collbató - collbató, per la vinyanova, coll de guirló ... pel parc natural de la muntanya de...

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

1

Collbató - CollbatóRuta 5

Presentació

de la ruta

Versió 2010

Ruta

5Collbató - Collbató,per la Vinyanova, coll deGuirló, Santa Cecília deMontserrat, santuari deMontserrat i la SantaCova

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

2


Direcció i conceptualització: Jordi López CampsElaboració dels itineraris: Ramon Ribera-MarinéActualització dels itineraris: Jordi López Camps i Josep Nuet BadiaElaboració de continguts: Josep Nuet BadiaDisseny gràfic i realització: Josep Nuet BadiaImatges gràfiques: Jordi López Camps, Josep Nuet Badia i Arxiu de Montserrat

© Patronat de la Muntanya de Montserrat, 2010Patronat de la Muntanya de MontserratLa Rambla, 130 / 08002 BarcelonaISBN: 84-XX-XXXXX-X, obra completaISBN: 978-84-393-8329-1

Els continguts d'aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement-NoComercial-

SenseObraDerivada 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://

creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/legalcode.ca. Així dons, se'n permet còpia, distribució i

comunicació pública sempre que se citi l'autor del text i la font (Ramon Ribera-Mariné, Jordi López Camps i

Josep Nuet Badia). No es poden fer usos comercials d'aquesta publicació ni obres derivades.

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

3


Presentació

La muntanya de Montserrat ha estat des de sempre un territori configurat pel pasde les persones. Els pelegrins, atrets per la devoció a la Mare de Déu, començarena definir els grans camins d’accés a la muntanya; els ermitans, en els seus despla-çaments per la muntanya, dibuixaren camins que han perdurat fins avui; els pa-gesos, primer, i després els llenyataires i els carboners traçaren senders per accedirals camps i als boscos. L’excursionisme aprofità part d’aquests viaranys i en creà denous en el seu interès per descobrir la riquesa natural del massís, mentre que elsescaladors obrien dreceres per acostar-se a les vies de les impressionants agullesde Montserrat. La cartografia montserratina ha reflectit puntualment el progrésen el coneixement de la muntanya.

A mesura que les persones feien seva la muntanya es començaren a redactar com-pendis d’itineraris i guies. L’any 1909 la Revista Montserratina edità la Guia Histò-

rica del Pelegrí, que anava acompanyada d’un volum d’itineraris i del mapa deJoan Cabeza.Fou l’inici d’una rica i dilatada producció de llibres sobre l’excursionisme i l’esca-lada a la muntanya de Montserrat.Després de la Guerra Civil Espanyola, Llorenç Estivill publica una guia deMontserrat, amb un capítol d’escalada que redacta Jordi Panyella. A més, la guiainclou la segona edició del mapa de Joan Cabeza, de 1928.Uns quants anys més ençà, Pere Busquets i Codorniu, ànima dels Amics del Sol,que sempre signava amb les inicials, va escriure els Itineraris montserratins (1961)—amb un mapa planimètric a una tinta fet a partir del mapa topogràfic de Ramonde Semir (1949)—, Ermites i fonts montserratines (1967), etc. Era el vessant lite-rari de la dedicació contínua i abnegada d’aquest col·lectiu tan vinculat a la mun-tanya de Montserrat i al qual devem tant.L’any 1975, Ramon Ribera-Mariné, monjo i bon coneixedor de la muntanya, pu-blicà Camins i canals de Montserrat. Guia d’itineraris, que va tenir un gran impac-te, per la precisió amb què són descrits els itineraris i per portar unes fotografiespanoràmiques amb el traçat dels itineraris sobreimprès.La guia tingué una gran difusió i el mateix Ramon Ribera-Mariné en va fer unaaltra versió més extensa l’any 1992, amb el títol de Caminant a Montserrat. El

massís, de la qual s’han fet diverses edicions i que a hores d’ara encara és plena-ment vigent.Fou una obra de síntesi i avenç en relació amb l’excursionisme a Montserrat, grà-cies al profund coneixement que l’autor tenia dels camins, comes i canals mont-serratins.

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

4


Anys després, el mateix Ramon Ribera-Mariné inicià una revisió de la seva obraamb una perspectiva renovada. Era possible relligar els 62 primitius itineraris iconvertir-los en grans rutes per la muntanya. Aquesta proposta representava unanova mirada al massís de Montserrat.

D’aquesta manera sorgiren unes rutes que, partint dels municipis de l’entorn: elBruc, Collbató, Marganell, Monistrol de Montserrat, travessen tot el massís. Sónllargues caminades que permeten descobrir els indrets més singulars de la mun-tanya. Algunes passen pel Monestir, d’altres només el veuen o el senten de lluny.El Patronat de la Muntanya de Montserrat, coneixedor del projecte de RamonRibera-Mariné, l’assumí com a propi. Era tot un repte, que assumírem amb entu-siasme Josep Nuet Badia i jo mateix. Es resseguiren de nou les rutes proposades,s’identificaren i fotografiaren els indrets naturals més característics al llarg de totel trajecte i es recolliren els fets històrics més importants que hi han succeït.

El resultat d’aquest treball és la creació de la col·lecció «Rutes pel Parc Natural dela Muntanya de Montserrat». Cada una de les rutes és un monogràfic dins lacol·lecció, amb tota la informació geogràfica rellevant per a facilitar l’itinerari.També s’hi aporta informació complementària per a comprendre l’entorn natural,gaudir del paisatge i conèixer la història dels diferents indrets integrats en l’itine-rari. Aquest és el propòsit bàsic d’aquesta obra: fruir d’aquest lloc excepcional queés la muntanya de Montserrat.

Aquests monogràfics estan dissenyats perquè l’excursionista se’ls faci seus. Peraixò el material es troba a la xarxa d’Internet en forma de petits mòduls. Al mateixtemps, també s’ofereix la possibilitat que les persones, a través de la interaccióamb la pàgina web del Patronat de la Muntanya de Montserrat, puguin construirel seu itinerari. Es tracta d’anar enllaçant fragments de les rutes proposades fins afer-se el propi projecte de camí. Animem els excursionistes a fer-nos arribar pro-postes i suggeriments a incorporar als quaderns de les rutes. Gràcies a aquestesaportacions podrem compartir i fer realitat la idea que Montserrat és de tots.

JORDI LÓPEZ CAMPSPresident de la Comissió Executiva

del Patronat de la Muntanya de Montserrat

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

5


Rutes de Montserrat

Rutes de Montserrat és un conjunt de vuit grans itineraris que travessen la mun-tanya de Montserrat en totes direccions.

Tots aquests itineraris són interconnectats uns amb els altres, de manera que apartir dels que es proposen se’n poden dissenyar molts altres.

Aquí donem la relació de les rutes amb el recorregut esquemàtic.

Ruta 1Monistrol de Montserrat-Monistrol de Montserrat, pel camí de l’Àngel, mones-

tir de Sant Benet, monestir de Montserrat, Sant Miquel, Santa Anna, SantaCecília, la Calzina i el Piteu.

Ruta 2Monistrol de Montserrat-coll de Can Maçana, per l’estació de l’Aeri, camí de

l’Aigua, monestir de Montserrat, Santa Anna, Sant Jeroni, el Camell dels Ecos,canal de Migdia, Montgròs, coll de les Comes, coll de Port, pas del Príncep,refugi de les Agulles «Vicenç Barbé», la Portella i el coll de Guirló.

Ruta 3Collbató-Collbató, pel Casalot, les Bateries, pla de Sant Miquel, miranda de Santa

Magdalena, serra de l’Alzina de les Paparres, serra de les Lluernes, Sant Salva-dor, Sant Benet, Santa Anna, pla dels Ocells, els Pollegons i les Artigues.

Ruta 4Monistrol de Montserrat-Monistrol de Montserrat, pel camí dels Tres Quarts,

camí de l’Aigua, camí de la Cova, monestir de Montserrat, Sant Miquel, la Fita,clot de Casanelles, pas del Forat, torrent de la Salut, Santa Margarida del Cai-rat, la Puda, Sant Salvador de les Espases, coll de Bram, Era de les Bruixes, Culde la Portadora, col de la Cabra i l’hostal de la Creu.

Ruta 5Collbató-Collbató, per la Vinyanova, can Jorba, el Bruc, la Diablera, collet de

Guirló, la Foradada, Santa Cecília, els Degotalls, monestir de Montserrat, camídel Rosari, la Fita i les coves del Salnitre.

Ruta 6La Vinyanova-la Vinyanova, pel camí del Pont, pla dels Ocells, serra de les Lluer-

nes, canal Plana, camí de l’Arrel, Santa Cecília, canal de Migdia, coll de l’Ajagu-da, camí del Bassal dels Gats i can Jorba.

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

6


Ruta 7El Bruc-el Bruc, pel torrent de la Diablera, l’Era dels Pallars, refugi de les Agulles

«Vicenç Barbé», coll de les Agulles, GR-7, canal del Llum, torrent de Migdia,camí dels Francesos, font de la Cajoleta, camí del Cabrit, cova de l’Arcada,torrent de les Grutes, pou del Castell i la Fonollosa.

Ruta 8Marganell-Marganell, pel Casot, font del Vila, la plaça de Catalunya, coll de Port,

pas del Príncep, coll de les Agulles, la plaça de Catalunya i l’Oliver.

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

7


Collbató - Collbató,per la Vinyanova, coll de Guirló, SantaCecília de Montserrat, santuari deMontserrat i la Santa Cova

5

Contingut de la ruta 5

La ruta 5 conté cinc quaderns en els quals hi ha tota la informació del recorregut,amb pretensió d’exhaustivitat i de qualitat, classificada en diferents temes.

Quadern 1 - Itinerari.Aquest quadern conté la descripció detallada de l’itinerari amb l’horari orientatiu

del temps necessari per a recórrer-lo.Cada punt horari va acompanyat d’un número d’ordre preliminar, amb un tipus

més fí, que ens permet identificar aquest punt en els mapes (Quadern 2).Tot l’itinerari està il·lustrat amb fotografies dels llocs més interessants i represen-

tatius de la ruta, preses expressament per aquesta publicació.

Quadern 2 - MapesAquest quadern conté els mapes i les ortofotografies de tot el recorregut de la

ruta.Els mapes procedeixen de la cartografia de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC)

a escala 1:10.000, que té un gran detall i precisió.Les ortofotografies també procedeixen de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC)

a escala 1:5.000,Els mapes i les ortofotografies es presenten aparellats i amb el traçat de l’itinerari

sobreimprès. També hi consta una sobreimpressió dels punts horaris amb unaxifra que ens remet al punt de la descripció de l’itinerari (Quadern 1) al qual esrefereix.

Quadern 3 - PanoramesEl quadern tercer inclou uns quants panorames seleccionats dels punts més es-

pectaculars i representatius de la muntanya que la ruta 5 recorre.Sobre la fotografia s’hi han indicat les roques principals amb els noms correspo-

nents.També al peu de la panoràmica hi ha un mapa de conjunt de la muntanya de

Montserrat amb la ruta 5 i el punt on es pot veure el panorama de la foto i enquina direcció està presa la fotografia. Es complement amb un petit text expli-catiu.

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

8


Quadern 4 - Àlbum de fotografiesAquest quadern recull a manera de postals una selecció de imatges de tot el recor-

regut de la ruta 5.No s’ha repetit cap fotografia i hi podem trobar detalls de llocs, agulles o paisat-

ges que complementen tota la informació gràfica dels quaderns de l’itinerari(Quadern 1) i dels panorames (Quadern 3).

Quadern 5 - MonografiesEl quadern cinquè, conté una informació àgil però detallada i documentada dels

principals punts interessant pels quals passa la ruta 5.Bàsicament la informació de les monografies fa referència a aspectes naturalistes

(la geologia, la flora i vegetació, etc.), aspectes històrics i artístics (el monestir,les ermites, etc) de la muntanya de Montserrat.

Està il·lustrat amb fotografies representatives triades expressament per a ajudar lacomprensió del text.

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

9


© Base topogràfica i ortofotografia de l’ICC

Recorregut de la ruta

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

10


Els autors

Rutes de Montserrat és una obra escrita i il·lustrada per tres persones profunda-ment coneixedores de la muntanya de Montserrat.

Ramon Ribera-MarinéBarcelona (1949).

Monjo de Montserrat, monestir en el qual haservit en diferents càrrecs. Gran excursionis-ta, autor de les guies modernes deMontserrat.

A Rutes de Montserrat ha escrit els itinerarisoriginals, a partir dels coneixements que téde la muntanya i de l’extensa documenta-ció que ha acumulat.

Jordi López CampsBarcelona (1950).

President de la Comissió Executiva del Patronatde la Muntanya de Montserrat.

A Rutes de Montserrat, ha revisat i actualitzat,sobre el terreny, els itineraris i ha obtingutgran part de les fotografies que il·lustren elsquaderns.

Josep Nuet BadiaBarcelona (1946).

Cartògraf, botànic i escriptor, autor de la Flora

de Montserrat, en la qual va col·laborarJosep M. Panareda.

A Rutes de Montserrat, ha escrit les monogra-fies i ha comprovat sobre el terreny el traçatdels camins. A més ha il·lustrat els quadernsamb moltes fotos i s’encarregat del dissenyi de la maquetació del conjunt.

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

11


RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

1


Itinerari original de Ramon Ribera-Mariné, actualitzat per Jordi López Camps

Descripció

de la ruta

Versió 2010

Ruta

5Collbató - Collbató,per la Vinya Nova, coll deGuirló, Santa Cecília deMontserrat, santuari deMontserrat i la SantaCova

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

2










RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

3



Collbató - Collbatóper la Vinya Nova, coll de Guirló, Santa

Cecília de Montserrat, santuari de

Montserrat i la Santa Cova

5

La regió de lesAgulles vista

des del coll deGuirló.

© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

ItinerariItinerari clàssic de la volta a la muntanya, amb tres punts de servei: el refugi

de Santa Cecília, el complex turístic del santuari de Montserrat i, evident-

ment, Collbató; els dos darrers, connectats amb la xarxa de transport pú-

blic, el cremallera i l’aeri, el primer, i autobús de línia, el segon.

La primera part, que ressegueix el massís pel migdia, sempre per una pista

en estat immillorable, fins al coll de Guirló, permet una aproximació tan-

gencial a la muntanya. En aquest sector hi ha també el restaurant típic de

la Vinya Nova, com a lloc recomanat. La segona part passa pel sender GR,

a l’obaga, pel peu de les parets nord, en algun punt aeri. L’antic monestir de

Santa Cecília és un altre lloc d’aturada recomanada; d’allí, mig per la

tranquil·la i ampla carretera, mig per camí, s’arriba a la bullícia del Santuari

de Montserrat, on podem fruir de tota mena de serveis. El descens al punt

d’origen, el fem per l’ample camí del Rosari fins a la Santa Cova o Cova de

la Mare de Déu; d’allí per un sender, també en algun moment penjat, fins

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

4




Recorregut de la ruta

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

5



El carrer dePau Bertrande Collbató.

© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

a Collbató, passant per la turística i arranjada cova del Salnitre, digna també

d’una visita.

Horari: +8 horesDesnivell: +870 metres, –850 metresDistància: 23,846 quilòmetresAltitud màxima: 853 metresAltitud mínima: 377 metres

Per a facilitar la comprensió de la guia i la comoditat de l’itinerari s’ha dividit entrams. Els trams són:

Tram 1: Collbató - la Vinya NovaTram 2: La Vinya Nova - coll de GuirlóTram 3: Coll de Guirló - Santa Cecília de MontserratTram 4: Santa Cecília de Montserrat - santuari de MontserratTram 5: Santuari de Montserrat - Collbató

Tram 1: Collbató - la Vinya Nova

1 0 min Iniciem l’itinerari davant de l’església de Collbató (390 m), tot avan-çant a l’WNW, pel cimentat carrer de Pau Bertran, un folklorista nascut alpoble a mitjan segle XIX (W). Deixem immediatament el passatge de la Salut(dr.). Indicadors del GR-4 i GR-172/5/6-1. Cova del Salnitre, monestir deMontserrrat 3 h (NE).

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

6



La casa natalde Pau Bertran

i Bros aCollbató.

© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

Passem per davant de la casa natal de Pau Bertran (esq.) i de l’oficina de turisme,també a l’esq.

2 4 min Deixats dos carrers a l’esq. (carrers de la Muntanya i del Cup), mésendavant, igualment a l’esq. i discretament indicat, trenca, pel camí de l’Alzi-na, el GR-7-2 en direcció a Piera, al costat de la casa del número 51 del carrer.Prosseguim aproximadament en la mateixa direcció. Poc després deixem elcarrer de la Drecera (dr., NE), de pujada i encarat de dret a la muntanya, per onpugen dos atalls del camí al santuari de Montserrat. En acabar-se les cases delpoble i l’asfaltat del carrer, deixem el carrer dels Graus a la dr. i continuem perl’ampla pista que planeja entre conreus d’oliverars i ametllers, paral·lela a lamuntanya de Montserrat (NW). En aquest punt comença el camí de la VinyaNova.

3 12 min Al costat d’un tancat de filat d’una caseta (esq.), trobem una bifur-cació (415 m). A la dr. (N) arrenca el camí vell de Montserrat, que hi arriba perSant Miquel. Entre els dos camins i mig tapades per la vegetació hi ha les min-ses ruïnes del Casalot, un antic hostal. Indicadors.

Continuem per la pista de l’esq. (W).

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

7



La vall delTorrent del

Ponti el serrat

delsPollegons

des del camíde Collbató

a la VinyaNova.

© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

4 Pocs metres després deixem un camí (camí del Bruc) a l’esq. (WSW). Ara a ladreta tenim una pineda i un incipient alzinar. A l’esquerra hi ha encara oliveres.Més endavant deixem altres camins: vistós sobretot, un a l’esq., ample. Pros-seguim per la pista més marcada que ens encara a la muntanya. Durant algunstrams, a la dreta hi ha una bonica paret seca tancant una propietat.

5 Travessem el torrent del Misser.

6 22 min Bifurcació de la pista (435 m) al començament d’un oliverar (dr.).Se’ns obre la vista cap a Montserrat. Senyals blaus (dr., NE) del camí que pujaa la serra de l’Alzina de les Paparres pel clot de la Mònica i les Artigues.

Al costat d’una tanca de filat amb un piló cantoner de pedra tornem a entrar albosc.

Travessem el torrent del Clot de la Mònica i, al costat d’una porta amb puntals depedra, arribem a una mena de collet.

7 26 min Collet, 440 m. A la dr., al N, hi ha el començament del camí del Pont.Indicador: GR-4. A l’esq. tenim una finca closa per una tanca de filat verd. Perdamunt dels arbres la vista de la muntanya és impressionant sobre la coma delTrió dels Pollegons i l’entalla del torrent del Pont. Avancem en una llaçada perla pista, que no deixem, vorejant una tanca de filat verd.

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

8



L’antigamasia de laVinya Nova,

araconvertida

en unrestaurant.

© F

oto:

J.

Lópe

z C

amps

8 33 min El camí puja raonablement encarant-nos a la masia. Més amunt, alcostat d’un oliverar, indicador i baixada (dr.) vers l’àmplia esplanada delpàrquing de la Vinyanova (460 m).

9 35 min Planejant arribem a l’antiga masia de la Vinya Nova (465 m), antigaresidència montserratina, fins a la desamortització del 1835, valorada pel seuclima més sec que el santuari. Després d’uns anys d’abandó progressiu —finsfa poc era cleda de ramats—, ara en procés de franca recuperació, ha esdevin-gut un bon restaurant campestre, obert tot l’any.

Tram 2: La Vinya Nova - coll de Guirló

Des de la Vinya Nova continuem per la pista principal (W), pel costat mateix de latanca de la casa; una altra pista més ampla (esq., SW) va directament a l’A-2per la urbanització «El Bruc Residencial», o al poble mateix del Bruc.

10 39 min Seguim la pista per dins d’una pineda de pi blanc. La pista fa unarecolzada i travessa el torrent del Clot de la Maçana, cobert d’oliveres, despréss’orienta a l’W i torna a entrar al bosc.

Aviat gira a la dr. i en entrar novament al bosc en deixem una altra a la dr. La pistaque seguim avança ara, a l’W, per dins el bosc. Després d’una estona de camígira a la dr. (N). Al davant veiem la Palomera i, a la dr., el serrat dels Tudons.

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

9



L’antic masde can Jorba,

situat alcostat deltorrent deMigdia alpeu de la

muntanya deMontserrat

© F

oto:

J.

Lópe

z C

amps

11 48 min Deixem a la dr. (NE) el camí dels Francesos (495 m). Girem de nouen angle recte cap a l’esq. (NW), avançant planerament encara dins del bosc.

Travessem el torrent del Bassal dels Gats, després deixem un camp a l’esq. i, encaramés enllà, travessem el torrent de Migdia i sortim a una clariana davant d’unamasia.

12 54 min Can Jorba. Bella masia habitada, situada al peu de la muntanya,en una raconada entre el bosc i uns camps. Forma un conjunt d’edificis tancatsamb un clos.

Al costat i al peu d’un lledoner hi ha una caseta bastida dalt d’una roca caigudaque era un dipòsit d’oli. Al davant hi ha unes petites esplanades en les qualsaparquen.

D’ací comença la curiosa ascensió del Joc de l’Oca pel llit mateix del torrent delMigdia, la via ferrada més clàssica i antiga del massís. El camí que des del da-vant de la casa va cap al S, surt a la carretera o al Bruc.

Continuem, resseguint els murs de la casa, sempre per pista entre bosc i camps.Deixem a la dr. la capella de la Mare de Déu de la Font, amb un corral ruïnósadossat al darrere. Una mica més enllà deixem les parets de tàpia d’un altrecorral (dr.).

La pista continua pujant pel peu de la muntanya (NW). Més enllà, deixem a la dr.(NE) un senderó que, rost, s’enfila muntanya amunt a través del bosc.

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

10



© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

© F

oto:

J.

Lópe

z C

amps

L’oliverar de laFonollosa, en

el qual elcamí es

confon amb elcamp llaurat.

El Castell,un anticmas ara

residènciaen una

situacióprivilegiada

sobre elclot delTambor

13 1 h 2 min Bifurcació de la pista, al límit del bosc. Prenem la que baixa al’esq. i travessa, cap al SW, l’oliverar de la Fonollosa. Avancem ara entre els ren-gles d’oliveres, d’esquena a la muntanya.

14 1 h 6 min Després d’uns 160metres, en arribar al límit del camp,deixem la pista que segueix de dret, itrenquem a la dr. (W) en angle recte,també per pista, ara d’alguna maneraparal·lels a la muntanya, encara entrerengles de boniques oliveres.Al final del camp, després de travessaruna petita zona boscosa, baixem còmo-dament cap a l’ample llit ple de còdolsdel torrent del Castell, també plantatd’olivers, que seguim de pujada.

15 1 h 14 min Pou del Castell, 500m, tapat per la vegetació (esq.). La pistafa un revolt sobtat a l’esq. i deixa l’olive-rar per enfilar-nos a prop d’una masia,

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

11



© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

Can Salses,que

juntamentamb can

Xico formenun petitconjunthabitat.

Els bosquetsde pi blanc

dels voltantsde canSalsestenen

poquesespècies isón molt

secs.

visible fa estona, fent una ampla llaça-da en forta pujada, a la punta de la qualdeixem un camí a l’esq. La vista s’obredamunt dels clots del Tambor i del Boi-xar, a sobre dels quals apareixen elsmonòlits dels Frares Encantats (dr.) i lespuntes de les Agulles (esq.).

16 1 h 19 min Oliverar. Deixem al’esq. el camí que porta a la masia delCastell, actualment ben recuperada.Seguim, a la dr. (W), el camí ben traçatde can Salses, que es veu de seguida alfinal d’uns camps.

17 1 h 23 min Passem pel davant decan Xico i de can Salses, un parell decases adossades que no han estat maiabandonades. Seguim la pista d’esque-na a les parets de Montserrat, fins a tro-bar-ne una de perpendicular.

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

12



Unindicadordel camí.

© F

oto:

J.

Lópe

z C

amps

© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

18 1 h 29 min Pista dels Pallers,

520 m. Indicador. La seguirem, a ladr., de pujada (N). Continuem, doncs,encarats directament a l’extremoccidental de la muntanya. Travessemun alzinar incipient amb pins (esq.) iuns camps de conreu (dr.).

19 1 h 37 min Bifurcació del camíal peu d’un pal de la línia telefònica, 552m. Pal i grupet d’atzavares plantades.Deixem a la dr. (NE) el camí poc evidentque, vorejant l’oliverar, mena a la covade l’Arcada, actualment invisible desd’ací.

20 1 h 40 min Bifurcació de la pis-ta. Indicador. Deixem, també a la dr.(NE), el camí ample d’entrada vers el

Vermell del Xincarró, un cingle rogenc on es practica l’escalada acrobàtica, i ala canal del Pagès. Indicador. Sovint hi ha cotxes aparcats a la vorera del bosc.

Ens decantem imperceptiblement al NW.

Prop delsQuatreCaminspassementre el

bosc de piblanc.

Al fons esdestaca el

turó delCastell de

la Guàrdia.

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

13



© F

oto:

J.

Lópe

z C

amps

21 1 h 42 min Després de passar una casa (esq.) travessem el torrent de laDiablera. Fita de fusta. Deixem a l’esq. la pista ampla i ens enfilem, a la dr. (NW),per un senderó més costerut però molt marcat, que segueix paral·lel el torrentper la falda occidental del seu buc, per dins una brolla amb pins.

22 1 h 46 min Desemboquem novament a la pista, al límit de la pineda quetenim a l’esq. A la dr., en canvi, hi ha una vegetació més baixa de brolla, car ésel límit de la zona cremada el 1986. Deixem dos camins més amples a l’esq., iseguim sempre la pista principal, pujant al NNW.

23 1 h 54 min Bifurcació de la pista en una clariana al costat d’uns pins alts.Deixem a la dr., planejant, l’antic camí del Bruc als Pallers. Aquest camí con-tinua cap al refugi de les Agulles «Vicenç Barbé», a través del torrent de lesBoïgues. Continuem per la pista en millor estat, que gira cap a l’esq., en puja-da (SW). Fita de fusta.

24 1 h 55 min Els Quatre Camins, 633 m. En una clariana en una carenasuau. Indicador de pas tancat als vehicles.

Girem per la pista de la dr., que en pujada i per carena ens torna a encarar al N,vers la carena divisòria de l’estrep occidental de Montserrat. Camí secundari(esq.) integrat en la ruta del camí de les Batalles, i finalment la barra que tancala pista als cotxes. Fita del Camí de les Batalles. En aquest indret un cartell indicaque s’entra a la propietat de l’Obra Social de Caixa Catalunya.

Seguim la pista a la dr. (N), que travessa la barra i puja per la careneta ampla isuau.

Els QuatreCamins, una

cruïlla decamins en

una carenacoberta de

pineda de piblanc

esclarissada

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

14



El camí capal torrent dela Diablera.Al fons, els

monòlits deles Agulles,amb la roca

de la Portellaa la dreta.

© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

25 2 h 6 min Després de poc més de mig quilòmetre, havent passat per unazona sense arbres s’arriba a una bifurcació en un coll. A l’esq. prossegueix, enpitjor estat, el camí vell de can Maçana, ara senyalitzat com a camí de les Ba-talles. Seguim la pista de la dr. i entrem de nou a la conca de la Diablera, acos-tant-nos al peu del cingle del Serrat de Guirló (esq.). Travessem el clot de l’Ho-me Mort.

26 2 h 14 min Deixem a la dr. un trencall, que mena còmodament a la visibleEra dels Pallers, per continuar en pujada rosta. Indicador. Travessem de bell nouel torrent, i amb una llaçada en forta pujada ens encarem ja decididament capal N.

27 2 h 18 min Passem a prop de la cova Tapada, que tenim a la esq. A tocarel torrent hi ha el megàlit, una gran roca posada dreta sobre una base de pe-dra, resta de la civilització calcolítica del voltant del massís. Indicador.

Pujada molt forta per una pista molt bona. Darrera llaçada, després de la qual hiha un respir. Tirapits final cap a l’W.

28 2 h 26 min Coll de Guirló, 802 m. En la línia divisòria geogràfica entre elBages (N) i el Baix Llobregat (S). Pista tancada, igualment en estat precari. Tro-bem els senyals del GR-172, fets amb pintura vermella i blanca.

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

15



La Cadiretai la roca

Foradada

© F

oto:

J.

Lópe

z C

amps

Tram 3: Coll de Guirló - Santa Cecília deMontserrat

Des del coll de Guirló seguim a la dr. la nova pista, en un mal estat relatiu, enlleugera baixada.

29 2 h 28 min Bifurcació del camí, 794 m. Indicador. A la dr. (SE) surt el corriolque va cap al refugi de les Agulles «Vicenç Barbé». Continuem pel camí amplede l’esq., resseguint el vessant nord de la muntanya per la seva falda NE.

30 2 h 35 min La pista, en els darrers metres esdevé molt pedregosa i s’acaba.El sender continua, però, ben marcat de tant transitar-hi, avançant sempre versl’E, en pujada relativa.

31 2 h 43 min Passem per sota mateix de l’esvelta Cadireta de les Agulles,vorejant l’esperó on hi ha el trau de la característica roca Foradada, gran trian-gle obert al mig de la paret. Pocs metres abans, per la dr., s’enfila un senderóque puja a l’ampla plataforma del forat. En el conjunt d’aquest tram el camípuja relativament poc, fins que en una avellanosa comença ja a planejar i iniciaun descens.

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

16



El boscd’avellaners

de l’obagade les

Agulles.

© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

32 2 h 48 min Bifurcació del camí en una petita clariana del bosc (830 m). Elde la dreta puja fins al coll de Port o al coll de les Agulles, també conegut coma Portell Estret. Prenem el camí de l’esq., de baixada, clarament cap a l’E. Algu-na ziga-zaga. El camí, cobert de còdols, és relliscós.

