centre d'activitats esportives al medi natural

PROPOSTA DE CENTRE D’ACTIVITATS

ESPORTIVES AL MEDI NATURAL

L’EDUCACIÓ MOTRIU, AMBIENTAL I EN VALORS

Treball final de grau presentat per:

Toni Grima Migueles

Dirigit per:

Raquel Font Lladó

Proposta de centre d’activitats esportives al medi natural. Toni Grima Migueles

2

ÍNDEX

AGRAÏMENTS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.4

RESUM . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.5

RESUMEN . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.6

ABSTRACT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.7

1. INTRODUCCIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.8

2. MARC TEÒRIC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.10

2.1. Classificació dels esports al medi natural . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.11

2.2. Activitat esportiva i medi natural . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.12

2.3. Potencialitats educatives de l’educació motriu en l’entorn natural . . Pàg.13

2.3.1 Educació ambiental . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.13

2.3.1.1. Falta d’educació ambiental . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.13

2.3.1.2. Impacte antropogènic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.14

2.3.2. Educació en valors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.15

2.3.3. Educació motriu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.16

2.3.3.1. Praxiologia motriu, lògica interna i conducta motriu . Pàg.17

2.4. Objectiu pedagògics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.18

2.5. Educació en risc i seguretat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.19

3. PRESENTACIÓ DEL PROJECTE: EL CEMN . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.21

3.1 Finalitat del projecte CEMN . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.22

3.2. Organització i desenvolupament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.23

3.2.1. Organigrama dels recursos humans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.24

3.2.2. Recursos materials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.25

3.2.3. Activitat esportiva a desenvolupar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.26

3.2.3.1. Trekking i trail running . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.27

3.2.3.2. Escalada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.30

3.2.3.3. BTT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.33

3.2.3.4. Orientació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.36


3

3.2.3.5. Continguts transversals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.39

3.2.3.6. Justificació dels continguts a desenvolupar . . . . . . . Pàg.40

3.3. Taula del programa anual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.40

3.3.1. Justificació de la programació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.42

3.4. Viabilitat econòmica del projecte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.42

3.4.1. Recursos materials necessaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.42

3.4.2. Recursos humans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.44

3.4.3. Despeses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.44

3.4.4. Ingressos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.45

3.4.5. Balanç de comptes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.46

3.4.6. Justificació de la viabilitat econòmica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.46

4. CONCLUSIONS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.48

4.1 El marc teòric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.48

4.2. El Centre Esportiu al Medi Natural . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.48

5. BIBLIOGRAFIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.49


4

AGRAÏMENTS

Dedicat a la Cristina Fernández.

Per compartir sabers i experiències inoblidables.

Per la generositat i la disponibilitat incondicional.

Pels horitzons oberts i camins mostrats.

Per servir-me d’inspiració permanent d’inquietuds.

Per l’amistat mostrada al llarg de tots aquests anys.

"De nuestros miedos

nacen nuestros corajes,

y en nuestras dudas

viven nuestras certezas.

Los sueños anuncian

otra realidad posible,

y los delirios otra razón.

En los extravíos

nos esperan los hallazgos

porque es preciso perderse

para volver a encontrarse."

Eduardo Galeano.


5

RESUM

Aquest projecte consisteix en la creació d’un centre d’activitats esportives a la muntanya el qual

està adreçat a un grup d’edat entre els 13 i els 18 anys. Té la finalitat d’esdevenir una eina de

desenvolupament i formació de l’adolescent a la muntanya mitjançant la pràctica esportiva de

diferents esports com el senderisme, BTT, activitats d’orientació, escalada o córrer per la

muntanya, entre d’altres.

L’objectiu d’aquest centre és formar als practicants en una educació en valors mitjançant la

vivència d’experiències que ajudin a fomentar els valors ètics i morals com la cooperació,

l’autoestima, el respecte, la tolerància, la solidaritat i a formar-se en una actitud personal de

sensibilització ambiental vers al medi natural que ens envolta. Es pretén, també, dotar als

practicants dels coneixements de familiarització i d’interacció amb el medi per a adaptar-se a la

variabilitat constant del terreny en el qual es desenvolupa l’activitat esportiva de la forma més

segura possible per tal de gaudir-ne al màxim. Trobarem, els avantatges que comporta la

pràctica esportiva en un medi inestable i de constant canvi a nivell cognitiu i motriu i l’adaptació

de les persones vers aquests fets.

Aquesta proposta inclou el disseny de posada en pràctica del projecte en una de les entitats més

històriques i emblemàtiques de Catalunya: el Grup Excursionista i Esportiu de Girona (GEiEG).

Aquesta posada en pràctica, dins d’un marc institucional com és el GEiEG comportarà

l’adaptació del projecte a les demandes del propi centre, a les persones que el formen, a

l’economia, als recursos materials i personals existents i a molts altres factors que s’hauran de

tenir en compte i que poden ser beneficiosos per a la posada en marxa d’aquest centre.

PARAULES CLAUS: Activitats esportives al medi natural, educació ambiental, educació en

valors, educació motriu, objectius pedagògics.


6

RESUMEN

Este proyecto consiste en la creación de un centro de actividades deportivas en la montaña

dirigido a un grupo de edad entre los 13 y los 18 años y tiene la finalidad de ser una herramienta

de desarollo y formación del adolescente mediante la práctica deportiva de diferentes deportes

como el senderismo, BTT, actividades de orientación, escalada o correr por la montaña entre

otras.

El objetivo de este centro es formar a los practicantes en una educación de valores mediante la

vivencia de experiencias que ayuden a fomentar los valores éticos y morales como la

cooperación, la autoestima, la tolerancia o la solidaridad y a formarse en una actitud de respeto y

de sensibilización ambiental sobre el medio natural que nos envuelve. Se pretende, también,

dotar a los practicantes de los conocimientos de familiarización y interacción con el medio para

adaptarse a la variabilidad constante del terreno en el cual se desarrolla la actividad deportiva de

la forma más segura posible con el fin del disfrutar al máximo. Encontraremos las ventajas que

comporta la práctica deportiva en un medio inestable y de constante cambio a nivel cognitivo y

motriz y la adaptación de las personas a estos hechos.

Esta propuesta incluye el diseño de puesta en práctica del proyecto de una de las entidades más

históricas y emblemáticas de Catalunya: el Grup Excursionista i Esportiu de Girona (GEiEG). La

puesta en práctica dentro de un marco institucional como es el GEiEG comportará la adaptación

del proyecto a las demandas del propio centro, a las personas que lo forman, a la economía, los

recursos materiales y personales existentes y a muchos otros factores que se deberán tener en

cuenta y que pueden ser beneficiosos para la puesta en marcha de esto centro.

PALABRAS CLAVES: Actividades deportivas en el medio natural, educación ambiental,

educación en valores, educación motriz, objetivos pedagógicos.


7

ABSTRACT

This research show the creation of an sportive activities’ center in the mountain situated in the

city of Girona which is addressed to a group of people between 13 and 18 years old and has the

purpose to being learning development and educating for teenagers in the mountains, through

the practice of different sports such as hiking, BTT, orientation activities, climbing, trail running

and so forth such as.

The aim of this centre is to form the practitioners in a education in values through experiences by

helping the creation of ethical and moral values such as cooperation, self- confidence, tolerance

or solidarity and grow up surrounded by respect and environmental awareness. Through teaching

the target group the familiarization knowledge and interaction with the environment, they will learn

to the constant variability of each which develops the sporting activities in order to enjoy them

fully. We will find, also, the advantages involved in the sportive practice in an unstable medium

and of constant change to cognitive level and motor development and the adaptation to those

who.

This project will also be adapted for use in one of the most historical entities and emblematic of

Catalunya: the Grup Excursionista i Esportiu de Girona (GEiEG). The implementation of this

project in an institutional frame in GEiEG will lead to the adaptation of the project to the demands

of the centre, the people who form it, the economy of the entity, existent material and personal

resources and to many other factors that will need to been taken into account and that may be

beneficial for the start of this center.

KEY WORDS: Sports activities in the natural environment, environmental education, values

education, motor education, pedagogical objectives.


8

1. INTRODUCCIÓ

Els esports practicats al medi natural tenen unes característiques pròpies que són diferents a la

resta d’esports -futbol, bàsquet, atletisme, etc-. els quals són més coneguts, estudiats i

sistematitzats. A l’actualitat, els esports que es practiquen al medi natural estan incrementant el

seu número de participants i ofereixen una gran recompensa en quant a experiència i vivència de

noves sensacions. Això és degut a que es produeixen en espais no habituals de l’home urbà i

que, per tant, són més desconeguts i és per això que a través d’aquest boom de practicants, han

aparegut nombroses empreses turístiques que ofereixen diferents pràctiques esportives com el

caiac, el desens de barrancs, el parapent i altres esports que són coneguts com esports

d’aventura i que faciliten la seva realització al practicant.

En el moment de plantejar la realització del treball final de grau, el primer que vaig qüestionar-me

va ser com podia relacionar les pràctiques universitàries amb el treball final de grau. Les

pràctiques externes consistien en dur a terme la direcció tècnica d'una oferta esportiva per a

nens i nenes de 3 a 12 anys en el Grup Excursionista i Esportiu de Girona (GEiEG). L’objectiu,

per tant, era trobar un tema que m’il·lusionés i em cridés l’atenció i amb el qual pogués

desenvolupar tot un projecte com és el TFG i que tingués sintonia amb el lloc on anava a

realitzar les 150 hores de pràctiques. Mentre realitzava les pràctiques em vaig adonar de que els

joves practicants realitzaven els esports més comuns d’aquesta societat i sempre dins

d’instal·lacions esportives així que vaig decidir-me a crear una escola especialitzada en esports

al medi natural on nens i adolescents realitzessin esports en un medi al qual no estan

acostumats, fora de les facilitats i les seguretats que dona el medi urbà ja que seria una eina molt

útil de desenvolupament propi dels joves practicants i una gran oportunitat d’innovació. A més, el

fet de que simpatitzés amb aquest tipus d’activitats esportives i d’altres que es poden realitzar en

el medi natural va ser essencial per a impulsar aquesta idea.

La meva intenció en aquest projecte, però, no és la de crear una empresa de pràctica esportiva

sinó que té l’objectiu d’aprofitar la natura per a formar en valors als joves adolescents en

diferents esports realitzables per tal de que puguin aconseguir ser totalment autònoms i experts

en aquestes pràctiques esportives en el futur.

