civilització - iesgregorimaians.org file2. ei.s inicis de la civilitzaciÓ grega durant l'edat...

1
2. EI.s INICIS DE LA CIVILITZACIÓ GREGA Durant l'Edat des Metalls va sorg r a la Gréca insllar la cv ltzacló minoica, que des prés va ser reemp aq¿da per la av ltzacló r¡icénlca. Tant l'una corn l'a tra van establÍ laeos comercials culturals amb els pobles delPrdxim Orient (egipcs, hitites). La civilització m¡no¡cá La civi ització minoica va ser l¿ pr r¡-^ra que es va des-"nvolupar en terltor elrropeu, a les iles de creta iThera (acrual Santorin ) E s mlnocs va ser un poble pacífic, ies per ¿ xd que en es seues a Lrtats no s'han tro bat mlrr¿ les. E centre de la vida uTbana era el palau; el més important va ser e de Cnossos, s tuat ¿ Creta. Els m no cs van ser uns terrssalres excel'lents I van v atlar per la Med terr¿nia per ven- dre els seus productes: cerámica, v, cere¿s ol. Acanvi, compraven metaLls (coure, bronze, or). La seua prosperitat es va basaren elcomers maritim ielseu poder, en e dominide la mar (talassocrácia). Gr¿cles ¿l seus contactes amb Egipte van cre¿r una escriptura de tipus jeroglífic. Més avant, en van adoptar una ¿ tr¿ de més esquemát ca. La clvllltzació minolca v¿ entr¿r decadéncia a partir del T 500 a. C., després d'una erupció vo c¿n ca ¿ 'ill¿ eTher¿ que va afectartambé Creta Alcap de poc, els m no cs van se¡ nvad t5 pes micéfics, procedents de a Grécla cont nenta . 2.2. La civilització micénica Cap al T 500 a. C., els aqueus. primers parlants de la lengua greg¿, es van est¿b ir a l¿ Gréc a europea ivan formar a cv ltzacó micénica. Tarnbé van inv¿d r ¿ zon¿ m noiaa en van adoptar la cu tura. A diferénca des m nocs, els rnicénics van ser un poble guerer que Lrtiitzava les armes de bronze els carros de guerra. Vven en rec ntes fortlf cats que bastien en zones a tes anomenades aardpo is. Al voltant s'h va¡ aoñstruir ciutatl, les més m- portants van ser les de Micenes, Tir nt o Pilos- En ¿quest període tingué I oc la guerra de Tro;a, que després es v¿ conveft r en un re at llegendar 2.3. fépoca obscura Capal 1200a C La req ó va ser ¡nvadida pels doris, un pob e que fela servir armes de ferro, molt sr-rperor a les de bronze des mcénics Les nvasio¡s dóries van a¡ar acompanyades de migracions a a Med¡terr¿n a oriental. Els doris van ocupar la península del Peloponés i Creta ivan desplaqar d'altre poblo,eoi, on),qJe$vd1e).dblrd es (o5te, o'Asia Menor $v¿1e)dbl.r en ciutats corn ara Milet i Efes. Durant els seg es següents, el r¡ón grec va conéixer un period-" de decadéncia po ít ca, económica iculturalanomenada «época obscura», peró a penses se'n conserva nforrnac ó precisa Ies parets déls P¿láús es de.oravér ámb pinturer @lo¡¡stes i alegres que mortraven escenB sobre la naturalesa o vida quótidiáhá. A lá dreta, figuretá d'una deesra creten@, Márcara d'AsaBémnon. obiecte funerar¡

Upload: vuongminh

Post on 15-Feb-2019

213 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: civilització - iesgregorimaians.org file2. EI.s INICIS DE LA CIVILITZACIÓ GREGA Durant l'Edat des Metalls va sorg r a la Gréca insllar la cv ltzacló minoica, que des prés va ser

2. EI.s INICIS DE LA CIVILITZACIÓ GREGADurant l'Edat des Metalls va sorg r a la Gréca insllar la cv ltzacló minoica, que des

prés va ser reemp aq¿da per la av ltzacló r¡icénlca. Tant l'una corn l'a tra van establÍlaeos comercials culturals amb els pobles delPrdxim Orient (egipcs, hitites).

La civilització m¡no¡cáLa civi ització minoica va ser l¿ pr r¡-^ra que es va des-"nvolupar en terltor elrropeu, a

les iles de creta iThera (acrual Santorin )

E s mlnocs va ser un poble pacífic, ies per ¿ xd que en es seues a Lrtats no s'han trobat mlrr¿ les. E centre de la vida uTbana era el palau; el més important va ser e de

Cnossos, s tuat ¿ Creta.

Els m no cs van ser uns terrssalres excel'lents I van v atlar per la Med terr¿nia per ven-

dre els seus productes: cerámica, v, cere¿s ol. Acanvi, compraven metaLls (coure,

bronze, or).

La seua prosperitat es va basaren elcomers maritim ielseu poder, en e dominidela mar (talassocrácia).

Gr¿cles ¿l seus contactes amb Egipte van cre¿r una escriptura de tipus jeroglífic.Més avant, en van adoptar una ¿ tr¿ de més esquemát ca.

La clvllltzació minolca v¿ entr¿r e¡ decadéncia a partir del T 500 a. C., després d'unaerupció vo c¿n ca ¿ 'ill¿ eTher¿ que va afectartambé Creta Alcap de poc, els m no cs

van se¡ nvad t5 pes micéfics, procedents de a Grécla cont nenta .

2.2. La civilització micénicaCap al T 500 a. C., els aqueus. primers parlants de la lengua greg¿, es van est¿b ir a l¿

Gréc a europea ivan formar a cv ltzacó micénica. Tarnbé van inv¿d r ¿ zon¿ m noiaa

en van adoptar la cu tura.

A diferénca des m nocs, els rnicénics van ser un poble guerer que Lrtiitzava les

armes de bronze els carros de guerra. Vven en rec ntes fortlf cats que bastien enzones a tes anomenades aardpo is. Al voltant s'h va¡ aoñstruir ciutatl, les més m-portants van ser les de Micenes, Tir nt o Pilos-

En ¿quest període tingué I oc la guerra de Tro;a, que després es v¿ conveft r en unre at llegendar

2.3. fépoca obscuraCapal 1200a C La req ó va ser ¡nvadida pels doris, un pob e que fela servir armesde ferro, molt sr-rperor a les de bronze des mcénics Les nvasio¡s dóries van a¡aracompanyades de migracions a a Med¡terr¿n a oriental.

Els doris van ocupar la península del Peloponés i Creta ivan desplaqar d'altrepoblo,eoi, on),qJe$vd1e).dblrd es (o5te, o'Asia Menor $v¿1e)dbl.ren ciutats corn ara Milet i Efes.

Durant els seg es següents, el r¡ón grec va conéixer un period-" de decadéncia po ítca, económica iculturalanomenada «época obscura», peró a penses se'n conservanforrnac ó precisa

Ies parets déls P¿láús esde.oravér ámb pinturer@lo¡¡stes i alegres quemortraven escenB sobrela naturalesa o lá vidaquótidiáhá. A lá dreta,figuretá d'una deesracreten@,

Márcara d'AsaBémnon. obiecte funerar¡