catalunya central. informe conjuntura. núm. 3 2n trim. 2010

Informe de Conjuntura Econòmica de la Catalunya Central BAGES, BERGUEDÀ I SOLSONÈS

2n. trimestre de 2010

Núm. 3 Agost

2010

La reproducció del contingut d’aquesta publicació és autoritzada sempre que se n’indiqui la font.

Data de publicació: 13-08-2010

Els números anteriors es poden consultar a:

http://www.activaprospect.cat

Informe elaborat per:

La Federació Empresarial de la Catalunya Central no s’identifica necessàriament amb l’opinió dels autors.

Autors:

Sra. Berta Pongiluppi Ascon

Sr. David Moreno i Lobera

Sr. Sergi Cuadrado Ciuraneta

Actíva Prospect SL

(Research & Solutions)

Centre d’Empreses de Noves Tecnologies

Parc Tecnològic del Vallès

08290 Cerdanyola del Vallès

Tel. +34 93 5820177

Fax. +34 93 5912821

[email protected]

http://www.activaprospect.cat

Informe de Conjuntura Econòmica de la Catalunya Cen tral Núm. 3. 2n. trimestre 2010

Conjuntura general

1

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

CCCooonnnjjjuuunnntttuuurrraaa gggeeennneeerrraaalll Quan tot just s’estava consolidant la incipient recuperació econòmica, torna la incertesa al panorama internacional. L’economia es continua recuperant, més ràpidament i amb més força del previst, sobretot per l’increment de l’activitat registrat en els primers sis mesos de l’any, i a causa de la vigoria que segueixen demostrant les principals potències econòmiques de l’Àsia. No obstant això, els riscs de deteriorament han augmentat considerablement, a causa dels nous episodis de turbulències financeres, íntimament relacionats amb la difícil situació respecte al deute públic d’un bon nombre de països, especialment de l’àmbit europeu. Davant d’aquest panorama, la clau és la recuperació de la confiança i és en aquest sentit que, segons els analistes, caldrà estar atents a les mesures d’estabilització i consolidació financera que s’apliquin per part dels diferents països, sobretot els de la zona euro, ja que de no solucionar-se els problemes de tipus financer, aquests podrien traslladar-se a l’economia real. Aquesta no és una qüestió menor, si es té en compte que el redreçament econòmic s’ha fonamentat, en bona part, en el fort impuls de la iniciativa pública. Per tant, una retirada massa brusca d’aquesta, com la que en certa manera s’està plantejant en aquests moments, podria arribar a comprometre la recuperació. En aquest context, les previsions del Fons Monetari Internacional (FMI) en relació al PIB, que pronostica que la recuperació serà moderada però sostinguda, continuen revisant-se a l’alça en la majoria dels casos. Aquest organisme estima que l’economia mundial creixerà aquest any, un 4,6%, la qual cosa suposa un 0,4% més que en les darreres previsions, realitzades a l’abril.

Els ritmes de la recuperació continuen sent força diversos. Mentre que les economies emergents han tornat, almenys de moment, a la velocitat de creuer, a les economies avançades el redreçament continua sent més aviat moderat. Al juny, el FMI ha revisat a l’alça la seva previsió de creixement per a les economies avançades l’any 2010 en tres dècimes, fitxant-la en el 2,6%, a causa del millor comportament, respecte a l’esperat, en el primer trimestre de l’any, però continuen les veus que assenyalen que la recuperació es veu compromesa pels elevats nivells de deute públic, l’elevada desocupació i les restriccions pel que fa al crèdit en aquests països. Als Estats Units, l’estimació del creixement del PIB per part del FMI s’enfila fins al 3,3%, (0,2 dècimes percentuals més que en les darreres previsions), de manera que la primera economia del món continua liderant la sortida de la crisi en el context de les economies avançades. Les causes d’aquest bon comportament es fonamenten en el dinamisme del consum intern de caràcter privat i una certa recuperació de la confiança empresarial, per l’augment dels beneficis en el primer trimestre, tot i que, per altra banda, la recuperació de l’ocupació s’està produint amb molta lentitud i, tot i que el mercat immobiliari estatudinenc mostra alguns signes de recuperació, continua havent-hi el risc que aquest torni a debilitar-se. Pel que fa al Japó, també milloren les perspectives, i la previsió de creixement del PIB del FMI s’incrementa fins al 2,4%, 5 dècimes percentuals més que a l’abril. La causa és, com succeïa ja en el trimestre anterior, el creixement experimentat per les exportacions, sobretot aquelles que es dirigeixen al mercat xinès.

En canvi, les projeccions assenyalen un creixement força robust pel que fa a les economies emergents, tot i que amb diferències importants entre elles. En el seu conjunt, les estimacions del FMI plantegen un creixement del 6,8%, un 0,5% més que en les previsions publicades a l’abril. Els motors de la recuperació continuen sent les principals economies d’Àsia i l’Amèrica Llatina, que segueixen beneficiant-se del bon comportament de la demanda interna, així com de la recuperació del comerç internacional, tot i que també veuen augmentar els riscos, a causa de les


Conjuntura general

2

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

turbulències de la zona euro, no tant per les vinculacions financeres directes, sinó perquè un estancament de la recuperació a Europa tindria el seu impacte, a través dels canals comercials i financers, amb la conseqüent reducció de la demanda a nivell mundial. En aquest context de dinamisme - però també d’una certa incertesa - la Xina veu corregides les seves previsions per al 2010 fins al 10,5%, 0,5 dècimes percentuals més que a l’abril. A la India, per la seva banda, es preveu que el PIB creixi fins al 9,4%, un 0,6% més del que es plantejava en les darreres previsions, per l’impuls que està tenint la inversió. Finalment, els països del sud-est asiàtic, és a dir, Filipines, Indonèsia, Malàisia, Tailàndia i Vietnam, veuen augmentar les seves previsions per al 2010 en un punt percentual, fins al 6,4% del PIB. A l’altra banda del pacífic, a Llatinoamèrica, els creixements previstos per a Brasil i Mèxic, s’enfilen fins al 7,1% i el 4,5%, amb un increment de l’1,6% i el 0,3%, respectivament.

La zona euro, per la seva banda, segueix amb la seva moderada recuperació. En aquest sentit, les darreres previsions del FMI continuen establint un creixement, per al 2010, de l’1%. De fet, són les importants polítiques adoptades de forma coordinada pels diferents països, que van evitar el col�lapse quan es va iniciar la crisi, les que de moment estant recolzant el redreçament econòmic, tot i que elements com l’elevada desocupació o les dificultats per les que travessa el sector bancari, que segueix restringint el crèdit, continuen incidint en l’atonia que mostren tant el consum com la inversió. Les principals dificultats estan venint per la incertesa generada a nivell internacional sobre la situació financera d’algunes de les economies de l’Euro, entre elles l’espanyola. Tant el Banc Central Europeu com l’Ecofin, així com el G20, en la reunió celebrada a finals de juny, han pres iniciatives en aquest sentit (Mecanisme Europeu d’Estabilització, publicació dels resultats de les proves d’estrès de bancs i caixes, etc.) per tal d’afrontar la crisi en relació al deute sobirà que ara es planteja i s’han reafirmat en el seu compromís de reduir-lo de cara al 2013. Així, els diferents països (primer les economies del sud però desprès també les principals potències del nord i centre europees) han començat a aplicar importants plans d’ajust fiscal. Amb tot, la situació encara està lluny de normalizar-se. El principal repte és, així doncs, restablir la confiança dels mercats financers internacionals sense que això comprometi la incipient recuperació econòmica experimentada en aquests països.

En relació a l’economia espanyola, hi ha algunes notícies positives, com ara el creixement del 0,2% del PIB, avançat recentment pel Banc d’Espanya per al segon trimestre de l’any, o les dades recentment publicades de l’EPA, segons la qual el nombre d’ocupats augmenta respecte al trimestre anterior, al mateix temps que s’alenteix la caiguda interanual, fins el –2,5%. No obstant això, l’atur continua incrementant-se, de manera que la taxa se situa ja en el 20,1%. En aquest context, l’FMI manté les seves previsions d’evolució del PIB per al 2010, en el cas d’Espanya, en el –0,4%, igual que al mes d’abril. Amb tot, la recent evolució desfavorable dels mercats financers, així com les diferents mesures d’ajust pressupostari empreses darrerament pel Govern espanyol probablement tindran un impacte negatiu en el creixement. En aquest sentit, en un informe publicat recentment pel servei d’estudis del BBVA, s’adverteix que hi ha més incertesa per a la segona meitat de l’any, pels efectes negatius de la pujada de l’IVA, els ajustos presupostaris i les tensions dels mercats financers, i que el PIB de l’economia espanyola es contraurà un 0,6% a finals d’any. I és que cal tenir en compte que Espanya es troba just en l’ull de l’huracà, al ser un dels primers països, al marge de la ja coneguda situació de Grècia, sobre el que es van plantejar els dubtes respecte al seu deute públic. Les mesures aplicades fins al moment (baixada de sous als funcionaris, congelació de les pensions, reducció de les inversions en infraestructures, pujada de l’IVA, etc.) han estat avalades per la Comissió Europea, que a mitjans de juny va considerar els ajustos pressupostaris per al 2010 com a


Conjuntura general

3

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

suficients, tot i que va recomanar, encara, un ajust addicional, de l’1,75% del PIB per al 2011. En la mateixa línia, l’FMI ha realitzat un diagnòstic de l’economia espanyola en el qual ha assenyalat, com els seus principals desequilibris, elements com ara la difícil situació del mercat laboral, l’elevat dèficit pressupostari o la baixa productivitat. Entre les recomanacions que fa l’organisme internacional, s’inclouen aspectes com la reforma del mercat laboral, de les pensions i del sistema financer. En aquest sentit, a finals de juliol s’ha produït l’aprovació de la reforma laboral, que es planteja amb l’objectiu d’acabar amb la dualitat en el mercat laboral espanyol, tot i que no ha comptat amb el consens dels agents socials. També s’ha culminat, en aquest trimestre, el procés de reestructuració de les caixes, amb la formalització de diverses fusions. A aquestes mesures sembla que seguiran, en un futur més o menys proper, altres de complementàries, com la pujada d’impostos a les rendes més altes, la retirada dels estímuls fiscals a la compra d’habitatge o la pujada de l’edat de jubilació.

Catalunya es veu immersa en les dinàmiques que afecten al conjunt de l’Estat i és en aquest sentit que la Generalitat també ha emprés un important paquet de mesures d’ajust de la despesa pública, que han d’acompanyar a aquelles que ja s’han començat a aplicar des del Govern central i a les que se sumaran, també, les plantejades pels ajuntaments. Unes mesures, totes elles, que tindran les seves conseqüències sobre l’economia, ja que fins ara, com s’ha anat veient en els darrers informes, la recuperació s’havia basat molt en aquells sectors més relacionats amb l’àmbit públic i, per tant, és molt probable que es produeixi un parèntesi en el redreçament econòmic a menys que d’altres sectors prenguin el relleu. Entre els ajustos plantejats pel Govern central, destaca la retallada d’infraestructures, que a Catalunya s’ha materialitzat amb l’anulació de cinc grans obres, per falta de pressupost, a més del retard en els terminis d’execució d’altres, entre elles l’arribada de Rodalies a la T1 de l’aeroport del Prat. Un altre element de la conjuntura internacional que també troba la seva translació en el context català és el que fa referència a la reestructuració del sistema financer. En aquest sentit, han culminat els processos de fusió de les caixes d’estalvi catalanes. La Caixa absorbirà Caixa Girona i es creen les noves Caixa d'Estalvis de Catalunya, Tarragona i Manresa i Unnim, resultat de la fusió entre Caixa Manlleu, Caixa Sabadell i Caixa Terrassa. Caixa Penedès i Caixa Laietana, per la seva banda, finalment han formalitzat “fusions fredes” amb d’altres entitats d’arreu de l’Estat. En relació amb això, recentment s’ha produït la publicació de les proves d’estrès per part del Comitè de Supervisors Bancaris Europeus (CEBS) en les quals, tot i que les entitats financeres europees n’han sortit majoritàriament ben parades, les dues entitats catalanes sorgides dels processos de fusió s’han situat entre les set que no han passat els tests, i que necessitaran, per tant, de més capitalització des dels fons d’ajuda (FROB). Amb tot, l’economia catalana ha anat recuperant en els darrers mesos un to més positiu. Així, en el segon trimestre el creixement del PIB ha presentat una taxa de variació intertrimestral positiva, del 0,1%, i la caiguda interanual s’ha moderat fins al –0,4% (enfront del –1,4% del trimestre anterior). Aquesta dinàmica més positiva s’ha fonamentat, bàsicament, en l’increment de les exportacions i de la producció industrial –pel creixement de la indústria europea i la recuperació del comerç internacional–, a la que ha contribuït també la demanda interna, pels estímuls fiscals i l’avançament de les compres prèvies a l’increment de l’IVA, de l’1 de juliol. També s’ha assistit a una certa millora dels indicadors referents al turisme, com l’augment en els primers mesos de l’any de les pernoctacions de viatgers procedents de la resta de l’Estat, així com de l’estranger. De la mateixa manera, el Baròmetre elaborat per l’Institut Cerdà sobre el sector de l’habitatge esbossa una certa reactivació del mercat. Finalment, els darrers resultats de l’EPA mostren com Catalunya és una de les CCAA on més ha augmentat, respecte al trimestre anterior, la població ocupada, amb 42.700 nous ocupats/des.


Resum executiu

4

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

RRReeesssuuummm eeexxxeeecccuuuttt iiiuuu Es manté el comportament desfavorable de l’economia a les tres comarques de la Catalunya Central, després de la important contracció de l’activitat iniciada a finals de 2007. Tot i així la dinàmica observada els dos darrers trimestres representa una certa millora de la situació respecte al 2009, que és quan la caiguda de l’activitat és més intensa.

Així, durant aquest trimestre els ritmes de destrucció de llocs de treball respecte el mateix període de 2009 són poc significatius al Bages i Berguedà (-1,8% i -2,4% respectivament), mentre que al Solsonès encara es manté a nivells importants (-4,3%). En el cas de les dues comarques de la província de Barcelona, aquest comportament, és lleugerament millor que l’enregistrat al conjunt de Catalunya (-2,7%).

