celsona 460

60

Upload: josep-maria-bores

Post on 30-Mar-2016

280 views

Category:

Documents


8 download

DESCRIPTION

31 de març de 2006

TRANSCRIPT

Page 1: Celsona 460
Page 2: Celsona 460

2 460 - Divendres, 31-3-2006

Apunts Gràfics, SL., no es fa respon-sable de l'opinió personal dels col·-laboradors a Celsona ni de les erradesen que aquests puguin incórrer. I eslimitarà a publicar la correcció en unafe d'errades a la següent edició de larevista. Apunts no cobrirà els danys operjudicis que qualsevol error puguiocasionar.Queda reservat tot el contingut, i nose’n pot duplicar per mitjans físics,òptics ni informàtics cap part senseordre expressa de l'empresa editora.

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Ramon Estany

Josep M. MontanerEdició: Francesc Xavier

MontillaTextos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25

25280 [email protected]

Dip. Legal: L-267-19971.350 exemplars

El primer número de CelsonaInformació va sortir el4 d’abril de 1997

Celsona Informació éspossible, setmana rerasetmana gràcies a l’aporta-ció de molts col.laboradorsque, de manera totalmentdesinteressada, ensajuden a complementartota la informació que aquíveieu publicada.A tots ells, moltes gràcies.

Formen part de l’equipde suport de Celsona:Pep MiaCandi PujolLluís CornetJ. ClavéMarcel RiberaMontserrat RiuEnric SerraF. TorresJ.H.Ramon Gualdo

Agraïments especials a:

973 481719Telèfon

Mòbil: 617 01 29 51

Editorial Josep M. Borés

El primer númerode CelsonaInformació va sortirel 4 d’abril de 1997

Aquest és el text que tenim publicat aquía la dreta, sota el dipòsit legal i la tirada de larevista. Dimarts vinent fem 9 anys (gràciesMontserrat per fer-nos-hi pensar) i, evidentmentno podia passar sense parlar una miqueta de total’activitat duta a terme.

Al cap em venen els arguments i les frasesque ja he fet servir moltes vegades. Ja són nou,les vegades que faig balanç interior per presentar-vos quatre ratlles.

Tot i ser reiteratiu, no em cansaré d’agraïr la col·laboració de tots vosaltres, lectors i escrip-tors, suposo que l’un no pot estar sense l’altre. Nosaltres, els companys i companyes que ensajuden setmana rera setmana escrivim i escrivim, fem fotos, editem i imprimint, i per què?. Doncsper sentir-vos dir a la llibretera “em dones un Celsona?”

Estem molt contents de que aquesta sigui una frase repetida, molt repetida cada divendres,però, ja sabeu que no estem mai contents. Sembla mentida que no en tinguem prou (no pas devendre revistes) sinó de fer coses. Sembla que no tingueu feina, ens podríeu dir, i aquí a casa hi hamoments de “pressing” que quan hi veus el final et surt de dins un “canya!!, uff, pensava que avuino sortia...” amb un gest alleujat a la mirada. El motor del Celsona està al seu punt, revisió passadai quan cal avançar, només cal prémer l’accelerador perquè tota la força i creativitat empenyin comun diesel nou de trinca.

Nous reptes s’obren molt depressa. Noves perspectives de color, més pàgines, un Celsonade més qualitat, amb la primera rotativa digital. A la xarxa també hi estem sembrant, CoelsonaeMedia a elsolsones.net rep un grapat de visites diàries i ja som molts els que hi estem participanta diari, a més, alguns Celsona ja hi són penjats. La web us ofereix ràdio en directe, properamenttelevisió en directe i la TDT que ja la tenim aquí. Un nou repte de comunicació, en aquest cas àudio-visual, a l’abast de la teva mà directament a casa teva. La TDT que cada pocs dies ens diuen quehi ha un nou canal (a veure si la posen ja a Solsona en obert), aviat oferirà contingut comarcal dela mà dels ajuntaments de Solsona, Manresa i diversos del Bages i Berga. Ara també caldrà prémerl’accelerador, nosaltres ja ho estem fent.

La Manoli, ara fa nou anys, ja entrava textes per alCelsona. Estàvem a la plaça Major, us en recordeu?

Page 3: Celsona 460

3460 - Divendres, 31-3-2006

Solsona Redacció

Nou Ple municipal a l’ajuntament de Solsona

El Ple de l’Ajuntament de Solsona celebrat ahir va tractarels següents punts en l’ordre del dia:

Aprovació de l’obertura de la convocatòria de les subven-cions de la Llei de barris per als habitatges del nucli antic. Elspropietaris d’immobles podran presentar les sol·licituds d’ajutsfins al 15 de juny que asecendiran a un màxim de 18.000 eurosdepenent de les actuacions necessàries, la majoria de les qualses preveu que facin incidència en la millora de façanes i cober-tes. Durant el període d’exposició pública de les bases regula-dores la concessió de subvencions per a les obres del nucli

Aprovació del Pla Local de Joventut, acceptació de dife-rents ajuts provinents del Departament d’Educació de la Ge-neralitat, del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya (PUOSC)i de la Diputació de Lleida.

A banda d’aquests punts, els grups municipals proposa-ran l’acceptació de mocions relacionades amb l’aprofitamentdels mitjans de comunicació municipals, amb el suport al man-teniment de Ràdio 4, i amb el reconeixement de la Repúblicade Catalunya en el 75è aniversari de la seva proclamació.

antic no es va presentar cap al·-legació.

Adjudicació de l’arrenda-ment del servei de bar-restaurantde l’establiment del parc de laMare de la Font per un terminide 10 anys, segons les basesaprovades en una sessió anteri-or. L’única oferta presentada –corresponent als actuals arren-dataris- farà a partir d’ara un soldia de descans setmanal i ampli-arà l’horari durant els mesosd’estiu. A més, els responsabless’han compromès a introduir mi-llores en l’establiment.

Presentació, per part del’equip de govern, del manu-al d’una nova imatge corpo-rativa de l’Ajuntament, quemodernitza i uniformitza lapresentació gràfica i visualdel consistori.

Aprovació provisional de lamodificació puntual de les Nor-mes Subsidiàries de Planejamental Camp del Serra

Aprovació definitiva de larelació de béns i drets afectatsen l’expropiació de la urbanitza-ció de Cal Dot.

Una altra proposta de l’exe-cutiu municipal farà referència al’exempció del pagament de l’im-post sobre obres per a aquellsestabliments que hagin d’ade-quar els locals per adaptar-se ala llei del tabac.

Page 4: Celsona 460

4 460 - Divendres, 31-3-2006

Solsona Josep M. Montaner i Reig

Preocupació a Tradema pelretard en la negociació delconveni col·lectiu

Els membres del Comité d’Empresa de la factoria deTradema a Solsona han mostrat el seu “malestar i preocupació”per les dificultats que s’estan trobant en la negociació del con-veni col·lectiu que havia d’entrar en vigor l’1 de gener d’en-guany.

Segons Jordi Cases, president del Comité d’Empresa,“els treballadors estem intranquils”, ja que, segons explica, laparalització de les negociacions “s’allarga des del mes d’octu-bre de l’any passat”. En aquell moment havien de començarels contactes per renovar l’actual conveni -signat ara fa dosanys- però, segons els representants dels treballadors, “la di-recció del grup està bloquejant la negociació”. Mentrestantes manté l’anterior conveni que va ser prorrogat per tal decomençar unes vconverses que no han prosperat.

Cases alerta que la preocupació entre els treballadors“és gran perquè no entenem per quins motius s’està deixantpassar el temps d’aquesta manera”. A més, Cases afegeix, quela situació econòmica de l’empresa no pot ser-ne el motiu “ja

Les negociacions estan en punt mortdes d’octubre de l’any passat

que els exercicis dels últims anys han tancat amb beneficis”.Segons Cases, la direcció del grup al·lega que amb la

incorporació de la factoria de Linares als centres de produccióde l’empresa s’haurà de reduir el nombre de representants delstreballadors en la taula de negociació. Una decisió que des delcomité d’empresa no es veu amb bons ulls ja que els faria per-dre presència en les negociacions.

Tot i això, el Comité d’Empresa confia arribar a un acordamb la direcció del grup, però no es descarta iniciar algunamobilització si no se supera l’estancament en la negociació.

A més d’afectar els aproximadament 170 treballadors quel’empresa Tradema té a Solsona, el retard en les negociacionsdel conveni col·lectiu afecta uns 600 treballadors més que elgrup té a les plantes de Betanzos, Pontevedra i Linares.

Page 5: Celsona 460

5460 - Divendres, 31-3-2006

Page 6: Celsona 460

6 460 - Divendres, 31-3-2006

Solsona Ramon Estany

Davant unes 30 persones, socis i voluntaris de l’entitat,a la Sala d’Actes de la Casa de la Parròquia, el president del’entitat, Josep Montanyà va valorar positivament l’activitatde l’entitat, recordant que a diferència de les empreses conven-cionals, on els resultats es poden resumir en números, a Càritasno n’hi ha prou amb la quantificació sinó que “ens hem deguiar pel grau de satisfacció dels nostres usuaris, en els ser-veis que oferim”.

A continuació els diferents responsables de les àreesde treball de Càritas i Volem Feina van presentar una memòriade les activitats realitzades l’any 2005.

CàritasCàritas es desglosa en dos apartats, el CAT, o tracta-

ment de toxicomanies, i Càritas Parroquial, d’acolliment a tran-seünts i immigrants.

El CAT atén a les persones amb dependència a drogues,alcohol, cocaïna, opiacis, amfetamines i recentment al tabac.Dins d’aquest servei s’ofereix el programa METADONA, con-juntament amb el Centre Sanitari i l’Hospital de Manresa, perals consumidors d’heroïna, atesos per un psiquiatra, l’assis-tent de Càritas i una infermera del centre sanitari. Actualment hiha 15 persones ateses per aquest servei.

L’altre programa del CAT és el LLIURE DE DROGUES,que té per objectiu la deshabituació de qualsovol tòxic i que enaquest moment atén a 9 persones, i va en augment.

Pel que fa a l’activitat, el CAT va rebre 1.116 visitesl’any passat, i 57 consultes d’informació.

Pel que fa a CÀRITAS, pròpiament dita, el servei ques’ofereix és el d’assessorament als nouvinguts, regularitzacióde documents, ensenyament de català i castellà. Respecte al’anterior any, s’ha doblat el nombre d’immigrants atesos, quehan estat 45, així com les consultes de caires socials: feina,treball, habitatge (un problema que comença a ser greu aSolsona), que han estat 251.

Per als que demanen treball, CÀRITAS té dos progra-mes, BECA, que és per a adquirir hàbits laborals, i també el deREINSERCIÓ.

Càritas de Solsona-Morunys fa balanç de l’any 2005El passat 12 de març va tenir lloc l’assemblea anual de Caritas Solsona-Morunys, en que es va passar

comptes de l’activitat desenvolupada durant l’any 2005 i els objectius de cara al 2006

Disminueix el nombre de transeünts atesosL’any passat CÀRITAS va atendre 100 transeünts. L’ajut

consisteix en l’oferta d’un dia de feina a la Fundació VolemFeina, un lot d’higiene i una nit d’estada. I per als que desitgencanviar de vida i establir-se, hi ha el programa SOLSONAACULL, on se’ls ofereix temporalment un pis i un pla d’actua-ció per trobar feina. 3 persones van rebre l’any passat aquestservei.

Ajuts econòmicsCÀRITAS també ofereix ajuts econòmics, actualment a

través de la fórmula dels microcrèdits, prioritzant els casos deles famílies amb menors.

VOLEM FEINAAquesta fundació té per objectiu treballar contra la po-

bresa i l’exclusió social i laboral, en la reincorporació laboral, haatès 7 persones, (4 homes i 3 dones). Dins el programa BECA,s’han beneficiat 19 persones ( 11 homes i 8 dones). Tambés’han ofert AJUTS PUNTUALS, a persones que tenien algunaemergència per un període breu de temps, (4 persones).

La BORSA DE TREBALL també ha funcionat a ple ren-diment el 2005, orientant a 65 persones, i realitzant d’interme-

El president de Càritas i la Fundació Volem Feina, Josep Montanyà. Al seu costat,Mn. Ferran.

Unes trenta persones van assisitir a l’assemblea

Page 7: Celsona 460

7460 - Divendres, 31-3-2006

Solsona Ramon Estany

Objectius per al 2006De cara a aquest any, Càritas, en l’àrea del CAT preténseguir oferint tractament a les persones que pateixenuna adicció, continuar amb el programa d’Agonistes aOpiacis (Metadona), així com impulsar activitats de pre-venció.En el camp de l’atenció primària, incrementar l’acolli-ment als immigrants, amb classes de llengua, assesso-rament legal i beques de treball, acollir els transeünts,atendre i orientar als aturats i fomentar el voluntariat iincrementar el nombre de socis de l’entitat, que actual-ment són uns 136.

Renovació de càrrecs.La sessió de l’assemblea també va servir per cobrir lesvacants dels càrrecs de vice-president i tresorer, quedesprés de molts anys de servei, han estat ocupats perFerran Rius i Xavier Jounou, i que per raons d’edat vandemanar el relleu. El president de Càritas, JosepMontanyà, els va agrair i reconèixer els serveis prestats,i passà a fer la proposta per nomenar Jordi Carrera vice-president de l’àrea administrativa i Miquel Freixes, vice-president de l’àrea social. Per al càrrec de tresorer, es vaproposar a Josep Lluís Alonso. Les propostes van seracceptades per unanimitat.

Càritas acaba amb superàvit l’exercici del 2005En l’apartat de presentació dels comptes de l’any 2005,

el tresorer de CÀRITAS va destacar que l’arribada de subven-cions del 2004 i del 2005 anticipades ha permès tancar l’exerciciamb un superàvit de més de 14.000 euros. Els ingressos ascen-deixen a 61.768 euros i les despeses a 47.010.

Pel que fa a la Fundació Volem Feina, aquesta ha tancatamb un dèficit d’uns 10.000 euros, donat que els ingressos nohan augmentat el suficient i esperat, destacant el president,Josep Montanyà, que si bé el conveni de prestació de serveisha augmentat un 7%, el volum de gestió de residus a la comarcaho ha fet un 28%.

El 2005 Volem Feina ha ingressat 392.000 euros, ambunes despeses de 402.000 euros.

diadora entre empresa i treballador, col·laborant amb elConsell Comarcal, ETT, OTG, Ajuntaments i Premsa Local.

També la Fundació col·labora ajudant més enllà delSolsonès, amb entitats solidàries d’arreu, com SOS-TUCUMAN, (llibres per Argentina), la Caravana Solidària delPoble Sahrauí, Òmnium Cultural del Bages, la Fundació DoctorTrueta i la Fundació Pau i Solidaritat.

Page 8: Celsona 460

8 460 - Divendres, 31-3-2006

Dissabte passat al Casal La Fura, va tenir lloc la presen-tació de la Campanya per l’Autodeterminació amb una xerradasobre el dret a l’autodeterminació a càrrec del Jaume Soler (re-presentant de la CUA del Vallès) i l’Àngel Oller del Casal l’Esta-ca de Sant Llorenç de Morunys. En la xerrada, es va fer èmfasien l’atzucac que es troba la reforma de l’estatut, i es va empla-çar tothom a tirar pel recte demanant la lliure autodetermina-ció dels Països catalans. L’Àngel, des del Casall’Estaca ens va fer una crida a la coordinació decasals i entitats dins la Catalunya Central percaminar plegats, i fer sentir més la nostra veu.

I a 2/4 d’11 de la nit, començava a La Furael concert de Roger Mas, presentant l’últim discen el darrer espectacle de “Mística Domèstica Des-pullada” acompanyat de l’Ivan Dach a la guitarra.

Així la campanya per l’Autodeterminació,continua amb una recollida de signatures i adhe-sions individuals i col·lectives. D’aquesta mane-ra, pel proper dissabte 1 d’abril, està convocadauna concentració davant dels ajuntaments de vi-les i ciutats arreu dels Països Catalans, on es faràla lectura del manifest. Així a Solsona, comença-rem a les 6 de la tarda amb un taller d’estampacióde samarretes davant l’ajuntament que donarà pasa la lectura del manifest, acompanyat amb l’acor-dió diatònic. I tot seguit, a les 9, hi haurà un soparpopular a La Fura que culminarà amb festa i

Xerrada sobre el dret a l’autodeterminació a càrrec del Jaume Soler (representant de la CUA del Vallès) i l’Àngel Oller del Casal l’Estaca de Sant Llorenç de Morunys.

punxadiscos a les 11h.El Casal La Fura disposa d’entrades del concert orga-

nitzat pel Casal l’Estaca de Sant Llorenç pel divendres 14 d’abrilen commemoració dels 75 anys de la proclamació de la Repúbli-ca. El grups convidats seran Betagarri (País Basc) i SkàndolPúblic (Berga).

Presentació de la campanya per l’autodeterminació(CUA) amb l’actuació de Roger Mas

Solsona Ramon Estany

Page 9: Celsona 460

9460 - Divendres, 31-3-2006

Roger Mas sorprènamb una versió delsGoigs del Claustre

El concert que va oferir el cantautor solsoní, acompa-nyat de l’Ivan C. Dach, al local del casal La Fura de Solsona vafer ple, davant un públic jove i variat. Va ser una hora i mitjaamb els temes més coneguts i esperats del músic del Solsonès.Clàssics com Les maragdes van fer arrencar aplaudiments a lasala, i al final de tot, Roger Mas va oferir en primícia un delstreballs en que hi està posat aquests dies, la versió dels Goigsde la Mare de Déu del Claustre, en versió mantra.

El Concert va tenir lloc al casal La Fura

Força públic al concert

Roger Mas va connectar fàcilment amb el públic

Solsona Ramon Estany

Page 10: Celsona 460

10 460 - Divendres, 31-3-2006

El Ple de la Diputació de Lleida va aprovar el prop-passat divendres dia 24 de març, el projecte definitiu d’obresde condicionament, eixample i millora de la carretera HostalBoix a Su (LV-3002) (límit de província), en el tram comprèsentre Hostal Boix i el Miracle, amb un pressupost d’execu-ció per contracta de 2.652.614 milions d’euros (uns 440 mili-ons de pessetes) després d’haver superat els període depresentació i posterior resolució d’al·legacions.

Està previst que l’adjudicació de l’obra es pugui re-

Aprovació del projecte de millorade la carretera de Su a l’Hostal del Boix

Correspon al tram entre l’Hostal Boix i el Miracle i compta amb un pressupost de 2,6 milions d’euros

alitzar abans de l’estiu, un cop s’hagin resolt les expropiaci-ons que s’hauran de pactar amb els propietaris del ter-renys afectats. Les obres d’acondicionament d’aques-ta carrretera preveuen la modificació del seu traçat enels punts més sinuosos i l’eixamplament de la calçadaal llarg de tot el recorregut. L’amplada de la via serà lamateixa que la del tram actual que va del Santuari delMiracle a Su. Segons els responsables de la Dipuatciól’obra finalitzarà l’any 2007

La Diputació de Lleida vetlla per la restauració i conser-vació del patrimoni arquitectònic de les terres de Lleida, aixícom també per poder dotar als municipis de les infraestructuresnecessàries per oferir millors serveis a la gent que hi viu.

Els municipis de Pinós i la Molsosa han rebut diversesajudes amb aquesta finalitat: Entre elles cal destacar les desti-nades a la construcció del sostre del local annex al Santuari dePinós, o la construcció d’un mur a la Torre d’Ardèvol o a l’ad-quisició d’equipaments turístics per a la sala polivalent.

Pel que fa a la Molsosa cal destacar els ajuts conceditsper a la construcció d’una sala polivalent al municipi, per a larestauració de l’església de Santa Maria de la Molsosa, per a larehabilitació de la casa consistorial i per a la urbanització delnucli d’Enfesta.

El proppassat dimarts dia 28 de març, M. Teresa Canal,diputada provincial per al Solsonès, va visitar les obres execu-tades i les que properament s’han de realitzar.

Diputació de Lleida M. Teresa Canal,Diputada provincial per al Solsonès

Visita als municipis de Pinós i La Molsosa

Page 11: Celsona 460

11460 - Divendres, 31-3-2006

Comarca Josep M. Montaner i Reig

Solsona debatsobre el futur de la caçaEl món de la caça vol millorar la seva imatge

La millora de la imatge del caçador, i la reivindicació delseu paper determinant en la gestió i control de les espèciescinegètiques, van ser els eixos claus en què es va desenvolu-par la jornada sobre Caça i Territori celebrada dissabte passat aSolsona, i organitzada pel Congrés del Món Rural amb la parti-cipació de la Federació Catalana de Caça.

Aquests dos punts són els que més abastament vantractar al llarg del dia, caçadors, biòlegs, tècnics agrònoms,propietaris i altres agents relacionats amb el món de la caça.Però a més, el debat va incidir en la necessitat de reclamar a lesadministracions que prestin més atenció als col·lectius impli-cats en les activitats cinegètiques.

A banda de millorar la imatge que la caça té entre lasocietat, els col·lectius implicats en el debat van marcar altrespunts d’actuació com ara: potenciar les ajudes per recuperar ipreservar la fauna cinegètica, establir mecanismes àgils de com-pensació pels danys que pugui provocar la caça i la faunacinegètica, promoure la gastronomia de caça, lluitar contra elfurtivisme, millorar la formació dels caçadors i establir punts detrobada entre tots els agents implicats en l’activitat cinegètica.

Des de la Societat de Caçadors de Solsona es va incidiren la necessitat de dotar els caçadors de més autonomia perrealitzar batudes en moments i punts concrets on, espèciescom el porc senglar, puguin provocar danys als propietaris.

Ramon Luque, director general de Medi Ambient va serl’encarregat d’obrir la jornada, juntament amb el director delCongrés del Món Rural, Josep M. Besora i el regidor de MediAmbient de Solsona, Josep A. Pelegrina.

Josep M. Besora va valorar molt positivament les con-clusions presentades durant la jornada, i que formen part de lafeina feta pel grup de treball Caça i Món Rural, i que està pre-vist que es puguin incloure en la futura llei de caça que estàpreparant la Generalitat.

L’Institut Català de les Donesdóna publicitat a subvencionsconcedides al Solsonèsd’import igual o superior a3.000 euros, durant l’any 2005

Subvencions concedides a entitats privades, sense finalitat delucre que tinguin com a objectiu la realització d’activitats oprojectes d’utilitat pública o interès social per promoure la igual-tat d’oportunitats per a les dones, i/o que facin palès el caràctertransformador de les experiències i els sabers femeninsEntitat: Associació de Dones del Solsonès.Finalitat: Projecte 2005. Import: 3.000 euros.

Subvencions concedides a ens locals, per finançar les despe-ses derivades de l’elaboració, implementació o desenvolupa-ment de polítiques de dones, en els termes que consten a con-tinuació:

Entitat: Ajuntament de Solsona.Finalitat: Elaboració del Pla. Creació d’un servei d’informació.Import: 12.560 euros.Entitat: Consell Comarcal del Solsonès.Finalitat de la subvenció: Creació d’un servei. Estudi de neces-sitats. Elaboració d’un protocol. Import: 16.534 euros.

Comarca Ramon Estany

Page 12: Celsona 460

12 460 - Divendres, 31-3-2006

Els gegants del Carnavalde Solsona s’exposaran deforma permanent en unesdependències del Consella la plaça Sant JordiL’ens comarcal ha cedit a l’Associació de Festesel local on hi havien les antigues instal.lacionsde desinfecció de vehicles

El Consell Comarcal del Solsonès, seguint amb lala seva línia de promoure i donar suport als esdeveni-ments culturals i festius de la comarca, ha cedit a l’Asso-ciació de Festes del Carnaval de Solsona un local per apoder-hi guardar i exposar de forma permanent els Ge-gants d’aquesta festa. L’acord, pactat des de l’àrea deCultura, l’ha ratificat el president del Consell, Joan Serra,amb la signatura d’un conveni que contempla també lacessió d’un espai per a poder-hi desenvolupar les reuni-ons de l’entitat.

