catÀleg de bÉns d interÈs arquitectÒnic, natural i ... · catÀleg de bÉns d interÈs...

CATÀLEG DE BÉNS D’INTERÈS ARQUITECTÒNIC, NATURAL I CULTURAL A PROTEGIR

Nom de la masia: Molí del Pedrenyal Identificació al plànol: M14

Nucli o indret: Pla de Can Turró (Cuartel Temple, 27) UTMX: 455755 UTMY: 4614399 Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 20 (zona de servitud i protecció)

Element a preservar:

1. Descripció:

Masia de carener perpendicular a la façana de teula àrab amb ràfec doble, que consta de planta baixa i pis. Antigament era un molí, per això està ubicada a tocar del riu. Els murs són de paredat i anaven pintats. A la planta baixa hi ha la porta d’accés d’arc rebaixat amb la volta de totxo i els brancals de pedra, acompanyada per dues finestres senzilles i una porta d’accés al que serien les corts. La finestra de l’esquerra de la porta principal té un festejador per la part interna. A sota d’aquesta trobem tres voltes fetes amb còdol de riu, que marquen un soterrani per on circulava l’aigua del riu per fer funcionar el molí. Al pis superior hi ha tres petites finestres d’arc rebaixat construïdes amb totxo i una petita porta d’accés a la pallisa, de les mateixes característiques. Totes les obertures de la façana estan descentrades respecte l’eix del carener, excepte un gran rellotge de sol molt degradat, que es troba ubicat a la part més superior de la façana. La masia fou reformada per la seva banda esquerra, quan se li va adossar un cos i també per la banda dreta, encara que aquesta part està enrunada. Al vestíbul interior conserva part del paviment original, fet amb pedra gran de riu. També hi ha dos forns i una cuina, tots construïts mitjançant quatre pedres treballades a mode de carreu. També hi ha varies bigues de fusta massissa que sustentaven l’edificació. A la part exterior hi ha un pou fet de totxo.

Cronologia: segles XVII - XX.

2. Notícies històriques:

Tenim coneixement de la concessió a perpetuïtat que féu el vescomte de Cabrera l’any 1322 de l’ús de l’aigua de la Tordera, pel funcionament de 14 molins. Aquest document concedia les aigües de la Tordera a quatre molins de la parròquia de Santa Maria de Palautordera, de dues moles cadascun. Entre ells destaca el molí d’Arnau i Guillem Cumeris i del seu fill Bernat de Torrons, situat en aquesta part del barri del Temple, el qual és probable que es correspongui amb el molí del mas Torró/Turró, actual Molí del Pedrenyal.

3. Protecció proposada:

Nivell B. (Bé Cultural d’Interès Local) - Volum.

Es protegeix la volumetria de l’edifici principal. A les façanes i coberta només s’hi podran realitzar obres de conservació i consolidació, tot i admetent-se petites modificacions de la coberta o volumetria justificats pel canvi d’us de l’edifici.

↑ N

L’interior es pot modificar per adaptar-lo a noves necessitats, prioritzant-se la conservació dels elements estructurals originals. S’admetrà la realització de noves obertures en les façanes, sempre i quan segueixin els eixos compositius i tipològics de l’edificació existent.

4. Valors ambientals:

No afecta cap Hàbitat d’Interès Comunitari.

5. Bibliografia i notes complementàries:

Masia inclosa al Catàleg de Patrimoni de la Generalitat.

PLADEVALL, A.: “Les arrels històriques de Palautordera”, a Pregó de les Festes del Remei del 1979. Monografies del Montseny / 2, 1987.

AAVV, Torderades i eixuts. Els usos tradicionals de l’aigua al Montseny, Temes d’Etnologia de Catalunya 6, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona 2002, pàg. 41 – 42.

6. Imatges:


Nom de la masia: Can Formiga Identificació al plànol: M15

Nucli o indret: Pla del Temple (Cuartel Temple, 32) UTMX: 456429 UTMY: 4614329 Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 22 (zona de sòl rústic protegit d’interès agrícola)


1. Descripció:

La masia consta de planta baixa i pis, amb els murs de paredat sense arrebossar. La coberta és a dues vessants de teula àrab amb carener paral·lel a la façana. La porta és d’arc rebaixat i les finestres de llinda plana sense decorar fetes de pedra granítica; en una de les llindes hi diu “1689”. Ha estat rehabilitada i a l’interior encara conserva l’antiga distribució de l’espai. Adossat hi ha una ampliació que segueix la mateixa tipologia que el nucli primitiu, la porta d’accés és d’arc de mig punt de dovelles i la finestra de llinda plana. Aquesta ampliació substitueix un cos de quadres que va ser enderrocat.

Cronologia: segles XVII (1689) – XVIII.


El fet que no es coneguin referències documentals pot ser degut que cal Cavaller es conegués amb un altre nom. De totes maneres, amb aquest nom si que surt en la relació del Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860.



Es protegeix la volumetria de l’edifici principal. A les façanes i coberta només s’hi podran realitzar obres de conservació i consolidació, tot i admetent-se petites modificacions de la coberta o volumetria justificats pel canvi d’us de l’edifici. L’interior es pot modificar per adaptar-lo a noves necessitats, prioritzant-se la conservació dels elements estructurals originals. S’admetrà la realització de noves obertures en les façanes, sempre i quan segueixin els eixos compositius i tipològics de l’edificació existent.



↑ N



6. Imatges:


Nom de la masia: Can Portell Identificació al plànol: M16

↑ N Nucli o indret: Barri de Can Portell (Cuartel Ponent, 14) UTMX: 452801 UTMY: 4616026 Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 22 (zona de sòl rústic protegit d’interès agrícola)


1. Descripció:

Gran masia formada per varis edificis: la masia principal, un cos més baix adossat, un cobert adossat a aquest i al davant de la façana principal, un safareig aïllat amb casetes per guardar estris.

La masia té la coberta a dues vessants, de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana, que consta de planta baixa i dos pisos. Els murs, de paredat, han estat arrebossats. Totes les obertures són senzilles, sense elements destacables, excepte la porta d’entrada que és d’arc rebaixat amb els brancals adovellats en pedra. Damunt d’aquesta hi ha un portal amb sortida a un balcó simple, amb reixa de ferro i pis motllurat. A la façana sud té adossat un cos més baix, transversal a aquest, que serveix com a paller, amb els murs de paredat i les obertures en totxo. D’aquesta façana destaca una petita finestra al segon pis, amb els brancals adovellats en pedra i llinda plana. Adossat al davant d’aquest segon cos n’hi ha un altre, d’una sola vessant, que serveix de garatge. L’altre cos no està adossat i és de factura molt posterior.

Cronologia: segle XVI – XX.


La masia de Can Portell ja apareix esmentada com a tal en el fogatge de l’any 1515.








6. Imatges:


Nom de la masia: Cal Porro Identificació al plànol: M17

↑ N Nucli o indret: Pla de Cal Porro (Cuartel Barqueres, 55) UTMX: 455271 UTMY: 4614593 Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 22 (zona de sòl rústic protegit d’interès agrícola)


1. Descripció:

En realitat es tracta de dues masies adossades que funcionen com una sola casa. Ambdós cossos tenen la coberta a dues vessants, de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal amb ràfec de teula, i ambdues estan orientades a l’est. El cos més alt és el més modern i actualment s’utilitza com a vivenda. L’altre cos és més vell, podria haver estat la casa coneguda com a Cal Porro vell: està en desús, però hi ha una forn fet de quatre carreus. Originàriament tenia la façana orientada al sud, just on ara se li adossa el cos posterior, amb una entrada senzilla d’arc rebaixat. Les obertures d’aquesta part són senzilles (restituïdes) i les de la façana nord fetes de totxo. En aquesta part hi ha adossats dos petits coberts. El cos modern, aixecat durant alguna reforma, té un portal d’arc de mig punt adovellat amb decoració de roleus i motllures, a les dovelles que inicien els brancals: probablement, aquest portal fou reaprofitat d’una altre lloc. La façana sud té totes les obertures senzilles en totxo, i amb un petit cobert adossat. Conserva una part de l’era de cairons i hi ha un petit edifici aïllat per les corts i la pallisa, que segons la propietària, havia estat una altra petita casa.

Cronologia: segle XVII – XX.


Segons els propietaris, a uns 300 metres de la masia hi ha una altra casa (actualment de nova planta, construïda damunt les restes d’una antiga edificació) anomenada Can Jan dels Romans. El lloc anomenat Romans surt ja esmentat en un document de venda de l’any 908 en què Trasovad ven tot el domini de Palautordera a Guifré Borrell, fill de Guifré el Pilós, que poc després el va cedir al monestir de Sant Cugat. Quan es parla dels límits entre d’altres punts diu: "....... i d’allà va fins una altra arca o antic dolmen dit de l’om i va fins la vila de Pinells i va fins al vilar anomenat Romans..........". Segons Antoni Pladevall, les masies de Pinells i de Romans tenen més de mil anys d’història i foren algun temps senyoriu o demarcació autònoma. Tot i que hi ha diverses masies en el lloc de Romans no surten registrades en els fogatges amb la localització de Romans darrera del nom del propietari com es coneix ara, segurament han anat canviant de nom amb el pas del temps.




