celsona 786

� Celsona 786 - Divendres, 17-8-2012

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Formen part de l'equip de suport de Celsona: Marcel Ribera - Montse RiuMontserrat Riu - J. Clavé - Ramon Gualdo Francesc Torres - Pere Borés - Enric Serra Josep M. Montaner - Candi PujolFoto Resol - Foto Llàtzer - Lluís Closa

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Miquel ManzanoEdició: Francesc Xavier Montilla - Marta CasesTextos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25 - 25280 [email protected] 48 17 19Dip. Legal: L-267-1997 - 1.200 exemplarsEl primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d'abril de 1997

Celsona és una publicació independent i socialment justa, no necessitant ni fent ús de cap subvenció ni ajut públic per al seu funcionament.

Pots accedir, llegir i des-carregar molts exemplars

de Celsona via electrònica anant directament a

issuu.com/celsona/docs

Celsona al Facebook

Editorial Josep M. Borés

Déu n'hi do, de l'activitat que hi ha a les xarxes socials, que s'han convertit en comuni-tats de veïns on tothom ens coneixem. Aquesta és la faceta més important del Facebook. Els usuaris hi anem trobant veïns, amics i cone-guts que ens llegim, ens mirem les fotografies, ens amoïnem quan algú s'angoixa i gaudim de les alegries dels altres.

El Facebook s'ha erigit com una gran eina de comunitat. Altres pàgines web ens ofereixen eines diferents i utilitats dirigides específicament a la comunicació i a l'opinió, com ara el Twitter, al contacte empresarial, al contacte personal... però el Facebook ofereix als usuaris un ventall d'utilitats que enganxa a gent de totes edats.

El Celsona també és a Facebook. Allí hi podreu llegir la portada a migdia dels dijous (tot un avançament), podreu estar al tanto de quan surt La Guia i, de tant en tant, hi anem col.locant fotografies de la història recent solsonina. Una de les seccions que personalment ens agraden més són les galeries fotogràfiques de records del Celsona. Allí hi podreu veure un munt de fotografies que no han sortit publicades, perquè la majoria no han estat notícia. Les fotografies que us presentem són de moments importants per a la revista, personatges importants per a nosaltres, instal.lació de maquinària, la tropa que ha treballat a l'oficina, moments de festa i celebracions...

Per a nosaltres és tot un plaer donar les gràcies i fer veure la importància de la gent a través de les fotografies que formen part de la vida del Celsona, i anirem ampliant la galeria-amb moments, per a nosaltres inoblidables.

Us en recordeu, de la fundació de Ràdio Ciutat de Solsona? De la primera tro-bada de col.laboradors a l'oficina vella? De la

primera enquesta electoral? Del Nilu?, dels primers entrevistats?, doncs passegeu-vos per la galeria de records i els podreu veure.

Per accedir-hi heu de clicar Celsona Infor-mació al camp de recerca de Facebook i des d'allí hi tindreu accés. Si desitgeu veure les alertes del Celsona al vostre mur, només cal que cliqueu sobre el "M'agrada" que hi ha sota la fotografia de capça-lera. Des de llavors, se us presentaran les novetats del Celsona com si fóssiu amics.

Sereu tots ben rebuts i, si hi ha alguna cosa que us agradaria que féssim, recordeu que la pàgina està per això, compteu amb nosaltres i deixeu-nos un missatge.

Des d'aquí us envio salutacions a tots els Fa-ceboocaires amb els que tot sovint ens parlem.

�Celsona 786 - Divendres, 17-8-2012

Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

om

Navès Redacció. Imatges: TV3

El robatori a 4 masies de Navès posa en alerta els veïns del municipi

S'han organitzat patrulles de vigilància

El TN Comarques de TV3 informava dimarts passat dels 4 robatoris que es van pro-duir a masies de Navès la passada setmana.

Els presumptes lladres van forçar la porta d'una de les masies per entrar a l'interior. Un cop dins van arrancar tot el cablejat elèctric i de coure. També es van endur eines, tubs de calefacció i fins i tot els radiadors. El propietari va manifestar la seva impotència i va reclamar més presència policial a la zona.

Dos televisors i eines va ser el botí que es van endur els presumptes lladres en una altra de les masies robades la mateixa nit. A més, els indesitjats visitants van sopar a la mateixa casa.

Davant d'aquesta onada de robatoris els veïns han decidit organitzar patrulles de sometents, dia i nit ressegueixen camins i carreteres i comuniquen als Mossos d'Esquadra moviments sospitosos.

Una de les quatre masies que van ser robades

Els presumptes lladres es van endur cablejat, eines, radiadors i altres objectes

Els veïns han començat a fer patrulles de sometents

L'alcalde demana més presència policial

L'alcalde de Navès, Josep M. Casafont va afirmar a TV3 que "farien falta més patrulles perquè estem en una comarca i uns municipis molt disseminats i costa atrapar-ho tot".

En els últims dos mesos hi ha hagut 10 robatoris a Navès i proliferen els robatoris en granges i magatzems agrícoles.


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Solsona Miquel Manzano

Els Castellers de Solsona es promocionen a través

d'Assajos a la FrescaEls Castellers de Solsona han encetat una nova iniciati-

va: els Assajos a la Fresca per promocionar al màxim la seva activitat durant aquest mes d'agost.

El passat dia 10 d'agost, una de les places amb més en-cant de Solsona, la plaça Sant Joan, va acollir un multitudinari assaig amb més de 150 persones entre castellers i públic. Molts curiosos, entre ells alguns turistes, es van aturar per veure l'espectacle ofert pels grocs.

El cap de colla dels Castellers de Solsona, Jaume Gan-gollels, va destacar respecte aquesta nova iniciativa que "és per donar-se a conèixer una mica més de cara a la gent de Solsona, que vegin que assagem sovint i que és una cosa maca de fer". A més, de cara a la colla "és per fer-ho diferent i més animat", va comentar.

A les 8 del vespre es van citar bona part dels membres que conformen la colla castellera solsonina per oferir una mostra dels seus entrenaments. Durant les dues hores que va durar l'assaig es van poder veure proves netes pel 4 de 7, pel 3 de 7, i per la torre de 6 entre d’altres.

Està previst fer dos assaigs més fora de la sala Polivalent durant l'agost. El primer serà avui divendres dia 17 a la plaça de la Catedral i l'últim el dia 24 a l'esplanada del portal del Castell.

Ajuntament de Solsona

Noves escales entre el Camp del Serra i el passatge Vall Fred

La regidoria de Parcs i Jardins de Solsona ha subs-tituït les escales de fusta que connecten el Camp del Serra amb el passatge Vall Fred per unes altres de metàl·liques. Lesanteriorsestavenmoltdeterioradesidificultavenelpas.Elconsistorihareaprofitatunaestructuraqueestavaubicadaen un altre lloc i l’ha fet readaptar per col·locar-la en aquest punt. Els pròxims dies la brigada municipal n’adequarà l’entorn amb graveta.

Solsona endreça l’indret de la font del Corb

La brigada municipal de Solsona ha endreçat l’indret de la font del Corb, un dels espais verds més propers al nucli urbà. Les tasques realitzades han consistit bàsicament a desbrossar l’herbassar de la zona i tallar algun arbre mort de la ribera en aquest punt. Aquesta actuació ha permès recuperar un punt més de lleure per a la ciutadania, que ara ja pot tornar a fer servir el mobiliari urbà del costat de la font, anteriorment inutilitzat a causa de la bardissa.


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

om

Solsona Miquel Manzano


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Solsona Miquel Manzano. Fotos: Miquel Manzano, Joan Caelles

73 infants obren la XV Trobada de Gegantons amb el taller de nans

Dilluns es van dur a terme els ballets a la Residència Pere Màrtir Colomés

Després del taller de nans es va fer un sorteig d'un ós entre tots els participants. L'afortunat guanyador va ser l'Ezequiel Corominas

La XV Trobada de Gegantons es va posar en marxa a la plaça Major el passat divendres dia 10 amb un entretingut taller de nans i una xocolatada.

Un total de 73 infants de totes les edats ajudats pels seus pares van elaborar un nan a partir d'una capsa de cartró i cartolines de diversos colors. D'entre els molts nans van sortir veritables obres d'art que ja podran dansar a la plaça. L'acte, gratuït, va ser patrocinat per Unió Democràtica del Solsonès.

Dilluns passat els avis de la Residència Pere Màrtir Colomés van ser els primers a presenciar els ballets dels gegantons d'enguany.

A les 5 de la tarda va co-mençar l'exhibició dels balls dels petits improperis als jardins de la residència. Els balladors van dur a terme una bona actuació i van rebre llargs aplaudiments de part del públic.

Un cop finalitzades les dan-ses es van repartir caramels i un bon berenar a tots els assistents.

Ballets a la residència


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

om


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

L'acudit del Simi www.planetasimi.com

Comarca Miquel Manzano - Foto: meteo.cat

S'espera un cap de setmana força calorós a la comarcaDurant dissabte passat El Solsonès va fregar els 40 graus

Després de l'onada de calor que va creuar la comarca el cap de setmana passat, per aquest també s'esperen temperatu-res elevades. Així, segons dades del Meteo.cat, diumenge es podrien arribar a registrar temperatures màximes de 36 graus a molts indrets del Solsonès. Pel que fa a les precipitacions les probabilitats de pluja són escasses. A partir de dilluns es començarà a retirar la massa d’aire càlid, tot i que ho farà d’una manera lenta i la calor acusada encara es farà notar durant bona part de la setmana vinent.

Una onada de calor de 40ºC la setmana passadaL’onada de calor que va afectar Catalunya va deixar el

passat dissabte temperatures extremes. Els registres de tempe-ratura van superar la màxima absoluta de tota la sèrie a l’estació de Lladurs, instal·lada el maig de 1998, ja que els 38,6ºC del passat dissabte superen els 38,5 ºC del 20 d’agost de 2011, l’an-terior rècord de la sèrie. Pel que fa a Solsona, els termòmetres van marcar una màxima de 38,7 i a Pinós 37,5 ºC.

Les altes temperatures que van afectar Catalunya van fer que Protecció Civil activés l’alerta per onada de calor i que el Departament de Salut activés la fase 2 (màxima) del Pla d’actuació per prevenir els efectes de l’onada de calor sobre la Salut (POCS). Mapa de predicció de màximes i mínimes per diumenge 19 d'agost


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

om

Diumenge 23 [ORGANYÀ - SORIA - ZAMORA] Sortida a la matinada del nostre poble direcció Lleida. Dinar a Soria. En acabar, continuació del viatge fins a Zamora. En aquesta ciutat soparem i dormirem.

Dilluns 24 [ZAMORA - BRAGANÇA - VILA REAL - MATEUS - PORTO - FÁTIMA]Esmorzar i sortida direcció a Bragança. Continuarem cap a Vila Real, ciutat d’enraigada personalitat i crida l’atenció el seu conjunt de cases dels segles XVII i XIX que sobresurten en el paisatge. Després, visita de la Casa Mateus, que està considerada com un dels màxims exponents de l’arquitectura barroca de Portugal. Dinar de restaurant. Anirem cap a Oporto, Porto amb portuguès, la segona ciutat més gran de Portugal. Com moltes ciutats europees, Porto és una ciutat antiga que compta amb un ampli patrimoni històric. Retorn cap a Fátima. Sopar i allotjament.

Dimarts 25 [FÁTIMA - OBIDOS - JARDÍ ORIENTAL - BATLHA, bodega - FÁTIMA]Esmorzar a l’hotel. Sortida cap a Obidos, és una ciutat confinada entre altes i grosses muralles. La seva història és un resum il·lustrat de totes les cultures de Portugal. A uns quilòmetres al sud d'Obidos es troba el Jardí Oriental. És el jardí oriental més gran fora de Xina. Dinar al restaurant. Després cap a Batlha, on visitarem les bodegues. Sopar i allotjament.

Dimecres 26 [FÁTIMA - LISBOA - SINTRA - FÁTIMA]Esmorzar i sortida cap a la ciutat de Lisboa, capital del país. Situada a la desembocadura del riu Tajo, és la ciutat més gran del país. Lisboa és un dels grans centres culturals europeus. Més antiga que Roma, epicentre dels descobriments i capital de l'im·peri des del segle XV. La ciutat ha conservat relacions culturals amb les antigues colònies portugueses. Dinar al restaurant.Gràcies als edificis i construccions úniques, la zona de Sintra ha estat declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO. Des de la muntanya da Lua dos meravellosos castells vigilen la ciutat de Sintra i donen la benvinguda als visitants: són el Palau da Pena i el Castelo dos Mouros. Sopar i allotjament.

Dijous 27 [FÁTIMA - PENICHE - NAZARÉ - FÁTIMA]Esmorzar. Ens desplaçarem fins a Peniche, que és la ciutat més occidental d’Europa, el port de pesca tradicional més gran de Portugal i un gran centre atlàntic d’activitats marítimes. Dinar al restaurant.Actualment Nazaré és una típica vila de pescadors que ha aconseguit conservar les seves ca·racterístiques i costums tradicionals. La seva principal activitat econò·mica és el turisme, convertint·se en un important centre d’estiueig gràcies a la seva impressionant platja. Sopar i allotjament.

DivenDres 28 [FÁTIMA - COÏMBRA - MIRA D’AIRE - FÁTIMA]Esmorzar. Sortirem cap a Coïmbra que és la tercera ciutat més gran de Portugal i una de les ciutats del món amb més encant i amb més història d’Europa. Carrers estrets i empinats, cases de tots els estils i la seva Universitat, potser la més antiga d’Europa. Dinar al restaurant. A 15 km de Fàtima es troben As Grutas de Mira Aire, descobertes l’any 1947. Finsael 1974 no es van obrir al públic i són les més grans de Portugal.Sopar i allotjament.

Dissabte 29 [FÁTIMA - ÉVORA - FUENLABRADA, Madrid]Esmorzar a l’hotel. Sortida cap la ciutat d'Évora, ciutat històrica, hereva d’un ric i variat patrimoni cultural, construït i preservat pel temps. Fundada pels romans. El conjunt monumental és la base de la classificació d'Évora com a Patrimoni Cultural de la Humanitat, des de 1986. Dinar de restaurant. Anirem a dormir a Fuenlabrada (Madrid), on també hi soparem.

Diumenge 30 [FUENLABRADA, Madrid - ORGANYÀ]Esmorzar a l’hotel. Sortida i dinar en ruta. Arribada al nostre poble.

