circular interna - cetib...llei 20/2009 de prevenció i control ambiental de les activitats llei...

Ajuntament de Barcelona

Urbanisme - Hábitat Urbá Director d'Actuació Urbanística

CIRCULAR INTERNA ng ordre: 088/2012 ACTIVITATS data: 21 de maro de 2012

modifica a: 086/2012

TEMA HABITATGES D'ÚS TURÍSTIC

normativa de referencia: DECRET 183/2010 D'ESTABLIMENTS D'ALLOTJAMENT TURÍSTIC

DECRET 164/2010, DE 9 DE NOVEMBRE DE REGULACIÓ DELS HABITATGES D'ÚS TURÍSTIC

LLEI 9/20011 DE PROMOCIO DE L'ACTIVITAT ECONÓMICA

HABITATGES D'ÚS TURÍSTIC

La Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge definia en el seu article 3.1) els habitatges d'ús

turístics com:" l'habitatge l'ús del qual els propietaria, amb l'autorització de I'administració competent,

cedeixen a tercers en condicions d'immediata disponibilitat per a una estada de temporada, en régim de

lloguer o sota qualsevol altra forma que impliqui contraprestació económica. Els cessionaris no poden

convertir l'habitatge en Ilur domicili principal ni secundari."

Segons l'article 19.1de la Llei, calia disposar de la llicéncia municipal d'activitat i de qualsevol altra

autorització sectorial que fos exigible.

Amb l'entrada en vigor de la Llei 9/2011 de promoció de l'activitat económica, els habitatges d'ús

turístic han passat d'estar contemplats a la Llei del dret a l'habitatge a estar-ho a la Llei 13/2002, de

Turisme de Catalunya. A l'article 93 de l'esmentada llei s'addiciona l'article 50 bis a la Llei de Turisme

amb el següent redactat:

"Article 50 bis. Concepte

1.- Els habitatges d'ús turístic que són cedits pel seu propietari directament o indirectament, a tercers, de

manera reiterada i a canvi de contraprestació económica, per a una estada de temporada, en condicions

d'immediata disponibilitat i amb les característiques establertes per reglament.

2.- Els habitatges d'ús turístic requereixen la corresponent comunicació prévia d'inici d'activitat a

l'ajuntament competent."

El decret deis habitatges d'ús turístic (Decret 164/2010, de 9 de novembre) segueix vigent a data d'avui,

sens perjudici de la necessária interpretació conforme als nous continguts de la Llei de turisme

resultant de la modificació produida per la Llei 9/2011, del 29 de desembre.

Pagina 1 de 3 Circular 088-2012 activitats.doc CIRCULAR INTERNA


L'administració turística de la Generalitat de Catalunya ha informat que ha endegat la tramitació de la

modificació del decret 183/2010, de 23 de novembre, d'establiments d'allotjament turístic a fi d'integrar

la reglamentació deis habitatges d'ús turístic en el mateix, amb derogació prevista del decret 164/2010,

de 9 de novembre, d'habitatges d'ús turístic.

Per tant, la tramitació deis Habitatges de Ús Turístic es fará presentant amb el Régim de Comunicació

amb la presentació de la documentació que s'indica a continuació:

DOCUMENTACIÓ A APORTAR ( en tot cas)

Model normalitzat de sol•licitud.

Teléfon, i fotocópia del DNI/NIF i adrela de correu electronic del titular.

Fotocopia deis poders del representant (cas que el titular sigui persona jurídica).

- Fotocopia del DNI/NIF del representant (cas que el titular sigui persona jurídica).

- Acta notarial de renuncia a indemnització (només en cas d'afectació de la finca).

- Declaració responsable acreditant que s'han notificat a la comunitat de propietaris tant

l'activitat que es proposa desenvolupar com el número de teléfon per atendre de manera

immediata comunicacions relatives a l'activitat d'habitatge d'ús turístic.(identificació del

número de teléfon).

- Identificació de l'empresa d'assisténcia i manteniment de l'habitatge.

- Declaració responsable conforme disposa de cédula d'habitabiiitat, amb expressió del nombre

d'ocupants permesos, i de la llicéncia de primera ocupació, si escau, i que está al corrent de les

obiigacions tributáries amb el municipi.

En el cas que no existeixin veins a l'edifici s'haurá de presentar una declaració responsable de la

inexisténcia de veins.

- Declaració responsable de ser el propietari de l'habitatge fent referéncia al títol acreditatiu de

propietat.

En el supósit que la cessió de l'habitatge es faci indirectament a través d'un tercer:

- Teléfon, fotocopia del DNI/NIF i adrela física i electrónica de la persona gestora.

- Manifestació responsable de la persona gestora conforme disposa del títol suficient del

propietari per la gestió de l'habitatge.

CIRCULAR INTERNA

Pagina 2 de 3 Circular 088-2012 activitats.doc


En cas que ('habitatge d'ús turístic es trobi ubicat al Districte de Ciutat Vella:

Nota simple del Registre de la Propietat on consti la inscripció de la Ilicéncia urbanística d'edifici

per habitatges d'ús turístic, on s'exclou l'ús de l'edifici per a habitatge de carácter principal o

secundari.

- Resolució acceptant la renúncia a l'autorització per la utilització d'un habitatge d'ús turístic en

un altre emplacament.

Cas que sigui una adaptació d'una llicéncia anterior (és a dir un HUT que disposa de llicéncia de

canvi d'ús d'aquelles que es van tramitar a CV al 2007): resolució de la Regidora del Districte per

la que s'autoritza la utilització del pis com a habitatge d'ús turístic.

LLICÉNCIES D'HABITATGES D'ÚS TURÍSTIC EN TRÁMIT

Els procediments iniciats abans de l'entrada en vigor de la Ilei 9/2011, de promoció de l'activitat

económica, en els que la documentació sigui correcta es tindrá per comunicada l'activitat i es procedirá

a la corresponent notificació.

Aquest procediment també s'aplicará a aquelles peticions que han tingut entrada amb posterioritat,

peró abans que s'hagi fet efectiu el canvi informátic per a que els habitatges d'ús turístic es puguin

tramitar amb els aplicatius municipals de les activitat en régim de comunicació.

Director d'Actuació Urbaní tica Cap del Departament

de Llicéncies d'Activitats

J ■II

Miguel García Sanjuan Cristina Poro Sangüesa

Nota: L'original d'aquesta Circular resta, degudament signat, als nostres arxius.

Pagina 3 de 3 Circular 088-2012 activitats.doc CIRCULAR INTERNA


CIRCULAR INTERNA

ng ordre: 089/2012 ACTIVITATS

data: 21 de maro de 2012

anul•la a: Modificada: 22 de desembre de 2014

TEMA AUTORITZACIÓ D'ABOCAMENT

normativa de referéncia: REGLAMENT METROPOLITÁ D'ABOCAMENT D'AIGÜES RESIDUALS

LLEI 20/2009 DE PREVENCIó I CONTROL AMBIENTAL DE LES ACTIVITATS

LLEI 9/20011 DE PROMOCIO DE L'ACTIVITAT ECONÓMICA LLEI 2/2014, DEL 27 DE GENER, DE MESURES FISCALS, ADMINISTRATIVES, FINANCERES I DEL SECTOR

PÚBLIC

SUBJECCIÓ A L'AUTORITZACIÓ D'ABOCAMENT

1.- Reglament metropolitá d'aigües residuals (RMAR)

Resten obligats a obtenir l'autorització d'abocament al sistema públic de sanejament de titularitat

municipal i/o metropolitana, d'acord amb l'article 26 del Reglament Metropolitá d'Aigües Residuals:

• 1) totes les instal•lacions amb un cabal d'abocament superior a 6.000m3/any.