El subsòl quedarà protegit com a àrea d’expectativa arqueològica. Quedarà protegit un radi de 50 m o, en el seu cas, una delimitació específica. En aquestes zones, prèviament a la concessió de llicència d’obres que impliquin la modificació del subsòl, s’hauran de realitzar sondeigs i prospeccions arqueològiques d’acord amb el Servei d'Arqueologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural, per tal de confirmar l’existència del jaciment. Les intervencions arqueològiques que derivin de l’aplicació d’aquesta normativa seran a càrrec de la promoció de l’obra. El resultat de les intervencions arqueològiques pot condicionar els termes de les llicències d’obres, per tal de protegir el patrimoni cultural.




PLADEVALL, A.: “Les arrels històriques de Palautordera”, a Pregó de les Festes del Remei del 1979. Monografies del Montseny / 2, 1987, pàg. 54.

PEREZ LARA, ANTONIO: Un passeig per la història, Santa Maria de Palautordera, 1994, pàg 214.

6. Imatges:


Nom de la masia: Can Palaus vell Identificació al plànol: M18

↑ N Nucli o indret: A prop de la urbanització Can Bosc (Cuartel Sanata, 56) UTMX: 455180 UTMY: 4612809 Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 22 (zona de sòl rústic protegit d’interès agrícola)


1. Descripció:

Masia enrunada que originàriament estava formada per dos cossos. El cos central té la coberta esllavissada i també li manca el mur perimetral nord. Conserva un gran portal d’arc de mig punt adovellat, amb els brancals amb dovelles desgastades per l’acció d’esmolar els ganivets. Els murs eren de paredat, amb algunes reformes en totxo i havien estat emblanquinats, incloses les dovelles del portal. La resta d’obertures de la façana són senzilles, probablement restituïdes en alguna època. Les cantonades estan decorades amb carreus. La façana est també està força enrunada, té un cobert d’uralita adossat al davant dins del qual s’observa un portal d’arc rebaixat de totxo a plec de llibre, amb els brancals adovellats de pedra picada. L’interior està totalment enrunat però conserva parts del paviment original. L’altre cos està adossat transversalment al principal i està molt degradat. S’aprecien restes de carreus d’una possible porta d’accés des de l’exterior.

Cronologia: segle XII – XX.


Segons el propietari, Can Palaus apareix mencionada en escrits del segle XII. Als anys 60, una forta tempesta va destruir la coberta de la masia, deixant a la vista una teula àrab de la teulada, marcada amb símbols islàmics, així com una col·lecció d’unes 20 monedes de diferents èpoques. S’esmenta en el fogatge de l’any 1515 amb el nom de “lo mas palaus”.








6. Imatges:


Nom de la masia: Can Jan Identificació al plànol: M19

Nucli o indret: Camí vell a Sant Celoni (Cuartel Temple, 59) UTMX: 455341 UTMY: 4615119 Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 22 (zona de sòl rústic protegit d’interès agrícola)


1. Descripció:

Masia de carener paral·lel a la façana i coberta a dues vessants de teula àrab. Consta de tres cossos adossats, que en origen corresponien a tres propietats diferents. Té adossat un cos de galeries en el cos situat a l’est, i al nord-oest, un altre cos que segueix la mateixa estructura que la masia, però de dimensions més reduïdes i sense estar alineat amb l’edifici principal. Consta de planta baixa i pis. La façana està arrebossada i pintada. El nucli central de la casa era un cos amb entitat pròpia, tal com deixen veure les pedres cantoneres de la façana principal. La porta principal és d’arc de mig punt amb dovelles de pedra calcària i granit molt petites i les finestres són de llinda plana sense decorar, només l’ampit té motllures. En el rellotge de sol que ha estat repintat fa poc, hi ha la data de 1904. En el cos de la dreta la porta és d’arc rebaixat de dovelles de pedra calcària i la finestra en canvi té la llinda plana de fusta. Les finestres laterals tenen reixes de forja. Per la part nord de l’edifici hi ha tres habitatges més, però són moderns. Conserva l'era al davant de la casa que és circular amb tanca - banquet.

Cronologia: segles XVI - XVII.


El lloc anomenat Romans surt ja esmentat en un document de venda de l’any 908 en què Trasovad ven tot el domini de Palautordera a Guifré Borrell, fill de Guifré el Pilós, poc després el va cedir al monestir de Sant Cugat. Quan es parla dels límits entre d’altres punts diu: "....... i d’allà va fins una altra arca o antic dolmen dit de l’om i va fins la vila de Pinells i va fins al vilar anomenat Romans..........". Segons Antoni Pladevall, les masies de Pinells i de Romans tenen més de mil anys d’història i foren, en algun temps, senyoriu o demarcació autònoma. Tot i que hi ha diverses masies en el lloc de Romans, aquestes no surten registrades en els fogatges amb la localització de Romans darrera del nom del propietari, tal i com es coneix ara. Segurament han anat canviant de nom amb el pas del temps.

Actualment, tota l’edificació es coneix amb el nom de masia de Can Jan però hi ha constància documental que, originàriament, eren tres propietats diferents adossades: Can Jan, Can Nofre (o Onofre) i Can Xavalona (informació facilitada pel senyor Eduard Claver). A escassos metres de la masia, a peu del mateix camí, encara es poden trobar les runes del antic Mas Bachs.

↑ N










6. Imatges:


Nom de la masia: Cal Torrat / Molí del Bacó Identificació al plànol: M20

Nucli o indret: Pla del Temple (Cuartel Temple, 33) UTMX: 456429 UTMY: 4614329 Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 22 (zona de sòl rústic protegit d’interès agrícola)


1. Descripció:

Edificació molt esvelta que havia estat un molí. La part antiga està formada per dos cossos: el principal té els murs de paredat arrebossats i la coberta a dues vessants de teula àrab i carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa i dos pisos i és molt alt. Les obertures són senzilles, estretes i rectangulars. Al primer pis,damunt de la porta hi ha un portal amb sortida a un balcó de pis semicircular i reixa de ferro. La façana est té una porta d’accés d’arc rebaixat una mica elevada a la que s’hi accedeix pujant tres graons. Les finestres són d’obertura senzilla rectangular. L’altre cos està adossat a la façana nord i és més baix i amb algunes reformes de fa poc temps. A la part oest de la propietat hi ha un edifici de nova planta amb les obertures fetes amb carreus de pedra de riu reaprofitats i alguna pedra de molí a mode de llinda d’una porta. L’altre element a tenir en compte és la pallissa, tota de paredat amb les obertures en totxo.

Cronologia: segle XVII – XX.


Tenim coneixement de la concessió a perpetuïtat que féu el vescomte de Cabrera l’any 1322 de l’ús de l’aigua de la Tordera, pel funcionament de 14 molins. Aquest document concedia les aigües de la Tordera a quatre molins de la parròquia de Santa Maria de Palautordera, de dues moles cadascun. Entre ells destaca “el molí de Ferrer Ribalta, que es deu trobar en relació amb l’antic mas Ribalta situat a la zona del Temple, i que ens apareix en les disputes per l’aigua del Rifer amb la vila de Sant Celoni al segle XVII. El molí es situaria en la riba esquerra de la Tordera, proper a Can Cavaller, i es podria correspondre al molí del mas Mirambell o actual farinera d’en Suari (a l’actualitat, Cal Torrat també és conegut com la farinera d’en Suari).



Es protegeix la volumetria de l’edifici principal. A les façanes i coberta només s’hi podran realitzar obres de conservació i consolidació, tot i admetent-se petites modificacions de la coberta o volumetria justificats pel canvi d’us de l’edifici. L’interior es pot modificar per adaptar-lo a noves necessitats, prioritzant-se la conservació dels elements estructurals

↑ N

originals. S’admetrà la realització de noves obertures en les façanes, sempre i quan segueixin els eixos compositius i tipològics de l’edificació existent.






AAVV, Torderades i eixuts. Els usos tradicionals de l’aigua al Montseny, Temes d’Etnologia de Catalunya 6, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona 2002, pàg. 41 – 42.

