CLEMENTINA CLEMENTINA ARDERIUARDERIU4ESO Maria Oreto Martínez 4ESO Maria Oreto Martínez SanchisSanchis

1. Introducció1. Introducció Clementina va nàixer a Barcelona el 1889. Va ser filla d'una família Clementina va nàixer a Barcelona el 1889. Va ser filla d'una família

d'argenters, gran amant de la lectura i la música. Publicà el seu d'argenters, gran amant de la lectura i la música. Publicà el seu primer poema el 1911. El 1916 es casà amb el poeta Carles Riba que primer poema el 1911. El 1916 es casà amb el poeta Carles Riba que l'orientà en la seua vocació literària.l'orientà en la seua vocació literària.

En els seus poemas es `pot trobar la influència de Josep Carner així En els seus poemas es `pot trobar la influència de Josep Carner així com la del seu marit, Carles Riba. com la del seu marit, Carles Riba.

En els anys vint i trenta publicà En els anys vint i trenta publicà L'alta llibertat (1916-1920)L'alta llibertat (1916-1920) (1920) (1920) i i PoemesPoemes (1936) -que aplegava els dos primers llibres i un de (1936) -que aplegava els dos primers llibres i un de nou, nou, Cant i paraulesCant i paraules-, col·laborà en nombroses publicacions -, col·laborà en nombroses publicacions periòdiques, versionà textos de Rabindranath Tagore i participà periòdiques, versionà textos de Rabindranath Tagore i participà activament en la vida sociocultural. Des de molt aviat, com demostra activament en la vida sociocultural. Des de molt aviat, com demostra la seua inclusió en la seua inclusió en Les noves valors de la poesia catalanaLes noves valors de la poesia catalana de de Joaquim Folguera (1919), l'autora fou considerada un dels principals Joaquim Folguera (1919), l'autora fou considerada un dels principals talents poètics del moment, i també la millor poetessa del període i un talents poètics del moment, i també la millor poetessa del període i un model per a les escriptores més joves, ja que havia obert, segons model per a les escriptores més joves, ja que havia obert, segons Octavi Saltor, "el camí a totes les efusions més íntimes, subjectives i Octavi Saltor, "el camí a totes les efusions més íntimes, subjectives i diverses de la sensibilitat femenina". diverses de la sensibilitat femenina".

1. Introducció1. Introducció El 1938 guanyà el Premi Joaquim Folguera amb El 1938 guanyà el Premi Joaquim Folguera amb Sempre i araSempre i ara, publicat , publicat

el 1946 i ampliat en l'edició de 1952 de el 1946 i ampliat en l'edició de 1952 de Poesies completesPoesies completes. . Posteriorment aparegueren Posteriorment aparegueren És a dirÉs a dir (1959, Premi Óssa Menor 1958 i (1959, Premi Óssa Menor 1958 i «Lletra d'Or» 1960), «Lletra d'Or» 1960), L'esperança encaraL'esperança encara (1969) i (1969) i Obra poèticaObra poètica (1973), (1973), que recollia el conjunt d'una producció estretament lligada a que recollia el conjunt d'una producció estretament lligada a l'experiència vital -en la qual el fet de ser dona fou crucial- i presidida l'experiència vital -en la qual el fet de ser dona fou crucial- i presidida per una poètica de ressons maragallians. per una poètica de ressons maragallians.

L'amor, la fe, l'alegria, el cant, la condició femenina, el dolor, l'angoixa, L'amor, la fe, l'alegria, el cant, la condició femenina, el dolor, l'angoixa, la tristesa, la por i la mort són els temes que, amb més o menys pes i la tristesa, la por i la mort són els temes que, amb més o menys pes i amb tractaments diferents segons el moment i les circumstàncies, amb tractaments diferents segons el moment i les circumstàncies, dominen una poesia molt treballada, depurada i mesurada en dominen una poesia molt treballada, depurada i mesurada en l'expressió del sentiment alhora que d'extraordinària força expressiva; l'expressió del sentiment alhora que d'extraordinària força expressiva; una poesia que, inicialment inscrivible en el moviment noucentista, el una poesia que, inicialment inscrivible en el moviment noucentista, el supera amb la incorporació d'elements de la tradició catalana culta i supera amb la incorporació d'elements de la tradició catalana culta i popular, del simbolisme i de l'avantguarda.popular, del simbolisme i de l'avantguarda.