• 2) totes les activitats que es trobin a les següents classificacions: - Les compreses a les seccions C, D, 1 E de la Classificació Catalana d'Activitats

Económiques (CCAE) de l'any 1993 o equivalents al CCAE 2009. • C.- Indústries extractives • D.- Indústries manufactureres • E.- Subministrament d'energia eléctrica, gas, vapor i aire condicionat

- Les que consideri potencialment contaminants l'Entitat Metropolitana (actualment AMB) o l'Agéncia Catalana de l'Aigua.

- Les incloses a l'annex 5 del Reglament Metropolitá, que a Barcelona són les següents

• 50.20 Manteniment i reparació de vehicles de motor • 50.50 Venda al detall de carburants per a l'automoció • 73.10 Recerca i desenvolupament sobre ciéncies naturals i técniques

• 74.30 Assaigs i análisis técnics • 74.81 Activitats de fotografia • 85.11 Activitats hospitaláries • 93.01 Rentat, neteja i tenyit de peces téxtils i de peil

• 93.03 Pompes fúnebres i activitats que s'hi relacionen

2.- LPCA en régim de llicéncia ambiental

La Ilei 20/2009, de prevenció i control ambiental de les activitats, modificada per la Llei 9/2011 de promoció de l'activitat económica, disposa en el seu article 42 sobre "informes preceptius en matéria de medi ambient pel que fa al régim de llicéncia ambiental", que és preceptiva l'emissió d'un informe de

CIRCULAR INTERNA


• Ajuntament de Barcelona

l'administració hidráulica de Catalunya en la tramitació de les activitats enumerades en l'Annex VI, que comporten:

a) Abocaments directes o indirectes a aigües subterránies b) Abocaments directes a les aigües superficials c) Abocaments directes al domini marítim i terrestre d) Abocaments no doméstica a sistemes de sanejament que siguin a cárrec de l'administració hidráulica

de Catalunya, sempre que l'activitat que els genera estigui compresa en les seccions c, d i e del Codi de ciassificació de les activitats, o siguin potencialment contaminants o el cabal abocat sigui superior a 6.000 m3 per any.

ADMINISTRACIÓ COMPETENT

L'Administració hidráulica de Catalunya és l'Agéncia Catalana de l'Aigua (ACA) i és l'administració

competent a autoritzar els abocaments quan aquests siguin industrials a mar o a Ilera pública.

Per abocaments a xarxa de sanejament municipal i/o metropolitana de municipis metropolitans, en

aquest cas Barcelona, amb destí a EDAR metropolitanes, l'administració competent en realitzar informe

preceptiu que s'integrará a Ilicéncia ambiental és l'Área Metropolitana de Barcelona (AMB).

TRAMITACIÓ

Tramitació de l'informe de l'AMB mitjangant l'Ajuntament (dins el trámit de Ilicéncia ambiental)

1.- Les activitats que no disposin de Ilicéncia ambiental, que es trobin en algun deis supósits indicats en l'apartat anterior, per aplicació de la Llei 20/2009 o pel Reglament metropolitá d'aigües residuals, l'autorització de l'abocament es fará integrada en la Ilicéncia ambiental. El técnic responsable de la tramitació, haurá de verificar que la documentació técnica conté tota la informació relativa als abocaments (formularis i documentació requerida al web de l'AMB a través del link

https://www.amb.cat/web/amb/seu-electronica/tramits) i haurá de sol licitar informe a l'AMB, tot indicant si es tracta d'una activitat de nova implantació o d'una legalització.

Un cop obtingut l'informe favorable, aquest s'integrará a la resolució de la Ilicéncia ambiental d'acord amb alió que estableix l'article 33.3 del Reglament Metropolitá.

2.- Les activitats que disposin de Ilicéncia ambiental (en els casos de renovacions, revisions de

l'autorització d'abocament i que no tinguin incorporat el permís d'abocament), hauran de realitzar

l'entrada de documentació necessária a l'Ajuntament, que a través de I'EACAT fará el traspás a l'AMB,

prévia revisió documental. L'AMB redactará informe ambiental preceptiu segons Llei 20/2009 (PCAA)

que l'Ajuntament de Barcelona rebrá i fará una resolució per a la incorporació a la Ilicéncia de les

condicions ambientals de l'informe.

CIRCULAR INTERNA



Tramitació d'Autorització d'Abocament directament a l'AMB

1.- Les activitats sotmeses al régim de comunicació d'acord amb la LPCA o aquelles no classificades en

la Llei que requereixin autorització d'abocament d'aigües, hauran de sol-licitar-la directament a l'AMB,

d'acord amb l'establert a l'article 34.1 del Reglament Metropolitá.

L'entitat Ambiental de control haurá de verificar, abans d'emetre la certificació técnica, que es disposa

del document de l'autorització de l'AMB.

2.- Les activitats del Reglament d'Espectacles i les activitats i instal•lacions esportives que els sigui

necessari ja que es troben en algun deis supósits indicats a l'article 26.1 del RMAAR.

NOTA IMPORTANT:

L'Annex IV de la Llei 20/2009, en el qual s'establia el régim de Ilicéncia per a les activitats d'espectacles

públics i activitats recreatives no subjectes a aquest régim segons la seva normativa específica, ha estat

derogat per l'article 170 de la Ilei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives,

financeres i del sector públic. Així doncs, cal tenir en compte que les activitats següents no estaran

sotmeses al régim de Ilicéncia ambiental:

a) Activitats recreatives:

1. Bars musicals amb un aforament superior a 150 persones.

2. Discoteques.

3. Sales de ball.

4. Restaurants musicals amb un aforament superior a 150 persones.

5. Sales de festes amb espectacle.

6. Discoteques de joventut

b) Activitats de naturalesa sexual:

1. Locals amb servei de bar i ambientació musical.

2. Locals que ofereixen actuacions i espectacles erótics.

c) Activitats i instal•lacions esportives amb una capacitat superior a 150 persones o amb una

superfície superior a 500 m2. (En aquest punt restaven inclosos les activitats i instal•lacions

esportives realitzades pe per esportives davant de públic, com les de práctica reaiitzada per a

usuaris privats sense públic (gimnás).

Dire,a-crActuació Urbanística Cap del Departament de Llicénc. sd'Activitats

8Fitserrat Mendoza Vil seca Cristina P angüesa


CIRCULAR INTERNA



Urbanisme - Hábitat Urbá Direcció d'Actuació Urbanística

CIRCULAR INTERNA

ng ordre: 090/2012 ACTIVITATS data: 16 d'abril de 2012

anubla a:

TEMA ESTABLIMENTS DE RESTAURACIÓ AMB TERRASSA

normativa de referéncia: DECRET 112/2010, DE 31 D'AGOST, PEL QUAL S'APROVA EL REGLAMENT D'ESPECTACLES PÚBLICS I

ACTIVITATS RECREATIVES

La Ponéncia Ambiental en la seva sessió de 2 de marg de 2012 va adoptar el següent acord*

"D'acord amb l'informe emés per la Direcció de Coordinació Jurídica d'Hábitat Urbá sobre "Concepte de

terrasses en relació amb el Reglament d'espectacles públics i activitats recreatives", tots els

establiments oberts al públic d'activitats de restauració que ocupin espais complementaris a l'aire lliure,

com ara terrasses o vetlladors, que siguin de domini públic o de domini privat, peró d'us públic, supósits

que estan sotmesos a Ilicéncia d'utilització del domini o dels sols d'us públic, no poden entendre's

compresos en el concepte que de terrasses o vetlladors es recull al Reglament d'espectacles públics i

activitats recreatives i, en conseqüéncia, d'acord amb el Reglament esmentat, no estan sotmesos al

régim de llicencia, Ilevat que l'aforament autoritzat superi les 150 persones a l'interior del local.