33 2 h 57 min L’Embut, a l’esq.:una bòfia, el forat de la qual encaras’engrandeix. Pas a vegades relliscós iuna mica aeri.

34 2 h 59 min Bifurcació del camí(750 m) en un petit replà en un revoltdel camí, en la qual hi ha un vistós roc.Deixem el de l’esq. (NW), que mena a lacarretera, i prosseguim pel camí quecontinua vers l’E, amb els senyals ver-mells i blancs del GR-172.

35 3 h 5 min Placeta carbonera,que deixem a l’esq. El camí puja i voltaun torrentet esbaldregat pels aiguats del’any 2000. Passem per sota les covesRoges, una gran balma rogenca a la

Bifurcació delcamí en la

qual hi ha unvistós roc.

© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

17



© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

El camí baixaun cingle per

un camíesglaonatmolt aeri

però protegitamb una

sòlidabarana

base del cingle de la dr. Travessem un torrentet per sobre una roca llisa. Atenciósi és mullada.

36 3 h 16 min Bifurcació de camins a la careneta ben prominent. Deixem elcamí de la dr., que ens portaria a la canal del Miracle. Agafem, doncs, el bran-cal de l’esq. (N), que, per un terreny molt dret i relliscós, amb còdols petits, fentziga-zagues, ens aproxima al grau aeri. Senyals abundants. Escales de ciment,baranes de ferro protectores i cadena de passamà. Atenció, pas aeri i relliscóssobretot en temps humit!

37 3 h 23 min Arribats ja a la canal pètria, uns oportuns graons de cimentajuden en el descens. Baixem uns metres rostos avall del torrent escanyat entre

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

18



El torrentdel Malany,que l’aiguatdel 2000 va

enfondirenormement.

© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

roques i descarnat. No hi ha altre pas! Just al final de l’escala, a la dreta, hi haun petit clot ple d’aigua si ha plogut. A la base de la roca ens decantem de noucap a l’E pel peu mateix del cingle, seguint el camí ben visible. Cova a la dr.

38 3 h 25 min Nou trencall. El camí de l’esq. (N), amb marques blaves, davallaen ziga-zagues fins al pedró del Miracle de la Creu del Regató, ran de la carre-tera BP-1103. Prosseguim, doncs, pel sender de la dr. en lleugera pujada versllevant, bo i apartant-nos una mica de la paret rocosa (dr.). Pedró. Passem unparell d’esllavissades i un gabió. Seguim el camí ondulat, però amb tendènciaa pujar. Travessem un torrentet. Girem lleugerament al SE, després de passaruna careneta. La perspectiva s’obre vers les altes parets septentrionals dels Ecosi del seu Camell, en primer terme, i de Sant Jeroni, més al fons.

39 3 h 42 min Remuntant el torrent pugem fins al peu de la paret per creuarel llit del torrent del Malany, fortament esbaldregat per l’aiguat del 2000. Im-mediatament continuem orientats al NE, descendint per la riba dr. uns quantsmetres de camí dret, relliscós i aeri. Més endavant seguim flanquejant el ves-sant de la muntanya. Visualment entrem en l’àmbit de la canal de la Font delLlum. Les parets occidentals de Sant Jeroni apareixen en tota la seva grandesa.Balconada aèria damunt de la carretera, que passa més de cent metres sota elsnostres peus.

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

19



El coll deMigdia i lesroques dels

Ecos, amb eltorrent del

Malanyaixaragallatper l’aiguat

de l’any2000.

© F

oto:

J.

Lópe

z C

amps

40 3 h 51 min Travessem un nou torrent, la canal de la Font del Llum, perun petit relleix a la roca, relativament aèria. Atenció si la roca és mullada o gla-çada. Perill!

41 3 h 52 min Arribem al revolt d’una llaçada del camí que puja de la carre-tera vers la font del Llum i el coll de Migdia (810 m). Prosseguim en descens al’esq. (NE). El camí baixa en llaçades llargues.

42 3 h 59 min Creuem un torrent que davalla de la paret del serrat de SantJeroni. Baixem encarats a la carretera.

43 4 h 2 min Arribem a una careneta coberta de matollar baix. Deixem a l’esq.un senderó actualment abandonat: avancem, doncs, seguint els senyals pelbrancal de la dr. Tornem a entrar al bosc i anem baixant. Veiem Santa Cecíliadavant nostre. Continuem baixant per dins l’alzinar. Fem unes llaçades per per-dre altitud. En el darrer revolt deixem un camí a la dr. (fita) que porta a travessarla canal de Sant Jeroni, de pas difícil.

Continuem per l’esq. fins a unes escales d’obra amb barana de ferro que ens deixena la carretera. Indicador.

44 4 h 14 min Arribem a la B-1103, en general tranquil·la i ampla pel trànsitque concentra, normalment turístic, llevat dels perillosos corredors de motos.Indicador. Anem cap a la dr. vers el visible edifici de Santa Cecília (E). Immedi-atament a la dr. hi ha les traces de l’antic restaurant de Santa Cecília, escombratliteralment per la caiguda de grans blocs de pedra en els aiguats del 2000. A

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

20



Els absis del’antic

monestir deSanta Cecília,

amb lesagulles del

serrat delMoro al fons.

© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

la dr., en el fons del torrent i en un marge de pedres hi ha la font de SantaCecília.

45 4 h 19 min Santa Cecília de Montserrat, 685 m. Zona urbanitzada.Pàrquing arranjat. Església romànica (s. XI), pertanyent a l’antic monestir deSanta Cecília, de fundació anterior al de Santa Maria, més famós i que ha sub-sistit fins avui. Refugi Bartomeu Puiggròs, relacionat amb la FEEC, guardat, ambcapacitat per a trenta persones, i amb possibilitat d’obtenir-hi algunes begu-des i menjar. Important cruïlla de camins, amb senyals de GR i PR, així comd’altres itineraris particulars com l’actual camí romeu de Manresa del CECB.

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

21



Un coppassat el

túnel de SantJeroni,mirant

enrere veiemla paret de

Sant Jeroni i,al peu, les

roques de laBateria Alta

del’Hospitalet,un topònim

originatdurant la

guerranapoleònica.

© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

Tram 4: Santa Cecília de Montserrat -monestir de Montserrat

Des de Santa Cecília de Montserrat prosseguim per la carretera, pel costat del’edifici del refugi. Passat aquest, unes amples escales menen a l’entrada, queestà a un nivell inferior de la carretera.

46 4 h 20 min Deixem a l’esq. la pista de can Martorell, tancada amb unabarrera, per la qual baixa el PR-C-19. Continuem per un camí que ressegueixper fora la tanca metàl·lica de la carretera, ara en fort descens. Atenció que hiha trossos que és molt estret. Tenim a la dr. les altives parets de Sant Jeroni i el

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

22



© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

El monestirde Sant

Benet, situatdalt d’una

carena propde l’antic

hotel de lacolònia Puig.

conjunt dels Flautats, un veritable retaule. Fita del km 6. Deixem a la dr. un camídel qual resten encara trossos de ciment i construcció, antic accés al camí del’Arrel, actualment quasi perdut. Passem el trau de la canal del Moro, descar-nada fortament també en els aiguats del 2000, que en aquest punt s’enduguéla carretera. En aquest lloc hi havia l’atrevit aeri de Sant Jeroni, de traçat moltespectacular, desaparegut a la dècada dels vuitanta, per manca de rendibilitat.

47 4 h 25 min Travessem el curt túnel de Sant Jeroni per la carretera o donantla volta per fora, a l’esq. Després d’una nova canal, a la dr. hi ha dues frangesde roca. Ampli revolt.

48 4 h 29 min A l’esq., indicat de nou amb senyals grocs i blancs, deixem elPR, que davalla per la baixada dels Matxos (655 m). Continuem per la carreteravers l’E, encara uns vuit-cents metres. La vista, tant damunt de les parets mont-serratines com cap al Bages, enquadrat pels Pirineus, Sant Llorenç del Munt ila Serralada Litoral, i la del Baix Llobregat és extraordinària. Passem la raconadadel torrent del Cavall Bernat amb el canvi de municipi. Poc abans de la fita delkm 7 s’acaba la baixada. Ara pujarem suaument.

49 4 h 41 min A la raconada mateix de la canal del Pou del Gat, on hi hadiversos indicadors entre els quals destaca el del camí de Sant Jaume, ens en-filem per una escala de pedra, que puja pel talús de la dr. Indicador i placa delcamí de Manresa. D’aquesta manera estalviem de continuar per la carretera itravessar tot l’aparcament tancat, que amb la proximitat del Santuari és molttransitat i, a més, té la pujada més forta.

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

23



Un aspectedel camí dels

Degotalls.

© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

50 Arribats al capdamunt del talús, deixem els senyals grocs i blancs (PR) i girema l’esq., resseguint la carretera uns metres més enlaire per una cornisa, en suaudescens, fins a l’antic abocador de Sant Jaume el Blanc, que recorda una cape-lla del patró dels vianants desapareguda a mitjan segle XIX. A partir d’aquestpunt, i ja per bosc, iniciem la pujada, primer suaument i a la fi, després del pasd’un torrentet, més dreturerament. Quasi en el punt més baix, deixem a l’esq.un corriol, sovint una mica embrossat, que baixa de dret a la carretera, prop delbosquet Igualadí, una zona de descans amb bosc arranjat després del devas-tador incendi del 1986 per obra d’aquest municipi. Passem una primera torrede la línia elèctrica; la segona està damunt mateix de la roca Tirana, un bloccaigut que dóna nom a aquest tram de camí. Restes de tanca i graons de pedramig desgastats.

51 4 h 51 min Camí dels Degotalls, pista de servei forestal tancada als vehi-cles privats. Bancs, papereres i fonts, que sovint no ragen. Seguim en la matei-xa direcció que portàvem, ara cap al S, en pujada regular. És interessant la sèriede majòliques de traçat popular, la majoria dedicades a molts dels santuarismarians del nostre poble, alguns amb paraules del Magníficat que donen tam-bé nom al camí. Travessem una clotada arrasada per les esllavissades del 2008i 2009. Després d’un pas entre pedres (esq.), deixem una escala tancada peruna reixa a la dr. del camí.

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

24



El monumenta Jacint

Verdaguer, a l’entradadel recinte

del monestirde

Montserrat.

© F

oto:

J.

Lópe

z C

amps

52 4 h 59 min Porxo de l’antic quiosc on fa anys que venien llenya i llogavenestris de cuina per a les populars costellades a la zona, actualment inservible,ja que no es pot fer foc. Amb el monòlit dedicat al mestre Lluís Millet començael tram anomenat camí dels Artistes, amb records de noms com Joan Maragall,Amadeu Vives, Josep M. Folch i Torres, Emili Vendrell, i ja fora de l’àmbit per oncaminem, l’estàtua de Jacint Verdaguer. Encara, a la dr., escala de festa, barra-da per una reixa de ferro.

53 5 h 3 min Desemboquem a un camí transversal ample i empedrat, queseguim a la dr. de pujada. Passem per davant del monument a Mn. JacintVerdaguer i d’una porta del recinte del monestir amb un arc apuntat. Prenemunes escales a l’esq., que ens porten a la carretera, al davant del restaurant delMirador dels Apòstols, en el recinte del santuari de Montserrat.

54 5 h 6 min Travessem la carretera pel pas zebra, i resseguim, a la dr., persota una llarga marquesina, el passeig de l’Escolania en imperceptible baixada.Deixem a la dr. l’edifici de l’Escolania. A l’esq. la vista sobre el Baix Llobregat iel Vallès Occidental és grandiosa. Més endavant deixem a la dr. la base de labasílica de Montserrat, que dóna una idea de les dificultats en què es podientrobar els constructors del renaixement i del barroc en els segles XV i XVI. A laraconada on comença l’alt edifici de la mongia hi ha actualment les parades deproductes agrícoles artesanals de les populars pageses de Marganell, institucióque data de finals del segle XIX.

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

25



El primertram del camí

de la SantaCova.

Al fons veiemel monument

a SantDomènec

de Guzman,obra de

Josep M.Subirachs.

© F

oto:

J.

Lópe

z C

amps

55 5 h 11 min Arribem a la plaça de la Creu (705 m), amb la creu de SantMiquel, de Josep M. Subirachs, a l’extrem oposat. Tenim, a la dr., la cafeteria iles altres botigues de records i de queviures i, a l’esq., l’estació del cremallerade Montserrat.

Tram 5: Santuari de Montserrat -Collbató

Del costat de l’entrada a l’estació del cremallera, prenem unes escales que menena l’estació superior de l’Aeri. Indicador. Al començament de l’escala, a la dr., hiha una petita placa dedicada a Mn. Jaume Oliveras, excursionista pioner, queideà, el 1904, la travessa Matagalls - Montserrat en menys de vint-i-quatrehores. Baixades les escales, seguim pel viaducte, damunt del torrent de SantaMaria, al llarg de la via del nou cremallera, tancada amb una tanca metàl·lica(esq.).

56 5 h 14 min Estació superior del popular Aeri de Montserrat, que des del’any 1929 connecta el santuari amb la línia Barcelona - Manresa dels Ferrocar-rils de la Generalitat de Catalunya (FGC), coneguts abans com a FerrocarrilsCatalans, popularment el Carrilet, per l’estretor de la seva via. Prosseguim bai-xant en suaus graonades i rampa, la inclinació de la qual queda dissimuladaper l’amplària del camí al costat de la via, entre el ferrocarril (esq.), que desa-pareix pel túnel dels Apòstols, i el torrent de Santa Maria (dr.) que ens quedamolt enfondit. Deixem, a la paret de roca de l’esq., un medalló al beat Joan

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

26



Un tram delcamí de la

Santa Cova,que es veu

al fons, ambl’agulla de la

Creu on hiha el cinquè

misteri dedolor.

© F

oto:

J.

Lópe

z C

amps

XXIII, que fou també pelegrí a Montserrat, essent cardenal de Venècia, i elmonòlit de vuit blocs de pedra blanca representant sant Domènec, obra del’escultor Josep M. Subirachs en el vuitè centenari de la fundació del seu orde,ben adaptat al paisatge (dr.). Més avall trobem el tub de les aigües residuals delcomplex de restauració del Santuari, que queda al damunt (esq.). Seguim persota la roca del Dosser, que abriga la majòlica d’un santuari marià.

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

27



L’estacióinferior del

funicular dela Santa

Cova.

© F

oto:

J.

Lópe

z C

amps

57 5 h 20 min Bifurcació sota la roca de la Quilla, damunt nostre (620 m).Deixem a l’esq. (NE) el camí que va a les Baranes pel peu de la roca dels Anys.Indicador de camins. Prosseguim la baixada pel camí ample (dr., SW). Just abansd’una plaça comencen els misteris del rosari monumental, d’estil modernista,a excepció del contemporani de Cusachs, fets sovint per subscripció popular idegudes a importants arquitectes com Bonaventura Bassegoda, Antoni Gaudí,Josep Puig i Cadafalch, Jeroni Martorell, i amb escultors com els germans Josepi Joan Llimona o Agapit i Venanci Vallmitjana, alguns de valor artístic remarca-ble. En algun indret hi ha indicadors de perill de caiguda de pedres, sobretotper tempestes sobtades, vent fort o neu; es tracta, tanmateix, d’un itinerarimolt fàcil, i que ofereix la compensació de vistes interessants sobre la vall delLlobregat i el Pirineu Oriental, deixant-nos entreveure sense perill la salvatgebellesa de Montserrat.

