cccb10 - memòria

Download CCCB10 - Memòria

Post on 29-Mar-2016

230 views

Category:

Documents

5 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Memòria d´activitat del Centre de cultura Contemporània de barcelona (CCCB) el 2010

TRANSCRIPT

  • CCCB10MEMRIA

  • CCCB Montalegre, 5 / 08001, BarcelonaT. 933 064 100 / www.cccb.org

    CCCB10MEMRIA

  • EdiciCCCB

    DissenyPostdata disseny i comunicaci

    Impressi

    NDEX5 Exposicions6 Cerd i la Barcelona del futur

    7 Atopia

    8 Barcelona, Valncia, Palma

    9 Per laberints

    10 El (d)efecte barroc

    11 Encollaboraciamb... 11 Local, local!

    12 World Press Photo

    13 Activitatsculturals14 Cicles i festivals

    18 Festivals en collaboraci amb

    25 Projeccions

    29 Infantils

    31 Espaisdedebatireflexi32 Nou humanisme

    36 Ciutat i espai pblic

    39 En parallel

    40 En collaboraci amb...

    43 CCCBLab44 En collaboraci amb...

    47 AmicsdelCCCB

    49 ServeiEducatiu

    53 AnyCerd

    55 CCCBObert56 Projectes a la xarxa

    59 MsenlldelCCCB 60 Exposicions

    64 Debats

    65 FonsCCCB66 Arxius

    68 Publicacions

    73 Dadesgenerals74 Llistat de personal

    75 Institucions i empreses collaboradores

    76 Xifres de visites

    78 Pressupost

    79 Llistat de ponents de debats i conferncies

    80 Cessions despais i lloguers

    83 Seleccidelreculldepremsa

  • Dates 24 de febrer - 24 de maig de 2010

    Espai Sala 2

    Comissaris Josep Ramoneda, Ivn de la Nuez

    Producci CCCB

    Disseny arquitectnic

    Disseny grfic interior

    Imatge i disseny grfic comunicaci

    7

    EXPosICIoNs2010

  • CErD I la BarCEloNa DEl FuturRealitat veRsus pRojecte

    8

    atoPIaaRt i ciutat al segle XXi

    9

    Dates: 24 de febrer - 24 de maig de 2010

    Espai: Sala 2

    Comissaris: Josep Ramoneda i Ivn de la Nuez

    Producci: CCCB

    Disseny arquitectnic: Mizien Arquitectura

    Disseny grfic interior: Oriol Soler

    Imatge i disseny grfic comunicaci: Luz de la Mora

    Dates: fins al 28 de febrer

    Espai: Sala 3

    Comissaris: Joan Busquets i Miquel Corominas

    Producci: Ajuntament de Barcelona i CCCB

    En el marc de: lAny Cerd promogut per lAjuntament de Barcelona

    Disseny arquitectnic: Sara Bartumeus i Anna Renom

    Disseny grfic interior: Lamosca

    Imatge i disseny grfic Dani Navarrocomunicaci:

    EXPosICIoNsEXPosICIoNs

    Aquesta mostra, emmarcada en els actes de lAny Cerd, va destacar la riquesa urbanstica del Projecte Cerd analit-zant el present de lEixample i pensant el futur de la ciutat de Barcelona.

    Lexposici va relatar com sha aplicat i executat el pro-jecte de Cerd al llarg dels darrers 150 anys i com aquesta construcci concreta ha donat la forma del continent i el contingut que avui t lEixample i, per tant, tamb de la ciutat de Barcelona. Cerd i la Barcelona del futur va propo-sar una immersi dins la realitat actual per tal de descobrir i interpretar unes determinades formes d'organitzaci urbana que han produt una ciutat compacta i conforta-ble, amb una forma durbanitat molt apreciada; ens va ajudar a pensar, aix mateix, el futur amb lexperincia de lEixample com a model per pensar el creixement territo-rial de la ciutat cap a la seva rea metropolitana.

    La mostra ens va donar la temperatura de lEixample davui, un barri on viuen ms de 300.000 persones i nhi treballen ms de 260.000 i pel qual circula la xarxa de transports i serveis ms complexa de Catalunya. Litinerari expositiu ens va revelar la vida subterrnia de lEixample, ens va redescobrir els seus patis interiors, molts daquests encara desconeguts, les mansanes ms poblades i les que tenen ms activitat econmica. Aquesta va ser la mirada ms propera possible a la realitat present.

    Ms de 200 documents entre plnols, maquetes, installacions, estadstiques, audiovisuals i, fins i tot, algunes intervencions artstiques (Joan Fontcuberta, Maria

    Rubert) ens van permetre comprendre millor el funciona-ment de lEixample barcelon o descobrir models urbans-tics similars arreu del mn, com el Manhattan de Nova York, amb una trama urbana semblant a la de lEixample i amb unes caracterstiques urbanes sorprenentment similars.

    aCtIVItat ParallEla

    Visitesacrrecde...Dates: 14, 21 i 28 de gener i 4 de febrer

    El CCCB va convidar quatre especialistes per tal que apor-tessin els seus coneixements i la seva visi particular sobre lEixample i lactualitat del pla Cerd als visitants.