Per tot l'esmentat, els establiments de restauració amb aforament igual o inferior a 150 persones, en

cas d'instal•lar una terrassa, aix6 no suposará estar sotmesos a un régim de llicéncia ambiental, per tant

romandran sotmesos al régim de comunicació".

Només es tramitaran en régim de Ilicéncia, en aplicació de l'article 124 del decret 112/2010, de 31

d'agost, pel qual s'aprova el Reglament d'espectacles públics i activitats recreatives, aquells establiment

amb un aforament superior a 150 persones i establiments amb un aforament inferior a 150 persones

que disposin de terrasses o espais exteriors privats d'ús exclusivament privat.

Régim transitori per al expedients en trámit de Ilicéncies de bars i restaurants amb terrassa amb un

aforament inferior a 150 persones.

Els procediments de Ilicéncia per a establiments de bars i restaurants de menys de 150 persones

d'aforament que, per la interpretació anterior de terrassa, es tramitaven pel procediments de llicéncia i

Pagina 1 de 2 Circular 090-2012 CIRCULAR INTERNA

activitats.doc

rector d'Actuació Urbanísti a

Miguel García Sanjuan


no s'hagin resolt amb l'atorgament de la corresponent llicéncia municipal en el moment de la difusió

d'aquesta circular, es continuaran tramitant i resolent d'acord amb el procediment vigent en el moment

de la seva incoació. Tanmateix, el control inicial es donará per complimentat amb una comunicació

prévia que acompanyi, com a mínim, la certificació de conformitat lliurada per una entitat ambiental de

control .

No obstant aixó, si el titular manifesta la seva voluntat d'acollir-se a la nova interpretació del concepte

de terrassa i per tant a la tramitació d'una comunicació prévia amb certificació d'una EAC, s'acceptará el

desistiment de la seva sol•licitud.

Cap del Departament

de Llicénci s d'Activitats

CristWolo Sangüesa


* S'acompanya certificació de l'acord de la Ponéncia Ambiental signada pel secretara de la mateixa. Com a

document annex a aquesta circular

EL SECRETARI DE LA PONÉNCIA AMBIENTAL

61174-41, , 0:3121•01/0\

Ricard Alsina i Donadeu


Ponéncia Ambiental

Ricard Alsina i Donadeu, Secretari de la Ponéncia Ambiental Municipal de l'Ajuntament de Barcelona.

CERTIFICO:

Que la Ponéncia Ambiental, en la sessió celebrada el dia 2 de maro de 2012, en exercici de les funcions atribuTdes per la norma segona de l'annex del Decret de l'Alcaldia de 9 de setembre de 2002, va adoptar I'ACORD que es transcriu a continuació:

D'acord amb l'informe emés per la Direcció de Coordinació Jurídica d'Hábitat Urbá sobre "Concepte de terrasses en relació amb el Reglament d'espectacles públics i activitats recreatives", tots els establiments oberts al públic d'activitats de restauració que ocupin espais complementaris a l'aire lliure, com ara terrasses o vetlladors, que siguin de domini públic o de domini privat, peró d'us públic, supósits que estan sotmesos a llicéncia d'utilització del domini o deis sois d'us públic, no poden entendre's compresos en el concepte que de terrasses o vetlladors es recull al Reglament d'espectacles públics i activitats recreatives i, en conseqüéncia, d'acord amb el Reglament esmentat, no estan sotmesos al regim de (licencia, Ilevat que l'aforament autoritzat superi les 150 persones a l'interior del local.

Per tot l'esmentat, els establiments de restauració amb aforament igual o inferior a 150 persones, en cas d'installar una terrassa, estaran subjectes al regim de comunicació.

I, perqué consti, i als efectes adients, signo aquest certificat.

Barcelona, 2 d'abril de 2012

• REGISTRE

DE

SORTIDA



CIRCULAR INTERNA

ng ordre: 091/2012 ACTIVITATS data: 16 de juliol de 2012

anul•la a:

TEMA TRASTERS

normativa de referencia:

ORDENAM REGULADORA DE LES CONDICIONS DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS

L'objecte de la present circular és la de realitzar uns aclariments sobre les condicions que han de

complir els locals destinats a un conjunt de trasters, explotats per un titular per al seu lloguer a tercers.

Primer.-L'activitat es troba enquadrada amb el Codi 12.51/07 "Activitat amb incidencia ambiental:

Conjunt de trasters d'ús privat, sense emmagatzematge de productes perillosos" a l'Annex III.2b, de la

Instrucció per l'aplicació de l'Ordenanla Municipal d'Activitats i d'Intervenció Integral de l'Administració

Ambiental de Barcelona a partir de l'entrada en vigor de la Llei 20/2009. La seva tramitació és la d'un

comunicat amb certificació previa d'una Entitat ambiental de control.

Segon. - La normativa que hauran de complir els locals de trasters:

En quant a la seva classificació amb la normativa de protecció contra incendis, la Ordenana Reguladora

de les Condicions de Protecció contra incendis, en el seu article 2.3 de l'annex 2, estableix que els

establiments destinats en la seva totalitat a trasters són considerats com a establiments de nivell de risc

intrínsec "mitja" i es regulen pel Reglament de Seguretat Contra Incendis en Establiments Industrials (RD

2267/2004) i el mateix annex 2 de l'Ordenanla.

Pel que fa a l'ús urbanístic, l'activitat es troba inclosa a l'ús industrial, d'acord amb les definicions de

l'article 280.1.2 de les NU.

Pel que fa a la categoria és consideraran, com a mínim, de 2@ categoria en aplicació de l'apartat 3.5 de

l'article 287 de les NU, sempre que compleixin les condicions següents:

Les exigides en el RSCIEI i a l'annex 2 de l'Ordenarna d'incendis, pel que fa a: ubicació,

sectorització i superficie máxima del sector, en funció de la seva ubicació i tipologia

d'establiment, falana accessible, ventilació i altres determinacions.

CIRCULAR INTERNA Circular 091-2012 activitats.doc


- Quan el local tingui una superfície superior a 100m 2 , disposin de zona de cárrega i descárrega a

l'interior de l'activitat.

Director d'Actuació Urbanística

Cap del Departament

de Llicéncies d'Activitats r•

Miguel García Sanjuan Cristina P6To Sangüesa


CIRCULAR INTERNA

Pagina 2 de 2 Circular 091-2012

activitats.doc

ESTUDI DE LA CAMBRA DE RESIDUS EN

ESTABLIMENTS GENERADORS DE RESIDUS

MUNICIPALS

Text refós actualitzat Juny 2013

Hàbitat Urbà – Medi Ambient i Serveis Urbans

1

ÍNDEX

1. Referents

2. Condicions d’aplicació

3. Proposta de càlcul de la superfície

4. Característiques de les cambres

5. Annexos


1. Referents Preus públics

2

1.1. Regulació general dels preus públics municipals per a l’any 2013 i successius. Annex III- “Prestacions de l’Àrea d’Hàbitat Urbà”.

-Comissió de Govern municipal. Acord d’aprovació en data de 19 de desembre 2012 -Anunci publicat al BOPB en data de 31 de desembre de 2012 -Gaseta municipal n. 2 de 20 de gener de 2013. Aprovació de l’acta de la sessió de 12 de desembre de 2012

En el document de “Preus Públics”, a l’annex III apartat 3.1, s’estableixen els que són d’aplicació per a la prestació del servei de recollida de residus comercials i industrials assimilables a municipals definits en el text refós de la llei reguladora dels residus, aprovat pel Decret legislatiu 1/2009 de 21 de juliol.

A. L’article 5è, de classificació de les activitats en funció dels residus generats, en l’apartat 5.1 defineix una classificació per volum de residus generats i superfície de l’establiment o local.