6. Imatges:


Nom de la masia: Can Roure Identificació al plànol: M21

Nucli o indret: A prop de la zona industrial Can Balmes (Cuartel Temple, 16) UTMX: 454229 UTMY: 4616397 Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 22 (zona de sòl rústic protegit d’interès agrícola)


1. Descripció:

Masia de carener perpendicular a la façana i coberta d’una sola vessant de teula àrab (restaurada recentment). Consta de planta baixa i pis. Els murs són de paredat i no estan arrebossats. Totes les obertures estan descentrades respecte l’eix del carener. La porta d’accés a la masia és d’arc rebaixat i conserva el brancal de la banda dreta treballat. Al costat hi ha una finestra d’arc de plec de llibre, amb l’ampit de llosa de pissarra i reixa de ferro. La finestra de la sala és de llinda plana amb forma de frontó triangular i amb l’ampit motllurat. Al costat esquerre d’aquesta obertura s’aprecia una reforma tapiada: es tracta d’un finestral d’arc rebaixat construït i tapiat amb teula plana. Adossat a la part esquerre de la masia hi ha un altre cos que es correspon amb la zona de corts i pallissa. Per accedir a aquesta hi ha una porta d’arc rebaixat amb els brancals de teula plana, situada al primer pis. Adossat a la part dreta de la façana principal s’aprecia un arrencament de mur en direcció oest, que sembla indicar una possible ampliació de la masia vers aquesta direcció. A la façana oest de la masia s’observen diverses finestres, totes elles d’obertura simple rectangular sense cap element a destacar. Però també s’observen algunes obertures tapiades, com per exemple, un gran arc de mig punt fet de còdols i pedra de riu, situat a la planta baixa, i que segurament donava accés a un possible cos adossat a la banda oest. També s’observen les restes de dos arcs bessons rebaixats tapiats al primer pis de la masia. La façana nord només té una finestra d’arc rebaixat tapiada. Per últim explicar que la masia està delimitada per un mur de feixa que la separa dels camps que té al seu voltant.

Cronologia: segles XVI - XIX.


.



Es protegeix la volumetria de l’edifici principal. A les façanes i coberta només s’hi podran realitzar obres de conservació i consolidació, tot i admetent-se petites modificacions de la coberta o volumetria justificats pel canvi d’us de l’edifici. L’interior es pot modificar per adaptar-lo a noves necessitats, prioritzant-se la conservació dels elements estructurals

↑ N

originals. S’admetrà la realització de noves obertures en les façanes, sempre i quan segueixin els eixos compositius i tipològics de l’edificació existent.





6. Imatges:


Nom de la masia: Can Martí del Bosc Identificació al plànol: M22

Nucli o indret: Camí d’anar a Mosqueroles, darrera Can Balmes (Cuartel Temple, 17) UTMX: 454450 UTMY: 4617047 Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 22 (zona de sòl rústic protegit d’interès agrícola)


1. Descripció:

L’actual propietari de Can Martí del Bosc, el senyor Porcel Mesa, no va permetre realitzar la documentació gràfica d’aquesta casa ni tampoc realitzar fotografies adequades de la masia. Les imatges que apareixen en aquest document estan realitzades des de força distància, des de l’exterior de la propietat del senyor Porcel, i no permeten elaborar una descripció detallada de la casa. Malgrat tot, a grans trets Can Martí del Bosc té la tipologia típica de masia catalana, amb la coberta a dues vessants de teula àrab i carener perpendicular a la façana principal, la qual conté un gran portal adovellat d’entrada i alguna finestra amb carreus de pedra picada. La masia ha estat restaurada per l’actual propietari,el qual la volia convertir en restaurant que no es va arribar a posar en funcionament. Té diversos cossos adossats a la façana de darrera de la masia, que corresponen a construccions contemporànies (residència de cap de setmana del propietari) i coberts per animals.

No obstant aquesta breu descripció, el fet determinant pel qual Can Martí del Bosc s’inclou al Catàleg de Béns d’interès arquitectònic, natural i cultural a protegir és per la documentació textual consultada, la qual fa referència a la casa des de la primera meitat del segle XIV.

Cronologia: segle XIV.


La primera referència històrica sobre Can Martí del Bosc està datada al mes de maig de l’any 1337. En aquest document es fa referència a unes disputes entre el rector de Palau i Bonanat Martí, propietari en aquella època de la masia de Can Martí del Bosc. Aquesta antiga referència està extreta de l’arxiu privat del Mas Andreu/Cal Pastor. En concret, la notícia estava recollida en un document anomenat Document de Controvèrsia, un resum elaborat en època indeterminada sobre l’arxiu del Mas Andreu.

Més endavant, la masia de Can Martí del Bosc torna a aparèixer mencionada amb el topònim “Lo mas martí” en el Fogatge de l’any 1515 i, posteriorment, en un nomenclator de masies de principis de segle XX amb la denominació de Can Martí.

↑ N





Afecta l’Hàbitat d’Interès Comunitari “Pinedes mediterrànies” de codi 9540.


Informació facilitada pel senyor Eduard Claver i extreta de l’arxiu documental privat de la masia de Cal Pastor o Mas Andreu: Document de Controvèrsia, document número 268.

LLOBET, S., El medi i la vida al Montseny, (Apèndix núm. 6: Fogatge de l’any 1515, Arxiu de la Corona d’Aragó. “A-4 Fogatges”, fol. XXXXIX v.), p. 449.

PLADEVALL, A.: “Les arrels històriques de Palautordera”, a Pregó de les Festes del Remei del 1979. Monografies del Montseny / 2, 1987, p. 217.

6. Imatges:


Nom de la masia: Can Llaudé Identificació al plànol: M23

↑ N Nucli o indret: A prop de la urbanització Can Portell (Cuartel Ponent 31) UTMX: 453231 UTMY: 4615967 Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 22 (zona de sòl rústic protegit d’interès agrícola)


1. Descripció:

Masia de coberta a dues vessants de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal compost de planta baixa, pis i golfes, que té dos cossos adossats a banda i banda, un s’utilitza com a garatge i l’altre havia estat ocupat per les corts. Destaca el portal d’entrada a la masia, que és d’arc rebaixat adovellat, encara que algunes dovelles han estat restituïdes i té una forma una mica especial. La resta d’obertures són senzilles i, coronant la façana té una rellotge de sol modern de rajola.

Cronologia: segle XVI – XX.


Apareix esmentat en el fogatge de l’any 1515 amb el nom de “lo mas Lauder”. Reformada de nou l’any 1950.









6. Imatges:


Nom de la masia: Can Flamella / Flameia Identificació al plànol: M24

Nucli o indret: A prop de la zona industrial Can Balmes (Cuartel Temple, 15) UTMX: 454200 UTMY: 4616414 Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 22 (zona de sòl rústic protegit d’interès agrícola)


1. Descripció:

Masia de carener perpendicular a la façana i coberta de dues vessants de teula àrab, amb ràfec de teula plana. Consta de planta baixa i pis. Els murs són de paredat i arrebossats, encara que aquest últim es va perdent amb el pas del temps. Totes les obertures estan descentrades respecte l’eix del carener. La porta d’accés a la masia és una simple obertura rectangular amb els muntants emblanquinats. Les finestres, tant de la planta baixa com del pis, són senzilles obertures rectangulars. La finestra de la sala té una petita balustrada segurament posterior. Al costat est de la façana hi ha un gran portal d’arc de mig punt fet de teula plana que s’utilitzava per accedir amb el carro a la part de la casa destinada a corts i pallissa. Pel que fa a la façana nord, totes les obertures són senzilles però molt més petites que les de la façana. A fora dels límits del mas, en ple desnivell cap a la Tordera, però a escassos metres de la masia, es va localitzar l’antic pou, de paredat amb algun fragment de teula, avui en desús.

Cronologia: segles XVI - XIX.


El fet que de moment no es coneguin referències documentals pot ser degut a que la casa s’anomenés de diferent manera. De totes maneres, en el fogatge del 1515 apareix mencionada amb el nom de “lo mas flarnella”. També es troba registrat en el Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860.




↑ N



5. Bibliografia


6. Imatges:


Nom de la masia: Can Torró / Turró Identificació al plànol: M25

Nucli o indret: Pla de Can Turró (Cuartel Temple, 28) UTMX: 455820 UTMY: 4614639 Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 22 (zona de sòl rústic protegit d’interès agrícola)


1. Descripció:

Masia de carener perpendicular a la façana, coberta a dues vessants i ràfec doble, consta de planta baixa, pis i golfes. Els murs són de paredat fets amb còdols de grans dimensions, a les cantonades els carreus són molt desiguals. La porta principal és d’arc de mig punt de dovelles mitjanes. A sobre hi ha la data de l’ultima restauració "1992”. Totes les obertures són de llinda plana sense decorar, la de la sala, però, és una curiosa barreja de materials reaprofitats amb la llinda circular per la part de l’extradós, la de l’habitació de l’esquerra té motllures que ressegueixen la llinda i els muntants, la de la cuina té gravada la inscripció “A 4 ?MARS 1778” i una reixa de forja molt bonica. Els ampits són motllurats. Les llindes de les finestres laterals del costat nord-est de la casa estan fetes amb pedres de molí reaprofitades, en una hi ha la data de 1718, sembla que procedeixen del molí del Pedrenyal el qual havia pertangut al mas Torró. A sobre l’angle del carener també hi ha una pedra de molí reaprofitada, té forma triangular amb un forat al mig.