Tant el local destinat als gegants com el despatxper a realitzar les reunions estan ubicats a la plaça SantJordi en l’edifici propietat del Consell i que fins ara erautilitzat per les entitats agràries de la comarca. Aquestedifici consta d’uns baixos, una part utilitzada per l’or-ganisme comarcal per desar-hi diferent maquinària i l’al-tra, serà la que ocuparà el Carnaval i que antigament eradestinada per la desinfecció de camions. Fins ara l’As-sociació de Festes del Carnaval de Solsona estava ubi-cada en un pis del Palau Llobera, seu del Consell, d’onha hagut de marxar per una propera ampliació de les de-pendències del propi Consell.

L’acte es va formalitzar divendres amb la signatu-ra dels convenis de cessió per part dels presidents JoanSerra, del Consell Comarcal, i Joan Codina, de l’Associ-ació de Festes.

La Fira de Sant Isidre deSolsona modifica el seulogo per introduir-hi el nomde la ciutatL’adaptació, feta pel mateix dissenyador que vacrear el logo original, té com a objectiu laidentificació de la Fira amb la ciutat de Solsona

Seguint amb la tònica de lanova direcció de la Fira de SantIsidre, que encapçala Albert Munta-da, de dotar el certamen de mésprotagonisme dins el marc firal cata-là i de fer-la fàcilment identificablegeogràficament, la comissióoganitzadora ha aprovat una readap-tació del seu logo, per a introduir-hi

el nom d’aquesta població. La nova comissió de la Fira de SantIsidre de Solsona ha introduït aquesta modificació, afegint laparaula Solsona al logotip original, després de més de deu anyssense cap alteració, per tal de relacionar estretament aquestcertamen amb la ciutat. Així doncs, el nou logotip identificaclarament la Fira de Sant Isidre amb la ciutat de Solsona.

El logotip havia estat dissenyat per Jaume Cuadrench irepresenta unes arreus. La modificació, que ha estat realitzadaper ell mateix, segueix amb la mateixa línia que l’original, amb lafinalitat que no s’alteri la imatge referent que tothom ja coneix.

Així doncs, segons ha explicat Albert Muntada, “l’adap-tació del logo va lligada a un increment en la partida pressu-postària de publicitat, amb l’objectiu de fer una major difusióde la Fira arreu del territori, vinculant-la directament ambSolsona, de la mateixa forma que es dóna amb altres fires derellevància on trobem el certamen associat clarament amb laseva població, tal com passa, per exemple, amb la Fira deSant Josep de Mollerussa o Fira de Sant Miquel de Lleida”. Apartir d’ara, quedarà associat la fira que se celebra al mes demaig amb la ciutat on es realitza. Fira de Sant Isidre de Solsona.

Comarca Consell Comarcal

Page 13: Celsona 460

13460 - Divendres, 31-3-2006

Us tornem a publicar la fotografiade la muralla ibèrica d’Olius que, per mo-tius tècnics, no va sortir ben impresa lasetmana passada. A més, aclarim també,que la subvenció del Departament de Tre-ball per tirar endavant aquesta campanyaarqueòlogica al jaciment de Sant Esteved’Olius ascendeix a 47.200 euros aproxi-madament i que ha estat possible gràciesa la voluntat de l’Ajuntament d’Olius pertirar endavant l’estudi, recuperació i di-fusió d’aquestes restes arqueològiques.

Comarca Josep M ontaner i Reig

Aclariment

AVIS D’INTERRUPCIÓ EN EL SUBMINISTRAMENT ELÈCTRICL’empresa FECSA-ENDESA, ens comunica que els propers:

Dimarts, dia 04-04-2006 de 06h 30’ a 06h 32’Dimecres, dia 05-04-2006 de 14h 15’ a 14h 17’

Restarà suspès el subministrament elèctric a la totalitat de la nostra zona de distribució.Preguem disculpin les molèsties que es puguin ocasionar.

CASTELLAR DE LA RIBERA

Sobre la sol·licitud d’una llicència ambiental. Ha tingutentrada en aquest Ajuntament una sol·licitud per a l’ator-gament de llicència ambiental per a una ampliació i can-vi d’orientació d’una activitat d’explotació porcina a lacasa Marmí d’aquest municipi

GUIXERSL’empresa KNAUF GmbH ha sol·licitat a l’Ajuntamentde Guixers llicència urbanística per a l’explotació a celobert de guix en les concessions “Matthias” i“Matthias-2” en el TM de Guixers.

Anuncis Oficials Ramon Estany

SANT LLORENÇ DE MORUNYS

Aprovat pel Ple de l’Ajuntament, en sessió ordinària tinguda eldia 24 de febrer de 2006, l’expedient de contractació, la despesai el plec de clàusules administratives que ha de regir el concursper a l’adjudicació de l’obra “Reforma dels carrers de Cal Sant,Francesc Moragas i Lluís Badia”.1. Entitat adjudicadora: Ajuntament de Sant Llorenç deMorunys2. Objecte del contracte: execució de les obres de reforma delscarrers de Cal Sant, Francesc Moragas i Lluís BadiaLloc d’execució: carrers de Cal Sant, Francesc Moragas i LluísBadia. Termini d’execució: 2,5 mesosPressupost base de la licitacióImport total: 69.024,80 euros, IVA vigent inclòs.

Page 14: Celsona 460

14 460 - Divendres, 31-3-2006

Sant Llorenç Dolors Pujols

Concurs literaride Sant JordiL’ajuntament de Sant LLorençconvoca el seu tercer concursliterari obert a tothom.Enguany la temàtica serà “lagent gran”.

L’Ajutnament de SantLlorenç convoca un nou concurs li-terari, enguany amb la temàtica “lagent gran”. El jurat estarà format perpersones de la vila. Hi haurà 4 pre-mis, un primer i un segon per a lesmillors composicions poètiques do-tats amb 100 i 200 euros respectiva-ment a l’igual que amb les millorscomposicions en prosa (poden seramb català o amb castellà). Tothomqui vulgui participar en aquest con-curs literari, pot fer-ho presentant lescomposicions a l’Ajuntament abansdel 13 d’abril. A les oficines muni-cipals hi ha una còpia de les basesdel concurs per a tots els interes-sats/es.

Cursos d’idiomesper a l’estiuL’ajuntament de Sant Llorenç deMorunys, en col·laboració ambl’escola d’idiomes Logos, ofereix almes de juliol cursos intensiusd’idiomes

Avui, divendres 31 de març s’obre elperíode de preinscripció per als diferents cur-sos d’idomes que l’ajuntament de SantLLorenç (en col·laboració amb Logos) ofereixdurant el proper mes de juliol. Es tracta d’untotal de 6 cursos entre diferents nivells d’an-glès, francès i alemany: Anglès conversa (apartir del nivell intermediate), anglès, francès ialemany per a principiants, anglès FirstCertificate (preparació per a l’examen al Britishor American Institute) i anglès de reforç per aalumnes d’ESO i Batxillerat. Els cursos s’im-partiran els dimarts i dijous del 4 al 27 de juioli per a la preinscripció o informació els interes-sats es poden adreçar a les oficines munici-pals. El material del curs (a excepció del firstcertificate ja que cal comprar un llibre) anirà acàrrec de l’Ajuntament.

Taller de manualitatsDurant el mes de març s’ha dut a terme un tallerde manualitats al Kemana. Les nombrosesparticipants, amb diferents tècniques que hanconegut, han realitzat una sèrie de treballs queseran mostrats en una exposció

24 persones hanparticipat aquests dies altaller de manualitats que,subbencionat per l’Ins-titut Català de la Donamitjançant l’Ajuntamentde Sant Llorenç s’ha re-alitzat durant el mes demarç. Les participantsaprenen diferents tècni-ques com el mosaic, pintar seda i vidre, Decou Page, i bijuteria.El taller va començar el passat 8 de març i s’ha dut a termedurant tot el mes, ja sigui als matins, tardes, o als dissabtes alKemana, la botiga de comerç just i complements que han adap-tat per a poder fer-hi les manualitats. Els treballs realitzats enaquest taller s’exposaran a la biblioteca (la data encara està perconfirmar). La iniciativa ha estat de la Núria Carol, que és quiensenya les diferents tècniques. La Núria es mostra molt con-tenta de la resposta de la gent i amb ganes de tornar-hi.

Ha sortit el Piteunúm. 296

Corres-ponent al nú-mero del mesde març, la pu-blicació deSant Llorenç deMorunys ja ésal carrer. Cons-ta de 19 pàgi-nes en lesquals hi podemtrobar, a mésde les seccions habituals, una segonaentrega dels “papers” de la Vila de SantLlorenç amb la voluntat de la publicacióde recuperar la memòria històrica local i unrecordatori per a Josep Picas Pons, col·-laborador de la revista local recentmentdesaparegut. En l’apartat d’esports, el nú-mero d’aquest mes felicita a Mireia GarcíaBessa, que va participar als campionatsd’Espanya d’esquí alpí gràcies als bonsresultats obtinguts en les proves de lacopa catalana.

Page 15: Celsona 460

15460 - Divendres, 31-3-2006

IntroduccióEl dia 7 d’octubre d’enguany escaurà el cinquantè ani-

versari de la coronació “canònica i solemne” de la imatge de laMare de Déu del Claustre. La tasca que m’han confiat per aquestcapvespre és recordar quin sentit tenia i té la coronació d’unaimatge de la Mare de Déu.

Com sempre, és bo de situar els fets en el seu contexthistòric i també en els seus orígens. D’entrada, com deia elbisbe de Solsona d’aleshores, Mons. Enrique Tarancón, enscal recordar que la corona és l’atribut de la reialesa i que, pertant, coronar una imatge de Maria vol dir reconèixer Maria coma Reina.

OrígensNo crec que calgui recordar que tant la teologia com la

litúrgia cristiana tenen de sempre el títol de Rei atribuït a Jesús

“Sentit de la coronació d’una imatge de la Mare de Déu:cinquantenari de la coronació de la imatge de la

Mare de Déu del Claustre, de Solsona”

Coronació Mare de Déu del Claustre Ramon Estany

D’esquerra a dreta, la presidenta de la Comissió del Cinquantenari, Valentina Corominas, l’historiador, Mn. Joan Bada, el moderador de l’acte, Lluís Pujol i el president dela Vintiquatrena, Mn. Josep Torres

L’erudit, sacerdot compromés, doctor en història, pro-fessor titular de la UB i Vice degà de la Facultat de Teologia deCatalunya, autor també de nombrosos llibres i articles, va ser aSolsona el passat diumenge 26 de març per impartir una xerradasobre la Coronació de la Mare de Déu del Claustre , a la qual hivan assistir més de cent persones, que van omplir la Sala delsSants Màrtirs.

L’acte va ser presentat pel professor d’història de l’es-cola Arrels, Lluis Pujol, que va destacar les qualitats humanes

L’historiador Joan Bada parla de laCoronació de la Mare de Déu del Claustre

i personals de Joan Bada, de qui va recordar que recentment vaacompanyar al president Maragall en el lliurament del PremiCatalunya al bisbe Casaldàliga.

Bada va començar agraïnt la invitació a fer la conferèn-cia a Solsona, recordant que ja havia estat en altres ocasions en lanostra ciutat, de la que conserva bons records. La conferència del’historiador va versar sobre com s’arriba, que significava, el con-text i que havia darrera la Coronació del Claustre, i donada la llarga-da d’aquesta, l’oferirem íntegra en dues setmananes.

el Senyor, amb una amplíssima gamma de formulacions, comen-çant per la reivindicació que Jesús fa del títol de Rei davant delgovernador romà, Ponç Pilat i el títol de la creu: Jesús Natzarè,Rei dels Jueus.

De totes maneres no seria fins a Pius XI, en l’Any Santde 1925, el que decidí establir per l’encíclica Quas primas, del’11 desembre de 1925 la festa litúrgica de Crist Rei, que escelebraria en el darrer diumenge d’octubre per la seva proximi-tat a la festa de Tots Sants, diu l’encíclica, i que aquell dias’hauria de renovar la consagració del gènere humà al Sacratís-sim Cor de Jesús, tal com havia establert el papa Pius X. Lareforma litúrgica del Concili Vaticà II va traslladar la festa aldarrer diumenge de l’any litúrgic.

En el cas de Maria, mare de Déu, el procés va ser sem-blant. De sempre, la litúrgia -Salve Regina, Ave Regina coelorumetc.- i la pietat popular havien usat l’expressió de Maria Reina:

Page 16: Celsona 460

16 460 - Divendres, 31-3-2006 16

Entre els assistens que van omplir la sala, l’alcalde de Solsona, Jordi Riart

només cal recordar el cinquè misteri gloriós del rosari iles lletanies lauretanes. Per això el moviment marià molt fort enaquells moments, a començament del segle passat, començà ademanar que s’establís també la festa litúrgica de Maria Reina.

L’1 de novembre de l’Any Sant de 1950, el papa PiusXII, amb la constitució apostòlica Munificentissimus Deus, pro-clamava com a dogma de fe que “la Inmaculada Mare de Déu isempre verge Maria, acabat el temps de la vida terrestre haviaestat assumpta amb cos i ànima a la glòria celestial”. L’empentadel moviment marià va donar impuls a que el papa convertís enany marià l’any 1954, en el que esqueia el centenari de la procla-mació del dogma de la Immaculada Concepció de Maria (1854);a l’interior d’aquesta celebració i, precisament el dia de la festade la Maternitat de Maria, és a dir, el dia 11 d’octubre de 1954,amb l’encíclica Ad caeli Reginam, Pius XII establia la festa,que ja anteriorment havia tingut un prolegomen, com diu ellmateix, en la coronació de la imatge de la Verge de Fàtima, cele-brada l’any 1946, un cop acabada la II Guerra Mundial. La festaquedava assenyalada pel dia 31 de maig, i també calia fer aquelldia la renovació de la consagració del món a “l’immaculat corde la benaurada Verge Maria”. La doctrina papal buscava elsfonaments de l’advocació des dels pares de la primitiva esglé-sia, més tot sigui dit, els pares orientals que no pas els occiden-tals, i establia que la fonamentació teològica es basava en lamaternitat de Maria, per això havia triat aquesta data per a esta-blir la festa –recordem que per la mateixa raó Joan XXIII vaestablir com a data de la inauguració del Concili Vaticà II, elmateix dia 11 d’octubre de l’any 1962 – i quant al contingutteològic el papa afirmava que “Maria participa de la dignitatreial de Jesucrist, de manera limitada i analògica”. Els teòlegsque comentaren el document papal assenyalaven la mateixadoctrina. Merkelbach deia que el títol de reina no significa undomini suprem sinó un domini “subordinat i participat” aJesucrist Rei i recordava també la tradició escultòrica de lesimatges medievals de Maria amb corona. Charles Journet demanera semblant deia que el títol de reina és analògic, depe-nent i participat, basat en el títol de Mare de Déu, en tant queassociada estretament a la redempció dels homes i a la dispen-sació de les gràcies redemptores.

Precedents immediatsTothom recorda com la II Guerra Mundial va quedar

marcada per la devoció a la Verge de Fàtima i el seu famósmissatge. L’acabament de la guerra es va vincular a aquestadevoció i gairebé d’immediat va començar a Espanya la visitapoble a poble, parròquia a parròquia, la peregrinació de la Ver-ge de Fàtima, per alliberar el món occidental del comunisme.Catalunya no va ser-ne una excepció i Solsona tampoc.

L’any 1949 una imatge de la Verge de Fàtima havia pere-grinat per totes les parròquies del bisbat de Solsona. La imatge

es troba avui a la capella del monestir de monges carmelites deTàrrega, on va ser-hi col·locada l’any 1956, en ser consagradal’església.

L’any 1950 també diocesans de Solsona peregrinaren aRoma per la proclamació del dogma de l’Assumpció de Maria.La peregrinació catalana tenia com a missió pròpia entregar al’Església de Montserrat de Roma, una moreneta, ja que la quehi havia en el temple, no ho era. Amb tot plegat, s’obria unaèpoca de nacionalcatolicisme força important. Recordem-ho:1951, Santa Missió a la ciutat de Barcelona, superant l’esque-ma rural d’aquest tipus de predicació; 1952, Congrés EucarísticInternacional a Barcelona; 1953, signatura del concordat entrela Santa Seu i l’Estat Espanyol, que creava el marc d’unes rela-cions considerades modèliques.

L’any 1954, any marià, cal col·locar-lo en aquesta se-qüència. Era una novetat en l’Església Catòlica, acostumadaals anys sants cada vint-i-cinc anys en aquells moments, ex-ceptuant el de 1933, que havia estat proclamat Any de Redemp-ció però no a aquesta altra peculiaritat. Calia, doncs, abocar-hitotes les forces pastorals. A nivell d’estat espanyol, la Junta deMetropolitans –organisme que donava les directrius fins a apa-rèixer la Conferència Episcopal- assenyalava com objectius perl’any 1954: publicar una exhortació que parlés simultàniamentde l’any sant marià i de l’any sant jacobeu (calia aprofitar l’opor-tunitat), demanar al papa la proclamació de la reialesa de laSantíssima Verge Maria”, celebrar un congrés marià a Saragossai que la concentració anual de l’Acció Catòlica es fes també aSaragossa, coincidint amb el Congrés (no oblidem el compo-nent polític que tenia en aquells moments tant els anys santsjacobeus com la devoció a la Verge del Pilar, convertida en eldia de la Raça)

Des de 1916 estava coronada la Mare de Déu de Queralt.Mn. Antoni Llorens recull l’anècdota de l’infant que es queixa-va davant del nunci, Mons. Ragonesi, i de l’administrador apos-tòlic, Mons. Vidal i Barraquer, de perquè no es coronava laimatge de la Mare de Déu del Claustre i la resposta de Vidal i

C. Bisbe Lasala, 7 - Tel. 973 48 13 26 - Solsona

NOVETATSCol.lecció Primavera 2006

Coronació Mare de Déu del Claustre

Page 17: Celsona 460

17460 - Divendres, 31-3-2006

Barraquer dient que seria en una altra ocasió. Ara espresentava aquesta ocasió: era lògic que la imatge que centrésl’esforç solsoní de reviscolar la vida cristiana fos la Mare deDéu del Claustre, patrona de la capital episcopal. Això donavamés amplitud a l’esdeveniment i l’Acció pastoral es podia des-envolupar no sols a nivell de ciutat sinó també a nivell de bis-bat. L’episcopat espanyol, també Tarancón, estaven preocu-pats en veure que els estralls de la guerra i la famosa afirmacióde Tertul·lià –”sang dels màrtirs, llavor de cristians”- no escomplien i com assenyalarà el bisbe en la pastoral sobre lacoronació la societat en la seva globalitat no apareixia tantcristiana com semblava. Recordem que som el temps de l’estra-perlo, de la introducció de noves modes en el vestir, etc. Lesdificultats econòmiques i socials en els tres rams en els que esfonamentava l’activitat de la gent de les comarques del bisbat:l’agricultura (recordem les famoses guies pel transport de pro-ductes agrícoles), la mineria (de carbó i de sal), i la indústriatèxtil (l’ambigüitat del règim de les colònies). Calia buscar un revul-siu que commocionés als cristians i no fer-ho amb urgències queno permetessin treure’n el màxim profit pastoral possible.

Aquí rau en bona part l’íter de la coronació i el planteja-ment que es va fer. La primera proposta, a partir de la iniciativade la Vintiquatrena amb motiu del cinquantenari de la Sabatina,era fer-la el mateix any 1954, com una de les maneres d’estimu-lar la devoció a Maria tal i com el papa Pius XII havia demanat.De fet, des del mes de gener es publiquen les Fulles del Claus-tre per mantenir l’ànim devocional i un any més tard es reparti-ran a totes les parròquies de la comarca; i a partir de novembre

de 1955, els diumenges, a l’hora de la sobretaula, Ràdio Solsonaemet el programa Hores del Claustre, gestionat per la famíliaOliveras-Besora. L’opció final va ser dividir en dues parts lacoronació i obrir un espai de gairebé dos anys que permetésprovocar un esforç de cristianització. En el clima de nacionalca-tolicisme calia implicar-hi la societat civil. En l’antiga tradiciópopular catòlica hi havia un element important que comprome-tia a les poblacions que el feien: em refereixo al “vot de poble”;per tant, aquesta va ser la fórmula escollida per obrir aquestperíode de preparació. EL dia 30 de maig de 1954, conclusió delmes marià per excel·lència, l’alcalde de la ciutat, després d’ha-ver acomplert el cerimonial previst en la tradició solsonina feiasolemnement el vot de plable que havia de ser acceptat, se-gons el costum establert pel bisbe.

Coronació Mare de Déu del Claustre

El públic va seguir amb interès la xerrada

Page 18: Celsona 460

18 460 - Divendres, 31-3-2006

El divendres de la setmana passada, concretament eldia 24 de març, vam celebrar EL DIA DE L’ ARBRE amb la parti-cipació de nens i nenes de primer curs de cicle inicial ( 6 anys)de les escoles ARRELS I SETELSIS. Ho vam celebrar a la fincaFLOTATS del municipi de CLARIANA DEL CARDENER.

Dia de l’arbre 2006

El regidor de l’Ajuntament de Clariana i el Conseller comarcal de medi Ambienttambé s’hi van apuntar

Unes senzilles lliçons sobre la repoblació dels arbres abans de començar

Tots a punt

Natura Josep M. Gilibets

La primavera, enguany ,va ser benèvola amb nosal-tres i ens va regalar un dia esplèndid sense fer ni fred ni calor.Els autocars van portar als nens fins l’església de Clariana delCardener i després d’una petita excursió a peu fins el lloc de laplantada, vam arribar amb molta gana i vam fer un bon esmorzaramb coca i xocolata ( se la van acabar tota!!).

Una xerrada prèvia a la plantada per explicar el signifi-cat de la festa i la manera correcta de plantar i, a partir d’aquí,els nens, els vam dividir en dos grups: uns, primer, van anar aplantar l’arbre i els altres van poder gaudir de l’actuació delPROFESSOR SOMRIURE amb números de màgia i malabarismede gran dificultat. Seguidament es van invertir els grups. En-guany hem fet servir diferents espècies de pins, cedres, i alzi-nes. Tots els arbres van quedar personalitzats amb el nom delnen que el va plantar imprès en un una pedra. Com a novetat, esva posar un protector d’última tecnologia, per evitar que l’ar-bre perdi humitat, a cadascun dels arbres, cedit molt amable-ment per l’empresa DALMAU, que està fent repoblació alstalussos de la carretera de Manresa.

Cal dir que els nens van rebre suport dels alumnes del’ESCOLA TALLER, que van estar, en tot moment, ajudant a posaral seu lloc els arbres. A tots ells, gràcies per la vostra paciència ( toti que mengeu com llimes noves!!).

D’ aquí uns dies i, a través de l’escola, cada nen rebrà unafoto personalitzada on s’hi veurà el nen i el seu arbre en diferentsmoments de la plantada i així podran tenir un petit record de l’acte.

Esperem que l’experiència hagi estat positiva per alsnens i els seus professors i els serveixi per sensibilitzar-nostots plegats envers la natura.

Page 19: Celsona 460

19460 - Divendres, 31-3-2006

Finalment, volem agrair la participació il·lusionada delCENTRE TECNOLÒGIC FORESTAL DE CATALUNYA,del CONSELL COMARCAL DEL SOLSONÈS, DE L’ AJUN-TAMENT DE CLARIANA DEL CARDENER i de les em-preses forestals TRADEMA, FUSTES JANÉ, FUSTESBARBENS, J. Argerich i Fustes Altarriba. A tots ells,moltes gràcies per la seva col·laboració tan econòmicacom logística, sense la qual, evidentment, no hauria estatpossible celebrar el DIA DE L’ARBRE i emplaçar-los a totsper l’any vinent, que intentarem surti encara més reeixida.

Natura Josep M. Gilibets

Page 20: Celsona 460

20 460 - Divendres, 31-3-2006

Quins són els principals motius pelsquals ha decidit tornar-se a presentar?