B. L’article 7è, sobre la quantia de la quota anual per a establiments que generen un volum inferior o igual a 900 litres/dia de les fraccions orgànica i rebuig conjuntes (v(R+O) ≤ 900 l/d) o un volum inferior o igual a 900 l/setmana de les fraccions de paper/cartró, vidre o envasos lleugers (v(P, V o E) ≤ 900 l/s) indica que:

-El volum dels residus generats és calculat indiciàriament a partir de la superfície dels llocs on s’exerceix l’activitat, en raó de la qual es classifiquen en generadors mínims, petits, mitjans i importants,d’acord amb allò previst en l’article 5è, apartat 1r.



3

-La composició de les fraccions de residus generats es determina indiciàriament a partir dels epígrafs d’activitats, en raó dels quals es classifiquen en grups A, B, C, D o E.

Taula núm. 1: Classificació per fraccions residuals generades

GRUP DE

CLASSIFICACIÓ

TIPUS DE FRACCIONS TIPUS D’ACTIVITAT

Grup A Resta Professional i empresarial no classificat

Grup B Resta i paper/cartró Comerç tèxtil i oficines

Grup C Resta, paper/cartró, vidre i envasos Serveis d’oci, lleure i bars

Grup D Resta, orgànica i paper/cartró, Comerç alimentari

Grup E Resta, orgànica, paper/cartró, vidre i envasos Serveis amb restauració



4

Taula núm. 2: Tipus de generadors i característiques

Generador Superfície Producció orientativa Tipus Activitat

Mínim S ≤ 25 m2 Resta: Fins a 30 l/d,

Paper: Fins a 30 l/s Professionals (Secció 2a IAE)

Petit S > 25 fins a 50 m2

S fins a 50 m2

Resta i orgànica: Fins a 120 l/d,

Altres fraccions: Fins a 120 l/s

Professionals (Secció 2a IAE)

Empresarials (Secció 1a IAE)

Mitjà S >50 fins a 250 m2 Resta i orgànica: Fins a 240 l/d,




Important S >250 m2 Resta i orgànica: Fins a 900 l/d,




Gran Amb independència

de superfície

v(R+O) > 900 l/d

v(P, V o E) > 900 l/s




1. Referents Ordenança del Medi Ambient de Barcelona

5

1.2. Ordenança del medi ambient de Barcelona (OMAB), que modifica l’OGMAUB. -Modificació aprovada pel Plenari del Consell municipal en sessió de 25 de febrer de 2011 -Anunci publicat al BOPB en data de 2 de maig de 2011 L’ordenança del medi ambient de Barcelona, en el Títol 6 “Gestió de Residus”, capítol 2, article 62-3, regula els aspectes relacionats amb la recollida selectiva comercial. L’apartat 4rt de l’article determina les obligacions de la persona titular de l’activitat

generadora de residus comercials, entre les quals hi ha la d’omplir la instància municipal relativa a la declaració de residus de l’activitat que es requereix a efectes estadístics i de control.

En el capítol 4, “Condicions dels edificis i locals” s’inclou l’article 64-1, que en l’apartat 1 concreta el següent:

“Els edificis destinats a habitatges particulars, els locals comercials i de serveis i altres establiments han de disposar d’un espai tancat de dimensions suficients per a l’emmagatzematge dels residus que produexen diàriament, així com dels elements de contenció corresponents als sistemes de recollida establerts en la zona en la qual s’ubica l’edifici o establiment.”


1. Referents OMAIIAA

6

També l’article 64-1, en l’apartat 4rt, especifica el següent: “Quant als espais destinats a l’emmagatzematge de residus per als locals subjectes a

llicència d’activitats seran d’aplicació els requeriments establerts a aquest efecte a l’Ordenança municipal d’intervenció integral de l’administració ambiental, o norma que la substitueixi , així com els criteris interpretatius establerts en aquesta Ordenança.”

1.3. Ordenança municipal d’activitats i d’intervenció integral de l’administració ambiental de

Barcelona En diversos apartats de l’OMAIIAA, corresponents als diferents règims d’intervenció s’indica la documentació tècnica que cal aportar.

“Document acreditatiu de la forma de recollida i gestió dels residus i, en particular de la fracció orgànica i dels envasos i residus d’envasos industrials i comercials; o bé acreditació d’haver sol.licitat a l’Ajuntament que es faci càrrec d’aquells residus susceptibles de ser gestionats pel servei municipal de recollida d’acord amb allò que estableixin al respecte l’Ordenança del medi ambient i l’Ordenança de la taxa, preu públic o tarifa corresponent.”


1. Referents Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari

7

1.4. Ordenança municipal d’establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona En l’article 18, “Escombraries”, assenyala el següent:

“1. Hi haurà un departament per al dipòsit de les escombraries i residus que s’ajustarà a allò que disposi la normativa del Medi Ambient Urbà de Barcelona quant a capacitat, accessibilitat, condicions higièniques i ventilació.” “2. Sense perjudici del que disposi la normativa esmentada, en al cas que el departament per a escombraries tingués comunicació amb el local de vendes, l’accés haurà de fer-se de manera indirecta, a través d’un vestíbul de separació amb doble porta.” “3. Els establiments comercials alimentaris hauran de fer una recollida selectiva dels residus que generin, si més no amb la diferenciació de les cinc fraccions següents: matèria orgànica, paper i cartró, vidre, envasos (metàl.lics, plàstics i, en particular, tetrabrik) i rebuig. Per a cada una d’aquestes fraccions, els establiments hauran de disposar de contenidors de recollida independent.”


2. Condicions d’aplicació de l’estudi Abast. Modalitats. Proposta de càlcul

8

2.1. Abast de l’aplicació

Les prescripcions anotades en aquest estudi són d’aplicació en els establiments indicats a l’article 2n.1 de l’annex III “Prestacions de l’Àrea d’Hàbitat Urbà”, punt 3.1 “Preus públics dels serveis de recollida de residus comercials i industrials assimilables a municipals”, contingut en la “Regulació general dels preus públics municipals per a l’any 2013 i successius”.

2.2. Quant a les modalitats de recollida

L’apartat 2on de l’article 2n “Objecte del preu públic”, de l’annex III de la regulació general de

preus públics, fa referència a les modalitats de recollida selectiva de residus comercials, d’acord

amb el que subscriu l’OMAB.

2.3. Proposta de càlcul de la superfície necessària de magatzematge de residus

El capítol següent és una guia pràctica que presenta un mètode per calcular la superfície de les cambres de residus i descriu les característiques que ha de tenir l’espai reservat per a contenidors. S’ha d’entendre que les superfícies assenyalades en els quadres provenen de considerar una producció mínima teòrica de les fraccions de residus especificada en el text dels “Preus Públics” d’edicions anteriors a l’actual, i d’un repartiment homogeni de les fraccions.

Les dades teòriques són d’aplicació en el supòsit de que el titular de l’activitat no presenti una justificació de la quantitat concreta d’escombraries generades a l’establiment. Si el titular de l’activitat presentés dades de producció pròpies, podran ser comprovades posteriorment.


2. Condicions d’aplicació de l’estudi Criteris d’obtenció de superfície. Superfície computable

9

2.4. Altres criteris per a l’obtenció de la superfície de magatzematge. Quant a producció de residus

El projectista pot presentar un estudi detallat i argumentat de la producció prevista i del repartiment de fraccions que pot generar l’establiment. Aquesta base servirà per calcular la superfície de la cambra o de l’espai reservat per a contenidors, d’acord amb el procediment establert en el capítol 3er d’aquest estudi.

2.5. La superfície computable del local o establiment

Es considera que la referència a la superfície del local és la superfície útil de l’espai principal i dels espais directament relacionats amb el principal on es desenvolupa l’activitat que provoca la generació de residus. No cal comptabilitzar les àrees de l’establiment indirectament relacionades amb l’objecte comercial del local. La zona de magatzem dels establiments de servei al públic es pot definir com a àrea indirectament relacionada amb l’activitat de l’establiment i per tant, és separable de l’àrea de negoci, i en conseqüència no cal comptabilitzar-la. Tanmateix, la part corresponent a lavabos públics, l’espai de barra o taulell i similars si que entra dins l’espai de l’activitat.