Aquesta masia té un edifici annex que consta de planta baixa i pis, que corresponia a l’estable i la pallissa. És de carener paral·lel a la façana i la coberta a dues vessants, de paredat sense arrebossar. La porta, que és de llinda plana està formada per peces de pedra encaixades les unes a les altres, pel sistema d’encavallada que li dóna un peculiar moviment, a sobre hi ha un arc de descarrega fet de totxo. La finestra de la pallissa és de llinda plana i també té un petit arc de descarrega. Per la part de darrera hi ha una porta a la que s’accedeix per una escala de pedra.

Cronologia: segles XVII - XX.


Encara que no se sap quan es va construir la casa, les primeres referències del nom estan en els fogatges on s’esmenten els caps de casa només pel nom de la casa . Així en el 1497 ja troben citat "en Torró" que seria l’estadant del mas, en el fogatge de 1515 hi ha registrat "lo mas Torró" i en el de 1553 no el troben registrat, però si que consta en el Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860. La casa estigué deshabitada des del 1986 a 1988, data en què fou comprada pels actuals propietaris els quals l’any 1990 iniciaren les reformes per condicionar l’habitatge.

↑ N

.



Es protegeix la volumetria de l’edifici principal i la pallissa. A les façanes i coberta només s’hi podran realitzar obres de conservació i consolidació, tot i admetent-se petites modificacions de la coberta o volumetria justificats pel canvi d’us de l’edifici. L’interior es pot modificar per adaptar-lo a noves necessitats, prioritzant-se la conservació dels elements estructurals originals. S’admetrà la realització de noves obertures en les façanes, sempre i quan segueixin els eixos compositius i tipològics de l’edificació existent.







6. Imatges:

Imatges de la masia:


Imatges de la pallissa:


Nom de la masia: Can Batalla / Can Miquel / Can Lleget Identificació al plànol: M26

Nucli o indret: Zona industrial Can Batalla (Cuartel Temple, 61) UTMX: 455672 UTMY: 4615863 Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 22 (zona de sòl rústic protegit d’interès agrícola)


1. Descripció:

Masia de carener perpendicular a la façana, coberta a dues vessants de teula. Adaptada a un desnivell del terreny, té un cos afegit a la banda sud-est que serveix de quadra i de magatzem. Primitivament només devia tenir una vessant, ja que la porta principal i la finestra de la sala estan descentrades respecte l’eix del carener i a més l’aparell dels murs és més petit que el de la part esquerra. Els murs estan sense arrebossar i deixen veure les pedres cantoneres de les primitives construccions. La porta és d’arc rebaixat de dovelles de pedra, la finestra de la sala és de transició del segle XVI al XVII, de llinda plana i permòdols decorats amb dues boles, sota de l’ampit hi ha una petita espitllera tapiada, per la part interior conserva els festejadors. Les altres obertures són de llinda plana sense decorar i n’hi ha de més modernes fetes de maó. En una de les rajoles de la teulada hi ha la data de 1883 corresponen a una de les reformes fetes i el nom MIQUEL.

Cronologia: segle XVI.


Encara que no se sap quan es va construir la casa, les primeres referències del nom estan en els fogatges on s’esmenten els caps de casa només pel nom de la casa. Així en els fogatges de 1497 i de 1553 hi ha registrat "en Miquel" i "en Miquelet" respectivament, en el de 1515 hi ha "lo mas Miquel". També surt registrat en el Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860, però ja com a can Batalla. De totes maneres si no és en Miquel “en leget” també apareix esmentat en el fogatge del 1515.




↑ N







6. Imatges:

- T e x t r e f ó s -

FITXES DELPLA ESPECIAL DE BÉNS D’INTERÈS ARQUITECTÒNIC, NATURAL I CULTURAL A PROTEGIR

CONJUNTS


Denominació: Conjunt de la plaça de Santa Maria Identificació al plànol: C1

↑ N

Nucli o indret: plaça Santa Maria UTMX: 453884 UTMY: 4615974 Classificació del sòl: Urbà


1. Descripció:

Conjunt de les edificacions que es conserven inalterades de la plaça de Santa Maria, format pels elements inclosos com a béns a protegir:

⋅ U41 – Cal Peroler / Cal Sardà

⋅ U42 – Cal Pou / Cal Pintor

⋅ U43 – Cal Rosset

⋅ U45 – Casa Pinell / Torronet de sucre

⋅ U65 - Rectoria

2. Noticies històriques:

.


Nivell B. (Bé Cultural d’Interès Local) – cada fitxa descriu la protecció de cada element.


GUIA DE SANTA MARIA DE PALAUTORDERA, Grup d'estudis palauencs, Santa Maria de Palautordera, 1984.

6. Imatges:


Denominació: Conjunt del carrer Nou Identificació al plànol: C2

↑ N

Nucli o indret: carrer nou UTMX: 453937 UTMY: 4615970 Classificació del sòl: Urbà


1. Descripció:

Conjunt de les edificacions que es conserven inalterades del carrer Nou, format pels elements inclosos com a béns a protegir:

⋅ U46 – Can Net / Can Llebreta

⋅ U47 – Cal Campaner / cal Rector

⋅ U48 – Can Joan Moreno / Cal Ninyo

⋅ U49 – Can Xarric / Xerric

⋅ U50 – Can Ramicando

⋅ U51 – Can Maduixa


.





6. Imatges:


Denominació: Conjunt del carrer del Peix Identificació al plànol: C3

↑ N

Nucli o indret: carrer del Peix UTMX: 453927 UTMY: 4616008 Classificació del sòl: Urbà


1. Descripció:

Conjunt de les edificacions que es conserven inalterades del carrer del Peix, format pels elements inclosos com a béns a protegir:

⋅ U40 – Carrer dl Peix, 9

⋅ U52 – Can Xena

⋅ U53 – Carrer del Peix, 16

⋅ U46 – Can Net / Can Llebreta (façana al carrer del Peix)


.




6. Imatges:


Denominació: Conjunt del carrer de la Creu Identificació al plànol: C4

↑ N

Nucli o indret: carrer de la Creu UTMX: 454062 UTMY: 4616160 Classificació del sòl: Urbà


1. Descripció:

Conjunt de les edificacions que es conserven inalterades del carrer de la Creu, format pels elements inclosos com a béns a protegir:

⋅ U57 – Carrer de la Creu, 20

⋅ U58 – Carrer de la creu, 22



⋅ U61 – Can Salvanyà


.





6. Imatges:


FITXES DELPLA ESPECIAL DE BÉNS D’INTERÈS ARQUITECTÒNIC, NATURAL I CULTURAL A PROTEGIR

JACIMENTS ARQUEOLÒGICS


Denominació: Jaciment de l’Església parroquial Identificació al plànol: J1

↑ N Nucli o indret: Centre urbà, accés oest del nucli històric. UTMX: 453886 UTMY: 4616000 Classificació del sòl: Urbà Qualificació segons el planejament vigent: clau G (sistema d’equipaments i dotacions), clau 0 (zona d’edificis a protegir. Pre-catàleg), clau 1a (casc antic. Subzona 1a), clau D (sistema viari)

Situació de l’àrea:

1. Descripció:

Segons S. Pinell en el subsòl de l’església hi va aparèixer diversos fragments de ceràmica romana. Altres autors també n’assenyalen el possible origen romà. L'historiador Antoni Pladevall (1982) destaca que en els primers documents que es refereixen a l’antic terme de Palau, l’esmenten com la vila Vidamenia. Aquest topònim el fa preguntar-se sobre la possible existència d’una vil·la important i sobre el seu origen romà. En les obres de reforma efectuades en el subsòl de l’església s’hi ha documentat restes diverses, en destaca l’aparició d’un elevat nombre d’ossos. En motiu de la construcció d’un edifici a la part posterior de l’absis, va excavar-se una necròpolis medieval del segle XI, no va documentar-se cap estructura ni tampoc restes materials d’època romana. Aquesta zona i el seu entorn ha estat força alterada per la realització d’obres diverses, les quals s'han portat a terme sense cap mesura de protecció. Cal destacar les obres efectuades a l'interior i a l’exterior de l’església l’any 1992, la construcció d’una vivenda al sud de l’església l’any 1993 i la construcció d’un nou edifici en el lloc on hi havia la casa de can Xa, casa catalogada per l’ajuntament.

Cronologia: segles XI – XII.


.


Nivell C. (Bé de Protecció urbanística) – Àrea d’expectativa arqueològica.

Quedaran protegits per un radi de 50 m o, en el seu cas, per una delimitació específica. En aquestes zones, prèviament a la concessió de llicència d’obres que impliquin la modificació del subsòl, s’hauran de realitzar sondeigs i prospeccions arqueològiques d’acord amb el Servei d'Arqueologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural, per tal de confirmar l’existència del jaciment. Les intervencions arqueològiques que derivin de l’aplicació d’aquesta normativa seran a càrrec de la promoció de l’obra. El resultat de les intervencions arqueològiques pot condicionar els termes de les llicències d’obres, per tal de protegir el patrimoni cultural.