EL NOMEL NOM

Clementina em dic, Clementina em dic, Clementina em deia.Clementina em deia.

Altre temps jo fui Altre temps jo fui un xic temorega; un xic temorega; el nom m'era llarg el nom m'era llarg igual que una queixa igual que una queixa i em punyia el cor i em punyia el cor quan les amiguetes, quan les amiguetes, per fer-me enutjar, per fer-me enutjar, molts cops me'l retreien: molts cops me'l retreien: ““Quin nom més bonic! Quin nom més bonic! -deia alguna d'elles-, -deia alguna d'elles-, però no t'escau: però no t'escau: és nom de princesa.” és nom de princesa.” ““Ai, quin nom estrany!” Ai, quin nom estrany!” moltes altres feien; moltes altres feien; i jo al fons de tot i jo al fons de tot sentia l'enveja sentia l'enveja dels seus noms tan clars dels seus noms tan clars de Maria o Pepa.de Maria o Pepa.

Clementina em dic, Clementina em dic, Clementina em deia.Clementina em deia.

Però quin any s'enfuig Però quin any s'enfuig i un altre any governa. i un altre any governa. Aquell nom que abans Aquell nom que abans féu ma timidesa féu ma timidesa i es tornà després i es tornà després una dolça fressa una dolça fressa sobre el llavi un sobre el llavi un -jo mateixa el deia- -jo mateixa el deia- ara m'és honor ara m'és honor i m'és meravella. i m'és meravella. Cap nom no és tan bell Cap nom no és tan bell damunt de la terra damunt de la terra com el que l'amat com el que l'amat em canta a l'orella, em canta a l'orella, i entra en els recers i entra en els recers de l'ànima meva de l'ànima meva i em puja al cervell i em puja al cervell i em clou les parpelles.i em clou les parpelles.Del cel de l'amor Del cel de l'amor tombava una estrella… tombava una estrella… Ara el nom em lluu Ara el nom em lluu damunt de la testa.damunt de la testa.

Clementina em dic, Clementina em dic, Clementina em deia.Clementina em deia.

ACTIVITATSACTIVITATS Tema del poema.Tema del poema. Veus poètiques que hi trobes. A qui Veus poètiques que hi trobes. A qui

al.ludeix el “jo”?al.ludeix el “jo”? Quins sentiments experimentava de Quins sentiments experimentava de

menuda cap al seu nom? Per què?menuda cap al seu nom? Per què? Què ha fet canviar aquests sentiments?Què ha fet canviar aquests sentiments? Cerca els recursos retòrics emprats per Cerca els recursos retòrics emprats per

plasmar aquest canvi i relaciona’ls amb plasmar aquest canvi i relaciona’ls amb la psicologia.la psicologia.

CANÇÓ DEL PRESSENTIMENT CANÇÓ DEL PRESSENTIMENT (L’Alta llibertat)(L’Alta llibertat)

Si presento la mudançaSi presento la mudançaentremig del meu costum,entremig del meu costum,és que alguna cosa hi dansa.és que alguna cosa hi dansa.Serà boira, serà llum?Serà boira, serà llum?

Ara sóc com el qui es llençaAra sóc com el qui es llençadins la nau al mar pregon:dins la nau al mar pregon:prou la ruta és dins sa pensa,prou la ruta és dins sa pensa,però la fi, qui sap on?però la fi, qui sap on?

Esperança no em fa nosa,Esperança no em fa nosa,m'ha dut sempre a bon camí,m'ha dut sempre a bon camí,i en parlar-me ella una cosai en parlar-me ella una cosame l'havia de complir.me l'havia de complir.

Per això en tinc alegriaPer això en tinc alegriasens que en sàpiga res cert:sens que en sàpiga res cert:missatger que ella m'enviamissatger que ella m'enviason missatge ja ha complert.son missatge ja ha complert.

