADAMUS

Els conflictes entre la FEDA i la

FCDE amb els temes de l'Elo, no

només afectaran les subvenci-

ons dels classificats catalans als

per edats o absoluts; també po-

den incidir en la gestió i sub-

vencions respecte als delegats

catalans dels mateixos.

Columna 62 Oberta

EDAMI C/Francisco Giner, 42 bajos 08012 Barcelona, España

Tel: +34 93 238 53 52 Fax: +34 93 415 40 93 www.peonderey.com

Columna 63 Oberta

Peón de Rey no acaba amb la revista, l’amant dels escacs trobarà tot el que ne-cessita i més al twitter (twitter.com/revistaPDR), al facebook (facebook.com/revistaPDR), a la pàgina web (www.peonderey.com), a chessapps.net…

¡L’experiència dels escacs portada a un altre nivell!

Columna 64 Oberta

Concursos PDR

S’acumulen els premis!

Esperem que per Sant Jordi us animeu i ens envieu les vostres poesies per al

següent concurs!

De disfresses d’escacs

Columna 65 Oberta

Per a presentar-se als concursos i optar als llibres de Siluetas del aje-drez Ruso y joyas del ajedrez moderno, a més a més dels exemplars sempre brillants de Peón de Rey cal enviar les participacions abans del 24 de cada mes: 1 de maig (data límit 24 d’abril): Concurs de poesía relacionada

d’alguna manera amb els escacs. 1 de juny (data límit 24 de maig): Concurs de fotografia i escacs.

Concursos PDR

Columna 66 Oberta

Problemes amb...

Vugar Gashimov

Vugar Gashimov (1986 – 2014) va ser un dels jugadors més destacats d’Az-d’Azerbaijan de les últimes dècades. La seva prematura mort aquest gener a l’edat de 27 anys va truncar la vida d’una persona molt estimada i admirada per tot el món dels escacs. Estimada perquè tothom qui va tenir la sort de coneixe’l el descriu utilitzant paraules com sentit de l’humor, somriure i vitali-tat. Admirada perquè va arribar a l’elit dels escacs de ben jove fins al punt de guanyar el Campionat d’Europa per Equips representant al seu país amb Rad-jabov, Mamedyarov, Guseinov i Mamedov. En aquell campionat Gashimov va aconseguir 6,5 punts que el van portar a obtenir la medalla de plata del segon tauler, només superat per Morozevich. Nascut a Bakú, la capital d’Azerbaijan, Gashimov va començar a destacar als 10 anys quan va obtenir la medalla de plata al Campionat del Món sub-10 dispu-tat a Menorca. Tres anys després ja era Mestre Internacional i als 16 va obtenir el títol de Gran Mestre. A nivell individual va arribar a ser el sisè jugador del rànquing mundial gràcies a títols com el de Capelle la Grande, el 2008, i el de Reggio Emilia, el 2010.

Els problemes que venen

a continuació són de vic-

tòries contra Tiviakov,

Gelfand, Vallejo i Vachier

Lagrave. Un indicador

més que evident del seu

enorme talent.

Guillem Subirachs

Columna 67 Oberta

Problemes amb...

Negres juguen i guanyen

Vallejo Pons, Francisco – Gashimov, Vugar

(Beijing Sportaccord blitz, 2011)

Blanques juguen i guanyen

Gashimov, Vugar – Tiviakov, Sergei (Reggio

Emilia 50th, 2008)

Blanques juguen i guanyen

Gashimov, Vugar – Gelfand, Boris (ESP-chT Ho-

nor Gp1, 2009)

Negres juguen i guanyen

Vachier Lagrave, Maxime – Gashimov, Vugar

(Beijing Sportaccord blitz, 2011)

Columna 68 Oberta

Una visita als clàssics

Grünfeld—AleKhine

1923

{Per a aquest número del butlletí he escollit una partida d'Alexander Alekhine, quart campió mundial en la història dels escacs. Com veurem, aquesta és un bon exemple del que se sol anomenar "joc clàssic", és a dir, control central, rà-pid i armònic desenvolupament de les peces, seguretat del rei i un bonic re-mat tàctic.} 1. d4 Nf6 2. c4 e6 3. Nc3 d5 4. Bg5 Be7 5. Nf3 Nbd7 6. e3 O-O 7. Rc1 c6 {La defensa Ortodoxa, obertura fonamentada en els preceptes clàssics que hem comentat a l' introducció, era una de les més jugades a principis del segle XX. Només cal recordar que en el matx Alekhine-Capablanca es va produir aquesta posició fins a 13 vegades, amb la diferència que el rus conduïa les pe-ces blanques. No deixa de ser curiós que el rival d'Alekhine en aquesta ocasió, Ernst Grünfeld, fos l'inventor d'una de les obertures que més s'allunyen d'a-quests preceptes clàssics: La Grünfeld, filla de l'escola Hipermoderna.}

MF Víctor Lillo

Columna 69 Oberta


8. Qc2 a6 {De manera similar a la variant Merano, el negre es prepara per contestar a la sortida de l'àlfil de f1 amb dxc4 i b5, seguit de c5 i Ab7, controlant la gran dia-gonal.} (8... Ne4 {Era una altra idea que valia la pena considerar, simplificant la posició i aconseguint pràcticament la igualtat.} 9. Bxe7 Qxe7 {És important ad-vertir que les negres recuperaran el peó després de l'escac a b4.} 10. Nxe4 dxe4 11. Qxe4 Qb4+) 9. a3 {Grünfeld precisament evita la variant que acabem de comentar. Ara la dama ja no pot fer escac a b4.} h6 10. Bh4 Re8 {Alekhine continua desenvolupant les peces a les millors caselles que dispo-sen, preparant-se per quan s'obri el centre.} 11. Bd3 dxc4 12. Bxc4 b5 13. Ba2 c5! {Una reacció típica. Les negres estan millor mobilitzades i el seu rei està ben segur, per la qual cosa és una bona idea obrir el centre.}