· Suplementhabitacióindividual:200,00€

[El preu inclou:]• Assegurança de viatge• Allotjament amb hotels de 4*• Pensió completa amb begudes incloses (aigua i vi)• Esmorzar de bufet• Guia acompanyant tot el viatge• Entrades• Visites amb guia

10 Celsona 786 - Divendres, 17-8-2012

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Cada dia que passa més mobi-litzada està la societat civil del país per participar a la manifestació de l’Onze de Setembre convocada per l’Assemblea Na-cional Catalana. L’Ajuntament de Solsona, conscient del caràcter històric d’aquesta crida, que durà per lema “Catalunya, nou Estat d’Europa”, introduirà canvis en l’ho-rari de l’acte institucional que organitza al migdia, a més de demanar a les entitats que organitzen activitats el mateix dia que adaptin els seus horaris per facilitar l’as-sistència a la mobilització de Barcelona, que comença a les cinc de la tarda.

L’Ajuntament de Solsona està adherit a l’Associació de Municipis per la Independència, plataforma que treba-lla de costat amb l’Assemblea Nacional Catalana. “Creiem que cal donar suport a aquesta manifestació, més ara que mai, perquè és una ocasió única i històrica per fer pinya els catalans i reivindicar les nostres aspiracions nacionals”, expressà l’alcalde, David Rodríguez.

Dimarts passat, l’alcalde i la regidora de Cultura, Sara Alarcón, es van reunir amb representants de l’Associació d’Amics dels Tractors d’Època del Solsonès, els Castellers de Solsona, Petjades, l’Agrupació Sardanista de Solsona, el Grup de Teatre Lacetània i van parlar amb l’Orfeó Nova Solsona per exposar-los la proposta del consistori, que té el vistiplau de tots els grups municipals. “Els hem demanat que també contribueixin a promoure la participació a la manifestació de la Diada”, va dir l’alcalde.

Així, finalment s’ha demanat a l’organització de la tractorada popular la introducció de canvis en els horaris, especialment pel que fa al dinar; l’acte institucional de da-

L’Ajuntament modifica la celebració local de la Diada per facilitar l’assistència a la manifestació de Barcelona

Entre d’altres, s’ofereix al Consell Comarcal unificar els actes institucionals al migdia

vant l’Ajuntament començarà abans de dos quarts d’una, com era habitual, i es reduirà el temps de l’actuació castellera; així mateix, la cargolada solidària que organitza Petjades s’avançarà i es farà de les onze a les tres. Les sardanes de la tarda s’anul.laran, mentre que el Grup de Teatre Lacetània ha d’acabar de decidir si trasllada a un altre dia la funció de l’11 programada a les set de la tarda.

Paral·lelament, David Rodríguez ha ofert al president del Consell Comar-cal, Joan Solà, unificar en un mateix acte institucional, amb caràcter excepcional, les convocatòries de l’Ajuntament i de l’ens supramunicipal i, així, substituir la recepció oficial del Palau Llobera que cada any es convoca a dos quarts de vuit del vespre. En aquest cas, es proposa organit-zar la commemoració de la Diada amb el mateix esquema dels anys anteriors però

amb dos breus parlaments, un a càrrec de l’alcalde i un altre a càrrec del president del Consell Comarcal.

L’Ajuntament de Solsona va recuperar la commemoració institucional de l’Onze de Setembre el 2007, coincidint amb el primer any de Xavier Jounou a l’alcaldia. Des d’aleshores, cada any s’ha programat un acte similar, consistent en un parlament, el cant d’Els Segadors amb l’Orfeó Nova Solsona i una actuació castellera, complementat amb una jornada de portes obertes a la casa consistorial durant el matí.

Enguany és previst que diverses entitats organitzin autocars fins a Barcelona. A partir de les cinc de la tarda es reiniciarà la Marxa cap a la Independència des de diversos punts de la ciutat comtal fins a la plaça de Catalunya, punt on a les sis està previst l’inici de l’acte polític, seguit de l’arrencada de la manifestació fins arribar al Parlament.


11Celsona 786 - Divendres, 17-8-2012

Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

om


L’Ajuntament solsoní busca homes o dones que vulguin fer d’agutzils per la Festa Major Les persones candidates poden presentar-se a l’OAC fins al dia 28 d’aquest mes

El consistori solsoní ha convocat dues places per contractar els dos agutzils municipals de la Fes-ta Major. Es tracta d’una figura protocol·lària que acompanya la comitiva d’autoritats els dies 7, 8 i 9 de setembre –i per Corpus– i ajuda al bon desenvolupa-ment dels ballets de la manifestació gegantera dins la rotllana de la plaça Major.

Aquesta convocatòria és oberta tant a homes com a dones majors d’edat. Si bé en cap reglament no figura cap referència al gènere de les persones que han de vestir d’agutzil, fins ara mai cap dona no ha representat aquest rol. Per això des de l’Ajuntament s’explicita que poden presentar-se al procés selectiu tant homes com dones. Es farà un contracte laboral per les hores en què cal desenvolupar aquesta tasca.

Tant per Corpus com per la Festa Major dos agutzils flanquegen la comitiva d’autoritats al capda-vant, al costat de la pubilla i les donzelles d’honor. Van abillats de color negre amb una indumentària que els proporciona l’Ajuntament, integrada per un jaqué, pantalons bombatxos, mitges negres i un corbatí blanc, a més d’un barret i una vara coronada amb l’escut sonor de la ciutat, un sol i una lira. El 1994, amb motiu dels 400 anys del títol de ciutat, es van estrenar les còpies dels antics vestits que es conservaven.

Només per a una altra ocasió el protocol municipal pre-veu la sortida dels agutzils vestits de gala: és en cas de defunció de membres de la corporació municipal i exalcaldes (article 14 del reglament). En aquesta ocasió, el pregoner anuncia la defunció acompanyat d’alguns agutzils amb una atxa cadascun i al funeral, aquestes figures també formen part de la comitiva que escorta el fèretre.

Per presentar-se a la convocatòria de l’Ajuntament per a la propera Festa Major només cal ser major d’edat. Les dues persones que siguin seleccionades hauran de treballar el dia 7 de setembre al vespre, amb motiu de la baixada de la corporació fins a la catedral i la pujada fins al pati de l’escola Arrels II per presenciar el castell de focs; el dia 8, pràcticament durant tot el dia, en els actes tradicionals de la celebració, i el dia 9 del matí i fins a primera hora de la tarda. Tothom qui hi estigui interessat

L’Ajuntament de Solsona anuncia l’oferta de duesplaces per fer d’agutzil en la comitiva d’autoritatsde la Festa Major d’enguany.

Les dues persones que optin a aquestes placeses vestiran amb la indumentària d’època típicad’aquesta tradició a Solsona i que és proporcio-nada l’Ajuntament. Les sortides seran els dies 7, 8i 9 de setembre en els horaris que estableix elprograma.

Per presentar-se a la convocatòria cal ser majorde 18 anys. Les persones interessades, podenlliurar la sol·licitud i una fotografia a l’Oficinad’Atenció Ciutadana de l’Ajuntament de Solsonafins al 28 d’agost a les 12 del migdia.

ANUNCI

Dues places d’agutzil pera la Festa Major 2012

REGIDORIA DE CULTURA

pot descarregar el model d’instància de sol·licitud de l’apartat d’ofertes laborals del web municipal i lliurar-la, juntament amb una fotografia, a l’Oficina d’Atenció Ciutadana del consistori fins al dimarts 28 d’aquest mes a les dotze del migdia.

1� Celsona 786 - Divendres, 17-8-2012

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

El Consell Comarcal del Solsonès reuneix els delegats de la Comarcal per planificar la nova temporada

La temporada començarà el proper dia 17 de setembre amb la disputa de la Supercopa. Els equips tenen de temps fins aquest divendres per presentar la seva candidatura per acollir la seu de la supercopa

El Conseller Comarcal d’Esports, Josep M. Casafont, va reunir els delegats de la lliga comarcal de futbol sala per planificar la nova temporada. Enguany la temporada comen-çarà el proper divendres 17 de setembre amb la disputa de la SUPERCOPA. Fins aquests divendres 17 d’agost els equips tenen temps per presentar la seva candidatura per acollir la seu de la supercopa. La Supercopa enfrontarà el primer i segon classificat de la Lliga Comarcal, el guanyador de les 12 hores i l’equip amfitrió.

La temporada 2012-2013 de la Lliga Comarcal comen-çarà el cap de setmana del 22 i 23 de setembre, i comptarà amb la participació, en principi, de 15 equips, que es poden ampliar fins a 16. El sistema de competició serà el d’una lliga regular, que finalitzarà a final del mes de maig amb la disputa de les 12 hores.

El conseller comarcal d’Esports, Josep Maria Casafont, va valorar molt positivament la reunió amb els representants dels equips que conformen la Comarcal. Casafont va comentar:

“estic satisfet de com ha anat la reunió amb tots els equips i delegats. Aquests s’impliquen positivament per millorar any rera any el funcionament de la Comarcal. Amb aquests equips i la seva actitud estic segur que l’esportivitat i competitivitat d’aquesta temporada seran exemplars”.

Consell Comarcal del Solsonès

El Consell Comarcal del Solsonès renova el conveni de col·laboració amb el Consell Esportiu del Solsonès

El Consell Comarcal del Solsonès aportarà un ajut al Consell Esportiu per dur a terme les funcions de coordinació i organització d’activitats esportives en edat escolar a la comarca del Solsonès

El Consell Comarcal del Solsonès, en el seu afany de seguir col·laborant amb les dife-rents entitats i associacions del Solsonès, signà la renovació del conveni de col·laboració amb el Consell Esportiu del Solsonès per tal de seguir potenciant i desen-volupant l’esport al Solsonès. El President del Consell Comarcal del Solsonès, Joan Solà i el Pre-sident del Consell Esportiu del Solsonès, Josep Maria Casafont, formalitzaren l’acord.

Amb la signatura d’aquest acord, el Consell Comar-cal del Solsonès enguany entregarà al Consell Esportiu

del Solsonès la quantitat de 3.735 euros per tal que aquest dugui a terme les funcions de coordinació i organització d’activitats espor-tives en edat escolar a la comarca del Solsonès, assessorament als ajuntaments, consells comarcals, escoles, entitats esportives i exe-cució de les activitats esportives que puguin ser encomanades per aquests ens.

El Consell Comarcal del Solsonès d’aquesta forma expressa el suport i la seva vo-luntat de continuïtat d’una entitat que pretén potenciar i desenvolupar diferents actuacions en l’àmbit esportiu.

1�Celsona 786 - Divendres, 17-8-2012

Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

om


El Consell visita els retaules barrocs de la comarcaEl President del Consell i el vicepresident visitaren els retaules de les

esglésies de Sant Llorenç de Morunys, Besora i Sant Pere de Matamargó

Entre el patrimoni monumental i artístic de la comarca del Solsonès destaca el llegat barroc, un estil menyspreat fins fa poc, però revalorat en el present. Joies com el Palau Episcopal i la catedral de Solsona, espectaculars retaules de la Mare de Déu del Miracle de Riner i de la confraria de la Mare de Déu dels Colls de Sant Llorenç de Morunys conformen veritables tresors per descobrir. Aquest llegat barroc també es pot contemplar en les humils esglésies de muntanya, com la de Matamargó, que fou salvada in extremis de la destrucció. És un barroc de molt valor perquè va resultar pràcticament destruït a la resta del país.

El President del Consell Comarcal del Solsonès, Joan Solà, el vicepresident segon del Consell i conseller comarcal de l’àrea de cultura, Josep Maria Casafont, conjuntament amb el tècnic de cultura del Consell Comarcal del Solsonès, Pere Obiols, acompanyaren als responsables de les diferents parròquies en la visita als retaules barrocs presents en les esglésies de la comarca.

Inicialment, visitaren l’església de Sant Llorenç de Morunys, de la qual cal destacar-ne, entre el mobiliari, el

conjunt del seus tres retaules: El Retaule de l’Esperit Sant del S. XIV de Pere Serra; el Retaule de Sant Miquel i Sant Joan Bap-tista del S. XV, obra de Bernat Despug i Jaume Cirera i el Retaule de la Mare de Déu dels Colls, una obra barroca d’en Josep Pujol que omple completament l’interior d’una capella.

A continuació, al municipi de Navès, visitaren l’església de Besora, on van poder contemplar el retaule de l’altar major, obra de l’escultor solsoní Joan Balius

Un cop al municipi de Pinós, con-templaren els tres retaules neoclàssics que es conserven a l’església del poble. I també

a l’església de Sant Pere de Matamargó van poder veure els cinc retaules barrocs atribuïts a Segimon Pujol de Gurb.

El Consell Comarcal del Solsonès té intenció de poten-ciar el patrimoni artístic del Solsonès, i farà el possible per tal que la Generalitat de Catalunya ajudi a difondre els retaules barrocs de la comarca, fet que podria revaloritzar aquest tipus d’elements patrimonials i integrar-los en una ruta del barroc per la comarca del Solsonès.

El dijous passat , dia 9 d’agost, en el context de la Festa Major de Sant Llorenç de Morunys, l’Associació Cultural Vall de Lord inaugurà una nova sala del Museu Vall de Lord.

L’acte, celebrat al claustre de l’església, comptà amb l’assistència del director del Museu diocesà i comarcal de Solsona, autoritats dels municipis de Navès, Guixers, La Coma, i Sant Llorenç de Morunys, i representats de l’empresa Knauf radicada a Guixers, que és l'entitat que ha patrocinat l’obra i adequació de la nova sala. Clogué l’acte el diputat provincial sr. Marc Escarré.

El contingut museístic del nou espai està dedicat mono-gràficament al tema de les ornamentacions de guixos emmot-llats, un element artístic molt característic de la Vall de Lord, del qual en queden mostres dels segles XV - XVII, presents

encara a diferents esglésies, edificis i masos del territori.

Alhora es presentà també un llibret editat per l’Associació Cultu-ral Vall de Lord, titulat “Sostres de guix emmotllat a la Vall de Lord” i realitzat pels srs. Joan Herrada i Francesc Regàs. El llibre és un inventari i estudi de les ornamen-tacions de guixos existents a la Vall de Lord.

També s’inaugurà la VII ex-posició de fotografies antigues que

enguany s’ha dedicat al tema de la pagesia i ha comptat amb la col·laboració de l’Associació l’Arada. Aquesta exposició s’ha complementat amb una mostra d’eines i antigues màquines de pagès instal·lada a les capelles laterals del claustre.

Durant els mesos d’estiu, el museu de la Vall de Lord restarà obert diàriament, podent consultar els horaris a la pàgina web de l’Associació Cultural Vall de Lord.

Vall de Lord Jaume Adam, Associació Cultural Vall de Lord

Inauguració de la nova sala al Museu Vall de Lord


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Vall de Lord Montse Riu

La Festa Major de Sant Llorenç de Morunys ha acabat amb un gran èxit de participació en tots els actes realitzats. El rei de la festa va ser la zona Barraques del dissabte a la nit.

Abans de l’inici de la Festa Major un grup de joves penja-ven una gran estelada al campanar de l’Església de Sant Llorenç de Morunys per tal que lluís durant els dies de la festa.