2. Condicions d’aplicació de l’estudi Fraccionabilitat. Concepte de tancament

10

2.6. Fraccionabilitat de la cambra de residus

A. En cas de requerir-se una cambra de grans dimensions (igual o superior a 6,00 m2), es considera acceptable la possibilitat de fer una divisió de l’espai destinat a zona de residus de manera que es defineixi una cambra tancada amb una superfície mínima de 4,00 m2 i un espai definit per elements de mobiliari lleuger o similars de 2,00 m2, per a algunes de les fraccions de vidre, paper/cartró o envasos. B. En els casos en que calgui un espai d’emmagatzematge inferior a 3 m2, i per tant sigui delimitable per elements de mobiliari o similars, es considera acceptable que, quan es justifiqui per les condicions distributives del local, es pugui subdividir com a màxim en dos espais, amb uns requisits d’ocupació en planta de 0,5 m2 com a mínim, de manera que en cadascuna de les àrees hi càpiga un bujol i sigui manejable. 2.7- Concepte de tancament Tenint en compte les determinacions reglamentàries de la Ordenança, el concepte de tancament pot ser aplicable tant a un recinte delimitat per parets envoltants amb accés des de l’exterior, com a una àrea amb un contorn definit per elements de mobiliari lleuger o similars. Tant l’un com l’altre han de tenir la capacitat per a incloure els recipients necessaris per a encabir-hi la producció diària d’escombraries, d’acord amb l’activitat i superfície de l’establiment.


2. Condicions d’aplicació de l’estudi Obligatorietat de l’aplicació del càlcul

11

Per tant, s’ha d’entendre que la condició de tancament es compleix:

a) En cas de requerir un espai ≥ 3m2: Amb un espai delimitat per parets perimetrals i sostre. b) En cas de requerir un espai < 3m2: Amb un espai delimitat per elements de mobiliari o similars.

2.8. Obligatorietat de l’aplicació del càlcul de superfície de la cambra de residus En funció dels antecedents exposats, cal entendre que l’aplicació del procediment de càlcul de la superfície de la cambra d’escombraries o de l’espai reservat per a contenidors ha de ser obligatori en els establiments que s’hagin d’adscriure a les modalitats de recollida comercial porta a porta i a la modalitat de recollida comercial per a grans generadors de residus. També serà recomanable per a la resta d’establiments que es realitzin els càlculs de l’espai o cambra d’escombraries segons el procediment especificat en capítol següent, ja que l’Ajuntament té l’objectiu de desplegar progressivament la recollida comercial a tota la ciutat en un termini mitjà de temps. En tot cas, en les modalitats indicades de porta a porta i de grans generadors seran d’aplicació les freqüències de recollida assenyalades a l’estudi de la cambra d’escombraries.


3. Proposta de càlcul de la superfície Consideracions prèvies

12

3.1. Consideracions prèvies

El mètode de càlcul, que permet regular la superfície de l’habitacle, es pot aplicar als establiments que s’associen als grups de generadors mínims, petits, mitjans i importants. Per als “Grans Generadors”, amb independència de la seva superfície, caldrà que el projectista faci un estudi pormenoritzat de la producció de residus del local i de l’espai necessari d’emmagatzematge. En general, la superfície de la cambra d’escombraries no podrà ser inferior a l’establert per a un generador important. Per als generadors mínims, petits i mitjans, el criteri general per exigir un recinte delimitat per parets envoltants amb accés des de l’exterior, és que la superfície resultant sigui superior a 3 m2. si la superfície total requerida és inferior a 3,00 m2, l'espai de magatzematge podrà ser delimitat per elements de mobiliari lleuger o similars. El contenidor mínim admès és el de 120 litres. Només per a generadors mínims o petits, i per a Vm ≤ 30 l, es podran acceptar recipients de capacitat inferior.


3. Proposta de càlcul de la superfície Mètode de càlcul. Primer pas. Segon pas

13

3.2. Mètode de càlcul

El projectista haurà de tenir en compte els factors següents: A- Primer pas: En funció de la superfície útil del local i el tipus d’activitat cal identificar el grup de generador i la producció orientativa (taula núm. 2) de les fraccions que produeix. B- Segon pas: Cal validar la producció de cada fracció de residus prevista: B.1- Es poden emprar els valors teòrics assenyalats a la taula nº 2, o els que justifiqui el projectista.

B.2- Per obtenir la quantitat diària de producció, caldrà repartir la quantitat global de litres per setmana de les fraccions de paper/cartró, vidre i envasos en tres parts, i dividir-ho pels dies de la setmana. (Veure Taula nº 3). (Hipòtesi de repartiment homogeni, amb la consideració de que la suma dels volums de les tres fraccions arriba a la quantitat màxima marcada per a cada tipus de generador).

B.3- Es defineix Qf (Litres) com el volum teòric de litres de residus d’una fracció produït a l’establiment en un dia. (Veure taula nº 3).


3. Proposta de càlcul de la superfície Mètode de càlcul. Segon pas.

Taula núm. 3: Produccions en funció del tipus de generador (Hipòtesi de repartiment homogeni)

CAS GENERAL PRODUCCIÓ TEÒRICA

Professionals (Secció 2a IAE) Empresarials (Secció 1a IAE)

Mínim S ≤ 25 m2

---


S fins a 50 m2

Mitjà S >50 fins a 250 m2 S >50 fins a 250 m2

Important S >250 m2 S >250 m2

Gran

Litres/dia R + O 30 120 240 900 > 900

Litres/set P/C, E o V 30 120 240 900 > 900

CAS GENERAL PRODUCCIÓ TEÒRICA DIÀRIA


Mínim S ≤ 25 m2

---


S fins a 50 m2



Gran

Litres/dia R 30 60 120 450 > 450

Litres/dia O --- 60 120 450 > 450

Litres/dia P/C 4,28 5,71 11,43 42,86 > 42,86

Litres/dia E --- 5,71 11,43 42,86 > 42,86

Litres/dia V --- 5,71 11,43 42,86 > 42,86

14


3. Proposta de càlcul de la superfície Mètode de càlcul. Segon pas

15

B.4- A la Taula núm. 4 s’especifica el volum de cada fracció de residus a emmagatzemar, tenint en compte la freqüència de recollida de cada residu (període P) que, amb caràcter general, ofereixen els serveis municipals de recollida.

-Els períodes considerats són:

-Període de recollida de resta i orgànica: 1 (recollida diària) -Període de recollida de paper i envasos: 2 (rec. cada dos dies) -Període de recollida de vidre: 7 (recollida cada set dies)

B.5- Per tant, el volum d’emmagatzematge necessari de cada fracció prové de la multiplicació de la producció diària prevista pel període de recollida. Es defineix el volum d’emmagatzematge per fracció Vmf (Litres) següent:

Vmf = Qf x P

B.6- Cal fer l’elecció del tipus i nombre de contenidors de forma que la capacitat de diposit sempre sigui superior al volum de cada fracció de residus a emmagatzemar obtingut anteriorment.

Vfcont ≥ Vmf → Nombre de contenidors d’una capacitat determinada (N), per fracció.