58 5 h 22 min En travessar el torrent de Santa Maria per un pont invisible,deixem l’estació inferior del funicular de la Santa Cova (dr.) —útil per alsnombrosos pelegrins de la Cova especialment de pujada, car el desnivell sobre-passa els cent metres—, i l’estació de bombeig de les aigües residuals del San-tuari. Font, sota una corpulenta alzina.

L’ample camí en constant baixada ressegueix el vessant estimbat fins a un primerbarranc, que travessem, i més planerament arribem a un segon barranc.

També el travessem i continuem pujant fins al peu de l’agulla de la Creu, on hi hauna gran creu modernista de ferro forjat, el cinquè misteri de dolor. Aquestpunt és una autèntica balconada sobre la vall de Santa Maria.

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

28



© F

otos

: J.

Lóp

ez

El cinquèmisteri de

dolor, amb elmonestir deMontserrat

al fons.

El camí fa un revolt tancat vorejant labase de l’agulla i continua pujant mar-cadament.

59 5 h 35 min Enfront del quartmisteri de glòria, sota la llisa agulla del

Paulí, en una petita plaça amb banc pera seure a l’esq., neix, igualment a l’esq.,el camí de la cova del Salnitre, on retor-narem. Ara seguim el camí ampleamunt, fins a la Santa Cova.

60 5 h 37 min Passada una reixa deferro, i una allargada plaça amb bancsadossats a la roca i una font pública, ar-ribem a la capella de la Santa Cova, on,segons una tradició, fou trobada la imat-ge de la Mare de Déu de Montserrat; latalla, dels anys seixanta, representantinusualment Maria amb ulls closos, me-ditant, és obra de l’escultor Josep Ricarti Mainar. La capella, del segle XVIII, sen-se gaire valor artístic, va ser refeta des-prés de l’incendi forestal del 1994; ex-posicions dels exvots recents, i de fotosde la devoció mariana del lloc i del cultemontserratí. Claustret annex, i jardí (al-gun cop obert a la visita!). Tornem en-rere, baixant pel mateix camí per onhem vingut.

61 5 h. 39 min De nou arribem a laplaça sota l’agulla del Paulí. Indicador.A partir d’ara el camí és un senderó (dr.)perfectament marcat i a l’inici brut, nor-malment en pujada lleugera, penjatdamunt la vall del Llobregat en algunpunt: val la pena de contemplar, de tanten tant, el paisatge a vista d’ocell sobrela sorollosa C-55 i el riu, que tenim lite-ralment als peus. Els indrets pitjors on elcamí és estret, una mica esllavissat i en-vaït per les bardisses, es troben sota

L’edifici dela Santa

Covaarrapada a

la roca on hiha la covaen què la

tradició diuque es vatrobar la

imatge dela Mare de

Déu.

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

29



El turó del’Orella de

Llebre, desdel coll de la

Fita, a lacapçalera

del torrentde la

Bellasona.

© F

oto:

J.

Lópe

z C

amps

mateix de l’edificació de la Santa Cova, que voregem per la base, però sempresense dificultat. Posteriorment, en passar per sota els Ecos de la Cova (dr.), ondiuen que fa més d’un segle els pràctics feien demostracions del retorn del soals atònits pelegrins, hi ha uns graons a la roca i un pas amb baranes, per asalvar el trau produït per la caiguda d’una gran llastra de roca a la meitat delsanys noranta. En altres indrets, al pas de les torrenteres, el camí fou malmenatpels aiguats del 2000; actualment passa per damunt de gabions, sense proble-mes, si no és per algun esbarzer que ha crescut en desmesura.

62 5 h 56 min La Fita (670 m). Unió amb el camí que ve per la dreta des deSant Miquel. Indicador. Uns dotze metres després d’aquesta cruïlla i a uns dis-set metres a l’esquerra del camí hi ha la fita, piló, que dóna nom a l’indret. Calbuscar la fita entre la vegetació. Avancem pel corriol de l’esq., planejant, se-guint inversament les sagetes grogues de la cursa de l’Alba i, de nou, els se-nyals de GR. Ens encarem al S, per un camí de bast —fora del seu inici, unamica penjat—, que estigué esplèndidament construït a la seva època: fou elprimer accés turístic a la cova del Salnitre, llavors quasi inaccessible per la baseals visitants normals. Cal esforçar-se a respectar-lo, sense escurçar-lo per drece-res i carreranys, que degraden una zona repetidament castigada per incendisi el ja llarg procés de desforestació agrícola i ramadera. Sortim de nou de la valldel Llobregat, a la qual havíem entrat en arribar al Santuari, per ficar-nos, sal-

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

30



tant una careneta, a la de la Bellasona, que desemboca al torrent de la Salut,perpendicular a aquesta. Tenim al SE (esq.) la serra del Cap de les Canals i l’Ore-lla de Llebre. La vista canvia de nou i esdevé cada cop més local. Creuem eltorrent principal, que tindrem ara a la dr.

63 6 h 6 min Arribats al tall d’un cingle, i després de tres ziga-zagues, en unagirada cap a l’esq., entrem a una nova conca, que ens permetrà davallar ungrau respectable. Ens acostem al Cap de les Canals, a l’extrem meridional de laqual, segons l’antiga tradició, s’alçava el llegendari castell Otger: pel que fa ala vista, l’emplaçament estratègic del lloc és de primer ordre; no obstant això,cal dir que no queda cap rastre visible d’edificació pretèrita. La vista s’obre versla part mitjana de la vall i Olesa de Montserrat. Som a les Girades, uns amplisrevolts que permeten de perdre altura d’una manera raonable fins per a lescavalleries d’altres temps.

64 6 h 17 min Tornem a travessar el torrent principal, passada ja la dificultatdel gran grau de roca, que és directament impracticable: lladern (dr.). Hi hapassos del camí, una mica penjats, que són veritables obres d’enginyeria popu-lar, i que han aguantat fermament les inclemències dels temps i l’abandó, i finsles rodes d’alguns vehicles, per a les quals no foren pensades. La vall, ara a lanostra esq., s’enfondeix més i més: tenim als peus la cova de la Bellasona, al

El camí quebaixa cap ala cova del

Salnitreté passosuna micapenjats,que són

veritablesobres

d’enginyeriapopular.

© F

oto:

J.

Lópe

z C

amps

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

31



vessant oposat de la vall, i al costat d’aquesta, en el llit del torrent, podem intuirel lloc on hi havia la font de la Guineu, desapareguda en els grans corrimentsde terres originats pels aiguats del 2000. En aquest indret la inclinació del camíes fa més suau, tot i que en cap indret no ha estat exageradament forta, ja queha estat pensat per a facilitar el transport dels turistes a cavall d’animals. Des-prés d’un petit pas entre roques, trobem un nou cingle on el camí fa unes ziga-zagues molt tancades, amb restes d’empedrat, que permeten de baixar un se-gon grau de desnivell més discret. A partir d’aquest punt el camí planeja o finspuja discretament.

65 7 h 30 min Cruïlla, indicadors dels GR-6 i 172/5/6-1 (430 m). La vista s’obrede nou sobre el Llobregat a vol d’ocell damunt del Cairat, en un relatiu pla,amb restes esparses de pineda notable cremada repetidament. Seguim pelbrancal de la dr. vers la cova del Salnitre i Collbató cap a l’W com a direcciódominant. El camí que seguim, primer de pujada, després planerament, enssitua al peu d’un gran cingle vermellós, avançant paral·lels al torrent de la Saluti a la tranquil·la carretera B-112, que sovint veiem als nostres peus. Restes d’en-derrocs despresos del cingle. Al cap de poca estona albirem ja Collbató, daltd’una carena enganxada al massís montserratí. Aquest indret es coneix amb elnom de les Feixades, per l’important nombre de feixes que hi ha, record del’època en què es conreaven les oliveres.

Els anticsconreus de

les Feixades,on ara nomésveiem alguns

marges deles feixes.

© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

32



El camí deles Feixadesi les escales

que porten ala cova delSalnitre, enel vessantsud de la

muntanyade pendent

moltpronunciat.

© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

66 7 h 42 min Després d’una curta i dreta baixada de pedra, travessem el tor-

rent Fondo prop del clàssic pas de la Barra (dr.), ací amb un buc molt estret.Atenció a no voler baixar pel torrent rostos avall; el camí ressegueix la paret araen franca pujada.

67 7 h 57 min Després d’una llaçada deixem a la dr., el començament de l’iti-nerari del pas de la Panxa, sortosament oblidat, i immediatament, a la mateixamà, les escales que pugen a la cova del Salnitre, arranjada i oberta a la visitaturística durant l’estiu i el diumenge, a més de grups concertats, sobretot coma activitat d’escolars, entre setmana. A partir d’ací el camí està urbanitzat i baixaper unes escales revestides de pedra amb barana de ferro.

68 8 h 1 min A la dr. deixem l’ample camí vers la Cova Freda, un interessantjaciment arqueològic excavat el 1922. Des del punt de vista espeleològic té unrecorregut d’un centenar de metres força complet. Prosseguim escala avall finsa arribar immediatament al final d’una carretereta. Una petita plaça serveixd’aparcament discret per als turismes dels visitants de la cova del Salnitre. In-dicador. Plafó amb la normativa de l’escalada.

Continuem per la carretereta, a la dr., seguint-la de baixada, fins a una ziga-zaga.En el revolt prenem un camí força dret amb graons que fa drecera fins a l’apar-cament dels autocars.

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

33



69 8 h 11 min Deixem a la dr. l’aparcament d’autobusos, que a partir d’acínomés podrien girar molt difícilment. Ja en el pla dels pins amb quiosc debegudes, normalment en servei, per a l’atenció dels visitants, i font pública. Alcostat de la zona de pícnic prenem unes escales que ens porten a l’ermita dela Salut, que ens queda dalt d’un turó, a l’esq. (S).

70 8 h 12 min Ermita de la Salut. Des de davant de l’ermita prenem un camíempedrat que baixa fent unes ziga-zagues fins a la carretera de la cova delSalnitre. Indicador.

71 8 h 13 min Anem a parar a un revolt de la carretereta de la cova del Salni-tre, però la deixem de seguida pel camí de la dr., discretament urbanitzat, quede nou en pujada ens porta cap a Collbató, ben vistós dalt d’una carena. En-llumenat públic. El sender, després d’uns graons de pedra, es converteix en elcarrer de la Salut, que ens duu al passatge de la Salut, que seguim a la dr. Pocsmetres a l’esq. tenim una bona vista sobre l’ermita de la Salut i el vessant S dela muntanya de Montserrat. Plafó panoràmic.

Seguim el curt passatge a la dr. que fa dos angles i surt a un carrer travesser (carrerde Pau Bertran), al costat de l’església. Indicador.

72 8 h 17 min Collbató, plaça de l’Església (390 m).

El poble deCollbatói l’ermita

de la Salutdes del camí

de la covadel Salnitre.

© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

34



RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

1

Collbató-Collbató, pel coll de GuirlóItin. 5

Mapes i ortofotografies

Base cartogràfica i ortofotografiesde l’Institut Cartogràfic de Catalunya(ICC)

Versió 2010

Ruta

5Collbató - Collbató,per la Vinyanova, coll deGuirló, Santa Cecília deMontserrat, santuari deMontserrat i la SantaCova

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

2


Direcció i conceptualització: Jordi López Camps

Elaboració dels itineraris: Ramon Ribera-Mariné

Actualització dels itineraris: Jordi López Camps i Josep Nuet Badia

Elaboració de continguts: Josep Nuet Badia

Disseny gràfic i realització: Josep Nuet Badia

Imatges gràfiques: Jordi López Camps, Josep Nuet Badia i Arxiu de Montserrat

© Patronat de la Muntanya de Montserrat, 2010

Patronat de la Muntanya de Montserrat

La Rambla, 130 / 08002 Barcelona

ISBN: 84-XX-XXXXX-X, obra completa

ISBN: 978-84-393-8329-1






RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

3


RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

4


� 3

�

1

�

2

� 3

�

1

�

2

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

5


�

5

�

6

�

5

�

6

�

3

�

4

�

3

�

4

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

6


�

7

� 8

�

7

� 8

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

7


�

9

� 11

�

10

�

9

� 11

�

10

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

8


� 15

�

12

�

13

� 14

� 15

�

12

�

13

� 14

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

9


�

18

16 �

17�

�

18

16 �

17�

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

10


�

18

�

19

�

18

�

19

� 20

� 20

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

11


� 21

��22

� 21

� 22

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

12


� 23

25 �

� 24

� 23

25 �

� 24

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

13


� 23

26 �

26 �

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

14


27 �

� 28

27 �

� 28

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

15


29 �

30�

31�

29 �

30�

31�

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

16


32�

33�

35�

32�

33�

35�

34�

34�

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

17


37�

� 36

38� 39

�

37�

� 36

38� 39

�

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

18


41�

�

40�

42

41�

�

40�

42

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

19


�

42

�

43

�

44

�

45

46�

47�

48�

�

42

�

43

�

44

�

45

46�

47�

48�

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

20


�

49

� 48

50�

�

49

� 48

50�

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

21


51�

�

52

51�

�

52

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

22


� 53

� 53

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

23


� 55

� 56

� 59

54�

� 55

� 56

� 59

54�

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

24


� 56

� 59� 58

57 � � 60

� 61

� 56

� 59

� 58

57 � � 60

� 61

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

25


62, 64 �

63 �

62, 64 �

63 �

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

26


65 �

65 �

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

27


67 �

66 �

67 �

66 �

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

28


� 68

69�

� 68

69�

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

29


� 70

� 7071�

�

71

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

30


� 70�

71

� 72

73 �

�

74

� 70�

71

� 72

73 �

�

74

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

31


RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

1

Collbató - CollbatóItin. 5

Itinerari original de Ramon Ribera-Mariné, actualitzat per Jordi López CampsInterpretació de les fotografies: Josep Nuet Badia

Panorames

Panorames

Versió 2010

Ruta


RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

2













ISBN: 978-84-393-8329-1






RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

3



© F

oto:

J.

Lópe

z C

amps

Des del Castell veiem les roques del sec-

tor de les Agulles i la barrancada del

clot del Tambor.

el Castell la Monja

el Bisbe el Lloro

torrent del Lloroel Morro Pla

V

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

4



© F

oto:

J.

Lópe

z C

amps

Des del torrent de la Diablera tenim

una bona vista sobre les agulles que

clouen el torrent dels Cirerers pel

cantó de ponent.

