El llibre Ciències de la Naturalesa per al 3r curs de primària és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el Departament d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L./Edicions Voramar, S. A., dirigit per Teresa Grence Ruiz i Immaculada Gregori Soldevila.

En la seua elaboració ha participat l’equip següent:

TEXT I EDICIÓ Belén Álvarez GarridoBárbara Braña BorjaJulia Manso PrietoDaniel Masciarelli GarcíaJuan Ignacio Medina CrespoRaquel de Andrés González

IL·LUSTRACIÓ Alademosca il·lustracióJordi BaezaJosé Luis Navarro

EDICIÓ EXECUTIVA Juan Ignacio Medina Crespo Begoña Barroso Nombela

DIRECCIÓ DEL PROJECTE Antonio Brandi Fernández

DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero

Les activitats d’aquest llibre no es poden fer en cap cas en el mateix llibre. Les taules, els esquemesi altres recursos que s’hi inclouen són models perquè l’alumnat els trasllade al quadern.

PRIM

ÀR

IA Ciències de la Naturalesa3

2

Presentació del projecte

Saber Fer és un projecte d’èxit però, com que la realitat educativa és canviant, ha arribat el moment d’actualitzar-lo. Per això ha nascut SABER FER AMB TU.

SABER FER AMB TU incorpora innovacions metodològiques i pedagògiques importants que els docents ens han reclamat per a la pràctica educativa, d’ací li ve el nom. L’objectiu primordial és desenvolupar en l’alumnat les capacitats imprescindibles per als futurs ciutadans i ciutadanes del segle XXI.

Les habilitats de comunicació

La comunicació és un dels eixos essencials del projecte. A través dels programes, presents en totes les àrees, es treballen les destreses comunicatives:

– Temps per a parlar. Comunicació oral.

– Temps per a llegir. Competència lectora.

– Temps per a escriure. Comunicació escrita.

Les destreses de pensament

Aprendre a pensar i desenvolupar el raonament lògic són altres dels eixos de SABER FER AMB TU. Amb aquesta finalitat es treballen les estratègies i rutines que són necessàries per a aconseguir un aprenentatge autònom i eficaç, amb l’objectiu que l’alumnat adquirisca habilitats de pensament d’ordre superior:

– Consolidar la comprensió i sintetitzar les idees més importants.

– Retindre la informació i recordar-la.

– Interrelacionar coneixements entre si.

La interiorització d’aquestes estratègies i rutines facilitarà el control del pensament i més eficàcia a l’hora d’aplicar els coneixements nous. Al llarg de les unitats s’inclou una secció destinada a entrenar el pensament, que es destaca amb un barret de color blau.

La intel·ligència emocional

L’educació de les emocions és essencial per a l’educació integral de l’alumnat. Els objectius fonamentals que es plantegen en SABER FER AMB TU tracten els aspectes següents:

– La identificació de les emocions pròpies i alienes.

– L’autogestió i la regulació emocional.

– L’expressió de les emocions.

– Les habilitats socials i l’empatia.

Un barret de color roig emmarca les activitats i propostes orientades específicament a desenvolupar la intel·ligència emocional.

3

La creativitat

La creativitat implica tindre una imaginació viva, ser capaç d’adaptar-se a diferents contextos i donar respostes originals a situacions o problemes inesperats. En els nostres llibres es treballen bàsicament aquestes capacitats:

– La cerca d’estratègies personals i innovadores.

– L’ús de formes creatives d’expressió.

Les activitats que impliquen posar en joc la creativitat de manera especial s’identifiquen amb un barret de color verd.

El treball cooperatiu

A fi que els xiquets i les xiquetes desenvolupen la capacitat de cooperar i siguen capaços de treballar junts per a assolir un objectiu comú, en aquest projecte es proposen activitats que requereixen diferents nivells d’agrupament:

– Treball per parelles.

– Treball en equip.

– Treball en grup/classe.

Aquestes activitats s’identifiquen amb diverses icones.

A més, en acabar cada trimestre s’inclou un projecte senzill anomenat Cooperem, en el qual es posen en joc tècniques d’aprenentatge cooperatiu.

L’autoregulació de l’aprenentatge

En SABER FER AMB TU, l’alumnat té un paper actiu en el procés d’ensenyament i es promou la reflexió personal sobre el seu propi aprenentatge, a fi de millorar el coneixement d’un mateix i detectar fortaleses i debilitats.