En canvi, el Solsonès és la comarca que mostra una evolució més positiva pel que fa als centres de treball, de tal manera que durant aquest trimestre el nombre d’establiments és el mateix que el corresponent període de 2009 (-0,4%). El comportament dels centres de cotització al Berguedà segueixen una dinàmica força similar, tot i que la taxa de variació interanual és lleugerament més negativa (-1,6%). Finalment, al Bages és on els centres de treball obtenen una caiguda interanual més important (del 3,6%), molt per sobre de l’enregistrada al conjunt del Principat (-2,7%). A més, si s’analitza el període recessiu amb perspectiva, es pot constatar com la pèrdua de centres de treball ha estat sempre més intensa en aquesta comarca que al conjunt de Catalunya.

Pel que fa al treball autònom, la situació és força similar a la dels centres de treball. Així, la menor pèrdua de llocs d’aquesta modalitat de treball es dóna al Solsonès (-1,5%). Al Berguedà la caiguda de treball autònom s’anota un 2,3%. Finalment, el Bages, amb una taxa de variació interanual del -3,2%, obté el major ritme de destrucció de treball autònom. Lleugerament per sobre de l’enregistrat al conjunt de comarques catalanes (-2,8%).

Al Bages, les dades d’afiliació a la Seguretat Social corresponents al mes de juny mostren una menor pèrdua de treball assalariat, mentre el treball autònom i els centres de cotització encara enregistren taxes negatives importants. És a dir, tot sembla indicar que s’ha deixat de destruir ocupació assalariada a ritmes importants, mentre encara persisteix la situació desfavorable entre treballadors autònoms i empresaris. Al Berguedà i al Solsonès la situació és ben diferent. De manera que es destrueix ocupació assalariada a ritmes més elevats que els de treball autònom i els de mortalitat de centres de treball.

Després de la important contracció de l’activitat enregistrada el 2009, es manté la dinàmica de

progressiva desacceleració dels ritmes de deteriorament.

Mentre Bages i Berguedà mostren signes de

millora importants, al Solsonès aquesta és més lenta.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.

Gràfic 1 Taxes de variació interanuals dels llocs de

treball. 2002-10

Gràfic 2 Taxes de variació interanuals dels centres de

cotització. 2002-10

Gràfic 3 Taxes de variació interanuals dels afiliats RETA.

2002-10

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Bages Berguedà Solsonès Catalunya

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


-15

-10

-5

0

5

10

15

20

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010



Resum executiu

5

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

Per tercer trimestre consecutiu el sector Serveis enregistra creació d’ocupació al Bages. La progressió positiva en les taxes interanuals és evident: 0,9%, 2,4% i 3,0%. Així, els llocs de treball localitzats a la comarca se situen a la xifra de 37.386, prop de dos mil llocs per sota del màxim assolit el segon trimestre de 2006 (39.615 llocs). Al Solsonès el creixement enregistrat en l’ocupació del sector - tot i arribar més tard - ha estat més intens, amb un increment interanual proper al 4% (del 3,9%). El Berguedà no s’escapa d’aquesta bona conducta del terciari i acumula dos trimestres de creixement (0,6% i 1,0% respectivament). Amb tot, cal assenyalar que el comportament de l’ocupació en els serveis al conjunt de Catalunya, tot i experimentar una millora sostinguda els darrers trimestres, encara és negativa. Així, durant aquest trimestre s’ha contret un 0,6%.

Contràriament, la Indústria manté la dinàmica de contracció de l’activitat. Els ritmes amb els que es destrueix ocupació encara es mantenen elevats, sobretot al Solsonès És precisament en aquesta comarca on la recessió s’ha manifestat amb major cruesa, amb una major contractació de l’activitat. Les variacions internuals corresponents a aquest trimestres són del -15,0% al Solsones, -7,1% al Bages i -4,3% al Berguedà. Amb tot, les dades mostren una lenta però progressiva moderació en la caiguda de l’activitat. Si es compara la situació d’aquestes comarques amb la del conjunt del Principat, la situació del Berguedà és lleugerament millor, mentre que al Bages i al Solsonès és significativament pitjor.

La destrucció d’ocupació al sector de la Construcció es manté a ritmes elevats, superiors als dos dígits al Berguedà i Solsonès (de l’11,3% i 11,9% respectivament). Al Bages el ritme de deteriorament de l’ocupació és menor, del -8,3%. Tot i així, aquestes xifres suposen una reducció important en relació a les observades durant el 2009, amb caigudes superiors al 20%. Amb tot, si es compara amb el comportament al conjunt de Catalunya, la situació del sector al Berguedà i al Solsones ha estat similar a la del conjunt del país, mentre que al Bages la recessió ha estat sonada.

Es consolida la sortida de la recessió del sector Serveis . Els ritmes de creació d’ocupació són

importants al Bages i al Solsonès.

La Indústria mostra una lenta però progressiva moderació en la caiguda de l’activitat.

En canvi, la destrucció d’ocupació al sector de la

Construcció es manté a ritmes elevats.



treball. Serveis. 2002-10


treball. Indústria. 2002-10


treball. Construcció. 2002-10

-10

-5

0

5

10

15

20

25

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


-30

-20

-10

0

10

20

30

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


-50

-40

-30

-20

-10

0

10

20

30

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010



Resum executiu

6

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

El nombre de persones a l’atur continua augmentant. Tot i així, els increments

interanuals s’han reduït molt significativament en els tres darrers trimestres.

Els índexs de sinistralitat mantenen la seva tendència descendent.

La contractació manté la dinàmica positiva iniciada el darrer trimestre i es manté també

l’augment de la temporalitat.

Es moderen de forma significativa els ritmes d’increment de persones a l’atur al Bages i al Berguedà (10,2% i 5,7% respectivament), mentre que al Solsonès encara es mantenen molt elevats (20,8%), tot i la reducció respecte el trimestre passat. Així, el comportament a les dues primeres comarques és millor a l’enregistrat al conjunt del Principat (15,%), mentre al Solsonès és relativament pitjor.

Continua sent molt important la incorporació al registre de l’atur de persones sense experiència laboral anterior a la comarca del Bages, amb un augment interanual del 121,1%. És a dir, durant aquest darrer any s’ha incrementat al Bages el nombre d’aturats/des sense experiència en 458 persones. Aquest col�lectiu sense experiència ja representa a una de cada dues persones a l’atur en aquesta comarca: el 54,6%.

La sinistralitat continua enregistrant mínims històrics en la seva evolució en termes interanuals a totes tres comarques. Al Solsonès l’índex de sinistralitat obté un mínim històric durant aquest trimestre, mentre repunta lleugerament al Bages i Berguedà respecte al primer. És també el Solsonès la comarca que enregistra una incidència menor de la sinistralitat en termes relatius, amb 1.866,2 accidents per cada 100 mil treballadors afiliats al Règim General de la Seguretat Social, per sota de la mitjana catalana de 2.276,3. En canvi, al Bages i al Berguedà l’índex de sinistralitat és més elevat, 2.982,5 i 2.372,4 accidents per cada 100 mil treballadors respectivament.

La contractació segueix augmentant al Bages i al Berguedà en termes interanuals, mentre al Solsonès s’estanca. Així, al Bages, l’increment interanual supera a l’enregistrat al primer trimestre i se situa a 17,6%. Al Berguedà tot i apuntar un augment important (del 8,4%) és inferior a l’anotat en el trimestre anterior (12,2%). L’evolució de la contractació en aquestes dues comarques de la Catalunya Central és significativament millor a la computada pel conjunt de Catalunya, on la contractació ha augmentat un 6,8% en termes interanuals.


Gràfic 7 Taxes de variació interanuals de persones

registrades a l'atur. 2006-10

Gràfic 8 Evolució dels índexs de sinistralitat (x 100 mil

treb.). 2001-10

Gràfic 9 Taxes de variació interanuals de contractes

laborals. 2007-10

Gràfic 10 Evolució del percentatge de contractació

temporal. 2006-10

-20

0

20

40

60

80

100

120

140

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2006 2007 2008 2009 2010


0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


-50

-40

-30

-20

-10

0

10

20

30

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2007 2008 2009 2010


65

70

75

80

85

90

95

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2006 2007 2008 2009 2010



Resum executiu

7

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

Tot i aquest bon comportament en el volum de la contractació, cal matisar que aquest no ha vingut acompanyat d’una millora en les condicions en termes d’estabilitat contractual. Així les coses, el percentatge de contractes temporals segueix augmentant a totes tres comarques, anotant-se un 89,5% dels contractes al Bages, un 89,2% al Berguedà i un 86,1% al Solsonès. Al conjunt de Catalunya, el percentatge de contractes temporals és del 88,1%

Bages Berguedà Solsonès Catalunya Central

Llocs de treball: 63.036 Llocs de treball: 11.490 Llocs de treball: 5.342 Llocs de treball: 79.868

Centres de treball: 5.777 Centres de treball: 1.452 Centres de treball: 679 Centres de treball: 7.908

Atur registrat: 15.278 Atur registrat: 2.886 Atur registrat: 857 Atur registrat: 19.021

Taxa excedent laboral (%): 24,2 Taxa excedent laboral (%): 25,1 Taxa excedent laboral (%): 16,0 Taxa excedent laboral (%): 23,8

Taxa atur estimada (%): 15,6 Taxa atur estimada (%): 13,3 Taxa atur estimada (%): n.d. Taxa atur estimada (%): n.d.

Contractacions: 10.677 Contractacions: 2.172 Contractacions: 691 Contractacions: 13.540

Llocs de treball (%): -1,8 Llocs de treball (%): -2,4 Llocs de treball (%): -4,3 Llocs de treball (%): -2,1

Sectors que més creixen (%) Sectors que més creixen (%) Sectors que més creixen (%) Sectors que més creixen (%)

- Sanitat i serveis socials 42,5 - Hoteleria 9,7 - Hoteleria 15,2 - Sanitat i serveis socials 34,6

- Immobiliàries i serveis empresarials

7,5 - Immobiliàries i serveis empresarials

5,6 - Sanitat i serveis socials 7,0 - Immobiliàries i serveis empresarials

6,7

- Administració i Seguretat Social

1,8 - Sanitat i serveis socials 2,5 - Educació 4,6 - Hoteleria 3,9

- Mediació financera -66,6 - Educació -15,8 - Indústria -15,0 - Mediació financera -62,3

- Construcció -10,6 - Construcció -11,3 - Mediació financera -14,3 - Construcció -10,9

- Transport i comunicacions -9,8 - Indústria -4,3 - Construcció -11,9 - Transport i comunicacions -8,6

Centres de treball (%): -3,6 Centres de treball (%): -1,6 Centres de treball (%): -0,4 Centres de treball (%): -2,9

Atur registrat (%): 10,2 Atur registrat (%): 5,7 Atur registrat (%): 20,8 Atur registrat (%): 9,9

Contractació (%): 17,6 Contractació (%): 8,4 Contractació (%): 0,0 Contractació (%): 15,0

De nivell o volum:

Síntesi d’indicadors principals

Dinàmica (variacions interanuals):

Sectors amb major pèrdua (%): Sectors amb major pèrdua (%): Sectors amb major pèrdua (%): Sectors amb major pèrdua (%):


Bages

8

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

BBBaaagggeeesss Llocs de treball i centres de treball

Com en els dos darrers trimestres, continua la tònica de moderació de la destrucció d’ocupació al Bages. Així, aquest cop, els llocs de treball es redueixen en un –1,8% interanual, la qual cosa suposa un punt percentual menys respecte a la taxa registrada tres mesos abans. Aquest fet incideix en què la xifra de llocs de treball de la comarca se situï en els 63.036 llocs, 1.167 menys que en el mateix període de 2009 i 255 menys que en l’anterior trimestre.

Els centres de cotització, al seu torn, també redueixen en un punt percentual la seva caiguda interanual, que se situa així en el –3,6%. En aquest sentit, els centres de cotització davallen fins als 5.777, és a dir, 214 centres menys que en el mateix trimestre de l’any anterior.

Treball autònom i assalariat

En el cas concret del treball assalariat encara s’alenteix més la destrucció d’ocupació, fins al –1,5% interanual, segons l’explotació de les dades del Registre General de la Seguretat Social (RGSS). Aquesta taxa situa la xifra de llocs de treball assalariat en 49.824, 736 menys que els comptabilitzats en el mateix període de l’any 2009. Així mateix, com ja succeïa en el trimestre anterior, es torna a observar una reducció de l’ocupació assalariada en termes intertrimestrals, de 212 llocs de treball. Ara bé, la taxa d’assalariats continua en uns nivells similars als del trimestre anterior: 79,0%.

El treball autònom també redueix la intensitat del seu deteriorament, tot i que la taxa de variació interanual que presenta és més negativa que les del treball assalariat i del conjunt dels llocs de treball: –3,2%. Així les coses, les dades del Registre Especial de Treballadors Autònoms (RETA) comptabilitzen 13.212 llocs de treball autònom, 431 menys que en el mateix període de 2009 i 43 menys en el trimestre anterior.

Continua la moderació de la destrucció d’ocupació al Bages. Els centres de cotització,

per la seva banda, també redueixen la seva caiguda interanual.

El treball autònom, tot i que redueix la intensitat

del seu deteriorament, presenta pitjors paràmetres que el treball assalariat.


Gràfic 11 Evolució del nombre de llocs de treball i centres

de cotització. 2001-10. Bages


treball i centres de cotització. 2002-10. Bages

Gràfic 13 Evolució del nombre dels afiliats al RGSS i

RETA. 2001-10. Bages

5.000

15.000

25.000

35.000

45.000

55.000

65.000

75.000

85.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

5.000

5.500

6.000

6.500

7.000

7.500

8.000

Llocs de treball Centres de cotització

-12

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


5.000

15.000

25.000

35.000

45.000

55.000

65.000

75.000

85.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

10.000

11.000

12.000

13.000

14.000

15.000

16.000

17.000

18.000

19.000

20.000

RGSS RETA


Bages

9

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

Atur

L’increment de l’atur segueix, però la intensitat del seu creixement es modera de forma notable, fins al 10,2% interanual, quedant lluny, per tant, les taxes de més del 70% registrades tant sols un any abans. Així, el recompte de persones en situació d’atur al Bages augmenta respecte a un any abans (en 1.415 persones), però experimenta una reducció, de 354 efectius, en termes intertrimestrals; un fet força significatiu, que no es donava des del quart trimestre de 2007, abans de començar la crisi. En aquest sentit, el nombre de persones aturades al Bages se situa en les 15.278. En la mateixa línia, els excedents laborals, del 24,2%, s’incrementen en prop de 3 punts percentuals, respecte a un any abans, però es redueixen 5 dècimes en relació al primer trimestre de 2010.