Miranda de les Boïgues

agulla del Sol Ponent Roca Gran de la Portella

el Dau

V

la Saca Gran

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

5



© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

agulla de l’Arbret agulla dels Espeleòlegs

la Peluda

agulla del Capdamunt

V

Des del coll de Guirló veiem el límit

ponentí del conjunt de monòlits de

la regió de les Agulles.

el Senatxoparet de les Agulles

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

6



V

Des de la Plaça de Catalunya tenim una

bona visió de la paret nord de la re-

gió de les Agulles i del coll de les

Agulles, l’únic pas que ens permet

creuar aquesta carena tan abrupta

de nord a sud.

© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

Miranda del Lloro serrat del Centenar

l’Escorpí

coll de les Agulles

la Boleta Foradadala Ninael Bisbe

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

7



© F

otos

: J.

Nue

t B

adia

l’Asiàtica

les Balmes RogesMiranda del Lloroel Frare Gros

Des del camí del GR-172 veiem algu-

nes de les grans roques de la regió

de les Agulles, una de les més agres-

tes de la muntanya de Montserrat.

V

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

8



© F

otos

: J.

Nue

t B

adia

roques dels Auronsla Talaia els Ecos

coll de Migdia roques del Salt de la Ninael Camell dels Ecos

Des del GR 172, prop de Santa Cecília

de Montserrat, tenim una bona vis-

ta cap a les parets que miren al nord,

del coll de Migdia, les Talaies, els

Ecos. També veiem l’esllavissada del

torrent de Malany, produïda per l’ai-

guat del 2000.

V

agulla Lluís Estasen

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

9



© F

otos

: J.

Nue

t B

adia

creu de Sant Miquel

agulla de la Creu

la Santa Cova

Orella de Llebre

Des de Montserrat podem veure

aquest panorama cap al camí del

Rosari que porta a la Santa Cova. Cal

remarcar que, com tot el vessant que

cau al Llobregat, el pendent de la

muntanya és fortíssim.V

camí del Rosari

torrent de l’Esllavissada

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

10



© F

otos

: J.

Nue

t B

adia

basílica de Santa Marial’Elefant

la Mòmia estació de l’Aeri de Montserrat

monestir de Montserrat

Des del camí del Rosari, a l’indret del

primer misteri de dolor, es veu una

part del conjunt del santuari i mo-

nestir de Montserrat. Les agulles de

conglomerat es poden admirar des

dels angles més insospitats.

V

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

11



© F

otos

: J.

Nue

t B

adia

Des de prop de Collbató tenim una vis-

ta sobre el vessant sud de la munta-

nya de Montserrat, on hi ha la cova

del Salnitre, i la penjada cornisa per

la qual discorre el camí de les Feixa-

des.

les Soleies

vall del torrent de la Salut serrat de les Garrigoses

camí de les Feixadescova del Salnitre

V

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

12



RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

1



Panorames

Àlbum de fotografies

Versió 2010

Ruta


RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

2













ISBN: 978-84-393-8329-1






RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

3



Les Agulles. Foto: © Jordi López Camps.Casa natal de Pau Bertran a Collbató. Foto: © Josep Nuet Badia.

Les Agulles. Foto: © Jordi López Camps.Oliverar prop del Castell. Foto: © Josep Nuet Badia.

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

4



Les Agulles. Foto: © Jordi López Camps.La Vinya Nova. Foto: © Josep Nuet Badia.

Les Agulles. Foto: © Jordi López Camps.El paisatge entre el Castell i els Quatre Camins. Foto: © Josep Nuet Badia.

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

5



Les Agulles: la Bola de la Partió. Foto: © Jordi López Camps.

El Montgròs. Foto: © Jordi López Camps.

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

6



Les Agulles. Foto: © Jordi López Camps.La regió de les Agulles des del coll de Guirló. Foto: © Josep Nuet Badia.

Les Agulles. Foto: © Jordi López Camps.Les parets del vessant nord de la regió de les Agulles. Foto: © Josep Nuet Badia.

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

7



El GR-172, cap a la Cadireta i la roca Foradada. Foto: © Josep Nuet Badia.

La Cadireta. Foto: © Josep Nuet Badia.

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

8



Avellanosa a l’obaga de les Agulles. Foto: © Josep Nuet Badia.

Els bosquets d’arbres caducifolis de l’obaga de les Agulles a la tardor. Foto: © Josep Nuet Badia.

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

9



Les Agulles. Foto: © Jordi López Camps.El cim de Sant Jeroni des del GR-172. Foto: © Josep Nuet Badia.

Les Agulles. Foto: © Jordi López Camps.El camí de l’obaga de les Agulles. Foto: © Josep Nuet Badia.

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

10



Santa Cecília de Montserrat. Foto: © Josep Nuet Badia.

Els voltants de Santa Cecília de Montserrat amb la paret de Sant Jeroni al fons. Foto: © Josep Nuet Badia.

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

11



Les Agulles. Foto: © Jordi López Camps.El refugi de Santa Cecília «Bartomeu Puiggròs». Foto: © Josep Nuet Badia.

La carretera de Montserrat des de prop de Santa Cecília. Foto: © J. Nuet Badia.

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

12



Les escales que porten al camí dels Degotalls. Foto: © Josep Nuet Badia.

La roca Tirana. Foto: © Josep Nuet Badia.

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

13



El claustre gòtic de Montserrat. Foto: © Josep Nuet Badia.

Les Agulles. Foto: © Jordi López Camps.Un escut de Montserrat en un capitell del claustre gòtic. Foto: © Josep Nuet Badia.

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

14



El camí dels Degotalls. Foto: © Josep Nuet Badia.

La plaça del monestir de Montserrat. Foto: © Josep Nuet Badia.

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

15



El cremallera de Montserrat. Foto: © Josep Nuet Badia.

L’estació del cremallera de Montserrat. Foto: © Josep Nuet Badia.

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

16



La Santa Cova. Foto: © Josep Nuet Badia.

L’agulla de la Creu. Foto: © Josep Nuet Badia.

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

17



El torrent de la Salut des del camí de les Feixades. Foto: © Josep Nuet Badia.

Les Agulles. Foto: © Jordi López Camps.L’àrea de pícnic de la Salut de Collbató. Foto: © Josep Nuet Badia.

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

18



Les Feixades, sobre el torrent de la Salut. Foto: © Josep Nuet Badia.

Les Agulles. Foto: © Jordi López Camps.L’ermita de la Salut de Collbató. Foto: © Josep Nuet Badia.

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

19



RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

1


Textos de Josep Nuet Badia

Monografies

Versió 2010

Ruta


RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

2










RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

3



Collbató - Collbatóper la Vinya Nova, coll de Guirló, Santa

Cecília de Montserrat, santuari de

Montserrat i la Santa Cova

5

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

4




Collbató, vistdes del

castell, migcobert de la

boira quecobreix el

lloc durantles nits

encalmadesd’hivern.

© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

1. Collbató

Població de 3.971 h. (2008), situada a 388 m d’altitud, al peu del vessant sud dela muntanya de Montserrat, a la capçalera del torrent de la Salut, que desguassaal riu Llobregat.La població està construïda al peu del turó del castell de Collbató. Era un castellromànic de petites dimensions, amb una torre semicircular voltada d’una muralla,que servia de paret a les estances interiors.La primera prova documental de l’existència de Collbató és de l’any 1113, quanel comte Guislabert Udalard, vescomte de Barcelona, el cedeix en dot a la seva fillaErmessenda.El nucli urbà és format per un recinte medieval que conserva moltes cases delssegles XIII-XIV, moltes d’elles reformades durant el segle XVIII, època de gran ex-pansió del poble.Del conjunt hi destaquen algunes cases importants, com ara cal Tutor, del segleXIII, d’estil gòtic, que ha sofert moltes transformacions però conserva dues fines-tres coronelles i dues arcades de mig punt rebaixat. Va ser l’edifici civil més impor-tant de l’època medieval, i el nom li ve perquè hi residia el Tutor, és a dir, el repre-sentant de l’Abadia de Montserrat. Probablement l’edifici comprenia diverses casesen una de sola i per ponent tancava el recinte amb una altra porta adossada a laparet de l’església, coronada amb una torre de defensa quadrangular. Una altracasa senyorial és can Rogent, un edifici del segle XVIII de planta rectangular ambla façana decorada amb esgrafiats. És propietat de la família Rogent, una nissaga

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

5



L’arc d’enBros.

Façanade cal Tutorde Collbató.

© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

d’intel·lectuals i arquitectes. A la casatrobem una biblioteca amb 12.000 vo-lums i grans sales amb col·leccions fa-miliars.Altres elements importants de Collbatósón:L’arc d’en Bros, de l’any 1250, que cor-respon a la porta sud del recinte medi-eval amb un arc de mig punt lleugera-ment apuntat i, a l’interior, un de clara-ment ogival.L’església de Sant Corneli, documenta-da el 1061, que aleshores devia ser unapetita església romànica. Durant els se-gles XVI i XVII s’hi feren diverses recons-truccions i reformes. L’edifici actual ésbarroc, de finals del segle XVIII, i és for-mat per una sola nau amb capelles late-rals. Completa l’església un esvelt cam-panar de planta quadrada, octogonal ala meitat superior. A dintre es conserva

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

6



L’església deSant Cornelide Collbató.

© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

un capitell romànic de marbre, procedent del Palau Episcopal de Barcelona. Des-taca l’orgue construït per Gabriel Blancafort, el 1986, situat inusualment al fonsdel presbiteri.Altres punts interessants de Collbató són la casa natal del compositor AmadeuVives (Collbató 1871 - Madrid 1932), i la del folklorista i poeta Pau Bertran i Bros(Collbató 1853 - Esparreguera 1891) i el taller d’orgues Blancafort.Fora del nucli urbà són notables la cova del Salnitre, la cova Freda i l’ermita de laSalut.Tradicionalment, Collbató era un poble de pagesos, dedicats al conreu de la vinyai l’olivera, i de traginers i hostalers, que exercien sobretot a l’hostal de la Fumada,al peu del camí ral de Barcelona a Igualada, a cal Ramonet de les Postes, al ravalde la Font del Còdol o a la «Posada de las Cuevas», dins el mateix nucli urbà.

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

7



La VinyaNova,

voltadad’oliverars al

peu de lamuntanya.

El canalque mena

l’aigua de lamentidera de

la coma de la Maçana a la bassade la Vinya

Nova.

© F

otos

: J.

Nue

t B

adia

2. La Vinya Nova

Antiga masia situada al peu de la mun-tanya de Montserrat, al costat del tor-rent del Pont, al límit entre els oliverarsdel Bruc i els vessants de la muntanya,coberts de brolles de romaní i bruc d’hi-vern i pins blancs.És un mas gran i molt antic que, el1566, havia estat adquirit pel monestirde Montserrat. Aquesta finca servia peral conreu de la vinya i per a l’elaboracióde vi per al monestir. Més tard, a causadel seu clima benigne i assolellat, foudestinada a lloc de repòs dels monjossobretot grans, el que ara anomenaríemuna residència geriàtrica.

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

8



La bassade la VinyaNova, que

reculll’aigua de la

mentiderade la coma

de laMaçana.

Les lleis de la desamortització, sobretot la del 1835, promoguda pel ministre d’Hi-senda, Juan Álvarez Mendizábal, que suprimí la major part d’ordes religiosos, tretdels dedicats a l’ensenyament i a l’assistència, i posà a la venda els seus béns ensubhasta pública (lleis del 1836 i 1837) feren que el monestir de Montserrat per-dés el seu patrimoni. El mas de la Vinya Nova va ser adquirit pels senyors Miret iFormosa i, més tard, el 1888, la vengueren a Andreu Solà Termes. La masia esti-gué dedicada al conreu de l’olivera, i habitada fins l’any 1958.El 1993 es va tornar a obrir, habilitada com a restaurant i, progressivament, s’hihan anat fent obres de restauració de part dels edificis que la componen.Al darrere del mas hi ha una gran bassa, que recollia les aigües que brollaventemporalment de la mentidera de la Coma de la Maçana. Aquestes eren condu-ïdes fins a la bassa per un canal de pedra que anava recorrent tots els replecs dela muntanya.El 2008 el Patronat de la Muntanya de Montserrat ha tornat a restaurar la bassa,que té una capacitat de 280.000 litres, i el sistema de canals de recollida d’aigüespluvials que la nodreix. La instal·lació es considera de gran importància per a lalluita contra els incendis a la muntanya de Montserrat.

© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

9



3. Can Jorba

Gran mas isolat al peu de la muntanya de Montserrat, a tocar del torrent de Migdia.Es troba a l’extrem del pla del Bruc, on comença a aixecar-se la muntanya, entre elscamps d’oliveres i les pinedes de pi blanc i brolles de romaní que cobreixen la partbaixa de la muntanya.El conjunt del mas, ara sense funció agrícola, el formen diversos edificis, entre elsquals destaca el de la masia amb coberta a dos vessants i un gran arc a l’indret dela porta principal, voltat per una tanca alta de tàpia amb una gran porta coronadaper una teuladeta.

Una vista decan Jorba,

amb elportal

d’entrada.

El dipòsit del’oli, excavat

en un roccaigut iprotegit

amb unapetita

edificació ala qual

s’accedeixper unaescala.

© F

otos

: J.

Nue

t B

adia

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

10



Un detall del’ermita dela Mare de

Déu dela Font,

a l’esquerra,i un aspecte

de la paretde tàpia

d’un corralde canJorba.

Fora del clos hi ha tres edificis més. Una capella, dedicada a la Mare de Déu, en unrelatiu bon estat de conservació, una pallissa, amb parets de tàpia i sense teulada,i una sitja, coneguda com a Pica de l’Oli, buidada en una gran roca de conglome-rat caiguda del cingle i amb una edificació petitíssima a sobre que servia per aguardar-hi l’oli.El mas ja és documentat el segle XV; de tota manera podria ser anterior, perquèla capella ja és esmentada durant el segle XIV.Aquesta capella, sota l’advocació de la Mare de Déu de la Font, és un edifici delsegle XVII, de planta rectangular i teulada de dos vessants. Té un campanar decadireta i un ull de bou sobre la porta, que és d’arc de mig punt i adovellada. Ala dovella central hi consta la data de 1674.Aquesta capella devia substituir-ne una de més antiga, que ja era esmentada elsegle XVII.Can Jorba va pertànyer al monestir de Montserrat durant segles i fou en aquestmas que estigué amagada la imatge de la Mare de Déu de Montserrat quan elsmonjos van haver d’abandonar el monestir per l’exclaustració de 1835.El 25 de juny de 1834, l’abat Josep Blanch va lliurar secretament la imatge de laMare de Déu de Montserrat a Pau Jorba del Bruc, que la va amagar a casa seva,can Jorba. Poc després les tropes liberals envaïren el monestir i els darrers monjosl’hagueren d’abandonar. La imatge tornà a la basílica de Montserrat el 7 de se-tembre de 1844.

© F

otos

: J.