Els actes començaven el dimecres dia 8. Al matí, cam-pionat de botifarra al Bar Jardí. Es va realitzar en dues parts: al matí la lligueta i a la tarda la fase final. A la tarda, animació infantil a la plaça Major amb el Lluís Pinyot. I a la nit, el Casal l’Estaca organitzava la ja habitual Trobada d’Acordionistes. Aquesta actuació acabava amb el grup de Tuixent i les seves divertides cançons populars, com el Llodrigó.

L’endemà dijous els actes corresponien amb el dia dels Geganters. A les 8 del vespre, passacarrers amb el Geganters Els Tres Savis Piteus i els grallers Som Kom Som. Durant la ruta, parada a la plaça Major, on es va realitzar la representa-ció escènica de la història dels gegants. A 2/4 de 10 de la nit, botifarrada popular a la plaça de l’Era Nova organitzada pels Geganters, grallers i veïns de l’Era Nova. En aquest popular

Barraques 2012, l’acte més mutitudinari de la Festa major de Sant Llorenç de Morunys

sopar es va servir a unes 1000 persones. Ja per acabar els actes d’aquest dia, ball discomòbil a l’envelat.

Divendres i dia del Patró, Sant Llorenç, passacarres de festa Major amb geganters i grallers, amb l’assistència dels gegants i grallers de Guixers com a convidats. I missa en honor del Sant Patró a les 12 del migdia. La tarda arrencava amb el Futbol 7 femení al Camp de les Morunyedes, entre els equips de Sant Llorenç i Solsona. A continuació, concert de tarda amb l’orquestra Sabor Sabor, els mateixos que realitzarien el ball de gala. A 2/4 de 10 de la nit, correfoc infantil pels carrers del nucli antic amb acabada a la plaça Major amb un bonic castell de focs. Un altre dels actes típics de la Festa Major és el Concert de la Coral Morunys. Aquest concert es va realitzar a l’Església Parroquial sota la direcció del Climenç Solé i la Lluïsa Piñeiro. Altre cop, fi de festa amb discomòbil a l’envelat.

El dissabte va ser un dels dies dedicats al futbol, co-mençant al matí amb partit d’alevins i cadets-juvenils dels futbolistes del CE Sant Llorenç contra el CE Arrels. A les 4 de la tarda, torneig de futbolí, organitzat pel Bar Llohis i el Bar Bon Dia. A les 5 de la tarda, partit de futbol i presentació del primer

Barra a la zona Barraques

Ballada de sardanes amb la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona

Jocs de cucanya a la zona de les Eres


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

om


equip del CE Sant Llorenç, disputant el 26è memorial Josep Ma. Xarau. La tarda – nit de dissabte els actes es traslladaven a la zona Barraques. Un altre dels actes del dissabte més esperats és el gran correfoc de Festa Major, diables i estevat recorren el nucli antic de la població i acaben a la plaça Major.

Diumenge, l’últim dia de festa, començava amb jocs de cucanya a la zona de les Eres. A 2/4 d'1, ballada de sardanes amb la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona a la plaça Major. A la tarda, Torneig de Dards organitzat pel Bar Bon Dia. A les 5, 10è memorial Ramon Bessa Fornell, amb el partit de vetarans disputat entre el CE Sant Llorenç i el CF Solsona. A 2/4 de 7, Havaneres amb el grup de Mar Endins a la plaça Major. A la mitja part, cremat de rom gentilesa del la Pastisseria Canal. A les 8 del vespre, Correbars amb Els Laietans: sortida de la zona de l’Oficina de Turisme i recorregut pels diferents establiments adherits on oferien als participants tapes i begudes a preus més econòmics. Cal destacar que s’havia de fer una inscripció prèvia a un preu de 10 euros i se’ls entregava una samarreta i got identificatiu. Aquest acte va començar-se a realitzar en la passada edició de la festa Major. A les 11 de la nit, Ball amb el Conjunt Orgue de Gats, també a la plaça Major.

Tot i la disminució pressupostària que ha sofert, la festa no s’ha vist en cap moment falta d’actes. Al contrari, s’han involucrat diferents entitats i s’ha fet possible una molt bona festa Major.

Zona BarraquesCal destacar que la idea i posta en escena de la zona

Barraques 2012 ha tingut un èxit rotund. S’ha de felicitar a

totes les persones implicades, tant l’orga-nització com els col.laboradors i entitats. La majoria de les entitats de la població es van implicar.

La zona Barraques es trobava situada a la zona de la plaça del Mur, concretament en el segon aparcament. Aquí s’hi podien veure dues zones di-ferenciades: La zona de l’escenari, on a partir de 2/4 de 7 de la tarda van comen-çar les diferents actuacions; i la zona de la barra-bar que duien entre totes les entitats participants.

En aquesta barra, a part de be-gudes, s’hi podien adquirir entrepans i fruita fresca.

Per iniciar els diferents concerts i espectacles es va poder veure un es-pectacle infantil anomenat Collage, un espectacle de salts i tombarelles damunt d’un llit elàstic, tot embolcallat amb unes boniques coreografies i història.

Ja per entrar dins dels concerts, La Banda de l’Escorxa-dor obria cartell. Aquesta banda s’ha creat fa molt poc temps. Des de fa uns 4 mesos aproximadament un grup de gent ha

El 26è Memorial Josep Maria Xarau va acabar amb el resultat de Sant Llorenc, 1 - Coll de Nargó, 0

El Pau Xarau encapçalant el partit en honor al seu pare Josep Maria Xarau

La Banda de l’Escorxador

Estelada al campanar de l’Església


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic


Concerts al temple parroquialDia 17, a les 22 h. Acadèmia SolsonaDia 25, a les 18 h. Amics de l’Orgue.

Agenda de la Vall

Festa Major La ComaDiferents actes des del dia 15 fins al 18 d’agost al nucli de La Coma i del 24 al 26 d’agost a Port del Comte

Vostè serà mevaObra de teatre el dia 18 d’agost a les 10 de la nit organitzada per El Perxe Teatre. Venda d’entrades a l’oficina de Turisme i mitja hora abans de l’inici a les taquilles del teatre.

Des del campanar Mn. Besora

muntat una escola de música i cant a la zona de l’Escorxador. D’aqui el nom de la Banda. Van aprofitar aquesta festa per posar damunt de l’escenari els diferents coneixements que han après.

Els altres concerts que es van poder sentir van ser The Mentres, Ambar, Pol Croketa, Els Panxacontents i Les Absentes.

Cap a les 4 de la matinada acabava la música a la zona i la festa en aquesta ocasió continuava al Pub Gulligan’s.

L’èxit va ser absolut: la zona de Barraques va estar plena fins a la bandera, igual que la resta d’establiments del poble. L’organització va fer una molt bona aposta, ja que, es temia una mica tot això. Cal recordar que a la població de Sant Llorenç de Morunys, el dissabte es realitzava un concert que acostumava a portar grups força coneguts.

Teatret dels espectaclesDes del dia 8 fins al dia 12 d’agost a la zona de les Eres

hi ha hagut instal.lat el Teatret dels Espectacles de Lluís Pinyot i Toni Ortiz.

S’han fet diferents representacions de petit format durant tots els dies al preu de 4 euros. Les representacions han estat variades, des de contes dibuixats a cançons i músiques tradi-cionals. També s’hi han pogut veure artistes com Marcel Gros i Angel Daban. Els actes que s’hi representen han acabat amb el passi del Documental Els oblidats dels Oblidats.

Un dels contes dibuixats ha esta la història dels Tres Savis Piteus.

Els gegants

Cremat de rom


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

om

Èxit de participació al VII Concurs de gossos d’atura d’Odèn

Odèn Redacció. Fotos: Nina Alet

Més de 700 persones van assistir aquest dissabte dia 11 d’agost al Concurs de Gossos d’Atura que per setè any consecutiu s’ha celebrat al Montnou

Més de 700 persones van assistir aquest dissabte dia 11 d’agost al Concurs de Gossos d’Atura que per setè any conse-cutiu s’ha celebrat al Montnou (Odèn). Aquest paratge incom-parable ha estat l’escenari d’una prova en la qual hi ha hagut canvis respecte els anys anteriors. Per primera vegada s’ha fet l’especial Border Collie, on només hi ha participat aquesta raça canina. Aquest és el primer pas perquè en la propera edició els participants de la prova d’Odèn puntuïn per accedir als campionats europeu i mundial. És per aquest motiu que en aquesta edició el jurat del concurs ha estat Jean Michele Jolly –pastor experimentat, 10 vegades campió de França i formador de gossos de pastura d’ovelles i vaques. Ha estat aquest qui ha estructurat el format de la demostració d’enguany, que ha con-sistit en una prova per pastor de 10 minuts, en la qual s’havia de fer un circuit amb el gos, anar a buscar les ovelles, separar-les durant uns instants i finalment ficar-les al corral.

Jolly ha valorat molt positivament l’organització i el nivell dels participants, i els ha encoratjat a millorar de cara a l’any vinent.

Les autoritats, lliurant els premis als participants

En l’edició d’enguany Juli Bayot ha estat el primer classificat amb la Xispa, seguit de Jordi Muxach amb la Ness i el tercer lloc ha estat pel pastor local Florenci Serra Serra amb la Perla. Han entregat els guardons el Diputat al Parlament de Catalunya i Alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla; el Dele-gat del Govern a la Catalunya Central, Jordi Moltó; el Director General de l’Agència Catalana del Consum, Alfons Conesa; el Diputat Provincial i alcalde de La Coma i La Pedra, Marc Escar-ré; el vicepresident del Consell Comarcal del Solsonès, Daniel Rovira; David Rodríguez, alcalde de Solsona; i Andreu Alet, alcalde d’Odèn. Alet ha destacat l’esforç de tot l’equip de persones que ha fet possible que aquest concurs vagi a més any rere any.

L’organització s’ha mostrat satisfeta de la participació per part de tots els concursants, dels quals destaquem la presència d’Urtzi Aira del País Basc, André Colobert de la Provença francesa i la resta d’arreu dels Països Catalans des de València fins a l’Estartit passant per la Catalunya central. També ha destacat l’afluència de públic malgrat les inclemències meteorològiques, ja que aquest ha estat un dels dies més calorosos de tot l’estiu.

Moment del concurs


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Odèn ACN

Odèn disposarà el 2013 d’un centre d’educació ambiental i d’exhibició d’aus rapinyaires

Una veïna del municipi solsoní ha sol·licitat els permisos per muntar les instal·lacions

La impulsora del projecte, que s’anomena El Racó del Duc, vol ubicar les instal·lacions en una finca de Canalda (Odèn). Küspert ha explicat que el projecte preveu l’habili-tació d’un amfiteatre on es faran les exhibicions de vol de les aus rapinyaires. A més, també es construirà un refugi de muntanya que funcionarà com a aula de natura. Küspert vol que la infraestructura estigui el més adaptada possible a l’entorn i, per aquest motiu, "totes les construccions seran de fusta i de pedra".

Un dels aspectes que ressalten del projecte és que estarà "totalment adaptat per a les persones amb mobilitat reduïda". Segons Küspert, "m’interessa molt poder treba-llar amb gent amb minusvalidesa perquè ho porto molt al cor. La gent amb discapacitats no té tantes possibilitats d’accedir a espais com aquests i, per això, intentarem que

puguin agafar exemplars de petits mussols i experimentar, així, la sensació de tenir-los a prop", ha ressaltat.

Aus rapinyaires autòctones

Totes les aus rapinyaires que s’exhibiran al centre seran autòctones del país. Així ho ha remarcat Küspert, qui ha detallat que "no té cap sentit ensenyar, per exemple, àguiles que viuen a Sud Amèrica o l’Àfrica si aquí tenim una gran riquesa". Küspert ha detallat que hi ha 37 espècies d’aquestes aus conegu-des en la zona prepirinenca. Tot i això, la impulsora del projecte ha explicat que "ja veurem fins on arribarem", pel que fa al número d’espècies i aus que exhibiran en un principi.

El projecte preveu repartir les aus en tres zones dife-renciades. A la zona de bosc, s’hi ubicarà la zona d’exposició

Una iniciativa privada ha projec-tat instal·lar a Odèn un centre d’educació ambiental i d’exhibició d’aus rapinyaires. La impulsora és una veïna del poble, Stania Küspert, que ha detallat a l’ACN que el centre té l’objectiu "d’ensenyar la gent a respectar i valorar la riquesa na-tural del territori". Segons Küsper, volen donar a conèixer les 38 aus rapinyaires autòctones del país, com les àligues, els falcons o els mussols. El terreny on volen construir el centre és una zona PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural) i, per aquest motiu, ha explicat que "és més difícil obtenir els permisos". En aquests moments el projecte es troba en tramitació a la Comissió d’Urbanisme de la Catalunya Central


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

om

Odèn ACN

dels mussols, ja que "pel seu benestar necessiten llocs foscos", ha explicat Küspert. Els aligots i els falcons rapi-nyaires més petits s’instal·laran a una zona oberta, mentre que les aus més grans com els voltors o les àguiles es col·locaran "a la zona més gran del terreny".

La iniciativa preveu col·laborar amb centres de recuperació de fauna salvatge per tal "d’acollir exemplars que estiguin ferits i no es puguin re-tornar a la natura". D’aquesta manera, ha dit Küspert, "els podrem allotjar i donar un nou sentit a la seva vida re-lacionat amb l’educació ambiental". Tot i això, Küspert ha afirmat que molts dels exemplars els hauran de comprar a centres de cria d’aus rapinyaires.

Pel que fa al tipus de públic al qual es dirigirà la nova instal·lació, Küspert ha explicat que compten que hi acudeixin tant escolars com també

famílies. Entre setmana, ha detallat la impulsora, "esprem que vinguin més grups d’escoles o gent gran", mentre que els caps de setmana “seria obert a tot tipus de públic i famílies”.

Comissió d’Urbanisme

En aquests moments el projec-te es troba en tràmits a la Comissió d’Urbanisme de la Catalunya Central. Küspert ha explicat que el fet que els terrenys es trobin dins d’una zona PEIN i Xarxa Natura "fa més difícil l’obtenció dels permisos". Segons ella, "no podem tramitar l’activitat sense tramitar abans un pla especial, ja que això és una zona rústica". Els tràmits van iniciar-se el mes de març de l’any passat i Küspert té l’esperança que "a final d’aquest any ja estigui tot prepa-rat i puguem començar a construir a partir de l’any que ve".

�0 Celsona 786 - Divendres, 17-8-2012

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Olius Miquel Manzano. Fotos: Miquel Manzano, Toni Márquez

Diferents competicions, balls i àpats veïnals completen una bona Festa Major del Pi de Sant Just

Tot i l'onada de calor que va creuar el Solsonès el passat cap de setmana, el Pi va celebrar la festa de Sant Joval amb una alta participació en les diferents activitats que es van programar.