Columna 70 Oberta


14. Rd1?! {Greu imprecisió. Era millor la evident 0-0. Les blanques mouen dues vegades la mateixa peça, cosa que -en principi- no és aconsellable en plena obertura i, el que és més important, la torre de d1 ocupa la casella natural de la seva col.lega de h1.} cxd4 15. Nxd4 Qb6 {Joc simple però potent. La dama se situa en la millor casella, evitant Cc6 i connectant les torres. Les negres ja estan un xic millor.} 16. Bb1?! {Una jugada massa artificial basada en un error de càlcul. Grünfeld pensava que Ab7 no era possible però...} Bb7! {Una vegada més, simple però forta. Les blanques confiaven en que Cdxb5 re-futava aquesta jugada, degut a la amenaça Txd7 seguit de Dh7-Dh8++. No obs-

Columna 71 Oberta


tant, contra Cdxb5 Alekhine planejava Dc6!, defensant el cavall de d7, atacant el de b5 i menjant-se el peó de g2 amb posició molt superior.} 17. O-O Rac8 {Amenaçant Ce4.} 18. Qd2 {Probablement f3 hauria estat millor.} Ne5! {El cavall es dirigeix a c4 on serà molt molest degut a la debilitat creada des-prés de a3.} 19. Bxf6 {Aparentment una jugada paradòxica, ja que el blanc entrega voluntàriament la parella d'àlfils. La seva idea, però, es canviar el potent àlfil de b7 amb Ae4.} Bxf6 20. Qc2 {Grünfeld vol debilitar les caselles negres de l'enroc. No obstant, amb l'àlfil de f6 n'hi haurà prou per defensar-les.} g6 21. Qe2 Nc4 {Per fi el cavall arriba a la seva casella, amenaçant, alhora, Cxa3.}

Columna 72 Oberta


22. Be4! {Una jugada astuta. Sembla que les blanques han caigut de quatre potes en el truquet anterior...} Bg7! (22... Nxa3 {? Es refutava amb} 23. Qf3 {!} Bxe4 (23... Rxc3 {És objectivament millor, de totes formes si algú està millor aquest és el blanc.} 24. bxc3 Bxe4 25. Qxf6) 24. Nxe4 Bxd4 25. Rxd4 Nc4 26. Nf6+ {Guanyant qualitat.}) 23. Bxb7 Qxb7 24. Rc1 {Assumint l'error de la jugada 14.}

Columna 73 Oberta


e5! {És difícil millorar les peces negres així que Alekhine es disposa a crear un punt fort pel seu cavall a d3, on asfixiarà la posició blanca.} 25. Nb3 e4 26. Nd4 Red8 27. Rfd1 Ne5 28. Na2? {Pràcticament l'error decisiu. Les blanques volen canviar peces per alleugerar la pressió però, a canvi, el cavall queda fora de joc i estarà exposat a temes tàctics.} (28. f3 {Oferia més resistència tot i que després de} exf3 29. gxf3 Nc4 {La posició negra és molt superior, degut als peons dèbils de f3-e3 i al potent àlfil de g7 que exerceix una desagradable pressió al flanc de dama.})

Columna 74 Oberta


28... Nd3 29. Rxc8 Qxc8 30. f3? {L'error definitiu que permet un bonic remat.} ({Era millor tornar amb el cavall a la seva casella natural. De totes formes, segons Kaspàrov, la posició del blanc segueix essent desesperada després de} 30. Nc3 f5 31. f3 Bxd4 32. exd4 Qc4) 30... Rxd4! {Una petita combinació basada en el tema de la desviació. Com hem dit abans, la desafortunada posició del cavall d'a2 permet a Alekhine rematar tàctica-ment la partida.} 31. fxe4 ({No pot menjar-se la torre degut a} 31. exd4 Bxd4+ 32. Kf1 Nf4 {!} 33. Qxe4 Qc4+ 34. Ke1 Nxg2+ 35. Kd2 Be3+ {-+}) 31... Nf4! 32. exf4 Qc4! La dama blanca està sobrecarregada. Grünfeld no pot defensar alhora el cavall d'a2 i la torre de d1.} 33. Qxc4 Rxd1+ 34. Qf1 Bd4+