Quatre anys és un període unamica curt per tirar endavant tot allò queun preveu que pot impulsar per la sevaciutat. Penso que em farien falta 4 anysmés per tenir configurat mínimament elprojecte de ciutat que vam presentar enel seu moment.

Té pensat qui l’acompanyarà?Aquest és un tema que ara és molt

aviat per parlar. Ara s’ha presentat el capde llista i ja tindrem temps per parlar de laresta de persones que la completaran.

Amb el seu anunci com a alcaldable espot dir que comença la batalla electoral?

La presentació com a candidat for-ma part d’un procés que tots els grupspolítics han de fer, perquè en poc més d’unany vénen les properes eleccions. Sem-bla un termini llarg però no ho és tant, i ésnormal que tots els partits comencin apreparar la maquinària. A més, la campa-nya no ha de començar ara perquè ja vacomençar el primer dia després de les elec-cions.

Ha estat un cop d’efecte el seu anunci?Jo no ho interpreto així. A mi em

sembla que com més aviat tothom tinguiclar qui són els candidats, més aviat po-dran decidir quin és el seu.

En quin punt de compliment del progra-ma electoral es troba l’equip de govern?

Dels 10 punts més emblemàticsque resumeixen la filosofia del nostre pro-

grama podem dir que 8 estan -si no exe-cutats del tot- sí totalment encarrilats.

Els tres punts que considera més impor-tants com a alcalde?

Hi ha un tema que no formava partexplícitament d’aquests 10 punts, tot i quesí que formava part del nostre programaelectoral, que és el que fa referència alnucli antic. Aquest tema no va aparèixerfins després de les eleccions, amb l’apro-vació del Pla de Barris de la Generalitat.Però crec que s’ha de destacar com undels més important i que haurà d’anar acavall dels dos mandats.

Com es vincula el Pla de Barrisen el seu programa electoral?

El pla contempla diferents frontsd’actuació. Un primer front és el destinatals particulars que rebran ajudes directesde fins a 18.000 euros per rehabilitar faça-nes i cobertes. A més, prèviament es faràun diagnòstic de cada un dels edificis delnucli antic. Estimem que són uns 450 edi-ficis dels quals es podrà obtenir una radi-ografia que ens permetrà saber com estàcada un d’ells. A més, refarem els eixosprincipals del nucli antic. Modernitzaremels serveis que han quedat obsolets, ensoterrarem alguns i eliminarem barreres ar-quitectòniques. L’altre front en què s’ac-tuarà serà el de convertir el nucli antic enun lloc desitjat per tornar-hi a viure i que,a més, tingui un atractiu comercial i turís-tic per la gent de Solsona i de fora.

Si la Generalitat no hagués inclòsSolsona en el Pla de Barris, com s’hau-

rien fet aquestes actuacions?Hauria estat molt difícil, almenys

quant a terminis. Però quan vam presen-tar el projecte vam dir que aquest era elcamí que marcàvem i que si s’aprovavaes podria accelerar la seva execució, si noho feien la progressió seria més lenta.

Els altres dos punts que considera mésimportants quins són?

Un és la creació de l’Oficinad’Atenció Ciutadana que ha servit perapropar l’administració local al ciutadà ique vam completar amb la creació de l’Ofi-cina de Cooperació per atendre els col·-lectius que tenen dificultats especialsd’integració. A més, també hi hem afegitdos elements novedosos com són el Puntd’Atenció a les Dones i la Borsa d’habi-tatge que permet que la gent que té habi-tatge privat pugui oferir una vivenda encondicions dignes a la gent que en bus-ca. També el tema de la urbanització delscarrers que estaven pendents d’urbanit-zar com el pont dels Països Catalans, elscarrers Carles Morató, Josep M. deSagarra, Joan Miró o l’Avinguda de SantJordi i els camins del Vinyet s’ha impul-sat de manera important.

Les darreres setmanes han estat forçaagitades. La polèmica sobre el pati de l’es-cola Setelsis, el conflicte amb els veïnsde l’avinguda Sant Jordi i la picabarallapolítica amb El Comú. Han estat els pit-jors moments com a alcalde?

La veritat és que m’era difícil ima-ginar que poguéssim tenir aquest tipus

L’actual alcalde de Solsona, Jordi Riart, vafer oficial la setmana passada la seva

intenció de tornar a presentar-se al’alcaldia de Solsona. Aprofitant aquest

anunci i després de tres anys de mandat alcapdavant de l’Ajuntament, el Celsona

Informació l’ha entrevistat.

L’entrevista Josep M. Montaner i Reig

“Em farien falta 4 anysmés per tenir configurat

el projecte de ciutatque vam presentar en el

seu moment”

Page 21: Celsona 460

21460 - Divendres, 31-3-2006

Jo confio que,amb la feinaque hem fet,que s’estàfent i la quinafarem, la gententengui quinaés la nostratasca alcapdavant del’ajuntament.

de conflictivitat política. A mi em semblaque a la política hi ha d’haver la lògicaconfrontació dialèctica perquè és normalque hi hagi diversitat d’opinions, però ar-ribar al punt que hem arribat em semblaque per la salut de la pròpia ciutat no ésun bon camí a seguir. Actuant així els po-lítics donem un molt mala imatge i, sem-bla que per aconseguir les coses ho ha-guem de fer d’una manera barroera i ambpoca traça.

Vostè assumeix o creu que ha comès al-gun un error?

En el tema de la picabaralla amb ElComú jo penso que no és que m’hagi equi-vocat. A veure, hauríem de fer una refle-xió personal per veure com han anat lescoses, però em sembla que la manera enquè s’ha desencadenat aquesta polèmicano ha estat precisament a instàncies del’alcalde sinó a instàncies d’un grup polí-tic que ha anat traient una informació queno s’ajusta ni a la realitat ni a la veritat dela situació. Per tant, jo havia de contestard’una manera contundent perquè la gentno tingués una opinió equivocada del queés la realitat de les coses.

I en el cas de rebombori sobre el pati del’escola Setelsis?

Aquest tema crec que ha quedattancat del tot. Jo només podria afegir queabans del ple extraordinari em vaig reuniramb el Consell Escolar, amb els veïns iamb l’AMPA per aclarir allò que s’haviad’acalarir i per tant em sembla que això jaha quedat superat i no cal fer més explica-cions afegides.

I pel que fa a les queixes dels veïns del’avinguda Sant Jordi?

Aquest és un projecte aprovat al’ajuntament per tots els grups polítics. Amés, l’ajuntament hi fa una aportacióimportantíssima de fins al 30% gens ha-bitual. Els veïns creuen que l’execució delprojecte és molt cara, però a mi em semblaque els tècnics preveuen el que s’ha depreveure i crec que no hi ha gaire mésmarge de maniobra en tot el projecte.

Els partits polítics a l’oposició s’han quei-xat de manera reiterada que se sentenexclosos dels òrgans de participació i de-cisió de l’ajuntament. Què en pensa?

Crec que mai com ara els grupspolítics de l’oposició no havien tingutoportunitat de particar en tots els òrgans

de participació que l’ajuntament ha creat.A més a més, nosaltres hem creat òrgansque abans no existien i en cada un d’ellsels grups polítics hi són degudament re-presentats.

I sobre el parc eòlic d’Olius. Vostè hamanifestat que la seva viabilitat ha depassar per l’acceptació social del projec-te. Es podria arribar a plantejar un refe-rèndum a Solsona sobre el tema?

Jo no sé si s’escau parlar de refe-rèndum, em sembla que no és el concepteadequat per tractar un tema com aquest.Ara bé, sí que defensaria que Solsonapugués tenir veu i vot en aquest tema per-què penso que la consecució del projec-te depèn més de l’acceptació social quede la decisió dels polítics. Aquí Solsonaes troba una mica al marge perquè això ésun equipament que va al municipi d’Olius,però entenc que no és un projecte nomésmunicipal sinó que és d’abast comarcal i,per tant, l’hauríem de tractar com a tal.

Però un referèndum serviria per conèi-xer l’acceptació social al projecte?

Jo defenso que cal copsar l’opi-nió de la gent però no sé si un referèn-dum és el més idoni. Potser es podria fer através d’altres mecanismes que permetes-sin copsar l’opinió de la gent. Crec queval la pensa que s’impulsin aquests me-canismes per saber l’opinió de la gent.

I en el cas que l’ajuntament de Solsonaes pronunciés en contra del projecte, qui-na força tindria per aturar el parc eòlic?

Home, és un projecte que s’esca-pa de l’àmbit del nostre municipi però sent

l’ajuntament amb més població de la co-marca penso que la nostra opinió s’hau-ria de tenir en compte. Tot i això, no m’heplantejat quin hauria de ser el procedi-ment a seguir, però crec que trobaríem me-canismes per arribar a un consens.

El President Comarcal de Convergènciava lloar la seva trajectòria al capdavantde l’alcaldia de Solsona en la seva pre-sentació com a alcaldable, però també quecalia explicar millor la feina feta. Quèen pensa d’aquesta afirmació?

Aviam, un quan està al governestà dedicat a les tasques que comportala gestió i l’execució dels projectes ques’impulsen. Però jo crec que la comunica-ció sobre els projectes que tirem enda-vant s’ha fet correctament. No sé si és ono és suficient, però això no em toca a mivalorar-ho. En tot cas, són els ciutadansque han de dir-ho.

No revalidar la majoria absoluta seria unfracàs per vostè?

Em faria reflexionar que algunacosa o altra no hem dut prou bé. Jo con-fio que, amb la feina que hem fet, que s’es-tà fent i la quina farem la gent entenguiquina és la nostra tasca al capdavant del’ajuntament. Si això la gent no ho enténaixí haurem d’acceptar la voluntat de laciutadania.

Page 22: Celsona 460

22 460 - Divendres, 31-3-2006

Solsona

La Companyia de Maria va néixera Bordeus, per l’educació de la joventut.Va ser el primer Orde femení d’ensenyan-ça per a nenes; fins aleshores, aquesteseren educades a la pròpia llar, o bé a casad’alguna senyora anomenada l’Amiga.Algunes vivien internes als conventscom a petites monges...

Sta. Joana va viure, per pròpia ex-periència aquesta exclusió. Els seus ger-mans nois anaven al col·legi dels jesuï-tes, quan aquests van fundar a Bordeus;ella i les seves germanes van rebre l’edu-cació de la seva mare.

La mare, Joana de Montaigne, ger-mana del conegut Miquel de Montaigne,era molt culta, ja que havia tingut una fa-

Bisbat Montserrat Coll

Seglars del bisbat deSolsona assisteixen a latrobada d’Araguaia

Barcelona- El diumenge 26 de març una colla de seglarsdel Bisbat de Solsona (de Gironella, Solsona, Berga, Balsarenyi Navàs) va assistir a la trobada anual d’Araguaia, associació

que col·labora amb el bisbe Pere Casaldàliga. La jornada, sotael lema «Necessitem una altra comunicació», es va desenvolu-par a l’escola Lestonnac del carrer Pau Claris de Barcelona i vaconstar d’una taula rodona -amb la presència del Sr. FrancescEscribano entre d’altres-, passi de video amb un missatge delbisbe Pere, dinar de germanor, taller de creació comunicativa iEucaristia. En aquesta edició encara hi era recent l’alegria expe-rimentada per la concessió del Premi que el bisbe Casaldàligava rebre a principi de març.

Companyia de Maria,400 anys d’històriaLes religioses de la Companyia de Maria de tot el món, (a Solsonatambé hi són presents), celebren els 400 anys de la fundació del seuinstitut. Aquesta celebració comença el 7 d’abril de 2006

mília amant de les lletres, però s’havia fetcalvinista, és a dir, deixava d’ésser catòli-ca per fer-se protestant; volia influir enles seves filles amb la nova religió.

Joana, la primogènita, va rebremolta influència de la seva mare, però vatenir més força la influència catòlica delseu pare. Ja gran, vídua, havent col·locatels seus cinc fills, va dedicar tota la sevafortuna i les seves forces a fundar un col·-legi de noies, de manera que aquestespoguessin disfrutar de la ciència i de lareligió en un lloc destinat i apropiat per aelles.

El 7 d’abril de l’any 1607, fa qua-tre-cents anys, el Papa Pau Vè., signavael BREU d’aprovació de l’Orde de la Com-panyia de Maria Nostra Senyora.

Immediatament de rebre el Breupapal, Joana amb cinc noies de Bordeus,van obrir la primera escola. A la mort deJoana (1640) s’havien fundat 30 col·legisa França. Deu anys després, és a dir, l’any1650, la Companyia de Maria va arribar aBarcelona. D’allí al cap de 100 anys, l’any1758, quatre monges de Barcelona arriba-ven a Solsona. Per aquells mateixos anysja s’havia fundat a Mèxic, Argentina iColòmbia, i a molts llocs d’Espanya.

Page 23: Celsona 460

23460 - Divendres, 31-3-2006

L’associació de familiars de malalts mentals idrogodependents, SOL DEL SOLSONÈS, com cada any,sortirem al carrer el proper dia 23 d’abril per celebrar ladiada de Sant Jordi. Com tots sabeu, la nostra associacióes finança gràcies en part a les col·laboracions dels ciu-tadans, que de mica en mica es van conscienciant al res-pecte de la malaltia mental i la problemàtica de lesdrogodependències.

Així, doncs, volem demanar-vos un cop més lavostra aportació en el nostre treball, i aquest cop us vo-lem demanar llibres que posarem a la venda en una para-da al carrer amb les roses per a tots els solsonins, i així,augmentar la possibilitat de continuar aquest projectedel qual molts familiars i usuaris n’estan gaudint.

Si teniu llibres que no utilitzeu i ens els podeu ferarribar a la seu social de l’associació, us recordem que ladirecció és: c/ Josep Maria de Segarra, 3 baixos, i el nos-tre telèfon és: 973483683. En el cas que no ens els podeuportar, ja us els vindríem a recollir. Truqueu-nos.

SOL del Solsonès Diada de Sant Jordi

SOL DEL SOLSONÈSTEL: 650867025 / 973483683

HORARI: DILL a DIV, de 16 a 20hFest-te’n soci! Ets un sol!

Si algú ens volgués fer la donació d’un billarusat, Sol del Solsonès n’estaríem molt agraïts

Avaluació tècnica dels clubssocials per a persones ambtrastorn mental

El passat 23 de març el Sol del Solsonès va assistir a lapresentació de l’estudi d’avaluació tècnica dels Clubs Socials,que es va realitzar al Departament de Benestar i Família de laGeneralitat de Catalunya a Barcelona.

L’acte va ser presentat per la presidenta de la Federacióde Familiars de Malalts Mentals de Catalunya, Margarita Ser-rat. Seguidament Xavier Pelegrí (persona que ha realitzat l’es-tudi), de la Universitat de Lleida, va fer una explicació delsresultats de la investigació sobre els Clubs Socials de Catalunya.

L’estudi s’ha realitzat a 11 Clubs Socials de la provínciade Barcelona, 2 de Tarragona, 1 de Girona i 2 de Lleida ( entreaquests darrers hi ha el Club Social del Sol del Solsonès).

D’aquest estudi cal destacar que:• El Club Social és un recurs que demostra el benefici per les

persones afectades d’un trastorn mental sever, tant per as-pectes de desenvolupament personal (autoestima, autono-mia, etc.), com per als aspectes relacionals.

• Millora de la qualitat de vida familiar. La família valora positi-vament aquest recurs, ja que veuen el Club Social com unespai a on el malalt aprofita el seu temps lliure (existeix un altíndex de desocupació laboral), adquireix responsabilitats icompromís, amplien el seu nucli relacional fora de la família,etc.

• Millora la relació dels usuaris del servei en l’entorn comunita-ri, sent més coneixedors de l’entorn més proper, i sabent uti-litzar les ofertes lúdiques comunitàries.

• No és un recurs amb finalitat terapèutica, però té una funciórehabilitadora. Per tant, no deixa de tenir efectes terapèutics,ja que incideix en una estabilització de la seva malaltia.

• Millora de la salut i de la qualitat de vida dels usuaris.

Finalment va cloure l’acte la Consellera de Benestar iFamília de la Generalitat de Catalunya, Anna Simó, la qual vadestacar la importància que han tingut els Clubs Socials en elsdarrers anys a Catalunya. S’està treballant amb la Federació deFamiliars de Malalts Mentals de Catalunya de poder incloureaquest recurs dins la cartera de serveis que ofereix el Departa-ment de Benestar i Família, perquè així es pugui millorar la qua-litat del servei i atendre aquest col·lectiu que fins el dia d’avuihavia sigut el germà pobre de la sanitat i dels serveis socials.

Consells Plataforma en Defensa del Solsonès

Consells pràctics perestalviar energia

ETIQUETA D’ENERGIAEs basa en un sistema de test homologat comparatiu.Aquest etiquetatge permet fer-nos una idea bastant

aproximada de l’eficiència i la qualitat de l’aparell que anem acomprar

Els aparells han de portar l’etiqueta a la part exterior,superior o frontal, i clarament visible.

L’etiqueta indica el consum d’energia (kWh) en condi-cions normalitzades per any o per cicle, el seu nivell de sorollen el funcionament i, en el cas de rentadores i rentaplats, l’es-talvi d’aigua i la seva eficiència en la rentada i l’assecat.

Frigorífics, congeladors, “combis”:A: consumeix menys del 55 % de la mitjana del test. (la méseficient)B: entre el 55 i el 75 % per sota de la mitjana.C: entre el 75 i el 90 % per sota de la mitjana.D: entre el 90 i el 100 % del valor del test.E: entre el valor del test i el 10 % per sobre de la mitjana.F: entre el 10 i el 25 % per sobre de la mitjana.G: consumeix més del 25 % de la mitjana

Rentadores, rentaplats:En el cas d’aparells que consumeixen aigua, la classifi-

cació s’aplica al consum d’energia en quilowatts-hora (kWh)per cicle de rentada, eficàcia de rentada i centrifugació (veloci-tat en revolucions per minut), consum d’aigua en litres i soroll(en rentada i centrifugació).

Page 24: Celsona 460

24 460 - Divendres, 31-3-2006

Cartellera

Associació de Dones del SolsonèsVideofòrum sobre violènciadomèstica “Empezar de nuevo”

Vist l’augment creixent de la violència envers les dones,la nostra associació vol conscienciar la població sobre un pro-blema que és patent a tots els llocs, que es dóna en dones detotes les edats i classes socials.

És per això que, amb la col·laboració d’Acció contra laviolència domèstica (entitat de Nou Barris- Barcelona, que ésespecialista en aquesta temàtica), us convidem a aquest acte.

Dissabte 1 d’abril a les 6 de la tarda al Consell Comarcal

Xerrada sobre el càncer de mamaA càrrec de Neus Graell (Llevadora). 31 de marça 2/4 de 9 del vespre al Local Social de Llobera

Grup de Natura del SolsonèsIV Setmana del Medi AmbientDel 14 d’abril a l’1 de maig de 2006

Donat l’interès creixent pels temes mediambientalsi la necessitat de dur a terme tasques respectuoses i pro-teccionistes vers l’entorn, el Grup de Natura del Solsonès,dins de les activitats del Xè Aniversari del CEL, pretén,amb iniciativa, empenta i il·lusió, portar a terme tot unseguit d’activitats de caire lúdic, pedagògic i cultural, decaràcter gratuït i obertes a tothom, amb l’objectiu d’apro-par-nos una mica més a la realitat de la nostra comarca,augmentant el seu encant i entre tots plegats, grans ipetits, continuar respectant-la.Les activitats previstes i programades inclouen:Exposicions de temàtica ambiental, tallers, inflable i es-pectacle infantil per als més petits, xerrades, col·loquis,sortida d’observació d’estels, anellament d’ocells i pen-jada de caixes niu, una projecció d’una pel·lícula documen-tal de natura, parada de llibres de temàtica ambiental amb untaller de punts de llibre i la presentació d’un llibre fet pelCTFC.Totes les activitats previstes són gratuïtes i obertes atothom. Per a més informació:http://www.lacetans.org/gns - [email protected] col·labora: Centre Tecnològic Forestal de Catalunya iAjuntament de Solsona

La Passió de Cervera - Diumenge 23 d’abrilExcursió a Cervera a veure la Passió, a 2/4 de 8 del matí,sortida de l’Estació d’autobusos. Al migdia, dinar en unbon restaurant i a la tarda, visita per determinar. Preu: 22euros.Excursió patrocinada per Departament de Benestar i Fa-mília de la Generalitat de Catalunya i La Caixa.

“El Timbaler del Bruc” - Dimarts, 9 de maigSortida a Lleida per assistir l’obra de Teatre “El Timbalerdel Bruc”. Sortida a 2/4 de 2 des de l’estació d’autobu-sos de Solsona. Podeu passar a recollir el tiquet pel ClubEstel del Solsonès. Preu: 7 euros.Viatge patrocinat per Caixa de Terrassa.

Visita a les zones del vulcanisme de LaGarrotxa (Olot) - 21 de maigVal la pena fer una ruta turística a les terres volcàniquesde fa 17.000 anys. A l’arribada a Olot també visitarem lacèlebre Fageda d’en Jordà tot fent un recorregut d’unahora amb tartanes i carruatges típics acompanyats deguies que ens explicaran els secrets de la zona. Desprésanirem a dinar al restaurant el Far des d’on podrem admi-rar un dels més superbs panorames que s’obren a lesterres de Catalunya. Després del bon dinar anirem a feruna visita a un dels pobles més típics d’aquells indrets:Rupit.Sortida el 21 de maig des de l’estació d’Autobusos deSolsona a les 7 del matíPreu del tiquet tot inclòs: 33 euros els socis i 35 eurosels no socis. Us hi esperem, gràcies

Club de Jubilats Estel

Properes sortides

Centre Excursionista del SolsonèsMatinals per la Comarca, Cicle de CastellsMonistrol – Montserrat– MonistrolDia: diumenge, 2 d’abril de 2006Distància: 22 km, aproximadament.Recorregut amb uns 700m de desnivell. És obligatòria lainscripció. Reunió informativa avui, 31 de març, a 2/4 de 9del vespre, al local del Centre, despatx núm. 3 del casal deCultura. Obert a tothom amb un mínim de preparació física.

Arxiu Comarcal del SolsonèsSegon Taller de conservació dedocuments

Cursos pràctics i divulgatius per a tots els amantsde la història, amb un taller dedicat a la conservació defotografies. Se celebraran els dissabtes 22 d’abril i 6 demaig durant tot el dia Per més informació i inscripcionsdirigiu-vos al mateix arxiu, al telèfon 973 48 15 54 o al [email protected]. L’últim dia d’inscripció és eldivendres 7 d’abril.

Conferència sobre el tractamentdel càncer de mamaDilluns, 3 d’abril de 2006Club Sant Jordi, a les 6 de la tardaAccés lliure a tothomLa doctora Katarzyna Szymczak, llicenciada en medicina, ads-crita al servei d’oncologia de l’Hospital Universitari Arnau deVilanova de Lleida, oferirà una xerrada sobre les novetats en eltractament del càncer de mama

Page 25: Celsona 460

25460 - Divendres, 31-3-2006

Cartellera CarnavalReunió informativa

Es convoca a una reunió informativa als socis delcarnaval, a les comparses, i a tots els solsonins, demà dis-sabte a les 7 del vespre a la Sala d’Actes del Casal

Guanyador del CarnestoltesEl número guanyador del testament ha estat el

94.337, que ha estat venut a la Cafeteria Vall Calent. Elguanyador disposa de 15 dies per respondre. Si no surt, estornarà a sortejar el dissabte 8 d’abril.

Jornades de Música SacraAcadèmia Internacional de Música del Solsonès

Divendres 31de març a les 22h. Concert a la Catedral de SolsonaDissabte 1 d’abril a les 21h. Concert al Santuari del MiracleDiumenge 2 d’abril a les 12,30h. Concert a l’església de SantLlorenç de MorunysDiumenge 2 d’abril a les 19h. Missa Solemne Musical a la Cate-dral de Solsona

Entrada 7 euros.