El divendres va començar la festa amb un campionat de Dards i el ball amb Marc Anglarill.

Fins a 51 persones van pren-dre part al campionat de bitlles que es va celebrar a la plaça de l'Olivera dissabte al matí. En categoria Júnior va guanyar en Joan Santaulària, en femení Antònia Malé i en masculí Pablo Vitutia.

Tot seguit, molts veïns van assistir al XVI Dinar Popular al Bosquet de les piscines. Aquest va

deixar pas a l'Obert de Botifarra ràpida. Un partit de futbol i el cinema a la fresca van cloure el dissabte.

Diumenge portava la novetat del I Open Fris Bee Golf Olius - El Pi. 30 participants de totes les edats van passar pel recorregut que va marcar l'organització, format per 9 forats a l'antic camp de futbol del Pi. El guanyador va ser l'Antoni

Màrquez que va acabar el circuit amb 31 punts, segon va ser el Lluís Pijuan amb 33 i tercer el Joan Vila amb 35 punts.

La Festa Major va acabar amb l'espectacle infantil a càrrec d'Oriol Canals i el clàssic ball de Festa Major amb l'or-questra Trevian a la pista poliesportiva.

Campions de botifarra: Eugeni Robles "Chiquitin" i Joan Vila

XVI Dinar Popular del Pi de Sant Just

El públic contemplant el campionat de golf disc-volador

�1Celsona 786 - Divendres, 17-8-2012

Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

omD

eman

eu-n

os-le

s a:

info

@ce

lsona

.com

Olius Miquel Manzano. Fotos: Miquel Manzano, Toni Márquez

1r. Torneig de golf disc-volador el Pi 2012

FORATS-PUNTUACIÓJUGADOR-A 1 2 3 4 5 6 7 8 9 TOTAL1 ToniMárquez 4 4 3 4 4 3 3 3 3 312 LluísPijuan 4 4 4 4 4 3 4 3 3 333 JoanVila 4 3 3 4 4 5 5 4 3 354 AlbertManyoses 5 4 3 3 4 5 4 5 5 385 KoenBalcaen 5 4 3 4 4 5 5 4 4 386 NuriaSubirana 6 6 3 4 4 4 4 4 3 387 MariaSubirana 5 6 3 4 4 4 4 5 3 388 DavidCervilla 5 6 4 4 5 4 5 4 3 409 NoeVendrells 5 6 3 5 4 4 5 6 3 4110 JordiSubirana 6 6 3 4 6 4 4 5 3 4111 SerafínMagín 5 6 3 5 5 5 4 5 5 4312 AlbertLlàcer 6 5 4 5 5 5 5 5 4 4413 SiscoRodríguez 5 4 4 4 6 6 5 5 5 4414 AleixViladrich 4 5 5 5 4 5 5 5 6 4415 AlbertPijuan 5 6 3 5 6 4 7 5 4 4516 MiquelCases 4 6 4 4 6 5 6 6 4 4517 LlucAguilera 5 6 3 5 7 6 6 5 4 4718 PauLlàcer 5 7 3 7 9 5 4 4 4 4819 IsaacAguilera 6 4 4 4 5 7 8 7 4 4920 JordiSolé 7 7 5 6 5 5 6 6 4 5121 JoanSerra 10 8 4 6 6 6 4 5 5 5422 PauVilaseca 7 6 5 6 5 5 9 5 7 5523 MarolaRubio 7 6 4 5 9 7 8 8 5 5924 AnnaMagin 6 7 5 7 7 6 6 9 6 5925 AriadnaOrtiz 7 8 6 7 6 7 7 8 5 6126 CristinaTendero 8 10 5 6 7 6 6 7 6 6127 ZoeSerra 7 6 4 7 8 10 6 8 6 6228 AbelVendrells 8 7 5 7 9 7 8 6 5 6229 CarmenTalán 8 8 6 12 13 6 8 4 3 6830 ArnauCervilla 13 11 7 8 9 5 9 11 9 82

Torneig de bitlles festa major el Pi de Sant Just

Classificació junior (10 primers)

Jugadors 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Total BitllesJOANSANTAULÀRIA 10 6 10 4 10 4 4 10 10 68 5SICORODRI 1 10 4 10 10 6 10 4 3 58 4MARIONATRULLOLS 4 1 3 10 6 10 10 10 4 58 4MARIASUBIRANA 10 10 1 10 6 10 2 2 4 55 4LUCHOLÓPEZ 10 10 10 2 2 1 4 4 10 53 4JORDISOLER 10 10 1 10 10 6 3 0 2 52 4LLUCAGUILERA 0 4 6 2 10 10 32 2JOANVILA 4 2 10 2 10 3 31 2ALBERTMANYOSES 10 4 0 4 2 10 30 2ANNAMAGÍN 0 2 4 10 3 10 29 2

Classificació femeninaJugadors 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Total BitllesANTÒNIAMALÉ 6 10 10 10 10 10 2 10 10 78 7TERESASERRA 10 4 10 10 10 6 10 4 2 66 5LIDIABORÉS 4 6 10 10 10 6 2 4 10 62 4DOLORSVILÀ 6 10 10 3 4 6 4 4 4 51 2CARMESETÓ 2 6 2 10 4 10 3 6 4 47 2TERESACOROMINES10 3 4 4 10 3 4 4 4 46 2MONTSESEUBA 10 3 10 2 4 4 33 2EVACALPE 4 10 2 3 10 0 29 2

Classificació masculina (10 primers)

Jugadors 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Total BitllesPabloVitutia 10 6 10 10 10 10 10 10 10 86 8JaimeFenoy 4 10 10 10 10 10 10 10 4 78 7KoenBalcaem 2 10 6 10 10 10 10 4 10 72 6JoanPuig 10 6 10 10 10 10 4 4 6 70 5MiquelGarriga 10 3 6 10 10 10 4 10 4 67 5AtoniFerrer 6 6 10 6 10 10 10 0 3 61 4DavidCervilla 6 4 6 10 10 10 46 3SalvadorBorés 10 4 10 6 10 6 46 3JosepBarrera 10 6 0 10 10 10 46 4EduFerrer 10 10 4 6 6 10 46 3

Torneig de golf disc-volador: 3r. Joan Vila, 1r. Toni Márquez i 2n. Lluís PijuanMillors classificats del Torneig de bitlles

�� Celsona 786 - Divendres, 17-8-2012

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Oliana Marcel Ribera. Arxiu fotogràfic: Marcel Ribera

Detalls fotogràfics de la Festa Major (I)

Detall de l’ofrena del Group Taurus a la Verge dels ÀngelsL’empresari sr. Ramon Térmens comentant l’ofrena

IX Trobada d’acordionistes, el sr. Pere Gea, un dels participants

Exposició de Bonsais Concurs de botifarra al carrer Major

Actuació d’Albert Show pel públic infantil Accident de trànsit dins d’Oliana (carretera)

��Celsona 786 - Divendres, 17-8-2012

Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

omD

eman

eu-n

os-le

s a:

info

@ce

lsona

.com

Festa de l’escuma

Oliana Marcel Ribera. Arxiu fotogràfic: Marcel Ribera

Garatge MontanerCarretera de Manresa, 1 ...................... 973 48 06 00 Dièresi Autoreparació, SCCLCarretera de Torà, 20 ........................... 973 48 03 21

Guia de serveis

Restaurant Càmping El Solsonès ......973 48 28 61Restaurant TrabucaireCarretera de Sant Llorenç, 1 ................. 973 48 00 27

Carnisseria Angelina......................... 973 48 28 50Carnisseria PalàPlaça Major, 4 ........................................ 973 48 02 64Can SolviCarretera de Manresa Piscis baixos ..... 973 48 20 55Carrer Castell, 35 ....................................973 48 11 67Carretera de Torà ....................................973 48 12 90

Ribera EsportsPasseig Pare Claret, número 10Telèfon: 973 48 15 47

Ferreteria Vílbar ................................... 973 48 01 54Ganiveteria Pallarès ............................ 973 48 01 60

Gestoria Mas 75 anys al seu serveiAvinguda del Pont, 4Telèfon: 973 48 00 95

GaudíCarretera de Sant Llorenç, s/n ...............973 48 31 55Torra Stil ............................................... 973 48 39 46

Òptica Jané........................................... 973 48 34 29

Apunts Gràfics ......................................973 48 17 19Gràfiques Muval ................................... 973 48 04 10

Benigno Alcázar, S.L.Carrer de la Bòfia, 16 ............................. 973 48 05 49

Peusà, Centre PodològicCarrer Gaspar de Portolà, 4 .................. 973 48 16 09

Begudes DelfíCarrer de la Bòfia, 10 ..............................973 48 14 09Cal CollCarretera de Torà, 6 ................................973 48 02 16

Taxi Albert Mas Borés - 5 placesServei 24 hores ..............661 84 84 45 - 689 13 08 08Taxi A l'hora Higueras - fins a 8 placesServei 24 hores ...................................... 630 82 16 52Eva Borés 24 h. - Fins a 9 places973 48 39 17............................................630 11 16 39Taxi 24 hores - Fernando Antón Callén661 819 121 ............................................ 973 48 38 24Autotaxi Ramon CastroServei 24 h ............................................. 608 93 81 37Taxi Joan Parcerisa Janer .................. 620 72 81 05

Clínica Veterinària Setelsis .............. 629 39 12 46

Articles de Regal PellicerCarrer Sant Nicolau, 6. SolsonaTelèfon: 973 48 11 59

Perruqueria Bajona ............................. 973 48 06 69Perruqueria EvaAvd. Cardenal Tarancón,1 Baixos ......... 973 48 37 66

Joieria EsterCarrer Sant Cristòfol, 3 .......................... 973 48 28 52

AUTOMOCIÓ

ARTICLES DE REGAL

BARS - RESTAURANTS

CARNISSERIES

ESPORTS

FERRETERIES - TALLERS

GESTORIES

JOIERIES

MODA

ÒPTIQUES

PAPERERIES - IMPREMTES

PINTURES

PERRUQUERIES

PODOLOGIA

QUEVIURES - BEGUDES

TAXI

VETERINARIS

Bombers: 973 48 10 80 · Creu Roja: 973 48 06 52 · Mossos: 973 48 14 94 · Policia Local: 973 48 30 40 · Urgències: 112

Perruqueria NuriCarrer Sant Agustí, 12 ........................... 973 48 29 05Perruqueria LluïsaCarrer Llobera, 38Telèfon: 973 48 26 55

PERRUQUERIES

La Farga del Solsonès, SLCtra. C-55, km. 78,5 - Pol. Pronisa - 25280 Solsona973 48 01 51 - Fax: 973 48 05 69

CONSTRUCCIONS METàL.LIQUES


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Avisos

Es convoca un sorteig extraordinariper al ball de bastons

L’Agrupació de Geganters de Solsona ha convocat un sorteig extraordinari per l’elecció d’un reserva per al Ball de Bastons degut a la renúncia del reserva.

Aquest es durà a terme dissabte 18 d’agost a les 11 del matí al Quarto dels Gegants coincidint amb la jornada de portes obertes.

El sorteig es realitzarà entre els participants que van quedar exclosos en la convocatòria de juliol.

AEiG Pare Claret: Inscripcions obertes!

Si vas néixer l’any 2006 o abans i tens ganes de venir al cau el curs que ve, no badis i segueix les instruccions següents:- Passa per Cal Davesas de l’11 d’agost al 16 de setembre.- Omple una butlleta amb les teves dades.-... i posa’t a punt per l’octubre!!

Els més petits cal que tingueu en compte que les places són limitades i s’assignaran per ordre de preinscripció.

Per més informació us podeu posar en contacte amb nosaltres al 696 79 23 13 o al 690 37 34 59.

Festa social de la Societat de Caçadors Esportius de

Solsona i Comarca

Com és habitual, cada any la nostra societat té previst el proper diumenge dia 26 d’agost celebrar la seva festa social per tots els socis i acompanyants. El lloc serà al local social de Castellar de la Ribera a les 14h. Tothom que hi vulgui assistir cal que truqui als següents telèfons per tal de poder fer la reserva: 616 97 43 94 973 48 38 16. Us hi esperem

Amics del Museu

Tallers familiars al Museu Diocessà i Comarcal de Solsona

Dies: 18 i 25 d’agost. Horari: 11 h. Lloc: Museu D. i C. de Solsona. Edat recomanada: de 6 a 12 anys. Preu. 3 euros per nen. Informació i reserva prèvia obligatòria, al telèfon 973482101

Curs de formació d’elements pirotècnics

Des de l’agrupació de geganters de Solsona s’està preparant un curs de formació d’elements pirotècnics.

Ja que la reglamentació vigent així ho obliga a tots els membres que vulguin participar d’una festa on s’utilitzin/manipulin elements d’aquest tipus. La convocatòria serà el dia 25 d’agost a la Sala d’Actes del Casal de Cultura a les 4 de la tarda. És un curs on tothom que ho vulgui està convidat a assistir-hi. L’única condició per a participar és tenir una edat mínima de 18 anys.

El curs anirà encarat a:Conèixer la realitat històrica dels grups de foc.Conèixer les característiques i saber manipular adequadament el material pirotècnic que s’utilitza.Conèixer les mesures de seguretat i prevenció necessàries per al bon desenvolupament dels actes de foc, i saber-les aplicar en la pràctica.


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

omD

eman

eu-n

os-le

s a:

info

@ce

lsona

.com

Capital omnia vincit d’Agustí Soler va ser la primera obra interpretada per Lacetània Teatre l’any 1982 al desaparegut Cinema Espanya. Des d’ençà el Grup no ha parat de créixer i actualment un centenar de persones hi estan vinculades oferint al públic solsoní entre 5 i 6 obres anuals. Per ce-lebrar aquests 30 anys s’ha preparat una sonada obra de teatre per Festa Major que transcorrerà entre el Tatrau i el Teatre Comarcal i que promet fer vibrar als espectadors amb l’enorme vitalitat que té el grup de teatre solsoní. Francesc Boix, membre fundador de Lacetània Teatre, és el president de l’entitat des de l’any 2006.

Podem afirmar que Lacetània Teatre arriba als 30 anys en un dels seus millors moments?

Jo crec que sí, perquè hi ha una sèrie de factors objectius que ho demostren. El fet de fer 5 o 6 produccions només es pot fer si hi ha ganes de fer teatre, si hi ha gent i si hi ha recursos. Per tant, si estem en aquesta situació penso que ens trobem en undelsmillorsmoments.Estemaprofitant,nonoméseltalent,sinó també la formació tècnica de molta gent que ha pogut estudiar i ha pogut compartir aquesta informació amb el Grup des del punt de vista actoral, de direcció o tècnic.