PINELL, Santiago (1954): "Orígenes y Notas históricas de Palau-Tordera (Santa Maria i San Esteban)", programa de la Festa Major de Santa Maria de Palautordera.

ESTRADA GARRIGA J.; VILLARONGA, L. (1967): "La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)" Separata "Ampurias XXVIII", Barcelona.

ESTRADA GARRIGA J (1969): "Vias y poblamiento romanos en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona" Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona.

PLADEVALL, A. (1982): “Les arrels històriques de Palautordera”, dins Monografies del Montseny/2, Amics del Montseny, Viladrau.

5. Imatges:


Denominació: Necròpolis de Can Xa Identificació al plànol: J2

↑ N

Nucli o indret: Plaça Major - part posterior de l’absis UTMX: 453908 UTMY: 4616045 Classificació del sòl: Urbà Qualificació segons el planejament vigent: clau 1a (casc antic. Subzona 1a)


1. Descripció:

L’any 1994, l’ajuntament de la localitat va concedir la llicencia d’obres per enderrocar l’edifici de Can Xa, ubicat a la part posterior de l'absis de l’església parroquial, amb l’objectiu de construir-hi un edifici de nova planta destinat a habitatges i a locals comercials. Malgrat que una part del jaciment va quedar afectada pels rebaixos de terres es va poder realitzar una intervenció d’urgència que va permetre documentar una necròpolis medieval del segle XI. Es va comprovar l’existència de 13 tombes, amb forma de caixa, construïdes a base de pedres i sense aixovar. No va aparèixer cap estructura ni tampoc restes materials d’època romana. Inclòs al Catàleg de Patrimoni de la Generalitat.

Cronologia: Necròpolis medieval del segles XI - XII


Excavació arqueològica portada a terme per l’empresa TRAMA, dirigida per Josep Pujades i Carme Subiranas, l’any 1994.


Nivell C. (Bé de Protecció urbanística) – Jaciments arqueològics.

Quedaran protegits per un radi de 50 m o, en el seu cas, per una delimitació específica. Les llicències d’obres dins d’aquest radi hauran de ser objecte d’informe previ del Servei d'Arqueologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural, que podrà dictaminar la realització de sondeigs arqueològics, per tal de delimitar el jaciment i decidir posteriorment l’actuació més adient.



ESTRADA GARRIGA, J.; VILLARONGA, L. (1967): "La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)" Separata "Ampurias XXVIII", Barcelona.

ESTRADA GARRIGA, J (1969): "Vias y poblamiento romanos en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona" Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona.

PLADEVALL, A. (1982): “Les arrels històriques de Palautordera”, Monografies del Montseny/2, Amics del Montseny, Viladrau.

PUJADES, J., SUBIRANAS, C., Memòria científica de la intervenció a l’antiga Fonda de Can Xa, empresa TRAMA, S.C.P.,1994.

5. Imatges:


Denominació: Palau Plaça Major Identificació al plànol: J3

↑ N Nucli o indret: Entorn de la Plaça Major, nucli històric UTMX: 453885 UTMY: 4616044 Classificació del sòl: Urbà Qualificació segons el planejament vigent: clau D (sistema viari)


1. Descripció:

El Pla de Millora Urbana del casc antic de Santa Maria de Palautordera (PUM) preveu el condicionament i la millora de tot el nucli històric de la població. Les obres es van iniciar el mes de gener del 2006 i es van centrar primer a la Plaça Major i posteriorment al carrer Major. S’havia d’aixecar el paviment de llambordes actual i les voreres i instal·lar els serveis de clavegueram nous, així com la instal·lació d’uns búnquers subterranis per a la recollida selectiva de residus. Degut als antecedents arqueològics de la zona, l’empresa Estrats, GPC es va fer càrrec de les tasques de seguiment arqueològic per detectar possibles restes materials. Es van excavar un total de 18 inhumacions, algunes d’elles fragmentades i mutilades per les reparacions de serveis des de mitjans del segle XX i rases de serveis actuals sense control arqueològic. Les tombes, amb forma de caixa amb tapa de llosa, construïdes a base de pedres corresponen a la necròpolis medieval dels segles X – XII, excavada ja els anys 1994 i 2001. A part de les tombes va aparèixer un motllo per fer una campana del segle XVII i un fragment de la possible muralla medieval.


Excavació arqueològica portada a terme per l’empresa ESTRATS, GPC, S.L., durant els mesos de gener, febrer i març del 2006.







ESTRADA GARRIGA, J (1969): "Vias y poblamiento romanos en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona" Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona.

PLADEVALL, A. (1982): “Les arrels històriques de Palautordera”, Monografies del Montseny/2, Amics del Montseny, Viladrau.

PUJADES, J., SUBIRANAS, C., Memòria científica de la intervenció a l’antiga Fonda de Can Xa, empresa TRAMA, S.C.P.,1994.

MERCADO, M:, Memòria Científica de la intervenció arqueològica a la Plaça Major i la Plaça Santa Maria, octubre 2001, inèdit. Empresa ESTRATS, S.L.

5. Imatges:


Denominació: Bòbila de Palautordera Identificació al plànol: J4

↑ N Nucli o indret: A prop del Mas Sala UTMX: 453515 UTMY: 4615741 Classificació del sòl: Urbà Qualificació segons el planejament vigent: clau 3c1A (residencial ordenació oberta. Intensitat 3), clau D (sistema viari)


1. Descripció:

Santiago Pinell cita la troballa de fragments ceràmics i de vasets funeraris, els situa cronològicament en "el segundo periodo de la Téne", això significa que les restes podrien correspondre a l'edat del Ferro, si bé, en la bibliografia tradicional el classifiquen com a sepulcre de fossa, corresponent al neolític mig.


Localitzat per Joan Morató Portell i documentat per Santiago Pinell. Malgrat la recerca es desconeix la localització dels materials.





PINELL,Santiago (1954): "Orígenes y Notas históricas de Palau-Tordera (Santa Maria i San Esteban)", programa de la Festa Major de Santa Maria de Palautordera.


5. Imatges:


Denominació: Jaciment de Can Jan de Romans Identificació al plànol: J5

↑ N

Nucli o indret: Est del centre urbà, seguint l'antic camí que anava a Sant Celoni. UTMX: 455440 UTMY: 4615337 Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 22 (zona de sòl rústic protegit d’interès agrícola)


1. Descripció:

Casa situada al sud del barri del Virgili, a tocar de la casa de can Carbonell. És una zona planera formada per conreus. Segons Santiago Pinell s’hi va localitzar restes de ceràmiques romanes. Aquesta informació també ha estat confirmada per Joaquim Sabé, veí de la població, a Lluís Vila. Tal vegada en la prospecció efectuada no s’observa restes arqueològiques.

Cronologia: Possible vil·la, imperi romà


El lloc anomenat Romans surt ja esmentat en un document de venda de l’any 908 en què Trasovad ven tot el domini de Palautordera a Guifré Borrell fill de Guifré el Pilós, poc després el va cedir al monestir de Sant Cugat, quan s'esmenta la demarcació territorial es cita: "....... i d’allà va fins una altra arca o antic dolmen dit de l’om i va fins la vila de Pinells i va fins al vilar anomenat Romans.........." .



Quedaran protegits per un radi de 100 m o, en el seu cas, per una delimitació específica. En aquestes zones, prèviament a la concessió de llicència d’obres que impliquin la modificació del subsòl, s’hauran de realitzar sondeigs i prospeccions arqueològiques d’acord amb el Servei d'Arqueologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural, per tal de confirmar l’existència del jaciment.





PLADEVALL,A. (1982): Les arrels històriques de Palautordera, Monografies del Montseny/2, Amics del Montseny, Viladrau.

6. Imatges:


Denominació: Jaciment de Cal Porro Identificació al plànol: J6

↑ N Nucli o indret: Zona planera situada a l’est de la urbanització de Can Pagà. UTMX: 455362 UTMY: 4614787 Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 20 (zona de servitud i protecció), clau 21 (zona lliure permanent), clau 22 (zona de sòl rústic protegit d’interès agrícola)


1. Descripció:

Zona de camps, de relleu planer, localitzada al marge dret de la Tordera. Queda separada de la urbanització de Can Pagà per la serra i restes del bosc que es conserva. Santiago Pinell esmenta la troballa de restes ceràmiques de factura romana. Es desconeix la localització dels materials recollits per S. Pinell.

Cronologia: Possible vil·la d’època romano - imperial. Segle I d.C.


Documentat per Santiago Pinell





Afecta l’Hàbitat d’Interès Comunitari “Alzinars i carrascars” de codi 9340.



ESTRADA GARRIGA J.; VILLARONGA, L. (1967): " La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)" Separata "Ampurias XXVIII", Barcelona.