El sector que més contribueix a l’atur és la Indústria, amb el 27,3% de les persones aturades, seguit de les Immobiliàries i els serveis empresarials, amb el 23,3%, i la Construcció, amb el 14,3%. Aquests mateixos sectors són els que tenen uns majors excedents laborals, tot i que amb diferent ordre. En primer lloc es troben les activitats Immobiliàries i els serveis empresarials, amb uns excedents laborals del 69,6%, en segon lloc la Construcció, amb uns excedents del 33,3%, i en tercer lloc la Indústria, del 22,9%.

Contractació

La contractació creix en termes interanuals per segon trimestre consecutiu: la taxa de variació s’incrementa fins al 17,6%. També s’enregistra un augment del 18,4% respecte al trimestre anterior, tot i que aquest es pot atribuir en gran mesura a l’efecte estacional. El trimestre tanca, així, amb 10.677 contractes signats, 1.662 més que tres mesos abans i 1.597 més que en el mateix període de 2009. Amb tot, segueix augmentant, de forma molt important, el pes de la contractació temporal, fins al punt que el 89,5% dels contractes signats aquest trimestre han estat temporals. Així, els 9.557 contractes formalitzats d’aquesta modalitat suposen un creixement del 20,7%, respecte al mateix moment de l’any anterior, mentre que els contractes indefinits (1.120) experimenten una reducció del –3,9%.

Sinistralitat laboral

Tot i l’augment intertrimestral, la sinistralitat laboral segueix reduint-se (un –3,8%) en termes interanuals; un fet que reflecteix el menor volum d’activitat d’ençà de la crisi. 743 han estat els accidents aquest trimestre, amb lo qual l’índex de sinistralitat augmenta fins als 1.491,2 accidents per cada 100.000 afiliats a la Seguretat Social. Malauradament, s’han hagut de lamentar 12 accidents greus, tot i que no hi ha hagut cap víctima mortal.

L’increment de l’atur segueix, però la intensitat del seu creixement es modera de forma notable.

Paral·lelament, la contractació augmenta en termes interanuals per segon trimestre

consecutiu.


Gràfic 14 Evolució del nombre de persones registrades a

l'atur. 2005-10. Bages

Gràfic 15 Evolució de la contractació. 2006-10. Bages

Gràfic 16 Evolució del nombre d'accidents laborals. 2001-

10. Bages

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2005 2006 2007 2008 2009 2010

-20

-10

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

Atur registrat Taxa de variació interanual (%)

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2006 2007 2008 2009 2010

72

74

76

78

80

82

84

86

88

90

92

Núm. Contractes Taxa temporalitat (%)

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

-50

-40

-30

-20

-10

0

10

20

30

Núm. Accidents Taxa de variació interanual (%)


Bages

10

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

Els Serveis guanyen ocupació per tercer trimestre consecutiu

Es reafirma la recuperació iniciada tres trimestres abans i la taxa interanual, del 3,0%, es tradueix en un augment de 1.074 llocs de treball. Aquest fet, no obstant això, no es veu acompanyat amb un guany intertrimestral i la xifra de 37.386 llocs de treball suposa un retrocés de 134 llocs en aquest sentit. L’evolució del sector continua reflectint l’important salt experimentat a finals de 2009 en la Sanitat i serveis socials. Al marge d’això, les activitats amb un millor comportament són les Immobiliàries i els serveis empresarials, l’Administració i la Seguretat Social i les Altres activitats socials i altres serveis. Per contra, els sectors que presenten una evolució negativa són el Comerç, l’Educació, el Transport i comunicacions i la Mediació financera, que aquest trimestre es veu afectada pel procés de fusió de les caixes d’estalvi. Els centres de cotització, un trimestre més, alenteixen el ritme de la seva retracció, amb un taxa interanual del –0,5%, que en deixa la xifra en 3.878. Tot i que l’atur continua incrementant-se, un 13,7% interanual, els/les 7.965 aturats/des procedents dels serveis suposen una reducció de 113 persones en relació al trimestre anterior. Els excedents laborals són del 21,3%.

El Comerç continua alentint la seva davallada

La caiguda de l’ocupació al Comerç es torna a moderar, aquest cop, fins al –2,0%, quedant força lluny, per tant, les taxes negatives de dos dígits observades només dos trimestres abans. Els llocs de treball inclosos dins l’activitat són 12.445, 259 menys que un any abans però 158 més que en el trimestre anterior (hi pot influir l’estacionalitat). Els centres de cotització també minimitzen la seva caiguda, fins al –0,8% interanual, i se’n comptabilitzen 1.469 centres. Per altra banda, es redueix molt el creixement de l’atur. Amb un 6,4% interanual, el sector és aquell on menys s’engrosseix l’atur: amb només 141 aturats/des més que en el mateix moment de l’any anterior. A més, el còmput de 1.875 persones aturades també suposa una petita reducció respecte al trimestre anterior. Els excedents laborals se situen en el 15,1%.

L’Hoteleria en paràmetres positius

Per primer cop en 6 trimestres, la taxa interanual de l’Hoteleria no esdevé negativa (0,7%) i suposa un petit increment, de 22 llocs de treball, respecte a l’any anterior, que deixa el nombre de llocs en 3.072. Els centres de cotització, per la seva banda, experimenten una moderació respecte a les taxes de creixement interanual que havien presentat en els dos trimestres anteriors, fins al 0,6%. El nombre de centres queda en 486. Els excedents laborals són del 20,9%.

Es reafirma la recuperació iniciada en el quart trimestre de 2009 i els Serveis guanyen

ocupació per tercer trimestre consecutiu.

El Comerç continua alentint la seva davallada i l’Hoteleria entra en paràmetres positius, per

primer cop en sis trimestres.


Gràfic 17 Evolució dels llocs de treball. Serveis. 2001-10.

Bages

Gràfic 18 Evolució dels llocs de treball. Comerç. 2001-10.

Bages

Gràfic 19 Evolució dels llocs de treball. Hoteleria. 2001-

10. Bages

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000

45.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Llocs de treball Mitjana mòbil

10.000

11.000

12.000

13.000

14.000

15.000

16.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


2.000

2.200

2.400

2.600

2.800

3.000

3.200

3.400

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010



Bages

11

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

El Transport i les comunicacions no remunten

Tal com es pot constatar mitjançant la taxa interanual negativa, del 9,8%. En aquest sentit, l’evolució del Transport i les comunicacions a la comarca és el 40è més negatiu, respecte a l’observat en la resta de comarques. La xifra de llocs de treball se situa, així, en 2.278, 248 llocs menys que en el mateix trimestre de 2009. El teixit empresarial continua presentant una situació menys recessiva, i la taxa de variació interanual es torna a reduir, fins al –2,2%. Així les coses, la xifra de centres de cotització queda en 266. Quant a l’atur, es confirma la tendència que es dibuixava en l’anterior trimestre i el sector és un dels dos (l’altre és la Indústria) en què l’atur es redueix, no solament en termes intertrimestrals sinó també en relació a l’any anterior (un –6,3%), deixant la xifra d’aturats/des procedents del sector en 401.

Les dades de la Mediació financera es veuen alterades pels processos de fusió de les caixes

Efectivament, aquests processos queden reflectits en les dades que presenta la Mediació financera aquest trimestre, tant en el conjunt de Catalunya, en què es registren pràcticament 10.000 llocs de treball menys, com en el Bages, on els llocs de treball del sector es redueixen a 383, 722 menys que en el trimestre anterior. Aquesta reducció desvirtua els càlculs respecte a la situació d’un any abans, i la taxa de variació interanual s’eleva fins al –66,6%. Aquesta caiguda no vol dir que aquests llocs de treball s’hagin destruït, sinó que són degudes als canvis en el RGSS en el moment en que s’han extret les dades, conseqüència dels processos de fusió. Caldrà esperar a l’evolució dels propers trimestres per veure com aquests processos afecten a la distribució dels lllocs de treball a les diferents comarques afectades.

Es reafirma el repunt de les Immobiliàries i els serveis empresarials

Les Immobiliàries i els serveis empresarials creixen per tercer trimestre consecutiu, aquest cop, amb un guany interanual del 7,5%, el més elevat de tot Catalunya. Els llocs de treball se situen, així, en 5.123, 358 més que en el mateix període de 2009 i 212 més que en el trimestre anterior. Els centres de cotització, per la seva banda, pràcticament detenen la seva retracció (amb una taxa interanual del –0,3%), de manera que se’n comptabilitzen 713. Quant a l’atur sectorial, que continua creixent (un 16,9% interanual), el sector és un dels que més contribueix a l’atur (amb el 23,3% de les persones aturades) i aquell on els excedents laborals són més elevats, del 69,6%. Es comptabilitzen 3.565 persones aturades procedents del sector.

Continua la mateixa tendència del trimestre anterior: el Transport i les comunicacions no

remunten i, en canvi, les Immobiliàries i els serveis empresarials reafirmen el seu repunt.

Mentrestant, les dades de la Mediació financera

es veuen alterades pels processos de fusió de les caixes d’estalvi.


Gràfic 20 Evolució dels llocs de treball. Transport i

comunicacions. 2001-10. Bages

Gràfic 21 Evolució dels llocs de treball. Mediació

financera. 2001-10. Bages

Gràfic 22 Evolució dels llocs de treball. Immobiliàries i

serveis empresarials. 2001-10. Bages

1.000

1.200

1.400

1.600

1.800

2.000

2.200

2.400

2.600

2.800

3.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010



Bages

12

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

Mentre que el retraïment de l’Educació es consolida, i es continua alentint el creixement de l’Administració i la Seguretat Social, segueix l’increment de la Sanitat i serveis socials i les Altres activitats socials i altres serveis recuperen la singladura del creixement.

Es continua alentint el creixement de l’Administració i la Seguretat Social

L’Administració i la Seguretat Social redueix aquest trimestre fins a l’1,8% el seu creixement interanual. Els llocs de treball queden comptabilitzats, d’aquesta manera, en 2.770, 49 més que en el mateix trimestre de l’any anterior però 43 menys que tres mesos abans. Els excedents laborals continua sent dels més baixos, (11,9%), tot i l’important creixement de l’atur (hi ha un 49,2% més d’aturats/des que ara fa un any).

El retraïment de l’Educació sembla que es consolida

Tercer trimestre de variació negativa per a l’Educació, que aquest cop s’incrementa fins al –2,1%. Els llocs de treball es redueixen fins a 2.012, 44 menys que al juny de 2009. La dinàmica negativa arriba aquest trimestre també als centres de cotització, que cauen un 1,5% respecte a un any abans. Amb tot, els excedents laborals continuen sent els segons més baixos (8,1%).

Segueix l’increment de la Sanitat i serveis socials

Tot i que és difícil d’avaluar, a causa del salt registrat en la sèrie a finals de 2009, que continua deixant la seva influència en les dades (la taxa interanual és del 42,5%). Per tant, com ja s’assenyalava en els informes anteriors, l’evolució de les Sanitat i serveis socials s’ha de prendre amb certa cautela. Els llocs de treball comptabilitzats en el sector són 6.415. Per tant, es registra un increment intetrimestral de 225 llocs. Paral�lelament, els centres de cotització intensifiquen l’increment interanual, fins al 3,6%. Els excedents laborals, per la seva banda, continuen sent els més baixos: 6,7%.

Situació d’impàs per les Altres activitats socials i altres serveis

Desprès de la taxa interanual negativa del trimestre anterior, les Altres activitats socials i altres serveis recuperen aquest trimestre la singladura del creixement, amb una taxa de l’1,7%. Els llocs de treball del sector són 2.888. L’atur s’incrementa (un 21,9%) però els excedents laborals es mantenen en el 16,3%.


Gràfic 23 Evolució dels llocs de treball. Administració i

Seguretat Social. 2001-10. Bages

Gràfic 24 Evolució dels llocs de treball. Educació. 2001-

10. Bages

Gràfic 25 Evolució dels llocs de treball. Sanitat i serveis

socials. 2001-10. Bages

Gràfic 26 Evolució dels llocs de treball. Altres activitats

socials i altres serveis. 2001-10. Bages

1.000

1.200

1.400

1.600

1.800

2.000

2.200

2.400

2.600

2.800

3.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

1.800

2.000

2.200

2.400

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

4.500

5.000

5.500

6.000

6.500

7.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


2.000

2.200

2.400

2.600

2.800

3.000

3.200

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010



Bages

13

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

Tot i la progressiva reducció de les taxes de variació, la Construcció encara decau amb força

Torna l’alentiment en el ritme de destrucció de l’ocupació a la Construcció, tot i que la taxa interanual és encara de dos dígits negatius (–10,6%). Els llocs de treball del sector se situen, per tant, en 6.542, 778 menys que en el mateix període de 2009 i 2.660 menys que en el moment en què es comencen a registrar taxes de variació interanual negatives, és a dir, en el quart trimestre de 2007. La situació en relació al dinamisme empresarial és encara més negativa. Si bé la taxa interanual del –14,9% suposa una millora respecte a l’observada en el trimestre anterior (–16,3%), el ritme de desaparició dels centres de cotització encara és alt. A finals de juny se’n comptabilitzen 744, 130 menys que un any abans. L’atur s’incrementa menys que altres vegades (un 6,9%), però el sector continua sent un dels que més contribueix a l’atur (hi ha 2.180 aturats/des, que equivalen a un 14,3% del total) i el segon amb els excedents laborals més elevats (del 33,3%).

Les dades d’habitatges iniciats del segon trimestre de 2010 tornen a mostrar els baixos nivells d’activitat observats des de l’any 2007. A més, aquest trimestre la xifra d’habitatges iniciats torna reduir-se respecte l’anterior, fins als 89 habitatges.