D’altra banda, fa un any i mig que vam obrir el projecte del Tatrau. Això ens permet disposar d’un espai que mai no havíem tingut per poder fer assaigs, reunions... El que millor mesura el moment d’un grup de teatre amateur és el número de persones involucrades i el nivell de ganes de fer els projectes que van sortint i en aquest sentit estem en un molt bon moment.

Què ha canviat a Lacetània Teatre des dels seus inicis?Ha canviat molt. Al principi en teníem moltes ganes però

ens faltava de tot. No teníem cap recurs, ni local, no hi havia escenografia.Totaixòhosuplíemamblesganesferprojectes

i amb les ganes d’assajar i amb la voluntat. El públic també ha canviat en 30 anys, ara és més exigent. Nosaltres ho agraïm perquè també ens hem tornat més exigents. Abans al teatre amateur se li exigia que posés en escena l’obra i poca cosa més. Ara qui participa el que vol fer és una obra homologable amb tots els mitjans possibles i tot el que sabem. Evidentment

L'entrevista Miquel Manzano

"...La millor manera de celebrar 30 anys és treballant a un ritme elevat..."

Francesc Boix, president de Lacetània Teatre

Casa & Jardí"...Oferirem al

públic de Solsona veure un tipus d’obra

molt complicada de muntar i que s’ho

passaran bé..."


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

no som professionals, però per nosaltres no quedarà. També han canviat els recursos. Als anys 80 la societat estava molt empobrida des del punt de vista d'infraestructures culturals. Hi havia altres prioritats. Ara ens trobem en una situació molt més còmoda. Afortunadament tenim el Teatre Comarcal, el Tatrau, infraestructura i un fons econòmic que ens permet fer projectes i muntatges.

El grup interpreta els Pastorets des de 1982. Ha estat un dels seus punts forts?

Els Pastorets tenen la seva dinàmica pròpia dins del Grup. Els Pastorets de Solsona són tradicionals amb els decorats, vestuaris i guió clàssics de Folch i Torres. Això ja s’ha convertit en una tradició que hem de cuidar i mantenir-la. Els hem fet durant els últims 30 anys, excepte en dues o tres ocasions per diversos motius. La base és la canalla, si s’introdueixen des de petits van creixent a l’obra i això assegura la seva continuïtat. Els Pastorets també serveixen per fer de pedrera de teatre. Aquesta gent ja tasta el teatre i si els agrada entren a altres projectes. Pràcticament tots els que estem al Grup hem passat per alguna edició dels Pastorets.

El Cicle Escenes cada any és de més qualitat...Fa molts anys que es fa i ha canviat moltes vegades de

format. Últimament venien grups de fora a partir de les aporta-cions de l’Ajuntament de Solsona i el Consell Comarcal. Aquests últims anys, amb la crisi, vam creure que seria millor assumir les produccions i en comptes de fer-ne dues vam decidir fer tres muntatges. Això ens posa en tensió perquè ens fa mobilitzar a tots els membres del Grup per preparar tres obres simultània-ment. Per contra, ofereix al públic de Solsona uns espectacles al

Tatrau amb un format proper i ens permet fer tres produccions i molta gent aporta les seves idees. Aquest any hem tingut una molt bona edició gràcies al treball d’un grup de joves amb el primer musical que hem produït. També tenim la sort que el Mia Parcerisa escriu obres de teatre i per segon any vam estrenar una obra seva. Finalment vam presentar una comèdia. Les tres produccions van tenir molt bona acollida per part del públic. Hem trobat una fórmula que tant per les institucions, com pel públic, com pel Grup és positiva. En les dues últimes edicions ha anat creixent i ja es parla del cicle del proper any. Fins ara els motors eren l’obra de la Festa Major i els Pastorets. Ara el Cicle Escenes és un altre dels motors del Grup.

De fet, algun actor com l’Aleix Albareda ha arribat lluny en el món de la interpretació...

Durant aquests anys han sortit bons actors. Ens fa sentir orgullosos que arran de començar a fer teatre al nostre Grup aquesta gent hagi descobert aquesta passió que segurament ja portava dins. Hi ha hagut dos o tres casos en els que afortuna-dament aquesta gent ha pogut esclatar professionalment. Un d’aquests casos és l’Aleix Albareda, que pel Grup de Teatre Lacetània és molt important perquè ens aporta la faceta de direccióiaixòsignificaunaprenentatgepermanentiunenri-quiment constant. Ha sabut fer un petit impuls al Grup de Teatre Lacetània en aquesta última dècada que ens ha permès oblidar laclassificacióentreteatreamateuriprofessional.

Al teatre, pel que fa a la passió, a la qualitat, al rigor i a l’exigència, no hi ha d’haver diferència entre amateur i profes-sional. A més, ha aportat aquest punt de tècnica i coneixement i ens ha sabut fer una mica de mestre a tots els que no hem tingut l’oportunitat d’estudiar art dramàtic.


Teatre professional vs. amateur"... Al teatre, pel que fa a la passió, a la

qualitat, al rigor i a l’exigència, no hi ha d’haver diferència entre amateur i professional..."


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

omD

eman

eu-n

os-le

s a:

info

@ce

lsona

.com

Per celebrar aquesta fita, una obra de teatre molt peculiar per Festa Major...

El plantejament serà espectacu-lar. De fet són dues obres simultànies en dos teatres diferents amb els ma-teixos actors. Per tant, els actors han de memoritzar dues obres i durant la interpretació han de desplaçar-se d’un teatre a l’altre a temps. És una idea original i espectacular, és una obra que només s’ha fet una vegada a nivell professional a Reus. Oferirem al públic de Solsona veure un tipus d’obra molt complicada de muntar i que s’ho pas-saran bé. També ofereix la possibilitat de veure només una obra o veure’n una altradesd’unaaltrepuntdevistaofinsi tot es pot veure als voltants els actors anar del Teatre Comarcal al Tatrau.

Hem cregut que la millor ma-nera de celebrar 30 anys és treballant a un ritme elevat, treballant fent una obra ambiciosa per la Festa Major i no tant fer petites coses commemoratives. L’obra de teatre serà la culminació dels 30 anys, però de fet la celebració dels 30 anys és fer un Cicle d’Escenes, és fer l’obra infantil, és fer l’obra de Festa Major i és fer els Pastorets amb energia i amb ganes.

Com pinta el futur pel Lacetània Teatre?Com a futur immediat cal dir que hem estat seleccionats

per participar a la 17a Mostra de Teatre de Barcelona. Vam creu-re que l’obra de teatre La Nona era molt adient per presentar-la

Apunt històricEl primer any de vida (1982) es van fer cinc obres:

Titol........................................Autor........................ RepresentataCapitalomniavincit................. AgustíSoler............ CinemaEspanyaD’aquestaaiguanoenbeuré..... FolchiTorres.......... CinemaEspanyaLafilladelmar......................... ÀngelGuimerà......................... XelsaBerenàveualesfosques............ BenetiJornet......... CinemaEspanyaElsPastorets............................................................ CinemaEspanya

La Filla del mar, d’Àngel Guimerà. Obra de la Festa Major de 1982 que es va estrenar el 4 de setembre a la Sala Xelsa


ara perquè parla de la crisi econòmica, de com les situacions crítiques poden acabar destruint una família, i per tant la vam presentar en aquesta mostra, que va dedicada bàsicament a grups professionals. El jurat triarà una obra i aquesta es programarà en aquest teatre durant un temps. Nosaltres no aspirem a guanyar. El nostre objectiu era participar en aquesta mostra i ja ho hem aconseguit i estem feliços i contents.

De cara al futur s’ha de man-tenir el ritme que tenim ara de 4 o 5 obres per temporada. També que el Cicle Escenes vagi creixent. Conso-lidar el Tatrau que es fa a la tardor. Per acabar de completar aquesta nova línia de projectes que tenim ens agra-daria impulsar el teatre infantil.


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Llengua Jordi Badia i Pujol

En un sopar nadalenc, un amic va quedar parat quan li vaig suggerir que, si es deia Salvador, no li hauríem de dir Salva, sinó Vador. La gent que hi havia a la vora van fer rialletes persotaelnasifinsitotuncomensalvadefensareldretdecadascú a dir-se com volgués. Aquest dret és innegable, sense dubte. Si parlem de drets, ja no cal afegir-hi res més. Però ara no vull parlar de drets, sinó de costums, de lleis lingüístiques i de genuïnitat.

I el cas és que aquests escurçaments de noms (anomenats hipocorístics), en català, tradicionalment, es fan eliminant les síl·labes del començament. En canvi, en algunes altres llengües, com ara l’anglès (i també força sovint el castellà), la tendència ésafer-hoal’inrevés,retallantalfinal.

N’hi ha molts exemples, d’hipocorístics ben formats: Txell (de Meritxell), Fina (deJosefina), Ton o Toni (d’Antoni), Quim (de Joaquim), Cesc (de Francesc), Cintet (de Jacintet), Biel (de Gabriel), Ciset (de Narciset), Ció (de Concepció o d’Assump-ció), Ventura (de Bonaventura), Tòfol (de Cristòfol), Lari (d’Hilari), Nasi (d’Ignasi), Tinet (de Valentinet), Tomeu (de Bartomeu), Bet (d’Elisabet), Laia (d’Eulàlia), Cília (de Cecília)...

Aquests que hem dit són força coneguts, però n’hi ha que avui dia no se senten tant, com ara: Rat (de Montserrat), Tià (de Sebastià), Fel (de Rafael) o el cas del meu amic: Vador. Algú pot pensar que aquestes formes són inventades. Per això

Opinió Ramon Gualdo

Una manifestació pot ser per protestar davant d'uns fets injustos. Pot ser per demanar i exigir el que és nostre, pot ser per fer conèixer a tothom que hi ha un problema greu, i que els governants no l'acaben de solucionar. Una manifestació pot ser per tot això i per molt més. Ah: I és un acte ben bé democràtic.

Però passa sovint, que al país hi ha sectors que tenen molt poder, que tenen molts quartos i que tenen molta barra, i es posen nerviosos quan la cri-dòria d'una "mani" els entra pel balcó i els destorba la migdiada. Aquests sectors i alguns polítics voldrien con-demnar les manifestacions. I van creant un clima que porti cap a la repressió i cap a la presó. Ja va passar també en la vaga general del 29 de març.

Ho vull en negre

Els forts increments de l’ I V A ens han augmentat els preus

del vi, els fàrmacs, els fideus,d’oir en directe una divai, oidà, el d’una lavativa.

Seran més cars els viatges,avions, trens, autopistes,

els ungüents per fer massatges,els perruquers i els callistes.

Davant la llista implacabledels productes d’ús diari

més cars, ens caldrà un miracleper passar el nostre calvari.

L’augment que avui rebla el clausón els serveis funeraris,

tant, que sols els milionarissortiran d’eix món en pau.

No sóc ric i estic alegrecar quan jo l’hagi palmat

sé d’un amic estimatque m’enterrarà en negre.

Poesia Josep Maria Poblet

La Txell, en Vador i els hipocorístics

m’agradaria de posar-vos-en exemples més o menys coneguts. En Tianet (Sebastianet), per exemple, és un dels personatges de la famosa Primera història d’Esther, de Salvador Espriu. I Fel? És el nom d’un dels tres actors que formaven part la de la companyia Teatre de Guerrilla: Fel Faixedas. Finalment, Vador, a part de ser força escampat a la Catalunya del Nord, és també el nom d’un conegut locutor de ràdio, en Vador Lladó.

Fins fa molt pocs anys, aquesta tendència a retallar els nomspelcomençamentera tanarreladaquefins i tots’apli-cava als que no eren pròpiament catalans, com ara Francisco, Fernando o Domingo, que es feien Cisco, Nando o (o Minguet).

Avui dia cap lingüista no dubta que Salva, Rafa, Montse, Magda, Imma, Dani, etc. són hipocorístics formats mitjançant un sistema foraster, és a dir, sense seguir la tradició catalana. Però, lamentablement, cada vegada fem menys aquest escurça-ment tradicional i tenim tendència a formar aquestes denomi-nacionsafectivesalacastellana(oal’anglesa),retallantelfinaldel nom. Cada vegada és més fàcil de trobar Nicos i més difícil de trobar Colaus; se sent més Sebas que no pas Tià. I costa de trobar una Triu i no gens una Bea. Fins i tot escurçaments que semblen arrelats, com Txell i Cesc han de lluitar amb Meri i amb Fran.

Si us feu escurçar el nom, a la catalana, si us plau!

També apareix algun personatge que, sense mirament, deixa anar parau-les gruixudes. En la data esmentada, el comissari dels Mossos d'Esquadra, David Piqué, les hi va engaltar d'aques-ta manera: va qualificar de "rates" els manifestants. Senyor David: No digueu animalades. Aquests mots us els podíeu ben estalviar. Aquestes situacions les comentaven amb encert els cronistes de la publicació Directa, Joan Montserrat i Marc Pairó Pujol: "Resulta paradoxal que s'obligui els manifestants a anar a cara descoberta mentre els agents antidisturbis van sense identificar".

Doncs, davant la repressió dura i embogida, davant d'empresonaments injustos, hem d'alçar la veu amb tota la força, denunciant sistemes injustos i defensant els drets humans.

Els manifestants, són "rates"?


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

omD

eman

eu-n

os-le

s a:

info

@ce

lsona

.com

Opinió Ramon Solé i Capdevila

BREU

S

Pensaments Genís

La llegenda del castell dels serafins, on es reunien cada dia per passar comptes de les ànimes salvades, de les nits d’insomni, dels dies fins el judici final, de la benaurança dels ignorants que tot ho saben i de la trista sort d’aquells que, quan miren el cel, no llegeixen el nom dels estels

La història és com un pèndul, es repeteix; va dir algú des de l’anonimat. Si aquesta cita és certa, o ignorem la història, o no hem après res de res del nostre passat.

No cal furgar gaire en el passat per trobar crisis eco-nòmiques precedents a l’actual. Ara bé, la quina ha estat més estudiada, citada i utilitzada com a exemple d’una praxi especu-lativa que va desembocar en unes conseqüències econòmiques, polítiques i socials nefastes és l’anomenada crack del 29, o també caiguda de la Borsa de Walt Street. Òbviament les hem de con-textualitzar dins de cada moment històric, en la seva essència, però, les semblances amb l’actual crisi són indiscutibles.

En la del 29 es produeix unes ànsies d’enriquiment ràpid amb el mínim esforç, per exemple amb la compra de terrenys que augmentaven de valor sense cap motiu aparent. Es genera una bombollafinanceraambl’especulacióenborsa;degutalsràpidsbeneficis, esdispara la inversió,haventde recórrer al crèditbancari.Totplegatvaduraunainflaciómonetàriaproduintunapolítica de diner a baix interès i una tremenda facilitat a l’hora de concedir crèdits, reforçat per un factor psicològic: la creença que el sistema era infalible, factor promogut per especuladors sense escrúpols i polítics que no volien o no sabien com posar ordre a aquest desgavell.