EL PENDÍS (L’Alta llibertat)EL PENDÍS (L’Alta llibertat)Jo deia ahir:Jo deia ahir:ésser i sentir,ésser i sentir,fortuna rara.fortuna rara.Per què la gent -rosec mesquí-Per què la gent -rosec mesquí-no se n'amara,no se n'amara,d'ésser i sentir?d'ésser i sentir?I era per miI era per migoig pur. Mes ara,goig pur. Mes ara,

per un pendísper un pendísrodoladísrodoladísjo faig ma via.jo faig ma via.Un pas amunt i en llisco sis.Un pas amunt i en llisco sis.Si defallia,Si defallia,per mon pendísper mon pendístan dret i llistan dret i llisrodolaria.rodolaria.

Si em vull salvar,Si em vull salvar,bé cal pujar,bé cal pujar,no mirar enrere.no mirar enrere.Enlaire sols puc esguardar,Enlaire sols puc esguardar,que en la voreraque en la voreral'herba es secàl'herba es secài es revoltài es revoltàsa cabellera(…).sa cabellera(…).

EL PENDÍSEL PENDÍSI els arbres sónI els arbres sónd'un sol pregond'un sol pregonla immòbil presa;la immòbil presa;tot el brancatge acota el front,tot el brancatge acota el front,i gran feresai gran feresadins mi es difon.dins mi es difon.Sóc no sé on,Sóc no sé on,re no es palesa.re no es palesa.

Res ni ningúRes ni ningúno se m'enduu.no se m'enduu.La mà amorosa,La mà amorosa,l'esguard serè i el pas segur,l'esguard serè i el pas segur,la remorosala remorosaparla d'algúparla d'algúque al cor tan nuque al cor tan nufos venturosa,fos venturosa,

tot, lentament,tot, lentament,sens frisament,sens frisament,fuig de ma ruta.fuig de ma ruta.Pel món tingués com el morentPel món tingués com el morentl'ànima eixuta,l'ànima eixuta,i aquell frementi aquell frementdeseiximentdeseiximentque res no immutaque res no immuta!!

EL PENDÍSEL PENDÍS EL PENDÍSEL PENDÍS ““El pendís” pertany a El pendís” pertany a L'alta llibertat,L'alta llibertat, de 1920. de 1920. L'alta llibertatL'alta llibertat planteja el tema de la dona artista, que busca la seua identitat planteja el tema de la dona artista, que busca la seua identitat

en la societat.en la societat. El tema d'”El pendís”, en concret, és la reflexió sobre la dificultat de trobar El tema d'”El pendís”, en concret, és la reflexió sobre la dificultat de trobar

aquest espai físic i mental.aquest espai físic i mental. Anuncia el conflicte en la primera estrofa (el privilegi de dedicar-se a “ésser i Anuncia el conflicte en la primera estrofa (el privilegi de dedicar-se a “ésser i

sentir”, d'atendre a la creació), es contraposa, en el present, en un concís sentir”, d'atendre a la creació), es contraposa, en el present, en un concís “Mes ara”, que dóna inici a la reflexió interna, a la lluita psicològica i mental “Mes ara”, que dóna inici a la reflexió interna, a la lluita psicològica i mental per guanyar la partida, la qual es concreta en l'oposició dalt / baix de les per guanyar la partida, la qual es concreta en l'oposició dalt / baix de les estrofes següents.estrofes següents.

La vida de la poeta rodola per un pendent. “Un pas amunt i en llisco sis”. “Si La vida de la poeta rodola per un pendent. “Un pas amunt i en llisco sis”. “Si em vull salvar, / bé cal pujar”.em vull salvar, / bé cal pujar”.

El seu estat de revolta no pot amagar la confusió (“Sóc no sé on”) i la El seu estat de revolta no pot amagar la confusió (“Sóc no sé on”) i la desolació, posades en evidència en la imatge final del moribund.desolació, posades en evidència en la imatge final del moribund.

De rima regular segons l'esquema aabAbaab, cada estrofa combina el vers De rima regular segons l'esquema aabAbaab, cada estrofa combina el vers de 4 síl·labes amb l'octosíl·lab.de 4 síl·labes amb l'octosíl·lab.

El ritme, la llengua i la brevetat li donen un to directe i modern.El ritme, la llengua i la brevetat li donen un to directe i modern.

CANÇÓ (L’Alta CANÇÓ (L’Alta llibertat)llibertat)

Canto pel goig que em fa cantar Canto pel goig que em fa cantar i perquè em prengui qui em voldria; i perquè em prengui qui em voldria; canto perquè no puc servar canto perquè no puc servar tanta de joia a casa mia.tanta de joia a casa mia.