ESTRADA I GARRIGA,J.(1993): Granollers a l’Antiguitat, Revista del Vallès, Tarafa Editora de Publicacions SL.

6. Imatges:


Denominació: Jaciment del Bosc de ca l'Humet Identificació al plànol: J7

↑ N Nucli o indret: Zona nord-oest del municipi, urbanització del Bruguers . UTMX: 452684 UTMY: 4615641 Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 22 (zona de sòl rústic protegit d’interès agrícola), clau 23 (zona de sòl rústic protegit d’interès ecologic-paisatgístic)


1. Descripció:

Santiago Pinell esmenta la troballa d’una sitja al bosc de ca l'Humet. A partir dels material localitzats la descriu com pertanyent al període ibèric. La manca de precisió del lloc on va ser trobada no ens permet situar-la en un lloc concret. Tampoc es precisa quins tipus de materials es van recuperar i es desconeix la seva localització.

Cronologia: lloc d’emmagatzematge d’època ibèrica. Segles III – I ?


Malgrat la recerca es desconeix la localització dels materials. Documentat per Santiago Pinell.








AAVV (1986): Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya, IAP, Universitat de Barcelona, Barcelona.

ESTRADA I GARRIGA,J.(1993): Granollers a l’Antiguitat, Revista del Vallès, Tarafa Editora de Publica-cions SL

6. Imatges:


Denominació: Jaciment Plaça de Major – C/Peix Identificació al plànol: J8

↑ N Nucli o indret: Davant de l’església i fins a la Plaça Major UTMX: 453795 UTMY: 4615829 Classificació del sòl: urbà Qualificació segons el planejament vigent: clau D (sistema viari)


1. Descripció:

En motiu de la instal·lació de serveis municipals relacionats amb els tubs de conducció de Gas Natural, l’empresa Montalgás, SL, subcontractada per Gas Natural, va iniciar els rebaixos de terres a la zona. La rasa mesurava 38,90m de llargada i entre 50 i 80 cm d’amplada i es va haver de rebaixar 1 metre de profunditat. Degut al coneixement de la necròpolis medieval de la zona, l’ajuntament es va posar en contacte amb ESTRAT, SCP per tal que efectués el control arqueològic. En total es van documentar 4 inhumacions: una tomba de tipus semicista, dues tombes de cista amb lloses laterals i un darrer enterrament , totes formaven part de la necròpolis medieval excavada l’any 1994 per TRAMA.

Cronologia: segles XI – XII.


.





MERCADO, M:, Memòria Científica de la intervenció arqueològica a la Plaça Major i la Plaça Santa Maria, octubre 2001, inèdit. Empresa ESTRAT, SCP.


ESTRADA GARRIGA J.; VILLARONGA, L. (1967): "La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)" Separata "Ampurias XXVIII", Barcelona.

ESTRADA GARRIGA J (1969): "Vias y poblamiento romanos en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona" Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona.

PLADEVALL, A. (1982): “Les arrels històriques de Palautordera”, dins Monografies del Montseny/2, Amics del Montseny, Viladrau.

5. Imatges:


Denominació: Jaciment de la Casa Nova Identificació al plànol: J9

↑ N Nucli o indret: Sud del municipi, marge esquerra de la carretera BV-5301 UTMX: 455208 UTMY: 4613517 Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 20 (zona de servitud i protecció), clau 21 (zona lliure permanent), clau D (sistema viari)


1. Descripció:

Damunt una terrassa de pendent suau, a uns 200m al sud del pont de la via de tren.

Santiago Pinell esmenta la troballa de restes ceràmiques de cronologia romana. Aquesta informació també ha estat confirmada pel senyor Joaquim Sabé. Es desconeix cap altre tipus d’informació, bé sigui relacionada amb el tipus de ceràmica, si es tracta de troballes superficials i fortuïtes, etc. Es desconeix la localització dels materials.

La seva localització, que confina amb el jaciment de la Granja, fa pensar en la possibilitat de que siguin un únic jaciment, motiu pel qual s’unifica el seu perímetre.

Cronologia: No es pot determinar, romano - imperial. Segle I d. C.


.









6. Imatges:


Denominació: Jaciment de Can Ponet Identificació al plànol: J10

↑ N Nucli o indret: Quartel Sanata, darrera l’estació de Renfe UTMX: 454374 UTMY: 4613761 Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 20 (zona de servitud i protecció), clau 23 (zona de sòl rústic protegit d’interès ecològic-paisatgístic), clau D (sistema viari), clau F (sistema ferroviari)


1. Descripció:

Camps de relleu planer, zones immediates a la granja de Can Ponet situada darrera l’estació tren.

Santiago Pinell esmenta, com en d’altres jaciments, la troballa de restes ceràmiques de cronologia romana. És una informació molt general ja que no permet conèixer el tipus de ceràmica, si es tracta de troballes superficials i fortuïtes, etc. Es desconeix la possible localització de les restes.

Cronologia: No es pot determinar, romano - imperial. Segle I d. C.


Documentat per Santiago Pinell.








6. Imatges:


Denominació: Jaciment de Can Palaus Identificació al plànol: J11

↑ N Nucli o indret: Sud del municipi, a carena de la serra de can Bosc UTMX: 455298 UTMY: 4613104 Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 21 (zona lliure permanent), clau 22 (zona de sòl rústic protegit d’interès agrícola)


1. Descripció:

Dominant el pas de les vies que van de Girona a Barcelona i l’entrada a la vall de la Tordera

L’amo de la casa hi va trobar restes diverses, alguns fragments de ceràmica indeterminable, alguna moneda del segle passat, etc. En destaca una teula de tipus àrab amb signes i lletres de difícil interpretació.

Cronologia: Es desconeix, podria ser d’època medieval.


Documentat per Lluís Vila i Bonamusa







6. Imatges:


Denominació: Jaciment del Pont Trencat Identificació al plànol: J12

↑ N Nucli o indret: : Barri El Pont Trencat (entre l’AP-7 i la C-250) UTMX: 457324 UTMY: 4614388 Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 20 (zona de servitud i protecció), clau D (sistema viari)


1. Descripció:

Els anys 1999 i 2000 es van dur a terme dues fases de la mateixa excavació arqueològica portada a terme per l’empresa ESTRAT, SCP. En general, les excavacions es van centrar en les fonamentacions de les arcades del pont, en els dos cap ponts (accessos al pont) i en el nivell de circulació d’aquest, on es va documentar un paviment de pedra del segle XV. La resta de material documentat durant l’excavació va donar una cronologia força més moderna, segurament relacionada amb les diverses reformes i arranjaments que ha sofert l’element en època moderna.

Cronologia: paviment segle XV.


El 8 d’octubre de 1453, la reina Maria va concedir a la Universitat de veïns de Sant Celoni el dret de percebre pontatge durant un període de 20 anys. L’any 1453 es portar a terme la reparació general del pont. És possible que en motiu d’aquesta obra es transformessin les arcades de mig punt per les ogivals. El 8 de gener de 1457 el lloctinent del Governador General de Catalunya dicta sentència a favor dels veïns de Sant Celoni i se’ls restitueix el dret de pontatge. En el context de la guerra civil (1462-1472) hi hagué un combat molt sagnant en el Pont Trencat. El 20 d’octubre de 1471, vençuda la batalla, Joan II restitueix el dret de percebre pontatge, concedeix franqueses i guiatge als que vagin a viure a Sant Celoni; els concedeix una moratòria als crèdits dels forasters enemics del rei. Eximeix a la població del dret de sal. L’any 1720 la Universitat de Santa Maria de Palautordera arranja la part del pont que s’assenta en el seu terme. El 23 de febrer de 1811 es destrueix el pont com a conseqüència d’una acció de guerra. Aquests fets esdevingueren en el context de la Guerra del Francès. L’any 1834,l’'Ajuntament de Sant Celoni acordà presentar un recurs al Governador de Mataró reclamant la necessitat de la reconstrucció del pont.



Quedaran protegits per un radi de 100 m o, en el seu cas, per una delimitació específica. Les llicències d’obres dins d’aquest radi hauran de ser objecte d’informe previ del Servei d'Arqueologia de la Direcció General del Patrimoni

Cultural, que podrà dictaminar la realització de sondeigs arqueològics, per tal de delimitar el jaciment i decidir posteriorment l’actuació més adient.


Afecta l’Hàbitat d’Interès Comunitari “Alberedes i salzedes” de codi 92A0.


ABRIL LÓPEZ, Josep M.: Patrimoni Històric Arquitectònic de Sant Celoni. Catàleg. Fitxa n. 4.1992, revisió i ampliació 1997. Inèdit, exemplar consultable a la Rectoria Vella de Sant Celoni.

ABRIL LÓPEZ, Josep M.: Un passeig per la història i el patrimoni de Sant Celoni. Ajuntament de Sant Celoni, 1995.