Al llarg de les unitats s’inclouen rúbriques breus perquè els alumnes prenguen consciència del que han aprés i valoren com ho han fet.

Finalment, atenent els últims avanços de la neurociència, SABER FER AMB TU incorpora una proposta de GAMIFICACIÓ per a activar l’emoció i la curiositat de l’alumnat, grans motors de l’aprenentatge. En el projecte s’ofereixen dinàmiques pròpies del joc que ajudaran a transformar l’aula, per crear un ambient estimulant i motivador.

4

Comencem ................................................................ 9

Unitat 1. Les funcions vitals de l’ésser humà ......... 13

Unitat 2. La salut ................................................... 27

Cooperem ............................................................... 42

Minilab ................................................................... 44

Unitat 3. Els éssers vius .......................................... 45

Unitat 4. Els ecosistemes ........................................ 59

Cooperem ............................................................... 74

Minilab ................................................................... 76

Unitat 5. Els materials i les forces ........................... 77

Unitat 6. Les màquines .......................................... 93

Cooperem ............................................................. 108

Minilab ................................................................. 110

Parle anglés........................................................... 112

Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació .................................................... 116

Índex

5

Mapa de continguts

Unitats Continguts Temps per a llegir Saber fer

Comencem

1. Les funcions vitals de l’ésser humà

Les funcions vitals La funció de nutrició La funció de relació La reproducció i les etapes de la vida

El tresor del drac Interprete i faig una gràfica de creixement

2. La salut Què és la salut? Els hàbits saludables L’oci i el descans Les emocions i la salut Fruites i verdures de tots els colors

Em planifique l’oci

Cooperem Números iguals junts. Identifiquem tècniques de primers auxilis

Minilab Aprenc a respirar per relaxar-me

3. Els éssers vius La classificació dels éssers vius

Les funcions vitals dels animals

Les funcions vitals de les plantes

La ramaderia Cipi Faig una fitxa d’un animal

4. Els ecosistemes Què és un ecosistema? Els tipus d’ecosistemes Els ecosistemes canvien

Com cal protegir la naturalesa

Misteriosa desaparició a la marjal

Descric un ecosistema

Cooperem Tècnica 1-2-4. Cuidem i respectem tots els éssers vius

Minilab Sembre una llentilla

5. Els materials i les forces

Els materials Propietats dels materials Els materials i l’electricitat

Les forces Els imants i les forces Rodes i l’enigma del Campament Llàgrima viva

Construïsc un objecte amb els materials adequats

6. Les màquines L’energia i les màquines Les màquines simples Els operadors mecànics Els invents i els avanços de la ciència

Un tritó en la motxilla Construïsc una llanxa motora

Cooperem Full giratori. Classifiquem els materials segons les propietats que tenen

Minilab Descobrisc com es pot reduir l’esforç

6

Unitats Continguts Temps per a llegir Saber fer

Comencem

1. Les funcions vitals de l’ésser humà

Les funcions vitals La funció de nutrició La funció de relació La reproducció i les etapes de la vida

El tresor del drac Interprete i faig una gràfica de creixement

2. La salut Què és la salut? Els hàbits saludables L’oci i el descans Les emocions i la salut Fruites i verdures de tots els colors

Em planifique l’oci

Cooperem Números iguals junts. Identifiquem tècniques de primers auxilis

Minilab Aprenc a respirar per relaxar-me

3. Els éssers vius La classificació dels éssers vius

Les funcions vitals dels animals

Les funcions vitals de les plantes

La ramaderia Cipi Faig una fitxa d’un animal

4. Els ecosistemes Què és un ecosistema? Els tipus d’ecosistemes Els ecosistemes canvien

Com cal protegir la naturalesa

Misteriosa desaparició a la marjal

Descric un ecosistema

Cooperem Tècnica 1-2-4. Cuidem i respectem tots els éssers vius

Minilab Sembre una llentilla

5. Els materials i les forces

Els materials Propietats dels materials Els materials i l’electricitat

Les forces Els imants i les forces Rodes i l’enigma del Campament Llàgrima viva

Construïsc un objecte amb els materials adequats

6. Les màquines L’energia i les màquines Les màquines simples Els operadors mecànics Els invents i els avanços de la ciència

Un tritó en la motxilla Construïsc una llanxa motora

Cooperem Full giratori. Classifiquem els materials segons les propietats que tenen

Minilab Descobrisc com es pot reduir l’esforç

7

Símbols utilitzats en aquest llibre

Barrets de colors

Indica les activitats en què treballaràs amb el company o la companya.