Per tant, el present treball final de grau crearà un centre d’activitats esportives al medi natural,

anomenat CEMN, i que inclourà la pràctica esportiva de diferents esports com BTT, escalada,

orientació, senderisme i el trail running. Aquests esports es practicaran en funció de tres nivells


9

d’edat (13 i 14 anys, 15 i 16 anys i l’últim de 17 i 18 anys) i segons les dificultats que presentin

les condicions i les possibilitats d’aprenentatge de cada grup.

Un cop definida la idea del CEMN, el següent pas va ser preguntar-se allò que pretenia que

inclogués la proposta i quines característiques el definirien. La relació més gran que vaig voler

plasmar en aquest centre era la relació entre la pràctica esportiva i el medi ambient, des de tots

els seus punts de vista: interacció i motricitat, vincles personals i afectius, respecte i cura del

medi ambient i l’aspecte esportiu i competitiu. Per tant, aquesta proposta de centre pretén

potenciar diferents aspectes i coneixements de diferents àmbits dins del jove esportista.

En aquest projecte, doncs, trobareu no només una proposta de centre d’esports al medi natural

sinó que també trobem una eina de formació vers la vida i la relació amb el medi natural.


10

2. MARC TEÒRIC

Quan parlem d’esports al medi natural a Catalunya ens veiem obligats a parlar del nombrós grup

d’associacions, federacions i centres muntanyencs fundats al llarg dels segles XIX i XX i dels

quals hi formen part milers de persones amants de la natura i dels esports al medi natural.

Aquestes persones troben en la organització, a partir d’entitats esportives, una de les millors

formes de fomentar i respectar aquesta pràctica vers al medi natural i el seu entorn ja que tenen

la funció de preservar el medi natural i promocionar tot tipus d’activitats culturals i esportives amb

la natura com a protagonista.

Els esports que es poden realitzar al medi natural engloben una gran quantitat de modalitats

esportives diferents, segons les pròpies característiques de l’esport, la tècnica a executar, el

tipus d’entrenament, etc., però totes tenen com a nexe d’unió el mateix terreny de joc, el medi

natural. Aquest, és un escenari canviant que modifica, substancialment, el desenvolupament de

les activitats esportives juntament amb les condicions ambientals existents i poden patir

variacions segons el tipus de vegetació, la temperatura, el clima, l’època de l’any o l’altura.

És necessari aclarir que en el present projecte i d’aquí en endavant no parlarem d’activitat física

sinó d’activitat esportiva, ja que creiem què és una paraula més tècnica i menys genèrica de

manera que s’adequa més a les activitats que pretenem realitzar al medi natural. Un altre

tecnicisme què és necessari matisar és la definició del medi on desenvoluparem aquestes

activitats esportives, el qual serà definit, quan parlem en termes generals, com a medi natural.

Aquest matís es fonamenta en la idea de F. Funollet (1995), el qual ens exemplifica que un

senyor no habituat al camp pot viure una vertadera aventura fent vivac una nit al costat de casa,

mentre que un altre necessitarà anar-se’n a l’Everest. Funollet (1995) ens classifica el medi

natural en tres tipus:

- Espais naturals que no han estat modificats ni alterats per l’home (pic d’alta muntanya).

- L’entorn que no ha estat excessivament modificat per la mà de l’home (la muntanya en

general).

- L’espai que ha estat molt explorat i modificat, però en el que ha cessat l’activitat humana

fonamental (agrícola, ramadera, minera, etc.).


11

2.1. Classificació dels esports al medi natural

Abans de realitzar i posicionar-nos per una proposta de classificació dels esports que es poden

practicar el medi natural ens veiem obligats a explicar que existeixen una gran varietat de

classificacions depenent del nombre de participants (individual o en grup), de l’època en la qual

es poden practicar les diferents activitats (hivern, estiu o tot l’any), de la necessitat de material o

del tipus d’implement, del medi en el qual s’hi desenvolupa (terrestre, aquàtic o aeri), del grau de

dificultat de l’activitat, del nivell de risc, etc. El model de classificació que hem considerat més

adequat pel tipus de projecte és el proposat per F. Funollet, descrita i explicada al següent

quadre (Fig.1):

Figura 1. Classificació de la tipologia dels esports realitzats al medi natural. (F. Funollet: 1995).

El primer ítem classificatori amb el que ens trobem és la trajectòria de les dimensions en la qual

es practica l’activitat esportiva. Els esports que es practiquen en tres dimensions són possibles

gràcies a l’aplicació de noves tecnologies que els permeten realitzar. El pla en aquestes

dimensions serà, doncs, inestable, mentre que en el pla bidimensional trobem els esports

practicats en horitzontal i en vertical. F. Funollet (1995) descriu els elements segons si són

estables (terra, roca, neu, gel) o inestables (aire, aigua) i afirma que es considera estable aquell

element que permet suportar el nostre pes i realitzar moviments i inestable quan no suporta el

nostre pes i dificulta el moviment. A continuació, trobem una classificació segons el contacte en

qualsevol element, ja sigui directe o indirecte i la última classificació realitzada és sobre el

desplaçament, és a dir, la forma de moure’ns pels medi natural.


12

2.2. Activitat esportiva i medi natural

Segons el nostre punt de vista, doncs, el medi natural esdevé un punt imprescindible per al

desenvolupament motriu i cognitiu dels joves esportistes. Quan un individu interacciona amb el

medi natural mitjançant els seus desplaçaments, es produeix una convergència en la variabilitat

dels seus components i de les seves manifestacions, atès que precisament és aquesta

heterogeneïtat d’elements constitutius allò que provoca i origina una motricitat especial. Lapetra

(2005), afirma que la convergència es localitza en un dels factors intrínsecs d’un mitjà

desconegut, inhabitual i imprevisible: la incertesa.

Promoure l’activitat esportiva dins de l’àmbit del medi natural esdevé, per tant, de vital

importància perquè suposa el retorn a la natura per part de la societat. Els participants, doncs,

podran crear i desenvolupar tota mena de situacions a partir de la configuració canviant dels

elements rurals que van apareixent al llarg del desplaçament desconegut i misteriós, mancat de

les comoditats habituals amb la finalitat de recuperar el contacte amb la natura.

La interacció amb el medi, adaptar-se a la inestabilitat i als canvis, la presa d’informació constant

sobre els estímuls més rellevants, la percepció del risc i les conseqüències incertes així com la

pràctica en grup ajuda als esportistes a distanciar-se de la vida quotidiana i a interaccionar amb

un medi on no hi estan acostumats i on qualsevol comportament motriu en aquest espai resulta

imprevisible. Tanmateix, dins d’aquest tipus de pràctica esportiva al medi natural trobem que hi

ha avantatges respecte altres medis, com per exemple, l’elaboració d’estratègies cognitives i

motrius que permeten desenvolupar-se d’una manera segura i fàcil, dotant a l’esportista d’una

autonomia real perquè analitzi subjectivament les situacions contextuals en les quals es veu

involucrat i decideixi la forma d’utilitzar els elements circumdants. Es pot dir que “aquestes

modalitats obliguen a l’individu a una ‘metaadaptació’, és a dir, una adaptació sobre la pròpia

adaptació, d’una banda en relació amb la configuració i impediment del medi i d’altra banda en

funció de l’estratègica efectuada” (Bernadet, 1991: 408).

Segons D. Castillo, X. Fajardo i F. Funollet (1995), els objectius de l’activitat esportiva al medi

natural són conèixer i experimentar diferents activitats esportives a la natura tot formant-se en

una actitud personal de respecte en relació amb el medi natural, manifestar autonomia personal

en la planificació i saber executar accions motrius en diverses situacions i medis, com també el

coneixement i respecte del material i les instal·lacions i valorar les diferents activitats esportives

com a recursos adequats per a l’ocupació del temps lliure.


13

2.3. Potencialitats educatives de l’educació motriu en l’entorn natural

2.3.1. Educació ambiental

Segons Fernández Balboa (2000), l’educació ambiental ha de ser entesa com la formació

d’individus per conèixer i reconèixer les interaccions entre el que hi ha de “natural” i “social” en

l’entorn i que s’ha d’actuar en aquest àmbit realitzant activitats que no deteriorin l’equilibri que els

processos naturals han desenvolupat i promogut. Aquesta és, doncs, una tasca de bona qualitat

de vida per a tots els éssers humans. Per tant, en aquest treball pretenem remarcar la

importància de l’educació ambiental aplicada a la pràctica esportiva perquè creiem que mantenir

el medi natural en un bon estat de conservació assegura la supervivència d’aquestes activitats

esportives.

Fernández Balboa (2000) afirma que la nostra tasca com a formadors seria contribuir a que els

participants clarifiquin els seus valors, siguin conscients del que implica malmetre el medi natural

i puguin plantejar conflictes de valors on la seva resolució contribueixi al desenvolupament moral

propi i faci més fàcil la participació en accions futures per millorar les condicions de l’entorn del

qual hi formem part. Partint d’aquesta mateixa base, afirmem que utilitzarem l’educació ambiental

com a forma de prevenció per tal d’aconseguir que l’activitat esportiva sigui el més sostenible

possible.

2.3.1.1. Falta d’educació ambiental

En els últims anys, l’educació ambiental ha anat adquirint importància degut a la contaminació i a

la destrucció constant a la que l’espècie humana ha sotmès el medi natural. Per tant, ens veiem

obligats a parlar de la manca d’educació ambiental dins de la societat i de les seves

conseqüències que comporta sobre:

- El sòl: compactació, erosió i canvis dels perfils topogràfics.

- L’aigua: turbulentes, eutrofització, contaminació, etc.

- Efectes sobre la vegetació: disminució de la riquesa d’espècies mediterrànies,

desforestació, extinció d’espècies autòctones.

- La fauna: efectes directes (disminució de població i extinció d’espècies) i indirectes

(destrucció de l’hàbitat i fonts d’alimentació).

- L’aire: emissió de gasos contaminants, aixecament de pols, contaminació acústica

generada per activitat humana, grups massius, conduccions irrespectuoses, carretera,

xarxa viària, etc.


14

Segons les experiències reals que descriu López (1997: 79), la realitat ens mostra que la

realització de pràctica esportiva al medi natural no genera per si mateixa sensibilització i

educació ambiental i que aquestes depenen en gran mesura del tractament educatiu que es rebi

i de l’actitud i comportament de les persones i/o grups socials amb els que l’individu s’inicia en

aquest tipus d’activitats a l’aire lliure. A continuació, podem observar els impactes antropogènics

derivats de les activitats esportives que es desenvoluparan en aquest projecte (Fig.2).