Columna 75 Oberta


0-1

Columna 76 Oberta

Un quart de segle d’Escacs a CCOO

CECOB: Un quart de segle d’escacs a CCOO El passat mes de desembre vam saber que el CECOB (Club d’Escacs de Comis-sions Obreres de Barcelona) no seguiria donat d’alta a la Federació Catalana d’Escacs. Per diversos motius, socials i econòmics, el club del sindicat deixa d’-existir, almenys fa un punt que no sabem si serà un punt i final. El seu últim president, Manel Santolària, afirma que el club d’alguna manera segueix, perquè les persones que el formaven mantenen el seu vincle i el vin-cle amb CCOO. I així que es pugui, diu en Manel, farà el possible per reactivar-lo. De moment, però, és evident que s’ha acabat una etapa, una llarga etapa de vint-i-cinc anys amb molts moments dignes de recordar. Els inicis (1988-1994) El mapa dels clubs barcelonins a mitjans dels anys 80 era força diferent del que tenim fins ara. Molts clubs han desaparegut, altres s’han anat fusionant, i altres transformant-se, canviant de nom i de seu. És el cas del club Olivetti, que els anys 80 comptava a les seves files amb gent com Manel Santolària, Da-niel Montoya, Eduard Rabinad i molts d’altres que ara ronden la seixantena d’-anys. La gran majoria d’ells eren afiliats a CCOO i aquest vincle els va dur a fundar un club dins del sindicat. Estrictament, el club CECOB ja havia estat fundat anteri-orment, però les sigles responien a Club Esportiu de Comissions Obreres del Barcelonès. Les sigles, casualment, també coincidien amb “club d’escacs”; quan la resta de seccions van desaparèixer, el CECOB va passar a ser només un club d’escacs. La primera seu del club va ser al carrer Padilla, però ben aviat el sindicat va proporcionar un espai a l’edifici central de Via Laietana. La idea del sindicat era oferir una secció als treballadors de CCOO i als seus afi-

Jordi Morcillo

Columna 77 Oberta

liats, com una eina d’integració i alhora de promoció del sindicat. A finals dels 80, Manel Santolària i Daniel Montoya eren dos dels caps visibles dels escacs a Barcelona, especialment pel que fa a formació, ja que eren dos dels monitors més reconeguts. Aquest dinamisme també es notava a nivell del club, que or-ganitzava contínuament tornejos socials i activitats. A nivell de clubs, el CECOB competia al Campionat de Catalunya per equips, si-tuat normalment a Segona Provincial (el que ara seria 1a provincial, per un canvi de nomenclatura). L’equip comptava llavors amb alguns jugadors “Preferents” (equivalen a +2000): Montoya, Santolaria, Rabinad; alguns “Primeres” (s’equivalien a 1900): Jordi Collado, Joan Fradera, Iker Garcia. Fins i tot va tenir a les seves files durant un any a un jove Ricard Llerins (1993-94). Sembla que porti tota la vida al Sant Martí, però no és del tot així. La Diada o com tirar la casa per la finestra Però sens dubte l’activitat que durant molts anys, i sobretot al principi, va po-sar el CECOB al mapa va ser la Diada dels Escacs. El nom oficial era “Diada 1r de Maig”, però curiosament mai es feia el dia 1, perquè no coincidís amb la manifestació de la Festa del Treball. Sempre tenia lloc el diumenge més pro-per. La primera edició (1991) va reunir més d’un centenar de jugadors, amb grup federat i escolar. Però va ser el 1992 quan es va donar la gran campana-da. El 3 de maig de 1992, amb l’eufòria pre-olímpica a Barcelona, el sindicat va ti-rar la casa per la finestra i va destinar un pressupost llavors milionari (en pes-setes) per fer un torneig d’impacte. Al matí es jugava un torneig a partides de 10 minuts, per sistema suís, dividit en grups per categories. Al grup de Prefe-rents i Mestres, la nòmina d’inscrits era espectacular: Ljubomir Ljubojevic, que poc abans havia assolit el top-5 mundial; Miguel Illescas, ja número 1 espa-nyol; Javier Ochoa, després president de la FEDA però llavors també un “top” espanyol. I molts altres mestres residents a Catalunya. A la tarda, aquests mes-tres s’encarregaven de fer una simultània que tenia llista d’espera.

Un quart de segle d’escacs a CCOO

Columna 78 Oberta


Foto 1: L’ara president de la FEDA, Javier Ochoa, oferint unes simultànies El pressupost d’aquest torneig seria avui en dia superat per uns pocs tornejos del Circuit Català, i per descomptat per cap dels d’actius. I un últim detall: l’à-rbitre va ser ni més ni menys que l’AI Carles Falcón, que va arbitrar en dues ocasions el matx Kasparov-Karpov. El club es fa petit però familiar (1994-2000) Amb la marxa de Llerins i Montoya el 1994, el club perd força a nivell esportiu i també organitzatiu. A nivell social, el club disposava fins llavors d’una sala pròpia en un dels pisos del sindicat, enmig d’oficines i sales de reunions. Lloc ideal perquè la gent hi passés i s’hi aturés a fer unes partides. A més, el club tenia la sort de comptar amb dos jubilats que obrien i vigilaven la sala, Eliseu Surroca i Julián Martín. Tenir el club obert cada tarda era una sort i una punt a favor per a la captació de socis. Però la ubicació de la sala es va traslladar a un

Columna 79 Oberta


soterrani, en un lloc que no era de pas. Amb aquest canvi, el dia a dia del club es va anar apagant i les trobades es reduïen a una o dues tardes setmanals. Foto 2: Els “avis” del club, Julián Martín (jaqueta clara) i Eliseu Surroca El nombre de fitxes es va reduir i també els equips. El 1995 el club ja només competia amb un equip de 8 jugadors a 2a provincial i un de 4 a “classificació a tercera” (actualment 3a provincial), i des del 1996 ja només amb l’equip A de 6 o 8 jugadors. Però durant aquelles temporades vam ser pocs però molt ben avinguts. Les poques incorporacions venien a través del “ganxo” del Manel Santolària, que atreia amics, alumnes o familiars. Així, el 1994 s’incorporen dos dels seus alumnes més destacats, Marc Costa i un servidor, Jordi Morcillo, amb 16 anys, i el seu fill Xavier Santolaria de llavors 13 anys. Els anys 90 l’equip va ser un ascensor entre 2a i 3a provincial, baixant i pujant dues vegades en quatre anys. Sempre ho posàvem tot per guanyar, però el principal és que passàvem uns diumenges divertits com una colla d’amics i fa-