Òpera a la Vall de LordLa següent cita del Cicle d’Òpera de la Vall de Lord

serà el dia 1 d’abril, amb el recital de Joan Carles Latre, baixbaríton i Maria Neus Devesa, pianista, que interpretarandiversos fragments d’òpera i altres.El recital de José Manuel Zapata, que figurava ja com adata provisional 25 de març, s’ajorna “sine die” per proble-mes d’agenda del tenor granadí. Esperem, però, que cantial nostre establiment en un futur proper.Per a més informació o reserves 973 49 23 69 · 609 773 209- www.monegal.com

Presentació del núm. 4d’’Oppidum’Sala gòtica del Consell Comarcal - 8 d’abril, 20 hEl Centre d’Estudis Lacetans (CEL) i l’Arxiu Comarcal pre-senten el número 4 de la revista d’investigació cultural iinterdisciplinària Oppidum. L’acte es clourà amb una ac-tuació musical. Oppidum és una publicació del Solsonèsde periodicitat anual coeditada pel CEL, l’Arxiu Comarcal,el Consell Comarcal i l’Ajuntament de Solsona.

El cant de la PassióCom cada any, l'Orfeó Nova Solsona interpreta El cant de laPassió. Vam començar divendres passat, dia 24 de març, i fins aPasqua. Cantarem pels carrers cada divendres, a dos quarts dedotze de la nit. Veniu a cantar El cant de la Passió o a escoltar-lo.

Centre Tecnològic Forestal de CatalunyaXerrada sobre l’hort saludable

Divendres, 31 de març, a partir de les 19 hores, esfarà una xerrada sobre l’hort saludable, a la sala d’actes del’entitat, a càrrec de l’enginyera agrònoma Mónica Fanlosobre el cultiu, la transformació i la utilització a casa de lesplantes aromàtiques, medicinals i condimentàries.

Sopar d’Avis “Cangur”Ets una iaia o avi que cuida els seus néts?T’esperem el dia 7 d’abril a l’Hotel GRAN SOL, a 2/4 de 10del vespre. Cal apuntar-se abans del dia 4 d’abril al mateixHotel. (973 48 10 00). El preu és de 25 euros.Per més informació podeu trucar la Maribel 973 48 29 43 ol’Imma 973 48 06 12 - Us hi esperem!

Page 26: Celsona 460

26 460 - Divendres, 31-3-2006

Educació CEIP Setelsis

Feia dies que els nois i noies de tercer anaven coneixentGaudí: la seva vida, la seva obra...fins i tot s’atrevien a imitar eltrencadís. Amb tot això ja aconseguien que l’escola fes moltgoig i que un drac enorme ens acompanyés pel passadís.

Finalment el divendres, 24, van agafar l’autocar de bon

Tercer visita Gaudí a Barcelonamatí i se’n van anar a visitar la Sagrada Família, la Pedrera ifinalment el Parc Güell. Els nens es van entusiasmar quan vanveure de prop aquelles obres que ja els havien fascinat quanles havien vist en fotografia.

Va ser un dia especial !

Page 27: Celsona 460

27460 - Divendres, 31-3-2006

Educació CEIP Setelsis

Després d’un llarg viatge, vam visitar la Fundació Miró.Vam veure un tapís gegant fet per un amic d’en Miró. Tambévam veure escultures i quadres de l’artista. Després de veuremeravelles, vam anar a dinar en un parc, molt a prop. Seguida-ment vam anar al port de Barcelona, on ens esperava un viatgeen golondrina. Durant el viatge ens van explicar moltes curiosi-tats del Port. (Paula Alcázar)

Vam anar a Barcelona a la Fundació Miró. Vam veure untapís d’una altura de vuit metres i que pesava quatre tones.També vam veure molts quadres. Una noia que es deia Blancaens va explicar moltes coses. Després vam anar a dinar a unparc. Més tard vam baixar de Montjuïc i vam fer un passeig ambgolondrina. Ens van explicar tot el port marítim i ens van ense-nyar molts vaixells que venien d’altres països i diferents càrre-gues de fruites tropicals, carbó... (Àngel Robles)

Quart mira Miró

Es busca noies pertreballar de dependentes

Oferim: Horari de jornadaintensiva, matí o tarda.

Interessades truqueu al973 48 20 55 (Joan)973 48 20 55 (Joan)973 48 20 55 (Joan)973 48 20 55 (Joan)973 48 20 55 (Joan)

BuscaCambrer/aInteressats truqueu a:Interessats truqueu a:Interessats truqueu a:Interessats truqueu a:Interessats truqueu a:973 48 37 23973 48 37 23973 48 37 23973 48 37 23973 48 37 23

(Vicky)(Vicky)(Vicky)(Vicky)(Vicky)

PizzeriaEl Cobert

Empresa del sector metal.lúrgic

Precisa incorporar a la plantilla

ADMINISTRATIU/VA - COMPTABLE

Es valorarà:Estudis FPII, cicles formatiu o superiors

Domini de la informàtica

Interessats-des envieu Currículum Vitae a l’apartatde correus núm. 64 - 25280 SOLSONA

Page 28: Celsona 460

28 460 - Divendres, 31-3-2006

Dins el nostre projecte de salut “La teva salut, depèn detu!” , durant aquest segon trimestre, hem treballat a fons laprevenció de les drogodependències.

Fou una pluja d’activitats i d’idees per a la reflexió individu-al i conjunta, i també per als pares, donades a través de dife-rents tallers, i totes elles englobades sota el lema “Jo controlo”.

Certament pensem que una bona prevenció passa per unainformació de qualitat i un apropament no utòpic a la realitatsocial que envolta els nostres joves. Tot això presentat amb lamàxima claredat i tan aviat com es pugui.

Els alumnes de 1r i 2n d’ESO foren informats dels riscos del’alcohol i del tabac, així com també d’algunes drogues quepoden estar a l’abast dels adolescents. El sr. Bartolomé Arias,agent de relacions amb la comunitat, del cos dels mossos d’es-quadra de Solsona, fou l’encarregat de conduir aquestes xerra-des que, un any més, foren molt ben acollides pels nostresalumnes.

Els de 3r i 4t d’ESO varen treballar la prevenció de l’alcohol,gràcies a uns tallers impartits per la fundació “Alcohol i Socie-tat” de Lleida. La claredat de l’exposició dels conceptes fouremarcable, així com el tractament contundent i objectiu delsefectes d’aquesta droga sobre el deteriorament de la salut.

Completem el trimestre amb sessions de tutoria on s’analit-zen els mites, les falses creences, en definitiva, les idees errò-nies que hi ha sobre aquests temes. Es tracta de desenvoluparen els alumnes actituds crítiques davant la publicitat i l’oferi-ment d’alcohol i de tabac. Considerem prioritari enfortir la sevacapacitat per a resistir la pressió del grups d’amics.

Els alumnes més grans del centre han realitzat un cartellconceptual que, situat al lloc de més accés de l’institut, ens farecordar, en tot moment i gràcies a la memòria visual, la impor-tància d’una presa de decisions responsable.

Aquest cartell, que hem anomenat “ el semàfor de les con-ductes “ representa les conductes i comportaments que potexercir la persona. La presa de decisions determina l’últim com-ponent abans de posar en acció la conducta. Previ a aquestprocés hi ha un treball d’hàbits i consciència sobre els dife-rents aspectes de la vida. En aquest cas ens ocupa l’alcohol i eltabac. Estan demostrades científicament les repercussions quela ingesta d’aquestes substàncies tenen a nivell personal, rela-cional i social.

El cartell pretén mostrar, per escales de colors, les diferentsopcions i actituds que es poden prendre davant una mateixatemàtica. Les conseqüències d’actes personals en la presa dedecisions determinen conductes socials, i això és el que repre-senta aquest cartell.

De forma conceptual s’identifica la rodona verda amb con-ductes favorables per a la salut; la rodona groga són aquellsmoments de l’adolescència crucials en la presa de decisions,quan tenen opcions d’escollir; i la rodona vermella representael perill present i futur d’adoptar estils de vida no saludables.

Per reforçar aquest concepte s’han introduït missatges del“JO CONTROLO” disfressats de cartrons de tabac. Aquestsparteixen de la part superior fins la inferior passant pels tresestadis de conducta saludable. Conforme aquests missatges

“Jo controlo!” Ser capaç de dir “jo no”

van caient com una pluja van perdent lletres en el “JO CON-TROLO”.

La forma del missatge és la mateixa indicant l’aparent con-trol que els adolescents tenen sobre les seves conductes.

Tot aquest cartell és reforçat també amb fotografies, perpoder arribar a les diferents edats que es troben al centre.

Tot aquest entramat està emmarcat amb una mena de quadreblau amb bombolles per petar. La intenció és que l’alumnat s’apro-ximi i les “peti”, així assegurem que tots el vegin, el gaudeixin, i hireflexionin.

Educació IES Francesc Ribalta

IES Francesc Ribalta

La mala educacióAvui voldria fer una reflexió sobre “la mala educa-

ció”, la falta de respecte a l’altra gent, l’agressió i la vio-lència. El motiu del meu comentari és que dimecres passatvaig veure un reportatge sobre una agressió. Els fets esvan donar en un institut. Una mare, el fill de la qual anavaen aquest institut, va agredir dos professors perquè havi-en castigat el seu fill.

La mare, tota enfadada, va anar a l’institut i vademanar explicacions, ja que no es creia que el seu fill escomportés malament. De vegades, les mares es queixenperquè els professors castiguen els seus fills, però crecque per aquests motius l’educació hauria i ha de venirtant de l’àmbit familiar com de l’àmbit escolar.

Avui dia s’ha perdut tota autoritat. Abans les per-sones grans corregien els infants. Avui dia, els alumnesdiuen als professors i a les professores grans que es cui-din de la seva feina, això si no els agredeixen i, al final,com en el famós “Botellón de Barcelona”, s’acaba amb elball de la patacada.

Per Afri

Page 29: Celsona 460

29460 - Divendres, 31-3-2006

La direcció del centre ha explicat aquesta efemèride als alumnes pertal que sigui un referent més a l’hora d’elaborar els poemes queanualment participen en diferents premis de Catalunya

La rellevància dels actes que configuren els 50 anys de la coronació de laMare de Déu del Claustre de Solsona i l’èxit assolit en els darrers anys per l’alum-nat de l’Escola de Secundària Arrels en destacats premis de poesia d’arreu delterritori català, han dut als professors de llengua catalana del centre a explicardetalladament als estudiants, el significat de la coronació de la Verge del Claustrei el desenvolupament del seu aniversari, per tal que aquest constitueixi un refe-rent més a l’hora de redactar poemes.

Aquesta motivació especial entorn els actes dels 50 anys de la coronació s’hadut a terme amb el suport de la pàgina web creada per a l’ocasió i explicant als nois inoies les diferents activitats previstes per aquesta celebració. L’Escola de SecundàriaArrels ja fa anys que promou un certamen literari per Sant Jordi i que participa endiversos premis de renom de les terres de lleida i Barcelona, obtenint destacats guar-dons per la seva qualitat.

Educació Escola Arrels

Un acord de col·laboració amb el taller SEAT de Solsonaestà permetent que els alumnes de cicles formatius de graumitjà (CFGM) de l’especialitat d’electromecànica de vehicles,puguin fer pràctiques amb cotxes equipats amb les últimes tec-nologies, com poden ser sistemes d’injecció de gasolina i dièsel,airbag, ABS, instrumentació i confort, entre d’altres.

Per altra part, l’escola també ha fet els esforços neces-saris per l’adquisició dels equipaments requerits per la com-provació i posada a punt dels esmentats sistemes, amb la fina-litat que l’alumnat trobi en el centre la millor preparació i dispo-nibilitat per afrontar l’actual demanda laboral. Tots aquestsesforços, doncs, estan encaminats a que els alumnes puguinadquirir els màxims coneixements per a la seva correcta incorpora-ció al món del treball.

L’aniversari de la coronació de laMare de Déu del Claustre motiva el

certamen literari de l’Escola de Secundària Arrels

Cotxes d’última tecnologiaa les mans d’alumnes del’Escola ArrelsEls estudiants de cicles formatius de Grau mitjà fanpràctiques d’automoció amb vehicles cedits peltaller SEAT de Solsona

Col·laboradors de la10a Fira de la SolidaritatDes de l’Escola Arrels volem donar les gràcies

a tots els col·laboradors de laFira de la Solidaritat d’enguany

Page 30: Celsona 460

30 460 - Divendres, 31-3-2006

Contes a la Biblioteca

Irek Rymar, de Polònia, va explicar el conte “Skuba, el petit sabater”

Com és habitual, la biblioteca municipal de Solsona es va omplir de petits i gransque segueixen amb interès aquests contes

Contes Ramon Estany

Page 31: Celsona 460

31460 - Divendres, 31-3-2006

Aventura Josep M. Borés

Objectiu: tenir elmón sota els peusJaume Cots, iniciaproperament un nourepte: aconseguir arribara peu al pol nordgeogràfic. 90º Nord.

Jaume, explica’m algunacosa... li dèia fa uns dies. Me’nvaig al pol nord, tio. Tu estàs so-nat, com que te’n vas al pol nord,a veure...

Doncs sí, no ens entaba-nava pas. El proper 14 d’abril, elJaume té previst iniciar l’aventu-ra que ens ha confessat com lade la seva vida: Trepitjar la latitud 90º Nord. Al vell mig del polgeogràfic terrestre. Iniciarà l’aventura dirigint-se a Oslo. Lasegüent parada serà Longyerbyen a Noruega, la ciutat més alnord. D’allí via aèria, el duran a una base científica situada enun derivant polar (massa de gel que es mou) a una latitud 88ºnord. Ell, juntament amb un company rus i cadascú amb unapulka (un trineu) de més de 80 kg, iniciaran la travessa a peu perintentar fer els 300 quilòmetres que es preveu de ruta i arribarfinalment al seu objectiu.

Per aconseguir-ho disposaran de 20 dies, sense mapes,sense un camí clar, amb l’ajut d’un GPS els indicarà cap a on,fent el què calgui. Els riscos són molts: a més de la temperaturaextrema i continuada, les esquerdes al gel (recordeu que és unazona de mar gelat) o fins i tot la fauna que els obligarà a dur unaarma com a mesura dissuasòria...

I això per què Jaume: Doncs és un repte molt personal.Poder arribar al pol nord és una experiència diferent a lesque he intentat fins ara, és una altra manera d’arribar a po-sar-me a prova a mi mateix, experimentar la sensació extremai de la que n’estic segur que sense els projectes anteriors nopodria arribar ni plantejar-me.

El Jaume s’ha estat posant a prova durant quatre me-sos, entrenament físic i el que li caldrà serà una estabilitat men-tal adequada, un equilibri que aviat posarà a prova.

Evidentment els costos són impressionants, no podemparlar de proeses ni d’aventures sense tenir present els dinersque un projecte així necessita. Per fortuna sempre hi ha gentque estan disposats a donar suport franc i la llista decol.laboradors és àmplia: Diputació de Lleida, Ceimac, RiuEsports, Soljomac, Jordi Vilar - Gamma, BGV, Grupo Lafuente,Àngel Uranga Pictures, Su Interioristes, Xtrem Cafè, Pastis-seria El Passeig, Grup Figueras, Tecnosol, Dièresi, Cons-truccions Cisteller i Clínica Dental.

Des d’aquí, també desitjar-li que aquesta esperiènciasigui sublim, tindrà oportunitat de viure racons del món onmolt poca gent hi ha estat, viurà la natura més extrema, la mésviva. Bona sort, Jaume, i ens veiem a l’arribada!.

Page 32: Celsona 460

32 460 - Divendres, 31-3-2006

Records Montserrat

LAUDES D’AMOR AMADONA DEL

CLAUSTRE(Poema premiat amb la FlorNatural en els Jocs Floralscelebrats a Solsona el dia 6

d’octubre 1956)(fragment)

IAquest rostre, aquestes trenes

i aquest aire falaguerm’han posat unes cadenesque em fan vostre presoner.

Ja d’infant us coneixiai em plaïa el recambróembolcat de fosca pia

on, sols Vós, fèieu claror.

I us mirava amb avidesadins la fonda solitud,

amoixant-me la tendresa,com una ala de vellut,

d’aquell pou i la joguinad’un disc d’aigua fulgurant

on trobà la xarxa finad’una falda, el dolç infant.

I d’aquella blanca històriajo vaig fer-me’n, a pleret,

una lleu jaculatòriaque us resava de vailet.

Mn. JosepSerra Janer.

NOU ANYS

PER MOLTS ANYS CELSONAINFORMACIÓ!!!, el proper dimarts dia 4d’abril en farà nou que, setmana rere set-mana, ens fas companyia explicant-nos unmunt de coses.

Recordar el teu novè aniversari,doncs, és recordar i felicitar un munt depersones que en el decurs del temps l’hananat fent possible.

Per a les quals, en escaure’s queenguany Solsona festeja el Cinquantenaride la Coronació de la seva Patrona, totseguit, “il·lustraré” la meva felicitació ambuns quants records de l’any en què se ce-lebrà aquell gran esdeveniment:

Jocs Florals -6 octubre 1956-(Extret del llibre La Mare de Déu del Claustre -Antoni Llorens Soler-).Plaça Major -Festa Coronació- 1956.

Portada i contraportada del programa de laMissió de la Coronació.

Page 33: Celsona 460

33460 - Divendres, 31-3-2006

Programa de la pel.lícula que es projectà alscinemes Trasatlántico i España -Festes de laCoronació 1956-.

CastellvellDiumege vinent, 9 d’abril, Missa mensual al nou horari de les 4de la tarda.

MadronaDiumenge de Rams, a les 10, benedicció dels rams i Missa.

PreixanaPregàries pel Bon Temps- Dilluns, 3 d’abril, a les 8 del vespre, al’església de Preixana amb la participació de les parròquies ve-ïnes de Besora, Linya, Navès i Sant Feliu de Lluelles.

Sant ClimençDiumenge, dia 9, a 2/ 4 de 12, benedicció dels rams i Missa.

SolsonaVida CreixentDijous, dia 7, els membres de Vida Creixent participaran a lamissa de 2/4 de 8 del vespre, a l’església de la Companyia deMaria

Presentació del llibre “Les arrels més antigues”Divendres vinent, 7 d’abril, a les 9 del vespre, a la Sala del Casalde Cultura, Mossèn Jesús Huguet farà la presentació del llibreLes arrels més antigues de Jaume Clavé i Cinca. Un llibre queens parla entre altres coses del continent de l’Atlàntida i delpaper que van jugar els gegants en la formació del nostre paísi de tot el món en general, partint de les dades de la Bíblia.

Parròquia

Diumenge de RamsDiumenge vinent, 9 d’abril, a les 12, benedicció dels rams a laPlaça Major i tot seguit Missa a la Catedral. No hi haurà laMissa de 2/4 de 12.

Agraïment a Josep M. Augé ClosaDurant uns 30 anys, el Josep M. ha estat el campaner i sagristàde la Catedral, de la parròquia i del Claustre. Ara el trobem afaltar. L’edat i l’atenció que necessita la seva esposa Carme ensón la causa. Li agraïm el treball de tots aquests anys i som benconscients que la seva dedicació ha anat molt més enllà que elcompliment estricte d’unes obligacions. Per tot i per tants anys,moltes gràcies, Josep M.

Records Montserrat

Page 34: Celsona 460

34 460 - Divendres, 31-3-2006

Després d’una aturada en el camí reprenem aquest es-pai recordant, d’una banda, el seu sentit i, de l’altra, avançantles novetats que seran introduïdes. Psicologia a l’abast detothom pretén fer divulgació d’una disciplina encara desvirtu-ada avui dia. Tot i la creixent proliferació de manuals d’autoajudai d’una certa mentalització de la necessitat i la utilitat del psicò-leg, una gran part de la població encara veu el psicòleg com‘aquell a qui acudir quan estàs boig’ i una altra part, també moltimportant, prefereix resoldre els seus problemes recorrent a te-ràpies alternatives de més que dubtosa eficàcia. De fet, perdesgràcia, en aquest camp encara mana més el marketing queno pas l’eficiència, i aquesta és la raó per la qual tot tractamentque convenci al client que resoldrà el seu problema d’una for-ma ràpida, innòcua i sense esforç s’avançarà a les intervenci-ons científicament demostrades que garanteixen resultats entemps reals i amb esforços raonables. I aquest és el problema:moltes persones no coneixen els tractaments eficaços, ni laforma d’avaluar l’eficàcia d’un tractament ni la forma de valorarla fiabilitat dels professionals que en parlen. Per això vàremcrear aquest espai, per informar. Però també pretenem informar denoves tendències en psicologia, com la naixent Psicologia Positi-va, i de mètodes de tractament, i de recursos, sempre a l’abast detothom, per a prevenir els desequilibris i la malaltia mental. Reco-manarem llibres, pel·lícules i webs d’interès, comentarem casos iexposarem fragments d’algunes teràpies per il·lustrar millor com esdesenvolupa la labor del psicòleg davant de certs problemes. Avuiparlem de fortaleses, ara veurem per què.

Què són les fortaleses?És una forma d’anomenar aquells aspectes de la perso-

nalitat que permeten a les persones fer front a l’adversitat iassolir el benestar.

Virtuts, potser?Els termes col·loquials són perillosos perquè són sus-

ceptibles d’interpretació. Poden obrir debats sobre a què esrefereixen.

I això és dolent?Quan es vol parlar amb rigor d’un tema, cal operar amb

definicions consensuades dels conceptes que es remenen. Sicadascú entén coses diferents sota el mateix nom, el debat seràconfús.

Defineixi millor fortaleses, doncs.Serien el contrari de les debilitats. Són zones de la per-

sonalitat que protegeixen de la malaltia mental i fomentenl’afrontament dels problemes i dels moments difícils.

Per què són importants?En la nostra labor de terapeutes ens adonem que inde-

pendentment del rigor amb el qual s’apliqui un tractament, l’efi-càcia d’una intervenció, la seva durada i l’adherència del pacient ala mateixa depenen en gran mesura de les fortaleses del pacient.

Fortaleses

Psicologia a l’abast de tothom Sergi Ballespí i Maite González - Psicòlegs

Vostè creu que està dient quelcom de nou?Els pacients que ens arriben presenten problemes di-

versos. Aquests problemes varien en tipologia, intensitat i enla història de malaltia que els precedeix. Ens trobem que proble-mes de fàcil solució costen molt de resoldre i, en canvi, altera-cions de major gravetat desapareixen en temps rècord gràcies ala fortalesa i voluntat del pacient.

Per tant, el mèrit és del pacient...Sempre, en un 60% com a mínim. Els tractaments psico-

lògics es basen en la implementació de noves formes d’operardavant l’adversitat, noves formes de reaccionar i de compor-tar-se davant l’angoixa, les preocupacions o els obstacles en elcamí.

Un exemple?El tractament de l’ansietat generalitzada passa per

instal·lar en el repertori de conducta del pacient un nousoftware més sofisticat que el que ell utilitza per a respondredavant l’ansietat. Aquest paquet de tècniques consta de mèto-des variats de relaxació per fer front al component fisiològic del’ansietat, mètodes de reestructuració cognitiva per identificari corregir els pensaments distorsionats, tècniques d’aturada isubstitució dels pensaments negatius i de les rumiacions i es-tratègies de resolució de problemes per a operar més efectiva-ment davant els obstacles reals.

Un altre exemple.Una por extrema, que si genera malestar, deteriorament i

evitació s’anomena fòbia, es tracta sempre amb tècniques d’ex-posició. No existeix una altra forma científicament demostradacom a efectiva. Consisteix a generar un programa individualit-zat d’exposició als estímuls temuts i a facilitar al pacient l’exer-cici de l’exposició a fi i efecte d’assolir el que s’anomena habi-tuació fisiològica, que consisteix a mostrar a l’organisme queno ha de reaccionar amb angoixa davant situacions innòcues.

Page 35: Celsona 460

35460 - Divendres, 31-3-2006

Psicologia a l’abast de tothom

Voleu conèixer el cultiu, laVoleu conèixer el cultiu, laVoleu conèixer el cultiu, laVoleu conèixer el cultiu, laVoleu conèixer el cultiu, latransformació i la utilització a casatransformació i la utilització a casatransformació i la utilització a casatransformació i la utilització a casatransformació i la utilització a casa

de les plantes aromàtiques,de les plantes aromàtiques,de les plantes aromàtiques,de les plantes aromàtiques,de les plantes aromàtiques,medicinals i condimentàries?medicinals i condimentàries?medicinals i condimentàries?medicinals i condimentàries?medicinals i condimentàries?