3. Proposta de càlcul de la superfície Mètode de càlcul. Segon pas

16

Taula núm. 4: Volum de magatzematge segons el període de recollida (Hipòtesi de repartiment homogeni) Vàlid per al grup E, generador de totes les fraccions

CAS GRUP E PRODUCCIÓ TEÒRICA EN EL PERÍODE DETERMINAT


Mínim S ≤ 25 m2

---


S fins a 50 m2



P = 1 R 15 60 120 450 litres/dia

O 15 60 120 450 litres/dia

P = 2 P/C 2,85 11,43 22,86 85,71 litres/2 dies

E 2,85 11,43 22,86 85,71 litres/2 dies

P = 7 V 10 40 80 300 litres/7 dies


3. Proposta de càlcul de la superfície Mètode de càlcul. Tercer pas

17

C. El tercer pas consisteix en aplicar el factor de contenidorització, que relaciona el volum del recipient amb la superfície necessària d’ocupació i maniobrabilitat . El CTE, en el document HS2, concreta uns valor que s’utilitzen en aquest procediment.

Taula núm. 5: Factors de contenidor (m2/litre)

Capacitat contenidor

Litres

Factor contenidor

M2/litres (CTE)

Espai magatzem i maniobra

m2

120 0,0050 0,6

240 0,0042 1,0

330 0,0036 1,2

600 0,0033 2,0

800 0,0030 2,4

1100 0,0027 3,0


3. Proposta de càlcul de la superfície Mètode de càlcul. Quart pas. Superfície inicial de magatzem. Coeficient adaptació

18

D. En el quart pas s’obté la superfície necessària per fracció, de la manera següent: Sup f = Nf x Cap. Cont x Factor cont. Nf= Nombre de contenidors necessaris Capacitat de cada tipus de contenidor en litres Factor de contenidor de la Taula nº 5 3.3. Càlcul de la superfície inicial de magatzematge Sup. Espai Mag. = Σ Superfícies de magatzematge de cada fracció 3.4. Aplicació de coeficients d'adaptació a les activitats Es considera que la heterogeneitat dels diversos tipus de locals s’ha de reflectir en el càlcul de les superfícies resultants amb la ponderació d’uns coeficients de decrement o increment de la quantitat de residus generats, d’acord amb la transformació dels elements materials que són objecte de cada activitat, que es reflecteix a la taula nº 6.


3. Proposta de càlcul de la superfície Mètode de càlcul. Coeficients d’adaptació

19

Taula núm. 6: Coeficients aplicables per a l’increment de la superfície de magatzematge de residus segons el grup de classificació i la classe de generador

GRUP DE CLASSIFICACIÓ

MÍNIM PETIT MITJÀ IMPORTANT

A 1 1 1 1,5

B 1 1 1 1,5

C 1 1 1,5 2,0

D 1 1 1,5 1,8

E 1 1 1,5 2,0


3. Proposta de càlcul de la superfície Ajustaments

20

3.5. Ajustament del càlcul de la superfície de l’espai destinat a magatzematge en el grup de generadors mitjans.

El grup de generadors mitjans, considerats en la franja de superfície superior a 50 m2 fins a 250 m2, abasta una casuística de casos molt diversos, per la qual cosa es considera adient un ajustament d’aquest tram en dos subtrams:

El primer subtram amb una superfície útil superior a 50 m2 fins a 100 m2: Els valors de les superfícies per a cada grup són el resultat de la mitjana aritmètica entre la xifra obtinguda en la columna del generador petit i la corresponent a la del generador mitjà, segons s’han comptat en les taules de referència contingudes en els annexos. El segon subtram amb una superfície útil a partir de 100 m2 fins a 250 m2, conté els registres de superfícies avaluats pròpiament per als generadors mitjans.

En tot cas es constata que el quadre és orientatiu i que, en funció dels valors de producció reals de residus de l’establiment pot ser necessari destinar a espai d’emmagatzematge una superfície més gran que l’assenyalada a la taula.


3. Proposta de càlcul de la superfície Resum

21

3.6. Resum del procediment de càlcul A continuació s’exposa la taula amb el quadre resum de les superfícies obtingudes en aplicació del procediment detallat, en funció dels quatre tipus de generadors contemplats amb els trams de superfícies considerats (amb el desglòs del generador mitjà en dos subtrams), i dels cinc grups d’activitats. Taula núm 7: Supefície necessària d’emmagatzematge de residus.

GENERADOR

MÍNIM PETIT MITJÀ IMPORTANT

GRUP

Prof. S ≤ 25 m2 Empr. ---

S > 25 fins a 50 m2 S fins a 50 m2

S >50 fins a 100 m2 S >50 fins a 100 m2

S >100 fins a 250 m2 S >100 fins a 250 m2

S >250 m2 S >250 m2

E 0,50 2,00 3,25 4,50 14,36

D 0,30 1,80 2,25 2,70 10,76

C 0,40 1,40 2,94 4,47 10,70

B 0,20 1,20 1,49 1,78 6,23

A 0,10 0,60 0,89 1,18 4,46


3. Proposta de càlcul de la superfície Resum

22

Les superfícies resultants superiors a 3,00 m2 requereixen d’un espai delimitat per parets perimetrals i sostre. (veure els quadres ressaltats de la taula núm. 7) Les superfícies resultants inferiors a 3,00 m2 poden tenir un espai delimitat per elements de mobiliari o similars.


3. Proposta de càlcul de la superfície Exemples

23

3.7. Exemple núm 1: Restaurant de Sup. > 100 fins a 250 m2 3.7.1. Identificació: Generador: Mitjà Grup E: Residus: O + R + P/C + E + V 3.7.2. Procediment (Hipòtesi de repartiment homogeni, amb la consideració de que la suma dels volums de les

fraccions de P/C, V i E arriba a la quantitat màxima marcada per a cada tipus de generador).

-Sup. necessària per fracció = 1 cont x 120 litres x 0,005 m2/litre = 0,60 m2 -Sup global = 5 fraccions x 0,60 m2 = 3,00 m2 -Aplicació coeficients (Taula núm. 6): Sup. cambra = 3,00 m2 x 1,5 = 4,50 m2

Pas 1 Prod. Gen.

Pas 2 Prod. dia

Pas 3 Vol. Magatzem.

Pas 4 Tipus Cont.

Pas 5 N. Cont.

Pas 6 Factor Cont.

Residu T – Núm. 2 T – Núm. 3: Qf T – Núm 4: Vmf = Qf x P

Vfcont ≥ Vmf T - Núm. 5

Org. 120 l/dia 120 l/dia 120 l/dia 120 l 1 0,0050 m2/l

Resta 120 l/dia 120 l/dia 120 l/dia 120 l 1 0,0050 m2/l

Paper 80 l/set 11,42 l/d 22,85 l/2 dia 120 l 1 0,0050 m2/l

Env. 80 l/set 11,42 l/d 22,85 l/2 dia 120 l 1 0,0050 m2/l

vidre 80 l/set 11,42 l/d 79,99 l/7 dia 120 l 1 0,0050 m2/l


3. Proposta de càlcul de la superfície Exemples

24

3.8. Exemple núm 2: Supermercat de Sup. > 250 m2 3.8.1. Identificació: Generador: Important Grup D: Residus: O + R + P/C 3.8.2. Procediment (Hipòtesi de repartiment homogeni, amb la consideració de que la suma dels volums de les

fraccions de P/C, V i E arriba a la quantitat màxima marcada per a cada tipus de generador).

-Sup. necessària Resta = 1 cont x 800 litres x 0,003 m2/litre = 2,40 m2

-Sup. necessària Org. = 1 cont x 800 litres x 0,003 m2/litre = 2,40 m2 -Sup. necessària P/C. = 1 cont x 330 litres x 0,0036 m2/litre = 1,18 m2 -Sup global = 2,40 m2 + 2,40 m2 + 1,18 m2 = 5,98 m2 -Aplicació coeficients (Taula núm. 6): Sup. cambra = 5,98 m2 x 1,8 = 10,76 m2

Pas 1 Prod. Gen.

Pas 2 Prod. dia

Pas 3 Vol. Magatzem.