La Indústria va moderant la seva contracció

Tot i això, la reducció experimentada (de poc més d’un punt percentual) és molt menor que la del primer trimestre de l’any. Així, els llocs de treball de la Indústria es redueixen un 7,1% respecte al segon trimestre de 2009, quedant xifrats en 18.201, 1.399 menys que aleshores, i 5.207 menys que en el moment en què es comencen a registrar variacions interanuals negatives (segon trimestre de 2008). L’evolució dels centres de cotització també mostra un cert alentiment de la davallada interanual (un –5,6% front el –7,7% del trimestre anterior). A la comarca hi ha 1.072 centres de cotització dins la Indústria. Potser el fet més destacable és que, juntament amb el Transport i comunicacions, la Indústria és l’únic sector on l’atur ha experimentat una reducció interanual (–4,1%), deixant la xifra d’aturats/des en 4.177 persones. Tot i això, continua sent el sector que més contribueix a l’atur (amb el 27,3% dels aturats/des) i un dels que té els excedents laborals més elevats, del 22,9%.

Els 2 subsectors que creixen són el Reciclatge, la distribució energia i aigües i la Indústria química i aquells que experimenten una major davallada la Maquinària i equipament elèctric i electrònic, el Cautxú i plàstic i el Paper, edició i arts gràfiques.

La Construcció encara decau amb força, tot i la

progressiva reducció de les taxes de variació. La Indústria, per la seva banda, segueix

moderant la seva contracció.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball i el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

Gràfic 27 Evolució dels llocs de treball. Construcció. 2001-

10. Bages

Gràfic 28 Evolució dels habitatges iniciats. 2007-10.

Bages

Gràfic 29 Evolució dels llocs de treball. Indústria. 2001-10.

Bages

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

10.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


1363

1039

563

431 432

183 21196 67 23 35 73 114 89

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2007 2008 2009 2010

15.000

16.000

17.000

18.000

19.000

20.000

21.000

22.000

23.000

24.000

25.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010



Berguedà

14

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

BBBeeerrrggguuueeedddààà Llocs de treball i centres de treball

Tot i que aquest trimestre, un cop més, s’ha produït un cert alentiment de la caiguda dels llocs de treball, aquest ha estat de menor magnitud (només 5 dècimes percentuals menys) que en anteriors trimestres. Així, els llocs de treball comptabilitzats a la comarca al finalitzar el segon trimestre de 2010 queden en 11.490, un 2,4% menys que en el mateix període de l’any anterior (287 llocs menys). De la mateixa manera que al Bages, el conjunt dels llocs de treball tampoc experimenta un increment en termes intertrimestrals.

Els centres de cotització també segueixen moderant el ritme de la seva contracció, amb més intensitat que els llocs de treball, ja que en aquest cas la taxa de variació es redueix fins al –1,6% interanual. La xifra de centres de cotització a la comarca se situa, així, en 1.452, 23 menys que en el mateix trimestre de l’any anterior i 14 més que tres mesos abans.


El treball assalariat, de la mateixa manera que el conjunt dels llocs de treball havia anat moderant el ritme del seu descens en els darrers trimestres. Ara, però, aquesta tendència s’interromp, i la taxa de variació interanual, del –2,5%, que presenten els llocs de treball assalariat és la mateixa que ja es podia observar en el passat trimestre. Així, les coses, el nombre de persones afiliades al Registre General de la Seguretat Social (RGSS) a la comarca es col�loca en 7.756, 199 menys que en el mateix període de l’any anterior i 40 menys que en el primer trimestre.

A diferència del treball assalariat, l’alentiment de la caiguda en el cas del treball autònom sí que adquireix una certa magnitud, ja que la taxa de variació interanual es redueix fins al –2,3%, front el –3,9% de l’anterior trimestre, presentant per tant un millor comportament que el conjunt de l’ocupació. D’aquesta manera, el nombre de persones afiliades al Registre Especial de Treballadors Autònoms (RETA) se situa en 3.734, 88 menys que en el mateix moment de l’any anterior però 21 més que tres mesos abans. En aquest sentit, la taxa d’assalariats continua reduint-se, aquest cop fins al 67,5%.

Aquest trimestre, un cop més, s’ha produït un alentiment del ritme de la caiguda dels llocs de treball, però ha estat de molta menys magnitud

que en anteriors ocasions.

A diferència d’altres trimestres, el treball autònom és el que presenta un millor

comportament.



de cotització. 2001-10. Berguedà


treball i centres de cotització. 2002-10. Berguedà


RETA. 2001-10. Berguedà

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

10.000

11.000

12.000

13.000

14.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

1.300

1.350

1.400

1.450

1.500

1.550

1.600

1.650


-12

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

10.000

11.000

12.000

13.000

14.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

5.000

5.500

6.000

6.500

7.000

7.500

8.000

8.500

9.000

9.500

10.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

3.000

3.200

3.400

3.600

3.800

4.000

4.200

4.400

RGSS RETA


Berguedà

15

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

Atur

L’atur experimenta una reducció molt substancial en el ritme del seu creixement. La taxa interanual observada en aquest trimestre se situa, així, en el 5,7%, front 14,8% del trimestre anterior o el 60,1% del primer trimestre de 2009. D’aquesta manera, el nombre de persones aturades que es comptabilitzen a la comarca, al tancar el segon trimestre, és de 2.886, 156 més que en el mateix període de l’any anterior però 34 menys que tres mesos abans; un fet, el descens en el nombre d’aturats/des en termes intertrimestrals, que no es produïa des del quart trimestre de 2007. Els excedents laborals, és a dir, el nombre d’efectius laborals disposats a treballar respecte els llocs de treball localitzats a la comarca, se situa en el 25,1%.

Els sectors que més contribueixen a l’atur són la Indústria, amb el 23,9% de les persones aturades, la Construcció, amb el 21,6%, i les Immobiliàries i serveis empresarials, amb el 14,3%. Aquests mateixos són els sectors amb majors excedents laborals, tot i que amb un ordre invers: les Immobiliàries i serveis empresarials, amb un 34,2%, la Indústria, amb un 32,0%, i la Construcció, amb un 31,9%.

Contractació

De la mateixa manera que en l’anterior trimestre, l’evolució de la contractació esdevé positiva. No obstant això, el guany interanual (8,4%) d’aquest trimestre es redueix en relació a l’experimentat en el trimestre anterior (12,2%). Així doncs, s’han formalitzat 2.172 contractes laborals al llarg d’aquest trimestre, 169 més que en el mateix període de l’any anterior i 326 més que tres mesos abans.

El major mal de cap, en aquest sentit, continua sent l’elevada temporalitat, que se situa ja en el 89,2%, el valor més elevat de tota la sèrie. Així, mentre que els contractes temporals signats (1.937) suposen un increment del 10,6%, els contractes indefinits (235) cauen un –6,4% interanual.


Tot i que els 92 accidents d’aquest trimestre suposen un cert increment en termes intertrimestrals, la sinistralitat laboral segueix reduint-se –tal com ho ha anat fet d’ençà de la crisi–, aquest cop, un 24,0% respecte al mateix període de l’any anterior, deixant l’índex de sinistralitat en 1.186,2 accidents per cada 100.000 afiliats a la Seguretat Social. Aquest trimestre només s’ha registrat 1 accidents laboral greu i no s’ha hagut de lamentar cap mort.

L’atur presenta una reducció molt substancial en el ritme del seu creixement interanual, i a més experimenta una reducció intertrimestral, cosa

que no passava des del quart trimestre de 2007.

La contractació esdevé positiva per segon trimestre consecutiu, tot i que s’observa una

certa reducció respecte al guany interanual del trimestre anterior.

La temporalitat és la més alta de tota la sèrie.



l'atur. 2005-10. Berguedà

Gràfic 34 Evolució de la contractació. 2006-10. Berguedà


10. Berguedà

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2005 2006 2007 2008 2009 2010

-10

0

10

20

30

40

50

60

70


0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

4.500

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2006 2007 2008 2009 2010

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


0

50

100

150

200

250

300

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

-40

-30

-20

-10

0

10

20

30



Berguedà

16

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

Es consolida la tímida recuperació dels Serveis

La taxa de variació interanual (1,0%) esdevé positiva per segon trimestre consecutiu, comptabilitzant-se 69 llocs de treball més que un any abans. També es registra un guany intertrimestral de 58 llocs de treball que, tot i que es pot atribuir a la major activitat del període estival, supera a l’experimentat l’any passat en el mateix període. En aquest context, els llocs de treball del sector Serveis queden xifrats en 6.812. Els millors comportaments corresponen a l’Hoteleria, les Immobiliàries i serveis empresarials i la Sanitat i serveis socials. Per contra, aquelles activitats amb un major deteriorament són l’Educació, el Transport i comunicacions i l’Administració i Seguretat Social. Una evolució molt similar és la que presenten els centres de cotització. Desprès del primer trimestre de l’any, en el qual es van assolir xifres positives (0,2%), el creixement s’accelera ara fins a l’1,5% interanual. En definitiva, la xifra de centres de cotització del sector se situa en 988. Tot i això, l’atur sectorial segueix creixent (un 14,3%) respecte a l’any anterior. La xifra de persones aturades és de 1.450 i els excedents laborals representen el 21,3%.

El Comerç modera el ritme del seu retraïment, per segon trimestre consecutiu

No s’arriba al nivell de l’anterior trimestre, en què es va passar d’una taxa de variació negativa de dos dígits a una pèrdua interanual del 2,9%, però la taxa d’aquest trimestre, del –0,9%, constata com el Comerç continua moderant el seu retraïment. Els llocs de treball del sector queden comptabilitzats en 1.815, només 17 menys que un any abans. Els centres de cotització, al seu torn, també experimenten una significativa moderació de la seva caiguda, fins al –1,5% interanual. La xifra de centres a la comarca és, així, de 325. L’atur creix en termes interanuals (un 12,6%), però menys que en el trimestre anterior. El nombre de persones aturades procedents del sector se situa en 336. Els excedents laborals són del 18,5%

L’Hoteleria en fase d’expansió

Amb un guany interanual que pràcticament se situa en els dos dígits (del 9,7%) l’Hoteleria és el sector d’activitat que presenta una evolució més positiva al Berguedà, aquest segon trimestre. A més, el sector Hoteler de la comarca és dels que més creix a tot Catalunya, per sota del del Solsonès. La xifra de llocs de treball esdevé, així, de 963 llocs, 85 més que en el mateix moment de l’any anterior. Els centres de cotització segueixen la mateixa dinàmica però assoleixen ja els dos dígits, amb una taxa interanual del 10,7%. L’atur sectorial creix molt lleugerament (un 3,8%), tot i que els excedents laborals encara són elevats: del 23,6%.

Es consolida la tímida recuperació dels Serveis observada ja en el trimestre anterior, gràcies a

la puixança de l’Hoteleria (l’activitat que més creix a la comarca )i al millor comportament de

les Immobiliàries i serveis empresarials i la Sanitat i serveis socials.

El Comerç, per la seva banda, modera el ritme

del seu retraïment, per segon trimestre consecutiu..



Berguedà


Berguedà


10. Berguedà

5.000

5.500

6.000

6.500

7.000

7.500

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


1.600

1.700

1.800

1.900

2.000

2.100

2.200

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


500

550

600

650

700

750

800

850

900

950

1.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010



Berguedà

17

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

El Transport i les comunicacions continuen amb la davallada

Així, el sector, que semblava que moderava la seva dinàmica recessiva, torna ara a incrementar la seva retracció interanual, fins al –4,0%. Els llocs de treball del Transport i les comunicacions arriben, per tant, als 432 llocs de treball. Pitjor és la situació en relació als centres de cotització, ja que aquests tornen a accelerar el ritme de la seva caiguda interanual, aquest cop fins al –9,7% . La xifra de centres de cotització es redueix, en aquest sentit, fins als 65 centres. L’atur segueix mantenint-se molt estable, en termes interanuals, amb petites pujades i baixades. Els excedents laborals són dels més baixos, del 14,4%.

El creixement de la Mediació financera només dura un trimestre i, per tant, no s’interromp la caiguda del sector

Així, la Mediació financera, que en el primer trimestre presentava paràmetres positius desprès de cinc trimestres, torna ara a davallar un –1,4% interanual. Cal tenir present, amb tot, que el sector té molt poc pes a la comarca (69 llocs de treball) i que aquestes fluctuacions suposen uns guanys o pèrdues molt reduïts, en termes absoluts.

Significatiu impuls de les Immobiliàries i serveis empresarials, que consolida la fase de creixement d’aquestes activitats

Desprès d’un trimestre, el primer de l’any, en què la vigoria de les Immobiliàries i serveis empresarials s’apaivagava considerablement, el sector es torna ara a reactivar, i la taxa interanual s’enfila fins al 5,6%. Es tracta d’un creixement notable que fa que la comarca se situï en 3a posició, en el context català, pel que fa al comportament d’aquest sector. La xifra de llocs de treball se situa, així, en 1.203, 64 més que en el mateix període de l’any anterior. També es registra un avanç en termes intertrimestrals, de 79 llocs de treball. Per contra, el dinamisme empresarial experimenta un important retraïment aquest trimestre, i la taxa de variació interanual dels centres de cotització decau fins al 0,7%, deixant-ne la xifra en 141. L’atur, però, continua sent un problema. El sector és aquell on els exceents laborals són més elevats (del 34,2%) i també és un dels que més contribueix a l’atur comarcal (amb el 14,3% de les persones aturades). Tot i això, l’increment interanual de l’atur es va reduint, aquest cop fins al 4,0%. Els/les aturats/des procedents del sector són 412.

El Transport i les comunicacions, que semblava que moderava la seva dinàmica recessiva, torna

ara a incrementar la seva retracció interanual.

Per contra, les Immobiliàries i serveis empresarials, que apaivagaven la seva vigoria en el primer trimestre de l’any, ara es tornen a

reactivar.



comunicacions. 2001-10. Berguedà


financera. 2001-10. Berguedà


serveis empresarials. 2001-10. Berguedà

200

250

300

350

400

450

500

550

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010



Berguedà

18

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

S’accentua la pèrdua de puixança d’aquells sectors més relacionats amb l’àmbit públic. En aquest sentit, l’Administració i seguretat Social

presenten xifres negatives, al mateix temps que es produeix un daltabaix en l’Educació

L’Administració i seguretat Social presenten xifres negatives per primer cop des de 2002

Desprès de la situació d’impàs que es plantejava el trimestre anterior, l’Administració i seguretat social entren ara en xifres negatives, per primer cop des de l’any 2002. Així, la taxa de variació interanual, del –2,5%, suposa la pèrdua de 15 llocs de treball respecte al mateix moment de l’any anterior, deixant la xifra de llocs en 585. L’atur s’incrementa amb força (un 32,6% interanual). Amb tot, els excedents laborals encara són dels més baixos: 14,4%.