Columna 80 Oberta


miliars. I rèiem molt, moltes vegades els uns dels altres, de com n’érem a ve-gades de dolents sobre el tauler. També recordo algun matx curiós a 6 taulers, com contra el Barceloneta, un club que va créixer en pocs anys fins a pujar 4 categories i acabar a Primera Divisió. Els nostres veïns ens van guanyar per un ajustat 2,5-3,5. O també un apassionant matx al local del Torrenegra, decidit a favor nostre per la mínima amb una victòria clau meva, i on vaig conèixer i en-taular amistat amb l’entranyable Francesc Domenche. El 1999 l’equip tornava a 2a provincial però tenia grans problemes per mante-nir-se. La base de l’equip era molt jove: 5 dels 8 jugadors habituals no supera-ven els 20 anys. Els quatre primers taulers, que rondaven els 2000 punts d’elo, van signar un excel·lent puntuació i en tres ocasions van donar l’empat a 4 amb els seus punts. L’equip tipus de l’any 99 era: Marc Costa, Manel Santolà-ria, Jordi Morcillo, Gonzalo Costa, Jordi Collado, Xavier Santolària, Axel Font Illescas i Joaquim Escudero. Però a partir d’aquell any, el CECOB ja no va mirar més cap a baixi va començar a ser una mica més ambiciós. Foto 3: Part del CECOB l’any 2000. Drets, d’esquerra a dreta: Axel Font, Eliseu Surroca, Julián Martín, Gabi García, Roberto Escudero. Asseguts: Manel San-tolària i Jordi Morcillo

Columna 81 Oberta


Pel que fa a la Diada, el torneig es va fer un forat en el calendari, però el pres-supost es va reduir notablement, fent-lo un torneig concorregut però més amateur. La fórmula ràpides al matí-simultànies a la tarda va ser substituïda simplement per un torneig a 10 minuts, però encara unes interminables 6 ron-des fetes manualment. Si a nivell de club citem contínuament la figura del Manel Santolària, a nivell de la Diada, la pedra angular durant les 21 edicions va ser en Gabriel Garcia, “Gabi” per als amics. En els anys bons i també en els difícils, sempre va posar de la seva part perquè el torneig fos una realitat. Reforços, pedrera i objectius esportius (2000-2005) Ja el 1998 el club va tenir el privilegi de celebrar un títol de Campió de Catalu-nya: Axel Font Illescas (nebot del GM Illescas) va proclamar-se campió sub-10. El mèrit de l’Axel no es deu al seu oncle (tot i que alguna cosa es notaria) sinó al seu professor, que no era altre que en Manel Santolària. De l’escola on va estudiar l’Axel, l’Escola Mireia (a l’Eixample barceloní) també havien sortit en Marc Costa i jo. Precisament en Marc i jo ja començàvem a fer els nostres primers passos com a monitors d’escacs, cosa que ens va permetre aportar algun alumne més al club. I també al cap de poc ens trauríem el títol d’àrbitre català. Tota aquesta experiència va fer que agaféssim certa responsabilitat en la parcel·la organitza-tiva, especialment en la gestió dels equips i també en l’organització de la Dia-da. La Diada s’havia fet de forma manual fins l’any 2001 inclòs, quan ja llavors tots els tornejos utilitzaven suport informàtic. Però cal dir que Jaume Bosch i el seu fill David tenien una eficiència màxima en els aparellaments manuals i rara-ment s’equivocaven. Però, és clar, la lentitud del sistema era evident. El 2003, ja en Marc Costa i jo vam assumir l’arbitratge i part de l’organització de la Diada, que en poc temps va passar de la setantena d’inscrits a 120-140

Columna 82 Oberta


cada any. El creixement es va fer no sense ensurts: una avaria informàtica el 2004 ens va obligar a canviar el sistema de joc sobre la marxa i transformar-ho en round-robins, en el pitjor tràngol que recordo en 12 anys d’arbitratge. Però va ser una petita llacuna, ja que la Diada va consolidar el format i els inscrits: dos grups (senior i sub-16), molts premis per als joves i, el que potser més es recorda, la barra lliure. Durant molts anys, els afiliats de CCOO treballadors d’empreses del sector alimentari, van aconseguir que se’ns proporcionés men-jar i beure a dojo. Amb la inscripció, que no superava durant molt temps els 6€, podies beure 2 ó 3 consumicions i menjar alguns dolços i pastisseria. A nivell d’equips, el club va incorporar jugadors destacats, tenint en compte la categoria, per intentar pujar a 1a Provincial (ara Preferent). El 2000 tornava Daniel Montoya i el 2002 s’incorporava David Vigo, amb el qual havíem fet amistat no com a escaquistes, sinó com a estudiants a la UAB. Durant dues temporades, Vigo va ser el primer tauler de l’equip i ens va permetre fer el salt de qualitat que buscàvem. Els anys 2000 i 2001 ja vam estar a prop dels llocs capdavanters, i el 2002 ja teníem equip per pujar, però dos matxos perduts in-comprensiblement ho van impedir. Però el moment més frustrant i cruel va ser el 2003, quan amb 7,5 de 9 l’equip va ser només 3r del grup (pujaven els 2 primers). El grup era una lluita a 3 ban-des: CECOB, Taradell i Barcelona-Vulcà C. La resta d’equips eren molt més flui-xos. Vam empatar amb el Taradell i el Taradell va fer-ho contra el Barcelona-Vulcà. Aquest equip va ser armat progressivament per pujar de categoria, pre-sentant alineacions de 8 taulers entre 2100 i 2250. El xocant d’això és que van desplomar reiteradament el seu equip B, a Primera Divisió Catalana, fent-lo anar amb 5 jugadors de 1700 i 5 vacants cada setmana. Legal, però poc ètic. Els temors es van complir i la darrera ronda, el Barcelona-Vulcà C ens atrope-llava i enterrava el nostre somni. I més cruel encara va ser l’any següent, quan vam veure que aquest equip renunciava a la seva plaça a la categoria superior i no era inscrit al Campionat. La plaça, és clar, l’ocuparia un equip de dalt que finalment no va baixar. El 2004 abandonava el club David Vigo, però entraven l’excèntric veterà Jaume