FONT SOLÀ,X. (1997): Avantprojecte de Reconstrucció del Pont Trencat, Ajuntament de Sant Celoni.

PEREZ LARA, A., Un passeig per la història, Santa Maria de Palautordera, 1994, pàg 54.

6. Imatges:


Denominació: Jaciment de Can Jan Identificació al plànol: J13

↑ N

Nucli o indret:: A l’est de la urbanització de Can Pagà. UTMX: 455146 UTMY: 4614947 Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 20 (zona de servitud i protecció), clau 21(zona lliure permanent), clau 22 (zona de sòl rústic d’interès agrícola)


1. Descripció:

Zona de camps, de relleu planer, localitzada al marge dret de la Tordera. Queda separada de la urbanització de Can Pagà per la serra i restes del bosc que es conserva. S’esmenta la troballa de restes ceràmiques de factura romana. En la prospecció superficial del terreny s’observaren les restes d’un mur de pedra en direcció al riu, que estava mig esllavissat. Fa pocs anys, la masia enrunada que hi havia a la zona, i que era coneguda com a Can Jan dels Romans, fou reconstruïda de nou.

Cronologia: Possible vil·la, imperi romà


El lloc anomenat Romans surt ja esmentat en un document de venda de l’any 908 en què Trasovad ven tot el domini de Palautordera a Guifré Borrell, fill de Guifré el Pilós, que poc després el va cedir al monestir de Sant Cugat. Quan s'esmenta la demarcació territorial es cita: "....... i d’allà va fins una altra arca o antic dolmen dit de l’om i va fins la vila de Pinells i va fins al vilar anomenat Romans.........." .

Aquestes referències documentals no indiquen una localització concreta per a la zona denominada Romans. Sembla ser que hi ha dues hipòtesis sobre aquesta localització: en la primera, la vil·la de Romans estaria situada a l’altra banda de la Tordera, molt a prop de la masia de Can Jan (zona del Temple). En canvi, la segona hipòtesi situaria Romans en aquesta mateixa zona: riba dreta de la Tordera, molt a prop de la casa de Can Jan dels Romans.



Quedaran protegits per un radi de 100 m o, en el seu cas, per una delimitació específica. En aquestes zones, prèviament a la concessió de llicència d’obres que impliquin la modificació del subsòl, s’hauran de realitzar sondeigs i prospeccions arqueològiques d’acord amb el Servei d'Arqueologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural, per tal de confirmar l’existència del jaciment. Les intervencions arqueològiques que derivin de l’aplicació d’aquesta normativa

seran a càrrec de la promoció de l’obra. El resultat de les intervencions arqueològiques pot condicionar els termes de les llicències d’obres, per tal de protegir el patrimoni cultural.






6. Imatges:


Denominació: Jaciment de Can Pinell Identificació al plànol: J14

↑ N Nucli o indret: A 250m al sud de Can Pinell de Pagès UTMX: 454135 UTMY: 4614463 Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 21(zona lliure permanent)


1. Descripció:

En motiu de les obres de la Línia d’Alta Velocitat al seu pas per Santa Maria de Palautordera, durant el mes de maig del 2005 es va localitzar el jaciment arqueològic de Can Pinell, situat a uns 250 metres de la casa de Can Pinell de Pagès, situada al Pla de Pinells. Mitjançant seguiment arqueològic realitzat per part de l’empresa ESTRATS, GPC al servei de UTE SANT CELONI, promotora de l’obra, es van documentar un total de 13 sitges i una rasa al bell mig de la Serra de Pinells, propietat de la mateixa finca que la casa. L’excavació de les restes documentades, que es trobaven molt arrasades pel pas del temps, va determinar que es tractava d’un grup de sitges destinades a emmagatzemar gra, molt probablement relacionades amb Can Pinell de Pagès. Les restes ceràmiques documentades establien una cronologia medieval. El jaciment es va veure afectat per les obres de la via del AVE, cosa que va provocar que 4 sitges fossin desmuntades. La resta d’estructures van quedar al jaciment, i molt probablement estaran desaparegudes.

Cronologia: segles XI – inicis segle XIV


La casa de Can Pinell de Pagès apareix esmentada en les fonts escrites corresponents al segle X. En el document núm. 3 del Cartulari de Sant Cugat, corresponent a una venda efectuada pel jutge Trasovad al comte de Barcelona Guifré Borrell, s’hi esmenta tot un seguit de llocs de la rodalia de Palau. Entre aquests destaca la vil·la Pinells i el vilar de Romans.







GELADÓ I PRAT, A., Memòria Científica de la intervenció arqueològica al jaciment de Can Pinell, TAV tram Llinars – Sant Celoni, maig 2005, inèdit, ESTRATS, GPC. Dipositat a l’Àrea de Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

6. Imatges:


Denominació: Jaciment del Pas de les Forques Identificació al plànol: J15

↑ N Nucli o indret: Límit sud del municipi, a l'oest del centre urbà de Sant Celoni. UTMX: 456963 UTMY: 4614151 Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 20 (zona de servitud i protecció), clau 21(zona lliure permanent), clau D (sistema viari)


1. Descripció:

Entre la via del tren i la carretera de Granollers a Girona (C-251), davant l’entrada a l’autopista de Sant Celoni. En motiu de la construcció d’un gasoducte, els treballadors van observar l’existència d’unes parets de les que van extreure’n la vegetació que les cobria. Aquest fet va permetre efectuar una prospecció superficial, a través de la qual es van poder documentar algunes restes ceràmiques de cronologia iberoromana. Les estructures documentades corresponien a dos murs que formaven angle. Un dels aspectes interessants d’aquest jaciment era la seva localització geogràfica ja que podria estar relacionat amb el pas de la via pre - Augusta. Cal recordar que a poca distància es troba el Pont Trencat, al qual s’atribueix un origen romà.

Durant l’any 2005, en motiu de les obres d’adequació i millora de la sortida de l’autopista AP-7 a Sant Celoni i de la carretera C-35, es va efectuar una excavació preventiva a càrrec de l’empresa Arqueociència, la qual va determinar que les restes del jaciment semblaven correspondre a un molí del segle XIV. Caldria consultar la Memòria científica de l’excavació, dipositada dins dels terminis legals a l’Àrea de Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, per obtenir els resultats definitius d’aquesta intervenció, en procés d’estudi en aquests moments.

Per garantir la conservació del jaciment, s’ha aprovat un projecte de trasllat i condicionament de les restes arqueològiques a la zona del Pont Trencat creant, juntament amb el pont, una zona cultural oberta a la població. Després del desmuntatge del jaciment es procedirà a la reconstrucció idèntica, en la seva nova localització, restituint les parts que calguin per fer més entenedores i pedagògiques les seves funcions de cara als visitants.

Cronologia: segle XIV.


Durant l’època medieval, el senyor de Montclús tenia el dret de jutjar i condemnar a mort els delinqüents de Sant Celoni, ara bé això només podia exercir-ho fora muralla. Aquest lloc ha conservat el nom de Pas de les Forques, fet que podria relacionar-se directament amb la funció esmentada Allà s’hi executaven els sentenciats a mort dels termes de Montclús, de les Agudes i de Miravalls. També hi ha notícies que en el període de privilegi de pontatge del actual Pont Trencat, el

lloc suposava una armada decisiva per a tenir en compte l’observança dels privilegis: l’any 1517, dos pagesos de Sant Manet de Corró van ser executats per passar sense pagar dret de pontatge.

Documentat per Lluís Vila i Bonamusa.



Descatalogat: ja ha estat excavat i s’han de traslladar les restes a una zona per determinar del terme municipal.





AAVV, Un passeig per la història, Santa Maria de Palautordera, 1994, pàg. 47.

6. Imatges:


Denominació: Jaciment de La Saboneria Identificació al plànol: J16

↑ N Nucli o indret: A 100m de la carretera BV-5301, davant la casa La Saboneria UTMX: 454135 UTMY: 4614463 Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 22 (zona de sòl rústic d’interès agrícola)


1. Descripció:

En motiu de les obres de la Línia d’Alta Velocitat al seu pas per Santa Maria de Palautordera durant l’estiu del 2005 es va localitzar el jaciment arqueològic de La Saboneria, situat a escassos metres de la façana de la casa que porta el mateix nom, dins del Pla de Pinells. Mitjançant seguiment arqueològic realitzat per part de l’empresa ESTRATS, GPC al servei de UTE SANT CELONI, promotora de l’obra, es va documentar la planta d’un edifici que la posterior excavació va determinar eren les restes d’una antiga fàbrica de sabó del segle XIX, destruïda durant el primer quart del segle XX, segons fonts orals. El jaciment fou eliminat un cop es va finalitzar l’excavació arqueològica, ja que quedava situat al bell mig del traçat de les vies per on circularà l’AVE.

Cronologia: Segles XIX – principis del XX.




Descatalogat: ja ha estat excavat i s’ha eliminat degut al pas de l’AVE.