XERRADAL’HORT SALUDABLE

Divendres, 31 de marçA les 19 hores

Sala d’actes del Centre Tecnològic Forestal deCatalunya

Pujada del Seminari s/n - Solsona

Bé, i tot això de les fortaleses a què ve?En consulta es mostra al pacient el camí a seguir per a

millorar la seva situació. Se li explica en què consisteix el pro-blema i d’on ve, quin és el tractament i per què s’estructura així.Se li especifica el que ha de fer, com ho ha de fer i per quèfuncionarà. Ens assegurem que ho comprengui perquè és cru-cial per a la motivació, ja que és ell qui haurà de realitzar esfor-ços i sacrificis, com quan es fa dieta o com quan es vol deixar defumar. Però sempre hi ha pacients extremadament avantatjats ialtres molt més retrets a l’hora d’aplicar el tractament.

Uns milloren i altres no...La majoria milloren, però uns ho fan de pressa, gràcies a

les seves fortaleses, i altres molt més a poc a poc.

Les fortaleses són la clau?Si les habilitats del terapeuta són correctes, els diag-

nòstics són acurats i els tractaments encertats, l’eficàcia de laintervenció depèn de la capacitat i voluntat del pacient per aportar-la a terme. Igual que quan un va al metge, al dentista o alfisioterapeuta.

Per què en diu pacient si és un element tan actiuen el tractament?

Té tota la raó. Diguem-ne client.

Li he de preguntar: si les fortaleses són la clau, voldir que l’element decisiu del tractament escapa alcontrol del terapeuta?

Nosaltres opinem que les fortaleses són la clau i que,com molts aspectes físics i mentals de la naturalesa humana,són congènits i heretables, és a dir, tenen una base biològicad’origen genètic que s’actualitza per interacció amb l’ambient.Però la veritable clau és la següent: quan un client ens arriba,amb un problema més o menys gros, dotar-lo de noves estratègi-es, és a dir, enfortir-lo, és difícil, ja que la seva capacitat d’aprenen-tatge justament està deteriorada degut al problema pel qual con-sulta. No seria millor potenciar aquestes fortaleses abans d’entraren malaltia? D’aquesta manera, aconseguiríem dos guanys: esqui-var l’efecte obstaculitzador del problema i evitar problemes.

Especifiqui.Aprendre a controlar l’ansietat, la tristesa i l’ira, apren-

dre a dialogar amb els altres més que a discutir, aprendre aidentificar i neutralitzar els pensaments catastrofistes que fo-namenten les nostres pors, a definir i a resoldre problemes, aprendre decisions, a immunitzar-nos de mecanismes inopor-tuns com la culpa o el remordiment excessius... aprendre a po-tenciar tot el que mobilitza i encara cap a l’acció ens prepara pera fer front a la complexitat de la vida. Però tots aquests apre-nentatges són molt complexos i difícils, ja que van en contradel que la persona està acostumada a fer. Per tant, corregirtendències de resposta sota l’efecte d’un problema encara serà

més difícil d’assolir. Cal fer-ho abans, quan és fàcil i quan, depas, permet prevenir.

Cal anar al psicòleg abans? Ens rentem les dents per a prevenir la càries, ens vacu-

nem per a no engripar-nos, ens posem el cinturó de seguretatper a que un potencial accident tingui efectes menys greus...Avisem els nens quan encara no han caigut, per a que no cai-guin, agafem el paraigües tot sovint per si plou, fem revisionsperiòdiques del cotxe per a no patir avaries greus en momentsinoportuns... Sovint ens anticipem a l’adversitat. Per què noestendre-ho a la psicologia quan la malaltia mental, una vegadaha aparegut, costa tant de tractar?

SAPS-servei d’atenció psicològicaDr. Sergi Ballespí, col. 12055Maite González, psicòloga, col. 13388

Page 36: Celsona 460

36 460 - Divendres, 31-3-2006

L’Acudit del Simi

Ep, la foto

Tres noies de festa a l’Aixeta Dos nois de festa en un lloc indeterminat

El guerrer de l’antifaç ben acompanyat Ep, la foto Un parell molt animats

Page 37: Celsona 460

37460 - Divendres, 31-3-2006

Societat

Com que ets una bonaamiga, et felicitem en

aquest dia.Ja t’imagines qui som...

Aquestes duesnenes fan anys.Una en fa 14 i

l’altra 22.Si les veieufeliciteu-les.

Per molts anys depart de la iaia!

El Pere Jordi el dillunsfa anys, si el veieu

feliciteu-lo!!!

MEMORIAS DE UNA GEISHA(GUANYADORA DE 3 ÒSCARS)

• Divendres, 31 (1/4 d’11 nit)(Dia de l’espectador)

• Dissabte, 1 (11 nit)• Diumenge, 2 (5 i 3/4 de 8 de la tarda)• Dilluns, 3 (1/4 d’11 nit) VA

L per

0,50 E

uros

per la

compra

d'una

entrad

a

MEMORIAS DE

UNA GEISHA

13 anysCINEMA

Page 38: Celsona 460

38 460 - Divendres, 31-3-2006

Ha acabat una de les millors temporades de caça quantal porc senglar, una espècie que cada dia va proliferant ambpassos de gegant, tant que pot portar molts problemes al mónrural, tant pel que fa al consum com pel que fa als mateixosboscos.

Els caçadors de la nostra societat han fet un esforç moltimportant intentant reduir al màxim possible els senglars delsnostres terrenys. Ha estat possible fer una captació d’uns 300senglars. D’aquesta manera la nostra societat també ha captu-rat algunes peces de gran tamany.

Tenim el cas de Sergi Camarero, que ha tingut la sort decapturar una peça de 120 quilos a l’àrea de caça L.10.143. Elmateix caçador ha capturat una altra peça de 116 quilos a l’àreade caça L.10.337 (és molta carn Sergi!). També alguns altrescaçadors han fet captures molt importants, de gran tamany imolts quilos de pes.

També ha estat una temporada molt bona dels “xiquetsllebrers” fent unes captures molt acceptables. Això permetràfer algun àpat de tant en tant i farà possible a tots aquestsvailets no rebaixar gaire la panxa i posar formes per la tempora-da que ve.

Malauradament, no ha estat tan bona la temporada pelcaçador del conill i la perdiu. Pel que fa a la perdiu, es potconsiderar la temporada més dolenta dels últims anys, possi-blement degut a les altes temperatures de l’estiu i a la gransequera que vàrem patir.

Voldríem ressaltar també el gran esforç cooperatiu quehan tingut tots els socis de la societat de caçadors i els propi-etaris dels terrenys vedats.

El president i la Junta Directiva desitgem a tots els com-panys i també a tots els propietaris de la nostra societat un bonestiu.

Fins la propera temporada.

Societat de caçadors esportius de Solsona i comarca Joan Albets i Cases, President

Resum de temporada 2005-2006

Envieu-nos les vostres cròniques,

opinions, escrits... abans del

DIMECRES al migdiaa la nostra bústia de correu electrònic

o porteu-los a la nostra oficina

[email protected]@[email protected]@[email protected]. de TCtra. de TCtra. de TCtra. de TCtra. de Torà, 25orà, 25orà, 25orà, 25orà, 25

973 4817 19973 4817 19973 4817 19973 4817 19973 4817 19

Page 39: Celsona 460

39460 - Divendres, 31-3-2006

Les dificultats d’una central de biomassa

Opinió Joan Roma i Cunill. Diputat al Parlament de Catlunya pel PSC

He tingut ocasió de tractar en diferents ocasions el temade l’ús de la biomassa per generar energia elèctrica. Puc asse-gurar que encara estem lluny de fer-la mínimament viable.

El principal problema rau en l’elevat cost de la recollidai transport del producte: la biomassa. És a dir, les restes vege-tals que serveixen de combustible.

Estem en un territori muntanyós, rebregat i mal comuni-cat. Tot plegat origina uns costos enormes de recollida, tritura-ció i transport cap a la planta de generació que si no és altamentsubvencionada, és inviable. I ha de ser subvencionada en ori-gen i en tarifa. Per aquest motiu en diferents ocasions s’haabandonat la idea.

Fa prop d’un vintena d’anys que molts recordaran unainiciativa de neteja de boscos que pretenia, posteriorment, por-tar el producte cap a diverses centrals de biomassa que esvolien posar en uns quants indrets del país. Una central preci-sament estava prevista al Solsonès i una altra en un extrem delBerguedà o ja en el Ripollès.

Estudiades les necessitats per alimentar aquestes cen-trals es va veure que eren inassolibles. En primer lloc pel volumde restes vegetals que consumiria la central, després per l’enor-me cost de la recollida, trituració en origen i finalment la impos-sibilitat d’oferir unes tarifes molt subvencionades per quadrarels números.

De tant en tant tornen a sortir propostes com la que ara

tenim damunt la taula al Solsonès, però sóc molt escèptic res-pecte la viabilitat. Sincerament l’única possibilitat de poder qua-drar números, i encara amb moltes subvencions al darrere, seriaque Tradema es plantegés aquesta planta. Amb el productefinal de rebuig de la fusta que utilitzen podria donar lloc a unapetita planta de biomassa que per una banda oferís aigua ca-lenta i calefacció a alguns edificis del seu entorn o algun equi-pament de Solsona i una altra part la convertís en energia per lapròpia fàbrica.

Altres opcions independents, deslligades d’una granindústria forestal, no han estat viables en altres llocs estudiats.Les tones diàries que cal recollir, triturar i transportar cap a laplanta no compensen l’energia que produeixen.

I les subvencions a tarifes tenen uns límits molt con-crets. Com també la temporalitat i la qüestionabilitat d’aques-tes ajudes per part del sector energètic i forestal que conside-ren molt més pràctic subvencionar la neteja de boscos i l’úsd’aquests productes cap a la indústria de la fusta que no pasque serveixin per cremar.

I garantir el subministrament permanent d’una planta,per petita que sigui, no la garanteix tota la massa forestal d’unsola comarca com el Solsonès. D’aquí la prudència en que calprendre iniciatives com l’anunciada avui, o altres propostesque estudia Medi Ambient, però que encara no tenen una tra-ducció clara sobre el terreny.

Opinió El Comú de Solsona

La manera de fer política de CDC?

CDC diu, en el seu escrit del Celsona núm. 459, queentén la política “com una de les formes per buscar soluci-ons consensuades a la diversitat d’interessos i a la manerade buscar l’interès general”. Sincerament, a març del 2006, aSolsona, al Solsonès, coneixent el que coneixem tots, tenintl’experiència de tants anys d’absolutisme convergent, detants anys de negació dels altres, de tants anys d’incapaci-tat pel diàleg, sentir dir a CDC que “entén la política com unade les formes per buscar solucions consensuades” és comsentir a Bush dir que vol la pau, la democràcia i el benestardels països dels quals, realment, només l’interessa el petrolii li importa un rave les persones, la democràcia i la pau.

Senyors de CDC, estem d’acord en que ni vostèsni nosaltres no som perfectes i tots cometem molts errors.Vostès han governat Solsona i el Solsonès quasi en soli-tari durant 27 anys. No ens facin a El Comú els únics res-ponsables de la conflictivitat. Podem ser-ho, probable-ment ho hem estat en moltes ocasions i probablement, al’igual que CDC quan ha comés molts dels seus errors, hohem fet en base a creure’ns propietaris de l’única solució.

Quan la millor solució sempre és la que s’aconsegueix, laque sorgeix del diàleg i de la recerca del màxim consenspossible. CDC pot sentir-se orgullosa de moltes de lescoses fetes a Solsona i al Solsonès, però del que no podràpresumir mai, del que no pot sentir-se gens satisfeta, ésde la seva capacitat de diàleg.

I finalment, senyors de CDC, haurien de fer un esforçd’autocrítica. Com poden pretendre atribuir a El Comú elretard en les obres del pati de Setelsis? A El Comú hem de-fensat sempre la proposta que s’ha demostrat més coherenti amb més sentit comú, la que ha comptat des del primer dia,farà ja tres anys, amb més suport. Aquella que CDC, per mitjàde l’alcalde de Solsona, ha volgut impedir que es dugués aterme. Celebrem que la Comissió d’Urbanisme (per cert, pre-sidida pel mateix senyor que hi va posar CDC quan governava)ens hagi donat la raó. Hem de lamentar, però, que per culpa deCDC haguem perdut tres anys en la solució d’aquest afer.

Amb una cosa, però, coincidim: desitgem que quan estorni a parlar del pati, sigui per anunciar l’inici de les obres o pera inaugurr la nova instal·lació. I que sigui ben aviat!!!!

Page 40: Celsona 460

40 460 - Divendres, 31-3-2006

Opinió Associació de veïns afectats per la Urbanització de l’avinguda Sant Jordi

El passat divendres 24 de març van reunir-se novamentels veïns afectats per les contribucions especials de l’Avingu-da St. Jordi i C/. General Tristany, als quals es va posar al dia deles actuacions que s’ha portat a terme darrerament.

Es va informar als veïns de la reunió que s’havia tingutamb els grups de l’oposició, els quals van entendre la nostraproblemàtica i van adquirir el compromís de parlar amb l’Equipde Govern per replantejar la situació.

També se’ls va informar que s’havia demanat el parer detècnics, els quals, segons el seu estudi, van entendre que mol-tes de les partides del projecte no havien d’anar a càrrec delsveïns i, per tant, van concloure que l’import a repercutir aaquests és molt inferior al previst per l’Ajuntament.

Atès que el Sr. Alcalde al seu dia va dir que estava obertal diàleg, però, no obstant, mai no l’ha iniciat, se li va sol·licitaruna audiència, a la qual els representants dels veïns van reafir-mar a l’Equip de Govern Municipal que aquests VOLÍEM QUES’URBANITZESSIN ELS CARRERS i que estàvem disposatsa pagar allò que ens correspon, però no el que no ens pertoca.

Vam exposar-li les nostres inquietuds i les principalsraons en què fonamentàvem la nostra oposició i les al·legacionsque la gran majoria dels propietaris han presentat. Així, es vainsistir en què es pretenia fer pagar als veïns per refer unsserveis que ja tenim (clavegueram, aigua, enllumenat) i que, pertant, no ens correspon pagar si aquestes xarxes s’han malmès osi, simplement, es pretenen canviar. També es va dir al Sr. Alcal-de i al Regidor d’Urbanisme que no es podia fer pagar als veïnsque ja tenen totalment urbanitzada la seva finca, si l’ajunta-

Informació dels veïnsde l’avinguda St. Jordi i c/. G. Tristany

ment canviava el criteri sobre el tipus de carrer o que tampoc noes pot pretendre cobrar a aquells veïns, serveis que ja tenen ique es pretén enderrocar (voreres). Que és l’administració mu-nicipal qui ha d’assumir el cost íntegre d’aquestes obres.

Es va esmentar el fet que enteníem que les conduccionsd’electricitat, telefonia i televisió per cable, han d’anar a càrrecde les distintes companyies que gaudiran d’aquestes conduc-cions i que es lucren amb els seus serveis.

Es va insistir en què el sobrecost del passeig, l’ha d’as-sumir l’Ajuntament, ja que serà en benefici de la ciutat i que capveí no l’ha demanat. A més, cal tenir present que la mitjana delscarrers de Solsona són de 12 metres, a l’Ajuntament li corres-pondria pagar la diferència, fins als 20 metres, si es vol tractar atots igual. I que si en altres indrets l’administració municipal hapagat íntegrament zones o serveis públics, per ser d’ús gene-ral, per què a l’Avinguda St. Jordi es vol fer pagar als veïns?. Esva insistir al Sr. Alcalde que l’Ajuntament havia de cercar lessubvencions, que n’hi ha, per poder pagar aquest passeig ique una de les tasques municipals és precisament aquesta.

Finalment, el Sr. Alcalde va comprometre’s a revisar-honovament i a convocar una nova reunió abans de contestar lesal·legacions presentades, a fi d’informar els veïns de la decisióde l’Ajuntament.

Els veïns, a la vista d’aquesta resposta, van acordar noemprendre noves accions, a l’espera de la resposta de l’Al-calde, en la confiança que sabrà posar-se al nostre lloc itrobarà una solució justa per a tothom i que, a la fi, imperaràel bon criteri.

Postals a l'aire

Silencis... en veu ALSilencis... en veu ALSilencis... en veu ALSilencis... en veu ALSilencis... en veu ALTTTTTAAAAA

Els canvis polítics focalitzen inequívocamenthàbils talps boicotejadors que permeten fer moltmés neta una posterior restauració

Albert Muntada

Diplomat en Ciènciesde l’Educació per laUniversitat de Lleida

[email protected]

Si aquest silenciSi aquest silenciSi aquest silenciSi aquest silenciSi aquest silencius suggereixus suggereixus suggereixus suggereixus suggereixalguna imatgealguna imatgealguna imatgealguna imatgealguna imatgeinteressant,interessant,interessant,interessant,interessant,no ho dubteu,no ho dubteu,no ho dubteu,no ho dubteu,no ho dubteu,envieu-la aenvieu-la aenvieu-la aenvieu-la aenvieu-la al ’adreçal ’adreçal ’adreçal ’adreçal ’adreçaelectrònicaelectrònicaelectrònicaelectrònicaelectrònicade la postalde la postalde la postalde la postalde la postal

Page 41: Celsona 460

41460 - Divendres, 31-3-2006

Opinió Ramon Gualdo Opinió Ramona Solé Caball

La banderarepublicana?Per a mi, d’acord

Ho vaig llegir al Celsona de divendres passat,que El Comú ha presentat una moció d’homenatge ireconeixement a la Segona República, i que amb motiudels 75 anys, onegés al balcó de l’Ajuntament la ban-dera republicana. Doncs per a mi, d’acord. Com a ciu-tadà m’adhereixo a la iniciativa, i també la proposta decondemna a l’aixecament de Franco contra el governde la República. Recordem que el govern de la Repú-blica era democràtic i legítim.

També podria representar una postura de res-pecte vers les persones que van patir i que van morir,precisament per defensar la República. I alhora, la pro-posta esmentada fóra escaient perquè fa poc que l’As-semblea Parlamentària del Consell d’Europa va con-demnar amb fermesa “les múltiples i greus violacions”dels drets humans a l’Estat espanyol durant la dicta-dura franquista. I és veritat que es van cometre moltesatrocitats. Quan parlem d’això algú torna a entonar lacançoneta de “no cal remenar-ho ...”. No, el que cal ésfer-ho conèixer. Algú ho voldria amagar com si no ha-gués passat res. I tal com diuen els representants d’ElComú, cal trencar el silenci. També ho crec. El silencino pot pas tancar les ferides, al contrari.

Doncs, sí: M’agradaria que hi hagués algunsactes per commemorar l’aniversari de la República. I,la bandera republicana, encara que només fos el 14d’abril, em faria il·lusió veure-la flamejar i gronxada pelvent del Solsonès. Alhora, fóra una ocasió per anarexplicant bocinets d’història. Els avis veuríem com elsmenuts de casa, guaitant el balcó de l’Ajuntament,ens preguntarien, per exemple: “No l’havia vista, jo,aquesta bandera ... quina és? ...” I això de la Repúbli-ca, quina mena de cosa és?”. I així podríem fer l’expli-cada, i parlar de la figura d’aquell altre “Avi”, FrancescMacià, i del president Companys, i de personatges ièpoques de la nostra història.

Sí, sí: per a mi, d’acord.

Opinió sobre el parc eòlicSr. Alcalde de Solsona, està bé, això de copsar l’opinió

dels ciutadans en certes coses que modificaran el paisatge delSolsonès.

Deixant de banda que no contaminaran, no et semblaque 20 són molts? Tinc un altre dubte, vols dir que aquí alSolsonès fa tant de vent com per fer anar aquests molins quediuen que fan cent metres d’alçada i pesen un colló i part del’altre? ( Es nota que vaig treballar en una fàbrica, oi?)

Faig un punt i apart, perquè la gent no llegeixi gaire i aixíno ho trobi tan feixuc. El problema que hi veig és la carreteraque han de fer per connectar els molins. No hauran de tallarpins, oi? Perquè aquests, ni tocar-los! No fem com a la urbanit-zació de Sant Just, que allò és un bosc i algun regidor queabans era ecologista ja no se’n recorda. Parlant del bosc: iaquest xalet que han fet a la muntanya de Sant Bartomeu, comés que li han donat permís? Olé!, aquí tothom fa el que li rota.Que no hi ha inspectors, al Solsonès?

I els arbres de la ribera? Espero que els tornin a plantar,que a l’estiu feien molt bona ombra i així no ens tocava el sol(perquè, veus, d’això sí, que en tenim, al Solsonès). Jo que sócuna persona progressista, el que m’agradaria seria l’energiasolar. Però això es veu que no interessa a les multinacionals (i laque vol posar els molins de vent, Endesa, ho és!) i llavors ésmolt cara i no es pot posar. I això que a la gent ens resultariamés barata per fer anar la calefacció i l’aigua calenta. Perquè,amb els molins de vent, ¿ens abaixaran els preus de la llum?

I què me’n dieu de la sala polivalent? Quin impacte vi-sual més lleig! I pel fet de ser més alta que aquella casa que hiestà enganxada, deus haver deixat contents als veïns. I la casaon abans hi havia el bar Yuma, també un altre desastre: no lapodíeu haver fet més baixà i l’últim pis amb terrasses darreraper no fer tan impacte?

Però el pitjor encara pot ser el que faran al camp delSerra. Si no ens mobilitzem, ens la fotran doblada i no hi tindremres a fer. Però amb el jovent no hi tinc gaire a fer, perquè aFrança el jovent està lluitant per la seva feina i aquí perden eltemps amb el botellón i així no anem enlloc.

Divendres, 31 Sant Benjamí; sant Amós

Dissabte, 1 Sant Venanci; sant Hug; santa Teodora; beatNuño Álvares Pereira, rel. carmelità.

Diumenge, 2 Francesc de Pàola. Santa Maria Egipcíaca,penitent.

Dilluns, 3 Santa Maria al peu de la creu. Sant Nicetas,abat; beata Guiomar.

Dimarts, 4 Sant Plató, abat; sant Benet de Palerm.

Dimecres, 5 Sant Vicenç (o Vicent) Ferrer. Santa Emília;beata Maria-Crescència Höss

Dijous, 6 Sant Marcel·lí; sant Sixt I; sant Guillem.

Els Sants de la setmana

Page 42: Celsona 460

42 460 - Divendres, 31-3-2006

L’entrevista Gerard Trench

El taekwon-do és una art marcial que pro-vé de Corea. Pel sol fet de dir que és unaart marcial, molta gent l’associa com unaarma dolenta. Diuen que la persona queel practica no té res de bo al cap, i - per lameva opinió - molts analitzem coses sen-se conèixer-les profundament. Per aixòaquesta setmana tenim la persona ade-quada per a defensar aquest tema: l’Àn-gel García és professor al Gimnàs Solsona.

Hola, Àngel, pri-merament et de-mano si em sabri-es definir què ésuna art Marcial:Tots hem sentit aparlar d’aquestaparaula, i té unadefinició tècnicaque és molt sen-zilla. Constad’una expressiófísica de la nostravoluntat per so-

breviure. Bàsicament totes les accionsestan desenvolupades per l’instint de lapersona per defensar-se.

Quin tipus de persones poden practicar unaart marcial com el taekown-do?No hi ha edat, sempre que tinguis ganesd’esforçar-te una mica i treballar no hi hacap problema amb l’edat, i totes les per-sones la poden practicar.

D’on prové el Taekwon-do i a on es co-mença a practicar?Ve de Corea i té una història molt antiga,ve de l’home primitiu, com en totes lesarts marcials. Era una lluita per a la super-vivència: van haver de desenvolupar untalent personal, després del neolític. ACorea es va crear una sèrie d’estats tri-bals on hi havia molta influència religiosai es van crear grups de guerrers on se’ls

ensenyava una tècnica de defensa quees va denominar taekwon, que és l’anticnom.