Tota per tots i tal com só, Tota per tots i tal com só,

que d'altra guisa no en sabria; que d'altra guisa no en sabria; tota per tots en ma cançó tota per tots en ma cançó damunt la terra on jo naixia.damunt la terra on jo naixia.

Damunt la terra que alça un clam Damunt la terra que alça un clam

i esqueixa el vel que l'oprimia, i esqueixa el vel que l'oprimia, i a les germanes dóna un ram i a les germanes dóna un ram de l'olivera que floria.de l'olivera que floria.

Canto, que enlloc del món on fos Canto, que enlloc del món on fos cantar com ara no podria! cantar com ara no podria!

ELS ULLS (L’Alta ELS ULLS (L’Alta llibertat)llibertat)

Amo els ulls de tot vivent Amo els ulls de tot vivent per damunt de tota cosa: per damunt de tota cosa: no hi ha nosa no hi ha nosa prou llisquent prou llisquent que m'allunyi dels ulls de la gent.que m'allunyi dels ulls de la gent.

Si el maligne em vol temptar, Si el maligne em vol temptar, jo sé prou com ho faria: jo sé prou com ho faria: sentiria sentiria que un mirar que un mirar ja em té tota i em pren i se'n va.ja em té tota i em pren i se'n va.

No hi valdria cap consol, No hi valdria cap consol, penitència, vels ni cendra; penitència, vels ni cendra; sinó prendre sinó prendre nou consol nou consol d'altres ulls que em copsessin al vol.d'altres ulls que em copsessin al vol.

Que no és prou aquest esguard Que no és prou aquest esguard -qui en diria la dolçura?- -qui en diria la dolçura?- que fulgura que fulgura i m'és part. i m'és part. Els teus ulls, amat meu, Déu te'ls guard!Els teus ulls, amat meu, Déu te'ls guard!(…)(…)

GELOSIA (L’alta GELOSIA (L’alta llibertat)llibertat)

Dubte no, que malversa el cabal Dubte no, que malversa el cabal amuntegat de bona hora en ma via. amuntegat de bona hora en ma via. Resti, però, Gelosia, que val Resti, però, Gelosia, que val tant com amor i li fa companyia. tant com amor i li fa companyia. Amb qui em parteixo el pa i la sal, Amb qui em parteixo el pa i la sal, dubte no, Gelosia. dubte no, Gelosia.

Ella fou qui em vessà dintre el cor Ella fou qui em vessà dintre el cor ombra de mort en saber-me amorosa. ombra de mort en saber-me amorosa. I jo en mos braços l'estrenyo més fort I jo en mos braços l'estrenyo més fort d'ençà que ens ronda la mort bel•licosa. d'ençà que ens ronda la mort bel•licosa. La gelosia de la mort, La gelosia de la mort, la porto al cor infosa. la porto al cor infosa.

Oh l'esguard que barreres no tem Oh l'esguard que barreres no tem i guaita a lloure una sina poncella! i guaita a lloure una sina poncella! Dubte vil, tu vas fent alçaprem: Dubte vil, tu vas fent alçaprem: ell trobaria altra sina més bella? ell trobaria altra sina més bella? Ma gelosia és de bell tremp, Ma gelosia és de bell tremp, és glavi i és rodella. (…) és glavi i és rodella. (…)

ACTIVITATSACTIVITATS

Tema del poemaTema del poema De qui sent gelosia el “jo”. Per què?De qui sent gelosia el “jo”. Per què? Quan començà a experimentar la gelosia?Quan començà a experimentar la gelosia? Explica el sentit del poema tot relacionant-lo Explica el sentit del poema tot relacionant-lo

amb les figures retòriques que l’expressen.amb les figures retòriques que l’expressen. Relaciona aquest poema amb el següent, Relaciona aquest poema amb el següent,

titulat “L’Alta llibertat”.titulat “L’Alta llibertat”.

L’Alta llibertatL’Alta llibertat

A l’amat he donades A l’amat he donades totes les claus;totes les claus;jo tinc totes les seves jo tinc totes les seves i fem les paus.i fem les paus.

Però resta una cambraPerò resta una cambraal fons del fonsal fons del fonson entrar no podríemon entrar no podríemni breus segons.ni breus segons.