    Les sessions van ser les segents: LEixample i el sistema metropolit. La projecci de futur de Barcelona, a crrec de Joan Busquets; La ciutat complexa de lEixample, a crrec de Salvador Rueda; LEixample subterrani, a crrec de Joan Fontcuberta, fotgraf; i, finalment, LEixample, del parcellari agrari a la recuperaci dels patis dilla, a crrec de Miquel Corominas.

    oFErta PEr a GruPs EsColars

    Vegeu pg 50

    Latopia s el sentiment de malestar de lindividu enfront de la ciutat del present, la qual no representa, en cap cas, el parads somiat o proms que ens ofereix la utopia. Lexposici va tractar precisament daquest malestar; de la incomoditat entre la ciutat que s existeix i lindividu; de la tensi entre una ciutat que sindividualitza que esdev un ens amb vida prpia, ms enll de nacions, pasos, estats i dun individu que es massifica.

    La mostra no volia inscriures en els projectes basats en all social o reivindicatiu, ni en les exposicions de denncia sobre lespeculaci o els processos de gentrifi-caci de les ciutats. El que interessava els seus comissaris era una agonia ms universal i, al mateix temps, ms palpable: la de lindividu que sobreviu i la de la seva resis-tncia enfront de lapoteosi urbana.

    Aquesta ha estat la primera exposici que el centre dedica a lart contemporani, i a travs de 168 obres (pintura, escultura, fotografia, vdeo i installacions) de 41 artistes contemporanis (Sergio Belinchn, Hicham Benohoud, Nuno Cera, Oleg Dou, Andreas Gursky, David LaChapelle, Rogelio Lpez Cuenca, Philip-Lorca diCorcia, Thomas Ruff, Carey Young, etc.) va tractar aquesta tensi entre individu i ciutat, tot centrant-se en una urbs que perd les seves funcions com a espai de trobada i realitzaci i es converteix en un espai de prdua i fracs.

    DICCIoNarI DEl malEstar

    Participaciviaweb

    Com a complement de lexposici, i noms en format web, es va crear el Diccionari del malestar de la cultura. Format per 113 paraules relacionades amb lunivers urb con-temporani, aquest diccionari collaboratiu pretenia que els usuaris completessin les definicions inicials de Josep Ramoneda i Ivn de la Nuez.

    Durant els tres mesos que va durar lexposici es van pujar ms de 200 continguts per omplir de significat les parau-les. Artista, ciutat, desaparici o currculum van ser algu-nes de les paraules on sen van afegir ms. A ms, tamb es van anar creant relacions entre les diferents paraules en funci de les noves aportacions, com, per exemple, lli-bertat i Internet, mercat i pirateria, crisi i currculum Tot plegat va esdevenir un pulsmetre del malestar a la ciutat.

    oFErta PEr a GruPs EsColars

    Vegeu pg 50

  • 10 11

    PEr laBErINts

    Dates: 27 de juliol 2010 - 9 de gener 2011

    Espai: Sala 2

    Comissaris: Oscar Tusquets i Ramon Espelt

    assessor: Jorge Wagensberg

    Producci: CCCB i Fundacin Bancaja

    Disseny arquitectnic: scar Tusquets amb Gianni Ruggiero

    Disseny grfic: Eva Blanch i Claudia van der KraanDates: 26 de maig - 12 de setembre

    Espai: Sala 3

    Comissaris: Ignasi Aball, Melcior Comes i Vicent Sanchis Llcer

    Producci: CCCB i Departament de Cultura i Mitjans de Comunicaci de la Generalitat de Catalunya

    Disseny arquitectnic Llus Pera, amb la collaboraci de Laura Salvador

    Disseny grfic interior Lali Almonacid, amb la collaboraci de Nria Tresserra

    Imatge i disseny grfic Bisdixit s.l.comunicaci:

    BarCEloNa, ValNCIa, Palmauna histRia de confluncies i diveRgncies

    Barcelona, Valncia i Palma sn tres ciutats que sovint han anat de la m o han transitat sobre les mateixes lnies de fora, la qual cosa es fa patent quan avaluem la seva histria i pensem de quina manera han evolucionat en els ltims segles. Aix, ms enll de la llengua comuna, trobem una arquitectura i un urbanisme semblants, una geografia humana perfectament equiparable amb el tumult, les paradoxes, lestridncia i la varietat prpies de les urbs del segle XXI, una esttica urbana, en defini-tiva, que les agermana, tot i que cadascuna ha conservat sempre les seves particularitats i que shan produt po-ques de distanciament i, fins i tot, denfrontaments.

    Lexposici va mostrar la situaci present en la perspectiva dels darrers 20-30 anys desenvolupant dos aspectes fona-mentals: el paisatge urb i el paisatge hum.

    Levoluci de les tres ciutats pel que fa a ladaptaci a les possibles contingncies de futur (fluxos migratoris, canvi climtic, etc.), la seva realitat lingstica, les estratgies de promoci, les intervencions urbanstiques, com tamb la imatge que les tres urbs ofereixen vers lexterior, sn alguns dels aspectes que van aparixer al llarg dels dife-rents apartats de la mostra.

    la CIutat DEls Horrors

    Participaciviaweb

    Un dels apartats de lexposici era La ciutat dels horrors, que es va articular en dos espais: el presencial (lexposici) i el virtual (un web). Des de lmbit virtual, els internautes podien enviar i votar fotografies de llocs lletjos de Barce-lona, Valncia i Palma. Les imatges ms votades via web eren les que alimentaven lespai fsic, que es projectaven en un mural que variava cada dia en funci de les vota-cions. Aquest mural representava La ciutat dels horrors, una metrpoli mixta, resultat de la combinaci dels indrets menys agrats de les tres ciutats mediterrnies.

    La resposta dels participants va ser fora bona. Es van publicar 477 f