2.3.1.2. Impacte antropogènic

ESPORT IMPACTE ANTROPOGÈNIC

Orientació

- Destrucció del medi per l’acció de córrer. - Pèrdua de vegetació per trepitjada. - Destrucció de la flora i de l’hàbitat com a conseqüència de no usar la xarxa

bàsica de camins de muntanya i caminar camp a través. - Risc d’incendi forestal degut a l’afluència massiva de gent.

Excursionisme, trekking i trail

- Pertorbació de les espècies, especialment en els períodes de reproducció, cria, hibernació i migració, amb destrucció de microfauna i flora.

- Pèrdua de vegetació per trepitjada. - Compactació del sól i erosió. - Producció de soroll (contaminació acústica). - Risc d’incendi forestal degut a l’afluència massiva de gent. - Abandonament de deixalles. - Reducció o supressió de l’horitzó orgànic. - Erosió del territori per l’acció de córrer.

BTT

- Pertorbació de les espècies, especialment en els períodes de reproducció, cria, hibernació i migració, amb destrucció de microfauna i flora.

- Erosió de terrenys amb pendents. Erosió de les pistes forestals i corriols. - Pèrdua de vegetació per trepitjada de rodes. - Erosió del terreny per circular amb BTT. Aparició d’arrels, danys a la vegetació i

canvis en la composició florística (aparició de vegetació pròpia de vores de camins).

- Creació de nous corriols que tenen impacte en la fauna. - Risc d’incendi forestal degut a l’afluència massiva de gent.

Escalada

- Esquerdes i ruptures en roques i esqueis. - Pertorbació de les espècies, especialment en els períodes de reproducció, cria,

hibernació i migració, amb destrucció de microfauna i flora. - Afectació d’ocells nidificats i vegetació rupícola per presència humana. - Abandonament de nius i fracàs de la reproducció. - Impulsos negatius en la productivitat i evolució de la població d’aus. - Risc d’incendi forestal degut a l’afluència massiva de gent. - Erosió de la roca.

Esquí

- Degradació i destrucció dels estrats herbacis i arbustius. - Presència humana i contaminació acústica en zones isolades que afecten a les

poblacions faunístiques. - Canvis dels perfils topogràfics per a realitzar les construccions de les

instal·lacions de les pistes d’esquí. - Construcció de vasos d’aigua per a la fabricació de neu artificial. - Obligació de les faunes salvatges a canviar d’hàbitat.

Figura 2. Llistat dels impactes antropogènics derivats dels esports practicats al medi natural.


15

La proposta que desenvolupa aquest projecte té com a finalitat l’ús de l’educació ambiental com

un component essencial en l’activitat esportiva al medi natural, per tal de disminuir el dany i

conscienciant-nos de les possibilitats de millora de l’espai natural i preservació del medi. Per tant,

trobem necessari un canvi en el comportament dels futurs usuaris dotant-los dels coneixements

bàsics per a la preservació i manteniment del medi a l’hora de realitzar activitats físiques o

d’esbarjo.

Tal i com afirma F. Funollet (2002), l’educació ambiental per si sola no té sentit, cal integrar-la a

totes les àrees de coneixement, i en l’àmbit de l’educació fisico-esportiva cal integrar-la als

continguts de les activitats esportives que es facin en el medi natural. Els sistemes educatius

actuals han de tendir a integrar l’individu en el seu entorn natural des d’una perspectiva global.

S’ha d’aprofitar l’interès creixent per l’activitat esportiva en el medi natural, com a element

motivacional d’una educació ambiental integrada als continguts de l’ensenyament esportiu.

2.3.2. Educació en valors

Per parlar d’educació en valors en centrarem en B. Hall i B.Tonna (2002), els quals conceben els

valors com a ideals que donen sentit a les nostres vides, expressats a través de prioritats que

escollim, que es reflecteixen en la conducta humana i que constitueixen l’essència del que dona

significat a la persona, que ens mou i ens motiva.

Pep Invernó (2006: 28), afirma que les accions educatives estan contextualitzades en la societat

que els pertoca i com a tals intenten donar resposta a les demandes d’aquesta. Però tot i així es

pot fer la lectura crítica de fins a quin punt és coherent presentar una proposta educativa per

treballar els valors a l’escola quan a fora d’aquesta es viuen i es potencien de vegades verdaders

contravalors. Aquest fet ens porta a pensar si realment existeix el mític dilema de l’existència o

no d’una crisi de valors.

El present projecte pretén inculcar en els joves esportistes aquells valors pels quals el Centre

d’Esport al Medi Natural ha estat creat i creu que són necessaris per a la bona pràctica esportiva

vers al medi natural i per al desenvolupament de la persona i les seves conductes i relacions.

Aquests valors que es defensen són aquells que tenen un posicionament favorable a la relació

amb el medi que ens envolta i al desenvolupament de la persona a partir de fonaments socials i

estructures de pensaments que el permetin ser crític i tenir inquietuds. Per tant, defensem la idea

de que abans de formar esportistes s’han de formar persones. Tot i posicionar-nos i ser afins a

uns valors determinats i hi hagi o no una crisi de valors entre la societat actual, el que es cerca


16

és que el jove esportista pugui qüestionar i posar en dubte els seus propis valors a partir de

l’experiència i des d’una perspectiva social i de realitat.

2.3.3. Educació motriu

Si ens centrem en els esports que es practiquen en el medi natural que, com ja hem dit, es

desenvolupen en un espai d’acció inestable entenem que la forma de comportar-nos serà

diferent segons la nostra pròpia experiència i de la percepció que obtinguem en aquell precís

instant sobre la demanda motriu que ens mana la situació motriu existent. P. Parlebas (1981)

publica una classificació de les pràctiques motrius a partir de concebre qualsevol situació motriu

com un sistema en el que el participant es relaciona globalment amb la presència o absència de

companys (C), d’atversaris (A) i amb l’incertesa de l’entorn físic (I). Aquests criteris ens permeten

caracteritzar qualsevol situació motriu i realitzar diferents categories en les que es fonamenta

l’acció motriu de qualsevol joc o esport.

En quant a les a habilitats motrius bàsiques (HMB), De la Torre (1995) les defineix com “pautas

motrices o movimientos fundamentales, que no tienen demasiado en cuenta la precisión ni la

eficacia. En el present treball, parlarem de la classificació que inclou els desplaçaments, els

salts, els girs i el control i manipulació d’objectes. A continuació, es presenta la taula (Fig.3) amb

els esports que practiquem i la relació que tenen amb les HMB.

SENDERISME I TRAIL ORIENTACIÓ BTT ESCALADA

HA

BIL

ITA

TS

MO

TR

IUS

BÀ

SIQ

UE

S (

HM

B)

DE

SP

LAÇ

AM

EN

T

Caminar i córrer per terrenys estables i

inestables, travessar corriols, terrenys

irregulars, en constant canvi i amb desnivell.

Córrer per la muntanya, passar per corriols, travessar boscs i

terrenys frondosos, irregulars, en constant canvi i amb desnivell.

Desplaçament amb mecanisme mecànic o implement: assegut

o dempeus en bicicleta.

Desplaçament en quadrupèdia vertical gràcies a l’acció de

trepar i desplaçament

lateral.

SA

LT

Salts per necessitat de

superar obstacles (arbres, roques, bassals, terrenys

dificultosos) a peus junts i separats.

Salts per necessitat de

superar obstacles (arbres, roques, bassals, terrenys

dificultosos) a peus junts i separats.

Provocats pel terreny inestable i rocós,

necessitat de superar obstacles.

Rapelar en descens de parets, impuls per arribar a una presa o forat en

roca.


17

GIR

S

Múltiples i segons eix longitudinal, en tot els

sentits degut a les dificultats tècniques del terreny i als inesperats canvis de direcció de

corriols.

Múltiples i segons eix longitudinal, en tot els

sentits degut a les dificultats tècniques del terreny i als inesperats canvis de direcció de

corriols.

Múltiples, segons eix longitudinal i segons direcció dels camins.

Sobre l’eix transversal segons el perfil de la paret

a escalar.

CM

O

Bastons, brúixoles,

motxilla, tendes d’acampar, estris cuina,

Brúixola, mapa. BTT. Bossa de magnesi, corda, gri-gri, vuit.

Figura 3. Descripció de les habilitats motrius bàsiques que es desenvolupen en els diferents esports al medi natural.

2.3.3.1. Praxiologia motriu, lògica interna i conducta motriu

Segons P. Parlebas (2001: 354), la praxiologia motriu és la ciència de l’acció motriu i

especialment de les condicions, modes de funcionament i resultats del seu desenvolupament.

P. Invernó (2006: 46) afirma que la praxiologia motriu focalitza el seu àmbit d’estudi en les

accions motrius, considerant-les com a unitats bàsiques de qualsevol situació motrius que són

susceptibles de ser estudiades en el context global al qual pertanyen. Les diferents situacions

motrius (jocs, esports d’equip, activitats físiques a la natura...), s’entenen cadascuna d’elles com

un sistema praxiològic i, per tant, analitza les diferents relacions entre els components

estructurals del mateix sistema en la seva globalitat.

Per tant, si la praxiologia motriu és la ciència de l’acció motriu i la forma de com entenem i ens

desenvolupem en les diferents situacions trobem que en l’activitat esportiva al medi natural l’únic

ítem no variable és la incertesa de l’entorn físic, el qual és sempre canviant i modificable. Segons

P. Lavega (2011), el medi inestable comporta la necessitat de llegir constantment l’espai de

l’acció, buscar indicis, rebre informació i processar-la i prendre decicions per adaptar-se de la

millor manera possible a aquest entorn que es presenta constantment de forma irregular i

fluctuant.

Un altre concepte a tenir en compte és la lògica interna que Parlebas (2001: 302) defineix com el

sistema de trets característics d’una situació motriu i les conseqüències que entranya per a la

realització de l’acció motriu corresponent. P. Invernó (2006: 47) ho definirà com el codi genètic

de cada joc o situació motriu, un patró d’organització que obliga els participants a portar a terme

determinades accions motrius. Per tant, i situant-nos en l’àmbit purament esportiu podriem definir

la lògica interna com la presa de decisions a partir de l’experiència.