Tantes forces ocultes,Tantes forces ocultes,tants pensamentstants pensamentsallà dins són escàpolsallà dins són escàpolsa tots moments! (…)a tots moments! (…)

Morts de lluny (Sempre Morts de lluny (Sempre i ara)i ara)Callada estimo la vida.Callada estimo la vida.Deixeu-me sola, callada,Deixeu-me sola, callada,i aniré amb el pensamenti aniré amb el pensamenton no em torbin les rialles.on no em torbin les rialles.D’aquelles estibes mudesD’aquelles estibes mudesseré la dolça companya,seré la dolça companya,que demà ni tindran solque demà ni tindran solni l’aigua que els alegrava.ni l’aigua que els alegrava.Mai més en la galta humidaMai més en la galta humidal’amor sobtarà una flama;l’amor sobtarà una flama;per llur somnis de colorsper llur somnis de colorsla nit s’ha fet massa llarga.la nit s’ha fet massa llarga.Joventut, barca afonadaJoventut, barca afonadaamb totes les veles altes!amb totes les veles altes!

ACTIVITATSACTIVITATS

Tema del poema.Tema del poema. A quina nit creus que es refereix A quina nit creus que es refereix

Clementina?Clementina? Per què es percep un to trist, i irat a la Per què es percep un to trist, i irat a la

vegada, en aquest poema.vegada, en aquest poema. Interpreta la metàfora dels dos últims Interpreta la metàfora dels dos últims

versos.versos.

CANÇÓ DEL RISC (Sempre CANÇÓ DEL RISC (Sempre i ara)i ara)

Si visc no visc.Si visc no visc.L'amor del risc.L'amor del risc.com m'abellia!com m'abellia!No l'he cercat:No l'he cercat:me l'han donatme l'han donatquan no el volia.quan no el volia.Si visc no visc,Si visc no visc,que temo el riscque temo el risci sa mentida.i sa mentida.El cel és d'or El cel és d'or i, ardent, el cor i, ardent, el cor no vol cap brida.no vol cap brida.Però hi ha el risc:Però hi ha el risc:si visc no visc. (…)si visc no visc. (…)

Ni mar ni trevaNi mar ni trevani l'or del cel.ni l'or del cel.La meva arrel,La meva arrel,si es torç, no es lleva.si es torç, no es lleva.Perquè, en el risc,Perquè, en el risc,si visc, no visc.si visc, no visc.Donaré ombra,Donaré ombra,donaré flors,donaré flors,fora del clos.fora del clos.Feina sens nombreFeina sens nombredirà que visc.dirà que visc.Quan el gran risc Quan el gran risc Vindrà a topar- me,Vindrà a topar- me,amb cor segur,amb cor segur,sense ningú,sense ningú,sabré lliurar-mesabré lliurar-meal risc, al risc!al risc, al risc!

DE LA NIT I EL MAR (Sempre DE LA NIT I EL MAR (Sempre i ara)i ara)

Nit,Nit,porta secreta fora el pit,porta secreta fora el pit,no et tanca pany ni corda;no et tanca pany ni corda;silenci que recorda,silenci que recorda,nit,nit,només voltada d'infinit.només voltada d'infinit.

Vé,Vé,si tu t'avances, jo despréssi tu t'avances, jo despréspuc avarcar la barcapuc avarcar la barca——un àngel lleu la marca;un àngel lleu la marca;fesfesque jo navegui sempre més.que jo navegui sempre més.

Nit,Nit,amb el teu cel de fit a fitamb el teu cel de fit a fiti la humitat amarga!i la humitat amarga!Amb quina joia llarga,Amb quina joia llarga,pit,pit,alenaràs el mot oblit!alenaràs el mot oblit!

Rar,Rar,dintre la nit, la vasta mardintre la nit, la vasta marpoder solcar, llibreta;poder solcar, llibreta;viure a ple cor, alerta,viure a ple cor, alerta,marmari nit, la sal del vostre empar!i nit, la sal del vostre empar!