Daltabaix en l’Educació, que entra així en una accentuada dinàmica recessiva

Desprès d’un trimestre en què l’activitat havia vist reduir el ritme de la seva expansió, l’Educació experimenta ara una forta sotragada, amb una caiguda interanual del 15,8%, que deixa la xifra de llocs de treball del sector en 331, 62 menys que en el mateix trimestre de 2009 i 94 menys que tres mesos abans. En aquest sentit, el del Berguedà és el 40é pitjor comportament en el context català. En consonància, el dinamisme empresarial també experimenta un major deteriorament, i la seva caiguda interanual s’accelera fins al –6,1%. El sector és el que experimenta una major increment de l’atur (un 76,1% interanual). Els excedents laborals s’incrementen 10 punts percentuals, fins al 23,8%.

La Sanitat i serveis socials segueixen creixent

L’augment interanual dels llocs de treball a la Sanitat i serveis socials encara s’incrementa una mica, fins al 2,5%, recuperant així el to de mitjans 2009. La xifra de llocs de treball es col�loca, així doncs, en 864. Paral�lelament, el dinamisme empresarial segueix revifant, amb una taxa interanual que arriba al 5,4%. Els excedents laborals són baixos, del 14,6%.

Segueix la situació d’impàs per les Altres activitats socials i altres serveis

Desprès que la taxa interanual esdevingués negativa en el primer trimestre, les Altres activitats socials i altres serveis tornen a paràmetres positius (2,2%). Els llocs de treball del sector queden fixats en 550.



Seguretat Social. 2001-10. Berguedà


10. Berguedà


socials. 2001-10. Berguedà


socials i altres serveis. 2001-10. Berguedà

0

100

200

300

400

500

600

700

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

500

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

1.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


0

100

200

300

400

500

600

700

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010



Berguedà

19

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

Segueixen les taxes negatives de dos dígits per la Construcció

Com en el trimestre anterior, la caiguda interanual de la Construcció se situa per sobre del 10% negatiu (–11,3%). Sembla, per tant, que el sector encara no ha finalitzat la seva trajectòria d’ajust. Així, el nombre de llocs de treball se situa en 1.948, el còmput més baix (un cop més) des del segon trimestre de 2001. La reducció respecte a un any abans és de 249 llocs. Semblant evolució és la que mostren els centres de cotització, que per segon trimestre consecutiu presenten una taxa del –15,4%. La xifra de centres queda fixada en 219, 40 menys que en el mateix trimestre de l’any anterior. La Construcció és el segon sector que més contribueix a l’atur, per darrera de la Indústria, amb el 21,6% de les persones aturades, i també el segon en relació als excedents laborals, que són del 32,0%, per sota de la Immobiliària i serveis empresarials. Amb tot, el còmput de 624 aturats/des resulta ser tan sols un 3,3% més que el del mateix període de l’any anterior.

Segueix la mateixa tònica pel que fa als habitatges iniciats, amb uns nivells molt baixos, sobretot si es comparen amb els observats fins el primer trimestre de 2008. En el segon trimestre de l’any, només s’han iniciat 8 habitatges al Berguedà.

La Indústria manté, aquest trimestre, la intensitat de la seva davallada.

Desprès de l’alentiment que va suposar la taxa de variació interanual del trimestre passat (–4,7%) de la Indústria, ara la moderació de la taxa, tot i que s’ha produït, no ha estat de la mateixa magnitud que aleshores: només 4 dècimes percentuals, que l’han deixada en el –4,3%. Això ha fet que els llocs de treball industrial a la comarca hagin quedat fixats en 2.162, 98 menys que en el mateix moment de l’any anterior i 85 menys que tres mesos abans. Els centres de cotització presenten una taxa de signe positiu: 0,5%. Se’n comptabilitzen 214. En relació a l’atur, la Indústria n’és la principal contribuïdora (amb el 23,9% dels/de les aturats/des) i un dels sectors amb uns excedents laborals (del 31,9%) més elevats. Tot i això, les persones aturades procedents del sector no sols no s’han incrementat sinó que han disminuït en un 10,5% interanual, quedant la xifra en 689.

Els subsectors amb una dinàmica més positiva són la Indústria química, el Cautxú i plàstic i l’Alimentació, begudes i tabac. Els que més retrocedeixen són la Fabricació de materials de transport, la Maquinària i equipament mecànic i la Maquinària i equipament elèctric i electrònic.

La Construcció encara no ha finalitzat la seva trajectòria d’ajust a la comarca i segueix caient

amb taxes negatives de dos dígits.

La Indústria manté, per la seva banda, la intensitat de la seva davallada, desprès de la

moderació en la caiguda de l’activitat observada en el trimestre anterior.



10. Berguedà


Berguedà


Berguedà

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


184

134149

182

234

3143

167 4

17 20 13 8

0

50

100

150

200

250

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2007 2008 2009 2010

2.000

2.200

2.400

2.600

2.800

3.000

3.200

3.400

3.600

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010



Solsonès

20

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

SSSooolllsssooonnnèèèsss Llocs de treball i centres de treball

Com succeeix, en major o menor mesura, a la resta de comarques, al Solsonès es produeix una nova moderació en el ritme de la destrucció d’ocupació. Amb tot, la caiguda aquí és més intensa que a les altres dos comarques, i el llocs de treball, en el seu conjunt, encara es redueixen un –4,3% interanual. Es comptabilitzen, per tant, 5.342 llocs de treball a la comarca, 239 llocs menys respecte al mateix període de l’any anterior. A diferència de les altres dos comarques, no obstant això, sí que s’observa al Solsonès un cert creixement (de 28 llocs) respecte al trimestre anterior.

Més favorable és l’evolució presentada pels centres de cotització, que aquest trimestre pràcticament aturen la seva davallada. Així ho indica la taxa de variació interanual, del –0,4%, que deixa la xifra de centres en 679, només 3 menys que un any abans.


En el cas concret dels llocs de treball assalariat, també s’observa la tendència a reduir la intensitat del retraïment. Aquest trimestre, la taxa de variació interanual s’ha situat en el –5,4%, front el –7,8% del trimestre anterior. Així, tot i que els llocs de treball assalariats es contrauen a un ritme superior al del conjunt de l’ocupació, tal com ho han fet al llarg de tota la crisi, sembla que queden lluny les taxes negatives de dos dígits registrades tan sols dos trimestres enrere. El trimestre tanca amb 3.751 persones afiliades al Registre General de la Seguretat Social (RGSS), 215 menys que en el mateix trimestre de 2009 però 23 més que en el primer trimestre d’enguany.

El treball autònom, per la seva banda, continua mostrant un comportament sensiblement diferent del mostrat pel treball assalariat. La caiguda es va produir més tard i en cap moment ha arribat a ser tant forta com la del treball assalariat. Ara, la taxa de variació interanual es modera fins al –1,5%, gairebé 4 punts percentuals per sota de la dels llocs de treball assalariat. Així doncs, la xifra de persones afiliades al Registre Especial de Treballadors Autònoms (RETA) a la comarca aquest trimestre és de 1.591, 24 menys que en el mateix període de l’any anterior.

El resultat és que la proporció de llocs de treball assalariat (70,2%) continua estan per sota dels nivells observats abans de la crisi.

Al Solsonès es produeix una nova moderació en el ritme de la destrucció d’ocupació, tot i que la caiguda encara és més intensa que a les altres

dos comarques de la Catalunya Central.

Més favorable és l’evolució presentada pels centres de cotització, que aquest trimestre

pràcticament aturen la seva davallada.



de cotització. 2001-10. Solsonès


treball i centres de cotització. 2002-10. Solsonès


RETA. 2001-10. Solsonès

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

0

200

400

600

800

1.000

1.200


-15

-10

-5

0

5

10

15

20

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


5.000

5.200

5.400

5.600

5.800

6.000

6.200

6.400

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

4.500

5.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

RGSS RETA


Solsonès

21

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

Atur

Segueix la mateixa tònica que el trimestre passat, i l’augment de l’atur al Solsonès, tot i que suposa una ostensible reducció respecte als increments experimentats a mitjans 2009, continua sent el més elevat de les tres comarques: 20,8%. Amb tot, sí que s’experimenta una certa reducció de l’atur en termes intertrimestrals, cosa que no passava des del segon trimestre de 2007. Així les coses, les persones inscrites al registre d’atur a la comarca són 857, 148 més que en el mateix moment de l’any anterior però 97 menys que tres mesos abans.

Els sectors que més contribueixen a l’atur són la Indústria, amb el 33,6% de les persones aturades, la Construcció, amb el 25,0%, i ja a molta distància les Immobiliàries i serveis empresarials, amb el 7,9%. Els sectors amb majors excedents laborals són aquests mateixos: Indústria (26,0%), Construcció (24,2%) i Immobiliàries i serveis empresarials (22,2%).

Contractació

Desprès del fort descens experimentat per la contractació, –en termes interanuals– en el trimestre passat, en aquest no s’ha registrat variació, i s’han signat els mateixos contractes que en el mateix període de l’any anterior, és a dir, 691. Amb tot, aquesta xifra suposa un increment respecte al trimestre anterior, de 41 contractes.

A diferència de la resta de comarques, on els contractes temporals signats suposen un increment mentre que, per contra, els contractes indefinits cauen, al Solsonès la contractació indefinida experimenta un fort increment, aquest trimestre, en termes interanuals, del 33,3%. En canvi, els contractes temporals s’han reduït un 3,9% respecte a un any endarrere. En total se n’han signat, d’uns i altres, 96 i 595, respectivament, per la qual cosa, el pes de la contractació temporals continua sent molt elevat: 86,1%.


Segueixen els descensos en relació a la sinistralitat laboral, tal com ha vingut passant des del començament de la crisi econòmica. En aquest sentit, els 35 accidents d’aquest trimestre suposen un 16,7% menys que els registrats en el mateix període de l’any anterior, i deixen l’índex de sinistralitat en 933,1 accidents per cada 100.000 afiliats a la Seguretat Social. Hi ha hagut dos accidents greus però no s’ha hagut de lamentar cap víctima mortal.



l'atur. 2005-10. Solsonès

Gràfic 53 Evolució de la contractació. 2006-10. Solsonès


10. Solsonès

0

200

400

600

800

1.000

1.200

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2005 2006 2007 2008 2009 2010

-20

0

20

40

60

80

100

120

140


0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2006 2007 2008 2009 2010 0

50

55

60

65

70

75

80

85

90

95


0

20

40

60

80

100

120

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 200920100

-60

-40

-20

0

20

40

60


L’atur al Solsonès continua sent el més elevat de les tres comarques.

La contractació indefinida experimenta un

augment considerable.

La sinistralitat laboral segueix reduint-se.


Solsonès

22

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

El sector Serveis segueix amb la dinàmica positiva

Es confirma així la tendència iniciada pel sector Serveis en el trimestre anterior, i la taxa interanual se situa en el 3,9%, situant la xifra de llocs de treball en 2.720, 102 més que en el mateix període de l’any anterior. Per contra, no es repeteix l’avenç intertrimestral observat tres mesos abans, i l’ocupació cau un 1,4%, respecte a les dades del primer trimestre de l’any. El creixement del sector es fonamenta en el bon comportament de l’Hoteleria i el Comerç, a més del d’aquelles activitats més lligades a l’àmbit públic, d’entre les quals sobresurten la Sanitat i serveis socials i l’Educació. Per contra, els sectors d’activitat que més cauen dins el sector serveis són les Immobiliàries i serveis empresarials, el Transport i comunicacions i la Mediació financera. Els centres de cotització, al seu torn, també reafirmen l’evolució positiva, amb un creixement que se situa en el 2,9% interanual, que en deixa la xifra en 429. L’atur s’incrementa menys que en altres ocasions (11,7%), respecte al mateix període de l’any anterior. La xifra de persones aturades procedent del sector ascendeix a 276. Els excedents laborals són del 10,2%.

El Comerç assoleix xifres positives

Desprès d’alentir de forma substancial el ritme de la seva davallada en el trimestre anterior, ara el Comerç assoleix xifres positives desprès de vuit trimestres de contracció de l’ocupació (2,5%). La xifra de llocs de treball se situa en 768, 19 més que en el mateix període de l’any anterior i 12 més que tres mesos abans. Els centres de cotització encara incrementen més la seva expansió, i la taxa de creixement interanual arriba fins al 4,0%, deixant-ne la xifra en 131. L’atur continua movent-se en unes xifres més aviat discretes. Les persones aturades procedents del sector són 51. L’atur es redueix respecte a un any abans (–14,0%) i, en conseqüència, els excedents laborals són els més baixos: del 6,6%.

L’Hoteleria del Solsonès, la que més creix a Catalunya

Segueix l’expansió de l’Hoteleria a la comarca, aquest cop amb un increment interanual que s’enfila fins al 15,2%, i es converteix en el creixement més important del sector arreu de Catalunya, a més de ser el sector que més creix a la comarca. La xifra de llocs de treball es col�loca, d’aquesta manera, en 477, 63 més que un any abans. Al mateix temps, la taxa de variació que presenten els centres de cotització també és de dos dígits (11,6%) i el nombre de centres arriba a 96. En relació a l’atur, els excedents laborals es redueixen (fins al 10,0%). El creixement interanual ha estat del 24,3%.

El sector Serveis continua amb la dinàmica positiva iniciada en l’anterior trimestre.

A més d’aquelles activitats més relacionades

amb l’àmbit públic, hi contribueix el bon comportament del Comerç i, sobretot, de

l’Hoteleria, que a més esdevé el sector que més creix a la comarca. El Solsonès esdevé la

comarca amb un millor comportament respecte a aquest sector.



Solsonès


Solsonès


10. Solsonès

1.000

1.200

1.400

1.600

1.800

2.000

2.200

2.400

2.600

2.800

3.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


200

300

400

500

600

700

800

900

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


0

100

200

300

400

500

600

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010



Solsonès

23

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

El mitigament en el deteriorament del Transport i comunicacions que semblava dibuixar-se era només transitori

Així, després d’un trimestre en què semblava que es moderava la contracció de Transport i les comunicacions, al abandonar aquesta les taxes negatives de dos dígits, ara la situació torna a empitjorar, i la taxa torna a augmentar fins al –5,2%. Els llocs de treball que registra el sector queden situats, així doncs, en 239, 13 menys que un any abans i 33 menys que en el trimestre anterior. La situació continua sent més adversa pel que fa als centres de cotització, amb una taxa interanual del –7,7%, que es manté per tant en uns nivells similars als dels dos trimestres anteriors. L’atur s’incrementa (un 23,9% interanual) i els excedents laborals també, fins al 15,2%.