SALVADÓ JAMBRINA, I., CASTELLÀ I FABRÉ, A., GELADÓ I PRAT, A., Informe de la Intervenció arqueològica a La Saboneria, TAV Llinars – Sant Celoni, abril - maig 2005, inèdit, ESTRATS, GPC. Dipositat a l’Àrea de Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Actualment s’està a l’espera de la finalització de la Memòria Científica d’aquesta excavació per poder consultar els resultats finals.

6. Imatges:


Denominació: Jaciment de Granja Identificació al plànol: J17

↑ N Nucli o indret: Sud del municipi, marge dret de la carretera BV-5301(sobre la Granja) UTMX: 455097 UTMY: 4613422 Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 20 (zona de servitud i protecció), clau 21 (zona lliure permanent)


1. Descripció:

Va ser descobert arran d’una prospecció superficial en els terrenys afectats pel projecte de construcció de l’artèria planta el Ter – ramal Sant Celoni, l’any 2007.

La seva localització, que confina amb el jaciment de la Casa Nova, fa pensar en la possibilitat de que siguin un únic jaciment, motiu pel qual s’unifica el seu perímetre.

Cronologia:


.





Afecta l’Hàbitat d’Interès Comunitari “Alzeredes, salzedes i altres boscos de ribera” de codi 92A0.


6. Imatges:


FITXES DEL PLA ESPECIAL DE BÉNS D’INTERÈS ARQUITECTÒNIC, NATURAL I CULTURAL A PROTEGIR

FONTS


Denominació: Font Martina Identificació al plànol: F1

↑ N Nucli o indret: Passeig dels Esports (nucli de Santa Maria) UTMX: 453926 UTMY: 4616824 Classificació del sòl: No Urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau G (sistema d’equipaments i dotacions)


1. Descripció:

Font situada al costat de la Tordera. A la part superior hi ha una zona amb bancs i taules realitzats amb pedra. La font es troba a la penya que crea la Tordera, i el seu accés es realitza a través de vars trams d’escala amb replans entremitjos realitzats amb maó i pedra. Sobre la font hi ha un mosaic de rajola ceràmica que representa a Santa Martina.

Cronologia i estil: desconeguda. Va ser renovada l’any 1955.


Segons Perez Lara diu en el seu llibre “Un passeig per la història” en un text de l’època es descriu de la següent manera: “Uno de los bellísimos parajes de la Villa: La Fuente Martina. Lugar cercano a la población entre frondosos árboles y junto al río Tordera, indicado para el cotidiano paseo y colmar la sed con su siempre fresca, cristalina y recomendada agua”

En el llibre “Guia de Santa Maria de Palautordera – any 1984” es diu que la va construir Esteve Isern.


Nivell C. (Bé de Protecció urbanística) - Element.

Es protegeix l’estructura de la font i el seu entorn.

Es mantindrà una protecció urbanística d'un radi de 15 metres a l'entorn de la font. A l'interior del cercle definit no s'admetrà cap tipus de construcció, a excepció de les obres de millora i/o adequació de l'entorn de la font.


Afecta l’Hàbitat d’Interès Comunitari “Vernede i altres boscos de ribera” de codi 91E0.


PEREZ LARA, A., Un passeig per la història, Palautordera, 1994, pàg. 31.

GRUP D’ESTUDIS PALAUENCS, Guia de Santa Maria de Palautordera – any 1984. GEP, juliol 1984

6. Imatges:

Imatge de la font l’any 1910 (col·lecció Josep Ayats)


Denominació: Font d’en Xa o de la Paciència Identificació al plànol: F2

↑ N Nucli o indret: a 300 metres del final del carrer Nou UTMX: 454381 UTMY: 4615517 Classificació del sòl: No Urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 20 (zona lliure permanent)


1. Descripció:

Font situada al costat del torrent del Reguissol, que manté la fisonomia original. L’aigua dolla del mur i cau en una petita bassa. Al costat de la font hi ha una bassa.

Cronologia i estil: va ser construïda l’any 1889 i renovada l’any 1936.


En el llibre “Guia de Santa Maria de Palautordera – any 1984” es diu que la va construir Esteve Tàpias Salvañà.










6. Imatges:



Denominació: Font dels enamorats o de Sant Josep Identificació al plànol: F3

↑ N Nucli o indret: Passeig dels enamorats (nucli del Temple) UTMX: 456665 UTMY: 4614877 Classificació del sòl: Urbà Qualificació segons el planejament vigent: clau I (sistema de parcs i jardins urbans)


1. Descripció:

Aquesta font es troba en un bonic paratge al costat de la Tordera, en una zona de bosc frondós. Sobre la font, en una capelleta, hi ha una imatge de Sant Josep.

Aquesta font manté una clara similitud amb la font de Sant Francesc de Pàdua.

Es troba en mal estat de conservació.

Cronologia i estil: desconeguda. Va ser renovada l’any 1925.


En el llibre “Guia de Santa Maria de Palautordera – any 1984” es diu que la va construir Moisès Alguersuari.










6. Imatges:



Denominació: Font de Sant Francesc de Pàdua Identificació al plànol: F4

↑ N

Nucli o indret: Al costat de Can Carrereas UTMX: 456760 UTMY: 4614692 Classificació del sòl: No Urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 22 (zona lliure permanent)


1. Descripció:

Font situada al costat de Can Carreres que manté la fisonomia original. Està realitzada amb maó i mamposteria i té un relleu esculpit de Sant Francesc de Pàdua en una capelleta situada sobre la font. A l’entorn hi trobem uns bancs realitzats seguint la fisonomia de la font i una taula.

Aquesta font manté una clara similitud amb la font de Sant Josep.

Cronologia i estil: construïda l’any 1925.


En el llibre “Guia de Santa Maria de Palautordera – any 1984” es diu que la va construir Moisès Alguersuari i que li va posar aquest nom perquè era el nom del seu germà. El nom original de la font era Font de la teula.




Es mantindrà una protecció urbanística d'un radi de 50 metres a l’entorn de la font. A l'interior del cercle definit no s’admetrà cap tipus de construcció, a excepció de les obres de millora i/o adequació de l’entorn de la font.





6. Imatges:


Denominació: Font de l’Escaleta Identificació al plànol: F5

↑ N Nucli o indret: al camí de Can Balada UTMX: 454166 UTMY: 4616377 Classificació del sòl: No Urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 22 (zona lliure permanent)


1. Descripció:

Font situada al camí de Can Balada, just abans d’arribar a la casa a ma dreta, al talús de la Tordera. L’accés es realitza a través d’unes escales.

Cronologia i estil: va ser construïda l’any 1955.


Segons el llibre “Guia de Santa Maria de Palautordera – any 1984” la va construir Pere codony i el nom li ve del fet que el propietari va construir la primera escala del poble al carrer de la Creu. El nom d’origen és Font de la mina de l’escaleta.




Es mantindrà una protecció urbanística d'un radi de 50 metres a l’entorn de la font. A l'interior del cercle definit no s’admetrà cap tipus de construcció, a excepció de les obres de millora i/o adequació de l’entorn de la font.





6. Imatges:


FITXES DEL PLA ESPECIAL DE BÉNS D’INTERÈS ARQUITECTÒNIC, NATURAL I CULTURAL A PROTEGIR

ELEMENTS NATURALS


Denominació: Platans del passeig de l'Estatut Identificació al plànol: N1

↑ N Nucli o indret: Passeig de l’Estatut (nucli de Can Sala) UTMX: 453813 UTMY: 4615608 Classificació del sòl: Urbà Qualificació segons el planejament vigent: clau D (sistema viari)


Protecció proposada: Nivell C (Bé de protecció urbanística)


Denominació: Plàtans del passeig del Remei Identificació al plànol: N2

↑ N Nucli o indret: Passeig del Remei (nucli de Santa Maria) UTMX: 453456 UTMY: 4616612 Classificació del sòl: Urbà Qualificació segons el planejament vigent: clau D (sistema viari)




Denominació: Plàtans de la font dels enamorats o de Sant Josep Identificació al plànol: N3

↑ N Nucli o indret: Passeig dels Enamorats (nucli del Temple) UTMX: 456613 UTMY: 4614870 Classificació del sòl: Urbà Qualificació segons el planejament vigent: clau I (sistema de parcs i jardins urbans)




Denominació: Palmeres de la Torre Boxeda Identificació al plànol: N4

↑ N Nucli o indret: Carrer Mas d’en Sala (nucli de Can Sala) UTMX: 453561 UTMY: 4615751 Classificació del sòl: Urbà Qualificació segons el planejament vigent: clau 3c1A (residencial ordenació oberta. Intensitat 3)




Denominació: Til.lers de la Torre Boxeda Identificació al plànol: N5





Denominació: Cedres de la Torre Boxeda Identificació al plànol: N6




catÀleg de bÉns d interÈs arquitectÒnic, natural i ... · catÀleg de bÉns d interÈs...

Documents