CANÇÓ D'UNA CANÇÓ CANÇÓ D'UNA CANÇÓ (Sempre i ara)(Sempre i ara)

Com la gasela vas Com la gasela vas vora el mirall de l'aigua. vora el mirall de l'aigua. Si t'hi mena la set, Si t'hi mena la set, et traïa la imatge et traïa la imatge -vora el mirall de l'aigua. -vora el mirall de l'aigua. Mes no mires ni beus, Mes no mires ni beus, que una fulla es movia, que una fulla es movia, i una veu percudí i una veu percudí la tibantor de l'aire la tibantor de l'aire -vora el mirall de l'aigua.-vora el mirall de l'aigua.

Ai cançó, quan tornaràs? Ai cançó, quan tornaràs? Cap a quan seré exaltada? Cap a quan seré exaltada? Si desfermes, en venir, Si desfermes, en venir, tantes traves mal lligades, tantes traves mal lligades, tornaré sovint al bosc tornaré sovint al bosc per sentir-me enamorada. per sentir-me enamorada.

Com la gasela vas Com la gasela vas vora el mirall de l'aigua. vora el mirall de l'aigua. D'escoltar fas posat, D'escoltar fas posat, i les coses callaven. i les coses callaven. Quan t'aixequis al cel, Quan t'aixequis al cel, oh cançó esperançada!, oh cançó esperançada!, sentirem que ets pel cor sentirem que ets pel cor -nodriment inefable- -nodriment inefable- com un pur rajolí com un pur rajolí vora el mirall de l'aigua.vora el mirall de l'aigua.

CANÇÓ D'ABRIL (És a dir)CANÇÓ D'ABRIL (És a dir)

Hi tornarem al sol-solet!Hi tornarem al sol-solet!Tira el braser per la finestra,Tira el braser per la finestra,llença la capa i el barret!llença la capa i el barret!Que vingui el sol com una festaQue vingui el sol com una festai ja no vull sentir més fred.i ja no vull sentir més fred.Oh, quin airet!Oh, quin airet!Ja les paraules prenen alesJa les paraules prenen alesi no cal dir-les sota veu,i no cal dir-les sota veu,que en pensament tinc mar i calesque en pensament tinc mar i calesi cama nua fins al peu.i cama nua fins al peu.Adéu, mimoses i nadales:Adéu, mimoses i nadales:clavells veureu.clavells veureu.Fugi l'hivern, fugi la por.Fugi l'hivern, fugi la por.Morir? Quan no s'arrisca gaire.Morir? Quan no s'arrisca gaire.Hem de sortir d'aquest racóHem de sortir d'aquest racó——deixem-hi el pec i el rondinaire:deixem-hi el pec i el rondinaire:sortim a l'aire germinalsortim a l'aire germinalamb ulls d'infant, que miren alt.amb ulls d'infant, que miren alt.

CANÇÓ DEL DIA INÚTIL CANÇÓ DEL DIA INÚTIL (Cant i paraules)(Cant i paraules)

Aquest dia que fina, que finaAquest dia que fina, que finalentament, com la llàntia en el vas,lentament, com la llàntia en el vas,no em portà l'alegria divina,no em portà l'alegria divina,ni de mi no féu mica de cas.ni de mi no féu mica de cas.

Em deixà dins la cambra pregonaEm deixà dins la cambra pregonacom un fòtil inútil i vell,com un fòtil inútil i vell,entre els mobles que fan la rodonaentre els mobles que fan la rodonai les mosques que em busquen la pell.i les mosques que em busquen la pell.

No tingué ni la minsa sorpresaNo tingué ni la minsa sorpresad'una pluja o d'un vent displicent;d'una pluja o d'un vent displicent;no mogué la cortina malmesano mogué la cortina malmesani en el sol no posà entelament.ni en el sol no posà entelament.

Fou només com la fonda llossadaFou només com la fonda llossadaa les coses que bullen a dinsa les coses que bullen a dinsi un cruixir de vianda cremadai un cruixir de vianda cremadai una olor de ferments i de vins.i una olor de ferments i de vins.

Com el dia que fina, que fina,Com el dia que fina, que fina,no en voldria cap més a mon pas;no en voldria cap més a mon pas;si en mon cor no posà cap espina,si en mon cor no posà cap espina,féu ma sang una mica de glaç.féu ma sang una mica de glaç.