Les revifada de les Immobiliàries i serveis empresarials no s’acaba de confirmar

Desprès que en l’anterior trimestre les Immobiliàries i serveis empresarials experimentés una remuntada que pràcticament li permetia passar a terrenys positius, ara la taxa de variació interanual, del –1,3%, no reafirma la revifada sinó que, ans al contrari, semblaria tornar a reflectir un cert empitjorament de l’activitat. Així les coses, l’activitat clou el trimestre amb 306 llocs de treball, 4 menys que en el mateix període de l’any anterior. Contràriament, el dinamisme empresarial presenta un bon to aquest trimestre, abandona els paràmetres negatius i presenta un taxa interanual de l’1,7%. L’atur es torna a reduir, en termes interanuals (un 11,3%) tot i que el sector encara és un dels que més contribueix a l’atur (amb el 7,9% de les persones aturades de la comarca) i un dels que presenten els excedents laborals més alts (22,2%).

Transport i comunicacions i Immobiliàries i serveis empresarials representen l’altra cara de

la moneda dintre del sector serveis.

Ambdós sectors d’activitat tornen a incrementar el ritme del seu deteriorament, especialment en

el primer cas.



comunicacions. 2001-10. Solsonès


financera. 2001-10. Solsonès


serveis empresarials. 2001-10. Solsonès

200

220

240

260

280

300

320

340

360

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

20

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


0

50

100

150

200

250

300

350

400

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010



Solsonès

24

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

Les activitats més lligades a l’esfera pública en general aguanten l’escomesa, tot i que amb diferències. Mentre que la Sanitat i serveis socials i l’Educació creixen a bon ritme, l’Administració i seguretat social i les Altres activitats socials i altres serveis semblen trobar-se més aviat en una situació d’impàs.

Situació d’impàs per l’Administració i seguretat Social

Desprès d’un trimestre en negatiu, l’Administració i Seguretat Social torna a presentar xifres positives, amb un lleu creixement (de l’1,4% interanual). Els llocs de treball del sector queden xifrats en 211. Els excedents laborals es redueixen, fins al 8,4%.

L’Educació continua en expansió

Desprès d’uns trimestres amb ritmes moderats de creació d’ocupació, la taxa interanual de l’Educació s’incrementa un altre cop, fins al 4,6%, de manera que es comptabilitzen 183 llocs de treball en el sector. Els centres de cotització, per la seva banda, trenquen amb la dinàmica negativa dels darrers trimestres i la seva taxa de variació esdevé de zero. Els excedents laborals continuen sen els més baixos de tots els sectors: 5,8%.

La Sanitat i els serveis socials a bon ritme

La taxa de variació interanual de la Sanitat i serveis socials s’incrementa fins al 7,0% aquest trimestre. La xifra de llocs de treball arriba als 321 llocs, 21 més que en el mateix període de l’any anterior. Els centres de cotització, en canvi, continuen caient un 5,3% interanual. Els excedents laborals, tot i els forts increments experimentats en els darrers trimestres són encara dels més baixos (7,3%).

L’impuls de les Altres activitats socials i altres serveis s’alenteix aquest trimestre

Desprès de dos trimestres consecutius amb importants increments (de l’ordre del 8%) ara s’alenteix l’impuls de les Altres activitats socials i altres serveis fins al 3,6% interanual. Els llocs de treball del sector es xifren en 203. Els excedents laborals són del 9,5%.



Seguretat Social. 2001-10. Solsonès


10. Solsonès


socials. 2001-10. Solsonès


socials i altres serveis. 2001-10. Solsonès

0

50

100

150

200

250

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


0

50

100

150

200

250

300

350

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


0

50

100

150

200

250

300

350

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


0

50

100

150

200

250

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010



Solsonès

25

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

La Construcció, un trimestre més, no presenta una millora significativa

La taxa interanual de la Construcció continua essent de dos dígits negatius (–11,9%) i, a més, no suposa una reducció substancial respecte a l’observada el trimestre anterior (–12,3%). Els llocs de treball del sector se situen, així, en 884, 119 menys que en el mateix període de l’any anterior i 391 menys que en el moment en què es comencen a observar taxes interanuals negatives a la comarca (primer trimestre de 2007). El dinamisme empresarial, al seu torn, continua amb el seu to deprimit, i aquest trimestre encara engrandeix, per segon trimestre consecutiu, la taxa interanual negativa, fins al –13,1%; una taxa que deixa la xifra de centres de cotització en 119. Per contra, l’increment de l’atur s’alenteix molt aquest trimestre, en termes interanuals, fins al 4,2%. Això no evita, però, que el sector continuï sent el segon contribuïdor a l’atur de la comarca (amb el 25,0% de les persones aturades) i el segon, també, quant als excedents laborals (24,2%). Les persones aturades procedents del sector són 214.

Pel que fa les dades d’habitatges iniciats la significativa millora del primer trimestre de l’any queda ara en no res, i la producció residencial a la comarca torna a descendir, fins als 5 habitatges, en la línia dels nivells observats al 2009.

La Indústria redueix la seva caiguda

A diferència del trimestre passat, en què la taxa de variació interanual de la Indústria seguia vorejant el 20%, ara s’observa una certa reducció de la intensitat de la seva caiguda, i la taxa de variació interanual es redueix, tot i que encara és de dos dígits (–15,0%). D’aquesta manera, els llocs de treball industrial a la comarca es redueixen a 1.107, 195 menys que un any abans i 423 menys que en el moment (primer trimestre de 2008) en què es comencen a registrar taxes interanuals negatives en el sector. Els centres de cotització tornen a endinsar-se en xifres negatives (–2,1% de taxa interanual), desprès d’un trimestre en què havien presentat una tendència negativa. La xifra de centres es queda, per tant, en 93. El sector és el que més contribueix a l’atur (amb un 33,6% de les persones aturades a la comarca) i el que té uns majors excedents laborals (del 26,0%). A més, els registres de l’atur se segueixen engrossint amb força (un 44,6% interanual) i les persones aturades procedents del sector són ja 288.

Els subsectors industrials que més creixen són la Fabricació de materials de transport, el Tèxtil, confecció i cuir i el Cautxú i plàstic. Per contra, els que experimenten caigudes més importants són la Maquinària i equipament elèctric i electrònic, el Paper, edició i arts gràfiques i les Indústries manufactureres diverses.

Els dos principals sectors a la comarca, Construcció i Indústria, presenten una dinàmica lleugerament divergent aquest trimestre. Mentre

que el primer, un trimestre més, no presenta una millora significativa, el segon redueix la

seva caiguda, deixant enrere les taxes per sobre del 20%.



10. Solsonès


Solsonès


Solsonès

500

600

700

800

900

1.000

1.100

1.200

1.300

1.400

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


63

43

11

53

30

4 2

22

36 5 4

43

5

0

10

20

30

40

50

60

70

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2007 2008 2009 2010

800

900

1.000

1.100

1.200

1.300

1.400

1.500

1.600

1.700

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010



Taules estadístiques

26

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

TTTaaauuullleeesss eeessstttaaadddííísssttt iiiqqquuueeesss Taula 1. Evolució dels sectors econòmicsBages

Llocs de treball1 Centres de cotització Atur registrat

2009 2010 ∆ ∆% ∆ ∆% ∆ ∆% ∆ ∆%

Descripció 2n trim 3r trim 4t trim 1r trim 2n trim2n trim

(%)2n trim10-1r trim10

2n trim10-1r trim10

2n trim10-2n trim09

2n trim10-2n trim09 2n trim 09 2n trim 10

2n trim10-2n trim09


2n trim 10 (%)

2n trim10-2n trim09


Agricultura 971 947 943 912 907 1,4 -5 -0,5 -64 -6,6 84 82 -2 -2,4 76 116 0,8 40 52,0 7,9 12,8Indústria 19.600 19.096 18.598 18.332 18.201 28,9 -131 -0,7 -1.399 -7,1 1.136 1.072 -64 -5,6 4.357 4.177 27,3 -180 -4,1 22,2 22,9Construcció 7.320 7.016 6.640 6.527 6.542 10,4 15 0,2 -778 - 10,6 874 744 -130 -14,9 2.039 2.180 14,3 141 6,9 27,9 33,3Comerç 12.704 12.450 12.520 12.287 12.445 19,7 158 1,3 -259 -2,0 1.481 1.469 -12 -0,8 1.762 1.875 12,3 113 6,4 13,9 15,1Hoteleria 3.050 3.059 3.019 3.056 3.072 4,9 16 0,5 22 0,7 483 486 3 0,6 592 643 4,2 52 8,7 19,4 20,9Transport i comunicacions 2.526 2.484 2.272 2.262 2.278 3,6 16 0,7 -248 -9,8 272 266 -6 -2,2 428 401 2,6 -27 -6,3 16,9 17,6Mediació financera 1.148 1.108 1.109 1.105 383 0,6 -722 -65,3 -765 -66,6 59 59 0 0,0 82 88 0,6 6 7,3 7,1 22,9Immobiliàries i serveis empresarials 4.765 4.709 4.845 4.911 5.123 8,1 212 4,3 358 7,5 715 713 -2 -0,3 3.050 3.565 23,3 515 16,9 64,0 69,6Administració i Seguretat Social 2.721 2.644 2.840 2.813 2.770 4,4 -43 -1,5 49 1,8 176 167 -9 -5,1 221 330 2,2 109 49,2 8,1 11,9Educació 2.056 1.978 2.054 2.091 2.012 3,2 -79 -3,8 -44 -2,1 131 129 -2 -1,5 139 162 1,1 23 16,3 6,8 8,1Sanitat i serveis socials 4.503 4.454 6.398 6.190 6.415 10,2 225 3,6 1.912 42,5 169 175 6 3,6 349 431 2,8 83 23,7 7,7 6,7Altres activitats socials i altres serveis 2.839 2.731 2.823 2.805 2.888 4,6 83 3,0 49 1,7 410 414 4 1,0 386 470 3,1 84 21,9 13,6 16,3Serveis 36.312 35.617 37.880 37.520 37.386 59,3 -134 -0,4 1.074 3,0 3.896 3.878 -18 -0,5 7.008 7.965 52,1 957 13,7 19,3 21,3No classificats3 381 839 5,5 458 120,1Total 64.203 62.676 64.061 63.291 63.036 100,0 -255 -0,4 -1.167 -1,8 5.991 5.777 -214 -3,6 13.863 15.278 100,0 1.415 10,2 21,6 24,2

BerguedàLlocs de treball1 Centres de cotització Atur registrat

2009 2010 ∆ ∆% ∆ ∆% ∆ ∆% ∆ ∆%



2n trim10-1r trim10

2n trim10-2n trim09


2n trim10-2n trim09


2n trim 10 (%)

2n trim10-2n trim09


Agricultura 577 562 552 551 568 4,9 17 3,1 -9 -1,6 30 31 1 3,3 30 43 1,5 13 41,8 5,3 7,6Indústria 2.260 2.238 2.271 2.247 2.162 18,8 -85 -3,8 -98 -4,3 213 214 1 0,5 770 689 23,9 -81 -10,5 34,1 31,9Construcció 2.197 2.142 2.033 1.957 1.948 17,0 -9 -0,5 -249 -11,3 259 219 -40 -15,4 604 624 21,6 20 3,3 27,5 32,0Comerç 1.832 1.833 1.831 1.803 1.815 15,8 12 0,7 -17 -0,9 330 325 -5 -1,5 298 336 11,6 38 12,6 16,3 18,5Hoteleria 878 950 935 956 963 8,4 7 0,7 85 9,7 169 187 18 10,7 219 227 7,9 8 3,8 24,9 23,6Transport i comunicacions 450 443 444 438 432 3,8 -6 -1,4 -18 -4,0 72 65 -7 -9,7 61 62 2,2 1 2,2 13,6 14,4Mediació financera 70 69 70 70 69 0,6 -1 -1,4 -1 -1,4 11 11 0 0,0 10 14 0,5 4 40,0 14,3 20,3Immobiliàries i serveis empresarials 1.139 1.150 1.064 1.124 1.203 10,5 79 7,0 64 5,6 140 141 1 0,7 396 412 14,3 16 4,0 34,8 34,2Administració i Seguretat Social 600 527 596 569 585 5,1 16 2,8 -15 -2,5 91 91 0 0,0 63 84 2,9 21 32,6 10,6 14,4Educació 393 401 446 425 331 2,9 -94 -22,1 -62 -15,8 33 31 -2 -6,1 45 79 2,7 34 76,1 11,4 23,8Sanitat i serveis socials 843 857 859 839 864 7,5 25 3,0 21 2,5 37 39 2 5,4 97 126 4,4 29 29,5 11,5 14,6Altres activitats socials i altres serveis 538 527 568 530 550 4,8 20 3,8 12 2,2 90 98 8 8,9 79 110 3,8 31 39,7 14,7 20,1Serveis 6.743 6.757 6.813 6.754 6.812 59,3 58 0,9 69 1,0 973 988 15 1,5 1.269 1.450 50,3 182 14,3 18,8 21,3No classificats3 57 80 2,8 22 39,0Total 11.777 11.699 11.669 11.509 11.490 100,0 -19 -0,2 -287 -2,4 1.475 1.452 -23 -1,6 2.730 2.886 100,0 156 5,7 23,2 25,1Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball.1. Llocs de treball = RGSS + RETA. 2. Taxa excedent laboral= Aturats*100 / Llocs de treball3. Es refereix als aturats sense ocupació anterior.A partir de gener de 2008 el règim especial agrari per compte propi s'integra en el règim especial de treballadors autònoms.Nota: el nombre d'aturats és la mitjana trimestral.