Columna 83 Oberta


Gabarró i Jorge Dutrey. També va ajudar a dinamitzar les activitats del club en Manuel Conde, un gallec afincat a Catalunya i sempre amb ganes de cooperar. Durant dos anys, tots ells van mantenir les aspiracions del club a pujar, però tampoc va ser possible. El 2005 Marc Costa abandonava el club i la seva terra i marxava a Extremadu-ra. Actualment és un dels grans dinamitzadors dels escacs base allà. Jo també abandonava el club, en part amb ganes de jugar més amunt i sobretot per amistat amb molts companys de generació, per anar al Catalunya. Però el vin-cle amb el CECOB no es va perdre. Del model familiar al model inclusiu (2005-2009) En aquests anys, el club va patir molts canvis de jugadors, però sempre amb Manel Santolària al peu del canó. El CECOB va començar a ser vist des de fora com un club obert a gent amb necessitats: el Sindicat sempre havia subvencio-nat les fitxes dels jugadors i les activitats; no era un club amb gaire vida social, o a vegades gens, però almenys era un club gratuït. Així doncs, durant aquests anys es van incorporar perfils de jugador com es-trangers sense situació regularitzada o bé persones en risc d’exclusió social o gent sense sostre. En alguns casos, la vinculació amb el club i el sindicat els va permetre establir una mica la seva situació i, també amb l’ajuda dels jugadors de sempre, obtenir finalment la seva regularització. L’equip novament va passar a tenir un paper secundari, mantenint-se a la ja denominada 1a Provincial sense massa problemes. I el que va seguir creixent va ser la Diada, que ja el 2009 va assolir trencar la barrera dels 150 partici-pants L’última flama (2009-2013) Diuen que la flama d’una espelma es fa més alta i més gran just abans d’apa-gar-se. Això és una mica el que li va passar al CECOB.

Columna 84 Oberta


A finals del 2008, s’incorporava a la direcció de la Unió Sindical del Barcelonès en Carles Vallejo. Carles Vallejo és un bon aficionat als escacs, afició que va cultivar en condicions força precàries: a principis dels 70, ja era un líder sindi-cal destacat i va ser pres al penal de Burgos. Allà, a les cel·les d’aïllament, on s’hi podia estar ben bé 15 llargs dies, jugava a escacs a les rajoles del terra amb molles de pa fent de peces. El seu rival era el pres del costat, i s’anaven cantant les jugades a través del forat del vàter, que era la via més audible de comunicació. En Carles Vallejo va apostar fermament per l’organització d’esdeveniments i fer un pas més enllà de la Diada. Aquesta va seguir creixent i va tocar sostre: el 2010 va tenir 180 participants reals. I el mateix any naixia l’Open Actiu de Ciu-tat Vella, dins del Circuit Català d’estiu. En el primer any com a candidat, ja es va rondar els 120 inscrits i el 2011 va superar els 130, amb notable participació de titulats internacionals. Foto 4: La 1a edició de l’Actiu de Ciutat Vella (agost 2010)

Columna 85 Oberta


Però 2011 va ser el sostre i la fi de la capacitat organitzativa de grans esdeveni-ments. La data de l’actiu (1r diumenge de setembre) va traslladar-se a un diu-menge de maig, cosa que va fer caure la inscripció en picat (de 130 a 80 ins-crits). L’any següent ja no s’organitzaria i tampoc la Diada. Foto 5: Raúl Omar González, últim campió de la Diada (mag 2011), flanque-jat per Manel Santolària (esquerra) i Carles Vallejo El darrer any de vida del club, 2013, cal destacar la notable tasca de Fernando Cárdenas, que va organitzar tornejos en petit format, però d’alguna manera va mantenir l’activitat del club. Paradoxalment, el 2012 el club havia assolit l’as-cens que tant havíem perseguit i el 2013 l’equip va jugar de manera molt irre-gular a Preferent, però amb prou talent per mantenir-se. Aquest 2014, malau-radament, ja no figura a la Lliga.

Columna 86 Oberta

Però el cas d’en Cárdenas és una excepció: és l’únic cas evident que ha tornat amb serveis i amb suor l’ajut que durant tants anys ha rebut del club. La resta de jugadors que han rebut aixopluc del sindicat no han correspost col·laborant a tirar endavant l’entitat, un cop la “vella guàrdia” (Santolaria i Montoya) no han tingut forces i en ocasions salut per fer-ho. I CCOO, en temps de crisi, ha decidit que no valia la pena seguir subvencionant aquest model de club. Els clubs els fan les persones, i tiren endavant si hi ha algú, o un grupet que ti-ren del carro. Al CECOB li ha passat el que a molts clubs: neixen, creixen més o menys, i moren quan el seu interior deixa de bategar. Aquest article pretén ser també el meu homenatge particular al meu amic i el meu primer mestre, en Manel Santolària. Ell sempre diu que sóc el seu “fill d’-escacs” i té tota la raó: sense ell jo no hauria vingut a aquest món escaquístic que tant m’agrada.