18

P. Invernó (2006: 47) afirma que la lògica interna determina que els participants portin a terme

accions motrius que es caracteritzen per la manera de relacionar-se:

- Amb l’espai d’acció (estable, inestable)

- Amb el material

- Amb el temps

- Amb els altres participants (tipus d’interacció: cooperació, oposició…)

Un altre ítem a analitzar que ens apareix quan parlem de praxiologia motriu i lògica interna és la

conducta motriu, és a dir, la resposta a la lògica interna. Parlebas (2001: 85) la defineix com la

organització significativa del comportament motor.

2.4. Objectius pedagògics

Anteriorment, hem pogut descobrir el rerefons de la conexió entre el medi natural i les persones

segons la forma d’interacció i de respecte. Els objectius pedagògics són les finalitats educatives

que es volen desenvolupar en el present projecte i que estan relacionades amb el medi natural,

l’aprenentage i el desenvolupament del propi adolescent.

Invernó (2006: 79) cita i ordena els objectius pedagògics segons la relació del participant amb

l’espai, el material, el temps i els altres participants en el següent quadre i amb el qual es

posiciona el present projecte:

Figura 4. Objectius pedagògics que corresponen als diferents valors que es pretenen desenvolupar.


19

Els objectius pedagògics del practicant en relació a l’espai estan marcats per la necessitat

d’interaccionar amb un espai desconegut i en constant canvi. Els objectius a desenvolupar

pretenen que el practicant s’adapti a les exigències físiques, apreciï les dificultats i riscos de la

realització d’aquesta activitat esportiva al medi natural i pugui consolidar-se autònom dins

d’aquest espai.

A partir del material, es poden treballar els aspectes de cura, respecte i manteniment

d’instal·lacions i de material, tant personal, dels altres participant o del centre. Com a habilitat,

l’objectiu pedagògic seria conèixer i manipular el material per tal de desenvolupar les diferents

activitats al medi natural. Dins de la faceta pedagògica del temps trobem la seva relativització, la

qual ens indica que hem d’adaptar les exigències físiques a la durada de l’activitat, a donar valor

al temps i gaudir del moment de la pràctica. Els objectius pedagògics dels practicants estan

dividits en dos apartats: un mateix i altres companys. En quant a l’afectació única de l’individu

trobem l’autoestima, la qual es pot incrementar mitjançant la superació de reptes personals, com

a conseqüència de l’activitat esportiva i la safisfacció d’haver realitzat activitat esportiva al medi

natural. En quant als objectius col·lectius trobem la cooperació entre persones: acceptar i

respectar la diversitat física, d’opinió i d’acció, preocupar-se per l’aconseguiment de fites

comunes, actuar de forma solidària en les situacions que requereixen ajuda i col·laboració

encara que aquesta no hagi estat sol·licitada, posar-se en el lloc dels altres per tal d’entendre el

seu punt de vista, les pors, les dificultats, etc., i així poder comprendre els altres amb

coneixement de causa i utilitzar el diàleg com a via per arribar a un consens entre tots els

membres del grup.

Una reflexió que podem extreure’n de l’aprenentatge d’aquest valors a travès de l’acció motriu és

que es poden aconseguir interaccions, experiències i desenvolupament d’emocions i valors, en

gran mesura, gràcies a la natura.

2.5. Educació en risc i seguretat

Com a punt final d’aquest marc teòric, hem de tenir en compte la seguretat i el risc de la pràctica

esportiva al medi natural. Quan parlem d’activitat esportiva i, en especial, d’esports de muntanya,

hem de parlar de risc i seguretat, dues paraules que mai poden anar separades ja que el risc

sense seguretat és sinònim d’imprudència. El risc, real o subjectiu, es troba lligat a la incertesa

del medi i condiciona de manera especial l’evolució i l’adaptació del practicant respecte de

l’entorn natural. (Lapetra, 2005). Per tant, el risc atrau i ens dóna incentius per a la pràctica

esportiva i és aquí on ens veiem obligats a actuar i a crear estructures de seguretat i, alhora,


20

promoure la creació d’escoles d’ensenyament per a la pràctica d’aquests esports en les que les

persones es puguin formar per tal de reduir el nombre d’accidents per imprudències o per mal ús

de material, etc. Tal i com afirma F. Funollet (2002), els factors que puguin determinar un risc, es

transformen en seguretat només donant-los a conèixer, explicant perquè pot produir-se el canvi i

quines alternatives s’hi poden oposar.


21

3. PRESENTACIÓ DEL PROJECTE: EL CEMN

El present projecte proposa a tots aquells adolescents amants de la natura i de l’esport una opció

de formació i aprenentatge de diversos esports que es poden realitzar al medi natural i que no

són tant coneguts i practicats com poden ser altres esports més convencionals i implantats en

una societat cada cop més urbana i acomodada.

Segons dades oficials de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) (fig.4), la

tramitació de llicències federatives en els darrers 15 anys ha augmentat més del doble passant

de les 9.478 que hi havia l'any 1997 a les 23.846 l’any 2005. En quant als darrers anys (fig.5),

podem observar que l’augment que es va donar l’any 1998 ha seguit creixent fins arribar a les

36.576 persones amb llicència federativa de la FEEC (dades oficials).

Figura 5. Dades federatives de tramitació de llicències entre els anys 1986 i 2005.

Figura 6. Dades federatives de tramitació de llicències entre els anys2008 i 2011.

2008 2009 2010 2011

Llicències federatives 28.462 30.975 34.961 36.576

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000

Llicències federatives


22

Aquest increment tant significatiu de persones que s’han endinsat en el món de l’esport a la

muntanya en els darrers anys no ha implicat que es provoqués un creixement paral·lel de la

preservació del medi ni tampoc del coneixement tècnic de les diferents pràctiques esportives i és

per aquest motiu que sorgeix la necessitat de fomentar l’educació de respecte cap a aquest medi

natural i de fomentar la tecnificació de la persona practicant d’esports.

Aquesta proposta de centre rep el nom de Centre Esportiu al Medi Natural (CEMN) i pretén ser

una oferta esportiva, educativa i de lleure diferent que està centrada en els valors de l’activitat

esportiva i cultural que permetrà al jove esportista adquirir els coneixements necessaris per a

interaccionar i desenvolupar-se en el medi natural amb total autonomia i dominar aspectes com

la orientació, la meteorologia, la seguretat i els riscos.

Per tant, l’objectiu és formar joves esportistes amb la màxima qualitat d’ensenyament a partir del

desenvolupament d’uns coneixements que permeten entendre, organitzar i viure l’activitat

esportiva en un medi incert que està en constant canvi i a tenir cura del terreny on es

desenvolupen per tal de preservar-lo a partir d’una educació ambiental implantada en l’esport.

Aquests darrers últims anys hi ha hagut un augment del número de persones que han començat

a practicar diferents esports en el medi natural i és per això que aquest projecte és una eina

professional de formació.

El present projecte també conta amb una part competitiva lliure d’activitats esportives al medi

natural ja que creiem que la competició i ser competitiu també és un valor afegit i creiem que

ajuda a que els esportistes puguin marcar reptes esportius i competir per ells és fonamental per

al desenvolupament de la persona i una eina més de coneixement del medi.

3.1. Finalitat del projecte CEMN

La finalitat d’aquest projecte de formació és crear una oferta educativa lligada a l’activitat

esportiva com a forma d’entendre el desenvolupament dels nens i nenes entre les edats de 7 a

18 anys i que s’organitza des de la iniciació fins a un complet domini tècnic de diversos esports al

medi natural (excursionisme, trekking, escalada, orientació, BTT, esquí de muntanya, alpinisme,

etc.), sense oblidar els valors que ens ofereix desenvolupar aquests tipus d’activitats com la

solidaritat, l’esperit de superació, l’esforç, la cooperació, el respecte o l’autoestima i treballar

l’educació ambiental com a part fonamental de preservació i cura del medi.


23

El centre de muntanya que proposem pretén ser una innovadora alternativa de formació per a

nens i adolescents que volen practicar esports al medi natural i que volen descobrir i

desenvolupar-se en aquest medi per arribar a ser el màxim d’autònoms. Sense deixar de costat

la part competitiva, el CEMN té la intenció de federar els practicants, no només per a poder

realitzar la pràctica esportiva assegurats, sinó per a poder participar en les diferents

competicions que organitzen les federacions dels esports que es practiquen al centre.

3.2. Organització i desenvolupament

El CEMN està creat amb la finalitat de cobrir de fonaments tècnics i formatius a la franja d’edat

entre els 7 i els 18 anys i és per això que trobem dos grans grups compresos en l’etapa infantil i

l’etapa juvenil. En primer lloc, la secció infantil iniciaria a futurs experts del medi natural que

tenen entre 7 i 12 anys i trobaríem que estarien dividits en un grup de petits (7, 8 i 9 anys) i un

grup de grans (10,11 i 12 anys). Cal dir que aquest projecte està pensat i dissenyat per a portar-

se a terme a llarg termini, de començar i adaptar els nivells segons número de persones estiguin

interessades en practicar aquests esports i a créixer fins arribar al que s’explicarà a continuació.

En el present projecte, ens centrarem en la formació dels esportistes de la secció juvenil, que

engloba els esportistes entre 13 fins a la majoria d’edat. Dins d’aquesta secció trobem tres nivells

d’aprenentatge i d’adquisició de coneixements, les quals estarien dividides en tres grups de

treball i entrenament: el primer grup (13 i 14 anys), el segon grup (15 i 16 anys) i el tercer grup

(17-18 anys). Aquestes etapes tenen una duració de 2 anys cadascuna i serviran per a que els

joves esportistes puguin enriquir-se de coneixements i puguin assolir l’objectiu final, el qual no és

un altre que gaudir de l’activitat esportiva al medi natural de forma autònoma i amb total

seguretat i respecte pel medi ambient.

L’oferta del centre es centrarà en l’aprenentatge de l’excursionisme, trekking, trail running,

orientació, BTT i escalada. Tot i que també es realitzaran altres experiències relacionades amb

diferents esports com cursos d’esquí a l’hivern, alpinisme, etc., que es poden desenvolupar al

medi natural però que necessiten d’un desplaçament llarg, una estada perllongada o que

depenen de factors externs com la neu.

Aquest Centre Esportiu al Medi Natural desenvolupa les seves activitats a mode d’extraescolars,

és a dir, entre setmana i després de l’activitat escolar. L’objectiu del CEMN és que el practicant

realitzi tallers teòrico-pràctics i entrenaments al llarg de la setmana (més o menys quantitat

d’hores segons grup d’edat) i que els caps de setmana siguin aprofitats per a la realització de


24

sortides més llargues, competicions, etc.