Taxa exc.lab.2

Taxa exc.lab.2



27

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

Taula 2. Evolució dels sectors econòmicsSolsonès

Llocs de treball1 Centres de cotització Atur registrat

2009 2010 ∆ ∆% ∆ ∆% ∆ ∆% ∆ ∆%



2n trim10-1r trim10

2n trim10-2n trim09


2n trim10-2n trim09


2n trim 10 (%)

2n trim10-2n trim09


Agricultura 658 662 656 619 631 11,8 12 1,9 -27 -4,1 33 38 5 15,2 25 44 5,1 19 76,0 3,8 7,0Indústria 1.302 1.164 1.085 1.089 1.107 20,7 18 1,7 -195 -15,0 95 93 -2 -2,1 199 288 33,6 89 44,6 15,3 26,0Construcció 1.003 970 866 846 884 16,5 38 4,5 -119 -11,9 137 1 19 -18 -13,1 206 214 25,0 9 4,2 20,5 24,2Comerç 749 744 754 756 768 14,4 12 1,6 19 2,5 126 131 5 4,0 59 51 5,9 -8 -14,0 7,9 6,6Hoteleria 414 385 416 473 477 8,9 4 0,8 63 15,2 86 96 10 11,6 38 48 5,6 9 24,3 9,3 10,0Transport i comunicacions 252 251 266 272 239 4,5 -33 -12,1 -13 -5,2 52 48 -4 -7,7 29 36 4,2 7 23,9 11,6 15,2Mediació financera 14 14 14 13 12 0,2 -1 -7,7 -2 -14,3 2 3 1 50,0 2 2 0,3 1 40,0 11,9 19,4Immobiliàries i serveis empresarials 310 303 308 308 306 5,7 -2 -0,6 -4 -1,3 58 59 1 1,7 77 68 7,9 -9 -11,3 24,7 22,2Administració i Seguretat Social 208 162 193 196 211 3,9 15 7,7 3 1,4 30 32 2 6,7 14 18 2,1 4 29,3 6,6 8,4Educació 175 203 209 214 183 3,4 -31 -14,5 8 4,6 13 13 0 0,0 4 11 1,2 6 146,2 2,5 5,8Sanitat i serveis socials 300 299 302 313 321 6,0 8 2,6 21 7,0 19 18 -1 -5,3 12 23 2,7 11 89,2 4,1 7,3Altres activitats socials i altres serveis 196 199 231 215 203 3,8 -12 -5,6 7 3,6 31 29 -2 -6,5 12 19 2,3 8 65,7 6,0 9,5Serveis 2.618 2.560 2.693 2.760 2.720 50,9 -40 -1,4 102 3,9 417 429 12 2,9 247 276 32,2 29 11,7 9,4 10,2No classificats3 33 35 4,1 2 7,1Total 5.581 5.356 5.300 5.314 5.342 100,0 28 0,5 -239 -4,3 682 679 -3 -0,4 710 857 100,0 148 20,8 12,7 16,0

Catalunya Central (3 comarques)Llocs de treball1 Centres de cotització Atur registrat

2009 2010 ∆ ∆% ∆ ∆% ∆ ∆% ∆ ∆%



2n trim10-1r trim10

2n trim10-2n trim09


2n trim10-2n trim09


2n trim 10 (%)

2n trim10-2n trim09


Agricultura 2.206 2.171 2.151 2.082 2.106 2,6 24 1,2 -100 -4,5 147 151 4 2,7 132 203 1,1 71 54,2 6,0 9,6Indústria 23.162 22.498 21.954 21.668 21.470 26,9 -198 -0,9 -1.692 -7,3 1.444 1.379 -65 -4,5 5.326 5.153 27,1 -173 -3,2 23,0 24,0Construcció 10.520 10.128 9.539 9.330 9.374 11,7 44 0,5 -1. 146 -10,9 1.270 1.082 -188 -14,8 2.848 3.018 15,9 170 6,0 27,1 32,2Comerç 15.285 15.027 15.105 14.846 15.028 18,8 182 1,2 -257 -1,7 1.937 1.925 -12 -0,6 2.119 2.261 11,9 142 6,7 13,9 15,0Hoteleria 4.342 4.394 4.370 4.485 4.512 5,6 27 0,6 170 3,9 738 769 31 4,2 849 918 4,8 69 8,2 19,6 20,4Transport i comunicacions 3.228 3.178 2.982 2.972 2.949 3,7 -23 -0,8 -279 -8,6 396 379 -17 -4,3 518 499 2,6 -19 -3,6 16,0 16,9Mediació financera 1.232 1.191 1.193 1.188 464 0,6 -724 -60,9 -768 -62,3 72 73 1 1,4 93 104 0,5 11 11,4 7,6 22,4Immobiliàries i serveis empresarials 6.214 6.162 6.217 6.343 6.632 8,3 289 4,6 418 6,7 913 913 0 0,0 3.523 4.045 21,3 522 14,8 56,7 61,0Administració i Seguretat Social 3.529 3.333 3.629 3.578 3.566 4,5 -12 -0,3 37 1,0 297 290 -7 -2,4 298 432 2,3 134 44,8 8,5 12,1Educació 2.624 2.582 2.709 2.730 2.526 3,2 -204 -7,5 -98 -3,7 177 173 -4 -2,3 188 251 1,3 63 33,5 7,2 9,9Sanitat i serveis socials 5.646 5.610 7.559 7.342 7.600 9,5 258 3,5 1.954 34,6 225 232 7 3,1 458 581 3,1 122 26,7 8,1 7,6Altres activitats socials i altres serveis 3.573 3.457 3.622 3.550 3.641 4,6 91 2,6 68 1,9 531 541 10 1,9 476 600 3,2 123 25,9 13,3 16,5Serveis 45.673 44.934 47.386 47.034 46.918 58,7 -116 -0,2 1.245 2,7 5.286 5.295 9 0,2 8.524 9.692 51,0 1.168 13,7 18,7 20,7No classificats3 471 954 5,0 483 102,4Total 81.561 79.731 81.030 80.114 79.868 100,0 -246 -0,3 -1.693 -2,1 8.148 7.908 -240 -2,9 17.303 19.021 100,0 1.718 9,9 21,2 23,8Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball.1. Llocs de treball = RGSS + RETA. 2. Taxa excedent laboral= Aturats*100 / Llocs de treball3. Es refereix als aturats sense ocupació anterior.A partir de gener de 2008 el règim especial agrari per compte propi s'integra en el règim especial de treballadors autònoms.Nota: el nombre d'aturats és la mitjana trimestral.

Taxa exc.lab.2

Taxa exc.lab.2



28

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010


Gràfic 69 Taxes de variació interanuals dels llocs de treball i dels

centres de cotització al Berguedà


centres de cotització al Bages

-6,6 -7,1 -10,6-2,0

0,7

-9,8

-66,6

7,5 1,8

-2,1

42,5

1,7

-2,4 -5,6-14,9

-0,8

0,6

-2,2

0,0

-0,3 -5,1 -1,5

3,6 1,0

-80

-60

-40

-20

0

20

40

60

Agr

icul

tura

Indú

stria

Con

stru

cció

Com

erç

Hot

eler

ia

Tra

nspo

rt i

com

unic

acio

ns

Med

iaci

ófin

ance

ra

Imm

obili

àrie

s i

serv

eis

empr

esar

ials

A

dmin

istr

ació

iS

egur

etat

Soc

ial

Edu

caci

ó

San

itat i

serv

eis

soci

als

Altr

es a

ctiv

itats

soci

als

i altr

esse

rvei

s


-1,6-4,3

-11,3

-0,9

9,7

-4,0-1,4

5,6

-2,5

-15,8

2,5 2,23,30,5

-15,4

-1,5

10,7

-9,7

0,0 0,7 0,0

-6,1

5,48,9

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

Agr

icul

tura

Indú

stria

Con

stru

cció

Com

erç

Hot

eler

ia

Tra

nspo

rt i

com

unic

acio

ns

Med

iaci

ófin

ance

ra

Imm

obili

àrie

s i

serv

eis

empr

esar

ials

A

dmin

istr

ació

iS

egur

etat

Soc

ial

Edu

caci

ó

San

itat i

serv

eis

soci

als

Altr

es a

ctiv

itats

soci

als

i altr

esse

rvei

s




29

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010



centres de cotització al Solsonès


centres de cotització a la Catalunya Central (3 comarques)

-4,1

-15,0 -11,9

2,5

15,2

-5,2

-14,3

-1,3

1,4 4,6 7,03,6

15,2

-2,1

-13,1

4,011,6

-7,7

50,0

1,76,7

0,0

-5,3 -6,5-20

-10

0

10

20

30

40

50

60

Agr

icul

tura

Indú

stria

Con

stru

cció

Com

erç

Hot

eler

ia

Tra

nspo

rt i

com

unic

acio

ns

Med

iaci

ófin

ance

ra

Imm

obili

àrie

s i

serv

eis

empr

esar

ials

A

dmin

istr

ació

iS

egur

etat

Soc

ial

Edu

caci

ó

San

itat i

serv

eis

soci

als

Altr

es a

ctiv

itats

soci

als

i altr

esse

rvei

s


-4,5 -7,3 -10,9-1,7

3,9

-8,6

-62,3

6,71,0

-3,7

34,6

1,92,7

-4,5-14,8

-0,6

4,2

-4,3

1,4 0,0

-2,4 -2,3

3,1 1,9

-80

-60

-40

-20

0

20

40

Agr

icul

tura

Indú

stria

Con

stru

cció

Com

erç

Hot

eler

ia

Tra

nspo

rt i

com

unic

acio

ns

Med

iaci

ófin

ance

ra

Imm

obili

àrie

s i

serv

eis

empr

esar

ials

A

dmin

istr

ació

iS

egur

etat

Soc

ial

Edu

caci

ó

San

itat i

serv

eis

soci

als

Altr

es a

ctiv

itats

soci

als

i altr

esse

rvei

s




30

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010


Gràfic 73 Distribució dels llocs de treball al Berguedà per sectors

d’activitat

Gràfic 72 Distribució dels llocs de treball al Bages per sectors

d’activitat

0,6

1,4

3,2

3,6

4,4

4,6

4,9

8,1

10,2

10,4

19,7

28,9

0 5 10 15 20 25 30 35

Mediació financera

Agricultura

Educació

Transport i comunicacions

Administració i Seguretat Social

Altres activitats socials i altres serveis

Hoteleria

Immobiliàries i serveis empresarials

Sanitat i serveis socials

Construcció

Comerç

Indústria

0,6

2,9

3,8

4,8

4,9

5,1

7,5

8,4

10,5

15,8

17,0

18,8

0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20

Mediació financera

Educació



Agricultura



Hoteleria


Comerç

Construcció

Indústria



31

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010


Gràfic 74 Distribució dels llocs de treball al Solsonès per sectors

d’activitat

Gràfic 75 Distribució dels llocs de treball a la Catalunya Central (3

comarques) per sectors d’activitat

0,2

3,4

3,8

3,9

4,5

5,7

6,0

8,9

11,8

14,4

16,5

20,7

0 5 10 15 20 25

Mediació financera

Educació






Hoteleria

Agricultura

Comerç

Construcció

Indústria

0,6

2,6

3,2

3,7

4,5

4,6

5,6

8,3

9,5

11,7

18,8

26,9

0 5 10 15 20 25 30

Mediació financera

Agricultura

Educació




Hoteleria



Construcció

Comerç

Indústria



32

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

Taula 3. Evolució altres indicadorsBages. 2008-2009

2009 2010 ∆ ∆%

Indicador 2n trim 3r trim 4t trim 1r trim 2n trim2n trim


2n trim10-2n trim09

2n trim10-1r trim10

2n trim10-2n trim09

Sinistralitat laboralAccidents lleus 768 731 750 636 731 98,4 95 -37 14,9 -4,8Accidents greus 4 9 4 8 12 1,6 4 8 n.p. n.p.Accidents mortals 0 3 0 1 0 0,0 -1 0 n.p. n.p.Total accidents 772 743 754 645 743 100,0 98 -29 15,2 -3,8Índex 1 1.526,9 1.508,0 1.487,7 1.289,1 1.491,2 - - - 15,7 -2,3ContractacióOrdinari temps indefinit 393 433 462 405 410 3,8 5 17 1,2 4,3Foment contractació indefinida 245 229 281 309 245 2,3 -64 0 -20,7 0,0Convertits en indefinits 520 527 479 453 455 4,3 2 -65 0,4 -12,5Resta contractes indefinits 7 6 12 13 10 0,1 -3 3 -23,1 42,9Total contractes indefinits 1.165 1.195 1.234 1.180 1.120 10,5 -60 -45 -5,1 -3,9Obra o servei 2.667 2.901 2.676 2.512 2.841 26,6 329 174 13,1 6,5Eventuals circumstàncies producció 3.526 3.487 3.877 3.242 4.555 42,7 1.313 1.029 40,5 29,2Interinitat 1.566 1.702 2.003 1.925 2.020 18,9 95 454 4,9 29,0Resta contractes temporals 156 163 175 156 141 1,3 -15 -15 -9,6 -9,6Total contractes temporals 7.915 8.253 8.731 7.835 9.557 89,5 1.722 1.642 22,0 20,7Total contractes 9.080 9.448 9.965 9.015 10.677 100,0 1.662 1.597 18,4 17,6HabitatgeHabitatges iniciats2 23 35 73 114 89 - -25 66 -21,9 287,0Habitatges acabats3 658 273 223 100 161 - 61 -497 61,0 -75,5

Berguedà. 2008-20092009 2010 ∆ ∆%



2n trim10-2n trim09

2n trim10-1r trim10

2n trim10-2n trim09

Sinistralitat laboralAccidents lleus 117 98 131 83 91 98,9 8 -26 9,6 -22,2Accidents greus 3 1 4 3 1 1,1 -2 -2 n.p. n.p.Accidents mortals 1 2 0 0 0 0,0 0 -1 n.p. n.p.Total accidents 121 101 135 86 92 100,0 6 -29 7,0 -24,0Índex 1 1.521,1 1.275,9 1.700,9 1.103,1 1.186,2 - - - 7,5 -22,0ContractacióOrdinari temps indefinit 88 79 54 90 92 4,2 2 4 2,2 4,5Foment contractació indefinida 45 60 92 52 42 1,9 -10 -3 -19,2 -6,7Convertits en indefinits 116 126 80 95 96 4,4 1 -20 1,1 -17,2Resta contractes indefinits 2 5 3 1 5 0,2 4 3 400,0 150,0Total contractes indefinits 251 270 229 238 235 10,8 -3 -16 -1,3 -6,4Obra o servei 922 922 919 846 1.065 49,0 219 143 25,9 15,5Eventuals circumstàncies producció 549 766 508 543 622 28,6 79 73 14,5 13,3Interinitat 198 266 195 202 230 10,6 28 32 13,9 16,2Resta contractes temporals 83 37 51 17 20 0,9 3 -63 17,6 -75,9Total contractes temporals 1.752 1.991 1.673 1.608 1.937 89,2 329 185 20,5 10,6Total contractes 2.003 2.261 1.902 1.846 2.172 100,0 326 169 17,7 8,4HabitatgeHabitatges iniciats2 4 17 20 13 8 - -5 4 -38,5 100,0Habitatges acabats3 89 68 55 26 41 - 15 -48 57,7 -53,9Font: web del Departament de Treball, Política Territorial i Obres Públiques, i de l'Institut d'Estadística de Catalunya.1. Índex d'incidència trimestral = nombre d'accidents per cada 100.000 afiliats a la Seguretat Social (no s'inclouen la resta de Règims).2. Projectes visats col·legis aparelladors.3. Certificats finals d'obra dels col·legis d'aparelladors.n.d. No disponible // n.p. càlcul no possible