I tu com vas començar a practicarTaekwon-do?Sóc de Barcelona i un estiu que treballa-va de cambrer, a les 2 de la matinada emvan atracar en un carrer quan tenia 16anys. I l’endemà vaig decidir fer taekwon-do per defensar-me, perquè no volia queem passés més.

En què consisteix aquesta art respectealtres?Més que res, les cames, patades i elasti-citat.

Per què vas escollir Taekwon-do i no ka-rate, hayki-do, judo?No va ser per cap preferència. A la vorade casa meva hi havia un gimnàs on elpracticaven, i coneixia algunes personesque hi anaven. Sino hagués estat per aixòpotser n’hagués practicat una altra.

Quin tipus de lesi-ons pot tenir aquestesport?Si escalfes bé mai nopots tenir cap lesió,perquè treballesmolt bé tots els mús-culs, ossos, i noméshe tingut algun copsense gens d’impor-tància i això que ja famés de 20 anys queel practico.

A quants llocs dónesclasses?Actualment estic do-

nant classes al Gimnàs Solsona i a Caste-llar de la Ribera, i les dono a gent de totesles edats.

Els teus alumnes són gent que volen ferun esport de defensa, o gent que té unnivell de vida amb problemes, o que volensaber taekwon-do per baralles?La gent que tinc són gent normal i cor-rent que treballen, estudiants, i que hantingut la curiositat per practicar aquestart.

Si et vingués una persona i diu que volpracticar aquest esport per baralles, quèli diries?Primer li diria que no s’ha de barallar ambningú, l’acceptaria al gimnàs i intentariaper portar-lo pel camí de “no a la violèn-cia” i ensenyar-li que es per defensar-se ino per atacar mai ningú.

Tu selecciones les persones o tens la clas-se oberta a tothom?Està oberta a tothom. Jo, en el momentque tinc un alumne, a mesura que passenels dies veig com és, com treballa, l’acti-tud. jo mai no li puc dir fora, jo l’he d’edu-car, portar-lo cap al bon camí.

Tu examines o dónes classes per a unaltre mestre?Jo sóc de l’escola de Hong, que és el meumestre de Manresa i que quan són cintu-rons elevats els examina ell, perquè aixòés una escola, és com una tradició.

Quin cinturó tens i quins s’han de tenirper ser mestre o fer d’ajudant?Jo tinc cinturó negre segon dant, i per ajudaral mestre tots els cinturons serveixen. No hiha cap jerarquia definida.

TAEKWON-DO

Page 43: Celsona 460

43460 - Divendres, 31-3-2006

L’entrevista Gerard Trench

Tot acaba amb el cinturó negre? o es potanar ampliant?Pots anar ampliant amb els dans, que ésuna recopilació de tècniques que tu vasaprenent durant els anys i que arriben finsa deu. El desè dan, que és el més compli-cat hi ha molta poca gent que l’aconse-gueixi, és honorífic.

A les teves altres classes hi barreges al-tres varietats?Sí, Hapkydo, que és una defensa perso-nal, i després també fem espasa Coreanaque es diu eskypal i que serveix per tenircoordinació amb els braços, moviments itot està derivat a coordinar els movimentsdel nostre cos.

Has practicat mai el Taekwon-do com adefensa personal?No, per sort no l’he hagut de fer servir mai.

El Taekwon-do et pot crear agressivitat ot’ajuda a controlar-te...?No, al revés, t’ajuda a pensar que tens unaforça que pot fer mal a la gent, i si estàs alvoltant de persones que pensen com tu i quetreballen el mateix tema veus que és perillós i,de moment, tota la gent que he ensenyat i jopersonalment no hem tingut problemes. Demoment, tota la gent que tinc són molttranquil·la i res de violència.

Teniu punts mortals com la gent diu? obé pertanyen a altres arts?Totes les arts marcials tenen el seu puntclau al cos, hi ha punts mortals, altres perimmobilitzar, estabornir...

Als teus alumnes, els fas classes per cin-turons? o bé els tens barrejats?Estan dividits els petits amb els grans, itots en una mateixa classe, però per ordrede cinturó.

I com pots fer classes alhora amb dife-rents nivells?T’ho has d’anar combinant, sempre tensun cinturó més gran que et pugui ajudaruna mica, i tu pots estar pels més nous ique fa poc que han començat i els costauna mica. És a dir, tots alhora, però unamica separats.

Hi ha diferents tipus de taekwon-do?Sí, hi ha el que tota la vida ha sigut la tècnica,punses i combat, tot està barreja. I després hiha els que només es dediquen al combat, quenomés fan unes patades concretes, i entre-nen molt el fondo, i la rapidesa.

I qui examina els teus alumnes? els feufederar, posar els papers en regla?Com t’he dit abans, el meu mestre, que ésel hong.I perquè el cinturó tingui validesa dins la

Federació Catalana els federem.

Quins avantatges té federar-se?Des d’anar a veure competicions gratuï-tes, a tenir atenció mèdica sense passarper la seguretat Social.

I si un alumne té alguna baralla, què li potpassar pel sol fet de saber aquesta art?Si esta federat i és un cinturó alt i té una bara-lla, no m’hi he trobat mai, però podria tenirproblemes perquè està considerat com unaarma i pot tenir denúncies...

És veritat que si practiques alguna artmarcial quedes fitxat com si portessisalguna art marcial a sobre?Ho desconec però sí que pots tenir pro-blemes si et baralles amb algú.

Tens membres de la teva classe que ha-gin guanyat algun títol?No, perquè no ens dediquem a competi-ció, però dins del’àmbit de la tècnica vamfer un campionat de Catalunya i els quevam actuar de Solsona vam quedarsubcampions de tècnica.

Després de rebre tu classes per què vaspensar de donar-ne?Perquè el meu mestre que és el Hong m’hova proposar: va veure que estava prepa-rat i tenia paciència i a mi m’agradavadonar classes als nens, i vaig començar així.

I tu encara reps classes?Encara en rebo, però jo he d’anar-hi aManresa.

Tens alguna persona a qui vols fer agra-ïment?En principi al meu mestre que és el Hongi després a la meva dona, que semprem’ha recolzat molt.

Els dans, que vénen després del cinturónegre, a on els guanyes?Te’ls pot donar el teu mestre però hasd’anar a Barcelona a convalidar-los.

Quin equip necessiteu per practicartaekwon-do?Doncs necessites un dobok, que és untraje de color blanc, i si fas combat neces-sites protecció per les cames, peus, i so-

bretot peto per no fer-se mal als laterals oal pit.

Els testicles és una part on es rep ambfreqüència cops als combats?No, perquè està prohibit picar als testi-cles i llavors no hi sol haver problemesperò quan es fa combat se sol portar pro-tecció perquè sempre es pot escapar al-guna puntada de peu.

A on es pot practicar i quins requisitsnecessita un local per fer taekwon-do?Sobretot, que sigui ample, que tingui ven-tilació, que sigui un terra tou, no gaire,però el suficient perquè si caus a terra noet facis mal, i vestuaris - com un gimnàs -per dutxar-te...

Alguna cosa que no t’hagi demanat i quetrobis oportú per explicar en aquestaentrevista?Animo tothom a que vingui a provar-hoalgun dia, allà al Gimnàs Solsona, perquèa més d’aprendre una art marcial, ens hopassem molt bé, i convido tothom a mi-rar-lo i a practica-lo, que ho trobaran moltmaco.

Page 44: Celsona 460

44 460 - Divendres, 31-3-2006

C.F. Solsona

Sènior Masculí Segona Territorial 26/03/06C.F. Solsona, 2C.E. Gimnàstic de Manresa, 1Alineació: Alsina, Jiménez, Sabata, Obiols, Mas, Llosada, Jaray, Soler, Pavón,Cardona i Valverde. També: Alarcon, Ribera, Tripiana i Pérez.Gols: Min. 13, (1-0) Soler. Min. 27, (2-0) Soler. Min. 89 (2-1).

Pèssim partitDiumenge amb una tarda calorosa, davant l’últim

classificat de la categoria que, a més a més, es presenta-va a jugar a Solsona amb només 10 efectius, semblavaque, el partit seria d’allò més plàcid.

Els locals van encarrilar el partit amb dues dianesde Carles Soler en la primera mitja hora del matx. D’altrabanda, si el resultat era bo quant a gols, el joc que mos-traven els locals no era gens digne dels futbolistes queeren damunt del terreny de joc i, sense anar més lluny, elGimnàstic de Manresa, cuer, i amb 10 jugadors damunt elterreny de joc (que, finalitzaria amb només 8, degut asengles expulsions), posava un i altre cop l’ai al cor delsaficionats i jugadors locals.

Al final del partit els visitants van retallar la dis-tància al marcador, en la mateixa jugada, el porter local,Miquel Alsina, va rebre un fort cop al nas que vafer que se l’hagués d’hospitalitzar.

Un cop acabat el partit, cal destacar que els trespunts es van quedar a casa i es va trencar una cadena detres partits seguits perdent. Per acabar, donem ànims idemanem una ràpida i sana recuperació al Miquel Alsina.

Juvenil 1a. Divisió - 25/03/2006.C.F. Solsona, 1San Lorenzo U.D. 0Alineació: Juanjo, Raül, Miquel, Àitor, Hazel (Ernest), Kike (Xavi), Eli, Lluís, Ricard,Sabata, Pep.

Victòria en un partit sense emoció

El millor del partit que va disputar el juvenil del C.F.Solsona va ser el resultat i la gran tasca realitzada a nivell de-fensiu per tot l’equip. Però si parlem de joc ofensiu o de bonjoc, podem parlar de mal partit, en línies generals. Els solsoninstan sols van poder perforar la porteria visitant a la sortida d’uncòrner amb una jugada assajada, on Àitor marcava el seu pri-mer gol de la temporada, després d’una gran centrada de Ricard,que va donar mig gol fet a Àitor.

Tot i el mal joc ofensiu, l’àrbitre va anul·lar un gol aSabata per un fora de joc molt discutit, a més de vàries remata-des perilloses de Hazel, Pep, Ricard,... on els porters visitantses van convertir en els veritables salvadors del seu equip, unSan Lorenzo que poca cosa va realitzar també en tot el partit, ique de les poques rematades a porta que va fer, les que vananar entre els tres pals, van ser molt ben aturades per un Juanjomolt inspirat.

La calor va ser també una clara influència en el mal jocdels dos equips, ja que durant força estona de la primera part esva veure un bon partit, amb alternances en el joc, però a mesuraque avançava el matx i el sol continuava apretant, les forcesvan anar minvant i els dos conjunts van notar aquestes prime-res calors. Potser el qui ho va notar especialment, va ser elSolsona, que degut a lesions, fa dues setmanes que comptaamb pocs efectius a la plantilla i no es poden realitzar rotacionsde jugadors, cosa que es nota en l’estat físic de l’equip.

La calor va fer que es veiés una segona part molt desllu-ïda i ensopida. Si se’n mira la part positiva, va ser un fet que vaajudar als interessos del Solsona, perquè el gol aconseguitpels locals a la primera part del partit els apropava a una victò-ria, que al final es va aconseguir.

El dissabte dia 1 d’abril, el Solsona juvenil es desplaçaal camp del Mercantil, actual segon classificat, per jugar el par-tit a les 18:30, amb dos objectius en ment: El primer, intentarrecuperar jugadors lesionats (cal dir que ja és segur que algundels que van jugar contra el San Lorenzo no ho podran fercontra el Mercantil) i poder tornar a les rotacions per intentarrecuperar el bon joc exhibit a la gran majoria de partits jugats. Iel segon, buscar una victòria que ja matemàticament puguidonar la salvació a un juvenil solsoní que està realitzant unagran campanya.

Calders, 0C.E. Sant LLorenç, 0Alineació: Farràs, Damià, Abel, Balagué, Víctor, Llohis, David, Roberto, Canals,Costa, Ricard. També Ribera.

Un Sant Llorenç amb pocsrecanvis i 9 expulsats treu unpunt a Calders

Una primera part molt igualada, tot i que amb po-ques ocasions del Sant LLorenç va acabar amb el mateixresultat que havia començat. Al principi de la segonameitat, David va ser expulsat per doble amonestació perprotestes a l’àrbitre.

L’últim quart d’hora de partit, l’expulsió de Rivera(l’únic recanvi que havia sortit al terreny de joc substituintRoberto) va deixar al Sant LLorenç amb nou jugadors.Cal destacar d’aquest partit la bona actuació a la porteriade Farràs.

C.E. Sant Llorenç

Page 45: Celsona 460

45460 - Divendres, 31-3-2006

C.F. Solsona

Benjamins - 25/03/2006C.F Fruitosenc, 6 - C.F. Solsona, 2Alineació: Nil, Xavier, Marcel, Joel, Víctor, Lleir, Carles, Àlex i Kevin. Entrenador: JordiSánchez i Josep M. Moreno - Delegat: Jaume Sánchez - Gols: Xavi i Joel

El partit va tenir lloc dissabte al camp de futbol deSant Fruitós, camp de gespa artificial on semblava que elsjugadors podien gaudir i tornar a desenvolupar el seu millorfutbol. Es jugava contra el líder, però realment el partit es vaperdre pel mal joc realitzat pel Solsona. La primera part vacomençar molt bé, es van veure bones jugades i moltes ga-nes, però a mesura que anava passant el temps, i especialmenta la segona part, semblava que els benjamins del Solsonaportessin plom als peus, no corrien, no marcaven i semblavenapàtics. Les causes? potser el camp, ja que no tenen costumde jugar sobre gespa, potser el sol i la calor o potser el desà-nim pel fet de no sentir-se amb forces per remuntar el partit.

Es va avançar el Solsona amb un gol matiner del Xavidesprés d’una passada del Joel. Potser el resultat hauria can-viat si s’hagués pogut mantenir el marcador a favor uns quantsminuts, però no va anar així, ja que el Sant Fruitós va fer dosgols pràcticament seguits i es va posar per davant. Poc des-prés el Solsona va tornar a empatar amb un gol del Joel, aradesprés d’una bona passada del Xavi. Dos a dos al marcador iencara temps per l’esperança , però el partit va tenir un gir fatalpel Solsona quan , només a dos minuts del final, l’equip contrariva fer dos gols i es va posar 4 a 2. El desànim va ser general i esva apoderar dels jugadors la sensació que ja no es podia fer res.

A partir d’aquí el partit es va acabar, ja que a la segonapart el Solsona poca cosa va fer i el Sant Fruitós va anaraguantant i fins i tot va augmentar la diferència en dos gols.

Alevins “A” - 26/3/2006C.F. Solsona, 1 - Santa Clara, 6Alineació: Marc Santaeulàlia, Aleix Ribera, David Alconchel, Arnau Múrcia, FerranContreras, José Luis Barbero, Joan Vendrell, Joan Vilà, Albert Aresté, Robert Tripiana,Gerard Roca, Manel Gangolells i Guillem Barcons.Entrenador: Sergi Alcázar

Pitjor partit de la temporadaPartit disputat diumenge al matí al camp del Solosna,

amb un temps molt agradable i molt primaveral. El Solsona s’en-fronta al Santa Clara, equip que ocupa la part alta de la classifi-cació, i els locals sembla que donin el partit per perdut abans desortir al terreny de joc. A pocs minuts de començar és el SantaClara que s’avança al marcador, però poc després, en l’únicaoportunitat del Solsona, el Robert Tripiana marca el gol quedóna l’empat. Tot seguit, el domini de la pilota passa a serclarament dels visitants, aconseguint tres gols més, i els delSolsona queden totalment anul·lats, sense fer res per parar elsatacs rivals.

Després de la represa, el Santa Clara imposa el seu joc,sense donar oportunitats al Solsona, i marca dos gols més. Elslocals no corren, no juguen i no tenen idees. I així és impossiblegaudir del futbol. Val a dir que d’aquesta manera no es potperdre, que si el contrari és tècnicament millor s’ha d’admetre,però el que no es pot permetre és el pessimisme i les poquesganes que va demostrar el Solsona: I es pot perdre, però amb elcap ben alt, lluitant i donant tot el que un sap.

Poca cosa més es pot dir; només comunicar als nois quelluitin sempre fins al final, si més no, per l’amor propi. No haestat res: Endavant, nois, i molts ànims de cara els properspartits!!

Consell Esportiu del Solsonès

Fase Nacional d’Esquí AlpíDiumenge passat a l’Estació d’Esquí Alpí de Baqueira Beret, concre-

tament a la pista de l’Stadium de Beret, s’hi va disputar la Fase Nacionald’Esquí Alpí dels Jocs Esportius Escolars de Catalunya. El Consell Esportiu delSolsonès hi va participar amb un representant, el Xavier Ballarà del CEIP Vall deLord de Sant Llorenç de Morunys que, amb un temps d’1minut i 3 segons, vaobtenir una magnífica setena posició de la categoria Benjamí Masculí.

Xavier Ballarà al descens

Dinar amb motiude l’entrega de

premis de la2a Edició de la Lliga

de Botifarra 2005-2006

Data: diumenge 2 d’abril

Lloc: Sala Polivalent d’Odèn (Cambrils)

Preu: 15 euros (visita opcional a lesSalines de Cambrils)

Per confirmar assistència:626 91 46 17 / 608 73 42 61

Lliga de Botifarra 2005-2006

Page 46: Celsona 460

46 460 - Divendres, 31-3-2006

C.E.Arrels

Alevins Primera Divisió 19/03/06C.E. Arrels, 4 - C.E. Navàs, 3Alineació : Xavier Llordella, Ramón Coll, Guillem Sala, Èric Comellas, Raül Alcàzar,Marc Balletbó, Bernat Moreno, Èric Pascual, Ferran Xandri, Nourddin, JosepArmengol, Ivan Martínez, Jordi Màrquez, Èric Bautista , Nil Bordetes.Gols: Ferran Xandri 1, Josep Armengol 1, Bernat Moreno 1, Èric Bautista 1

Un del millors partits de la temporada, jugat ambmolt bon ritme per part dels dos equips. A la primera partl’Arrels va arrasar amb jugades d’atac i jugada al segontoc i superant en tot moment l’equip del Navàs. Així esvan aconseguir els 3 gols, acabant la primera part amb elresultat de 3-0.

Al començament de la segona part l’equip local vaseguir jugant amb el mateix ritme però per un contraatacdel Navàs va arribar el primer gol de l’equip visitant. Segui-dament l’Arrels va continuar atacant i va marcar el 4t. gol.Però el Navàs va aprofitar dos greus errors de la defensa permarcar dos gols més acabant amb el resultat de 4-3.

Gran partit, l’efectuat pels dos equips que es tro-ben a la part alta de la classificació. Esperem que continuïla bona sort en els pròxims partits.

Ferran Xandri Bernat Moreno

Alevins Primera Divisió 25/03/2006C.E. Arrels, 0C.E. Manresa, 6Alineació: Xavier Llordella, Josep Armengol, Marc Balletbó, Èric Bautista, ÈricComellas, Nourddin, Bernat Moreno, Èric Pascual, Ferran Xandri, Raül Alcàzar,Guillem Sala, Guillem Vila, Pau Vilar, Jordi Ollé i Jordi Vilà.

Partit molt disputat davant del líder de la catego-ria, que no ha perdut cap partit.

Durant la primera part l’Arrels ho va intentar iva controlar bastant el partit davant de la superioritattècnica i física de l’equip visitant. Dos greus errorsde l’equip local van permetre que l’equip visitantmarqués dos gols. Es va acabar la primera part ambel resultat de 0-2.

A la segona part s’intensificà el domini de l’equipvisitant i l’equip local no hi va poder fer res. D’aquestamanera el visitant va poder marcar 4 gols més. La segonapart es va acabar amb el resultat final de 0-6.

Amb tot i això destaquem la gran lluita i esforç queva posar l’equip de l’Arrels durant tot el partit.

Pau Vilar Èric Bautista

Dissabte passat, 25 de març de 2006, l’Arrels va aconse-guir una victòria molt ajustada al camp del Puig-reig. Les duesprimeres parts van ser totalment dominades per l’Arrels, el quales va avançar per 0 a 3, amb dos gols del Marcel i un del Manel.A la meitat del partit, el canvi de posició de jugadors del Puig-reig va equilibrar el partit; primer es van posar 2 a 3 i, desprésvan igualar un 2 a 4 en contra. A l’última jugada del partit, unrebot a l’àrea va ser aprofitat pel Juli per fixar el 4 a 5 definitiu.

La gespa del camp de futbol va perjudicar els jugadorsde l’Arrels, els quals es van cansar molt damunt una superfíciea la qual no estan acostumats. Però tot i així, a excepció d’algu-na fase del partit en què alguns jugadors es van descentrar endefensa, l’equip va lluitat en tot moment.

Pre-Benjamins Futbol 7Puig-Reig, 4 - C.E. Arrels “A”, 5

Alineació: Daniel Soria, Laia García, Marcel Xandri, Albert Rodríguez, Manel Vila, Juli Pallarès, Marc González i Aitor Colell.Gols: Marcel (3), Manel (1), Juli (1).

Page 47: Celsona 460

47460 - Divendres, 31-3-2006

C.E.Arrels Futbol Sala Cadet FemeníF.S. Corbera de Llobregat, 0C.E. Arrels, 4Aliniació: Gore Aymerich, Eva Gangolells, Ester Bajona, Nerea Alós, Nina Alet, Mireia Casado, IvetteCasafont, Pilar Isanta i Mireia Vila. - Gols: Pilar Isanta (2) - Nerea Alos (1) - Mireia Vila (1)Delegat: Joan Casado

Victòria davant un rival incòmode

Dissabte 25 de març es van sumar 3punts més en un partit on les rivals es vanveure afavorides per un àrbitre que va per-metre el contacte físic davant la superioritattècnica de les jugadores solsonines.

La primera part va estar marcada perla gran actuació de la portera rival, que vaevitar que el marcador fos d’escàndol

L’ equip de l ’Arrels no va saber apro-fitar la gran quantitat d’oportunitats i la pri-mera part va acabar 0-2. A la segona part delpartit les jugadores rivals van jugar amb méscontundència, constantment feien petites faltes que l’àrbitre no xiula-va i això feia que tinguessin opcions al contraatac.

L’Arrels es va defensar bé i la Gore es va encarregar d’arreglaralgunes errades per mantenir la porteria intacta.

En definitiva, partit físic i incòmode davant d’un rival que vajugar al límit de la il·legalitat i es va veure afavorit per la permissibilitatde l’àrbitre.

Felicitats per la victòria i per saber estar -una setmana més- al’alçada de les circumstàncies.

Mireia Vila

Benjamins Futbol 7 2a. Divisió Grup 3C.E. Súria, 6 - C.E. Arrels, 3Lluís, Sergi, Albert, Gerard, Àlex, Ivan, Guillem i Roger - Gols: Guillem 1, Roger 2

No va poder serAltra vegada se’ls va escapar el partit, als benjamis del

C.E. Arrels, en la seva visita a Súria, tot i fer un bon joc; peròamb falta de definició.

El partit va començar amb un gol d’estratègia de còrner(gol de Guillem). Després els de Súria van empatar amb un golde fora l’àrea. La reacció dels de Solsona va ser un contracopen que la pilota va estavellar-se al pal de la porteria, en un xutdel Roger.

Llavors els locals van ser capaços de marcar dos golsmés, tots de la mateixa manera: pilota llarga des de darrera iglobus que superava al porter.

Amb aquest marcador de 3 a 1 s’arribaria al descans.A la reanudació el partit va ser de la mateixa tònica: Els

d’Arrels tocant i combinant i un Súria traient pilotes amb glo-bus, però amb l’encert de cara a porteria i aconseguint col·-locar-se 5 a 1 al marcador . Llavors van arribar els millors minutsde l’Arrels, amb dos gols del Roger de forma consecutiva, fruitde dues bones jugades de contracop. Però la reacció local vaser la de fer el sisè, que deixava el partit sentenciat.