Figura 7. Dies d’entrenament dels diferents nivells del CEMN.

Els entrenaments estan dividits de tal forma que el nivell 1 entrenarà els dimarts i dijous, el nivell

2 els dimarts, dijous i divendres i el nivell 3 els dilluns, dimecres i divendres. A part, un cap de

setmana de cada mes es realitzarà una sortida tot el cap de setmana i, a part, també hi haurà un

dissabte d’activitats, ja sigui el dia sencer o un matí.. L’horari dels entrenaments serà de 17:30 a

19:00 de la tarda per tal d’aprofitar al màxim les hores de Sol. Durant l’època d’hivern, degut a

que l’horari de Batxillerat els fa lliure per les tardes, es podrien avançar els entrenaments.

Un altre fet a tenir en compte són les diferents festivitats que hi puguin haver en el calendari

(Setmana Santa, Nadal, ponts i festius diversos, etc.), en els quals es programaran sortides de

trekking, activitats a la neu, etc.

3.2.1. Organigrama dels recursos humans

L’estructura de personal necessària per al desenvolupament del CEMN està basada en una

persona encarregada de la direcció tècnica i de la coordinació dels quatre tècnics especialistes

de cada modalitat esportiva que a desenvolupar, com a novetat, és la figura d’un ambientòleg.

En el següent quadre es presenta l’organització amb la qual es desenvoluparà l’organigrama

amb el qual es pensa treballar en el CEMN:

Figura 8. Organigrama de la distribució del personal del CEMN.

DIES ENTRENAMENT

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE

NIVELL 1

NIVELL 2

NIVELL 3

CENTRE ESPORTIU AL MEDI

NATURAL (CEMN)

DIRECCIÓ TÈCNICA I

COORDINACIÓ

TÈCNIC EN BTT

TÈCNIC EN TRAIL I SENDERISME

TÈCNIC EN CIÈNCIES AMBIENTALS

TÈCNIC EN ORIENTACIÓ

TÈCNIC EN ESCALADA


25

Aquest organigrama representa la divisió de tasques entre la direcció tècnica, la persona

coordinadora dels tres grups de nivell, la qual és el lligam directe amb el professional expert de

cada modalitat esportiva. Amb aquesta divisió promovem que els tècnics facin rotació entre els

grups i evitem la rutina. Així, es pretén aconseguir que els joves esportistes puguin aprendre el

millor de cada tècnic. A continuació, es justifica la distribució i la forma en la que es realitza

aquesta divisió:

- La divisió entre el director tècnic/coordinador i els tècnics té per objectiu ser la forma

més ràpida de connexió entre la persona encarregada dels aspectes legislatius i

coordinatius amb les persones encarregades de portar a terme el projecte amb els

diferents nivells.

- El tècnic especialista en una activitat esportiva ha de ser una persona graduada en

INEFC o amb el cicle superior d’activitats físico-esportives. A part, es valorarà que

aquestes persones tinguin cursos d’excursionisme, d’escalada, etc., que imparteix la

FEEC o alguna altre federació o entitat.

- El perfil dels tècnics ha de ser el d’una persona activa, responsable, amant i practicant

dels esports de muntanya en el seu temps d’oci i amb grans coneixements pedagògics i

educatius.

- La tasca de la persona encarregada de l’educació mediambiental ha de ser graduada en

ciències ambientals o, com a mínim, acreditar coneixements teòrics i pràctics sobre el

respecte al medi ambient i la forma en com es desenvoluparan els continguts ambientals

amb els adolescents. Serà l’encarregada de realitzar sessions mediambientals als

practicants i de procurar eines educatives als tècnics per a que siguin afegides al

programa esportiu a desenvolupar.

3.2.2. Recursos materials

El CEMN comptarà amb tot el material imprescindible per a desenvolupar qualsevol activitat de

les proposades. Tot i així, el practicant també haurà de disposar d’un seguit de material com pot

ser el material i equipament bàsic de roba, calçat esportiu de cada modalitat o diversos

complements, el qual entenem que és necessari i que sense ell seria impossible realitzar

l’activitat. En la següent taula podem observar el material del qual disposa el centre i el material

que haurà de portar cada practicant.


26

EXCURSIONISME I TRAIL ORIENTACIÓ BTT ESCALADA CENTRE PRACTICANT CENTRE PRACTICANT CENTRE PRACTICANT CENTRE PRACTICANT

- Mapes de

les

muntanyes

de la zona.

- Material i

equipame

nt bàsic

de

l’esport.

- Balises

- Brúixoles

- Material i

equipame

nt bàsic

de

l’esport.

- Eines de

mecànica

- Material i

equipamen

t bàsic.

- BTT

- Casc

- Cordes

- Arnesos

- Gri-gri

- Vuit

- Cintes

- Cascs

- Material i

equipame

nt bàsic.

- Peus de

gat

Figura 9. Quadre de material esportiu necessari en cada modalitat.

A partir de la figura 9, podem observar que:

- La primera premissa que volem donar és que considerem que part dels joves practicants

d’esports al medi natural ja conten amb gran quantitat de material que es demana degut

a que sol ser un perfil de persona que ja s’ha iniciat en l’esport en qüestió i que, per tant,

la despesa en material serà mínima. Els nous practicants d’esports al medi natural

necessitaran aquest material ja que és molt individual i s’aconsella no transferir-lo d’uns

als altres.

- Existència de material transversal, el qual serveix per a diverses modalitats esportives

com les brúixoles amb l’excursionisme i l’orientació, el material i l’equipament bàsic de

trail running i orientació.

3.2.3. Activitat esportiva a desenvolupar

En aquest apartat, s’explicaran, detalladament i pels nivells citats anteriorment a l’apartat

d’organització i desenvolupament, els blocs de continguts que es treballaran dins de cada

pràctica esportiva.


27

3.2.3.1. Trekking i trail running

Figura 10. Quadre dels blocs de continguts a desenvolupar en trekking i trail running.

ESPORT BLOC DE CONTINGUT CONTINGUTS

TREKKING I TRAIL NIVELL 1-JUVENIL

(13-14 ANYS)

MATERIAL Descobrir els diferents tipus de motxilla, els estris per a l’alimentació i hidratació com la cantimplora o barretes energètiques, el material per a l’orientació com els mapes i brúixoles, el material de progressió com els bastons i altres materials imprescindibles com el telèfon mòbil, el xiulet, el frontal, etc.

EQUIPAMENT Conèixer els diferents tipus de vestimenta segons característiques ambientals i rurals, conèixer els sistemes de capes, fibres i teixits. Saber escollir el tipus de samarretes, folres, jaquetes, pantalons, mitjons, paravents, etc.

TÈCNIQUES DE PROGRESSIÓ Adquisició de la tècnica de les formes de marxa a peu per la muntanya en diferents situacions: descens i ascens, terreny sense neu, camí i fora de camí, pendents, pedreres i tarteres, etc.

PLANIFICACIÓ D’ACTIVITATS

Tenir els coneixements per a la organització d’activitats d’un dia de durada. El practicant haurà de fer un anàlisi previ del destí escollit i de la forma d’arribar-hi, conèixer les condicions meteorològiques i ambientals, l’època de l’any, el tipus d’itinerari, la durada de l’activitat, la logística, etc., i escollir el material i l’equipament adequat a les condicions.

CONEIXEMENT DEL MEDI

Introduirem al practicant en la geografia i geologia de Catalunya i zones properes, la vegetació i la fauna existents a Catalunya i en els conceptes bàsics de vegetació i espècies vegetals i animals protegides. Tractarem les intervencions humanes en el medi: les activitats agràries i ramaderes, vies de comunicació, incendis forestals i contaminació ambiental. El practicant coneixerà els parcs i espais naturals i quines característiques tenen. A part, coneixerà les característiques del medi natural on es troba (fauna i flora prioritària, tipus de climatologia, etc.).

ÈTICA DE L’EXCURSIONISME Conèixer les causes antropogèniques de l’excursionisme i del trekking al medi natural, el seu impacte i saber com podem actuar per a minimitzar-les.

ASPECTES HISTÒRICS Descobrir els diferents espais i parcs naturals que disposem, les seves característiques i de l’evolució i l’estructura social de l’excursionisme, el trekking i les curses de muntanya a Catalunya.


28



EXCURSIONISME, TREKKING I TRAIL NIVELL 2-JUVENIL

(15-16 ANYS)

MATERIAL Descobrir els diferents tipus de motxilla i el diferent material per a pernoctar com el sac de dormir, la catifa aïllant o la tenda de campanya. Conèixer els estris per a l’alimentació i hidratació per cuinar i els complements necessaris.

EQUIPAMENT Conèixer els diferents tipus de vestimenta segons característiques ambientals i rurals, conèixer els sistemes de capes, fibres i teixits, saber escollir el tipus de samarretes, folres, jaquetes, pantalons, mitjons, etc.

TÈCNIQUES DE PROGRESSIÓ El practicant dominarà el descens i ascens de terrenys dificultosos (corriols, camins dificultosos, etc.,), terrenys amb neu i s’iniciarà en la grimpada i desgrimpada.


Adquisició de coneixements per a la organització d’activitats de més d’un dia de durada. El practicant haurà de fer un anàlisi previ del destí escollit i de la forma d’arribar-hi per tal de conèixer les condicions meteorològiques i ambientals, l’època de l’any, el tipus d’itinerari, la durada de l’activitat, la logística, etc., per tal d’escollir el material i l’equipament idoni. Aquesta tasca incorpora la pernoctació, per tant, el practicant haurà de conèixer zones d’acampar disponibles, cabanes i refugis on poder portar a terme l’activitat que pretenem.

METEOROLOGIA I NIVOLOGIA Coneixements de meteorologia i iniciació en les característiques generals de l’atmosfera (condensació, precipitacions, dinàmica atmosfèrica, meteorologia sinòptica i prediccions, etc.). El practicant també coneixerà l’evolució del mantell nival per a la planificació d’itineraris a la neu i conèixer les característiques pròpies.

CARTOGRAFIA I ORIENTACIÓ El practicant aprendrà orientar-se, traçar itineraris, calcular distàncies, pendents, durades i dificultats gràcies a l’ajuda i el domini de mapes i brúixoles.

PREPARACIÓ FÍSICA Coneixença de les característiques físiques de l’excursionisme, el trekking i del trail running. Aprendre a planificar una temporada a partir de cicles d’entrenament.