Per a fer aquestes activitats hauràs de treballar en equip.

És el barret del pensament. Te’l posaràs per a reflexionar i traure conclusions.

És el barret de la creativitat, amb el qual posaràs en joc la imaginació per a aportar idees originals.

És el barret de les emocions. El faràs servir per a expressar el que sents i posar-te en el lloc dels altres.

PENSAMENT

CREATIVITAT

EMOCIONS

8

A l’escola es fan moltes activitats. Descriu quines són les que més t’agraden.

Què t’agradaria fer el primer dia de classe?

Conta als companys i les companyes alguna anècdota interessant que t’haja passat durant les vacances.

Comencem

9

El cos

Aquest curs coneixeràs la manera com les persones portem a terme les funcions vitals i aprendràs què són la salut i els hàbits saludables.

1 Com s’anomenen les tres funcions vitals? Relaciona cada una amb els textos que acompanyen la imatge.

2 Escriu en el quadern el nom dels cinc sentits i relaciona’ls amb els òrgans següents.

3 Explica què és la salut.

4 Escriu tres normes d’higiene que seguisques tots els dies.

5 Escriu dos aliments que has de menjar habitualment per a tindre una alimentació saludable i dos més que has de menjar de manera moderada.

Necessitem energia i materials per a créixer i fer les activitats diàries.

Sabem el que passa al voltant nostre.

10

Podem tindre fills.

Els éssers vius

Aprendràs com es classifiquen els éssers vius en regnes i les característiques que tenen, i comprendràs què és un ecosistema i com protegir-lo.

1 Què necessiten les plantes per a poder créixer? I els animals?

2 Escriu el nom de les parts de la planta que veus en la imatge. Explica quina funció té cada una.

3 Què veus en la imatge, un arbre, un arbust o una herba? Explica per què ho saps.

4 Hi ha algun animal en la imatge? Si és així, explica quin tipus d’animal és i escriu algunes de les característiques que té.

Els animals i les plantes són éssers vius; per tant, naixen, creixen, es reprodueixen i moren.

Comencem

11

Materials, energia i màquines

Sabràs de què estan fetes les coses i coneixeràs quines són les propietats principals que tenen. A més, descobriràs què són les màquines i què és el que permet que puguen funcionar.

4 Observa la imatge superior i respon a les preguntes.

Hi ha alguna màquina en la imatge? Per a què serveix?

És una màquina manual o automàtica?

Què és el que la fa funcionar?

1 Escriu tres exemples més de materials naturals i artificials.

2 Explica les propietats següents dels materials: resistència, elasticitat, flexibilitat i transparència.

3 Relaciona les propietats anteriors amb algun dels objectes següents.

Hi ha objectes que es fabriquen amb materials artificials, com ara el plàstic, que s’obtenen a partir d’altres.

Altres objectes es fabriquen amb materials d’origen natural, com ara la fusta.

12

Temps per a parlar

On estan la xiqueta i el xiquet que hi ha en aquesta fotografia? Com pots saber-ho?

Què té el xiquet a la mà? Com podria saber-ho sense mirar-ho?

Per a què s’utilitza el que cullen?

Creus que són germans? Per què?

Les funcions vitals de l’ésser humà

1

SABER FER

Interpretar i fer una gràfica de creixement

13

Tots els éssers vius poden portar a terme les tres funcions vitals necessàries per a mantindre la vida: la nutrició, la rela-ció i la reproducció.

La funció de nutricióGràcies a la funció de nutrició obtenim dels aliments l’ener-gia i els materials que necessitem.

Les funcions vitals

Quan juguem, caminem, pensem, etc., consumim energia.

Per al creixement i el bon funcionament del cos, necessitem materials.

COMPARE I CONTRASTE

Són el mateix alimentació i nutrició?

Pensa en:

Si és un acte que fas perquè tu vols o si el fas de manera involuntària.

Si pots canviar la manera de fer-lo o no.