Aquest dissabte es jugarà a les 12 al camp del C.E. Ar-rels davant de la Sagrada Família.

Benjamins Futbol 7Consell Esportiu del BagesPaidos, 0C.E Arrels, 10Alineacio Arrels: Sala, Duro, Rodríguez, Estany (2), Pujol (3), Moreno(3),Castillo, Serra (1), i Pallaruelo.

Partit jugat al camp del Paidos, en que s’escauque és al mateix camp del Sant Fruitós en que el partitva començar a les 12:00 del matí puntualment. L’equipd’Arrels comença un pèl adormit pel viatge, però deseguida els jugadors van començar a triangular fentparets. Fruit d’això arribaren les ocasions de gols. Ja ala primera part portàvem un avantatge de 0 a 3.

A la segona, igual domini d’Arrels. Va ser im-pressionant i continuaren la pluja de gols. Val adesctacar el mig camp, en que es va lluitar molt pertenir el control de la pilota, i en defensa els defensorsd’Arrels no deixaven espais pels davanters locals. Jaen la tercera part es notava la poca pressió que realit-zaren els jugadors d’Arrrels, ja que van tenir poquesocasions, però tot i així van marcar 2 gols més, amb laqual cosa ja en portàvem 8 a 0.

La fortuna estava de part dels jugadors deSolsona, ja que el porter Sala ho parava tot. A l’últimapart el jugadors començaren a voler fer la seva jugada,però en un reordenament tàctic, el tècnic va introduircanvis en que la defensa va fer de davanter i els da-vanters van fer de defenses. Tot i els canvis que esvan realitzar, els d’Arrels aconseguiren dues dianesmés i deixaren el partit sentenciat. Proper partit a les13:00 hores contra el Sant Fruitós B al camp d’Arrels.

[email protected]

Page 48: Celsona 460

48 460 - Divendres, 31-3-2006

Infantil FemeníSolsona/Torelló BF, 77Joventut BBC, 41Alineació: Berta Codina 10, Elena Sierra 2, Gemma Camps 2, Carla Carbonell 11,Anna Sepúlveda 11, Marta Cintas 11, Anna Estany 10, Paula Vilaginés 7, CristinaBubé 13.Parcials: : : : : 20-14/ 39-17 / 60-25 / 77-41.

Sense despentinar-seLes badalonines, amb «hores baixes»; han ofert una

pobre imatge en la seva visita a Solsona. Només en els pri-mers compassos han estat capaces de tutejar el líder; i enca-ra gràcies a la tova defensa que s’han trobat. De seguida,però, les locals s’han avançat al marcador; a més la bonadefensa sobretot del segon i tercer períodes, ha fet que lesverd-i-negres acabessin enfonsant-se encara més. Al final,una plàcida victòria, que després de les dues últimes jorna-des complicades s’agraeix. I ara, esperar la visita del Cornellà:Primer i segon classificats, que s’enfrontaran el proper dis-sabte dia 1 a 2/4 de 6 de la tarda al pavelló de Solsona; seràun duel espectacular. Us hi esperem a tots, a animar lesnostres jugadores.

Mini Masculí Nivell CBàsquet Berga “C”, 48C.B. Solsona, 56Alineació: Christian 19, Agustí 8, Pau 4, Bernat 4, Eduard 10, Lluís 6, Xiloe 2, Francesc 3,Rger i Quirze. Parcials: 5-11 11-17 21-29 / 23-38 35-46 48-56

Victòria molt importantEls taronja-negre, tot i el resultat final relativament còmo-

de, no han pogut decidir el partit fins els darrers dos minuts de joc(45-48), amb pressió de l’equip local a tota la pista i desbandadageneral dels solsonins, que -tot d’un plegat- s’han posat a lluitarper totes les pilotes i el que semblava una remuntada de l’equiplocal s’ha convertit amb una excel·lent victòria a casa del líderimbatut. Tot això dóna opcions als solsonins a lluitar per el cam-pionat. També volem comentar que el jugador mini Jordi Pereraha donat un cop de mà al pre-infantil que jugava a Llívia fent unbon partit i anotant dues cistelles.

C.B. Solsona

Sènior Masculí 25-3-2006La Salle Manresa “B”, 79Hotel Sant Roc Solsona, 83Alineació: Pera, Quirico 13, Díaz 1, Merino 19, Comas 37—5 inicial—Torras, Call 4, García, Viladrich, Baena 2, Sala. Parcials; 20-20, 34-43, 57-59, 79-83

Partit per recordar, tocant el cel

Aquest és un dels par-tits que s’havien de gua-nyar ni que fos d’un punt.Un partit d’aquells de com-plir i ser-hi, a la pista. I aixíva ser. Els solsonins vamsortir a mossegar la pista,amb jugades molt ràpides isobretot sabent el que te-níem entre mans, amb unarbitartge més que llasti-mós, i que al final del partitva escombrar molt cap acasa. Es va viure unes deles jornades que de segurmanaran la classificació decara a assolir l’ascens.

Un partit amb cara i ulls.De primer, el Solsona va treballar amb una defensa indivi-dual, que s’havia de canviar degut a les nombroses faltesassenyalades. Es va canviar a una zona 3-2, obrint molt leslínies de defensa, i així obligar a retardar les rotacions depilota dels locals, l’objectiu es va aconseguir i els nervisestaven a flor de pell. Amb discussions a pista i algunaque altra empenta, els jugadors mostraven uns nervis queposaven al partit un color encara més dramàtic; la lluita perguanyar com fos.

I en aquestes que el Merino, es carrega de faltes, elTorras, el Marcel,...tot començava a pintar negre, i les dife-rències en el marcador es començaven a escurçar...la cosaencara no estava tancada del tot. I va ser llavors quandavant de tots els problemes, va sorgir, agafant el rol queja havia liderat en altres moments, en Roger Comas, que apart de saber estar a pista al 100 x 100, va contribuir al partitde manera especial, estant molt motivat (com tots), i treba-llant a un nivell molt per sobre de la categoria que ens tocajugar. De veritat, va fer un molt bon partit.Va responsabilit-zar-se del joc d’atac, de defensa, de distribuir responsabi-litats, d’anotar, i de tranquilitzar-se, quan tot eren nervis iempentes a pista. Va sortir-se’n d’una zona mixta per ellsol, va anotar amb pols de ferro els tirs lliures claus de finalde partit...Déu n’hi do!

Masses friccions en un partit en que era vital guanyar,ple de nervis, i sobretot uns solsonins demostrant un ni-vell alt de concentracio i de saber estar, i de demostrar quesón uns dels millors equips de la categoria sens dubte.Felicitats.PD; Ara cal guanyar a casa contra l’Artés, l’equipa batre. i serà tot solsona? esperem que sí.

El Roger (37 punts) va ser clau en lavictòria de l’Hotel Sant Roc Solsona

Page 49: Celsona 460

49460 - Divendres, 31-3-2006

C.B. Solsona

Infantil Femení “B2”C.B. Solsona, 49C.B. Roda, 60Alineació: Cristina 14, Laura 2, Ari 2, Míriam 13, Laia G. 2, Laia V. 5, Carme 2, Erika,Belén 9. Parcials: 2-9 15-19 24-27 / 31-35 38-46 49-60

Aquest passat dissabte les noies de l’infantil B del C.B.Solsona ens vam trobar de nou amb l’equip de Roda de Ter, unrival molt dur i amb un joc molt agressiu. El partit va estarplegat de faltes per part dels dos equips. Vam començar unamica nervioses, però a partir del segon període vam recuperarel control, i vam igualar el marcador, jugant concentrades i ambordre. En cap moment però, no vam arribar a aturar al rival deltot, i no vam saber anticipar-nos als seus ràpids atacs. Al prin-cipi del cinquè període ens va costar molt organitzar-nos bé endefensa, vam baixar la guàrdia, i el rival va aprofitar-se’n percontraatacar sense deixar-nos reaccionar. Aquests errors de-fensius van propiciar unes quantes jugades precipitades i gensefectives en atac, mentre les noies del Roda van continuaramb la mateixa força i velocitat, i van aconseguir escapar-sed’aquests deu punts que ens van diferenciar al final. Vamtenir el partit a les nostres mans durant una bona estonaperò, tot i haver millorat en el nostre joc, això ens demostraque no podem perdre la concentració en cap moment, i quehem de jugar al màxim durant els 6 períodes. Volem agrair lacol·laboració de les jugadores de l’equip mini Èrika i Belénper la seva aportació.

Campionat Mini FemeníC. B. Solsona, 78C.E. St. Nicolau, 28Alineació: Alina Civit, Belén Sánchez 18, Núria Riu 10, Mireia Ribalta 6, PaulaDurán 9, Sarai Masdenpinós 2, Raquel Anglarill 15, Erika Bernadó 10,Magda Lafuente 6, Cristina Anglerill, Júlia Carol 2.Parcials: : : : : 22-5 / 34-7 / 46-15 / 57-21 / 72-26 / 78-28.

Fàcil però interessantDesprés de perdre la imbatibilitat la passada jor-

nada a Súria, les solsonines rebien la visita del St. Nicolau(Sabadell). Tal i com es preveia, les Vallesanes no hanposat gaire obstacle per impedir que les taronja-negresaconseguissin una altra victòria. El partit l’han dominatde cap a peus les locals, i abans no s’arribés al final delmatx ja s’ha tancat el marcador per una màxima diferèn-cia de 50 punts. Malgrat la clara superioritat no ha estatun partit avorrit.

Dissabte passat dia 25, l’equip Pre-ben-jamí mixt del C.B. Solsona va jugar a St.Vicenç de Castellet. Després de no parti-cipar en cap trobada des de fa justament4 mesos, algunes, anul·lades a causa deles nevades que hem tingut aquest any.Al final varen jugar 2 partits, de 30 m. dedurada, on els jugadors van jugar bé, toti que es notava la manca de trobadesd’aquest any. Malgrat això, van jugar unpartit molt bé, i l’altre, superats per unaabrusadora duresa i superioritat física del’equip amfitrió. Els petits esportistes sol-sonins van jugar dos partits: amb l’Omsi de Prat de Manresa i amb l’ABC SantVicenç; s’ho van passar molt bé i van es-trenar molt cofois la nova equipació del’Escola de Bàsquet del club, que ha pa-trocinat l’establiment comercial Riu Es-ports i Moda. Tot i així, els nens s’ho vanpassar bé, i aquestes experiències els brin-den l’oportunitat de superar-se davantd’altres equips, i arrelar en ells el senti-ment d’equip. El dia 8 d’abril en tenim unaaltra a St. Fruitós!

Trobada d’escoles de bàsquet a Sant Vicenç de Castellet

Page 50: Celsona 460

50 460 - Divendres, 31-3-2006

C.B. Solsona

Dissabte a la tardatots al pavelló!!

Val la pena anar sempre al pavelló a veure, perdiferents motius, tots els partits de les diferents edats icategories del C.B. Solsona; però de tant en tant hi hajornades especials que reclamen l’atenció de tots elsamants del bàsquet i, llavors, val la pena fer una crida atots els afeccionats, fins i tot als no habituals, perquèvinguin a gaudir de l’emoció de l’esport de la cistella:dissabte a la tarda hi ha un programa esportiu que val lapena destacar.

Juguen els tres equips del club que tenen benvives les opcions de classificar-se per jugar fases finalsa nivell de Catalunya. A les quatre de la tarda, per co-mençar, l’Infantil A masculí s’enfronta a un sempre in-còmode C.B. Esparreguera. A dos quarts de sis, trans-cendental partit de l’imbatut Solsona i Torelló BàsquetFemení contra el Cornellà, el màxim rival en aquesta fasede la competició; arriba l’hora de la veritat per aquestesnoies que estan meravellant amb el seu joc.

I, com a traca final, a les set juga el sènior, l’HotelSant Roc Solsona, en la seva lluita pel Campionat deCatalunya B i per l’ascens de categoria, s’enfronta allíder (amb opcions d’atrapar-lo) en el partit més impor-tant de la lliga.

Una tarda d’emoció, bon bàsquet i adrenalinapura, i tot gratis!!! Feu-ho córrer!

Calendari dels desplaçaments:

Intens cap de setmanade bàsquet

Aquest cap de setmana 12 encontres del C.B.SOLSONA (6 a casa i 6 desplaçaments). L’infantil mas-culí “A” juga un partit aplaçat diumenge a Terrassa.Descansa el júnior masculí.

Aquí teniu el programa:Calendari dels partits de bàsquet al pavelló municipal:

Futbol Sala

Divisió d’HonorRajolí d’Or Llardecans, 2C.E.C.R Cambrils, 4Alineació: Romero, Estany, Vilaseca, Sabata (2),Obiols(1),Garcia(1) i Cases, i Guàrdia.

Victòria merescuda del Cambrils

El propassat dissabte el Cambrils va jugar un partit moltdisputat a casa seva, enfront al difícil Rajolí d’Or, equip classi-ficat en quarta posició.

El partit començà tard perquè l’àrbitre del partit va teniruns problemes. Per això va començar a les 7:45h. L’equip deCambrils va intentar imposar un ritme alt, però va ser el Rajolíqui va portar el ritme de partit. De totes maneres, en una jugadade paret entre Jesús i Obiols, aquest últim va marcar desprésd’una sèrie de rebots a dins l’àrea. Més tard Sabata, de jugadapersonal, va col·locar el 2 a 0 només començar.

A la represa el partit es va decantar més pels interessosvisitants i així va ser que en dues jugades en que la defensacambrilesa no va poder parar, es va marcar els dos gols visi-tants. Per fortuna, en la següent jugada trenada de 5 jugadorsel Cambrils va aconseguir el gol del desempat. Però encarafaltaria l’úlitma jugada, en que García aconseguiria el gol de latranquil·litat.

Per últim comentem que el proper partit es jugarà a les 7del vespre de dissabte, contra uns dels equips forts de la cate-goria: el líder i aspirant JIP Prats de Rei.

P.B. Solsona Meroil

Juvenil 2a Divisió B Grup 4P.B. Solsona Meroil, 4Vidres Viola La Sentiu, 3P.B. Solsona: Ivan, Serena, Eloi Dani, Pau, Montra i Josep MiquelGols: Dani 2, Eloi 1, Josep Miquel 1

Victòria davant el segonclassificat

Els juvenils de MEROIL van aconseguir una granvictòria davant d’un dels equips que millor juga del seugrup. El partit va ser sempre dominat pels de la Penyaamb avantatge de dos gols sempre per davant dels de laNoguera, i amb un gran nivell de joc. Els visitants vanintentar-ho però sense ocasions gaire clares.

Cal dir que aquesta derrota els va suposar dir adéual campionat, ja que tenien opcions de poder atrapar ellíder. Aquest cap de setmana visitaran la pista del Col·legiSagrada Família de Gavà

Page 51: Celsona 460

51460 - Divendres, 31-3-2006

P.B. Solsona Meroil

P.B. Solsona Meroil, 13Sicoris Loanca, 2P.B. Solsona Meroil:Albert, Obiols, Santacana, Sito, Lleïr, Javi, Ivan, Erola, Carles, Pep i Joan

Sicoris Loanca:Ruben, Martínez, Canases, Sánchez, Montoy, Viñes, Casanovas, Visa, Roca i Godoy

Àrbitres: Núñez i Sierra

Gols: 1a part: 1-0 min.4 Sito, 2-0 min.12 Santacana, 3-0 min.13 Ivan2a part: 4-0 min.21 Ivan,5-0 min.23 Javi, 6-0 min.29 Javi, 6-1 min.30 Canases, 7-1min.33 Obiols, 7-2 min.33 Casanovas, 8-2 min.34 Santacana 9-2 min.34 Santacana,10-2 min.37 Javi, 11-2 min.39 Javi, 12-2 min. 39 Javi, 13-2 min.39 Javi

Bon partit i festival de gols

El resultat d’aquest partit ha estat el de més diferèn-cia que ha obtingut la Penya en la seva història.

A la pista del municipal de Solsona va veure’s dosequips en situacions ben diferents: un que estava a la parttranquil·la de la classificació i un equip local que no es podiapermetre una nova ensopegada, ja que la classificació estàmolt ajustada per la zona on es mouen els de MEROIL.

Aquest va ser el motiu pel qual els de la Penya vansortir amb la mentalitat adequada per afrontar el compromís.I a fe de Déu, que n’estaven, de concentrats, ja que al minut4 ja havien inaugurat el marcador i jugaven a un ritme alt iràpid, que els lleidatans no podien seguir. Abans d’arribar aldescans el marcador ja havia sumat dos gols més.

A la segona part va arribar un autèntic festival degols: 12 en 20 minuts. Ja al minut de la reanudació es vaaconseguir el quart gol i al minut 30 la diferència era de 6 a 0.

A partir d’aquest moment els de Lleida van sortir ambporter jugador, per poder retallar el resultat, cosa que vanaconseguir al cap d’un minut. Però la reacció solsonina vaser fer el setè. Els del Sicoris van tornar a marcar en la jugadade servei de centre.

Després d’aquest segon gol visitant els de MEROILvan engegar la màquina i van ser capaços de fer sis golsmés, aprofitant les seves ocasions.

Aquest resultat de segur que servirà per aixecar lamoral dels jugadors i tècnics de la Penya de cara a la rectafinal del campionat i per afrontar el partit del proper dissabteal camp del segon classificat, l’Ametlla de Merola. De segurque serà un partit de rivalitat i que els del berguedà voldranla revenja del partit de la primera volta, en el que van perdreper un ajustat 5 a 4.

Cal destacar que al començament del partit d’aquestpassat dissabte la junta directiva de la Penya va voler fer unreconeixement al soci Carles Solé, campió d’Espanya de ral·lisTT, fent-li entrega d’una samarreta del Barça autografiadapel millor jugador del món: RONALDINHO.

Felicitats, campió.

JORNADA 24

AE SANT FELIU FS - PROARTESA SANT SADURNI ............. 6 – 2

ESPARREGUERA CFS - MONTSENY CEAE ........................... 8 – 5PB CASTELLDEFELS - SANT ANDREU FS ........................... 4 – 4

CFS CRISTEC BALAGUER - GIMNÀSTIC DE TARRAGONA . 13 – 5

CORBERA TECNOMALLAS CF - VILA-SECA FS .................. 12 – 4

CASA ALCALÀ - SANT JULIÀ CE ......................................... 4 – 3

PALLEJÀ FS - L’AMETLLA DE MEROLA ............................... 4 – 5

PB SOLSONA MEROIL - SICORIS LOANCA ....................... 13 – 2

CLASSIFICACIÓ 1a NACIONAL B GRUP 2

PJ ...PG . PE .. PP ... GF ... GC .. PUNT

CF CORBERA TECNOMALLAS ...... 24 ... 17 ... 2 .... 5 . 127 ....84 ...... 53L’AMETLLA DE MEROLA ............ 23 ... 15 ... 2 .... 6 . 114 ....68 ....... 47ESPARREGUERA CFS ................. 23 ... 12 ... 7 .... 4 . 115 ....70 ....... 43FS SANT ANDREU ..................... 23 ... 13 ... 4 .... 6 . 112 ....83 ....... 43VILA-SECA FS ........................... 24 ... 12 ... 6 .... 6 . 123 .. 115 ....... 42CASA ALCALA ........................... 24 ... 13 ... 3 .... 8 ... 86 ....88 ....... 42AE SANT FELIU FS .................... 24 ... 12 ... 3 .... 9 . 108 ....94 ....... 39SICORIS CLUB LOANCA .............. 24 ... 11 ... 3 .. 10 . 108 .. 116 ....... 36CFS CRISTEC BALAGUER ........... 23 ... 11 ... 3 .... 9 . 121 ....97 ....... 36SANT JULIA CE ......................... 23 ..... 7 ... 7 .... 9 ... 71 ....75 ....... 28PB SOLSONA MEROIL ................ 23 ..... 9 ... 1 .. 13 ... 91 .. 101 ....... 28GIMNÀSTIC DE TARRAGONA ...... 24 ..... 9 ... 0 .. 15 . 115 .. 137 ....... 27PB CASTELLDEFELS .................. 24 ..... 7 ... 5 .. 12 ... 91 .. 115 ....... 26MONTSENY CEAE ....................... 23 ..... 6 ... 4 .. 13 ... 97 .. 120 ....... 22PALLEJA FS .............................. 24 ..... 5 ... 3 .. 16 ... 72 .. 115 ....... 18PROARTESA SANT SADURNI ...... 23 ..... 1 ... 3 .. 19 ... 60 .. 129 ......... 6

La Penya Barcelonistahomenatja Carles Solé

El pilot de ral·lies solsoní Carles Solè va rebre unpetit obsequi abans de l’inici del partit de dissabte, enqualitat de ser un dels seus seguidors més constants.

L’entitat el va obsequiar amb una samarretablaugrana signada per Ronaldinho, i amb el nom deCarles Solé a l’esquena.

Page 52: Celsona 460

52 460 - Divendres, 31-3-2006

Lliga Comarcal Consell Comarcal

JORNADA 23 - 25 i 26 de marçCAMBRILS - FONDA NIN ........................................................ 3-3 XBAR CASTELL - LLADURS ...................................................... 6-4 XEXC J. RIBERA - MOTNMAJOR ............................................... 1-2 XESP FREIXINET - SOLSONA .................................................... 4-2 XARDÈVOL - HOMBRES G ...................................................... 11-2 XCLARIANA DE CARDENER - ST. LLORENÇ DE MORUNYS ........... 5-2 XOLIUS - ST. CLIMENÇ ............................................................. 1-2 XCLÍNICA VET. "EL SOLSONÈS" - LLOBERA ............................... 0-2 XCASTELLAR DE LA RIBERA DESCANSA

Partits ajornats - Jornada 16CLARIANA DE CARDENER - CAMBRILS ................................... 0-6

JORNADA 24 - 1 i 2 d'abrilFONDA NIN - CASTELLAR DE LA RIBERA (dissabte, a les 17.45 h a St. Llorenç) IONEL

CAMBRILS - LLADURS (dissabte, a les 16.45 h a Cambrils) IONEL

MONTMAJOR - BAR CASTELL (dissabte a les 16.45 h a l'Espunyola) CASTILLO

SOLSONA - EXC. J. RIBERA (dissabte a les 18.30 h al pavelló) CASTILLO

HOMBRES G - ESP. FREIXINET (dissabte a les 19.30 h al pavelló) CASTILLO

ST. LLORENÇ DE MORUNYS - ARDÈVOL (dissabte, a 2/4 de 7 a St. Llorenç) IONEL

ST. CLIMENÇ - CLARIANA DE CARDENER (diumenge, a les 11.15 h a St. Climenç) ADRIÀ

LLOBERA - OLIUS (diumenge, a les 12.45 h a Llobera) ADRIÀ

CLÍNICA VETERINÀRIA "EL SOLSONÈS" DESCANSA

PARTITS AJORNATSCAMBRILS - CASTELLAR DE LA RIBERA

(divendres 31/ 03/06 a les 20.30 h a Castellar ) CASTILLO

HOMBRES G - CLÍNICA VET. "EL SOLSONÈS·" (divendres 31/03/06 a les 22 h al Pi) ORTIZ

La lliga Comarcal dota de calçatesportiu als àrbitres per facilitar-losla seva feinaL’àrea d’Esports del Consell ha arribat a un acordamb TKS sports ribera, de Solsona, per calçargratuïtament els 8 àrbitres de la Comarcal

La importància creixent del campionat de futbol sala delSolsonès, conegut popularment com la lliga comarcal, i l’inte-rès del conseller d’Esports, Albert Muntada, en la seva promo-ció i reconeixement, s’ha traduït aquesta setmana amb una aten-ció especial al paper dels àrbitres d’aquest torneig, obsequi-ant-los amb calçat esportiu cedit per TKS sports ribera, gràciesa un acord de col·laboració promogut pel Consell.

Aquest fet dóna continuïtat a la política de promocióesportiva impulsada per Albert Muntada en l’àmbit del futbol,iniciada amb la recuperació d’una lliga de prop de 9 mesos, ambla creació d’una travessa comarcal cada setmana, que incentival’interès del campionat entre la població en general, i la properaposada en marxa, l’estiu vinent, d’un primer torneig de futbol 7per a nois i noies de fins a 16 anys, amb el suport de la PenyaBarcelonista.

