Gemma Merlos1r Batx. B

Què sòn les xarxes socials?

Les xarxes socials són una forma d’interacció social, definida per l’intercanvi dinàmic entre persones, grups i institucions. En elles tenim la possibilitat d’establir contacte amb altres persones encara que no les coneguem.

Des de la seva aparició, les xarxes socials han atret a milions d’usuaris. Molts d’ells han integrat aquestes webs en els seus hàbits quotidians reduint l’ús del correu electrònic i la missatgeria instantània. Això s’explica per la coincidència de persones en tot tipus d’interessos i en l’intercanvi d’idees, gustos i preferències mitjançant textos, imatges i vídeos.

Actualment, més de 700 milions de persones al món, un 60% dels usuaris d’Internet són membres d’alguna xarxa social.

Tipus de xarxes socials

Existeixen dos tipus de xarxes socials:

o Analògiques o Xarxes socials Off-Line: són aquelles en que les relacions socials, amb independència del seu origen, es desenvolupen sense l’ús d’aparells o sistemes electrònics.

o Digitals o Xarxes socials On-Line: són aquelles que tenen el seu origen i es desenvolupen a través de aparells electrònics. Els classificarem segons:

El seu públic i temàtica:

- Xarxes socials Horitzontals: són aquelles dirigides a tot tipus d’usuaris i sense una temàtica definida. Es basen en una estructura de cel·les permetent l’entrada i participació lliure. Exemples: Facebook, Orkut, Identi.ca, Twitter.

- Xarxes socials Verticals: tenen un eix temàtic. El seu objectiu és de ajuntar un grup concret. Poden classificar-se en:

a. Professionals: estan dirigides a generar relacions profesionals entre els usuaris. Exemples: Viadeo, Xing i Linked In.

b. D’oci: l’objectiu és ajuntar grups que desenvolupen activitats d’oci, esport, vidiojocs, fans, etc. Exemples: Minube Dogster, Last.FM i Moterus.

c. Mixtas: pretenen desenvolupar activitats tant professionals com personals. Exemples: Yuglo, Unience, PideCita.

Subjecte principal de la relació:

- Xarxes socials Humanes: són aquelles que centren la seva atenció en fomentar les relacions entre persones unint individus en funcions de gustos, aficions, llocs de treball, viatges i activitats. Exemples: Koornk, Dopplr, Youare i Tuenti.

- Xarxes socials de Continguts: s’uneixen perfils a través del contingut publicat, el que poseeix l’usuari o els arxius que es troben al seu ordinador. Exemples: Scribd, Flickr, Friendster.

- Xarxes socials d’Inerts: el seu objectiu és unir marques, automòbils i llocs. Destaca la de difunts. Exemple: Respectance.

Localització geogràfica:

- Xarxes socials Sedentaries: aquestes muten en funció de les relacions entre persones, ens continguts compartits o els esdeveniments creats. Exemples: Blogger, Rejaw, Kwippy.

- Xarxes socials Nòmades: es composen i recomposen segons el lloc en que es troba l’usuari, els llocs que ha visitat o els que tingui previst acudir. Exemples: Latitud, Brigthkite, Fire Eagle i Skout.

Plataforma:

- Xarxes socials MMORPG i Metaversos. Solen estar construïts sobre una base tècnica Client-Servidor. Exemples: WOW, SecondLife, Habbo.

- Xarxes socials Web: estan basats en una estrucutra típica de web. Exemples: MySpace, Friendfeed i Hi5.

Característiques

Les xarxes socials presenten les següents característiques:

- Són formes d’interacció social virtual que permeten un intercanvi d’informació entre persones i grups.

- Estan basades en l’usuari, és a dir, estan construïdes i dirigides per ells, qui a més, li donen el contingut. Les xarxes es fan i es desfan per les persones, que decideixen què es fa i que es desfa.

- Afavoreixen la participació i el treball col·laboratiu entre les persones.

- Són interactives i dinàmiques ja que posseeixen un conjunt de sales de xat i foros, una sèrie d’apicacions basaden en una xarxa de jocs i la possibilitat de connectar-se amb altres usuaris.