PENSAMENT

14

1

La funció de relacióPer a sobreviure, hem d’estar informats del que passa al vol-tant nostre i actuar de manera adequada.

La funció de relació consisteix a rebre informació del que passa al voltant i respondre-hi de manera adequada.

La funció de reproduccióLa reproducció consisteix a tindre fills.

Els éssers humans som vivípars, perquè els fills es desenvo-lupen en l’interior del cos de la mare. Aquest procés dura al voltant de nou mesos, fins que naix el bebé.

• Què fa el xiquet en la primera imatge?

• I en la segona?

• Per què actua així?

OBSERVA I DESCOBREIX

1 TEMPS PER A PARLAR. Penseu en diferents situacions de la vostra vida diària que siguen exemples de la funció de relació.

Les tres funcions vitals són la nutrició, la relació i la reproducció.

ACTIVITATS

1515

La funció de nutrició

boca

intestí prim

intestí gros

anus

estómac

esòfag

tràquea

pulmons

bronquis

fosses nasals

La nutrició comença quan prenem els aliments. Per a obtin-dre’n energia i materials, la funció de nutrició inclou quatre processos: la digestió, la respiració, la circulació i l’excreció.

Cada procés que participa en aquesta funció té lloc en un aparell diferent del cos. A més, cada aparell està format per diversos òrgans.

L’aparell digestiuÉs un conjunt d’òrgans buits que for-men un tub molt llarg, el tub digestiu. Aquest tub comença a la boca i acaba a l’anus.

La digestió es produeix a mesura que els aliments recorren el tub digestiu. Aquest procés consisteix a descom-pondre els aliments en parts més me-nudes anomenades nutrients.

El cos obté dels nutrients energia i ma-terials.

L’aparell respiratori

Comença al nas i continua amb un conjunt de conductes: la tràquea i els bronquis, que arriben fins als pulmons.

En aquest aparell es produeix la respi-ració, un procés mitjançant el qual pre-nem l’oxigen de l’aire.

El nostre cos utilitza l’oxigen que acon-segueix a través de la respiració per a obtindre energia dels nutrients. L’ener-gia és necessària perquè el cos funcio-ne correctament.

16

1

L’aparell circulatoriL’aparell circulatori està format per la sang, que circula pels vasos sanguinis, i el cor.

La circulació de la sang permet repartir per tot el cos l’oxigen i els nutrients, i recollir substàncies de rebuig.

L’aparell excretorEls òrgans principals de l’aparell excretor són els renyons.

Durant l’excreció, els renyons netegen la sang de substàncies de rebuig i formen l’ori-na.

cor

vasos sanguinis

bufeta

uretra

renyons

En la nutrició participen els aparells digestiu, respiratori, circulatori i excre-tor.

1 Busca què significa rebuig i explica-ho amb paraules teues.

2 Relaciona aquestes paraules amb els aparells de la nutrició: rebutjos, oxigen, aliments i repartiment.

3 TEMPS PER A PARLAR. Utilitza el cos per a indicar a un company o una companya on es localitzen aquests òrgans: cor, pulmons, renyons i estómac.

ACTIVITATS

• En quina part del cos es troba cada aparell que participa en la nutrició?

OBSERVA I DESCOBREIX

17

En la funció de relació participen els òrgans dels sentits, el sistema nerviós i l’aparell locomotor.

Els òrgans dels sentits A través dels òrgans dels sentits rebem informació del que passa al voltant nostre.

La funció de relació

Els ulls són els òrgans del sentit de la vista. Amb els ulls percebem la forma, el color, la mida dels objectes i la distància a què es troben.

La pell és l’òrgan del sentit del tacte. Amb aquest sentit reconeixem les característiques dels objectes quan els toquem.

El nas és l’òrgan del sentit de l’olfacte. Amb l’olfacte captem l’olor de les substàncies.

Les orelles són els òrgans del sentit de l’oïda. Amb les orelles captem els sons i reconeixem com són, què els produeix i d’on venen.

La llengua és l’òrgan del sentit del gust. Amb el gust percebem el sabor dels aliments.

Ens posem en el lloc dels altres

Les persones sordes tenen problemes en les orelles i no poden sentir els sons. Per això parlen amb les mans. Busqueu informació sobre la llengua de signes.