ÈTICA DE L’EXCURSIONISME Conèixer i establir pautes sobre les relacions entre el medi natural i l’humà: el comportament correcte al medi natural, conèixer les causes antropogèniques i conscienciar de l’ importància de reduir l’impacte mediambiental.


29



EXCURSIONISME, TREKKING I TRAILS NIVELL 3-JUVENIL

(17-18 ANYS)

MATERIAL Conèixer el material de progressió i complements, de transport, de pernoctació i orientació.

TÈCNIQUES DE PROGRESSIÓ Conèixer les tècniques de progressió pels diferents tipus de relleu, les tècniques d’ascens i descens de terreny amb neu, la grimpada i la desgrimpada, la progressió amb raquetes, etc.


Saber preparar excursions d’una setmana o més, de durada. Conèixer les tècniques de bivac. El practicant haurà de fer un anàlisi previ del destí escollit i de la forma d’arribar-hi per tal de conèixer les condicions meteorològiques i ambientals, l’època de l’any, el tipus d’itinerari, la durada de l’activitat, la logística, etc., per tal d’escollir el material i l’equipament idoni. Aquesta tasca incorpora la pernoctació, per tant, el practicant haurà de conèixer zones d’acampar disponibles, cabanes i refugis on poder portar a terme l’activitat que pretenem.

CONEIXEMENT DEL MEDI Conèixer les característiques del terreny d’alta muntanya hivernal i dels terrenys a alçada.

NIVOLOGIA Conèixer les allaus. Escales i butlletins de predicció. Saber com es formen les allaus (neu recent, fusió i placa) i mesures de prevenció i actuació bàsiques per a l’excursionisme: estat de la neu, terreny i temps meteorològic.

CARTOGRAFIA I ORIENTACIÓ Conèixer les tècniques avançades de navegació amb la brúixola. Conèixer el funcionament i els conceptes bàsics per a la utilització del GPS.

CONDICIONAMENT FÍSIC I PSICOLÒGICS

Conèixer les característiques de l’excursionisme com a treball físic i desenvolupament de les capacitats coordinatives.

ÈTICA DE L’EXCURSIONISME Conèixer i establir pautes sobre les relacions amb el medi natural i l’humà.


30

3.2.3.2. Escalada

ESPORT BLOC DE CONTINGUTS CONTINGUT

ESCALADA NIVELL 1 (13-14 ANYS)

MATERIAL Conèixer el material bàsic emprat en l’escalada (cordes, arnès, mosquetons, cintes exprés, bagues, cordinos, magnesi, rapeladors, etc.).

EQUIPAMENT Conèixer l’equip personal bàsic que s’utilitza per escalar (vestimenta, peus de gat, casc, etc.).

TIPOLOGIA El practicant coneixerà les diferents modalitats d’escalada que existeixen i les característiques de cadascuna.

TÈCNIQUES DE SEGURETAT Tècniques bàsiques de seguretat per progressar en vies de rocòdrom. Aprendre quins nusos existeixen (vuit) i aprendre a assegurar de primer i de segon. Conèixer els tipus d’ancoratges i de reunions que ens podem trobar en les vies equipades.

TÈCNIQUES DE PROGRESSIÓ

Conèixer els principis bàsics de l’escalada: 3 punts de recolzament i 1 en moviment; control del centre de gravetat; escalar amb els peus i amb el cos separat de la paret; llei del mínim esforç. Tècniques de progressió en pujada: Tipus de preses de peus i de mans; tècnica de recolzament (placa). Tècniques de descens: desgrimpar, el ràpel autoassegurat amb el Machard, etc.

CONEIXEMENT DEL MEDI Conèixer l’entorn natural on es desenvolupa l’escalada a Catalunya i adquirir hàbits ambientals, conèixer els tipus de roques, etc. Els practicants coneixeran els impactes ambientals que provoca l’escalada i com reduir les conseqüències antropogèniques provocades.

Figura 13. Quadre dels blocs de continguts a desenvolupar en escalada.


31



ESCALADA NIVELL 2 (15-16

ANYS)

MATERIAL Conèixer el material bàsic emprat en l’escalada (cordes, arnès, mosquetons, cintes exprés, bagues, cordinos, magnesi, rapeladors, etc.).


TÈCNIQUES DE SEGURETAT

Tècniques bàsiques de seguretat per progressar en vies curtes, rocòdrom o altres tipus d’escalada. Aprendre a fer nusos (vuit, cinta plana, dinàmic, Machard) i saber per a que es fan servir. Es recordarà a assegurar de primer, de segon i a escalar amb corda per dalt (top-rope). Recordar els tipus d’ancoratges i de reunions que ens podem trobar en les vies equipades.

TÈCNIQUES DE PROGRESSIÓ Conèixer els principis bàsics de l’escalada: 3 punts de recolzament i 1 en moviment; control del centre de gravetat; escalar amb els peus i amb el cos separat de la paret; llei del mínim esforç. Tècniques de progressió de pujada i de baixada (desgrimpar, ràpel, etc.).

CONEIXEMENT DEL MEDI Conèixer l’entorn natural on es desenvolupa l’escalada i adquirir hàbits ambientals i repàs de les preocupacions a tenir en compte per no degradar la natura.

GRADUACIONS Conèixer les diferents gradacions de dificultat i aprendre a realitzar ressenyes de les vies d’escalada.


32



ESCALADA NIVELL 3 (17-18

ANYS)

MATERIAL Conèixer el material bàsic emprat en l’escalada (cordes, arnès, mosquetons, cintes exprés, bagues, cordinos, magnesi, asseguradors-rapeladors, pitons, martell, estreps i guindola, etc.).


TÈCNIQUES DE SEGURETAT

Tècniques bàsiques de seguretat per progressar en vies llargues, rocòdrom o altres tipus d’escalada. Aprendre a fer nusos (vuit, cinta plana, dinàmic, Machard) i saber per a que es fan servir. Es recordarà a assegurar de primer, de segon i a escalar amb corda per dalt (top-rope), muntar, baixar i assegurar el ràpel, com realitzar les transicions de reunions i ràpel, com realitzar les transicions d’artificial a lliure. S’ensenya al practicant totes les tècniques de seguretat.

TÈCNIQUES DE PROGRESSIÓ Recordar els principis bàsics de l’escalada: 3 punts de recolzament i 1 en moviment; conèixer les tècniques de progressió en vies no equipades. Tècniques de progressió de pujada i de baixada (desgrimpar, ràpel, etc.) i recordar tot el que s’ha treballat sobre els recolzaments, control del centre de gravetat, etc.

CONEIXEMENT DEL MEDI Conèixer l’entorn natural on es desenvolupa l’escalada i adquirir hàbits ambientals i repàs de les preocupacions a tenir en compte per no degradar la natura.

GRADUACIONS Conèixer les diferents gradacions de dificultat i aprendre a realitzar ressenyes de les vies d’escalada.


33

3.2.3.3. BTT

Figura 16. Quadre dels blocs de continguts a desenvolupar en BTT.


BTT NIVELL 1 JUVENIL (13-14 ANYS)

MATERIAL Conèixer el material bàsic de l’esport així com les parts d’una BTT i els elements que la formen. Conèixer els tipus de bicicletes que existeixen segons la modalitat.

EQUIP Conèixer l’equipament bàsic per a la BTT (roba adequada, malles, casc, guants, paravents, etc.).

TÈCNICA DE PROGRESSIÓ Conèixer la tècnica de progressió en pla, en baixada i en pujada i pels diferents relleus de la muntanya. Saber com moure’s en grup per carretera.

PLANIFICACIÓ D’ACTIVITATS Saber preparar excursions d’un dia amb BTT, utilitzar els coneixements adquirits per a planificar l’activitat segons meteorologia i climatologia, duració, quilometratge, alimentació, etc.

MECÀNICA Saber arreglar una punxada en una roda, conèixer el funcionament de la cadena i saber treure i tornar-la a posar, equilibrar el manillar, conèixer el funcionament del sistema de pinyons i plats, etc. Incidència en manteniment del material (netejar greix de la cadena, netejar BTT,etc.).


34




MATERIAL II Conèixer el material bàsic de l’esport així com les parts d’una BTT i els elements que la formen.

EQUIP II Conèixer l’equipament bàsic per a la BTT (roba adequada, malles, casc, guants, paravents, etc.).

TÈCNICA DE PROGRESSIÓ Conèixer la tècnica de progressió en terrenys dificultosos i tècnics. Saber com moure’s en grup per la muntanya.

PLANIFICACIÓ D’ACTIVITATS Saber preparar excursions de més d’un dia amb BTT, utilitzar els coneixements adquirits per a planificar l’activitat segons meteorologia i climatologia, duració, quilometratge, alimentació, cerca llocs adaptats a BTT per a pernoctar i tot allò necessari per a realitzar la sortida.

MECÀNICA Saber arreglar una punxada en una roda, conèixer el funcionament de la cadena i saber treure i tornar-la a posar, equilibrar el manillar, conèixer el funcionament del sistema de pinyons i plats, etc.


35




MATERIAL Conèixer el material bàsic de l’esport així com les parts d’una BTT i els elements que la formen. Saber escollir el material idoni segons condicions del terreny i climatològiques.

EQUIP Conèixer l’equipament bàsic per a la BTT (roba adequada, malles, casc, guants, paravents, etc.).

TÈCNICA DE PROGRESSIÓ Conèixer la tècnica de progressió en pla, en baixada i en pujada i pels diferents relleus de la muntanya. Saber com moure’s en grup per la muntanya.

PLANIFICACIÓ D’ACTIVITATS Saber preparar excursions d’un dia amb BTT, utilitzar els coneixements adquirits per a planificar l’activitat segons meteorologia i climatologia, duració, quilometratge, alimentació, etc.

MECÀNICA Saber arreglar una punxada en una roda, conèixer el funcionament de la cadena i saber treure i tornar-la a posar, equilibrar el manillar, conèixer el funcionament del sistema de pinyons i plats, etc.


36

3.2.3.4. Orientació

Figura 19. Quadre dels blocs de continguts a desenvolupar en orientació.


ORIENTACIÓ NIVELL 1-JUVENIL

(13-14 ANYS)

MATERIAL Familiaritzar-se amb els estris propis d’orientació com la fita, la pinça, la targes de control.

EQUIPAMENT Conèixer l’equipament bàsic per a la realització de les curses d’orientació (tipus de roba, calçat, etc.).

TÈCNIQUES DE PROGRESSIÓ Introducció dels conceptes: espai, temps, direcció, mapa, escala, llegenda, simbologia, circuit.