Jordi Morcillo


Columna 87 Oberta

Teoria de ràpides

Posicions d'atac ràpid Abans de començar amb el tema d'avui he de demanar disculpes per l'errata que vaig cometre en l'anterior article on vàrem tractar el gambet Englund i on vaig transcriure incorrectament la cel.lada més famosa d'aquesta obertura just a la primera pàgina. És aquesta: 1.d4 e5 2.dxe5 Cc6 3.Cf3 De7 4.Af4 Db4+ 5.Ad2 Dxb2 6.Ac3 amb aquesta ju-gada el blanc ja està perdut, lo correcte és 6.Cc3, 6...Ab4 7.Dd2 Axc3 8.Dxc3 Dc1++ 0-1 En un proper número farem la segona part de l'estudi del gambet Englund, es-tigueu atents. Un parell de jugadors amb menys elo que jo, m'han preguntat a l'últim mes quina tècnica d'estudi o quin sistema podien utilitzar per millorar els seus re-sultats en torneigs ràpids. Jo no sóc qui per a respondre aquesta pregunta, i

MF Josué Expósito

Columna 88 Oberta

Teoria de ràpides

menys en aquest “bache” de joc que porto i que sembla que no acabarà mai. Però ja que estic aquí i puc escriure el que em vingui de gust, diré la meva opi-nió al respecte. Crec que per a millorar en ritmes ràpids, el que és millor és la pràctica exage-rada de partides, és a dir, jugar moltes partides rapides ja sigui en persona o per internet. De fet això ho he notat des de que ja no tenim ICC amb la quota de la llicència... Òbviament els sistemes per a millorar els escacs normals ser-veixen també per a millorar els ràpids, normalment un jugador amb títol de Gran Mestre sense ser un gran jugador de blitz sempre serà millor que un Mestre Català amb grans dots en aquests ritmes, i és en detalls com els que tractem en aquesta secció de la revista on es poden igualar els handicaps. Al-guns d'aquests detalls en gran mesura pot ser la utilització d'obertures especi-als, però també em parlat alguna vegada de temes psicològics, de temes per aprofitar el reglament o fins i tot algun finalet típic de partides rapides. Una cosa que va molt bé per a estar preparat abans d' un torneig es resoldre problemes tàctics, però no em refereixo a problemes complicats de nivell avançat on l’important és el càlcul profund de variants sinó a problemes sen-zills i ràpids per a millorar la visió tàctica ràpida que és en definitiva la que ens farà falta tenint un temps tan limitat. Per aquesta finalitat, trobo que és molt bona la web http://chess.emrald.net/ on et posen una posició concreta, et donen un parell de segons per mirar-la, et fan el moviment de l'adversari i has de trobar la combinació d’un parell de jugades en el menys temps possible. Molt relacionat amb aquest tipus d’entrenament, és el reconeixement de pa-trons. De fet trobo que després d’una bona obertura sorprenent el millor siste-ma per obtenir bons resultats és aquest. El sistema consisteix en tenir una posició de referència on s’hagi aplicat un pla concret que guanyi e intentar aplicar-lo a posicions semblants. Ai-xò es fa molt en partides lentes, ja sabeu la frase típica: “contra aquesta es-tructura de peons farem un atac de minories”. No se ben bé què significa aquesta frase perquè mai he aconseguit arribar a aquest tema, però ja m’ent-

http://chess.emrald.net/

Columna 89 Oberta

Teoria de ràpides

eneu l’essència de el que vull explicar, contra un tipus de posicions concreta va bé tenir algun tipus de pla predefinit. Tenir aquests coneixements va molt bé en partides lentes, però a rapides augmenta exponencialment la seva efectivi-tat perquè no només t'estalvies pensar un pla per tu sol amb el guany de temps que això comporta, sinó que no és tan important que la posició que ju-gues tingui diferències importants amb la posició de referència perquè encara que el pla no sigui objectivament el millor per alguna subtilesa que no hi exis-tia a l'altra, segur que és més difícil pel rival trobar-ho que per nosaltres. Precisament aquesta tarda m'he trobat un document que, segons això, vaig fer al 2010, ufff... fa quatre anys ja, com passa el temps... amb set posicions extretes de diversos llocs, on el rei negre s'ha enrocat curt i segons com tinc col·locades les meves peces, puc mirar de copiar un pla o un altre segons creiem que el podem aplicar o no. Posició 1 Adams – Jakovic Aquesta primera posició és l'única en la qual el rei negre no es-tà pròpiament enrocat, almenys de forma habitual. Aquest tipus d'estructura és típica de la siciliana Pelikan, concretament d'una partida entre Adams i Jakovic.