Els bancs endeutats acaben en fallida. Les famílies per-den els seus estalvis. Les empreses veuen com desapareixen les seves línies de crèdits i els clients, per acabar forçades a tancar i acomiadar als treballadors, provocant una desocupació massiva. Les conseqüències, doncs, varen ser devastadores. Enfonsament de la indústria, bancs en fallida, augment de la pobresa, de la indigència i de la delinqüència. Endemés a Europa les conse-qüències varen ser encara més esfereïdores: Degut al descrèdit

polític de les democràcies sorgeixen els partits feixistes, i se surt, en part, de la crisi gràcies al desenvolupament de la indústria militar,jaqueafloravenelsindicisd’unconflictearmat.

Per fer-li front, als Estats Units, va destacar la política econòmica promoguda pel president Roosevelt, denominada NewDeal,queveasignificar“nourepartiment”,sotalainflu-ència de l’economista Keynes. Roosevelt va devaluar el dòlar amb l’objectiu d’augmentar els preus dels productes per produir beneficisalesempreses.Alavegadavaprovocarunainflaciócontrolada de diners en circulació per estimular l’economia. I, evidentment, va regular el model especulatiu a la borsa per evitar repetir el que havia passat.

No cal dir que per incentivar el consum cal que el con-sumidor disposi de recursos. Amb aquest objectiu Rossevelt va estimular l’augment dels salaris, va reduir la jornada laboral i va permetreaugmentarbeneficisambpreusmésaltsenelsproduc-tes industrials. També va promoure una política de subvencions a l’obra pública amb l’objectiu de donar feina als aturats. Cal dir, però, que tot i aquestes mesures, els resultats efectius no es varenproduirfinsalcapd’unsdeuanys.

A Europa les mesures varen anar dirigides a provocar la restricció del diner amb retallades a tort i a dret, congelant o reduint els sous, posant traves a la importació i estimulant l’exportació, i intentant a la desesperada de frenar la fuita de capitals. El resultat ja el coneixem, no es va incentivar res. Es va augmentar la recessió i l’atur (us sona, no?), per acabar en unconflictearmat.

Ja ho va dir Camile Sée (advocat i polític francès): Aquells que no estudien la seva història, estan condemnats a repetir-la.

El pèndol de la història econòmica


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Tracta’m bé Campanya de prevenció dels maltractaments a la gent gran - Consell Comarcal - Ajuntament de Solsona

Ajaguda i immòbil. Diagnòstic: fractura de fèmur. Trista, abatuda i plorosa. Diagnòstic: depressió. El que em passa, en realitat, té un altre nom, es diu solitud. Sí, la solitud fa plorar però també pot provocar fractures de fèmur. Ahir al matí vaig caure a casa, em va caure el bastó a terra i com que no tenia ningú a prop que me’l plegués ho vaig voler fer jo. En ajupir-me, vaig caure. Resultat: fractura múltiple de fèmur. Causa: la solitud.

La Júlia, la veïna del costat, em va sentir cridar. Va entrar a casa amb el joc de claus que té i va avisar l’ambulància. Sinó, potser encara seria allà, estesa a terra. Em va acompanyar a l’hospital. Em va esperar que sortís del quiròfan per parlar amb els metges. Ara és a la feina, ha passat la nit aquí i m’ha dit que quan hagi recollit els nens de l’escola tornarà a venir.

Aquest matí no he tingut cap visita, però he estat amb la ment ocupada amb el senyor del llit del costat. Ha arribat a primera hora. Ha vingut d’una residència. He sentit una con-versa de les infermeres. S’ha de sotmetre a una operació molt complicada i necessitarien el consentiment de la família. Però es veu que no té a ningú i no saben a qui avisar.

L’he estat observant una bona estona. Feia cara d’estar abatut, se’l veia neguitós i patint. No parava de recargolar les cames, una cama se li ha quedat enganxada amb la barana del llit. No la podia treure. Ha començat a gemegar. He tocat el timbre perquè vinguessin a ajudar-lo. Ha vingut una infermera molt dolça. Li ha desenganxat la cama i després l’ha agafat de la mà uns segons. Automàticament ha deixat d’estar neguitós, s’ha calmat i s’ha adormit. Aquesta escena m’ha recordat que a mi sempre m’han agradat els hospitals. Aquí dins ningú no s’ha d’esforçar per aparentar res, aquí som el que som i res més. Senseornamentsnifloritures.

Jo sóc viuda. El meu marit va morir amb trenta tres anys. Nohavíemtingutfills.Elsfamiliarsméspropersquetincsónuns nebots que no sé ni quina cara fan i una germana més petita amb qui fa cinc anys que no tinc cap relació.

Jo, igual que el senyor del llit del costat, formem part d’aquest grup de persones que hem hagut d’anar esgarrapant tendresa dels racons més inesperats; de vegades dels veïns hospi-

talaris, de la botiguera atenta, dels amics que hem anat fent, dels néts dels amics, dels nens que han jugat als nostres carrers...He de reconèixer, però, quenohaestatfàcilarribarfinsaquí.Endarrerequeden les tardes de plors i nostàlgia enyorant els fillsquenohe tingut iposantnomalsnétsquetampoc no he tingut.

No puc evitar pensar en el dia de demà. Què passarà quan no tingui salut? Quan no pugui decidir per a mi? Qui hi haurà a la vora del llit? Qui m’agafarà la mà? Qui em traurà la cama en-

ganxada a la barana freda d’un llit d’hospital? A qui trucaran per decidir si m’han o no m’han d’operar?

Toco el timbre. Li demano paper i llapis a l’infermer. Començo a escriure.

“Els llibres, els notaris i la sang diuen que la meva germana petita és el familiar més directe que tinc i per tant qui hauria de decidir per mi el dia que jo no pugui. Vull deixar per escrit que no vull que sigui així. Sempre hem tingut una relació intermitent, quan semblava que les coses anaven bé passava alguna cosa, normalment insignificant, que ho trencava tot i havíem de tornar a començar. L’última parada de la nostra relació ja fa cinc anys que dura.

Vull que sigui la Júlia, la meva veïna, qui tingui cura de mi i que pugui decidir quan jo no tingui les facultats per fer-ho. Si per algun motiu la Júlia no pot, vull que sigui el Xavier, el seu marit, qui ho faci. Fa vuit anys que viuen a la casa del costat i fa vuit anys que sec amb ells a taula, amb ells el dia de Nadal. Mai no m’he sentit com una forastera. Des del dia que van arribar vaig deixar endarrere les tardes de plors i nostàlgia. És com si la Júlia i el Xavier fossin els fills que no he tingut i els seus tres nens fossin els néts que no he tingut.”

Quan surti de l’hospital el primer que faré serà anar a veure el notari. La sang és la sang però el cor és el cor. Sé que si no escric aquestes paraules la sang li guanyarà la partida al cor, i no ho vull.

Maribel Bella OrritGrup de treball de violència familiar

Consell dels Serveis Socials del Solsonès

El cor i la sang

La millor protecció que tenim és la prevenció. És per això que per entendre millorelrelatd’aquestasetmana“Elcorilasang”usexpliquemenquèconsisteixl’autotutela, un recurs legal que actua com a mecanisme de protecció contra els maltractaments a la gent gran. Expressar els nostres desitjos abans d’arribar a un possible moment en què ja no puguem decidir per nosaltres mateixos.

L’autotutela estableix, sota la nos-tra voluntat i quan encara podem decidir, qui volem que ens cuidi si arriba aquesta

necessitat, qui voldríem que fos el nostre tutor/a, en cas que en un futur siguem declarats incapaços.

Per signar un document d’autotu-tela ens hem d’adreçar a un notari i deixar per escrit qui volem que sigui aquesta persona que vetllarà perquè els nostres drets continuïn sent garantits.

En aquesta escriptura hi podem deixar constància de: el tutor/a o tutors/es que triem, també els seus substituts en cas que aquests primers no ho puguin fer quan sigui necessari. En aquest document també

Una decisió del present per millorar el nostre futur

podem deixar escrit qui volem excloure expressament per fer aquesta funció tutelar, podem excloure aquella persona que no volem que ens cuidi. Així mateix, també hi podem fer constar les instruccions sobre com volem que s’exerceixi aquesta tutela, tant pel que fa a la cura de la persona com a l’administració dels béns.

Qui volem o qui no volem que tingui cura de nosaltres, una expressió d’avui, del present, per a un millor demà, el futur.

Serveis Socials Bàsics del Solsonès


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

omD

eman

eu-n

os-le

s a:

info

@ce

lsona

.com

A propòsit d'un cas Sergi Ballespí. Doctor en Psicologia

Opinió M. Nadal

L'animat Concili de PisaDurant l'era cristiana s'han celebrat més de vint

Concilis. Però sembla que aquest de Pisa (encara que molt més curt que el de Trento) fou d'allò més animat, pels acon-teixements que allí es donaren. Foren els següents:

Es tractava de posar ordre a la situació de l'Església en aquells moments. Feia trenta anys que amb motiu del conegut Cisme d'Occident hi havia dos Papes manant paral-lelament. Un, el de Roma. L'altre, des d'Avinyó (França). Cada vegada que moria un dels dos, els cardenals d'un i altre bàndol elegien nou successor, amb la qual cosa el cisma no se solucionava mai. I allò era intolerable i insostenible, fins que el rei francès Carles VI digué "prou". Retirà tota la confiança als dos, degradant-los (diugem-ho així). Davant l'enuig del rei, els Cardenals d'un i altre costat s'alarmaren. Aparcaren de mala gana les seves diferències i es reuniren, a veure què feien.

D'aquella reunió, en sortí el Concili de Pisa. Però com que un Concili l'ha de formar i firmar el Papa, cap dels dos no volia cedir els seus drets i es mantingueren cada un amb els seus "tretze" (un ja era el XIII). Per tant, els cardenals els declararen heretges a tots dos, i separació de l'església catòlica, perquè n'aprenguessin. Ben fet! I en nombraren un tercer, Alexandre V. Provaren de posar-ne un i en sortiren tres! Vaja que si d'això no se'n diu Progrés...!

Però Alexandre va haver de buscar-se un altre lloc, perquè tant a Roma com a Avinyó es negaren a deixar les seves respectives cadires. Alexandre se n'anà a Bolonya. I allí passà sense pena ni glòria un curt Pontificat fins que sembla que l'enverinaren.

Els altres dos encara es passaren cinc anys més ba-rallant-se, fins que Carles VI foragità d'Avinyó Benet XIII (el Papa aragonès Benet Luna), que se n'anà a Penyíscola (València).

Però no us penseu que allí s'estigués quiet! Ni molt menys! Es ficà a conspirar i contínuament, en les diferèn-cies entre els candidats al tron catalano-aragonès, entre Lluís III d'Anjou vs. Federic Luna, i, sobretot, entre Jaume II d'Urgell i Ferran d'Antequera (el Catòlic), a qui el Papa Benet XIII donà duport, en l'històric Compromís de Casp, veient la possibilitat de sumar els regnes de Castella i Aragó a la seva causa en el Cisma de l'Església. Per provar-ho, que no quedi... qui en dóna més... Això el féu desentendre's del seu parent Federic de Luna, amb qui sembla que a favor seu s'havia emparaulat amb el seu oncle i rei Martí l'Humà. La política és la política, sigui del color que sigui.

El fi de tot aquest "tinglado" en que reberen -sens dubte- els catalans, va ser el regnat de Ferran- Isabel, la creació i unió dels regnes de "tanto monta, monta tanto!"

Humor entre cubans a l'exili:

– I tú, cómo lo hiciste, para salir de Cuba?– Que cómo? Pues con el pasaporte de un amigo.– Ya me gustaría a mí, encontrar a gente como tu amigo, gran amigo éste! Y dónde se encuentra ahora tu amigo?– Pues seguramente en Cuba, buscando aún su pasaporte!

“The brain on love”Els avenços en neuroimatge han establert que el

nostre cervell es forma d’acord amb el que fem. Allò al que destinem més temps ens transforma. Allò al que parem més atenció ens defineix.

Així ho portava l’Ara a la secció de Global News dimarts passat i de seguida em va fer pensar en una escena de piscina que després relataré.

El reportatge, extret del New York Times, especifica-va que a l’hora de donar forma al cervell el més important són els vincles que establim amb les altres persones. Bon punt és nat, les relacions afectives del nen amb els adults significatius creen delicats circuïts neurals que forjaran el cervell emocional que l’acompanyarà tota la vida.

D’aquesta manera, en els primers anys de vida, un adult emocionalment madur (poc neuròtic) que pugui sostenir la ment immadura del fill i anar contenint les seves angoixes serà determinant per a la l’autoestima, l’autoconcepte i el benestar emocional del futur adult. No sempre som conscients del que és important.

En una piscina (lluny de Solsona), una mare amb quatre fills no parava de cridar-los: “Marc, no facis això! Pol, no facis allò! Miquel, para! No tiris aigua al teu germà! Rut, deixa-li el matalàs al Pol. Pol, no et llencis a sobre del Marc. Marc, no li prenguis les ulleres al Miquel. Miquel, o pares o surts de l’aigua. Miquel... Miquel!”.

Jo pensava: són nens (de quatre a deu anys) i fan coses de nens. Però la mare no parava de cridar-los ni tan sols quan ells reclamaven una mica d’atenció positiva: “Mama, mama, mama...”, “Què, Miquel, què! Què vols ara! És que no pot estar una tranquil.la ni un minut?”, “Doncs, que..., que..., que...”, “Va! Vinga! Arrenca!, que no tenim tot el dia!”, “Mama... has vist que el matalàs de la Rut... és taronja?” Mentre tornava a la seva Blackberry sense fer cap comentari al seu fill Miquel, la cara de la mare era un poema. I el més curiós de tot és que quan aquests nens baixaven a la piscina sense la mare, no hi havia ni la meitat de conflictes ni la meitat de soroll.

[email protected]


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Parròquia

ARDÈVOLFesta Major.- Diumenge, 19 d’agost, a les 12, Missa solemne.

CAMBRILSFesta dels Jubilats.- Dissabte vinent, 25 d’agost, Missa a 2/4 d’1 a l’església parroquial amb l’assistència dels jubilats d’Odèn, Canalda i Cambrils.

CLARÀFesta Major del Remei.- Diumenge, 19 d’agost, Missa a les 12.

LA VALLDORASant Lleïr de la Valldora.- Diumenge, 19 d’agost, a la 1, Missa i benedicció del pa.