ORIENTACIÓ Els esportistes aprendran a orientar el mapa segons la brúixola i altres elements naturals que ens poden ajudar a orientar-nos.

CARTOGRAFIA Conèixer les principals característiques del mapa, aprendre a calcular distàncies Comprensió dels mapes: relleus i tots els aspectes de la llegenda, assolir el concepte d’escala,

JOCS D’ORIENTACIÓ Jocs per a dominar l’orientació per consolidar i assimilar els conceptes mapa, escala, direcció, N, S, O, E.

CURSES D’ORIENTACIÓ Conèixer les modalitats de curses d’orientació existents i conèixer les curses individuals, per parelles i el format de puntuació


37




(15-16 ANYS)

MATERIAL Familiaritzar-se amb els estris propis d’orientació com són la fita, la pinça, la targes de control.


TÈCNIQUES DE PROGRESSIÓ Introducció del practicant a la relació mapa-terreny. Iniciació a la lectura de mapes en estàtic i caminant, procediment per a escollir les millors rutes, com seguir les cintes, etc.

ORIENTACIÓ Aprendre a traçar circuits mitjançant la brúixola a partir de les característiques del relleu i escollir els millors camins, etc. Introducció a la orientació nocturna

MAPES Aprofundiment en el coneixement de les característiques dels mapes i conèixer els tipus que existeixen.

CARTOGRAFIA Comprensió dels mapes: relleus i tots els aspectes de la llegenda.

CURSES D’ORIENTACIÓ Realització d’una simbologia pròpia feta per l’alumne/a: uns controls, elements pels mapes fets de la classe.


38




(17-18 ANYS)

MATERIAL Familiaritzar-se amb els estris propis d’orientació com són la fita, la pinça, la targes de control.


TÈCNIQUES DE PROGRESSIÓ Córrer i guiar-se amb mapa i brúixola per terrenys dificultosos, amb pendents, zones rocoses i per fora dels camins habituals.

CARTOGRAFIA Domini de mapes, cartografies i símbols. Utilització de GPS i altres tipus de tecnologies per a orientar-se.

CURSES D’ORIENTACIÓ Iniciació a altres modalitats de curses d’orientació diferents com la rogaine, els raids d’aventura i l’orientació en BTT.


39

3.2.3.5. Continguts transversals

Figura 22. Quadre dels blocs de continguts transversals a desenvolupar en totes les modalitats esportives.


TRANSVERSALITAT (13-18 ANYS)

SEGURETAT A LA MUNTANYA

Identificar i definir els principals perills de la muntanya i l’entorn, ja siguin per agents atmosfèrics, originats per esllavissades, propis del medi natural o derivats de la pròpia persona o de terceres. A part, es conscienciarà de

l’actuació a seguir en cas d’accident. Poder identificar i definir els perills (imprudències, velocitat excessiva, mala postura a sobre de la BTT, etc.),

ASPECTES MÈDICS L’esportista coneixerà els accidents més habituals a la muntanya, se li introduirà en els primers auxilis i a com actuar davant d’un cas d’accident. El practicant adquirirà els coneixements sobre la farmaciola especifica de muntanya.

SALUT I HIGIENE Conèixer els hàbits higiènics recomanables i els hàbits fisiològics com dormir, l’hàbit miccional i deposicional, etc..

DIETÈTICA I ALIMENTACIÓ

Conèixer els principis generals de l’alimentació i la importància d’una dieta equilibrada. L’esportista coneixerà la taula de nutrients i la seva classificació per tal de conèixer les necessitats alimentàries per a l’entrenament, la competició i per a sortides de més d’un dia de durada.

METEOROLOGIA Introducció principis de la meteorologia i de la climatologia a Catalunya i al Món. El practicant aprendrà els tipus de meteorologies existents mundials i tindrà nocions sobre la climatologia per tal de fer el màxim d’efectives les seves excursions.

CARTOGRAFIA I ORIENTACIÓ Obtenir nocions de geografia i topografia: com orientar-se a la muntanya mitjançant medis naturals (punts cardinals, sol i ombres, l’estel polar, la molsa i altres senyals naturals). A més, aprendrà les característiques d’un mapa per tal d’interpretar-lo, orientar-se correctament i a realitzar un ús correcte d’una brúixola.

CONDICIÓ FÍSICA I LESIONS

Conèixer els diferents tipus de preparació física existents i la idònia per a cada tipus d’esport per tal de poder realitzar una preparació específica. El practicant coneixerà la musculatura que més hi participa en les accions dels esports que realitzem i les lesions més comunes i com tractar-les i prevenir-les per a evitar recaigudes. Aprenentatge d’exercicis de força i preventius de lesions comunes.

MEDIAMBIENT En tots els esports es treballaran tots els conceptes necessaris per a la pràctica esportiva sostenible, sensibilització sobre la preservació del medi i com actuar per a que el nostre impacte esportiu i no esportiu dins del medi natural sigui el mínim possible.


40

3.2.3.6. Justificació dels continguts a desenvolupar

Els blocs de continguts de les activitats esportives desenvolupats anteriorment responen a tot

allò que des del CEMN es pretén desenvolupar en els nens i nenes a partir de diverses

modalitats d’ensenyament.. A continuació es donaran un seguit de consideracions alhora de

desenvolupar-los:

- Aquests continguts educatius estan adaptats a l’edat i a les capacitats motrius dels joves

esportistes. Molts blocs de continguts es repeteixen en un mateix esport, això és degut a

que hi ha un progressió en els continguts adaptada als diferents nivells d’edat.

- Els blocs de contingut tenen, en general, una fonamentació teòrica de coneixement i una

posada a terme a partir de la pràctica esportiva i mediambiental.

- Treballar la transversalitat dels continguts. Es pretén que l’alumne associï els continguts

que no són específics de cada esport com a universals i que tinguin una utilitat en altres

esports, com per exemple: l’orientació en la muntanya, els hàbits higiènics, la planificació

de sortides, la meteorologia, els aspectes mèdics o riscos i seguretat a la muntanya.

Aquests continguts estan relacionats entre sí i tenen una importància vital en qualsevol

esport que es realitzi.

- Els blocs de continguts donen informació d’allò que tot aprenent de futur expert de

muntanya ha de dominar per tal de ser una persona experta de l’esport, estar capacitat

per ensenyar allò aprés i, sobretot, saber controlar els riscs i els factors de seguretat.

3.3. Taula del programa anual

La taula del programa que es presenta a continuació marca l’organització que es durà a terme

des de el mes de juny del 2013, moment en el qual s’iniciaria el projecte del CEMN fins a la

finalització del curs dels tres nivells al juny del següent any.


41

Figura 21.Taula organitzativa de les activitats a desenvolupar al llarg de l’any.

RESP. JUNY JULIOL AGOST SETEMB. OCTUBR. NOVEMB. DESEMB. GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY

Elaboració del projecte base Dir.Tèc.

Reunió amb tècnics esportius DT+Tèc

Distribució de tasques a tècnics Dir.Tèc.

Elaboració de la publicitat Dir.Tèc.

Difusió tríptic informatiu, web, cartells... Dir.Tèc.

Difusió escoles, botigues esportives Dir.Tèc.

Període d’inscripcions oficial Dir.Tèc.

Període d’inscripcions anual Dir.Tèc.

Recompte i estat del material Tècnics

Compra de material necessari Dir.Tèc.

Reunió amb tècnics DT+Tèc

Reunió pares i mares practicants DT+Tèc

1er trimestre (Inici curs-Nadal) Tècnics

Reunió mensual tècnics DT+Tèc

Programació activitats cap de setmana Tècnics

Programació activitats especials Tècnics

2on trimestre (Nadal-Setmana Santa) Tècnics




3er trimestre (Setmana Santa-Final) Tècnics




Cloenda: finalització activitats DT+Tèc

Realitzar fulls avaluació esportistes Dir.Tèc

Avaluació any tècnics Tècnics

Avaluació dels practicants Tècnics

Entrega avaluacions Tècnics

Memòria curs anual DT+Tèc

Redacció projecte previ següent any Dir.Tèc


42

3.3.1. Justificació de la programació

La programació anual de la taula mostrada anteriorment correspon a la planificació dissenyada

per a ser desenvolupada al llarg de l’any al CEMN. A continuació s’aclareixen diversos aspectes:

- Els ítems o tasques a realitzar són variats i estan classificats per colors (Groc: previ inici

de curs i tasques a realitzar. Taronja: període que comprèn el primer trimestre. Vermell:

període que comprèn el segon semestre. (Marró: període que comprèn el tercer

trimestre. Verd: tasques a realitzar abans del final del curs. Blau: Tasques a realitzar per

tancar l’any formatiu i esportiu).

- Com a projecte innovador, és molt possible que la taula de tasques es vegi en constant

canvi degut a imprevistos, canvis de tasques, de responsables, etc. Per tant, és una

taula que ha de quedar oberta per tal de ser modificada contínuament amb la finalitat de

millorar el rendiment de gestió del centre.

3.4. Viabilitat econòmica del projecte

Els esports al medi natural tenen el gran avantatge de no necessitar grans instal·lacions

esportives per al seu desenvolupament com pot ser un camp de futbol o un pavelló. Tot i això, si

seria necessari obtenir per mitjà d’alguna concessió pública un local per tal d’utilitzar-lo com a

seu local de l’entitat per tal de ser utilitzat com a oficina del centre i magatzem del material de

l’entitat. A continuació, explicarem detalladament la despesa en material i en personal que

realitzarà el CEMN per a la seva posada en marxa.

3.4.1. Recursos materials

En quant a la llista del material, observem que al inici del projecte hi hauria una despesa

important però que s’amortitzaria amb el pas dels anys ja que la majoria del material té una vida

útil de llarga duració i l’entrada de la matrícula i la subvenció anual es podria utilitzar per reduir

llogar un magatzem, baixar quotes dels socis, etc.


43

Figura 22.Llistat de preus del material esportiu necessari per a obrir el centre.