Primera TerritorialCastellar Ribera, 5Asc. Juan Carlos, 2Molt superiors al colíder

Aquest dissabte el Castellar va obtenir una novavictòria que demostra que pot guanyar qualsevol equipde la categoria, i que amb una millor planificació de latemporada estaria lluitant per l’ascens. L’Asc. Juan Carlos,segon classificat del grup 5, es mostrà un equip assequi-ble, i en cap moment no va perillar la victòria. Javi vamarcar l’1-0 ben aviat, de gran xut creuat. Però els visi-tants van tardar poc a empatar. Va ser l’únic moment d’in-certesa del partit, que Alsina va resoldre de falta directa.Amb el 2-1 s’arribà a la mitja part.Tant bon punt continuà el matx, els visitants tornaren aempatar, però el Castellar jugava fluïd a la contra i esdefensava bé. El fruit foren tres gols més, obra d’Alsina,David i Casafont. El Castellar es troba a mitja taula, jasense cap més aspiració que poder mantenir-se en aques-ta zona. La setmana vinent es torna a jugar a casa.

Page 53: Celsona 460

53460 - Divendres, 31-3-2006

Club Fondistes del Solsonès

El Club Fondistes del Solsonès-Prosetel va exhibir ungran nivell a la Marató de Barcelona celebrada diumenge pas-sat. A les excel·lents marques obtingudes per Albert Moliner iSancho Ayala, s’hi sumen els bons resultats aconseguits perJoan Parcerisa i Josep Alconchel. A més, la representació feme-nina del club, amb Meritxell Rodríguez, Karina Fernández i Gem-ma Mangas van aconseguir també uns molt bons resultats enla prova de 10 Km.

Al lloc 22 de la general va arribar l’Albert Moliner que,com sempre, va sortir a tope i de seguida es va situar amb elgrup capdavanter del Víctor Gonzalo (campió de Catalunya deMarató). l’Albert va passar la mitja ma-rató amb un temps d’1h. 15 min. (masaràpid com després va comentar l’Albert).En la resta del recorregut va pagar unamica el seu esforç però va finalitzar laprova amb un temps de 2h. 39 minuts i 38 segons a 14minuts del primer classificat europeu, el català Víctor Gonzaloque va quedar en vuitena posició. Amb aquest resultatl’Albert va aconseguir rebaixar la seva marca personal en 6minuts, i va quedar per davant de molts atletes d’elit nacional.L’Albert està demostrant que quan està en forma té un límitmolt alt, i la seva pròxima marca en marató vol apropar-se a 2’30h. un temps a l’abast de pocs.

Al lloc 55 de la general va arribar Sancho Ayala. Amb elseu estil habitual va anar una mica més lent, de menys a més. ElSancho va acabar l’últim parcial amb un dels temps més ràpids.Va fer un temps de 2 h. 45 minuts i 57 segons, baixant la sevamarca personal en 3 minuts.

Èxit dels atletes solsonins a la Marató de Barcelona

Albert Moliner fa un meritori 22è lloc i SanchoAyala arriba en la posició 55

El Club Fondistes del Solsonès aconsegueix laposició 23 de la classificació general per equips

En Joan Parcerisa i en Josep Alconchel (que cor-ria la seva primera marató) van sortir al mateix grup (3-4h) i van fer la cursa un al darrera de l’altre. Van passar la

mitja marató amb un temps d’1’44 h. Al Km.30 es van trobar i van fer junts els difícilsúltims quilòmetres fins a la meta, que vanpassar felicitant-se mútuament, amb untemps de 3’49’26 h. i 3’50’10 h respectiva-

ment i que els situava en les posicions 2082 pel primer i 2083pel segon.

La duresa de la prova s’observa en el fet que dels 6000inscrits només van aconseguir creuar la meta 4.177. La marató de Barcelona també va tenir presència solsonina enl’apartat femení. Les atletes del Club Fondistes del Solsonès-Prosetel, Meritxell Rodríguez, Karina Fernández i GemmaMangas van partipar en la prova de 10 Km conjuntament ambuns 1.400 inscrits més.

Les atletes soslonines van exhibir un gran nivell i vanestar a l’alçada dels resultats aconseguits pels nois del club.Així, Meritxell Rodríguez, amb un temps de 48’11 minuts, vaarribar al lloc 31,a només 12 minuts de la gunayadora de lacursa, i a 10 de la primera espanyola, Raquel Parrado. Van com-pletar aquesta gran actuació, Karina Fernández, amb un tempsde 49’40 minuts, al lloc 49, i Gemma Mangas amb un temps de50’24 minuts que la va situar en el lloc 61.

Cal esmentar que en aquesta prova van arribar a la meta486 dones. Felicitats a totes tres! A més, el Club de Fondistesdel Solsonès-Prosetel van aconseguir classificar-se en el lloc23 de la classificació per equips del total de 116 equips inscrits.

Amb aquestes línies volem felicitar tots els maratoniansde la comarca del Solsonès. Quan vaam passar la línia de metavam pensar: ja som marotonians i ens vam recordar de totsvosaltres que ja ho havíeu aconseguit obrint el camí.

El club Fondistes del Solsonés-Prosetel vol animar totsels atletes de la comarca a practicar aquest esport. Us podeuposar en contacte amb nosaltres a Ribera Esports i al CELSONA.L’Albert Moliner creuant la meta El Sancho i l’Albert després de la cursa

Page 54: Celsona 460

54 460 - Divendres, 31-3-2006

Va ser a la localitat de Tremp, ones va ubicar la segona prova del Campi-onat Català d’Endurades. Aquest anyla prova va ser més dura que en altresocasions i això es va notar amb el grannúmero d’abandonaments que hi vahaver. La cursa partia amb 394 inscritsdels quals 171 no van acabar.

Un nombrós grup de pilots sol-sonins varen participar amb sort moltdiversa, però amb una clara millora deresultats. Tant és així que es va assolirun primer, dos tercers, un cinquè, unsisè, un vuitè i un dotzè. Resumint,bona actuació dels pilots locals, tot i elgran nombre de retirats.

Motor Club Solsonès Lluís Novelles

Classificacions

Categoria Cadets

Xavier Subirana Vila ................................................. 6è classificat

Categoria Júnior125

Albert Seuba Rotxés ............................. 3r classificat ( M C Segre ).

Categoria Júnior Superior

Josep Clop Ito ................................................................. RetiratIvan Gangolells Villaro ..................................................... Retirat

Categoria Sènior A

Albert Cardona Novas ............................................. 12è classificat

Categoria Sènior C

Miquel Àngel Malé García ......................................... 1r classificat.Ramon Mascaró Badia .............................................. 8è classificatLluís Villaró Capdevila ............................................ 42è classificatA. Ramon Carrasco .......................................... retirat (MC Segre)

Categoria Veterans

Joan Augé Serra ............................................................... retiratLluís Torra Baraldes ............................ retirat (MC Baix Berguedà )Antoni Vilar Reig ..................................................... 3r classificat.Ramon Andreu Bosch .............................................. 5è Classificat.

Tres solsonins al podi i victòria del Miki

Page 55: Celsona 460

55460 - Divendres, 31-3-2006

TINTORERIES

ALFICAdvocats - Economistes - GestorsCtra. de Manresa, 75 - Local 2 - 973 48 31 95

Guia de serveis

BANCS I CAIXESIBERCAJAPl. Camp, 8 - 973 48 03 09

AUTOMOCIÓGARATGE MONTANERCrta. Manresa, 1 - 973 48 06 00DIÈRESI Autoreparació, SCCLCtra. de torà, 20 - 973 48 03 21TALLERS MONTSOL, S.L.Av. Sant Jordi, 25 - 973 48 27 05

PASTISSERIESLA LIONESAC. Castell, 18 - 973 48 02 60

CARBURANTS

CARNISSERIA PALÁPl. Major, 4 - 973 48 02 64CAN SOLVICrta. Manresa Piscis baixos - 973 48 20 55C. Castell, 35 - 973 48 11 67Ctra. Torà - 973 48 12 90

CARNISSERIESCarnisseria Angelina ........... 973 48 28 50

TECNOSOL - ÉLITE -Electrodomèstics - Audio - VideoCtra. de Manresa, 45 - 973 48 30 58

ELECTRODOMÈSTICS

ESPORTSRIBERA ESPORTSPG. Pare Claret, 10 - 973 48 15 47

Ferreteria Vilbar ................. 973 48 01 54Ganiveteria PallarèsCtra. de Torà, 39 - 973 48 01 60

FERRETERIES - TALLERS

GESTORIES

PERFUMERIESPERFUMERIA TORRESC. La Bòfia, 9 - 973 48 13 04C. Castell, 46 - 973 48 07 11

BARSFRANKFURT DASAICrta. Sant Llorenç, 4 - 973 48 08 66Bar Castell ......................... 973 48 00 78Only Party ......................... 973 48 29 17

JOIERIESJOIERIA ESTERC. Sant Cristòfol, 3 - 973 48 28 52

MODACONFECCIONS CT, S. L.C. La Bòfia, 9 baixos - 973 48 21 05

ÒPTIQUESÒptica Jané, ....................... 973 48 34 29

GESTORIA MAS75 anys al seu serveiAv. del Pont, 4 - 973 48 00 95

CONTAGESTPL Major, s/n Baixos - 973 48 17 70

VIVENDA - CONSTRUCCIÓCUINA ESTEL, S.L.Antiga Ctra. de Berga. - 973 48 20 07

FINQUES PLANES Api núm. 7.491Des de 1975. C. Sant Miquel, 16Tel. 973 48 35 25 - 973 48 35 26

BOMBERS973 48 10 80

CREU ROJA973 48 06 52

MOSSOS088

POLICIA L.973 48 30 40

URGÈNCIES973 48 14 14

PAPERERIES - IMPREMTESApunts Gràfics .................... 973 48 17 19Gràfiques Muval ................. 973 48 04 10

PERRUQUERIESPerruqueria Bajona ............. 973 48 06 69PERRUQUERIA LLUÏSAC. Llobera, 38- 973 48 26 55

TAXITAXI BORÉS - 24 h. - 4 i 8 places973 48 11 31 - 689 13 08 08

PINTURESBENIGNO ALCÁZAR, S. L.C. de la Bòfia, 16 - 973 48 05 49

ENVERNISSATS MARSOL, S.L.Venda i col.locació de porta-blocs, panellsPol. Ind. Olius, 16-17 - 973 48 12 74

QUEVIURES - BEGUDESBEGUDES DELFÍC. de la Bòfia, 10 - 973 48 14 09CAL COLLCtra. Torà, 6 - 973 48 02 16

RESTAURANTSRESTAURANT CASTELLC. Castell, 8 - 973 48 00 78RESTAURANT TRABUCAIRECtra, Sant Llorenç, 1 - 973 48 00 27

VETERINARISClínica Veterinària Setelsis .. 629 39 12 46

EL CELLER del SolsonèsRestaurant - Pizzeria - CafereriaCtra. de Bassella, 2 - Tel. 973 48 32 01

TRANSPORTSAUTOCARS TARRÉSC. Sant Miquel, 13 - 973 48 01 29TRANSPORTS I LOGÍSTICAJ. VILADRICHC. Castell, 50 - 973 48 09 09

VIDEOLA QUIMERAAv. Cardenal Tarancon, 10 - 973 48 17 37

[email protected]

Ctra. de Torà, 25973 48 17 19

Page 56: Celsona 460

56 460 - Divendres, 31-3-2006

Una cafè amb... Marcel Ribera

Mestressa i mercadera,conductora i cuinerai artista de primera...D’on treus tanta energia,i harmonia ?Per molts anys, Trini,déu t’inspiri,i que el teu bon cor s’estiri,s’eixampli i s’afinicom el teu acordió...Per tothom i pel Senyor!

El Conjunt “Surti com Surti”

La Trini Travé és una noia de Tor-res d’Alàs (poble veí de la Seu d’Urgell).És una noia simpàtica, decidida i polifa-cètica, així la descriu Manel Pal, rector delseu poble.

La Trini va començar la seva aficióa l’acordió fa alguns anys.

– Com va ser?– Bé, el meu pare al jubilar-se va

comprar un acordió, ja que de jove l’ha-via tocat. Ell ho va haver de deixar benaviat perquè els seus dits dolorits no liho permetien. I, a mi em va entrar unacuriositat...

– Vas estudiar música?– Si, bé... Vaig anar a estudiar

solfeig però em costava un gran esforç,en canvi, per l’oïda aprenia de seguidala cançó. Tant, que quan sortia a lesFestes Majors i sentia una cançó quem’agradava, en arribar a casa, em posa-va a tocar fins que em sortia. Ara els meusfills em diuen afectuosament:“ets unmúsic sense solfa”.

Amb molta constància i dedicacióva aconseguir formar un grup.

– Qui sou i com s’anomena el con-junt?

– Som el “Surti com Surti” i elformem: el Jaumet de Tuixent (JosepGarcía, cantant), el Ferrer del Quer(Francesc Sanvisens, acordió diatònic)i la Trini Travé, acordió cromàtic). Ensvam donar a conèixer anant per les Tro-bades de tot Catalunya.

– Ara que sou ben coneguts, a onfeu les vostres actuacions?

– Ens adaptem bé en diferents fes-tes, actuem en celebracions de caçadors,jubilats, matances del “porc”, comiats,o bé altres diades tradicionals del po-ble. On hi hagi gresca..., allà anem!!!

LA TRINI,UNA ACORDIONISTAESTIMADA

– I quan s’acaba l’actuació, i estorna a casa?

– Sí, quan marxem jo sóc la con-ductora. Anem de nit, a mi m’agrada.Trobem animals com: llebres, conills,cérvols i porcs senglars. I rient diu : Elspitjors són els Àngels de la carretera quesovint ens proven la bufera, però cap pro-blema!

El tres de setembre de l’any pas-sat li varen fer un homenatge a Solsona,per la seva dedicació a la música i simpa-tia, hi havia molta gent, la placa estava degom a gom.

Com molt bé diu el rector del seu poble, és una artistauna artistauna artistauna artistauna artista

Page 57: Celsona 460

57460 - Divendres, 31-3-2006

Teatre Ramon Estany

Es presenta a Solsona un llibre sobre cançons i coblets del anys 20 del segle passat

Dissabte, 1 d’abril a les 8 del vespre a la Sala d’Exposicions de l’Ajuntament.L’acte comptarà amb l’assistència de l’autor del recull, Joaquim Auladell,

el cantautor Roger Mas i la narradora de contes Espe Piñero

El llibre “C&C, Coblets i cançonso cançons i coblets” és una llambregadaa un llampec, una fiblada a un remolí, unavisió d’un temps de trasbals, l’ocàs res-plendent del Modernisme i la BelleÉpoque i el naixement del curt segle XX, iaixò es fa a través de dos materials: elCançoner Poti-Poti i les sèries de cobletsdel Papitu (1906-1919), animat l’un pel sin-gular creador Nogueras Oller i l’altre peruna munió de treballadors anònims, ins-pirats per un oreig de Pujols. Sembla queels anys 20 la cultura catalana correntestava més o menys normalitzada. I aixòera així per l’embat de la gent de C&C, peruna cultura catalana actual, contemporà-nia, en el garbuix de cultura, art, ideolo-gia, propaganda, entreteniment, negoci iindústria cultural.

C&C és un portal al coneixementdel folklore urbà, flaire molt volàtil, i unareivindicació del costumisme barceloní,del seu paisatge i de la seva fonètica. Com

Joaquim AuladellProfessor de la UB, és un estudiósde la cultura i l’impuls de la culturaactual. Ara impulsa la publicació deles obres de Francesc Pujols i s’in-teressa per la història de final delsegle XIX al XX. Ha prologat lanovel·la anònima La resurrección deDon Quijote i treballa en la recupera-ció de la cançó i el drama líric català.

El Grup de Teatredel FomentCultural de Súriaportà l’humor alTeatre Comarcal

Unes 150 persones van assistir ala segona representació del Cicle Esce-nes 2006 que organitza el grup Lacetània.El públic va gaudir amb una comèdiaintel·ligent signada per Jordi Sánchez, au-tor de Plats Bruts, consagrat per la críticai el públic, i que ha posat sobre paper unenfilall d’escenes còmiques i situacionshilarants amb el mateix humor amb quètant ens ha divertit a la televisió.

Intèrprets: RAQUEL, Tat Serrat, MATEU, Enric Fàbrega, ARNAU, Jaume Claret, BETH, Rosa Aloy, JUANI, Laia Fonts,IGNASI, Avelí García

Llibres Ramon Estany

que estan oblidades, les lliçons de C&Cseran rebudes com a noves per la cançódel segle XXI.

Page 58: Celsona 460

58 460 - Divendres, 31-3-2006

Passatemps Josep M. Borés

Els escoltes estan decelebració. Enguanycompleixen 40 anys

d’activitat. Mentrestant elsveiem aquí, provant de fersaltar a tota aquesta tropa

a la corda.Busqueu les 7 diferències

que hi ha entre les duesfotos.

Les 7 diferències

Àries:Felicitats!!. Aquest és el teu moment de renovació i màximd’energia a on podràs fer plans per al proper any. Durant aquestmes tenen molta importància la llar i la família. Per això, equilibracasa teva i la feina, també. Serà un bon moment per ferreparacions.

Taure:Durant l’abril, la teva vida amorosa quedarà una micaparalitzada, però això no et privarà que hi hagi amor. Si etssolter, sigues cautelós i no vulguis córrer. Deixa que les cosespassin per si mateixes. A més, per a vosaltres és un momentimportant per les amistats i els grups.

Bessons:Durant aquest mes et fas més independent, pots començar atenir les coses a la teva manera i l’ambició continua forta. Sibusques feina estaràs de sort. Si cerques l’amor hi haoportunitats en reunions i festes, deixa que les coses passinespontàniament.

Cranc:A l’abril et veuràs ambiciós, cosa que és bona i estimula la tevaprojecció. Hi posaràs tantes ganes que arribaràs a l’èxit. Ara hiha possibilitats d’un augment de sou o una millora laboral.Hauràs de vigilar la salut, ja que hi ha perill d’excés d’activitat.No oblidis reposar i descansar.

Lleó:Aquest mes serà propici per pagar o refinançar els deutes si noho vas fer el mes passat. Potser et vas oblidar alguna cosa. Lavida amorosa continua bé, però aquest mes estàs més interessaten la feina, és com si t’allunyessis de la persona estimada deixantmés espai.

Verge:Evita les lluites de poder i fer-te valdre indegudament.Aconsegueix les teves fites mitjançant la diplomàcia i lacoherència. A casa, és poc el que pots fer. Necessites temps i enaquests moments estàs massa centrat en la teva feina on lesexigències són enormes. Avances treballant fort.

Balança:L’amor i les activitats socials són els principals temes per aquestmes. Per això segueix essent important la família i l’armoniaemocional i valoraràs més les relacions amoroses. Si estàs sensecompromís podràs trobar oportunitats en els llocs on estàshabitualment.

Escorpí:Aquest mes l’èxit et vindrà de la bona voluntat dels demès i notant del que fas tu ni del que saps. Intenta no ser destructiui deixa que siguin els demès els que et diguin la manera deveure les coses i si no t’agrada, intenta adaptar-t’hi. Si etssolter t’interessaran més les aventures.

Sagitari:És molt probable que canviïs de feina o que et canviinles perspectives professionals. Durant l’abril estaràsmés alegre i amb ganes de gresca i no t’interessa l’amorseriós. Les teves finances van bé i podràs tenir una novaperspectiva econòmica.

Capricorn:Aquest mes, són més importants els assumptes familiars queels objectius externs. Anar amb la família o els fills al teatre oal cine, et portarà més beneficis que qualsevol altre negoci. Etveig avorrit en la teva feina i necessites inspiració, una novaidea.

Aquari:La prosperitat continua molt forta. Les especulacions borsàriessón favorables. Si busques feina tindràs èxit. La salut és bonaperò hauràs de fer més exercici, tonificar el cos, fixar-te ambel que menges i intentar fer una mica de desintoxicació menjantfruita. T’aniria bé.

Peixos:Pots centrar la teva atenció en la llar i la família i en elsassumptes emocionals. Estàs en un moment important perrealçar la teva imatge personal, és un bon moment per comprarroba i fer-te un bon canvi de “look”. La teva parella tindrà unpaper actiu en les teves finances.

Pg. Pare Claret 3, baixosTel. 973 48 38 76 - SOLSONA

Núria Picola Huguet Tarot psicològic - Cartes astrals - [email protected] - www.nuriapicola.com

Horòscop - ABRIL Núria Picola

Page 59: Celsona 460

59460 - Divendres, 31-3-2006

El Racó del Gregori Gregori Solé

Anem a ser una mica sentimentals, a més a més potserfarem comèdia, per tenir la rialla de pam a pam, ja que ara tinc unail·lusió tremenda de fer realitat un somni. Això sí, d’aquells que etfan caure alguna gota de llàgrima dels ulls, però no és per alterar,sinó per donar una imatge de serenitat i gaudir del cap de família,que de mare només n’hi ha una i cal conservar-la.

Sí, el mes de maig ha estat Sant Isidre, el dia del treballa-dor, és a dir, Sant Josep obrer, hem celebrat el dia de la mare, quetambé es mereix un homenatge com cal. El dia de Sant Josepés el dia del pare, i jo tinc la mala fortuna que no tinc pare -igual que els meus germans. Però tinc una joia com la mare,que està a la residència. Cada festa assenyalada li portem unregal. Per exemple, roses quan és Sant Jordi. Ja que ella ésviuda del meu pare, que en pau descansi. Els dos finalmentja s’han reunit.

Un homenatge a la mare

Quan la vida,el regal més bell,et fa obrir per primercop les parpelles,i no et cansesde sorprendre’tdescobrint al teu voltantmil meravelles,una mareés tot l’univers,i la seva veu, un marque et bressola.La tonadaque et cantavala duràs per sempreal cor i a la memòria.El nen és petiti mig adormitla mare se’l mirajunt al bressolno el deixa mai sol.Joiosa, sospirai vetllant el seu somniamb amor,ella pensa tranquil·la i feliç;“El meu fill val un món i un tresor”I l’adorm tot cantant-li amorosa:“Fes nones reietfes nones, fill meu,que ets un angeletque m’ha enviat Déu”

El besa a la cara,el besa al frontpetons d’una mareel més gran del mónEl nen és mes granla mare plorantli diu cada diano surtis de niti fuig dels brogitstreballa i estudia.I, tapant-li els defectes que té,l’aconsella amb tendresa i el guiapel camí del treball i del bé,el que ella desitja i anhela.“Perdona’m fill meuperò jo t’haig de dirque el meu cor et veuper molt mal camíQui mal t’aconsella?Deu ser algun Ningúfes cas d’una vellaque sols viu per tu”Veient-te perdutper tots despreciat,per què no has vingutaquí al meu costat.No abaixis la cara,aixeca el teu front,que et queda una mareel més gran del món.

Hi afegeixo que el sentiment d’una mare és que els fills l’estimin, això sí, cal conservar-la i seguir els seus consells.Per no equivocar-se és millor seguir l’exemple, que de mare només n’hi ha una i cal conservar-la.

Si, de mare només n’hi ha una, ara fa 80 anys que vanéixer a Olius, a sota del Castellvell, al costat de la casa CalColoma i a sota de la casa del Fermin, em refereixo a la Mallola,una caseta de pedra que ara està ben arreglada. Allà també hivan néixer tots els meus germans, menys jo. Però molta gent elsconeixen per Mallola.

Bé, per acabar, vull dedicar aquesta lletra de la cançó deDyango, anomenada “la mare, a totes elles que són úniquesi patidores pels fills, principalment la nostra”. Aquí us deixoamb la lletra de regal de la cançó de la mare de Dyango.Sentimental.

Dedico aquest escrit a tots els familiars i a tota lagent de la residència Pere Màrtir per restar sempre atentssobre la mare.

La Mare (de Dyango)

Page 60: Celsona 460