LLADURSFesta Major del Cap del Pla.- Diumen-ge que ve, 26 d’agost, a les 12, Missa en honor del patró sant Agustí i repartiment del pa beneït per a tothom.

OGERNOfrena a la Mare de Déu.- Diumenge, 19 d’agost, a les 12, farem l’ofrena de flors a la Mare de Déu, com es feia cada any el dia de l’Assumpció.

SANT CLIMENÇFesta del Remei.- Diumenge vinent, 26 d’agost, a 2/4 de 12, Missa a la capella del Remei del Puit. No hi ha Missa a la parròquia.

SANT JUST-JOVALBaptisme.- Diumenge, 19 d’agost, a la Missa dominical de 2/4 de 12, serà batejat el nen Víctor Pérez Verdejo, fill de Joan i de Maria.

SANT LLORENÇAIMS. Concert de professors.- Aquest divendres, dia 17, a les 10 de la nit, a l’església parroquial.

Festa de Sant Lleïr de Casabella.- Diumenge vinent, 26 d’agost, a 2/4 d’11, Missa i benedicció del pa a la capella de sant Lleïr.

VALLFEROSAFesta Major.- Diumenge, 19 d’agost, a les 12, Missa i benedicció del pa a Santa Maria de Vallferosa.

Aplec de Salomons.- Diumenge vinent, 26 d’agost, a les 11, Missa a la capella de Sant Martí de Salomons. Al sortir, coca i beguda per a tothom.

SANT FELIU DE LLUELLESFesta de Sant Roc, a Preixana.- Diu-menge, dia 19, a les 10, Missa en honor de sant Roc.

SOLSONAPartida de Sant Bernat.- Dilluns, 20 d’agost, festivitat de Sant Bernat. A les 9 del matí, Missa a la capella de la partida.

Aplec de Sant Bernat.- Diumenge que ve, 26 d’agost, a 2/4 de 12, Missa de l’aplec de Sant Bernat a la capella de la partida.

PREGUEM PELS DIFUNTSSOLSONA: Dia 18.- A 2/4 de 7 de la tarda, Joan Tarrés Boix (2n a.). Dia 19.- A les 10 del matí, Eduard Flores Terricabras (10è a.); esposos Rosa Mas Forn i An-tonio Pérez Sánchez. A les 12, Eduard Flores Terricabras (10è a.); Joan Tarrés Boix (2n a.); esposos Núria Pons Ra-fart (6è a.) i Josep Badia Solé (1r a.). Dia 23.- A les 10 del matí, Rosa Vila Massana. Dia 24.- A les 10 del matí, Miquel Vilardell Torrent, Joan Vilar-dell Torrent, Miquel Vilardell Trench, Dolors Torrent Casals. A 2/4 de 8 del vespre, Miquel Vilardell Torrent, Joan Vilardell Torrent, Miquel Vilardell Trench, Dolors Torrent Casals.


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

omD

eman

eu-n

os-le

s a:

info

@ce

lsona

.com

Aquest cop creix la mort a dins de casacom lluna d’estiu a punt de fer el ple.Roent, puny el bat del sol de la tardaquan l’ombra manyaga del teu silencis’esmuny entre pins, a la fondalada.

Voltar món et va fer més savi, Esteve!Pam a pam, escodrinyaves racons

i, amatent, guiaves la clientela.

Al nord d’Espanya, un ròssec de nostàlgia.El viatge de noces: temps fecund.

Entretant, pulcrament, la Rositabrodava els dies amb fil de cotó.

A mig passeig, florien tres magnòlies.Pefumaven hores al costat vostre.

Història, geografia o artQuin tip de llegir que et feies, Esteve!

Egipte t’havia fascinat sempre:piràmides, temples i faraons,

fins que les parpelles t’han clos el llibre.Ara, ben assegut al tron dels déus

i des de l’altra riba del riu Nil,ens escrius, amb tinta de sentiment,

mots de comiat sobre papir fi.

Trabucaire de soca-rel, a l’aire,galejaves la fe amb el pols ben ferm.

Flamarades al cel de la tempesta.Gris esfumat. Home de terra i foc.

Que els trabucs, avui, galegin amb fúria!

Passat el moment dolorós de la mort, ben aviat ens adonem de la immensa sort de veure tanta gent que ens ha fet costat. Hem pogut copsar que l’Esteve era molt estimat. Les mostres de condol també ajuden. És per això que vo-lem expressar el nostres sentiments amb quatre mots.

Molt agraïts a tantes amistats que ens han donat força durant la malaltia i en el desenllaç. A totes les persones que havien estat clients del taxista Xafaferros (35 anys de servei), gràcies per les mostres de suport. Especialment a la colla de Trabucaires per l’estima que sempre li han mostrat. Als directius i companys de feina

A l’hort i a la vinya creixia el temps.Aigua mansa deixa bona saó.

Maduresa de vida. Ple, el cistell.I a casa, cuina de clares conversesamanida amb paraules pacients.

Et nodrien també per dins, els néts.Amb l’Anna, passejaves la tendresa

pels carrerons empedrats de Solsona.Amb tu, va balbucejar els primers mots.

Xerrades amb tornaveu candorósmentre el sol us seguia pel camí.

Amb el Carles, rivals sense malícia,comparties gràcils moments de joc.

Fent dòmino, li has guanyat la partida.Els teus dibuixos no podrà pintarCarantoines tendres a la Marina:pessigades, petons i pessigolles.Joc de rialles. Galtes de peluix.

Demà –qui sap, d’on?, ens arribaràuna llum llunyana com alt misteri

d’astres que vaguen pel desconegut.La mort és ara la dalla que sega.La vida, or a les sitges del pagès.

– Sents, Esteve, els batecs del teu silenci?Dels records que ens deixes, en farem feixos

sota l’ample portal de la memòria.I quan acluquem els ulls, tu hi seràs,

allà, en la blancor de l’imaginari,sense recances i amb melosa veu,aixecant amunt la copa de vida.

Agost de 2012Francesc Culleré

per la paciència i les facilitats quan hem estat absents. Al personal del Centre Sanitari per tenir cura de la seva salut i per ajudar-lo en els moments finals.

La família ens sentim reconfortada i encara va-lorem més, si és possible, el marit, el pare, l’avi… com un solsoní, una persona responsable, íntegra i de valors ferms. El record ens el farà sempre present i el seu llegat esdevindrà el nostre exemple.

Moltes gràciesLa família

A tu, Xafaferros

En recordança

A la mort de l’Esteve Riu Vila


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Els Castellers de Solsona visiten El Pi!

La setmana passada a les piscines del Pi vam poder gaudir d’un taller- espectacle a càrrec dels Castellers de la ciutat de Solsona. Una colla de joves de la institució van elaborar dues sessions per tal de poder realitzar-les adaptades als nens i a la instal·lació.

L’objectiu no era altre que el de fer conèixer la colla del poble i la tradició castellera al nostre país perseguint, a més a més, l’entreteniment dels nens de l’estiu multiesportiu 2012 col·laborant amb altres entitats.

La jornada va ser tot un èxit i els nostres menuts van poder gaudir de l’experiència que suposa realitzar un castell humà gràcies al gran treball realitzat pels joves que van venir en representació de tota la colla.

El diari del Pi

Setmana 6: Dinastia Ming

Hola, som els nens del Pi. Com cada dimarts, a ma-nuals ens toca fer el resum de la setmana anterior. Aquesta última setmana ha estat la setmana Ming i hem pintat un emperador i emperadriu d’aquesta dinastia. A més a més hem fet moltíssims esports, com tennis, bàdminton, basquet, futbol i també vam fer acroesport al sorral i a l’aigua!

Durant les classes de natació, a més de fer cursets, també hem jugat a waterpolo i bàsquet. El dimecres ens van visitar per sorpresa els castellers i vam poder conèixer qui eren i què feien. Després, vam poder fer castells nosaltres mentre ens ajudaven.

Aquesta setmana, com totes, ha estat molt divertida i ens ho hem passat molt bé!!!

Piscines del Pi

18 anys de 3x3 de bàsquetEl diumenge 2 de setembre se celebra el tradicional torneig a la plaça del Camp

CB Solsona Foto: Lluís Closa

Com sempre, pels volts de la Festa Major, el CB Solsona organitza a la plaça del Camp el seu tradicional torneig “outdoor” mixt Solsona Bàsquet 3x3, en què el basquetbol surt al carrer. Es també l’activitat festiva que marca l’inici de la nova temporada. Enguany el torneig assoleix la “majoria d’edat” en arribar a l’edició número 18. El preu de la inscripció s’ha aconseguit rebaixar respecte dels darrers anys (48 € per equip de 4 jugadors i 60 € per equip en cas de 5 jugadors). Cada jugador/a inscrit/a rebrà una bona samarreta reversible de bàsquet per jugar els partits i beguda.

Els diners s’han d’ingressar al compte 2100-2078-71-0200040722 de “la Caixa” indicant el nom de l’equip. El full d’inscripció (que es pot obtenir al web i al facebook del club) i el resguard d’ingrés bancari cal que es dipositin a la bústia del CB Solsona de l’entrada del pavelló municipal o bé es pot lliurar a la Llibreria Pellicer de baix al Pont. També es pot escanejar i enviar per correu electrònic a [email protected]. L’últim dia d’inscripció és el 27 d’agost.

Tots els equips inscrits han d’estar presents a la plaça del Camp el dia 2 de setembre a les 9,30 del matí.


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

omD

eman

eu-n

os-le

s a:

info

@ce

lsona

.com

Futbol CE Arrels

Partit de Festa Major a Sant Llorenç de Morunys

Jugadors:GuillemRibó,ManelVila,AlbertVila,MarcelXandri,FerranXandri,MarcGarcía,RogerSala,GuiuMontaner,ManelEstany,XavierLlàcer,GuillemPijuan,MiquelSerra,Entrenador:VicençBiols

Com en els darrers anys, i amb una molt bona acolli-da, vam disputar dissabte al mati al camp de Sant Llorenç de Morunys, en el marc de la Festa Major, un partit amistós amb una barreja de jugadors infantils, cadets i juvenils dels dos clubs. Sota una calor de justícia vam jugar un partit molt disputat i força entretingut, tot i les dates, que es va resoldre a favor de

l’Arrels: 0 a 2, amb un gol a cada part. El primer gol el va fer en Roger Sala i el 2 a 0 en Marc García a la segona part.

Un cop acabat el partit, els jugadors es van poder banyar a la piscina i després ens van convidar a tots a un vermut al pavelló enmig d’un ambient molt distès i cordial entre els dos clubs. Cal dir que a partir d’aquest any hem signat un conveni de col.laboració entre els dos clubs i esperem que doni molts bons fruits i que duri molts anys.

Gràciesifinsl’anyvinent.

CF Solsona

Preinscripcions Futbol Base CF SolsonaEs busca jugadors/es per a acabar de completar els equips per la temporada 2012/2013

Els equips que formaran e futbol base són: Femení (totes les edats: - Juvenil “A” i “B” (1994,

1995, 1996) - Cadet (1997, 1998)- Infantil (1999, 2000) - Aleví “A”, “B” i “C” (2001, 2002) - Benjamí “A”, “B” i “C” (2003, 2004) - Prebenjamí “A”, “B” i “C” (2005, 2006) - Babies (2007, 2008)

Tots aquells nous jugadors/es interessats a jugar amb nosaltres la temporada vinent és important que ens ho comuniqueu com més aviat millor, per anar tancant plantilles durant aquest estiu, ja que les inscripcions dels equips finalitzen el 30 d’agost!

Ens podràs trobar al camp de futbol els dimarts i divendres de 2/4 de 9 a 10 del vespre i/o contacta en el telè-fon al 626424899 (Albert9, 608264811 (Solvi) i per correu electrònic a [email protected]

T’hi esperem!!

Inici d'entrenaments dels equips de futbol -11Femení: Dimarts 28 d’agost a 2/4 de 8 de la tarda.Juvenil A i B: Divendres 24 d’agost a les 7 de la tarda.Cadet: Dimecres 29 d’agost a 2/4 de 8 de la tarda.Infantil: Dimecres 29 d’agost a 2/4 de 8 de la tarda.


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic


La regidora de Cultura de Solsona, Sara Alarcón, i el di-rector artístic de l’Acadèmia Internacional de Música de Solsona (AIMS), Peter Thiemann, van donar la benvinguda dijous dia 9 d'agost a la tarda a l’alumnat i els professors d’aquesta edició, que s’allargaràfinsalpròximdia20,enunarecepcióal’Ajuntament.Enguany aquest esdeveniment cultural, artístic i pedagògic aglutina 55 alumnes de 20 nacionalitats diferents.

SaraAlarcónvaagrair,unestiumés, laconfiançadel’equip de Peter Thiemann en la ciutat per convertir-la en l’epicentre d’aquest projecte pedagògic de música clàssica únic al país. La regidora va recordar les facilitats que proporciona Solsona i la comarca a l’alumnat per dur a terme un treball intensiu i productiu, actuar en escenaris històrics i acollidors i, alhora, esbargir-se, amb “unes condicions d’ambient òptimes i unes instal·lacions adequades tant per a l’allotjament com per als concerts i assajos”.

Entre els alumnes d’aquest estiu hi ha joves provinents de països com els Estats Units, Rússia, Suïssa, Alemanya, Angla-terra, Turquia o Hong Kong, si bé una tercera part són catalans. Enguany, a més, hi participen quatre alumnes palestins becats que han pogut sortir del seu territori gràcies a la col·laboració de les fundacions Anna Lindh i Barenboim-Said.

El consistori solsoní rep l’alumnat i els professors de l’AIMS 2012

55 alumnes de 20 nacionalitats diferents faran estada a la ciutat fins al 20 d’agost

Enguany participen a l’Acadèmia 55 joves talents d’arreu del món

Alarcón i Thiemann, a la sala cultural de l’Ajuntament

“Som aquí per treballar dur i intensament i tocar, però també per divertir-nos, fer noves amistats i enfortir les relacions humanes”, va remarcar el director artístic de l’AIMS adreçant-se a l’alumnat. Bona part dels joves talents que aquests dies fan estada a la capital del Solsonès reben un ajut dels go-verns de sengles països, un fet que palesa el prestigi d’aquesta iniciativa amb onze anys d’història.

La música clàssica és el leitmotiv d’aquesta escola estival desdeprimerahoradelmatífinsqueelsjovesse’nvanador-mir. Durant tot el matí els alumnes reben classes instrumentals individuals i classes d’improvisació; a la tarda, tenen assaig d’orquestra i, quan troben espais lliures, assagen els grups de cambra. Finalment, als vespres i nits actuen en els concerts delfestivaldavantdelpúblic.Elsdiesespecíficsenquèestàprogramat, les tardes es dediquen als programes AIMS Social i AIMS al Carrer.