- Estableixen relacions: permeten que el contingut públic per un usuari avanci a través d’una xarxa de contactes molt gran. Aquest contingut ha de ser transferible, útil i aplicable.

- Estan impulsades per la comunitat: no només permeten descobrir nous amics sobre la base d’interessos, sinó que també permeten tornar a connectar amb vells amics amb els que havíem perdut el contacte.

- Faciliten l’altruisme.

- Permeten construir la nostra identitat personal i virtual.

- Facilitat i instantanietat.

- Permeten comunicar-se directament amb un cercle d’amics.

- Tenen uns objectius clars segons el tipus de xarxa social que sigui.

Riscos de les xarxes socials

Falta de privacitat Intimitat exposada

En les xarxes socials es dóna a conèixer informació personal que pot ser utilitzada per altres usuaris de manera perjudicial. Aquests serveis han proporcionat un nivell sense precedents de divulgació de la informació personal accessible de forma pública i global. Moltes vegades caiem en l’error de pensar que el que posem a la web es manté en el nostre domini privat. Molts usuaris permeten entrar en les seves pàgines només aquells que han sigut prèviament convidats, però no sempre és així. És molt fàcil que la informació quedi filtrada i una altra persona pugui accedir-hi sense el nostre permís. Gairebé sempre són les pròpies persones les que col·loquen informació potencialment perillosa a Internet, moltes vegades per ingenuïtat o imprudència, sense tenir en compte com aquest fet pot afectar la seva imatge.

Fotografies i informació poden ser fàcilment utilitzats fora de context en contra de les persones implicades.

Adulterar i alterar la identitat

En les xarxes socials és molt fàcil crear-se una conta falsa o fer-se passar per una altra persona. Per aquesta raó s’ha d’anar amb molt de compte a l’hora d’acceptar les invitacions d’amistat, amb qui parlem i què exposem a la vista de tothom. És relativament fàcil fer-se passar per una persona coneguda encara que no sigui així. Moltes persones accepten casi automàticament les “invitacions d’amitat” de gent que no coneixen per sentir-se socialment acceptades i tenen una gran comunitat de persones que s’interessa per elles.

Addicció i dependència

A vegades, l’ús de les xarxes socials pot arribar a ser abusiu i crear addició. L’adicció a Internet sol afectar a les persones que psicològicament o per l’edat són més vulnerables. Un grup d’aquests són els adolescents perquè reuneixen les característiques de risc: impulsivitat externa, necessitat de relacions noves i autoestima baixa.

Un dels indicadors més clars de que una persona està caient en la dependència és la impossibilitat de controlar el temps que s’està connectat i la millor teràpia contra l’addicció és evitar els factors de risc.

En definitiva,- No sabem com s’emmagatzema ni qui pot tenir accès a la teva informació en un moment donat.- No es garantitza la privacitat de les dades que, tot i marcant-los com a privats, dipositem en els seus servidors. - Es poden utilitzar aquests continguts privats i persones per a casi qualsevol fi.- Eliminar qualsevol tipus de rastre en aquestes webs és molt complicat.- Les xarxes poden crear addició amb molta facilitat i sense que gairebé ens n’adonem.BIBLIOGRAFIA

http://www.pabloburgueno.com/2009/03/clasificacion-de-redes-sociales/

http://ca.wikipedia.org/wiki/Xarxa_social

http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/gencat/?tag=xarxes-socials&lang=es

http://www.slideshare.net/jorluguvi/redes-sociales-2388331

http://www.xtec.cat/innovacio/comunicacio/pdf/jornada28-5/xarxes_socials.pdf

http://www.externado.edu.sv/index.php?option=com_content&view=article&id=78:los-riesgos-de-las-redes-sociales-virtuales&catid=21:rfgochez&Itemid=44

http://pillateunlinux.wordpress.com/2009/01/07/los-peligros-de-las-redes-sociales-facebook-tuenti/

http://www.psiquiatria.com/noticias/adicciones/otras/39764/