Nue

t B

adia

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

11



4. Les brollesde romaníi bruc d’hivern

La vegetació més estesa a la part baixade la muntanya de Montserrat és unmatollar en el qual domina el romaní.Aquest matollar té un nom específiccatalà: brolla.Segons el diccionari, una brolla és unabosquina on predominen els arbustosbaixos (0,5-2 m) i les mates esclerofil·les,principalment ericoides, genistoides omalacofil·les.Una bosquina és una formació vegetalon predominen els arbustos. En aquestcas, els arbustos esclerofil·les, és a dir,els que tenen la fulla endurida; els eri-coides, que vol dir els que tenen la fullaestreta i revoluta al marge, com elsbrucs (Erica sp.); els genistoides, quesignifica els que tenen molt poques fu-lles, semblants a la ginesta (Spartium

El brucd’hivern

(Ericamultiflora),que floreix

quans’acostael fred.

© C

roqu

is d

e ca

mp:

J.

Nue

t B

adia

Un perfildels boscos

entreCollbató i laVinya Nova.

Sota unapineda força

densa hicreixen les

alzines ambun sotaboscde brolla de

romaní ibruc

d’hivernamb

llistonar.

© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

12



junceum); i els malacofil·les, és a dir, els que per a fer front a la sequera podendeixar marcir les fulles per a estalviar evaporar aigua i, quan novament plou, estornen a rehidratar, com fan les estepes (Cistus sp.).Així tenim que les brolles de romaní són una bosquina on dominen àmpliamentel romaní (Rosmarinus officinalis) i el llistó (Brachypodium retusum). A més hi sónabundants l’argelaga (Genista scorpius), el bruc d’hivern (Erica multiflora),l’ajocaperdius (Bupleurum fruticescens), la farigola (Thymus vulgaris), l’espígol(Lavandula latifolia) i el pi blanc (Pinus halepensis) o la foixarda (Globularia alypum).Normalment aquestes brolles són cobertes pels pins blancs, que fan una ombraclara que no afecta la vida de la bosquina que viu al sotabosc i que necessita llumper a viure.Les brolles de romaní es fan sempre sobre sòls calcaris, és a dir, els que són rics encalç, i a la muntanya de Montserrat cobreixen grans extensions de terreny, sobre-tot a la base de la muntanya i als vessants baixos, on abans es conreava. La sevaextensió també ha estat afavorida pels incendis, ja que és la vegetació que rebrotamés ràpidament. Ben al revés dels pins, que han de néixer d’un pinyó i, lògica-ment, tenen un creixement força més lent.Antigament la brolla era estassada, es lligava en una mena de garbes —les feixi-nes— i era aprofitada per a cremar-la en els forns de pa del Bruc. D’això, ara noen queda res.

Dues matestípiques deles brollesdel peu de

Montserrat:a la dreta, lagatosa (Ulexparviflorus),dels indrets

càlids, i al’esquerra,la foixarda(Globulariaalypum).

© F

otos

: J.

Nue

t B

adia

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

13



Un indicadordel camí deles Batalles,

sobre elBruc de

Dalt, querecorre

l’escenari deles batalles

del Bruc.

5. Les batalles del Bruc

Nom amb què es coneixen les dues accions de guerra entre l’exèrcit napoleònic iun conglomerat de forces armades catalanes formades per voluntaris, sometents,soldats suïssos del Regiment número 1 de Wimpffen i soldats valons desertors dela guarnició de Barcelona.

La primera batalla, lliurada el dia 6 de juny de 1808, s’entaulà contra una columnafrancesa de 3.800 homes comandada pel brigadier François Xavier de Schwartz,que anava de Barcelona a Lleida i Saragossa i, a més, tenia l’ordre de passar perManresa i Igualada.

© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

14



El dia 4 un gran xàfec va agafar de ple lacolumna francesa, que s’aixoplugà aMartorell, cosa que permeté organitzarla resistència catalana.El dia 6 la columna francesa, procedentde Martorell i manada per Schwartz, esdirigí des del Bruc al coll de Can Maça-na, pas obligat per a anar a Manresa.Quan s’hi acostaven, van començar aser atacats per les forces catalanes. Pocabans d’arribar al coll, l’increment delfoc obligà Schwartz a emprendre la re-tirada vers Barcelona. Tot i que, segonssembla, el fort d’aquesta primera bata-lla es produí pels entorns de Can Maça-na, durant la fugida, la columna france-sa fou atacada per diverses partides deguerrillers, com una partida del Bruc,que castigà durament les tropes napo-leòniques prop de l’antic pou de glaçque hi havia entre el Bruc de Baix i canPasqual.

Les forces que s’enfrontaren a les tropes napoleòniques eren formades pels vo-luntaris i sometents, armats amb destrals i escopetes, de Manresa i el seu corregi-ment, i d’Igualada i els pobles de la rodalia, i eren comandats per Francesc Rierai Balaguer. A més hi participaren 24 homes del destacament del Regiment d’infan-teria suïssa número 1 de Wimpffen, comandats per Franz Krutter, i el segon bata-lló del Regiment de guàrdia valona, desertors de la guarnició de Barcelona i co-mandats per Justo de Bérriz i el capità Carlos Vicente. En total eren uns dos milhomes i disposaven d’onze canons de fusta amb cèrcols de ferro.En l’emboscada que l’obligà a retirar-se, a la columna francesa hi hagué 300 sol-dats morts i la pèrdua d’un canó en volar, els resistents catalans encapçalats pelvicari d’Olesa, el pont d’Abrera quan es retiraven en direcció a Barcelona.

La segona batalla es produí el dia 14 de juny de 1808, en el transcurs d’un nouintent de les tropes napoleòniques per forçar el pas del coll de Can Maçana en unaacció de represàlia contra Manresa.La batalla, on no hi va haver el factor sorpresa, es lliurà entre unes forces napole-òniques comandades pel general Joseph Chabran que eren molt més nombroses.Les forces catalanes que s’enfrontaren als francesos, dirigides per Joan Baget, capdels terços de Lleida, eren formades pels mateixos terços de Lleida i soldats regu-lars, dues companyies del terços de Cervera, la segona i quarta companyies delRegiment suís de Wimpffen que estaven a Lleida i per voluntaris i sometents, en

© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

L’estàtua delmonumental timbaler

del Bruc,obra deFredericMarés.

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

15



Un fragmentdel nucli delBruc de Dalti, al fons, la

muntanya deMontserrat.

En aquestescenari esvan produir

les duesbatalles del

Bruc.

menys nombre que a la primera batalla perquè havia començat la sega. En totaluns 1.800 homes.Les forces napoleòniques van arribar al Bruc en dues columnes, una per la carre-tera i una altra per Collbató. Foren atacades pels flancs en un moviment de guer-rilla que atragué cap als espais que estaven a tret dels canons de les forces cata-lanes. Això desorganitzà les columnes i, desconeixent el nombre real dels atacants,el general Chabran decidí recular, no sense abans saquejar el Bruc i incendiar-nemoltes cases.Aquests fets d’armes van fer minvar l’aurèola d’invencibilitat de l’exèrcit napole-ònic.Posteriorment, la llegenda exaltà els fets militars i la figura del timbaler, que algunsautors han relacionat amb Isidre Lluçà i Casanoves, de Santpedor (15-III-1791 –7-IV-1809), com l’heroi de la batalla que amb el repic del timbal —amplificat perles roques de Montserrat— desmoralitzà les tropes napoleòniques, que van creu-re que s’enfrontaven a unes forces superiors.

© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

16



El megàlit de la Cova Tapada, queassenyala un lloc d’enterrament.

6. La Cova Tapada

Conjunt megalític situat a la capçalera del torrent de la Diablera.El megàlit, probablement de l’Edat del Bronze, està format per tres pedres, duesa la base i una a sobre, dreta, de cantell. Hi ha estudiosos que consideren que ésuna fita funerària, aixecada per l’home o disposada així a partir d’una pedra cai-guda de la muntanya de forma natural, que indica un lloc d’enterrament. Al seuvoltant s’hi van trobar un fragment de crani, un vas eneolític i cendres.Aquest indret fou estudiat i excavat per Joan M. Casas de Müller, a mitjan segleXIX. Concretament va excavar una cova situada al peu del megàlit, coneguda coma cova Tapada, on trobà nombrosos ossos d’animals (cabres, etc.), diversos frag-ments de ceràmica i eines com un punxó d’os. A més, hi descobrí vint-i-cinc cranishumans sense la mandíbula inferior. Sembla que la cova havia estat una cambrafunerària.

Un delscartells queindiquen la

zonaarqueològica.

© F

otos

: J.

Nue

t B

adia

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

17



Els bosquetsd’arbres

caducifolisde l’obaga

de lesAgulles en

ple mesd’octubre,

quan lesfulles es

comencen adaurar.

7. Bosquets caducifolis

La muntanya de Montserrat, que té un caràcter mediterrani de dalt a baix, a la partalta té unes poblacions d’arbres caducifolis propis de les terres medioeuropees.De tota manera, aquests bosquets són força pobres d’espècies, perquè es trobenja al límit de l’àrea on poden viure i, periòdicament, a l’estiu tenen dificultats perla sequera.Els botànics que els han estudiat a fons consideren que s’han d’incloure dins lesrouredes de roure martinenc, però el fet que tinguin moltes plantes pròpies de la

© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

18



fageda fa que, en realitat, estiguin una mica a cavall entre les rouredes i les ave-llanoses medioeuropees.Sigui com sigui, el que veiem són bosquets on predomina l’avellaner (Corylus

avellana), el tell de fulla gran (Tilia platyphyllos), el grèvol (Ilex aquifolium), el teix(Taxus baccata), el marcòlic vermell (Lilium martagon) i l’omnipresent boix (Buxus

sempervirens). També s’hi fan amb una certa abundància l’herba fetgera (Anemo-

ne hepatica), el boix moll (Lonicera xylosteum), el càrex digitat (Carex digitata), ellloreret (Daphne laureola ssp. laureola), la coronil·la boscana (Coronilla emerus

ssp. emerus), la moixera (Sorbus aria ssp. aria) o el galzeran (Ruscus aculeatus).Aquests bosquets se situen a les obagues altes, al peu de les cingleres superiors dela muntanya i a les canals on queden més arrecerats dels raigs del sol, per sobrede 900 m. Aquestes zones altes en molts casos estan cobertes de boires, que aju-den a humitejar l’ambient que facilita la vida d’aquests bosquets. Aquests bos-quets es confonen molt sovint amb les teixedes, que constitueixen les últimes ir-radiacions de les fagedes.

Perfil idealde la

vegetaciódel vessantnord de la

regió de lesAgulles.

1. Alzinar 2. Savines, a les fissures de les roques 3. Comunitat de corona de reina i orella d’ós 4. Pradells de seslèria, a les cornises 5. Teixeda, a les canals 6. Bosquets d’arbres caducifolis (avellaners, aurons i tells), a la base dels cingles 7. Alzinar amb caducifolis 8. Comunitat de ripoll de fulla ampla, al costat dels camins 9. Bardissa, a les clarianes10. Pradells secs de crespinells i herbes anuals, a les codines amb sòl molt poc profund.

© C

ròqu

is d

e ca

mp:

J.

Nue

t B

adia

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

19



El despre-niment de

roques de laparet delsDegotalls,

vist des deMonistrol

deMontserrat.

8. Les esllavissades

La constitució geològica de la muntanya de Montserrat, amb unes roques moltdures (els conglomerats), entre les quals s’intercalen, horitzontalment, uns es-trats prims de roques rogenques molt més toves, i les diàclasis verticals que tallenels mateixos conglomerats en sentit perpendicular als estrats, és la base per a l’es-llavissament de les roques de les cingleres, atacades pels agents erosius.L’esquema d’erosió dels cingles de Montserrat és ben clàssic. Els cingles mésfissurats i on les roques presenten una base més petita o menys sòlida sobre unestrat rogenc tou, són els més vulnerables de caure vessant avall.Atenent al valor exacte de les paraules, hauríem de dir que normalment aMontserrat hi ha despreniments de blocs de conglomerat causats quan el pes i laforça de gravetat és superior a l’adherència al vessant. Aquests blocs cauen ves-

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

20



El camí delsDegotalls

desfet perun

desprenimentde roques.

© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

sant avall, normalment a tomballons i sense lliscar, com correspondria a l’esllavis-sada. En la caiguda, molts blocs es trenquen.Un element important en el desencadenament dels despreniments és la humitatde la terra. La pluja que mulla el sòl i humiteja les argiles que omplen les fissuresentre les roques és un factor important en la mecànica erosiva. Aquesta explicacióindica que en l’estació humida la probabilitat de despreniments és més elevada.De despreniments de roques n’hi ha hagut sempre.Els despreniments més greus i de més dimensions sempre han estat al vessant N,per raó de la seva altitud, el desnivell i el pendent molt pronunciat.Els despreniments més importants que recordem recentment són els de la paretdels Degotalls (28-12-2008), que mantingué tallada la carretera i el cremalleramoltes setmanes.Els despreniments que tenen més impacte en tots els aspectes són els que es pro-dueixen en zones habitades o edificades, ja que la incidència sobre un espai hu-manitzat les fa molt visibles i destructives. Al llarg i a l’ample de tota la muntanyaregularment hi ha despreniments de més o menys importància.El Patronat de la Muntanya de Montserrat porta a terme totes les accions huma-nament possibles per a minimitzar el risc de caigudes de roques, sobre indretshabitats i instal·lacions de transport, amb xarxes dinàmiques, ancorant les roquesperilloses amb barres de ferro, etc. De tota manera és materialment impossibleevitar que la muntanya tingui despreniments.

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

21



10. Els Degotalls

Paratge al final d’un camí de passejada, ample i planer que discorre entre elsApòstols i l’obaga dels Flautats, al vessant obac de la muntanya.Al final del camí hi ha un replà força ample tancat per una barana de fusta i alcantó de la muntanya per un cingle que quan ha plogut degota. Per això rep elnom de Degotalls.

En aquest cingle també hi ha unapetitíssima cova, de només dos metresde recorregut: la cova dels Degotalls.El regalim de l’aigua en el cingle ha fetque en contacte amb l’aire la calç dis-solta a l’aigua es precipités formantunes masses de tosca, no gaire grossesperquè el degotall tampoc no és gaireabundant. Durant les èpoques sequesde l’estiu els degotalls s’estronquen.Sobre les tosques del degotall i benhumitejades per l’aigua que regalima hiviuen unes mates de falgueres, les falzi-es (Adiantum capillus veneris), d’aspec-te fràgil i tiges molt fines de color negrelluent.

Una de lesmajòliques

ambfragmentsdel Cànticde Maria,amb una

representacióantiga de la

Mare deDéu de

Núria ambun mantell.

Un aspectedel camí

delsDegotalls,a prop de

l’indret delsApòstols.

© F

otos

: J.

Nue

t B

adia

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

22



Els Degotallsen una visió

de tardor.