LLISTAT DE MATERIAL I PREU

MATERIAL MODEL UNIT PREU/UN. TOTAL IMATGE

ESCALADA

Cordes Roca Kalimnos 9.9 mm x 70 m

5 105€ 525€

Arnès regulable Black Diamond

Momentum AL

10

37,50€ 375€

Cascs Black Diamond

Quarter Dome

12

34,90 418,80€

Vuit Kong Ocho Classic

5 10,50 52,5€

Gri-gri Petzl Grigri 2 5 67,95 339,75€

Cintes Faders Pack 12

Express Petit Dru

3 94,90 284,7€

ORIENTACIÓ

Brúixola Suunto Brújula A-10

10 10 100€

Balises 10 4,10 41€

BTT

Caixa d’eines

bicicletes PRO RCP BIKE PRO RCP 1 169,99 169€

SAMARRETA TÈCNICA

Samarreta tècnica

oficial del CEMN T-Shirt

Salomon LAB 90 10 900€

3205,75€ PREU TOTAL MATERIAL

http://www.barrabes.com/tienda/p-33509/black-diamond-momentum-al

http://www.barrabes.com/tienda/p-33509/black-diamond-momentum-al

http://www.barrabes.com/tienda/p-32242/black-diamond-quarter-dome

http://www.barrabes.com/tienda/p-32242/black-diamond-quarter-dome


44

3.4.2. Recursos humans

En quant als recursos humans i com ja hem dit anteriorment, l’organització dels tècnics

especialitzats no és en un grup determinat sinó que aniran rotant segons l’esport que li toqui als

diferents nivells. Per tant, es fa un càlcul de que els tècnics treballaran una mitjana de dues

sessions a la setmana més el cap de setmana complert i el matí o tot el dia d’activitat esportiva al

medi natural.

3.4.3. Despeses

Figura 23.Despeses dels recursos humans dels tècnics.

Figura 24. Despeses dels recursos humans del director tècnic.

Figura 25. Taula de les sumes dels recursos humans.

PER TÈCNIC TOTAL 2 TÈCNICS

Sou Base (7€/hora. 32h/mes) 224€ 448€

Activitat Cap de Setmana/mes 100€ 200€

Activitat Dissabte/mes 30€ 60€

TOTAL/MES 354€ 708€

Seg.Social (33%) 116,82€ 233,64€

TOTAL 470,82€ 941,64€

DIRECTOR TÈCNIC

Sou Base 800€

Seg.Social (33%) 264€

TOTAL 1.064€

TOTAL DESPESES EN RECURSOS HUMANS

2 TÈCNICS/MES 941,64€

DIRECTOR ESPORTIU 1.064€

TOTAL 2005,64€


45

Figura 26. Taula de despeses d’assegurances

3.4.4. Ingressos

Matrícula inscripció Mensualitat

48 esportistes (16p/grup) 60€ 45€

TOTAL 2.700€ 1.575€

Figura 27. Taula dels ingressos de les matrícules i mensualitats dels esportistes.

ALTRES INGRESSOS ANUAL

Subvenció Ajuntament 2.500€

TOTAL 2.500€

Figura 28. Taula d’ingressos anuals

ALTRES DESPESES ANUALS TOTAL

ALUMNES

Assegurança de Resp. Civil. 2

tècnics (75,45€) 75,45€

150,90€

Llicència FEEC Sub14 (x16 esp.) 10,15€ 162,4€



TOTAL 984,5€


46

3.4.5. Balanç de comptes

BALANÇ DE COMPTES MENSUAL

INGRESSOS (Quotes de 48 esportistes) 2.160€

DESPESES (Sou tècnics, sou coordinador) 2005,64€

BENEFICI 154,36€

Figura 28. Quadre del balanç de comptes mensuals.

BALANÇ DE COMPTES ANUALS

INGRESSOS (Matrícula de 45 esportistes, subvenció

Ajuntament)

4.700€

DESPESES (Material, assegurances i llicències) 4.190,25€

BENEFICI 509,75€

Figura 29. Quadre del balanç de comptes anuals.

3.4.6. Justificació de la viabilitat econòmica

La viabilitat econòmica d’aquest projecte té dos parts clarament diferenciades: el balanç

inicial per a la realització i posada en marxa del CEMN i la viabilitat mensual d’aquest. Per a

aclarir les taules mostrades anteriorment, es presenten els següents punts;

- El tècnic cobrarà 7 euros l’hora i tindrà una jornada d’unes 32 hores mensuals. Dels 5

tècnics esportius hi haurà 2 que impartiran l’entrenament als practicants al llarg de tot el

mes i, un cop finalitzades, entraran a treballar dos dels altres especialistes tècnics per tal

de realitzar una roda entre els tècnics i potenciar la varietat esportiva entre els

practicants. Aquesta posició del CEMN en quant als tècnics ve donada per la limitació de

capital per a la contractació continuada dels tècnics.

- Els ingressos de la matrícula dels nens i la subvenció anual de l’Ajuntament aporta a

l’economia de l’entitat els diners necessaris per a la compra necessària de material

esportiu i de la tramitació de les assegurances i llicències de tècnics i monitors. Amb el

benefici d’aquests balanç econòmic podrem tenir un fons per a la compra urgent de

material al llarg de l’any.


47

- En quant al balanç mensual de comptes trobem que els ingressos venen donats per la

quota mensual dels 48 esportistes que té el CEMN mentre que la despesa se centrarà,

bàsicament, en pagar els 2 sous dels tècnics i el salari del director tècnic.

- El centre està ubicat en una oficina cedida per l’Ajuntament en el pavelló municipal, la

qual utilitzarem, també, coma magatzem. Per tant, les despeses de llum, aigua,

vestuaris, Internet, etc. van a càrrec del consistori.

- La primera inversió de 3205,75€ en material esportiu serà una única despesa ja que als

següents anys la despesa es fonamentarà en la reposició de material malmès o compra

de material diferent.

- La subvenció de l’Ajuntament està ficada en 2.500€. És una xifra posada a la baixa i pot

ser que si el CEMN es porta a la realitat hi hagués una subvenció major i, per tant, hi

hauria més liquiditat per poder abaratir costos de quotes d’esportistes, etc.


48

4. CONCLUSIONS

4.1. El marc teòric

Aquest projecte ha esdevingut, des del primer moment, un repte personal cap a la recerca

d’informació sobre aspectes interessants que no dominava i els quals creia que eren

imprescindibles a tractar si volia desenvolupar un projecte d’activitat esportiva a la natura. Per

tant, el primer objectiu va ser ampliar els meus coneixements per tal de poder donar forma al que

al final acabaria sent aquest projecte.

Així doncs, trobar quins eren els avantatges de la pràctica esportiva al medi natural i perquè té

més beneficis en quant al desenvolupament integral de la personalitat que l’esport convencional,

què ens aporta la interacció amb el medi i l’adaptació a la inestabilitat, la percepció del risc, quina

era la forma correcta d’aplicar una educació ambiental en l’àmbit esportiu, quins eren els seus

efectes per falta d’aplicació, etc., es convertien en aspectes als quals tenia interès en donar-hi

resposta. El marc teòric, per tant, es posiciona amb els autors referents en els àmbits ambientals,

educatius i formatius ja que penso que tenen una visió similar a la meva percepció sobre l’esport,

el medi natural i l’educació.

4.2. El Centre Esportiu al Medi Natural

El CEMN no és una empresa sinó que ha estat creat com una entitat alternativa a totes aquelles

ofertes esportives convencionals existents amb el condicionant de que la pràctica esportiva es

realitzada en la natura, amb tots els condicionats que comporta i amb els avantatges que ens

ofereix l’activitat esportiva al medi natural. És per això que el CEMN és una escletxa en la

formació esportiva i personal que opta per uns valors naturals i implícits en la natura.

Aquest projecte ha intentat demostrar que és necessari formar-se per a practicar esports al medi

natural i que formar practicants des de la base és la millor manera de fomentar aquests esports i

crear grans tècnics de la muntanya i del medi en general.


49

5. BIBLIOGRAFIA

- Batalla, A. (2000) Habilidades motrices. Editorial INDE, Barcelona.

- Bernadet, P. (1991) Des A.P.P.N. aux A.P.E. Le rapport à l’environnement comme

caractère générique En AA.VV., Actes de Deuxièmes Assises des Activités Physiques de

Pleine Nature. Toulouse, 404-413.

- Carol, J. (2006) Carreras de orientación. Guía de aprendizaje. Editorial Paidotribo,

Badalona.

- Castillo, D., Fajardo, X., Funollet, D. (1995) Necessitat d’una educació integrada a la

pràctica de l’activitat esportiva en el medi natural. Apunts: Educació Física i Esports, (41)

76-79.

- Díaz, J. (1999) La enseñanza y aprendizaje de las habilidades y destrezas motrices

básicas. Editorial INDE, Barcelona.

- Funollet, F. (2002) L’activitat esportiva en el medi natural: L’esquí nòrdic a Catalunya.

Universitat de Barcelona, Barcelona.

- Funollet, F. (1995) Proposta de classificació de les activitats esportives al medi natural.

Apunts: Educació Física i Esports, (41) 124-129.

- Invernó, J. (2006) Optimització d’una experiència pedagògica a partir de criteris

praxiològics, basada en l’educació en valors i realitzada al medi natural amb alumnes de

14-16 anys. Universitat de Lleida, Lleida.

- Lagardera, F., Lavega, P. (2003) Indroducción a la praxiología motriz. Editorial

Paidotribo, Barcelona

- Lapetra, S., Guillén, R. (2005). La motricitat de les activitats fisicoesportives a la natura.

La funció recreativa d’aquesta pràctica en la societat contemporània. Apunts: Educació

Física i Esports, 2n trimestre, (80) 53-62.

- Lavega, P. i De Marimon, J. (1996) Alguns apunts envers les aplicacions de la

praxiologia a l’àmbit de les pràctiques físiques i esportives. AEISAD, Pamplona.

- López, V., López, E. (1997) Tratamiento de la educación ambiental desde el área de

Educación Física. Problemática y propuestas de acción. Apunts: Educació Física i

Esports, (50) 76-81.

- Melendo, J., Arbonés, N., Cancer, L., Maza, P., Lampre, F. (2012) Manual de técnicas de

montaña e interpretación de la naturaleza (3ª ed.). Badalona: Editorial Paidotribo.

- Ortega, P., Minués, R. (2001) Los valores en la educación. Editorial Ariel, Barcelona


50

- Parlebas, P. (2001) Léxico de praxiología motriz. Juegos, deporte y sociedad. Ed.

Paidotribo, Barcelona.

- Barrabes Esquí Montaña S.L.U. (2013). Barrabes. Esquí y montaña. 15 de maig de

2013, des de http://www.barrabes.com/home.asp.

- Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (2013). FEEC. 3 de març de 2013, des

de http://www.feec.cat/.

centre d'activitats esportives al medi natural

Education