Pas 4 Tipus Cont.

Pas 5 N. Cont.

Pas 6 Factor Cont.

Residu T – Núm. 2 T – Núm. 3: Qf T – Núm 4: Vmf = Qf x P

Vfcont ≥ Vmf T - Núm. 5

Org. 450 l/dia 450 l/dia 450 l/dia 800 l 1 0,0030 m2/l

Resta 450 l/dia 450 l/dia 450 l/dia 800 l 1 0,0030 m2/l

Paper 900 l/set 128,58 l/d 257,14 l/2 dia 330 l 1 0,0036 m2/l


4. Característiques de la cambra de residus Situació i configuració

25

4. Característiques generals de la cambra de residus

En el disseny de l’espai delimitat per parets perimetrals i sostre destinat a cambra de residus es

tindrà en compte el següent:

A. Quant a situació i configuració, i instal.lacions. (Referència CTE: DB HS2 “Evacuació de

residus”) Situació:

Recorregut entre magatzem i exterior: Amplada ≥ 1,20 m. Admesos estrangulaments menors o iguals a 20 cm i L ≤ 45 cm. Les portes del recorregut han d’obrir en el sentit de la sortida. La pendent del recorregut serà inferior al 12%, i no hi hauran graons.

Configuració:

El disseny i l’emplaçament garanteixen que la temperatura no superi els 30º. Si cal es col.locarà un sistema de refrigeració . El revestiment de parets i terres serà impermeable i fàcilment netejable. Les trobades entre parets i terres seran arrodonides.


4. Característiques de la cambra de residus

Instal.lacions. Protecció contra incendis

26

Instal.lacions:

Contindrà, com a mínim, una presa d’aigua amb vàlvula de tancament (q ≥ 0,2 l/seg). Contindrà una bunera sifònica antimúrida al terra (desguàs am diàmetre ≥ 50 mm). Disposarà d’il.luminació artificial que proporcioni 100 lux a una alçada d’1 metre. Tindrà una base d’endoll fixa 16A 2p+T.

B. Quant a protecció contra incendis (Referència CTE: DB SI “Protecció contra incendis”)

En locals de risc especial baix amb superfície entre 5 i 15 m2

Resistència al foc de l’estructura: R90 Resistència al foc de parets i sostres: EI90 Portes de comunicació: EI2 45-C5 Recorregut màxim d’evacuació fins a sortida del local ≤ 25 m Classes de reacció al foc d’elements constructius:

-Parets i sostres: B-s1, d 0 -paviments: Bfl-s1



Ventilació

27

Dotació contra incendis en locals de risc especial baix amb sup. entre 5 i 15 m2 :

Extintor portàtil a l’exterior del magatzem i proper a la porta d’accés: Eficàcia 21 A-113 B.

A l’interior del magatzem, els necessaris perque el recorregut real fins algun, inclós el situat a l’exterior, no sigui més llarg de 15 metres en locals de risc baix.

C. Quant a ventilació (Referència CTE: DB HS3 “Ventilació”)

-El cabal mínim de ventilació exigit serà de qv ≥ 10 l/s/m2 útil. (36 m3/h/m2) -El tipus de ventilació podrà ser podrà ser natural, híbrida o mecànica: Natural: - Obertura mixta (admissió i/o extracció) situades almenys a dues parets oposades del magatzem. Cap punt dista més de 15 metres de l’obertura més propera. - A través d’obertures d’admissió i extracció comunicades directament amb l’exterior, i amb una separació vertical entre elles d’1,5 metres.



Ventilació

28

Híbrida: -Els conductes d’admissió tenen una longitud ≤ 10 metres -El magatzem està compartimentat, l’obertura de l’extracció es disposa al compartiment més contaminat, i la d’admissió a altres espais. Es disposen obertures de pas entre els espais. -Les obertures d’extracció es connecten a conductes d’extracció que no es comparteixen amb locals d’altres usos. Mecànica: - El magatzem està compartimentat, l’obertura de l’extracció es disposa al compartiment més contaminat, i la d’admissió a altres espais. Es disposen obertures de pas entre els espais. - Les obertures d’extracció es connecten a conductes d’extracció que no es comparteixen amb locals d’altres usos. Els mecanimes d’extracció d’aire hauran d’estar dotats de dispositius adients, que evitin el pas d’olors als espais exteriors (Filtres de carboni actiu, aplicació d’ozó o similars).



Ventilació sense ximeneia

29

També es considera admissible efectuar la sortida de l’aire de ventilació de la cambra de residus sense necessitat de disposar de ximeneia si es compleixen les condicions següents: 1) Que els sistemes d’extracció d’aire estiguin dotats de dispositius adients que evitin el pas d’olors als espais exteriors (com els filtres de carbó actiu o d’altres d’eficàcia similar) i es disposi d’un programa per al seu manteniment. 2) Que els elements de contenció es mantiguin tancats. 3) Que la retirada de la fracció orgànica s’efectuï diàriament. En aquest supòsit la llicència hauria de contemplar que si en el decurs del desenvolupament de l’activitat es posés de manifest l’existència d’algun possible focus d’olor, podrà imposar-se l’adopció de mesures complementàries per a la seva correcció.


5. Annexos

Taules de referència. Grup E

30

ANNEXOS: Taules de referència de superfícies dels espais de Magatzematge de residus i nombre de contenidors en funció de la fracció residual


5. Annexos

Taules de referència. Grup E

31


5. Annexos

Taules de referència. Grup D

32


5. Annexos

Taules de referència. Grup D

33


5. Annexos

Taules de referència. Grup C

34

3- GRUP C

3.1- GRUP C GEN. MÍNIM S ≤ 25 m2 Professionals:

R 30 l/d

P/C, V o E 30 l/set

Residu P1 P2 P3 P4 P5 P6 P7 P8 P9

Prod prev Qf Vm Vcont Ncont Fcont Scont Coef Amp S Total

R 30 l/d 30 l/d 30 l 45 l 1 0,1

P 10 l/Set 1,43 l/d 2,86 l 45 l 1 0,1

E 10 l/Set 1,43 l/d 2,86 l 45 l 1 0,1

V 10 l/Set 1,43 l/d 10,00 l 45 l 1 0,1

0,40 1,00 0,40

3.2- GRUP C GEN. PETIT S >25 fins a 50 m2 Professionals

R 120 l/d S fins a 50 m2 Empresarials

P/C, V o E 120 l/set



R 120 l/d 120 l/d 120 l 120 l 1 0,6

P 40 l/Set 5,71 l/d 11,42 l 45 l 1 0,1

E 40 l/Set 5,71 l/d 11,42 l 45 l 1 0,1

V 40 l/Set 5,71 l/d 40,00 l 120 l 1 0,6

1,40 1,00 1,40


5. Annexos

Taules de referència. Grup C

35

3.3- GRUP C GEN. MITJÀ S >50 fins a 250 m2 Professionals

R 240 l/d S >50 fins a 250 m2 Empresarials




R 240 l/d 240 l/d 240 l 330 l 1 1,18

P 80 l/Set 11,42 l/d 22,85 l 120 l 1 0,6

E 80 l/Set 11,42 l/d 22,85 l 120 l 1 0,6

V 80 l/Set 11,42 l/d 80,00 l 120 l 1 0,6

2,98 1,50 4,47

3.4- GRUP C GEN. IMPORTANT S > 250 m2 Professionals

R 900 l/d S > 250 m2 Empresarials




R 900 l/d 900 l/d 900 l 1100 l 1 2,97

P 300 l/Set 42,86 l/d 85,72 l 120 l 1 0,6

E 300 l/Set 42,86 l/d 85,72 l 120 l 1 0,6

V 300 l/Set 42,86 l/d 300,00 l 330 l 1 1,18

5,35 2,00 10,70


5. Annexos

Taules de referència. Grup B

36


5. Annexos

Taules de referència. Grup B

37


5. Annexos

Taules de referència. Grup A

38


5. Annexos

Taules de referència. Grup A

39



CIRCULAR INTERNA ng ordre:

094/2013 ACTIVITATS data: 27 de novembre de 2013

anuI•Ia:

TEMA ANUL•LACIÓ DE DETERMINATS ARTICLES DEL PECAB


PLA ESPECIAL DEL COMERC ALIMENTARI DE LA CIUTAT DE BARCELONA (PECAB)

altra normativa vinculada: NORMES URBANÍSTIQUES DEL PLA GENERAL METROPOLITÁ

Els motius de la present Circular són dos:

1.- Aclarir quina és la normativa que s'ha d'aplicar, una vegada que, com conseqüéncia de la senténcia

dictada per la Secció Cinquena de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem en el recurs

contenciós-administratiu 174/2011, han quedat anul•ats els articles 17.1, 21.1, 24.1 i 2, 28.1, 29, 30.1 i

32 del Pla Especial del Comerl Alimentari de Barcelona.