El camí que porta dels Apòstols als Degotalls és ample i planer, amb bancs d’obrade tant en tant, ideal per a passejar-hi i admirar els alzinars de l’obaga. Només té1.200 metres de longitud i algunes vegades ha estat afectat per despreniments depedres dels cingles superiors. En aquests indrets, on les esllavissades han arrasatel bosc, es pot observar la força de la regeneració vegetal que en pocs anys tornaa recuperar el bosc original.Al llarg del camí hi ha moltes majòliques dedicades a diferents advocacions mari-anes d’arreu de Catalunya i altres amb fragments del text evangèlic del Càntic deMaria o Magníficat (Lluc 1,46-55). Per aquest motiu, també se n’ha dit camí delMagníficat.

© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

23



10. El monestir de Montserrat

Monestir de l’orde benedictí i santuari dedicat a la Mare de Déu on es venera laMare de Déu de Montserrat, situat a 720 m en el vessant d’una muntanya deconglomerats retallada en multitud d’agulles de curioses formes modelades per

l’erosió.La imatge de la Mare de Déu que s’hivenera és romànica, del segle XII, poli-cromada. És la patrona de Catalunya,però la seva veneració s’ha estès per totel món.Lloc de vida eremítica, probablement del’època visigòtica, l’abat Oliba fundà(1025), a l’ermita de Santa Maria, unpetit cenobi, que esdevingué priorat el1082 i abadia el 1409.Durant els segles següents tingué ungran desplegament i anà creixent. Teniamoltes possessions i fundacions aEuropa i Amèrica, i un gran auge cultu-ral (escola de música, escolania, scrip-

torium, impremta). Entre els seus mon-jos hi havia figures importants en dife-rents camps de les arts o les ciències.

Portalada del’antigaesglésia

romànica deMontserrat.

El santuari imonestir

benedictí deMontserrat.

© F

otos

: J.

Nue

t B

adia

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

24



Les repercussions del Cisma d’Occident també afectaren Montserrat, que entrà enuna progressiva decadència a finals del segle XV. El 1493 quedà annexat a la con-gregació de Valladolid, cosa que comportà un seguit de dificultats i tensions.La basílica actual va ser edificada durant el segle XVI quan era abat BartomeuGarriga. Al llarg de la seva història ha sofert moltes vicissituds, entre elles la des-

trucció pels francesos, l’any 1811, i ladesamortització de Mendizábal de 1835.El 1844 tornà de l’exili l’abat JosepBlanch, es va reobrir el monestir i co-mençà lentament la restauració, querebrà l’impuls decidit, a partir de 1862,de l’abat Miquel Muntadas, un homeenèrgic i d’un caràcter infatigable. Pre-sidí les festes del Mil·lenari deMontserrat i la coronació canònica dela imatge de la Mare de Déu (1881-1882). Els abats posteriors han apro-fundit en l’essència de Montserrat: san-tuari i monestir arrelat al país.Així, Montserrat ha esdevingut un cen-tre espiritual i també cultural (escolania,publicacions, museu, estudis bíblics). Amés, s’ha distingit per defensar els dretsnacionals de Catalunya en els tempsdifícils de la dictadura del general Fran-co (1939-1975).

La imatgeromànica de

la Mare deDéu de

Montserrat.

La basílicade SantaMaria de

Montserrat,durant unacerimònia

de la Vetllade Santa

Maria.

© F

otos

: A

rxiu

del

Mon

estir

de

Mon

tser

rat

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

25



L’Escolania deMontserrat al’altar major

de la basílica.

La sala d’arqueologiade l’Orient bíblic delMuseu de Montserrat, que aplegauna important col·lecció reunidapel P. Bonaventura Ubach.

La sala depintura

antiga delMuseu de

Montserrat.Al fons es

pot distingiruna de lespeces mésimportants

del museu: elquadre SantJeroni de

MichelangeloMerisi da

Caravaggio.

© F

otos

: A

rxiu

del

Mon

estir

de

Mon

tser

rat

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

26



L’inici delcamí de la

Santa Cova,al costat de

l’estaciósuperior de

l’Aeri deMontserrat.

12. El camí de la Santa Cova

El camí de la Santa Cova que fem servir avui és fruit de la disposició testamentàriade Francesc de Montserrat i Vives, primer marquès de Tamarit, un aristòcrata doc-tor en lleis que durant la guerra dels Segadors prengué el partit de la causa felipista.La seva adhesió a la monarquia centralista li proporcionà càrrecs importants a la cortde Madrid: tresorer general de la Santa Croada, arrendador de l’impost de la Bolla.Quan morí deixà hereva universal la seva filla Gertrudis de Camporrells i deMontserrat. En el testament deixà escrit que instituïa una missa diària que s’haviad’oficiar a la muntanya de Montserrat, on van trobar la santa imatge.El 1692 la comunitat de Montserrat concedeix poders al monjo Alfonso Meléndezper a negociar la fundació de la missa diària, negociació que tingué lloc a Madridentre el procurador del monestir i la marquesa de Tamarit. L’acord inclou que cal ferun edifici nou on pugui viure el monjo sacerdot i un mosso, i un camí més directei fàcil de recórrer amb cavalleries des del monestir de Montserrat fins a la Santa Cova.El 1693 comencen les obres arranjant el camí de Monistrol a Montserrat, actual-ment conegut com a drecera dels Tres Quarts, per a fer-hi arribar els materials. Itambé s’inicia la construcció del talús de la nova capella.El nou camí de la Santa Cova el construïren dos mestres de cases, Josep Abat, desdel monestir fins al torrent de Sant Miquel, i Pau Ginestar, des del torrent fins a laSanta Cova. La construcció va ser molt dificultosa, s’hagué de barrinar roques,construir pontarrons, marges i talussos, sobretot en el primer tram, tram que aca-bà finalment el mestre de cases manresà Josep Sencú.El camí quedà totalment enllestit el 29 de gener de 1704.A causa del seu cost molt elevat, la marquesa hauria preguntat si el feien de plata.Per això havia estat anomenat camí de plata.

© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

27



El primermisteri de

goig.

13. El rosari monumental del camí de laSanta Cova

El rosari monumental té l’origen en una crida llançada per Jaume Collell, canongede Vic, en un article al Diario de Barcelona (19-II-1893). El canonge Collell va es-criure l’article que duia el títol de «Un hermoso monumento á León XIII», en oca-sió del cinquantè aniversari de l’ordenació episcopal del papa Lleó XIII, el qualhavia escrit, el mateix 1893, una encíclica sobre el rés del rosari: De Rosario Mariali.El darrer misteri construït fou el primer de glòria, encomanat a la Lliga Espiritualde la Mare de Déu de Montserrat. Aquesta inauguració va anar lligada a la inau-guració oficial de tot el rosari monumental, el 29 d’octubre de 1916.Durant la revolta a l’inici de la Guerra Civil (1936-1939), que tantes morts i des-truccions en el patrimoni religiós va fer arreu, contràriament al que passà amb elVia Crucis i els monuments a la Immaculada i als herois de la batalla del Bruc, elrosari monumental es va salvar, llevat de desperfectes menors, perquè ningú noen volgué finançar la destrucció. La intenció dels comitès revolucionaris deMonistrol de Montserrat i de Collbató era destruir-lo, però la manca de diners pera enderrocar-lo o el pacte que esmenta Carles Gerhard, comissari de la Generalitatde Catalunya a Montserrat, de tolerar la destrucció del Via Crucis a canvi de res-pectar el rosari monumental, van permetre que arribés intacte fins als nostres dies.

Al llarg del camí trobem ara els monuments següents:

Misteris de goig

Primer misteri: L’Anunciació de la Mare

de Déu (Lluc 1,26-38).Inicialment era un pedró amb una sòli-da columna i una capelleta amb unbaix relleu. Uns anys més tard el mo-nument va ser canviat de lloc i refor-mat, afegint-hi una base més gran,com un altar amb retaule i dues teieresde ferro forjat.El baix relleu és de Francesc Pagès iSerratosa, i la columna, de FrancescGarcia, picapedrer. La reforma la projec-tà el monjo P. Lesmes i l’executà JoanPujol.Fou beneït i inaugurat el 9 de setembrede 1896, i la reforma és de 1903.Ofrena de la família Civatte-Llopart.

© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

28



Segon misteri: La visitació de la Mare

de Déu a la seva cosina Elisabet (Lluc1,39-45).El projecte inicial de l’arquitecte EnricSagnier no es pogué dur a terme i el mo-nument va quedar reduït a una escultu-ra de marbre blanc sobre un pedestal iestigué situat unes desenes de metresmés amunt d’on és ara. L’any 1930 foucol·locat a la plaça, davant de l’estacióinferior del funicular de la Santa Cova.A la dècada dels setanta les obres a lacarretera van desprendre un bloc depedra que esmicolà el monument. Araha estat substituït per una escultura enbronze sobre un pedestal de pedra deMontserrat.L’autor del monument original era l’es-cultor Agapit Vallmitjana. El monumentactual és obra de Manuel Cusachs.Fou beneït i inaugurat el 12 de maig de

1902. L’actual ho fou el 17 de setembre de 1983.Ofrena de les senyores que duien el nom de Montserrat i del Sr. Miralles de Impe-

rial, espòs de la presidenta de la Junta,que aportà el que no aconseguiren re-collir. El monument actual va ser donatper Francesca Llavina.

Tercer misteri: La nativitat de Jesús (Lluc2,1-20).És format per un plafó amb una majò-lica adossat a la roca, coronat per unaagulla gotitzant i amb unes portes ba-tents de forja.L’autor del projecte és Josep Puig iCadafalc, i el dibuix de la majòlica, delpintor Joan Llimona, encara que tambéalgú l’ha atribuït a l’escultor Josep Lli-mona.Fou beneït i inaugurat el 27 de maig de1901.Ofrena de cinc famílies encapçaladesper Alexandre Pons.

El segonmisteri de

goig.

El tercermisteri de

goig.

© F

otos

: J.

Nue

t B

adia

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

29




goig.

El quartmisteri de

goig.

Quart misteri: La presentació de Jesús

al temple (Lluc 2,22-38).Forma un retaule gran amb uns pinaclesi una barana baixa, de forja, que tancael conjunt.Va ser dissenyat per l’arquitecte JoanMartorell i Montells, i l’escultura és deJosep M. Barnadas i Mestres.Fou beneït i inaugurat el 23 d’octubrede 1904.Ofrena del Gremi de mestres fusters i deMontserrat, que cobrí la quantitat queno aconseguiren reunir.

Cinquè misteri: Jesús entre els doctors

de la llei (Lluc 2,41-52).Forma un retaule gran amb tres pinaclesi una barana baixa, de forja, que tancael conjunt. Posteriorment s’encarregà al’arquitecte Lluís Montcunill i Parelladaque el millorés, car el consideraven unamica pobre. Hi afegí un pedestal de pe-dra, modificà el coronament i hi posà lareixa.Va ser dissenyat per l’arquitecte JoanMartorell i Montells, i l’escultura és deJosep M. Barnadas i Mestres.Fou beneït i inaugurat el març de 1907d’una manera discreta.Ofrena de Joan Marcet i d’alguns amicsseus.

Misteris de dolor

Primer misteri: L’oració de Jesús a l’hort

de Getsemaní (Mateu 26,36-46).És format per dues escultures en bron-ze que representen Jesús orant i l’àngel,col·locades en un relleix de roca. Prime-rament l’arquitecte Francesc de P. Villarva col·locar la figura de Jesús sobre unpedestal. La figura de l’àngel, feta pocmés tard, originalment duia en una mà

© F

otos

: J.

Nue

t B

adia

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

30



un calze i a l’altra una creu.Les escultures són de Josep Campeny.Fou beneït i inaugurat el 24 de juny de1900.Ofrena de l’Arxiconfraria Teresiana.

Segon misteri: La flagel·lació de Jesús

(Mateu 27,26).Forma un retaule allargassat amb unpedestal adossat on hi ha l’escultura demarbre blanc amb la figura de Jesús.El misteri va ser dissenyat per l’arquitec-te Francesc de P. Villar i l’escultura és de-guda a Agapit Vallmitjana.Fou beneït i inaugurat el 9 de setembrede 1898.Ofrena de les germanes Elvira i EmíliaLlagostera, grans benefactores deMontserrat.

El primermisteri de

dolor.

El segonmisteri de

dolor.©

Fot

os:

J. N

uet

Bad

ia

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

31



Tercer misteri: Jesús coronat d’espines

(Mateu 27,27-31).Es tracta d’un grup escultòric amb tresfigures, en marbre de Carrara, sobre unmassís i treballat pedestal. Posterior-ment s’hi afegí una reixa (1907) per apreservar l’escultura «… de gents pocescrupoloses que s’entretenen a pintarnoms tant a la socolada com en les fi-gures…».És obra de l’escultor Anselm Nogués iGarcia, que va ser triat després de de-clarar-se desert un concurs de projectes.Fou beneït i inaugurat el 22 de setem-bre de 1901.Ofrena dels Terciaris Franciscans delsFrares Menors Caputxins d’Espanya.

Quart misteri: Jesús amb la creu a coll

(Mateu 27,32-34).El misteri és format per una escultura de marbre de Jesús portant la creu sobre unpedestal rectangular amb la llegenda i una decoració floral de ferro forjat.Els autors del misteri són l’arquitecte Joan Martorell i Montells, l’escultor VenanciVallmitjana i el mestre forjador Josep Pinart.Fou beneït i inaugurat el 23 d’abril de 1899.Ofrena de les Associacions catòliques del bisbat de Barcelona.

El tercermisteri de

dolor.

El quartmisteri de

dolor.

© F

otos

: J.

Nue

t B

adia

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

32



Cinquè misteri: La crucificció de Jesús (Mateu 27,35-44).Gran creu de bronze situada en un replà d’un esperó de la muntanya sota l’agullade la Creu. La creu, molt treballada, està sobre un pedestal de pedra i ferro forjat.Els autors del misteri foren uns quants artistes pertanyents al Cercle Artístic deSant Lluc de Barcelona. El dissenyà l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, el Crist vaser modelat per l’escultor Josep Llimona i Bruguera, i la creu, pel també escultorJosep Montserrat i Portella.Fou beneït i inaugurat l’11 d’octubre de 1896.Ofrena de l’Apostolat de l’Oració de Catalunya.


dolor.

© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

33



Misteris de glòria

Primer misteri: La resurrecció de Jesús (Marc 16,1-7).Conjunt d’una cova excavada amb el sepulcre i les figures de Jesús ressuscitat,l’àngel i les tres Maries.El projecte inicial és d’Antoni Gaudí, les escultures de Jesús i de l’àngel són de JosepLlimona i les de les tres Maries, de Dionís Renart, sobre un model de Josep Llimona.La reixa fou dissenyada per l’arquitecte Jeroni Martorell i executada per la casaBallarín. La construcció del misteri va ser dificultosa i sorgiren discrepàncies sobre la

© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

El primermisteri de

glòria.

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

34



El segonmisteri de

glòria.

col·locació de les figures. Antoni Gaudíes retirà del projecte i l’acabaren JeroniMartorell i Josep Llimona.Fou beneït i inaugurat el 29 d’octubrede 1916. Aquesta celebració es féu ambgran solemnitat, per coincidir amb lainauguració del conjunt del rosari mo-numental.Ofrena de la Lliga Espiritual de la Marede Déu de Montserrat.