33

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

Taula 4. Evolució altres indicadorsSolsonès. 2008-2009

2009 2010 ∆ ∆%



2n trim10-2n trim09

2n trim10-1r trim10

2n trim10-2n trim09

Sinistralitat laboralAccidents lleus 41 42 48 34 33 94,3 -1 -8 -2,9 -19,5Accidents greus 1 2 1 2 2 5,7 0 1 n.p. n.p.Accidents mortals 0 0 0 0 0 0,0 0 0 n.p. n.p.Total accidents 42 44 49 36 35 100,0 -1 -7 -2,8 -16,7Índex 1 1.059,0 1.174,9 1.324,7 965,7 933,1 - - - -3,4 -11,9ContractacióOrdinari temps indefinit 20 16 23 21 24 3,5 3 4 14,3 20,0Foment contractació indefinida 19 9 6 24 26 3,8 2 7 8,3 36,8Convertits en indefinits 32 51 43 46 45 6,5 -1 13 -2,2 40,6Resta contractes indefinits 1 1 0 1 1 0,1 0 0 0,0 0,0Total contractes indefinits 72 77 72 92 96 13,9 4 24 4,3 33,3Obra o servei 275 367 286 265 223 32,3 -42 -52 -15,8 -18,9Eventuals circumstàncies producció 318 342 312 255 334 48,3 79 16 31,0 5,0Interinitat 20 40 39 28 28 4,1 0 8 0,0 40,0Resta contractes temporals 6 20 9 10 10 1,4 0 4 0,0 66,7Total contractes temporals 619 769 646 558 595 86,1 37 -24 6,6 -3,9Total contractes 691 846 718 650 691 100,0 41 0 6,3 0,0HabitatgeHabitatges iniciats2 6 5 4 43 5 - -38 -1 -88,4 -16,7Habitatges acabats3 5 16 48 0 1 - 1 -4 - -80,0

Catalunya Central (3 comarques)2009 2010 ∆ ∆%



2n trim10-2n trim09

2n trim10-1r trim10

2n trim10-2n trim09

Sinistralitat laboralAccidents lleus 926 871 929 753 855 98,3 102 -71 13,5 -7,7Accidents greus 8 12 9 13 15 1,7 2 7 n.p. n.p.Accidents mortals 1 5 0 1 0 0,0 -1 -1 n.p. n.p.Total accidents 935 888 938 767 870 100,0 103 -65 13,4 -7,0Índex 1 1.496,5 1.457,4 1.505,2 1.245,9 1.418,5 - - - 13,9 -5,2ContractacióOrdinari temps indefinit 501 528 539 516 526 3,9 10 25 1,9 5,0Foment contractació indefinida 309 298 379 385 313 2,3 -72 4 -18,7 1,3Convertits en indefinits 668 704 602 594 596 4,4 2 -72 0,3 -10,8Resta contractes indefinits 10 12 15 15 16 0,1 1 6 6,7 60,0Total contractes indefinits 1.488 1.542 1.535 1.510 1.451 10,7 -59 -37 -3,9 -2,5Obra o servei 3.864 4.190 3.881 3.623 4.129 30,5 506 265 14,0 6,9Eventuals circumstàncies producció 4.393 4.595 4.697 4.040 5.511 40,7 1.471 1.118 36,4 25,4Interinitat 1.784 2.008 2.237 2.155 2.278 16,8 123 494 5,7 27,7Resta contractes temporals 245 220 235 183 171 1,3 -12 -74 -6,6 -30,2Total contractes temporals 10.286 11.013 11.050 10.001 12.089 89,3 2.088 1.803 20,9 17,5Total contractes 11.774 12.555 12.585 11.511 13.540 100,0 2.029 1.766 17,6 15,0HabitatgeHabitatges iniciats2 33 57 97 170 102 - -68 69 -40,0 209,1Habitatges acabats3 752 357 326 126 203 - 77 -549 61,1 -73,0Font: web del Departament de Treball, Política Territorial i Obres Públiques, i de l'Institut d'Estadística de Catalunya.1. Índex d'incidència trimestral = nombre d'accidents per cada 100.000 afiliats a la Seguretat Social (no s'inclouen la resta de Règims).2. Projectes visats col·legis aparelladors.3. Certificats finals d'obra dels col·legis d'aparelladors.n.d. No disponible // n.p. càlcul no possible


Consideracions metodològiques

34

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

CCCooonnnsssiiidddeeerrraaaccciiiooonnnsss mmmeeetttooodddooolllòòògggiiiqqquuueeesss Bibliografia de referència.

En l’elaboració del context nacional i internacional, Actíva Prospect ha tingut en compte els següents documents:

• Nota de Conjuntura Econòmica. Altres publicacions. Departament d’Economia i Finances. Generalitat de Catalunya.

• Informe sobre la Conjuntura Econòmica. Caixa Catalunya.

• Informe mensual. Publicacions “La Caixa”.

• Anàlisi i conjuntura econòmica. Cambra de Comerç de Barcelona.

• Boletín económico. Banco de España.

• Publicacions d’interès. Key issues. Fons Monetari Internacional.

• Així mateix, s’han consultat regularment els mitjans de comunicació econòmics i d’abast general que poguessin proveir d’informació rellevant i actualitzada.

Llocs de treball i centres de treball

La informació que s’ofereix fa referència als treballadors afiliats al Règim General de la Seguretat Social en situació d’alta laboral i situacions assimilades a l’alta. Els treballadors afiliats figuren agrupats en un compte de cotització a la Seguretat Social. Aquest compte agrupa al col�lectiu de treballadors que pertanyen a una mateixa empresa, i que desenvolupen la seva activitat en una mateixa província. És a dir, les empreses estan obligades a declarar com a mínim un centre de cotització per província. Poden declarar un centre de cotització per cada establiment o bé computar tots els seus treballadors en un sol centre de cotització per província. Per exemple, és habitual que les institucions amb una xarxa important d’oficines o establiments distribuïts en el territori, declarin tots els seus empleats en la seu central. Aquesta situació és dóna en l’àmbit financer, on es pot comprovar com les comarques que tenen la seu central d’una entitat financera, el sector té un pes important en el conjunt de llocs de treball de la comarca, atès que hi computen tots o una bona part dels treballadors de la província.

En aquest sentit, la xifra d’afiliats als centres de cotització situats a cada comarca, no permet conèixer ni la situació laboral dels residents a la comarca - hi poden haver treballadors que resideixen en altres comarques -, ni els llocs de treball efectivament localitzats a la comarca - hi poden haver treballadors que pertanyen a una mateixa empresa que treballen en altres comarques de la província i treballadors de la comarca adscrits al centre de cotització de la seva empresa domiciliat a un altre comarca de la província-.

Cal afegir, a més, que en el còmput dels llocs de treball s’hi inclouen els afiliats al Règim General i al Règim Especial de Treballadors Autònoms. No s’inclouen els afiliats al Règim Especial de la Mineria del Carbó, Règim Especial del Mar, Règim Especial Agrari i Règim Especial d’Empleats de la Llar. No obstant això, a partir del primer trimestre del 2008 es varen anar incorporant tots els treballadors per compte propi del sector al Registre Especial de Treballadors Autònoms. Tot i això, la magnitud del sector primari es manté subrepresentada donat que encara es manté el Règim Especial Agrari, del qual no es disposen dades desagregades per comarca.

Amb els centres de cotització també es pot donar que una mateixa empresa declari més d’un centre de cotització. És a dir, es pot donar la situació en que els treballadors d’oficina es declarin en un centre de cotització i els de producció en un altre. Aquesta, però, no és una situació molt freqüent.



35

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

Malgrat aquestes consideracions, la informació sobre els afiliats al Règim General i el Règim Especial de Treballadors Autònoms permet de forma força ajustada aproximar el volum dels llocs de treball localitzats a la comarca, sobretot d’aquells que formen part de les empreses locals. A més, l’anàlisi a llarg termini permet veure’n l’evolució.


Es publica l’índex d’incidència, que posa en relació el grau de sinistralitat i el volum en cada moment de la mà d’obra. S’expressa el valor trimestral i no l’anual. És a dir, el nombre d’accidents en jornada de treball amb baixa respecte als llocs de treball enregistrats al mateix trimestre. Les xifres trimestrals varien significativament respecte a les anuals, atès que les segones corresponen als accidents acumulats de tot l’any i el nombre de llocs de treball es manté força similar.

L’índex d’incidència presentat a les taules es calcula com el nombre d’accidents per cada 100.000 afiliats al Règim General. El Departament de Treball inclou també la resta de règims de la Seguretat Social que tenen cobertes les contingències d’accidents de treball i malalties professionals: Règim Especial de la Mineria del Carbó, Règim Especial del Mar, Règim Especial Agrari i afiliats al Règim Especial de Treballadors Autònoms amb contingències cobertes.

Atur i excedents de mà d’obra

La lectura de les xifres de l’atur es poden dur a terme des de dues perspectives: la social i l’empresarial.

La perspectiva social pretén estimar quina és la incidència de l’atur en la població. L’indicador més comunament acceptat és la taxa d’atur. Aquest taxa és el resultat d’expressar en percentatge, el quocient entre la població desocupada i la població activa. La població activa la formen el conjunt de persones que, o bé estan treballant o bé estan en disposició de treballar (persones desocupades cercant feina). En l’informe s’utilitza la nova taxa d’atur estimada, elaborada per la Diputació de Barcelona per a les comarques de la seva demarcació. Aquesta taxa es calcula a partir de la relació entre la població desocupada registrada a les oficines d'ocupació (SOC) i la població activa local estimada. Aquest nou mètode permet estimar la població activa a nivell comarcal a partir de les dades de les renovacions padronals i de l’extrapolació de taxes d’activitat per edat i sexe a nivell provincial a partir de les estimacions de l’Enquesta de Població Activa (EPA).

La perspectiva empresarial s’aproxima a partir de la mesura dels excedents de mà d’obra. Aquesta és una situació que es dóna quan el nombre de treballadors disponibles és més gran que la demanda laboral que es requereix. La variació en els excedents laborals té repercussions importants en els costos laborals. En l’informe s’utilitza la taxa d’excedent laboral sectorial que representa el nombre d’efectius laborals disposats a treballar respecte els llocs de treball localitzats a la comarca.

Canvis en la classificació catalana d’activitats econòmiques.

El mes de gener de 2009 va entrar en vigor la nova classificació catalana d’activitats econòmiques (CCAE-09) que substitueix a la vigent del 1993 (CCAE-93). L’actualització de la classificació està motivada per la necessitat d’adaptació als canvis en l’estructura econòmica. Entre els canvis hi ha l’aparició o l’augment de protagonisme de determinades activitats que comporta l’aparició de noves categories. És el cas per exemple de les seccions “informació i comunicacions”, “activitats professionals, científiques i tècniques” i “activitats administratives i serveis auxiliars”. O bé la reubicació d’algunes activitats, per exemple, el trasllat de l’activitat



36

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

“promoció immobiliària” a la categoria de “construcció”, mentre que anteriorment es classificava com una activitat de serveis.

L’aplicació d’aquesta nova classificació ha comportat canvis en la categorització i la codificació de les activitats i comporta el trencament de les sèries estadístiques. Aquesta situació afecta només a les magnituds en les quals hi ha desagregacions de les dades per activitat econòmica, com l’afiliació a la Seguretat Social i al treball autònom, als centres de cotització i a l’atur.

Atesa aquesta situació s’ha valorat la idoneïtat d’incloure o no l’evolució per sectors d’aquestes magnituds en el present informe. Finalment, s’ha optat per oferir dades d’evolució un cop establertes les correspondències entre les dues classificacions i les agrupacions sectorials utilitzades a l’informe (que són agregacions per grans sectors) i verificar que en la majoria de casos els canvis són inapreciables. Tot i així, cal prendre les dades d’evolució amb certa cautela i tenir en compte aquest matís. Un clar exemple, en què el canvi de classificació sí ha comportat variacions importants en les sèries, és en l’Agricultura, on el nou canvi en la classificació d’activitats econòmiques classifica les activitats de jardineria (abans incloses en l’Agricultura) en un epígraf dels serveis.

De totes maneres, les dades corresponents al 2n trimestre de 2009 ja estan sota la mateixa classificació i només cal matisar les variacions interanuals (respecte el 2008 que manté la classificació anterior). En conseqüència, les variacions interanuals seran més reals quan s’operi sota la mateixa classificació d’activitats, aquesta situació no es donarà fins el proper informe trimestral.

La Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques de 2009 es pot consultar al web de l’Idescat.

http://www.idescat.cat/cat/idescat/classif/

Mitjana mòbil

És un mètode utilitzat per analitzar un conjunt de dades per tal de crear series de mitjanes. En el cas de sèries trimestrals, calcula les mitjanes de quatre trimestres eliminant així l’efecte estacional. S’utilitza per tal d’obtenir una visió més estable, sense estacionalitat; atès que suavitza les fluctuacions a curt termini, ressaltant així les tendències o cicles a llarg termini.

Federació Empresarial de la Catalunya Central

Passeig de Pere III, 17, 1r 2a / 08242 Manresa

T. 93 872 38 74 / F. 93 872 82 15

[email protected]

catalunya central. informe conjuntura. núm. 3 2n trim. 2010

Documents