2.- Donar publicitat a la senténcia, mentrestant no es publica el seu contingut al Butlletí Oficial de la

província (BOP).

Els articles anul•ats tenen el següent contingut:

Article 17. Condicions d'ús

1.En el perímetre de polaritat comercial de mercats en funcionament s'autoritza l'obertura de nous establiments comercials alimentaris deis

tipus següents:

a) Establiments especialistes.

b) Polivalents alimentaris.

c) Autoserveis.

d) Superserveis.

e) Botigues de conveniencia.


1. En els perímetres de centre comercial en funcionament s'autoritzen els tipus d'establiment següents:

a) Establiments especialistes.

b) Hipermercats (existents).

c) Galeries privades d'alimentació (existents).

d) Centres privats d'alimentació (existents).

e) Supermercats grans.


1. En els perímetres regulats en aquesta secció s'autoritza l'obertura de nous establiments deis tipus següents:

- Especialistes.

- Polivalents alimentaris.

- Autoserveis.

- Botigues de conveniencia.

- Botigues annexes a gasolineres.

2. Amb les limitacions que es derivin del PGM, s'autoritza l'obertura de nous establiments del tipus:

- Superserveis.

- Supermercats petits.

- Alimentació en grans magatzems.

CIRCULAR INTERNA

Pagina 1 de 2

Circular 094-2013 activitats.doc

La Directora d'Actuació Urbanística La Cap del Departament

de Llicéncies d'Activitats

\)\«- Montserrat mendoza Viláseca Cristina Polo Sangüesa

- Supermercats grans (1.300-2.500 m2).

Els supermercats grans:

- Han d'estar ubicats en carrers de més de 10 metres d'amplada.

- Han de disposar d'espai per a cárrega i descárrega en la forma que regula l'Ordenanca municipal per a cárrega i descárrega als edificis.

- Han d'estar dotats de sis places d'aparcament per cada 100 m2 de superfície neta de venda.

-Han de disposar d'un estudi de mobilitat generada segons criteris del Decret 344/2006 amb informe favorable per part del servei

municipal corresponent.

Article 28. Condicions d'ús comercial alimentari a les zones d'entorn portuari

1. S'autoritza ('obertura i la installació deis següents tipus d'establiments:

-Especialistes en les seves especialitats de: láctics, cellers, pastisseria, caramels, gelats, despatxos de pa.


- Autoserveis.

- Superserveis.

- Botigues de conveniéncia.

Article 29. Condicions d'ús comercial alimentad a les estacions d'FGC

1. S'autoritza l'obertura i la instal•lació deis següents tipus d'establiments:

-Especialistes en les seves especialitats de: láctics, cellers, pastisseria, caramels, gelats, despatxos de pa.


- Autoserveis.

- Superserveis.


Article 30. Condicions d'ús comercial alimentari a les zones industrials (clau 22a PGM)

1. En les zones industrials (clau 22a PGM) del districte de Sant Martí s'autoritza l'obertura i la installació d'establiments de venda comercial

alimentária al detall deis tipus següents:

- Especiaiistes.

- Autoserveis.


- Botigues annexes a gasolineres.

Article 32. Condicions d'ús comercial alimentari

1. En els grans magatzems, la superfície de venda de productes alimentaris no pot excedir del 30 % de la superfície total, amb un máxim de

2.500 m2.

La conseqüéncia práctica de la senténcia, és que es d'aplicació directa la normativa del PGM i les deis diferents planejaments derivats.

Nota: L'original d'aquesta Circular resta, degudament signat, als nostres arxiu.

CIRCULAR INTERNA




CIRCULAR INTERNA n9 ordre: 095/2014 ACTIVITATS

data: 24 de febrer de 2014

anul•la: modificada: 2 de juny de 2014

TEMA INSTAL•LACIÓ DE TERRASSES COMPLEMENTÁRIES D'ESTABLIMENTS DE RESTAURACIÓ EN PATIS INTERIORS D'ILLA


ORDENANCA GENERAL DE MEDI AMBIENT

altra normativa vinculada: MODIFICACIÓ ORDENAKA GENERAL DE MEDI AMBIENT (BOP 28 d'abril de 2014)

El motiu de la present Circular és el d'aclarir els criteris que fan possible la sol-licitud d'un espai de terrassa, complementária d'un local de restauració o similar, en espais d'interior d'illa.

Aquest criteris van proposats pel Departament de Control i Reducció de la contaminació acústica i van

ser aprovats a la sessió de Ponéncia de 13 de desembre de 2013, acta que es va aprovar a la sessió de 3

de gener de 2014.

Des de l'any 1999, els patis interiors d'illa disposen d'una protecció acústica especial, regulada per

normativa.

L'Ordenanw del Medi Ambient de 2011 estableix un valor límit d'immissió en període diürn i vespre de

55 dB (A) i en període nocturn de 45 dB (A). Així mateix, l'Ordenanla estableix que en el cas que el nivell

de soroll residual sigui inferior a 50 dB (A), en període diürn o de vespre i/o 40 dB (A) en període

nocturn, el nivell d'immissió mesurat cense aplicar correccions de nivell K no podrá incrementar en més

de 5 dB(A) el soroll residual.

Alhora de demanar autorització per instal•lar una terrassa en un pati interior d'illa, caldrá aportar un

estudi d'impacte acústic, el qual ha de complir amb els següents punts:

- Caracterització de les fonts i ubicació exacta de cada una d'elles sobre un plánol.

- Descripció de les condicions de l'entorn i ubicació de tots els receptors sensibles.

- Justificació del compliment deis límits d'immissió exterior segons l'Annex 11.7 de l'Ordenanla de

Medi Ambient. Apuesta justificació pot ser teórica (tenint en compte totes les reflexions) o be

mitjanlant simulació.

En cas que no es doni compliment als límits d'immissió caldrá especificar quines mesures correctores

s'aplicaran, aportant:

- Descripció de les mesures correctores a aplicar.

CIRCULAR INTERNA


En cas de requerir instal•lar algun tipus de material aillant o absorbent, aportar l'assaig del conjunt

de materials utilitzats.

- Aportar plánol amb la ubicació exacta de taules i cadires.

- Estimació deis nivells sonors en receptors en els horaris de funcionament de l'activitat.

Instal•lació d'un micrófon de control per garantir l'emissió (opcional).

- Limitació horária.

La Directora d'Actuació Urbanística La Cap del Departament

de Llicénc" s d'Activitats

Montserrat Mendoza ilaseca Cristina olo Sangüesa

Nota: L'original d'aquesta Circular resta, degudament signat, als nostres arxiu.

CIRCULAR INTERNA


circular interna - cetib...llei 20/2009 de prevenció i control ambiental de les activitats llei...

Documents