L’alumnat té l’oportunitat d’actuar en el setanta per cent dels concerts de l’AIMS Festival, una de les principals singulari-tats de l’Acadèmia. Tota la programació de l’AIMS Festival, amb concerts itinerants arreu de la comarca, Lleida i la Catalunya central, es pot consultar al web www.aims.cat.

L’Informatiu: divendres a 2/4 de 2 del migdia i a les 8 del vespre (repeticions dissabte i diumenge a les 4 de la tarda)

Salut amb Creu Roja: de dilluns a divendres a la 1 del migdia

Engresca’t a parlar bé el català (Xarxa COM Ràdio): de dilluns a divendres a les 10 del matí

Camins: dissabtes a les 12 del migdia (repetició dijous a les 11 del matí)

Electrozona: dimecres a 2/4 de 10 del vespre (repetició dissabtes a 2/4 d’11 de la nit)

PROGRAMACIÓ SOLSONA FM

Més informació a: www.solsonafm.cat, http://solsonafm.blogspot.comFacebook Twitter - 973 48 42 25 - [email protected]

Entre Tots: dissabtes a les 10 del matí (repetició dijous a les 5 de la tarda)

Nova Orleans-Solsona, en una estona: divendres i diumenges a 2/4 d’11 de la nit

El Rebost dels Contes: de dilluns a diven-dres a 2/4 de 9 del vespre (repetició diumenges a les 10 del matí)

Parlem de Pilotes: divendres a les 6 de la tarda (repetició dilluns a les 11 del matí).

El Vespre: divendres a 2/4 de 9 del vespre (després d'El Rebost dels Contes) (repetició dilluns a les 5 de la tarda)

En Femení: dimecres a les 11 del matí (repetició diumenge a les 5 de la tarda)

Retransmissió dels plens municipals: quan s’escaigui

En Guàrdia (Catalunya Ràdio): dimecres a les 5 de la tarda (repetició divendres a 2/4 de 12 del migdia)


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

omD

eman

eu-n

os-le

s a:

info

@ce

lsona

.com


Concert d’AIMS al Consell Comarcal

El divendres 10 d’agost l’AIMS, l’Acadèmia Interna-cional de Música de Solsona, oferí el concert Una hora amb els alumnes d’AIMS al pati Gòtic del Consell Comarcal del Solsonès. Els alumnes de l’Acadèmia Internacional de Música de Solsona (AIMS) oferiren en un pati gòtic ple de gom a gom una selecció de les obres musicals treballades a les classes amb violí, violoncel, viola i piano.

Seguint en la línia de democratització cultural del projecte, AIMS oferí aquest concert obert a tothom amb la voluntat de fer arribar la música a totes les persones i racons de la ciutat. El vicepresident del Consell Comarcal del Solsonès, Josep Maria Casafont, va donar la benvinguda el divendres al vespre a l’alumnat de l’AIMS, abans del concert al Consell Comarcal. Enguany aquest esdeveniment cultural, artístic i pedagògic aglutina 55 alumnes de 20 nacionalitats diferents.

Casafont va agrair, un estiumés, la confiança del’equip de Peter Thiemann en la comarca del Solsonès per convertir-la en el centre d’aquest projecte pedagògic de mú-sica clàssica únic al país. Entre els alumnes d’aquest estiu hi ha joves provinents de països com els Estats Units, Rússia, Suïssa, Alemanya, Anglaterra, Turquia o Hong Kong, si bé una tercera part són catalans. Enguany, a més, hi participen quatre alumnes palestins becats que han pogut sortir del seu territori gràcies a la col·laboració de les fundacions Anna Lindh i Barenboim-Said.

Programació AIMS 2012

AIMS a Sant Llorenç - Concert - Divendres 17 d’agost Església de Sant Llorenç de Morunys / 22h. Preu: 15 euros

AIMS a SOLSONA - Concert - Diumenge 19 d’agost Auditori de la Nova Sala Polivalent / 12.30h. Preu: 5 euros

Solsona - Concert de cloenda - Diumenge 19 d’agost / Teatre Comarcal de Solsona / 22h. Preu: 15 euros

AIMS 2012, El concert finalL’Acadèmia Internacional de Música de Solsona finalitzarà la seva onzena edició aquest diumenge dia 19 d’agost amb un gran concert de clausura

L’acteseràunreflexdetotel que els estudiants d’AIMS han après i treballat durant la seva es-tada a la capital del Solsonès. Serà un concert de solistes i de l’Orques-tra de Cambra d’AIMS 2012, ple d’interpretacions que de ben segur faran vibrar tot el públic assistent. Alumnes de països com França, Suïssa, Japó, Itàlia, Veneçuela o Sud Àfrica sortiran a escena per celebrarelfinaldeduessetmanesd’aprenentatge i de concerts.

Des del dia 8 d’agost, els joves músics que han format l’alumnat d’AIMS 2012 han tre-ballat incansablement. Els matins han assistit a classes magis-trals per perfeccionar la seva tècnica de violí, viola, violoncel o contrabaix. També han tingut l’oportunitat de rebre classes d’improvisació del gran mestre Johannes Geffert, que els ha fet oblidar les normes de les partitures i els ha ensenyat a fer volar la imaginació i a crear petites obres personalitzades. A les tardes, els alumnes han participat a les Orquestres d’AIMS dirigides per Sergey Ostrovsky i per Geffert.

Els vespres i les nits dels estudiants i dels professors d’AIMS han estat farcits de concerts del denominat AIMS Festival. En total, han fet 26 actuacions a diversos punts de la geografiacatalana.

Com cada any, dos dels plats forts de l’AIMS Festival ha estat l’AIMS al Carrer, un seguit de concerts a la placeta de la Catedral de Solsona, que han aconseguit concentrar moltíssims espectadors. A més, els alumnes d’AIMS han sorprès amb la seva música els usuaris de l’Amisol, del Sol del Solsonès, de la Residència de Sant Llorenç de Morunys, de l’ACUDAM de Mollerussa i de l’Hospital de Solsona. Enguany, l’AIMS Soci-al s’ha ampliat amb un seguit de concerts sorpresa a llars de persones amb problemes de mobilitat.

Lacitafinal ambels alumnesd’AIMS2012ésaquestdiumenge dia 19 d’agost a les 22h al Teatre de Solsona. Fins l’any vinent, Solsona esperarà la nova fornada d’estudiants d’aquest preuat festival pedagògic que s’emplaça a la capital del Solsonès.

AIMS


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Societat

Mireu que contenta està la Júlia amb el regal del Celsona. El va aconseguir perquè ens va pintar el portal del Pont

Les tomaqueres del Romà de Navès fan tomàquets com pebrots. Déu n'hi dó. El que teniu a sota, al costat d'una nou, pesa 1 quilo 80 grams i no és pas dels més grossos que han fet.Un bon fart de tomàquet. Que aprofiti!!

Són diades de gegantons i per aquest motiu us publiquem aquesta foto: Som al juliol de 2003 i la Colla Gegantera aconseguia aplegar més de

200 gegants a Solsona, assolint un rècord Guinness.Aquí els teniu a tots.


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

omD

eman

eu-n

os-le

s a:

info

@ce

lsona

.com

Internet Josep M. Borés

Jo vaig anar a la EGB Aquí us deixo un grapat d'imatges de l'època en la que nosaltres érem canalla i anàvem a la EGB. Un magnífic i memorable recull que trobareu a internet http://www.yofuiaegb.com/ on, si teniu entre 30 i 50 anys gaudireu una bona estona recordant-vos d'aquelles coses que ja teníeu oblidades.

La Diana de la sèrie "V" que es menjava els ratolins de viu en viu

L'Scate Board

Els àlbums de cromos on s'aprenia a negociar

La primera cartera de pell

Les transparències de la Bimbo que el visor et donava recollint 15 embolcalls de pastissets.

Les sabates d'anar al riu

El Súper Pop era de lectura imprescindible.Nosaltres érem més de la Vale

Una joia de caramels

Qui no feia cantar les granotes i el seu cric cric?

En un bon estoig no hi faltava el taladre de forats.

Us ve de gust un pintallavis?

El misteriós Biberón Mágico i els trossos de regalèssia, de duro o de pesseta.

Els anissets i el "borrador" que ja deuen estar extingits

Segur que havieu bufat una bona estona fent ballar

la bola i, al costat, uns "columpius" de l'època.

"pa haverse matao"

La PSP de l'època


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

illa. O parlant més que una cotorra pel castell de Bellver per poder cantar com el Tomeu Penya.

Be, per fi, fem un set de tennis amb el Rafa Nadal a Manacor o, escoltar al grup Antonia Font o visitar la catedral de Mallorca, la cantera dels Bisbes que vénen a Solsona, menys l'últim.

Aquest escrit ha sigut censu-rat, retallat, per poder fer el reportatge mallorquí. Degut a la crisi hi ha més lletres que l'Iva. Aquest munt de gent que nomenaré ha estat responsable de fer vacances a Mallorca: Marta, Bet,

Dolors, Rosa, Mercè, Lourdes, Carme, Angelina, Montse, Isabel, Vilaseca, Monell, Mozo, Joan Pau, Juan Carlos, Miqui Alonso, Carles, José Antonio i un servidor de vostès: el Gregori.

A més a més: L'ensaimada que havia de dur, me l'he menjada a l'avió. La gana guanya.

Aquest escrit és degut i fet per l'autor, que prohibeix la reproducció en alguna altra revista que no sigui l'esmentada.

Dedicat als membres de l'Amisol que han fet possible el viatge a Mallorca. Ara jo m'en vaig "al quinto pino". Gràcies per llegir-nos.

El racó del Gregori Gregori Solé

"El Quinto Pino"

Aquest escrit, no se sap si és en català, o en mallorquí, tampoc no se sap si les lletres estan evalitzades o és que les A van en minifaldilles. La qüestió és que aquest escrit és fet amb democràcia, en plena llibertat, ja que l'emminència no pot obligar que aquest escrit vagi amb mantellina.

Senyors, aquesta història està a anys llum d'un sermó. Amagades a les coves del Drac, com un tresor, això sí, fresc i amb pantalons curts, aquest munt de lletres han viatjat en avió, lluny de les polèmiques.

Ja veieu, aquest any les vacances les he passat "al quinto pino". Relaxant-nos en una illa de la comunitat de Ses Illes Ba-lears i amb tota la serenitat he estat a Pachà de Mallorca però no pas tot sol, sinó acompanyat de divuit persones més.

Si no l'enteneu, aquest escrit, és que està en mallorquí, o bé que ha saltat com un dofí, jugant com lleons marins a sa


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

omD

eman

eu-n

os-le

s a:

info

@ce

lsona

.com

Foto: Lluís Closa

Donatiu de l’ajuntament de LloberaEl 6 d’agost el president del Sol del Solsonès, Enric Serra, acompanyat per

un membre del Club Social, en Jordi, van rebre un donatiu de mans de l’alcalde de Llobera, Josep Collel, i els regidors de l'esmentada població. Aquest donatiu anirà destinat al butlletí del Sol del Solsonès, que dóna a conèixer les activitats que es porten a terme des de la nostra associació. Gràcies a gestos com aquests i la seva generositat, estem treballant amb molta il·lusió per una millor qualitat de vida del col·lectiu de salut mental i addiccions. Per una millor qualitat de vida en la nostra societat, una vegada més, repetim al sr. alcalde i al seu govern: moltes gràcies.

Sol del Solsonès

Tornem a la platja d’OgernEl passat dijous 9 d’agost els usuaris de Sol, juntament amb dues tècniques,

vam tornar a gaudir de la Ppatja d’Ogern, i així refrescar-nos de la forta calor que patíem aquests dies.

Un cop van arribar els companys de Cardona i la Coromina, vam sortir de Solsona cap al migdia. Allà, sota un ombra, vam dinar un entrepà i vam gaudir de l’aigua i de les instal·lacions de la platja d’Ogern.

Donem les gràcies per col·laborar a Autocars Tarrés, que ens van acompa-nyar a la Platja d’Ogern i a Creu Roja de Cardona que, tot i que estan de vacances, ens van pujar els companys de Cardona i així vam anar tots junts cap Ogern i vam gaudir d’aquest divertit dia.

Noies de calendariJa ens han confirmat la reserva

d’entrades per veure aquesta obra el diu-menge 16 de setembre al teatre Poliorama de Barcelona.

Demanem a les persones que s’hi vulguin apuntar que passin pel local del club com més aviat millor, ja que ens posen com a data límit pels abonaments la primera quinzena d’agost.

Club Estel

Visita al santuari de Torreciudad

El dia 30 de setembre el club de jubilats Estel us proposa un viatge a Torre-ciudad, prop de Barbastre (Osca) i visitar el conegut Santuari que data del segle IX.

El preu serà de 18 euros. Per apun-tar-vos-hi i per a més informació pregunteu per la Montserrat Seuba, presidenta del club Estel.

Gran dinar buffet lliure el 26 d'agost

Al local de l'Ateneu, per a més informació o apuntar-vos-hi, dirigiu-vos al local mateix.

Gran sardinada a Llançà el 23 de setembre

Excursió a Llançà amb visita guiada per la zona. A les 2 de la tarda, un bon dinar: En-tremès, fideuà, fregit de peix, postres, pa,vi,copa cava-cafè i gotes. Després de dinar ballarem una estona. Preu soci: 45 euros. No soci: 48 euros. Per a mes informació i per apuntar-vos-hi, al local de l’Ateneu

L'Ateneu


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

El còmic Associació de premsa comarcal


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

omD

eman

eu-n

os-le

s a:

info

@ce

lsona

.com

Nom:________________________________________________ Edat:______

Dibuixa Els Gegantons

Si us avorriu per casa, us proposem que ens feu un dibuix en aquesta pàgina. Dibuixa'ns el que et demanem, de la manera i els colors que vulgueu, hi poseu el vostre nom i l'edat al capdamunt i ens ho porteu a l'oficina del Celsona, a la Ctra. de Torà. La setmana vinent publicarem el dibuix guanyador entre tots els participants.Els guanyadors podeu passar a buscar el vostre regal per l'oficina.

Els participants han estat:Miquel Bueno i Casas, 11 anysMaria Subirana i Càrdenas, 11 anysNúria Subirana i Càrdenas, 9 anysJoan Serra i Vilaseca, 9 anysLaia Augé i Ciuró, 7 anysAlba Freixas i Vila, 7 anysGerard Redorta i Bosch, 7 anysMarc Marbà i Vilafranca, 6 anysNorah i Arnau Circuns, 5 i 1 anyEl guanyador ha estat Miquel Bueno i Casas Dibuix de: Miquel Bueno i Casas

celsona 786

Documents

ramon gualdo francesc

enric serra josep m

francesc xavier montilla

montse riumontserrat

candi pujolfoto resol

200 exemplarsel primer

facebookeditorial josep

borsdu nhi do