Segon misteri: L’Ascensió del Senyor

(Lluc 24,50-53).Forma un gran retaule d’estil gotico-modernista amb un relleu de marbre deCarrara, de grans dimensions, emmarcatper unes polseres i una cresteria. A labase del monument hi ha unes escales,amb una treballada barana de pedra,flanquejades per dues teieres de forja.En són autors l’arquitecte BonaventuraBassegoda i l’escultor Josep Reynés.Fou beneït i inaugurat el 27 de juliol de1903.Ofrena de Pere-Grau Maristany i Oliver,futur comte de Lavern.

Tercer misteri: La vinguda de l’Esperit

Sant (Ac 2,1-13).El misteri és format per un retaule fetamb mosaic, flanquejat per dues co-lumnes cilíndriques i coronat per unspinacles. Tot al voltant té un banc depedra i clou l’espai una tanca de forjaamb unes teieres.Foren autors del monument l’arquitec-te Joan Martorell, l’escultor Josep M.Barnades i el mosaïcista italià MarioMaragliano.Fou beneït i inaugurat l’1 de juny de1904, dia de Pentecosta.Ofrena dels clergues de les diòcesis ca-talanes.

El tercermisteri de

glòria.

© F

otos

: J.

Nue

t B

adia

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

35



Quart misteri: L’Assumpció de la Mare de Déu.El monument està adossat a la roca i el formen dues figures, la Mare de Déu as-sumpta en una fornícula, i la figura de Jesús en actitud de rebre-la, a la part supe-rior. A la base hi ha uns elements simbòlics de forja: uns lliris i uns cards.En la construcció del misteri hi van intervenir el mestre d’obres Joaquim Codina,l’escultor Venanci Vallmitjana, que modelà les escultures que executà PauCarbonell i Ferrer i Masriera, que obrà la forja.Fou beneït i inaugurat el 9 de juliol de 1900.Ofrena de l’Associació de les Filles de Maria de Catalunya.

Cinquè misteri: La coronació de la Mare de Déu.El misteri és format per una base amb dos medallons i a sobre un gran relleu demarbre amb la coronació de la Mare de Déu per la Santíssima Trinitat, emmarcatper dues columnes cilíndriques i tot plegat rematat per una cúpula amb uns pina-cles. El conjunt està tancat per una reixa de fosa.El disseny del monument és del mestre d’obres Joaquim Codina, amb esculturesde Joan Flotats.Fou beneït i inaugurat el 10 de juny de 1906, després de diversos ajornaments.Ofrena del Tercer Orde Carmelità.

El quartmisteri de

glòria,a l’esquerra,

i el cinquèmisteri de

glòria, a ladreta.

© F

otos

: J.

Nue

t B

adia

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

36



L’edifici de laSanta Cova,arrapat a la

roca en ellloc on la

tradició diuque vantrobar la

imatge de laMare de

Déu.

14. La Santa Cova

La Santa Cova està construïda a l’indret on la llegenda diu que es trobà la imatge.El que conta la llegenda és que tres pastorets, mentre aplegaven el ramat el cap-vespre del dissabte veien unes llums que baixaven del cel i s’aturaven en un puntde la muntanya.Com que el fet es repetia ho van dir als seus amos, que ho anaren a comprovar i,com que era tal com els ho havien dit, ho comunicaren al rector d’Olesa deMontserrat. El rector informà dels fets el bisbe de Manresa, Gotmar, el qual hi anàel dissabte següent i arribà fins on les llums s’aturaven. En una cova va trobar laimatge de la Mare de Déu.El bisbe prengué la imatge i se l’endugué cap a Manresa en processó, però enarribar on posteriorment es construí l’església vella de Montserrat, la imatge esde-vingué tan pesant que no la pogueren moure. El bisbe interpretà aquest signecom el desig de la Mare de Déu de restar allí i manà que s’hi construís una capella.Durant l’abadiat d’Andreu de San Román (1570-1576) es construeix a la SantaCova una capelleta on hi ha l’actual. El culte en la capella es va consolidant al llargdel segle XVII.La capella actual es construeix per la fundació de la missa diària que féu el marquèsde Tamarit en el seu testament. Aquesta nova capella estava acabada l’any 1705i hi passà a residir un monjo amb un mosso. A més comptava amb la col·laboraciód’un altre mosso amb una cavalleria que li portava el que necessitava, com a tots

© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

37



L’altar a lamateixa

cova on vantrobar la

imatge de laMare de

Déu.

El conjuntarquitectònic

de la SantaCova des

del camí capa la Fita.

els ermitans. Encara tenia la col·labora-ció d’un altre mosso que feia alguns jor-nals de feina al servei de cada ermita i er-mità.La capella de la Santa Cova va sofrir unincendi de les tropes franceses (1812).Fou l’inici d’un segle convuls que culmi-nà amb l’ocupació del monestir per lestropes liberals, la detenció de l’abat,acusat de protegir els carlins, l’apareda-ment de totes les ermites, el tancamentdel monestir i la dispersió dels monjos(1835).A partir de 1844, la comunitat benedic-tina torna al seu monestir i comença arestaurar els edificis, i també la capellade la Santa Cova, enmig de moltes difi-

cultats. En 1860 la reina Isabel II visita Montserrat i també la Santa Cova.El 1864, un cop restaurada, la Junta de Restauración entrega les claus de la SantaCova a l’abat Miquel Muntadas. La celebració de les festes del mil·lenari de la tro-

© F

otos

: J.

Nue

t B

adia

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

38



A l’esquerra,el conjunt

arquitectònicde la Santa

Cova desdel camí capa la Fita i la

cova delSalnitre;

a la dreta,el petit

claustre dela Santa

Cova.

balla de la imatge de la Mare de Déu (1880) va significar una millora de l’edifici iun impuls en la projecció d’aquest emblemàtic indret montserratí.El 1888, en ocasió de l’Exposició Universal de Barcelona, la reina regent MariaCristina d’Habsburg-Lorena visità Montserrat i s’arribà a la Santa Cova, enmig del’entusiasme popular.Amb el temps, els pelegrins i visitants a la Santa Cova creixien. Entre els anys 1893i 1916 es construí al llarg del camí de la Santa Cova el rosari monumental. I entre1907 i 1912 es feren reformes a l’edifici, dirigides per l’arquitecte Lluís Moncunill,perquè pogués hostatjar una petita comunitat que atengués els pelegrins.A l’inici de la Guerra Civil (1936-1939), un grup d’incontrolats de Monistrol deMontserrat profanaren la capella i destruïren tot el que van voler.Un cop acabada la contesa tornaren a restaurar-la i, el 1964, s’hi féu una novareforma per a adequar el presbiteri a les orientacions en matèria de litúrgia delconcili Vaticà II.Més recentment, la muntanya de Montserrat sofrí dos grans incendis, el de 1986,que no afectà la capella, i el de 1994, que afectà una part de l’edifici de la SantaCova, i el 1995, en plena reconstrucció, un aiguat malmeté de nou de coberta. Lareconstrucció projectada per l’arquitecte Arcadi Pla i Masmiquel es culminà el1997.

© F

otos

: J.

Lóp

ez C

amps

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

39



L’indret de lesFeixades, on

antigament hihavia conreusen feixes, de

les qualsencara es veu

alguna restade mur.

15. Els conreus de les Feixades

Les Feixades és un replà estret i llarg en el dret vessant sud de la muntanya deMontserrat, sobre el torrent de la Salut i la carretera que voreja la muntanya entreCollbató i l’estació inferior de l’Aeri de Montserrat.La base de la muntanya de Montserrat, com és sabut, estava conreada fins pràc-ticament fa mig segle.Aquests camps molt estrets en un vessant molt pendent eren disposats en petitsreplans, les feixes, sostinguts per marges de pedres, les espones. D’aquí que unvessant cobert de feixes fos conegut com les Feixades.De tot això ara només en queden restes dels marges de les feixes, per entre lesquals discorre el camí.En aquestes feixes s’hi conreaven sobretot oliveres, i encara avui en podem veurerebrots entre els marges, i també potser ametllers, si bé aquest arbre és més sen-sible al fred, i la vall de la Salut a l’hivern sovint és coberta per la boira d’inversiótèrmica.La toponímia també ens dóna algunes pistes sobre la història agrària. Prop de can’Astruc, al vessant solell de la muntanya, hi ha el paratge conegut com a RabassaMorta, que és un topònim relacionat amb el conreu de la vinya. La rabassa mortaera un tipus de contracte de conreu en virtut del qual el propietari d’una finca encedeix l’ús a un pagès (el rabassaire) per a conrear-hi vinya, durant el temps quevisquin els primers ceps plantats, a canvi d’una renda anual en fruits o diners.

© F

oto:

J.

Lópe

z C

amps

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

40



Una vista del’interior dela cova delSalnitre de

Collbató.

16. Cova del Salnitre

Cova natural, amb l’entrada situada a 550 m d’altitud, sobre el poble de Collbató,a la base del massís de Montserrat. Té un recorregut total de 960 m, i un desnivellde 43 m (-20 m, +23 m). D’aquest total, uns cinc-cents metres estan condicionatsper a la visita turística i didàctica.El nom de Salnitre prové del fet que a l’interior hi havia i s’havia explotat el salnitre,del qual ara no queda ni rastre. De tota manera, estudis recents han trobat diver-sos tipus de fosfats procedents de la reacció dels excrements de les colònies deratpenats amb els sediments estalagmítics, conglomeràtics o argilosos de la cova.La cova es formà per la dissolució de les roques a partir de les diàclasis o gransescletxes de les roques, que produïren la circulació de l’aigua per l’interior de lamuntanya de Montserrat a partir del Pliocè, entre dos i cinc milions d’anys enrere.En aquell moment, el nivell de base de la muntanya era a l’altura de Collbató i lesaigües subterrànies i superficials fluïen cap al sud. La circulació de l’aigua subter-rània obrí un conducte que actualment és la cova. Molt més tard, durant el Qua-

Foto

: ©

Pat

rona

t de

la

Mun

tany

a de

Mon

tser

rat

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

41



ternari, l’erosió del riu Llobregat féu baixar el nivell de base fins a l’altura deMonistrol de Montserrat. Aquest descens va fer que les aigües es dirigissin cap al’est, i els conductes actius fins aleshores quedessin secs. Posteriorment, els con-ductes ja sense circulació d’aigua, que és el que ara coneixem com a cova delSalnitre, es comencen a reomplir, amb sediments, blocs que cauen de la volta o béconcrecions dels regalims.La cova ja era coneguda des del segle XVI i a l’interior s’hi han trobat nombrosesinscripcions datades entre 1511 i 1780. Durant el segle XVI, el monestir arren-dava la cova per a extreure’n el salnitre, d’on li prové el nom. Però és més enda-vant que comença a ser visitada amb una finalitat científica. El 1789 la visitàFrancisco de Zamora, acompanyat de diferents monjos. En la seva visita duen aterme una cartografia de la cova, la primera feta a Catalunya. Aquests treballsanaven destinats a una gran obra que Francisco de Zamora promogué sobre lahistòria natural i eclesiàstica de Montserrat, però que malauradament no va ar-ribar a completar-se.A la biblioteca de Montserrat es guarda un manuscrit (núm. 881) de l’any 1806,que parla encertadament de les cavitats subterrànies i de la circulació de les aigüespel sistema càrstic de la muntanya de Montserrat, que l’abat Muntadas atribueixal P. Gerard Joana, un monjo botànic i apotecari del monestir.Segons indiquen els estudiosos, aquest manuscrit formaria part dels materials ela-borats per a l’obra promoguda per Francisco de Zamora, i no seria escrit pel P.Joana sinó que ho hauria de ser pel P. Maur Ametller, que havia acompanyatFrancisco de Zamora. Els treballs de cartografia de la cova els devien dur a termePau Muntanya, pintor i decorador, i Francesc Renart, mestre de cases i agrimensor,que també col·laboraven en el projecte.Després fou visitada per Alexandre de Laborde, militar, escriptor, viatger i, per amolts, espia de Napoleó, que en dibuixà algunes làmines en el seu Voyage

pittoresque et historique de l’Espagne, de 1807-1818, en quatre volums.Més tard, el 1852, visità la cova Víctor Balaguer, que organitzà una expedició desde Barcelona a la cova del Salnitre en la qual participaren escriptors, pintors, met-ges del balneari de la Puda, monjos de Montserrat i guies de Collbató. La difusiód’aquesta visita a la premsa va donar una gran popularitat a la cova i provocà quehi acudís una allau de visitants.El científic francès Édouard-Alfred Martel, considerat el creador de l’espeleologiamoderna, acompanyat de Louis Armand, hi anà el 17 de setembre de 1896, enuna visita que li preparà el Centre Excursionista de Catalunya i que obrí el períoded’estudi modern de la cova.Ara la cova s’explota turísticament, si bé aquesta explotació sense una cura enel condicionament ha provocat l’anomenada malaltia verda, que cobreix depetits organismes vegetals les parets de la cavitat, per la il·luminació d’incandes-cència, que fa elevar la temperatura propera als punts de llum, i per la llum sem-blant a la del sol, dues causes que fan possible que s’iniciïn processos de foto-síntesi.

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

42



La façana del’ermita dela Mare deDéu de la

Salut deCollbató.

17. Ermita de la Salut

Capella situada en una petita careneta de roques rogenques de gres sobre la car-retera de la cova del SalnitreEs va començar a construir el 1914 i va ser beneïda pel P. Antoni Marcet, abat deMontserrat el 1917. La construcció ocupa el lloc on hi havia l’antiga esglésiamedieval de Santa Maria, coneguda des de finals del segle XVII com a Santa Mariade la Salut. Va ser destruïda durant la guerra civil 1936-1939 i reconstruïda pos-teriorment. Prop seu hi ha la font de la Salut, d’aigües sulfuroses, d’on li ve elnom.L’edifici d’estil neogòtic, és de planta rectangular amb sostre a dos vessants. Teun campanar de cadireta que corona la façana. La sagristia actual, de plantarectangular situada perpendicularment a la nau, es troba al fons de la nau de

© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

43



Una vista del’interior de

la capella dela Mare deDéu de la

Salut deCollbató

l’ermita –sembla ser una primitiu capella– i s’hi accedeix per darrere de l’altar,que està emmarcat amb uns arcs ogivals amb columnes i uns capitells d’alabastre,amb motius modernistes de conills, llagostes i flors. Les parets de la sagristia estandecorades amb pintures imitant esgrafiats.El dilluns de Pasqua s’hi celebra l’Aplec de la Salut. Durant aquest dia la capellaestà oberta i es pot visitar.Darrere l’ermita hi ha l’àrea d’esbarjo de la Salut, amb taules de pícnic, font, bar-bacoes, bar, lavabos i aparcament, molt freqüentada per la proximitat a la covadel Salnitre.

© F

oto:

J.

Nue

t B

adia

RU

TES P

EL P

AR

C N

ATU

RA

L D

E L

A M

UN

TA

NYA

DE M

ON

TSER

RA

T

44



collbató - collbató, per la vinyanova, coll de guirló ... pel parc natural de la muntanya de...

Documents