Columna 90 Oberta

Teoria de ràpides

Sempre que em juguen una Pelikan, tinc en ment col·locar les meves peces per tal d'aconseguir fer alguna vegada l'entrega de dama que segueix: 1.Tfg3 Df8 2.Dh5 a4 3.Ae2 Td4 4.Txg7+ Txg7 5.Dxh6+ Aquesta és la posició concreta que memoritzo per tal de posar les peces com cal. La torre a la filera optima per fer escac a la columna h i sobretot l'alfil a e2 per fer el mat a h5. 5...Rxh6 6.Th3+ Rg5 7.g3 la clau per a que el rei no s'escapi, el negre ja no pot fer res més que entregar material 7...Th7 8.Txh7 Dh6 9.h4+ Dxh4 10.Txh4 Posició 2 Korneev Ara si anem a mirar posicions amb el rei enrocat amb els peons a la seva posició inicial a f7,g7 i h7 (I nor-malment també el peó a e6). En aquesta posició, d'una partida d' en Korneev, ja he canviat un cavall pel seu a f6 i aprofito per atacar el peó indefens de h7. 14.Cg5

Columna 91 Oberta

Teoria de ràpides

el negre pot defensar amb g6 o h6, hem de recordar que contra qualsevol de les dos el nostre pla és jugar Dg4, però clar, contra la segona opció primer hau-rem d'evitar que no ens mengin la peça. 14...g6 [14...h6 Primer mirem aquesta variant, que és la que més m'agrada 15.Ch7 15...Te8 16.Dg4 Rh8 17.Cxf6 Dxf6 18.Bg5

Columna 92 Oberta

Teoria de ràpides

Primera posició a recordar d'aquest pla, obliguem a capturar el nostre alfil ja que la dama no te caselles. 18...hxg5 19.hxg5 Qd8 20.Qh5+ Kg8 21.g6 I aquesta és la segona posició a recordar, encara que si recordem l' Ag5 segu-rament no ens costi gens enrecordar-nos que el peó va a g6. 21...fxg6 22.Bxg6 Aquí ja ve tot sol, posaré dos variants possibles per a com-pletar l'estudi, però no crec que calgui recordar res més en realitat 22...Ne7 (Si 22...Qd7 23.d5 23...Qxd5 24.Qh7+ Kf8 25.Qh8+ Ke7 26.Qxg7+ Kd6 27.Bxe8 Rxe8 28.Rad1 és guanya la dama)

Columna 93 Oberta

Teoria de ràpides

23.Bf7+ Kf8 24.Bxe6 guanyant] Si ens juguen amb g6, aprofitem que el peó està a h4 per pressionar a g6, i en el moment oportú entregarem el cavall a h7. 15.Dg4 Rg7 16.h5 Dd5 17.Cxh7 17...Rxh7 18.hxg6+ Posició 3 Kasparov Romain Penso en el següent tipus d'estratègia quan tinc la torre a f1, l'alfil a d3 i l'ad-versari té un cavall a g6. A més, si el pla és de Kasparov, segur que és bo.

Columna 94 Oberta

Teoria de ràpides

1...Bd7 [1...Bg4 2.f3 Bh5 3.Nf4] 2.Bg5 Ng6 La primera part del pla és portar el peó a f5 i defensar-ho correctament 3.f4 h6 4.Bxf6 Qxf6 5.f5 5...Ne7 6.Ng3 Nc8 7.Rf4 Nd6 8.Qf2

Columna 95 Oberta

Teoria de ràpides

Ara que tenim les peçes en les posicions apropiades, intentarem entregar el cavall a g7. 8...Rfe8 9.Nh5 Qd8 [9...Qg5 10.h4 Qxh5 11.g4 Aquesta és la posició que memoritzo per enrecordar-me que la torre va a f4 i la dama a f2]. 10.Nxg7 El reste de l'atac pot variar depenent de com tingui les peces el negre, però amb aquesta disposició harmònica d'atac, amb l'alfil a d3, la torre i dama en posicions actives i sobretot el futur peó a f6, ja poden tenir les peces com vul-guin que l'atac segur que serà duríssim.

Columna 96 Oberta

Teoria de ràpides

10...Ne4 [10...Kxg7 11.f6+] 11.Bxe4 Rxe4 12.f6 Kh7 13.Rxe4 dxe4 14.Qf4 Bc6 15.Re1 Qf8 16.c4 Qxa3 17.Nf5 Qf8 18.Re3 Bd7 19.Rg3 Bxf5 20.Qxf5+ Kh8 21.Rg7 0-1 Posició 4 Think as a GM D'aquest pla si sóc sincer ni m'enrecordava, potser és massa llarg i complicat, però la combinació final si val la pena, perquè trobo que és un motiu tàctic força sorpressiu i que es pot donar amb certa facilitat en les nostres partides quan has entregat totes les peces a l'enroc enemic i el rei s'intenta escapar dels escacs de la dama. 1.h4 Nxc3 2.bxc3 Qd5 3.Qg4

Columna 97 Oberta

Teoria de ràpides

3...f6 [3...Qxa2 4.Bh6 Ng6 5.Bxg7 Kxg7 6.h5; 3...g6 4.h5] 4.exf6 Bxf6 5.Ng5 Qf5 6.Qe2 h6 7.Ne4 Be7 8.Rf3 Qd5 9.Bxh6 9...gxh6 10.Rg3+ Kf7 11.Qg4 Red8 12.Qg7+ Ke8 13.Qxe7+

Columna 98 Oberta

Teoria de ràpides

No poso comentaris a les altres jugades, perquè realment aquesta és la posició que m'interessa de tot el pla. Si el rei es troba a la seva posició inicial i la seva dama a d5. Si posem un cavall a e4 bloquejant la sortida per d6, podem inten-tar efectuar aquesta combinació. Encara que la veritat és que és bastant difícil que és dongui el cas de tenir a més el cavall a f8, però com idea tampoc està malament. 13...Kxe7 14.Rg7+ Ke8 15.Nf6++ 1-0 Posició 5 Lección 1 el Alfil No sé exactament de quin curs vaig treure aquesta posició, però el que si és segur és que aquest pla és sense dubte el que més he utilit-zat en els darrers anys. El pla és senzill, consisteix en tenir la dama a la diagonal negra c1-h6 i ficar un peó a f6. Si me'l menjen ficar-me per h6, i sinó, per g5.