Imagineu per un moment que sou persones sordes. Cada membre de l’equip expressarà mitjançant gestos una emoció: alegria, tristesa, por…

Els altres han d’endevinar de quina emoció es tracta.EMOCIONS

18

1

El sistema nerviósEstà format pels nervis, que recorren tot el cos, i per òrgans, com el cervell.

Els nervis porten la informació dels sentits als òrgans del sistema nerviós. Aquests òr-gans la interpreten i envien ordres a l’aparell locomotor.

L’aparell locomotor Està format pels ossos i els músculs. Aquests òrgans treballen junts per produir els moviments.

Les ordres del sistema nerviós arriben a tra-vés dels nervis a l’aparell locomotor i aquest respon originant moviments.

La funció de relació ens permet conéixer el que passa al voltant nostre i respondre-hi. En la relació participen els sentits, el sistema nerviós i l’aparell locomotor.

1 Explica quins òrgans de la funció de relació utilitzem si en un joc algú ens llança un baló i l’agafem amb les mans.

2 Explica quina funció tenen els òrgans dels sentits, el cervell, els nervis i l’aparell locomotor en la relació.

ACTIVITATS

nervis

cervell

ossos

músculs

19

La reproducció dels éssers humans és sexual, perquè hi intervenen dues persones de sexe diferent: una dona i un home. L’aparell reproductor és distint en les dones i els ho-mes.

El futur bebé es desenvolupa i creix a l’úter de la dona abans de nàixer. Aquest període es coneix com a embaràs.

Les etapes de la vidaLes persones passem al llarg de la vida per diferents etapes en què creixem i canviem. Aquestes etapes són la infància, l’adolescència, l’edat adulta i l’ancianitat.

La reproducció i les etapes de la vida

Ens posem en el lloc dels altres

En alguns llocs del món, a les xiquetes se’ls impedeix estudiar o practicar esport.

A què creus que és degut? Escriu l’opinió sobre aquest fet.

EMOCIONS

Aparell reproductor femení

ovaris

vaginavulva

úter

testicles penis

Aparell reproductor masculí

• Penses que l’úter és un òrgan buit? Explica per què.

OBSERVA I DESCOBREIX

20

1

La reproducció es fa gràcies als aparells reproductors masculí i femení.

Les persones passem per diferents etapes al llarg de la vida: infància, adolescència, edat adulta i ancianitat.

La infància. És l’etapa en què més es creix i es canvia. Un bebé acabat de nàixer depén d’altres persones per a quasi tot; a poc a poc va sent capaç de fer més coses per si mateix.

L’adolescència. En aquesta etapa els cossos de les xiquetes i els xiquets canvien i es diferencien. A més, els adolescents són més independents i desenvolupen gustos personals.

L’ancianitat. És una etapa de la vida en què es perd agilitat, força i resistència. Les persones majors tenen molta experiència i coneixements dels quals podem aprendre.

1 TEMPS PER A PARLAR. Penseu i descriviu tot el que heu aprés a fer sense ajuda des que vau nàixer fins a l’actualitat.

ACTIVITATS

L’edat adulta. En aquesta etapa el cos està desenvolupat i preparat per a tindre fills, i la ment, per a assumir responsabilitats i ser part activa de la societat.

21

1 A quin òrgan dels sentits fa referència aquesta lectura?

2 T’agrada cantar? Què creus que significa «tindre bona oïda» per a la música?

3 Busca en el diccionari el significat de la paraula estridència. Explica’l amb paraules teues.

4 VALORS. Trobeu que la classe sembla a vegades «una olla de grills»?

TEMPS PER A LLEGIR

Melodia. (La reina mira el fill i després la filla, dubta, no sap què dir). Bé... No està malament del tot. La musiqueta és molt contagiosa...

Solfeig. Però, mare..., com podeu dir això? Heu sentit el que diu?

Melodia. Doncs... No, no me n’he adonat. (Mira amb gest còmplice la princesa).

Solfeig. (A la germana). Doncs és una autèntica estridència. Això fa mal a qualsevol orella. A més, sembles un d’aquests moderns, d’aquests despentinats, d’aquests que canten com si estigueren en una olla de grills.