EL MEU CANT (Cant i EL MEU CANT (Cant i paraules)paraules) De no cantar De no cantar

jo m'entristia: jo m'entristia: per mi és el cant per mi és el cant tal com el pa tal com el pa de cada dia.de cada dia.

És un parany, És un parany, una ferida. una ferida. Cada cançó Cada cançó s'emporta un tany s'emporta un tany de ma florida.de ma florida.

Però què hi fa, Però què hi fa, quin mal hi hauria? quin mal hi hauria? Jo, del meu cant, Jo, del meu cant, en vull ornar en vull ornar tota ma via. tota ma via.

CANÇÓ (Cant i CANÇÓ (Cant i paraules)paraules)

Si jo et tingués vespre i matí Si jo et tingués vespre i matí sempre en ma dansa, sempre en ma dansa,

si jo et sabés lligat a mi si jo et sabés lligat a mi sense mudança, sense mudança,

¿fóra l'amor com ara és, ¿fóra l'amor com ara és, tan dolça i fina? tan dolça i fina?

Sense l'angúnia d'un després Sense l'angúnia d'un després que l'enverina, que l'enverina,

l'hora que fuig, tot i el renou, l'hora que fuig, tot i el renou, seria fada, seria fada,

tal com la menja que no es cou tal com la menja que no es cou especiada. especiada.

FILL (Cant i paraules)FILL (Cant i paraules)

Com salvatgina engelosida Com salvatgina engelosida pel cadell, pel cadell, jo la vida passaria jo la vida passaria vora d'ell. vora d'ell.

Hola, cadell, Hola, cadell, dóna'm l'anell dóna'm l'anell picapedrell! picapedrell!

Arremetria amb urc de guerra Arremetria amb urc de guerra tota gent tota gent i ma dent el guardaria i ma dent el guardaria d'altra dent. d'altra dent.

“ “Denteta dent”, Denteta dent”,

dirà la gent; dirà la gent; i tu, content. i tu, content.

L'ESPERANÇA, ENCARAL'ESPERANÇA, ENCARAEn la meva donzellesaEn la meva donzellesaja et portava dins el pit,ja et portava dins el pit,Esperança, Confiança,Esperança, Confiança,moviment de l'esperit!moviment de l'esperit!"Sempre invoca l'esperança""Sempre invoca l'esperança"-diu un crític- "i de què?"-diu un crític- "i de què?"Mai no m'he sentit ben solaMai no m'he sentit ben solaque Esperança vol dir Fe.que Esperança vol dir Fe.I la casa se'm fa amplaI la casa se'm fa amplaquan aquest vent s'hi expandeix,quan aquest vent s'hi expandeix,alades paraules sentoalades paraules sentoveig l'arbre que refloreix.veig l'arbre que refloreix.En la meva viduesaEn la meva viduesano vull ombres al meu dol.no vull ombres al meu dol.He estat i sóc encaraHe estat i sóc encaradona que viu a ple sol.dona que viu a ple sol.La nit es lliga amb el diaLa nit es lliga amb el diai et sé tan sovint amb mi!i et sé tan sovint amb mi!que volo, somnio i sentoque volo, somnio i sentocom si encara fos ahir.com si encara fos ahir.Si el meu Carles m'enamoraSi el meu Carles m'enamora-oh Esperança!--oh Esperança!-tu encara dius que sí.tu encara dius que sí.

ACTIVITATSACTIVITATS

En quina etapa de la seua vida va escriure En quina etapa de la seua vida va escriure Clementina aquest poema?Clementina aquest poema?

A qui l’adreça?A qui l’adreça? Com es troba anímicament? Per què?Com es troba anímicament? Per què? Defineix la personalitat de Clementina Arderiu Defineix la personalitat de Clementina Arderiu

tenint en compte aquest poema i la resta dels tenint en compte aquest poema i la resta dels que has llegit.que has llegit.

Dintre de quin grup de poemes podries Dintre de quin grup de poemes podries classificar aquest, atenent al tema?classificar aquest, atenent al tema?

EL MARINEREL MARINER

EL MARINEREL MARINER

ARAARA

AGRAÏMENTSAGRAÏMENTS

He utilitzat per al power algunes imatges He utilitzat per al power algunes imatges del pintor de Gandia Àlex Alemany, un del pintor de Gandia Àlex Alemany, un dels meus pintors preferits.dels meus pintors preferits.