Columna 99 Oberta

Teoria de ràpides

1.axb5 axb5 2.Nf5 Nb6 [2...Nxf5 3.exf5] 3.Qe3 primera part del pla acomplis-hed 3...Nxf5 4.exf5 c5 5.f6 Com ja he dit abans, aquesta és la posició que intento recordar per jugar d'a-questa forma. Obviament, si no ens maten a f6, farem Dg5 i contra g6, Dh6 amenaçant mat a g7. 5...gxf6 6.Qh6 f5 [6...Qe7 7.Bc2 e4 8.Re1 f5 9.Re3] 7.Bxf7+ I per acabar, aquesta entrega d'alfil aprofitant la posició de les torres i sobretot de la dama negra indefensa a c7.

Columna 100 Oberta

Teoria de ràpides

7...Qxf7 [7...Kxf7 8.Qxh7+; 7...Rxf7 8.Qg5+; 7...Kh8 8.Qf6#] 8.Rxd8 seguit de Dg5 Posició 6 Bruzon

Aquest atac crec que el vaig veure en una partida fa uns anys de Bruzón a un dels millors opens internacionals que és fan a l'estiu a Catalunya, l'Internacio-nal de Badalona. Si el seu alfil estigues a f6, i/o la seva dama a d8 i/o el meu alfil a d3, potser provaria de fer h4 i contra h6 ficar el meu cavall a h7 com a un pla anterior. Pe-rò aquí podem fer g5 directament sense por que ens canviïn i ens cedeixin la parella d'alfils. 1.Ng5 h6 2.Ne4 Qc7 3.Qg4

Columna 101 Oberta

Teoria de ràpides

Amenaçant prendre a h6 i sense por al doble amb f5 perquè deixaria una es-tructura de peons força dèbil després del canvi de dames a g3. 3...Kh7 [3...Kh8 4.Qh5; 3...f5 4.Qg3] 4.Bxh6 gxh6 [4...Kxh6 5.Qh3+ Kg6 6.g4] 5.Nf6+ El toc de gràcia, molt semblant a una combinació molt famosa de fisher. S'en-trega el cavall i el negre ja no hi serà a temps de defensar-se amb f5. Com em vist, un cavall a e4 dona molt de joc. 5...Bxf6 6.Bd3+ Kh8 7.Qe4 amb mat inevitable.

Columna 102 Oberta

Teoria de ràpides

Posició 7 Magem Oms Aquesta posició tipus, diria que la vaig veure en una partida entre dos grans mestres catalans al torneig del Casino de fa uns anys, el remat amb només tres peces és força sorprenent. Si tenim l'alfil negre a la gran diagonal, podem in-tentar aquest atac, perquè si seguim les altres posicions que em comentant, probablement tinguem un cavall a e4. 1...Nxf3+ 2.Qxf3 Rb8 3.Rxd6 Interessant sacrifici de qualitat, però no és aquesta la posició a recordar enca-ra 3...Qxd6 4.Nce4 Nxe4 5.Nxe4 Qc7 6.Nf6+ Ara si, aquesta és la posició

Columna 103 Oberta

Teoria de ràpides

que s'ha de mantenir al cap. Entreguem el cavall a f6 per obrir la potència del nostre alfil de b2. És importat també recordar que s'ha de tindre la dama en una casella o puguem recapturar a f6 si és dona el cas, o anar a la diagonal b1-h7 per amenaçar mat a h7. 6...Kh8 7.Qe4 guanyant, per descomptat que si ens maten a f6, Dxf6 és decisi-va. Partida d'actualitat A última hora, un company de feina m'ha ensenyat una partida que ha fet fa poc per internet. Al principi no li he donat gaire importància perquè jugava amb un rival d'elo bastant baix, però una vegada he vist el remat, m'ha sem-blat digne d'estudi. No sé si té nom aquesta variant, però jo l'anomenaré: l'a-tac Campestre! tjurel (1578) - apawndown (1639) Beautiful minds - Round 1 Chess.com, 31.03.2014 1.d4 Nf6 2.Bg5 últimament molts titulats estan utilitzant l'atac tromposky 2...Ne4 3.Bh4 c5 4.f3 g5 5.fxe4 gxh4 6.e3 Bh6 7.Bc4 e6 8.Nc3

Columna 104 Oberta

Teoria de ràpides

fins aquí tot llibre de Fritz 13, el blanc surt amb una jugada molt interessant, el llibre recomana De2 o Df3 defensant el peó, però aquesta entrega de peó és força bona 8...Bxe3 (8...Cc6 potser és la variant crítica) 9.d5!! les peces negres es queden descordinades 9...Qg5 10.Nf3 Qxg2 11.Rf1 h3 12.Qd3 Bh6 13.Tg1! Guanyant la dama Fins aquí la teoria de rapides d'aquest mes. Però no vull acomiadar-me sense abans donar l'enhorabona a la gent del Mollet que l'any vinent jugarà a la divi-sió més forta dels escacs catalans, amb un equip ple de joves i de qualitat. I també al Catalunya i al Sant Martí, que encara que un dels dos es quedarà un altre any a primera, han fet un torneig molt i molt bo tots dos. I per últim de-sitjar tota la sort del món als PIP en aquesta última ronda per a salvar la cate-goria, ànims! Sou uns cracks! Fins al proper número!!

Columna 105 Oberta

“Stay Hungry

Stay Foolish”

columna oberta catorzè

Documents