El tesoro del dragón (fragment)Rafael oRdóñez

Loqueleo (Adaptació)

El tresor del drac

Clodoveu. Molt bé, reina. Cada vegada cantes més bé. I què és això de la croada? Que t’interessen les batalles?

Solfeig. De segur que és una cançoneta d’aquestes modernes que tant agraden a les jovenetes.

HaRMonia. Agraden a tots i a totes, almenys als que entenen un poc de música. Veritat, mamà?

22

SABER FER

Interprete i faig una gràfica de creixementEmpar és la mare de Paula. Des que va nàixer Paula fins que va complir nou anys ha apuntat l’alçada en una taula:

Edat (anys) 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

Alçada (cm) 50 75 87 96 103 110 115 122 127 132

Les dades es poden anotar en una taula o bé es poden representar en una gràfica. Una gràfica és un dibuix en què es representen dades.

1 Copia i completa la gràfica de barres en el quadern.

2 Quin any va créixer més Paula? Quin any va créixer menys?

3 Quant va créixer entre els 4 i els 6 anys? I des que va nàixer fins als 9 anys?

4 Creus que tots els xiquets i les xiquetes mesuren el mateix que Paula a les mateixes edats? Explica per què.

5 Dibuixa en la gràfica del quadern una barra d’un altre color amb la teua alçada en l’actualitat.

1

160

140

120

100

80

60

40

20

Alçada

Edat 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

23

COMPROVE EL PROGRÉS PERSONAL

2 Copia i completa la taula amb els òrgans, aparells i sistemes que intervenen en cada funció.

Funció Òrgans, aparells o sistemes Òrgans

Nutrició

Aparell digestiu …

Aparell … Pulmons …

Aparell circulatori

Aparell … Renyons, bufeta i uretra

Relació

Òrgans dels sentits …

……

Nervis

Aparell …Músculs

…

…Aparell reproductor femení …

… Penis i testicles

1 Relaciona les lletres de l’esquema amb aquestes paraules.

cervell nutrició llenguaaparell

circulatori

C

D

B

F

E

EL FUNCIONAMENT DEL NOSTRE COS

aparell reproductor

masculí

òrgans dels

sentits

orellaull pell nas

REPRODUCCIÓinfància Etapes

adolescència

ancianitat

vistaoï

da

tacte

olfacte

gust

nerviós

sistema

nervis

RELACIÓ

locomotoraparell ossos

músculsdigestiuaparell

respiratori

aparell

ex

cret

or

apar

ell

A

edat adulta

aparell reproductor femení

24

13 A quin aparell relacionat amb la nutrició pertanyen aquests òrgans?

pulmons, tràquea cor, vasos sanguinis

intestí, estómac bufeta, renyons

4 Explica quina funció desenvolupa la sang quan circula pels vasos sanguinis de tot el cos.

5 Digues quin element de la funció de relació fa cada un d’aquests processos.

Sent el timbre de casa.

Pense que he d’obrir la porta.

Òbric la porta.

6 Escriu una oració amb aquestes paraules.

ulls – nervis – cervell – músculs de les cames

7 Per què solen anomenar-se «les finestres del cos» els òrgans dels sentits?

Explica la resposta.

8 TEMPS PER A ESCRIURE. Descriu quina informació reben els xiquets i les xiquetes de les imatges a través dels sentits que s’indiquen.

A. Vista i oïda. B. Tacte, olfacte i gust.

25

COMPROVE EL PROGRÉS PERSONAL

9 Arreplega fotografies teues i d’alguns familiars, si és possible en diferents etapes de la vida. A continuació examina les imatges i respon a aquestes preguntes.

Quins canvis observes en cada persona al llarg del temps? Fixa’t en l’estatura, la constitució física, la forma de la cara, els cabells, l’ús d’ulleres, etc.

En les imatges hi ha algun tret que pugues considerar familiar? El tens tu també?

10 Observa les imatges i explica en quina etapa de la vida creus que estan. Descriu en quines característiques t’has fixat per determinar l’edat.

A B C D

EF

G

COM HO HE FET? Respon a les preguntes en el quadern.

Comprenc la funció de nutrició i conec els aparells i els òrgans implicats?

Comprenc la funció de relació i conec els aparells i els òrgans implicats?

Comprenc la funció de reproducció i conec els aparells i els òrgans implicats?

Posa una nota al treball que has fet en aquesta unitat.

26